Música
Doncs bé, si ahir tancavam el programa amb una cançó de Zaf,
avui obrim també amb una cançó de Zaf, aquesta es diu En Rebé.
I amb aquesta cançó us donem la benvinguda a tots i a totes que esteu sintonitzant
Ràdio d'Esvern i que esteu escoltant ara mateix la plaça Mireia.
5 i 11 de la tarda, molt bona tarda a tothom, esperem que estigueu tots la mar de bé
i que estigueu gaudint d'aquests dies i d'aquestes temperatures d'allò més agradables.
Amb aquesta cançó avui us comentarem el sumari del programa d'avui.
Així que som-hi amb el programa número 611.
Avui en el programa que us portem començarem amb...
Amb què començarem?
Doncs bé, començarem amb una trucada d'allò més especial.
Parlarem amb la Marta Serna.
Ella és en Justenca, viu o vivia, de fet, al barri del Maslluí.
I no sé si recordareu un incendi que va haver-hi el passat 24 d'agost
a un pis de l'edifici del carrer Violeta Parra.
Doncs bé, era el seu pis.
Ella vivia allà, arrel d'aquesta incidència,
en el qual no haver-hi cap ferit.
S'hi van desplaçar cinc dotacions de bombers.
Doncs bé, s'ha quedat actualment sense un allar, sense el seu pis.
Parlarem amb ella del que va passar
i també ens dirà, d'alguna manera,
com la podeu o la podem ajudar a tots els enjustencs.
Parlarem amb ella, com dèiem, la Marta Serna.
Això serà a la primera hora.
Escoltarem també l'entrevista de comerç.
Avui anirem cap a l'Horticultura Isart,
a la carretera de la Vallvidrera, sense número.
L'entrevista número 36 d'aquesta campanya,
sense anar més lluny.
I seguirem també amb la tertúlia de cinema,
que ja sabeu que l'hem mogut d'horari.
I si no ho sabíeu, doncs us ho diem ara mateix.
Doncs sí, a partir de dos quarts de sis de la tarda,
tertúlia de cinema amb els nois més joves d'aquest programa.
Seguirem a la segona hora parlant de frases desfetes.
Ho fem amb l'Oriol Lluc,
que a més avui barrejarà dos temes d'allò més curiosos,
i són les estafes, per un costat, i els pastissos.
Segurament us sonen, per exemple, frases com
donar gat per llebre,
o prendre el pèl,
o fer els ulls grossos,
o descobrir el pastís.
Doncs bé, ens explicarà l'origen de totes aquestes frases.
Si hi ha algú que té alguna curiositat
més concreta per saber l'origen d'una frase
feta, ja sabeu que ens ho podeu fer arribar
a través del nostre Twitter,
arroba pel, la guió baix Mireia,
o també a través del telèfon
de la ràdio, del mòbil,
de la ràdio, al 610-777-015.
Doncs bé, com que hem canviat
podríem dir d'horari la tertúlia de cinema,
doncs l'últim espai que tindrem avui
serà l'espai d'economia,
amb l'economista Rafel,
que ens posa el dia de tots els temes
d'economia relacionats amb aquesta gran crisi
que està provocant la Covid.
Tot això és el que us portem per avui,
per aquest programa 611 de la plaça Mireia.
Així que un cop més,
benvinguts a tots i a totes,
i som-hi!

al mar, anzi portarti il mare.
C'è troppa luce dentro la stanza,
questo caldo che avanza,
io non dormirò.
E scusa se non parlo abbastanza,
ma una scuola di danza
nello stomaco.
E parla senza musica con te.
E' vera che la musica non c'è.
in fondo a tutto quello che volevo,
lo volevo con te.
E sembra stupido,
ma ci credevo,
e ci credevi anche te.
E non è facile trovarsi mai,
oh mai, oh mai.
e tu mi dici meglio se ora vai,
ormai è tardi.
C'è troppa luce dentro la stanza,
questo caldo che avanza,
io non dormirò.
E scusa se non parlo abbastanza,
ma una scuola di danza
nello stomaco.
E parla senza musica con te.
sei bella che la musica non c'è.
Sei bella che la musica non c'è.
sei bella che la musica non c'è.
sei bella che la musica non c'è.
És vera que la música no s'ha.
5 i 17 de la tarda entrem a la primera trucada, tal com us anunciava tenim la Marta Serna al telèfon. Marta, bona tarda.
Hola, bona tarda, Mireia.
Molt bona tarda, benvinguda al programa, benvinguda també a l'emissora, a Ràdio d'Esvern. No sé si anteriorment hi havies passat pels micròfons o pels telèfons en l'actualitat. En tot cas, et dono la benvinguda.
Doncs moltes gràcies, no? És la primera vegada que estic amb vosaltres.
Doncs mira, sempre hi ha una primera i després diuen que la ràdio enganxa, eh? Això apunta-t'ho.
Escolta, Marta, tenim avui aquí el telèfon perquè hem de parlar d'un succès, podríem dir, que et va passar a tu, et va afectar directament en primera persona el passat mes d'agost, a finals d'agost, el 24 d'agost,
quan, malauradament, va haver-hi un incendi al teu pis. No van haver-hi ferits, tu vas sortir ben parada en aquests sentits, és a dir, no va haver-hi cap dany personal,
però, malauradament, degut o derivat d'aquesta situació, et trobes en un panorama, potser, que, doncs bé,
si hi ha algú que ens escolta i et vol donar un cop de mà, doncs estaria més que benvinguda. Explica'ns una mica en quina situació et trobes, perquè et puguem ajudar.
Doncs mira, et comento com va quedar el meu pis. Els danys van ser afectació per fum, d'escarfó, el dormitori i el vestidor.
Cuina, menjador, rabador, safareig, bany, van quedar de destrucció total.
Per tant, doncs clar, jo m'he vist al carrer. Estic al carrer des del dia de l'incendi.
El dia 3 de setembre em van comunicar oralment que em busqués un lloc per viure,
que l'assegurança es faria càrrec de les despeses de lloguer d'un pris
mentre es duresin les obres de reforma del meu habitatge, previstes per un a tres mesos.
Porto buscant setmanes a través de les immobiliàries, família, amics, coneguts,
i no trobem cap propietari o propietària que em vulgui jugar al pis per una curta durada de temps
amb un contracte oral, no escrit, contemplat del dret civil, no derogat, simplement endassús, que és diferent.
Per tant, tots demanen signar un contracte per un temps mínim de sis mesos.
Això implica que els mesos que hi hagi entre la finalització de l'obra i el contracte de lloguer
els hauria de pagar jo.
Per tant, clar, com voleu que pugui pagar dos pisos?
Per tant, jo faig una crida des d'aquí, des de la Ràdio d'Esbert,
a tota la ciutadania de Sant Just,
per tal que si alguna persona disposa d'un allotjament per jugar-me per un temps curt
entre un i tres mesos,
si us plau, poseu-vos en contacte amb mi
al meu telèfon
al 699
122
803
o també ho podeu fer
trucant a la Ràdio, a la Ràdio d'Esbert.
Aleshores, doncs bé,
si teniu un pis tancat,
us demano m'ajudeu.
Si teniu un lloc per dormir,
ho paga l'assegurança.
Això sí,
per un temps curt.
Fins ara,
estic en hostals.
Això també és caríssim,
perquè m'estic deixant molts diners.
I el més greu,
que això no ho paga l'assegurança.
L'assegurança em passa a un lloguer.
I el lloguer no s'entén amb el pagament d'aquestes vivendes,
tot i que siguin hostals.
Ha de ser un lloguer de vivenda.
Correcte, sí.
I tots els,
podríem dir,
aquests danys col·laterals,
més enllà de la part econòmica,
t'ho recolza d'alguna manera l'assegurança
o algun altre òrgan,
no sé,
de la mateixa,
de la propietat de la finca,
podríem dir,
o de les finques.
Sí,
de la propietat de la finca,
doncs això,
que em van comunicar
que em busqués un habitatge
i es faria càrrec
de les despeses del lloguer.
En canvi,
la meva assegurança,
doncs,
les despeses d'allotjament
no m'ho cobreix,
perquè no estan dins de la prima,
de la quota.
Per tant,
però sí que ho tinc,
tinc aquest recolzament
per part de l'assegurança
del propietari.
Per tant,
tot i...
Digues, digues, Marta.
Digues.
Tot i havent dos assegurances,
el que em trobo
que en el mercat lliure
no hi ha ningú
que em vulgui fer
un lloguer
per un curt temps,
per una curta durada de temps.
Tenint diners.
I en aquesta búsqueda,
en aquesta crida que fas,
hi entren, per exemple,
per si hi ha algú
que també està escoltant
i t'ho pot oferir,
hi entren, per exemple,
habitacions d'una casa
que te la puguin llogar?
Sí, esclar.
Però ha de tenir
unes mínimes condicions
d'higiene,
de dignitat,
això també és important
contemplar-ho
i dir-ho.
Perquè fins ara
no has tingut una opció
més enllà d'aquesta
que comentaves, no?
d'immobiliàries
que et fan signar
contractes en paper
i a més d'una durada mínima
que tu no pots
agafar
ara mateix,
no hi ha cap altra opció
de menys durada
sense que no sigui de paper,
no t'hi has trobat
amb cap immobiliària
que t'ho hagi ofert.
Exacte,
no m'he trobat.
Per tant,
doncs clar,
tots volen signar
un contracte.
Si hi ha un contracte
entre mils,
doncs hi ha
una obligatorietat
per llei
que t'obliga
que els habitatges
de lloguer
a l'actualitat
hi ha un mínim
de durada
que són sis mesos.
Clar,
com a inquilí
pots marxar
quan vulguis,
però
estàs obligat
a fer el pagament
dels sis mesos.
és per aquest motiu
que jo no puc tenir
una duplicitat
de pagament
de dos pisos.
El meu,
quan ja el tingui
arreglat,
que m'han dit
que entre un i tres mesos
el tindran.
A partir d'ara,
entenc.
A partir d'ara,
sí.
I el que
tingui
com a provisional.
Clar.
Doncs,
Marta,
ens anotem
o repetim
si et sembla
el teu telèfon
al 699-122-803
per si hi ha algú
que ens està escoltant
i que bonament
també vol
i et pot ajudar
en aquest període
de temps
que mentrestant,
doncs bé,
diguéssim que
les ajudes externes
no són
les que et puguin
valdre
ara mateix.
I des d'aquí
també intentarem
fer el que puguem
a través de les xarxes
que avui en dia
també és un lloc
on funciona
d'altaveu
perquè la gent
ho vegi
i ho llegeixi
i a veure si tens sort,
Marta,
i pots,
doncs bé,
tenir aquest allotjament
donant el temps
que no pots tornar
al teu pis
que esperem
i desitgem
que sigui
ben aviat.
Moltes gràcies
i agrair-vos
la possibilitat
de la difusió
de la meva necessitat
d'un pis
arrel de l'incendi.
Això,
com sempre dic,
és una plaça
i aquí crec que
hi té cabuda tothom,
per tant,
Marta,
nosaltres,
encantats
de poder-te donar
aquest petit espai
de poder reclamar
aquesta necessitat teva.
Teníem també
una abraçada
i molta sort,
desitgem molta sort,
Marta.
Moltes gràcies,
perquè sí,
necessito un lloc
com viure urgentment.
Doncs esperem,
esperem de debò
que el trobis
i que,
en fi,
que des d'aquí
també puguem fer
el màxim
per apropar-te
a aquest habitatge
que estiguis
trobant mentrestant
i seguim
estant aquí
pel que necessitis
i el que necessiteu
per la gent
que ens està escoltant.
Una abraçada,
Marta.
Moltes gràcies.
Adéu.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Sense anar més lluny.
Un espai
per donar a conèixer
el comerç
i els serveis
de Sant Just
amb el suport
de Ràdio d'Esvern.
Compro a Sant Just.
Estimo Sant Just.
Bé,
hola a tothom.
Avui,
sense anar més lluny,
ens trobem
a la carretera
Vallvidrera,
sense número
a l'Horticultura
i Sart
i avui
em trobo
amb el Jordi
que és l'encarregat
i propietari
de la botiga
i ens explicarà
una mica
el funcionament
i una mica
la història
de l'Horticultura
i Sart.
Bé,
doncs,
hola Jordi.
Hola,
bona tarda.
Bé,
Jordi,
quins són els
principals serveis
que oferiu?
amb el nostre viver
ja vam començar
amb els meus avis
que vagi a la carretera
reial d'aquí a Sant Just,
que venien de Sarrià
de Barcelona
i llavors allà
també es podria venir
alguna cosa,
però la venda
va començar
el 92
quan el viver
que teníem
a Sarrià
va tancar.
Potser quan estàvem allà
veníem
més de professionals
que particulars
i aquí també
és compartit,
no?
És compartit
entre els professionals
que hi ha per aquí
a la zona
i els particulars
que es venen
a comprar.
Llavors,
bàsicament,
nosaltres fem planta
de flor,
planta de temporada
i arbustets,
però per oferir
un servei al client
també actualment
tenim algun arbust
més grandet,
però simplement
intentem tindre
un gènere
que la gent
la pugui emportar
en el seu cotxe.
Hi ha vegades
que hi ha
els jardiners
diferents,
que tenim les seves
furgonetes i així,
no?
Però,
és una planta
que la gent
se la pugui endur
a la planta,
doncs,
ja ha estat un camió
en pluma
i ha estat una altra història.
Val, Jordi,
fa molts anys
que us podem trobar
aquí a Sant Jús.
A Sant Jús,
a la carretera
de Vallal,
els meus avis
van vindre
l'any 56
i per llavors
venia molt poca cosa
perquè els veïns
de la carretera
bàsicament es produïa
planta per dur
a vendre
al carrer Ingrid de Sarrià
que va començar
l'any 1924
al meu avi
i llavors
va vindre aquí a Sant Jús
perquè era un terreny llogat
i clar,
llavors s'edificava,
es va edificar
i vam anar marxant
i fins al 92
que definitivament
es va deixar
al carrer Ingrid.
Aquí al viver
del camí de Vallvidret
vam començar
només produint planta
que això era un terreny
i vam convertir en viver
i vam començar
l'any 75,
74, 75
i llavors
a partir d'aquí
doncs es va fer el viver
primer produïm
i se seguia venent
al carrer Ingrid
i de mica en mica
vam vindre gent
de Sant Jús
a comprar
primer que evidentment
els jardiners
els professionals
i després
algun particular.
però de mica en mica
també a Sant Jús
hi ha molta gent
que té jardinets
i que té afició
a les plantes
i això ha fet
que la gent
anés coneixent
i també venen
bastants particulars.
Vull dir que ara
podem dir que estem
fent les dues coses,
venda particular
i venda professional.
Jordi, ja que tu ets
bé, la tercera generació
com tu et vas decidir
a seguir
podríem dir
d'alguna manera
la jerarquia
d'aquest negoci
i seguir
amb
horticultura
a la jerarquia
i a la jerarquia
i a la jerarquia
i a la jerarquia
quan ho va començar
també
encara que era
una altra època
la seva dona
la meva àvia
també treballava
al viver
vull dir que no és una cosa
que només fos l'home
i llavors la meva mare
que era la filla gran
es va posar també
treballant al viver
des que era petita
i bàsicament
va estar estudiant
fins als 12 anys
llavors va venir la guerra
i després de la guerra
va haver d'ajudar
per tirar endavant
el negoci.
Va tenir un germà
que era molt més jove
que desgraciadament
va morir també jove
i llavors ella
és la que després
va portar
doncs el negoci
que havia anat
al seu pare
d'alguna manera
i tots vius
quan jo vaig estudiar
a l'escola de jardineria
i quan vaig acabar
d'estudiar
a l'escola de jardineria
doncs em vaig posar
a treballar a casa
perquè també
vaig veure el que m'agradava
i que hi tenia possibilitats
de tirar endavant
i de continuar
a ser més no
i això és el que he fet
després
hi havia
vaig estar dels anys
que era viva la mare
treballant conjuntament
i després treballant jo.
Val
a nivell de planta
arbre
interior
exterior
quin podríem dir
que és el producte
que té més sortida?
Nosaltres
bàsicament
treballem per planta
d'exterior
o sigui
planta
de flor
i planta
no massa gran
però planta
de temporada
i planta vivàs
però de fora
d'exterior
llavors tenim
un petit hivernà
que com a complement
igual que tenim
un complement
de tenir uns quants testos
i complement
d'unes terres
i algun producte
fitosanitari
però això són complements
bàsicament
el producte
que oferim
és planta
d'exterior
tant pel sol
com per la sombra
vull dir
per jardí
per terrassa
per balcó
però planta
d'exterior
quin podríem
quin podríem dir
que és el perfil
de clients
que trobem aquí
a Horticultura
és art
el perfil
és molt ampli
perquè hi ha
des d'aquella persona
que sobretot
amb tot això
del Covid
que ha vingut
a buscar
unes plantetes
perquè al nen
li agrada una planta
com gent
que ja dic
que té
només un balconet
o una cosa petita
gent que té
una terrassa
que a vegades
li fa fer
amb un jardiner
o amb un dissenyador
fan el disseny
de la terrassa
però després
el manteniment
se'l fa ell
vull dir
quan
a vegades demana
amb el jardiner
que s'han jurat
moltes jardiners
que no són grans
empreses
quan dic que no són grans
és per un nombre
de treballadors
que tenen
no perquè no siguin
bons professionals
sinó que són bons professionals
i llavors
doncs van a fer
el manteniment així
dels depodes
de coses més difícils
de fer
però cada cop més
la gent s'aficiona
a ser ells
els que compren
la planta petita
i se la planten ells
i la canvien ells
llavors
aquest tipus de client
n'hi ha de tots
nivells socials
vull dir que un tindrà
un jardí més gran
una altra una cosa més petita
però el poder adquisitiu
és molt variat
la gent que es ve a comprar
no podem dir
que sigui només
un tipus de gent
i ja dic
que els jardiners
vull dir que a vegades
venen al viver
a buscar coses
els de l'entorn
perquè ho tenen a prop
que són de Sant Jus
o d'Esplugues
o de Perquia a prop
o de Sant Joan d'Espí
però llavors
hi ha
altres jardiners
empreses més grans
que venen
de més lluny
perquè aquí també
la peculiaritat
del viver
és de conservar
moltes varietats diverses
vull dir que a vegades
hi ha vivers
que no tenen tanta varietat
i nosaltres tenim
molta variació
de coses
que hem anat conservant
al llarg dels anys
que a vegades
hi ha vivers
que no ho fan
perquè a vegades
fas una planta
els vivers
que en fan moltes
en fan 10.000
d'una classe
però si només
en venen 1.000
al cap de dos anys
que només venen 1.000
de les 10.000
ja no en fan més
llavors hi ha varietats
que es perden
perquè ja ningú les fa
i la gent
sense voler
és molt rutinària
vull dir que a vegades
la gent acaba plantant
el mateix que té el veí
el mateix que té l'altre
cada any planta el mateix
i llavors la gent
que té una certa inquietud
en plantar coses diferents
doncs sap que aquí
pot trobar varietats
diferents
que en altres llocs
són difícils de trobar
llavors hi ha professionals
jardiners d'empreses
que venen a buscar
o ens demanen
aquest tipus de planta
a vegades
que els costa trobar
però segueixen planta
molt minoritària
aquestes coses
més diferents
són ranes
més que exòtiques
són plantes
que la gent deixa
de cultivar
perquè no estan de moda
o pel que sigui
o sigui jo puc dir
que el client
és molt divers
el que tenim
des d'aquest professional
gran
que buscà una cosa concreta
el professional
més petit
perquè ho treu a prop
i de la gent particular
que ve
doncs hi ha gent
de tots els nivells
a nivell de venda online
us heu mogut
per alguna part
ja amb això
del confinament
a nivell de venda online
em refereixo
a portar
doncs les plantes
els productes
a casa
durant aquesta època
avui tampoc
els hi hem posat
amb aquest tipus de venda
el que sí hi havia
que a vegades
la gent
ho encarregava
per telèfon
i llavors
doncs venia
el seu jardiner
a buscar-ho
perquè com que
a l'època del confinament
no es podien venir
els professionals
nosaltres havíem d'estar aquí
perquè les plantes
són vives
i es havien de regar
i es havien de cuidar
igualment
i que de fet
vam vindre el river preciós
net
ple de flors
al mes d'abril
de les roses
perquè no es podria venir
ningú a comprar
però sí que
els professionals
es podien moure
com a professionals
llavors són els unis
que vam vindre
a buscar alguna cosa
a aquesta època
la venta online
de moment
tampoc no ens ho hem plantejat
que no hagi de ser
una empresa familiar
i que això demana
que algú s'hi dediqui
potser
si darrere meu
ve
algun fill
o alguna filla
doncs llavors
ho faci
per posar-se més al dia
no?
Va, Jordi
bé
ja per començar
per començar a acabar
quins són els horaris
que esteu oberts
aquí a...
Els horaris
els horaris
s'han de 8 a 1
i de 3 a 7
tots els dies de la setmana
o sigui
perquè hi ha gardes
que els dius no obren
nosaltres sí
perquè com que venem
a professionals
doncs fem de 8 a 1
i de 3 a 7
llavors els dissabtes
només el dematí
de 8 a 1
i els dies de festa
d'11 a 2
o sigui
normalment
tots els festius
obrim
exceptuant
el mes d'agost
i exceptuant
per exemple
els dies de Nadal
i a partir del dia 25
doncs fins al passat rei
tampoc
no obrim els dies festius
i llavors
per Setmana Santa
també els 4 dies
de Setmana Santa
però els altres dies festius
sí que obrim
perquè com que també hem de vindre
a regar les pates
i cuidar-les
també ja que estem aquí
doncs aprofitem per vendre
però fem aquest horari
o sigui
quan els dies de festa
i potser aquests dies de festa
més peculiars
com poden ser les vacances
i així
que no obrim
o per Nadal
els altres dies
fem sempre l'horari aquest
de 8 a 1
i de 3 a 7
i els dissabtes
de 8 a 1
com un dia normal
que la tarda no obrim
Val Jordi
a nivell de comerç
com ens podries explicar
que has viscut
que has viscut
aquesta pandèmia
doncs bé
al principi
molt malament
perquè l'època
més bona de ventes
per les plantes
que va ser
el març i abril
i per demà
doncs va ser
molt malament
perquè clar
és l'època
que tenia molt gènere
preparat per vendre
aquesta època
i no es va vendre
després
sortosament
com que la gent
va anar sortint
de mica en mica
tampoc no podia
fer sortides
a fora
ni viatges
i això va facilitar
que la gent
vingués a comprar plantes
gent que també
al passejar
i passar per aquí
pel camí de la muntanya
que normalment
no hi anava
perquè hi havia gent
que feia com una descoberta
de Sant Just
i això semblava
una arribada de gent
els primers dies
que va poder sortir
també van descobrir
el viver
i que hi érem
i a partir d'aquí
llavors va haver-hi gent
que a partir
després del confinament
la primera etapa
doncs va venir
a comprar plantes
gent que no havia vingut
mai
que hi havia un viver
i la gent que ja es coneixia
evidentment
doncs va tornar a venir
després clar
ve l'època ja d'estiu
que la gent ha anat
a la platja
i a partir d'aquí
a les prances
a la tardor
aviam si tornem
a reprendre
una certa normalitat
dintre de les limitacions
que ens van a la pandèmia
no?
Val
t'agradaria
ja per acabar
alguna cosa
doncs
per l'audiència
a ràdio d'Esvern?
No, bueno
que la gent
sàpiga on som
i que sàpiga
que la tindrem
el millor que puguem
almenys
i intentem
doncs donar explicacions
perquè hi ha gent que comença
gent que necessita
doncs més explicacions
i gent que ja hi entén
doncs
bueno
intentem aconsellar-los
sempre a dir
val doncs Jordi
moltes gràcies
responsable
d'Horticultura i Sart
tornem connexió
amb els estudis
de Ràdio d'Esvern
sense anar més lluny
un espai
per donar a conèixer
el comerç
i els serveis
de Sant Just
amb el suport
de Ràdio d'Esvern
compro a Sant Just
estimo Sant Just
que no t'enganyin
no ho tens tot
a dos clics
ni a cinc quilòmetres
ho tens a quatre passes
sense anar més lluny
un dimarts
un dimecres
un dijous
surt
busca
tria
regala
sorprèn
tasta
olora
emprova
conversa
descobreix un nou racó
i quan ho hagis fet
descobreix-ne un de nou
el del teu carrer
el de la cantonada
on t'assessoren
del que et queda millor
on t'ensenyen idiomes
sempre
en les millors mans
sense subscripcions
per un tracte prime
sense algoritmes
per saber el que t'agrada
sense agafar el cotxe
encantats de conèixer't
i de tornar-te a veure
tot el que necessites
quan ho necessites
i al costat de casa
sense anar més lluny
Comerç i serveis de Sant Just
Ràdio Nostel
Ara escoltes
Ràdio Nostel
Dura't a mi
molt bé
Ràdio Nostel
Ràdio Nostel
Ràdio Nostel
Ràdio Nostel
Ràdio Nostel
Ràdio Nostel
Ràdio Nostel
Ràdio Nostel
Ràdio Nostel
Doncs bé, un cop escoltada l'entrevista de Comerç
de la campanya Sense anar més lluny,
passem ara a l'espai de la tertúlia de cinema.
Avui, de moment, tenim l'Elies i el Pol.
Bona tarda, els dos.
Bona tarda, senyor Jus.
Molt bona tarda.
Tenim l'Elies, el tenim entre classe i classe gairebé
i tenim el Pol caminant, veig vestit de taekwondo també, eh?
Sí, és que em sembla ridícul que les dues persones
més ocupades en aquests moments hagin agafat de trucada
i les altres persones no tenen ni cas.
No, ridícul, no. Això és de valorar.
És a dir, és una bona fita per vosaltres.
Us col·loquen una bona posició com a persones.
No, no. Bé, més que ridícul, més que ridícul, irònic.
Sí, això sí que ho és.
Pol, vam parlar amb tu fa escasses 24 hores pel tema del curtmetratge.
No sé si, abans d'entrar a parlar de cinema, que això també ho és,
no sé si ja heu activat el Verkami per saber si ja podem anar a ajudar-vos.
Està a punt. Ens has de donar l'últim ok per part de la pàgina web
i probablement, si no és aquesta tarda, com vaig dir ahir, serà demà al matí.
O sigui, tot sent llest.
Doncs quan ho tingui volem saber el link i llavors ja ens ficarem a investigar aquest Verkami per ajudar-te.
Perfecte.
Nois, comencem a parlar de cinema, si us sembla, de sèries, de pel·lícules,
el que més us vingui de gust.
Mentrestant, esperem a veure si la resta de contartulians s'animen.
Jo vaig obrint Letterboxx.
Vinga, va.
I el Pols va comentar, que comenci.
Sí, jo la setmana...
Està a la mateixa.
Comenta, comenta.
La setmana passada, amb les ganes de comentar,
perquè vam tindre els problemes tècnics dels salts interdimensionals de trucada.
És veritat.
És veritat.
I jo em volia comentar que, bueno, ja fa un pari de setmanes de la trenera,
però vaig anar a veure Tènes, que tenia bastantes ganes.
Sí.
I la veritat és que m'agrada bastant entendre-la.
I estàs tota la pel·lícula concentrat, si no ho t'escusta ni un segon.
Però quan surts del cimpe i penses una mica, més o menys l'acabes de pillar.
ja, òbviament no et quedes amb tots els detalls, ni molt menys, és impossible.
Però, bueno, no heu gust d'algú.
Tot i així, és el guió més raro que, òbviament, de Christopher Nolan,
però no semblava del tot que si es veia una pel·lícula de Christopher Nolan.
En el sentit de la fotografia,
la veritat de colors, que era molt més grisa,
no recordava Christopher Nolan això.
Les actuacions tampoc, que són bones,
però no estan ni molt menys al nivell d'altres pel·lícula de Christopher Nolan.
I així estan molt bé, eh?
Tant són acceptables.
Les pel·lícula espies són les actuacions necessàries.
A més, a més, la banda sonora tampoc està feta per Sandrimer.
I això és un conjunt de coses.
Sí.
Com a pel·lícula espies són enormes, per mi.
En temes tècnics, excepte el guió,
és imprescindible.
Deixi una mica de cateixitjar,
però com a pel·lícula em sembla, francament, molt bona.
I jo li dono un buit.
Val, sí.
Un buit, tot i dir que potser té una mica de mancances a nivell de guió.
Hi ha altres pel·lícules seves com Interestel·lar o...
No, no, no.
El guió està dient que és molt bo.
O sigui, és molt enreversat,
però està tot molt ben fet en la part de guió.
Val, però deies que no s'acabava potser d'entendre
o que no era molt Christopher Nolan com Interestel·lar,
que Déu-n'hi-do també l'ho complica d'aquest,
o d'un Kerke, que és una mica més fàcil d'entendre, potser.
Espera, un moment, en 15 segons.
Sí.
Vale, Pol, esperem.
Bueno, és que si començo a comentar jo ara una pèl,
potser tardo massa i el poc es cagarà en tot.
Així que...
Comenta-li, comenta.
Vinga, va, et dona el vistiplau.
Vale, comento, comento.
Anava a cantar una cançó, però comento una pel·lícula.
Pots cantar, també, si vols.
No, no, no.
És broma, és broma, no anava a cantar res.
Jo volia...
Bueno, em sap si la setmana passada vaig comentar al final aquesta pel·li.
Vaig veure La N, una pel·lícula francesa.
Com es diu?
Ha quedat a sobre.
La N.
Bueno, és que...
Així pronunciada...
Bueno, a veure.
És que si te l'escric a tu, potser només la tens tu,
però l'audiència és igual de loca.
Però com se... La N?
L-L-A-E-N-N-E?
Mira, L-A, L-A-E-N-E, amb H.
És aquesta pel·li del 1995, amb blanc i negre,
que trata sobre els manifestants a França,
durant aquella època.
I...
Ui, és una pel·li bastant dura, al final és bastant trist.
A mi em va donar pareta.
És l'hòstia.
Primer de totes.
Vinga, supertratiu.
Vale, espera un moment, que ens estan trucant.
Sí, afegiré el Víctor, no et preocupis.
Si és el Víctor, ara l'afegeixo.
És pel·lícula o és documental?
Ara que estic mirant una mica el...
És...
És una mica de les dues.
És pel·lícula.
Passa.
Hi ha escenes de...
Hola, Víctor.
Hola, Víctor.
Què tal estem?
Uf, no?
És que estava fent un traslladu de coses.
Bueno, benvingut a la tertúlia.
L'Aliès estava parlant de la pel·lícula La Haine, si algú vol buscar.
La H-A-I-N-E.
La Haine.
I deies que sí que és una barreja...
Sí, entre documental...
Bueno, en fi, és una pel·lícula basada en fets reals, bàsicament, no?
Sí, i és una mica documental, de fet, al principi de la pel·li, posa una frase on diu
Esta pel·lícula va dedicada a todos los muertos durante el rodaje.
És a dir, que sí que és una mica de real, però, bueno, a ver, que es nota.
Es nota quan és documental i quan és pel·lícula.
No sé, molt bona.
Molt bona.
Em va agradar molt.
Surten a tots àrabs i argelinos.
Bueno, marroquís i argelinos, això m'agrada.
Perquè al fin i al cabo són païs.
són païsans i sempre s'agraeix, això.
I això, molt bona.
El francès a mi és un idioma que m'encanta.
No m'agrada aprendre'l perquè tinc un trauma de l'institut
i no em va agradar gens la experiència,
intentant aprendre el francès a l'institut.
Però és un idioma que m'agrada molt.
Per mi, escoltar-lo, per mi, és molt atractiu.
Són els teus dos parliotats, no?
I què et va portar a veure la pel·lícula
veient que el francès no és el teu idioma preferit
i, no sé, quin tipus de...
No, no, no, és que no us equivoqueu.
M'agrada molt el francès.
El que no m'agrada és intentar aprendre'l
perquè ja tinc un trauma i no el vull aprendre.
Ja em fa falta.
Però m'agrada molt, m'agrada molt.
De fet, m'encantaria parlar a la francesa.
Però no...
Bueno, de moment no l'aprenc.
De moment, de moment.
I això m'ha portat a veure-la perquè, a veure,
jo ja la coneixia.
De fet, el casal de joves, quan jo era petit,
tenia un grafiti de la N.
Jo, clar, era petit, no tenia ni idea del que era.
De fet, pensava que eren els protagonistes
del videoclip de Bangarang, Skrillex.
Perquè, de fet, pensava que eren aquells.
Vaig créixer, em vaig donar quan hi ha.
A veure, fa uns anys ja vaig donar-me compte
que era aquella pel·li.
Que era The Hate.
Sí, i The Hate, i fa relativament poc,
un amic meu em va dir...
Fa relativament poc, un amic meu em va dir
buah, he vist aquesta pel·li, és boníssima,
te l'has de veure.
Jo vaig dir, no sabré més.
Vaig a veure-la.
I la molt bona decisió, la veritat,
em va agradar molt, molt recomanable.
És un pel·lículum.
Adias, Adias, et dic un dat curiós?
Et dic un dat curiós?
Digues, digues, digues, guapo.
Jo vaig començar...
Però si li vaig dir, vinga, va, papa,
anem a veure aquesta, li vaig dir al meu pare un dia,
fa bastant de temps.
La vam començar, no sé per què,
ens apetecia una pel·li, però, clar,
vam veure la intro i no ens va apet...
És com que no ens apetecia
com una pel·li documental estranya, saps?
i quan posen dedicat a tots els que van morir al rodatge i tal,
és com que no ens va apetrecer aquell dia
i es va quedar amb el cintero al final.
No, però suposo...
Sí, ja entenc, ja entenc.
No, però és que no...
Home, com que tots els que van morir al rodatge?
No, però el rodatge...
El rodatge es refereix, perdó,
el rodatge es refereix als fets que van passar reals,
no entenc?
Ah, vale, és que el rodatge no els veu reals,
m'he quedat flipant.
És que posa el rodatge.
Sí, posa el rodatge,
perquè hi ha escenes que graven manifestacions,
les manifestacions i han mort, Pol.
Malauradament, sí, això.
Exacte.
Però no per re,
era més que re perquè no estava mal mut aquell
i va quedar pendent al final la pel·lícula.
Pol, ja et dic jo que si morís un personatge principal,
dubto que els directors de la pel·lícula
ho posessin i continuessin fent la pel·li,
perquè jo, sincerament, no podria...
Sí, sí, sí...
Vincent Kassel, no és el protagonista?
Sí, Vincent, molt bon actor, de veritat.
I no sé si vas arribar a la gran referència que fa
durant la pel·li,
fa una referència brutal.
L'ha fet fa dos.
Fa dos a un director i un actor
que ens ha agradat molt a tots els cinèfers.
Ah, m'espull la gent jo d'aquella escena.
No ho diguis, no ho diguis.
Com, què passa, Pol?
Que tu has dit que si es morís un actor principal
d'una pel·lícula no es continuaria fent,
però no és el tot correcte.
No, no, no.
Si es gravés l'escena,
si es gravés l'escena on mor aquest actor.
Vale, no, és que va ser...
No sé si era un actor dels marcials,
crec que va ser Bruce Lee,
ara no ho tinc molt clar,
que enmig del rodatge
li fèiem mal al cap,
enmig del rodatge això,
li fèiem mal al cap,
li van donar una esterina
i era lèxic,
li va donar una reacció superxunga
i es va morir en mig del rodatge.
Això Bruce Lee?
Hòstia, Bruce Lee va morir, sí?
Crec que era Bruce Lee,
o sigui que era un actor dels marcials,
això és seguríssim,
però crec que era Bruce Lee.
I després el van reemplaçar per un extra.
No sé si era...
Bueno, en fi,
un actor dels marcials.
Jo Bruce Lee no...
No sé què dir-vos, eh?
Jo no ho sé,
la veritat és que parlo...
Jo només has de dir
que tinc un DVD de Bruce Lee.
No, no sé de quina peri,
però jo tinc un DVD.
Sí, sí,
va ser Bruce Lee.
A mi el Vicenç.
Per cert,
comentàveu abans
que el protagonista
de la Hein,
o la Hein,
no sé com es pronuncia,
és el...
Ja us ho diria,
el Vicenç Càssel.
No sé si haureu vist
una pel·lícula que es diu
Viat...
Com és?
Goheng,
Viatge a Taití.
Goheng,
el pintor.
No sé si us sonarà una mica.
Sí,
no l'he vist.
No l'he vist.
Us la recomano molt.
Jo anava a dir precisament
que a mi sí que m'agrada molt
el Vicenç Càssel.
El Vicenç Càssel m'agrada bastant.
El Vicenç Càssel m'agrada bastant.
Si mireu la pel·lícula,
us recomano el visionat de Goheng,
Viatge a Taití,
es diu la pel·lícula,
perquè realment trobo que fa de...
Bueno,
aquesta part de pintor
més boig i més...
potser perdut
i a l'hora que es vol trobar a si mateix
que se'n va a Taití,
que és on fa realment
les seves obres més emblemàtiques
de pintura,
les seves pintures
de les noies taitianes.
Però és un Vicenç Càssel
que crec que no té res a veure
amb els altres papers que ha fet,
com per exemple
l'Ajain o l'Ejain,
com es digui?
Bueno, l'Ajain
és un jove enfadat
que també fa de loco,
però bueno,
és un jove enfadat
com el Vicenç Càssel
però podria ser.
Si és un jove enfadat
l'Ajain,
segurament sigui bastant
en la línia de...
Fa molts tipus de papers així,
perquè per exemple també
a Promeses de l'Est
de Gronenberg,
que jo més que rebegui
tenia algunes altres llocs
més de secundari,
allà està superbé també
i també fa com d'enfadat,
saps?
És un russo enfadat també.
És que té cara d'enfadat.
Té cara d'enfadat.
Sí.
Sí, sí, sí.
És un tio que viu enfadat
tot el dia.
Bé, per últim,
vull comentar
una última pel·li
perquè, de veritat,
bueno,
tinc moltes pel·lis,
però bueno,
Ciudad de Dios,
una pel·li bràssima.
Sí, home,
grandíssima.
És un pel·licuol,
però, però,
però una locura.
L'he posat un 10
i a Favoritos,
a Letterboxx,
i l'he posat...
M'ha encantat,
m'ha encantat massa.
Em va flipar.
O sigui,
crec que el Víctor
a Letterboxx
és l'únic
que la té pendientes.
vol posar de la mateixa
que City of God.
És brutal.
O sigui,
em va fascinar.
És que són nens
que actuen bé.
El guió
és que està superben estructurat,
tio,
el muntatge està superben estructurat.
En plan,
podria ser un puto lío,
però acabes la pel·li
i dius,
ho he entès tots
a la primera
de lo ben muntat que està.
Però és un puto lío
i hi ha un muntó de personatges,
hi ha un muntó de...
S'altres en el temps
durant l'urgió
i ho entens molt bé.
molt bona,
aquesta pel·li.
Molt bona,
la veritat.
Un moment,
jo volia acabar
de comentar
el que estava dient abans,
que no se m'ha acabat d'entendre.
Deia
que Penner,
a nivells tècnics,
exceptuant el guió,
em semblava una pel·lícula
impròpia
de Christopher Nolan,
no recorda
altres peces seves,
però en l'apartat de guió
sí,
en l'apartat de guió
és molt bo
i està tot superben lligat.
Al guió no li poso cap pega
ni posar pega a nosaltres,
a les altres coses.
Perquè, bueno,
tot i així com a pel·lícula individual
em sembla molt bona
i tot no a recalcar
que m'ho tinc.
Jo crec que
l'aspecte tècnica
és el que comentes,
o sigui,
no és que,
jo suposo que
et refereixo
que sembla diferent,
però no per això
és negatiu,
o sigui,
vull dir,
són aspectes tècniques
que semblen com
que són més
com de correctes,
que són de
pel·lícula
més convencional,
no?
Jo,
o sigui,
em refereixo
a que jo m'esperava
anar a veure
una pel·li
de Christopher Nolan
i va ser una mica,
va ser una mica
perquè no és
tant l'article
del director.
Només volia dir això,
no dic que sigui negatiu.
A mi, Pol,
jo treco un menut
de prestig
perquè és la que
més em recorda.
Mira,
Christopher Nolan
d'abans,
de prestig
és la que s'ha de fer.
De prestig
és una locura
de pel·lícula,
em va encantar.
Sí?
Què li passa
a aquesta pel·lícula?
No ho sé,
no ho sé,
em va sorprendre.
Jo vaig començar
i li vaig dir
bua,
segur que és fluixeta,
no ho sé què,
però vaig acabar
i vaig dir,
dius!
Està molt bé,
està molt bé.
Està molt bé.
Què?
Feu-nos una mica
cinc cèntims
del que passa
amb aquest prestigio.
Va de dos mags,
va de Christian Bale
i el Hugh Jackman
que són dos,
al principi
són dos aficionats a mags,
després ja es comencen
a fer professionals
i tenen una rivalitat
super tòxica,
però molt tòxica,
que...
És a dir,
sí, sí, sí.
que, bueno,
es veia veient
els moments que van fent,
però se la lian
a sacos uns als altres
molt heavy
i al final
és una lògina.
No, no,
jo,
ni jo no dir res més
perquè al final
la gràcia
és que no se'ls farà on va,
no?
És una mica
aquestes pel·lícules
d'Aura Meves
o no?
No t'has a veure.
Bue,
no, a veure,
és que
Aura Meves
també se la lian,
fan liades
d'aquestes que crides
i dius,
dius,
veia liada
a la cauda de la cauda.
Està més treballada
que Aura Meves, eh?
Clar,
clar,
està més treballada.
A Aura Meves
és un típic blockbuster
que, bueno,
a veure,
està bé,
però, bueno.
A veure,
és que no va dir
més com Death Note
perquè Death Note
és com
pràcticament el mateix
dos personatges
amb una rivalitat,
els dos més intel·ligents
de la Terra
i, doncs,
es van fent jugades
l'una a l'altra
que no saps
com se la liarà
però se la l'ia
d'una forma impresionant
però ningú d'aquí
el Marco i el Henry
siguen en vista
però no estan aquí,
te saps?
Bueno,
quan la veieu,
quan la veus,
és Víctor,
que es visprestis tu
i no sé si mireu ja la vista.
Ah, no,
no la vista
perquè...
No.
Quan veus i estet
no et diràs,
hòstia,
però sí que
és una semblança
a Víctor.
Sí.
I a Breckinbad també,
a Breckinbad també una mica
però a Breckinbad
no tant,
no tant.
Jo,
aquesta setmana
no n'he pogut veure
tan poc massa,
jo només vull comentar
que vaig veure a Breit Hart,
suposo que a Elias
se li va trencar el cor
per veure la meva crítica
a l'Etherbox.
T'ho juro,
t'ho juro,
vaig veure la crítica
a l'Etherbox
i vaig fer un Brokehart,
un Brokehart
que em va fotre el Hart
que em vaig quedar
tot loco,
vaig dir,
com que tres estelles,
tio.
Vaig fer la crítica
i vaig dir,
bueno,
potser,
potser el té
una mica de raó
però a mi m'agrada
molt Breit Hart.
A veure,
jo vaig veure Apocalipto
també amb el Mac Gibson,
m'he posat un 9
i a Breit Hart
no li arriba,
no,
no és igual
que aquesta.
Vaig a posar-li
un 8
a Breit Hart
perquè m'acabo
de donar compte
que no és tan bona
com jo pensava.
Després de veure Apocalipto.
Jo és que vaig venir
de la passió
i d'Apocalipto
i clar,
dic,
a veure què tal és això
i dic,
vaig a veure
i clar,
és que no,
o sigui,
la història com a tal
està bé,
no?
És interessant
el William Wallace
i tal,
escenes èpiques,
o sigui,
però és que
em va semblar
com una partícula
que sí,
té grans moments
però,
en canvi,
és com que està
en un constant
de desinfla,
infla,
desinfla,
infla,
és com que
tot el rato
altibajos,
no ho sé,
no em va començar
del tot,
tampoc em va semblar,
no n'he convincat
les relacions,
així que hi havia
com amb una princesa
ràndom,
que no diré res més,
però bueno,
una princesa ràndom
que està molt forçat
tot,
i acabat,
no sé,
inclús
les escenes
suposadament èpiques
tampoc em van emocionar
tant en un moment,
menys al final,
em va agradar molt,
però clar,
al final,
després d'una peli
bastant,
bueno,
que sí,
correcta,
ja està una mica
ràndom,
i per les expectatives
que tenia,
sobretot,
perquè tenia les expectatives
que de cara,
bon ritme,
i per les expectatives,
hi ha un moment,
hi ha un moment,
hi ha un moment en la peli
on un personatge clau
diu una frase,
o una paraula
que comença per F,
aquell moment és esplèndid,
a mi em va encantar.
Però,
pots dir-ho,
crec,
eh?
tu ets?
No,
no,
no vull dir-ho,
no vull dir-ho,
no vull dir-ho,
és una tonteria,
però no vull dir-ho,
tu vaig dir,
quan véssit Braveheart,
espero que saltis i apagessis
quan em passi això,
perquè a mi em va passar,
no sé si ho vas fer.
A mi fins al final
no em va començar més la pel·lícula,
al final em va agradar més,
però l'altre vaig estar en pla...
Home,
doncs,
es van portar molts premis
en el seu moment,
als finals dels anys 90,
si Oscar,
millor película,
millor maquillatge,
en fi,
crec que 6 o 7 hos que has d'emportar.
Esperava molt,
però la veritat és que se'm queda petita
al costat d'altres propostes
d'aquest tipus,
èpiques i d'època.
Un Gladiator, per exemple?
Se'm queda molt petita.
Per exemple,
el costat de Gladiator
se'm queda petitíssima.
Al costat de les altres dues pel·lícules
dirigides pel Mel Gibson
se'm queda petitíssima.
I al costat de...
Al costat, per exemple,
jo què sé,
de Barry Lyndon,
per posar un altre
que és com així d'època,
se'm queda amb vincològula.
Tu també s'escomparant aquí...
Ja, ja,
però no sé.
Què és el que et vull dir,
saps?
D'aquesta època,
doncs amb la Dieter,
per exemple,
jo crec que està en el luz.
Però...
Bueno,
jo...
A mi m'agrada força,
jo crec que,
com que ho dic,
quan passen temps,
potser li poses fins i tot
el set a Braveheart,
però bueno,
jo respecto la teva opinió,
però tindré que matar algun dia.
nois,
jo m'haig d'anar,
que està començant a entrar la 100,
m'estic estressant.
Anava a dir,
últim minut.
No pateixis,
Elias.
Elias,
tu preparat?
Una abraçada.
Prepara't?
Tu preparat, eh?
Vinga,
que no hi hagi bé,
Elias.
Prepara't,
perdón.
Una abraçada,
Elias.
I, nois,
Pol i Víctor,
ens queden prop de 30 segons
per les 6 de la tarda
per tancar la tertúlia.
Pol,
només dir-te
que volem saber
el link d'Albert Camp
i quan el tinguis
ja ens ho comunicaràs.
Perfecte.
I com que
cada dimecres
us donaré les gràcies
també per passar
per aquí pel programa
amb ganes
que ja pugueu venir
per aquí,
encara que sigui
de forma individual,
d'alguna manera
ho haurem de fer.
Sí, sí.
I de veure'ns una mica
les cares.
Nois,
una abraçada,
encara que sigui a distància.
Molt bé.
Adieu.
Una abraçada.
Adieu.
Alvorada.
Alvorada lá no morro,
que beleza.
Ninguém chora,
não há tristeza,
ninguém sente de sabor.
O sol colorido
é tão lindo,
é tão lindo
que a natureza sorrindo,
dirigindo...
Catalunya ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda,
us informa Kilian Seabria.
torn d'intervenció
dels grups parlamentaris
en el debat
que es fa al Parlament
sobre la inhabilitació
del president Quim Torra.
Ciutadans ha reclamat
que es facin eleccions
tan aviat com sigui possible
i els comuns
han qüestionat
que el govern en funcions
pugui fer front
a la pandèmia
o a la crisi econòmica derivada.
Parlament,
Albert Durán.
Hola, bona tarda.
Carlos Carrizosa de Ciutadans
ha assegurat
que Quim Torra
està inhabilitat
perquè ell ha volgut,
ha qualificat
la seva legislatura
de bunyol
i ha acabat
reclamant eleccions.
Sí a unas elecciones
cuanto antes
y espero
que sean
de esas elecciones
salga
un gobierno
unitario,
moderado
y sensato,
cosa que en los últimos años
en Cataluña
no hemos tenido.
Jèssica Albiach
dels comuns
ha criticat
la sentència del Suprem
però ha qüestionat
que un govern en funcions
pugui fer front
els problemes
que viu Catalunya.
Tenim un govern en funcions
però la crisi,
les crisis
no estan en funcions.
Les crisis
no descansen
i a més
estan ben actives.
Carles Riera
de la CUP
ha lamentat
que el govern
hagi acatat
la sentència del Suprem
i finalment
el PP ha acusat
Torra
de tenir
una actitud
preadolescent
amb la seva
inhabilitació.
Albert Durán,
Catalunya Ràdio,
Parlament.
Notícies breus,
Anna Iala.
La Generalitat aplicarà
noves restriccions a Vic
i a Manlleu
per frenar els contagis
de coronavirus.
El Procicat
ha acordat limitar
a la meitat
l'aforament
en bars i restaurants,
els actes religiosos
i a les activitats esportives
i demana a la ciutadania
que es quedi a casa
tant com pugui.
les mesures entraran
en vigor
quan es publiquin
al diari oficial
de la Generalitat
i duraran
com a mínim
15 dies.
Esmanlleu,
Natiadell,
bona tarda.
Bona tarda.
Tot i que la majoria de gent
amb qui hem parlat
no estava en el cas
de les noves mesures,
a ningú els hi ha sorprès
després dels cribratges massius
que es van acabar dilluns.
En general,
tothom ho veu bé
si això ha d'ajudar
a controlar millor
la pandèmia.
Vaig bé.
Si realment és necessari,
vaig bé.
Poden acabar malament,
fatal.
Això ho haurien de tancar
els col·les i tot
perquè no poden anar
a col·les així dels dents.
Ho trobo bé.
Tot el que sigui
intentar
per a la pandèmia
doncs és correcte per a mi.
Per a mi està bé.
Sí que ho veig necessari
perquè ara amb el Covid
i tot això que està passant
és millor tenir restriccions
perquè si no
això augmentarà més.
A carrer d'Ons,
resignació i voluntat general
de posar un peu al coll
al coronavirus.
Natiadell,
Catalunya Ràdio,
Menlló.
Salut,
eleva a 82
la xifra d'afectats
pel brot detectat
en una residència
d'asseguda a Calafell.
Això és al Baix Penedès.
També s'han registrat
dos morts.
Tarragona,
Ricard Boigues.
Bona tarda.
Els afectats són 62 residents
i 20 treballadors
de la residència
de gent gran
Calafell Parc.
L'origen d'aquest brot
es va detectar
el dia 24
quan 3 pacients
asimptomàtics
van donar positiu.
Diumenge,
el departament va decidir
fer un cribratge
a tots els residents
i treballadors.
Avui han donat a conèixer
els resultats
que confirmen
l'existència
de 82 persones
afectades per coronavirus.
Ricard Boigues,
Catalunya Ràdio Tarragona.
La República Txecca
i Eslovàquia
han anunciat avui
la declaració
de l'estat d'emergència
amb un seguit
de mesures
més restrictives
per fer front
entrar en vigor dilluns.
Segons ha explicat
el ministre de Salut
Roman Prímula
que també ha informat
que durant almenys
dues setmanes
es limitarà a 10
el nombre de persones
que es poden reunir
en llocs sancats
i a 20 a l'exterior.
Els esaveniments esportius
continuaran celebrant-se
sense públic
i els teatres i cines
podran continuar oberts
però en canvi
tancaran les sales
de concerts,
musicals i òpera.
El govern espanyol
elimina els objectius
d'estabilitat pressupostària
per aquest any
i el que ve.
No fixarà, per tant,
objectiu de dèficit públic
i això significa
que les comunitats autònomes
podran endeutar-se més
i els ajuntaments
podran gastar
fins i tot
els estalvis,
els remenents aquells
que sempre han estat
motiu de polèmica
aquests últims dies,
els estalvis
que tenen els bancs
d'anys anteriors.
I sobre això
el Fons Monetari Internacional
ha avalat
aquesta decisió
de suspendre
els límits de dèficit
del govern espanyol.
L'organisme considera
que aquesta mesura
i d'altres
com la pròrroga dels ERTOs
són crucials
per incentivar l'economia.
Ha mort als 88 anys
el dibuixant argentí
Quino,
creador bàsicament
de les historietes
de Mafalda
i la seva colla d'amics.
Buenos Aires,
Joan Biosca.
Bona tarda.
Joaquín Salvador Lavado
era molt més
que el pare creador
de Mafalda.
Ha estat també
durant dècades
amb les seves historietes
d'humor afilat
i més vigent que mai.
Avui en dia
tot un referent
per a milions d'argentins
que avui
l'acomiaden
als 88 anys.
Quino ha mort
després de patir
la setmana passada
un vessament cerebral.
L'any 2014
parlava d'aquesta manera
al celebrar
els 50 anys
de Mafalda.
Bueno,
una satisfacción
de que el trabajo
que uno ha hecho
salió bien
salió bien
por la época
en que yo lo hice
porque la época
era buena, digamos.
La salut de Quino
feia temps
que era fràgil
i deixa ara orfes
també
els seus deixeples
del món
de les historietes
i els còmics
que durant molts anys
l'han tingut
com a referent.
Joan Biosca,
Catalunya Ràdio,
Buenos Aires.
Esports,
Jordina Terré.
El 85%
de les firmes
revisades
fins ara
per al vot
de censura
del president
del Barça,
Josep Maria Bartomeu
i la seva junta
són vàlides.
Després de la segona
jornada
de revisió
de paperetes
amb 6.810
de revisades
en total,
només 249
són no vàlides.
i 766
s'han de revisar.
Pendents encara
de validar-ne
en els propers dies
13.877
perquè el vot
de censura
a Prosperi
calen
16.521
suports
que siguin
vàlids
tots ells.
El tècnic
del Barça,
Ronald Koeman,
ha assegurat
que el missatge
d'unitat
llançat per Leo Messi
en una entrevista
al diari Esport
és molt positiu
pel grup.
En l'entrevista,
Messi insisteix
en el seu compromís
amb l'equip
blaurana.
Mentrestant,
el lateral,
Sergi Niotdest,
ha passat avui
revisió mèdica a Barcelona
tot i que per la proximitat
amb el partit
de demà
contra el Celta,
el Barça
no el presentarà
encara.
Avui hi juguen
quatre partits
de la quarta jornada
de Lliga Primera,
a les 7 de la tarda
Oscar Atlètic de Madrid
i Villarreal a l'avés
i a dos quarts de 10
del vespre
Eibar Elx
i Madrid Valladolid.
Al Madrid,
Hazard és baixa
d'última hora
per lesió
i en bàsquet
el joventut de Badalona
debuta aquest vespre
a l'Eurocup
a tres quarts de nou.
Els verds i negres
reben al Palau Olímpic
tot i que només es permetrà
l'entrada
als abonats.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies de Sant Just.
Bona tarda,
us informa
l'Ua López.
Aquest vespre
que el llibre té
en un acte
que ha organitzat
amb Esquerra Republicana
presentarà el llibre
Tornarem a Vèncer.
Un llibre escrit
per dos dels dirigents
d'Esquerra,
Oriol Junqueras
des de la presó
de Lledoners
i Marta Rovira
des de l'exili de Ginebra.
El llibre explica,
segons les seves pròpies paraules,
la seva proposta
elaborada a partir
dels aprenentatges
del 2017
i la posen a disposició
del moviment independentista
perquè la puguin discutir,
esmenar
i millorar
si els convé.
A través del llibre
també volen proclamar
que la independència
s'ha de posar
incondicionalment
al servei
de tots els ciutadans,
ja que afirmen
que aquesta no és només
per als que la volen.
Per presentar-lo
a la sala cinquantenari
de l'Ateneu,
avui a dos quarts
de vuit del vespre,
es comptarà
amb les intervencions
de Ferran Civit,
diputat al Parlament
de Catalunya,
i Sergi Seguí,
regidor i portaveu
de l'Ajuntament.
Els Sant Justencs,
Pol Arázuri i Genís Casà
els obren avui
un verd cami
per rodar
un curtmetratge
a Sant Just d'Esvern.
La idea va sorgir
a partir del confinament
quan van decidir
crear una petita productora
per anar fent curtmetratges.
Tot i que la idea inicial
d'un primer curtmetratge
s'ha acabat aplaçant,
van continuar treballant
en un nou projecte
que sí que han tirat endavant,
que portarà per títol
l'última quinta.
La gran majoria
d'actors i actrius
i tècnics
que participen
a la producció
formen part del poble.
Aquest serà
el primer curtmetratge
d'una sèrie de projectes
que ara a Zurí,
conjuntament amb l'autor
d'aquesta primera idea,
Genís Casals,
esperen que continuï endavant
a través d'una petita productora.
De moment,
tenen un ínserrem creat,
l'última quinta 39,
on aniran penjant informació
sobre les últimes actualitzacions.
i l'Observatori Comarcal
ha publicat
l'informe socioeconòmic anual
de l'any 2019.
L'informe detalla
que la dada de població
a la PUC marca
va créixer lleugerament,
un 0,8%
respecte a l'any anterior.
També es va reduir
1,4%
l'atur registrat
a les oficines de treball
i es van incrementar
el nombre d'empreses
i el conjunt
de les afiliacions
a la seguretat social.
A partir d'aquestes dades
i altres de la mateixa mena,
l'informe tracta també
estadístiques macroeconòmiques,
xifres de regulació
d'ocupació
i de sinistralitat laboral.
Així i tot,
es tracta de l'informe
que analitza
la situació socioeconòmica anual
a la comarca
de l'any 2019.
Per tant,
no queda registrada
en aquesta
la incidència
de la pandèmia de la Covid.
Des de l'Observatori Comarcal
es senyalen
que no serà
fins l'informe
de l'any vinent
on es podrà
començar a veure
els efectes demogràfics,
econòmics
i del mercat de treball
de la situació pandèmica.
I fins aquí
les notícies de les 6.
Tornem amb més informació
als Enxús Notícies
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
El Just a la Fusta
parlem de tot
el que passa a Sant Just.
Sóc una urbanita,
ho reconec.
Sí, sí,
jo també sóc molt urbanita.
Acompanyat
d'una bona amanida
i tens un plat
baratíssim
i facilíssim de fer.
També és un dels llibres
més robats
de les biblioteques
públiques
dels Estats Units.
Som molt feliços.
És una història
d'amor molt maca.
Indudablement
la presència
d'aficionats
d'un club
i de l'altre
era impressionant.
Clar,
què vols fer-hi, no?
És el temps,
no s'hi pots fer res,
no ho podem canviar.
Just a la Fusta,
vivim Sant Just en directe.
Cada matí
de 10 a 1.
de 10 a 1.
de 20 a 1.
de 21 a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, sí, sí, m'encanta!
Anem a...
Crec que vosaltres per això no escolteu, oi, la música que sona de fons?
Ara no la sents, oi?
Jo l'escoltes, ara.
Ara no.
Perquè t'havia encès l'altaveu.
Clar, clar.
És una llàstima, eh, que no pugueu escoltar la música que sona en directe.
Això és un fallo, eh?
Bé, bueno, són coses de la tècnica, no passa res.
Sí, no sap greu.
En el moment...
Et puc confirmar que sona la sintonia de fons, després ho pots comprovar també al podcast, saps?
És la seva cosa bona.
Oriol, avui tenim...
De fet, ens portes aquestes frases desfetes relacionant dos temes que potser aparentment no és que vagin massa de la mà.
No, no, no, ho veurem al final. Avui parlarem d'enganys i pastissos.
Enganys i pastissos. Ja em diràs tu què té a veure, no?, la reposteria amb els enganys.
Bé, ho trobarem al final.
Vinga.
Bé, a la nostra llengua hi ha moltes frases fetes sobre... i referents sobre enganys, estafes...
en veurem unes quantes i també veurem alguns fraus, així els típics fraus molt coneguts, que també els intentarem explicar una mica.
Comencem, jo crec, amb una molt, molt clàssica, que és d'un àgat per lleure, que és una frase que al final ve a dir donar una cosa d'inferior qualitat a la que s'està oferint, diguéssim,
i ve de la mala fama que tenien molts hostals i fondes del nostre país, que el que fa a la qualitat del seu menjar.
També a la literatura universal hi ha molts exemples d'això, el mateix Don Quijote hi ha alguns exemples, en aquest cas irònics, sobre els menjars d'aquests establiments,
d'aquestes fundes de carretera o de camí en aquella època, i el nivell del seu menjar.
I bé, tant de descrèdit van aconseguir aquests establiments que es va incorporar al llenguatge popular,
aquesta idea de donar alguna cosa de valor inferior a la qualitat del que s'espera, com si fos un engany.
Perquè realment donaven un gat? Servien un gat a taula en comptes d'una A o el que fos que demanessin?
Jo no crec que fos tan exagerat, però sí que era una mica, bueno, suposo que un producte de segona qualitat.
No sé si arribava a aquest nivell de donar gat per llebre, de realment oferir gat en lloc de llebre o d'anglil.
Clar, en tot cas, almenys la frase ens ha quedat literal, no?, donar gat per llebre i s'entén que t'estan enganyant, eh?
T'estan venent, com es diu? T'estan venent... Ai, no, se l'està veient al lleutor, també, no?
O seria un altre tipus, aquesta frase, eh?
Sí, seria un altre tipus, però sí, sí. És més o menys això.
Una altra manera de dir-ho, que també és bastant popular, és donar garça per perdiu, que al final és el mateix.
La perdiu, diguéssim, que és un ocell bo que es menja i la garça, en principi, no, com el gat.
O fer passar bou per bèstia grossa, que també seria enganyar, fer passar una cosa per una altra.
I més frases fetes amb aquest engany, si ens volen enganyar, quines altres frases fetes s'acostumen a dir?
Una molt, molt clàssica també és la de prendre el pèl.
Sí.
Que com moltes de les frases fetes que anem desfent, els que ho intenten explicar diuen que podria venir de dos llocs.
Per una banda, seria el costum de rapar el cabell a un delinqüent quan se'l capturava,
i quan el feien entrar a la presó, doncs li rapaven els cabells,
i que era com una manera que aquesta persona comencés a perdre els seus drets.
L'altra explicació seria també rapar el cabell als militars quan comencen el servei militar.
Que en aquest cas seria com una manera de disciplinar-los.
No se sap ben bé per què d'aquestes accions de tallar els cabells als presos com de rapar els militars
ha derivat en aquest joc de prendre el pèl, de quan enganyes algú, de quan te n'enfots una mica d'algú,
però sembla ser que vindria d'aquí, perquè en realitat el que sí se sap del cert és que aquestes dues accions
es feien per motius principalment higènics, per tema de bulls i totes aquestes coses.
Clar.
I no se sap ben bé per què, però ha derivat en això, en que quan s'enfoten de tu o quan volen enganyar et volen prendre el pèl.
Que també s'utilitza, crec que no està gaire ben aplicat, no?
Quan t'has tallat el cabell també, a moda mofa o a moda broma, també es diu que t'has deixat prendre el pèl, no?
Quan t'has tallat el cabell.
Sí.
Sí, sí, sí.
Però bé, és més una broma que no una utilització adequada del que seria la...
Si no és que t'ho han fet molt malament.
També.
Diguéssim que sí que t'han pres el pèl.
I amb això de prendre el pèl i dels militars, jo m'he recordat d'una història que, com que recentment vaig estar a l'Esbos,
i l'Esbos és una zona militar perquè està molt a prop de la frontera amb Turquia,
volia explicar que els nanos joves, quan van a fer el servei militar allà, en lloc de rapar-se el cabell, el que fan és deixar-se el vigori.
I això ho fan perquè durant molts anys hi ha hagut moltes guerres entre turcs o otomans i els grecs
que vivien a la zona de les illes, a les zones frontaderes entre Grècia i Turquia.
I una de les tàctiques que feien els turcs per humiliar els grecs quan els detenien
era afaitar-los la barba, afaitar-los el viguato, perquè així tinguessin més cara de nens
i llavors se n'enfoquien d'ells.
I em feien befa, em feien broma.
Llavors d'aquí ha sortit aquesta tradició de Grècia,
els nois que fan el servei militar, o la majoria, es deixen el bigoti
com a resultat d'aquesta anècdota.
L'Esbos, un lloc on has estat visquent un temps, ara m'ha passat pel cap.
Sí, sí, vaig estar-hi sis mesos, vaig tornar fa un parell de mesos
just abans que passés tot el que ha passat últimament.
Que Déu-n'hi-do.
Si seguim parlant de fresers fetes que ens desfàs, quines altres hi trobem?
Doncs trobem una també molt, molt clàssica, que és la d'aixecar la camisa.
Sí.
Que és el mateix, quan algú et vol prendre el pèl, doncs clar, ja fem servir,
per explicar-ho fem servir quan algú et vol prendre el pèl o quan algú et vol donar gat per llebre,
diguéssim que et vol aixecar la camisa.
Això vindria de l'edat mitjana, que es feia una marca amb perro jovent
a l'esquena de les persones que havien comès un delicte.
Més o menys aquesta imatge que tenim tots de quan es marca un cavall,
perquè se sàpiga quina casa és, doncs més o menys seria això.
I molts cops, per comprovar si algú estava fitxat,
que és com ho diríem ara a les ciutats policials,
se li aixecava la camisa per veure si tenia aquesta marca
d'haver sigut delinqüent, d'haver delinqüit anteriorment.
L'expressió us creu que és bé d'aquí, però una mica passa com el de prendre el pèl,
que no se sap ben bé perquè s'ha transformat en aquesta interpretació d'enganyar algú.
Però l'explicació més lògica seria això,
que promet aquesta tradició de l'edat mitjana.
I si parlem d'enganys, jo crec que la primera paraula que ens ve al cap,
la paraula, podríem dir, més popular o menys il·lustrada,
és un timo. M'han timat. És un timo, això, no?
Sí, exacte. I n'hi ha un de molt, molt, molt famós,
que és el timo de l'estampeta,
que és aquesta estafa clàssica on hi participen dues persones.
Diguéssim que una és Asfal Tonto,
una persona que fa bé d'aquest compte o que no hi toca gaire
i que té un sobre diners amb diners que més o menys els ensenya
que ell fa veure o creu que són estampetes en lloc de diners.
Llavors, aquesta persona que es fa així una mica el tonto,
estableix comerç amb algú del carrer,
i llavors és quan actua el ganxo, que li diuen a aquesta tercera persona,
que podríem anomenar l'incaut,
li diu, home, compra-li les estampetes per un preu petit
i d'aquesta manera l'enganyes i tu t'emportes molts més diners
dels que li donaràs.
Diu, el ganxo, diguéssim que diu, ostres, jo ho faria,
però no el porto diners.
Llavors li suggereix a l'incaut que ho faci.
I vaja, si la persona té una mica de, no sé com dir-ho,
de malícia i de gust pels diners,
doncs acaba picant i acaba comprant les...
En teoria, el tonto que són unes estampetes,
però que l'incaut ha vist que eren diners,
però quan reviva el sobre se n'adona
que realment el que hi havia eren estampetes
o fulls de paper perquè han fet alguna mena de canvi de sobre
quan l'incaut no ho deia i d'aquesta manera l'han estafat.
I això es diu tokomocho?
No, això és el timo de les campetes.
Ah, val, jo ja m'he avançat.
És que estava llegint tokomocho
i com que estava llegint temes de loteria,
crec que ja hem entrat aquí, eh?
Ara, el tokomocho és una estafa amb una dinàmica molt semblant
que es fa amb un número de loteria suposadament premiat.
I el mateix, hi ha una persona
que és el ganxo i una altra persona que és el que...
Exacte, el timat i una altra persona
que ajuda a que el timat s'ho cregui.
En aquest cas, se sol fent un lloc transitat
i, diguéssim, el primer estafadador
a bord d'algú dient-li que...
fent-li creure que té un billet premiat de loteria
però que per alguna raó no el pot t'obrar,
a més de saber qualsevol esposa,
perquè ha de fer un tren de marxar pel que sigui.
Llavors ofereix el número a la persona aquesta
per un valor inferior.
Li diu, ah, ostres, mira, em passa això,
tinc aquest billet de loteria però no el puc comprar.
Són, posem, jo què sé, 10.000 euros.
Si tu m'en dones 1.000, jo et dono el billet
perquè no tinc...
Llavors, diguéssim que a l'estafat
hi pot caure perquè apareix algú que fa de ganxo,
que afirma que el número està premiat,
ensenyant un llistat de números premiats
de la loteria en un diari.
O sigui, que dona varicitat a la versió
de la primera persona.
però, clar, paguis el que paguis,
tens el billet de loteria
i quan el vas a cobrar et diuen que no,
que no hi ha prèmica.
en riuen, no?, una mica.
Exacte, sí.
Sí, sí, sí, sí.
I el tokomocho en si seria l'acte,
la situació o la persona que està fent aquest timo?
És la dinàmica.
Ah, la situació.
Sí, sí, és la situació.
El tokomocho és el...
Sí, l'estafa del tokomocho.
Sí, sí, sí.
I si volem evitar...
Bé, no sé si evitar que ens timin o ens enganyin,
a vegades és inevitable perquè causen el parany,
però a nivell de frases fetes,
quines estarien a l'altra banda?
És a dir, el fet de...
En fi, d'estar al davant d'algú que ens intenta enganyar.
Exacte.
En aquest cas,
ens podríem fer els tontos,
ens podríem fer els longuis,
podríem dir que fem els ulls brossos,
que és la que jo volia explicar,
que és això,
és fer veure que no ens adonem d'alguna cosa,
que és una mica el que els francesos diuen
de ser fer i de ser passer,
i això de fer els ulls grossos
és tal qual.
Jo, quan m'ho estava preparant,
realment ho feia.
Si tu obres molt els ulls,
diguéssim que tu amplies el teu camp de visió,
però no pots focalitzar la vista en res en concret.
Per tant, ho veus tot, però no veus res.
Que és tot el contrari
que quan tu vols fixar la vista en un punt,
el que fas és fer els...
estarrufar el front
i fer els ulls petits
perquè vols com concentrar-te.
Doncs fer els ulls grossos seria el revés.
Com obrir molt els ulls,
que ho veus tot,
però no veus res.
Et fas una mica el longuis,
ho deixes passar.
I crec que hem d'arribar al punt,
i anava a dir una frase feta,
que no sé si dir-la,
o la guardem també,
perquè crec que la volies...
Home, hem de posar la cirereta del pastís,
no sé si s'escau massa...
I tant, i tant, i tant.
Però clar, jo vull saber...
Volem que ens expliquis, Oriol,
una mica la relació de frases fretes
i desfetes
entre aquests enganys
i la pastisseria,
la reposteria,
els pastissos i els dolços.
Què té a veure?
A veure,
doncs abans de posar la cirereta,
descobrirem el pastís.
És l'altra frase,
que és aquesta,
descobrir el pastís,
que és una mica
això que fem en aquesta secció,
que és descobrir,
potser no l'engany,
però sí que el que s'amaga
darrere de moltes frases fretes,
de moltes expressions
que fem servir.
D'on ve això
de descobrir el pastís?
Ve d'anticament
es deia pastís
o pastisset
a una mena d'empenedilla
farcida de carn picada.
I no sempre
el seu contingut,
ja que els seus pastissers,
també com la gent
de les fondes
tenien fama
de ser una mica tramposos,
doncs els pastissers
tenien l'acostum
d'adulterar aquest contingut,
de posar-hi més
pa que formatge,
per dir-ho d'una manera,
que no hi hagués tanta carn
com hi hauria d'haver.
Per tant,
descobrir el pastís
fa referència a això,
va comprovar
si hi ha o no
el farciment esperat
dins del pastisset
i per tant
a descobrir
una estafa
o un engany
o una trampa
que algú està fent
és descobrir el pastís.
I si seguim indagant
per aquest camí
de la reposteria,
de la briuixeria
i les preses fetes?
Ara que ja
hem descobrit el pastís,
hem lligat
els enganys
i els pastissos,
jo volia explicar-vos-lo avui
una mica
la història
del braç de gitano,
perquè,
com sempre,
amb aquestes coses
que jo porto
hi ha dues teories
que expliquen
la creació
del braç de gitano,
o de l'origen
d'on ve.
La primera diu que Barcelona
entre el segle XIX i el segle XX
era un temps
en què els calderers,
que són les persones
que fabricaven
i reparaven calders,
que eren
olles,
estris
d'estris
de metall,
les venien
per Barcelona,
els comerciants
les venien
amb els seus carros,
eren venedors
ambulants,
no?
I llavors
eren
molts d'aquests
calderers,
d'aquests professionals,
eren
d'ània gitana
i quan anaven
a vendre o a reparar
algun calder
a les pastisseries
de Barcelona,
els pastissers
els oferien
un tros
de pastís
amb els dolços
que els hi havien sobrat
del dia anterior
i els enrotllaven
perquè se'l poguessin
endur sota el braç.
Llavors,
diguéssim que
això
va arrelar
i és una de les
teories,
una de les explicacions
que diu
que es creix
i es popularitzés
el nom de braç
d'agitano
per aquest tipus
de pastís
que coneixem
avui en dia.
Llavors,
hi ha l'altra teoria
que diu
que l'origen
del braç d'agitano
l'hem de buscar
a l'edat mitjana
i a Egipte
i segons
la història
explica
que hi havia
un monjo espanyol
que va conèixer
aquest dolç
allà
en un monestir
egipci
i el va popularitzar
aquí
amb el nom
de braç d'agipci
i amb el pas
del temps
va derivar
a braç d'agitano
i llavors aquí
és l'altra curiositat
que jo volia explicar avui
que és
per què
de braç d'agipci
ha passat
a braç d'agitano
perquè també hi ha
la teoria
que diu
que la paraula
gitano
deriva de la paraula
egiptano
d'agipte
a egiptano
ja que al segle XV
es creia
que els gitanos
en lloc de
com es sap ara
que provenien
del nord de la Índia
que eren nòmenes
es creia
que provenien
d'agipte
segurament
per un error
per el color
de la pell
pels trets
fisiològics
de la cara
pels trets
facials
llavors
a les persones
d'etnia egitana
se'ls deia
egiptanos
perquè es creia
que provenien
d'agipte
ara la cosa
seria anar a una pastisseria
i demanar
un braç d'agiptano
a veure què et diuen
a veure si ho entenen
jo crec que
ho entendríem
però perquè
sonorament
és semblant
sí exacte
exacte
sí sí
i a més
ho podríem provar
no oblidem que
a més
el braç d'agitano
no sé si ho coneixeràs
Oriol
suposo que sí
hi ha dos tipus
el que és dolç
diguéssim
el de pastisseria
i també hi ha la part
del braç d'agitano
que és aquesta
bueno
el tema de la carn
amb la patata
per sobre
sí
és veritat
aquest pastís de patata
i tant
que és molt bo
sí sí sí
i com a cluenda
de la secció
crec que sí que has de posar
la cirereta
del pastís
exactament
ara sí
ara posem la cirereta
del pastís
que és això
bueno
no ho hauria de dir jo
però bueno
diu que és
literalment
és acabar una feina
o un treball
de manera
grandiosa
com en castellà
diríem
por todo lo alto
vale
això també té origen
en l'antiguitat
en el segle V
abans de Cris
i ja s'explica
que això
que a la Grècia
clàssica
ja hi havia el costum
de rematar els pastissos
amb alguna cosa dolça
alguna llamanya dura
normalment
una fruita confitada
com
posem ara
com una cirera
de color vermell
que destacava
sobre el color blanc
de la farina
que s'expulsava
per sobre del pastís
com per decorar-lo
com per dir
que també estava acabat
no?
exactament
el punt i final
de l'obra d'art culinària
doncs sí que
sí que has posat
la cirera al pastís
Déu-n'hi-do
les frases fetes
que ens has desfet
parlant de reposteria
i d'enganys
Déu-n'hi-do
a mi me n'han sortit
unes quantes
pensant en tardor
perquè estem una mica
de tardor
i he pensat que
potser per la propera
per la propera secció
o per les properes
de cara a l'octubre
em podíem
em podíem fer
portar
algunes
de relacionades amb tardor
o si no
tardor culinària
ara en tinc una aquí
que
en fi
tampoc no
no és la gran història
però
a les avellanes
coques planes
a veure
ostres
aquesta no l'havia escoltat
no jo tampoc no massa
l'havia llegit
però
podria ser curiós
per descobrir-la
vale
doncs va
repte d'acceptar
ja te'n passaré més
a veure si
si les podem esbrinar
si podem esbrinar
el seu origen
i com sempre dic
si hi ha algú
que també ens està escoltant
i que té ganes
de saber l'origen
d'alguna frase feta
que digui habitualment
o que li soni
o que a casa seva
es repeteixi sovint
doncs que ens ho faci
també saber
el nostre Twitter
i tu Oriol
et tocarà
desfer-la
perfecte
perfecte
doncs Oriol
gràcies per la secció
una setmana més
i seguim desfent frases
el proper dimecres
que tinguis
bona setmana
el que queda d'ella
merci igualment
Aïe.
Aïe.
Aïe.
Aïe.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit