In the night, in the night, in the night, in the night, in the night, in the night.
Seguim amb aquest ritme d'Ocas Grasses, amb aquest In the Night,
que ens dona molt bones vibracions i dona moltes ganes d'aixar d'estiu.
Molt bona tarda a tots i a totes i benvinguts de nou a la plaça Mireia,
com sempre, en directe des de Ràdio Desvermi.
Moltes gràcies a Ocas Grasses per deixar-nos cançons com aquestes, In the Night.
Per cert, passen deu minuts de les cinc de la tarda
i tornem a ser aquí, com sempre, per acompanyar-nos fins a les set en punt de la tarda.
Per cert, avui que sapigueu que és el Dia Internacional del Nelson Mandela
com a reconeixement a l'aportació com a president de Sud-àfrica
en matèria de cultura, pau i llibertat,
avui se li ha otorgat aquest Dia Internacional del Nelson Mandela,
otorgat per les Nacions Unides.
L'objectiu d'aquest dia és demostrar que qualsevol persona
pot ser el detonant d'un gran canvi dins d'una comunitat,
dins de qualsevol comunitat.
Així que dins d'aquest Dia Internacional del Nelson Mandela
us acompanyarem, ja sabeu, fins a les set en punt de la tarda
i us comento què és el que us portem avui.
Dijous 18 de juliol, per cert, van passar els dies, estem ja a tocar els finals de juliol,
potser no tant, però vaja, estem ja passats l'Equador.
Us comento avui, com sempre, repassarem aquests titulars de Sant Just amb l'Imanol.
Prèviament parlarem amb el Joao, a veure què li ha passat amb aquest bo aix tardes,
pan de queijo, i a continuació tindrem amb nosaltres el Josep Maria,
l'expert en còmics.
Ens parlarà, entre d'altres, d'aquest 25è Saló del Manga a Barcelona,
dins de tota la història dels còmics que portem ja diversos dijous comentant amb ell.
Això serà durant la primera hora i fins a les 6 en punt.
I a la segona hora, a partir de les 6 i 10, més o menys, tindrem dues seccions.
Seguim amb la Vanessa Montserrat, amb la nostra Community Manager.
Normalment amb ella ja sabeu que parlem i ens comenten,
ens dona les directrius i els consells de la bona praxis a les xarxes socials de qualsevol negoci.
Doncs avui llegarem la truita i el que comentarem són els 7 errors
que no hem de cometre a les xarxes socials.
És a dir, allò que millor que no fem a les xarxes socials.
I seguidament parlarem amb l'Anna Buixader, la nostra corresponsal.
De fet, la tenim a Formentera, sí senyor.
Farem una trucada en directe des de Formentera,
perquè segons aquest espai que vam crear fa unes 3 setmanes,
si ho diu la Ola és veritat.
Així que farem una miqueta de safrets d'estiu.
Això és tot el que us portem avui, aquesta tarda, en directe,
des de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts a la plaça, Mireia.
Ràdio d'Esvern, un altre 8.1
I si voleu recuperar alguna de les entrevistes que vam fer ahir,
entre d'altres, a l'alcalde de Sant Just, a Josep Perpinyà,
per parlar d'aquesta inauguració del Parc de Can Freixas,
que serà demà, al vespre, i també juntament amb aquest tercer i últim concert
de mans dels tallers de música amb el director Ole Guema.
Joan vam parlar ahir, teniu els podcasts, com no,
al Twitter de la plaça Mireia, arroba P, la guió baix Mireia,
i també al nostre apartat, que ens agrada molt,
dins de Ràdio d'Esvern.com, els magazins, la plaça Mireia.
Boas tardes.
Boas tardes.
Boas tardes.
Que bien es te a gente.
Boas tardes.
Boas.
Va sobreviure ahir, Joao, aquesta tempesta?
Uf, a la fi del món.
La fi del món va tocar Sant Just.
Sí, sí.
A Patagolar.
Hi ha hagut diverses...
Bueno, inicis d'apocalipsis, no?
A la Bíblia trobem...
Totalment.
La plaga d'escarbats, la plaga...
De llagostes.
Bé, llagostes, sí.
Llagostes, exacte.
Perdó, perdó, eren insectes.
La de llagostes, partit de llagostes, etc.
I ahir vaig viure un episodi bíblic a la meva vida.
Vam, vam, vam.
Vam, vam.
Vam tots a Sant Just.
Vam.
Seia que ho preguntaves a mi sobre la meva experiència,
faig una mica de reportatge conso.
Explica'ns això, això.
Explica'ns com ho vas viure des d'aquí, des de Canji Nesta,
perquè em consta que estàveu a punt de sortir a la ràdio
o just vau sortir i us va agafar quasi un fiblor.
Era com veure Canji i de cop veure Canji t'escapotable.
T'escapotable?
No hi havia sostre.
en si, no hi havia cap mena de parasol.
Bueno, ni res sobre les taules, no?
Creus que va quedar moltes coses vives.
Home, agots, no?
Tot això.
A més, es va crear aquella sensació que m'agrada molt de
salveu les persones grans i els nens i les nenes!
Una mica així, saps?
A veure, ara...
pares i mares cobrint a nens i nenes, retinant-se cap a un lloc.
A veure, també és veritat, s'ha de fer, però...
Exacte. I ara també, que consti que ens estem enrient
perquè, òbviament, no va passar res més greu, no?
I al final, tot van ser danys materials que, molt ràpida i veloçment,
Canji Nesta, el bar de Canji Nesta ho ha arreglat i solucionat
i ara mateix es pot pujar d'una cervesa i està sota el parasol tranquil·lament.
De fet, per avui no es preuven ni tempestes ni ratxes de vent,
però crec que vam arribar al 70 i no sé quants quilòmetres per hora.
76 quilòmetres per hora.
76 quilòmetres per hora.
Jo, en aquell moment, estava ascendint cap a la plaça,
Mireia, literalment, no aquest programa, sinó...
I vas...
S'ha parat la música, no?
És que anava a dir una cosa molt important.
Sí?
No.
Ah, d'acord, doncs la dic jo.
Doncs estava justament ascendint el que seria físicament l'espai, Mireia,
a la plaça, Mireia, i vaig veure com una onada de núvols
acompanyada d'un vent molt fort.
Només et dic que les... com es diu, la pinassa,
el cacau dels arbres, com que feia tant de vent,
semblaven bales, per dir,
on et venien tots de cop i era la sensació de...
Nos estan atacando.
Sí, sí, sí, una mica, sí.
Va haver-hi un moment d'una miqueta d'estrès, de xupluc,
de tots els runners, ciclistes,
gent que estava passejant pels vols de la plaça, Mireia,
a dins del bar.
I també t'he de dir que una anècdota curiosa, avui te l'explico jo.
Però fa convivència, no, això?
Perquè si no, no parles.
Va, t'hi deies, perdó, perdó, t'he quedat allà, no?
Sí, però estic d'acord, fa molta convivència,
fa allò de pinya, dir, ai, salvemonos unos a otros, no?
Ajudémonos.
És un moment de post-apocalíptics.
Oh, ve la ola gigante.
Exacte.
Però no sé exactament per què o per quin motiu va haver-hi una cambrera,
no sé qui és, tampoc no em cal dir el nom,
que es va estressar a l'hora de veure tanta gent arribar i tanta gent entrar,
òbviament, a fora, estava caient la de Sant Quintín.
Es van fora.
No, i ens deia que les taules estaven reservades.
Però que ens deixaven hi estar de peu,
llavors va haver-hi així un moment de psicòs i una mica d'estrès,
una mica de malestar per part de la gent que volia entrar,
és a dir, tothom que estava fora,
que tranquil·lament eren 30 persones que estàvem intentant entrar.
Això em recorda molt de ser de cinema, del moment de...
Ah, sabem-nos.
Va marxar com va poder durant la tempesta, el vent, la pluja,
sí, perquè no ens deixaven entrar, però vaja, jo vaig entrar igualment.
Dic, escolta, senyora, jo vaig amb moto i no puc ara mateix agafar ni la moto,
ni baixar, ni...
Fort, eh?
Fort, eh?
Dius, com pot ser que hi hagi gent que pensi en aquestes coses,
en aquestes situacions?
Aquí ens denota la humanitat, eh?
Certo.
Les persones...
Certo.
Tot i això, ja et dic, vaig entrar, vaig acabar fent una cerveseta,
i tot bé, fins que va parar la pluja.
I va acabar a sortir el sol, escolta.
Va ser l'apocalipsi més fast.
Molt maco el cel post-apocalíptic, eh?
Brutal.
També t'ho dic.
I va haver-hi un moment, i tot, com a mínim...
I tot.
Que es va veure a l'Arc de Sant Martí.
Subtilment, eh?
No el vaig veure.
Va costar, va costar, però, no sé, no sé, un uf, i era gros, eh?
Era gros.
El vas veure des d'aquí?
Sí, sí, des de Sant Jus, de fet.
Perquè he vist fotografies des de, per Twitter, diferents indrets de Catalunya, Terrassa,
crec, Manlleu, però des d'aquí no el vaig dissipar.
Sant Jus va aparèixer poca estona, perquè jo vaig ser com un...
Ai, a l'Arc de Sant Martí!
Vaig avisar, no sé qui, i ja no hi eras.
Es va prendre per mentir.
Exacte.
Una mica així, però sí que va aparèixer poca estona.
I era.
Els núvols van fer aquestes coses, a més anàvem a una velocitat dels núvols que hi ha com...
Espectacular.
Jo crec que no havia vist mai una onada de núvols, era com una onada d'aigua, però en format núvols,
perquè a més avançaven molt ràpidament.
És que les ràfegues de vent que va haver-hi...
Sí, sí, tocant els 80 quilòmetres per hora.
Increïble, és increïble.
Que no és broma.
No, no és broma.
Està bé fer aquesta valoració.
No hem comentat el teu taquet de cabell.
Per cert, et veig d'un nou look.
Va ser la pinassa.
Va ser la pinassa.
Passant estiu perdigó, com que heu dit.
No el veieu, però ha sigut un bon canvi de look.
Un bon canvi de look bastant.
M'estant impactant, eh?
T'he de dir, bastant impactant.
Ara diràs, ho veig que l'estiu, molt bé.
Exacte.
Però rebot amb positivitat.
Aquest matí he rebut comentaris positius.
Només fins la tarda, que he arribat aquí.
La Mireia, cada cop que passa per davant meu, faia...
Ui...
No, no.
És l'impacte visual.
M'he d'adaptar, a veure't, amb aquesta cresta trasera.
Però, clar, és que només he representat el soroll,
però és que, a més, es va acompanyat d'una obertura d'ulls molt...
Sí, sí, sí!
Bueno, ara no ho veieu clar, perquè és obvi.
Però la Mireia està obrint molt els ulls.
Podem fer...
l'antes i el després, perquè tinc alguna...
L'antes i el després.
Sí, alguna fotografia tindré teva dels últims dies.
Vale.
I fer una mica el després.
O sigui, em poso al mateix lloc on...
Tipo presidiari, saps?
Exacte.
Amb un cartellet que posi l'antes i després.
Vinga, va.
Vale.
Atreus de la càrcel, després de la càrcel.
Vinga, va.
Ai, em puc fer un tatu amb boli?
Amb boli.
Amb gena.
Pel després, saps?
Una mica així.
També.
Va, d'acord.
També.
Vinga.
Què més?
Alguna cosa més?
O podem fer...
Ui, sí, sí.
Ah, sempre em falta una.
Què falta?
No, ja he pensat ràpidament, avui.
Arribar a casa, crec que tinc una aranya que està marcat territori.
No, de debò, de debò.
Està marcat territori només.
Jo soc molt poca amiga de les aranyes.
Sí.
Ja l'hauria fet fora.
No, perquè, és a dir, em trobo només un filet de tela d'aranya com a cada racó.
No, no estil tinc la tela d'aranya muntada allà que flipes.
Ajuda'm.
En sèrio?
Mare de Déu.
Jo no sé si les aranyes marcan territori, però si no, és això.
Perquè, a més, és com que...
Saps aquella cosa que notes que la tens a sobre al filet?
Perquè són gansos, eh?
No, no vull saber-ho.
Deu ser tamany taràntula, saps?
Vull dir, estem parlant de...
Ens estem enfrontant a un monstre a casa meva.
I, aleshores, tu passes per un lloc i saps allò que te la menges?
I em passa amb molts racons, però només és un fil.
Saps?
No estil en menys un la talaranya sencera.
Passo pel mig i així...
Oh, quin fàstic.
Estic intentant buscar a veure si realment les talanyes, ai, les aranyes marquen el seu territori.
I què, i què?
Només parlen dels gats i dels pixums de gats, que sí que, òbviament, és per marcar territori.
Però les aranyes no indica absolutament res.
Suposo que...
I posa indicios plaga aranyes.
A veure què passa, potser...
Uf, és que crec que no ho vull veure, eh?
Sí, sí, sí, mire, ja, mire.
Em faig pluscosa a teclejar-ho.
Ets persona hipocondria que en aquest sentit...
És a dir, que veuràs un símptoma...
Jo tant com tu.
No, però és que imagino veient un símptoma d'estil...
Ui, si veus una llum vermella al forn, vigila perquè són aranyes.
Home...
I tu, des de les...
Ja no posaves més al forn.
No, no, segurament no.
Signos d'infestació...
Infestació.
Infestació.
Número 1, busqui telaranyes.
Això ja ho fas, no?
Ah, uf, ja, bueno, esclar.
Elles em troben a mi.
Són aquest tipus d'aranyes.
I què?
Bueno, ja, punt 1 complet.
Diu...
Tinc un tic, tinc un xec, eh?
Val, el segon no sé si el tens tan controlat, perquè hauries de buscar la madriguera.
Uf.
Això.
Uf.
Això comporta més hores d'investigació.
Això és una Indiana Jones trobant, no sé, un uf, movent-me amb fuet per casa.
Ui, crec que tinc un barret.
Doncs posa-te-la, investiga i ens envies una foto i la faig a Twitter.
Algun dia puc enviar-te vídeos de l'acció que passa a casa meva, passen moltes coses.
Ho sabem, ho sabem.
Per això m'ho puc tirar aquestes accions, et recordes, no?
Sí, és veritat.
Espera, que n'hi ha altres.
Tens un espai una mica...
L'ambient és humit?
Sí.
Doncs és perfecte, eh?
Que ho sàpigues, diu, algunes espècies d'aranyes se senten atretes per ambients molt humits.
He fet...
Per tant, ets susceptible de trobar grups d'aranyes i hauries de detectar la seva madriguera, per començar.
Ui, he fet un reclam.
És com, saps com els patos que els fa...
I venen?
És la mateixa.
Espera que n'hi ha més, n'hi ha un parell més.
Diu que, depèn de quina espècie, creen la seva madriguera o estan a gust en zones tipus,
que crec que rebreixen les condicions.
Sí.
De moment hi ha molts tics, eh?
Falsos detxos, ostres, perdó.
Falsos.
Ui!
Ostres falsos.
Ui, la dutxa.
O, com es diu, cercas, en castellà, en català.
Sí, sí, balles.
O cercas, cercas, cercas, sí.
O les juntes de paret, entre el sol i la paret, on hi hagi un lleuger espai que creï l'ambient perfecte entre la humitat i la madriguera.
Sí, sí.
Ho tens tot.
O sigui que ara posar a buscar la madriguera.
És com trobar la mare, la mare aranya, no?
No vull saber.
El maranyón, maranyón, maranyón, es diu.
I l'última diu que, clar, òbviament aquesta la sabem, no?
Que s'alimenten d'altres insectes, com per exemple formigues, mosques, polilles o altres més petits.
Hi ha moltes formigues.
Llavors, clar, si tens números...
És com donar-los a menjar, donar-los a l'ambient, o sigui, donar-los a la casa...
Els ja estàs posant la bandeja.
No sé que estigui creant un paradís d'aranyes, i jo sense saber-ho.
Ho estàs fent.
Però m'agrada molt el concepte del paradís...
O sigui, les aranyes, quan moren, van a casa meva.
El paradís...
Potser, potser és un fantasma, aranya.
Jo crec que no, eh?
No, jo crec que no.
No tinc visites del més enllà de Spiderman, saps, vivint a casa.
No crec.
Si vols una solució professional, per cert, pots trucar a Rentoquil.
Et sona aquesta marca?
Sí.
Sí, és la web, però l'estic mirant.
Està bé, està bé, està bé.
És que m'agrada molt el nom, un moment.
Anem a editar-lo.
Rentoquil.
Rentoquil, el K.
Rentoquil, o sigui, de rentar i de matar, en anglès.
Exacte.
Anem a...
Som taro.
Vale, perdó.
I, atenció, només et diré aquesta dada, eh?
Que sabies que poden arribar a posar més de 100 ous dins d'aquests petits de seda que fan.
Uf.
I a partir d'aquí jo ja no vull saber res més.
Final del món.
Bueno, són les plagues.
Ahir vam tenir la plaga de sorra, que va venir aquí a Can Génestà.
Sí, em quedo la de sorra.
Em quedo la de sorra.
I ara a casa meva vindrà la plaga d'aranyes.
Ens ho anirem trobant.
Vinga, va, pugui Wonderland tocant.
És que a més, una...
Sí, digui, digui.
Una companya de pis l'altre dia em va dir...
Jo crec que hi ha naranyetes, eh?
Perquè el pis...
No sé per què no ens hi has convidat encara.
Es masca la tragèdia, es masca la tragèdia.
Vinga, va, masquem la tragèdia.
Necessitem fer els titulars, per favor.
Vinga, va.
Vinga.
Ens agrada estar amb tu.
Vinga, ara sí.
Cinc minuts per dos quarts en punt de sis de la tarda.
Bona tarda, Immanuel.
Bona tarda, Mireia.
Welcome back.
Gràcies.
Welcome back.
Explica'ns quins titulars hi han hagut o hi han avui dia.
No sé si algun està relacionat precisament amb aquesta notícia ahir o no.
Ja l'hem comentat de prou.
Ja l'hem comentat.
Ja l'hem comentat de prou.
Doncs vinga, va, explica'ns.
I tampoc ha portat tant de...
Sí que és veritat que...
Algunes destrosses materials.
Sí, sí que és veritat que va caure un tros d'arbre.
Anem a dir, una branca bastant grossa.
A l'Avingo d'Indústria.
I a la plaça Mireia també, eh?
A l'Avingo d'Indústria, a la plaça Mireia.
Bueno, sí, suposo que...
I m'estan gran, eh?
Diferents espais.
I al costat d'un cotxe, eh?
I Can Ginestal va desmuntar sencera.
Anem a dir, o la terrassa Can Ginestal va desmuntada sencera.
Però, a partir d'aquí, tampoc que, diguéssim, s'han de lamentar...
Exacte, anys personal.
Vinga, va, doncs, explica'ns quins són els titulars d'avui dijous 18 de juliol.
Vinga, titulars.
Ja s'han instalat els panells pertinents per conformar un àrea d'intercanvi de transport públic
a l'encreuament entre la carretera Reial i la Rambla de Sant Jús.
En aquest espai conflueixen diferents autobusos i el tram,
de forma que s'ha decidit aportar més informació a usuaris i usuàries
per a que es puguin combinar en els seus desplaçaments.
De fet, un àrea d'intercanvi és una zona urbana on es creuen dues o més línies de transport metropolità
en tots dos sentits de la marxa i on les parades estan prou pròximes
per facilitar el desplaçament a peu entre elles
per tal d'establir recorreguts més ràpids o més còmodes per a usuaris i usuàries.
Alhora, en aquests espais s'instal·len panells informatius i senyalització
per fer més fàcils els canvis de transport.
La nova àrea d'intercanvi de Sant Jús és una prova pilot,
tot i així és la primera que s'instal·la fora de la ciutat de Barcelona
i dins de la seva àrea metropolitana.
Doncs crec que, ara no em surt el nom, el regidor de mobilitat...
Ex-regidor de mobilitat, crec que t'estàs referint a això?
Exacte. Com es diu?
Jordi Porta.
Jordi Porta, ara veiem sortir. Exacte.
Ex-regidor de mobilitat, actualment a l'oposició. Estarà prou content.
Estarà prou. Sí que és una acció que ve del govern passat.
Exacte, la semilla la va posar ell, entre d'altres.
Sí, la regidor de mobilitat, òbviament, però recordem que és un treball conjunt,
també amb l'AIMA bé, etcètera, etcètera, etcètera.
Sí, sí, i amb tot el govern del municipi.
Vinga, va, segona notícia.
Segona notícia. Demà celebrarà el ple de Constitució del Consell Comarcal del Baix Llobregat
amb una sessió que s'iniciarà a partir de les 12 del migdia a la seva seu.
D'aquesta manera es posarà en marxa la novena legislatura d'aquest òrgan d'una durada de 4 anys coincidint amb els cicles electorals.
La trobada, però, estarà condicionada pel pacte de govern que ja van signar fa dues setmanes
als grups comarcals del PSC, en Comú, en Yem i Junts per Catalunya.
Aquest pacte estableix, entre d'altres aspectes, que la presidència d'aquest any seguirà a mans dels socialistes.
Tot i així, segurament es produeix un relleu entre Josep Perpinyà, alcalde de Sant Jus i persona que ostent actualment al càrrec de president del Consell Comarcal
i Eva Martínez, alcaldessa socialista de Vallirana.
Alhora, la primera vicepresidència també serà del PSC i, amb tota probabilitat, Antoni Poveda hi seguirà al capdavant
i, en Comú, en Yem i Junts per Catalunya, es quedaran les altres dues vicepresidències.
I ara sí, a punt de re. Dos minuts i dos quarts en punt de sis de la tarda.
La última notícia d'avui dia, estibut de juliol.
L'intentaré fer curta, però és llarga.
L'Esplay ara mateix ha posat en marxa una exposició fotogràfica per commemorar el seu cinquantè aniversari,
una mostra, però, que presenta certes particularitats.
En primer lloc, perquè està repartida per tot el poble, de manera que estan d'anar trobant els diferents plafons que la conformen
i, en segon terme, perquè està muntada com un joc de pistes amb una sorpresa final.
Alhora, el recull de fotografies està organitzat per temàtiques,
recollint les imatges més representatives de diferents aspectes de l'entitat.
Fins a 20 plafons diferents conformen aquesta exposició.
Un mapa, que es pot trobar a l'entrada de Can Ginestat des del passeig Carles Mercader,
o bé a les xarxes socials, mostra la situació de tots ells.
Les localitzacions s'han escollit com a punts rellevants per la història de l'entitat
o per la seva notorietat en el municipi.
Tot i així, cada plafó conté instruccions per arribar fins al següent,
de forma que es pot plantejar com un circuit.
Si es completa tot el recorregut, es pot descobrir el codi per desbloquejar el panell 21,
que en aquest cas està disponible de forma telemàtica.
Temàtiques, els plafons estaran repartits pel poble fins al proper 1 d'agost,
coincidint amb l'inici de la festa major.
Després, tots es desplaçaran fins als jardins de Can Ginestat,
que, òbviament, ja no funcionaran com un circuit.
Per això, des de l'entitat, s'anima a completar el recorregut abans d'aquesta data,
perquè, si no, perdrà una part important del seu plantejament.
Doncs sí que l'has fet, ràpida, sí.
Sí, senyor.
Hi he posat bastant d'esprint al darrere, no?
Per això, per això, per saber que...
Hi he posat cuet, hi he posat cuet.
Gràcies, moltes gràcies.
De res, home.
Doncs, moltes gràcies, com sempre, Immanuel, per aquests titulars.
De res.
I ens tornem a veure demà a la mateixa hora i al mateix lloc,
que, si et sembla bé, eh?
Si no, podem canviar alguna cosa.
Em sembla prou bé.
Fins demà.
Bona tarda.
Adéu.
Ara sí, marquen dos quarts en punt de les sis de la tarda.
Seguim a la plaça Mireia en directe des de Ràdio d'Esvern.
Escoltem aquestes bicicletes de Blaumut,
una cançó que també és molt estiuenca,
però ho escoltarem aquesta cançó i encabat tot seguit.
De fet, parlarem amb el Josep Maria, l'expert de còmics,
l'expert en els còmics.
Avui, a més, ens parlarà d'aquest Saló del Manga,
de Barcelona, el 25è Saló del Manga,
que es veu que tornarà a tenir o tindrà la bola de drac
com a centre, com dir-ho, neuràlgic?
Que ens ho explicarà millor, eh?
Que és l'expert, així que no marxeu fins ara.
D'un arbre a aquesta llum del contra-hivern.
Més digues què penses, llum del contra-hivern.
Un dilluns perfecte, bicicleta sense mans,
tinc un pas de zebra nou, recent pintat.
Molt gelat de ment a les finestres,
semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta a l'aire,
he perdut la bruixola,
i el nord que deca haver guardat per aquí.
Deixa't de paraules ara,
penja des d'un arbre a aquesta llum del contra-hivern.
Més digues què penses, llum del contra-hivern.
Més digues què penses, llum del contra-hivern.
Bicicletes de Blaumut escoltàvem fa un segon.
Fem una breu pausa i comentem aquest món dels còmics
i aquest 25è salut del manga amb el Josep Maria.
Ràdio Undesperm
Ràdio Undesperm
Ràdio Undesperm
Ens agrada estar amb tu.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Cabanero!
Cabanero!
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc treballar.
Algú parque està davant.
No, no, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda a Ràdio d'Esvern.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encuentres mal o algo?
Socorro!
Més a prop teu.
Vinga, ens enlairem, ens enlairem, Josep Maria?
Hola, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
Bona tarda.
Benvingut al programa de nou.
Igualment.
Vinga, ens enlairem una mica amb aquest Starman?
Doncs sí.
Sí?
Perquè avui parlar primer del pròxim Sol de la Manga que se celebrarà a Barcelona
i després m'agradaria, si tenim temps, que tenim sort, que tenim una mica de temps
del que vam fer ahir a la biblioteca de Sant Jús, que van muntar tot de nens,
van muntar un coet per celebrar els 50 anys de l'Apolo 11
i vaig fer una foto, que després la penjarem al Twitter si et sembla bé,
que també van basar amb el coet que va fer l'erger pel Tintín.
Sí, home, és un dels coets més famosos, no?
El coet és una icona.
Aquests de quadrats vermells, blancs, no?
Correcte.
Ja parlarem d'ell després, si em dóna temps.
Sí, perquè és un coet icònic del disseny del segle XX.
I tant.
Té un sentit que estigui pintat vermell i blanc.
Ah, sí?
Té un per què?
Sí, els científics de la NASA, per descobrir si hi havia,
si quan feia les proves de llançament dels coets,
per veure si hi havia filtracions o problemes amb les plaques del coet,
es pintava en diferent color perquè així veien ells si es trencava,
una part trencada o torçada o algun problema extern.
Era més fàcil veure-ho, no?
Sí.
I els pintàvem de vermell i blanc?
Sí.
Ah, sí?
Bueno, de dos colors.
Podria ser també, però l'erger va escollir el vermell i blanc.
Però colors vistosos, no?
Suposo.
Perquè, clar, així era més fàcil de veure.
Correcte, perquè des de l'espai,
perdó, des del cel podéssim veure, des de baix, des de la terra, diguem-ne,
podéssim veure si realment hi havia problemes, no?
Mira, una cosa que sabem més.
Sí.
Una cosa afegida.
Vale, va, però abans de parlar d'aquest coet volies parlar del Saló del Manga,
del 25è, no?
Sí, perquè s'ha presentat, sí, correcte, el 25è,
ja fa 25 anys que se celebra el Saló del Manga a Barcelona
i és un dels més importants d'Europa.
Hi ha més de 120.000 persones, em sembla que són,
ara no puc dir la quantitat exacta, no me'n recordo,
però, bueno, és un dels més importants, eh?
Venen gent d'Europa i d'Espanya a veure el Saló del Manga d'aquí a Barcelona.
Aquest any ja se celebrarà del 31 d'octubre al 3 de novembre a la Fira Montjuïc.
i han augmentat el recinte per 75 metres quadrats,
vull dir que una barbaritat.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
I es dirà Manga Barcelona, aquest any.
Que es canvia de nom, aquest any?
Sí.
No, no.
Aquest any sempre ha sigut el Saló del Manga,
i ara es diu Manga BCN.
Ah.
Més modern, no?
Més modern i jo.
Sí, això ho ha agafat la directora Meritxell Puig,
que Meritxell Puig ve d'alimentària.
Ah, mira, és un món bastant llunyà, no?
Jo per això, quan ho he buscat per internet,
m'ha fet gràcia perquè, ostres, he vist que no té res a veure amb el còmic,
aquesta directora, però bueno, que va estudiar el lliçó francès i, bueno, res tampoc no...
I passa d'organitzar o de dirigir la Fira Alimentària a dirigir la,
bueno, ara es diu Manga Barcelona, no?
Manga, però ja abans, l'any passat va dirigir el Fi Còmic,
que és el Saló del Còmic de Barcelona.
Ah, llavors hi ha una miqueta de...
Això, que va renovar totalment, correcte,
que va renovar totalment amb una visió de futur
i que va fer una exposició de l'Stanley,
que havia mort...
Sí.
Havia mort feia molt poc,
l'Stanley, el de Marvel.
Sí.
I havia mort molt...
Va aconseguir, bueno, va aconseguir lligar amb la mort de l'Stanley
una exposició que va ser, bueno, brutal.
I llavors això va...
Bueno, aquesta noia, doncs m'ajudo que l'han captat també els del Manga,
perquè va renovar també el Saló d'aquest any.
Que bé.
Bueno, aquest any, perdona, el 2019.
Mhm.
I mira, i per això, per començar,
porta una mostra sobre el Son Goku,
de Bola de Drac.
Fumos Bola de Drac.
Fumos Bola de Drac.
Jo t'he de dir que no era molt fa.
Jo sí.
No el veia molt.
Sí, jo ho suposava, no sé per què.
Però vull dir,
no he tingut una infància basada en Bola de Drac.
Potser sí pels amics o per l'entorn, no?
Que la major part dels nois, diguéssim, sí que ho veien.
Però, en general, jo sé de què va, no?
Sé qui són els personatges,
però no està molt posada en l'assumpte.
Doncs jo conec moltes amigues que sí, eh?
Sí?
No crec que si fos un tema molt masculí, eh?
No.
No, no.
Sí, sí, per això.
Depèn.
Jo reconec que a mi em va agafar de gran, eh?
Sí?
Per l'època...
Ja t'ho dic jo, eh?
Clar.
Jo devia tenir uns vuit, no?
A veure, deu.
Sí, més o menys.
Sí.
Jo soc més gran que tu.
Però jo, quan jo era petit, ho veia molt poc.
i, però més gran, com vaig compartir pis fa molts anys amb un amic meu, el Xavi Torres, ell ho mirava molt i darrere seu em vaig enganxar jo.
És veritat, i al final era com una mica friquis, no?
Però amb dibuixos o estàs parlant de còmic?
Amb dibuixos, dibuixos, dibuixos de la tele.
El bo del Son Goku és que també va començar, va aparèixer en una revista que es deia Shonen Jump,
Jump de salt però japonesa, que també fa 50 anys aquesta revista.
Ah mira, aquest any fa 50 anys també.
Correcte.
I llavors per això han juntat les dues coses i fan una exposició sobre el món del Son Goku i de bola de drac,
que és una gira mundial, eh?
Aquesta exposició, que primer, abans a Barcelona es presentarà el Comic-Con de San Diego,
que és el més gran festival del còmic del món mundial.
que és la cuna del... del còmic?
El còmic, el Comic-Con de San Diego, és la cuna.
Sí, sí, és el més important de...
Ah, què fan? Juntant la paraula com si fos Cartoon, Comic-Con?
Això, correcte.
Perquè és de dibuixos animats i còmic.
Sí, sí, correcte.
L'he pillat.
Sí, sí, m'has enganxat.
I no he fet cafè, avui, llavors.
Imagina't si arribo a fer el cafè, que he sigut molt ràpid.
I després del Comic-Con vindrà a Barcelona.
I després anirà a Nova York, a Mèxic, a Alemanya i al Japó, no?
Però el que fa gràcia és que, ostres,
després el Comic-Con ve aquí a Barcelona, aquesta gran exposició.
Llavors coincideix amb el Manga Barcelona i l'inclouen també en aquesta 25a fira del Manga.
Correcte.
A Barcelona.
Així.
També el cartell que, com el podeu veure al Twitter, que també l'has penjat tu, Mireia.
Sí, és molt maco, eh?
És el Kenny Ruiz.
El Kenny Ruiz és un dibuixant d'aquí, eh?
L'Alicantí, que va estudiar a Granada, a l'Escola Hosó.
A l'Escola Hosó.
I a l'Escola, perdó, dels oficis.
Després va venir a Barcelona a dibuixar a l'Escola Hosó, que també és una reconeguda escola de dibuix, pel còmic.
I va començar a dibuixar a Disney, aquest noi.
A més, és un noi que m'agrada molt també com dibuixar.
Dibuixar.
Com a sé que es deia?
Kenny...
Kenny, amb dos n's i grega.
Kenny Ruiz.
Kenny no sé si també és un pseudònim, no sé si...
Sí, sí.
Igual...
Igual es diu Enric.
Enric Ruiz.
Sí.
I ha fet diversos àlbums, com les dos espades o el Cazador de Rayos, que va ser un premi del Còmic del 2007.
Aquí també presentarà una...
Com es diu?
Una...
Ara no em surt la paraula.
Una exposició d'originals seus.
I també hi haurà la Noiri, que és una il·lustradora.
Noiri amb i llatina i després la segona és i grega, que es diu Tamara Álvarez.
Que és de dibuixar també d'estètica manga, però més la línia gaijin, que és el més realista, que el manga, que és més per nen petit.
I la línia gaija, però amb uns dibuixos també increïbles i realistes.
Aquesta noia només ha publicat pocs còmics, l'Underdog, un més conegut, que és antibalixista però molt estètic.
A mi la Noiri aquesta m'agrada més que el Queri Ruiz, per si hem d'haver-hi una...
Però bé, que poden ser unes exposicions allà molt, molt interessants.
I t'anava preguntant, no sé si saps que...
O sí, el cartell, perquè en altres ocasions crec que es feia com un concurs, no?
A veure quin dibuixant guanyava, diguéssim, el ser l'autor del cartell.
Correcte.
S'ha fet també amb el...
No, això ja fa anys que...
Sí, això ho feia...
Les primeres edicions es feia molt...
I també el sol del còmic es feia molt...
Sí, feia com un concurs, no?
I ara ja es va buscar un dibuixant que ells vegin que tingui...
I li demanen directament.
L'estètica que ells busquen i se li demana ja directament.
Això sí, se li demana que sigui pel saló i està pensat.
perquè sí que el dibuix aquest any té relació amb el saló, que ella entra...
Bueno, és una noia...
Sí, a més surt d'una boca de metro de Barcelona.
Això, això.
Perquè surt el logo de la M al metro i a més posa línia 1, línia 3 i surt la rajola de Barcelona, la flor.
Sí, però això es demana que tingui alguna cosa a veure amb el lloc, amb la ciutat, amb el referent.
Sí, sí, sí.
Mira, ja t'has fixat, has fixat.
Sí, a més l'acabo d'obrir perquè tenia aquí també...
Tinc el Twitter sempre obert aquí, informant en directe.
I sí, sí, és molt maco el dibuix.
Està molt ben barrejada la imatge de la nena que surt del metro.
A més, tot el terra de Barcelona.
Sí, això és molt maco.
I surten mil herois al voltant, no?
Que suposo que seran personatges del manga, no?
Sí, del manga, reconeguts del manga.
I també, a part d'aquestes dos mostres de les obres d'aquestes,
de la Kelly Ruiz i la Noiri,
també vindran aquí dos japonesos de manga, lògicament,
que és l'Atsushi Okubo,
amb O-H-K,
Okubo,
que va dibuixar...
Bueno, que són dibuixants de còmic.
L'Okubo, sobretot, ha fet el Soul Iternot,
que és sobre dibuixos sobre druides,
bueno, història de druides japonesos,
per guanyar,
per aconseguir poder,
per guanyar el mal.
Darrere d'aquest còmic,
s'ha fet una pel·lícula,
s'ha fet un joc d'ordinador.
Carai.
Sí, és bastant habitual, eh?
Si triomfan...
Si té tirada, no?
Si té tirada, correcte.
Si té tirada, correcte.
I també ve el Kusanagi.
Kusanagi.
Misuko Kusanagi.
El Kusanagi ha fet un còmic que es diu
Llona, la Princesa de l'Amanecer,
que en la història tampoc és que sigui molt original,
per mi, a mi no em va agradar molt.
Jo també t'ho dic.
Que és una princesa que ho té tot
fins que algú molt pròxim l'atraeix, no?
I després, bueno,
doncs té que fer...
Una princesa que ho té tot,
es queda al carrer perquè no...
l'abandonen com si no...
que no és ningú,
com si hagués mort,
i té que tornar a trobar la veritat de tot, no?
Però el que a mi sorprèn,
d'aquesta Llona, la Princesa de l'Amanecer,
que per mi no és un dels grans còmics
que poden haver-hi,
que s'ha menut 79 milions d'exemplars
en 14 països.
Mare de Déu!
I per això,
en el món del manga,
que tampoc jo no soc dels més fans que poden...
que a mi m'agrada, eh?
A part del manga,
del que hi hagi més...
del dibuix més realista, eh?
És una opinió personal.
Però...
m'ha sorprès això,
d'aquest còmic que s'hagin menut 79 milions, no?
I també té una versió teatral
i una pel·lícula
i una pel·lícula per la tele, eh?
Televisió.
i m'ha fet gràcia.
Bueno, però sobre això dic que
també està bé que vinguin gent així
al saló del còmic.
A més,
penseu que
tot el món del...
aquest any també,
el saló del manga de Barcelona
també hi haurà un espai
que es dirà Manga Kids,
que és pels nens que comencin a
introduir-se en el món del manga,
i la Japan Experience,
que serà tota una història
amb la cultura oriental japonesa.
Perquè penseu que tot el món del manga
hi ha tot un espai de tribus
al seu voltant, com són els cosplays,
que són gent que es vesteix de personatge de manga.
Això em sonava,
anava a dir,
la gent que va com disfressada de personatges,
no?
Dels còmics.
Dels còmics,
o no,
que es basant-se en personatges.
La seva pròpia disfressa, no?
Això.
Es crea la seva pròpia disfressa
d'un còmic,
bueno,
d'un personatge que els inventin ells.
I dels otakus,
que també són la gent aquesta
que es desviu
per tot el tema del manga.
Otaku?
Sí, otaku és una paraula japonesa
que està mal vist,
com més una persona
que està obsessionada amb una cosa.
Ah.
Sí, per ser-hi,
però l'otaku,
aquí des de fora del Japó,
es veu com una cosa,
o que a gent que li agrada molt,
una cosa, un tema,
i...
però bueno,
que els otakus com una mica...
ja obsessius, no?
Home, però a veure,
els cosplay, no?
Es diu?
També, bueno,
però se'n disfressen.
També és...
Sí, també són...
Sí, però són jo que...
Clar, no sé fins quin punt
van disfressar sempre,
igual els otakus realment cada dia, no?
Correcte.
Viuen com si fossin uns personatges de còmic.
Això,
és el que tu m'has dit.
El cosplay és més que res,
quan van a un saló,
una fira,
una fira,
es disfressen i tal,
per fer el número,
el número de...
Sí, sí.
de fer-se a veure,
i els otakus ja és
que és una cosa més...
de...
de pesat.
Jo no sé,
la gent que està més obsessionada
amb Son Goku,
en comprar figuretas de Son Goku,
tot amb el món Son Goku.
Sí, però igual superen,
inclús, no?,
per poder assemblar-se
a aquests personatges,
vull dir, sí,
que és una miqueta ja obsessió.
Sí, sí, allò,
allò en sol, Son Goku, tot.
Clar.
No, no, mare de Déu.
i bueno,
i això,
fins aquí,
el Saló de Manga,
jo volia parlar també del Saló de Còmic.
Encara queda, no?,
era el 32 d'octubre,
fins al 2 de novembre.
Per això,
que també volia parlar del Saló de Còmic,
però de l'any que ve,
perquè aquest any ja es va celebrar,
però encara hi ha poca informació,
ja us,
més endavant ja us la portaré.
És a dir,
perquè ja,
de cara serà el febrer
l'any que ve,
o...
Ah,
encara queda una miqueta.
I l'altre tema,
que us volia parlar més que res,
des d'això que us he comentat
com he començat la secció,
que a la Biblioteca de Sant Lluís
van fer un coet ahir
per celebrar els 50 anys de l'Apollo 11,
a la Lluna.
Certo.
I es van basar,
en tots els còmics del Tintín,
sobretot amb els dos còmics
que envolten el llançament del coet
a la Lluna del Tintín,
que és l'objectiu de la Lluna,
i hem caminat amunt la Lluna,
que són l'àlbum 16 i 17
de la col·lecció del Tintín.
Penseu que Ergé,
això va ser,
doncs ara fa 50 anys
que es va llançar l'Apollo 11.
i ja va profetitzar 20 anys abans,
o sigui, fa 70 anys,
que l'home ja va arribar a la Lluna.
Fa 70 anys que, diguem-ne,
l'home ha arribat a la Lluna.
I va crear el dibuix abans del fet en si.
Correcte.
Hi ha una vinyeta
que es veu com l'Amstrong
baixa de l'Apollo 11
i el ve a rebre el Tintín.
Allò, benvingut a la Lluna.
Però era Armstrong el dibuix que feia Ergé?
No.
Sí, sí, amb un dibuix de l'Ergé.
Sí, sí, un dibuix d'Ergé
que es veu com l'Amstrong baixa del coet
i l'Ergé va fer per una revista
quan va arribar l'Apollo 11
que es veu com el Tintín no ve a rebre
que ell ja està allà, no?
A la Lluna.
El coet que es va...
Ah, sí, mira, l'acabo de trobar ara mateix.
A sobre li surt una vinyeta al Tintín
que diu, benvenu, sur l'allun, Mr. Armstrong.
Sí, sí, clar.
I l'altre li surt un interrogant del cap
quan diuen, com és?
Què feu aquí?
Que bo.
El coet del Quintín és...
No sé, em fa gràcia el nom.
Ah, té nom?
XFLR6.
Ah.
No sé per què.
X-F-L-R-6.
Que he intentat trobar el per què
però no ho he trobat.
Complicat?
Sí, sí.
X-L-F-R?
Sí.
Sí.
Igual són les inicies de les filles de l'ERG
o la dona, amics, familiars...
O no sé, els dibuixants mateixos, no?
Un fill va tenir...
Sí, és que el va crear el Bob de Moore.
Bob de Moore és un dels...
Pensem que el Tintín, perdó, l'ERG,
quan ja era reconegut
ja quasi només dibuixava els esbossos
i tot tenia un equip de dibuixants que li feien tot.
I el Bob de Moore feia tot el que eren les màquines,
tot el que eren els cotxes,
i en aquest cas els avions, en aquest cas el coet,
el va fer ell, que es va basar en un missil alemant,
el Bob Brown, el que va crear la bomba atòmica,
es va crear una bomba d'aquestes,
un missil de l'UV-2 alemant de la Guerra Civil,
perdó, la Guerra Mundial,
es va basar en un coet d'aquests,
i els colors és el que hem comentat abans,
que era per veure els canvis dels colors del blanc i vermell,
de dos colors per veure els canvis que produïen
el foscelatge del coet.
Es va basar molt científicament en crear,
volia que fos realista tot el que pogués,
fins i tot des del coet fins a estratges lunars, tot.
Es va llegir un llibre de l'Alexander Ananov,
que és el fundador de la Federació Astronòmica Internacional,
que fins i tot el llibre surt a sobre una taula,
a sobre la taula d'un dels científics que estan creant l'hotel,
del coet, i surt allà sobre la taula com un homenatge a l'Ananov,
que fins i tot va voler conèixer i van parlar,
i li passava les vinyetes.
Escolta, com ho creus? Això podria ser, això no?
I aquest científic li anava dient si podria ser o no.
Fins i tot el laboratori del centre espaial,
que representa que, en comptes dels Estats Units,
és en un país de l'òrbita soviètica,
que era Sildavia, un país inventat per l'ERG.
El laboratori està inspirat en el laboratori nacional d'Oak Ridge,
a Tennessee, a Estats Units,
que és on es va crear la bomba atòmica.
Tot és real, però realment basat en...
És a dir, està sustentat en informació...
Verídica.
Sí, verídica científica de l'època, no?
Fins i tot ara pensem que l'empresa SpaceX,
que és una empresa cara d'aquests que volen invitar...
És la de l'Elon Musk, no?, aquests boig de...
Correcte, correcte.
Que vol fer viatges a internet.
Sí, vol portar gent a Mart, i...
De fet, ballant-se un Tesla.
Correcte.
Amb un maniquí, que de fet està donant voltes per l'Òrbita,
perquè el va deixar, li va fer 50 fotos i se't va...
I amb la música que estem posant.
Sí, sí, sí.
Una mica que xundeo, eh, aquest home.
Aquest home.
Sí, sí, sí.
Seu morru.
No hi ha com tenir diners i no saber què fer amb ells, no?
Sí, no, i a més la Tesla tampoc és que vagi molt bé, eh.
No, no, no.
Mira tot i això, que sàpigues, i això no ve cuento res, eh,
però que sàpigues que Sant Just és un dels pobles...
Ens ho explica no fa gaire l'Eric Pomar.
És un dels pobles amb més...
amb més Teslas per volum de població de tota Espanya.
Correcte.
Hola.
Sí, sí, se'n veuen, se'n veuen.
N'hi ha.
Jo n'he vist 4 o 5 ja, eh.
Molt bé.
Sí, sí, correcte.
Un vermell, un fosc, un nebre...
Un tot terreny, un més esportiu.
Sí, sí, sí, sí.
Vull dir, per proporció de població o habitants, no sé com anava exactament,
més de les...
Bueno, de les pobles, que més Teslas per habitants tenim a tota Espanya.
Ostres.
Vull dir, a veure...
La resta, per càpita, és alta aquí, eh.
Ha de faltar el cuet, a les Paisics.
Exacte.
Quants s'ajustencs aniran a...
Jo crec que amb 3 tongades anem, no?
Fem 3 passes.
Tres torns.
Podríem s'ajust des de l'espai.
Exacte.
Perdona, que t'he desviat una mica de...
No, no.
Si està bé, també.
Que s'ha parlat de l'espai.
No, llavors el que dèiem, que el cuet aquest que envia a l'Espace X,
que és un cuet que no es desmunta, no es va trencant com l'Apollo 11 o com tots els cuets,
sinó que se'n va sencer i torna sencer, i també per evitar la brossa espaial,
i també un combustible, que em sembla que és d'hidrogen, que no va afectar el medi ambient i tal,
i tot això també ja l'ERG ho va crear.
L'ERG ja als anys 50, el suquet, això sí, amb energia atòmica,
però era per no contaminar, no volien que fos combustible fòssil,
per no contaminar l'espai, i se'n anava i tornava tot sencer.
Vull dir, que també pensem que ja l'any 50 ja va crear un primer cuet, no?
Que després es podem dir que...
Ecològic, eh?
Ja anàvem cap a l'ecològic.
I que torna sencer i torna sencer això, que també és diferent.
També una cosa que a mi m'ha fet gràcia que he trobat,
que l'ERG també fa gel, que hi hagi gel a les coves de la lluna,
i que es veu com patint el Haddock, em sembla, i cau.
El Haddock és el capità, no?, el de la barba.
El capità Haddock.
El capità Haddock és el personatge de la barba,
que és el que fa, sempre surt amb els homes,
llams i llams, ram, llam de rellam.
Ah, sí, sí, sí. És un mecan gronyó, no?
Sí. I alcohòlic.
Ah, sí, també? És veritat, sí, sí, sí.
Saps que, no sé si l'hauràs vista, la pel·lícula que vam fer,
la versió moderna, diguéssim, de Tintín.
Sí, la de Spielberg.
Exacte, l'has vista?
Sí, home.
És molt bona, sí, no?
Està molt ben feta.
Molt bona i més barreja.
Doncs coincidim.
Sí, sí, sí, més barreja molts còmics del Tintín i està molt bé.
Després potser se'n va una mica cap a Hollywood, eh?
Sí.
Perquè hi ha plans que dius bones històries i dius,
ostres, que massa, massa exagerat.
Però, bueno...
Està bastant ben aconseguit, no?
Sí.
Per traslladar, per donar-li vida a un personatge que no ha tingut mai, diguéssim, vida.
Correcte.
I, a més, l'Spielberg ja va conèixer-les i ell ja estava obsessionat.
L'Spielberg, quan era petit, també va llegir tots els Tintins.
Ah, sí?
Sí.
Van tardar més a enviar-se als Estats Units que, bueno, a Europa ja feia anys que estaven aquí
i als Estats Units van tardar perquè no tenien venda, no sortien, no havien tirades fortes, llavors
estava una cosa que era per retirar-la.
Però l'Spielberg els va llegir i li va agradar tant que quan ja de gran, però ja et parlo de quan estàvem a Indiana Jones,
va intentar connectar, va contactar amb l'ERG, va venir a París, a París, correcte, a parlar amb l'ERG per intentar fer la pel·lícula.
Però eren els anys 80 i el senyor ERG, el senyor George Remy, va morir l'any 83.
I no van arribar, però no, no, ell estava d'acord.
Ah, l'ERG estava d'acord, ah, val.
És que s'ha fet la pel·lícula, gràcies a que la dona...
Ho ha continuat i...
ERG va morir, bueno, ERG es diu George Remy, que són les seves lletres, es diu George, la G i la R del seu nom, que són al revés, RG, RG.
Ah. Per això es diu ERG.
Ah, carai.
Val, val.
I ell quan va morir va decidir que el Tintín moria amb ell.
Llavors va dir a la seva dona, tu guardo tots els originals, tot, però no vull que ningú segueixi com l'Estèrix sí o altres còmics.
Sí, que no se segueixi produint, no?
Una pena, eh, perquè jo crec que hi havia molta...
S'estava fent un còmic.
Però la voluntat del pare del Tintín, no?
Correcte, això sí.
Podem dir que Tintín va néixer el 29, el 1929 i va morir el 1983.
Realment és com un personatge de còmic que té vida.
Una vida que va morir, va néixer i va morir, no?
Totalment.
Sense canviar, això sí.
Que també és bo.
Va seguir bo, sí.
Sí, per això, i que...
I això que us ho deia, de les coves de la Lluna, que patina la Haddock, doncs ara fa molt poc, però fa molt poc, fa un any o dos, s'ha desmostrat que hi ha gel a la Lluna, que hi ha hagut gel a la Lluna.
A les coves hi ha gel.
Sé que també és un referent científic que el tio, a l'època...
I s'ho imaginava, no?
I s'ho imaginava.
I com...
O el van...
O la van ajudar a dir, mira, podria haver-hi això.
I bueno, però jo ho poso perquè m'agrada.
O per exemple, hi ha un moment que també el Haddock, clar, és un còmic, no?
Deixem de còmic perquè el coet que van, hi ha un que és un traïdor, que els intenta fer mal.
Un altre...
Hi ha tres polissons, que són el Dupon i Dupon, saps?
I l'envien al gos, també, a la Lluna.
Tot és un còmic, no?
No estava allò molt...
Però bueno, però dins d'això, també la idea de que...
Hi ha un moment que també el Haddock té una ampolla de whisky i se li trenca.
I se fan bombolles perquè no hi ha...
Gravetat.
No hi ha gravetat.
I això també és real, això passa.
I ells tampoc no sabien com reaccionaria sense gravetat.
Clar, clar, clar, clar.
Que era un visionari, aquest home, o què passa?
O tenia la bola al futur, o predeia coses.
Doncs correcte.
Passava molt amb el tema científic de l'època,
però després donava la seva part fantàstica de l'imaginació desbordant que tenia
i que ajudava a que realment ens donem compte que totes moltes coses...
Sí, sí, sí.
Era una aportació, doncs això, basada en informació científica.
Correcte.
Vull dir que no era oníric.
Sí, sí, que era real.
O sigui, ho basava, ho tenia ben basat.
Estàs preocupat per l'horari, oi?
Veig que estàs mirant el rellot, oi?
No, no, perquè més o menys...
Queda, bueno, queda un minutet.
Queda una miqueta menys.
No, sí, sí, bueno.
Ho he aconseguit avui o no?
Sí.
Sí?
Mira, només per això, un aplaudiment.
Gràcies, gràcies.
No m'ho he aconseguit, Josep Maria, avui m'ho he aconseguit.
Un altre aplaudiment.
Un altre aplaudiment.
Un altre aplaudiment.
Esteu dient, què ho he aconseguit?
El que he aconseguit és acabar el guió.
Això, això.
O almenys el guió que portaves preparat avui.
Sí, sí, que avui veig que a poc a poc em vaig adaptant a l'eslada.
Aquí el temps, jo sempre dic, passa d'una altra manera, passa més ràpid.
i és el mateix temps que la vida vispa, però passa d'una altra manera.
Doncs vinga, torno a aplaudir.
M'ha agradat molt aquest espai.
M'ha agradat molt aprendre també sobre Tintín, Spielberg, un munt de coses.
Sí, és veritat.
I ens veiem en una setmaneta...
Sí, correcte.
Sí?
Perfecte.
Que tinguis bona tarda.
Vinga, gràcies, igualment.
Adeu.
I nosaltres marxem pitant, però ens torneu a veure a la segona hora.
Fins ara.
Adeu.
Les notícies de les 6.
Bona tarda. Us informa Kilian Sabria.
Unides Podem nega haver parlat de càrrecs amb Pedro Sánchez
i acusen el president espanyol en funcions de fer servir les diferències
pel que fa a Catalunya com a excusa per evitar tancar un pacte
amb la formació d'iglèsies.
Madrid, Àngels Lafuente.
Bona tarda.
És temps d'aixecar vetos i d'eliminar línies vermelles.
És la rèplica d'Unides Podem a les paraules de Sánchez
quan ha afirmat que els grans obstacles per a l'acord amb iglèsies
són les qüestions d'estat com la posició que manté la formació morada
respecte al conflicte català.
Iolanda Díaz, diputada d'Unides Podem i portaveu de Galícia en Comú.
Los vetos, las líneas rojas, no construyen futuro, construyen pasado.
Estamos en otra época y de verdad creemos que ha llegado el momento ya
de que dejen de poner excusas.
Àngels Lafuente, Catalunya Ràdio, Madrid.
Notícies breus, Àngels López.
El Consell General del Poder Judicial investiga si la Generalitat
hauria accedit indegudament a ordinadors dels jutjats i tribunals de Catalunya,
tot plegat després que les pantalles dels ordinadors d'alguns jutges
hi aparegués fa uns dies un missatge sobre una instrucció del govern
per poder exercir tasques de control i seguiment.
Segons la informació que diferents jutges haurien facilitat
al mateix Consell General, el missatge incluïa una menció final
que indicava que l'ús de l'ordinador implicava una manifestació expressa
del coneixement d'aquests termes i condicions de la instrucció
i també una pestanya de confirmació de lectura
que forçosament s'ha de prema per seguir utilitzant el dispositiu.
Els usuaris de la C-16 perdran el descompte de fins al 45%
si no tenen el sistema Teletag o l'aplicació gratuïta Satellize.
Ho han anunciat avui el secretari, de fet ho ha anunciat avui
el secretari d'Infraestructures i Mobilitat Isidre Gavín.
També ha recordat que la C-16 és l'única via on no calen aquests requisits
per accedir als descomptes.
La decisió del govern es produeix quan fa una setmana justa
del Consell Comarcal del Bages demanant que es posposés
i que es permetés accedir a les bonificacions
als usuaris que paguen amb targeta o amb efectiu.
Els Mossos han detingut 11 persones acusades de formar part
d'un grup especialitzat en robatoris violents
de rellotges de gama alta a Barcelona.
L'operació s'ha fet avui i s'han escorcollat
més d'una desena de pisos de la capital catalana
i de l'Hospitalet de Llobregat.
Segons els Mossos s'han pagut recuperar una gran quantitat
de rellotges que s'haurien sostret de manera violenta
amb estrebades a les víctimes de robatoris,
majoritàriament turistes.
La banda desarticulada venia als rellotges de manera molt ràpida
al mercat internacional a través d'intermediaris a l'estranger.
L'Ajuntament de Tarragona demandarà als constructors del Teatre Tarragona
per desprenyment del fals sostre el passat mes de febrer.
Tarragona, Manel Sastre.
Bona tarda. L'Ajuntament demandarà a les empreses
el director de l'obra i l'arquitecte responsable de la construcció.
Un informe tècnic ha detectat les causes exactes
de l'enfonsament del fals sostre, segons explica Ángel Gil,
director de l'obra actual.
I a l'informe queda molt clar que el que ha succeït
és que no s'ha utilitzat un sistema homologat.
és a dir, tota la superestructura que aguantava el celràs
no apta pel sistema que s'estava muntant.
Manel Sastre, Catalunya, Ràdio Tarragona.
El sonar ja està en marxa.
Ha arrencat aquest migdia amb les estrenes d'espectacles
de dos duets catalans, Desert i Zà.
Barcelona, Blay Mercè.
Bona tarda.
El duet barceloní desert porta més de cinc anys
publicant cançons de pop ensomiador i electrònica
cantada en català.
I avui possiblement han ofert un dels xous
més importants de la seva carrera.
Qui també venia amb una estrena ha estat el duet
de rock experimental Zà, en aquest cas associats
amb l'estudi creatiu turc Ouch,
amb qui Sòner els va posar en contacte,
que ha traslladat en directe les zones cerebrals
d'Eddie Pou i Pau Rodríguez.
Deixem que siguin ells qui ens expliquin com ha viscut l'experiència.
Una font era un cas que portava el Pau,
el cap que detecta diferents impulsos
o diferents zones cerebrals,
i l'altra és la pròpia música,
el so del bombo greus aguts i a partir d'aquí
doncs es va modulant la imatge a temps real.
Els Zà han dedicat una cançó per cert als riggers,
muntadors en vaga, i han demanat a Fira Barcelona
que se segui a negociar amb ells.
Blai Mercè, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Esports, Sergi Andreu.
Simon Yates s'ha endut la victòria a la dotzena etapa del Turra.
La general Juliana Lefilip segueix com a líder.
Demà contra rellotge de 27 quilòmetres.
A l'hora 6 comença el partit
d'on sortirà el primer rival de l'Espanyol a la Lliga Europa.
És la tornada entre l'evàdia de Tallinn i l'Estjernan islandès.
A l'anada, victòria per dos gols a un de l'Estjernan.
Encara en clau blanquiblava, Mario Hermoso ja és nou jugador de l'Atlètic de Madrid.
L'exjugador blanquiblau assegura que no el pressiona arribar a Madrid
per substituir Godín.
L'Espanyol ingressa 25 milions d'euros, més 4 en variables.
En el mateix acte de presentació, l'Atlètic de Madrid
també ha presentat avui Trippier, la de l'anglès de 28 anys,
que ve del Tottenham i signa per 3 temporades.
A segona divisió, el Girona ha anunciat el fitxatge de Samu Saiz,
arriba del Leitz i firma fins al 2023, té 28 anys,
i l'última temporada ha jugat amb el Getafe.
En bàsquet, el càpital de l'Àxim Andrés Alvaro Muñoz marxa l'Obradoiro
i s'assuma a les baixes de Peñarroia i Lundberg.
I al Mundial de Natació, Ona Carrabonell i Paula Ramírez han quedat cinquenes,
el duet lliure d'artística.
La selecció espanyola femenina de Waterpol espera rival pels quarts de final,
després de superar Cuba per 19 a 6.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
6 i 6 minuts. Bona tarda.
Bona tarda.
6 i 6 minuts. Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
entre elles per tal d'establir recorreguts més ràpids o més còmodes
per a usuaris i usuàries.
Alhora, en aquests espais s'instal·len panells informatius
i senyalització per fer més fàcils els canvis de transport.
La nova àrea d'intercanvi de Sant Jús és una prova pilot,
tot i així és la primera que s'instal·la fora de la ciutat de Barcelona
i dins de la seva àrea metropolitana.
I demà es celebrarà el ple de Constitució del Consell Comarcal
del Baix Llobregat en una sessió que s'iniciarà a partir de les 12 del migdia
a la seva seu.
D'aquesta manera es posarà en marxa la novena legislatura d'aquest òrgan
d'una durada de 4 anys coincidint amb els cicles electorals.
La trobada, però, estarà condicionada pel pacte de govern
que ja van signar fa dues setmanes els grups comarcals
del Partit Socialista de Catalunya, En Comú, Guanyem i Junts per Catalunya.
Aquest pacte estableix, entre d'altres aspectes,
que la presidència d'aquest any seguirà en mans dels socialistes.
Tot i així, segurament es produeix un relleu entre Josep Berpinyà,
alcalde de Sant Just, i persona que ostenta actualment
al càrrec de president del Consell Comarcal,
i Eva Martínez, alcaldessa socialista de Vallirana.
Alhora, la primera vicepresidència també serà del PSC,
i, amb tota probabilitat, Antoni Poveda hi seguirà al capdavant.
En Comú, Guanyem i Junts per Catalunya,
es quedaran les altres dues vicepresidències.
I l'Esplai ara mateix ha posat en marxa una exposició fotogràfica
per commemorar el seu cinquantè aniversari,
i una mostra, però, que presenta certes particularitats.
En primer lloc, perquè està repartida per tot el poble,
de manera que s'ha d'anar trobant els diferents plafons que la conformen,
i en segon terme, perquè està muntada com un joc de pistes
amb una sorpresa final.
Fins a 20 plafons diferents conformen aquesta exposició.
Un mapa, que es pot trobar a l'entrada a Can Ginestat
des del passeig Carles Mercader o bé a les xarxes socials,
mostra la situació de tots ells.
Les localitzacions s'ha escollit com a punts rellevants
per la història de l'entitat
o per la seva notorietat en el municipi.
Tot i així, cada plafó conté instruccions
per arribar fins al següent,
de forma que es pot plantejar com un circuit.
Si es completa tot el recorregut,
es pot descobrir el codi per desbloquejar el panell 21,
que en aquest cas està disponible de forma telemàtica.
Fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació als Sant Just Notícies,
edició vespre a les 7.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
a moda oficial, però per mi també és una de les milions cançons.
Dóna'm el bona energia.
Sí.
I avui, Vanessa, ens parlaràs de què no hem de fer.
Sempre parlem, sempre ens parles d'aquesta bona praxis, però avui ho farem al revés.
Avui ho farem al revés.
Avui és el que no heu de fer a les xarxes socials.
Què no heu de fer i com podeu fer per...
, millorar-ho.
Millorar-ho, evidentment.
Ja sabeu que les xarxes socials són un bon canal per conèixer gent, eh?
Per donar-nos a conèixer, per donar-nos a conèixer els nostres productes, els nostres serveis,
per interactuar també amb altres persones, inspirar-nos, tot això, no?
Que venia explicant totes les altres accions, d'acord?
Però les males pràctiques, doncs, també poden actuar en contra nostre.
Llavors, també poden perjudicar la vostra marca personal i es poden veure afectats tant els vostres productes i serveis com vosaltres mateixos.
No volem que això...
Exacte.
I la Vanessa encara menys ho vol, eh?
Jo menys.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Llavors, us donaré com 7 errors més comuns i com podem fer per evitar-los, d'acord?
El primer de tot és participar en tots els sortejos o concursos, d'acord?
Això és que no tots són reals, no tots els sortejos o concursos són reals, d'acord?
Segurament que igual heu vist alguns que sortegen algun cotxe o algun creuer o algun abonament per algun supermercat,
a canvi de ser seguidor de la pàgina, etiquetar algun amic o donar like...
Ui, són molt pesats aquests concursos, no?
Sí, de publicar la foto, siguen-nos a la pàgina de like, no?
Clar, això es fa per aconseguir seguidors i per augmentar, clar, per augmentar...
Bueno, perquè molta més gent et segueixi, et vegi, vegi els teus productes, que és el que fas,
perquè quan t'etiqueten, doncs, és això, no?
Que s'aconsegueix que molta més gent et vegi, però clar, tampoc s'ha d'abusar d'això.
I el que no hem de fer és, com a usuaris, participar en tots els concursos o sortejos, d'acord?
Per què? Doncs perquè a vegades ho fan sota el nom d'alguna marca coneguda i no són reals, d'acord?
Llavors, com podem fer per saber si un sorteig és real o no?
Doncs normalment, ja us dic, acostumen a ser pàgines que s'han creat fa poc i que gairebé no tenen publicacions, d'acord?
Això us heu de fixar, us heu de fixar que no tinguin gaire publicacions i que s'hagin creat fa poc.
o que normalment només hagin fet sortejos o concursos, d'acord?
Això no us en refeu perquè segurament, doncs, és una estafa, d'acord?
I també hauràs d'entrar a la pàgina oficial d'aquella marca i segurament, doncs, ja detectareu que no hi ha cap publicació
que faci referència a aquest sorteig o concurs del que estan parlant.
Aquests concursos o sortejos normalment acostumen a demanar, com bé dèiem, que et facis seguidor d'aquella pàgina
o que etiquetis algun amic, però també poden redirigir-te a una pàgina externa, que no té res a veure amb la pàgina oficial de la marca.
Potser amb Timo, també, no?
Exacte, no? Això ho parlem, no?
I on et fan omplir un formulari.
Llavors, aquí què estan aconseguint? Doncs les teves dades personals.
Llavors, heu de tenir molt de compte.
No sé si potser t'has fixat que no fa gaire està circulant per Instagram una promoció de les Ulleres Rival.
No ho he vist, però saps que malauradament vaig picar amb això fa uns quants anys i em van estafar.
És que, clar...
A mi va aparèixer per Facebook, per això.
Per Facebook, també.
Una persona et convida a entrar a aquella pàgina, però la persona no sap que t'ha convidat.
Exacte, és el que t'anava a dir.
De fet, vaig avisar aquesta persona, vaig dir, escolta, m'has convidat algú que a mi m'ha intimat i em diu, jo no t'he convidat a res.
I dic, vaja, doncs com ho aconsegueixen, també, això?
És que això, llavors has estat víctima, o sigui, si tu algú ha publicat això en el teu nom,
has estat víctima d'un phishing que es diu, que és que t'han robat la contrassenya i han entrat i han publicat en el teu nom.
Llavors, jo el que aconsello, sobretot, és ràpidament canviar les contrassenyes de totes les vostres xarxes socials,
perquè heu sigut víctimes d'això, no?
Perquè, bueno, una vegada vaig estar a una conferència i un aponent parlava d'això, no?
De sobretot de la protecció de, mira, que si voleu podem fer una secció que sigui d'això,
perquè és molt important.
Jo vaig quedar estabornida de realment, doncs, la cura que hem de tenir i que no tenim,
quasi mai, amb això, no?
Amb el tema de les contrassenyes i de la protecció dels nostres dades i dels nostres comptes.
Llavors, jo us recomano que si us passa això, que entreu i canvieu les contrassenyes,
l'oprimir de l'oprimir.
I ja farem una secció, mira.
Sí, sí, trobo que és bastant important, perquè crec que sí que no li donem potser la...
La importància que té.
Sí, sí, perquè potser penses que només és la conta d'Instagram, la conta del Twitter,
però vaja, també pot estar informació important o el que sigui, vull dir...
Sí, sí, sí. Sobretot si són ja, doncs, que podien accedir als teves comptes propis,
jo què sé, doncs, del banc o...
Exacte.
Bueno, de qualsevol cosa que tinguis.
Sí, va, exacte.
Vale, doncs anem amb el punt número dos, que és no publicar fotografies de persones
que no t'hagin donat el seu consentiment.
Parlant de la protecció de dades.
Exacte.
Això forma part, doncs, d'això mateix, de la protecció de dades i del dret d'imatge,
que són molt importants i tot aquell que s'hi dediqui a les xarxes socials ha de conèixer molt bé.
Per tant, el primer de tot és que t'hauràs d'assegurar que totes les persones que fotografies t'hagin donat el seu consentiment
i, si és precís, el que hi hauràs de fer és fer-li signar un document amb la llei de protecció
on et donin el seu consentiment per tal que puguin sortir i tu no tinguis després cap problema que et puguin denunciar i tot això.
Avui en dia, doncs, cada vegada s'ha de tenir molta més cura d'això perquè es van posar molt...
Ara, aquest any, o el 2018, crec que va ser el 2018, el 2018, van començar amb la nova llei de protecció
que van ser molt més estrictes i s'ha de tenir molta cura i saber molt bé en què consisteix.
Ah, sí, aquest, no sé, va ser a finals del 2018 o principis d'aquest 2019 que també van canviar la llei de protecció de dades, no?
Sí, va ser el 2018.
Que es va actualitzar, no? Que es rebien milions de mails de...
Hemos actualizado nuestra ley de protecció de datos.
Sí, va ser el 2018, si malgrat, no recordo.
Vale, el tercer punt seria publicar sense definir una estratègia.
Això és molt important. Jo ja us he fet alguna referència a això, vale?
Que no podem publicar ja el tuntunt, que moltes vegades, doncs, si no tenim definida l'estratègia,
publiquem malament, publiquem quan no toca i això, doncs, queda molt, molt malament.
Vale, aquí hem d'estudiar molt bé aquesta estratègia de màrqueting enfocada, sobretot, a un objectiu
i estudiar cada imatge, cada copi que és a l'escrit, no?, del post que publiquem.
Sobretot que no tinguem faltes d'ortografia, també és molt important.
I que l'escrit estigui molt cuidat i que la imatge, evidentment, doncs, sigui inspiradora,
que transmeti tot el que volem i estigui, per tant, enfocada al vostre objectiu.
La falta d'una revisió també es pot veure afectada a que la marca quedi poc professional o poc sèria.
Llavors, això...
Tampoc ho volem.
No ho volem.
Us recomano que també, una vegada publicat al post, feu una revisió per si ens ha pogut escapar alguna cosa,
que de vegades, doncs, si anem ràpid o el que sigui, doncs, aviam, tots som humans i ens pot passar.
Llavors, és molt fàcil que potser haguem comès alguna falta o alguna rata, no?
O que el text a vegades...
Instagram, moltes vegades, quan publiquem un text normalment o de vegades es pot desconfigurar
i no queda com a nosaltres ens agrada.
Llavors queda desenquadrat i no queda bé.
i, sobretot, que les dades del negoci, evidentment, aquí, o la informació dels productes o serveis que estem parlant, doncs, siguin, evidentment, els correctes, d'acord?
I, a vegades, doncs, ja et dic, se'ns pot passar alguna cosa i ho fem sense voler i després, doncs, ens diuen, oi!
Aquí posava que tal.
Exacte.
Vale.
El quart punt és portar al terreny personal qualsevol comentari.
Molts clients, jo m'he trobat, no?, que moltes vegades em diuen, no, és que jo...
Jo no vull que em facin mals comentaris o no vull...
No vull aparèixer aquí perquè si em posen mals comentaris, doncs, no...
Jo no vull, perquè ho passo molt malament, perquè no vull, perquè tal...
Jo els dic, vale, que, mira, aquí hi ha dues coses, vale?
Aquí, tant si gestioneu les vostres pròpies xarxes com si gestioneu les d'alguna empresa,
no us podeu permetre aprendre-vos les coses com a alguna cosa personal.
I em refereixo, bàsicament, doncs, a això, no?, als comentaris negatius,
perquè cada persona és un món, també, i cadascú té la seva pròpia opinió
de la forma que sap i amb les seves vivències i experiències anteriors, no?
Llavors, per tant, hem de ser objectius, també.
Hem de detectar, també, quin és el problema del nostre negoci,
veure si el que estan dient, també, és veritat o no,
i, sobretot, doncs, aprendre d'aquestes crítiques per tal de millorar, doncs,
el que ens estan dient, no?,
perquè moltes vegades, doncs, resulta que ens pensem que ho estem fent superbé
i resulta que no, no?, que a la gent no li agrada.
Això ja ho vam comentar en alguna ocasió.
Sí, això em sona que vam comentar alguna vegada, no?,
que els comentaris negatius també analitzen, no?,
que per què t'estan dient això o quina és la queixa del client
i potser millora-la, no?,
o que et serveixi per millorar qualsevol cosa que t'estigui dient.
Jo crec que també és veritat que les xarxes socials,
o almenys Instagram i Twitter serveixen molt per queixar-se.
La gent entra per queixar-se de tot i de tot el que no li agrada perquè sí,
o sigui, si hi ha una noia que és alta, perquè és alta,
si és prima, perquè és prima, si és baixa, perquè...
És a dir, tot és criticable, no?,
està tot tan obert i tan accessible que és molt fàcil entrar i criticar
o, bueno, dir el que no t'agrada perquè sí.
Clar, llavors, això hem d'aprendre també, doncs,
a donar-li la importància que té realment, no?,
perquè, a veure, si et posen coses per posar,
tothom és lliure de dir el que vulgui.
I sí que és veritat que té com una part,
aquesta que comentaves tu, no?,
que sota un pseudònim també qualsevol pot dir el que vulgui.
I això, doncs, bueno, hem d'aprendre també, doncs,
a passar, que no ens afecti,
perquè si no és una crítica constructiva, evidentment,
doncs, no li hem de fer...
Tampoc no ens ho hauria d'afectar, no?,
a títol personal em refereixo.
És que justament avui m'han enviat una imatge d'Instagram
que m'ha fet molta gràcia.
No la imatge en si, sinó el text, no?,
perquè es diu cròniques d'Instagram, capítol 1,
Los ofendidos.
I és un text molt llarg,
que ara no el llegiré tot,
però comença dient això, no?,
diu, si no t'has ofendido hoy,
ja estàs tardando.
Diu, a Instagram entra uno a quejarse de algo.
Si estàs delgada, se ofende la gorda.
Si estàs gorda, se asustan la nutricionista.
Si Rosalía fuerza el acento,
el acento se ofenden los andaluces.
Si le compras una era de tu hijo,
le estás envenenando.
En fi, seguia, no?,
i posa molts exemples molt ràndoms i de molts costats
i de diferents tendències, eh?
Vull dir, he llegit tres línies i n'hi ha potser 70.
Però em referia a això, no?,
que sí que és veritat que dóna peu a que tothom pugui dir la seva.
Òbviament, no?,
que per això està a les xarxes socials,
però que ho podin dir d'una manera com molt lleugera, no?,
així a la ligera.
També es poden reportar, eh?
Pots denunciar, sí, et tens ofert,
perquè molta gent tampoc ho sap.
Llavors, si t'estan atacant a tu directament,
també ho pots denunciar.
I és totalment lígid, eh?
O sigui, que tampoc tingueu por de si esteu...
Això ho parlàvem l'altre dia,
amb el tema de la protecció parental,
el control parental,
que fan bullying als nens a través de les xarxes,
doncs això que sapigueu que és denunciable
i podeu fer-lo servir per denunciar
i no tingueu por
i que sapigueu què es pot fer
en el cas que estigueu patint un abús.
Clar, clar.
O sigui, que no tingueu por tampoc, eh?
Clar, clar.
De fer-ho.
I, a més a més, us animo a que,
a que si esteu patint aquest abús,
doncs que ho denuncieu, evidentment.
I tant.
Sí, sí.
Home, té la seva part negativa,
que és això, no?,
que aquí, doncs,
sota algun pseudònim, com deien,
doncs igual qualsevol es creu
amb la llibertat de poder dir
i atacar a l'altra persona així tan alegrament.
Clar, no.
A veure, al final és el que deies, no?,
també són opinions
i cadascú té la seva opinió
basada en la seva vivència, vida i experiència
i no té per què xafar personalment a ningú, no?,
però, vaja, s'haurien de mirar també tots els tipus de comentaris.
Exacte.
Hem de diferenciar també el que ens serveix per ser una crítica constructiva.
I si és pel nostre negoci, la nostra marca personal en aquest cas,
doncs aprendre d'això, rectificar,
que al final hem de preguntar també a la nostra audiència
què és el que li semblen els nostres productes, serveis
o el que nosaltres estem oferint, no?,
llavors, doncs, que ens serveixi sobretot com a crítica constructiva.
Jo dic que tampoc heu de tenir por que la gent us deixi els vostres comentaris,
perquè després no ens volem trobar amb la cosa de,
ostres, de revent, ens quedem sense clients i no sabem per què.
Va, praus, ara, no?
Sí, a més val fer la doble lectura, no?,
anem a aprendre això d'únic que ens estan dient a les xarxes.
Exacte.
D'acord, el cinquè punt seria fixar-nos massa en la nostra competència, d'acord?
Està clar que fixar-nos en la competència és algo essencial i bo,
però les marques no hem de caure en fixar tota aquesta tensió en això, d'acord?
Lògicament, és molt més important desenvolupar la nostra empresa
i aportar un servei o un producte excel·lent als nostres consumidors.
O sigui, les marques i les persones, tant a les xarxes socials com fora d'elles,
han de ser nutrides amb les seves fortaleses i les seves capacitats
en lloc de ser la còpia d'uns altres, eh?
O sigui, que tampoc hem d'abusar en fixar-nos només i estar com obsessionats
amb la nostra competència, eh?
Perquè, bé, hem d'enfocar-nos en millorar els nostres productes i diferenciar-nos d'aquesta resta.
Podem fixar-nos en la competència per millorar un producte que ja existeix,
que com que avui en dia, doncs, és molt difícil.
Que hi ha alguna cosa únic i diferent, no?
Exacte.
Però sí que podem aprofitar-nos que tot això ja està inventat
i agafar un producte que té molt d'èxit i fer-ho molt millor.
Llavors, doncs, aprofitar-nos d'aquest avantatge.
El punt número 6 seria barallar-nos amb els haters, trolls o altres influències negatives.
A veure, defineix troll abans de rebre.
Igual hi ha gent que diu, però què passa, que els trolls encara...
si hi ha gent que diu, si hi ha gent que diu que els anills no són aquells.
No, són gent que es dedica, doncs, a criticar els altres i a fer mal per les xarxes, d'acord?
Això són els trolls, que potser no coneixen bé el teu producte,
però van a sac-ho per crear-te una mala imatge quan no és real, no?
Llavors, aquí està una mica vinculat al punt que dèiem abans, d'acord?
Aquí heu de saber i assumir que sempre serà una causa perduda.
Això de començar a entrar en aquest joc i en aquesta dinàmica de tu m'has dit això i allà barallar-nos,
i això només ens aportarà negativitat, toxicitat i, a més a més, us robarà una energia
i us farà perdre un temps molt valiós que podeu fer servir, doncs, per altres activitats molt més productives pel vostre negoci.
Llavors, què és? Deixar...
No fer cas.
No fer cas.
No, clar, perquè llavors estàs entrant a dintre d'una dinàmica que és que no et portarà en lloc.
No.
La persona el que vol és fer-te mal, entre cometes, i buscar-te les pessigolles, no?
Exacte.
El que vol és buscar-te les pessigolles i que tu entris al drap i que comencis allà amb aquesta...
que si et pica, doncs, ah, ja està, no?
Que és el que és dedicar a picar-te i aquest tris al drap.
Llavors és no fer cas i ja està.
I si continua, llavors ja t'està... ja pots denunciar com que estàs patint un abús.
O sigui, que la persona t'està assetjant i llavors pots denunciar com un assetjament.
O sigui, que ni cas passar d'ells i a lo nostre, que ja tenim prou feina en fer que el nostre negoci...
Tiri endavant.
Tiri endavant, això mateix.
D'acord, i per últim...
Però no menys important, no?
No menys important.
El punt número 7, que seria publicar el mateix en totes les xarxes socials.
Cada xarxa social és diferent i té un objectiu diferent.
Per tant, no heu de publicar la mateixa imatge amb el mateix text,
ja que probablement, si les persones que estan a les mateixes xarxes estan veient el mateix contingut contínuament,
doncs poden perdre l'interès.
S'avorriran, també, no?
Exacte. Per tant, fer servir la teva creativitat i personalitzar el teu contingut.
Si, per exemple, tens Instagram, LinkedIn i Pinterest, per exemple,
poso aquests tres exemples, doncs com ja hem explicat en les altres seccions
en què consisteix o quin és l'objectiu d'aquestes xarxes,
heu de distingir aquest objectiu de la xarxa i adaptar-ho, adaptar el contingut de cada xarxa.
No sé si m'explico.
Sí, jo crec que sí, t'expliques molt bé.
Sí, sí.
Jo ara estava pensant, mira com ho faig des del programa,
dic, ai, hi ha molts dies que et penjo el mateix.
No, aviam, sí que és veritat, mira, aquí us diré una cosa.
Jo moltes vegades als meus clients els dic, mira, si tenim, en aquest cas, poso aquest concret exemple.
Instagram i Facebook, d'acord? Instagram i Facebook. Què passa?
Facebook és veritat que ha baixat bastant la interacció que no passa a Instagram, d'acord?
Normalment, poso aquestes exemples perquè les xarxes són bastant similars en quant al seu objectiu, d'acord?
Llavors, aquí és veritat que la gent que està a Facebook segurament també estigui a Instagram, però la gent que està a Instagram segurament no estigui tota a Facebook.
Què vull dir amb això? Que és veritat que Facebook té com una edat dels 40 cap amunt.
D'usuaris o que no són usuaris, vols dir?
No, d'usuaris, d'usuaris dels 40 anys cap amunt. Normalment, és una estadística.
I a Instagram hi ha una varietat molt més gran. Al principi sí que és veritat que a Instagram, l'edat d'Instagram era de 25 cap a baix i és veritat que era una xarxa social de gent més jove i només feien servis joves, però bueno, ja fa uns anys cap aquí que això ja ha canviat.
Àvies, pares, fills, germans, de tothom. Sí, sí, sí. Hi ha àvies i influencers, imagina't.
Imagina't. Doncs és veritat que podem arribar a compartir el mateix contingut.
No és que sigui del tot adient, però bueno, podria ser. No podem caure en això que dèiem abans, no? Que si et segueixen a les dues xarxes, doncs que et deixin de seguir a una.
Clar, clar, clar, clar.
O que no restin d'importància, va dir, ostres, ja sé què posarà perquè ha posat el mateix. Doncs anar variant. O sigui, pots fer el mateix contingut, però afegint alguna coseta més tant a Facebook com a Instagram.
Clar, estava pensant, per exemple, al Twitter, sí que te'l separa bastant, perquè almenys al Twitter t'has de limitar amb el número de caràcters i amb les paraules que poses. Per exemple, aquí sí o sí t'has de limitar l'espai.
En canvi, si vols fer la mateixa publicació, per exemple, al Facebook o a l'Instagram, tens molt més espai. Tens, potser...
Més caràcters?
Sí. Llavors pots explicar, potser, d'una manera més tranquil·la i més pausada, no? Tot el que has comprimit al Twitter, per exemple.
Sí, és veritat. És així.
Almenys estic pensant en les xarxes socials de la plaça, Mireia, però nosaltres només tenim Twitter i Facebook. El Facebook cada vegada va més cap a caiguda, la veritat. És una xarxa una mica oblidada, almenys pel nostre target, que és gent més jove, potser també, no?
I, en canvi, al Twitter hi ha molt més dinamisme i la gent està molt més activa, no? I participativa, sobretot, que és el que busquem, no?
Però Facebook ha quedat allà una mica al marge.
Sí, bueno, no crec que es perdi, eh? Jo continuo dient que...
Sí, això ho vas dir des del primer dia.
Sí, sí, jo crec que a Facebook tampoc crec que es perdi, perquè el que funciona molt bé a Facebook són els grups. Els grups a Facebook funcionen moltíssim.
I us animo a que participeu amb els grups de Facebook, que hi ha moltíssims, i que són molt interactius, eh?
Jo us ho dic per experiència.
Sí que tens raó. Mira, hi ha moltes imatges que hem trobat d'aquí, de Sant Jus, de fotografies antigues, d'aquestes d'arxiu, de gent que publica imatges,
a un grup de Sant Jus, precisament, no? Que es diu Sant Jus d'Esvern Històric, o una cosa així.
I gràcies a aquest grup, que també sol·licites per entrar i t'accepten, no?, hem pogut recuperar moltes imatges d'aquestes.
I és un grup que la gent, doncs, interactua bastant amb això.
Mira, he trobat aquesta imatge de l'escola del 80, amb aquesta classe, o no sé què, no?
O l'antic enginestar amb imatges abans de la reforma.
I és molt útil.
És que hi ha molts grups. O sigui, a Facebook jo us dic que el que més funciona ara mateix són els grups.
I tenen molta interacció per compartir coses, imatges, o coneixements, també, perquè hi ha molts de coneixements.
I funciona bastant bé.
Així que...
Mira, en el rodó per acabar la cançó.
Doncs, Vanessa, t'anava a dir, ens veiem dijous vinent, però com que estarem ja arrossant quasi al final d'aquesta tercera temporada, ja...
Ja veurem a veure què fem, perquè us hem de reunir a tots els col·laboradors aquí.
Així que no estic molt segura que sigui o no aquesta l'última secció, l'últim espai d'aquesta tercera temporada.
Però, en tot cas, com sempre, t'anava a les gràcies per venir fins aquí, per aportar-nos aquest granet de sorra
en quant a informació de les xarxes socials, que jo personalment també prenc molta nota
i l'aplico sempre que puc a les xarxes socials del programa.
I ens veiem la setmana vinent en format final, amb tots els col·laboradors, o d'alguna manera.
Ens veiem.
Que vagi molt bé.
Que vagi molt bé.
Gràcies.
Adéu.
Doncs sí, senyor, se m'ha escapat en directe, però tant n'és, també us ho havia de dir.
Properament farem, diguéssim, la cloenda amb tots els col·laboradors,
tot i que la plaça Mirè seguirà emetent fins al 31 de juliol.
Així que estem veient a veure com tanquem aquesta tercera temporada.
Seguim en directe des de Ràdio 2B.
Ens queden encara uns 20 minuts per tocar les 7 en punt de la tarda.
Fem una breu pausa abans de la següent secció, el següent espai, que és aquesta connexió en directe amb Formentera.
Sí, senyor, allà tenim l'Anna Buixader, que ja sabeu que és, com dir-ho, la directora d'aquest espai,
que si ho diu l'Ola és veritat i ens posa el dia del safreig, safreig estiuenc.
Però hem de fer una breu pausa abans per trucar-la per telèfon.
Fins ara.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero! Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc. Així jo no puc treballar.
Algú per aquesta, no?
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvern.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Primer van ser les ones.
98.1 FM.
Després, internet.
Ràdio d'Esvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia
a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Demaneu i conserveu el tiquet o la factura de compra, ja que en són la garantia.
També cal que conserveu els catàlegs comercials i la publicitat del producte, juntament amb les característiques.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Doncs mireu, ens ha donat per posar aquesta cançó Mi Gran Noche de Rafael.
Ens queden encara els últims 15 minuts de programa abans de tocar a les 7 en punt del vespre
i per això tenim amb vosaltres l'Anna Buixadel al telèfon.
Anna, bona tarda.
Bona tarda des de Formentera.
Molt bona tarda des de Sant Just, carai, carai, carai.
Tenim corresponsals per tot el món, mare meva.
Com va per Formentera?
Doncs molt bé, la veritat que molt bon temps, està estupendo.
Home, ens fas una miqueta d'obreja, eh?
Què vols que et digui?
No sé si sents la música que està sonant de fons.
Ara, avui hem començat amb Mi Gran Noche de Rafael.
Toma ya, temazo.
És un temazo, eh?
Temazo de temazos.
Donde los haya, donde los haya.
Doncs l'Anna Buixader, que la tenim a Formentera, segueix fent aquest espai de si ho diu la Ola,
és veritat, perquè aquest dilluns no el vam poder fer i l'hem mogut avui.
I ens portes, Anna, un munt de, no sé, molta informació ens portes de safreds estiu.
Molta, molta, perquè clar, aquest dilluns no vam poder fer el programa,
aleshores diguem que anem amb dos oles de retraso.
Dos oles, dos oles de retraso.
Dos oles de retraso, claro.
Sí, sí.
Doncs ens has de posar molt al dia.
Bueno, jo crec que les dues últimes oles, les dues portades,
és família o mundo o Julio Iglesias.
Ah, sí? Perquè què ha passat?
Perquè la setmana passada la portada va ser els fills del Julio Iglesias amb la mare, amb la Miranda,
on feia no sé quants anys que no es posaven tots junts i tot això.
Home, si són 25 en aquella casa, no?
Sí.
És complicat.
Clar, tenen, del Julio Iglesias i la Miranda, tenen el Miguel, que té 21 anys,
que s'assembla moltíssim, el germà, l'Enrique,
que, de fet, també es vol dedicar a la música,
està el Rodrigo, que té 20 anys, que jo no veig a qui s'assembla.
Aquest, la veritat.
Igual no és dels dos.
No ho sé.
No ho sé.
Ahí lo dejo.
Aquí que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
Sí, ja va.
I després hi ha la Víctora i la Cristina, que són les dues germanes bessones,
que tenen 18 anys, que aquest any han complert 18 anys,
i es volen dedicar al món de la moda.
Què passa amb aquestes famílies, que sempre s'acaben dedicant-ho a la música o a la moda?
O a la moda o a la mare.
La mare ve de dedicar-se al món de la moda.
Sí, però vaja, que aquestes famílies, aquests entorns,
acaben dedicant-se a això, o a disseny, o a moda, no?
Sí, una cosa o l'altra, no?
O noche, música, DJ, cantante.
Muchos billetes.
Muchos billetes.
Cuantas corrientes.
Exacto, exacto.
O sigui, que han fet aquesta reaparició tots el Tuguer d'Arnau, eh?
La setmana passada, la puntada va ser aquesta.
I després queda un altre fill, el Guillermo, que té 12 anys,
i que diu que el dia d'avui encara no...
Encara no té clar el que vulgui fer, no?
Encara no té clar.
Però sí, sí, és una superportada de tota la pàgina principal.
No hi ha res que ocupi...
Res més que ells.
No hi ha cap altra notícia.
La portada avui són ells i ja està.
Saps què hauríem d'investigar algun dia?
El que passa és que suposo que és una mica complicat.
Hauríem de saber exactament quant cobren aquesta gent
per sortir en aquestes pàgines.
Jo no sé si ho vull saber, eh?
Ja, també és veritat, però per pur cotillets, no?
Que mal dit, però per saber-ho.
Però bueno, no, no, ja investigarem aviam per quan els surt la foto.
Sí, perquè...
Perquè, per exemple, a la portada de l'aula d'aquesta setmana
surt la Presley.
Que no li falten, tampoc.
És de veritat, eh?
Cada titular, a qual...
A qual millor, no?
Déu-n'hi-do.
A qual elegir.
I dins de les pàgines d'aquesta estupadíssima revista
que ens dona nom i peu a aquesta secció,
perquè si ho diu l'aula és veritat.
Què més comenten?
Què més comenten?
Doncs mira, la de la setmana passada també, un rap és ràpid, eh?
El que passa és que jo he de confessar
que jo no soc molt fan de la família Meritxerar.
Els Meritxerar.
Saps, les primeres pàgines de l'aula
que surten aquests cassoplones de la gent,
que surten amb el davantal posat,
que dius, vinga, home,
a l'igual tu cuines, saps?
O a l'igual tu fregues.
Segur, segur que sí.
Doncs sortia a l'Albora de Meritxerar.
Recibe aula a Insoático de Madrid,
en el barri de Salamanca.
Un dels barris més barats.
De la capital.
Sí.
I això que ara donarà la volta al món
sobre una moto d'aigua.
I que aquesta travessia durarà un any.
I ha fet una exclusiva.
Sense assistència ni res?
O sigui, anirà a l'aula amb la moto d'aigua?
Sí, sí.
Ah, i pelante.
I pelante.
I pelante i pelante.
I pelante.
Carai.
Quan surt?
Quan do zarpa?
Doncs d'aquí poc.
Penso que és cap a l'agost.
Però li durarà un any.
Mare de Déu, santíssima.
Sí, sí, un any.
Perquè anem amb un balaret.
Però no, n'ha fet aquestes vàries, eh?
Sí, però tant.
Ell és molt amant del mar.
Tant com un any?
No, no.
Això em posava l'aula.
I si ho diu l'aula...
És veritat.
Exacte.
Què més?
Família Presley?
Família Presley.
Família...
Aquesta dona, de veritat, eh?
És un altre nivell.
És un altre nivell.
Escolta, a nivell també n'hi ha a Formentera, que és on estàs tu.
Nivell n'hi ha a Formentera.
Perquè, per exemple, ara mateix tenim...
Bé, de vecino, ara mateix tinc el Pau Donet.
Mare de Déu.
No està malament, no?
Si te'l trobes, els saludes.
Té un estudi dins de la casa, espectacular.
Però bé.
I sí, per Formentera mateix n'hi ha la Melanie Griffey,
el Hakon i la Mete Marite,
fins als de Noruega, Maluma,
que han sortit unes fotos de Maluma,
que a mi em fa molta gràcia,
perquè el titular de l'aula, eh?
Maluma, ya te, novia i puro.
Ah, molt bé.
Som completo del verano, no, a Formentera?
Sí, sí, sí.
Bueno, per fi s'ha rapat, eh?
Perquè sortia...
Feia poc, anava amb unes grenyes
i cabell llarg, així com...
I a part rubi o platí no tenís.
Saps?
I ara s'ha rapat.
Però si el titular de
Ya te, novia i puro,
em va fer molta gràcia.
És alt, titular.
I...
O sigui, Déu-n'hi-do a la gent que hi ha, no?
No sabia que la Melanie també passava dies a Formentera?
Sí, bueno, que...
Les isles...
Les isles tiran mucho.
Home, aquí hi ha mucho...
mucho nivel.
Sí, t'anava a dir...
Crec que hi ha un dels restaurants més famosos, no?,
que és aquest Beso Beach, que...
Mira, justament aquest matí he anat allà.
Doncs mira, no t'hauràs creuat
amb algun famós de Miracle,
perquè és un dels llocs emblema del famoseu.
He anat més d'hora, però sí, sí, allà tenen un, de fet, un baler, que per si vols, si tu estàs dintre de tu llate,
de tu superllate, d'alta mar, i dius,
voy a comer al Beso, pues el llate i el baler del Beso Beach et ve a buscar i et porta al restaurant.
Així, perquè no hagi de tocar ni l'aigua.
Exacte.
Ara, tu no pots arribar i dir voy a comer.
Home, hauries de reservar amb bastanta endelació, no?
Tinc entès.
Has de reservar, sí, amb molta endelació,
o si estàs dintre de la llista d'invitadors.
Ah, bé.
Això m'ho he llegit aquest matí que ho posava en un cartell.
Lista d'invitadors, de saber com és aquesta llista.
I no tan lluny, per tant, molt a prop, tens Eivissa,
i a Eivissa també hi ha encara més gent.
Sí, sí, tinc aquí un llistat, la quantitat de gent que hi ha.
Ara, per mi, de tot el llistat que tinc,
i qui més em sorprèn és Mariano Rajoy a la discoteca El Lío.
Què dius?
T'ho juro.
Veig que el guió posa hola, però no de la revista,
sinó el dient, no ho entenem.
Hola, que fuerte.
No me l'imagino, eh?
Ja han sortit fotos, ja han sortit vídeos d'ell
en un reservat a la discoteca El Lío, d'Eivissa.
Doncs no ho hauria dit mai, la veritat.
Jo tampoc.
Perquè aquesta discoteca a més se fan com espectacles, no?
Sempre les taules crec que són cares.
Sí, no, balladines, allà, performance,
així molt, molt, molt pro.
Sí, sí, sí, senyor.
I jo és president del govern, o, bueno, Mariano Rajoy,
és que no ho hauria dit.
Jo tampoc, jo tampoc.
I altra gent que està a Eivissa,
veig que m'agrada més, eh?
Com el James Blanc.
Sí, aquest, bueno, és un fixe, eh?
És un fixe, James Blanc.
Fa molts anys que ve.
Per les Islas Chiqui Busta, fa molts anys.
I també ha estat Ed Sheeran, Joaquin Cortés, Luke Evans, el Joe Jonas,
que la setmana passada vam parlar que la dona, la Sofí Turner,
estava a Benidorm fent la seva Estella Soltera,
que ara s'han casat a, es van casar, vam dir que es van casar a França,
però ell va estar a Eivissa, de Estella Soltero.
Ni tan mal.
I després també està Alicia Vikander, que jo soc molt fan d'aquesta actriu,
la que va fer la xica danessa, que va anar amb les amigues,
i la Alicia Vikander és el marit, és el...
És que algun nom té tela, eh?
Michael Flashbender...
Ah, Flashbender, no?
Sí, Flashbender, crec que es diu.
Tranquies, no?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, i després qui acaba de celebrar els seus 43 anys a Eivissa,
la Pataki.
Elsa Pataki.
Ai, el marit.
Clar, el Pataco, que contàvem.
Ostres.
El Pataco.
El Pataco.
De veritat, eh?
Bueno, ja ho sabeu.
Esteu cansades, vosaltres, amb l'altra Anna,
que parlo de nombrar sempre el Tor, el Tor.
Ho sabem, ho sabem.
Si et sembla, passem a parlar...
De què parlem?
De tenis?
De què parlem?
Doncs mira, parlem de Hollywood.
Oh, de Hollywood, vinga, va.
Què et sembla?
Vinga, va.
Vull dir que Brad Pitt i Angelina Jolie,
titular, eh, també, ja estan oficialment solteros.
Ah, fins ara?
Encara no?
I dius que ho veu això.
Perquè es veu, vaig llegir que tu pots...
Estats Units pots tenir dues vies per fer el divorci.
O la via express, vale, que és todo, bueno,
tot ràpid i divorcio i todo a medias, o que sigui.
I després, l'altra banda és, primer et separa,
o sigui, com a matrimoni,
però després hi ha un altre judici pel tema de los...
De la custòdia.
De les immobles, dels fills, de la custòdia, saps?
I doncs ara, primer hem fet aquest judici,
el de estan separats,
i ara faran l'altre judici pel tema dels nens,
perquè ara tenen tant fills.
Sí que sé, que eren 5 o 6 nens, no?
O nenes?
Eren 7.
Maddox, Fax, Max...
Fax, Shiloh, Shiloh.
No hi ha un que diu Maddox, Madol, Madol.
Aquests, aquests.
I res, doncs això, que ja estan oficialment solteros.
Ja, i el que ara, que l'altre dia també ho vam nombrar,
que Bradley Cooper i Dina Shike...
Sí, cert.
...ho han deixat, que ja és oficial.
I està amb...
Amb Lady Gaga.
Sí, senyor.
Diuen que està amb Lady Gaga, Bradley Cooper i Lady Gaga.
Bueno, de la pel·lícula d'una estrella...
Ha nacido una estrella, no?
Ha nacido un amor, també.
Per cert, parlant de...
L'actuació que van fer els Òscars de 5 presionants.
Era de premi, era de premi, de fet.
De fet, parlant de Hollywood i hollywoodienses,
que sàpies que a la conxa, a Sant Sebastián,
rondava el senyor Woody Allen, perquè està gravant una pel·lícula.
Ostres!
I no vegis el rebombori que hi havia a la ciutat fa uns dies.
Sí, sí, sí.
Ostres!
I quins són els dos actors?
Doncs no tinc ni idea, perquè, de fet, no em vaig creuar cap.
Tant de bo, però sí que sabia, de fet, la gent ho comentava, no?,
que hi havia bastant de raonbori i que hi havia molta gent que venia a veure si el trobava el senyor Woody Allen.
Doncs aviam, sí, en el pròxim programa podem dir més notícies sobre aquest tema.
Vinga, va.
De fet, Anna, ens estem menjant, ens estem cruspint el temps,
ens queden quasi 3 minuts per les 7 en fun de la tarda.
Ara, si vols, parlem d'un últim tema i finiquitem aquí l'espai.
Parlem de Meghan Markle?
Vinga, va, la senyora de Londres.
Que van a Wimbledon, perquè aquesta setmana passada ha sigut Wimbledon,
i primer deien que hi havia crisi amb la Kate Middleton.
Ai, però sí, és molt maca aquesta noia, no?
Amb la del...
Ja t'ho diré, del Guillermo.
Sí.
Perquè van anar a veure els partits de tenis per separat.
però perquè la Meghan és molt amiga de la Serena Williams.
Però després va haver-hi la final de Noies i va ser que van anar juntes.
Llavors es desmanteix, eh?
Llavors ja té gent en els rumors de que hi ha crisis.
Vale, vale, perfecte.
Un més tranquil, ens quedem, mana.
Sí, no.
Exacte.
Doncs, escolta, ho hem de deixar aquí perquè ens queden 3 minuts per les 7 en fun de la tarda
i se m'estan en la veu i amb l'aire acondicionat.
Escolta, disfruta molt per aquesta illa i ens mantens informats.
A veure si aquí podem fer una altra trucada la setmana vinent.
Segueixen informant.
Aquí faré.
Del glamour.
Del glamour.
Un fort aplaudiment.
Vinga, una abraçada.
I que vagi molt bé, Anna.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Doncs fins aquí aquesta trucada en directe a Sant Jus Formentera.
Igual la qualitat de la trucada no era l'òptima,
però espero que us hagueu apuntat tots aquests safrejos d'estiu.
I fins aquí el programa d'avui, fins aquí la plaça Mireia.
Ja sabeu que tornem a ser demà divendres.
Divendres per fi, eh?
Escolteu, els divendres d'estiu són molt benvinguts.
Clar que sí.
Esperem que us hagi agradat una vegada més aquest programa i aquesta plaça Mireia.
Només dir-vos que sigueu feliços i que ens tornem a veure demà de 5 a 7 aquí en directe des de Ràdio d'Esvern.
Molt bon vespre.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.