Ritmes de Fosforesen, és el grup Alcantant,
que obre avui la plaça Mireia d'aquest dimecres 24 de febrer
amb aquest tema que es diu New Birth in New England.
Programa Cap i Cua, programa número 707 de la plaça.
Mireia, ja sabeu que som en directe des de Ràdio d'Esvern
i que fins a les 7 de la tarda del vespre, si li voleu dir, us acompanyarem.
I prepareu-vos perquè avui també venim carregats d'espais
amb temàtiques tan diverses, com sempre dic,
com els col·laboradors i col·laboradores que formen part d'aquest programa.
Començarem avui de viatge de museus, sí, de visita.
Anirem a visitar el Museu de la Rajoleta i també Cantintorer,
aquí a Esplugues, amb la Glòria Conesa.
També anirem fins a Barcelona, al CCCB,
on s'exposa el que no està dibuixat de William Kentridge
fins al 21 de febrer d'aquest any.
Estava aquesta exposició.
Parlarem amb la Glòria d'aquests temes
i, com sempre, en sorgiran d'altres.
A la segona hora, el que farem amb l'Oriol Lluc és desfer acrònims.
Crec que no hi pensem massa, però em fem servir bastants
a les converses del dia a dia.
Avui veurem com es formen, què són exactament els acrònims
i quina diferència tenen amb les sigles.
I descobrirem alguns, com, per exemple, l'àser o radar.
Cada ben segur que no penseu que són acrònims,
però cada lletra té un significat.
I per acabar l'espai d'avui,
economia en temps de Covid.
Avui la qüestió és,
el govern espanyol mobilitzarà 11.000 milions d'euros
en ajudes a les petites i mitjanes empreses
i també autònoms.
Ho sabrem i ho comentarem amb l'economista,
amb el Rafel.
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
Hiro!
molta obstruita!
La plaça Mireia
és un programa per parlar de tot
amb humor.
Caballero!
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat,
de veritat que
jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú parque està davant.
No, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres
de 5 a 7 de la tarda
a Ràdio Desverd.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Doncs bé, primer quart de 6 de la tarda
entrem ara en aquest espai de cultura,
espai cultural, espai d'exhibicions
i visites a museus avui
amb la Glòria Conesa, que la saludem.
Glòria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Avui farem una ruta aquí ben a prop
al nostre municipi Bahia Esplugues
i també anirem cap a Barcelona.
Per on comencem avui, Glòria?
Comencem per Barcelona.
Comencem per Barcelona.
Comencem per Barcelona.
El CCCB acaba de tancar una exposició
del William Kentridge.
És un artista sud-àfricà
que pinta en blu negre,
fa traces molt grans
i tots són dibuixos,
però sempre van dedicats
a lo que és l'Upperheit,
o sigui, als problemes que tenen a Sud-àfrica
que encara hi són,
perquè aquest senyor,
en Kentridge,
té 55 anys,
i encara parla d'això
molt al dia.
En el CCCB
hi havia, a més,
de les pintures,
hi havia tapissos,
cosa que no estem gaire
acostumats a veure
amb artistes contemporanis.
Grans tapissos
amb dibuixos
i també hi havia
una pel·lícula
que tenia,
no ets dir,
la llargada,
potser 20 o 30 metres
de llarg,
la pantalla.
Aleshores,
anaven passant coses
dels seus dibuixos.
Aquesta exposició
ja s'ha acabat,
ja no es pot veure
aquí a Barcelona,
es pot veure en altres llocs,
però justament a Barcelona no.
És la segona vegada
que Kentridge ve a Barcelona.
Primer va venir
a l'any 99
en el Magba.
Era un personatge
molt poc conegut,
aleshores només existia
un llibre d'ell
i la gent,
o sigui,
no ens coneixia.
En aquests moments,
sí,
ja ho és.
A més,
té el premi,
per dir coses que té,
el premi Príncep d'Astúries.
O sigui,
que és un personatge
molt reconegut,
encara pràcticament
és jove,
està viu,
fa coses,
es mou,
però a més és que ha fet
una mica de tot.
Les seves disciplines
van des de teatre,
cinema,
curs,
pintura,
dibuix,
o sigui,
fa una mica de tot.
Déu-me'n.
I ell,
en aquests moments,
viu encara a Sud-àfrica,
però, vaja,
ara ja és reconegut
per tot el món.
I és aconsellable veure'l,
perquè encara que no pugueu anar
a Barcelona
i no hagués pogut anar
al CCCB,
per internet trobareu
molta cosa d'ell.
I és una persona,
un personatge,
que jo crec que és interessant
saber que existeix.
A més,
és un activista,
no és que sigui activista,
sinó que,
ja et dic,
tot el que sigui
Aperheit
i el racisme
i tot el que passa
per l'Àfrica del Sud,
doncs,
és una persona
que ja entén molt
i que està molt ficat.
Estic veient
en algun dels seus dibuixos
al web mateix
del CCCB
on explica una mica
la seva trajectòria,
també.
El que no està dibuixat
o el que no està dibuixat,
és el nom d'aquesta exposició,
és com,
ja ho diré,
és com carbonet,
no?
Sí,
treballa amb carbonet negre,
sempre.
L'únic que fa servir
és aquest color,
no?
Només.
No fa servir d'altres colors.
No fa servir d'altres colors.
Tot és,
a més,
parla de l'esclavitud,
esclavitud,
perquè ara no es diu esclavitud,
però és igual,
com treballen a les mines,
com la gent va,
com el gran,
no sé si ho estàs veient també,
els propietaris de les mines
van amb aquests puros tremendos,
amb els trajes de ratlles
i figures
d'aquesta mena, no?
O sigui,
el gran gros,
una persona imponent
és el blanc,
mentre que els que treballen
a les mines
són els negres
i que treuen
tot el que treuen d'allà, no?
I aquests tapissos
que comentaves
són com,
podíem dir,
nous?
Jo no els havia vist mai
ni sabia que,
no sabia que existien,
els he vist per primera vegada
aquí.
I també és més o menys això,
no?
Aquest carbonet,
no?
Sí, el tracte
sempre és el mateix,
el tracte ell
sempre ho fa,
més o menys,
sempre el fa el mateix,
inclús ha fet
alguna obra de teatre
on ha fet
els decorats
i sempre,
sempre és el mateix.
El tractament
de què està passant
per allà baix,
que encara passa,
com és,
intentant no defen...
No és que sigui
que ho defengui,
però vaja,
crec que és un gran defensor.
Ara,
crec que l'exposició
se n'anirà cap a la Fundació Suriguer,
que està a prop de Balaguer,
en un espai que es diu Planta,
que és un dels espais
d'aquesta fundació.
Sí.
Ho dic per si hi ha algú
que també no l'ha pogut veure ara
i la pot veure a Balaguer,
a prop de Balaguer.
S'han de mirar les dates
i s'han de mirar els confinaments,
però en principi,
en principi,
sí,
encara es podria veure.
I la veritat és
que valdria la pena
fer una excursió fins allà,
perquè després ja se'n va a l'estranger
i no la tornarem a veure.
També parla en aquest article
del CCCB
d'aquestes vuit pantalles,
no?,
que van recorrent,
peces seves van com recorrent,
no?,
aquestes pantalles.
Les pantalles són fixes
i aleshores el que recorre
és el moviment de la gent
a través de les set o vuit pantalles
que hi ha.
O sigui,
és tota una sola pantalla,
de fet.
O sigui,
són vuit pantalles juntes,
però és una sola pantalla.
O sigui,
la gent comença caminant
per una banda
i surt per l'altra.
Aquí diu que són
gairebé 40 metres de llarg.
40, diu,
doncs 40.
40 metres de llarg.
Allà,
com que eren les fosques
i no vaig tindre temps
de medir-ho,
però,
doncs 40 metres de llarg
la pantalla.
Déu-n'hi-do,
la infraestructura
per muntar això.
Ocupava un gran espai
del CCCB.
Sempre fan coses originals.
A mi és un lloc
que m'agrada molt anar.
No és el típic lloc
de museus
on pengen un quadro
i ja està,
és molt més.
Sí,
l'espai també crec
que es presta molt.
Hi ha de per si l'espai
i és per anar-lo a veure.
Em recordo fa uns quants anys
quan el famós
Primavera Sound
es feia allà
i podies entrar dins,
perquè dins també
feien concerts.
Encara ho fan,
aquest any no ho sé.
No,
crec que van deixar
de fer-ho allà
quan van moure
cap al recinte firal
de Gran Via
i van deixar de fer-ho allà,
però era molt interessant
perquè podies entrar
dins el museu,
dins d'aquest festival
de música
i fusionar una mica més
amb la part més cultural.
Crec que ara ha quedat ja
simplement com un festival
de música nocturn.
els CCCB allà fan coses
tant al pati
com a la part de sota
que hi ha un cinema
i fan pel·lícules
adequades
a el que és el CCCB.
Sí,
que hi ha com una rampa
que baixes a tot.
i a la sala
on fan actes
convencions
i fan també
pel·lícules
fan cine
i s'hi pot anar
i em sembla
que els preus
són molt mòdics
també.
Val la pena.
Ara és un cine
més aviat alternatiu.
Res de pel·lícules comercials
òbviament.
No,
no m'ho vas a deixar.
És una llàstima
per això
que hagi acabat
ja aquesta mostra
al CCCB
perquè ens queda
més a prop
que Balaguer
però vaja
és per anar-hi.
Ha estat des de l'octubre
i el que passa
és que no sé per què
en aquest cas
jo no he vist
gaire moviment
que parlessin d'ella
ni gaires articles
així com a vegades
segons quin ve
qui ve
surt per tot arreu.
Sí,
li donen més veu,
no?
Sí,
aquest personatge
que per mi
és molt interessant
crec que no li han donat
la veu
que li haguessin
hagut de donar
amb aquesta exposició.
Jo crec que l'he descobert
avui amb tu,
aquí.
Sí.
Vull dir,
la figura d'aquest artista
no el coneixia abans.
No,
però val la pena conèixer-lo
perquè ja et dic
és diferent a tot el que es fa
i a més
del que tracta
tot el tema de Sud-àfrica
que per nosaltres
potser és una mica desconegut
i sabem que per allà
encara hi ha gent
que té plantacions
i tracta la gent
com esclaus
però a més és que és veritat
és veritat
tenim una amiga
que és en Just
que fa uns anys
va anar a Sud-àfrica
i ella anava convidada
per uns personatges
d'allà
que vivien en una finca
que no sé com
s'adiuen allà
i ella anava
a dins del jip
amb l'amo
i a darrere corrents
hi havia el negre
i d'això no fa gaires anys
potser
no sé si en farà
8 o 10 anys
i es va quedar
paradíssima
de veure com
encara feien
corrent el negre
darrere per no pujar-lo al jip
quan hi havia lloc al jip
i això és d'ara
perquè pràcticament
és d'ara
que després veiem pel·lícules
com Django
o d'altres
o més
les 7 anys d'esclavitud
o una d'aquestes
que em sembla molt llunyà
com a època colonial
però a l'època contemporània
actual
aquí encara tenim també xinesos
treballant
amb màquines
sense
sortir al carrer
dormint dia i nit
diuen
per Barcelona
que ha trobat ara
un grup de gent
treballant
amb màquines de cosir
als sòtanos
d'una fàbrica
encara hi ha esclaus
totalment
entenc que
l'artista
William Kendritch
intenta almenys
donar veu
a aquesta part de la societat
que encara existeix
i que malauradament
ells no tenen veu
com per fer-se
per dir-ho
per sortir-se'n
de la situació
que sigui a través
de les seves obres
dels seus quadres
que tenen un punt
una mica oscur
i trist
jo he vist
alguns mapes
de com està
dividida la ciutat
de Johannesburgo
i encara hi ha
en uns llocs
ell és de Johannesburgo
sí, encara viu allà
i encara allà
hi ha llocs
que estan tancats
i que és pels negres
i que viuen allà
amb cases d'aquestes
que són de llauna
i quatre fustes
no sé si ni arriba
són llaunes
i malviuen allà
i això existeix
el que passa
que no ens sona
clar
a saber també
la vida que va portar ell
que va tenir ell
prèviament
per també
tenir
el Kendritch
era d'una família
de benestar
va tindre una bona educació
i va estar
ficat
això sí
dins de la cultura
perquè el seu pare
ja havia fet coses
d'aquests temes
de cultura
i estava molt ficat
tot i això
devia tenir una òptica
una mica més privilegiada
no?
aquelles circumstàncies
tot i que després
hagi volgut donar
una mica la veu
estic veient
que també hi ha una pel·lícula
que es diu
City Deep
que també ha fet ell
entenc
no?
un petit curtmetratge
sí
són pel·lícules
no són de cinema
són pel·lícules
per això
pels museus
o per exposar-les
en sales d'exposicions
no són grans pel·lícules
de fet
són pel·lícules
bastant curtes
de 16 mil·límetres
de 16 mil·límetres
que les seqüències
acostumen a durar
dos a tres segons
i es van sobreposant
es van ampliant
i al final
acaba sent
una pel·lícula
però són dibuixos seus
també
són tot dibuixos seus
són pintures seves
també
són pintures seves
sí
doncs animo també
que la gent busqui
aquests petits vídeos
aquests petits documentals
de City Deep
d'aquest William Kentridge
que acabem de descobrir
almenys jo
així que Glòria
també t'ho agraeixo
que ens he desportat
aquest artista
si vols passem
a un poble
més a prop
sí
o volies afegir
algun altre tema
no no
està bé
està bé
sí
si vols anem cap a Esplugues
molt bé
doncs anem a Esplugues
que tenim més a prop
i que hi podem anar
caminant
aquest sí que hi podem anar
se suposa que hi podem anar
a veure
Esplugues tenim
tenim un edifici modernista
que és el
el
Can Tinturer
i davant tenim la Rajoleta
de fet són dos edificis
però és com si fos un
perquè l'altre
haguien sigut com unes
cavallerisses
o una cosa d'aquestes
és un edifici del segle XIX
i des del 2003
el van inaugurar
com a Can Tinturer
és un lloc
que és aquest lloc
que hi ha
per una banda
hi ha
el petit museu
bueno
el petit museu
amb un edifici
i aleshores
a més hi ha
les
forns
de ceràmica
que es van
fer servir
per fer aquestes
mostres
li diuen
mostres de
Rajoleta
les
de colors
bueno
hi ha aquelles
de molts colors
però hi ha algunes
que són molt típiques
que són
fondo blanc
ratlles blaves
i que
el dibuix
dona una continuïtat
a la Rajola del costat
i que es pot ser tan ample
com vulguis
o tants metres
com vulguis
això és típic
de la ceràmica
que es feia
aquí
a Can Tinturer
quan hi havia
la fàbrica
de ceràmica
això és el carrer
església número 36
per si la gent
no s'ha ubicat
que està ben a prop
també de l'església
precisament
que està just
a un carrer
cap amunt
sí
per una banda
tenim l'exposició
permanent
aquesta exposició
permanent
es va construir
amb funcions
auxiliars
o sigui
per una banda
tenim els jardins
i per l'altra banda
el carrer de l'església
que tu deies
el 2004
va tenir
una menció especial
de la Diputació
de Barcelona
o sigui
que és un lloc
que s'ha reconegut
que és un lloc
interessant
i que val la pena
l'exposició
està ordenada
cronològicament
des de l'època
medieval
fins a la industrialització
allà hi apare
i
quan s'origina
en Pujol i Bapsius
és el que va fer
la Rajoleta
i en els diferents àmbits
d'aquesta exposició
es poden veure
diferents
coses
que han passat allà
des de que
Salvador Miquel
que és el que va organitzar
era un col·leccionista
i
després
passem
a una segona part
que parlen
de l'època del relaixement
i barroc
que és quan van començar
a posar colors
i nous models decoratius
a les rajoles
perquè això es feia
en aquesta mateixa
aquí hi havia la fàbrica
fàbrica
sí
va ser la primera fàbrica
d'Espanya
on es van fer
aquest tipus de rajoles
i després
el que va passar
és que
amb el tema aquest
de les rutes comercials
la ceràmica italiana
a partir del segle XVI
es va estendre molt
i aleshores
aquí
ens vam afegir
a la novetat
i va començar
a fer
moltes rajoles
tant per les cases nobles
com per les iglesies
per les cuines
i pels quartos
ara diríem quartos de bany
ara diríem quartos de bany
que en realitat
abans eren
concretament comunes
després també trobarem
murs
de la paret
enrejolats
de la col·lecció aquesta
d'en Salvador Miquel
estic veient
que el blau
era un color molt important
en aquell moment
suposo que era el pigment
era molt fàcil de treballar
o era el més assequible
tenir
no?
pel que estic veient
doncs no ho sé
perquè el blau
és un color
molt especial
amb tot
mira aquesta sala és blava
les cadires són blaves
l'emisora és blava
i acaben de descobrir
això ho vam comentar
l'altre dia
que havien descobert
el color blau
no?
ara han descobert el color blau
ara?
un blau
un blau
un blau
feia 200 anys
que no en descobrien cap
i han descobert
un color blau
que és entre el blau
que és com una mena
d'elèctric
i
bueno
és que
l'acaben de descobrir
descobrir un color
vol dir
que la química
que fan servir
per fer aquest color
encara no es havia utilitzat
o sigui
és un color nou
encara que
nosaltres el veuríem
i no ho distenciam
no ho veuríem
que és nou
però sí
és un color nou
que s'acaba de descobrir
i
carai
el blau sempre ha sigut
sobretot
jo penso també
ara em fas recordar
que es pintava
hi havia una cosa
que es deia
blauet
azulete
que pintaven els baixos
en altres èpoques
perquè no vinguessin
els insectes
sí
amb un producte
sí
l'azulete
em sembla que li deien
un azulete
o sigui
que sí
que el blau
ha anat a la construcció
no amb les pintures
exteriors
i demés
però jo penso
que s'ha fet servir molt
s'ha fet servir molt
sí
sí
perquè estic veient aquí
que cap a
crec que era
el segle XX
no sé si ho estic llegint bé
sí
que cap al segle XX
va ser una mica
el protagonista
almenys d'aquestes rajoles
que s'utilitzava molt
en les flors
els estampats
en aquestes
sobrefons blancs
jo a casa de l'àvia
que era en el barri gòtic
ella tenia
tenia a sobre dels sabrets
sí
unes rajoles blanques
amb unes línies blaves
uns petits dibuixos
que com diuen
es comunicaven
lligaven
una senefa
sencera
sí
sí
doncs sí
sembla que el blau
és una mica
el color
tant per cuines
per aquests espais comuns
com les comunes
o els que serien ara
els banys també
sí
i aleshores
a partir de l'any 19
va ser ja utilitat
perquè al principi
era més car
venia d'Itàlia
i tota una sèrie de coses
i després ja van començar
a fer-ho servir
per totes bandes
i
bé
no sé
clar
que tenien la fàbrica
just allà
és a dir
ho tenien a tocar
que en Tintoré
tenia just les peces
al costat
i sí
hi ha moltes rajoles
que són
fondo blanc
i aleshores tenen fulles
tenen fruites
tenen flors
això es veu aquí
en el museu
sí
les estic veient
sí
el fondo és blanc
i aleshores
hi ha petites fulles
o plantes
o flors
perquè això era feina d'artista
realment
és a dir
més enllà de fer
la peça quadrada
no?
que això és feina de forner
o el que treballés
en aquell moment
la massa
després la feina
al principi
suposo que les feien
d'una amb una
les feien octogonals
a vegades
o sigui
en forma octogonal
i
els colors
els feien servir
sobretot
el blau
després n'hi havia d'altres
però el principal
sempre sempre
ha sigut el blau
el blau
i també fan
aquí en el
centre
en el museu aquest
hi ha unes
projeccions
però a més
fan també
una cosa
que li diuen
la mirada tàctil
que és per fer
la difusió visual
i de ceguesa
per la gent
que té problemes
o sigui
que està adaptat
a persones
amb algunes
dificultats físiques
l'exposició
que fan aquí
aquesta és permanent
eh?
entenc
aquesta és permanent
es diu
la mirada tàctil
sí
aquesta exposició
que es deia
desplugues al cel
i que acabava
el 3 de mar
sí
el 14 de març
que no sabem
què passarà
però és que justament
l'acaben de tancar ara
em sembla que l'han tancat
aquesta setmana
fins ara estava oberta
i ara ja
l'han tancat
no sabem quan la tornaran a obrir
perquè
bé
què passarà
no ho sabem
no ho sabem
no ho sabem
l'any 2003
va ser quan l'Ajuntament
d'Esplugues
va fer
el museu
fins aleshores
aquesta exposició
havia estat
amb altres bandes
ja em sembla
que ja ho hem comentat
però a partir d'aquesta dada
doncs es va muntar
on
l'exposició
ja definitiva
que tenim ara
la col·lecció aquesta
es va començar
a l'any 21
a l'any 21
i farà 100 anys
farà 100 anys
justament aquest any
sí
farà 100 anys
i és la col·lecció
més important
que hi ha a Espanya
en quant a aquest tipus
de rajola
el seu pare
tenia
bueno
moltes
iniciatives
culturals
que es promovien
en el barri
i bueno
va anar seguint
i el fill
ho ha seguit
també
i aquí tenim el museu
això és
Salvador Miquel
Salvador Miquel
sí
Salvador Miquel
que va començar
és a dir
aquesta mostra
és la col·lecció
que tenia ell
d'aquestes
no?
ell va començar
inclús
el pare
va començar
comprant
peces d'antiquari
o sigui
s'ho va prendre
molt en sèrio
li va agradar el tema
i va començar
quan
primer
a llocs
on hi havia
en derrocs
quan hi havia en derrocs
anava
i agafava
les peces
i després
a poc a poc
ja es va aficionar
molt
i va començar
amb els antiquaris
fins que ha aconseguit
fer un museu
la Rajuloteca
la Rajuloteca
no?
sí
el títol és aquest
que li donen
la Rajuloteca
sí
de fet
diuen que són
com dos museus
a l'interior
i a l'exterior
que sí
és així
no?
perquè
només veure a fora
aquesta mena de
és quasi del tamany
dels molins
de totxo
es veu que
és una cosa important
no?
el que hi ha allà
tant a fora
com a dintre
i a
és la forma
dels forns
sí
és la forma
dels forns
allà també
hi ha
un
unes
escultures
que són
cinc peces
de basalt
fetes pel Xavier
Corberó
això està a baix
a fora
els llardí
o sigui
que també
si vas a veure
el museu
que estan repartides
al voltant
si vas a veure
el museu
de pas
pots veure això
allà hi ha
posats a fer
allà hi ha
com un parc
que es camina
que ha de fer
fins al pont
i hi ha un parc
que és petit
però
està bé
i és poc conegut
i a l'Istiu
dóna molt de gust
perquè és bastant
ombrívol
crec que
el moment més conegut
de l'any
és quan fan
el mercat medieval
i tot aquesta
que no sé
si aquest any
es farà
però
per allà
tot es munt
és la zona
de l'església
tota aquella zona
el mercat medieval
fan molt moviment
ve moltíssima gent
es disfraçant
i venen
de tots els productes
i pots comprar
i pots menjar allà
hi ha unes taules
on tu pots comprar
el menjar
i menjar allà mateix
de fet
les festes
de Santa Magdalena
també les celebren
per allà
els vols
del carrer Església
també entren al parc
fan castellers
aquest pilar
que entra també
a l'església
fan
o feien
jo ho he vist
el que desconec
és l'època
que es fa
aquesta festa
ho buscarem
clar
ara amb el Covid
crec que de festes
poques
però
però sí que és maco
d'anar-hi
tant al mercat medieval
com a la festa
de Santa Magdalena
que diuen que és
la festa petita
d'esplugues
però Déu-n'hi-do
el gran que és
quan s'hi posen
sí, sí, sí
i què més
podem saber
d'aquest espai
d'aquesta zona
és un espai
que
durant el Renaixement
i el barroc
es van apodrar
de colors
o sigui
que a partir del
segle XVI
es van començar
a fer totes aquestes
rajoletes
però
amb l'època
dels colors
nous models
decoratius
va ser
a partir del
Renaixement
i el barroc
que em sembla
que també hi ha
més o menys
ho hem comentat
i no tinc gaire
cosa més a dir
perquè
el que s'ha de fer
és
si ara està tancat
no es pot no veure
és una llàstima
perquè totes aquestes coses
explicades són d'una manera
i quan les veus
en realitat
són interessants
de veure
ja el lloc
és prou interessant
perquè la casa
és de l'època mateixa
de l'arquitecte
que em sembla
que es deia
Domènec
és de l'època
del Domènec
Sant Nier
del Gaudí
no tinc el nom
Xavier Corbaró
sí
Xavier Corbaró
val la pena
també
perquè ja l'edifici
també té el seu encant
sí
els vols
almenys
una volta per allà
i això
crec que és
un bon pla
d'aquest setmana
almenys ara
que podem fer
petites coses
a la nostra comarca
el primer propietari
que va ser
en Joan
Tinture i Camp Preciós
són noms coneguts
aquí Sant Just
també
això de Camp Preciós
sí
aquest va ser
regidor i alcalde
d'Esplugues
entre el 1910
i el 1915
i és el que va començar
a fer
i després ja l'any 77
l'Ajuntament és el que ho va arreglar
i ho va deixar tal com està ara
ara estava pensant
aquí Sant Just
realment no tenim un museu
com a tal
no
és a dir
tenim molts espais
expositius
etcètera
però un museu
més enllà del virtual
que vam mirar el primer dia
del centre d'estudis
no tenim un lloc físic
on anar a veure
aquestes peces
és una llàstima
el que farem un dia
serà parlar del museu
que tenim al carrer
de les peces d'escultura
que hi ha
mira això ho podríem fer
la setmana que ve
parlarem de
de fer un recorregut
per tots els llums
veient les escultures
que hi ha al carrer
que n'hi ha en unes quantes
ara m'ha vingut al cap
la cadira de la Carme Malaret
no?
per exemple
la que està al parc
la cadira de la Carme Malaret
la de la plaça de la Pau
després hi ha
la de la Sardana
el famós minot
també de la plaça de la Pau
no?
sí
ai de la
perdona
de la
Camuapa
Camuapa
després hi ha la Sardana
diguem coses
ho mirarem
mirarem de qui són
i parlarem
la setmana que ve
vinga
doncs ens quedem
amb la mel als llavis
Glòria
per saber
a veure quines escultures
i obres
descobrem per Sant Jus
si és que la gent
encara no les ha vist
quan passeja
home
veure-les segur
que les havia explotat
potser no s'ha fixat
no s'ha fixat
perquè en el Walden
per exemple
n'hi ha vàries
i si no t'ho diuen
no les veus
a dins del Walden
o a fora?
a fora
els vols
els vols del Walden
n'hi ha vàries
i si no t'ho diuen
no les veus
no les veus
te'n parlaré la setmana que ve
vinga va
doncs la setmana vinent
fem una volta
per aquí Sant Jus
a veure quines escultures
trobem pel carrer
molt bé
Glòria gràcies
per venir unes a vosaltres
adeu
adeu

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tot seguit, les notícies de Sant Just!
Bona tarda, us informa Lua López!
Bona tarda, us informa Lua López!
Bona tarda, us informa Lua López!
Aquest dijous 25 de febrer, a partir de les 7 del vespre, se celebrarà el ple ordinari en el qual prendrà possessió la regidora d'Esquerra, Desirés Lauca Trilet Trujillo.
Tot seguit, es farà un minut de silenci, en record del poeta arquitecte i veí Joan Margarit Consarnau, i ratificarà el decret d'establiment de 3 dies de dol oficial municipal per la seva defunció.
Com sempre, es portaran a votació diferents punts que es podran consultar en l'ordre del dia complet que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Recordar que, mentre la situació sanitària no permeti assistència presencial de públic a les sessions de ple, es podran plantejar precs i preguntes a través del correu electrònic preguntesple arroba santjust.cat.
Es tindran en compte els correus rebuts durant les 24 hores del dia anterior de la celebració del ple, i els rebuts al mateix dia de la sessió fins a les 12 del migdia.
Al correu hi ha de figurar el nom de la persona que formula el prec o la pregunta, i si és el cas, també el del col·lectiu el qual representa.
El ple es podrà seguir, com sempre, en directe a través del canal de YouTube de l'Ajuntament.
Es manté l'episodi ambiental per alta contaminació de l'aire per a tot el territori del contaminant PM10.
Aquesta contaminació ve donada pels nivells de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres,
a causa de la presència d'una intrusió de pols africana des del dia 18 de febrer i en previsió dels models de dispersió de contaminants per al dia d'avui.
L'AMB ofereix consells i recomanacions a la ciutadania a empreses i ajuntaments metropolitans.
En aquest sentit, es durà a terme un seguiment de l'evolució dels nivells i s'informarà del seu estat a diari fins a la seva finalització.
També es pot seguir l'estat de l'avís al web www.airanet.gencat.cat.
Divendres es projectarà una vegada més a la sala del cinquantenari de l'Ateneu, el documental del mes.
Aquesta vegada serà amb la pel·lícula Advocate, de la directora americana Rachel Lee Jones i el director francès Philip Belèche.
Explica la història de Lea Tsemel, especialitzada en la defensa de presoners polítics palestins,
una dona sense pèls a la llengua amb els seus companys de professió.
Excepte els reptes més difícils com ara representar acusats palestins que han comès presumptament delictes de terrorisme o crims contra ciutadans israelians,
sota la convicció que la repressió que pateix Palestina justifica la seva lluita per alliberar-se.
Defensora dels drets humans i amb una energia inesgotable,
porta més de cinc dècades denunciant l'estat d'ocupació i repressió que pateixen els palestins
i a la vegada intentant fer entendre a l'opinió pública que el govern d'Israel és responsable d'aquesta violència.
El documental es podrà veure a l'Ateneu aquest divendres 24 de febrer a les 7 del vespre.
I això està tot per les 6. Tornem amb més informació als enjust notícies de les 7 del vespre. Fins ara mateix!
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Rembobineu, si us plau,
una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 dels 50.
o, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern.
L'antic és millor i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
A diut, a sveu, a poema, 98.1
A deut, a sveu, a poema, 98.1
A deut, a sveu, a poema, 98.1
A deut, a sveu, a poema, 98.1
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit