.
Vinga, que això ja ho tenim aquí.
Està sonant ara mateix el Manel,
a veure si comencen a cantar els Manel, el grup.
Això és la serotonina.
Nova cançó del nou àlbum, el que van llançar el passat 2019.
És l'últim disc que han tret i que us el recomanem ferventment
des d'aquí, des de la plaça Mireia.
I amb aquesta cançó donem per oberta aquesta plaça d'avui.
Bona tarda a tothom.
Programa 617 en directe des de Ràdio d'Esvern.
Com esteu? Com va tot?
Nosaltres prou bé, prou bé.
Som aquí, com deia, en directe des de Ràdio d'Esvern
i ja sabeu que fins les 7 som aquí amb vosaltres.
Avui obrim amb els Manel i amb aquesta cançó de fons
també us comentaré què és el que us portem per avui.
I prenent nota del gran miracle, gentífics, yanquis i cubans
i empuja la serotonina, empuja la serotonina,
empuja la serotonina, com la marea...
Doncs bé, avui tenim, de fet, una entrevista
que us hem anat anunciant a través de les xarxes socials,
del Twitter, sobretot, i també a través de les xarxes de Ràdio d'Esvern,
que sempre es fa redifusió de tot el que passa aquí a la missa hora.
Avui entrevistarem, entrevistem a partir de dos quarts de sis
en Toni Jalong, és l'autor del llibre
Cent dones pioneres, que precisament avui al vespre,
a dos quarts d'avui, presenta a Cal Llibreter.
Parlarem amb ell, podríem dir en primícia, aquí a Sant Just,
tot i que ja porta un recorregut de presentació a diferents pobles,
per presentar aquest llibre, aquestes Cent dones pioneres.
Parlarem amb ell, a veure quines són aquestes dones,
i a part, si n'hi ha, òbviament, n'hi ha unes quantes més,
que han estat pioneres en diferents àmbits,
com la política, dones esportistes, artistes,
en ciència, en tecnologia, en fi.
Són 100 biografies recollides en aquest llibre,
i parlarem amb el seu autor, com us deia Antoni Jalong.
Parlarem també de les col·leccions d'art.
Té prop de 800 gravats d'art, d'art antic,
podríem parlar a partir del segle XIV,
si no ho veus mal equivocada.
Parlarem de tot plegat amb ell,
a partir de dos quarts de sis de la tarda.
Això serà, com sempre, després dels titulars,
el repàs de les notícies amb l'Imanol López.
Seguidament tindrem aquesta entrevista, com us deia,
a partir de dos quarts de sis de la tarda,
i la segona hora avui no tenim els nois de la tertúlia de cinema,
perquè estan en plena època d'exàmens,
així que els tenim tots concentrats a casa,
això esperem.
Així que no tindrem la tertúlia,
però tindrem bona música a la segona hora de la plaça.
Mami, mira amunt, mami, mira amunt.
I no sé què ha dit que ens espia.
És quin cop el pare es treu,
és un cop que s'arresta mai.
Les velles es capen de riure,
que ens hem escala de boïna,
que puja la serotonina.
Ai, puja la serotonina.
Això va per tot el sol si viscés.
Ara escoltes l'àdio d'Espert,
Sintonitzes l'àdio d'Esper, la ràdio de Sant Just, 98.1
Sintonitzes l'àdio d'Esper, la ràdio d'Esper.
Sintonitzes l'àdio d'Esper, la ràdio d'Esper.
Sintonitzes l'àdio d'Esper, la ràdio d'Esper, la ràdio d'Esper, la ràdio d'Esper.
El tenim aquí al darrere per si el següent, com per exemple tu a partir de les 6 i a les 7 necessites el teu mango blau.
Per exemple, un exemple a la tard, qui més l'hauria d'utilitzar?
Per dir-ne un.
Anava a dir, bona tarda, Immanuel, jo ho he dit.
Bona tarda, Mireia.
Bona tarda.
No, t'anava a dir, avui tens, dic tens, tot el poble té també aquesta trobada a l'Ajuntament per parlar del PAM.
Per parlar del PAM, del PIM i dels pressupostos.
Pam, pim, pim, pam, ràpid.
Sembla una broma, però no.
Ah, també tenim Plex Extraordinari, no, prèviament?
I Plex Extraordinari, prèviament serà primer titular, així que si vols llegim el titular
i després fem tots els actes d'aquesta tarda, diguéssim, a l'Ajuntament de Sant Just perquè està ple d'activitats.
Sembla això que comemorem el dia del Plex Extraordinari, és una mica així.
Passen coses com que totes passen el mateix dia.
Exacte.
Bé, clar, si un cop convoques un Plex Extraordinari, doncs ja aprofites, que tens gent reunida i ja tires milles.
Però també tenim aquesta inauguració, podríem dir, bueno, inauguració, no?, presentació de, precisament,
l'autor que vindrà aquí a parlar, d'Antoni Jalón, que el llibre té, bueno, presentarà aquest llibre,
que ja l'ha publicat, i no sé si hi ha més activitats també que en Ginestà, suposo,
perquè cada dia hi ha mil activitats a banda dels tallers, en Maragall...
I si no, a les vuit del vespre sí que hi ha aquest inici del cicle d'audiovisuals de les seves a Ateneu,
és a dir que avui estem...
A partir de les vuit, per això et dic que és que si hi ha algú que ho vol fer tot...
S'estem farcits, estem farcits.
Complicat, eh?
Complicat, sí, bueno, hi ha el desdoblament temporal.
O pots anar seguint el ple pel YouTube mentre estàs a l'Ateneu...
Mentre estàs a aquest llibre té mitja horeta i corres cap Ateneu per veure l'audiovisual sobre...
Els amaleïts...
Mira, anem a comentar els teus amales perquè veig coses impossibles.
No, no entreu en el PAM.
No entreu en el PGM.
Avui s'ha convocat un ple extraordinari per tal de votar l'aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità, PGM,
afectant a la zona de Torre Blanca més propera a la carretera de Reial.
De fet, aquest és l'únic punt inclòs en l'ordre del dia de la trobada.
Si s'aprovés aquesta mesura, la modificació permetria continuar desplegant el conveni urbanístic de la vall de Sant Just,
el que contempla el trasllat de les construccions que s'havien de fer en aquest espai natural cap a sol urbà del municipi,
concentrant-la sobretot al nou barri de Torre Blanca, un àrea que encara s'ha d'acabar de conformar.
Per aquesta raó, la modificació permetria completar el teixit residencial del barri de Torre Blanca,
a l'espera de la construcció en els terrenys de Frigicoll i de Cerós Vergara,
implantant també els planejaments de mobilitat que integrin aquest nou espai al municipi
i connectant-lo també amb els habitatges de Sant Joan d'Espí ja consolidats en aquella zona,
un aspecte que vol evitar la desconexió d'aquest barri de la resta de la xarxa urbana municipal.
En aquest sentit, aquesta modificació del Pla General Metropolità preveu 6.500 metres quadrats
de sostre edificable al carrer Rubió i Todorí en una actuació d'àmbit discontinu
que inclou terrenys de la plana de Can Biosca, els quals passaran a ser propietat de l'Ajuntament.
L'edificabilitat es distribueix en un 70% de sostre lliure,
un 20% d'habitatge de protecció oficial en règim general
i un 10% en règim concertat, amb un nombre màxim de 74 habitatges.
Doncs Déu-n'hi-do, aquestes notícies que porten que s'han de desgranar pel a pel.
És veritat que té molta terminologia tècnica, anem a dir-ho així,
però aquest matí he d'haver fet el mateix resum, el Just a la Fusta,
simplement el PGM, Pla General Metropolità,
és perquè ens entenguem el document escrit on està reunit,
com està fet Sant Jús, quins carrers reuneixen Sant Jús,
quins edificis hi ha a Sant Jús, etcètera, etcètera.
En el moment que vols ampliar una zona, modificar,
posar-hi un edifici, etcètera, etcètera, s'ha de modificar aquest planejament.
Aleshores, simplement el que estan fent és per continuar construint
en aquesta zona de Torre Blanca, aquesta zona que ja és edificable,
estarà a l'espera d'Aceros, Bergada i Frigicoll,
que s'hi pugui construir,
doncs continuar construint en aquest espai,
que també inclourà, recordem-ho, el nou CUAP,
al Centre d'Urgències d'Atenció Primària,
que anirà a l'edifici del Consell Comarcal,
que està just a sota d'aquests edificis dels Miralls
que ja s'han començat a construir.
No sé si és un bon resum,
però mínimament va per aquí,
perquè ens entenquem una mica més,
perquè a vegades això, aquesta terminologia tècnica,
fa perdre qualsevol.
Sí, una mica, és que estava rient una mica per dins,
perquè m'ha vingut al cap un acudit.
Però és que és tan dolent que jo per dins anava rient
i pensant, ostres, jo crec que millor que no el comenti,
perquè és que hi haurà molta gent que dirà,
que desintonitzo aquesta ràdio ara mateix.
Aquestes alçades he d'incentivar
que aquest acudit vegi la llum, crec.
És molt ràpid, eh?
Molt ràpid.
Molt ràpid.
És tipus, va, un cargolí de rapa?
No, no tant, no tant.
Bueno, està al nivell, però no tot el que no és això.
Has dit Aceros Vergara?
Sí.
No, has comentat,
la zona entre Frigicol i Aceros Vergara
hi ha un acudit,
jo crec que hi ha molta gent que el coneix, eh?
I ara estic creant molta expectativa
quan l'acudit és recent si implot,
però són dos bascos que van pel carrer
i veuen un cartell que posa Aceros Inoxidables
i diu, què pati, nos hacemos?
I ja està, i s'ha acabat el xist.
Bueno, diu, ara és com moro de la vergonya, eh?
Ja m'està passant, ja m'està passant.
I Manol, no m'has ni rigut, eh?
Això és un suport.
Això, jo, així no puc, eh?
Mira que normalment
acostumo a donar suport a aquest tipus d'iniciatives.
Ara no l'he rebut.
Però m'ha costat, mire, ja m'ha costat.
Reconec, és dels acudits dolents,
dels dolents anem a un.
De Gosaia, de Gosaia.
Però a mi en el moment que me'l van explicar
vaig triure força.
Sí?
Sí, és bo, és bo, és bo.
Sí, home, sí.
Vinga, Aceros Inoxidable, vinga.
Dos a teus.
Aceros Vergara.
Què més ens has de comentar dels titulars?
Més titulars de Sant Jús
se li ha entregat un distintiu internacional
de qualificació i reconeixement públic
a favor de la igualtat de gènere
en l'àmbit municipal
que emet l'associació For Gender Seal.
El segell SGCity 5050
s'atorga als ajuntaments
que destaquen per la integració
de la perspectiva de gènere
en les seves polítiques i actuacions.
És la primera eina, a més,
que permet fer una avaluació
de la implantació i gestió
de les polítiques de gènere
en l'àmbit dels governs locals
que a l'hora és revisable cada dos anys.
El temps del que disposa l'Ajuntament
per implementar les accions recollides
en el pla de compromís
en favor de la perspectiva de gènere transversal
tant a nivell intern
com en les seves polítiques públiques.
Algunes de les fites més destacades
que recull el distintiu
són les de millorar
les competències de gestió municipal
i potenciar les capacitats tècniques
i polítiques cap a la igualtat,
també facilitar la integració
de la perspectiva de gènere
en les polítiques públiques municipals
i alhora corregir pràctiques
de caràcter discriminatori
i relacions de poder injustes.
I ara sí, anem cap a l'última notícia del dia,
per cert, no he dit el dia,
dimecres 4 de març,
si hi ha algun despistat encara per aquí baix.
Jo, per exemple...
Sí?
Sí, sí, jo últimament he vist que en dies que no toca.
A veure quin dia tenies tu avui, mentalment.
Mentalment?
Mira...
No em diguis diumenge, perquè estàs aquí.
Clar, exacte.
És que em passa...
Bueno, tot i que el diumenge estàvem aquí.
Però és que últimament em passa una cosa molt més forta
perquè abans el que passava és que,
per exemple, em llevava un dimecres
i em pensava que era dijous.
Cosa estil així.
Això passa.
Ara què passa?
Ara tinc intermitència i variabilitat,
anem a dir-ho així.
És a dir, hi ha moments...
Això t'ho s'està tractant o...?
No.
No.
Però...
Però podria.
Automàticat, eh?
Però podria.
Vam a contemplar-ho així.
Podria.
Perquè intermitència vull dir que estones,
sí que estic el dia que estic,
i variabilitat perquè,
llavors, dins d'un mateix dia,
ja contemplo que si estic a dimecres
puc estar dimarts,
però a una altra hora puc estar dijous.
Ja és com el còmput global.
És un patiment intern, eh?
És una...
temporalitat...
És feixú, eh, portar-ho?
Un acronisme bastant bèstia.
Sí, sí.
Sí, perquè a més,
t'endús embats psicològics.
Anem a dir-ho així.
Com?
Embats psicològics.
És a dir, tu...
Empotrades psicològiques?
Exacte.
Sí, sí.
Bueno, perdó, en Gironi.
Sí, sí.
Sí.
Que t'embesteixes a tu mateix, eh?
Mentalment?
Exacte.
És a dir, perquè dius...
Ja...
Ja dijous.
Ja estem...
Ja...
Ja...
Ja què, ja què?
Ja dijous.
i de cop...
Pam.
O sigui, la teva pròpiament et diu...
No, Pam.
Torna a la realitat.
Pam, encara no.
Som...
Som dimarts.
Som...
Saps?
Aleshores...
Dimarts és el dia més dur i feixuc de la setmana.
Sí, jo ho defenso des de la meva posició.
Molt més que dilluns, eh?
Sí, és una...
Opinió personal.
És una hipòtesi, sí, que sempre has defensat.
Sí.
No li trobo molta base, però podríem discutir-ho.
De fet, crec que avui tens la segona hora lliure, no?
Podríem discutir-ho.
Sí.
Ens hi posem i no sortim d'aquí, eh?
Ens han caigut les nois de cinema, així que sí, tenim temps, tenim temps i menys.
A la segona hora, pam, ho comentem.
Opim, eh?
Opim.
Que hi ha de tot, aquí.
És veritat, no m'heu acabat de comentar, de fet...
No marxeu, eh?
No m'heu acabat de comentar, per cert, que aquesta...
O sigui, la reunió del ple extraordinari, no la reunió, el ple extraordinari, anem a dir-ho amb les paraules que són,
és a dos quarts de set de la tarda i a dos quarts de vuit recordem que hi ha aquesta presentació del PLAM, del PLAM, del PLAM.
Bé, vols vacances?
Del PLAM, sí.
Del PLAM, el PLAM, el PAM...
El PAM, del Pla d'Acció Municipal, que es presentarà a partir de dos quarts de vuit, com dèiem, tot seguit, eh?
Totes les sessions de l'Ajuntament i tot es pot seguir a través de YouTube en directe.
És a dir, que també pots estar a casa tranquil·lament i veure les dues sessions seguides.
Sabem que no t'ho portaràs i que demà ens ho portaràs, també ho sabem molt del cert.
Anem ara, sí, a l'última notícia.
Pim-pam, què ens portes ara?
Pum, les tres d'AFA de les Escoles Públiques de Sant Jús, Montseny, Montserrat i Canigó,
han organitzat de forma conjunta una xerrada sobre els límits dels i les infants.
Una trobada que conduirà la mare mestra i psicopedagoga Helena Martínez,
que s'entrarà en aquells moments on els pares i mares acaben dient sí,
quan voldrien dir no, de forma que per als nens i nenes es difuminen els límits establerts.
Helena Martínez destaca que el principal punt d'inflexió en aquests límits per part dels pares i mares
és l'amor cap als seus fills i filles, ja que, novament, segons paraules de l'experta,
no suporten veure'ls patir i acaben cedint.
Tot i així, aquestes sessions puntuals poden provocar, segons Helena Martínez,
la infelicitat dels i les infants, ja que les tres potes sobre les que es poden trobar
realitzats i realitzades són l'estima, l'autonomia i els límits,
de forma que fallant una d'elles pot caure l'estructura en el seu conjunt.
De fet, l'experta també especifica que cap pare o mare fa res pensant que ho fa malament.
Per això la xerrada vol trobar empatia entre totes les circumstàncies.
De fet, ella mateixa especifica que en aquest tipus de trobades
no actua com a experta, sinó com a mare,
per tot a construir l'empatia necessària amb la resta de persones participants.
Bé, li ha costat una miqueta, però volíem que fes aquesta entrada
a 27 segons per arribar al beguin, és aquesta la cançó.
Només vull afegir una cosa, que no hem dit amb aquest titular,
aquesta xerrada tindrà lloc a sala 50 de Navidad de Neu, demà a les 8 de l'espreta.
T'anà a dir una altra, crec que no és només cosa de pares i mares
això de dir que sí com vols dir que no, crec que es pot extrapolar també
a altres comportaments humans i situacions vàries, laborals, d'amistat...
Sí, però en aquest sentit sí que es fa...
Sí, sí, s'enfoca des del parental, no?, el parentesc.
Exacte, de les relacions de família, en aquest sentit,
com un agent educatiu dins de, vaja, dins de l'educació de qualsevol infant,
en aquest sentit, per això està molt dirigit o feia servir aquest pares i mares
tota l'estona l'Alea Martínez.
L'Alea Martínez, de fet, ha passat per aquí a Ràdio d'Esverd aquest matí,
i per això tenim tantes cites, Télla, gairebé, la notícia és més aviat cites
que no la trobada en sí, sinó del que parlarà, que en el fons és l'important.
A veure si ens veiem a la segona hora per comentar el pim-pam-pum,
a veure què passa, tenim una segona hora en música i tenim una segona hora molt tranquil·la,
per tant, convidats esteu sempre...
Si hi ha algú que també s'està escoltant i que vol venir, eh?
Si ens hi posem, jo faig secció a segona hora.
Vinga, tots ens veiem en una estoneta.
Una hora dubli, eh?
Només una?
Sí, només una, vinga.
Només una.
Repte bé, no?
Repte acceptat.
Vinga, ja ho heu sentit.
Fins ara mateix.
Ho ha dit.
A broken man that I don't know
Won't even stand the devil's chance to win my soul
Why we do it, why we chase it
Why the bottom, why the basement
Why we got good shit, don't embrace it
Why the feel for the need to replace me
You're on a runway track on the good
I only painted a picture, tell her where we could
But yeah, like a heart ain't attached where it should
You not gave it away, you had it till you took your pet
But I keep walking on, keep walking doors
Keep walking forward
Not to call this yards, keep walking home
Cause I don't want to live in a broken home, girl, I'm back
Begging, begging you
Put your lovin' hands out, baby
Begging, begging you
Put your lovin' hands out, darling
I'm fighting hard to hold my hold
Just can't make it all alone
I'm holding on, can't flow back
I'm fighting just the calm
We're about to play today
Begging, begging you
Put your lovin' hands out, baby
Begging, begging you
Put your lovin' hands out, baby
Put your lovin' hands out, darling
BABY, BABY, YOU, YOU
PUT YOUR LOVE IN AND OUT, BABY
BABY, BABY, YOU, YOU
PUT YOUR LOVE IN AND OUT, BABY
BABY, BABY, BABY
BABY, BABY, BABY, BABY
Veus de la parròquia.
Tots els dimecres a dos quarts de vuit de la tarda
per Ràdio d'Esvern.
Aquesta temporada amb la secció Mort i Vida.
Què és la mort?
Com la viuen els cristians i les altres persones creients?
Des de veus de la parròquia fem un repàs a un tema
que afecta tothom i que és de permanent actualitat.
Un nou dia ha començat, em lleva al teu costat, respires lentament.
Un nou dia t'ha abraçat, et lleves i no saps que enyorarem aquest moment.
Les casualitats són les que ens han portat a viure aquest present.
que jo no en sóc conscient, si m'esperes, allà fora et cantaré.
Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper.
marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
i ara que tot ha acabat, que no tinc al meu costat, et sento diferent.
Amago en un calaix, les mirades d'amagat.
Les cançons que em vas cantar, són les que vull cridar.
Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem amb els dies regalats i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
T'escriurem que sí que va ser fàcil, t'estic cantant la nostra història en un paper.
Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
T'escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem amb els dies regalats i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem amb els dies regalats i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem caminant per les estrelles i amb el somriure que tu sol sabies fer.
No van al gris, i ho saps? Van al groc.
Ciutadania, empreses, institucions, reciclem bé, separem bé.
Generalitat de Catalunya.
Col·labora en Ràdio d'Esvern.
Ara escoltes Ràdio d'Esvern.
Sintonitzes Ràdio d'Esvern.
La Ràdio de Sant Just.
98.1
Doncs ara sí que tenim amb nosaltres l'Antoni Jalong.
Antoni, bona tarda.
Molt bona tarda.
Molt bona tarda, molt benvingut a Ràdio d'Esvern.
Moltes gràcies.
I benvingut també a la plaça Mireia, al magazín d'aquesta tarda.
Gràcies per venir fins aquí.
Ja sé que avui, a més, tens un aconteixement tot seguit.
Sí, ara...
I t'ha anat bé, també.
Sí, anirà tot més o menys lligat.
A dos quarts de vuit presentarem el llibre
Cent pioneres catalanes aquí a Cal Llibreter.
I suposo que no em perdré.
Home, no, d'aquí allà tens res, eh?
Tens dos carrers i si m'apures, res.
No te perdo.
No, però em perdo fàcilment.
Sí?
Tinc un sentit de l'orientació regular
i amb els dispositius electrònics no els acabo d'entendre.
Tampoc no te n'en surts?
No.
Home, però...
Després t'ho ensenyem.
No tenia malament el sentit de l'orientació,
però amb els dispositius electrònics em perdo més que abans.
Sí?
Sí.
No t'ajuden, eh?
Al contrari.
No ho tinc fàcil.
Les tecnologies, a vegades, no ajuden.
Tu mateix ho has dit,
Cent catalanes pioneres és aquest llibre de Vien Edicions
que avui presentes i ja l'has presentat anteriorment en altres pobles,
en altres municipis.
Comentàvem també fora de micròfons que demà també vas a Catalunya Ràdio.
Mare de Déu, això és com el teu fill, no?
Anar-lo presentant en societat.
Bé, no hi ha res que no es vengui si no el vas a vendre.
Vull dir, això ho tinc claríssim.
I si fas un llibre és perquè després decidis un temps a poder-lo explicar,
a tenir contacte amb els lectors, que és molt agradable.
I avui aquí a Sant Jús serà la setena presentació d'aquest llibre
amb dues setmanes, cosa que no està mal.
Déu-n'hi-do, amb dues setmanes, eh?
Cent presentacions.
Déu-n'hi-do.
Si vols parlem una miqueta d'aquestes 100 catalanes pioneres,
no de totes, perquè parlar de les 100 seria una mica difícil.
S'allargaríem.
S'allargaríem bastant.
I, òbviament, n'hi-han, podríem dir que hi ha 100 austriacas pioneres,
100 italianes pioneres, 100, no?
Podríem, potser, extrapolar una mica cada país.
Sí, però...
Cada ciutat, potser.
Sí, però, vaja...
O només passa aquí.
No, no, passa a tot arreu i n'hi-hi que són les primeres.
N'hi-hi alguna que és la primera de tot el món.
N'hi-hi alguna que és la primera de l'Estat,
alguna que és la primera a Catalunya,
però totes han destacat per haver estat la primera,
haver fet alguna activitat,
o haver entrat en alguna entitat.
Llegia, també, que havies comentat
que un dels objectius, no?,
a través d'aquest llibre
és també augmentar el coneixement, òbviament,
d'aquesta història protagonitzada per dones
que ha estat silenciada pel transcurs propi de la història
i també per aquesta cultura
que ha apartat a la dona, no?
Tot i fer coses,
no era ella la que portava el nom d'aquell fet.
Jo diria que aquest llibre té tres objectius.
un és augmentar l'autoestima dels catalans i de les catalanes.
Sí? No tenim autoestima alta?
No, estem en una fase que hi ha...
Escolto massa gent que diu
tot va malament, no ens en sortirem...
Escolta, miri,
la història no ha estat mai fàcil
i aquestes dones ho han tingut més difícil que nosaltres.
Per tant...
Sí, també vols ajudar a pujar aquesta autoestima col·lectiva,
no només del sector femení.
No, no, de tothom.
La segona és de coneixement,
perquè moltes d'aquestes dones no són conegudes.
La història normalment l'han escrit homes i homes que han guanyat.
Els que perden normalment escriuen poc la història, no?
I les dones no han guanyat,
no han estat líders polítics i militars
durant el curs del temps, en general,
i per tant aquesta tasca d'aquest objectiu de coneixement.
i el tercer és de reivindicació.
A veure,
a vegades la nostra generació es pensa
que amb nosaltres comença la història
i sí que és veritat que si ens descuiden potser l'acabarem.
Però...
Esperem que no.
Esperem que no.
Però això no és cert.
Hi ha dones tot al llarg de la història
que han fet anar conceptes que potser no han teoritzat
però que són ben reals.
Per exemple, el llibre parlo del dons de Bellera,
que és una persona gens coneguda de començaments del segle XV
que és una pionera de la resistència passiva.
Ara parlem molt de resistència passiva
o parlem de comerç just
i Dolors Montserdà ja va posar en pràctica el comerç just
a finals del segle XIX.
Vull dir que una mica de modèstia
i de saber el que ha passat abans
ens ajudaria a fonamentar més les nostres reivindicacions, probablement.
I a no repetir arròs, no?
I a repetir en certs.
Exacte, m'agrada més repetir 100 que en certs que no repetir errors.
A més, no són tot dones modernes, òbviament, no?
Te'n vas cap al segle III.
A partir del segle III-IV fins al segle XXI
aquestes 100 dones pioneres
i segurament si anem més enrere
si tinguessin potser documentació
podríem aconseguir, no?
El tema és tenir documentació.
A veure, el llibre té tres vectors per haver fet aquesta tria.
Un és que n'hi hagués d'èpoques diferents
tot i que és veritat que n'hi ha més del segle XX
i de finals del XIX
i algunes del segle XXI
però a mi m'interessava molt donar aquesta perspectiva del temps
que és que al llarg de totes les èpoques històriques
hi ha hagut dones que han estat pioneres.
El segon vector és que n'hi hagi de representades
més o menys del conjunt del territori
perquè és evident que les dones nascudes
i que han pogut accedir a estudis
per exemple a la ciutat de Barcelona
tenen ventatge respecte a dones que viuen
en entorns rurals o en petites ciutats
i n'hi ha de 18 comarques diferents a Catalunya.
I el tercer és que fossin de professions diferents
perquè a vegades associem les dones
amb ocupacions sanitàries
o ensenyament o literatura
i en aquest llibre hi ha 16 que són
activistes polítiques o de moviments socials
n'hi ha 15 que són de l'àmbit de l'esport
n'hi ha 11 que són artistes
n'hi ha 11 per exemple que han estat pioneres
en el camp de la ciència o la tecnologia
vull dir, no donar per sentat
que hi ha espais on les dones
han estat més pioneres que altres
no trobem dones pioneres en tots els camps
per exemple aquí a Sant Just aquest vespre
em presentarà el llibre
l'Alicia Casals
que és una catedràtica de robòtica
per tant em sembla que donar aquest toc
més pluridisciplinar també era interessant
potser ara sí que és més normal
pensar que hi ha més disciplines en les quals les dones han destacat
o poden seguir destacant
per què no?
no hi ha res que ho impedeixi o no hi hauria d'haver res
però clar no hi va haver
a Catalunya no vam tenir cap dona enginyer industrial
o arquitecte fins als anys 60 del segle passat
vull dir que és veritat que hi ha àrees del saber
en què tot és molt recent
la primera doctora en medicina va ser el 1882
per tant fa molt més
però en aquesta àrea de ciència i tecnologia
doncs ha estat més dificultós
i tot és molt recent
i les conquestes que són recents
a vegades tenen tendència a ser fràgils
per tant s'ha d'insistir molt
en fer sorgir
dones que estiguin interessades per la ciència i la tecnologia
i com et va sorgir aquesta idea
de voler ajuntar aquestes 100 biografies
100 entenc perquè és un número rodó
i també és donar-li un volum, una força bastant important
però per què el motiu o el motor que et va fer tirar endavant
tu com a home
un llibre parlant d'aquestes 100 dones pioneres
100 catalanes pioneres
100 biografies
bé, aquest és el tercer llibre d'una trilogia
vam començar fa dos anys
amb un que es titulava
100 dones inspiracions creatives
que era
era un llibre que tenia
una cita de cadascuna d'aquestes dones
relacionades amb l'art
i una petita biografia
allò va anar molt bé
que el llibre va tenir un gran èxit
i l'any passat
també per aquestes dates més o menys
vam llançar un altre
que es titula
100 dones catalanes
inspiracions creatives
i era el mateix
perquè
la història en general
i la història de l'art en particular
ha estat escrita per homes
i les dones hi tenen molt poca representació
per tant ens va semblar
que
posar
a disposició del públic
cites sobre art
fetes per dones
tenia el seu interès
aquest segon
va tenir més èxit encara
i vam fer dues edicions
i llavors
parlant amb l'editorial
vam dir
potser podríem enfocar-ho
d'una manera més àmplia
i no només parlar d'art
sinó parlar
de tots aquells camps
on les dones
aquí a Catalunya
han estat pioneres
i aquest va ser
l'objectiu del llibre
el llibre ha requerit
moltíssima feina
de documentació
clar, aquí anava a anar
un àmbit potser és més fàcil de buscar
perquè saps anar directament
a potser una escola
o un museu d'història
en aquest cas
però clar
has parlat d'esportistes
de científiques
no?
vull dir
en tots els àmbits
és qüestió d'anar buscant
i buscant
i d'arxiu
d'arxiu
i d'arxiu
i de biblioteca
però vaja
em sembla que el resultat
és interessant
i de fet
l'acollida que està tenint
és bona
estic content
perquè
bé
sempre s'està content
quan un esforç
es veu recompensat
hem estat buscant
m'agrada molt buscar
a vegades paraules
al diccionari
per entendre també
la dimensió que tenen
perquè hi ha moltes paraules
que gratuïtament
les pronunciem
sense potser ser conscients
de la ressonància que tenen
he estat buscant
com no
pionera
no me la trobava
em trobava pioner
i dic
vinga va
doncs anem amb pioner
capdavanter
que va al davant
obrint camí
als altres
en les exploracions
en el progrés
m'agrada molt
aquest concepte final
d'exploracions en el progrés
perquè
òbviament
totes aquestes dones
també van participar
en aquest progrés
de la societat
tot i que en el moment
no se sabés
qui eren
bé
potser en el moment
se sabia qui eren
després
per diverses causes
algunes
polítiques
socials
culturals
van caure
ideològiques
van caure
en l'oblit
no vam fer
gaire com a societat
per recordar-les
malauradament
i llavors
era qüestió
de rescatar
tot aquest
passat
i present
bo
que tenim
en un munt
d'àmbits
i pensar
que
les dones
no estan
no les podem
encasellar
amb alguns
paradigmes
o amb alguns
estereotips
per exemple
al llibre
hi ha dos dones
que venen
de la cultura popular
una
és la primera
castellera
i l'altra
és la primera
cap de colla
d'una colla
de la patum
en alguna
de les presentacions
un senyor
al que va
la presentació
em va dir
vaia tonteria
posar
la cap de colla
de la patum
que és l'última
per cert
i que només
té 21 anys
et va dir
que era una tonteria
haver afegit
aquesta biografia
jo li vaig dir
escolti
no em sembla
tanta tonteria
pensant que
les dones
han hagut
d'esperar
set segles
per ser
cap de colla
cap d'una colla
de la patum
de verga
per tant
a vegades
són aquests
estereotips
que hi ha
l'alta cultura
i que hi ha
coses
que
bé
que són
de segona
categoria
no a mi
no m'ho semblen
em sembla
que totes les
conquestes
són importants
i parlàvem
de dones
com deies
des de
a partir del segle 3
fins
Mireia Belmonte
també
esportista
d'elit
del segle 21
i fins i tot
la Rosalia
la Rosalia
també
apareix
en aquestes
100 biografies
clar
a més
són
alguns personatges
potser són més fàcils d'accedir
a l'hora de poder documentar-te la seva història
en el cas de les que han estat més difícils
fins on
fins on has hagut d'arribar
per
per
per estudiar
les biografies
d'aquestes persones
del segle 14
13
més enrere
bé
això
una mica
és com un
cistell de cireres
que en treus una
i aquella
potser et porti en una altra
per exemple
tu pots començar
per Dolors Montsardà
i de Dolors Montsardà
et sortirà
Carme Cart
tot sortirà Francesca Bonmeson
per tant
bé
vas lligant
i lligant
i
de segles passats
bé
doncs
busques
comences a
buscar
amb diccionaris
o amb llibres d'història de l'art
per exemple
la primera pintora catalana
que té obra documentada
que no és fins al segle XVII
eh
sí
fins al segle XVII
no es coneix
no hi ha cap dona
que hagi
perquè una cosa
és que ho hagin fet
un altre
és que se sàpiga
que ho han fet
i un altre
és que estigui documentat
que ho han fet
i la dificultat
no és
l'atribució
la dificultat
és provar
que aquella peça existeix
i que aquella peça
està assignada
per aquella dona
no
en el cas de l'art
per exemple
i estaràs d'acord
o no
potser
crec que sí
que
no caldrien llibres
com aquest
no
en aquest cas
si
si no hagués estat
potser
no silenciat
si no
si s'haguessin donat a conèixer
igual que s'han donat a conèixer
els homes
en els seus èxits
bé
jo crec que
o caldrien igualment
en conjunt
n'hem fluixos d'història
no
o sigui
amb el global
eh
sí
perquè per exemple
fa el mes passat
em sembla
el mes de
finals de gener
o començant de febrer
es va escaure
el segon centenari
del naixement
d'enarcís Montoriol
no hi ha ningú
que s'hagi preocupat
per fer un acte
el
programa
d'actes
de centenaris
de la Generalitat de Catalunya
no hi consta
i llavors
tenim un dèficit
com a societat
per conèixer
la nostra història
i els personatges
de la nostra història
si això passa
en el cas dels homes
és encara
molt més accentuat
en el cas
de les dones
no?
Per tant
aquests llibres
a mi em semblen
necessaris
em sembla
i ho puc dir tranquil·lament
bé tranquil·lament
ho puc dir
que aquest és un llibre injust
perquè segurament
un altre autor
hauria triat
unes altres set dones
no?
però jo he dit
quins havien estat
els criteris
que em semblen honestos
i després
evidentment
tot el que ha d'estar
tot el que està
en aquest llibre
està documentat
i tot
tinc les cites
i tinc on ho he buscat
ho he trobat
etcètera
és veritat
que no sabem
qui va ser
la primera brodadora
o la primera planxadora
o la primera
mainadera
o la primera llevadora
tot això
no ho sabem
i clar
algú pot dir
que és la història
de les dones d'elit
però aquesta història
individual
ens ajuda a fer
la història col·lectiva
i són dones d'elit
però no necessàriament
d'una determinada extracció social
per exemple
el llibre
hi ha diverses
anarcosindicalistes
o comunistes
o gent del moviment sindical
o del moviment feminista
que no necessàriament
pertanyen a la classe burguesa
altres sí que són burgueses
però he volgut posar
sincerament
la que era primera
en qualsevol camp d'activitat
independentment
de la seva ideologia
o de si ara
consideraríem
que la seva acció
va ser
prou o no prou
feminista
fer judicis
sobre
com eren
les coses
al segle XVII
o fins i tot
al segle XIX
no crec que
ens faci avançar gaire
almenys conèixeu
no?
almenys conèixeu
sí
i podríem dir
que aquestes
totes aquestes
aquestes feines
aquestes tasques
que han tirat endavant
aquestes 100 dones
en concret
aquestes 100
perquè les has escollit
segons aquests criteris
han canviat
d'alguna forma
el transcurs
el transcurs
de la història
o això es diu massa
perquè tampoc no sabem
com hagués estat
d'una altra forma
és evident
és evident
que no sabem
com hauria sigut
la història
si elles no hi ha estat
però és evident
que
la primera dona
que va crear
una entitat feminista
la primera
que va encapçalar
una manifestació feminista
la primera
que va pensar
en el comerç just
la primera
que es va involucrar
en política
la primera alcaldessa
la primera regidora
han canviat
el curs de la història
i sempre
hi ha d'haver
un primer
el que és segur
és que
totes aquestes 100 dones
són dones
que han tingut
una empenta enorme
que han tingut clar
que
hi havia una
qüestió
a la qual
havien de respondre
la qüestió
que ho atura
tot
o que ho fa
avançar tot
millor dit
és
i per què no
per què jo no puc fer això
per què jo no puc ser
lligenciada en medicina
o per què jo no puc ser
enginyer industrial
o per què jo no puc entrar
a l'Institut d'Estudis Catalans
o per què jo no puc crear
una entitat feminista
per tant
són dones
de valor
d'empenta
i que han tingut
que lluitar
contra situacions
normalment
molt adverses
moltes d'elles
han acabat
en exili
o a la presó
perquè allò que feien
no estava ben vist
no els hi tocava
no?
no tocava
i quan algú
fa el que no toca
encara que tingui raó
doncs
pot acabar
la presó
o a l'exili
totalment
són
100 dones
que
en certa manera
no es que hagin estat
silenciades
sinó que potser
fins ara
segles XIX-XX
no s'han començat
a recuperar
les seves biografies
també precisament
perquè en el seu moment
ni elles mateixes
sabien potser
el poder
que podien tenir
una Virginia Woolf
una escriptora
o d'altres
ara em surt
com era
Heidi Lamar
crec que és
una de les inventors
no sé si precursores
d'aquests satèl·lits
d'aquest wifi
no?
ni elles mateixes
en aquell moment
segurament sabien
d'aquest valor
dual
òbviament
també els hi passava
als homes
vull dir
quan tu fas
un descobriment
però els homes
sí que ho podien fer
és a dir
tenen potser
una mica
una certa tranquil·litat
a l'hora de tirar
endavant certs projectes
home
que les dones
tenen un plus
de dificultat
això és veritat
potser ara
amb alguns camps
menys que abans
però
continua sent
molt complicat
al final del llibre
hi ha dues pàgines
on hi ha un llistat
d'institucions
o entitats
on encara no hi ha hagut
mai cap dona
i són dues pàgines
n'hauria pogut fer
moltes més
però si tu llegeixes
les dues pàgines
te'n dones compte
que quan algú diu
les dones han avançat molt
jo dic
però han d'avançar molt
perquè hi ha
un munt
d'institucions
d'entitats
i de llocs
siguin sindicals
siguin polítics
siguin econòmics
siguin culturals
on encara no hi ha hagut
mai cap dona
al front
perquè
la història del feminisme
a Catalunya
també és una història
complicada
i dura
el feminisme
comença
amb un cert vigor
a finals del 19
començaments del 20
i va avançant
tant de la mà
de dones
a Lliga Regionalista
com d'Esquerra Republicana
a l'època
als anys 20
als anys 30
i té una aturada
brutal
l'any 39
que no és una aturada
de dir
fins aquí hem arribat
no
comença una reculada
d'avenços
que les dones
havien fet
per exemple
la primera alcaldessa
va ser
l'any 1934
i la primera regidora
també
i llavors
clar
són 40 anys
en què les dones
fins i tot
legalment
depenen
en certa manera
del seu marit
i això
no s'acabarà
fins als anys 70
o
finals dels 60
per tant
clar
i després
tot això
tota aquella embranzida
comença a recuperar-se
molt lentament
a partir dels anys 80
i per tant
bé
no hi ha hagut
continuïtat històrica
i això també
ho volia destacar
en el llibre
no?
hi havia
un moviment feminista
molt important
en l'àmbit
de l'esport
de la política
de la cultura
dels sindicats
als anys 30
que va quedar
completament estroncat
i llavors
tot aquell
període
hi ha molt poques dones
que siguin pioneres
en alguna activitat
t'anava
t'anava a fer una pregunta
no sé si fer-li o no
aquest diumenge
és 8 de març
sí
què faràs tu aquest diumenge?
jo aquest 8 de març
llegiré
llegiré
llibres
de
de dones
i
no tinc previst
fer
res més
tot
és una mica complicat
tot això
perquè
a vegades
era una pregunta
una mica personal
però
sí
però a vegades
a vegades
sento
que el moviment feminista
en alguns casos
no li agrada
que sigui un home
que faci això
però crec que és la rata
de
de concebre
o així
crec que no és la manera
com s'enfoca
em refereixo
o com es vol
que s'entengui
no no
jo sempre dic
que a totes
les batalles
i a totes
les conquestes
has de buscar
aliats
i llavors
m'agradaria
que hi hagués
més homes
aliats
amb tot això
clar
és que l'home
no és excloent
d'aquest moviment
al contrari
també
és una necessitat
mutua
per recol·locar-nos
tots en un punt
molt igualitari
jo estic d'acord
però a vegades
em fan sentir
no em fan sentir
exactament això
per exemple
dels llibres anteriors
i d'aquest
hi he fet
moltes presentacions
en llibreries
en locals
de l'Òmnium
en museus
però no hi ha
cap associació
de dones
que m'hagi convidat
a parlar
i llavors
a vegades
els estereotips
la manera
de ser
estableixen
unes barreres
que també
hauríem de trencar
jo sempre dic
que les dones
en molts àmbits
no és que hi hagi
un sostre
de vidre
és que hi ha
un sostre
de formigó
però
si això
ja és tan complicat
aquestes
barreres
horitzontals
hauríem d'intentar
trencar
les barreres
verticals
que ens separen
a vegades
dels homes
crec que
si busquéssim
tots aliats
ens aniria millor
amb un munt
de processos
doncs escolta
que sàpigues
ja per anar acabant
perquè en breus
hem de deixar
l'entrevista
que sàpigues
que a mi
em fa molta il·lusió
que vinguis aquí
a parlar d'un llibre
de dones
a mi també
vull dir
sense excloir
cap grup
ni home
ni avui
ni cap dia
però
enfocant-ho
des de potser
aquest moviment feminista
que no l'exclou
ni la part
al contrari
també es busca
aquesta igualtat
en molts sectors
no només
en el mateix
moviment
i crec
vaja
parlo
òbviament
en nom meu
però m'agradaria
parlar
en nom de moltes dones
quan dic
que aquest moviment
no tanca les portes
al contrari
és molt necessari
que també
molts homes
tots els homes
coneguin moltes coses
que es xerren
es comenten
es debaten
i s'exposen
a aquestes trobades
no només el dia 8
sinó al voltant
quan a mi em diuen
per a qui és aquest llibre
dic que és per a les dones
però dic sobretot
és pels homes
perquè sàpiguen
les dificultats
que han posat
les dificultats
que han tingut
i que hauríem de jugar
un paper
una mica
de fer un pas
al costat
i deixar avançar
o conjuntament
almenys ajudar
o conjuntament
ajudar
que sigui una ajuda
que no siguem un destorb
exacte
ni uns ni els altres
escolta Antonio
hem de deixar aquí
l'entrevista
m'ha passat molt ràpida
i tenia ganes
també de preguntar-te
i de parlar també
d'aquesta col·lecció
que tens
de
una col·lecció privada
a veure si ho dic bé
de gravats i llibres d'art
sí
atenció
800 gravats
que tens
ha augmentat una mica
però
més
a més ets membre
honorari
de la Reial Acadèmia
de Belles Arts
de Sant Jordi
Déu-n'hi-do
m'hauria agradat
també parlar d'aquest tema
però mira
ho puc venir un altre dia
mira doncs encantada
encantada de poder parlar
d'altres temes com aquest
així que
sempre que vulguis
pots tornar aquí a la ràdio
i al programa
a la plaça Mireia
que vagi molt bé
aquesta xerrada
aquesta presentació
espero a tots els oients
a dos quarts de vuit
que el llibre té
no té pèrdua
ja veuràs
molt bé
que està molt a prop
segur
una abraçada
i moltes gràcies
Antoni
gràcies
adeu
adeu
a nation
turns its lovely eyes
to you
what's that you say
Mrs. Robinson
John Joe has left
and gone away
hey hey hey
hey hey hey
hey hey
hey hey
hey hey
hey hey
—
Bona tarda, us informa Kilian Sabria.
Bona tarda, us informa.
El Parlament accepta per una àmplia majoria reconèixer la violència institucional o la digital com a formes també de violència masclista.
La intenció és incorporar-ho a una reforma de la llei que ara començarà la tramitació i que els partits s'han compromès a reprendre en la pròxima legislatura,
conscients que les eleccions enfrenaran el debat.
Parlament, Sara Riera.
Hola, bona tarda.
Del que es tracta és d'acabar protegint més i millor les dones i un canvi clau per fer-ho és ampliar el concepte per incloure, per exemple, la violència institucional,
tal com l'ha definit la diputada d'en Comú Podem, Susana Segovia.
Especificen que la violència institucional s'exerceix per acció però també per omissió,
que és responsabilitat de totes les institucions públiques defensar els drets de les dones i defensar les dones víctimes de violència masclista
i que no fer-ho o fer-ho malament és també violència institucional i és també una violència masclista.
Sara Riera, Catalunya Ràdio, Parlament.
Els restaurants, a partir d'ara, hauran de tenir envasos reciclables perquè els clients que no s'acabin el que els han servit s'ho puguin endur a casa.
És una de les mesures de la nova llei de reducció del malbaratament alimentari que ha aprovat el Parlament.
Albert Durant.
Hola, bona tarda. La nova llei preveu, entre altres qüestions, que s'incentivi el consum de productes de caducitat pròxima o a granel,
que escoles, hospitals i serveis assistencials tinguin plans per reduir el malbaratament
i que els restaurants hagin de facilitar que els clients es puguin endur el menjar que els sobra.
Ho explicava el diputat socialista Raül Moreno.
El sector de la restauració i de l'hostaleria haurà de facilitar als seus clients endur-se a casa els aliments no consumits,
en envasos biodegradables, reciclables i sense cost.
La llei permet també que el consumidor pugui portar-se a un vas.
La nova llei també té un règim sancionador que preveu multes de fins a 150.000 euros en els casos més greus.
Albert Durant, Catalunya Ràdio, Parlament.
La Fiscalia Suïssa investiga Joan Carles I.
El rei Emèrit hauria rebut l'any 2008 100 milions de dòlars per part del rei de l'Aràbia Saudita,
segons ha publicat un diari suís.
Les autoritats suïssa sospiten que hi hauria algun vincle entre els 100 milions de dòlars de donació
i la construcció de l'AVE a la Meca.
El monarca els hauria dipositat en un compte corrent a Génebra,
nom d'una entitat per amanyena de la qual ell és l'únic beneficiari, segons el diari suís.
Joan Carles va retirar diners d'aquest compte durant anys
i el 2012 va lliurar 65 milions de dòlars a Corinna Lars.
L'estat federat alemany de Turingia ha relegit el primer ministre Bodo Ramelow de l'esquerra.
D'aquesta manera es tanca una crisi política que es va agreujar fa un mes
quan el candidat del Partit Liberal va guanyar la votació amb el suport dels vots
de la formació ultranacionalista de l'ultradreta alternativa per a Alemanya.
Berlín Oriol Serra.
Bona tarda. L'estat lliure de Turingia tindrà un any d'oxigen fins a les eleccions avançades
que es preveuen per a la primavera de l'any vinent.
La majoria simple que sumen l'esquerra, el Partit Socialdemòcrata i els verts
han permès la reelecció del postcomunista Bodo Ramelow,
primer ministre de Turingia entre el 2014 i la tardor del 2019,
quan van tenir lloc les últimes eleccions regionals.
En el seu primer discurs al Parlament d'Erford, Ramelow ha passat comptes amb alternativa per a Alemanya,
partit el que ha acusat d'estar darrere de les amenaces i provocacions incendiàries
contra la seva família i d'altres polítics a Turingia.
Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Berlín.
I ara, festivals i una demanda del govern.
Que demana, Blay, més dones, artistes nous i més català.
Sí, la Generalitat ha anunciat canvis en les polítiques de subvencions
que premiaran aspectes com el gènere, el talent emergent i la sostenibilitat.
El Departament de Cultura ha anunciat aquestes mesures
després de fer un estudi d'impacte dels 250 festivals als quals dona suport.
L'any 2019, la presència de dones als cartells va ser d'un 35%
i la d'artistes que canten en català va arribar al 30%.
En nombre de públic, el Primavera Sauna encapsala aquesta llista
que en total van rebre més de 2 milions d'espectadors,
un 4% més que l'any anterior.
L'estudi també constata que la majoria dels festivals són a l'estiu
i Cultura afirma que treballa perquè reparteixin més durant l'any.
Esports, Roger Arbusà.
La direcció de la Volta a Catalunya de Ciclisme presentada avui
assegura que no ha rebut cap ordre d'ajornar la competició pel coronavirus.
El Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes garantiran l'obligació
de disputar a porta tancada els partits d'equips espanyols
contra equips de la zona de propagació del virus,
sobretot del nord d'Itàlia.
En aquest sentit, el València de bàsquet i el de futbol s'hi mostren en desacord.
El Barça de bàsquet juga avui a la pista de l'Alba de Berlín a l'Eurolliga.
A les vuit, el partit en directe al web i a l'app de Catalunya Ràdio.
A l'Eurocup, Joventut, Unicaja de Màlaga.
A tres quarts de nou, els badalonins ja no tenen opcions de passar als quarts de final.
A la Copa de Futbol, a les nou, Mirandés, Reial Societat.
Tornada de les semifinals.
Els bascos, amunt, dos a un a favor de la nada.
I a l'espanyol, Marc Roca continua sense entrenar-se amb el grup
encara amb problemes del turmell.
El migcampista és dubte per jugar diumenge al Camp de l'Assassona.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sí, sí, sis minuts. Bona tarda.
Avui s'ha convocat un ple extraordinari per tal de votar l'aprovació inicial
de la modificació del Pla General Metropolità,
afectant a la zona de Torre Blanca més propera a la carretera Reial.
De fet, aquest és l'únic punt, inclòs en l'ordre del dia de la trobada.
Si s'aprovés aquesta mesura, la modificació permetria continuar desplegant
el conveni urbanístic de la Vall de Sant Just,
el que contempla el trasllat de les construccions que s'havien de fer
en aquest espai natural cap a sol urbà del municipi.
Concentrarà sobretot el nou barri de Torre Blanca,
un àrea que encara s'ha d'acabar de conformar.
Aquesta sessió extraordinària tindrà lloc avui a partir de dos quarts de set de la tarda
a la sala de plens de l'Ajuntament
i es podrà seguir en directe també a través de la pàgina de YouTube del Consistori.
I a Sant Just se li ha entregat un distintiu internacional
de qualificació i reconeixement públic
a favor de la igualtat de gènere en l'àmbit municipal
que emet l'associació For Gender Seal.
El segell SGCity 5050 s'atorga als ajuntaments
que destaquen per la integració de la perspectiva de gènere
en les seves polítiques i actuacions.
És la primera eina més que permet fer una avaluació
de la implantació i gestió de polítiques de gènere
en l'àmbit dels governs locals
que alhora és revisable cada dos anys
al temps del que es posa l'Ajuntament
per implementar les accions recollides en el pla de compromís
a favor de la perspectiva de gènere transversal
tant a nivell intern com en les seves polítiques públiques.
I que el llibreter ha anunciat la seva programació
per aquest mes de març
amb un conjunt d'actes que s'encetaran avui mateix
ja que a partir de dos quarts de vuit del vespre
es presentarà a la llibreria
l'obra 100 pioneres catalanes d'Antoni Chalong
en un acte tot i així que conduirà Alicia Casals
pionera de la robòtica que s'acompanyarà de l'autor.
L'obra pretén ser un recull de les biografies de dones
que han acomplert fites en camps molts diversos
les quals no han tingut el reconeixement que mereixen.
De fet, el llibre va estar un ampli espai de temps
des del segle III i fins als nostres dies.
Algunes de les escollides han estat
Elisaba, Mireia Belmonte, Muriel Casals o Carme Ruscalleda.
Fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació
al Sant Just Notícies edició vespre.
A les 7. Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
It's okay if you're coming with me.
It's all right.
It's all right.
It's all right.
It's all right.
It's all right.
It's my love.
It's my love.
It's your love.
Can we take an eternity to break us?
Can we take a form of stars to hold us?
It's your love.
It's my love.
It's my love.
It's your love.
Can we take an eternity to break us?
Can we take a form of stars to hold us?
It's my love.
It's all right.
It's my love.
It's my love.
It's my love.
It's my love.
It's my love.
It's my love.
It's my love.
It's my love.
If I lose my fame and fortune.
Really don't matter.
And I'm homeless on the street.
On the street.
Oh, Lord.
And I'm sleeping in Grand Central Station.
Oh, okay.
It's okay if you're sleeping with me.
It's my love.
It's my love.
As the years they pass us by.
Years, the years, the years, the years.
We stay young through each other's eyes.
Each other's eyes.
And no matter how we get on.
It's okay as long as I got you, baby.
It's your love.
It's my love.
It's my love.
It's your love, baby.
And we took an eternity to break us.
Tens upon the Stars wouldn't hold us.
It's my love.
And we're mine in the endure.
If we take an eternity to break us.
Tens upon the Stars wouldn't hold us.
If I should die this very day
Don't cry
Cause on earth it wasn't meant to stay
And no matter
What the people say
I'll be waiting for you
After the judgment day
Cause your love
Is my love
And my love is your love
If we're taking eternity to break up
And it seems like I will start to hold up
Your love is my love
And it's my love
My love is your love
If we're taking eternity to break up
And it seems like I will start to hold up
Your love is my love
And it's my love
If we're taking eternity to break up
And it seems like I will start to hold up
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a l'encat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Crazy the Nars Barley.
En set aquesta segona hora de la plaça.
Mireia, passa ara mateix un quart de set de la tarda.
Parlàvem amb en Toni Jalong a la primera hora.
Espero que us hagi agradat l'entrevista.
I si podeu, recordeu que avui a dos quarts de vuit
fa la presentació d'aquest llibre de 100 catalanes pioneres
que el llibre té, així que és una cita que no us podeu perdre.
Us deixo ara mateix amb aquest Crazy.
I just knew too much
Does that make me crazy?
Does that make me crazy?
Does that make me crazy?
Ah, so please
And I hope that you will have it in the time of your life
But think twice
That's my only advice
Mmm, come on now
Who do you, who do you, who do you, who do you think you are?
Ha, ha, ha
Bless your soul
You really think you're in control?
Well
I think you're crazy
I think you're crazy
I think you're crazy
I think you're crazy
Just like you
My heroes had the heart to lose the lives I want to live
And all I remember
Is thinking I want to be like this
Mmm, mmm
Ever since I was little
Ever since I was little
It looked like fun
If there's no coincidence I've come
Mmm
And I can die when I'm done
But maybe I'm crazy
Maybe you're crazy
Maybe we're crazy
Probably
Fins demà!
Seixanta i més!
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes...
Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre.
I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu, seixanta i més!
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Ara escoltes ràdio d'Esbert
Sintonitzes ràdio d'Esbert
Per la ràdio de Sánchez
Durant a huipul uuuh
Can you hear it?
There's someone behind a wall making the same sounds
Can you hear it?
It sounds like you and me when we're making love
Who is it?
You said you wish they would have taken such a long time
She was my neighbour
When we were 13
She moved back in
There's not much between us now
Do you know what I mean?
She's only a friend of a friend of a friend of a friend
She's never home but she plays in a band
I don't know if you understand
She's only a friend of a friend of a friend
I had a dream that you walked through the door
I can't recall her name anymore
Please believe that I'm your man
She's only a friend of a friend of a friend
I'm only a friend
Can you feel it?
Someone sliding up and down the ceiling
Breathing
He is synchronising with a beating heart
With a beating heart
She was my neighbour
When we were 13
She moved back in
There's not much between us now
Do you know what I mean?
She's only a friend of a friend of a friend of a friend
She's never home but she plays in a band
I don't know if you understand
She's only a friend of a friend of a friend
I had a dream that you walked through the door
I can't recall her name anymore
Please believe that I'm your man
She's only a friend of a friend of a friend
I'm only a friend of a friend of a friend of a friend of a friend
She's never home but she plays in a band
I don't know if you understand
She's only a friend of a friend of a friend of a friend
I had a dream that you walked through the door
I can't recall her name anymore
Please believe that I'm your man
She's only a friend of a friend of a friend
Friend of a friend de Lake Malawi
és el que estava sonant
una cançó, per cert, del Club Alternatiu
de l'espai que teníem amb el Pau Martínez
cançons com aquesta ens recomanava ell
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas
juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent
No saps a què t'estàs perdent
I t'ho perds des de fa molt
De veritat t'ho vols seguir perdent?
Si no veus esport femení
T'estàs perdent la meitat de l'espectacle
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
La Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Col·labora en Ràdio d'Esvern
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
A veure, hi ha alguna icona d'una ampolla de plàstic aquí?
No!
I d'una llauna?
I d'un bric?
Els envasos de plàstic, les llaunes i els brics que llences el gris, no van al gris, i ho saps? Van al groc!
Ciutadania, empreses, institucions, reciclem bé, separem bé!
Generalitat de Catalunya!
Col·labora Ràdio d'Esvern!
Cara a bé! Un programa per a arqueòlegs de la música moderna!
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys!
Música sense etiquetes ni dates de caducitat!
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor!
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat!
De veritat que...
Jo no puc!
Així jo no puc treballar!
Algú perquè està davant!
No, no, no!
Som una bona colla!
I tant! Pessigolla!
Pessigolla, pessigolla!
Ui, ui, ui!
Es posa molt calent tot!
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvern!
Un lloc de tots i per tots!
Efectivamo!
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Una cançó que ens recorda a fa uns quants anys aquest que estava cantant.
Es diuen que Elisi la cançó es diu Trick Me.
Ara mateix marquen dos quarts de 7 en punt de la tarda.
I showed you that I loved you more than once.
There's nothing left there to decide.
Said you might trick me once.
I won't let you trick me twice.
Freedom to us has always been a trick.
Freedom to you has always been whoever landed on your dick.
Seen anything you want too many times.
Send you might trick me once.
I won't let you trick me twice.
No...
I change me once.
I won't let your trick me twice.
My trick me once.
I won't let you trick me twice.
No...
I change me once.
I won't let you trick me twice.
You won't let you trick me twice.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit