Música
Doncs vinga, espereu, que estic així una mica, com dir-ho, de pont, potser?
No, no, perquè estic aquí. Bona tarda a tothom i benvinguts a la plaça Mireia,
quan passen quasi 9 minuts de les 5 de la tarda i avui obrim amb aquest
If I Ever Feel Better, bueno, espereu, un moment, If I Ever Feel Better de Fènix.
Doncs a tots vosaltres que ens esteu escoltant i que no esteu fent un pont
o si l'esteu fent ens esteu escoltant igualment. Gràcies, gràcies i moltes més gràcies.
Aquest fort aplaudiment va per vosaltres.
Gràcies per ser una tarda més aquí. Fins les 7 de la tarda escoltant-nos a Ràdio d'Esvern.
Per ser avui divendres tenim a tots els col·laboradors menys el Joel Reguant,
el nostre advocat de la plaça.
Sí que tindrem el Manel Ripoll amb qui parlarem d'aquest refugi antiaeri.
A més, ens donarà una petita pista d'aquí.
Tindrem la setmana vinent aquí, que crec que és algun historiador important d'aquí al poble.
Ens ho explicarà una mica més en detall al Manel a la primera hora.
Tot seguit tindrem també a l'Anna Rovira amb qui viatjarem.
Crec que aquest cop ens quedem per a Europa, que ja tocava,
que sempre anem tocant molts llocs asiàtics,
i ara toca quedar-se una mica per aquí.
Descobrirem amb ella abans a les 6 on anem a parar.
I com no, les tardes dels divendres aquí a la plaça acaben amb l'Àlex Florença.
Amb ell vam començar justament la setmana passada a parlar sobre les curiositats sexuals,
i avui seguirem parlant d'altres curiositats sobre el món sexual,
tant femení com masculí, o també els antepassats,
o d'on venen invents com, per exemple, el primer vibrador, el Consolador,
o amb pel·lícules recomanades per, sapiguem, més coses d'aquestes.
No us ho perdeu perquè tot això serà a partir d'ara mateix,
i fins les 7 de la tarda aquí a Ràdio d'Esbert.
Però abans, oh, però, no, se'ns ha conat l'Imanol avui a l'estudi.
No he hagut de sortir a fora a buscar-lo, Imanol. Bona tarda.
Avui estàvem molt preparat. Estaves molt preparat. He canviat la meva dinàmica.
És veritat. What's going on? No ho sé.
No vols que surti a cridar més, ja?
El temps, que està boig. Imanol!
Sí, sí. Sí. Sí, ve sortint. Ves sortint.
Val, d'acord. Sí, és que si no se'm fa una mica estrany, saps?
Jo he de dir, què fa l'Imanol aquí?
Si no m'acaba d'escoltar el If I ever feel, ja no em surt el nom de la cançó.
No, em fas fora. Abans d'hora, que és un segon abans d'entrar, i em fas fora.
Sí, és una sensació una mica estranya.
Per entrar al moment exacte.
Clar, aquí va tot així a cord i anem una mica apurats de temps,
perquè avui hi ha molta teca, així que vinga, avui anem a comentar aquests tres titulars,
començant per aquestes subvencions que otorga el Consorci Metropolità d'Habitatge
per rehabilitar edificis.
Tal com dius, Mireia, perquè els terminis per presentar-se a la convocatòria
d'actuacions de rehabilitació d'habitatges s'amplien un mes.
El termini de presentació de l'informe d'idoneïtat per a la convocatòria
d'actuacions d'habitabilitat s'amplia fins al 30 novembre.
Davant l'allau de sol·licituds, i tenint en compte que encara no s'ha esgotat
la dotació disponible per actuacions d'habitabilitat,
el Consorci Metropolità de l'Habitatge ha ampliat el termini de presentació
de sol·licituds.
Aquest programa ofereix subvencions a fons perdut per a la rehabilitació
d'edificis i habitatges privats amb la intenció de mantenir en bon estat
el parc d'habitatge dels municipis de l'àrea metropolitana Barcelona
i millorar la qualitat de vida de les persones.
De fènic passem això?
Sí, sí, sí.
Què ha passat en aquesta vida?
Home, passa que hem de passar a parlar del...
És tan difícil de pronunciar com la notícia que acabo de llegir,
realment...
Sí, t'he vist amb certes dificultats.
Habitabilitat, idoneïtat...
Tot itat.
És complicat.
Home, la parola al dia ja la tenim.
Ah, sí?
Paroles acabes en itat.
Però m'agrada idoneïtat.
Idoneïtat.
És complicadíssim.
I quina altra has dit?
Què?
Habitabilitat.
Aquesta encara és fàcil.
Sí, però té molt d'habitabilitat.
Té com moltes parts.
Un dia farem una pràctica de llegir números.
Saps allò de 5.400 amb 205 cèntims de quarts de lliure.
Bé, tot això ho farem un dia.
Aquesta música l'he hagut de posar perquè hem de parlar d'aquest novembre literari
que comença a celebrar-se a partir de dimarts vinent.
Novembre congelat, sí.
A partir del pròxim dimarts, 6 de novembre,
començaran els actes del novembre literari.
Aquesta proposta, que celebra la seva vuitena edició,
programa durant tot el mes diferents activitats al voltant de les lletres.
És una iniciativa que s'intenta tanmateix que sigui per a tota la família.
Aquest any, el novembre literari,
vol fer un homenatge a la literatura de l'exili,
recordant èpoques tan crues com la postguerra,
tot i que també hi haurà espai per l'actualitat.
Els actes s'allargaran fins al 5 de desembre
i inclouran un cafè tertúlia sobre Agustí Bertrà,
conferències sobre Maria Aurelia Camany o Manuel de Pedrolo
o una exclusió a la maternitat d'Elna, entre d'altres.
L'acte donarà el tret de sortida aquest novembre literari,
serà l'hora del conte,
on Maria Clapés llegirà Amic meu.
Serà el dimarts, 6 de novembre, a dos quarts de 6 de la tarda,
a la sala Isidore Cònsul.
Ole, ole, ole.
I avui no llegim cap poema, eh, tampoc?
Avui no toca fer un...
Avui no toca poema.
Home, si vols, recito poemes.
Seguim.
Sense poema, anava a dir sense problema i anava a dir sense poema.
Ja tenia una paraula del dia, Immanuel, per favor, la paraula del dia.
Jo no tinc poemes.
Jo tampoc tinc poemes avui per explicar-te, Immanuel.
El que sí que tinc és una crida que crec que fan des de l'escola Canigó,
perquè l'Esplai ara mateix ja celebrava,
no ara, sinó...
Ajuda'm, Immanuel.
És l'any que ve, l'Esplai fa 50 anys, el CAU també fa 50 anys,
i ara s'avegeix l'escola Canigó.
No estaran dient mentides, per seguretat.
Saps jo de dir, com que tots ho fan jo també.
Sí, allò...
Sembla.
El 2050-50...
Hi ha una associació del 2050-50...
En fi.
Algo passa.
Algo passa, les vegades.
Sí, perquè l'escola Canigó celebrarà el pròxim curs, el 2019-2020,
50 anys de funcionament.
Tot i que ja s'han activat per començar a plantejar les activitats de l'any que ve,
fan una crida oberta per col·laborar i aportar noves idees.
Aquest reclam va dirigit, sobretot, a les persones que han passat pel centre,
infants, famílies, mestres i treballadors i treballadores.
Però és obert a tothom que hi vulgui participar.
Per saber-ne més, es pot enviar un missatge a 50canigó.com.
Aquí s'hi pot enviar propostes i informar-se sobre les comissions que ja s'han creat.
Deixa en marge fins al 30 de novembre.
Carai, doncs ja tens, eh?
Ja tens.
d'aprontar-se, fer comissió de festes.
Home, jo he anat al Canigó, eh?
No sé tu...
Sí?
Sí, jo he anat al Canigó.
I què tal?
Molt poc i molt curt i molt intens.
Molt poc i molt curt, no ho sé, sort una mica estrany, això.
I, Manol, t'hem de xutar ja de l'estudi perquè tenim cua de col·laboradors avui.
Que estrany, que estrany.
Així que tinguis molt bona setmana, que seria...
Cap de setmana.
Cap de setmana.
Ui, espera, espera, espera.
Espere, la música a cop.
Setmana, setmana, que digui.
No setmana.
Cap de setmana.
Bon cap de setmana.
Igualment.
I seguim escoltant ara mateix aquest Fènix...
Bueno, avui, no em tinc en compte.
Fènix, tu, young.
Too young, too party.
Fènix, com us comentava, avui tenim bastantes històries.
Comencem pel Manel Ripoll, que en breus entra a l'estudi.
Així que no marxeu, no marxeu.
Fins ara.
I arribats a aquest punt, a aquesta hora i a aquest dia,
com no, tenim amb nosaltres el Manel Ripoll.
Manel, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda i benvingut de nou.
Què tal, com ha anat la castanyada?
Bé, els panellets castanyats sempre són molt bons.
Tu què fas, més castanyada o, com es diu l'altre, Halloween?
No, no, castanyada.
Castanyada, no?
Halloween no és d'aquí.
Ja veiem molta gent que...
Sí, trucotrato, no?
Sí, això de trucotrato, que si les carbasses, que si disfressar-se, tot això una mica...
No, és més de... De fet, a casa preparem els panellets, que la meva mare fa la massa,
i llavors els estem muntant i tot, i és com una tradició familiar preparar els panellets
i després menjar-los, sí.
I els boniatos també, que estan molt bons.
Sí, els boniatos li agraden més a la Núria, sí.
Oh, estan boníssims.
Jo, mira, una recepta molt ràpida, fàcil, i, òbviament, la deu conèixer tothom,
boniato al forn i una mica de sucre.
I vinga, cullerada, està tremendo.
I la setmana passada ens vam quedar a...
Bé, vam començar a parlar d'aquest refugi antiaeri,
que, de fet, no fa gaire es va inaugurar aquí a Sant Jús, a les escoles,
a l'antiga escola de Montserrat, antiga altra escola, altra escola, altra escola...
I ens vas estar parlant, presentant i ubicant sobre el per què,
quines mesures havia de tenir, com es va construir, no? Una mica.
Sí, vam estar fent una mica d'introducció,
i tot això ve a raó que el proper divendres, el 9 de novembre,
tindrem aquí a la secció d'Història de Sant Just, aquí a la plaça Mireia,
el Julio Ochoa, que ens parlarà amb molt més detall
d'aquest refugi antiaeri de les escoles,
perquè ell ha fet un estudi que té publicat a internet,
i que suposo que d'aquí un temps es publicaran alguna de les miscel·lànies
que periódicament va traient al centre d'estudi santjustencs.
I llavors era una mica, la setmana passada i aquesta,
per anar introduint els oients a tot el refugi antiaeri de les escoles,
i que es vagin una mica ubicats a aquesta entrevista que farem.
Com ben bé deies tu, la setmana passada vam estar introduint una mica
els antecedents, aquesta junta de defensa passiva que existia,
durant quin període s'havia anat construint aquest refugi,
que per recordar-ho, això és als nostres oients,
es va començar a construir a l'estiu del 1938,
i que més o menys cap allà a la tardor ja havia estat acabat aquest refugi antiaeri.
Vam comentar que hi havia un parell de coses que es van quedar pendents de construir
que finalment mai s'acabarien construint,
que eren uns sanitaris i el tema de l'enllumenat elèctric.
I vam quedar-nos aquí dient que sort que s'havíem acabat a temps aquest refugi
durant la tardor, perquè en breu caurien sis bombes a la zona de la carretera
i, per tant, la gent del poble aniria al refugi
tenint por que hi poguessin haver nous bombardejos.
Tot i que, quan s'havia fet aquest estudi previ,
que s'havia presentat...
A la Junta de Defensa Passiva, sí.
Exacte, no va dir la Generalitat, no, encara no.
Els hi vam dir que no, perquè se suposa que a la zona no li podia tocar...
Correcte.
No hauria de caure cap bomba, per tant, no necessitaven, no?
Els hi vam dir no, no, no us ho pensenem.
Exacte, de fet, aquí no feia falta, no era un punt estratègic.
Vam estar comentant que molt a prop a Esplugues de Llobregat, al poble veí,
sí que podia ser un punt estratègic on hi poguessin caure bombes
perquè tenien més indústria, tenien la indústria de la rajoleta
que podia ser reconvertida per fer armes
o per subministrar diferents equipaments als soldats republicans
i que també a la zona de Sant Pere a Màrtir
hi havia instal·lada una bateria antiaèria
i, per tant, aquelles zones sí que podien ser objectius de bombardejos,
però s'enjusten si no en tenien.
De fet, avui no entraré molt en detall,
però si vols, després que ho haguem acabat l'entrevista amb el Juli Ochoa,
podem entrar més en detall en com van ser aquests bombardejos,
bombardejos, on van caure, el mal que van fer,
el per què aquestes bombes van caure aquí,
de quins avions venien...
Això hi ha tot un escrit publicat en una de les miscel·lànies
del Centre d'Estudis Sant Justencs.
De fet, hi ha un article fet, crec, també per Juli Ochoa, entre altres,
que explica en molt detall aquestes sis bombes.
Avui, només per fer-ne un petit detall,
d'acord? Aquestes bombes que cauen a Sant Just d'Esvern cauen en dos dies concrets,
el 8 i el 9 d'octubre del 1938.
Són, en total, sis bombes que deixen anar diversos avions italians,
d'acord? Que tornaven d'haver bombardejat en Barcelona
i no se sap molt bé el motiu,
però deixen caure per la zona de Sant Just.
Jo crec que, de forma equivocada,
ells no devien buscar la zona d'aquí a Sant Just,
sinó que devien buscar la zona aquesta de les fàbriques,
aquesta de la Rajoleta,
perquè no està molt lluny d'on cauen aquestes bombes.
De fet, la zona on hi ha l'església d'Esplugues,
que és la carretera una mica més endavant,
on hi ha l'Ajuntament, la plaça Santa Magdalena
i tota aquella zona d'allà,
doncs per aquella zona d'allà hi havia la indústria de la Rajoleta.
Per tant, no cauen molt lluny d'on havien d'anar en principi
aquestes bombes, però no van apuntar del tot bé.
Exacte, llavors aquestes bombes van caure a la carretera
a la zona de Cal Manco i Cal Masclans a l'època,
van fer diferents ferits i van causar bastants desperfectes.
Perquè Cal Manco i Cal Masclans,
per ubicar-nos una mica, seria entre la gasolinera actual...
Sí, exacte, la zona de la gasolinera.
La zona de la gasolinera, més o menys aquella cantonada d'allà,
van caure aquestes...
Però les sis ja concentrades?
Bé, dispersades entre el carrer Electricitat,
la zona de la gasolinera i després una mica més endavant,
abans d'arribar a la frontera Masplugues,
doncs per aquella zona d'allà van caure aquestes sis bombes
i la veritat és que, clar, van causar això, tant desperfectes com ferits.
I jo no desconec, no sé si hi havia en aquella època alguna espècie d'avís antiaèri
o sirenes que poguessin sonar, però sí que, degut a caure aquestes bombes,
suposo que el sol del caure el dia 8,
la gent llavors ja va veure que havia d'anar a fer-se'n el refugi,
just al caure les bombes,
doncs la gent que les va sentir se'n van a corrents al refugi
per si altres punts del municipi eren bombardejats
i, per tant, segur que aquests dies, el 8 i el 9,
perquè hi ha testimonis que així ho expliquen,
aquest refugi de les escoles va ser utilitzat pels veïns de Sant Just d'Esvern.
Sí, podria ser que fos la primera vegada que l'utilitzaven, no?, en aquelles dates.
Sí, home, s'acabava de construir ara, aquí, deien, a l'època, a la Tardó,
per tant, a principi, és doctora, s'ha acabat
i just al 8 i al 9 el fan servir.
Suposo que, degut a això, és que ja es comença a fer servir,
no es podran mai acabar tot el tema dels sanitaris i de la llumanat elèctric
perquè ja no donarà temps i ja s'ha d'utilitzar.
Posteriorment, el 25 de gener del 39,
el refugi es va tornar a utilitzar,
en aquest cas, no perquè hi hagués un avís de bombardejos antiaeris,
sinó perquè aquesta és la data en què les tropes,
nacionals, d'acord?
Creuen, ja havien creuat el Llobregat
i arriben a Sant Just d'Esvern,
camí cap a Esplugues de Llobregat
i per entrar ja cap a Barcelona.
Clar, era la por de veure què faran si passen per aquí, no?
Exacte, la por d'aquestes tropes enemiques,
sobretot la por, explicava l'altre dia el Julio Aixó
quan va fer aquesta xerrada,
el desconeixement que hi havia de qui es trobarien,
de com seria l'enemic,
perquè sempre s'havia parlat molt
que les tropes nacionals tenien el que eren els,
com es diu, tenien els legionaris,
totes les tropes marroquíes que havien vingut en Franco
i havien creuat l'estret
i que eren unes tropes bastant bàrbars
i que fèiem molta por,
i llavors, com que no sé exactament què es trobarien aquí,
si es trobarien aquests legionaris,
si es trobarien aquestes tropes musulmanes
que havien vingut en Franco de l'altra banda de l'estret,
la gent per por,
i com que ja sentien que estaven arribant,
que estaven pujant per la zona de la penya del Moro,
perquè es veu que en el segon moment
quan es van fer les excavacions a la penya del Moro
també es van trobar bales de trets,
d'haver-se disparat allà,
perquè es veu que els republicans tirant enrere,
perquè, clar, anaven reculant i anaven agafant noves posicions,
doncs per allà van disparar,
els republicans van disparar
i van instal·lar a la zona de la Torre de Guaita
una metralleta per intentar frenar l'envestida de les tropes nacionals,
o sigui, van pujar per allà
i llavors ja van entrar en el poble.
Llavors, sabent això,
doncs la gent, per por,
va fer servir aquest...
El gener del 39.
Exacte, va fer servir aquest refugi antiaeri
en el moment en què van entrar les tropes nacionals aquí a Sant Just
i, entre altres coses,
es va incendiar l'església
i van haver-hi tota una sèrie de pèrdues.
No hi van haver morts.
Però això d'agut, entenc, a l'entrada de les tropes, no?
Sí, exacte.
És a dir, van pentinar la zona, no?
Sí, més que l'entrada de les tropes,
perquè les tropes nacionals sí que anaven
com a favor de l'església i de tota aquesta gent,
però sí que llavors de l'altre bàndol,
doncs va ser un dels pocs problemes que va tenir Sant Just.
O sigui, Sant Just va tenir una gran sort
que l'alcalde que tenia a l'època
va saber frenar molt tant un bàndol com l'altre
que no fessin mal a Sant Just.
I dins del municipi no hi van haver morts.
Inclús el propi alcalde van,
de certa manera, van ajudar que pogués marxar el mossèn,
que hi havia mossèn Antoni Nutenes,
que pogués marxar.
Després els Sant Justens també van ajudar
que l'alcalde pogués fugir i no fos capturat
per les tropes nacionals.
O sigui que, en aquest sentit,
vam vetllar molt perquè no hi haguessin morts
a Sant Just d'Esvern.
Fent poble, eh?
Ja des de llavors així m'agraden Sant Justens.
I llavors ja, després d'aquest últim moment
en què s'utilitza aquest refugi de les escoles,
havent entrat les tropes nacionals,
en breu, d'acord?
Perquè ja d'aquí d'Esplúes ja comencen a entrar a Barcelona
i Barcelona aguanta el que aguanta,
però també acaba caient.
Doncs la Guerra Civil es donarà per acabada, d'acord?
I per tant, un cop s'acaba la Guerra Civil,
el manteniment d'un element de defensa passiva
com era aquest refugi de les escoles,
doncs perd el seu interès.
Bé, el sentit ja no el té, no?
Ja el sentit, exacte.
No requereixen, això, els ciutadans.
Exacte, no s'esperaven ja més bombardadors
perquè la guerra havia acabat
i, per tant, doncs, es deixa d'utilitzar
per l'objectiu pel qual havia estat construït
en el seu moment.
De fet, una de les dues entrades,
la que hi havia pel carrer Ateneu,
aquesta es tapa,
perquè estava, si no, al mig del carrer gairebé
i, per tant, molestava, ho tapen.
Clar, era també un punt d'accés ràpid i visible
per al seu ús, no?
O sigui, després, clar, quan s'havia de tapiar, suposo,
o tapar, no?
Sí, exacte, llavors aquest accés el tapen,
no així a l'altre accés que hi havia
al carrer Montserrat a dins del pati de les escoles.
Que és el que avui en dia s'ha pogut reobrir.
Exacte, que és per on s'ha entrat avui en dia
i s'ha remodelat.
Doncs aquest accés no es tapa
a la mateixa velocitat que el del carrer Ateneu
i, de fet,
hi ha diferents testimonis,
nens de l'època que anaven a les escoles nacionals
i que recorden, doncs, de jugar en el pati,
pujar, baixar, entrar dins...
Era un element de joc, no?
Sí, era un element de joc molt preocupant
des del punt de vista dels mestres i de les professores
perquè era un lloc que els nens estaven corrent d'això
i podien caure, fer-se mal...
Bueno, que hi haguessin esllavissaments,
tot i que ja fos construït amb unes normes i a més,
perquè allò ho ha entès, però clar,
allò tenia els seus dies comptats d'ús.
Per això era un element perillós
i, per tant, any rere any els professors
i les mestres de les escoles nacionals
intenten demanar que l'Ajuntament ho tanqui
o qui sigui faci el favor de tant.
Ho demanen des de les pròpies escoles, clar.
Sí, sí, de fet, els mestres estaven preocupats
per aquest fet, perquè es podia fer mal a algun nen
o podia haver-hi alguna desgràcia.
El problema és que també a l'època de postguerra
aquest refugi enteri, això és curiós,
es va fer servir com a xampinyonera
per produir xampinyons.
A veure, xampinyonera?
Sí, per produir xampinyons.
Bueno, clar, amb la humitat...
Amb la humitat, el tempo d'argila que hi havia allà,
es veu que era una zona propícia
per produir xampinyons.
Hi haurà una persona,
que crec que era de fora de Sant Jus,
que ja explotava una xampinyonera,
crec que...
Ara, no sé, en una de les masies
que hi havia aquí a Sant Jus,
ja explotava una xampinyonera
que hi havia allà
i va veure que les condicions
d'aquest curat,
per la humitat que hi havia,
pel tipus de terra que hi havia,
i això eren òptimes per cultivar-hi xampinyons
i per això també suposo
que no es va tancar aquesta entrada tan ràbia
perquè durant uns anys
es va fer servir...
O sigui, mare meva,
quantes cares ha tingut aquest refugi
i han jugat nens.
La gent s'ha refugiat
quan han caigut bombes
o quan s'han sentit atacats
i després han plantat bolets.
Sí, xampinyons.
Bueno, xampinyons, que digui.
Sí, sí, sí.
Carai, ha tingut més vides?
S'ha utilitzat per algú més?
No, ja després,
fins que no es torna a descobrir,
ja no,
perquè poc després
que durant uns anys
es faci servir com a xampinyonera,
finalment els mestres i els professors
aconsegueixen el seu objectiu
i acaba sent sepultada aquesta entrada,
d'acord?
Perquè els nens no hi caiguin
durant l'hora d'esbarjo.
I llavors ja no serà
fins al 2009
en què es tornarà a redescobrir.
El Júlio Chual, l'altre dia,
quan explicava el tema de la descoberta,
perquè, clar,
ell va estar present
el dia que es va tornar,
o que li va tornar
a entrar la llum
en el refugi.
Però va ser,
entenc, perdona,
Imanel,
va ser intencionadament,
és a dir,
sabem que aquí hi ha alguna cosa,
anem a escarbar, no?
Sí, exacte.
O sigui,
de fet,
el Júlio Chual,
l'altre dia,
quan en parlava,
i això li podem preguntar,
no tenien dubtes
que existís,
d'acord?
Però sí que depèn
de qui entrevistaven o no,
perquè, clar,
això ho comencen a moure
cap allà,
les obres aquestes
les faran el 2009
per entrar-hi,
i abans, doncs,
amb el temps,
s'havia anat recollint testimonis
perquè l'arxiu
sempre, doncs,
ha anat entrevistant
la gent més gran del poble,
o han anat preguntant coses,
o han anat mirant el veure,
i hi havia gent que deia,
com a tots aquests testimonis
que nosaltres tenim
i que ens vam repartir,
que estaven seguríssims
que havia existit el refugi,
que hi havien estat jugant
com a nens,
que inclús hi havien entrat
com a nens,
que havien vist
com es construïa,
però, clar,
són tots records de nens,
i que a vegades
els juguen el subconscient
de si realment havia existit,
altra gent
que mai hi havia entrat
i, per tant,
deien,
s'havia parlat
de què hi era,
però jo, per exemple,
mai l'havia vist,
per tant,
això es parlava
del poble que existia,
però realment
mai es va arribar a construir,
llavors,
hi havia aquests dubtes,
però realment,
crec que era
en Rafael Malaret,
ell assegurava
que sí que s'havia construït,
de fet,
el seu pare
treballava
en aquesta col·lectivitat
de paletes i manobres,
i ell era un nen petit,
però anava a ajudar
el seu pare allà
i ell assegurava,
inclús els hi va fer
un petit croquis
de com era això,
de com ho recordava,
per tant,
teníem més o menys clara
per on havia d'estar
aquesta entrada
a la zona de les escoles,
però només podíem fer això
perquè l'escola de Montserrat
fins al 2009,
fins a l'agost del 2009,
va estar activa
i, per tant,
no es podia entrar allà
amb unes excavadores
i excavar el pati
de les escoles.
Va estar activa com a escola.
Exacte.
Llavors no es podia entrar allà
i amb un excavador
a foradar el pati de l'escola.
Llavors,
allò ho van deixar
documentat,
ho van deixar guardat
en una carpeta
fins que hi hagués
l'oportunitat
de poder-ho fer.
Això va ser,
això és el que comentem,
a l'agost del 2009,
concretament per l'època
de la Festa Major
de l'any 2009.
Sí,
a la Festa de la Pau,
no?
No,
és per la Festa...
O la Festa Major.
Sí,
per l'època de l'agost,
sí.
Per l'època de...
L'IFM,
correcte.
Sí,
de la Festa Major,
concretament el 4 d'agost
del 2009,
que llavors
es va poder
foradar
entre unes excavadores,
poder anar foradant
a poc a poc
a veure tanta gent
al terreny
fins que es trobés
indicis
que allà hi podia haver
aquesta entrada
del refugi antiaeri
i doncs localitzar-lo
durant aquesta època
quan començava
a picar a l'agost.
Llavors,
crec que després
el van topografiar
tota la zona
durant la tardor
del 2009.
per saber per on...
No,
per saber per exactament
perquè, clar,
tenien un esbòs fet
que els havia fet
una persona
que en aquell moment
era el nen.
Sí, que recordava...
Clar,
llavors recordava
més o menys com era.
Clar,
i a part estava pensant jo
en temes arquitectònics
i d'edificació,
tots els moviments
que hi ha hagut a sobre
d'ara tenim aquest edifici
i ara construïm un altre.
Ara una casa,
ara una casa amb piscina...
Vull dir...
Hem de pensar
que això estava
bastant enfonsat
a 10 metres sota terra,
però sí,
hi van haver
reordenacions
i llavors
es va reubicar
i això sí que va ser
important en el seu moment
perquè en aquell moment
la regidora de Cultura
que hi va haver,
que de fet va estar també
el dia
que va parlar
l'altre dia
el Julio Ochoa,
ella deia
gràcies a que hi va haver
tan interès
tant dels centres
d'estudis enjustencs
com els centres
biològics
ratpenats,
etcètera,
etcètera,
es va decidir
guardar-lo
i salvaguardar-lo
per la posteritat
i no fer-hi com allà
hi havien d'anar
uns pàrquings.
Clar,
ho haguessin destrossat
i també.
sobretot fent aquells
parquings subterrènes
que havien d'anar
aquella zona
i no,
es va decidir
guardar,
a poc a poc
anar-ho consolidant
fins que ara
el 2018
se n'acaben
les diferents obres
d'assentament
i s'ha pogut
museïtzar una mica
i obrir
i obrir el públic.
Clar,
i estava pensant
el Julio Ochoa
va ser dels primers
que va poder entrar
tal qual ho va veure,
una mica
tomba tot en camon,
vull dir,
els primers
que van veure allò.
Perquè ell
a més era membre
d'aquest grup
espiològic
dels retpenats
i per tant
van ser uns
juntament
amb un arqueòleg
que hi havia,
que havia de ser
qui portava
en peu
les excavacions
d'aquestes,
doncs van ser
dels primers
a entrar dintre
i ella ens ensenyava
fotos l'altre dia
de quan havien entrat
allà
per primer cop.
Ja li preguntaré
si no em veien
persona divendres
vinent
que vindrà aquí
a la plaça
però tinc el dubte
aquest de
què es devia trobar
o no sé
igual hi havia objectes
inclús
o massa bé,
no?
Això ens ho explicarà
ella exactament
perquè ells tenien
molta por
jo no sé exactament
què és
però quan fan
excavacions
d'aquest tipus
o entren
en llocs profuns
de carregar-se
coses
no,
hi ha com un
no sé si és
un virus
o un malestar
a l'ambient
o a l'aire
que si baixen
els pot afectar
i s'hi poden quedar
llavors tenien por
sempre quan
ells la van a veure
a mines
o baixen a pous
sempre hi ha la por
que quan baixin
trobin aquest problema
i no els permeti
tornar
perquè a vegades
els hi ha passat
doncs m'apunto
per preguntar-li
quan vingui
segurament
si li preguntem
ens ho explicarà
perquè és molt interessant
de fet
ja et dic
ara em ve al cap
això de
veure algun documental
d'aquesta
en la zona geogràfic
i de més
de les excavacions
i de les primeres
persones
arqueòlegs
que van poder entrar
a la tomba
de Tutankamon
i sí que hi havia
com una espècie
de buit
dins de l'aire
allà dins
i sí que crec que
un o dos
crec que es van posar
malalts
també rarament
no sabien exactament què
són aquests mals
perquè l'aire
ha estat molt viciat
durant molt de temps
allà dintre
clar
ja no ha circulat
cap tipus d'aire net
allò
portava milers d'anys
allà tancat
i clar
l'escola
el refugi
no portava tants milers d'anys
però són molts anys
sense oxigen
també portava un 70 i escaig d'anys
tancat allà
i per tant
això sí que és una de les coses
que es va comentar
de les pors
que tenia ell
quan van entrar dintre
però li podrem preguntar
unes preguntes
quina sensació vas tenir
a l'entrada
perquè va ser
les primeres coses
que es va veure
el primer senjustent
que va entrar
allà dintre
juntament amb l'arqueòloc
que estava portant
les excavacions
però potser imagina
que es va trobar
no sé
sabates de nen
o saber robes
o algunes espermes
ja desfetes i derritides
no sé exactament
si van recuperar-ne
algú de dintre
o no
va doncs
m'ho apunto
per preguntar-li
la setmana vinent
al Juli
i just divendres
vindrà el Juli
i el Xó
aquí
un altre expert
en història
de Sant Jús
ell és l'expert
jo
l'expert
i el Padawan
sí o no?
sí
l'aprenent
l'aprenent
jo també soc l'aprenent
i per la gent
que li pugui interessar
d'acord
si fan una cerca ràpida
a Google
i escriuen
Julio Ochoa
al refugi antiaari
de les escoles
de la pàgina
webacademia.edu
t'he penjat
un document
que es titula així
el refugi antiaari
de les escoles
i allà hi ha
tot el document
que ell ha anat treballant
any rere any
i per tant
si la gent
se'l vol llegir una mica
ho fullejar una mica
per estar atents
al que explicarà
en Julio Ochoa
doncs vindran
molt més preparats
a l'entrevista
així m'agrada
preparant els oients
Manel
molt bé
i perquè tu el puguis
presentar la setmana que ve
també t'anirà bé
a part
faré una lectura
i a part
ho penjaré
a les xarxes socials
perquè la gent
ho pugui també
tafanejar
i documentar-se
que Sant Jús
és mil·lenària
Sant Jús
escolta Manel
ens veiem divendres
vinent
seguim parlant d'això
i a més
amb un expert
com és el Julio Ochoa
que vagiu el cap de setmana
adeu
doncs ja ho sabeu
us anirem penjant
a les xarxes socials
aquest document
perquè pugueu
consultar
mirar
estudiar
i saber
una miqueta més
d'aquest refugi antiaeri
que avui seguim parlant
amb el Manel
i que divendres vinent
vindrà també
com deia el Julio Ochoa
i amb ell
acabarem d'esbrinar
i fer-li preguntes
si algú té alguna pregunta
o alguna curiositat
que vulgui saber
podeu anar també
a les xarxes socials
i preguntar-nos-ho
petita pausa
i Anna Rovira
com no
de viatges
i després de parlar
amb el Manel Ripoll
d'aquest refugi antiaeri
i d'anticipar-vos
que la setmana vinent
divendres vinent
9 de novembre
vindrà el Julio Ochoa
estarà amb nosaltres aquí
per explicar-nos més històries
i més coses
d'aquest refugi antiaeri
tenim com no
l'Anna Rovira
amb nosaltres
hola Anna
bona tarda
bona tarda
bona tarda
i benvinguda
gràcies per venir
fins aquí
en un dia
que podria ser festiu
però
estic aquí
a tots reclutats
aquí estem
gràcies per venir
què tal la castanyada
bé
castanyes
moniats
o Halloween
moniats
no no
els moniats
no sóc gaire fan
de moniats
les castanyes
me les menjo crues
però clar
a vegades hi ha
crues
carai
llavors no m'has acabat
de menjar
però ni allò
que diguis
un punt de forn
no no no
m'agrada
m'agrada el crec
crua
està més bo
bé el teu dentista
content
bé no tampoc
a veure
el xocolata
fa més crec
que no una castalla
eh
vale sí
posa el moniato
jo el moniato
o moniato
t'ho recomano
amb una mica de sucre
està boníssim
si hi ha de precis dolç
posa-li una mica de sucre
és com una patata
molt rara
bueno sí
és un tubercle
és família
yuca i patata
bàsicament
on està la gràcia
de menjar patata
no
és com
jo què sé
els percebes
qui se li va ocórrer
a menjar un bitxo
tan raro i tan lleig
sembla un peu
d'un dinosaure
els percebes
o d'un àlien
té una forma
una mica curiosa
sí
però un moment
moniato
és una patata
no és tan curiosa
ja
però quina cosa
de menjar moniato
no m'huta tant
vale
que ara no menjar moniato
jo sí
m'he fet un fart
de moniatos castanyes
panellets
sí
clar
això sí
panellets
però
moniatos
això em passa a més
moniatos
l'Anna no
per cert
avui on anem
no sé si ho celebren
això allà
faran
no ho sé
no ho sabem
no ho sé
perquè igual
ja anticipo
que és Europa
però
sí
avui tornem cap a Europa
que fa molt de temps
que estem per Àsia
i em toca tornar una mica
a la terra europeu
jo et poso aquest estil de música
per començar la secció
i llavors clar
ens venim amunt
amb Àsia
una mica música
de l'edat mitjana
avui eh
música de l'edat mitjana
vinga
perquè mire
avui ens quedarem
a la capital
d'una petita illa
del Mediterrani
vale
abans de dir-vos el nom
us explicaré una mica
d'història
no és Ibiza
ni Mallorca
ni Menorca
ni Fermentera
no
no
no
no
no és tan tard
l'espanyol
us explicaré una mica
la història
a veure si així
descobriu més o menys
de quina illa
i quina capital
bueno
de quina ciutat
estem parlant
mira
va ser la capital
d'un estat
que és una illa
i a la ciutat
de la qual parlarem
hi viuen quasi uns 6.000
habitants
6.000
no arriben
o sigui
6.500 habitants
no arriben
quasi quasi
però no arriben
val
fixes eh tot l'any
habitants vivint
sí sí sí
llavors la ciutat
porta el nom
d'un dels defensors
de la illa
d'una invasió
otomana
que va ser
el 1565
més o menys
quants 5 i 6
no?
tot és 6.000
1565
i són 6.500 habitants
tot està pensat eh
ah
no llavors
veient això
d'invasió
otomana
potser ja ens anem
ubicant
en una zona
del Mediterrani
o una altra
no?
llavors
aquest defensor
de la illa
era
Jean
Parisot
de la Valet
Parisot
de la Valet
i el nom oficial
que sembla francès
no?
potser
sí
sí sí sí
jo crec que sí eh
i el nom oficial
se li va posar
el nom oficial
de la ciutat
se li va posar
per part
de l'ordre
dels cavallers
de Sant Joan
de Jerusalem
coneguts com
els cavallers hospitalaris
veus
això ja
això sí no?
sí
això ens sona una miqueta
per això tinc una mica
de música medieval
és que a mi de fet
aquesta part de la història
m'agrada molt
em transmet com els llibres
de història
ciència-ficció
de l'edat mitjana
que m'encanten aquest tipus
de llibres
i de fet m'he llegit
uns quants llibres
que parlen
no parlen
no tracten
sobre l'ordre
aquesta dels cavalls
hospitalaris
sinó que parlen
d'ells
i després que hi havia
molt enfrontament
entre els hospitalaris
i els templaris
sí?
sí sí
els veus que els templaris
eren més guerreros
donaven més canya
i aquests eren com més
no tan guerreros
eren més pacífics
no els hi anava tant
la sang
no potser?
no exacte
i de fet
tornem una mica
a aquesta illa
el nom que s'hauria de posar
a la ciutat
es deia
en llatí
Humilíssima
Kibas
no
un moment
mira que parla
amb idiomes aquí
Anna
Humilíssima
que era que he vist
dir en llatí
eh?
sí
Humilíssima
Kibitas
Valeta
Valeta
ara més o menys
ja no en parlem
no?
bueno
estem parlant
abans de comentar
Valeta
capital de
exacte
ara entenem que estem a
Malta
que no mal
perquè ja ho sé
i clar
em farà aplaudiment per mi
gràcies
gràcies
però
aquesta humilíssima
Kibitas
Valeta
era una dels cavallers
espitalaris
tenien allà una de les seves
seus més importants de tot Europa
eren com la seu principal
i suposo que com
bueno
ja ho heu dit abans
estem parlant de
Valeta
Valeta
la capital de Malta
que no és que sigui una illa
superenorme
no
però bueno
té la seva història
de fet és bastant coneguda
com a illa de festa
exacte
una mica
és el que anava a dir-vos
és el que anava a dir-vos
toca a Itàlia
de fet
avui no parlarem
d'aquesta part festiva
sinó parlarem
una mica
de la part històrica
i parlarem
del que s'ha de visitar
perquè té bastantes coses
i hi ha molta gent
que diu
que si vols veure-ho tot
el típic que vas
amb un creuí d'un dia
no et dona temps
a veure-ho tot
sinó que has de planificar
en plan
les quatre coses més importants
que seran més o menys
les que us diré avui
per poder veure
el més important
però sí que és cert
que se la compara molt
no tant
la part festiva
sinó la part més cultural
i més històrica
amb Florència
perquè té molta art
molta història de l'art
també
i molta història
d'Europa
passat per allà
també
ha sigut una mica
una cuna
del que era
passant per Europa
perquè clar
era com la seu
dels cavallers hospitalaris
per anar a Jerusalem
més o menys
que feien les creuades
era de pas
sí sí sí
doncs de fet
la ciutat
està declarada
Patrimoni de la Humanitat
per l'UNESCO
i com dèiem abans
està com
al mig del Mediterrani
més o menys
doncs
ha passat moltíssima
història
per allà
i moltes cultures
diferents
i
com dèiem abans
molta gent
la coneix
per ser com
una illa de festa
i de borratxera
sobretot d'anglesos
i de gent
sí
a mi em sona també
m'ha arribat
com molta informació
d'aquesta
de vaig a fer
un curs d'anglès
a Malta
i dius
i passa tot menys
un curs d'anglès
exacte
vols dir
que vas a estudiar
anglès a Malta
exacte
doncs
hi ha moltes coses
per veure
a part de fer cursos
d'anglès
i de festa
com sàpigueu
per això
jo volia una mica
tirar una mica
per terra
aquest mite
de festiu
que òbviament hi és
sí
però hi ha moltes més coses
que tothom
ha de conèixer
comencem?
comencem
sembla bé?
doncs comencem
per
a part de saber
que la ciutat
és patrimoni
de la humanitat
de l'UNESCO
us diré unes quantes coses
de per què ho és
doncs comencem
perquè tenen
una co-catedral
no és catedral
co-catedral
perquè comparteix
el que seria
la catedralitat
amb una altra iglésia
en sèrio?
sí
però això es pot fer
pots compartir la catedralitat
amb un altre poble
potser m'acabo d'implantar
la paraula
però el que seria
que la catedral
té el bisbe
doncs aquest bisbe
és que té dos
dos dioses així
per dir-ho d'una forma
no sé
és com raro d'explicar
no sé ben bé explicar-ho
el concepte aquest
de co-catedral
no
és que em veig
quan ha dit coca
i dic
de Sant Joan
no sé
és la co-catedral
de Sant Joan
perquè l'ordre
dels cavallers
era l'ordre
de Sant Joan
de Jerusalem
no és coca de Sant Joan
co-catedral
co-catedral
que això sí
abans de ser
una co-catedral
era l'església
dels cavallers
que vivien
i tenien la seu allà
va ser construïda
atenció eh
entre el 1572
i el 1578
va ser ràpid
Déu-n'hi-do
va ser que allà època
si comparem
amb la Sagrada Família
bueno
que això ja
no sé
si ho acabarem
veient tu i jo
imagina't
home
jo crec que hi ha hagut
les gràcies
que han durat més
més?
i encara no està
eh
ja home
però no crec que
que digui gaire
menys de 10 anys
menys de 10 anys?
sí
jo crec que han trigat
més a restaurar
i recabar
i retot
que no pas
construir-la
sí
bàsicament
però bueno
ara ve la part més important
eh
que se farà
aquell
quatre piques aquestes
no?
que té
quatre
i hi ha una
no
bueno la central
sí sí
la central
no sé ben bé
com dir-li
perquè no és
no és un campanar
bueno
no sé què serà això
és un
un pastís
és un
és un
és un
cocampanar
no?
és un cocampanar
bueno
tornem a la
cocatedral
de Sant Joan
anem a la cocatedral
de Malta
doncs
la van construir
de mateixos carrers
amb mateixos
cavallers
amb poc temps
hem dit
eh?
amb poc temps
hem dit
sí sí sí
amb
sis anys
no?
dos
tres
quatre
cinc
sis
set
vuit
dos
mira
dos
tres
quatre
cinc
per cert
l'Anna està fent
això dels dits
eh?
de dos
tres
quatre
m'aporto una
cinc
un restem
un
soc molt dolenta
perdó
bé bé
doncs
és una església
de veritat
que impressiona
per dintre
és una església
molt barroca
i per dintre
està super decorada
com l'art
barroc
sí
allò que no hi ha espai
per respirar
eh?
amb tons daurats
i pel que m'ha semblat
veure a mi
amb imatges
i amb fotos
sembla que no n'hi ha
ni un espai
en blanc
a ningun lloc
ni a terra
ni parets
ni sostres
ni bancs
el barroc no deixa respirar
ni la gent que ho veu
ni la gent que ho ha fet
però no és un barroc
pel que jo he vist
supercarregat
de pintura
escultures
i l'església
és tot molt
perquè m'ha semblat
molt pintat
molt decorat
no tant de relleu
vols dir
exacte
exacte
per tant no era tan
poder respirar una miqueta
una miqueta
no ens passem tampoc
estic buscant imatges
uf carai
uf uf
és una passada
de fet
sobretot
diuen que la bòbada
és una autèntica passada
si mires
vull dir
l'arc de canó
que ve a ser
el passall central
de l'església
és una passada
és espectacular
estic veient una imatge
i a part que
encara que no us agrada
dir el barroc
entreu
no no
jo crec que si aneu
i el terra
és molt curiós
el terra
perquè el terra
fins i tot també està pintat
perquè són tot de làpides
dels cavallers
més importants
a l'ordre de Sant Joan
de Jerusalem
i cada làpida
té el seu color
vull dir
és el dibuix
del monjo
monjo cavaller
que hi havia allà enterrat
sí
i pintat
vull dir
no és una làpida
típica de marbre
no no no
és com
com es diu això
una regió de terra
enorme
pintada
les làpides de terra
sí
a l'interior
de l'església
contrasta molt
amb l'exterior
que és bastant sobri
exacte
perquè per fora
no té res
absolutament res
res a veure
amb el que hi ha dintre
perquè és molt senzilla
molt simple
en color així marronós
grucós
sí
però si en mas
és de tutxana
sí sí
estic veient
amb una imatge
per tant
i fins i tot sembla
que estigui com
a punt de caure
i et trobes
que dius
bueno
això rasca una mica
així
cau sorra
i es cau a l'església
està bé
allò del pot petit
i a la bona confitura
a fora no sembla res
amb el que és a dintre
absolutament
però
jo crec que
aquest exterior
fa que no contrasti
amb la resta d'edificis
i de cases
que hi ha
a la capital
perquè també
és com molt
marronós
i a més
amb la
amb la muralla
que allà i tot
doncs
no es veu
molt
majestuós
per fora
però
s'ha d'entrar a dintre
per comprovar-ho
hem d'anar a dintre
mira
la música ens acompanya
per entrar a veure l'església
la co-catedral
perdona
la co-catedral
de Sant Joan
la co-catedral
i què més
si ens movem més
per Beleta
Beleta
perdó
doncs tenim
el Palau
del Gran Maestre
o el Maestre
el Maestre
on durant una època
va ser la seu
del Parlament de Malta
però el 2015
crec que ja van construir
el seu Parlament
tal i com mana
la llei
suposo
i ja tenen el seu
Parlament a part
llavors
ara
és un palau
que es fa visitar
i la veritat
que els passadissos
són bastant
bueno
és com un palau
bastant xulos
ja hem vist tot armadules
per allà col·locades
els vitralls
dels passadissos
són una passada
i els patis interiors
o sigui
tipus claustre
vull dir
no és un claustre
però els patis interiors
tipus
els patis del tarongers
que hi ha
al Palau de Generalitat
doncs també són
és bastant maco
llavors
o sigui
els patis que jo he pogut
veure per imatges
eren com de pedra
negro
negra
així bastant
que a mi les pedres
així negres
vaporoses
m'agraden bastant
i més si contrasta
amb tota la vegetació
que hi ha dintre
vull dir
no és que sigui
una super vegetació
però hi ha uns arbres
de color verd
i és bastant
ostres
sí que té una retirada
el dels tarongers
bastant maco
a veure
el tarongers
és molt més gòtic
aquest és potser
podríem dir
més sobri
més romànic
però sí
que té un símil
sí
és un altre tipus d'estil
i crec que
és una cosa
que no us podeu perdre
perquè per allà
també ha passat molta història
perquè s'ha sigut
el Palau
del Gran Maestri
dels Cavallers
de l'Hort
de Sant Joan
de Jerusalem
ha arribat a ser també
el Parlament de Malta
i ara
doncs
deu ser com un museu
quasi vivent
de tot el que ha passat per allà
o sigui
és un lloc on
jo crec que
no tanta festa
i més cultura
això exacte
cada festa
a vegades
és més cultura
però
home sí
a veure
pots fer una mica de cada
pots visitar
tota la part cultural
de Malta
no us perdeu
aquesta part
perquè anar a Malta
per anar a la festa
no cal anar a Malta
per anar a la festa
home no
però
ja acabes un lloc
que està declarada
com a patrimoni
de l'UNESCO
escolta
què menys
que passar-te
mira per què
exacte
comprova per què
l'han declarat patrimoni
de l'UNESCO
i a part
si teniu una mica de caix
podeu anar
a on podeu anar
oh i com ho saps
oh mira
doncs
sempre no eh
m'anticipo
a veure
aneu a ser a la baleta
heu d'anar al casino
Maltès
però no pas a jugar-vos
pensava que si veus
no no no
ja us veia aquí
jo fent trepitxeos
no no no
després de sortir de festa
m'escap allà
al casino
o abans
a veure si pots veure més
o abans
exacte
a veure si pots veure més
o ja no surts
no no no
mira
és un edifici que es va construir
per ser la casa del tresor comú
dels cavallers
de l'ordre de Sant Joan
de Jerusalem
els hospitalaris
i és on hi havia tota la tresoreria
de l'ordre dels cavallers
després més tard
o sigui ha sigut
una mica de tot eh
va passar a ser
l'oficina de correus
de Malta
dius
ara ha caigut una mica eh
bueno
a veure
mantenia els seus anys
de ser allà
hi havia com el tresor
no m'ha dit públic
el tresor dels cavallers
a ser una aficina de correus
home
d'entrar diners
a trecartes
sense desmereixer
els correus eh
que no sé
és tot un
home
no sé quan va passar
a ser una aficina de correus
però en l'època dels cavallers
jo crec que
el que seria
correus i les cartes
i xifres
tot això
eren molt importants eh
sí sí
per això que dic
que no els hi desmereixem
no no
per això dic
que no sé quina època
va ser a la oficina de correus
perquè després arriba
a ser un hotel
i fins i tot un cinema
un cinema
també com abans
el Palau de Gran Maestria
aquí una mica de tot
aquí
els edificis
es reaprofiten
perquè és una illa
i és l'espai que hi ha
bueno a veure
és que no hi ha més espai
exacte
ara va dir
o el tira ara baix
i torna a construir alguna cosa
o ja que ho tens
i si és maco
doncs aprofita
i si és patrimoni
a part
llavors ara mateix
què hi ha
doncs mira
ara
des del principi del segle XX
farà un segle ja
sí
va passar a ser la seu
d'un club
de cavallers
anomenat
Casino Maltece
cavallers
i fins ara que estan allà
jo no sé allà
els deu agradar molt
aquest tema
els hi va molt
no
sí sí ja veig
però que és tipus
és que no entenc
un club de cavallers
però tenen
algun tipus
de
un club privat
jo què sé
però és gent que té poder
i que pot decidir
coses de la societat
a veure a Espanya
no existeixen eh
però vull dir
tenen influències
diguéssim
a nivell social
o polític
segurament
és una mica un lobby
no potser
sí sí sí
la vera que sí eh
sí sí sí sí
però pots entrar a visitar-los
suposo també
vull dir
segurament et fan pagar
segurament
quan estiguin reunits
i algunes setes estances
potser
no les podes visitar
però suposo que
el que està difícil en si
i això ha sigut
altres coses
anteriorment
doncs jo crec que tu
pots anar allà
a fer un cop d'ull
a veure
que és cop allà dintre
i que es mou
en los silos del mundo
m'ha encantat el nom
de Club de Cavallers
Club de Cavallers
però es diu
Casino Baltese
és el que jo no acabo a entendre
no sé si es mouen allà
els fills del món
o els diners del món
igual les dues coses
no?
mentre es veuen
el tal
el Club
Bilberg
què és?
Bilberg?
és Bilberg no és?
hosti no ho sé
aquests que reuneixen
els dels Simpsons dius?
no no
sí
hi ha un
es fa una reunió
no sé si un cap a l'any
no sé cada quan
i cada any van canviant
una mica d'ubicació
del món
on es reuneixen
diferents
persones importants
del món
Vindelberg
Vindelberg
Vindelberg
Vindelberg
sí sí sí
què he dit jo?
Vindelberg
però bueno
senyor Google
li dius Club Vindelberg
i et diu
quizá
qui sí
és que
i em diu
Club Vildelberg
sí que
crec que l'últim any
una reunió anual
fa poc i va anar
o sigui com a espanyol
perquè va anar
el senyor Albert Rivera
va anar al Rivera
sí
i en quin moment
en quin moment
vam decidir
que no és ell
no no no
és que tu no decideixes
li arriba una carta
que aquesta persona
et conviden
és l'escollit
sí sí sí
és tot molt
molt
home
segons el que estigui
i per el que estigui
hi ha gent
diu que es reuneixen
un cop a l'any
unes 130 persones
en teoria segons
Viquipèdia
i no saps mai
de què parlen
les més influents
del món
no sé per què
van convidar
aquest home
això t'ho dic
i tampoc no m'entenc
sí sí sí
i no saps mai
ni de què parlen
ni les conclusions
ni de què arriben
només saps qui són
i ja està
i a vegades ni això
i a vegades ni això
i a on reuneixen
sapiguent el que sap
i el que ha sentit
i el que ja està
ja està
ja està
o sigui que han de trucar
al Rivera
per preguntar-li
però a mi em fa molta gràcia
aquest home
l'hagin convidat
entenc que potser
el que era la ex-reina
la de que saludava així
hola
no sé què
aquesta
la Sofía
no t'estàs referint
una mica més d'influència
que aquest home
que ni manen
ni deixa manar
no sé per què et conviden
no sé
jo no ho entenc
tornem a balta
vinga va
tornem a balta
que ens estem menjant els minuts
ah no
vale
hem passat pel Casino Maltese
pel Gran Palau del Maestre
anem a un lloc molt important
que és
també té molta història
és el port de Sant Elmo
on antigament
abans de construir les muralles
era una torre de vigilància
que feien servir
abans de construir les muralles
com ho he dit
sí
bàsicament un port
i allà dintre
fins i tot van aguantar
un setge
durant un mes
i
desgracientament
la majoria de cavallers
van morir
i majoria de cavallers
i de maltessos
van ser uns 1.500 morts
maltessos
però 4.000 turs
van morir
que eren els que estaven fent
el setge
carai
van sobreviure alguns cavallers
això sí
uns 9 o 7
he llegit
ostres
però
va servir
aquest fort
el fort de Sant Elmo
per després començar a construir
i fortificar molt més
la illa
va ser com un inici
i el fort
el fort era més que arribar
per protegir
el port
de Malta
a partir d'aquí
ja van començar
a fortificar més
i
doncs
fer-se més forts
a l'illa
i per últim
com dèiem
abans de construir
les muralles
abans de fer el fort
després van fer les muralles
doncs jo crec que una bona idea
és passejar per les muralles
perquè hi ha unes bones vistes
i que et doni l'aire per allà
també van ser construïdes
per propis cavallers
per protegir-se dels atacs
dels turcs i dels otomans
o sigui
ja saps que
a mesura que passen els anys
ja se van canviant de nom
i si no
t'agraden les muralles
doncs també pots anar
als jardins
Barraca
Barraca
que no és el nom d'un bar
en dos cas
Barraca
on es pot veure
el port
des de dalt també
i estan
també
veus les muralles
és molt xulo
les vistes des d'allà
doncs quedem amb aquesta imatge
Anna
després de conèixer
tota la part
del patrimoni
de l'UNESCO
de Malta
a més està bé
que ens portis la part
no només festiva
sinó la cultural
i passejar
i perdres
pel que és el centre
de la valeta
i ara sí
ets molt lliure Anna
poca de setmana
passi-ho molt bé
fins i vendres vinent
adeu
i per cert
ja sabeu que a la segona hora
tenim l'Àlex Florença
que seguirem parlant
ens seguirà explicant
aquestes curiositats sexuals
que vam començar
la setmana passada
el divendres passat
i avui ens seguirà explicant
entre d'altres
crec que ens explicarà
quan, com i per què
es va inventar
el primer vibrador
pot ser?
sí, alguna cosa així
i altres temes relacionats
amb curiositats sexuals
això serà la segona hora
així que
no marxeu
fins ara
a la segona hora
a que serve continuare a dirti
che ho sbagliato
quando ogni data
che ho dimenticato
ogni regalo
che non ti ho dato
parla da sé
sono a terra
messo male
so che se solo tenterò
di affrontare da solo
questa mia vita
non c'è partita
se tra noi due è finita
non mi do pace
mi hai confidato
i tuoi tradimenti
ed io non ne son capace
non ho coraggio
potrei dirti
che non ci ricasco
ma se vuoi lo rifaccio
non grazie alla mia forza
la nostra storia dura
tu sei pura
sei pure più matura
a che cosa mi aggrappo
diventerò matto
ora che non ti ho
ora che ho perso il contatto
mi chiedo perché scappo
da quello che ho
ma la prova
oh baby
you know how I feel
this feeling inside me
you know that it's real
oh baby
what else can I say
you know that I don't love you
ever live in me
in caso che
esista una sola persona
di cui ti fidi
e con cui ti perdi
nei tuoi pensieri
in cui fino a ieri
credevi
un compagno
con cui affrontavi
meglio i tuoi dispiacevi
per ogni cosa
sapevi che potevi
sognare assieme
quello che voleva
volevi
non ci credi
che abbia potuto
avere dei segreti
racconti incompleti
non è così
vedi
lascia che ti spieghi
la verità
è che la realtà
gioca con me
baby
yo como un cretino
la soquen
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 6
Bona tarda
us informa
Kilian Sabrià
Unes 300 persones
ja s'apleguen
davant de la presó
de Lladoners
on a les 7
ara d'aquí a una hora
comença una concentració
unitària
de suport
als polítics
independentistes
als presos polítics
avui
que hem conegut
els escrits
d'acusació
fa un any
precisament
Coriol Junqueras
i Quim Forn
estan tancats
aquesta tarda
el president
Quim Torra
ha visitat
els presos
a Lladoners
en aquests moments
des de fa una estona
hi ha la Judit Pastor
Judit
bona tarda
Hola
bona tarda
màxima expectació
a Lladoners
on el president
Quim Torra
abans d'aquest acte
s'ha reunit
amb els éders
independentistes
que estan empresonats
també hem vist
com entraven
el conseller de treball
i afer social
Shakira Ombrani
la consellera de cultura
Laura Borràs
i també l'exportaveu
dels comuns
del Parlament
Elisenda Alemany
comencen a arribar
aquí davant de Lladoners
les primeres
persones
assistents
en aquest acte
que sota l'ema
un any
del segrest
de govern
pretén denunciar
aquest any
d'empresonament
dels membres
del govern
de Carles Puigdemont
també hi veiem
representants
de tots els partits
independentistes
i de les entitats
sobiranistes
Judit Pastor
Catalunya
Ràdio Lladoners
Mentrestant
reaccions
a la premsa internacional
a aquestes peticions
de penes
de la Fiscalia Espanyola
contra els processats
per l'1 d'octubre
Mar Vidal
Doncs el diari
Francesc Le Monde
de la seva edició
digital
assenyala que
la petició del fiscal
es basa en l'acusació
de rebel·lió violenta
per l'1 d'octubre
però Le Monde
diu que l'ús
de la violència
durant el procés
la neguen a Espanya
no només
els independentistes
catalans
sinó també
un ampli ventall
de testimonis
i també juristes
importants
el The National
Escocès
també posa
organitzadors
tot i que ara
els acusin
de rebel·lió violenta
El diari britànic
The Guardian
el seu corresponsal
a Barcelona
Stephen Bergen
afirma que
la decisió d'avui
acaba amb qualsevol
esperança
que la posició
més conciliadora
del govern socialista
espanyol
condueixi a una
negociació significativa
sobre la qüestió
catalana
The Guardian
assegura que
de fet
l'empresonament
dels líders catalans
ja bloqueja
qualsevol negociació
i que aquesta
mesura preventiva
es veu
àmpliament a Catalunya
com a excessiva
injusta
i motivada
per raons polítiques
Notícies breus
i vinculades
clarament amb aquesta
La presidenta
de l'Assemblea
Nacional Catalana
Elisenda Pelusier
ha estat contundent
davant de les
acusacions de la Fiscalia
i de l'advocacia
de l'Estat
i ha apuntat
que són un element
més que evidencien
l'urgència
dit d'assolir
la independència
de Catalunya
Pelusier ha anunciat
un seguit
de mobilitzacions
per fer arribar
arreu del món
la injustícia
de les acusacions
El que està fent
l'Estat espanyol
és molt greu
i el que farem
nosaltres
des de l'Assemblea
és en primer lloc
una campanya
de denúncia
nacional
i internacional
d'aquest judici
de la vergonya
i d'aquesta operació
d'Estat
que és vergonyosa
Joaquín Urias
professor de Dret
Constitucional
de la Universitat
de Sevilla
i exlletrat
del Tribunal
Constitucional
rebat l'acusació
de rebel·lió
ho ha dit
en una entrevista
al Catalunya
Migdia
d'aquesta casa
de Catalunya Ràdio
són figures
que se meten
en el Código Penal
per situacions
excepcionals
en los que haya
realmente tumultos
en los que haya
un intento
de golpe de Estado
por la fuerza
a través de las armas
no siquiera
con hechos violentos
puntuales
así que me parece
que no tiene
nada que ver
cuando se meten
en el Código Penal
la rebelión
o la sedición
como delitos
contra el Estado
no tienen nada que ver
con lo que ha sucedido
en Cataluña
El president electe
del Virgil
Jair Bolsonaro
ha amenaçat
de retallar
relacions diplomàtiques
amb Cuba
en una entrevista
publicada
en un diari
virgilè
Bolsonaro ha assegurat
que no té sentit
mantenir aquesta mena
de lligants
amb l'illa
diu
perquè trepitja
els drets humans
i perquè no es poden
fer negocis
amb el règim comunista
el guanyador
de les eleccions
brasileres
de diumenge
ha criticat a més
el programa
conegut com a més metges
engegat per l'expresidenta
Dilma Rousseff
segons el qual
més d'11.000 metges cubans
estan exercint
en zones
remotes del Brasil
El Consell de Ministres
inclou 27 municipis
de les Terres de l'Ebre
en la delimitació
de zona afectada
greument
pel temporal
del 18 i 19 d'octubre
Tarragona
Ricard Boigues
Bona tarda
el Montsià
i el Baix Ebre
van ser les comarques
més afectades
per l'aigua
en la llista
de 27 municipis
hi ha poblacions
que van acumular
diverses incidències
com el canal
Amella de Mar
en postes
Sant Carles de la Ràpita
Horta de Sant Joan
o Tortosa
a partir d'aquesta limitació
el govern espanyol
ha aprovat els ajuts
per pal·liar els danys
en habitacles
equipaments industrials
mercantils
agraris
marítims
turístics
i d'altres serveis
també s'inclouen
equipaments
espais públics
i la xarxa viària
Ricard Boigues
Catalunya Ràdio Tarragona
Esports
Roger Bussà
Carles Alanyà
és la principal novetat
a la llista
de convocats del Barça
per jugar demà
al Camp del Raio
a tres quarts de nou
en queden fora
en canvi
Denis i Malcom
Valverde creu
que cal ser prudents
amb Leo Messi
de cara
al seu possible retorn
la setmana que ve
contra l'Inter
de Milà
el Girona
viatge cap a València
per jugar demà
més tall
a dos quarts de set
Àlex Granell
ja ha recuperat
ha entrat a la convocatòria
al València
també recupera
el portuguès Guedes
l'Espanyol
ha confirmat avui
el trencament fibrilar
als isquiotibials
de la cama esquerra
d'Analdo
el brasilès va lesionar
ahir contra el Cádiz
a segon avui
a les nou
Albacet Enàstic
també avui
a la Lliga de Futbol Sala
Santa Coloma
Val de Penyes
a un quart de deu
Fins aquí
les notícies
tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
passen 6 minuts
de les 6 de la tarda
Des de l'AMB
es vol reactivar
el projecte urbanístic
d'unir Barcelona
amb el Bas Llobregat
a través de la Diagonal
L'Ajuntament de Sant Just
ha firmat
conjuntament
amb el Ministeri de Foment
i la Generalitat
un acord
per rebre
una subvenció
de 375.000 euros
per a la construcció
d'habitatges
A partir del pròxim
dimarts 6 de novembre
s'iniciarà
el Novembre Literari
aquesta proposta
que celebra
la seva vuitena edició
programa
durant tot el mes
diferents activitats
al voltant de les lletres
de l'Ajuntament de Sant Just
i tal qual ho vam deixar
l'altre dia
amb l'Àlex Lorenza
us reprenem avui
de fet
mateixa cançó intro
Àlex
bona tarda
bona tarda
què tal
com estem
molt bé
empachau
empachau ja
de panellets
de moniatos
de què
de castanyes
mucho Halloween
no
mucho terror
no
no
més allà
suposo
més allà
del charco
hi ha gent que només celebra
la castanyada
és a dir
sí
hi ha gent que només celebra
Halloween
sí
és com el dia de Sant Valentín
o el dia Sant Jordi
que hi ha gent que
jo soc molt de
American
old school
no
old school
castanyera
oh la castanyera
la castanyera
la castanyera
no
hola
de fet no vaig a comprar
castanyes
no m'has obera
ai calla
no vaig a comprar
castanyes
no
voy a
la senyora que hace
castanyes en la calle
vale
bien
mira com te lo agradecer
Tom Walker
amb aquest live a light on
deixa una llum oberta
mira justament
ara que venim
de la
exacto
justo de Halloween
i com deia
reprenem el tema
curiositats sexuals
l'altre dia m'està comentant
unes quantes
no sé
5, 7, 8, 10
no me'n recordo ja
unes quantes
algunes del semen
altres de
quasi mirar pel·lícules
romàntiques
tal
unes quantes
i seguim explicant
perquè portes molts fulls
d'Ina 4
seguim explicant
aquestes curiositats
sexuals
al principi comentaré
un parell o tres
que són així
Too Fast, Too Furious
Too Fast, Too Furious
venga
Too Fast, Too Furious
amb les primeres curiositats sexuals
primer parlem de records
records
records
records
que no grabaciones
no, no, no
records
records Guinness
venga
records Guinness
bueno
les parelles
gregues
tenen relacions
sexuals
una mitjana
de 138
vegades a l'any
i
això fa que
els situa
a la part superior
de la lliga mundial
de sexe
alguna cosa
que lògicament
no existe
però
estava pensant
en quin moment
hi ha una lliga mundial
no, no
estan en el top one
top one
però 138
recordem
365 dies
138
estava calculant
és cada dos dies
sí, sí
bàsicament
o almenys un sí o un no
un sí o un no
sí
i els que estan pitjor
va
intenta-lo
Europa eh
o món
món
món
a veure diguem
continent almenys
Àsia
Àsia
Índia
no
Xina
japonís
japonís
els japonesos
per contra
es troben
en l'últim lloc
quan a nombre
de relacions sexuals
ja que només tenen
de 40 a 45
relacions sexuals
durant l'any
ai pobre gent
ja vam comentar aquí
que
els japonesos
el tema sexe
lo tienen
com muy
és algo cultural
jo crec
son muy pervertidos
pero
realmente
tienen pocas relaciones sexuals
sí
els agrada
això de
les calces brutes
i aquestes coses rares
pero
en parella
i a casa
no se suelten
no
quantes vegades has dit
40 o 50
de 40 a 45
de 40 a 45
vale
això és una cada
al mes
quasi
no
al mes no
però una cada dos setmanes
cada 10 dies
si fa o no fa
sí
sí
muy poquito
muy poquito
doncs
¿dónde están los griegos?
home
m'agradaria dir
que en top 10
però
creo que no
no
media tabla baja
media tabla baja
eh
sí
ens posem
a
una vez cada dos
días
setmanes
o meses
o años
una vez cada dos setmanes
una vez cada dos setmanes
es poc eh
gente
ara que estem de pont
per favor
aprofiteu
pel·lícules romántiques
i vinga
sí
seguim
amb aquesta
bateria
ràpida
i esto te va a gustar
a ver
miedo me da
a quina velocitat
s'execula
velocitat
ara em sona
no sé si algun dia
ho havíem parlat
o jo t'ho havia preguntat
quina velocitat
per això com es medeix
amb què
en kilòmetres
kilòmetres
por segundo
també
kilòmetres
hora
ai por hora
en kilòmetres
hora
ai no sé
a veure
és molt ràpid
va diga diga
o sigui
fisiològicament
és un impuls
molt ràpid
del cos
no sé
70 kilòmetres
per hora
tu fas
tu furiosa
tu fas
60
50
45
45
45 kilòmetres
per hora
més ràpid
que el rècord mundial
de l'esprint
de 100 metres
o sigui
però això de l'espanyol
eh
sí
bueno
la velocitat mitjana
dels corredors
de 100 metres
són 37
37,58
i l'espanyol
són
45 kilòmetres
no sé
no sé si varia
depèn de la
de la comunitat
autònoma
no sé si varia
però bueno
en general
estaria
però
però a mi
estu furios
però saps quan
a quan va
on has tornut
molt més ràpid
no?
quasi 90
100
100
100 kilòmetres
per hora
que és de rollo
i com no me hace daño
no entiendo
no és una cosa
que no he entendido nunca
però
home a veure
si t'has tornut
amb tota la cara
no?
sí però mal no et fa
et fa fàstic
però mal
de rollo
hòstia
que dolor
no
no
és una sensació
de vent
de cop
és com quan vas
a autopista
amb el cotxe
i et dona
per una finestra
no?
que és com un
tota la cara
ja
això sí que és tu
fàstic
fàstic
fàstic
tu fas tu furios
vinga
m'han agradat
aquestes dues xifres
seguim comentant
d'altres
els orígens
del vibrador
oh
interessant
sí
el vibrador
una gènere
sexual
comú per les dones
va ser dissenyat
originalment
al segle XIX
per combatre
els símptomes
de la histèria
relacionats
amb l'ansietat
uau
jo no lo sé
ja és opinió
personal
però saps
perquè crec
que va ser
per calmar
la histèria
per què?
perquè
no és com ara
el tema sexual
sinó que
el passat
el placer
de la mujer
no
no estava
en l'ordre
del dia
jo no suposo
que hi havia
moltes dones
que estaven
histèric
no es primava
vols dir
no es buscava
aquest plaer femení
no estava concebut
no estava concebut
llavors
es va inventar
aquest
mètode
perquè les dones
descarguessin
tota la seva
ràbia
contra
una cosa
que desproducía
mucho placer
seria curiosa
a més
veure'l
físicament
és igual
que un dildo
igual
però
vull dir
el material
del qual
estava fet
entenc que no era
ni silicona
ni materials
actuals
diguéssim
la forma
sí
però vull dir
el material
o òbviament
era de cristall
normalment
cristall?
sí
era de vidre
perquè normalment
quan el van fabricar
després el van utilitzar
també
a vegades hem parlat
de màsters
en Johnson
per
veure
les parets
interiors
vaginals
llavors
normalment
portava una càmera
dintre
llavors
perquè es vaigués
era de vidre
però és que
ara hi ha molts
dins de júnies sexuals
que estan fetes
també són de vidre?
sí
i són les que
potser més cares
bé
les més cares
són de porcelana
però
són
de les més cares
de vidre
però clar
és vidre compacte
sí
sí
però bé
és que només
d'imaginar-me
que jo es pugui trencar
vamos
em parla el cor
saps el que vull dir?
no està fet
perquè es trenqui
en veritat
clar clar
entenc que no
perquè no es vidre
aforadat
no no
és compacte
ah vale
és peça sencera
en plan
megalito
de
de 20 segle XIX
i com a curiositat
hi ha una pel·lícula
precisament
que parla
d'això
que es diu
bueno
és anomenada
histèria
i que tracta
de l'origen
d'aquest invent
o sigui
la pel·li va
d'eso
histèria
de l'origen
del Vibrador
sí
protagonitzada per
Maggie Gyllenhaal
i Hulk Dancy
Hulk Hulk
Hulk
mucho Hulk
Hulk Hulk
histèria
eh
Maggie Gubbenhaal
doncs si algú vol veure
l'origen
en pel·lícula
d'aquest
del Vibrador
del segle XIX
pel·lícula
histèria
mhm
vale
aquesta l'havia deixat
pel final
però com ho he empezat
pel final
doncs voy a meter-la
aquí també
vinga va
tots sabem que
bueno
tots sabem
quan la nostra relació
ha arribat a la seva fi
esto
qui més qui menys
ho ha viscut
sí
segons un estudi
del 2013
publicat a la revista
Science
sabem la resposta
de quan la nostra
relació
va
va a tenir fin
la resposta vols dir
que sents
quan allò s'acaba
no?
sí
o que saps per què
vols dir
vols dir
sí
bueno
els investigadors
van demanar
un grup
de recents casats
tots ells van exposar
a tenir els nivells
de satisfacció
amb les relacions
en aquell moment
que miressin
imatges
dels seus cònjugues
que havien estat
aparellats
en paraules negatives
o positives
i van qualificar
als seus temps
la resposta
per distingir
entre totes elles
sí
està aquí sí
vinga
sí
vale
i doncs
quatre anys més tard
aquells que havien
identificat ràpidament
les paraules negatives
tenien més probabilitat
d'informar
d'una menor
una menor satisfacció
en la relació
ja sigui
conjugal
sexual
o sigui
era tot més pitjor
el que suggereix
que havien tingut
pensaments negatius
inconscients
sobre la seva conjuga
tot el temps
o sigui
que des de l'inici
tenien aquella convicció
de que allò
i aquests són els que després
ja acabaven
en la relació
quatre anys
quatre anys de duració
i des del principi
ja veien allò
com que no anava a ser
un 75%
de les persones
que van identificar
negativament allò
va acabar
malament
un 75%
és molt
és molt
sí
però ja
viene la idea
que jo tinc
que si ja te cases
pensant en coses negatives
doncs
mira
precisament
estava pensant
és com quan
intentes pensar
en alguna cosa
atraus
aquella cosa
persona
el que sigui
ja sigui bona
o dolenta
no?
me voy a caer en moto
me voy a caer en moto
me voy a caer en moto
segurament
d'alguna manera
estàs atraent
que algú et passi
o
aconseguiré aquesta feina
aconseguiré aquesta feina
segurament
d'alguna manera
faràs que passi
sí
però per això
a vegades
s'ha de tenir
una mica
o sigui
això del matrimonio
és un poc
a la ligera
a vegades
o
igual que tenir
un fill
a vegades
és per solucionar
és com un parxe
i no
ho hem d'utilitzar
com a tal
o sigui
encara que a una
de les dues persones
li faci molta il·lusió
casar-se
no
s'ha de sucumbir
a
si no s'està bé
clar
si s'està bé
i tu vols
no sé
però
bueno
si comences
a plantejar
una relació sèria
quant a casament
i tal
amb una altra persona
i tens algunes idees
negatives
parles
abans
i si s'arriba
un consens
s'arriba a aquest consens
si no
no ho he
no no ho he
però
que el 75%
de les parelles
ja ho veiessin
com a trencat
just després
de la boda
bueno
del viatge
de noces
diguéssim
és una mica
trist
no
què tal
recient casades
molt felices
sí però
igual en 4 anys
no estem
o el que sigui
però
esto lo ves
no
no l'acabo de ver
però m'acabo de casar
no sé
versió acústica
Àlex
te falta
és versió
sí
és el millor
de la cançó
la veritat
i seguim
amb altres
curiositats
sexuals
una cortita
ara també
a veure
tu fas tu
furios
els homes fingeixen
orgasmes
és pregunta
clar
però orgasme
va amb ejaculació
s'entén
no
amb masculí
femenitament
teuria
però
jo entenc
que no es pot
fisiològicament
no pot
no
pues
sí
erròniamente
se puede
se puede
es pot
fingir
no
sí
vale
tu pots
ejacular
però
la mujer
no tiene por qué
saber
que has
ejaculado
o no
home
però es nota
no
condoms
ah bueno
vale
clar
aquí hem d'entrar
ja amb altres
tipus de
protecció
o sigui
fingir un orgasme
no sempre és dolent
vale
encara que
se crea como tal
i jo hago apologia
de no hacer nada
d'esto
però sovint
assumim que
els que simulen orgasmes
ho fan perquè
no se sent
no se senten divertiment
o simplement
perquè volen que
s'acabi
però forma part
del gaudi
a vegades
llavors
per aquest motiu
parlant d'orgasmes
fingits
els homes
també ho fan
i sovint
per les mateixes raons
que les dones
de fet
una enquesta
a United States
va treure la llum
que el 90%
dels homes
asseguren
haver fingit
un orgasme
almenys
un cop al mes
un cop al mes
i
jo lo veo
com algo
supernormal
o sigui
actual
si és per
per
com dir-ho
per fer funcionar
aquella relació
en aquell moment
no?
perquè també
parlaves
que un orgasme
femení
fingit
pot ajudar
a potenciar
si te lo piden
per què no
pot ajudar
a potenciar
en aquell moment
el punto álgido
no?
llavors
l'home
també ho pot fer
entenc
jo no veig
tant com a dolent
no no no
explica
t'hi raonat així
no és com a dolent
però
avui en dia
el que passa
una mica
és que els homes
estan una mica
més cohibits
en quant a relacions
sexuals
perquè abans
érem
les persones
dominants
i ara cada cop
les dones
volen ser
més partícips
prenem més terrenys
més partícips
volen també gaudir
de gaudir
i llavors el que està passant
és que els homes
abans no tenien què
i ara tenen que
saber
per què
com
i quan es fa
i llavors
com que ningú
ens ha explicat mai
abans era molt senzill
perquè nosaltres
haciíem
el que teníem
que fer
i ja està
i ara
en canvi
les dones
ens estan asfixiant
una mica
perquè
realment
no no
però és que
a més
hi ha diversos estudis
que parlen d'això
que ara les dones
pressuponen
que els homes
tenen que saber
com es fa
quan realment
no tenim ni idea
bueno
no és saber
les dones
tampoc
diguéssim
clar
jo estic parlen
de la meva generació
però
la mare
les àvies
de més
no hi havia
una educació sexual
però ni per unes
ni per altres
ja
ja
però moltes
dels temes
de disfunció sexual
actualment
a consulta
són per aquests temes
perquè la meva dona
em demana
A, B i C
i jo no ho he fet mai
això
i no sé com fer-ho
es parla i es proven
si venen a consulta
és perquè no parlen
clar
error
vinga
la secció
sempre ha dit
que s'hauria de dir
comunicació sexual
perquè al final
tot es radica aquí
si no es parla
és clar que et frustres
perquè no saps
i tu demana
si no
posa't hi
apreneu coses noves
al final
una parella
s'ha d'anar
reformant
refent
renovant
renovar-se o morir
i parlant així
de punts àlgids
durant la relació
d'un acte sexual
o de fer l'amor
o digueu-li com vulgueu
quines sensacions
potser són les menys
problemes que ens passin
per exemple
així a modo
pensiero
sí
és menys probable
que sentis fàstic
quan estàs excitant
fàstic eh
per exemple
la por no
però el fàstic
sí
el sexe pot ser
una activitat
desordenada
amb molts líquids
i olors
però en la calor
del moment
res d'això
sembla importar-nos
segons un estudi
de la universitat
de Grunykan
als Països Baixos
mira
sí
això es deu al fet
que l'excitació sexual
anul·la la repugnància
natural del cos
quan els investigadors
van demanar
a un grup de dones
que miressin
una pel·lícula eròtica
un vídeo esportiu
o un vídeo neutral
d'un tren
després
i després
i després
faran un seguit
d'actes desagradables
com veure
d'una tassa
d'algú
sense voler
van descobrir
que aquelles
que havien vist
els actes sexuals
van qualificar
les tasques
com menys desagradables
i també van poder
contemplar
i completar
més d'aquelles
tasques
que eren
una mica desagradables
i doncs
i guastinacions
anteriors
han suggerit
que l'excitació sexual
també té un impacte
similar
en els homes
perquè l'estudi era
només sobre les dones
però això
ho ve molt donat
igual que hem parlat
aquí alguna vegada
de l'anul·lació
del dolor
durant l'acte sexual
durant l'acte sexual
s'activen
diferents àrees
del cervell
que fan que
la nostra capacitat
de
viure
amb aquestes coses
que normalment
són desagradables
o fan mal
són molt més àmplies
realment el cos
no està centrat
en allò
sinó que està centrat
en altres coses
per tant
el dolor
o per exemple
en aquest cas
el fàstic
queda amb una tercera
fila
ni se sent
ni es padeix
en aquest cas
el fàstic
en concret
si a algú
que no li agrada
el bròcoli
en pleno acte
li poses bròcoli
i li és igual
o
detesto la sardina
i en aquest moment
faràs
casomisso
no?
sí, sí

emocionar-nos
emocionar-nos
literalment
crec que això
el 99,9%
d'oigents
siguin homes o dones
nens o nenes
nois o noies
segur
que en algun moment
de la nostra vida
sobretot
a èpoques més juveníboles
digue-li el primer mort
el segon
la més
segur
que en algun moment
és
no poder respirar
si no ho sé tal
o
obsessió no sabiendo
on està
i què hace
i tot
sí
doncs hi ha una raó
per la qual
no pots deixar de pensar
en aquestes coses
que tu dius
ara ho entendrem tots
al fin
gracias por llegar aquí
Alex
sí, les imatges
per resonancia magnética
han demostrat
que enamorar
envia sang
a les àrees
del cervell
del plaer
les parts aquestes
que controlen el plaer
i les mateixes àrees
que són responsables
d'obsessió
i comportaments compulsius
vale
la compulsivitat
de l'obsessió
de compulsivament
saber
o controlar
o el que sigui
sí
enamorar
també
redueix
o
modifica
els nivells
de serotonina
que és comú
amb persones
amb trastorns
obsessius compulsius
diu
Mary Lynn
codirectora
de la clínica
de benestar sexual
Loyola
en la universitat
de Loyola
a Chicago
i llavors diu
això pot explicar
es pot explicar
perquè ens concentrem
en poc més
que la nostra parella
durant les primers etapes
d'una relació
i també
perquè tendim a idealitzar
les noves parelles
i fer els ulls brossos
davant dels seus errors
i no a més
compartim més temps
del que tindríem
que compartir
en els moments inicials
de les relacions
i llavors
i llavors ella diu
que
que passem
per
coses que
després
no
consideríem
o que no
acceptaríem
és un dels grans errors
de les parelles
amb els que jo estic
totalment
que ho hem comentat
més d'un cop aquí
també
acceptar certs
comportaments
o
forma part
bueno
vam parlar
el dia
d'aquell
de l'amor
és una droga
que normalment
acceptem
conductes
o coses
que la nostra parella
fa
que realment
nosaltres
no acceptaríem
i només ho fem
perquè
ja hem us
una venda
amb els ojos
i no ens donem
compte
fins que
portes una relació
una mica més llarga
i aquell comportament
ja et comença
a molestar
més del que
et feia abans
i doncs
hi ha moltes parelles
que això
no ho arriben
a contemplar
sobretot
aquelles parelles
que
no han tingut
moltes experiències
o potser
no tan
moltes experiències
sinó tan
fortes
sí
no
però individualment
em refereixo
que les persones
un o l'altre
ell
ella qui sigui
no tenen
un reforç
personal propi
i per tant
accepten
altres coses
sí
però vull dir
que si tens més experiències
quant a relacions
tindràs més
identificat
el que et va passar
amb una relació
anterior
i aquestes coses
solen passar
quasi sempre
sabràs que
si allò t'ha passat
no vols tornar a viure
no potser
claro
però hi ha moltes parelles
a vegades que venen
i dic
jo he dejado el teatro
porque tal
jo dic
en quant a aficions
ningú té que deixar
res
o sigui
a una parella
s'ha arribat
amb consens
i si a mi m'agrada
anar al balet
o a veure el futbol
sí
el que sigui
i a la meva parella
no li agrada
jo l'invitaré
un cop cada dos mesos
o tres
perquè sigui
algo esporàdic
però si cada cap de setmana
li dic
que vingui
al final em dirà
què pesado eres
deja de ver el futbol
ja
però si és algo així
esporàdic
es pot mantenir
llavors només és arribar
a un tipus de consens
que les dues parts
estiguin còmodes
amb allò
esporàdic
o almenys que també
tingui potser
l'altra persona
les ganes
o que li vinguin
les ganes de dir
ah pues ara m'he de gust
provar-ho
perquè no n'ha mai
a veure
no sé
el croquet
i ara vull veure
com jo veu el croquet
sí sí
és com el que jo dic
sempre
l'exemple d'anar al teatre
imagina que
a ella li agrada
anar molt al teatre
i a ell no
llavors
ell quasi
però quan ella
la invita
o no la invita mai
perquè diu
bueno és que
com sé que no te gusta
i l'altra para ella
i diu
bueno és que no iré
a cada fin de semana
però sí que iría
una vegada al mes
perquè a mí me gusta
estar ahí
perquè sé que a ti
te gusta ver teatre
bueno
no no
és un
bueno
o sea
jo estoy contento
ahí perquè sé
que tú estàs disfrutant
de eso
i aunque jo
no sea mi pasión
pues tampoco
me voy a morir
entonces voy
perquè quiero
que te sientas
acompañada por mí
i jo estoy contento
perquè tú estàs disfrutant
de eso
és molt diferent
en pensar
no no voy a invitarlo
nunca
s'ha de fer aquest canvi
de concepte
llavors una mica
també
s'obtuna i rebre
al final
sí
per això
arribar a consensos
que és molt fàcil
si la gent parla
comunicación sexual
eh
la clave de l'èxit
i he canviat
i he canviat de grup
no està mal
es diu
BEC
B-E-C-K
no està mal
amb aquest
UP ALL NIGHT
UP ALL NIGHT
eh
com el dimecres a nit
que vam estar
UP ALL NIGHT
eh
amb aquest
super
Halloween
però va
seguim parlant
d'altres curiositats
sexuals
dins de la comunicació sexual
vinga
diu
l'amor és bo
per als ossos
huesos
huesos
yes
estic
bastante
cierto
no?
sí
sí
sí
el matrimoni
sembla enfortir
els ossos
dels homes
segons un estudi
de la Universitat
de California
de Los Angeles
United States
especialment
si esperen
fins després
dels 25 anys
per casar-se
els investigadors
no estan segurs
de per què
però assenyalen
que no és la primera vegada
que el matrimoni
s'ha relacionat
amb la salut
que no
o que sí
no
o sigui
no és la primera vegada
que s'ha relacionat
amb la salut
però no saben ben bé
per què
d'altres estudis
per exemple
han suggerit
que les persones
casades
viuen més temps
tenen més probabilitats
de sobreviure
al càncer
i tenen un menor risc
de malaltia
cardiovascular
carai
o sigui
no és molt de pago
de que
te cases
pues quizá
un poco enfadado
pero quizás
para vivir más
sí bueno
un momento
este ejemplo
no m'ha agradat
absolutament res
o sigui
bueno clar
és que si tornem
no no
és que recordo
la data
era 75%
de les parelles
que acabaven trencant
els 4 anys
quan després de la boda
ja estaven anunciant
que jo no ho acabo
de veure gaire factible
escoltem
us caseu
si no veieu
que jo és factible
no
però
en la opció
de vivir más
dices
pues yo me tiro de cabeza
todo por mis huesos
i hem canviat una mica
de mundo sonoro
C tangan
amb Rosalía
amb aquest
Antes de morirme
amb algun conaltre
taco pel mig
però escolteu
és una cançó
i a vegades sonen
aquestes cançons
aquí
a la ràdio
seguim
altres curiositats sexuals
la píndola
oh la píndola
que és píndola
és com
sí
avui
espera
què han dit a la tele
que dic
ostres
quina mania
que tenim
a vegades
les paraules
catalanitzades
sonen molt rares
com era
ostres
ja m'arribarà
ja m'arribarà
però per exemple
pneumònia
a mi em sona molt raro
sí
bueno la píndola
sí píndola
pot afectar
la nostra
erecció de parella
afectar eh
sí
però la píndola femenina
a l'erecció de l'home
no no
a elecció
no a l'acció
elecció
ah
escollir
escollir
sí
la píndola
pot afectar
a la nostra
elecció de pareja
la investigació
mostra que
quan les dones
prenen
anticonceptius
hormonals
mostren
una menor
atracció
cap als homes
amb altres nivells
de testosterona
i característiques
físiques
masculines
un estudi
escocés
dut a terme
el 2012
va trobar
que les dones
que van conèixer
la seva parella
mentre prenen
la píndola
es van sentir
menys atretes
sexualment
per les seves parelles
i menys satisfetes
sexualment
durant la seva relació
alhora
però
tendien a estar
més satisfetes
amb l'estat
financer
de la seva parella
i eren menys
propenses
a separar-se
que les dones
que no estaven
prenent la píndola
ja t'hi
ja t'hi
ja t'hi
ja t'hi
la qüestió monetària
és que
ho hem parlat
alguna vegada
de fet
el divendres passat
un dels punts
era
el tema
de l'ADN
que és
algú subconscient
però que hi havia
altres temes
que sí
com per exemple
això
o inclús
el físic
de pensar
com serà
els meus fills
amb aquesta persona
però bueno
el monetari
al final jo crec que
també és
per on et mous
i amb qui et mous
és a dir
però si tu tens un cert
nivell adquisitiu
o no
sigui el que
tinguis el que tinguis
tu et mouràs
amb aquell tipus de gent
amb aquell rang
diguéssim
de possibilitats
més
menys
les que siguin
per tant
t'acabaràs trobant
amb aquest tipus de gent
també
no tant com
perquè les busquis
jo crec
perquè al final
és el que t'emboten
hi ha persones
que són molt altruistes
i que viuen
com el que tenen
i hi ha d'altres persones
que sempre estan
una mica
buscant una mica
aquesta seguretat
de
no quiero dinero
para comprar
cuatro Ferraris
y cinco casas
pero sí que quiero
irme de viaje
volver y decir
estoy perfectamente
y no necesito
preocuparme
por si no puedo
pagar la factura
de l'agua
o tal
llavors
crec que el factor
monetari
és molt important
primer per això
que és el que
actualment
es fa amb una parella
que és
nova
diguem
i després
per el tema
de
formar una família
que vols tenir
uns certs ingressos
per dir
bueno
pues yo puedo
mantener esto
i una estabilitat
també econòmica
per poder dir
vale
puc tirar endavant
un fill
o una filla
sí sí
d'això parlo
però això
sempre també
és de parelles
no és només
d'una única
persona
no
però si jo
tinc uns ingressos
potser
buscar una parella
que tingui
una certa
semblança
amb el que jo tinc
perquè tampoc
vull estar pagant
tota la meva vida
tots els capritxos
d'una pareja
saps
a vegades
és difícil
trobar un consens
però
a vegades
és el que es busca
això ja suposo
tan subjectiu
com tantes persones
hi ha en aquest món
i cadascú es mogui
cap allà on pugui
on vulgui
també no
una mica així
random
Empty
d'Olivia O'Brien
una cançó molt xula
però si l'escoltes
la lletra
és molt dura
és molt depriment
deprimida
és molt
no m'he volgat
diu que
està buida per dins
que no se sent viva
i que
no vol viure
però que té
massa por
per morir
és que
la lletra
realment és bastant
fatídica
però la cançó
sonorament
auditivament
sona bastant xula
potser s'ha casat
amb pensaments negatius
mira aquesta
del 75%
Olivia O'Brien
no te cases
si no estàs bien chica
vinga
abans dóna
temps de fer
un parell més
de curiositat sexual
Àlex
doncs vull
ser humil
ajuda a la teva vida sexual
aquesta m'agrada
molt bé
ser menys pretensiós
pot augmentar
les possibilitats
de cara
amb un estudi
publicat
la revista
Journal of Positive Psychology
quan se'ls va demanar
als voluntaris
que llegissin
perfils falsos
de cites
i les qualifiquessin
en cuanto a grado
la seva simpatia
el divertit
que els va semblar
el perfil
i la probabilitat
d'acceptar
una cita
amb ells
van qualificar
els perfils
més humils
de manera més favorable
i llavors
en un segon estudi
els voluntaris
que consideraven
que els seus éssers
estimats
eren humils
tenien més pluralitats
de perdonar-los
per una transgressió
llavors
això suggereix
que la humilitat
en una relació
fomenta la reparació
relacional
amb parelles romàntiques
en curs
llavors diu
Daryl Van Tongeren
professor
Tongeren
o sigui
professor assistent
de psicologia
a Hope College of Holland
de Michigan
als Estats Units
llavors diu
que
ser humil
és una característica
és una aptitud
llavors diu més
que una característica
diu aptitud
que està molt
infravalorada
i que hi ha molta persona
que carece
d'humilitat
llavors diu
que
llavors diu que
és un factor
que té molta relevància
que una persona
realment
la coneixes
i veus que és humil
té un fort impacte
ja sigui
a l'home o dona
que està ballant allò
llavors diu
que per això
potser
és una aptitud
que té tanta importància
perquè hi ha
poques persones humils
i quan et trobes
amb una persona
et xoca més
que qualsevol
i ho valores més
entenc
però que
belleza
aquestes coses
són molt subjectives
però que
en canvi
diu que la humilitat
és un factor
superobjectiu
en quan coneixes
una persona
i llavors diu
que afecta
realment
molt
llavors
sejamos humildes
por favor
m'encanta
quan comença
aquesta cançó
que diu
sé que has sido herido
I know you've been hurt
por alguien más
te lo veo en tu cara
te lo veo en tus ojos
no eres el único que te ha pasado

Segons va suggerir un estudi a la Universitat de Toronto, de Canadà,
quan els investigadors van demanar a les parelles que passessin més temps abraçades després del sexe,
van experimentar nivells més alts de satisfacció sexual i de la relació en general.
Especialment les parelles amb nens.
Aquests moments en la intimitat...
És més preciat, no?
Sí, potser costa una mica més de trobar i quan realment tenim una relació sexual,
després dediquem una mica de temps a sentir-nos face to face o espalda contra espalda, com ho queráis.
Sí, una bona abraçada tranquil·lament.
Llavors, això pot tenir a veure amb l'alliberament d'oxitocina.
Oxitocina, l'amiga.
Que s'allibera durant les relacions sexuals i que continua sent alliberada
amb el contacte prolongat de pell en pell i també dopamina.
Dopamina també.
que és la que es produeix, que afecta aquests receptors de pell i que, com sempre han dit,
els abraços són un gran segregador de dopamina.
i llavors, realment, pues...
Algo tan sencilla com...
Un abraço.
Un abraço.
Y más después de...
Que antes también, pero después de un acto tan sentido como...
Pues el sexo y algo tan íntimo y algo tan bonito y algo tan gratuito.
Y que nos ha placer.
Pues que més...
Exacto.
Que més que dedicar una mica de temps.
Llavors, si voleu fer un pit i espereu cinc minuts i després aneu junts.
Aneu junts.
M'ha encantat aquesta gluenda, Alex.
I va intentar cerrar-te, pero digo, al loto mismo.
M'ha agradat.
Ara fora ens abracem, també,
després de la secció,
que també tenim aquí, no sé,
moltes neurones actives.
Un fort aplaudiment per tu,
per totes aquestes curiositats sexuals que ens portes,
que ens has portat divendres passat
i avui hem acabat.
Gràcies per venir, també,
avui divendres dos de novembre,
que tinguis aquest mig pont,
que acabis de passar molt de setmana.
Sí, a sovendre.
I viernes, que viene más.
Sí, i mejor.
Adéu, Alex.
Adéu.
I amb l'Àlex aquí em parlen d'aquestes curiositats sexuals.
Atenció, el segle XIX es va inventar el primer vibrador.
Si voleu veure alguna pel·lícula que ho explica una mica més o menys resumit,
és una pel·lícula que es diu Histèria, que ens l'ha recomanat també ell.
Altres curiositats sexuals o en connotació sexuals,
com, per exemple, els orgasmes fingits pels homes,
que sí que ho fan.
Es veu que almenys un cop al mes
i dins d'una espècie de normalitat, podríem dir.
És a dir, no és algo ni raro ni dolent.
I entre altres també hem comentat això
que hi ha parelles que ja saben que aquesta relació s'acabarà
i que a prop del 75%, que ho diuen al principi, al cap de 4 o 5 anys,
segons estudis, acaben trencant.
Així que a ser positius en aquesta vida, a estar amb la persona que estimeu,
i no sé, no perdre el temps, jo crec.
I com no, sempre ens acompanya música com aquesta.
Ara mateix estem escoltant aquest Take Care del Drake i la Rihanna.
I ara mateix passem a una altra cançó també, Days del Drake,
amb altres, amb Black Coffee i George Smith,
amb aquest Get It Together.
Encara ens queden uns minuts per les 7 de la tarda,
així que escoltem aquest Get It Together.
Intent.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

You need me too
I seguíem escoltant aquest Get It Together de Drake, juntament amb la Coffey i George Smith,
després de parlar amb l'Àlex Florença, d'aquestes curiositats sexuals.
I fem un petit sal amb un altre estil musical, amb aquesta Dua Lipa i el New Love,
que és una cançó que durant l'estiu i èpoques de calor ha sonat molt i ara la teniu una mica abandonada,
així que us deixo amb aquest New Love.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Nevedora!
Sant Justencas.
Sant Justencas.
Sant Justencas.
I ara sí, us deixo amb aquest
Something Just Like This, una versió acústica
de la cançó original
cantada i interpretada per Coldplay
i en aquest cas tenim Missy Amblon
juntament amb Júlia Boss
Something Just Like This
tota vostra. Per cert, com sempre
gràcies per acompanyar-nos una tarda més
a més una tarda d'un cap de setmana així
mig pont, no sé si tots vosaltres haureu fet pont
o no, espero que ens hagueu seguit
durant aquestes dues hores de programa
un plaer ser aquí amb vosaltres
i dilluns tornem amb molta més teca
amb molts més col·laboradors i més històries
abrigueu-vos que fa molt de fred
i disfruteu del cap de setmana
Adéu!
I want something just like this
I've been reading books of old
The legends and the myths
The testimonies they told
The moon and its eclipse
And Superman on road
The ship before he lives
But I'm not the kind of person
that it fits
She said, where do you want to go
She said, where do you want to go
How much you want to risk
I'm not looking for somebody
With some superhuman gifts
Some superhero
Some fairy tale bliss
Just something I can turn to
Somebody I can miss
I want something just like this
I want something just like this
I want something just like this
I want something just like this
I want something just like this
Do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do do
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit