Fins demà!
Sani, bona tarda a tots i benvinguts a la plaça Mireia, són les 5 i 18 d'aquest dilluns, quin dia és avui per favor, ja no sé quin dia som avui, a veure ho haig de mirar ràpid, ah 18, 18 de desembre, bona tarda a tots i benvinguts a la plaça, sabeu que fins de 7 de la tarda serem aquí comentant moltes coses, avui tindrem el Pep Quintana, que de fet ja el tenim aquí, s'està resguardant del fred perquè cau gel, cau gel del cel.
I avui sí que recuperarem la tertúlia esportiva amb Núriol Pasqual, tot i que heu de saber que aquesta és l'última setmana 2017 que farem programa, diguéssim, normal, perquè la setmana vinent tindrem una programació especial, els dies 27, 28 i 29 de desembre,
així que aquesta setmana, diguéssim, serà l'oficial amb la qual tindrem totes les seccions del programa, que seran l'última secció del 2017, fa una mica de pena, però no, no, no fa pena, no fa pena, fa il·lusió perquè això vol dir que seguim l'any vinent, el 2018, amb més programes, amb més plaça Mireia, amb més col·laboradors i amb molta més teca,
així que ja sabeu, si no voleu perdre res de tot això, no us connecteu ni de la ràdio, ni de l'aplicació, ni de res, perquè des d'avui fins divendres, doncs, això ho tindrem l'última setmana de la plaça Mireia d'aquest any.
Vinga, i dit això, i ara sí, tenim, ai, no dit el, però, tenim la Carla, però, tenim la Carla amb nosaltres, hola Carla, bona tarda, com estem?
Bona tarda, estic una mica trista.
Sí, per què? Parlo de la plaça?
No.
Ho pots dir, ho passa.
També, també.
No, no, perquè tu m'has prometre que aquesta última setmana de programa, abans de Nadal, sonaria el...
Hola, I want for Christmas is you.
Tens tota la...
En lloc del Sunny, i aquí jo he sentit molt Sunny.
Tens tota la raó. De fet, sí, algú...
Hauríem de canviar de cançó i ficar alguna cosa més tipus això, potser?
Crec que és una versió de Blanca Navidad.
No t'ho perdis, perquè és de Luis Miguel, d'acord?
O sigui, estem més moderns, no, és que ens podem modernitzar més, tu.
A veure? Sí, sí, sí, Blanca Navidad.
Després de que canti, que canti.
Luis Miguel, canta.
Ens adormirem, no? Amb això, potser?
Passar d'això al Sunny.
Sí, és una mica d'orillo.
No, però no et preocupis que buscaré llistes, perquè és veritat que ho vaig dir, que obriríem el programa en comptes de la de Sunny.
Però, clar, penso, els nostres estimats oients, tan fidels que aquesta tarda ens escolten,
clar, si no senten la de Sunny no saben que hem de començar el programa.
Estan desemparats, pobres.
Clar, i com que de tant en quant posem una mica de música entre Catalunya Ràdio i la plaça Mireia,
dic, ara els desubicarem.
Llavors, aprofito per fer el... Mira, faré la crida.
A partir de demà sí que tirarem de Villanficos, de Nadales, perdó,
abans de començar el programa, i el Sunny, mira, el deixem pel gener.
Una setmaneta no fa mal.
No, no sé, igual perdem molts oients.
No sé, Carla, però, bueno, espero que no, espero que no.
Molt bé, Lluís Miguel, quina pena de cançó, eh?
Toca la patata, això.
Bona elecció, has fet.
No sé, jo crec que no gaire, però, bueno, era pel fet.
Vinga, va, ara sí que anem a comentar els titulars amb la Carla.
Vinga, no podem oblidar, per cert, l'actualitat política,
i és que aquest 21 de desembre toca votar.
Així que som-hi amb els titulars polítics.
El número 15 de les llistes de Barcelona, de Barcelona, perdó,
de Ciutadans, Martín Barra, ha assegurat aquest matí al Just a la Fusta
que el 21 de desembre serà la data de defunció del procés nacionalista.
Sí, el candidat número 15 per Barcelona de la llista de Ciutadans, Martín Barra,
ha assegurat aquest matí al Just a la Fusta que el 21 de desembre, com diu,
serà una data històrica pel procés nacionalista,
perquè serà la data de la seva defunció.
Creu que després de les eleccions cal enterrar el malson del procés
i encarar amb il·lusió una nova etapa per Catalunya.
Va...
Acompanya, no com està dient.
Molt bé, sí.
Barra ha recalcat que les eleccions d'aquest dijous
són una oportunitat per derrotar els partits sobiranistes.
A més, ha afirmat que l'enquesta més fiable
és el suport de la gent al carrer
i assegura que està sent molt elevat.
Barra ha insistit que no li agrada veure polítics a la presó
i que la situació ideal seria que, per exemple,
el candidat d'Esquerra, Oriol Junqueras,
hagués participat a la campanya electoral,
però ha defensat que la presó deriva directament de les seves accions.
A més, ha reivindicat que les eleccions
són la millor sortida d'aquesta situació.
Pel que fa als escenaris possibles després de les eleccions,
Martín Barra ha reiterat que donar suport,
que donaran, perdona, suport als partits constitucionalistes
amb més suport a les eleccions,
tal com ha insistit la seva capdallista Inés Arrimadas.
Martín Barra creu que Arrimadas
serà la futura primera presidenta de la Generalitat
i ha assegurat que el partit dóna veu a catalans silenciats
i que estan creixent en cada comissis.
Carai, eh? Carai.
Vinga, va, segon titular.
Oh, quin record!
És que això era la intro de la plaça Mireia.
No pega gaire, però és igual, m'agradava posar-la.
Divendres arriben els pastorets a Sant Just.
Sí, aquest divendres arriben, com dius, els pastorets de Sant Just
basats en l'obra Esteu de Pep Albanell.
En guany es faran cinc sessions de l'obra
els dies 22, 23, 26 i 28 de desembre a les 8 del vespre
i el dissabte 23 de desembre també es farà una doble sessió
a les 6 de la tarda.
Les representacions seran a la sala gran de l'Ateneu.
Com a novetat d'aquest any,
les entrades anticipades es poden comprar a través d'internet
al web tictacticket.com
o a través de l'enllaç del web de l'Ateneu
a santjust.org barra Ateneu.
El preu de l'entrada és de 8 euros
i pels socis i sòcies de l'Ateneu té un cost de 7 euros.
Que per cert, tenim el Carles per allà
amb tot el tema de muntatge lumínic i sonor.
I tenen el nostre gat.
N'oblidem, eh?
Sí, sí, sí, el volem de tornada.
Insistim cada dia.
De fet, nosaltres aquesta nit,
que tenim així un sopar a Nadal
aquí a la ràdio,
anem a l'Ateneu.
Exacte.
Hola.
No havíem pensat en sagrestar el gat?
Missió gat.
Totalment.
No sé, però encara demà la notícia serà
els pastorets es queden sense gat.
Pobre gent.
Vull dir, som molts de la ràdio.
Podem fer allà una batuda,
busquem per l'Ateneu.
Podem fer torns,
podem fer el que sigui
per amagar-nos i agafar el gat.
O sigui, ho he dit, eh?
I altra cosa, ara que deies això del Carles,
que hem de confessar a la gent
que el Carles no actua.
No, no, no.
No, no.
Carles sí que actua.
Que no, que no,
que la gent no s'excepcionarà molt, aviam.
Bueno, però així creiem l'expectativa
perquè hi vagin.
A veure, actuar, actuar, no,
però forma part de l'obra,
perquè ja està,
tot i que no es vegis sobre l'escenari,
ei...
Pobre gent, està per allà.
Però que arriba aquí la gent i dirà
Ai, que bé, actuaràs aquest any.
Clar, perquè van fer el cartell.
He complert l'entrada per veure...
I és com, no.
És igual que hi vagin, aneu, aneu.
Clar, des d'aquí fem la crida igualment.
Heu d'anar a veure els pastorets.
Sí, sí, home, i tant.
A veure què tal ho fa el nostre estimat gat.
Si és que no el raptem abans.
I a veure com ho fa el Carles.
Escolta, també té el seu paper, eh?
Tot i que no faci d'actor.
Tot i que surtin al cartell.
També.
Pobres.
Quina decepció.
Ja, pobret.
Mira, per ser, he trobat...
Mira.
Té un ritme, eh?
Aquesta no està mal, eh?
Alguna cosa m'ha agradat aquesta.
Potser serà la que introduirà...
Entrada semanal.
Sí, potser sí, perquè té marxeta.
Va, i amb aquesta marxa obrim tercer titular
perquè aquest divendres comencen les activitats
del Parc de Nadal a la Vagoneta.
Sí, aquests propers dies de festes nadalenques,
Patim Patam proposa el Parc de Nadal a la Vagoneta.
A l'espai es faran diverses activitats per a infants,
com ara manualitats, compte a comptes,
construccions i escalada al rocòdrum, entre d'altres.
El Parc de Nadal s'iniciarà aquest divendres,
22 de desembre, amb una xocolatada.
Tornem a la xocolatada.
És que no sé què passa.
Xocolatada per tothom.
Ui, sí que he cridat.
Per què hi ha tantes xocolatades?
Jo no sé quin problema tenim aquest poble,
aquí només ens donen xocolatades quan hi ha activitats.
És que l'altre dia, aquest cap de setmana,
he vist, no sé on era, una activitat,
no era de Sant Just, no sé què no era,
i xocolatada, i era com, prou, prou xocolatada.
No, no, ja, ens volen fer engreixar abans
que comencin les festes,
o sigui, ja volen que es fiquen ben toixonets amb xocolatades.
Moltes gràcies, Ajuntament de Sant Just, per les xocolatades.
Doncs bé, com deia, el parc de Nadal s'iniciarà el divendres
amb una xocolatada,
i aquell dia obrirà de 5 de la tarda a 8 del vespre.
El dissabte, 23 de desembre,
obrirà tant de matí, de 10 a 1,
com de tarda de 5 a 8 del vespre.
El diumenge, 24 de desembre,
de 10 a 2, se celebrarà el Cagatió,
i es farà un espectacle musical.
Els dies 2, 3 i 4 de gener
es faran activitats de 10 a 1
i de 5 a 8 del vespre,
i l'últim dia del parc de Nadal
serà el 5 de gener, de 10 a 2,
en el qual es faran activitats de cloenda
amb el patge reial.
El preu del parc de Nadal és de 4 euros al dia,
i l'entrada a l'espai és gratuïta
pels adults acompanyants.
Podeu trobar més informació a la pàgina web
3B dobles patimpatam.cat
Ui, estic motivadíssima amb aquesta cançó.
No m'estava escoltant gens,
estava ballant el seu rotllo,
el Mary Christmas aquest.
Exacte, entre la xocolatada,
el patimpatam i el jingle bell aquest tan modern.
Aviam, són notícies de Nadal.
Ah, José Feliciano.
No sé.
A mi com a Feliciano em ve el tenista.
No sabia jo que hi havia un José...
Ah, el Feliciano López, no?
Sí, però José Feliciano sabia jo que era un cantant.
Però escolta.
Ho fa prou bé.
Ole, s'ha acabat ara.
Ah, molt bé.
Estupendo.
Jingle Bells, Célia Cruz, sona de fons.
Ole, una ranxera.
Però Jingle Bells, o sigui, ranxera amb Nadal.
Com sona això?
Que sapigueu que tot això ve de Spotify, eh?
O sigui, no és que aquí la Mireia tingui una creativitat musical,
que també la tinc, eh?
Jo doncs sé bé que té el cotxe a la Mireia, clarament.
Ai, tant de bon és amb cotxe i no amb un palès de pret amb la moto, eh?
Que els virus que agafo, jo no sé si són aquí o allà.
Carles.
Ai, Carles.
Seia molt que no em deies, Carles.
No sé, no acabo d'entendre en quin moment el meu servei, de veritat, eh, Carles, fa la connexió i pronuncia Carles.
Jo tampoc.
Tenint-te al davant, veient-te i tot, saps?
Vull dir, Carles, tampoc és que pensi en tu tant, saps?
Però, no sé, hi ha alguna cosa que...
Jo tampoc ho entenc.
Jo no sé l'edat, ja, que hi ha...
O sigui, a mi m'han dit moltes vegades a la meva vida Clara.
Però, Carles...
Però, Carles...
Clara, encara, Clara.
Clara, moltes vegades, moltes vegades.
Però, Carles...
És que tampoc et podria explicar la raó per la qual em surt dit a Carles.
Perquè mira que anava tot bé, hem fet els títols bé, hem rebut...
Anava tot bé, t'has recordat de l'edat, t'ha costat una mica, però l'has trobat.
T'he hagut de mirar l'iPhone, no és broma.
Sí, Carla...
Carla...
Crec que intentaré fer un recull de tots els dies que t'he dit Carles, que li he dit paurrana al ram.
Sí, al Martí que agustis, sí, sí.
O que li he dit Jordi, algú que es deia Carles, jo què sé, no sé, de veritat, que acabi aquest any, eh, i comencem bé el 2018 i diem cadascú pel seu nom.
Ara sí, Carla...
Gràcies per apropar-te fins a la plaça i comentar els tritulars.
Ens veiem demà.
Ens veiem demà.
Procurem a dir-te, Carla.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Soy feliz en la Navidad.
Ay, que soy feliz, soy feliz en la Navidad.
Soy feliz en la Navidad.
Ay, que soy feliz, soy feliz, te alegres la Navidad.
Soy feliz en la Navidad.
Que alegre és la Navidad, tu.
Escolteu, no marxeu que ara mateix entra el pa...
Ay, jo començo amb els noms, per Déu.
El Pep Quintana.
Ay, jo començo amb els noms, per Déu.
Boca.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En teoria és poca la que utilitzen del cervell, no és tota.
I perquè tenim gran, doncs, llavors?
Ui!
Potser ens podien fer cervells de mira.
No cal, exacte, no caldria tenir un cap tan gran, no?
Sí, no cal, tampoc.
És a dir, els gibarosos els feien petits.
Igual els estava bé tenir...
Que feien reduccions de caps, eh?
És veritat, pobra gent, eh? Jo devia fer un mal.
No, perquè els bullien després de morts.
Ah, bueno, sí que després, llavors ja no patia ningú.
Ningú, ningú no patia.
No, el que passava una cosa sí que feien més petits, per exemple, eren els peus de les noies japoneses.
Això sí, sí, sí.
Però allò era a base de sabata petita, sabata petita, o sigui, amb vida.
I en van anar amb vida, amb vida.
O sigui, quan creixien, anaven... tenien aquests peus així deformats, una cosa curiosíssima.
Deformadíssims, pobra gent.
Jo devia fer un mal, a mi ja em fan mal, quan a vegades porto sabates que et den una mica justes,
penso, a més de caminar amb allò de fer...
Imagina't, tu, amb el peu de punta.
Si et dic Pep...
Hola, em surt molt el retorn bastant alt.
El tens bastant alt, tu, el retorn?
Ui, avui he de buscar-ho, per com...
Ah, no, no, no, perdona, perdona.
El retorn, a veure, ara...
Ha sigut sense voler.
Ara notes igual que estic intentant tocar algun botó d'aquí a la taula,
però és que, clar, n'hi ha uns quants que encara no domino, eh?
Llavors no voldria jo tocar alguna cosa que...
No, calla, és que potser és culpa meva, perquè no el tinc endollat davant meva.
Ah, igual és l'altre.
Ah, és l'altre.
Allò, espera, ara...
Tranquil, tranquil.
Ara estic preguntant amb el llenç o no surto, perquè això...
Parla, parla.
Sí, ara em sents millor?
Molt millor.
Clar, ara pots regular el teu propi volum, no?
Sí, ara pots regular el meu propi volum, però podria fer-ho.
Acaba a top i l'altre i...
Jo t'anava a dir, sentit carrincló?
Sí, és una cosa com antiquada, com...
Carai, és que no hi ha paraula que no em sàpigues definir?
Parables no usades molt habitualment, la veritat.
No, no, evidentment, sí.
No, no, tens tota la...
Jo t'en havia guardat una avui, també.
Bé, sí, jo estic llegint la d'avui, de rodavots.cat.
No, no, no era la d'avui.
Era una paraula a l'atzart, a l'atzart.
A veure...
A veure si aquesta la Mireia la coneix.
Uix, a veure, posa una prova aquí.
Estic enfitat.
Enfitat?
Sí.
A veure, enfitat, eh?
Estic enfitat.
Sí, estic enfitat.
Enfitat?
És que enfitat ja no sé d'on ve.
Ja, per això, no, no.
Enpipat, potser?
No, no, no, no.
No, ja t'ho clareix.
Potser tip, no?
Potser per les dates que estem, estic com tip, no?
Exacte, sí.
O ple.
Sí, ple.
Ple de menjar.
Ple de menjar.
Ah, mira.
Per exemple, anem a ja molts torrons.
Estic enfitat de torrons.
Ui.
Estic ple.
Això ho direm d'aquí uns dies.
Ho direm, esclar, i d'escudell, i carandolla, i galets.
I galets, i bombons, i neules, i bombons.
Tot, el que vulguis, ja cal que ens cuidem.
Enfitat, eh?
Enfitat.
Ai, avui no porto la llibreta, no m'ho puc apuntar.
Què dius?
No pot ser que no portis la llibreta.
Espera, que tenim aquí un ordenador molt bonic, que puc, que puc...
Mira, ho apuntaré aquí mentres, i després quan surti m'ho apunto la llibreta,
que, escolta, aquest 2017 he après un munt de coses, eh?
Home, mira, és qüestió d'anar utilitzant el llenguatge,
tot i que sigui amb paraules que no són durs corrents.
No, i tant, i tant.
A mi hi ha molta gent que em diu, ah, però tu a la ràdio expliques coses.
Dic, bueno, a part d'explicar, jo també aprenc.
I que és veritat, jo aprenc un munt de coses, de totes les accions,
de mots que em portes...
Tothom m'aprenc.
Enfitat, carrincló, les que siguin.
Doncs sí, carrincló, sí que és passat de moda.
Aquí també dius ridícul, sense originalitat o provincià.
Bé, sí, tot en tot, això es pot posar en un sac.
Seria dins de l'adjectiu carrincló.
Sí, molt n'yigui, n'yigui, n'yigui, una mica carrincló,
una mica anticuatre, una mica dèbil de caràcter, per dir-ho, carrincló.
Que fluixeix, o sigui, fluix, no? Potser també.
Sí, més aviat fluixet, no?
O podria ser un discurs carrincló.
Si algú que fa, doncs explica alguna cosa,
però amb paraules així més aviat.
Carrinclones.
Carrinclones.
I campenja i despenja, que ho acabo de veure ara mateix?
Campenja i despenja vol dir que no hi ha res en ordre.
Està desordenat, és a campenja i despenja, això, eh?
Aprovaries tots els exàmens, eh?
No ho sé, però no sé si examinen d'això.
Bueno, aquí diu casa, botiga, o el que sigui, mal endreçat.
Això mateix, sí, que no hi ha ordre.
Exacte.
Sí, campenja i despenja.
Diu, també s'usa per designar una casa de préstecs, d'empenyoraments.
Bé, d'acord.
Les variants aquestes, que aquí posen i em sembla molt bé,
perquè et donen a conèixer de la mateixa paraula variants que no estem acostumats,
pel lloc on estem residint normalment.
Exacte.
I llavors, doncs, mira, et donen un camp molt ampli.
T'aporten coneixement de la llengua, a més.
Jo estic entre ells i a la minimàlia.
Veig que portes aquí un bloc molt gran d'apunts, eh?
Sí.
No serà tot per la plaça?
No.
Ah, vull dir...
Això són tots els apunts de minimàlia que tinc en aquest moment a les mans.
Minimàlia és el germà, diguéssim, d'aquest dels mots, eh?
Tu has de posar correu arroba minimàlia.net.
Escriu així.
Val.
Correu arroba minimàlia.net.
Però això és l'email, això és el correu.
Si no sé què t'obrirà, aquí...
No, això és el correu.
Hauria de ser minimàlia.net, directament.
Doncs minimàlia.net, segur que t'obrirà.
Exacte.
Ah, mira, frase d'avui.
Sí.
Avui, dilluns i 8 de desembre del 2017, diu...
Adreça't sempre als déus aliens.
T'escoltaran sense que hagis de fer cua.
Ah, vale.
Avui no l'he obert encara.
Això diu l'escriptor polonès Steinslau Jersey.
Doncs em sembla molt bé que ho digui.
Això és el que diu...
Perquè n'hi ha per tots els gustos, eh?
aquestes frases, diguem-ne...
D'alguna manera, jo em portava, té una altra,
que deia...
Una idea càlida pot assolellar un dia sencer.
Oh, que bonica aquesta.
Què et sembla?
Una idea càlida pot assolellar un dia sencer.
Un dia sencer.
Que maca.
Eh, que està bé, això.
M'ha agradat, m'ha agradat.
Aquesta és d'un tal Georg-Christoph Lichtenberg,
científic i escriptor alemany.
I es del Mills, va morir un 1799.
Uau.
Vull dir, que ja es deien coses serioses.
I boniques.
Sí, sí, sí, sí.
Que de vegades sembla que això que dèiem abans,
antiquat, antic, vell, no sé què, que...
Doncs, escolta, surten.
No, no, no.
Sempre, sempre.
La humanitat...
Bueno, vell, amb ve alta, també.
També.
La humanitat sempre ha estat parlant i ha tingut frases magnífiques.
I ara, perquè estem a l'època que estem,
que sembla que tot que hagin inventat el món...
Sí, sembla que ho hagin fet a partir del 2010.
Sí, exacte.
Com si abans no hi haguessin coses inventades i prou importants.
Sí, com si no hi haguessin inventades i l'idioma i tot plegat.
Perquè aquest senyor va néixer el 1742 i va morir, perdó, el 1799.
Vull dir, que parlem d'uns quants dies, eh?
Són uns quants dies.
Nosaltres ens enfila fan anys.
Ja havia passat el 1114 i tot, quan va néixer.
Vull dir, aquestes dates que aquests dies...
Exacte.
Sí, bé, bé.
Doncs ja tenim avui, doncs, una frase.
Mira, jo just estic veient una altra.
Aquesta no és d'avui, eh?
Per això també veig que...
Jo porto aquest plec que tu deies dels apunts.
Tot això són frases.
Tot són frases.
Mare meva.
Tot del minimal, ja tot, tot.
Tot.
Mare meva.
Perquè els vaig llençant i les que queden aquí a l'emissora ja no les tinc,
perquè les deixo aquí a l'emissora.
Home, no, però això s'ha de guardar, s'ha d'enquadernar i mantenir.
Home, clar, a veure, al final...
Enquadernar.
Sí, hi poso una espiral i queda aquí.
Escolta, és un recull important de frases.
Jo el que les passo, doncs, a la Carla, i d'aquesta manera jo ja me'n desprenc perquè
després les passa a l'ordinador i les penja aquí en el taulet.
Ah, val.
Aquestes sí.
Això també, sí, però s'ha de conservar.
El bloc aquest, això és feina.
Jo no sé que aquí...
Jo m'encarrego jo d'un codernar, no me preocupis.
Aviam, aquí a l'emissora què em fan d'aquelles...
Jo me'n cuido de que...
Cuida tot.
Home, i tant, i tant.
Molt bé.
Mira, aquí hi ha una altra frase que m'agrada, que diu...
Tots els paradisos són perduts, perquè, si no, no serien paradisos.
Exacte.
No estem parlant dels fiscals, estem parlant dels de palmeres, illes boniques i de més.
És bastant recent, aquesta, eh?
Sí, és de la Carme Riera, de 1948.
Bueno, ella va néixer en 1948.
No, la dia que ens la van enviar.
Clar, jo he entrat a dins de darreres frases de Minimàlia, llavors...
Ja.
Exactament aquesta no sé quins dies va publicar.
Sí, no fa gaire, perquè la recordo.
Pensava que et referies a la frase.
i dic, bueno, la Carme Riera va néixer en 1948 a Palma, encara és viva.
Sí, la Carme Riera, per cert, tinc un escrit d'ella.
Ah, sí?
Quan encara no era la Carme Riera, per entendre'n.
Bueno, sí que ho era, però no era qui era ara, no?
Entenem?
Sí, ho dic d'aquesta manera, no?
Ella estava estudiant aquí a Barcelona, a l'Escola del Sagrat Corp.
Jo, en aquella època, doncs, visitàvem una noia que vivia allà i era amiga de la Carme Riera.
I un dia aquesta noia em va passar un escrit d'ella, que el tinc a mà,
i és molt interessant.
I un dia li vaig dir, Carme, tinc un escrit teu, però, clar, que passa la distància de Mallorca a Sant Just, és molt lluny,
i les feines d'uns i d'altres, i els oblits, i els compromisos, i tot allò.
Sí, jo tinc l'escrit que el vaig, precisament, vaig intentar mantenir-lo escanejant-lo,
i el tinc, perquè em fa gràcia, perquè una persona que ha arribat al nivell que ha arribat la Carme Riera,
doncs que jo tingui un escrit d'ella que era una adolescent gairebé, doncs, em fa molta gràcia.
Home, jo estava llegint ara mateix una mica la seva biografia, i a part que és escriptora, guionista, ensagista, diu aquí, professora,
M'ha fet, és curiós, perquè diu, ocupa la cadira N en la Real Acadèmia Espanyola.
Efectivament.
Que hi ha tantes cadires com lletres, de l'A, de la Z?
Sí, doncs, em diré que sí, quan queda una lliure, doncs, ocupa qui s'ho mereix, etcètera, etcètera.
Hi ha minúscules i majúscules, si no m'equivoco.
Ah, doncs ja està la minúscula.
Bueno, ja pujarà.
Carai, ah, va per ranges?
Bueno, com a nivells.
No ho sé, hi deu haver alguns nivells.
Parlo de memòria, eh? Parlo que potser m'ho invento i m'agrada inventar-me això.
que hi ha majúscules i minúscules, i que, doncs, s'ocupa, que quan queda avui d'una d'aquestes cadires, doncs,
que s'ocupen en la Real Acadèmia, una d'aquestes lletres, doncs, s'ocupa per una persona que s'ho mereix.
Però, esclar, ni que sigui la minúscula, que ho dic jo, i no pas per no treure cap mèrit...
Home, és prou important, tot i que sigui la minúscula, escolta.
És molt important.
A mi, si em volen donar la jota minúscula, m'està bé, també.
D'ella, guardo un escrit fet a mà, de quan era molt joveneta, molt joveneta,
doncs em fa gràcia.
I un dia aconseguiré, potser, tornar-li, o enviar-li, o fer alguna cosa, la Carme,
perquè em fa gràcia.
No sé si viu a Palma, encara, o no?
Sí, normalment viu a Palma, viatja molt a Barcelona.
Ha vingut aquí a Sant Just i tot, a fer alguna xerrada,
i deixà un dia, i vaig dir, és, Carme, tinc un escrit teu,
però era d'aquelles coses així de pressa, corrents, i no sé què,
entre pujar cap a la sala i sortir de la sala, que no va funcionar del tot.
Però bé, les coses són així.
Mira, espera, que el 2015 es veu que van haver-hi votacions per les lletres S minúscula
i K majúscula, per veure qui ocupava...
Veus com hi ha majúscules i minúscula?
Sí, sí, sí, sí, acabo de trobar una notícia dins de la RAE,
que diu això, el 2015, és la notícia,
que es van fer les votacions perquè hi havia vacants a les cadires S minúscula i K majúscula.
Ja, ja, ja.
Escolta, una curiositat.
És llei de vida, queden lliures aquestes lletres,
perquè la gent es fa gran i desapareix, no?
Carai, mira, és més dins de Wikipedia,
si escrius membres de la Real Acadèmia Espanyola,
un dels anexes va a les cadires i, correcte,
hi ha de l'A a la Z amb majúscules
i de l'A a la U, en teoria, amb minúscules,
i et posa totes les cadires que hi ha
i per qui estan ocupades o per qui han estat ocupades,
i Déu-n'hi-do, eh?
Vol dir que, com a mínim, si hi ha 28 lletres majúscules,
doncs hi ha 28 minúscules, podríem dir-ho d'aquesta manera,
que siguin 56 llocs ocupats.
El que passa és que les minúscules no hi ha ni B, ni X, ni Z,
acaben a la U.
Ah, sí?
Sí.
I, per exemple, la Enya, no la Enya catalana,
no, la Enya castellana, perdó, la Enya castellana,
no està en majúscula, només està en minúscula, no?
Potser no hi cabia.
Sí, massa gran, no?, amb l'onada a sobre.
Onada a sobre, sí.
No ho sé, mira que curiós.
Molt.
M'ha agradat això, no?
Molt bé, veus?
De veritat que no ho sabia, això.
Potser m'havia sonat, però no era conscient d'això.
La Real Acadèmia té majúscules i minúscules.
I cadires.
I cadires, perquè és que ocupa una cadira,
que col·loca una lletra.
I, en aquest cas, doncs, la Carme Riera,
que l'hem anomenat aquí...
Sí, perquè, a mi, n'hem llegit la seva frase a minimàlia.
De fa, jo crec que uns 60 anys, o una cosa així, o 50 molts,
que jo era molt jovenet també, llavors sí, ella també,
i ara no és que sigui molt, molt, molt gran, jo tampoc.
Molt, molt, molt gran.
No, no, molt, molt gran, no.
Per dins sí que ens anem fent molt grans.
Sí, però per fora.
Fora, no.
I mentalment, tot.
Bueno, això se'n diu, com se'n diu?
Saviesa.
Ah, això.
Sí, saviesa, sí.
Saviesa, sí.
Sí, deixem-ho aquí.
Creixer, bueno, també.
Sí, sí, amb saviesa més que en Quilus.
Exacte, exacte.
Doncs res, que, com que vàrem comentant l'altre dia,
que miraríem això de les frases,
i miraríem això de les minimàlies,
i la frase del dia, i aquestes, bueno, etcètera, no?
Doncs avui, què tens tu com avui?
El minimàlia, que t'ha sortit, el minimàlia?
El minimàlia és la primera que t'he dit, que era...
Sí, que era la d'avui.
La primera paraula que t'he dit, que era...
A cuità, era? No, perdó.
Clarament era la segona pàgina.
No, però no, les minimàlies no són les paraules.
Ai, no, perdona.
Són les frases.
A veure, es que hi hagi uns quantes finestres obertes.
No, la d'avui, és a dir, la frase d'avui, 18 de desembre, dilluns,
era la d'adreça't sempre als déus aliens,
t'escoltaran sense que hagi de fer cua.
Clar.
Que hem dit, bueno, sí, no està mal, està bé...
No sé, de qui és aquesta frase, ho diu aquí.
Sí, aquesta és de...
Crec que ho heu comentat abans, Stanislau Gersilek,
un escriptor polonès del 1909, va morir el 1966.
Vale, vale.
Això ho diu.
Molt bé, mira.
Mira, vols rebre la frase del dia a la teva bústia?
Ah, mira, molt bé.
Aquí t'inscrius i t'envien cada dia el correu amb la frase.
Cada dia, cada dia, sí, sí, sí.
Sí, aquí ja ho diuen el mateix, quan t'arriba el correu aquest per a l'internet,
doncs diu això, enviat pel servei i tal, i diu, voleu rebre la frase del dia o regalar una subscripció a algú altre?
Llavors, aquí dius, sí, vull rebre la frase del dia, tant és la minimàlia com la dels mots, no?
O sigui que, d'aquesta manera, cada dia tens una frase i és una feinada que tenen aquesta gent.
No, no, i tant.
És molt interessant, eh?
No, home, i a més, no repetir, bueno, bon contingut, vull dir, paraules que enriqueixin també,
no ficar qualsevol paraula com sigui jugar, per exemple, una que tingui més contingut.
No, porten enllaços recomanats, escrits que surten d'aquestes paraules,
o bé, doncs, de la manera que la pots expressar d'una altra manera.
Exacte.
Etcètera, vull dir que moltes coses, no?
És bo, és bo això.
També aquí tenim un enllaç, en aquesta mateixa pàgina, que ens diu...
Dins la minimàlia o de rodamots?
Dins la minimàlia.
Diu, la televisió en Occità, i llavors posa l'adreça, que pots posar aquesta adreça,
i tens la televisió en Occità.
Carai!
Per coses, els que sigui, tu...
Això d'internet és com...
D'alguna manera clara i concisa, no?
Va bé, perquè va bé internet, però jo sempre dic que amb una mica de senya s'ha d'utilitzar,
perquè a vegades, per exemple, quan estem, no sé, malalts, o quan hem de buscar alguna cosa d'aquestes que no tenim coneixement,
pot ser una mica tòxic internet, perquè hi ha moltes coses que, sense filtre...
És a dir, paper llapis a la vora, també.
Clar, i tant has d'enfiar que siguin fons fiables, que tingui una base, no?
Anar ja amb uns fons que no són aquestes xarxes socials, que tothom diu la seva, i si la diu com més grossa, millor, no?
Sí, que també n'hi ha, d'aquests, de foros i coses aquestes.
Tu saps el significat de com més grossa, millor, ja ho saps això.
Aquesta sí que la ser, aquesta sí que la ser, aquesta sí que la ser, aquesta sí que la ser.
Anar a buscar una altra rodamots, que n'he vist una, que era...
Can... A veure si la torno a veure.
Can la... A veure, perdó.
Ca la farta pobres.
Ca la farta pobres.
És a dir, Ca és casa de...
Sí, de menjar.
Casa de la farta pobres.
I a farta pobres...
Normalment això es fa amb... Es posa en establiments gastronòmics,
que et donen molt menjar per, teòricament, poc diner,
o que els plats són molt abundosos,
i que en diuen a ca la farta pobres,
perquè, doncs, allà et donen quantitat de menjar.
Hi ha llocs que, quan demanes canelons,
no et posen tres canelons en el plat,
sinó que et deixen la safata del forn...
I vinga, fins que petin, eh?
A sobre la taula i que vagis petant...
Fins que te...
Que t'enfitis.
Això.
Fins que t'enfitis.
Fins que t'enfitis de canelons.
No, i t'enfitis de canelons.
No, que t'enfitis de canelons.
Fins que t'enfitis de canelons.
I això és un tipus de ca la farta pobres, no?
No sé què diuen aquí.
Sí, aquí diu això, però també diu que sovint s'utilitza despectivament
perquè es refereix, diguéssim, a una fonda o a un restaurant barat.
Ja.
I com a exemple, posa una frase que diu
estàvem tan cansats del viatge que no ens va importar anar a menjar a ca la farta pobres.
D'acord.
I més enllà d'això, explica l'origen de l'expressió
i diu que el nom ca la farta pobres
ve de, precisament, una fonda que es deia ca la farta pobres,
que era una modesta fonda del carrer de l'Esparteria,
que està al barri del Born de Barcelona.
De Barcelona.
Ja.
Bé, sí, sí.
Bé, el 1804 existia i potser ve d'allà una mica l'expressió aquesta.
Molt bé.
Pot ser que sí, pot ser que no.
Però és això, el concepte,
és aquest que per pocs diners, doncs,
es poden donar molt menjar
i perquè els plats són molt abundosos
i doncs amb quantitat important, no?
Unes bones quantitats.
Les racions són bones.
Que no s'us amb gana, no?
No, no quedes amb gana.
Però si no et quedes amb gana, segur que no.
S'us ben enfitat.
Molt bé.
Sí o no?
Sí, sí, i tant.
Ara jo està,
a la que prego una paraula l'utilitzo tot el dia,
i ja veuràs,
tornaré a dinar enfitat.
Té desenfitat la paraula.
Bé, n'hi ha una altra,
que aquesta crec que la coneix molta gent,
que és com a cala sogra,
o com a cal sogra.
Sí, viure, vull dir,
allò tranquil,
amb les cames sobre la taula si convé.
Exacte.
i, en fi...
Amb comoditat,
sense complicacions,
potser que t'ho facin tot,
inclús, no?
Sí, això.
Allò de, bueno,
jo aquí tranquil,
com a cal sogra.
No suaré pas per res.
Com a cal sogra.
Exacte.
Sí, i tant.
Bueno, aquesta potser és una mica més...
Sí.
Més utilitzada, no?
Actualment.
També, també, sí.
Vull dir, és una expressió
que es pot utilitzar avui en dia.
Sí, i tant.
El que passa és que,
bueno, depèn del llenguatge,
de l'ambient,
del...
Sí, de l'entorn, també.
De l'entorn, no?
Mira, aquesta,
és que, clar,
és difícil dir-te alguna
i que no la sàpigues,
l'estic veient.
No sé, no sé, no, no.
Clotxina.
Una clotxina?
Clotxina.
Sí.
Que no us diu que he pronunciat bé, eh?
Amb accent oberta la primera.
Una clotxina?
Clotxina?
Sí, pot ser, doncs,
una almeja,
que diguem en castellà.
És que si féssim aquesta prova al revés,
et dic jo que no ho provava, eh?
Perquè clotxina,
ostres,
jo m'hauria anat cap a la closca.
És com una peixina.
Sí, és com un molusc, exacte.
Sí, és un molusc,
i és això.
Una clotxina és això.
Doncs un molusc d'aquest tipus,
amb vi balba,
que se'n diu
perquè té les dues balbes.
Exacte, sí, les dues.
Dintre hi ha el tall.
Exacte.
Aquí diu, inclús,
que és de l'espècie,
a veure si ho dic bé,
mitilus galoprovincialis.
Unió toromen.
És que sí, veus?
Aquesta ja la sabíem, ja.
Ja la sabíem.
I tant, aquesta és facilíssima.
Doncs clotxina.
Clotxina, sí, sí.
Clotxina.
És un molusc, sí.
Sí, potser, això.
Aquesta sí que no es pronuncia gaire, eh?
No, no.
Vull dir, això no és...
No és el que diguis.
Vaig a menjar clotxines.
No, no és molt corrent, no.
Si trobes en algun lloc de mar,
potser en la carta.
Ah, bueno.
Els maquillons.
Sí.
Potser alguna carta d'algun restaurant
a fart a pobres de mar.
On vulguis sortir ben enfitat.
Això, llavors sí.
Igual trobes el plat que et posa...
Exacte.
Trobes un plat de clotxines.
I marmassó?
Marmassó és la persona que es cuida dels béns d'un altre.
Carai.
De veritat, eh?
De veritat.
Jo vaig conèixer un marmassó.
Doncs aplaudiments,
perquè és que no para d'encertar-les totes,
de veritat.
Marmassó.
Per exemple, marmassó va ser...
O marmassó era en femení també.
Marmassó o marmassó era naturalment.
Però en aquest cas era un marmassó
que, aviam,
no sé exactament de qui era,
però el doctor Narcís de Carreres i Guiteres,
que va ser president del Barça
i president de la Caixa de Pensions,
era marmassó
d'una figura molt coneguda,
que en aquest moment, mira,
en recordo més del senyor Carreres
que no pas de qui era marmassó.
I llavors aquest senyor, Carreres,
que va ser molt important en la seva carrera,
després,
doncs era advocat
i es va guanyar, diguéssim,
la carrera,
ja diem tot així,
fent de mestre aquí Sant Just.
I aquest senyor, Narcís de Carreres,
els seus fills encara escriu en els diaris,
doncs era mestre de les escoles de l'Ateneu.
I el meu pare,
doncs era alumne d'aquest senyor,
del senyor Carreres i Guiteres.
Té un auditori a Girona
dedicat a ell perquè era d'origen gironí
i té l'auditori Narcís de Carreres a Girona,
on he cantat jo en aquest auditori.
Carai!
Un personatge important.
Un personatge important, va ser important, va ser important, sí.
Mar Massó.
Mar Massó.
És una persona que es cuida dels béns d'una altra.
Sí, exacte.
Sí, sí, sí, aquí la definició que diu Arroda Motz
és persona anomenada pel tastador o l'aretant
per tal que tingui cura de complir i executar la darrera voluntat.
És a dir, la persona que adquireix
o que compleix la voluntat d'algú que ja,
o pel que sigui,
marxa o deixa de tenir que hi ha funció, no?
Sí.
O sigui, mar Massó o mar Massora.
O mar Massora, clar.
A veure, vaig a provar una altra, a veure què tal, eh?
Home, això ja és el cinquè grau, eh?
És un repte, això, eh?
Perquè estic intentant buscar alguna que a mi se'm faci ja complicada,
però penso, és que a tu se't farà fàcil.
Amfiteusi.
Amfiteusi.
Amfiteusi és una figura...
A més, amb S, eh? Per això, Amfiteusi.
Amfiteudi.
No, amb S, amb S. Amfiteusi.
Sí.
Però amb una S. Amfiteusi.
Amfiteusi.
Com si fos...
És una figura.
D'anarà...
Aviam.
No és que la domini aquesta paraula, però la conec,
que és una altra cosa.
Està dintre de l'ordenament jurídic.
Carai.
Això sí.
Amfiteusi.
No saps què? Plego del programa, Pep.
Eh, et deixo aquí el capdavant del programa, que...
Ostres, tu.
Sí, sí.
Quantes coses he d'aprendre, encara.
Mira, no...
És la vida.
Quan tinguis els meus anys, sabràs moltes més.
Espero, espero treure els deus que treus tu quan estem fent aquí...
Sisplau, eh?
No, home, espero, espero.
Cada dia s'aprèn una cosa.
Jo aquí més d'una.
No, no, és el més.
Jo aquí més d'una.
Clar, qui sap, l'ú?
I els dilluns encara més.
Doncs sí, és dins del marc, diguéssim, com legal o jurídic.
Sí, jurídic, no?
Havies comentat.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, clar.
Aquí, la definició de Rodamots, de Rodamots.cat, diu, contracte pel qual un senyor dona a una altra persona el domini útil d'una cosa immoble.
Molt bé.
Per tal que sigui millorada, etcètera, etcètera.
a canvi de rebre un cànon o un pagament, no?
Un pagament, o el que sigui, sí.
Vull en ser un lloguer.
Pot ser un administrador.
Un administrador.
Un administrador perquè es cuidi que allò millori o que tingui un rendiment o que tingui alguna cosa per l'estil.
És com una mena de...
De persona que se'n cuidi.
No, va dir, aquesta potser és una mica més fàcil, eh?
Us de fruit, però tots junts, eh?
Sí, us de fruit, sí.
És que estem dins el mar judic, encara.
Sí, estem al món jurídic.
Exacte.
Us de fruit és la persona que pot tenir els béns d'una herència o d'una quantitat important que no és propietat d'ella, sinó de l'ús de fruit,
de l'ús que en dona, del benefici que dona aquella quantitat.
Exacte.
Usufructo, no?
Sí, en castellà.
Sí, tu tens, doncs, el benefici d'aquella quantitat, però no ets el propietari, no pots disposar, sinó dels béns, dels rèdits, podríem dir, d'alguna cosa, no?
de l'ús de fruit.
Exacte.
Sí, sí.
Molt bona, molt bona.
Bueno, escolta, que estic acabant el diccionari.
No, sí, sí.
No, a veure, aquí hi ha pàgines i pàgines dins de rodamots.cat, bona meva.
No, és que mirava l'hora que era perquè dic, aviam quantes me'n queden.
Vinga, va, te'n faig aquí una última abans de...
Aviam, aviam, si ara patinem.
Beticul, amb B alta.
Beticul.
Hi ha un accent en el batícul o batícul?
No, no té cap accent a cap lloc.
Ara m'has enganxat, eh?
Oh, en sèrio?
En sèrio.
Doncs...
Beticul...
Clar, no té accent a cap lloc, per tant, entenc que es pronuncia...
Sí, beticul.
Beticul, exacte.
És aguda, és a dir...
Si no hi ha cap accent, és beticul.
Aquí, tal qual, diu, cop donat al cul.
Ala, el xiquet mereix un bon beticul.
Doncs un cop donat al cul.
No sé on t'ho diuen, això.
Bueno, mira, aquesta es va publicar el 14 de juliol, eh?
A Rodamots.
Mira, devíem estar de vacances i no ho miràvem gaire, no?
El 14 de juliol de aquest any es va publicar, el beticul?
Sí, el beticul.
Jo en guardo més aviat les frases, que no pas les paraules.
Clar, que les paraules.
No, clar, a mi m'estan sorprenent molt les paraules i m'he quedat dins la Rodamots.cat i vinc a d'una volta.
Jo vaig a ser beticul i li dius això.
Bueno, no em va fer cap gràcia.
Clar, que tampoc no és una paraula que hagis de necessitar per utilitzar cada dia.
No, no, ni molt menys.
Va, doncs passem a una segona minimàlia, a l'última frase.
Potser estar viu és això, atrapar instants que moren.
Sí, sí, està clar.
Ara ja, tot el que hem dit ja ha mort.
Bueno, però ho hem viscut.
És clar.
Està prou viu, dins nostre.
Sí, però ja ha passat.
Exacte.
I si l'aprofitar instants de coses que ja ha passat, doncs és així.
Bueno, si la gent després va al podcast i ho escolta per internet, es pensarà que s'està, no?
Que és el moment, però no, no.
Es pensarà que li fem un beticul.
Un beticul, exacte.
Es quedaran, a veure, es quedaran amfitats de tants mots nous, eh?
Sí, de tanta saviesa.
De tanta saviesa que hem anat aquí repartint.
Escolta, Peu, abans que acabi el programa, que queden res, quasi tres minuts.
Sí, perquè la setmana entrant és Nadal.
Clar, nosaltres ja no ens veiem fins l'any que ve.
Ja no ens veiem fins al 2018.
I cap d'any, cap d'any també cauen dilluns, eh?
Clar, no, aquí nosaltres, bueno, la setmana tindrem tres dies de programació especial, però...
Això sí, a part dels dilluns, que és quan jo costumo venir.
Exacte.
Però clar, tu i jo, a la plaça Mireia, amb aquesta secció que no té nom, però és igual, venim i comentem la vida, ja no torna fins al gener.
És veritat, però els...
Però seguim, seguim.
El 8 o 10 de gener.
El 2, el 2.
Ui, el 2 ja som aquí.
Espero que tu també.
Bé, el 2 és dimarts.
No, és dimarts.
Clar, exacte.
Si parlem de dillunsos.
Dillunsos.
Doncs seria el dillunso després del...
A veure, que seria 7 més 2, 9 o el 8.
Correcte.
Això, eh?
Per exemple, ja haurà passat els Reis.
Haurà passat tot ja.
Fa una il·lusió terrible.
Vindrem amfitats de tot.
De regals i de torrons.
Exacte.
I de tot.
Doncs, escolta, Pep, primera i segona temporada de la Semineia durant aquest 2017.
I tant.
Tu has estat des del primer primer primer dia.
Sí, senyora.
Agrair-te a tots els programes que has fet, totes les tardes que t'has apropat aquí.
Avui que et pensaves que havíem d'anar a la plaça Mireia, sí o no?
Sí, sí.
He sigut jo que m'he expressat malament pel WhatsApp.
Farem la plaça Mireia.
Allà, a l'aire lliure, ben fred, que fa avui.
Clar, no m'he expressat bé.
Hauríem acabat malament.
Fatal, fatal.
Més virus, més virus per allà.
No, home, no.
I tant.
Doncs...
Hauríem marxat.
Hauríem...
Exacte.
Jo a donar-te les gràcies, jo i tot el meu equip, veus aquest que està aquí al darrere amb mi?
Que no hi caben, aquí darrere a la peixera no hi caben.
Un aplaudiment per tu també.
Gràcies.
Que seguin molts més programes a Passamireia comptant amb tu, amb Pep Quintana, amb més mots, amb més frases i tot el que vingui l'any vinent.
Ens inventem, cada programa ens l'inventem.
I això crec que està molt bé.
El dia 8 de gener tornem a tenir Pep Quintana.
Vindrem amb els joguines noves.
Tots amfitats que vindrem amb joguines noves i seguirem parlant de la vida.
Escolta, Pep, una abraçada molt forta i ens veiem l'any vinent.
A això mateix.
Fins ara, Mireia.
Adéu.
Adéu.
Doncs sí, ja sabeu que aquesta setmana anem acomiadant a poc a poc els col·laboradors,
però no els acomiadem definitivament, no, home, no.
Només acomiadem les seccions que aquesta setmana tenen l'últim moment d'espai, el 2017,
perquè la setmana vinent tenim tres dies de programació especial que ja us anem avançant de què va.
Ara, tot just, acabem d'acomiadar el Pep Quintana,
que encara ronda per aquí dins, però en tot cas, a partir del 8 de gener el tornarem a tenir aquí amb nosaltres,
així que no us ho podeu perdre.
No marxeu, que connectem amb Catalunya Ràdio i seguim aquí amb vosaltres.
Fins ara.
ferits a causa del descarrilament d'un tren en un pont a la localitat de DuPont a l'estat nord-americà de Washington.
Diversos vagons han caigut sobre una de les autopistes, una de les més concorregudes d'aquest estat.
Ara mateix hi ha un important desplegament dels equips d'emergència que estan atenent les víctimes,
tant dels trens com les possibles víctimes que hi ha hagut en els cotxes que pot haver-hi sobre l'autopista que ha quedat tallada.
A més a més del seguiment d'aquest accident que s'acaba de conèixer, notícies breus, Montse Quadreny.
Soraya Sainte-Santa Maria puja al toy, carrega de valent contra l'independentisme,
aprofitant la seva compareixença al Senat per fer balanç de l'aplicació del 155.
La vicepresidenta espanyola no ha rectificat les seves polèmiques declaracions del cap de setmana,
on presumia que Rajoy havia escapçat l'independentisme.
Ustedes perdieron la cabeza con el independentismo, y perdieron la cabeza con el procés.
Hicieron un daño tremendo a Cataluña, y el artículo 155 ha descabezado la Generalitat.
Y gracias a que no están ustedes al frente de las consellerías, en la Generalitat se hace política neutral,
y no se utiliza la Generalitat de Cataluña exclusivamente para representar a la gente que les vota última.
A institucions penitenciàries ha obert un expedient a tot això a Oriol Junqueras i Jordi Sánchez
per haver enregistrat missatges des de la presó que s'han emès en els mítings de campanya electoral.
El candidat d'Esquerra i el número 2 de Junts per Catalunya s'exposen a sancions dins dels centres penitenciaris,
com podria ser, per exemple, la prohibició de trucades.
L'Argentina viu avui una nova jornada de protesta contra la polèmica reforma de les pensions.
La jornada coincideix amb el ple de la Cambra de Diputats, que ha de donar llum verda a aquesta reforma.
De fet, la sessió s'havia de fer la setmana passada,
però els aldarulls que hi va haver dins i fora de l'hemicicle van forçar l'ajornament fins avui.
El principal sindicat argentí ha convocat una vaga general de 24 hores
coincidint amb aquest nou intent d'aprovar aquesta polèmica iniciativa.
Els opositors a la reforma asseguren que suposarà una rebaixa de les pensions
a partir de l'any 9 que afectarà els més desafavorits.
Bankia ha plantejat als sindicats un euro de 2.510 treballadors.
L'entitat vol aplicar aquest pla d'ajustament després de fusionar-se amb el banc Mare Nostrum.
Al voltant de 800 treballadors serien dels serveis centrals i més de 1.100 d'oficines.
Manresa s'estrenarà com a capital de la cultura catalana 2018
el 20 de gener al Teatre Cursal de la capital del Bages, Pep Vila.
Ho farà amb un espectacle inèdit, contemporani, pas dirigit per Sergi Ots
i que girarà al voltant de la simbologia del pont
convertit en lema, imatge i font d'inspiració d'aquesta capitalitat.
Manresa té 6 ponts i per Anna Crespo, regidora de Cultura,
no ha estat difícil buscar la connexió que el pont suggereix en tots els àmbits.
Si realment ens donava peu a lligar-ho amb gairebé tot.
Si buscàvem realment transversalitat, el pont ens la dona.
Ens dona aquest pont entre cultures, aquest pont entre generacions,
aquest pont entre passat, present i futur.
Hi ha previstes més de 130 activitats en una quarantena d'espais
estructurades en diverses categories que abasten des de les arts escèniques
fins a música, gastronomia o cultura popular.
El testimoni el prendrà el 2019 la ciutat de Cervera.
Esports, Marta García.
Rafinha ja té l'altamèdic al migcampista,
se va lesionant en el menisc inter del genoi dret el 3 d'abril
i en octubre va haver de passar pel quiròfan.
Leo Messi reconeix que seria bonic acabar l'any amb una victòria
en referència al clàssic de dissabte en el Bernabéu.
L'Argentia ha rebut avui el trofeu com a pitxichi de la Lliga
la temporada passada quan va marcar 37 gols.
Angel Maria Villar assegura que l'amenaça de la FIFA
perquè la selecció espanyola no disputi el Mundial de Futbol de Rússia
és real.
El president suspès de la Federació Espanyola de Futbol
afegiix que ell no hi té res a vore
i que la culpa és del Consell Superior d'Esports
i del seu president José Ramón Lete
que assegura que sempre actuen aplicant la llei.
Lete ha reconegut que la FIFA vol reunir-se
amb les autoritats esportives espanyoles
per tractar el tema
però està convençut que Espanya s'ha guanyat per mèrits propis
la presència en el Mundial.
A esta hora comença la Junta General d'Accionistes de l'Espanyol
que tanca l'exercici amb 6,5 milions d'euros de beneficis
el millor de l'última dècada.
6 setmanes de baixa són les que haurà d'estar
el jugador del Barça d'en Volga, el Gelús.
El Tunisia se va fer una lesió en la tibia de la cama esquerra
la temporada passada i va recaure durant la Superglob.
I Jèssica Vall assegura haver fet un pas endavant
quanta millora en piscina curta.
La nedadora del Sant Andreu ha tornat de l'europeu de Copenhague
amb l'hora en els 200 braça
i el bronze en el 100.
I a més a més, dos recors d'Espanya en aquestes dues proves.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 5 minuts.
El candidat número 15 per Barcelona
de la llista de Ciutadans, Martín Barra,
ha assegurat aquest matí al Just a la Fusta
que el 21 de desembre serà una data històrica
pel procés nacionalista
perquè serà la data de la seva defunció.
Creu que després de les eleccions
cal enterrar el malson del procés
i encarar amb il·lusió una nova etapa per Catalunya.
Barra ha recalcat que les eleccions d'aquest dijous
són una oportunitat per derrotar els partits sobiranistes.
A més, ha afirmat que l'enquesta més fiable
és el suport de la gent al carrer
i assegura que està sent molt elevat.
Barra ha insistit que no li agrada veure polítics de la presó
i que la situació ideal seria que, per exemple,
el candidat d'Esquerra, Oriol Junqueras,
estigués participant a la campanya electoral.
Però ha defensat que la presó
deriva directament de les seves accions.
A més, ha reivindicat que les eleccions
són la millor sortida d'aquesta situació.
Pel que fa als escenaris possibles després de l'elecció,
Martín Barra ha reiterat que donaran suport als partits.
Constitucionalista amb més suport a les eleccions.
Aquest divendres arriben els pastorets de Sant Jús
basats en l'obra Esteu de Pep Albanell.
En guany es faran cinc sessions de l'obra
els dies 22, 23, 26 i 28 de desembre.
A les 8 del vespre i el dissabte 23 de desembre
també es farà una doble sessió a les 6 de la tarda.
Les representacions seran a la Sala Gran de l'Ateneu.
Com a novetat d'aquest any,
les entrades anticipades es poden comprar
a través d'internet al web tictactiquet.com
o a través de l'enllaç del web de l'Ateneu
a santjus.org barra Ateneu.
El preu de l'entrada és de 8 euros
i pels socis i sòcies de l'Ateneu
té un cost de 7 euros.
Aquests propers dies de festes nadalenques,
Patim Patam proposa el Parc de Nadal a la Vagoneta.
A l'espai es faran diverses activitats per a infants,
com ara manualitats, compte a comptes,
construccions i escalada al rocòdrum,
entre d'altres.
El Parc de Nadal s'iniciarà aquest divendres,
dia 22 de desembre,
amb una xocolatada i aquell dia
obrirà de 5 de la tarda a 8 del vespre.
El dissabte 23 de desembre
obrirà tant de matí de 10 a 1
com de tarda de 5 a 8 del vespre.
El diumenge 24 de desembre
de 10 a 2 se celebrarà el Cagatió
i es farà un espectacle musical.
Els dies 2, 3 i 4 de gener
es faran activitats de 10 a 1
i de 5 a 8 del vespre.
L'últim dia del Parc de Nadal
serà el 5 de gener,
de 10 a 2,
en el qual es faran activitats de cloenda
amb el patge reial.
El preu del Parc de Nadal
és de 4 euros al dia
i l'entrada a l'espai
és gratuïta pels adults acompanyants.
Podeu trobar més informació
a la pàgina web
www.patimpatant.cat
Aquesta és tota la informació
parada.
Nosaltres tornem al Sant Just Notícies
d'edició vespre.
Recordeu també que podeu seguir
la informació local
a través del web
www.radiodesverb.com
Molt bona tarda.
www.radiodesverb.com
You never call me back again
when I'm in town
Oh, I think I'm misunderstood
Whatever we had, it was good
But I can't carry on
like it ain't affecting me
Oh, you know I don't want much
Oh, you know I need a touch
Oh, you know I don't want much
Your heart
Your heart
Your heart
Touch
And all your company's
nowhere to be found
Don't you long for the night
to be hangin'
Oh, you know I need a touch
Oh, you know I don't want much
Oh, you know I need a touch
Oh, you know I don't want much
Oh, you know I don't want much
Oh, you know I need a touch
Maybe I knew it is from the start
That you wouldn't get hold
Oh, you're my heart
Yeah
There ain't a thing I wouldn't do for me
But maybe things I can't do without it
Oh, you know I need a touch
Oh, you know I don't want much
Oh, you know I need a touch
Oh, you know I don't want much
Oh, you know I need a touch
6 i 12
I aquí seguim amb vosaltres
escoltant de fons aquest
Your touch
de Klein
K-L-Y-N-E
per tots aquests interessats
que sapigueu
que sempre estem llançant bona música
des de la plaça Mireia
doncs com bé dèiem
són les 6 i 12
ara mateix està entrant l'Oriol Pasqual
per les portes
de Ràdio d'Esvern
amb tots vostès
en res
amb uns minutets
el tindrem aquí
amb nosaltres
per fer aquesta
última tertúlia esportiva
potser amb alguna sorpresa
del 2017
a la plaça
Mireia
i mentrestant seguim escoltant
K-L-Y-N-E
amb aquest
Ecstasy
ệm
d'esvernement
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit