.
Titanium de David Guetta amb la veu de Sia,
que és la que esteu escoltant ara mateix,
és el tema que obre la plaça Mireia d'avui dimarts 23 de març.
.
5 i 11 d'aquesta solellada tarda.
Esperem que estigueu tots bé i que estigueu també sintonitzant.
Ràdio d'Esvern.
Una cançó que de ben segur que tots vosaltres us sonarà,
perquè també té els seus anys,
però són d'aquestes, com dic, sempre que no passen massa de moda.
.
Doncs bé, amb aquest tema tan animós de fons,
us comento el sumari per avui.
Començarem amb una entrevista a Tino Soriano.
Ell és fotògraf i ahir va oferir la primera xerrada fotogràfica
a l'Associació Fotogràfica de Sant Just,
que recordem estan organitzant aquestes xerrades fotogràfiques
precisament per commemorar el seu desè aniversari.
Són una sèrie de xerrades en format virtual,
els dilluns de 7 de la tarda a 9 del vespre,
i a partir d'aquí, a partir de la xerrada que vau fer-hi a Tino Soriano,
s'aniran seguint amb altres fotògrafs,
com per exemple David Salcedo, Fede Garrido o Mario Cea.
Anirem a entrevistar-los tots ells un cop hagin fet aquestes xerrades,
per tant, el dia després que hagin ofert aquesta xerrada virtual,
aquesta sessió online, parlarem amb cadascun d'ells.
Com deia, avui per començar i ha estat qui ha donat el tret de sortida d'aquestes xerrades
és Tino Soriano.
Seguirem a l'espai de Podologia Sant Just avui amb la Teresa Montero,
ella és la podòloga amb la que fem aquest espai des de fa gairebé dos anys.
Parlarem de l'intrusisme laboral i mèdic,
un tema que molt a l'inici de col·laborar amb nosaltres ja ens va estar comentant,
i és que certament es troba, ella com a metge, com a podòloga,
es troba en la situació de trobar molts pacients
que moltes vegades venen o sovint venen de centres d'estètica,
de centres on realment no són metges autoritzats per tractar, per exemple,
temes dels peus, com poden ser, per exemple, alguna malformació de l'ungla.
Doncs bé, si troba molt sovint que venen persones
que han passat per aquests centres d'estètica
i que han fet o mal fet algunes feines que després ella ha de corregir.
I parlarem, com dèiem, d'aquest titular d'aquest espai d'avui,
que és l'intrusisme laboral.
Seguirem parlant de temes d'actualitat.
Fem sempre el repàs amb el Joel Reguant.
De fet, el fem dos dies a la setmana, els dimarts a primera,
a la segona hora del programa. Estic molt bé avui.
I després també els divendres a la segona hora.
Avui parlarem de la llei d'amnistia,
que arriba sentenciada al Congrés dels Diputats,
i parlarem també de la situació al Parlament de Catalunya.
Laura Borràs afirmava que aquest dijous proposarà un candidat
i que molt probablement, perdoneu,
entre aquest divendres i la setmana vinent
ja hi hauria un ple d'investidura.
I acabarem a la segona hora parlant del pronòstic
per aquest Sant Jordi 2021,
perquè realment Sant Jordi és a tocar
i com no podia ser d'una altra manera,
ens hem de fer ressò aquesta tarda a l'espai de Llibre Vell
al Bon Consell amb l'Oriol Saneuja.
I és que el Gremi de Llibreters pronostica que sí,
que efectivament hi haurà un Sant Jordi,
però que en cap cas serà una celebració
com les que hem viscut fins fa gairebé un any,
perquè recordem que l'any passat encara estàvem confinats.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú parque està d'abans.
No, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
La colla passigolla.
Ui, ui, ui!
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio Desverc.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoeix mal o alguna cosa?
Socorro!
Avui, a les 9 del vespre,
Emma de Música,
Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
A Sant Just, canviem el xip.
Iniciem la implantació d'un nou model de recollida de residus domèstics
per reciclar més i millor.
Un nou sistema en què els contenidors de les fraccions orgànica i resta
s'obriran amb targeta.
Saps com funcionar?
Informa-te en el web santjust.cat barra residus
i els perfils de Twitter i Instagram
arroba santjustresidus.
Utilitza la targeta i recicla més i millor.
Pel medi ambient, a Sant Just, canviem el xip.
Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Com protegir-nos de la Covid-19 en el dia a dia?
Millor a l'exterior que a l'interior.
Millor amb poques persones que amb moltes.
Millor dins la teva bombolla que a fora.
Millor poc temps que molt temps.
Millor persones de risc baix que de risc calc.
Informa-te a canalsalut.gencat.cat
Sistema de Salut de Catalunya
Generalitat de Catalunya
A l'escoltes ràdio d'Esvern
Sintonitza ràdio d'Esvern
A l'àdio de Sant Just
A l'escoltes ràdio d'Esvern
Doncs bé, entrem ara sí a parlar amb el Tino Soriano.
Com deia fa uns minuts, ell ha estat l'encarregat, podríem dir,
o la primera persona, el primer fotògraf,
a inaugurar aquest cicle de xerrades fotogràfiques
a l'Associació Fotogràfica d'aquí de Sant Just.
De fet, la xerrada va tenir lloc ahir al vespre, a la tarda nit.
Te'l saludem. Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, Tino.
Benvingut a Ràdio d'Esvern
tot i que sigui via telefònica
i no ens podem conèixer en persona.
Però vaja, encantada de tenir-te aquí al programa, Tino.
Escolta, abans de re preguntar
com va anar aquesta primera xerrada
que vau fer ahir en format virtual?
Doncs, va anar també que no acaba.
M'havíem pactat,
tot ha parlat que duraria una hora
i al final la va durar una hora i mitja
perquè en Joan va dir,
bueno, ja està bé, no?
Però, clar, amb ganes de fer-ho en vídeo,
jo també,
enyoro molt el contacte amb la gent
quan fas comunicacions.
És molt important veure els ulls
i parlar directament.
Tot arribarà.
Clar, exacte.
De fet, ara que dius això de comunicar,
el vaig repassar puntualment
perquè tens un llistat de premis i reconeixements
que és molt llarg.
No sé si donarà temps de repassar-lo tot,
però ara que comentaves...
No, no t'amoïnis.
Deixa l'últim,
que va ser el Nacional de la Generalitat.
Aquest mateix, aquest mateix.
Ara que parles de comunicació.
Premi Nacional de Comunicació
a la categoria de premsa, no?
El 2018, ara que deies aquest tema de comunicació.
i se us va fer molt curta la xerrada d'ahir.
De què vau parlar?
Bé, a mi m'agrada molt el format
en lloc de fer de ponent,
que això ho faig més en els meus workshops,
en els meus tallers,
i la gent pregunti.
Aleshores, jo demano...
Perquè, clar, portem un any confinats
i en un any, doncs,
han contactat amb mi moltíssimes grupacions
i moltes entitats, no?
I un moment que, clar,
fes una xerrada, dius,
bueno, ja és que...
Per què no ho fem al revés?
Mireu la meva web,
bé em pregunteu el que us interessi.
Així que cada xerrada és única
i especial és com una entrevista
que et pregunten...
De sobte, algú et pregunta
per una fàssita que te'n recordaves
o algú li crida l'atenció
a algunes fotos que has fet
en algun país remot
i és més variat.
Sinó, et sents una mica
explicant més de lo mismo.
Clar.
Escolta, Tino,
repassant també aquests premis,
més que premis,
un d'ells és que ets fotògraf
del National Geographic,
que és un aspecte
que suposo que molts fotògrafs, no?,
aspiren o és potser
una de les seves meques, no?,
poder fotografiar
pel National Geographic.
Com va anar això?
Sí, Mireia, tens raó.
Jo penso que és una aspiració
per pràcticament
un percentatge molt elevat
de fotògrafs i més,
perquè, clar,
als fotògrafs ens agrada viatjar,
ens agrada fer fotos,
ens agrada compartir
i ser membre, doncs,
de la National Geographic Society
és un privilegi,
un privilegi.
No és gota fàcil,
però és possiblement
una meta
per a qualsevol persona
que li agradi la fotografia,
li agradi el viatge.
I, en realitat,
no em va costar molt
entrar-hi,
però tampoc va ser fàcil.
Em vinc a referir.
Ells van venir
per primera vegada a Europa,
al festival que es fa
a Perpinyà,
avisa per l'imaix,
l'última setmana d'agost,
la primera de setembre,
i no coneixien fotògrafs europeus.
Aleshores,
va amb Tom Kennedy,
que era el director de fotografia,
va dir, mira,
tinc ganes de veure
com els europeus
sobre què fan, no?
I va proposar, doncs,
mirar porfolis.
I jo estava per allà,
portava unes diapositives
a la butxaca,
perquè, clar,
jo no m'ho esperava,
em vaig fer cua
i al final em va tocar arribar,
va veure el meu material
i li va agradar.
Però em va dir,
mira, clar,
com tothom,
quan tu ensenyes un portafoli
al director de fotografia,
li estàs ensenyant una mica
un resum
de tot el que has fet
durant molts anys.
I ells,
una revista,
el que vol és saber
què ets capaç de fer
en una setmana,
o en un dia,
o en un mes,
però no durant molts anys,
perquè ja se sap
que en molts anys
tens l'oportunitat
de fer treballs
molt interessants.
Per tant,
en Tom Kennedy
em va dir,
mira,
torna l'any que ve
i em portes només
el treball que haigís fet
aquest any.
I l'any que ve
una altra vegada,
per Pinyà,
Vissa,
la Cua,
o on li vaig ensenyar.
I aquí ja li va agradar
més,
però encara em va dir,
mira,
necessito un any més.
Suposo que no em va veure
encara madur
i em va fer tornar
una tercera vegada
amb el material
que havia fet
aquest tercer any.
I aquí sí,
aquí a la tercera
va anar a la vençuda
i un cop el va veure
em va dir,
m'agrada molt el que fas,
per tant,
començarem a treballar junts
i demanaré
a editors gràfics
de diferents revistes,
com ara
la General Geographic
Traveler
o l'Image Collection,
que és la,
diguem-ne,
l'agència fotogràfica
dels factors del geogràfic,
que vagin fent
petits encàrrecs
per veure
si tu et sents
còmodo amb nosaltres
i nosaltres,
doncs,
també ens agrada
el que has fet,
no?
i a partir d'aquí,
doncs,
primer van ser encàrrecs
d'un dia,
després de dos dies
i els últims
ja eren de mesos.
Vaig fer moltes guies
de viatge,
vaig treballar molt
i vaig,
perquè ara ja no es fan,
per les guies de viatge,
que era el que més m'agradava,
anar pel món
fent fotos
de com era el món
i,
bé,
en aquests moments,
òbviament,
es poden trobar guies
de viatge
de la General Geographic
futuràferes per mi.
Déu-n'hi-do,
això és,
per tu,
com a fotògrafa,
ha de ser tot un luxe,
poder dir que forma part
d'aquesta imatge,
aquesta fotografia,
aquesta part visual
l'has aportada a tu,
que Déu-n'hi-do,
parlant de viatges també,
un dels que suposo,
o si no t'ho pregunto ara,
és dels que més t'ha marcat,
és un viatge que vas fer
gairebé donant la volta al món,
potser,
aquest círcum
que vas fer en el 2017,
no?
Sí,
fa poc,
relativament poc,
no?
I va ser amb Olímpus,
que ha desaparegut,
on que continua fabricant
la monotrenom,
però amb la que és l'Olimpus,
que van treure a l'últim,
en aquests moments,
el penúltim model,
i aleshores jo els hi vaig dir,
escolta,
per què no me la deixeu,
i jo faig una volta al món,
i així,
perquè és una càmera
molt de viatge,
i,
òbviament,
si no,
no me l'haurien
donat aquesta oportunitat,
i jo els hi vaig proposar
fer una volta al món,
provant la càmera
amb tota mena de condicions,
és a dir,
tant a la selva,
com al carip,
com als països en hivern,
com tot,
no?
I jo el que feia,
és que a círcum,
tots els dies,
col·locava una història,
penxava les xarxes,
el que m'havia passat,
una història,
amb text i fotos,
i aquestes històries
s'han tan variades
com la fotografia de Brons
a Àfrica del Sud,
o nou hospital
de la Farsa a Tailàndia,
o potser fotografia
als Estats Units,
la part més remota
de Nova York,
o Rio de Janeiro,
la fotografia a la música,
i coses així.
Tota una experiència,
aquesta és una de les branques,
els viatges,
però també,
si indaguem una miqueta més,
dins la teva fotografia
hi ha unes altres branques,
una que m'ha sobtat també,
perquè potser tampoc
no es coneix massa,
és aquesta relació
entre la fotografia
i la medicina,
de fet,
crec que va ser cap als anys 80,
que vas fer un reportatge
en un manicomi
que actualment no existeix,
com es defineix
una experiència com aquella,
des d'un punt de vista
d'un fotògraf
que ho està mirant
i ho està retratant tot?
Bé,
possiblement,
bé,
possiblement,
jo estic segur,
sóc l'únic factorat del món
que porta 40 anys
fotogràfic a la medicina,
i just acaba de sortir
un llibre meu,
que és la recopilació,
que es diu
Curarte,
que és una recopilació
de 40 anys
de sanitat espanyola,
si bé s'ha de dir
que el 90%
d'aquestes fotos
estan fetes a Catalunya
per temes de mobilitat,
no?
i l'any 80
vaig començar a fotografiar
a l'institut mental
que estava cap a
Virreia Mas,
aquella zona,
vaig entrar amb molta por,
molts prejuïcis,
pensant que jo volia ser fotògraf,
per tant,
la càmera no deixa de ser
un instrument
per descobrir el món,
i hi ha gent
que fa servir malament
i ho fotografia tot
i l'únic que fa és
fer fotos,
però quan tu la fas servir
per descobrir el món,
la càmera és una excusa,
la fotografia és una excusa
per entrar a dins del manicomi
i no tant fer fotos
i no veure què està passant
i els resultats
són unes fotos
i fins ara,
ara amb la pandèmia,
doncs vaig decidir
acabar el llibre
i mentrestant
porto quatre dècades
fotografiant
des del càncer infantil
que va ser el meu
segon gran reportatge
en l'any 92,
un llibre que es diu
El futur existeix
i això es va
exposar al Polo Robert
i va tenir tanta difusió
i anem a dir
tant èxit entre cometes
perquè de fet
l'exposició estava feta
per promoure
la Fundació Benèfica
de la Enriqueta Vilarecchia
que ajudava els nens
en càncer
i continuava fent-ho,
no?
I va tenir tant d'èxit
i tanta difusió
que la gent deia
ostres,
tu ets el fotògraf
que va fer
el futur existeix
i em deixaven
entrar als hospitals
perquè els agradava
el meu treball
i em tenien
la gent d'aquest cas
es va enrotllar molt bé,
no?
Perquè si tu has fet
aquestes fotos
pots passar a la Vall d'Hebrou
per dir alguna cosa.
Vaig estar tres anys
fotografiant la Vall d'Hebrou
i després he estat
fotografiant
metges per tot el món,
metges dins de fronteres
en part l'Amazònia peruana,
en fi,
he sigut un privilegiat
i sí,
crec que sóc
l'únic fotògraf
que jo conec
que he estat
corrent quatre dècades
fotografiant la medicina.
Un altre,
podríem dir,
no de les facetes,
sinó en aquest cas
tot fotògraf
o tot artista,
en aquest cas fotògraf
té una font d'inspiració
o té altres fotògrafs
que també l'han inspirat.
De fet,
si entrem
a la teva pàgina web
ja en publicàs,
crec que són una dotzena,
un d'ells
és el grandíssim
i també conegut
l'Estiv McCurri
que també forma part
de la National Geographic
i té aquest retrat
tan famós
que ha omplert
tantes cobertes també
d'aquesta revista
i d'altres.
L'has conegut amb ell?
Sí, naturalment,
coincidim amb els genents.
El mes de genents,
ara ja no tant
perquè ara
National Geographic
també està patint
les conseqüències
de la pandèmia
i s'ha anul·lat
i a part
National Geographic
ha passat
a entrar dins
de la Walt Disney.
Ha sigut absorbit
per Walt Disney.
Per tant,
no sé què passarà
però ens trobem cada any.
és a dir,
però qui mana
és Walt Disney.
Què vol dir això?
Vol dir que a Walt Disney
per dir alguna cosa
no li interessen les fotos.
De què fem els fotògrafs?
Perquè ells
bàsicament fan televisió.
Per tant,
en un moment determinat
només continua la revista,
el magazine,
però tot s'està canviant.
Està canviant molt.
Jo havia estat
durant molts anys
d'anar al Giné
els fotògrafs
de la General Geographic
que ens reunien.
A Washington,
normalment la segona quincena
perquè t'enganxava
a prop del Nadal
i qui més qui menys
encara no havien sortit
a fer reportatges.
I allà estaven
Estima Curri
i David Alham Harvey
i William Albert Allard
i tots aquests fotògrafs
tan coneguts,
Mike Nichols
o el que fotograficia
els goril·les
i els elefants.
I allà ens trobàvem
durant tres dies.
Aleshores,
si Estima Curri
va fer la foto
la nena es diu xerbat,
encara es viu,
de fet,
no fa massa temps
la va detingir la policia,
la va expulsar
al país,
però quan ell la va
fotografiar
era una nena
que devia tenir
no sé,
deu o onze anys
i Estima Curri
va fer un gran treball.
De fet,
jo penso que
és la foto
més insígnia
de Nacional Geogràfic,
és a dir,
tothom la lliga
amb Nacional Geogràfic
i de cara estic
encantat de l'edita
perquè l'has fet
milionari,
gràcies a aquesta foto.
Totalment.
Aquests són alguns
dels referents
que explicaves.
En quin punt
es troba ara
la fotografia?
També sabent
aquesta absorció
per part de Disney
i de Nacional Geogràfic,
però en quina situació
us trobeu també
els fotògrafs
actualment,
també dins de la pandèmia
i dins d'aquesta
mobilitat més reduïda?
Absolutament cero,
s'ha anat a la porra tot
perquè l'únic reportatge
que hem pogut fer
en un any
ha sigut uns quants
que han fet
algú de la Covid,
que òbviament
és un tema
que és molt limitat
perquè al final
és fotografia
el que hi ha
però és més de lo mismo,
cures intensives,
en alguns casos
la Covid a casa,
però no és un tema
que doni
com per molta varietat
i no hi ha res més.
Jo ara mateix
porto un any
sense treballar
des d'un punt de vista
com a fotògraf,
si bé estic escrivint llibres,
però perquè, clar,
fotografia de viatges,
res,
vas pel carrer
tot amb la mascareta,
si no estàs fotografia
amb la Covid
et mata molt
les fotografies
aquelles de fet,
tu quan anaves pel món
jugaves molt
amb els somriures,
amb les relacions
entre les persones,
aquest món
ha desaparegut
i a sobre
les revistes
també han desaparegut
perquè, clar,
no hi ha publicitat,
per tant,
ha canviat totalment,
ara,
ja el meu ofici
és un altre ofici.
Jo sempre dic que,
que diguem fotògraf,
però el fotògraf
ja ha desaparegut,
ara,
ara has de ser
una mena de,
d'home o d'una multimèdia,
que no només fas fotos,
sinó que fas vídeos,
has de tenir molts seguidors
a les xarxes,
penxar podcast,
pensar en termes
de tenir molts seguidors,
i, naturalment,
escriure,
per tenir molt de contacte
amb la gent,
escriure textos
pels teus vídeos
i tot ho sol.
I, clar,
com diu el refrany,
hombre de muchos oficios,
pobre seguro,
no?
però, clar,
no pots fer-ho tot bé,
tu,
oi,
no,
és que la teva càmera
fa vídeo,
sí,
però no és el mateix.
quan tu no vas a fer fotos
i només feies fotos
i quan et dius,
bueno,
fes vídeo
i grava bé el so
perquè del teu vídeo
traurem unes peces
perquè surtin un àudio
per no sé què
i aquí ens envies
un vídeo de 3 segons
o de 5 segons
o de 5 minuts
i tot plegat
et toca fer-ho tu sol,
és a dir,
que tu abans,
en la meva època,
tu eres el fotògraf
que feia fotos
i portaves el teu material
a revelar.
A part de la gent
el geogràfic
jo enviava els rodets
i això els revelava
als Estats Units
i treballava
des de ser i jo
ni veia
les fotos que feia
i si les feia
per un altre client
doncs revelava jo
però a revelar
ho feia un laboratori.
Ara no,
ara tu fas les fotos,
les has de revelar,
les has de processar,
les has d'optimitzar,
les has de penjar,
les has d'enviar al client,
has de fer els vídeos,
el que et deia,
no?
Ha canviat totalment
com bé sabeu
la gent més jove.
De fet,
ara de fons
crec que no ho estàs sentint,
Tino,
però que sàpies que està sonant
la música del compositor
Paco Viciana
que va posar,
va musicar de fet
aquest vídeo
que és un recull de fotografies
del llac de Banyoles
que vas fotografiar de fet
el 2020.
Això què va ser abans o després
d'entrar amb el,
amb Covid?
Això ja és quan tothom
estava a casa tancat?
Sí,
el llibre va sortir
pràcticament
el febrer-març
d'aquest any passat,
fa un any,
i es va vendre
a la primera edició,
és un llibre
que vaig produir jo mateix
i per internet
es genera
pràcticament tot
i en Paco Viciana
és un gran compositor
banyolí,
bé,
que viu a Banyoles
i em sembla que és de Badalona,
però
m'ajuda molt,
de fet,
vaig penxar
el meu Facebook
ara fa,
em sembla que el diumenge,
vaig penxar un vídeo
amb música,
deia una altra vegada,
amb aquests 40 anys
de medicina,
és,
aquí al poble
és el que passa,
és com a setjus d'Esgard,
els coneixem tots
i anem fent coses,
i anem fent,
escolta,
Paco,
necessita una música.
Sí,
això passa,
això ho,
entre professionals
també d'aquest sector
també us aneu ajudant
i us aneu,
no?,
aneu treballant junts també.
Sí,
sí,
fem el que podem,
el que succesa
és que,
pensa que
amb la pandèmia,
igual que els fraceres
no podem viatjar,
no podem fer reportatges,
pràcticament no podem,
òbviament no podem ni sortir
de la comarca,
o sigui,
podem fer molt poca cosa,
el que et deia,
la gent amb mascareta,
doncs,
tenim tots els temes,
pots fer paisatge,
perquè els ànex
encara no porten mascareta,
però,
el que és,
jo tenia viatges previstos,
encarregats,
per tot el món,
havia d'anar a fotografiar
a parts nacionals,
a balenes,
a la Patagònia,
havia d'anar a Yellowstone,
a fotografiar als Estats Units,
havia de fotografiar per l'Àfrica,
tot això se'n va anar a vida,
i bé,
jo no em queixo,
perquè,
bé,
he escrit uns llibres
que m'encanten,
com ara aquest,
el Curarte,
el llibre de la medicina,
i ara,
aquest mes que ve,
dintre d'un mes,
surt un llibre
que feia molts anys
que volia escriure,
que és un llibre sobre fotografia,
com fer fotografia en color,
perquè tothom ho demanava,
vostres,
i tu això com ho fas,
com ho fas,
i jo pensava,
vostres,
i com ho expliques,
com expliques a la gent
que veu en color,
com ha de fer
per fer bones fotos en color,
perquè diuen,
bueno,
però si el color ja el veig,
i m'hauria passat tota la vida
donant-li voltes
a com fer-ho,
i amb el confinament
he tingut
les centenars i centenars
d'hores que em feien falta
per intentar explicar el color
d'una manera didàctica
i divertida,
però,
tornant a lo que és
la fotografia
en aquests moments,
doncs poca cosa,
poca cosa més pot ser,
i de fet jo penso
que molts fotogràfics
igual que
estan tangant els xiringuitos,
aleshores,
aquí ens ajudem tots,
en els pobles,
però,
però al final,
l'únic sortida que tens
avui en dia
és per internet,
no?,
com vaig fer
amb l'associació fotogràfica
de Sant Just,
al forn obert,
però això tampoc
et dona diners.
Perquè ara que parlaves
també de fotografia,
color,
blanqui-negre,
em queden
unes quantes preguntes,
Tino,
però crec que totes
no te les podré fer,
però almenys aquesta sí
que volia que no se m'escapés.
Tens fotografia
en blanqui-negre,
tens fotografia
també amb color,
no ets, per exemple,
un tipus de fotògraf
que només es quedi
amb una,
no?
Tens cap tipus,
diguéssim,
de reparo,
no?,
en passar d'un a l'altre
i de l'altre a l'un.
Això què t'ho dona
la situació?
Sí,
són llenguatges diferents.
Hi ha temes,
per dir alguna cosa,
la fotografia de viatges,
que en general
el color
et serveix
per remarcar
més l'atmòsfera,
perquè no estàs tractant
a lo millor
una atmosfera
de l'interior
d'un hospital
o una atmosfera
opressiva
o una atmosfera
de denúncia
en què funciona
millor blanc i negre,
sinó que estàs parlant
doncs
de postres de sol,
de sols blaus,
de llums càlides,
de colors vistosos.
Per tant,
el tema
et dona
a l'escollar
la fotografia.
Però,
com et deia,
el color
és un tema
complicat
perquè,
com tots,
bueno,
quasi tots,
no?,
veiem en color,
el fet
d'ordenar
el que veiem
i fer fotos potents
en color
és un tornar
a començar.
Tu preguntes
a qualsevol
aficionat
a la fotografia
que et digui
bons fotògrafs
en color
i et digui
de mitja dutxena
perquè
el color
és per tots
però que algú
destaqui
per alguna cosa
que tothom veu
en color
costa molt.
I,
en canvi,
el blanc i negre
és com fer
una radiografia.
Tu,
quan ves una foto
en blanc i negre
vas directament
a l'expressió,
a la forma,
anem a dir
que no perds el temps,
el teu servei,
no perds el temps
analitzant
tota la informació
que porta el color
que és una gran,
una informació
molt important
perquè,
ja saps el que passa
quan veus una cosa vermella.
Per això,
les senyors de París
són vermelles.
Exacte.
I,
per anar acabant,
Tino,
també volia preguntar-te,
clar,
segurament és molt complicat
respondre
amb un número en concret
però,
clar,
al llarg de tota la teva
trajectòria professional
pots arribar a averiguar
quin és el número
de fotografies,
ja no sé si les que has disparat
o les que tens guardades,
però quants terabytes
deus tenir
o també en paper,
quantes fotografies
deuen haver passat
pels teus ulls?
Bueno,
tres terabytes
i habitacions senceres
plenes de negatius.
No,
no les he pogut comptar mai
perquè,
pensa que porto
pràcticament
40 anys de professió
i abans
feies menys
perquè els rodets
tenien 36 fotos
i podies dir,
bueno,
a fet,
jo recordo
per una gent
en el geogràfic
quan treballava
en una pel·lícula
en un reportatge
doncs podia fer-ne
uns 500 rodets
amb el que faries
multiplicaries ràpidament.
Clar.
Però ara,
en el món digital
pràcticament
no hi penses,
però si parles
en terabytes
tinc com
potser
3 o 4 terabytes
de fotos
ja no recordo
amb els meus ordinadors
i
potser fa 15 anys
que he fet digital
però l'important
no és el nombre
de fotos
sinó l'important
és a dir,
un fotogràf
amb experiència
com aquí
a Sant Just
teniu
en Francesc Fàbregas
que a més té
una exposició fantàstica
Sí,
també ha passat per aquí
pel programa,
sí.
I tant que sí,
doncs un fotogràf
amb experiència
no suma
en funció
de número
de disparos
sinó
de situacions.
Jo a lo millor
deixaré de fotografiar
moltes coses
perquè sé
que no funcionaran
que un aficionat
ho fotografiaria
però en canvi
quan tinc una situació
al davant
que sé que és
exactament
el que necessito
o el que busco
aquí doncs
ets molt més actiu
perquè apostes
tot
com a la ruleta
apostes tot
un número.
I per acabar...
Funciona més
comptar situacions.
Clar.
Per acabar,
Patino,
també volia preguntar-te
si hi ha alguna fotografia
o la fotografia
que més potser t'ha marcat
o la que moltes vegades
pots visualitzar
inclús
estant amb els ulls oberts
aquella fotografia
que saps que t'acompanyarà sempre?
Sí,
la que va guanyar
el volpresfoto
que la tinc
al meu dormitori
que és una fotografia
que es veu
a la Mona Lisa
caminant
Sí,
que la fet no és ella
que camini, no?
Sí, sí, sí
i va ser un reportatge
que vaig fer
per Parismat
i aquest reportatge
em va obrir
les portes
de la General Geogràfic
també
perquè va ser
la primera foto
que vaig publicar
de la General Geogràfic
i havia guanyat
el volpresfoto
i això
va sumar molt
i a part
és una fotografia
que em va obrir
una faceta nova meva
que és l'humor
de fet
aquest any
va sortir
un llibre
que es deia
Fotografia
amb una sonrisa
on hi ha una recopilació
però és un llibre docent
però bàsicament
el 90%
de les imatges
són fotografies
d'humor
com aquesta Mona Lisa
que camina
penso que aquella foto
va obrir
una altra faceta
igual que has parlat
de la medicina
dels viatges
i de la General Geogràfic
que és
el treball personal
i penso que l'humor
en aquesta època
és perfecte
de fet
Fotografia
amb una sonrisa
està pensat
per fotografiar
en una pandèmia
als teus veïns
al teu barri
la gent que coneixes
la teva família
i bueno
està funcionant molt bé
possiblement
perquè és el moment
adequat
perquè fotografies
amb un somriure
exacte
Tino
ens quedem amb aquestes últimes
paraules
moltes gràcies
per passar pel programa
una llàstima
no poder dedicar-te
més estona
però de ben segur
que ens tornem a creuar
encara que sigui
a través del telèfon
i a través dels micròfons
de Ràdio d'Esvern
gràcies també
per formar part
d'aquestes xerrades
fotogràfiques
de l'associació
d'aquí de Sant Just
i et desitgem
molta sort
sigui quin sigui
el futur
de la fotografia
no
hem quedat
que farem un taller
és a dir
que tindrem oportunitat
igual
fins i tot
te coneixem personalment
això mateix
doncs això espero
també
una forta abraçada
a Tino
i que vagi molt bé
molta sort
igualment
adiu
Ràdio d'Esvern
98.1
My life is brilliant
My life is brilliant
My love is pure
I saw an angel
Of that I'm sure
She smiled at me on the subway
She was with another man
But I won't lose none
Sleep all night
Cause I've got a plan
You're beautiful
You're beautiful
You're beautiful
It's true
I saw your face
In a crowded place
And I don't know
What to do
Cause I'll never
Be with you
Yes she caught my eye
As I walked on by
She could see from my face
That I was fucking high
And I don't think
I don't think
That I'll see her again
But we share a moment
That will last to the end
You're beautiful
You're beautiful
You're beautiful
You're beautiful
It's true
I saw your face
In a crowded place
And I don't know
What to do
Cause I'll never be with you
You're beautiful
You're beautiful
You're beautiful
You're beautiful
You're beautiful
It's true
There must be an angel
With a smile on her face
When she thought up that I should be with you
But it's time to face the truth
I will never be with you
Al Just a la Fusta
Parlem de tot el que passa a Sant Just
És una cosa molt dura
És la pujada de l'IVA
Està marxant pel costat de feina
I dius que són gent més o més preparada
L'única solució
Jo veig que ha de ser
Alguna cosa revulsiva
Com el que va passar a Islàndia
Cap optimisme on no n'hi ha
El Juden està al costat d'ells
Perquè hem de trobar alguna solució
Que sigui que sigui
Que estigui davant
El principal són els interessos de Sant Just
Sempre això t'acosta a algú que té alguna pregunta
O que té alguna resposta
Perquè n'hi ha d'esperança, no?
Si es potser
Just a la Fusta
Vivim Sant Just en directe
Cada matí
De 10 a 1
De dilluns a divendres
De 4 a 5 de la tarda
Relaxa't amb estils com el chill out
Lisbon, jazz, el funk, el sol
O la música electrònica més sual
100% música relaxant
Smooth jazz club
Cada dia
De dilluns a divendres
I de 4 a 5 de la tarda
Smooth jazz club
T'hi esperem
Radio 1, 2, 2, 1
98.1
Soltem ara a la següent trucada, sembla que això sigui un concurs,
però no, el següent espai, que és l'espai de podologia amb la Teresa Montero,
que la tenim com de ella. Al teléfono, Teresa, buenas tardes.
Muy buenas tardes, ¿qué tal estáis todos?
Bien, muy bien, que digo que parecía esto un concurso, que pasamos de una llamada a la otra,
pero que fue un lujo tenerte la semana pasada aquí en el estudio y ahora te tenemos otra vez en el teléfono.
¿Pero qué se le va a hacer?
Yo sinceramente prefiero ir, pero es verdad que es un poco más complicado,
pero bueno, a ver si próximamente lo podemos hacer otra vez.
Hombre, claro, de alguna forma seguro.
En poco tiempo.
Eso es.
Claro que sí.
Vamos a recuperar hoy un tema que de hecho nos trajiste un poco al inicio de empezar aquí con nosotros,
a colaborar con el programa, que es el tema del intrusismo laboral,
que la gente no se asuste de que vamos a hablar, de que vamos a entrar a robar nada en otros sitios, ¿no?
Al contrario, quizás es que hay personas o profesionales, ¿no?,
que incluso se dedican a hacer quizá trabajos que no les corresponden porque no son médicos.
¿Qué es el intrusismo laboral, para empezar?
Bueno, primeramente quería decir que me acuerdo que el primer programa, este lo ha hecho más dirigido a intrusismo.
La última vez nos metimos un poco más con las competencias que tenía lo que es el podólogo,
pero era una cosa que yo tenía, es un programa que tenía muchas ganas de hacer, que bueno, ya te lo he comentado muchas veces.
Y realmente el intrusismo laboral lo podemos encontrar en todas las profesiones.
Pero sí es cierto que en el tema de podología lo hay bastante, y sobre todo por los centros de estética.
Y muchas personas que se dedican en sus casas a hacer este tipo de tratamientos.
Y realmente, claro, tenemos que controlarlo, esto no puede ser.
O sea, es un tema además que quiero, estoy muy metida en ello y necesito, bueno, necesito, yo creo que yo como puedo hablar,
o como todos los profesionales que nos dedicamos al ámbito de la salud, esto tiene que parar.
Entonces, pues más por eso hoy estoy como muy energética, ¿no?, para hacer el programa.
Y como definición, pues como bien has dicho, Mireia, es las personas que se dedican a realizar una profesión
sin contar con la formación ni con las autorizaciones requeridas.
Es verdad que en algunos casos es de mayor gravedad que en otros.
Y en el caso de la podología, pues estamos poniendo en riesgo la salud de una persona.
Entonces, claro, yo creo que esto es muy importante.
Porque hay que tenerlo muy en cuenta, ¿no?
Digo, porque esto puede suceder en otros, quizá, ámbitos, en otros sectores laborales,
pero claro, estamos hablando del sector médico, en el cual ya no es quizá que le estés vendiendo un producto
a un precio que no toca, sino que ya directamente es la salud del paciente,
que por lo que sea, pues quizá le estás haciendo algo, concretamente en los pies,
que luego va a ser peor, porque no eres un médico titulado, ¿no?,
por ejemplo, en un centro de estética, que vayan a tratar cualquier tema que tengan los pies,
que no lo sepan.
Pero, en el fondo, claro, ¿es un delito?
Es un delito y, aparte, está penado.
A veces no suelo poner una multa, es que hay penas de prisión también.
Y esta parte es que está recogida en el Código Penal.
Justamente es que si me pongo a poner artículos luego, pero vamos,
en el artículo 403 del Código Penal, que además se modificó en 2015,
aparece el intrusismo laboral y aparece, pues eso, que es delito,
que se puede ir, deje poner una multa, hasta penas de prisión.
Y no son prisión de seis a incluso dos años.
O sea, creo que tampoco, a ver, que no es moco de pavo.
No, no, claro que no.
Sinceramente, ¿no?
Porque sucede a menudo, es decir, hay casos conocidos, entiendo, de este intrusismo laboral.
Por supuesto, o sea, hay mucho intrusismo laboral, demasiado, para mi gusto.
Sí es cierto que, claro, esto para pelearlo es un proceso que hay que hacer
a través de los colegios de podólogos y tal, pero que cada vez se está persiguiendo más.
Por ejemplo, los compañeros de Valencia, del colegio de podólogos de Valencia,
llevan ya, ya no sé si tres o cuatro casos de intrusismo que han terminado en multa.
Por ejemplo, el último que salió en la prensa, que ha sido el último en diciembre de 2020,
informaron que había una persona que era un falso podólogo,
llevaba haciendo este tema en 2017, por lo que salía en la noticia,
en 2017 lleva dos o tres años, ¿no?
Y, claro, esto llega después de que tiene una investigación a la persona
y también respecto a lo que le han hecho a los pacientes.
Porque no consiste solamente en que una persona que no esté cualificada
pues decida, bueno, pues voy a hacerte un vasaje en los pies por ponerte crema.
No estamos hablando de eso.
Esta persona, por ejemplo, pues se dedicó a dar asesoramientos
sobre la salud de los pacientes, consejos de mejorar la marcha
o de estudios de la pisada, cosas que no son personas que están,
no me saldrá la palabra, que están, bueno, que no han estudiado esto.
Que no son diplomados o que no están...
No están diplomadas y no tienen la...
Licenciados.
Todos los estudios que tenemos que tener...
La carrera.
Claro, para poder realizar la podología en este caso.
Y, vamos, otra cosa que también lo comentamos en el otro programa,
pero ya sé que hace mucho tiempo,
el tema de utilizar instrumentos punfantes y cortantes y bisturíes.
¡Qué ilegal!
¡Es que no se puede!
Pues todo esto va sumando, ¿no?,
dependiendo de qué es lo que se dedica a hacer la persona
a la que se le está denunciando.
y, bueno, esta persona pagó 2.340 euros,
que, sinceramente, poco me parece.
Sinceramente.
Que los tiempos que corren es poco dinero.
O sea, es decir, es muy de dinero,
pero después de estar durante tres años
haciendo de falso podólogo, perdona, no.
No, no, esto está claro.
Porque, claro, a nivel de pacientes,
es decir, una persona, un paciente, ¿no?,
que vaya a un centro médico o, no sé,
pongamos un centro médico,
va a mirar alguna patología que tiene en los pies
y de qué manera puede averiguar
si es o no ese médico un podólogo.
Porque sí que es cierto que igual
cuando vamos a estos sitios
ya damos por supuesto
que esa persona que nos está atendiendo
es un médico que tiene titulación.
Es decir, no cuestionamos, ¿no?
¿Cómo lo podemos verificar?
No, siempre.
Lo tenemos que hacer,
o sea, tú, en cada comunidad
existe un colegio de podólogos oficial,
al igual que hay de médicos,
al igual que hay de odontólogos,
de lo que sea.
Cada uno tenemos el nuestro, cada rama.
Pues ahí salimos todos los colegiados.
Y es más, es que no podemos,
yo, por ejemplo, ahora,
si yo no estuviera colegiada,
yo no podría trabajar
ni tener un centro.
Por ejemplo, entonces,
cualquier persona que te vayas a visitar
y veas cualquier irregularidad,
tú puedes ir y lo puedes denunciar
y te pueden, o sea,
tú puedes llamar y decir,
oye, quiero saber si esta persona
que trabaja en tal sitio
y se llama tal,
trabaja, o sea, es podólogo,
o no, o está colegiado.
Esa información está abierta
de cara al paciente,
pero los pacientes también
tienen el derecho
de que sea una persona
cualificada la que les está atendiendo.
Y, por ejemplo,
que viene mucho
con el tema de la pedicura,
que algunas veces me lo dicen a mí aquí.
Una pedicura
no es una quiropodia.
Una pedicura
es las personas
que cuidan la estética del pie.
Que no son médicos.
No son médicos.
Y la quiropodia
es la atención,
o sea, tú lo que tratas ahí
es la atención sanitaria
de las alteraciones del pie.
Es lo que hemos comentado
50.000 veces.
Es decir,
el callo no sale porque sí,
tendremos que ver por qué, ¿no?
Porque entonces
no estás tratando la causa.
Entonces es una cosa que, bueno...
Esto también,
perdón,
que te voy cortando,
me quedan cinco minutos.
Esto también,
es decir,
para que un podólogo
ejerza su profesión,
pues obviamente
tiene que estar
en un espacio adecuado,
igual que un dentista
tiene los utensilios
también desinfectados,
etcétera, etcétera, ¿no?
Claro,
no se puede,
por ejemplo,
tú misma no podrías ir
a hacer podología
en un sitio
que no esté correctamente,
¿no?
Que no cumpla
la normativa también.
No, tienes que pasar,
tienes que tener,
claro,
tienes que tener,
porque cada comunidad
impone unas normas
para tener un centro sanitario,
que es lo que es
una clínica de podología,
es un centro sanitario.
Bueno,
pues si tú,
aparte de tener
esa acreditación
de centro sanitario,
necesitas también,
aparte de lo que estamos
comentando,
de ser colegiado,
te piden unas licencias
y unos permisos.
Es que si no todo,
no estaría regulado.
Entonces todo el mundo
podría coger tranquilamente
y dedicarse
a lo que le parece.
Entonces...
Entonces tampoco, ¿eh?
Tampoco lo veo justo, ¿no?
Y me parece además
una falta de respeto
para las personas
que nos dedicamos a esto.
Totalmente.
Porque es como,
yo,
para abrir este centro,
a mí me ha costado,
aparte de mucho esfuerzo,
mucho dinero,
porque tienes que pagar
las licencias,
lo tienes que tener
todo arreglado.
Y aparte el local
tiene que tener
una serie de dimensiones
para que pueda venir
una persona discapacitada
y claro,
todo eso va en un proyecto
de arquitectura
y todo eso luego va,
tiene que pasar
por el ayuntamiento.
y por sanidad también.
Entonces, bueno...
Y claro, a nivel...
Yo también me pongo
en mi casa,
seguramente me ahorro
de pagar
no tantas mil cosas
y perfecto.
Pero no de forma legal,
claro.
Exacto.
Entonces es una manera
que, bueno,
a lo mismo que lo que me estabas
preguntando,
que yo no podré trabajar,
por ejemplo,
en cualquier centro
que no está acreditado
como centro sanitario.
porque si no lo controlas.
Y de la misma forma,
por ejemplo,
igual que,
no sé,
por poner un ejemplo,
las clínicas de odontología,
¿no?,
sí que hacen quizá
más publicidad,
promoción,
¿no?,
de los servicios
que ofrecen
a nivel publicitario.
Cualquier persona
o cualquier centro,
centro,
centro como podólogo
sin tener titulación
podría hacer publicidad.
Bueno,
de poder seguramente puede,
pero no debería,
¿no?
No,
yo muchas veces,
que yo te me fijo mucho,
¿no?,
cuando voy a veces
por Barcelona
y miro tal los centros
y te ponen...
Llegó la visita.
Sí,
bueno,
pues espera dos segundos
que quiero terminar el tema.
Exacto.
Que,
por ejemplo,
pone muchas veces podólogo,
pero si es un centro estético,
tú no puedes publicitar
un podólogo.
No se puede.
Claro.
Entonces...
¿Cómo,
de qué forma se regula?
Esto es una publicidad
engañosa,
porque le estás dando
al paciente,
o sea,
tú a la persona
lo estás engañando
porque es que básicamente
ahí no puedes trabajar.
Claro,
lo que pasa es que esto
de qué forma está regulado,
es decir,
no sé si habrá algún tipo
de organismo,
¿no?,
que se dedique a realmente
ir a mirar
si realmente no
estos carteles
son legales.
Claro,
y aparte que tienes que ir
todo el tiempo
pues eso es
haciendo denuncias,
o sea,
te dedicarías todo el día
a ir a trabajar
a ir denunciando
todas las irregularidades
que se dan.
Luego,
no solamente es eso,
tienes que aportar
las pruebas
de que realmente
se está realizando
ese tipo de,
bueno,
de intrusismo.
Y luego ya es
cuando pasa por vía
pena,
o sea,
cuando se,
bueno,
encima cómo va la justicia
hoy en día.
Por eso yo creo
que se valen
un poco de esto.
Claro,
si el proceso
también es lento,
todos los procesos
que pasan por vía judicial
son lentos,
pues claro,
tú vas haciendo
mientras que no sé
quién es lo que te lleva.
Claro.
Y eso es un poco así.
Un día después
también os comentaré
lo del tema de la,
bueno,
lo puedo comentar
ahora así rápidamente,
el tema de las medidas
higiénicas,
que los hornillos
ultravioletas estos
y los ultrasonidos
y estas leches,
esto,
no esteriliza nada,
¿eh?
y por mucho que a ti
te saquen delante tuya
un sobre.
Esa parte lleva
un indicador
que ya lo hemos dicho
alguna vez.
Entonces,
si ese indicador
no está puesto,
o sea,
no está cambiado
de color,
eso quiere decir
que no está esterilizado.
Es como si yo coja ahora
me entro cualquier
instrumento en el sobre,
lo cierro
y te lo presento.
Claro.
No está desinfectado
y no está esterilizado.
Claro,
aquí también va un poco
la confianza
o el desconocimiento
de las personas
que vayan a acudir
a estos sitios
que no sepan realmente
todo esto
que nos cuentas
en el espacio,
Teresa.
Y con esto
tenemos que ir terminando
que nos tocan ya
a las seis de la tarde
como recordatorio
que sepan los oyentes
que tenemos
un concurso pendiente
que se va a desarrollar
próximamente,
¿sí o sí?
Sí,
y lo comentaremos
el próximo día
para ver cuántas personas
quieren participar.
Eso mismo.
Necesitaremos que nos den,
bueno,
iba a decir que se peleen,
que tengan
sus diferentes...
Y nos tenemos que ir
para poder...
Un abrazo,
adiós.
Catalunya Ràdio
Les notícies
de les 6
Bona tarda,
us informa Kilian Sabrià.
El govern assegura
que Catalunya
pot vacunar
fins a mig milió
de persones
a la setmana
quan hi hagi
prou dosis.
És per això
que avui ha anunciat
que hi haurà
sis grans espais
de vacunació massiva,
mig centenar
d'espais mitjans
i 433 caps
i anexos.
Barcelona,
Núria Paraira.
Bona tarda,
el pla de vacunació massiva
de la població general
podria començar
progressivament
al llarg de l'abril
en funció
de l'arribada
de vacunes
i s'acitarà
per SMS o trucades.
El govern calcula
que podrà vacunar
500.000 persones
a la setmana
en 500 espais
de petits a grans
que s'aniran posant
en funcionament
en funció
de l'arribada
de les dosis.
433 caps,
46 llocs intermitjus
i 6 grans espais
que anomena
la consellera de Salut
Alba Vergés.
Seran 6 grans espais
disponibles,
distribuïts
arreu del país
com seran
la Fira de Barcelona,
la Fira de Cornellà,
la Pista de Sabadell,
el Pavelló 11 de Setembre
de Lleida,
un espai pendent
de concretar
en el Camp de Tarragona
i el Palau Firal
de Girona.
El govern també
està treballant
amb el Barça
per habilitar
el Camp Nou
quan sigui necessari.
La vacunació massiva
es farà
amb una borsa
de professionals sanitaris
d'unes 10.000 persones.
Núria Peraire,
Catalunya Ràdio,
Barcelona.
Notícies breus,
Gerard López.
Avui,
ara a la tarda,
és el torn de la CUP
en la roda
de negociacions
i consultes
que manté
la presidenta
del Parlament
per designar
candidat
a la investidura.
La presidenta
del grup anticapitalista,
Dolors Sabater,
s'ha reunit
amb Laura Borràs
després del preacord
en què t'entra Esquerra
i la CUP
per investir
Pere Aragonès.
Sabater
i el també diputat
Copaire,
Carles Riera,
han resumit així,
com ara sentirem,
el paper del seu grup
de la nova legislatura.
Avui m'he reunit
amb la presidenta
del Parlament
i li he transmès
que cal que l'independentisme
recuperi la iniciativa
i la unitat estratègica
per fer front
al règim del 78.
I el paper
de la nostra candidatura,
el paper de la CUP,
és empènyer
la majoria del Parlament
i la majoria del Govern
per tal d'assolir
drets socials,
civils i polítics
que avui
no són possibles
dins el marc
de l'estat espanyol.
En aquests moments
continua l'Audiència Nacional
Espanyola de Madrid
el judici
sobre la comptabilitat
irregular del Partit Popular.
Aquesta tarda
els exsecretaris generals
del partit,
Francisco Álvarez Cascos
i Maria Dolores de Cospedal
han negat
que sabessin
que hi havia
una caixa B del partit.
Madrid,
Roser Parera.
Bona tarda.
Cascos ha assegurat
el jutger
que ni ha creat
ni ha conegut mai
una caixa B.
D'aquesta manera
ha respost
les acusacions
de Bárcenas
que va assegurant
el judici
que amb ell
va començar
aquesta comptabilitat
paral·lela.
Cascos ha aprofitat
per treure pit
de la gestió
del govern del PP.
i me enorgullezco
de haber formado
parte del gobierno
que puso fin
a estas prácticas
y resulta
que formando parte
de ese gobierno
ahora resulta
que estamos
bajo sospecha.
I aquest matí
l'exdiputat del PP
Jaime Ignacio
del Burgos
ha dit
que l'expresident
Aznar
sabia
de les compensacions
que apareixen
als papers
de Bárcenas.
Roser Pere
de Catalunya
Ràdio Madrid.
L'oficina
del Servei Públic
Estatal
d'Ocupació
el CP
a Solsona
reprendrà
demà passat
el dijous
l'atenció presencial.
D'ençà
que va començar
la pandèmia
que està tancada
i els usuaris
han de fer
els tràmits
en línia
o bé
s'han de desplaçar
fins a altres ciutats
com per exemple
Manresa
o Tàrrega.
El Congrés
dels Diputats
ha demanat
al govern espanyol
que rebaixi
el 10%
l'IVA
dels serveis
de perruqueria
i estètica
que actualment
està al 21%.
Així s'ha reclamat
en dues proposicions
no de llei
del PP
i d'Esquerra Republicana
a la Comissió d'Hisenda
que ha tingut
l'únic vot
en contra
del PSOE
i l'abstenció
de Podem.
L'ONU
xifra
en 15 morts
500 ferits
400 desapareguts
i 45.000
desplaçats
les víctimes del foc
que ha devastat
les últimes hores
un macrocamp
de refugiats rohingyas
a Bangladesh.
N'hem parlat
a Catalunya Informació
amb Natàlia Torrent
representant de l'ONG
en aquest país.
Per nosaltres
està clarament atribuït
a les condicions
de vida
entre els camps
on hi ha
una alta densitat
de població
i també
les estructures
on viuen
els refugiats rohingyas
que estan actualment
a Bangladesh
són estructures
totalment informades.
Estem parlant
que estan vivint
en una espècie
de cabanyes
fetes amb bambú
i amb uns sostres
de plàstic
que són
on les flames
ràpidament
s'escampen.
Esports, Jordina Tarré.
No sentim Jordina Tarré.
Si no és possible
la comunicació
us direm
entre altres coses.
Com dèiem
el portaleso
al veida
del Deucení
Quickstep
és el nou líder
de la volta
després de la contrarrellotja
d'avui.
El més ràpid
de fer els 18,5 km
de la contrarrellotja
de la segona etapa
ha estat prou
el ciclista australià
de l'equip
Ineos
Roan Dennis.
El president
del Barça
Joan Laporta
i el tècnic
Ronald Koeman
s'han vist avui
per analitzar
la situació
actual de l'equip
i les necessitats
de futur
tot i que
hi haurà
més trobades.
El Barça femení
haurà de jugar
demà
al partit
de nada
de quarts
de final
de la Champions
amb 11 a Itàlia
ja que les rivals
al Manchester City
no poden viatjar
encara a Barcelona
per les restriccions
per la Covid-19.
En canvi
el Real Madrid
podrà jugar
a Valdebebas
el seu partit
com a local
contra el Liverpool
dels quarts de final
de la Lliga de Campions.
La portaveu
del govern espanyol
Maria Jesús Montero
ha anunciat avui
que les restriccions
en els vols procedents
del Regne Unit
s'acaben el 30 de març
sis dies abans
del partit
del Real Madrid.
En bàsquet
la penya juga
partit de quarts
de final
de l'Eurocap
a tres quarts de nou
a la pista
de la Virtus
de Bologna.
L'eliminatòria
es juga
el millor
de tres partits
al base
de bàsquet
de Manresa
Dani Pérez
per cert
justament ahir
es va fer oficial
la seva renovació
fins al 2024.
I en tenis
el Masters 1000
de Miami
a Liona Bolsova
passa ronda
després d'haver guanyat
la belga
Kristen Flickpikens
per 6-4
i 6-3
en partit
de la fase prèvia.
A partir de les 8 del vespre
està previst
el partit
de primera ronda
que ha de jugar
Pau Labadosa
contra la suïssa
Gil Tegman.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda
us informa
Lua López.
Aquest cap de setmana passat
va ser el primer
que permetia
l'obertura
dels comerços
no essencials
que fins ara
havien de tancar
els dissabtes.
L'Esvern Comerç
i Empresa
ho va fer públic
a través de les seves
xarxes socials
amb molt bona rebuda
per part del públic.
Ho explicava
als micròfons
de Ràdio d'Esvern
Rosa Maria Manuel Piqué
representant
de l'associació.
Es queixava
del canvi
constant
de restriccions
que provoquen
que els propis clients
ja no sàpiguen
quins dies
estan oberts
els comerços
i sovint
es posen en contacte
amb ells
per preguntar
si estan oberts.
Aquest cap de setmana
però
la reobertura
es va notar
amb una nova
arribada
de clients
molt diferent
al que ho fa
entre setmana
amb una venda
més relaxada
i en què la clientela
gaudeix més
de la compra
i de mirar amb calma.
Manuel
es referia però
al poc encert
d'obrir restriccions
de mobilitat
i de comerços
a la vegada
ja que si s'hagués
fet de manera
diferent
la quantitat
de persones
que hi havia
al poble
era molt superior
i per tant
n'hagués crescut
també
l'afluència
als comerços.
La situació
epidemiològica
a Sant Just
d'Esvern
és tranquil·la
i relativament bona
segons va avaluar
ahir
el Comitè
d'Emergències
de l'Ajuntament
de Sant Just.
Actualment
les dades
que tenim
al nostre municipi
és que s'han produït
set contagis positius
en els darrers set dies
i que la taxa
de contagi
a l'àrea
metropolitana
a sud està en torn
a l'1,01.
Respecte a la vacunació
el ritme
continua sent lent
però a l'ambulatori
s'estan posant vacunes
a la franja
de persones
de més de 80 anys.
Ara s'ha habilitat
una zona d'aparcament
davant del frontor
de Salvador Espriu
que permet
no haver de baixar
del vehicle
per posar-se la vacuna
cosa que afavoreix
a les persones
que tenen
una mobilitat reduïda.
També està previst
administrar la segona dosi
de la vacuna
a les persones residents
del complex
del Mil·lenari
el proper dijous
1 d'abril.
Com ja informava
ahir
des de Calella
va començar
la centena edició
de la Volta Ciclista
a Catalunya.
A motiu d'aquest centenari
s'ha realitzat
una exposició virtual
emmarcada en el projecte
Fem Esport
Fem Arxiu
que promou la recuperació
i difusió
dels arxius
de l'esport
i suport
a les entitats esportives
de Catalunya
on es podran reviure
al llarg de tota una setmana
les set etapes
de la Volta
a través de fons
i documents d'arxiu.
L'exposició
s'anirà completant
al llarg de la setmana
coincidint
amb la realització
de cadascuna
de les etapes
de la Volta
amb articles
i fotografies
de la Volta
i els municipis
en qüestió.
Recordar
que aquest diumenge
la Volta
passarà
pel nostre municipi
de Sant Jus d'Esvern.
L'exposició
que porta per títol
La Volta
100 anys de ciclisme
i arxius
la podreu consultar
de manera online
a l'enllaç
que trobareu
a Ràdio d'Esvern.
I això està tot
per les 6.
Tornem amb més informació
als Sant Jus Notícies
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
No marxeu!
Aquest dimarts
a les 10 del vespre
la música coral
més de mil anys
d'història.
Un programa
realitzat
i presentat
per Pep Quintana.
Ràdio das Vem
Cruyff
Entonces vamos a arrancarlo con Altura.
Vivo rápido y no tengo cura.
Cualtura.
Tiro el jodón para la sepultura.
Cualtura.
Pongo rosas sobre el Panamera.
Pongo palmas sobre el agua en Tanamera.
Llevo camarones en la guantera.
De la isla.
Llevo pa' mi gente y lo hago a mi manera.
Flores azules y chilates.
Y si es mentira que no es mate.
Flores azules y chilates.
Y si es mentira que no es mate.
Cualtura.
Cualtura.
Esto es pa' que quede lo que yo hago dura.
Cualtura.
Demasias noches de travesura.
Cualtura.
Vivo rápido y no tengo cura.
Cualtura.
Y dejo de pa' la sepultura.
Cualtura.
Esto es pa' que quede lo que yo hago dura.
Cualtura.
Demasias noches de travesura.
Cualtura.
Vivo rápido y no tengo cura.
Cualtura.
Y dejo de pa' la sepultura.
Cualtura.
Acá en la altura están fuertes los vientos.
Ponte el cinturón y coge asiento.
A tu beba ya la vi por dentro.
El dinero nunca pierde tiempo.
No, no.
Contra la pared.
Tú lo sí le tuve que comprar un trago porque la tenías con C.
Y desde acá qué rico se ve.
No sé de qué, pero rompe el bajo otra vez.
Mira.
Tore, azules y kilate.
Rosalía.
Y se me tira que me mate.
Sí, pa' ver.
Tore, azules y kilate.
Y se me tira que me mate.
Cualtura.
Cualtura.
Esto es pa' que quede lo que yo hago dura.
Cualtura.
Demasias noches de travesura.
Cualtura.
Vivo rápido y no tengo cura.
Cualtura.
Y de joven para la sepultura.
Cualtura.
Esto es pa' que quede lo que yo hago dura.
Cualtura.
Siempre dura, dura.
Demasias noches de travesura.
Cualtura.
Vivo rápido y no tengo cura.
Cualtura.
Y de joven para la sepultura.
Cualtura.
Cualtura.
Cualtura.
d'escoltar aquest tema de Rosalía con altura,
que és un dels temes que la va propulsar,
podríem dir, a ser molt més coneguda.
Entrem ara a l'espai d'actualitat política,
actualitat Covid,
amb el Joel Reguant,
que el tenim al telèfon.
Joel, bona tarda.
Bona tarda, Sant Just.
Com esteu?
Bona tarda, Joel.
Escolta, t'he de dir ja també en directe
que des que ens comentaves que...
Sí, que com el millonari a cap de la Rosalía.
A part d'això,
no, anava a dir que sempre ens parlaves
de la sèrie de Crims de TV3,
que inicialment era una sèrie radiofònica,
però que també l'han convertit a televisió.
De fet, ara també hem fet un llibre.
Escolta, quines macabritats.
Ja el tinc, ja el tinc el llibre.
Quines macabritats,
si és que existeix la paraula, eh?
Jo aquesta sèrie em té atrapat totalment.
Espectacularment...
Els dilluns sempre han estat
el primer dia de la setmana
fins que va sortir Crims.
No, no, és espectacular.
M'anadeu.
Sí, sí, des d'aquí.
Carles Porta, per favor,
no acabis mai, Déu meu.
Bueno, clar, això ara és molt lleig,
perquè, clar,
si acaba vol dir que ja no hi ha tants Crims, no?
Però em sembla el que és la producció de tot això,
el guió, la recerca, em sembla, de Hollywood.
O sigui, és espectacular.
No hi ha, crec jo ara mateix,
una sèrie tan ben feta amb un Crims.
Perdoneu, eh?
Perquè tot això, sí, sí, realment,
tot això, clar, són Crims que han prescrit, no?,
la majoria d'ells, perquè són dels anys 2000, no?
No, no, no té per què, no té per què,
però més que prescriure,
clar, n'hi ha alguns que ja han sortit de la presó
i d'altres que encara estan a la presó.
És a dir, són Crims que, més que prescriurem,
i deia que s'han resolt,
amb l'excepció de la bibliotecària de Sabadell,
l'Elena Jubany,
que aquell prescriurà, que l'hem comentat aquí,
i no està resolt, per desgràcia.
Però la resta són, fixeu-vos que al final de Crims
acaba amb la sentència,
i llavors el Carles Porta explica, no?
Doncs va passar això, el d'ahir.
No és que no vull fer espòiler per si algú no l'ha vist,
però van introduir una figura jurídica,
que és la dilació indeguda.
Sí, cert.
Que la dilació indeguda,
per molta gent ahir va ser sorprenent, no?
Per mi mateixa, perquè vaig descobrir
que a través d'això el condemnat
li van restar 5 anys dels 15 que li havien condemnat.
Aquí, jo interpreto aquí que...
És a dir, la dilació indeguda existeix.
Què vol dir?
Perquè ara aquí hi haurà gent que ens està escoltant
i no sap bé què estem parlant.
No em visclium, tampoc, però sí que és.
Exacte.
La figura de la dilació indeguda, jurídicament,
és quan un procediment s'allarga més en el temps
del que sentem com a raonable.
Per què dic raonable i no normal?
Perquè és evident que, depenent de la complexitat
d'un cas o d'un altre,
no es tindrà la mateixa durada.
Per exemple, posa un exemple tonto,
però una alcohòlèmia, el volant,
que no has provocat cap dany,
i has provocat res,
que t'han parat en un control
i has marcat 0,80, per dir-ho així,
és evident que per fer aquest judici no t'hi pots estar dos anys.
No? Ja ho entenem.
En canvi, doncs, per un assassinat molt complex,
doncs sí que és normal que t'hi tinguis dos anys,
i fins i tot cinc.
Depèn, no?
Llavors, per això diem un terme més raonable.
Una dilació indaguda és que aquest procediment
ha durat molt més del que hauria de ser raonable,
i s'aplica per minorar la pena,
és a dir, perquè tu tinguis menys càstig
que el que hauries de tenir.
Quin és el detall que a mi em surt sorprenent d'ahir?
Però tot i ser el culpable, igualment,
és a dir, es demostren les proves i la persona és culpable?
El tema està en què representa que tu no pots ser víctima
d'un procediment que l'administració de justícia
no ha portat tot el bé que hauria de portar.
És a dir, aquesta figura vol actuar com una garantia processal,
perquè ara, imagina't,
perquè, per exemple, ahir vam veure una figura
de Paco Fiestas, no?,
que aquesta persona havia estat en l'Eterna,
el que passa és que no havia estat imputat, no?
Ara, imagina't una figura, una persona que ha estat imputada,
i que aquell procediment ha tardat vuit anys,
i durant vuit anys se'ls ha passat imputat.
És evident que també ara,
i al final doncs es declara que no hi havia res.
Per això actua les dilacions indegudes, també.
O sigui, això intenta que l'administració de justícia sigui àgil.
És evident que cada cas serà un món.
I ahir el que em sorprèn a mi
és que dilació indeguda
no va ser judicial en aquest sentit,
va ser policial.
Llavors, vam utilitzar aquesta figura,
que sí, tens raó, es podia utilitzar,
però em va sorprendre molt
perquè és veritat que quan la policia troba la línia correcta
no van anar tan lents,
perquè al final és veritat que vam haver de fer
una ordre d'extradició internacional,
que com que estava empresonat en un altre país
fins que no va arribar aquí va passar un any o dos,
que sí, que al final la judicia es produeix el 2020
per un tema del 2000-2001, si no m'equivoco.
Bé, jo entenc que és veritat,
que si tot hagués anat molt més ràpid,
potser el 2005 ja l'haguessis pogut condemnar
i els 15 anys ja haguessin passat avui.
Però va ser un tema més policial que no pas judicial.
Però bé, que sapigueu que la dilació indeguda existeix.
És una figura que molta gent va descobrir ahir,
pel que ha anat rebent, però bé.
Sí, jo mateixa també aixeco la mà i dic que vaig descobrir...
No sabies que existia això.
No, no, no, i menys que anés a favor de la persona acusada.
Sí, és una garantia...
És un concepte una mica estrany, eh, d'entendre.
Sí, es fa estrany perquè el que costa de conjugar en aquest sentit
és que hi hagi una persona que és culpable
i que per una cosa que ell no ha fet li jugui a favor, no?
Al final això el que volia era ser una garantia,
recordem que una persona que està sent investigada
té una sèrie de drets.
Fixe't que en el crims molts cops diuen
si acogiu el dret o no declarat.
i que moltes vegades et diuen que és legítim.
És a dir, és que és exactament, és totalment legítim.
No passa res per no declarar.
Fixa't que quan ho diuen els fiscals, els jutges instructors, qui sigui,
l'altre dia ho va dir la jutgessa
i ho va dir com una cosa normal.
Sí, acogiu el dret o no declarar.
Moltes vegades ens sembla a nosaltres que és com molt extraordinari
i que qui no declara vol dir que és culpable.
No té per què.
Perquè, per exemple, un consell que us llanço des d'aquí.
Si no saps quins càrrecs hi ha, si no saps què hi ha,
no declaris.
perquè no et pots defensar correctament.
Una altra història és que, no sé,
si evidentment se't demanen una sèrie de dades,
sí que recomano aportar-les.
Per exemple, ahir, en el cas d'ahir,
doncs on eres la nit de no sé què?
Us ho explicou.
Ja està.
Si és una cosa convincent,
d'aquella persona que estava treballant,
que van parlar amb el seu cap i, sí, sí, estava aquí treballant,
dona-la dada.
No t'agafis el dret de no declarar.
Dóna-la.
Cap problema.
Però, evidentment, si no saps ben bé què està passant,
és un dret que tens.
complex, eh, aquest món?
No, no, realment crec que és força complicat.
I crec que també a través d'aquesta sèrie de crims
s'està entrant una mica de, doncs bé,
tots aquests conceptes judicials també relacionats amb casos d'incidi,
amb casos que habitualment, i per sort,
no se'n veuen massa.
també aquí veureu que ara ja no està passant tant,
però quan els casos siguin més antics,
més antics, si jo recordo el que va passar amb el Josep Talleda,
l'espereu-me,
de la primera temporada,
que aquí hi va una reforma en el Codi Penal,
en el que, recordeu que diuen,
no, sí, sortiran quatre dies per allò de bona conducta.
Tot això va canviar.
Tot això va canviar i, per tant, ara no és tan possible
que hi hagi aquestes rebaixes de pena tan bèsties
com hi havia hagut abans.
Per tant, com més recents siguin els crimes,
més difícil és que això passi.
Fixa-t'hi que en aquests que ja se'ls està condemnant passat el 2000,
ja no passa.
Ja no és allò de tenir una condemna prèvia de no sé quants anys,
però va sortir amb...
Fixa-t'hi que ja no passa.
És evident que si te'n posen 10, no en compleixes 10,
però no surts amb 2.
Que això és una cosa que, doncs mira, es va renovar
i ara, doncs, opera així.
Clar.
És que Déu-n'hi-do, eh?
Hi ha uns casos que...
Sí, anirem...
Va bé perquè així també ens ajuda a explicar...
Bueno, hi ha la part també, exacte, per aquesta faceta, sí.
Com és això de la dilació indeguda, que no es coneixia,
i ara ja la coneixem.
Fixe't-hi que a vegades hi ha moltes coses, no?
Hi ha moltes paraules que s'utilitzen.
Això de l'imputat, això de no sé què, la coacció...
Moltes figures, clar, jo en dic figures, eh?
Tota l'estona figures jurídiques,
però que al final són tipificacions del propi Codi Penal,
delictes que estan escrits,
doncs fixem-nos que també hi ha la potestat de drets,
que a vegades veieu, no?
Això del dret a no declarar, del no sé què.
Fixeu-vos que també hi va haver l'altre dia,
la setmana passada, una fuga, no?
Que van marxar a França, els acusats,
i que, com que hi havia una ordre de detenció,
els extradeixen i els porten...
No, el del Can Amat.
Can Amat se'n van a França,
i els francesos els extraditen a l'Audiència Nacional.
Crec que els de Sant Amor...
I l'Audiència Nacional els torna a Barcelona
perquè es pensaven que si els francesos creien
queden a Tarres,
i per això els van enviar a l'Audiència.
Però, en canvi, això era una cosa que era de Barcelona,
i, per tant, de l'Audiència Nacional van passar a Barcelona.
Sant Aló també hi va haver un cas de...
Però, en aquest cas, va ser una extradició internacional,
allò que en diem de l'Interpol.
Que ahir també hi va ser.
Sí, però no va arribar a marxar.
Sí.
En el Matxalà no, però en l'altre sí.
El primer, la Flor, sí que va marxar.
I que, de fet, va estar tancat en una altra presó,
i llavors la jutgessa patia,
perquè, clar, si no te l'extraditen
i passa el termini de prescripció,
que això també és una cosa que em consta
que li ha sorprès a molta gent, no?
Això de la prescripció, com pot ser
que si en 20 anys no has trobat l'assassí,
no l'has pogut aportar davant dels tribunals,
se es pugui escapar.
És a dir, què passaria...
Això és una pregunta que em van fer a dir.
Què passaria si arriben a transcorre, disculpeu,
els 20 anys i aquesta persona confessa?
Vols saber la resposta, Mireia?
A veure què passaria.
Imagineu-vos el cas d'Ida Crims.
Si passen els 20 anys des de la comissió del delicte
sense una imputació formal
i que, per tant, no se'l pot portar davant de la justícia
i la persona, un cop prescrit,
confessa, no passa res.
És a dir, no hi ha, no reobre, no passa res.
Pot confessar el crim
que no, per dir-ho així,
no hi ha cap possibilitat de condemnar.
És més, l'expedient segueix...
Fixa't que hi ha un moment del capítol
que ja diuen de destruir l'expedient.
Doncs s'hagués destruït l'expedient.
Es tanca, s'ha acabat.
Van a contrarrellotge.
De fet, crec que el judici passa just
a escassos dos, tres mesos per tancar el cas.
Sí, tot i que això s'hauria de veure,
perquè, clar, jo no sé quan va ser
l'interlocutòria de processament.
És a dir, quan ja hi ha una imputació formal,
les prescripcions ja comencen, per dir-ho així,
a actuar diferent.
Hi ha mil terminis, però sí que és veritat
que hem de tenir molt en compte això,
que les comissions dels delictes,
quan operen, quines actuacions s'han fet,
per on s'han trencat les prescripcions...
Però, clar, és que en aquell cas no tenien res
fins que el 2016 tornen a investigar.
I fins que el 2018, que està en un altre país,
li fan l'intent d'extradició de l'Interpol.
I és, si no m'equivoco, el 19 llarg
que el porten cap aquí.
I el 20 el porten a davant de la justícia.
Per tant, va anar molt just en aquest sentit la prescripció.
I si s'arriba a escapar d'això,
i això va passar al març,
a l'abril confessa, no se li podia fer res,
sé que és injust, sé que és cruel,
però no se li hauria pogut fer res
encara que ho confessés.
Déu-n'hi-do.
El dret.
Déu-n'hi-do a tot aquest món.
Ja n'anem comentant, perquè ens va bé també per explicar
i que s'entenguin moltes coses.
La prescripció, al final,
no ho entenguem com una cosa negativa,
és evident que en el cas d'ahir ho era,
però, al final, el nostre sistema jurídic,
el nostre ordenament, que en diem nosaltres,
penseu que opera com una sèrie de garanties.
I la prescripció no és més que una garantia més
del que nosaltres en diem la seguretat jurídica.
Seguretat jurídica és la que t'impedeix
que tu avui puguis passar un semàfor en verd
i demà se't pugui condemnar per haver-ho fet,
perquè avui els semàfors es passen en verd.
I si pel que fos canvies la norma,
a tu ja no et podrien acusar de l'anterior.
Sé que l'exemple és tonto,
però la prescripció és una mica el mateix.
És a dir, no es pot estar sempre
en un tema que tu no vas exercir.
Ja sigui un tema civil,
ja sigui un tema penal,
ja sigui un tema laboral.
Per tant, si el dret ha caigut
perquè no s'ha utilitzat aquell dret
o perquè l'administració de justícia,
que és qui porta tot el sistema penal,
no l'ha exercit,
tu no pots viure tota la vida amb el neguit de.
Per molt que sigui un cas penal,
molt reprobable, com vam veure ahir.
Però el sistema de prescripció
també forma part de la seguretat jurídica de l'ordenament.
I després d'aquesta masterclass...
Sí, anava a dir, especial crims.
Podríem fer un especial crims
abans de començar els dimarts
per fer una mica el repàs dels programes
que van fer de la segona temporada els dilluns.
Però anem ara sí a la teca
que ens correspon també al programa.
Exacte, som-hi.
Tres temes, si et sembla,
primer comencem pel tema de la vacunació massiva,
que precisament ho anunciem en aquesta tarda.
Volen tenir...
A veure, quina és la xifra, Joel?
500.000, mig millor.
Mig milió de vacunats.
D'aquí a...?
Mig milió de vacunats és l'objectiu.
El que passa és que es tracta
que aquestes vacunes arribin.
Perquè si no arriben, no vacunarem.
Llavors, a partir d'aquí,
ja s'estan plantejant
quins són els centres de vacunació massiva.
Et diré un com a pintorès.
Cada ciutat tindrà el seu.
Han sortit els de Tarragona, els de Girona,
Barcelona també n'han sortit,
però és que aquesta tarda
s'ha arribat una corta amb el Barça
per oferir el Camp Nou.
Per tant, blaugrana...
Sí, ho està mirant encara, però.
Pot ser que us vacuneu allà, a la llespa.
És un somni teu, també, oi?
Podria ser sempre i quan, evidentment,
arribin les vacunes.
Quin és l'objectiu?
Sembla que ara les indústries farmacèutiques
ja començarien a enviar massivament
les vacunes, les famosíssimes vacunes,
i que, per tant, ja començarien
amb aquesta política de vacunacions massives.
Per què et volia parlar d'això, Mireia?
Et volia parlar d'això
perquè, des que ha passat-ho d'AstraZeneca,
és evident que s'ha donat un missatge
una miqueta difícil,
que és dir-li a la població
que tens dubtes sobre una vacuna,
que la pares,
i després que dius que és segura.
És evident que hi ha persones,
i segur que del teu entorn
coneixes algú,
que a dia d'avui ja ha sortit el dubte
de què fer i què no fer.
Home, clar, i a mi mateixa,
jo no soc la població que s'ha de vacunar,
però a mi també me'l genera, aquest dubte.
Exacte.
Llavors, jo volia introduir un petit debat,
que és,
tu pots negar-te a rebre una vacuna?
Sí.
Pots negar-te a rebre la vacuna.
Una altra història és que,
si després es fa això del passaport
de vacunació Covid,
no tindràs excés, això.
Clar.
No tindràs excés,
però tu pots negar-te,
perquè al final una vacuna
no és més que una afectació
al teu físic,
per tant,
tu tens dret a la integritat física,
és una punxada,
i evidentment és la introducció
d'un virus mort
o d'un virus inactiu,
en aquest sentit,
perquè els teus anticossos
l'ataquin,
per tant,
tu pots no voler aquesta intromissió,
i això és totalment legítim.
Si tu et vacunes
és perquè tu vols,
i quan som nens
perquè els nostres pares volen,
o tots legals,
no m'hi ficaré,
però si us negueu,
us negueu,
no passa res.
Una altra història és
que si us negueu,
llavors és allò de dir,
doncs, clar,
llavors si te n'arrepenteixes
i dius,
ostres, ara la volia,
doncs potser et diuen
que et toca pagar-la.
Això també és una possibilitat
i que encara no tenim...
Correcte.
No, no, no està encara assegurat.
I que llavors, si hi ha això del passaport Covid,
evidentment no el tindràs.
Això sí.
Però,
que us podeu negar,
us podeu negar,
és recomanable.
Cadascú pensar el que cregui.
Jo, a nivell personal,
crec que no és recomanable.
Que cadascú, evidentment,
és lliure de fer el que vulgui.
Però és un debat
que veig que és viu
i m'interessava dir
que jurídicament...
Clar, que podeu.
Joel, sembla que t'hem perdut.
Sí.
Ara?
No, perfectament.
Ah, val.
Sí, digues, digues.
Dic, jurídicament...
Aquí te l'he deixat.
Sí, perdoneu.
Dic que jurídicament,
clar, que es pot negar,
evidentment.
Això sí, heu d'assumir
absolutament,
doncs,
que si us negueu ara,
doncs, perdeu aquesta,
per dir-ho així,
oportunitat,
aquest dret
que us estan donant
a dia d'avui
i, evidentment,
assumir que es perd.
Però,
que hi ha gent
que té el dubte
de si el poden obligar.
No, no et pot obligar
a l'Estat.
Per tant,
amb això calma absoluta
i la decisió
és lliure
i de cadascú.
Joel,
què més?
Passem ara així.
Tanquem tema Covid
i passem al següent.
És aquesta llei d'amnistia
que, de fet,
ja, a més al Congrés,
ja l'ha rebutjada,
de fet, ha estat avui,
no?
Ha rebutjat el tràmit
d'aquesta proposta de llei
que van presentar
els partits independentistes.
Sàpiguen
que anaven
cap a aquest camí
cap a aquest camí,
no?
Podríem dir,
ja era la crònica
d'una muerte esperada?
Sí,
podia passar així,
però el que,
sobretot en això,
ho volia utilitzar
per explicar com funciona
el procediment d'una llei,
no?
És a dir,
tenim l'arc parlamentari,
Congrés, Senat,
Parlament de Catalunya,
trieu el que vulgueu.
En aquest cas,
agafarem el Congrés,
no?
Quan es proposa,
es pot proposar
un projecte de llei,
com és això,
evidentment hi ha
moltes figures.
Aquí,
en aquest programa,
Mireia,
hem parlat molt de les mocions.
Recordes quan deia
que era una moció
de defensa
que són manifestacions jurídiques,
manifestacions polítiques.
En aquest cas,
és un projecte de llei.
Què vol dir projecte de llei?
Doncs que s'està introduint
el que seria
un borrador,
un esborrany,
perquè acabi sent
una nova llei.
En aquest cas,
seria una llei ordinària,
però hi ha lleis ordinàries,
orgàniques,
a Catalunya són lleis normals
que, per tant,
equivaldrien a les ordinàries,
ja en parlarem un dia.
En aquest cas,
es presenta
aquest projecte inicial
a la mesa del Parlament
que valora,
més que valora,
li dóna llum verda o no.
No entrem en valoracions
de sí o no.
En aquest cas,
és la mesa
el rep
i vota en contra,
que és el que ha passat aquí.
Per tant,
tenim els vots de PP,
Vox,
Ciutadans,
tot això vota en contra,
la mesa,
i es rebutja
aquesta tramitació.
Què hauria passat
si s'hagués votat a favor
d'aquesta llei o d'una altra?
Agafeu-les que vulgueu.
Que llavors comença
el que és el tràmit parlamentari.
I a partir d'aquí,
el text
es sotmet a la cambra
i hi ha tota una fase
d'esmenes.
Què vol dir esmenes?
Doncs que cada grup
pot introduir
canvis en el text.
Recordem quan hi ha
els pressupostos
que es voten les esmenes
a la totalitat.
És el rebuig absolut
al text.
No ens agrada res,
fora,
que el treguin.
Si això
no s'aprova,
és a dir,
no s'aprova una esmena
a la totalitat,
continuem amb les esmenes
ordinàries,
les parcials.
I tu pots canviar
la part que vulguis
del text.
Canviar.
Proposar un canvi.
pots canviar infinitat
de...
Bueno,
tot.
Es pot canviar
absolutament tot,
no?
Moltes lleis a vegades
venen de comissions.
Cada hemicicle
té una sèrie de comissions.
La cultura,
l'economia,
mil.
I hi ha comissions
que estan encarregades
d'una redacció
d'una llei concreta
que estan més especialitzats.
Doncs aquella comissió
ja ha treballat el text,
però després el plenari
també pot treballar el text.
I al final es sotmet
la llei definitiva
a aprovació o no.
Avui ens toca explicar
que no es tramitarà
res de la llei d'amnistia
perquè la mesa
directament ha dit
sabeu tots aquests
tràmits que tenim?
Doncs no,
cap ni on.
L'heu presentat
però no s'admet a tràmit
per tant
no es debatrà
al Congrés dels Diputats.
I en aquest punt
entenc que
no hi ha cap altra
manera de revalidar,
és a dir,
de tornar-hi?
És a dir,
aquest punt és el punt final ja,
eh?
No hi ha...
Camí sense sortir d'això.
Sí, perquè no hi ha debat possible.
És a dir,
la mesa l'ha rebutjat de facto,
de facto,
perdoneu,
de plano.
No hi ha hagut res.
És a dir,
quan tu la proposes
s'ha rebutjat directament.
No s'entra ni el debat.
La mesa del Congrés
no t'accepta
que es presenti al plenari
ni per esmenes de la totalitat
ni per esmenes parcials,
per res.
Per tant,
no pots introduir
aquest debat parlamentari.
i com que no pots introduir
aquest debat parlamentari,
no tens possibilitat
de debatre'l.
Per tant,
ja en podríem parlar
d'algun tipus d'impugnació,
però en aquest cas,
com que és un projecte de llei,
per fer-ho fàcil,
no es debatrà
el Congrés dels Diputats
directament.
Queda fora
del debat parlamentari
i aquí ha acabat
el recorregut
d'aquest projecte de llei.
Punt i final.
Doncs seguim
a un altre tema
que de moment
no té punt i final,
sinó que de fet
acaba d'arrencar,
no?
Avui també
s'havia començat a reunir,
estem parlant
de Laura Borràs,
de la presidenta
del Parlament de Catalunya,
de fet,
des de fa escassos dies,
escasses setmanes,
i de fet,
avui ja s'ha començat
a reunir
amb diversos partits
del Parlament,
de la Cambra,
diguéssim.
També ha anunciat
que de cara a aquest dijous
ja podria tenir
la possibilitat
o sembla que voldria
tenir algun nom
per proposar
com a president
o presidenta.
Sí, això va lligat
amb el que vam explicar
la setmana passada,
de com funciona
aquests tipus
de lleis.
és a dir,
tenim la presidenta
del Parlament,
electa,
per tant,
ja hi ha presidenta,
que és la Laura Borràs,
ella fa la ronda
de consultes
com a presidenta
del Parlament,
parla amb tots
els grups parlamentaris,
recordeu el que vaig explicar
el dimarts passat,
que és un grup parlamentari,
quins hi ha,
el grup mixt,
tot això,
doncs ara reuneix
amb els grups parlamentaris
i proposa un nom
i només un nom,
ho dic perquè ahir em van dir
bueno,
què,
posarem Salvador Illo
o Pere Dagonés,
no?
I cadascú vota
el que vulgui.
Dic,
no,
sí,
com a la presidència
del Parlament.
Dic,
no,
no,
no,
només hi ha un nom
a debat,
no és dos,
és un i prou.
Per tant,
la presidenta del Parlament
triarà,
no qui ella vulgui,
a qui tingui més suports
parlamentaris,
proposarà un nom
a la cambra
i aquest farà
el seu pla de govern,
l'exposarà davant
de l'hemicicle
i demanarà
tenir la confiança
de l'acte parlamentari.
La presidenta Borràs
el que va dir
és que dijous
proposarà el nom
per fer el plenari
divendres.
Si la investidura
resulta fallida,
perquè ha de ser
per majoria absoluta,
recordeu que aniríem
a 48 hores més enllà
per intentar
la segona votació
que ha de ser
en majoria simple,
traduït,
Nos.
En aquest arc,
què tenim?
Ara mateix sembla
que el més ben posicionat
és Pere Aragonès,
però s'ha de veure
si acaba tancant
un acord
amb Junts per Catalunya.
Ahir es va fer oficial
que la CUP
i Esquerra Republicana
han tancat ja
un preacord de govern.
Falta, evidentment,
si suma
el sector de Junts
o no.
Què passarà?
No en tinc ni idea
perquè no sóc adivin
i tinc la bola
aquesta de vidre famosa
i, per tant,
aquesta setmana,
evidentment,
es mouran moltes coses.
Sabadella va dir ahir
que ell volia continuar
intentant ser el candidat
a la presidència
de la Generalitat.
Bé,
com podria ser
Salvador Illa el candidat?
Que això també és un dilema,
no?
Primer de tot,
ha de tenir més suports
que Pere Aragonès.
Per tant,
és un tema matemàtic.
si ell aconsegueix pactar
amb més forces
de les que tindria
Pere Aragonès,
sí que la presidenta Borràs
proposaria el seu nom
a la cambra.
Aquí,
què passaria?
Si Esquerra aconsegueix
el suport de Junts,
Salvador Illa
no tindrà cap possibilitat
perquè Junts,
CUP i Esquerra
sumen la majoria absoluta
de la cambra.
Si Junts,
no sé,
ara mateix,
doncs no veu
la figura de Pere Aragonès
i en canvi
el PSC
és capaç
de sumar,
no sé,
els comuns,
Ciutadans,
PP,
llavors potser
el Salvador Illa
passaria per davant
de Pere Aragonès
i es podria plantejar
el seu nom.
Estic fent hipòtesis
del que podria passar,
ara mateix
els dos noms
que evidentment
estan a dalt de tots
són aquests dos
i un dels dos
serà el candidat
a la presidència
de la Generalitat,
el que en alguns països
en diuen
el presidenciable,
que és una paraula
que m'agrada molt,
presidenciable.
Sí,
en altres mitjans
també parlava
del nou jefe,
o el jefe
del govern català,
no?
Seria un altre nom
menys correcte,
considero,
però...
Sí que és veritat
que hi ha molts països
que aquesta figura
del president,
com que tenen
altres figures,
n'hi diuen
el primer ministre,
no?
Per exemple,
si anem
a Boris Johnson,
que és el primer ministre,
no?
Llavors,
cada país
té la seva nomenclatura,
Macron no,
perquè és el president
de la república
i llavors té un primer ministre
que seria el president
del govern,
que està per sota,
Angela Merkel posa la cancellera,
cada país té la seva nomenclatura,
ja ho veieu,
i Joe Biden,
que és el president
dels Estats Units
i allà sí que,
com que els poders
estan totalment separats,
ell és el president
i ell forma el govern
i ja està,
i no hi ha la segona figura,
això que tenim,
no?
Per exemple,
tornem amb Boris Johnson,
ell és el primer ministre,
el cap de l'executiu,
però llavors hi ha la figura
de la reina,
no,
allà als Estats Units no,
això no existeix.
Macron seria la reina,
per dir-ho així,
d'Anglaterra i llavors el primer ministre
seria Boris Johnson.
Bé,
ja veieu que hi ha petites diferències.
Aquí a Catalunya
és el president
de la Generalitat,
no existeix això
del primer ministre
o primer conseller,
sí que el que hem tingut
és conseller en cap,
que és el que ara
es diu vicepresident.
i et diré una curiositat
per acabar,
saps si hi ha hagut mai
un polític
de la Generalitat
de Catalunya,
o sigui,
de Catalunya,
que hagi ostentat mai
els càrrecs,
per separat,
de conseller en cap
i de vicepresident
del govern?
Sí, sí,
m'estàs preguntant
si hi ha algú
que hagi tingut
els dos càrrecs?
És a dir,
havia existit
la figura
del conseller en cap
i ara
és vicepresident.
Pere Aragonès
és vicepresident
el dia de punt.
De fet,
Laura Borràs...
Saps si hi ha hagut
una persona
que ha ostentat
les dues figures?
Laura Borràs
va estar a punt
perquè és el que,
no?,
ella mateixa va dir
que va poder
escollir,
entre argumentes,
entre ser vicepresidenta
del govern
o presidenta
del Parlament.
Sí,
però,
és a dir,
abans hi havia
la figura
del conseller en cap
i ara hi ha
la figura
del vicepresident.
D'acord?
És la mateixa càrrec,
per dir-ho així,
però amb una nomenclatura
diferent.
La pregunta és,
tu creus que hi ha hagut algú
que hagi tingut
els dos càrrecs,
o sigui,
els dos noms?
A veure.
Sí,
hi va haver algú
que va tenir
els dos noms.
És fort,
això,
que és
Josep Lluís Caros Rovira.
Va ser
que aconsell en cap
amb Pasqual Maragall
i després
va passar a ser
vicepresident.
Diria que en Montilla,
no sé ben bé com va anar,
però sí que hi va haver
aquest doble canvi.
Van tornar
això de dir
vicepresident
i, per tant,
va ostentar
la mateixa càrrec,
però amb dos noms diferents.
Curiós.
Curiós.
Per exemple,
quan aquest càrrec
neix amb Jordi Pujol,
el conseller en cap
que era Artur Mas,
que era aquesta manera
de posar un conseller
per davant,
per dir-ho així,
de la resta,
després els socialistes
recuperen la figura
de vicepresident
i quan el president Mas
ostenta la presidència,
ell continua
amb el nom
de vicepresident,
en aquest cas
per Joan Ortega primer
i després per Neus Monter.
Però sí que és veritat
que Josep Lluís Carot Romira
primer va ser
conseller en cap
i després va ser
vicepresident del govern.
Un catego,
estarà sense saber
una cosa més
i el Joel
sempre això explicarà.
De fet,
també volia afegir
com a punt final
també que potser
podríem dir
que és la primera prova
com a presidenta
del Parlament
amb aquesta gestió
de la investidura
de Laura Borràs.
Sí, més que res
perquè quan comença
un cop elegida
la MES
i per tant
la seva presidència
el segon ja
és la distribució,
és a dir,
els grups parlamentaris,
quins són els que es formen,
això que vam explicar
la setmana passada,
el grup socialista,
el grup de Junts,
el grup d'Esquerra,
no sé quines nomenclatures
tenen, eh?
Em sembla que es diuen
grups republicà,
els d'Esquerra.
Però bé,
quins són els portaveus,
els presidents del grup,
tot això,
i el segon acte
que per dir-ho així
és ja les consultes
i el debat d'investidura
que segueixo pensant
que no es fan a l'hemicicle
pel que us vaig explicant
la setmana passada.
Necessites tots els diputats
i fer unes crides personals
i en veu.
Això ja ho comentarem
perquè com que tenim
sexe el divendres
potser la farem paral·lelament
en el debat d'investidura.
Doncs mira,
encara serà simultani, no?
No ho descartis,
no ho descartis
perquè és un acte
que és llarg.
És que és un acte llarg
la investidura
perquè l'exposició
del candidat
normalment sol ser llarga,
després hi ha les rèpliques
de tots els caps,
dels grups parlamentaris,
replica el candidat,
repliquen els grups parlamentaris
i després es produeix la votació
un per un,
135 noms.
Per tant,
jo crec que encara
que comencin al matí,
nosaltres a la tarda
ho veurem en directe.
Doncs vinga,
així serà, Joel.
De moment,
que tinguis bona setmana
i com sempre,
gràcies per passar.
Per aquí,
una forta abraçada
i recordem...
Una abraçada molt forta.
Recordem també
que dimarts vinent
seguirem tractant
el tema de crims.
I avui és el dia
del meteoròleg,
he sentit.
Avui és el dia
del meteoròleg.
Una abraçada.
Carai,
doncs mira,
ara,
mira,
t'ha escoltat des d'aquí,
des de la redacció.
Una abraçada igualment,
Joel,
i fins divendres.
Adéu.
Fins divendres.
Adéu.
I'm lighter
when I'm lower.
I'm higher
when I'm heavy.
Oh,
I'm so high.
My jumpsuit
takes me so high.
I'm flying
from a fire.
From Nico
and the Niners.
Oh.
East is up.
I'm fearless
when I hear this
on the low.
East is up.
I'm careless
when I wear
my rebel clothes.
East is up.
When bishops
come together
they won't know
that demon
don't control us.
Demon don't control.
I'm heavy.
My jumpsuit
is on steady.
I'm lighter
when I'm lower.
I'm higher
when I'm heavy.
Oh,
I'm so high.
My jumpsuit
takes me so high.
I'm flying
from a fire.
From Nico
and the Niners.
Oh,
I'm heavy.
I'm so decent.
Steady.
Lighter
when I'm lower.
I'm heavy.
I'm
so high.
I'm
so high.
I'm
so high.
I'm
so high.
Lighter
when I'm
happy.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Oh, dime si quisieras andar conmigo.
Oh, cuéntame si quisieras andar conmigo.
Oh, oh.
Estoy ansiosa por solterlo a todo.
Desde el principio hasta llegar al día de hoy.
Una historia tengo en mí para entregarte, una historia todavía sin final.
Podríamos decirnos cualquier cosa, incluso darnos para siempre un siempre no.
Pero ahora, frente a frente, aquí sentados, desejemos que la vida nos cruzó.
Hay tantos caminos por andar.
Dime si tú quisieras andar conmigo.
Cuéntame si tú quisieras andar conmigo.
Dime si tú quisieras andar conmigo.
Cuéntame si tú quisieras andar conmigo.
Si quisieras hablar conmigo
Si quisieras hablar conmigo
Si quisieras hablar conmigo
Si quisieras hablar conmigo
Radio 2B, poema 98.hu
Radio 2B, poema 98.hu
Radio 2B, poema 98.hu
Radio 2B, poema 98.hu
Radio 2B, poema 98.hu
Radio 2B, poema 98.hu
Radio 2B, poema 98.hu
Radio 2B, poema 98.hu
Radio 2B, poema 98.hu
Radio 2B, poema 98.hu
Radio 2B, poema 98.hu
Radio 2B, poema 900.hu
Radio 2B, poema 98.hu
Radio 2B, poema 98.hu
Radio 3B, poema 98.hu
Radio 3B, poema 99.hu
Doncs bé, ens hem quedat escoltant temes musicals
com aquest, On the Floor, de Jennifer López.
I per cert, avisar-vos que l'espai que teníem previst
amb l'Oriol Saneuja per parlar del Sant Jordi
l'haurem de plaçar el dimarts vinent.
L'haurem de plaçar el dimarts.
L'haurem de plaçar el dimarts.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
L'Obsic és el tema que estava sonant i ara res, ens queden gairebé uns 20 segons per acabar el programa.
Fins aquí, com deia, el programa 726 de la plaça Mireia.
Tornem demà dimecres de 5 a 7 aquí a Ràdio d'Esvern amb més contingut i més col·laboradors.
Col·laboradors, adeu.