MEMORIES DE MARON FIVE
MEMORIES DE MARON FIVE
MEMORIES DE MARON FIVE
I fins aquí la previsió del temps, moltes gràcies a tots.
Vinga, va, som-hi amb aquest programa, com deia, 593 i amb aquest Memories de Maron FIVE de fons.
Us comento què és el que us portem per avui.
Avui obrirem, com sempre, amb els titulars a mans de l'Imanol López, les tres notícies destacades, de fet, del municipi.
Seguirem, i espero que puguem comptar amb ell, estic parlant de Josep Maria, de l'espai de còmics.
Parlarem del procés de creació d'un còmic, de fet, seguirem parlant-ne, i també parlarem del vincle amb el cinema.
De fet, és un espai que fa ja un parell de setmanes que vam començar a parlar sobre aquest inici, aquest punt de creació dels còmics.
Al nostre Twitter teniu un fil que vam obrir la setmana passada, en el qual us expliquem una miqueta aquests passos que se segueixen per crear un còmic.
Podeu recuperar-ho sempre que vulgueu. Ja sabeu que el nostre Twitter és arroba pl-mirei.
I a la segona hora del programa comptarem avui amb el Carlos Penela, a l'espai de claqueta i accions, porta a les estrenes del cap de setmana,
i a més també hi afegim, ja ho vam fer la setmana passada i l'anterior,
afegim les estrenes més destacades i també esperades d'aquest 2020.
Anem per mesos. La setmana passada ho vam deixar, si no recordo malament, al mes de juliol.
Per tant, avui seguirem parlant de les estrenes més esperades a partir del mes d'agost d'aquest any.
Memories bring back, memories bring back yo.
Ara escoltes l'àviu d'esbert, sintonitzes l'àviu d'esbert, la ràdio de Sant Just,
98.1
Escolta, Imanol, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Bona tarda. Ui, si he entrat molt altra poc.
T'escolto, Mireia.
És que anava a dir, anem d'un dia sí, un dia no, que intercalem aquesta cançó, eh?
Ja està bé, ja està bé. És una miqueta així, no?
No sempre és el mateix, és buscar el factor sorpresa.
És aquest, no? Sí o no? Clar, sorprendre a l'audiència.
El tenim, tenim el factor sorpresa amb aquesta música, que no és sorpresa, però vaja, depèn del dia, sí que és hora.
Però gairebé, però gairebé.
Bona tarda, Imanol. Bona tarda, Mireia.
Què tal tot? Prou bé. Prou bé.
Com a tu, tot? Molt bé, també.
Aprofitant per fer caminates per Coixalora.
Déu-n'hi-do. Coixalora.
Déu-n'hi-do quin dia tenim aquí fora.
Déu-n'hi-do.
És per fer el que he fet jo avui, eh?
Al migdia, escapada ràpida, hora i mitja.
I, escolta, el que falta és que vagin a netejar una mica aquella zona, eh?
A nivell bosc, perquè encara hi ha moltes zones amb arbres literalment al mig.
Hi ha molt glòria, encara.
Hi ha molt glòria, encara.
A la zona de la Penya del Moro també hi ha algunes parts de les escales,
que precisament el regidor Joan Basaganyes també va comentar que s'havien d'arreglar,
perquè sobresurten els ferros, les escales, els trossos de...
Per arribar fins a la Penya del Moro, l'últim tram, com si hi haguéssim d'arribar fins a la Penya.
I hi ha zones que els hi falta, eh? Una miqueta el toc aquest de cuidados intensivos, eh?
Que s'hauria de fer una mica.
Però animo tothom a anar a collxalora.
Collxalola.
Collxalola.
No, fa una broma, encara pitjor, eh?
A veure, a veure, estan permeses aquí.
De 5 a 7 està permès tot aquí a la plaça.
Mireia, tot sota la meva responsabilitat, eh?
Jurisdicció, jurisdicció.
Després venen i em diuen coses a mi, eh?
Però vaja, és això, és això, ja és això.
T'imagines que algú ve d'aquí dos anys, el 30 de gener,
i Manol va dir...
Tu com respondries a això?
Jo li diria, enregistrat està, eh?
Jo hi era, jo puc dir-ho que sí.
I a més diries que...
O sigui, estàs dient en directe que és culpa teva, també.
A veure, a veure, a veure...
Que assumeixes la responsabilitat.
No, no, no, anem a...
Parem-ho.
Clar, que la gent entri aquí i digui la seva...
La lliçó de la Mireia.
És la filosofia d'aquest programa, de fet, crec que mai l'he explicada,
però vaja, una plaça, una àgora antiga, no?
La gent anava i bàsicament deixava anar la seva.
Exacte, exposant les seves idees, preocupacions, el que sigui.
Aquí és el mateix.
D'acord.
Jo abro micròfons i...
I que sigui el carrer.
Sí, una miqueta, una miqueta.
I llavors, després, òbviament, sóc l'última responsable del que es diu,
però, si no ho dic jo...
D'aquella manera.
Exacte, exacte.
He fet aquesta introducció de la filosofia del programa.
Si algú encara no la sabia, és aquesta.
Anem a comentar, si et sembla, els titulars, Imanol,
que per això tenim aquest espai, eh?
Un titular que ja anunciàvem ahir,
perquè ja s'ha iniciat l'última fase de les obres de remodelació
del terra dels jardins de Can Gènestà,
a la part més pròxim al bar d'aquest equipament.
Des d'abans d'ahir ja es poden trepitjar les rajoles que conformen la terrassa
i ja s'ha començat a treballar la zona situada sobre els estudis de Ràdio d'Esvern
i Promoció Econòmica.
Recordem que les obres parteixen des de finals d'octubre,
quan es va començar a remodelar l'àrea de sorra
situada sobre la comissaria de la policia local,
on es va excavar en la primera capa terra que cobria aquesta zona
i es va omplir amb una cobertura d'asfalt.
En la segona fase es va començar a aixecar l'espai que comprenia
la terrassa del bar de Can Gènestà, conformada únicament de sorra,
ja que no hi ha cap edificació sota, asfaltant-la de forma posterior.
Aquesta última fase modificarà l'espai situat sobre de Promoció Econòmica
i Ràdio d'Esvern.
Es farà amb un modus operandi similar al de la primera fase,
corresponent al sostre de la policia local,
ja que els espais comparteixen moltes característiques.
Anava dient UE, saps com, saps tipus alineació d'equip de futbol?
Alineació de futbol, sí, sí.
Abans que hi ha els noms i, ué, ué, ué.
Estem a prop, estem a prop que acabin aquestes obres aquí a dalt
i estem a prop de no tenir alguns problemes que venien derivats d'aquesta zona d'aquí a dalt,
entre altres aquesta impermeabilització del sol que cobreix la nostra estimada ràdio.
Ostres, ostres, sí, home, sí, sí, home, sí.
I què més? Quines altres notícies destacades del dia tenim al municipi?
Vinga, segona notícia destacada,
perquè l'AMB destinarà en aquest període de mandat de 4 anys, 2020-2023,
26 milions d'euros a la mobilitat sostenible.
Així ho va aprovar el Consell Metropolità a través del Pla de Mobilitat Sostenible
que contempla les actuacions en base a inversions i subvencions,
tenint en compte l'àmbit del transport públic, el transport sostenible
i les diferents infraestructures que són competència d'aquest organisme,
com podria ser la bicivia.
Per aquesta raó, el Pla està estructurat en cinc programes diferents.
El primer fa referència a les subvencions per una mobilitat neta,
el segon als serveis per fer-la possible,
el tercer als equipaments destinats al bus metropolità,
un quart d'inversió en la xarxa de la bicivia
i, per últim, un cinquè que fa referència als projectes i l'assistència tècnica.
Seguim amb projectes.
Per cert, avui tenim el ple municipal, el primer d'aquest any.
El ple municipal, sí, el primer de l'any,
aquest ple del mes de gener, ple ordinari,
l'últim dijous de cada mes es fa a les 7 de la tarda,
és oberta a tothom, recordem-ho també,
perquè sembla que no se sàpiga que l'assistència
és oberta a tothom, tothom pot anar a un ple municipal.
I gratis, eh?
Exacte, i gratis.
I a dir, s'aprèn molt i es coneix molt
sobre la política municipal en aquests plans,
així que és com una mena de recomanació...
Saps com un...
És a dir, en els plans de camps de setmanes.
Sí.
S'haurien d'afegir també coses tipus això.
Vés al ple municipal del teu poble o ciutat, etcètera,
i informa't, però per fer-ho cop a la vida,
no cal anar-hi tots.
Això és com una telenovel·la, saps?
Vull dir que quan veus el capítol 532
ja has vist els 531 anteriors.
Sí?
Sí, sí, sí.
Una mica, eh?
Jo la veritat és que físicament no hi he assistit,
un ple ni ordinari ni extraordinari.
Sí que ho he seguit a través del canal del YouTube de Sant Juscat,
que bàsicament és veure-ho com si estiguessis allà.
És veure com si estiguessis allà, sí, sí.
Perquè a mesura que van parlant els diferents regidors
i grups polítics,
la càmera va enfocar en qui parla.
Per tant, és interessant.
Hi ha una realització de nivell.
Sí, sí.
Totalment.
Sí que tens raó que és interessant,
almenys per conèixer també la dimensió
de tot el que està passant al poble
i abans potser de queixar-se, no?
Que a vegades estan dit molt a queixar-nos
abans de potser saber exactament
quina és la dimensió d'aquell tema, no?
En concret.
I també hi ha la típica frase
de és que no està passant res al poble,
és que etcètera.
Oi que no?
I vas allà i, clar,
aguantas tu dues hores que passin coses
o dues o tres hores que passin coses.
Exacte.
Aleshores, això recomano també saber-les.
Sí que passen, sí que passen.
Si escolten Ràdio 2B ja saben que passen coses.
També és veritat.
Això és molt veritat.
Per això estem.
Exacte.
I ara sí que anem a l'última notícia
perquè passen coses a Sant Just.
Perquè passen coses a Sant Just.
Ja s'han acabat d'implantar
diferents millores en el camp de futbol municipal.
S'ha instal·lat una cobertura
per a l'estructura de la terrassa del bar,
s'han construït noves escales per a les grades
i ha començat a funcionar el servei de consergeria.
En aquest sentit,
l'estructura de fusta de la terrassa del bar
s'ha cobert amb diferents panells fets de plàstic.
Una instal·lació que permet alhora
que es puguin recollir
de forma que és possible desplegar la cobertura a l'hivern
i mantenir-la oberta en èpoques on faci més bon temps
o, si més no, menys fred.
També s'han instal·lat noves escales
que redueixen espai entre els esglaons de les graderies.
I, per últim,
ja s'ha posat en marxa
el servei de consergeria de l'equipament,
una assistència que es volia implementar
des del passat octubre,
però que es va aturar
degut a que una de les empreses participants
en el concurs públic de licitació
va denunciar el resultat,
perquè, òbviament, no era la guanyadora
i denunciava irregularitats en el procés.
Finalment, s'ha donat la raó
el consistori en el procés d'adjudicació
i ja s'ha pogut posar en marxa aquest servei.
No es pica baralles, eh?
Escolta, tu.
T'he de dir,
no es pica baralles...
Ara anem a trencar una llança.
Avui dic molt la frase
trencar una llança.
Sí? És el dia d'aquesta frase.
Sí, és el dia d'aquesta frase.
Trenco una llança, en aquest cas,
a favor del consistori,
que no ho acostumo a fer,
també ho dic,
perquè s'ha posat com de moda,
anem a dir-ho així,
que quan espera un concurs públic
es denunciï irregularitats.
Si ets l'empresa que perd,
denuncies, aleshores,
és com que allargues el procés
i no es poden fer concessions
en els terminis que es vol,
sinó que s'allarguen
al llarg de dos, tres mesos més
fins que s'emet una resolució
sobre aquesta denúncia.
Té un punt entre molest i...
vaja, i un joc brut.
I allargar...
Diguéssim, sí, un joc brut.
És normal també que l'empresa
que ho estava portant fins ara
si deixa de tenir aquesta...
si deixa de prestar aquest servei
o en el cas que algú perdi,
diguéssim,
una nova llicenciatura, no?
La concessió, no?
Però en aquest cas,
no era en aquest cas
ni que l'estigués oferint,
aquest servei,
eren dues o tres empreses
que si van presentar al concurs,
ara no m'ho facis dir,
potser m'ho estigui inventant,
una que va perdre
perquè fins ara no existia aquest servei,
és a dir,
se l'acaben inventar ara mateix,
si va inventar o no,
però com que han fet una entrada
per l'altra banda
al camp de futbol, etcètera, etcètera,
recordem que hi havia hagut
diversos robatoris,
es demanava més seguretat
morir en aquesta figura,
en el camp de futbol,
una conserja,
i es va crear aquest servei,
es va obrir un concurs,
això s'hi va inventar
X, anem a dir,
empreses,
una de les que va perdre
va dir...
Irregularidades.
Irregularidades.
Irregularidades.
No era ni tan sols
que portés aquest servei
i que aleshores
l'hagués perdut.
Que no sabem perdre, eh?
Resumidament.
Una mica.
Podria subtitular
No sabem perdre.
En aquest cas,
òbviament,
hi ha una feina en joc,
per tant,
no fa riure tant,
però vaja.
I Manuel,
deixem aquí aquest espai
d'informatius,
a continuació,
una cançó sorpresa,
un altre cop.
Sorpreses, sorpreses.
S'hauràs d'esperar.
Fins demà, divendres.
Fins demà.
Adéu.
Adéu.
Doncs aquí està la gran sorpresa,
la cançó que teníem preparada
per després de l'espai
de titulars d'aquestes notícies
del dia amb l'Imanol.
La cançó es diu Wolf
i el grup és
First Aid Kid.
Passen 21 minuts
de la cinc de la tarda.
Escoltem aquest tema
abans d'entrar
i avui sí
a l'espai de còmics
amb el Josep Maria.
wanté.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una cançó que sona sovint també a la plaça Mireia
és el grup format per SIA, Diplo i Labyrinth
el grup es diu LCD
i la cançó es diu Thunder Clouds
i la cançó, i la cançó, i la cançó
i la cançó, i la cançó, i la cançó
i la cançó, i la cançó, i la cançó
i la cançó, i la cançó
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Comencem a respirar tranquils.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Doncs al final ha estat cert que el Glòria no s'ha endut, el Josep Maria.
Bona tarda, Josep Maria.
La Glòria o la Glòria.
No sé si tens una Glòria.
La Glòria és la meva.
Que bé t'ha anat, eh?
Que bé t'ha anat aquesta introducció que t'he fet.
No sé si la Glòria.
Jo m'estava referint al temporal, eh?
La Glòria era una professora de música que tenia jo a l'institut.
I què tal?
Té una bona?
Què tal?
No.
Què tal?
Ah, llavors.
Aquesta no.
Una altra.
Tens una altra Glòria a la teva vida?
No, no, que era l'única Glòria.
Em pensava, dic, quina Glòria?
Dic, hòstia, l'hauria de conec.
Era professora de música.
Em va fer gràcia que li van posar el nom de Glòria perquè jo no conec cap Glòria.
Ah, bueno, sí, espera't.
Ara m'ha vingut donar el cap.
Ah, a veure.
Sí.
A veure, quina, aquella?
La Glòria, ja saps què hi dic, no?
La Glòria, la Glòria, tots coneixem.
Tu tens alguna amiga Glòria?
No.
Veus?
No, no, per això m'he pensat, hòstia, Glòria, qui es diu Glòria?
I mira, dic, hòstia, la meva propera música era el primer de bub.
Perquè el temporal no ha pogut amb tu, eh, Josep Maria?
No, no, bueno, quasi, eh?
No puguem tu uns dies.
Quasi, quasi.
Uns dies, que de fet vam tenir la plaça Mireia Desèrtica la setmana passada,
perquè, clar, és que ja difícil arribar aquí.
Sí, sí, ja vull dir, això no té a veure amb el món dels còmics, eh?
Però parlem-ne.
Però com la informació, que expliqueu que han caigut 138 arbres dels més públics, eh?
Sense comptar els de les torres privades, els arbres que estan en zones privades i així.
Déu-n'hi-do, 138 arbres, eh?
Sí, sí, per això, per això.
També és veritat que som un poble amb molts arbres, llavors per proporció anem a caure, no?
Sí, sí, això també em forma part.
Passa que, bueno, que ha sigut exagerat, eh?
A més, clar, tot es va ajuntar, eh?
El vent, l'aigua, molta aigua i molt de vent, mògicament.
Sí, sí, perquè les vegades pesen més, tot s'estova i, clar, és més fàcil.
De fet, aquí tenim un, bueno, ja no el tenim, perquè aquí n'hi ha un que es veia.
De fet, em tapava part de la vista i a mi em va bé que estigui caigut, però, no, pobre arbre, no està...
No ets l'única, eh?
Molta gent m'ha dit, ostres, aquest arbre anava a mi perquè em tapava.
A mi em va bé que no estigui, eh?
Em va bé que estigui caigut, però, pobre arbre, no crec que sigui.
No, clar, i a més, l'últim és que arbres molt grans i arbres centenaris, bueno, centenaris, quasi centenaris.
Home, sí, hi ha alguns xiprers, alguns pins d'aquests, jo crec que...
Correcte, que el xiprers aquell, sí, tenia cint anys, sí.
Bueno, els xiprers del Freixas, segur.
Sí? Centenaris?
Jo crec que sí, bueno, és que amb el que em va costar treure la soca...
Més normal?
I els jo dic que allò era brutal.
Sí, sí, una passada.
Ostres, Déu-n'hi-do, 138 arres, Déu-n'hi-do.
Bueno, tu sí que et tenim aquí, Josep Maria, i tot i que la setmana passada no et vam tenir,
cinema fa dues setmanes, ja vam parlar d'aquest, tenir, bueno, no l'inici, sinó com es crea un còmic, no?
Sí, és que, a veure, Maria, és que penso que és un tema que pot ser interessant també per l'audiència,
però, bueno, i sobretot gent jove, si en segueix, per saber com es fa, com es crea, com es pot evolucionar.
I amb el reportatge aquest que vam veure, que ja hem parlat ja tantes vegades, ja porto tantes,
que és el Made in Spain, els còmics Made in Spain.
Sí.
Aquí m'agrada molt el tema quan tractaven, que també enxufàrem amb escoles d'art, escoles de còmic, perdona, d'art, que fan còmics, com ho feien.
I això també penso, ostres, jo vaig estudiar il·lustració a la meva època a la llotja, i també, bueno, també vam fer part de còmic, no?
I penso, ostres, tot evoluciona, clar, jo t'estic parlant, jo tinc 51 anys.
A veure, que s'ho penses.
51, sí, sí, és que a l'edat ja, no sé jo quanta.
Deu que sí, em comuniquen que sí, eh?
Ah, sí, sí.
I clar, jo, tota la part gràfica, diguem-ne, de software o d'ordinadors, estava en els seus principis.
És que, si realment estàvem fent allò que, no sé si heu vist ara, és que ara ve la imatge,
que era al principi també de l'ordinador de l'Star Wars, de la primera, que hi ha la pantalla de les naus dels X-Wings,
de la nau dels Bons, del Rojo 5.
Ah, ara no em ve la pantalla, exactament, perquè...
Bueno, la nau era, portava una pantalla així supercutre, que t'indicava com l'estella de la muerte,
que estava feta amb quatre línies, no?, una circunferència, i era tot molt simple, no?
Sí, línies i punts, bàsicament.
Sí, sí, línies i punts, i al final me'n recordo que començàvem així, a fer línies i punts,
i que allò es mogués, i ara una virgueria, que hi hagués una mica de rotació, no?,
me'n recordo que fèiem coses així, i ara, doncs, clar, ara tot és amb ordinadors,
i que no, que hi ha quasi, bueno, que és...
Sí, l'última vegada comentaves que hi ha algun dels, diguéssim, dibuixants,
que diuen que ja no cal ser bon dibuixant, no?,
que es tiren pedres sobre la seva pròpia teulada, dient això, però clar...
El trist, bueno, el trist, bueno, és l'evolució també, al final,
que potser, bueno, que el bo és ser bon creatiu, que això també és important,
però el que és la part més, com es diu ara amb la paraula...
És creativa o més artística?
No, no, creativa, més artística, sí, més de...
O de posar l'empremta de cadascú, potser.
Sí, per això, de dibuix, d'aconseguir, i amb això, això passa, eh,
jo penso que aconseguir crear el teu propi estil...
Actualment, això ja és una opinió personal,
que és que ja porto temps pensant donant-li voltes,
però que, per fer realisme, que no cal tenir un estil...
Que n'hi ha... Els bons ho tenen, eh, això sí,
però hi veig a vegades, veus còmics de gent que està començant,
o que veus que treuen pocs títols encara,
que, i sobretot també amb superherois, eh, també parlo,
però que veig que és tot molt realista, molt perfecte,
però que li falta una...
Compersonalitat, potser, o...
Compersonalitat, no?, dels dibuixos.
Però després hi ha l'altre cantó, que tot és molt estil,
molt exuberant, massa...
Massa...
Cubisme, o massa expressionisme, o massa expressió...
Que se surt de la línia més tradicional, eh, també,
però a vegades és massa, vull dir, que et volen trencar massa amb el motllo,
fa uns anys,
va guanyar del Salò del Còmic un còmic,
que jo creia que se'n anava massa.
Que jo era molt basca, m'enhoro com es deia, eh, no...
D'aquí no hi ha Salò del Còmic?
No, és que no sé quant, si quatre o cinc anys, no me'n recordo ara.
Tindria que mirar...
Clar, si fico ganador en Salò del Còmic 2018, segur que em surt.
Però clar, si no ho sabem l'any...
No, no, no, és que no sé, no, no.
Em van quedar gravat com dient, ostres,
és que això ja se surt massa del que és el còmic en si.
Però perquè ets com dels romàntics, del còmic, de tota la vida, un tintin...
Clar, jo, clar, jo ho toco, tintin, però també puc acceptar...
No sé, passa que potser sí, eh, la meva petjada,
o la meva petjada és bastant de...
Com es diu ara, no sóc la paraula...
Més romàtic?
D'antic.
No, no, més així de...
Vell?
Vell també.
A veure...
Que sóc més academicista, no?
Més conservador, podríem dir, no?
Clar, jo per això dic, aquests còmics que són més conservadors,
però clar, els que surten d'aquí, si són massa...
Jo us ho dic, jo quan vaig a la biblioteca, obro un còmic,
jo primer el que miro és el dibuix,
després miro darrere el de què va, el guió...
Jo penso que a vegades potser em perdo coses bones, eh?
Però primer el que a mi m'ha d'entrar per la vista és la imatge,
el dibuix, perquè penso que és el principal d'un còmic.
Home, sí, va ser que és la diferència també d'una novel·la, no?
Vull dir, la novel·la no té aquesta part visual.
Clar, la part visual, jo obro un còmic,
miro la part visual.
Un còmic que no conec, eh?
Un còmic i penso, ostres, hòstia, però mira, és xulo,
m'atrapa, em diu alguna cosa.
I després hi ha alguns que dius que no diu res.
I després hi ha d'acord l'argument, no?
I després l'argument, clar.
Llavors, a vegades potser jo m'equivoco,
que potser l'argument és boníssim,
i que la part gràfica, que també hi va passar,
té el que hem parlat alguna vegada,
que és un desastre.
Bé, però és tot, parlem opinions personals, eh?
Sí, sí, totalment, totalment.
Bé, doncs anem amb el que estàvem,
que era com diu això un còmic,
i ja us vaig comentar que comencem amb el guió,
que no sé si vam parlar d'algú,
o sigui, vam començar parlant del guió,
que és una pauta per explicar una història
a través d'imatges i de textos, senzillament, eh?
Més o menys tots ja sabeu el que és.
Es comença amb la idea,
i vaig comentar allò del James Cameron,
de...
Ui, que em trec el mòbil, el sol del mòbil.
Sí, estaria bé.
Ens vas parlar de...
D'un somni que va tenir...
Ah, sí, que mitja nit que ho va notar, no?
Sí, que ho va notar quan es va despertar del somni,
de la...
Malson, més que un somni,
que era la...
I d'aquí va treure la pel·lícula Terminator,
que endemà va trucar a un guionista amic seu
i diu, hòstia, escriu sobre robots que ens estan...
I va, és un somni.
I m'ha fet molta gràcia aquesta idea.
I això és el que...
La idea, no?
Primer és la idea de tenir una bona idea.
Després fas una sinopsi,
que expliques la història amb gemmes generals,
o sigui, a principi,
la presentació dels personatges,
de què va anirar una mica,
l'argument general,
i desenllaç, però tot molt per sobre.
Després hi ha els dissenys de personatges,
que...
ja quan fas el guió,
bueno, que estàs ja fent la idea,
ja tens que pensar quins són els personatges principals.
Sobretot la descripció,
escrit, eh?
Més que res, els rols,
qui serà l'antagonista,
els més importants,
com vols el seu vestuari,
de quina època estem parlant,
si és una època del segle XVII,
passada,
o és el futurista,
o que potser és sense època,
que a vegades també
que es pot barrejar moltes coses,
que sigui una fantàstica,
que sigui tothoment fantàstic.
I llavors ja fas els personatges principals.
Això també us ho vaig explicar,
em sembla que...
Ho vaig explicar,
però no...
Lo de la tinta sí que vam estar parlant?
No, no,
en la RAF,
un il·lustrador,
que fa còmics als Estats Units...
La RAF.
Sí.
Ens explicava que...
Bueno, em va explicar
que a vegades
perquè hi ha un personatge,
tu estàs fer un personatge,
hi ha gent que es creu el personatge,
com si fos un actor,
i mentre està dibuixant
està allà,
venga,
ah sí,
jo soc el Thor,
i ja...
Sí,
i a vegades sempre...
Sí, ho vas explicar.
Perquè clar,
és un món que treballa ells sols,
vull dir que...
Això sí és...
Sabeu que la il·lustració
com la part dels còmics,
tu fas tot,
tu fas estar sol a casa,
no estàs amb...
Per exemple,
jo,
que també he fet stop motion,
he fet cine amb stop motion,
i necessites un equip de gent,
no pots estar sol,
i és diferent,
doncs realment és un món
que tu estàs sol
amb la teva pantalla,
amb el teu...
Digues la veritat,
tu també cridaves,
jo...
Sí.
Jo,
quan he fet algun còmic,
jo és que amb això,
no us ho volia dir,
ara m'ha fet confessar-ho.
Ho has dit,
vull dir,
ha quedat enregistrat.
Confessa-ho,
és veritat,
i jo també soc d'aquests
que pido.
També suposo que és una manera
de personalitzar el personatge,
no?
O sigui,
de donar-li com vida,
que arriba,
que està bé.
t'ho has imaginat,
no?
Tu mateix?
És que amb una...
Com també...
Bueno,
jo crec que tot es basa
en el mateix,
perquè tot és la part gràfica
passant al cinema,
però jo a mi m'agrada
molt el stop motion.
I vaig fer un petit anunci
per una peruqueria canina,
i que el personatge
és un gos
que va amb una peruqueria,
no?
I es va...
Ja t'ho sé,
és molt suma.
Bueno,
com és la imatge,
no us ho puc ensenyar.
Però tots els...
Podem obligar al Twitter,
si ens deixes...
Ah, sí,
és veritat.
Els crits que se senten
i tot el que se senten...
Oh,
soc jo.
Ah, sí?
Fent tots els sons,
i ara veig això.
Ara m'ha vingut,
si és el...
Jo sé què fas...
Mare de Déu,
jo vull veure aquest anunci.
I això va sortir a la televisió?
No, no,
això va sortir...
No,
això va ser per la...
Aquesta peruqueria canina
que ho publicava a YouTube.
Ah, val,
o sigui,
era només contingut digital.
Sí, sí, sí.
contingut, sí,
ens sembla que volíem publicar
a la seva pàgina web.
Nosaltres hi vam fer,
l'ho vam vendre,
quan s'han d'anar quatre duros,
però bueno,
i allà ja es van quedar ells.
Però bueno,
que allà sí, sí,
el tinc jo amb el...
Sí, sí,
porta'l, sisplau.
I el poder publicar al Twitter,
que també el mal travessant.
Es cremarem un àudio
i has de fer...
I has de fer tots els sons
de tots els animals
que sortien en aquest...
És perquè no era una granja,
és el que contractava
perquè no haguessis passat bomba.
I bueno,
llavors també hi ha alguns que...
Com també ho vaig...
Jo te'n vaig explicar-ho.
Bé, m'estic repetint una mica, em sembla.
No, però està bé refrescar idees.
Sí, per això.
Que també hi ha l'Aneke,
que és també una comicista
que fa historietes,
parla que no li agrada
dibuixar ciutats.
Ella no suporta
i, per exemple,
Spiderman no podria fer-ho
perquè tu has de fer finestres,
finestres i finestres
de grans ciutats.
I diu,
i això per un dibuixant...
Jo...
Jo...
És que fa molts anys,
però jo vaig dibuixar
fer un còmic
i a mi no em va cansar
tant fer tanta ciutat.
Però bueno,
que clar,
potser si en fas una
com vaig fer jo,
mira,
tampoc un còmic,
tampoc no passa res,
però potser si en fas moltes
doncs potser sí que acabes
que és una tortura,
deia ella, no?
Bueno,
després passem ja...
Quan hem fet això,
hem parlat de la Bíblia també.
Sí,
hem parlat de la Bíblia també.
Sí,
que és un encadernat
més buixut
i més sèrio,
que és com una Bíblia,
per això es diu així,
que hi ha les paletes dels colors
que s'utilitzaran,
els formats...
formats...
Hi ha coses més...
més a format que tu vols
editar-ho,
si vols més apaixat,
més en vertical,
o...
Bueno,
vertical,
com a 4,
no?
En dinar 4,
o quin tamany ho vols fer,
no?
O com ho vols fer.
Llavors,
allà surtis els llenys de personatges,
ja que els has creat ja,
amb els seus drops,
els drops són tot el que pot portar el personatge,
si hi ha armes,
si hi ha utensilis,
si hi ha eines,
tot el que pot portar,
el caràcter,
els moviments...
Tot això també,
també amb animació es fa molt,
també,
quan fas una sèrie de dibuixos animats,
també tens que fer la Bíblia aquesta.
Després,
això també,
clar,
que si...
que...
Ah, sí,
això és que vostè...
Perdó,
estic llegint els apunts
que no me'n recordava.
Sí,
ara ja m'hiagis i dius,
ah,
sí,
sí,
és bo,
és bo,
vinga,
això,
això també passa,
que,
exemple,
que els artistes,
els que fan,
els historietes,
no?,
historietistes,
els que fan el còmic,
també critiquen
que quan passen,
això també,
per exemple,
quan ells fan els personatges,
no?,
el disseny de personatges,
també.
Ostres,
faig el Deadpool,
el personatge aquest,
que,
no sé si ja sabeu,
no és cap espòilers,
perquè és el principi de la pel·lícula,
però que té la cara destrossada,
no?,
té la cara cremada
i feta pols.
Si algú no l'ha vist,
espòilers total.
No,
però,
bueno,
és el principi de la pel·lícula,
això,
no?
Vale,
vale,
jo l'he vist,
a mi m'és igual.
Bueno,
doncs clar,
diuen,
o el Loves,
no?,
també,
no?,
sí,
el,
sí,
com ho s'hi diu en anglès,
o,
bueno,
el Loves no,
no?,
és igual.
Jo crec que és igual,
no?
Sí,
sí,
no?
Bueno,
doncs clar,
quan fas el còmic,
tu el fas en plan quasi animal,
o el Deadpool,
el fas super fet pols cremat,
i veus a l'alçina,
que estan tots tan guapos,
que no,
que no poden,
diu,
que és que té una mica cremareta,
diu,
hòstia,
però aquest no és el personatge que jo havia fet,
no?,
que havia dissenyat,
i això també em va fer gràcia,
perquè,
diu que,
hòstia,
que tots són macos,
fins i tot els dolents,
no?,
que surten guapos.
Home,
si l'actuta més guapo,
t'he de dir que li quedarà bé,
eh?
Ja,
però també tampoc no ho deixarà que...
Veure a Tony Stark com dolent,
no el veuré mai.
Com?
Com?
Perdona-ho?
És a dir,
que veure a Tony Stark,
per exemple,
com dolent,
no el podré veure mai,
tot i que no és dolent,
però si el fessin dolent,
tampoc ho seria.
Però Tony Stark és un...
també té un tio que es pensa per a ell,
i que...
Sí, sí,
per això et dic que hi ha molta gent que...
Evoluciona.
Té de tractors,
sí, sí.
Cap a bo,
perquè clar,
és un cabron,
ai,
perdó,
un mal...
No,
però té cara de bonjant,
saps el que vull dir?
Té cara de bonjant.
A mi m'agrada aquest home.
I l'Estar també.
És atractiu,
però per això,
clar.
Exacte.
Bé,
després ja,
quan tinguem ja més o menys els personatges tots creats,
i de fet la Bíblia en principi,
que la Bíblia per un còmic tampoc té que sigui molt important,
però bé,
que ho és.
Després ve l'escaleta,
que l'escaleta és com una sinopsi,
però què passa a cada pàgina?
Tu ho fas a cada pàgina.
escrit més o menys què et passa a cada pàgina.
O sigui,
escrius,
mira,
aquí surten els personatges,
aquí venen,
i s'acaba intentant sempre,
al final de cada pàgina,
que quedi com un...
És difícil això,
però que quedi com una mica obert,
com deia,
ostres,
perquè la persona que està llegint
vulgui passar a l'altra pàgina
per saber continuar què és el que passarà.
És una mica així.
Llavors,
després l'escaleta ja és el guió final,
que és el guió ben desenvolupat,
em sembla que ho vaig passar ja fa dues setmanes,
més o menys com...
com es fa un guió.
Que això ho podeu trobar a la...
Ara,
actualment,
abans no,
però actualment,
ara hi ha moltes pàgines,
sí,
que ja surten amb el guió,
amb la pàgina,
com omplir el guió,
tot estructurat.
l'escaleta buida,
llavors...
Tu fas el...
Tu pots dir sí,
amb els seus llances
i pots omplir cada...
És que anava a dir cada frent,
perdona,
cada vinyeta
que pots crear,
ja et surt tot exactament,
és una passada.
Sí, sí,
a més,
fins i tot amb el tipus de lletra i tot,
que és el que s'utilitza pel guió,
que no me'n recordo quina és.
És un tipus de...
Sí, sí,
és ja un tipus de lletra pel guió,
és una passada.
Sí, sí.
Ha de ser,
aquella lletra?
Bé,
és allò que...
Aquestes coses que s'han imposat.
Jo crec que...
Però bé,
quan vaig estudiar jo animació,
sí, sí,
hi havia un tipus de lletra,
i no fa molt,
que vaig estudiar animació,
però bé,
que hi havia un tipus de lletra
que és el que s'utilitzava.
Com universal, no?
Sí,
com universal per guions.
Sí, sí,
és un tema que existeix,
això.
Llavors,
hi ha...
Hi ha la Roca,
que és un altre dibuixant,
ens parla que hi ha guionistes
que donen allà el guió
de 50 pàgines acabat
i es poden mirar-lo
per llegir-lo,
interpretar-lo,
i li he llegit
tot aquell totxo
per poder fer el còmic.
Dic, clar,
a vegades dius,
ostres,
t'interessa que et vagi
portant el còmic a poc a poc.
En comptes del llibre,
sense?
Cada setmana o el que sigui,
cada...
Mira,
aquestes són el que passarà d'aquí
10 pàgines o 5 pàgines,
i llavors tu pots anar evolucionant.
Però hi ha guionistes
que et passen els 50...
Jo he acabat i la feina
t'espaviles tu a fer...
Ara et toca a tu treballar, no?
Sí, una mica així.
Després hi ha la majoria
de guionistes
que es venen de la televisió,
de guions de televisió,
llavors això sí que són bons
perquè fan un guió
molt ben descrit,
molt ben...
com cada cosa,
però a vegades massa descrit.
Diu que es queixaven
que a vegades fins i tot
diuen com pela...
És que vull que faci una patada,
què sé,
una patada
d'un superheroi al dolent,
la patada sigui
cap a l'angle obert,
o sigui,
que sigui una patada
que ara té,
però cap a l'angle
superior,
que estigui la cama oberta,
pujada,
i llavors allò...
Fins aquí el punt d'escripció
d'escenes.
Sí, sí, d'escripció d'escenes
que no passa i tot,
que no deixen ni...
no tenen que ser la patada
com volen que sigui, no?
Clar, aquí t'anig a preguntar
perquè qui mana?
El que escriu el guió
o el que després també participa
posant la seva creativitat
al mig?
L'editor és el cap.
L'editor és que...
que junta el guionista
i dibuixants,
i dibuixants, dibuixants,
depèn,
perquè a vegades canvien també de...
que també és un textari
que també explicarem,
perquè a vegades canvia d'estil,
canvien de moltes coses
i, hòstia,
la gent està acostumada
amb un...
Pensem a veure l'Espiderman
d'una manera
i de cop canvien d'estil
perquè, clar,
ho està agafant un altre dibuixant
i seguint el mateix guió,
el mateix guió,
la mateixa història.
Perquè canvis,
a vegades, mira,
prefereixo que facis una altra cosa
i aquell dibuixant
i aquell dibuixant deixa de fer-ho.
Clar,
i és un problema
perquè si canvies molt d'estil,
hi ha els que segueixen les històries
que, no,
hòstia,
això aquest no és el que jo estava llegint,
aquest no m'agrada
i ja es poden perdre
clients,
lectors, no?
Es poden perdre lectors
de dir,
ostres,
no,
però no m'agrada ja,
no m'agrada el...
Encara que sigui el mateix guió,
eh?
Això també és una cosa
que m'he xoca.
I llavors,
això,
que és més important,
llavors,
clar,
l'editor,
llavors hi ha el guionista
i després el dibuixant,
sincerament,
però a vegades el dibuixant
i el guionista,
si és bo que estiguin
en contacte bastant
sovint,
perquè parlant de la història,
és mira,
això vull així,
llavors si s'escriuen amb ells,
es truquen
i al final es coneixen,
creen nous personatges,
que és a vegades
el que vaig explicar també
del canvi
de Hulk,
no?
Sí.
Que va sortir
a la pel·lícula,
doncs hi són exemples
que s'han juntat
el guionista
i el dibuixant
i dius,
ostres,
podem fer
que surti
d'aquesta manera,
però clar,
ja se surten
totalment
del gènere,
del tipus
de personatge,
llavors això,
si preguntar a l'editor
què és el que té
l'última paraula,
editor,
escolta,
tu què m'ho veus,
podem fer aquest canvi
en pla bèstia?
Diu,
ah,
doncs va,
per què no,
doncs va,
provem-ho,
doncs fem-ho,
no?
i és una mica,
bé,
que és tot un equip,
no?,
també hi ha darrere,
encara estic treballant sol,
al final també és un equip.
Clar,
clar.
Després també,
el tipus de guió
està a l'Stalney,
hi ha
la roca aquest,
que és un dels més antics,
que, bueno,
50,
a mi a vegada,
no,
és més gran que jo,
58 em sembla,
però porta des dels 25
fent còmics
per DC Comics
i per Marvel,
i clar,
i ell ha treballat
amb l'Stalney.
Clar,
l'Stalney és aquell
que diu,
no,
mira,
que jo,
mira,
el còmic,
diu,
també hi ha una full,
i diu,
mira,
el còmic comença,
que el doctor Muerte,
el doctor Muerte
es troba
amb la patrulla
Mixman,
no,
amb la patrulla X,
i es troben,
i això és la primera pàgina,
i de la pàgina 2
a la pàgina 20
es van pagant,
així,
és escrit,
es van pagant.
A la 21
arriba al final
que tots han lluitat
però ningú cap guanya.
Llavors,
ja està,
és així,
de cap guanya
i se'n van,
llavors ja seguirem.
Clar,
diu,
el tio,
és que,
clar,
jo faria molts guions,
així,
deia el...
Clar,
però és un guió molt obert,
no?
És a dir,
no acotes moltes,
no?
Vull dir,
deixes com molt oberta
la imaginació del dibuixant.
Clar.
És a dir,
tan fies
que el dibuixant
recreï el que tu tens en ment,
suposo.
Sí,
per això,
clar,
el cas és que...
Ai,
s'ha aparegut alguna pàgina
del superportatil
que ens portes?
Sí,
pipa bé.
Sí,
millor pipa,
me'n sembla.
Sí,
per això,
que et penses que vas a estar a vegades
amb...
Bueno,
diu,
és que és tan obert
que et deixa totalment lliure
a crear tu com vulguis les pàgines,
però clar,
diu,
aquest senyor està cobrant
i molts diners
per fer una...
Això,
un còmic,
no?
Ai,
un guió,
no?
I llavors,
per això,
dic,
i llavors se'm podia currar una mica més.
Però bé,
és l'altra banda.
I llavors,
després del guió
i del que hem dit
del guió final,
llavors arriba
el que és la story,
la storyboard,
que avui us he penjat,
em sembla,
a Twitter,
t'ho vaig passar ahir,
no sé si ho has penjat al final,
de...
La imatge.
Sí,
la storyboard,
de la storyboard,
que són dibuixos,
que són de les pàgines
amb les vinyetes desbussades
i després,
i després més elaborat,
no?
O sigui,
per fer allò ja més,
més amb ombres
i més definitiu.
I us vaig passar,
per això m'ha fet gràcia,
perquè són dos storiesboards,
de pel·lícules,
perquè sapigueu que al final,
unes pel·lícules,
perquè hi ha pel·lícules psicòs,
si em sembla,
i l'altra no me'n recordo quina era.
Ah,
Alien?
No me'n recordo.
Doncs,
que també són còmics.
La pel·lícula ve d'un còmic,
ve d'una explicació,
que és una story,
una storyboard és un còmic,
senzillament,
no?
I que explica les escenes
amb vinyetes.
I és això,
que penso que
la seva gràcia és aquesta,
no?
I després de la storyboard
ja ve el còmic acabat,
no?
Que,
bueno,
això,
que actualment,
doncs ja tot amb les noves tecnologies,
lògicament,
doncs per ells,
pel qui dibuixa,
doncs que és un bé de Déu,
perquè tot arregla.
la majoria ho fan encara a llapis,
no?
El dibuix a llapis.
Però,
i després ja passa l'entintat
i colorejat a l'ordinador,
que això és bastant normal,
eh?
Tot ordinador,
eh?
Sí,
però comencen amb llapis,
eh?
O sigui,
llapis,
primer fan la pàgina,
la pàgina de les vinyetes
es fan amb llapis.
Però l'entintat no és,
per exemple,
amb quarela o amb...
No,
no,
ja no,
no,
sí,
per això també s'ha perdut
o s'ha avançat
o s'ha canviat.
Sí,
sí,
són canvis.
I llavors,
clar,
diu que,
això no m'ha dit bastants,
que Sagrat és Control-Z,
perquè és que Control-Z,
apretes Control-Z
i amb Maia
i amb no sé quins programes
tot tu arregla,
saps?
Tu deixes tot més maco,
saps?
I això em va fer gràcia,
diu que el Sagrat Control-Z
perquè tu deixes tot maco.
Mira,
Control-Z normalment
és que tires enrere,
que desfàs.
Normalment amb...
Ah, vale,
però això,
perdona,
perdona,
veus?
Sí,
però el Control-Z
és que t'has equivocat
i pots tirar enrere,
vale,
perdoneu.
Sí,
sí,
doncs això.
Sàpiga,
eh,
no sé.
Sí,
sí,
doncs jo vaig malinterpretar.
Igual,
apreto Control-Z
ara aquí
i no sé,
em regala un cafè
al portà,
i és màgic,
saps?
No ho sé.
Però apreta a veure què passa.
Bé,
doncs tira enrere,
se'n va enrere la web.
Això passa,
això passa.
Doncs això,
i...
i no,
llavors,
clar,
bueno,
l'udulent o no,
és el que també hem comentat abans,
que no cal ser un crac en el dibuix,
ni en perspectives,
ni en proporcions,
perquè ara hi ha tot,
hi ha programes que ja et diuen
com a perspectives,
com a les vols,
et llencen ja les línies,
i pots fer els edificis,
pots fer com et sembli,
de perspectiva,
sense necessitat de ser un crac
en haver fet dibuix tècnic
a l'institut.
Que no sé,
ja no es fa, no?
Dibuix tècnic.
Jo crec que sí,
a la...
com es diu,
al batxillerat tecnològic, no?
Ah, sí.
Jo crec que sí.
No ho estem en mal caminat, eh?
Jo m'haig de veure molt, eh?
En temes de...
Sí?
Sí, sí,
m'ha ajudat,
a mi m'ha ajudat
a fer perspectives.
A mi m'agradava,
a mi a la gent no li agradava,
a mi sí.
Mira, a mi sí,
a mi el dibuix,
manualitats,
totes aquestes coses,
traia un 10.
La resta,
bueno,
anava fent.
Què més?
Què més?
Res,
l'arroca aquest,
que és dels més antics,
clar,
diu que totament això ha canviat molt.
Abans,
els que van començar
dibuixaven per les grans maixes,
no?
Per la DC Comics i Marvel
i clar,
rebies el guió per FedEx,
o sigui,
per correu ordinari,
que tu el rebies aquí,
el rebies,
començaves a dibuixar
i llavors,
quan tenia unes quantes pàgines,
ja els bossos,
no?
tornaves a enviar-ho per FedEx,
clar,
això no era immediat,
el transport tardava 3-4 dies
en arribar.
El guionista,
llavors el guionista,
deia,
no,
això no ho vull així,
això ho vull així,
feia les solucions com ho volies tu,
tornaven,
dos o tres dies més,
llavors tu ho retocaves
i clar,
i el que ens explicava,
que tot era mà,
llavors què tenies que fer?
Doncs allà una vinyeta,
posar pegament,
pega sota la vinyeta,
posar,
canviar,
i canviaves la vinyeta
que estava mal,
que t'havien fet corregir,
la resta seguia,
ara,
clar,
tot això que actualment no,
és que ja no té sentit,
clar,
clar,
que era super lent
per poder veure un còmic acabat,
i encara que visquessis a Estats Units,
perquè molts van anar a viure allà a Estats Units
per ser que,
bueno,
a veure si anirà més ràpid,
també tardaves,
el què,
no?
No calia...
Com,
almenys t'estalviaves la part de l'avió pel mig,
no?
Sí,
per això,
sí,
i actualment tot això ha canviat molt,
actualment penseu que cada mes es publica ara un còmic,
i llavors aquest mes penseu que té que haver-hi,
primer és això,
el que hem parlat,
el guionista,
el que fa la idea,
el guionista,
és qui té més temps,
que està 10 dies,
el que dibuixa,
ja en té,
té la meitat dels 10 dies,
en té 5,
perquè després ve el que,
el 15 dies posem,
és igual,
perquè amb aquest mes,
té que haver-hi tots,
que tenen que passar,
i el que va següent,
ja té menys,
la meitat del que tenia,
el que dibuixa,
perquè també això,
el que coloreja,
ja no és el dibuixant,
perquè si no,
tardaria massa temps,
llavors el que dibuixa,
ja quan té una pàgina feta,
li passa el colorista,
el que li posa els colors,
que hi ha gent experta ja,
que treballa per,
bueno,
per les grans alliances,
que no són els que dibuixen,
o que no són els que fan el personatge,
per la cantinta,
o sigui,
a vegades també hi ha un cantinta,
perquè ja està tot tan tecnificat,
que realment hi ha el que dibuixa,
i després hi ha un altre cantinta,
un altre que fa els colors,
que coloreja,
no hi ha cap espai buit,
no?
No,
per això,
per això,
i actualment,
es fa una pàgina,
pàgina mitja per dia,
perquè pensem que hi ha còmics
de 20 a 30 pàgines,
i llavors,
clar,
si són 30 dies,
doncs,
s'ha de treballar ja d'aquesta manera,
no?
Llavors,
tot ja és així,
tot funciona ja per constància,
reps el guió per mail,
fas les preguntes,
el guionista et contesta per mail,
o per telèfon,
o com sigui,
les còpies digitals dels pàgines,
te les corregeixen,
i actualment ja és,
que tot ja funciona,
ja,
molt ràpid,
molt ràpid,
molt,
molt agil,
sí,
que no sé si ha perdut una mica
de la part més,
més romàntica,
no?
Potser era,
no?
Bueno,
també és una manera també que...
L'evolució també de la tecnologia,
no?
Sí,
sí,
per això,
i aleshores el que també parlaven
és d'intentar,
per crear-te el teu espai,
de tindre el teu propi estil,
encara que no puguis marxar,
perquè els superherois
tenen bastant tot marcat,
tu marcar el teu estil
perquè se't reconeixi,
i mira,
aquesta és la tal,
aquest és el dibuixen tal.
La teva empremta.
La teva empremta,
no?
Això és a...
Escolta,
Joa Maria,
ho hem de deixar aquí ja,
perquè estem a punt
de connectar amb Catalunya
a ràdio.
Ja estem.
Dijous vinent,
no sabem de què parlarem,
no?
No,
ja us portaré,
jo voldria parlar dels còmics
de l'any passat,
però potser ja estem a febrer
i que ja deixem,
i parlarem d'algun còmic
que hem llegit
A Catalunya Ràdio
comença
la TVT.
La TVT,
la transmissió d'en Torquemada.
La narració del partit
és una exclusiva de La Caixa.
La Caixa
dóna suport a l'esport.
Viure el futbol com ho fas tu
ens fa diferents.
Per això,
en Family Football
i la targeta Visa Contactless
del teu equip,
podràs participar
en promocions exclusives.
Demana-la ara
a la teva oficina
o a queixabank.cat
i no et quedis fora de joc.
CaixaBank.
Escolta.
Parlar.
Fé.
L'entitat emissora
de la targeta
és CaixaBank Payments
en consumar.
La TDC.
Endavant,
Ricard Torquemada.
Bona tarda
des de Barcelona.
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit