If all of the kings had their queens on the throne, we would pop champagne and raise our toes.
To all of the queens who are fighting alone, baby, you're not dancing on your own.
Can't live without me, you wanna be too gay.
Kings and queens, reines d'Avamax, és el tema que obre avui al programa de la plaça Mireia.
Martes 13 és un dia d'aquests que hi ha molta gent que és supersticiosa,
que potser no li acaba d'agradar ni el dia.
Ni el número, ni tot junts, Martes 13.
En fi, sigui com sigui, nosaltres sí que ens agrada, perquè tornem a ser aquí
i perquè avui encetem el programa número 620.
I ho fem, com sempre, amb bona música, amb aquest tema,
que espero que us mogui una mica el body, Kings and Queens d'Avamax.
All the kings had their queens on the throne, we would pop champagne and raise our toes to all the queens...
5 i 11 de la tarda, molt benvinguts a tots al programa de nou,
després d'un petit pont, eh?
Divendres crec que em vaig...
M'evinia arriba, no?
Com s'acostuma a dir, dient que era un aquaducte i, en fi,
és que aquí ens agraden molt les festes, sobretot els ponts.
Sí, aquí no li agrada un pont, un dia de més, no?
De festiu, que puguis, doncs, fer tot allò que durant un cap de setmana,
a vegades tampoc no et dona massa temps.
o anar a la muntanya, per exemple, a descobrir que les fulles ja comencen a caure
i aquestes fulles de color més vermelloses, més marronoses, comencen a aparèixer.
Sigui com sigui, també esperem que hagueu passat un bon pont
i que ara mateix també estigueu escoltant la plaça Mireia.
Ja sabeu que som en directe des de Ràdio d'Esvern
i que fins les 7 de la tarda serem aquí amb el sumari que ara us explico.
Doncs bé, avui ja sabem que no és dilluns, però tenim un cert regusta dilluns,
per això hem mogut una de les seccions que acostumem a tenir els dilluns,
que és la previsió del temps.
Amb l'etiqueta Meteo Sant Just ens podeu trobar al Twitter
amb totes les publicacions que fem al respecte.
Amb el Carles Rius serà el primer espai que tocarem avui
per repassar una mica la previsió de la setmana.
Seguirem parlant amb la Joana Raigón en aquest espai de pensament modern
i formes de comunicació, un espai que ja vam encetar, vam estrenar la setmana passada.
Avui seguirem parlant de temes com el déjà-vu o déjà-ví.
Què ho provoca? Què hi diu la ciència al respecte?
També la Joana ens parlarà de diverses hipòtesis de fenòmens relacionats
i d'algunes creences i llegendes.
Això serà a la primera hora.
Seguidament parlarem també amb la Teresa Montero.
Si recordeu dimarts passat vam parlar dels tumors benignes plantars,
és a dir, els tumors que apareixen en els peus.
Avui seguirem parlant, però en aquest cas, dels tumors malignes plantars.
I a la segona hora, a banda d'escoltar l'entrevista número 42 de la campanya
Sense anar més lluny, avui anirem cap al restaurant La Torre de l'Areu.
Parlarem també d'actualitat política i sobretot actualitat Covid
amb aquest repàs dels casos amb qui no, amb el Joel Raguan,
el nostre advocat de capçalera.
Ràdio Nesbeth
A les contes, Ràdio Nesbeth
Durant d'avui, per fer
Comencem ara sí amb el primer espai d'aquest programa.
620, eh? Programes que portem ja amb el Carles a l'espai de meteorologia.
Previsió del temps. Carles, bona tarda.
Molt bona tarda, què tal? Com anem?
Molt bona tarda, anem molt bé. Després d'aquest pont, què t'ha anat el pont?
Doncs molt bé, molt bé. Realment no ha estat gens malament.
Hem pogut gaudir de la pluja a Sant Jús, que sempre per un aficionat a la meteorologia
doncs sempre és bonic poder veure ploure.
I a més a més feia molt temps que no plovia tant.
Des de gairebé primers de setembre, que no ens caia tanta aigua en un mateix dia.
Sí que han anat plovis, que ja no algun dia roïna, però poca cosa.
O sigui que contents d'aquesta precipitació que ens ha caigut aquest dissabte,
que han estat gairebé 26 litres per metre quadrat, 25,4.
Una precipitació que ha portat per una banda pluja, que allà ens calia una miqueta,
tot i que portem un any que és per tirar coets, perquè no ho recordem massa
i ho hem d'anar dient de tant en tant.
La mitjana a Sant Jús estaria al voltant dels 500, 600 litres per metre quadrat en un any.
I en aquest any ja portem 664 litres.
O sigui que si avui tanquéssim l'any estaríem més que contents
perquè la precipitació hauria estat superior a la mitjana.
Estem encara, estem ja molt per sobre del que tocaria
i a més a més encara ens queden dos mesos i mig de 2020.
O sigui que de pluja encara en pot caure més
i realment doncs estem força contents.
Encaurà aquesta setmana, és la pregunta? Més pluja?
Sí, és bastant probable.
O sigui, els mapes no pintaven massa clar.
Ens està arribant un front.
És un front que primer porta un braç càlid.
El braç càlid aquest el que farà és creuar el país.
Ho està fent ara en aquests moments.
Està portant pocs núvols, però sí que el que està fent
és fer créixer nubulades importants des del Maresme fins a l'Alt Empordà.
Aquesta línia frontal més càlida el que farà és provocar tempestes i nubulades.
No sé si us hi fixeu una miqueta a Sant Just i mireu cap al nord,
mireu cap a la ciutat de Barcelona o mireu cap al Tibidabo,
veureu que els núvols ja són gruixuts i molt foscos.
Però en canvi, a partir del barcelonès va jobregat cap al sud,
pràcticament no hi ha núvols o són molt petits.
Doncs bé, els mapes estaven apuntant aquesta possibilitat de precipitacions
entre el Maresme i l'Alt Empordà
i durant aquesta tarda, vespre, nit i matinada,
aquestes precipitacions poden fer acte de presència,
tempestes que en front del mar poden ser destacades
i després ja durant la nit, un cop hagi passat que ens hem d'imaginar la depressió,
primer hi ha un front càlid, després ve el front fred,
el front fred arribarà durant la nit i això farà que es tapi molt el cel.
Les dues previsions que normalment seguim és l'europea i l'americana.
L'americana ens marca un dimecres plujós, pràcticament tot el dia.
No és que estigui plovent en molta quantitat,
però sí que ens està dient als americans, o com a mínim als mapes de previsió,
que ens plourà durant tot el dimecres.
I la previsió europea és més benèvola,
el matí de dimecres faria solet i a la tarda es podria tapar i podria ploure.
O sigui que haurem d'anar seguint,
però demà és un bon moment per treure el paraigües.
I un altre dels ingredients importants de demà seran les temperatures.
Tenim uns valors molt baixos,
avui no hem arribat ni als 20 graus,
estem gairebé 4-5 graus per sota del que tocaria per l'època,
o sigui que estem en uns dies i unes setmanes,
ja podem dir, més del mes de novembre que no pas d'octubre.
Això el que provoca, doncs, que demà,
amb l'arribada d'aquest front fred,
i ja amb unes temperatures que estan prou baixes,
demà serà un dia molt fred,
i a més a més hi afegirem l'humitat i la precipitació,
o sigui que serà un dia demà de finals de tardor
i no pas de mitjans d'octubre.
O sigui que demà al tanto,
perquè per una banda hem d'agafar el paraigua
i per l'altra banda ens hem d'abrigar una mica.
Els mapes més benèvuls no passem dels 15 graus en tot el dia.
No és que baixin molt les temperatures,
però sí que serà un dia on es mantindrà aquest valor baix.
15 graus és per anar amb jacateta tot el dia.
A més a més, si estan nubulats, doncs, raó de més.
Així, doncs, un altre dia força fred
que hem d'afegir a la situació.
I què passarà al llarg dels propers dies,
després de la pluja de demà?
Doncs bé, dijous ja tindrem més sol,
amb alguna nubulada de tarda, però poc important.
Això farà que puguin pujar una mica les temperatures,
però no arribem a valors ni als 20 graus.
O sigui, potser dijous arribem als 17 graus,
18 a tot estirar.
Divendres, dia variable,
amb sol i nubuls,
temperatures que no es mouen.
O sigui, seguirem amb valors del mes de novembre.
I al cap de setmana?
Doncs sembla que la cosa es va arreglant una miqueta,
que farà una miqueta més de sol,
però els mapes van ballant moltíssim.
Recordeu que la setmana passada
acabàvem parlant de la possibilitat de pluges al cap de setmana.
Ara només ens marquen nubuls.
O sigui, el que farem és els deures
durant tota la setmana i anar seguint la previsió
per aviar si el cap de setmana és bo o és dolent.
El que sí que està molt clar
és que temperatures normals,
per parlar de temperatures normals per l'època,
ens n'hauríem d'anar cap al dia 21 o 22 d'octubre.
O sigui, que encara ens queden molts dies
de valors per sota la mitjana.
Això és entre 1 i 4 graus per sota del que tocaria.
Són les tardors que vivien els nostres avis o besavis,
doncs l'estem vivint aquest any.
Queda clar que hem d'agafar el paraigua sí o sí,
pendents també d'aquest cap de setmana,
a veure si es confirma o s'ha quedat de confirmar
que les pluixes també ens acompanyaran.
Més enllà de tenir cels una mica encaputats o nubulats,
recorda'ns on seguir les xarxes
o on anar a buscar la informació meteorològica
si hi ha algú que, més enllà de les previsions aquí,
vol anar a mirar-ho a internet.
Doncs mira, tenim 3 opcions.
Podeu anar a radiodesvern.com,
a l'apartat del temps,
teniu tota la previsió amb totes les dades d'aquest 2020,
hi ha previsions a llarg termini,
mapes i fins i tot fotografies diàries del cel de Sant Just.
Per qui visqui fora pot fer nostàlgia
mirant una foto matinal de Sant Just cada dia.
i d'altra banda, els matins sempre,
a primeríssima hora, cap a les 8, 9 del matí,
el que fem és la previsió del temps
i la publiquem a Instagram amb un Instastory
i també la publiquem al Twitter de la ràdio.
Doncs ja no hi ha excusa per saber quin temps farà,
per saber també quina roba ens hem de posar
i no fer el ridícul,
que són aquestes etapes de l'any,
aquestes èpoques...
Aquestes moments que dius on basten abriques.
Ho portes tot, eh?
Paraigües, botes, abric, no abric, jaqueta, mania curta,
en fi, tot.
Que tinguis bona setmana, Carles,
i tornem a fer aquest espai divendres.
Perfecte, aquí estarem.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes?
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat tot això i més
ho trobareu al programa l'audició
que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
5 i 21 i 21 de la tarda, l'hora, la femenina, l'he ficat femenina avui a l'hora.
Escolta'm aquest tema musical.
Es diu Snowman, l'home de la neu, per parlar amb la Joana Raigon,
que la tenim ja a l'estudi 1 de Ràdio d'Esvern.
Joana, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal, com estem?
Bé.
I tu?
Molt bé.
Gràcies per preguntar.
Crec que ets la col·laboradora més puntual que tenim, eh?
Sí?
Sí, sí, sí.
A més, vens aquí en persona.
No coneixo molt la zona.
No, no.
Ja fas bé, ja fas bé.
Què tal el pont?
Bé?
Bé.
Sí, sí.
Sempre va bé un dia de festa més, no?
La veritat és que sí, per descansar, si es pot, i passar un dia.
Clar que sí.
Avui hem de parlar, ens has de parlar, Joana, d'aquests Déjà-ví o Déjà-vú,
no sé si es pronuncia amb u o amb i final, no?
Déjà-vú.
Déjà-vú.
Què és un Déjà-vú?
Un Déjà-vú.
Què és aquesta experiència tan estranya?
Que actualment, aproximadament el 60% de les persones l'hem patit, alguna vegada.
doncs, solament és una falsa sensació que visquem en relació a una experiència que creiem nosaltres que és familiar.
Per exemple, tu vas anant pel carrer i veus una persona i dius, ostres, és que em sona aquesta persona.
Jo l'he vista.
En algun moment de la meva vida l'he vista, però no en recordo quan.
Llavors, aquesta seria una sensació de Déjà-vú.
és imprevisible i és fugaç.
Llavors, dura com entre 10 i 30 segons, que estàs com... què està passant?
Al principi, normalment, acostuma a aparèixer entre els 8 i 9 anys i després retorna entre els 10 i 20 anys.
Això demostraria una teoria que hi ha que relaciona aquest fenomen amb el desenvolupament cerebral.
Llavors, què diu la ciència?
Segons Alan Brown, un psicòleg del Sourcing Methodist de la Universitat d'aquesta zona i autor de Déjà-vu Experience...
Que és un llibre, no?
Sí, un assaig.
Sí.
Va fer una classificació de quatre punts.
El primer va ser el doble processament, és a dir, que en el servei, com sabem, hi ha dues parts, l'esquerra i la dreta, que popularment es assigna com la part dreta més creativa, la part esquerra més raonada.
Llavors, aquestes dues parts treballen conjuntament, però pot passar que alguna vegada hi ha alguna desincronització d'una fracció de segons i genera aquesta confusió.
O sigui, és neurològic.
Sí, neurològic.
El segon punt, per una altra banda, seria la doble percepció de l'atenció.
És a dir, és simple, tu estàs en una situació i el nostre servei tendeix a fixar-se en un detall.
Per exemple, jo em fixo en un micro, ara, i concentro tota la meva atenció i dic, és que m'he oblidat de l'estudi, m'he oblidat de la situació que està passant, de l'escena completa.
Llavors, quan paro l'atenció, que normalment paro, el meu cervell és com que, ui, això és per tant al passat o al present.
Llavors, es dona aquesta situació.
La tercera situació seria en relació a la memòria.
Segons en Marie Cleury, una psicòloga i investigadora de bases subjacents del DG1, afirma que l'ésser humà capta fragments d'informació.
O sigui, és impossible que un ésser humà pugui captar tota la informació.
Llavors, per selecció i per eficiència, recaptem diversos punts d'informació.
Llavors, el nostre servei tendeix a comparar, establir una relació d'associació entre les situacions passades, del passat, i del futur.
Perdó, del present.
Llavors, això és una tendència del nostre servei.
Això, perdona que talli, m'ha recordat la pel·lícula de l'UCI, no sé si l'haures vist, que arriba...
M'estic molt emocionada, això és que t'agrada molt, que el servei arriba al 100% de la seva capacitat, no?
Que ara comentaves que tampoc no l'utilitzem tot i que a més segmentem una mica la realitat per absorbir la informació que necessitem, no?
No utilitzem tota l'energia.
No sé, com he dit això?
No, no, volia afegir el tret aquest del fet que no utilitzem el 100% de la capacitat neuronal, no?
Sinó que només en fem servir una part d'ella.
Mhm.
Mhm.
I l'últim punt seria de base neurològica, és a dir, una disfunció i una interrupció del circuit de les corses cerebrals, que seria, consistiria en relació dels records viscuts.
Llavors, aquesta interrupció generaria la situació del déjà vu.
Llavors, a més, hi ha una altra teoria que afirma, bueno, hi ha una classificació de la memòria.
La memòria, l'amagatzematge de l'informació passa per, primer, la memòria immediata, que és, per exemple, recordo el telèfon, el número de telèfon d'algú.
Mhm.
És un instant, fugaz, i ja està.
Que no has d'esforçar-te molt, no?
No.
Després, la memòria de curt termini, que és en relació al present i durar unes quantes hores.
I, finalment, tenim la memòria de llarg termini, que és, estableix una relació entre el passat i podem amagatzemar aquesta informació durant anys.
Llavors, què passa quan tenim, sofrim déjà vu?
Passa que no segueix aquest ordre, sinó que la informació va directament a la memòria de llarg termini.
Llavors, això, que era una confusió del cervell per segons.
Llavors, vull comentar també altres fenòmens en relació a aquest fenomen.
Mhm.
En la meva recerca vaig veure que els francesos tenen molt... s'han apoderat dels noms d'aquests fenòmens.
Per exemple...
De fet, perdona, és a dir, déjà vu és francesa, és exacte, la definició que ja ho has vist, però originalment és francesa, no?
Sí, francesa.
O ha quedat establerta, és a dir, ho van, diguéssim, inventar ells, o almenys el terme, no?
Ho van acunyar ells, sí, sí.
Llavors, també està el jamais vu, seria com una situació contrària al déjà vu, és a dir, tu estàs en una situació o experiència que ja l'has viscuda,
però, per alguna cosa, tens alguna sensació que és la primera vegada.
Llavors, això...
No ho recordes.
No ho recordes, no ho recordes.
És com quan algú t'explica, no recordes quan a l'escola fèiem això, dius, no, no, no me'n recordo de res.
No me'n recordo.
Això seria un GMV, no?
Un GMV, estàs com uns moments una mica dubtant d'això, sé què ha passat, però no en recordo.
Llavors, també tenim el presquevu.
Carai.
Que seria, sí, sí, s'han apoderat dels termes aquests neurològics.
I del presquevu, que seria en espanyol como que tengo la respuesta en... com se llama?
Punta de la lengua.
Sí.
És a dir, quasi, quasi, quasi.
No sé en català com es diu.
Sí, tenir-ho a la... sí, que t'està a punt de sortir, no?
A punt de la...
A punt de la...
A punt de la lengua també està.
Crec que s'ha utilitzat igual.
Dona molta ràbia, eh?
Depenent de la situació ens dona molta ràbia.
Home, quan ets conscient que saps el que vols dir, però no et surt la paraula, no?
Estàs com...
Ai, mare meva.
I, a part, també, crec que has investigat, també, per explicar-nos algunes creences o hiagendes, no?
Al voltant d'aquest déjà vu, o al voltant d'aquesta sensació de tenir un pensament o un fugaz missatge mental, no?
Que et sembla que l'has viscut de veritat.
No sé quines hiagendes o creences hi ha al voltant d'això.
Hi ha moltes pel·lícules, també, que parlen del déjà vu.
Primer de tot, abans de fer aquesta part, vull preguntar-te...
A veure.
Has sofert alguna vegada déjà vu, jamu vu i presque vu?
Presque vu, mare Déu.
Jo crec que un de cada, segur, eh?
Sí, però ara te'n recordes, no?
A la punta de la llengua.
Clar, déjà vu...
Clar, jo crec que costa diferenciar el fet de recordar coses del passat, no?
És a dir, un déjà vu pot ser olorar una olor determinada passejant pel carrer i que et vingui un record familiar o infant, infantil, no?
És a dir, això seria un déjà vu, també igual.
Llavors, sí, m'he tingut molts.
És molt habitual.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, el que passa és que no me'n recordo ara.
És fugaç, també.
Sí, fugaç, fugaç.
És una situació.
Sí.
I ara sí, anem a si et sembla creences o hi hagendes.
Durant la meva recerca, i també recordant coses de filosofia, hi ha una teoria que la van establir els grecs, els toics, una corrent filosòfica de l'antiga Grècia, que em va semblar molt curiosa.
Seria com un etern retorn, ja el títol és com de pel·lícula, total, i consistiria en que ells creien que el cosmos era com un ésser independent i racional.
Llavors, patia els cicles vitals de cada organisme, com cada organisme.
Llavors, aquests cercles eren còsmics.
Era com un cert temps, un any, l'any còsmic, es produïa una conflagració, una consumició del món, per mitjà el foc, i renaixia, com si fos un ava fènix.
O sigui, era com un cicle, no?
Sí, un cicle, un cicle vital.
Llavors, aquest procés era igual, repetit, i veies que les mateixes persones naixien, aprenien les mateixes coses, però no se'n recordaven.
Llavors, respecte de les teories de Plató, està el concepte reminiscència o anemisís.
Això és que els grecs creien que, per mitjà de l'aprenentatge, es podia tornar aquests records de l'ànima de la vida passada.
Llavors, això dona que pensar.
Perquè això seria la... em sortirà una... és a dir, no té res a veure amb el que entenem com a reencarnació, no?
Perquè la reencarnació se suposa que aquesta ànima sí que recorda la vida passada, no?
És a dir, seria oposat aquesta...
Seria oposat.
Aquesta vertent o aquesta teoria.
O sigui, la reencarnació és que no en reencarnaries, sinó que tu mateix tornaries a viure la mateixa vida.
La mateixa vida, et sentes un dia, jo què sé, estàs en una posició un dia determinat i l'estaràs al cap d'un any, també.
Llavors, aquesta teoria, tenint en compte primer les evidències, està molt bé mirar el passat i veure el que creien els nostres avantpassats, això.
Sí, perdó.
Doncs, Déu-n'hi-do, Joana, ens deixes, i jo crec que parlo en plural pels oients també del programa i darrere d'Esvern, ens deixes pensatius,
que és un dels teus objectius de l'espai, que vas explicar l'altre dia.
Hem parlat de la ciència, aquestes hipòtesis del déjà-vu, i jo crec que també hem descobert avui amb tu aquest jamais-vu, no sé si ho sé pronunci, exacte, o el presque-vu.
Però anem nota de tot això, Joana, i t'agraeixo que tornis a passar per aquí pel programa.
Ens quedarem pensant fins i tot vinent, a veure quins altres temes ens portes i ens fas reflexionar.
Exacte, que ens facis reflexionar.
Que tinguis bona setmana, igualment, i fins i tot vinent.
Adéu, que vagi bé.
Adéu.
Adéu, que vagi bé.
Adéu, que vagi bé.
Adéu, que vagi bé.
Adéu, que vagi bé.
Adéu, que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu, que vagi bé.
Adéu.
Adéu, que vagi bé.
Adéu, que vagi bé.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Sense anar més lluny, un espai per donar a conèixer el comerç i els serveis de Sant Just.
Amb el suport de Ràdio d'Esvern.
Compro a Sant Just.
Estimo Sant Just.
Ens quedem escoltant.
Aquest tema ara mateix és de Miley Cyrus.
Si l'heu endevinat, doncs sí, és la seva veu.
La seva nova veu, de fet, perquè és un dels temes del nou àlbum.
El tema es diu Midnight Skies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit