A la línia recta, bicicletes sense llum,
un satèl·lit que comença on perd un cap.
I per obrir aquest programa de divendres 15 de juny
a les 5 i 9 de la tarda, Blaumut, amb aquest Bicicletes.
Vaig descalç i penso imatges cegues de les platges
que només podria veure...
És una cançó com prou estiuenca, no?
Ara que sembla que l'estiu comença ja a voler-se quedar una mica més.
Esperem que aquest cap de setmana ja ens acompanyi
una mica més les temperatures i el sol
i al llarg de la setmana vinent també,
a veure si es queda ja d'una vegada aquest estiuet,
que està molt esperat.
I per cert,
benvinguts a tots a la plaça.
Avui, divendres, últim programa de la setmana.
Com bé sabeu, els divendres viatgem amb l'Anna Rovira.
Avui ho farem...
Ah, no ho sabem.
Avui ho farem cap a Àsia, segurament.
Sí, sí, sí.
Tenim una predilecció bastant forta per Àsia.
Així que això serà a la primera hora i a la segona hora,
com cada divendres.
I per tancar la plaça setmanal,
tenim l'Àlex Florenç, el nostre psicòleg i sexòleg de Capçalera,
amb qui parlarem de temes variats,
tan variats com temes com dormir en parella,
si són coses bones o dolentes pel tema de l'insomni,
i d'altres dades i curiositats que l'Àlex ha considerat que havia de saber sobre temes més sexuals.
I abans de tot això, ja sabeu que repassarem els titulars del dia amb la Carla Bermejo,
però abans escoltem el que queda d'aquesta cançó de Bicicletes, de Blaumut.
Ah, i petita falca, ja sabeu que ens podeu escoltar al 98.1 FM,
a radiodesvern.com o a l'aplicació de Ràdio Desvern,
que està disponible per iOS i per Android,
així que no teniu cap excusa per sintonitzar i escoltar-nos.
Benvinguts a tots de nou a la plaça.
A l'aplicació de Serena és a la plaça.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Benvinguda, com sempre! Gràcies!
Tot bé per aquí? Necessitàvem una ajuda?
No, no, no, tot en ordre!
És que tinc el gat aquí, és una mica inquisidor!
Sí que fa així!
T'està donant el cul a tu i m'està mirant a mi!
És una mica raro!
Jo crec que no té nom, no? És el gat de la ràdio!
Gat de la ràdio!
És un peluix!
És un gat de veritat? Teniu un gat a la ràdio?
Però tothom pregunta per ell!
Tant van preguntar per ell que quan vam tenir
l'obra Teatres Pastorets
aquest any...
els Nadals a la de neu ens el van robar, eh?
Sí, sí, estàs sol·licitat!
I ens el van fer malèfic!
Perquè es veu que tenia un paper una mica negre!
Oscur!
Però bueno, ens el van tornar més net, per això!
Sí?
Sí, perquè d'aquí va marxar amb un grisós, així, una mica...
Ai, el van rentar i tot!
Jo crec que sí!
Pensa que aquí tothom que entra el toca, pobre animal!
Ja, ja, ja!
Si pogués parlar i tingués vida diria
sabeu què, aneu a...
Però bueno, Carla, anem a comentar aquests tres titulars!
Primer titular i un gran honor, no?
Un aplaudiment per aquest primer...
Bueno, aquest Sant Justenc que s'han promès...
Ui, ui, ui, el divendres!
Aquest Sant Justenc que ha guanyat el Premi Amadeu Uller!
Exacte!
El Sant Justenc Gerard Vila ha estat guardonat
amb el Premi de Poesia Amadeu Uller
adreçat a poetes inèdits menors de 30 anys,
ha estat premiat pel seu poemari Pla de Fuga
per Castells de Ferro.
És el segon any conseguit, tu diu, que el Premi
el rep un Sant Justenc, ja que l'any passat
la premiada va ser Elga Simón
pel seu poemari A la Vora.
El poemari centra en l'experiència traumàtica
del propi Gerard Vila
al perdre la creativitat poètica.
De la mateixa manera que Elga Simón, Gerard Vila,
ha participat diverses vegades al concurs
de prosa i poesia en català per a no professionals
que convoca el Servei Local de Català d'aquí a Sant Just,
el poeta Sant Justenc que ha recalcat
que el municipi és un caldo de cultiu artístic.
Bueno, bueno, bueno, bueno, bueno, bueno.
Banda sonora de la pel·lícula Rocky per anunciar el segon titular.
d'aquest vespre hi ha una taula rodona.
No dic que s'hagin de fotre pinyes, eh?
No, no, no, en absolut.
Però no sé per què m'ha inspirat aquesta cançó
perquè normalment les taules rodones solen ser una mica,
bueno, hi ha activitat verbal, no?
És a dir, la gent diu la seva,
és com una plaça però amb una taula.
El que passa és que crec que en aquest cas
tots van a la mateixa direcció.
Ho aplaudeixo, d'acord.
D'acord, m'agrada.
Avui divendres hi ha una taula rodona a la Taneu
titulada Judicialització d'un procés democràtic
que comptarà amb la participació de diversos advocats
com ara Eduardo Cali de l'equip jurídic d'Anna Gabriel,
Jordi Pina de l'equip jurídic de Jordi Sánchez,
Judit Janer de l'equip jurídic de Quim Forn,
Ramon Setó de l'equip jurídic de Raül Romeva
i per últim Alex Solà de l'equip jurídic de Jordi Cuixart.
La xerrada serà a partir de les vuit del vespre
a la sala del 50 anari de la Taneu de Sant Jus.
Passem a parlar d'una galeria d'art que ha obert aquí a Sant Jus.
Arriba l'Arte a Sant Jus, obre una galeria, a veure si dura.
Sí, sí, ha obert una nova galeria d'art ja fa unes setmanes,
la Guerrero Galeria d'Arte a la plaça del Parador.
El propietari de la galeria, Rafael Guerrero, ha explicat al Just de la Fusta
que sempre havia volgut acabar la seva carrera professional al municipi,
on hi viu fa més de 30 anys.
A més, va assegurar que a Sant Jus hi ha possibilitat de negoci
i no que l'està diu a una gran ciutat per arribar als compradors d'art.
Guerrero ha tingut galeries d'arreu d'Espanya
i en aquesta de Sant Jus treballa amb dos tipus de col·leccions,
de grans artistes, com ara Picasso i Miró,
i de cinc artistes, amb qui sempre ha treballat.
Guerrero ha indicat que el preu mitjà de les obres que venen a aquesta galeria
està entre els 3.000 i els 4.000 euros
i a més ha assegurat que la gent hauria d'entrar més a les galeries d'art,
encara que no vulgui comprar.
Home, doncs, si els preu fossin una mica assequibles...
Diu ell que són preus assequibles.
Sí, que m'agrada molt això de potser que entrin sense l'objectiu final de comprar.
Clar, diu per formar-se un criteri i anar veient.
Jo amb això estic molt d'acord, però a vegades l'art hauria de ser més assequible,
també no estic parlant d'un Picasso, que entenc que té una valoració econòmica una mica bastant alta.
Però ell ho va qualificar d'art assequible, eh?
Perquè diu que, per exemple, un Picasso o un Miró o una altra galeria
et pot arribar a costar, no ho sé, 300.000 euros i aquí, doncs, té cosetes d'això, 3.000, 4.000...
A veure...
Que si t'interessa molt, molt, molt, molt, molt, doncs...
Clar, la paraula assequible crec que queda subjecta a un punt de vista molt subjectiu.
Clar, sí.
Perquè assequible per quina butxaca estem parlant?
Total, sí, sí, sí.
Vull dir, a veure, assequible per la majoria de gent, personalment,
en el meu punt de vista, no ho és.
No.
Però, des d'aquí, també, home, i tant...
Assequible comparant-ho amb els altres preus de...
Clar.
Bueno, sí.
Clar, un pis de 800 euros de lloguer és molt assequible comparat amb una casa de 3 milions.
Clar, clar.
Totalment.
Tot és molt assequible, si ho compares amb alguna cosa més car.
Però, vinga, no vull xafar aquesta notícia, sinó al contrari.
Donar també ànims que la gent vagi a mirar-ho.
A mirar-ho i ja no comprar-ho.
Bueno, això ja decidiran...
Aquests són els teus ànims.
No, no.
Ja decidiran si poden o no comprar alguna cosa assequible o no.
El cas és que s'apropin, almenys, i tot això, no?
Que tinc una mica de bagatge artístic.
I que contemplin obres.
Que xafar assequibles.
I ja, després, se'n vagin al parc del paradó, que està al costat.
Exacte.
Fagin la ruta del poble.
Escolta, Carles...
Ui, no m'ho ha dit, Carles?
Ui, ui, ui, ui.
Pots pels pels, pels pels.
La primera equivocació des que hem reprès els titulars.
A punt, a punt he estat, a punt he estat.
Bon cap de setmana.
Gràcies.
Gràcies per passar per aquí a la plaça, com cada tarda, amb aquests tritulars.
Ens veiem dilluns amb més històries del poble.
Fins dilluns.
Fins dilluns.
Adéu, Carles.
I aquí hem fet un remix amb música una mica antigua.
Està sonant aquest Hey Sexy Lady de Shaggy, juntament amb Braian i Toni Gold.
Està passant justament ara, 19 minuts de les 5 de la tarda.
Fem una breu pausa i anem a parlar amb l'Anna Rovira, a veure què ens porta, o fins d'on ens porta, de viatge.
Teniu ganes de viatjar amb nosaltres? Doncs seguiu aquí. Fins ara.
A l'escoltes ràdio d'esvent.
Sintonitzes ràdio d'esvent.
La ràdio de Sant Just.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Sóc una urbanita, ho reconec.
Sí, sí, jo també sóc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer.
També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca.
Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant.
Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar.
Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out,
l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
Smooth jazz club.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club. T'hi esperem.
Estudis de la Universitat de Massachusetts afirmen que el 95% d'habitants del món esperen divendres per sortir a festa.
L'altre 5% l'espera per escoltar alt.
Juguem a casa!
Cada divendres, de dos quarts de 8 fins a un quart de 9, amb tota la informació i entrevistes sobre l'esport local.
Bé, i una mica el que ens passa al cop.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certifiquen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada.
I tu, t'apuntes?
No et quedis fora de joc.
Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia.
Aquí, a Ràdio Desbern.
I, arribats a aquesta hora, ja sabeu que als divendres ens agrada viatjar.
I amb qui ho fem? Ho fem amb l'Anna Rovira, que tenim aquí. Anna, bona tarda.
Bona tarda.
I benvinguda nou a la plaça.
Merci.
És la meva intro per tots i tothom aquí. Espera que els aplaudiments han quedat a mitges.
Ara.
Ara sí, ara sí.
amb aquesta espècie de sintonia que és de Xina.
No vaig...
Bueno, no és la més correcta.
Eh!
No vas malament, eh?
No vas malament.
Val, val.
No sé exactament si l'he clavat o no.
Bueno, trepitjarem.
Trepitjarem.
Per això més o menys l'he llançat.
He pensat, bueno, crec que molt, molt errada no vaig.
Però, de totes formes, com saps i m'agrada dir-te molts cops, jo normalment no aviso on anem de viatge.
Sorpresa.
Perquè és sorpresa pels nostres oients.
I així es creu una mica d'atenció, així, marketiniana, eh?
Ja es trec aquí la meva part de publicitat.
en plan, anem a crear atenció fins al moment, en el qual ho comentem.
I és que, a part d'ara dir on anirem a parar, està sent bastant punt de mira a nivell...
Questa setmana.
...notícies.
Sí, sí.
Per això he tirat al lloc.
Notícies i política...
Sí, sí, sí.
Internacional.
Molt internacional.
De altos...
Nivel.
De fet, algú que...
A veure si la gent més o menys ho sap, però s'han vist unes imatges que han estat com...
Mare meva.
Seran històriques, eh?
Seran història.
Seran història.
Han fet història, ja, les imatges, de veure aquests dos persons.
Sí, perquè no tenen cap altre nom, eh?
Em sap molt de greu dir que són dos persons.
Donant-se la mà allà...
Allà, allà, eh?
Allà, allà.
No he dit a on.
Però no anem allà.
No anem allà.
No anem allà.
No anem allà.
Però, però, bueno, hi ha hagut un fet històric prò rellevant, que...
S'estava dint.
Que crec que és bastant, és bastant important de...
Bé, almenys de comentar-ho.
Però, com sempre ara, et deixaré a tu que diguis, indiquis cap a on anem.
A mi m'encanta aquest continent, ja ho saps.
Jo hi hauria quedat prou clar que anem cap a Àsia, no?
Home, si encara no ha quedat clar...
Tota la introducció, la música, tot el que hem dit.
Un fora per a nosaltres, per intentar aguantar aquí el que seria la tensió,
però, mira, que és que et diguis...
Crec que no, eh?
No ho hem fet gaire bé, Anna.
Però, bueno, no passa res.
Doncs mira, anem cap a un país que no està gaire en la ment de la majoria de turistes,
i parlarem de la capital, més que res, d'un país que últimament està a punt de mira
per la seva política i pel seu règim comunista.
Ara jo crec que sí, la majoria de la gent sabe on està.
Pyeongyang, que és la capital de Corea del Nord.
Pyeongyang.
Que...
A veure, jo havia pensat en parlar de Singapur,
que és on s'havien reunit el dimarts Donald Trump.
Sí, ja ho podem dir.
I Kim Jong-un.
Exacte.
Però diria que ja n'hem parlat de Singapur, no?
Correcte.
Correcte, correcte.
De fet...
El dia de les normes rares, que era el xiclet, o n'hem parlat ja?
Crec que les dues.
Sí, oi?
Tant de viatge com de normes rares.
Sí, sí.
De viatge...
Diria recordar...
Potser ja parlarem l'any passat.
No?
Ai, no ho sé.
És que em sembla molt que n'hem parlat.
És que clar, aquí no xerrem res, ni viatgem res...
No, que va.
És complicat.
Jo diria que vam comentar-ho aquesta temporada, no sé en quin moment,
però aquesta temporada, curs lectiu 2017-18, que digui.
Vale.
Crec, eh?
No ho sé.
Hauríem de rebuscar tots els podcasts.
Sí, hauríem de rebuscar els guions.
És que algun dia hauríem de fer com una espècie de...
De recull.
Sí, un índex, així de dir, vare, on hem viatjat i on hem estat per fer el xec.
Anem marcant.
Saps què podríem fer cada setmana al Facebook?
Un pin map d'aquest.
O sigui, fem un mapa i anem marcant allà on hem estat.
I cada divendres anem renovant un pin més.
Home, doncs podríem fer-ho i a aquestes alçades tenim molts programes que revisar,
per intentar feina, merda, i m'has posat deures.
Ai...
Bueno, vale, ho farem, ho farem.
Bueno, anem a parlar de Corea del Nord.
Deixem-ho aquí com a deures pendents.
I ara sí que anem a parlar de...
De fet, abans de parlar de Corea del Nord,
jo m'imagino aquesta...
La reunió aquesta famosa que vam fer dimarts,
d'un altre a mi, Quim Jongut, me l'imagino tan còmica.
O sigui, jo els veig com els dos nens petits.
O es peguen o juguen.
És que una amició, però és que no fa res,
farà dos, tres setmanes,
s'estaven llançant, entre moltes cometes,
míssils pel...
Per Twitter.
Exacte.
Per Twitter i dient-se...
Bueno, Trump...
Perdó.
És un nen petit.
És pitjor que un nen petit.
Però és que aquest també ho és.
Jo no sé...
És que no sé quin nens dos...
Jo no sé si riu o plorar.
Jo...
Per fer-ho que plori...
Ai, que plori.
És que riguis, eh, Anna, la veritat.
Però tu t'imagines aquesta reunió?
No, no me l'imagino sense.
De fet, no m'imagino un tipus de converses.
És tan surreal.
Exacte.
Per què? Què deuen parlar?
No ho sé.
A saber l'anglès també de...
A veure, quin nivell nuclear tindes tu,
Tens o menys que jo?
Perquè els dos són per l'estil, eh?
Perquè a veure què hi tenen massa amb els nucleares.
A mi, de fet, em fa...
Els Estats Units m'han de posar medalles,
però a més a la quinta més.
Em fa por quin tipus de converses poden haver tingut, per exemple,
per això, per aliar-se.
Exacte.
Saps de dir-te?
Clar, i aquí hi hauríem de posar música d'atenció.
Perquè no mola gens, saps?
Pensar en pla nostra, aquesta gent, el poder que tenen...
Escolta, a veure quina conversa han tingut aquest parell.
Jo he vist les imatges i sortien bastant contents, eh?
Doncs encara més mala senyor.
Oh, no, no.
Saps el que et dic?
Que potser és pitjor?
Sortin contents o enfadats?
No ho sé, no ho sé.
No vull crear mala atenció aquí a l'ambient,
però no m'agrada gent ni la reunió ni la cara d'un ni la cara d'un altre.
Sincerament.
Home, la cara de taumor, que ja és graciosa.
Té cara de...
De xiste.
De gordito.
Té cara d'humor amarillo, sí o no?
Sí!
En xinocodeiro.
En xinocodeiro.
Mare meva, sort que des d'allà no crec que ens estiguin escoltant ni Trump,
la panotxa,
ni el petit aquest amb cara d'humor amarillo.
El Kim Jong-un.
Exacte.
Que per cert, Pion Yang també va albergar,
espera que ara no em surt la veritat en català,
va allotjar, no?
Serio?
Sí.
Els Jocs Olímpics de...
No, estàs equivocant.
No?
D'aquest any dius, els d'hivern.
Sí.
No, això és Pio Chang, que és Corea del Sud.
Ah, Pio Chang.
Ai, sí, és veritat, estem parlant de Pion Yang.
Sí, sí, sí.
Ah, perdó, aquí.
He relliscat, eh, amb la Y i la CH.
Sí.
Perdó, perdó.
És veritat.
Tres mesos, com a molt, això de les Olimpíades de Corea del Sud.
Sí.
Que, de fet, els nordcoreans van anar-hi.
Van anar-hi i van participar.
Sí.
I, de fet, van haver-hi Images Pro United, també, allà.
Sí, sí, la seva és tan important, també.
I, de fet, van haver-hi, des de Corea del Sud,
com una espècie de manifestos i protestes de cara a...
A que ja anessin?
No, agraïts perquè hi anessin.
Ah.
No, però protestes de cara al comunisme, que es viu allà.
Ah.
És a dir, una mica dins de l'entorn esportiu, barra polític,
a vegades es barreja igual que al Camp Nou,
que acabes cantant coses que dius, ja, que estic cantant.
Sí, sí.
I per què ho estic cantant?
Si estic veient al Barça, jo ara per què m'he de ficar a cantar,
que si vull o no vull això.
En fi.
Poc a poc hem fem passos, eh,
perquè també farà dos mesos o així.
Ens van reunir el president de Corea del Nord, el Kim Jong-un,
amb el president de Corea del Sud.
A mi em fa molta gràcia que es van durant la mà i es van abraçar.
Sí.
Allà saltant d'una banda a l'altra de la porera.
Era molt graciós.
Sí, és patètic.
Permet-me, l'expressió és patètic.
Però és molt graciós.
Jo em pinjo de riure.
És superpatètic.
És per ficar-te'n aquesta música,
de tenir que el dificultis,
perquè tenen dificultats realment molt grans, saps?
Per comunicar-se o no?
No, per comunicar-se no,
perquè parlen el mateix idioma.
Bueno, sí, però no volen comunicar-se.
Per tant...
No, però per ser molt graciós.
de ballar el gordito,
li donen la mà supervalida,
en plan...
Bueno, és igual,
anem a parlar de Corea del Nord.
Tornem a la música de Xina,
vinga, més o menys.
Colindante.
No, no, no,
perquè abans d'anar a Corea del Nord hem d'anar a Xina sí o sí.
Ja t'avís.
Hem de passar per Xina.
Crec que a Corea del Nord,
bueno, és bastant desconegut per la gran majoria de gent,
i visitar-lo, jo crec que és bastant curiós.
Curiós?
Perquè és com si estiguessis en una pel·lícula.
En un molt alternatiu, crec jo.
Jo he vist documentals i sembla cartró pedra.
És com...
Cartró de decorat.
No ho sé, i a més,
no pots sortir...
És molt feic.
O sigui, tu vas amb el teu guia i d'allà no pots sortir.
De fet, no tothom pot anar-hi a visitar-ho així com que sí.
No, no, no, ara t'explicaré.
O sigui, tu no pots sortir-te del teu grup,
no pots anar a les tendes que vulguis,
a l'hotel.
Després de que t'has lletat el guia, ja l'has cagat.
No, no, t'hi pots quedar allà, eh?
No, no, o t'envien de tornada.
O t'envien de tornada.
Preferiria que m'enviessin de tornada que no quedar-me allà.
Saps?
Però, bueno, jo he vist algun documental d'aquests,
crec que és de Televisió Espanyola,
un d'aquests de...
Bueno, de reporters que han volgut entre comence sortir-se una mica d'això
i, bueno, han rebut pals per tot arreu.
No físics, sinó pals de...
Vull dir, que no, que no i que no.
Vamos.
Però...
Bueno, avui us explicaré una mica que es pot veure.
Bueno...
I tens el que...
Veure, més que visitar.
Sí, és veure.
Tu pots veure.
Deixem un veure.
Visitar, no.
Pots veure què pots arrellar al país, val?
De fet, hi ha com moltes llegendes, per dir-ho d'una forma,
sobre què pots entrar i què no pots entrar al país físicament,
a part de tu, val?
Perquè es diu que no es poden entrar ni càmeres ni el mòbil.
I he estat llegint, i últimament aquesta norma ja no existeix com a tal,
perquè he llegit de diferents blocs de gent que hi ha anat,
i es veu que no és el tot cert.
Des del gener de 2014, val?
Sí.
Pots entrar amb el teu mòbil.
Però allà no tindràs conèixer internet, perquè allà no tenen internet.
Però... i pot ser fotos?
Espera, sí, sí que pot ser fotos.
Ah, val.
Allà no tenen internet, tenen com una xarxa interna rara,
que no sé ben bé què deuen buscar.
I ultra controlada, i ultra protegida, i ultra capada.
Sí, sí, que tu no pots accedir al teu mòbil.
Ni un codi wifi, eh?
I no tens ni internet.
Llavors, si vols fer una trucada internacional,
tampoc la pots fer amb la teva SIM,
perquè no sé què els hi deu passar.
O sigui, tu quan vas a un país,
quan a la teva SIM pots trucar,
et costarà un colló.
Bueno, monroaming i tot això.
Exacte.
Doncs allà ni això,
al fet que no tens cobertura de res.
Llavors, si tu vols trucar,
has de comprar una tajeta SIM a l'aeroport,
a la tenda que ells et diguin, òbviament.
I la marca que et diguin.
Que permetrà trucar, exacte.
A altres mòbils...
D'allà.
No.
No.
Altres mòbils de l'exterior.
Ah, sí?
O que tinguin aquesta mateixa targeta SIM.
A mòbils d'allà, no pots.
És una altra xarxa de comunicació diferent.
Però i què?
T'escoltaran totes les converses que tinguis, també?
O estarà tot super...?
Ah, no ho sé.
No?
Perquè, clar, és el número que et dóna,
no ho sé, no ho sé.
Tot que jo preferia,
inclús no cap targeta seva, eh?
Ja.
Vull dir, si em posen a escollir...
No, gràcies.
Jo diria que tampoc agafaria res,
ja faig les fotos amb el mòbil i ja està.
Exacte.
Llavors, en qual a les càmeres de fotos,
he llegit que si portes una càmera bastant normaleta,
una compacta, no passa res.
Tu la pots passar.
Ara, si la càmera ja és una mica més bona,
ja és una reflex...
Estil periodístic, no?
Exacte.
D'aquestes ja de que sigui objectiu...
No te la deixen passar.
Ojo, no facis un zoom i vegis algú que no hagi de veure, no?
Exacte.
Ja no te la deixen passar.
Mare meva.
Per tant, ara que ja sabem que podem entrar càmeres i podem entrar al nostre mòbil,
que és com bastant essencial quan anem de viatge, almenys per mi,
seguim avançant i la pregunta és com entrar al país.
Doncs per fer-ho ho has de fer mitjançant agències de viatges autoritzades pel govern.
O sigui, aquí a Catalunya hi ha una agència de viatge, no sé com es diu,
que té l'autorització del govern de Corea del Nord per poder portar gent allà.
Però, o sigui, l'agència d'aquí ven al viatge,
llavors tu allà tens els guies coreans, nordcoreans, val?
Llavors, en tot moment, això sí, estàs acompanyat per guies o per una persona que et vigila.
En l'hora de dormir, dutxar-te, no?, com aquí diu, en el lavabo.
O sigui, et porten, et venen a buscar l'hotel i et tornen a portar i no pots sortir.
Perquè he llegit uns que van sortir, en plan, bueno, tres catalans que van sortir a passejar per la nit.
Sí.
I al dia següent els van dir, perquè no anaven només a tres catalans, anaven també americans,
anaven a diferents països del món.
I van dir, bueno, hem vist o hem escoltat que tres persones...
Vam deixar que sortissin, eh?
Sí, sí, potser no se'm van adonar, no ho sé.
S'han dit que tres persones han sortit aquesta nit.
Com es torni a fer tothom tornarà cap a casa.
Es veu que...
No, no, això s'està abusant.
M'han dit que no van tenir cap problema.
Van sortir a passejar fins a tot.
O sigui, gent d'allà els faria menjar i coses.
Per el carrer. Normal.
O sigui, molt normal tot.
Ja, ja, ja.
No podeu sortir, ja ho hem vist.
Ells no volen mostrar aquesta normalitat o naturalitat.
De fet, tot està estipulat, tancat i marcat dins dels paràmetres del seu comunisme.
Sí, sí, sí.
Per tant, per això no volen que sortis d'aquests límits ni dels busos ni de les rutes que et fan ni res.
No, no, no.
És que no pots anar sol.
És molt fotut.
De fet, jo crec que no pots anar al metro si no t'hi porten.
Però jo diria que el metro és una cosa bastant xula de veure perquè és com una còpia del metro de Moscú,
que és bastant...
Moscú?
Són petersburques?
Crec que és Moscú.
És com un palau, el metro de Moscú.
Una obra d'art, bàsicament, no?
Sí, sí, és super maco.
I de fet, he llegit que el metro de Pyongyang és com un dels metros que estan més adentrats a la terra,
perquè d'una forma hi ha com 100 metres de desnivell fins a arribar al que és el metro
i que a les escales mecàniques posa que no pot seure.
Però hi ha gent que se seu perquè s'avorreix allà,
mentre estàvem sent les escales mecàniques de les llargues que són.
Ah, anava a preguntar, puc uns quilòmetres baix?
Perquè, clar, tampoc hi ha publicitat.
No, no.
Bé, hi ha la del règim comunista.
No res, totes a l'escala, encara que estigui prohibit.
Per cert, em torno una miqueta enrere.
Parlant de viatges i agències de viatge, acabo de buscar un parell d'agències de viatge
i la que he trobat més, potser rellevant, agències de viatges catalana,
es diu, el web és coreanorte.com, i es diu viatges Pujol,
i diu que porten més de 25 anys organitzant viatges
totalment tancats, totalment tal, tal, tal, tal, a Corea del Nord.
Sí, sí, doncs de fet, mira...
Perdó, 35, 35 anys, eh?
Doncs avalen 35 anys com l'agència de viatges organitzant viatges a Corea del Nord,
en els que sense viatgers han pogut anar i han pogut visitar,
i de tot el dins d'aquest règim supertancat i estipulat d'on i com han anat.
De segons que cada vegada potser poden visitar una mica més de coses,
però, bueno, tot va al seu ritme.
De fet, diuen que aproximadament entren uns 2.000 occidentals cada any,
com a turistes, suposo,
i entre uns 20 i 30 mil xinesos a l'any de turistes.
Bueno, clar, recordem que Xina és el País Colindans,
són molt col·leguis, amiguis.
De fet, per aconseguir el visat t'ho fa tot l'agència,
perquè ells saben què han de demanar, no sé què, no sé quantos,
i llavors el que sí que és important és que no siguis ni israelià, ni estadounidenc, ni japonès,
ni de Corea del Sur, ni de Reino Unido,
perquè si no, en cas, és molt més difícil aconseguir el...
Ah, però no impossible, eh?
No, no crec que sigui impossible.
Vull dir, hi ha algun país matat?
No, no?
No ho sé.
Hem dit que aquests, en concret, és més complicat aconseguir el visat.
I, de fet, a tots els periodistes que vulguin anar,
us recomano que no digueu que són periodistes.
Que no, o que sí.
De fet, que no ho digueu.
Clar, exacte.
Jo mai ho dic.
Mira, precisament el que t'anava a dir...
Vaig on vagi, mai ho dic.
Crec que va ser Sri Lanka, i ara...
Sí.
No, espera.
Ah, a Laos.
Quan vaig arribar a l'Umprabank, precisament,
arribar, visat, pumpam, aquí, maleta, motxilla, no sé què...
Profession.
Bé, en anglès.
Jo sempre dic teacher.
I jo, tonta de mi, vaig dir...
Oh, jornalist.
Oh, jornalist, jornalist.
Vine aquí, vine aquí.
Una parella de preguntetes més.
I jo, però...
Per què has vingut?
Per què m'ho hauré dit?
Clar, es pensaven que anàvem amb un segon propòsit,
que no només eres oci.
Que no era oci, que digui.
Però, bueno, la meva bona cara, la meva bona bondat i tot això
va fer que la dona...
Era una dona, en aquell cas,
que em va fer unes quantes preguntes de per què,
i què volia saber,
i on anava a anar,
i quina ruta anava a fer,
i si tenia els hotels.
Clar, no tenia hotels,
perquè era un viatge d'aquests, una mica entre i sal,
o estar al hostel, o el que fos, no?
Però allà va ser la vegada que vaig reafirmar de dir,
per molt que sigui periodista,
no cal que ho diguis quan viatges,
perquè a vegades et pot tancar més portes.
Jo no ho dic mai.
Vagi o vagi encara que sigui el país del costat.
M'agrada això de teacher, eh?
Sempre dic teacher.
Cap problema, no?
Inclús, bé, no?
D'allò de, va,
igual si et quedes ens pots ajudar, no?
De fet, hi ha països que si diuen que ets metge,
també és bastant...
Bueno, sí, per tema de...
Sí, sí, pot ser, ONGs, exacte,
Metges sense fronteres, o el que sigui, sí, sí.
Bueno, en aquest cas...
Prec nota, un dels tips de viatjar.
Journalist, no.
Journalist, no.
No, no, no, no.
Seguim.
Llavors, si com esteu veient,
que són una mica així tancadets, eh?
Són així com molts seus,
tot el que ve de fora,
no ens costa acceptar-ho, no?
Doncs us preguntareu on s'ha d'anar a agafar l'avió
o el que sigui per arribar allà,
perquè dius, si ets a Barcelona,
jo no he vist mai cap vol que vagi fins al vio allà.
Es cosa interessant, es cosa interessant.
Com fer-ho, Anna? Com fer-ho, per favor?
Doncs has d'anar a Pequín.
A Pequín?
A Pequín.
Lluny o Pequín de veritat?
No, a Pequín de veritat.
Allò que dius,
capital de Pequín.
A Pequín.
Pocorn no, a Pequín.
Ni Pocorn ni a Pequín.
Doncs allà has d'agafar un avió o un tren,
que per això ja t'ho donarà l'agència tot fet, eh?
O sigui, el pack que compres és a partir...
O sigui, el vol...
Això t'anar-ho lliure aquí, ho veureu-vos, eh?
Podríem dir que és un estil de viatge
que s'allunya totes que potser hem fet fins ara de...
Però a mi, ara, jo que ho he llegit,
em faria gràcia anar a veure tot allò tan raro.
I...
Pots anar des de 3 dies fins a 10.
Home, però ja que vas per anar 3,
va entrar el jet lag,
que no t'entenes que t'estàs anant.
No?
Vull dir, jo crec que ja que hi vas
hauria de ser uns quants dies més, però...
No, no, no.
És com...
Mira, ara tinc curiositat
per veure el raro que és tot.
A veure, això sí.
Això sí.
O sigui, tinc moltes que arregles,
no sé per què passa res.
Clar, exacte.
Amb això tens una seguretat com 100%, no?
A dir, val, si faig el que em diuen
quan em diguin i no em diguin
no m'ha de passar absolutament res.
Hi posen coses raras que no acabem de comprendre.
Però...
És que jo crec que pot ser una mica frustrant.
Ja, jo crec que sí.
Sí, un tipus de viatge frustrant a nivell personal.
Sí, perquè en plan...
No, en plan...
No has d'anar el que jo et digui.
Collons, perdó, eh?
Però...
Sí, sí, sí.
O de potser veure coses que no t'agraden
i voler t'apropar a algú i que no et deixin.
No, jo crec que realment el que ja lleguis allà
ha de ser dur, eh?
Ha de ser dur, eh?
Però és l'experiència d'estar en un lloc raro.
Jo crec que soc com un par d'atraccions muntat.
En plan...
Bueno, és un par d'atraccions que me lleven a ver que ve...
Ostres, sí, però...
Uau, no sé, eh?
Jo et dic jo que me'n recordo d'aquest documental que vaig veure,
a veure si el trobo per internet
i els el penjo, també és del Facebook.
És dur, eh?
És dur, eh?
És dur.
Que van entrar periodistes...
Són dos periodistes.
Allò va ser aquest.
No, era un equip periodístic, el que deia jo.
Bueno, un reporter, vull dir un reporter periodístic.
Sí, que van entrar com a tal, eh?
Tenien permís i van anar amb el català aquell que viu allà o treballa allà.
Bueno, militar.
Bueno, que està ficat en el...
Però aquest home no parla Corea.
Jo pensava que sí, no?
Doncs sí, és aquest el documental que vaig veure.
Doncs mira, és el mateix.
Però sí que està ficat...
Bueno, no sé si és militar o no, però té un càrrec, diguéssim, proper a...
Sí, com de fets d'exteriors o alguna cosa així.
Algo així.
Sí, sí, sí.
Posarà aquest reportatge.
Que a mi m'agrada bastant el documental aquest.
És bastant...
Vull dir, coneixes coses que no...
Sí, sí, sí.
Que no saps.
Sí, sí, dins d'això estipulat que dèiem, eh?
Sí, òbviament.
Però sí, sí.
A veure que estem parlant del mateix, eh?
Deu ser.
El buscaré a veure si el trobo.
Deu ser, deu ser.
Ara no me'n recordo com es diu, eh?
I el vaig veure no farà gaire.
El reportatge o l'home aquest?
El reportatge.
Ah, doncs ara és l'home aquest català.
No, l'home...
Jo el vaig veure fa temps, eh?
Fa molt de temps, però bueno...
No sé si els n'hi ha re amatent o alguna cosa així.
Crec que va ser...
No, no.
Jo el vaig veure a la Sant Faldiu al Cine Baix
perquè feien una mostra de cinema asiàtic.
I vam passar aquest documental i vaig anar-lo a veure.
Interessant.
Sí.
Interessant.
Bueno, seguim parlant de Corea.
Què més, què més?
De fet, encara no hem vist res de Corea, no?
Ja, és veritat.
Estem explicant com arribar.
Un 15 minús parlant dels problemes que tenen allà
i de la impossibilitat de veure coses.
Bàsicament, el que us permeten,
o ens permeten visitar un cop estem allà,
el que més visites és Pyongyang,
que és la capital,
i després, com a molts,
faig una excursió a la zona desmilitaritada
de Panmunjom.
Com es pronuncia?
Espera, torno a provar.
Vinga.
Panmunjom o Jom.
Panmunjom.
Bé, bé, bé.
Fa no gaire iraní, no?
Ens vas portar aquí.
És veritat.
Parlaràs molt de iraní.
I ara, d'aquesta volta,
s'ha tornat coreana.
Que ja, Panmunjom,
aquests,
no farà gaire,
van fer una reunió amb tots els diversos de cada Corea.
D'allà, braçats, donant-se la mà...
Sí, correcte.
Soltant la vorera.
Petit parèntesi,
en Tierra Hostil et sona?
El nom de...
Això no és una pel·lícula?
Tierra Hostil.
És pel·lícula o reportatges?
És que he buscat aquí...
Ah, pot ser pel·lícula, sí.
De fet, el titular és
Enfado de Corea del Norte por en Tierra Hostil, la pel·lícula.
Sí.
Sí, sí, sí, sí.
Correcte.
Doncs aquesta no és.
Sí, sí.
Bé, doncs a la capital...
Jo aniré a buscar, eh, Anna.
Tu ho ves xerrant.
I tal, allà et portaran a visitar els seus monuments, els seus parcs, els seus museus.
I tenen una cosa curiosa que he llegit, que és l'hotel Ryugyong.
És l'único hotel?
Ryugyong.
No, no, no, no.
No és l'único hotel.
Aquest hotel, he llegit, però és molta gràcia, que...
Diuen que és el pitjor edifici de la història.
Ojo, que comença molt bé la història com per entrar a dormir i que sigui una nit, eh?
No, no, no.
Potser no dorms allà, eh?
Ah, què?
El mires?
Sí, el mires.
El mires.
Com tot el que mires allà, mira'l però no tocar.
Val, val, val.
Doncs...
Perquè diuen que el van començar a construir fa molts anys, el van aturar...
Va estar com a mitges, molt detents i és com un hotel superenorme.
Llavors estava com allà a l'Skyline de Pyongyang.
Però era un hotel com estan tètric perquè no hi... Estava a mitges.
Com el rotllo, no?
Clar.
Llavors el van tornar a reconstruir.
El van tornar a seguir construint, a cap d'uns anys.
Van tornar a parar.
I fins que no para gaire el van acabar.
Que llavors diuen que és el segon hotel més alt del món, en 330 metres.
Que jo no sé, sé que deu ser el segon hotel més gran del món, eh?
Potser per ells sí.
Bueno, per ells dins del seu territori.
Sí, sí, sí.
Dins del seu rànquing.
No ho sé.
No ho sé.
Però m'ha fet gràcia que diguin que és el pitjor edifici del món.
O de la història.
És com...
Vale.
Bueno, no sé.
No l'he vist tan lleig.
No?
Vull dir, és bastant...
Bueno, dintre del que cap a Corea del Nord, tot així molt comunista.
No sé.
L'he vist com un triangle així bastant curiós.
No l'he vist pas lleig.
Tot i que la gent...
Vull dir, obre, parada, obre, parada...
Sí.
Tot això?
Sí.
No, no.
Ara s'ha acabat ja, eh?
Per això.
Ja, ja, ja.
Però vull dir, si hi han hagut molts anys d'entremig de construir-ho, has acabat
inclús amb el mateix...
Sense el material inicial.
Saps el que vull dir?
Ja.
Bueno, llavors també ja et portaran, obviament, com o no, el monument que es diu Mansuade.
Mansu...
Mansudae.
Mansudae, sí.
Mansudae.
Potser no es pronuncia així, però jo llegeixes del qual.
Acaba el prova.
Mansudae.
Que és l'estàtua del Kim Il Sung, que és l'avi actual...
És l'avi del líder actual.
Hi ha el Kim Il Sung, el Kim Jong Il i ara és el Kim Jong Un.
Un, exacte.
Això és una mica complicat, eh?
Sí, una mica...
Per cert, perdó, jo vaig buscant aquí coses per internet.
Ana, no sé si et sonarà Alejandro Cao de Venós.
Aquest, aquest és el...
Aquest, doncs, justament...
Aquest és el català que treballa per Corea del Nord.
Exacte.
Sí, sí.
Diu que és tota una celebritat, eh?
Diu, entre cometes...
És mentida.
El documental, es diu que és mentida.
Sí, superfake.
Sí, sí, però és el que ell ven...
Sí, sí, ningú el coneix.
Ningú el coneix, sí, sí, sí.
Me'n recordo, de fet...
De fet, es presenta amb la gent...
I, de fet, hi ha un traductor que li tradueix...
És com, hola, has parlat coreà, saps?
Sí, sí.
Doncs, en boca seva, dins d'un reportatge...
Bueno, un article està penjat a antenatres.com, diu...
La gente me quiere y tengo muchos admiradores.
Entre moltes paréntesis, heuría de ficar ahí no hablo coreano.
Exacte.
Però, bueno, diu...
Me siento absolutamente norcoreano por los valores de unidad, atención, de lucha y de creencia en una sociedad comunista.
Es lo que me llena.
La confianza de nuestro gobierno, de nuestro mariscal, para representar a la república en tantos sectores, es lo que más vale del mundo.
Me considero un soldado más.
Veus, me considero un soldado más.
Què me ha fet que treballi per nosaltres?
Porta dos anys, allà.
Jo crec que li he menjat en el tarro que s'ha quedat així a l'ELU.
Però allà, vols dir, que viu allà, si no parla coreà.
Jo no ho entenc.
No pot ser.
Jo crec que aquí no feia res.
els seus pasos i van dir, mira, saps què? Ves-te'n estudiar idioma.
Sí, me'n van enviar allà.
I s'hi va quedar.
Ens van equivocar la coreà.
Ens van equivocar i, com que tampoc no tenia moltes llums, va dir, doncs m'hi quedo.
No ho sé, em dóna a mi, em dóna a mi, em dóna a mi.
Us penjaré, per cert, el link, per si algú vol intentar veure aquest petit episodi, capítol d'aquest tema.
Però encara no m'has trobat com ha sigut el documental, no?
És que aquí està dins d'En Tierra Hostil.
Segueixo estant dins del que seria sota la bandera aquesta d'En Tierra Hostil.
Llavors, no sé si ja és...
No ho sé, no ho sé, no ho sé.
Però aquí ho estic trobant dins del paraigües d'En Tierra Hostil.
No ho sé, jo si m'estic equivocant o no, eh?
Perdoneu-me, estimats vients.
Potser la que estic confosa sóc jo.
Bueno, estem aquí intentant fer el que podem, eh, Anna.
No et preocupis.
Bueno, és igual.
Ja hem vist el monument Mansudai,
que és el del Kim Il-sung,
que és l'avi del líder d'ara.
Exacte, Kim Jong-un.
I també et porten a veure el monument
de la Fundació del Partit de Treballadores de Corea.
Que, si no m'equivoco,
és com un edifici rodó
d'on surten tres mans de la part de dalt.
O sigui, tot de...
És més que fa molta gràcia.
Encara que m'expliqui així.
Espera, t'acabaré.
Tecnica, tecnica, tecnica.
Vinga.
Com és el monument, Anna?
No, no. Explica'ns.
És curiós de veure,
perquè aquí no veus això, no?
És molt comunista.
És un...
Perdoneu-li un toc, una mica d'humor,
perquè és fotut, eh?
És un edifici rodó,
una edifici normal,
amb les seves finestres,
però en pla rodó, d'acord?
I llavors el sostre de dalt,
de dalt, que com a molt, no sé,
potser té cinc plantes com a molt,
potser en té dos, eh?
Llavors surten com tres mans,
o sigui, tres mans, val?
Tres mans d'estàtua enormes, entenc.
Sí, o sigui, de ciment, deuen ser.
Sí, sí.
Una que aguanta la fals, del comunisme.
Sí.
L'altra, que ara no me'n recordo,
que aguanta l'altra.
Un símbol de la nord-corea,
no me'n recordo quin és.
un, no sé, una...
Una vaina d'aquestes,
una gorra d'aquestes que porten ells, no sé.
No, no ho sé.
Alguna estrella d'aquestes.
I llavors té la tercera mà,
que aguanta un pinzell.
Diuen que és un pinzell,
de gent que diu que sembla un misil.
Home, em dóna a dir que un pinzell no serà, eh?
No, però crec que sí que és un pinzell,
no crec que sigui un misil.
Però bueno, no,
el que ho escrivia deia,
bueno, pot ser un misil,
però sí, sí, és un pinzell,
és un pinzell en pla de pintar.
Però diràs tu que pinta un pinzell de pintar?
Sí.
Perquè deuen tenir molt,
mucho amor a l'arte.
Claro, que creatividad para hacer los edificios en 25 años.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Llavors, també hi ha l'estàtua del Quim...
Ah, no, això ja ho he dit.
Sí, entre les mans, no?
Me'l dic per dins.
O sigui, això són diferents punts de la capital.
Llavors, tenen un parc a la diversión.
Oh!
Això deu ser curiosa veure, eh?
Quin concepte tenen?
Exacte.
De diversión.
Exacte.
Bueno, la que els diuen que han de tenir.
Que et permeten divertir-te, també.
Però jo crec que més que permeten divertir-te és
què és el que jo vull que tu et diverteixis.
Sí.
Perquè no és la llibertat de divertir-te com tu vulguis.
No sé si s'han amparat l'accions, eh?
No sé si s'han amparat l'accions, eh?
No era que sigui gaire prohibit, no?
Jo què sé.
Jo és que ho veig tot tan parametrat i tan...
Ja.
Dubto que puguin fer divertir-se de la seva manera.
Un parc a l'accions comunista.
Però diverti-te com ho te digo jo.
No, una mica?
Ten un pincel i una...
Un pincel.
Un pincel i una pala.
Per cert, mira, Anna, permet-me un segon.
Mira, escoltem ara mateix.
Sí.
Bueno, es habitual.
Alejandro.
No solo me conocen bien en Corea,
en el resto del mundo.
Aparezco regularmente en medios de televisión
y me suelen reconocer.
De hecho, se va publicar en poco tiempo
un libro sobre mis poemas en coreano
y aparezco dando discursos a la televisión
como tipo de los días nacionales,
cantando canciones revolucionarias,
también en televisión.
Eres una celebridad aquí.
Sí, la gente me quiere.
Sí.
La gente me quiere.
Tengo mucha gente y tengo muchos admiradores.
Eso es cierto.
Hauries de veure la cara que posa el periodista
mentre li està dient tot això,
que no me'n recordo com es diu el periodista aquest,
però és bastant famós d'Antena 3,
vull dir que és un reporter bastant asidu.
Sí.
I el mira amb una cara com dient...
En serio?
O sea, m'estàs tomando el pelo en directo,
o aquí delante de la cámara.
O potser va ser molt gafes a l'hora de gravar
i va trobar gent que no el coneixia.
Molt gafes o es va trobar amb un cafre?
Per què?
No, no, no, no.
Vull dir, quan van anar a gravar amb ell allà a Corea del Nord,
potser es van trobar gent que,
per casualitat, no el coneixia,
la resta de la gent de Corea del Nord, sí.
I aquells, potser haurien ser giresos que anaven de turistes.
No sé, però les imatges que es veuen d'ell,
ell s'acosta per dir que eres una foto conmigo.
Sí.
No és ni que la gent li digui amb ell,
és ell que diu, eh, eh, vostè vol una foto més?
Sí, sí.
I és com va ell, com 3 guardes pallas,
i la gent el mira en plan, este, ¿quién és?
Clar, clar, és com si vaig jo dir què,
que soc de la plaça de Mireia i em diuen, bueno, estupendo,
saps què vols, per què?
Et té una foto conmigo.
Sí, és com per què?
Dels poemes en coreà,
jo no ho vaig veure que parles coreà,
com em pot escriure que és més complicat.
Com es diu el nom aquest d'algú que t'escriu un llibre
quan ets tu que li va fer l'Ana...
Un negre.
Un negre, no, es diu?
Sí, sí.
Que és el que li van fer l'Ana Rosa Quintana,
que la van pillant tota regla, també.
Bueno, una supera...
La majoria de...
Bueno, sí, exacte.
Doncs aquest home...
No sé si el ministre d'Ara.
No diré res.
No diré res, també.
Sí, doncs mira que n'ha escrit...
Mare meva, en té 8 o 10 o més.
No ho sé, eh?
Que no ho sé, no ho sé.
Vull dir de broma.
No me crucifiquéis.
No, no passa res,
però per ser aquest home n'ha deixat moltes perles, eh?
Sí, sí.
Abans de ser qui és ara...
La gente me quiere.
La gente la quiere, també.
Sí, sí.
Deia que odiava l'esport,
que no me li agrada l'esport,
i moltes coses dels indepes.
Bueno, en fi.
Sí.
Seguim, ja hem vist el part de la diversió,
també tenen un part de triomf allà.
I tenen l'estadi rung...
A veure, eh?
Uf!
Runggrado,
Mayday,
no sé si dir-ho en anglès,
o dir-ho en català.
Mayday, Mayday.
Tenemos un problema.
Ah, no puede pronunciar.
Es que aquí hi posa Mayday,
o no sé si és en anglès.
Mayday,
que està traduït a l'anglès.
Clar, Mayday seria...
Tenemos un problema, no?
Mayday.
En plan, help, help.
Es o es?
No ho sé.
Bueno, és igual.
L'estadi aquest,
que diuen que és l'estadi més gran del món,
passaven 150.000 espectadors.
No poden tenir tot el més gran del món,
aquesta gent.
Ja.
Vull dir...
Però busca a veure
quin estadi més gran del món.
No, doncs vaig a trucar a algú,
a veure si ens agafa el telèfon allà,
a veure si poden fer cases...
No, però sí que hi ha gent que té 150.000,
o sigui,
si t'ha passat 50.000 espectadors,
que és bastant.
Pregunta-li.
Aquí,
l'Alejandro...
Alejandro Caos de Venós,
a veure què és el que està passant.
Bé,
sembla que ens estan entrant a l'estudi,
agafar uns auriculars,
com acostuma a passar aquesta hora,
quan tenim amb nosaltres l'Anna Rovira,
petita,
a petits regulatoris,
també ets anar a Corea del Nord,
i ara no fa res,
estàvem intentant trucar,
molt fake,
estàvem intentant trucar,
a veure si algun ens agafava el telèfon,
per veure,
desbrinar algunes coses.
A veure si l'Anna ja la deixen tranquil·la,
i ens permeten seguir en el programa.
Doncs a veure,
a veure si podem.
Bé,
tot s'il·lucionat.
Ens han robat de tot.
Sí, no, aquí estem molt acostumats a que ens robin, Anna.
Potser no...
Potser no passa.
Segur que no,
perquè tothom té el que li toca,
i no roba res que no li pertoci.
Sí, sí.
De fet, ningú té res,
perquè res és seu.
Per perdre el fil i tot,
que m'enfado, Anna,
que m'enfado.
Mira que m'enfado normalment en directe, eh?
Bueno, estàvem, això,
parlant de l'estadi,
un rongrado Mayday,
o Mayday.
Potser és Mayday.
Vinga, deixem-ho aquí.
A mi m'agrada més Mayday, però...
Seina,
molt thailandès,
Mayday.
Mayday.
Bé,
i per últim,
com o no,
com hem dit abans...
Sí.
No.
No.
No.
No.
No.
Dismilitaritat.
Dismilitaritat.
Dismilitaritat.
Dismilitaritat.
No, per això aquí ja hem anat.
On anem ara?
A l'últim et porten...
Com o no?
A on?
Parderland Liberation Bad Museu.
Sí.
Sí.
Què és el museu?
És com un museu d'història de Corea del Nord,
on expliquen que...
Et mereixes un aplaudiment.
Per totes les coses que pronuncien i li posen...
Per intentar-ho, no?
Sí, de veritat.
Totes les teves ganes li poses sempre aquí,
quasi en iraní, quasi en suec, txec...
El que sigui ara en coreà.
Mare meva.
Muayday, tai...
Guay, tai...
Víctorius...
Jo crec que això és en anglès, però m'he inventat, eh?
Bueno, Teres, Teres, Teres.
Víctorius Fatherland Liberation War...
Sarà War Museum.
Clar, això no és alemà, eh?
M'he colat i pot donar T.
Era War de Guerra.
War de Guerra.
Val, no estem a Alemanya, per tant...
Que t'ha explicat la guerra de les dues Corees,
no sé si va començar en 1950...
No, en 1950 va ser el pacte de...
Mira que em costa la història.
M'he perdut.
Bueno, en 1950 va passar alguna cosa.
No sé si va començar la guerra.
Total, que diuen que en aquest museu,
evidentment ells són els bons.
Comencem tot els museus de tots els païos del món.
Sí.
Ells són els bons.
El que comença també és el bon.
I que la guerra d'evacuant els Estats Units.
Això m'ho puc arribar a creure.
Jo m'ho crec segur.
Vamos.
Són morts.
El que tira primer la pedra és aquella gent.
Seguríssim.
Sí, sempre ells tiren la pedra,
però fan que les altres s'hi torni.
I sempre que això no el fan, no se'l comencen.
Bueno, perquè fan poc soroll quan ellencen ells,
però fan molt de rebombori quan les altres han atacat.
En plan, oh, estan atacant la gran potència mundial.
De fet, en el documental aquest,
jo diré que tenen una part de raó quan expliquen
Corea del Nord mai ha invadit ningun país.
Perquè abans era tot una Corea.
Corea del Nord mai ha invadit cap país.
Diuen, això és el que deien ells, eh?
Nosaltres ara el que estem fent és defensar-nos.
O sigui, tenim armes per defensar-nos.
No les estem pensant fer per atacar.
Perquè tenim a Japó, a Corea del Sur,
als Estats Units aquí a la frontera,
esperant a veure què.
Això és el que diuen ells.
Sí, no...
En tenen part de raó.
Home, sí.
Sí, bueno, si és una teoria...
No sé si comparte-la.
Doncs mira, defenses com pots.
Home, òbviament, sí, sí.
T'has de defensar del que t'estiguin, sí, sí.
Però una cosa no treu l'altra, jo crec, saps?
No, no, no.
El fet que tinguin la població, visquin com estan,
que potser no els hi faltarà el que sigui,
però els tenen reprimits, els tenen tancats, els tenen...
Home, de fet, molta gent en el documental aquest
hi havia dos exiliats de Corea del Nord
que deien que havien marxat, no sé què, no sé quantos,
però que Corea del Nord tenia coses bones.
Sí, clar, bueno, dins d'un règim comunitari, no m'ho deia, comunista...
Comunista.
De fet, l'educació, la sanitat, tot és totalment gratuïta.
No és de parlar absolutament res.
Exacte, té aquestes parts bones, però també té la part limitada,
que tu no et deixes descobrir...
Sí, que tu depèn d'on treballis i els teus límits salarials
et donen una casa, un edifici on viure amb molta gent,
o et donen un altre edifici on viure amb molta gent.
I a part, sí, tota la teva vida ja n'hi ha condicionada amb tot això.
Vull dir, que et capa la llibertat des que neixes
en funció de qui ets fill i on neixis.
Sí, sí, sí.
Per tant, sí, potser no els hi falten coses, però jo crec que...
Jo crec que...
La gent no semblava gaire trista allà en el documental,
però bueno, potser perquè no coneixen res més.
No, home, això per un costat, i per l'altre costat,
també jo entenc que forma part d'aquest decorat
i aquesta pantòmima que ells també volen vendre.
Ells no volen vendre, que no tenen bé la gent
visquent allà al seu país.
Per tant, ho intentaran maquillar tot de la millor manera
per vendre-ho bé.
No, no sé.
No sé, no sé.
Jo, la veritat, és que em quedo amb ganes de...
Mira...
D'anar-hi, ara.
O sigui, poso la llista, però no el poso molt amunt.
No, no, no.
Ara l'inclos a la llista, potser abans no hi era.
Exacte, sí.
Fins ara no el tenia inclòs,
ara no el tinc inclòs en els primers, en tinc d'altres.
Hem descobert un nou país on anar.
Però hem descobert un nou país on anar,
sabem que és complicat.
Potser quan anem ja...
Tot s'ha solucionat.
Bueno, mira, Cuba també no fa tant,
doncs mira, igual també quan anem cap allà,
si és que tal,
pues qual, no sé, i pas qual.
No ho tinc del tot clar.
No ho tinc del tot clar.
Però ja et dic que m'ho anoto per incloure-ho a la llista,
tot i no estar en la posició del top ten,
a partir del top ten, saps?
Més avall del top 50, no?
Sí, jo crec que en altres llocs,
amb tots els respectes del món
i salven totes les distàncies més interessants.
Sí.
A nivell també, potser, de natura.
Home, jo el trobo curiós, ara.
A nivell de cultura.
A veure què passa, en plan.
Sí, home.
Però jo crec que també això
va ser una mica d'altavall personal, eh?
Emocional.
Però gastar-te'ls diners per anar allà
i veure què passa és com...
fa mal.
A part, em dóna una mica...
Barat, barat no és muntar un viatge d'aquest tipus.
i els preus i no eren gaire barats, eh?
I per un rond d'això, car, no?
Crec que en cinc dies, o...?
És que jo m'imagino uns 6.000, 5.000...
No, no.
No sé, eh?
No, deu dies, més o menys.
No ho sé.
Ah, no ho sé.
Però cinc dies, més o menys?
És que fa ara no me'n recordo.
Ni l'hi pico.
Amb vols, ajutjaments...
I menjar.
I guies, turistes...
Sí, sí, crec que sí.
Doncs et diré que m'ha sorprès.
Pensava que seria més car.
Crec que sí.
Anar a dir uns 3.000 o 4.000,
almenys uns 5...
Perdó, uns 10 dies, no ho sé.
Pel fet també que...
Clar, potser no deu ser molt car
perquè no té molta demanda, no?
No ho sé, però...
No ho sé, però...
Però tampoc...
Em sembla que no els acaba d'interessar
que anem molts, saps?
Perquè, precisament, amb el capat que ho tenen...
No ho sé.
Ja, ja, però potser tenen un cop de persones
que entra l'any
i si tu vols demanar a l'agència
que vols anar, et diuen no.
Ja no et podem donar avisat perquè tant,
però te'l donen per l'any que ve, no?
Ja.
No ho sé.
No ho sé, haurem de trucar aquí.
Algú que ha genat.
Algú que ha genat.
O al tram, a veure què es resoldre aquests dies.
A l'Alejandro Magno, aquest.
A l'Alejandro Magno, aquest.
A l'Alejandro...
De Venós, no?
Sí.
No sé què, de Venós.
Us penjaré també al Facebook i al Twitter,
així la gent ho pot tafanejar.
És molt interessant aquest home,
a veure el seu punt de vista, també.
Després de portar 12 anys
viscant a Corea, al nord,
no parlar a Corea, però...
Potser sí que el parla,
però el documental no es veu.
Com l'Aznar al català, no?
Exacte.
Però el documental no es veu,
que jo quan la vaig veure,
que tenia un traductor...
Estem parlant del mateix, eh?
Va ser com...
Però un moment,
aquest home que...
Tant nordcoreà que diu que és
i no parla coreà...
Però si com et deia,
igual ho fa com l'Aznar a la intimitat,
que parla el català,
i bueno, eh?
I que no li diguen
quién tiene que beber vino
i quién no.
Exacto, exacto.
Anna, com sempre,
un fort aplaudiment per tu.
Adéu.
I gràcies per passar per la plaça.
Adéu.
Apuntem Corea del Nord a la llista,
aquesta de viatges,
i ens guardem per seguir viatjant
d'aquí els propers divendres.
Per cert, abans de que marxis,
que ho sàpigues,
i ho vaig dient així,
els col·laboradors en directe,
divendres 29 de juny,
últim dia de programa
d'aquesta temporada de plaça,
aquí en directe.
Així que espero veure't per aquí,
juntament amb tots els col·laboradors.
Sí?
Pensava que acabava el juliol.
El juliol hi haurà un relleu
d'un altre programa,
però encara no puc dir gaires coses.
Però, en tot cas,
ens tornem a veure divendres que ve,
que encara ens queden un altre divendres pel mig.
Així que ens veiem aviat, Anna.
Vale.
Adéu.
Doncs aquest ha estat el viatge amb l'Anna Rovira
a Corea del Nord.
Queden dos minutets per les sis de la tarda
i escoltem aquest You and Me de Flume,
juntament amb Disclosure,
i Elsa D'Olight i Flume.
Molta gent, eh?
Molta gent fent una cançó que està prou bé.
Segona hora dedicada, com sabeu,
a la psicologia i la sexologia amb l'Alex Florence,
així que, si no us connecteu,
descobriu moltes coses amb nosaltres.
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
allat!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins demà!
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6.
Barcelona, Núria Oriol.
Hola, bona tarda. Esquerra Republicana encara a les municipals com una oportunitat més per consolidar el llegat de l'1 d'octubre tirant davant la república des dels ajuntaments.
El partit Oriol Junqueras insisteix que s'han d'obrir els pobles i ciutats de Catalunya perquè s'hi senti representat tothom, no només els independentistes.
El vicepresident i adjunt a la presidència d'Esquerra Republicana, Pere Aragonès, ha parlat de ser la ròtula republicana d'aquest país.
Volem seguir fent la feina que estem convençuts que hem de fer i que estem fent també ara. Ser la ròtula. La ròtula republicana d'aquest país. La ròtula que ha d'ajuntar, que ha de ser el punt d'unió, que ha de permetre avançar.
La ròtula de diferents sectors del nostre país, de diferents sectors socials, que nosaltres aspirem a que se sentin representats d'Esquerra Republicana.
Núria Oriol, Catalunya Ràdio Barcelona.
Notícies breus, Montse Quadreny.
El govern del PSOE reconeix que tindrà la competència per decidir un eventual trasllat a Catalunya dels polítics independentistes presos un cop es tanqui la instrucció del jutge Llarena.
Però la ministra portaveu, Isabel Celà, no precisa què faran. Només diu que actuaran pel bé de tothom.
Pel que fa a la roda de contactes amb els presidents autonòmics, Pedro Sánchez es reunirà primer amb el nen de Cari, Urcullu, i després amb el president Torra.
Però encara no hi han posat dates.
Un veí de Lleida denuncia que aquest matí l'han agredit perquè portava un llaç groc a la camisa.
Li han hagut de posar vuit punts de sutura. I la Guàrdia Urbana ha identificat quatre persones.
Quan he passat per davant seu, m'han posat a dir, visc Espanya, o que viva Espanya.
L'expressió exacta no l'he dit perquè tampoc no me'n recordo.
Suposo que se m'han dirigit a mi perquè m'han vist el meu llaç groc.
Suposo que és per aquest motiu.
Llavors, tant m'han encrespat dient això que simplement els he contestat,
doncs que visca, i he continuat.
Cosa que els altres s'han quedat, i una ha vingut, agredim.
El president francès i el primer ministre italià coincideixen a demanar
que hi hagi centres europeus als països de partida dels migrants
que volen arribar a Europa per regular el flux d'arribades.
És una de les propostes que han fet després de reunir-se avui
al Palau de l'Elise París.
Josep Capella.
Bona tarda.
Diuen que s'entenen perfectament i coincideixen a assenyalar
que l'actual política d'immigració de la Unió Europea
és insuficient i que cal canviar-la.
Tots dos mandataris aposten per obrir centres europeus
als països d'origen.
Escoltem el president francès.
Una reforma en profunditat de les nostres relacions
amb els països d'origen i trànsit,
i al mateix temps de la nostra organització col·lectiva europea.
Josep Capella, Catalunya Ràdio, París.
Primera mesura de caràcter social del nou govern del PSOE
derogarà en el decret de Rajoy que va deixar sense assistència sanitària
als immigrants en situació il·legal.
Sentim la portaveu Isabel Felà.
És una qüestió de decència política,
però no només de decència política.
Aquesta protecció a la salut és, a més, afortunadament,
un mandat de tots els organismos internacionals,
de la ONU, de la Unió Europea,
de la Organització Mundial de la Salut,
inclús també del defensor del poble.
I ara, Sónar.
Amb el productor Raúl Fernández Refri,
que ha presentat el seu nou espectacle,
una col·laboració amb el cineasta Isaki Lacuesta,
i, a la mateixa hora, en un altre escenari,
un napolità liberato que causa sensació entre els seguidors del trap.
Barcelona, Blay Mercè.
Bona tarda.
Refri, vestit en mono blanc,
dispara bases estripades i artefactes electrònics.
Mentrestant, Isaki Lacuesta projecta imatges de Google Maps
alternades amb obres d'art tot pixelat,
com l'origen del món de Corbet o la llibertat guiant el poble de De La Croix.
A l'altra punta del Sónar Dia,
els italians Liberato,
un artista que és tot un fenomen a Itàlia,
sobretot a la xarxa,
però ningú sap qui és o qui són,
amb una posada en escena,
amb un joc de llums perfecte,
de manera que és impossible veure la seva identitat
perquè van també encaputxats i en passar muntanyes.
Un directe plegat de hits
que ho tenen tot per traspassar aviat les fronteres italianes.
Avui al Sónar de Dia,
l'atracció principal, però,
és la cantaora Rosalia
i la festa africana de Diplo.
El DJ californià tornarà a punxar aquesta matinada
al Sónar Nit.
Blay Mercè, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Esports, Montsemir.
L'Espanyol ha traspassat Marc Navarro
al batfor anglès per dos milions d'euros.
Navarro ha estat quatre temporades a l'Espanyol,
tres al filial i una al primer equip.
L'Iran i el Marroc empaten a zero
al començament de la segona part
del segon partit d'avui al Mundial de Futbol.
L'Uruguai ha guanyat per un a zero a Egipte
i a partir de les vuita jugarà el Portugal a Espanya.
Cristiano Ronaldo ha arribat a un acord
amb l'advocacia de l'Estat
i accepta una condemna de dos anys de presó
i una multa de 18,8 milions d'euros
pel delicte de frau fiscal,
segons publica El Mundo.
El director esportiu del Girona, Quique Cárcel,
diu que volen exercir el dret de compra per Mojica,
però que han demanat més temps al Rayo Vallecano.
També explica que en funció de les vendes i els ingressos
podran fer un fitxatge important,
però que no es precipitaran.
La Generalitat ha aprovat el projecte urbanístic
de l'Espai Barça, que es començarà a executar
aquest estiu al Camp Nou.
I al Manresa celebrarà avui l'ascens a l'ACB.
també aquest vespre, Madrid-Bascònia,
segon partit pel títol de Lliga,
els bascos dominen per 0 a 1.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 7 minuts.
El Sant Justenc Gerard Vila ha estat guardonat
amb el Premi de Poesia Amadeu Uller,
adreçat a poetes inèdits menors de 30 anys.
Ha estat premiat pel seu poemari Pla de Fuga
per Castells de Ferro.
És el segon any consecutiu que el premi el rep un Sant Justenc,
ja que l'any passat la premiada va ser
Elga Simón pel seu poemari A la Vora.
El poemari centra en l'experiència traumàtica
del propi Gerard Vila,
el perdre la creativitat poètica.
El poeta Sant Justenc ha recalcat
que el municipi és un caldo de cultiu artístic.
Avui divendres hi ha una taula rodona a l'Ateneu
titulada Judicialització d'un procés democràtic
que comptarà amb la participació de l'advocat
Eduardo Cali, de l'equip jurídic d'Anna Gabriel,
Jordi Pina, de l'equip jurídic de Jordi Sánchez,
Judit Janer, de l'equip jurídic de Quim Forn,
Ramon Setó, de l'equip jurídic de Raúl Romeva
i Àlex Solà, de l'equip jurídic de Jordi Cuixart.
La xerrada serà a partir de les 8 del vespre
a la sala del cinquantenari de l'Ateneu de Sant Just.
Aquesta és tota la informació per ara.
Nosaltres tornem als Sant Just Notícies,
edició vespre a les 7.
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiodesver.com
Molt bona tarda.
Molt bona tarda.
i quan passen 9 minuts de les 6 de la tarda
escoltem aquest New Love de Dua Lipa
que crec que porta unes quantes setmanes
ja a ser número 1 o número 2 o número 3
a les llistes d'èxits.
Segura, segura, segurament.
Doncs bé, per amenitzar i començar
aquesta segona i última hora de la setmana,
com us deia, escoltem aquest New Love de Dua Lipa
i a continuació, després d'aquesta cançó,
segurament ja entrem a parlar amb l'Àlex Florença,
com ja sabeu, de psicologia i sexologia.
de la setmana, com ja entrem a parlar amb l'Àlex
de la setmana, com ja entrem a parlar amb l'Àlex
de la setmana, com ja entrem a parlar amb l'Àlex
de la setmana, com ja entrem a parlar amb l'Àlex
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit