.
Doncs bé, ja comencen a sonar aquests bons ritmes
que són els que ens auguren, doncs bé, que la Flaça Mireia és aquí,
jo mateixa també sóc aquí i que comença el programa fins les 7 del vespre.
5 i 10 de la tarda, molt benvinguts a tots i a totes de nou,
com deia, en directe des de Ràdio d'Esverna, això és la plaça Mireia.
I avui obrim el programa amb aquest tema de JCG,
juntament amb Marietta Grande i amb Niki Minaj, es diu Bang Bang.
I com és d'acostum, farem també el sumari, el resum, de fet,
del sumari del que us portem per avui.
Per aquest dijous 25 de març, que finalment s'ha quedat una mica més
enterbolit de núvols, però vaja, igualment, no deixen de ser dies
amb temperatures força agradables per sortir a l'exterior.
De fet, és un goig veure també la terrassa de Can Gina, està de nou plena.
Doncs bé, per avui i per aquest dijous us portem per començar
una breu entrevista amb el Francesc Fabregas.
Ell és el fotògraf, un dels fotògrafs d'aquí, del municipi,
i recentment, de fet, el passat 13 de març, va inaugurar l'exposició
al mercat, l'exposició que rep el nom de Sant Just Confinat.
No em sortia. Sant Just Confinat, imatges per al record.
L'heu anat a visitar, ja, l'exposició, que sapigueu que encara teniu temps
per anar-la a veure.
Doncs bé, tornarem a parlar amb ell, ja ho vam fer abans de l'exposició,
però avui parlarem breument amb ell per saber com va anar
a inauguració, quina repercussió està tenint també aquesta exposició,
que algunes de les imatges es van poder veure al programa de FAQs de TV3,
i també parlarem, sobretot ens remarcava que volia que la gent també
sapigués que les imatges estan en venda, les fotografies es poden comprar
i que els diners recaptats aniran destinats al Banc dels Aliments
d'aquí de Sant Just.
Doncs bé, això serà el primer que farem a continuació i seguidament
parlarem amb el Josep Maria, ell ja sabeu que és l'expert en còmics
d'aquest programa, parlarem de l'obra Preferències del Sistema
d'Ugo Bienvenú, és el còmic protagonista de l'espai d'avui
i un dels punts que remarca, diguéssim, aquestes il·lustracions
i aquest còmic és la importància de la cultura com a patrimoni intangible
i també reflexiona sobre el que realment ens diferència
de les màquines i els robots.
Saltarem a la segona hora per parlar de xarxes socials.
La Vanessa Montserrat ens porta avui les 5 as imprescindibles del màrqueting
per aquest 2021.
Seran alguns d'aquesta llista, com per exemple aportar valor,
o per exemple l'histori doing o actes virtuals, ens ho explicarà la Vanessa.
I seguidament, i per acabar, parlarem de pensament amb la Irene Jornet,
ella és de la plataforma d'Iris Xarxa.
Doncs bé, ens parlarà bàsicament dels dos tipus de pensaments,
el pensament útil, el qual ens porta a una situació adaptativa,
i també del pensament antic, repetitiu o negatiu,
el qual exercès de crític intern.
Els dos són útils i de quina manera podem aprofitar la força d'aquests pensaments.
Així que donem la plaça Mireia per començada,
per encetada, 5 i 13 de la tarda, breu pausa,
i entrem a parlar, com dèiem, amb el francès Fabregas.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat, que jo no puc...
Així jo no puc treballar.
Algú parque està davant.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
La colla passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esbert.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o alguna cosa?
Socorro!
Sant Jus confinat, imatges per al record.
És l'exposició que podeu veure actualment a l'Espai Mercart,
a la primera planta del Mercat Municipal.
L'autor és Francesc Fàbregas.
De fet, el vam tenir aquí just abans de que inaugurés l'exposició.
I avui el tornem a tenir de nou per saber com va anar l'exposició
i també per recordar que les fotografies, doncs bé, es poden comprar
i a més tenen uns beneficis socials.
Els saludem, Francesc.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal, Mireia?
Bona tarda, Francesc, de nou.
Benvingut al programa, també a la ràdio, avui, però per telèfon.
Avui no tenim aquí en persona.
Però tot i això, Francesc, preguntar-te, a banda de donar-te també
l'enhorabona per aquesta exposició i les imatges,
com va anar la inauguració d'aquest Sant Jus confinat?
Doncs va anar, penso que molt i molt i molt bé.
Bé, vull dir, allà vindrà molta gent,
sempre amb les mesures que hem de prendre directament, no?
I la veritat és que...
Bé, em va sapiguer una mica de greu una cosa.
No greu, no.
Per què?
Però que no, perquè jo sempre dic que gran part dels protagonistes,
en aquell moment, que era dissabte a les 12 de migdia,
ens estan donant servei.
O sigui, estaven treballant, pobres, directament, no?
I bé, però bé, dit això, doncs bé, bé, ja pensem en ells
i possiblement, doncs, farem alguna cosa especial
per la gent, doncs, que bé, que està treballant, no?,
el matí i la tarda i buscarem la manera, doncs,
per tenir una atenció amb tota aquesta gent, no?
Clar, perquè per horaris, crec que és un horari una mica reduït, no?,
per anar a veure l'exposició.
No és cada dia, no?
És de dimecres a divendres, de les 6 a 2.45 de 9,
i dissabtes, de les 11 a 2.45 de 3.
És un... sí, bé, també entenc, no?,
entenc que és una experiència nova, també, per l'Ajuntament,
i penso que a partir, doncs, de fer més exposicions,
també es podrà valorar, no?, es podrà valorar al marge, doncs,
si val la pena, doncs, obrir una mica abans,
i obrir el diumenge, que no estaria malament,
i s'ha fet, no?, però entenc que també és un experiment per parlar a tothom, saps?
Sí, de fet, ets la segona persona, i de fet, la primera persona a títol individual,
i la segona, diguéssim, que exposa l'espai,
per tant, sí, és força recent, el mercat.
Sí, sí, sí, sí, per això et dic,
que s'ha d'entendre, doncs, que també aquí tots hem d'aprendre, diguéssim, una miqueta, no?,
però la veritat és que podem estar força contents,
perquè hi ha un flux de gent interessant, no?,
vull dir, allò que jo intento anar quasi cada dia,
i dic, bueno, i passaré una estoneta,
i al final és que m'hi estic tota l'estona, no?,
perquè, bé, vull dir, van variar gent, no?,
i com més gent coneguda, doncs, bueno, també és agraït, no?,
de poder-nos acompanyar,
i de fer, doncs, encara que sigui una visita guiada personificada,
o sigui, avui mateix, avui, doncs, ja tinc quatre persones
que m'han trucat, i també, doncs, bueno,
i que la gent que estigui escoltant i que vol vindre a aquest programa,
jo hi seré avui, aquesta tarda, també, no?
I de quina manera poden concertar aquestes visites,
si poden fer-les guiades, amb qui?
Sí, hi ha un telèfon, diguéssim,
dins del que és l'Ajuntament, no?,
que a través, diguéssim, de les persones que estan a Can Ginestat,
són les que organitzen, diguéssim, aquestes visites.
De fet, el tinc aquí, si vols, aprofito també,
i el dic és el 93 480 95 64,
480 95 64,
que és aquí on poden trucar, no?,
per demanar aquestes visites guiades.
Jo tinc apuntat per aquí, que en fas una avui,
i també n'hi ha una altra el dia 8 d'abril,
se'n faran més per això.
Mira, la veritat és que aquestes són les oficials,
les primeres de les estrelles oficials, no?,
les que truquen directament, doncs, bueno,
perquè el CBA i l'Ajuntament, doncs,
a la confiança, doncs, és això,
truquen i diuen, escolta,
em direm avui, ja tinc avui,
4 o 5 trucades, no?,
personalitzades directament, no?
I sé que el dia 8 hi ha un grup de com de 18 o 20 persones
que també són a punt, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
No, la veritat és que podem estar contents,
podem estar contents, ja tinc,
vull dir, ja veiem, un espai nou,
amb una exposició,
dic que, home, que sí que també ens toca de prop, no?,
que això també s'ha de dir que, vull dir,
que ens toca de prop, no?,
és una exposició que ve de fora,
sinó que som tots protagonistes d'alguna manera, no?
Exacte.
De fet, ha tingut força ressò,
inclús mediàtic, no?,
no sé si hi ha algú que ho hagués vist,
però un dels programes de TV3,
no per fer propaganda,
però, vaja, el FACS, no?,
el programa dels diumenges al vespre,
va sortir part d'aquest,
de les fotografies,
van sortir part de l'exposició,
també és tot un honor.
No, no, però, no, no,
però, no, no,
però, a part del TACS també,
amb la Núria Soler,
vull dir,
ell va tancar el Comarques abans del TN
també amb un bon resum,
vull dir que,
bueno,
no, aquí també,
bueno,
són coses d'aquestes
que jo penso que també,
aviam,
es va,
vam tenir la sort
de poder-ho fer-ho,
doncs,
el dia,
doncs,
que feia l'aniversari,
també,
això també és julia,
no?,
vull dir,
que va dir,
just el dia
que vam patir la pandèmia,
doncs,
era el dia que inauguràvem l'exposició
i també hi ha un valor,
diguéssim,
de comunicació interessant,
no?,
i a més a més,
per ser una exposició local,
doncs,
no deixa de ser una història
que també ens implica a tots,
a tota la gent,
no?,
jo,
ahir,
precisament,
vaig tenir una visita
molt interessant
de directius
de l'empresa Fugiu,
ho tinc a dir perquè,
per dir aquestes coses,
vull dir,
de vegades som de gent
que t'ajuda,
s'ha de dir,
no?,
i deia,
ostres,
ostres,
quina bona idea,
no?,
i dic,
home,
potser sí,
aquesta idea,
no és que ha sigut una idea
molt original,
que suposo que molta gent
l'ha tingut,
però s'ha de fer,
no?,
perquè dius,
bueno,
sí que hem vist moltes,
hem vist moltes fotografies,
diguéssim,
de la part més,
potser més trista,
no?,
de residències,
hospitals,
de la gent,
no?,
vull dir,
vestida de marcianos,
no?,
i dius,
ostres,
però,
bueno,
una cosa que és molt quotidiana,
potser tampoc ho hem vist tant,
no?,
i no sé si ha sigut més pobles
que ho han fet,
vull dir,
aviam,
això és,
també d'alguna manera,
doncs de dir,
bueno,
però has de fer,
també,
no?,
i això també s'ha d'agrair,
s'ha d'agrair la gent
que també ha ajudat,
l'interès també a l'Ajuntament.
Clar, home,
i a vegades també,
ja no és tant el fet de tenir la idea,
que està bé tenir-la,
sinó també executar-la,
no?,
que és el que deia,
segurament molta gent ho haurà pensat,
no?,
haurà volgut documentar-ho,
però tu ho has executat.
i a vegades en tenim moltes,
vull dir,
això és veritat,
no?,
i a vegades en podem tenir moltes a cap,
però després és fer-les,
buscar-te la vida,
buscar recursos,
buscar-te la part,
també,
de comunicació,
perquè,
vull dir,
aviam,
la vida nostra,
solitària del fotògraf,
no s'acaba,
només fent les fotos,
no?,
vull dir,
que també has de fer,
diguéssim,
has d'anar amb la maleta
i després anar a vendre el producte,
anar a vendre el text,
que també és important,
no?,
i parlant de venda,
també,
Francesc,
també volíem fer una mica de,
o remarcar una mica,
el fet que la gent sàpiga,
que potser no s'ha extès massa
aquesta informació,
però val la pena que ho sàpien,
que les fotografies es poden comprar
i a més hi ha,
diguéssim,
una part social al darrere.
Sí,
no,
no,
agraeixo que ho diguis,
perquè sí que és veritat,
perquè hi ha força gent
que,
clar,
vibra l'exposició,
però igual no,
no capa d'assabentar-se,
diguéssim,
que també hi ha un,
que també hi ha un propòsit interessant
a nivell social,
no?,
i això és un tema que,
bueno,
que se'm va a córrer,
de dir,
home,
ja que he tingut el suport
de la part empresarial,
de l'empresa Fugi,
de la part de l'Ajuntament,
doncs que,
a veure,
vull dir,
que no es pot valorar,
diguéssim,
el temps que has fet,
però vull dir,
que també hi ha uns diners
entre mig,
i vas pensar,
home,
dic,
a mi em faria il·lusió
d'aquestes,
d'aquestes fotografies,
a la gent que li pugui interessar,
que se la pugui emportar,
no?,
que se la pugui emportar,
i a més a més,
amb una manera de fer-ho
per donar moltes facilitats,
no?,
que vaig inventar,
doncs,
això que es fa a vegades
amb el tema de la entrada i partida,
no?,
de dir,
bueno,
doncs més o menys el preu
que és tant,
però que dius,
home,
però si jo només puc pagar X,
doncs també,
te l'emportes,
no?,
i aquests diners,
doncs el 100%
de les diners que se puguin anar
al banc d'aliments de Sant Jús,
no?,
que em costa
que hi ha unes quantes femenines
que ho necessiten,
no?,
i és un tema que,
dic,
em fa il·lusió de fer-ho,
no?,
Clar,
i tant,
perquè de quina manera ho poden fer,
és a dir,
si algú que vol adquirir una fotografia,
ja sigui perquè hi surt ell o ella,
que entenc que potser hi ha gent
de molt la seva,
però com altres.
O és igual,
o per fer un regal
a una persona que ja està allà,
o fer un,
o veure els carrers puits de Sant Jús,
no?,
les alternatives,
no,
no,
és molt fàcil,
perquè ara ja tenim
unes persones
que són d'aquí,
de Càritas de Sant Jús,
doncs,
que estan al corrent,
i el que vagi a l'exposició,
doncs,
es poden anar a les amelles,
i ho expliquen,
no?,
ja et dic,
després la fotografia,
el que sí que fem
és anar puntejant,
i una vegada s'acabi l'exposició,
que també ja ho tenim ordenat,
una vegada s'acabi l'exposició,
durant una setmana,
perquè, evidentment,
les fotografies,
ara millor que no,
se les emportin,
perquè no sé què diria,
una mica de tallets,
no?,
i el que farem
és que una vegada s'acabi l'exposició,
durant una setmana,
hi haurà allà al mateix lloc,
i hi haurà les fotografies
que ja s'han demanat,
i se les emportaran,
puntó,
ja està,
sents,
de fàcil.
Home,
doncs,
sí,
ho tenen força fàcil,
i a més sabent,
doncs,
això,
que hi ha famílies de Sant Just,
no?,
que a través del Banc d'Aldiments,
doncs,
reben aquest suport alimentari,
bàsicament,
no?,
perquè potser econòmicament
no poden adquirir-ho
per ells mateixos,
i que aquests diners
van destinats directament
a aquestes famílies
més vulnerables.
Sí,
sí,
sí,
sí,
no,
no,
sí,
és el mateix,
no?,
i la veritat és que,
la veritat és que
està anant molt bé,
eh?,
vull dir,
el que passa és que jo vull més,
val,
o sigui que...
Va,
més implicació,
però ja hi ha gent que han anat a comprar,
o que s'han interessat...
Sí,
sí,
no,
no,
si hi ha com 50,
sí,
no,
no,
vull dir,
jo trobo que si fas un objectiu,
jo penso que ja mentalment està superat,
directament,
no,
però si pot ser el doble,
pilo,
directament,
sí,
saps,
vull dir,
jo penso que val la pena
poder fer l'esforç
i que la gent s'emporti un record
d'aquest moment
i que a més a més
tingui aquesta,
no,
i que toqui aquest petit ajut,
doncs,
amb aquesta gent,
no?
Clar,
perquè les...
Ara m'estava preguntant
cap a dins les lones,
és a dir,
aquestes fotografies
que pengen del sostre,
que són realment molt grans,
aquestes també estan disponibles,
entenc?
Estan disponibles,
el que sí que és veritat
que no és fàcil,
vull dir,
jo ja...
Bueno,
potser el menjador
a algú li cap.
Sí,
no,
o les tovalles,
també,
eh?
Ah,
mira,
això,
el mateix?
No,
no,
escolta'm,
o la façada de casa,
eh?
Això seria ja...
Per saber que hi vius,
no?
No,
segur,
segur que pots fer alguna cosa
al festival,
directament.
No,
no,
sí,
aquestes,
aviam,
no...
Es poden adquirir igualment.
Es poden adquirir
i a més a més a nivell voluntari
a la gent que li faci il·lusió,
que,
ostres,
és que estic aquí
amb les salchitxes,
vull dir,
estic fent una indirecta,
directa,
directa,
directa,
i escolta,
agraït tu,
vull dir que,
escolta,
la voluntat és l'important,
saps?
Perquè es pot aportar
alguna quantitat econòmica
al Banc dels Aliments
sense haver d'adquirir
les fotografies
o ha de ser a través
de les fotografies?
Bé,
en aquest cas
és a través
de les fotografies,
vull dir,
jo em quedo aquí,
jo suposo que també,
però,
vull dir,
en aquest cas,
vull dir,
ho hem muntat d'aquesta manera
que a través de les fotografies
s'han marcat,
diguéssim,
uns paràmetres més o menys,
no?
I és això,
saps?
Segurament a través
del Banc dels Aliments,
no?
Saps que hi ha alguna altra manera
per si les famílies
també volen ajudar,
no?,
a banda dels grans recats
que es fan de tant...
Però penso que també està bé
perquè això que tu dius
està bé
perquè també pot ser
un centre d'informació,
si la gent té interès,
vull dir,
cada dia
hi ha alguna persona
voluntària
del Banc d'Aliments
que et poden donar
la informació també,
no?,
perquè de vegades
hi ha coses,
vull dir,
hi ha institucions,
associacions,
que de vegades
també la gent
no saben
que assisteixen,
i aquest tipus de coses
també ajuden
també una miqueta,
no?,
les plataformes
també ajuden
una miqueta
per donar coneixement.
Clar,
i tant,
perquè, clar,
el dia que desmuntis,
desmunteu l'exposició
i es doni les fotografies
a les persones
que ho hagin comprat,
entenc,
la resta de fotografies
que quedin,
què se'n farà d'elles?
Bé,
això ho hem de parlar,
jo tinc el compromís
de que,
el compromís
de seguir
les fotografies,
diguéssim,
a l'arxiu municipal
de Sant Jus,
i després ja en parlarem,
que si els hi va bé
o no s'hi va bé,
també hi ha un tema
d'espai,
no?,
però, bueno,
el compromís hi és,
saps?
Està clar.
Doncs,
Francesc,
crec que si hi ha...
O si no,
la tòmbola,
no ho sé.
La tòmbola,
o si hi ha festa major
també podem incloure-ho per allà.
Sí,
ens hi pentem alguna cosa,
dona,
clar que sí.
Està clar.
Doncs, Francesc,
espero que la gent
que ens estigui a escoltar,
les persones
que estiguin a escoltar
ara,
o també el podcast,
que sàpiguen,
doncs bé això,
que poden fer visites guiades,
que avui n'hi ha una,
dos quarts de set de la tarda,
però que també n'hi ha una altra
el dia 8 d'abril
i que poden trucar
al telèfon 93 480 95 64
per concertar
aquestes entrevistes,
ai,
aquestes visites guiades.
I si algú que et coneix directament,
doncs potser també pot acudir
directament a tu
i demanar-t'ho.
i si no,
poden anar igualment,
no?,
en aquest horari
que era de dimecres a divendres
de 6 a 8 i mitja
i dissabtes d'11
a dos quarts de 3
a l'espai Mercart,
a la primera planta
del mercat municipal
i crec que és fins al 17 d'abril,
no?,
que es pot visitar la mostra.
El 17 d'abril,
sí.
I la veritat
és que la gent
que no conegui l'espai,
només perquè ja conegui l'espai,
val la pena.
Penso que s'ha fet
un treball molt xulo
i que val la pena,
doncs,
això,
de tenir-ho present.
Perquè de vegades
a Sant Just
de vegades
et dona molta sorpresa,
no?,
però que tinguem un espai
com el que ara mateix tenim,
ostres,
ens hem de felicitar directament.
Doncs i tant.
Doncs felicites també,
Francesc,
per l'exposició,
també per aquesta iniciativa
que els diners recaptats
vagin al Banc d'Aliments
d'aquí de Sant Just
per aquestes famílies
que ho necessiten
i anirem seguint també la pista,
com sempre dic,
per veure l'evolució
i d'aquí al 17 d'abril
també ens agradarà
parlar o bé
amb el Banc dels Aliments
o amb tu mateix també
per saber com ha acabat
finalment
i quina quantitat
al final heu pogut recaptar
o quantes fotografies
s'han posat.
A veure si ho podem doblar-ho.
Sí, home, sí.
Aquest és l'objectiu.
Gràcies, Francesc,
i que vagi molt bé.
Molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Una abraçada.
Adéu.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, tirant llibres.
Vens a parar d'un llibre i el tires.
Sí, el tires per la mesa.
El llibre de la biblioteca.
Això és la biblioteca.
És una novetat.
Com va ser?
Home, el que...
El pròxim...
El seguit de novetat està gastat.
No crec que sigui novetat-novetat.
Un dia pujaré només per preguntar
quin criteri utilitzen per enganxar
les enganxines de novetat.
Si no, crec que després ho traigo.
No ho sé.
En fi, no sé si és novetat o no,
però és força nou, no?
És recent.
Ara m'has pillat.
Ens sembla que és 2020, 2019.
Sí, gairebé.
2019, 2019.
Però 2020 aquí, en castellà.
Bueno, aquí al nostre país.
En castellà.
El 2019 en francès.
I estem parlant del còmic...
Preferencias del Sistema.
Preferencias del Sistema.
Em fa molta gràcia el cognom de l'autor.
És Hugo Bienvenu.
Bienvenu.
Que no sé si és tipus un nom fictici,
és a dir, com un apodo, un nom artístic.
No, no, és el seu nom.
Sí, sí, ara li anava a dir que a veure què és.
Sí, sí.
Perquè és com benvingut en francès.
Bienvenu.
Bienvenu.
Però si l'ha dit, però al principi és...
I a més és francès l'autor.
Ara m'has pillat, em sembla que és francès.
L'anava a dir, però sí, sí que és francès.
Té tota la pinta, eh?
Pel cognom.
Sí, sí que és francès.
Bienvenu.
Sí, és francès i a més és a...
Sí, és a...
Bé, és un...
Ha fet moltes coses d'animació, aquest senyor.
I sobretot de...
Bé, va fer Les Govelins.
Les Govelins.
Les Govelins?
Qui són les Govelins?
Una pel·lícula del cinema francès d'Les Govelins.
De...
De cinema de...
De...
Animat?
Sí.
Les Govelins, sí, no?
No, no sé, no em sona.
L'estic intentant buscar, però no...
No, no, no, no.
No m'encoeixo.
Ara estic jo dubtant, però sí, sembla que sí que ho és.
I Mario Meta Pérez va marxar a Califòrnia,
ha tallat per la Disney, per la Marvel.
De fet, curts per l'Atman, de la nova formiga.
Sí, sí.
No, és un tio que, bueno, que sobretot ve de l'animació.
Però això és disseny, diguéssim, és actual.
Això és treballat amb ordinador.
Sí.
Això és a dir, manual...
Sí, volia mirar, com a mi m'agrada molt el cinema d'animació,
volia mirar coses que ha fet aquest senyor que no conec.
I no sé, no sé, no sé si...
Amb quina tècnica estava fet d'animació.
També parla d'una pel·lícula de Domènechka,
que és un llarg matratxe d'animació de Disney,
i no tinc ni idea quina és.
Domènechka.
Domènechka.
Que també l'ha fet ell, eh?
Sí, però està treballant.
És com si fos molt... està treballant ara.
No sé si sortirà alguna cosa.
Però bueno, es parla una mica del que ha fet,
i volia mirar-ho,
perquè segons el que posa aquí darrere a la contraportada,
quasi, bueno, amb una última pàgina,
ens diu, de fet, que ha fet coses i que han tingut èxit.
I no sé, no vull mirar bon èxit, que estaven molt bé.
I volia res que m'agrada més que res per mi,
perquè m'agrada molt mirar què és el que ha fet aquest senyor.
Igualment, a nivell de còmic,
és la quarta novel·la que fa.
Tampoc no...
S'està començant a fer novel·les gràfiques.
Bueno, quatre, Déu-n'hi-do, no?
Bueno, sí, però que...
Començ era...
Bueno...
Que comença.
Sí, perquè els altres també,
i que la fa ell sol, és la primera.
Sí, sempre l'havien fet amunt.
Imatge i text, no?
També és tot seu.
Sobretot era guionista i deixava que l'altre els t'embuixaven.
I aquesta vegada ho fa tot ell.
Déu-n'hi-do.
Té un dibuix molt...
El dibuix molt fotogràfic.
Sí, i molt futurista.
Bueno, sí.
Sí, no és...
No sé si dissimple, però en el sentit de...
Sí, és com si la sensació està...
Per mi, eh?
La sensació està feta d'extreta fotografia
i es dibuixa a sobre.
Entens?
Amb ordinadors pot fer això, també.
La sensació és aquesta,
que ha agafat fotografies,
ha fet actors, o...
És com si fos un primer rodatge.
Això es fa, eh, també?
Sí, sí, sí.
Es fa que agafes actors o un familiar,
i...
Fes aquestes situacions, no?
Posa't aquesta situació, posa't aquí,
i senten...
Fins i tot, a vegades,
els mateixos dibuixants es posen a la seva...
Es posen un...
Això ja fa molt temps el...
El que parlàvem l'altre dia amb Moebius,
el Gens Giraud,
el Gens Giraud per dibuixar el Trent Ebroberry,
que és una...
Bueno, és una sèrie de novel·les
d'un tio de l'oeste i tal,
però està molt...
El guió és molt bo,
és del Charlier, és molt bo.
I el dibuix també.
I el cas que ell mateix es dibuixava.
Bueno, es posava en una postura,
es feia una foto,
o li feia una foto,
i després...
Parlo de la foto d'abans, no?
No molts mòbils, eh?
I després la...
La calcava, bueno...
La calcava o la copiava, no ho sé,
això ja no ho sé.
Sí, sí,
copiava més o menys per la forma del cos, no?
Però això és bastant habitual, eh?
Hm.
Però bé, si comencem aquí,
ja...
Això de copiar,
ja veia el Leonardo, eh?
Que va fer la cabra oscura.
Que va copiar?
El Leonardo copiava.
Tots han copiat,
tots han calcat.
Leonardo da Vinci estàs parlant.
Sí.
Sí, ell va fer la cabra oscura,
que era una habitació de un metro per un...
de...
Dos metres per dos metres,
em sembla que era tota quadrada,
una càmera,
una caixa,
un invent dels seus,
que va ser la primera càmera fotogràfica.
Sí, sí.
Un petit foradet
que ens reflexava la imatge
al revés,
al final de l'habitació,
d'aquest habitacle.
I ell calcava el dibuix.
Ell, ell,
el dibuix el...
de què sortia...
Ell volia fer un dibuix d'un peixatge,
es posava un endami,
posava aquesta habitació,
la cabra oscura,
aquesta,
la posava a sobre,
volia el que volia retratar,
i llavors ell dibuixava...
Calcava sobre la realitat.
Calcava sobre la realitat.
No? Bàsicament,
sobre la fotografia.
Sí, sí,
que això calcar no és cap falta, eh?
Clar, abans d'acordia és copiar
de copiar d'altres.
Ah, no, no, no.
És aquest sentit.
No, no, no, no.
En aquest sentit de calcar.
No, no, de calcar.
Sí, sí,
però això és el que s'utilitza
a tot arreu.
No és que...
Ah, mira, està calcant.
A vegades nens.
No, però sí que n'érem nens.
Ah, no saps dibuixar.
No, abans de volia que sí.
Bueno, era força útil calcar, eh?
Quedaves com un rei.
Si no haurés massa dibuixant,
quedaves força bé.
Doncs aquest senyor
penso que ha calcat bastant els dibuixos.
A més, tot són bastant els...
Tots estan d'ordinador.
Els dibuixos són bastant plans.
Vull dir, s'utilitza molt de color, eh?
Això sí.
I les pàgines tenen un sentit, eh?
Molt grups cromàtics, no?
Grups cromàtics, això sí, però bé.
Tens aquí dues pàgines,
tota una és gairebé taronja,
l'altra és blava, no?
Sí, sí, perquè es presenta...
Bueno, aquí és un moment de tensió
i aquí més de relaxació.
Bueno, ja...
Però en general és així, eh?
Però el que és aquesta novel·la,
el que jo veig,
bueno, sobretot és super...
Em m'agrada molt,
és el guió.
És per fer una pel·lícula, eh?
És per fer una pel·lícula, sí?
Sí, sí, és molt xulo.
Em m'agrada molt.
Perquè, clar, el dibuix és futurista,
les imatges més o menys,
el tipus de dibuix, etcètera,
però, clar, veig un robot a la portada,
embarassat,
que ja és tota una història, no?
Sí, a més que s'hi veu.
Embarassat, clar, no sé com explicar-ho.
Sí, sí, és un robot que porta sobre...
Bueno, és representació...
Està gestant un nadó,
però un robot, ja no diràs tu,
com gesta un nadó.
Bueno, aquí, bueno,
és una novel·la futurista.
Doncs ja gesta el còmic, no?
És una novel·la futurista,
i s'entén que hi ha una societat avançada,
que així, per no espatllar el cos de la dona,
doncs els robots són els que gesten les...
Ah!
Subrogues, subrogues la...
Subrogació de la maternitat cap a un robot.
Correcte, cap a un robot, això.
Sí, sí, sí.
I llavors, la part important també d'aquestes és això.
De les màquines, no?
També, en sí.
El robot que porta aquesta...
El Kitty,
és a dir, aquest robot es diu Kitty,
que porta aquesta nena,
que és la filla dels dos protagonistes.
I és aquesta...
Aquest robot és la...
Bueno, ara l'expliquem una mica, no?
Però és la...
La xatxa.
És el que fa feina, fa el dinar,
fa el...
Entre la casa, està per ells,
i també cuida el nen.
Vull dir, que és la seva feina,
aquest robot.
Llavors, els humans, en aquest llibre,
en aquest còmic,
no són...
No tenen funcions d'humans,
no fan...
No?
Què fan?
Només treballen?
Sí, va ser intel·lectualment.
Sí, sí.
Però no fan res de...
De cap esforç físic, diguem-ne.
Però bueno, això és...
Ara ja no pensem amb això, eh?
Ja no centrem altres coses, però...
Però, vull dir, indaga per qui?
El còmic va per qui?
O sigui, hi ha algun tipus de crítica?
O que si les màquines,
que si els robots...
És una crítica cap a la llocs de dades.
El que pensem cada dia a les xarxes socials,
no?, de fotografies...
Bueno, ara explicarem una mica més...
Que avui jo volia començar...
Que he trencat l'esquema.
Sí, espera, deixa'm començar com jo volia començar.
Bueno, primer que he buscat preferències del sistema
i preferències del sistema
el que penso que també ha utilitzat el títol aquest tio,
el logo bienvenú,
ha utilitzat aquest títol,
és perquè és un sistema d'ordinador.
És una aplicació pel sistema operatiu de Mac
que pots personalitzar el teu ordinador.
Sí, sí, bàsicament.
No?
Senzillament és això.
De fet, crec que Windows o altres també, no?
O potser es diu d'altra forma,
però bàsicament és com el lloc on...
Sí, sí, també és que...
Tens tots ajustos.
Sí, sí, per això,
que em vaig a buscar preferències del sistema
i van sortir coses d'un dia de tot.
I clar, però sí, sí, que té un sentit, no?
Clar, clar.
Llavors, primer us llegiré, començaré,
que jo, com el meu esquema que m'ha desmuntat...
Ja, perdó, perdó.
Vull començar amb un poema...
Vinga, la.
...de l'Arzor Rimbo, que es diu Sensació.
I diu així.
En els vespres blaus d'estiu
aniré pels camins,
ferit pel blat,
atrepitjar els parats,
somiador.
Sentiré la seva frescor en els meus peus,
deixaré que el vent
banyi el meu cap descobert.
No diré res, ni pensaré en res,
però l'amor infinit
inundarà la meva ànima
i aniré lluny, molt lluny,
com un boèmic a m'atrevés,
feliç com una dona.
Arzor Rimbo.
Carai.
Carai, carai.
Quin invent de poesia, tu.
Doncs imagineu que aquest...
Com aquest poema, per exemple,
o aquest poema, o pot ser com una obra d'art,
com una pel·lícula com 2001,
o disseny espacio,
o quadres que...
Bé, llavors...
Quadres que no...
Que la gent,
que cada cop mira menys,
o es llegeix menys,
o es va menys al cine,
o es va menys a veure pel·lícules clàssiques,
s'es decideix pel sistema actual,
un sistema que mani ja un tribunal de jutges,
és un consell audiovisual,
que decideix que, bueno,
ja ha arribat de tal...
La Terra ha arribat a amagatzemar tanta informació
que té que anar eliminant coses
per poder nosaltres penjar les fotos,
o poder nosaltres penjar els whatsapps,
o poder guardar coses que per nosaltres és important,
però no tenim espai a nivell mundial
per poder amagatzemar...
Però clar, que és burra i que no.
Clar, llavors aquest tribunal decideix
que el verem és pel que la gent consumeix o no consumeix.
Mira, tu em digues...
Tu quan fa que no envies 2001 a l'edició d'espai?
Ui, uf...
Ah, doncs mira, perquè la vols, no?
Si la vols, doncs l'eliminem.
Aquest poema d'Orient Bo,
o altres poemes que també surten de l'Oden,
o altres poemes que surten,
o pel·lícules que surten aquí també,
doncs també, perquè si no et ningú es mira
per què es tenen que guardar.
Clar, però és una part cultural que desapareix, no?
Clar, però ha arribat un moment
que ja no podem guardar més coses.
Això és l'any 2055, representació a París.
I llavors és això,
que arriba un moment que ja no podem guardar més coses.
Llavors, com no podem guardar més coses,
el tribunal aquest decideix...
Però veurem que tot és molt...
La crítica és aquesta,
cap a l'estadística,
cap a tot el que va controlat per ordinadors,
i tot això és el que val.
Hi ha tota la part sensible,
la part més així de...
Ostres, coses que...
És humana.
Té menys sentit.
Més humana, correcte.
Més humana, cada cop té menys sentit.
I llavors que es fa així...
Doncs bueno, hi ha un tant per cent.
Quin tant per cent hi ha de gent que mira això?
Un 0, un 0, un 0, un 0, un 0, un 1...
Doncs fora.
Eliminem.
Llavors, el protagonista, que és Lips Mazón,
és un arxivista.
Un arxivista molt tècnic d'emmagatzemar la informació.
Que, bueno, que hi ha...
Llavors, aquest senyor,
és la seva feina,
és dir, bueno,
aquesta setmana què has vist?
Què has trobat?
Que ningú mira.
I aquest, bueno,
doncs això,
el 2001,
deixé de l'espació,
Faraheit,
451, la pel·lícula.
O, bueno,
hi ha poemes d'aquí,
doncs ja,
poemes d'aquesta sensació de la Zorrimbo,
o cançons,
bé,
una cançó de la Celine Dion,
un 1 no canvia,
no sé quina cançó és.
O, per exemple,
el conte de la Sirenita,
del que hi ha Christian Andersen.
Amb aquest criteri ho agafen i...
I fora.
I queda eliminat, entenc.
És a dir,
és com si desaparegués per sempre.
Desapareix de les xarxes,
de tot arreu.
A no ser que algú ho tingui a la memòria
i d'alguna manera ho retransmeti
com antigament, no?
Que es passava una mica de...
Això.
El llibre va per això.
Llavors, aquest arxivista,
davant d'aquest consell,
clar,
ell és arxivista,
ell és una persona sensible
i, clar,
i ell lluita sempre contra el consell aquest
de savis,
entre cometes,
que diu,
no, no,
això és que diu,
home,
però és que ell defensa,
defensa els seus arguments,
perquè no és que això és una forma part
de la humanitat,
que la...
Per exemple,
ha parlat molt de l'audícia de l'Espai,
del 2001,
que és una pel·lícula clau,
però si no va tindre èxit,
com va sortir?
Sí, sí,
però després és una pel·lícula de culte,
perquè reflexa tot el que pot passar,
no,
si els robots ens acaben controlant,
no?
O regressa al futuro.
O regressa al futuro,
sí.
I llavors...
Llavors s'ho van carregant,
així,
vull dir,
entenc que cada dia es van eliminant
continuïts culturals.
Van eliminant coses culturals,
pares,
però importants per l'humanitat,
però que ja la gent no mira,
no,
jo què sé,
com Hamlet,
o pot ser,
jo què sé,
què ho fa,
que jo també vaig pensar,
ostres...
Don Quixote,
quant fa que no llegeixes?
Clar,
i mira que m'agrada,
sí,
això,
sí,
això m'agrada,
però s'està dir-ho totalment...
Clar,
però no li dediques temps ja.
Clar,
i és això.
Llavors,
què va eliminant?
Però aquest senyor què fa?
Aquest senyor decideix guardar el que creu ell imprescindible,
saltant-se de llei,
perquè amb això són molt estrictes,
és una ciutat bastant estricta,
bastant...
tota molt...
molt centrada,
molt...
molt freda,
no?
Diguem-ne,
molt freda,
molt...
tot és...
amb números i tot és molt mecànica...
Un mecànic i robotitzat,
no?
Sí,
que no,
i llavors,
bueno,
que estiguen amb molts anys a presó,
fins i tot la mort,
depèn del que guardis.
Pel fet d'això,
de guardar...
De guardar coses que no,
perquè ells diuen,
aquí no hi ha cap res més,
no es pot guardar res,
si nosaltres diem que s'elimina,
es té que eliminar,
i ningú pot guardar el que fa.
Però ell ho fa,
eh,
sapiguent que...
I ell agafa el senyor,
el Mickey,
en aquest robot que té com a llonces,
que ja li treu la USB de wifi,
i no sé què li treu de coses,
perquè no el pugui empillar.
Clar.
I llavors ell,
la memòria del robot,
li va guardant
el que ell,
en teoria,
ha destruït.
Tot.
Tot el que ell...
Només ho té ell, llavors,
per tant,
entenc que no és accessible
per altres persones,
no?
No,
del moment ell ho fa per guardar,
ell ho fa per la seva filla,
senzillament,
perquè ell no vol que la seva filla
arribi al món i que no...
I que hi hagi coses
que per ell han sigut molt importants.
Que perdi aquests coneixements,
no?
Això,
però és per ell,
diguéssim,
no és per compartir amb el món.
No,
del moment no.
Del moment no.
Bé,
almenys és guardar-ho
perquè no es perdi.
I la sensació és això,
que dèiem,
que almenys que la seva filla
ho vegi
i si es destrueix,
almenys la seva filla
ho sàpiga.
Clar.
I ell,
la seva idea és que la seva filla
s'aprengui de memòria
dels problemes,
sàpiga de les pel·lícules
que les hagi vist
per tenir aquest referent,
una mica així.
I llavors,
però clar,
ja també la...
té contra la dona,
perquè la dona diu,
ostres,
que al final et pillaran
i tindràs,
bueno,
podem tenir problemes greus.
I el cas que
hi ha,
bueno,
hi ha uns investigadors
que saben
que algú
s'està quedant
alguna còpia
o alguna cosa
dels arxivistes.
I hi ha sostites
que algú ja està fent això,
no?
Hi ha un amic seu
que també guarda coses
que li diu,
ostres,
em sembla que m'estan investigant,
tinc la sensació
que m'estan investigant,
però aquest senyor
guarda coses polítiques.
i llavors ell ja,
bueno,
però són polítiques,
potser això sí que és més sèrio.
Això sí que ho podeu emburrar,
no?
No,
és més sèrio
que potser t'enganxen bé.
Un moment que ell ho sap
que l'altre també amaga coses,
tu també amagaves,
perquè no m'ho deies,
però el meu és més artístic,
una mica així.
Com treia la importància,
no?
Treia la importància
una mica,
de tot.
Llavors,
bueno,
el cas que,
bueno,
acaba la cosa
que al final descobreixen
i el moment
que ja
li fan la primera entrevista
i creiem que tu ets
a qui guardes les coses.
No,
jo no,
jo no.
Al final el que acaba
és...
Ell diu,
ja saps què,
li agafa la dona
i diu,
marxem.
A la vegada,
perquè és el d'any 2055,
tampoc és que sigui
un futur molt llunyà.
Llavors encara hi ha cases
que estan sense internet,
sense mitjà de la muntanya
i així diu,
marxem amb la casa
que no hi hagi res,
ens perdem allà
i allà ens quedem allà.
No tan lluny d'avui en dia,
encara hi ha pobles i zones
on potser no hi ha internet,
no?
O no tenen...
Això,
que poden una mica de...
Que es poden aïllar,
no?
Allò que no s'encoentren.
Això.
I llavors se'n va
a una masia rural
de la Garrotxa,
no?
Sí,
sí,
per exemple.
Això.
Allà estaria a les etapaus,
estaria molt bé.
Llavors se'n va amb el robot,
no?
També,
imagino.
Sí,
sí,
clar,
amb el robot
perquè porta la seva filla.
Clar,
clar.
Ah,
la filla encara n'hi ha nascut.
No,
encara n'hi ha nascut.
T'està gestant el robot.
Sí,
aquí de poc.
Llavors que agafes...
Que és la Kitty,
no?
El robot?
El robot és la Kitty.
El Kitty.
O la...
Sí,
no sé,
perquè de poc no surt del seu sexe.
Bé,
potser a un robot no li cal tenir sexe
perquè està un adó.
Sí,
el Kitty,
si el diuen aquí,
és la Kitty.
Kitty.
Bé,
el cas que porten cap a...
Bé,
quan ells amb el cotxe fugen,
amb un cotxe d'aquests moderns,
bé,
modernista,
fugen cap a...
Bé,
modernista,
futurista,
vull dir,
fugen cap a llonces
i representen que els descobreixen
i llavors ja des d'una nau
els comencen a matallar
el cotxe.
Ai,
que no pinta bé això.
I ja passa el que passa.
Doncs maten el...
Té un accident,
maten els dos,
el pare i la mare,
el Mazon i la seva dona,
se'ls carreguen
i llavors el robot pot fugir.
Fuig amb el...
amb el ventre de la nena
cap a la casa on havien d'anar
perquè ell té totes les...
No i sol, eh?
Sense els dos humans.
Sense ell sol, ja.
I llavors ell es converteix...
Ell, la nena, neix
i ell es converteix
en el seu
pare, mare,
criador,
el que vulguem dir.
I llavors ell,
clar,
com tot el que tenia arxivat
és...
Bé,
té referent
del seu amo,
doncs ell,
ell, el robot,
fa el que ell volia que fes,
no?
I llavors cuida la seva filla,
té, bueno,
a la masia aquesta
de casa,
té conills,
té una mica de...
de...
Bé,
per menjar
i tot això
i llavors
ell,
quan la nena va anar creixent,
va creixent,
li va passant poemes,
li fa aprendre els poemes,
li fa aprendre les pel·lícules,
li fa aprendre les coses,
fins que descobreixen,
trenzillament.
És així.
Oh!
No té bon futur,
tampoc,
la nena,
la filla?
Sí, sí,
descobreixen el robot
i el robot es posa...
Representa que hi ha uns robots,
altres robots dolents,
entre cometes,
que es busquen
i els acaben trobant
a la casa
i llavors
ell primer
ho evitra,
ell fa amagar la nena,
no, no,
estic sol,
aquí visc sol,
no està als amos,
sempre està així,
una mica així,
però al final
ells saben que està allà
i llavors porta la nena
que sabem que està aquí
i acaba
enfrontant-se amb la...
Bé,
els seus robots es barallen
i bueno...
I l'acaben desenxufant
o alguna cosa?
Acaben,
bé,
més o menys morint els dos,
els dos robots
i llavors la nena
aconsegueix fugir
i llavors,
però la nena,
a mi em fa gràcia
perquè s'endú
amb una motxilla,
s'endú el tros
del robot del Kitty
que al final
és la persona
que ella ha conegut,
no?
Sí.
S'endú darrere
el mig cos
perquè està desmuntat
perquè s'ha barallat,
l'ha trencat,
mig cos amb el capi,
amb un braç
perquè l'altre treballava molt bé
i s'ha endut com una motxilla
i se'n va,
es veu com la nena
torna cap a la ciutat.
Imagino que...
Però potser
intentar reparar-lo
d'alguna manera,
no?
Jo,
acaba...
Perquè acaba aquí,
és a dir,
ho deixa una mica obert,
no?
És un final obert,
sí, sí,
amb el robot a l'esquena.
Realment.
Sí, sí.
I el Pio Pio
perquè sembla que ell
el robot
sempre li feia així
i posaven ocells al dit
i llavors
sempre era el Pio Pio.
I sí, sí,
i llavors es veu com la nena
amb el robot
cap a la ciutat
i és un final obert,
penso jo que...
A pensar què pot passar
a partir d'aquí,
no?
Vull dir que...
Aquí veus,
veus la imatge aquesta?
Sí,
uau.
El doble pàgina,
deu-n'hi-do, eh?
El doble pàgina
en tot a París,
el París de...
I llavors es veu com la nena
va arribar cap a la ciutat.
Jo entenc que
és un final obert
que dic,
ho arriba el robot,
però almenys ella
té tot això que ha après
perquè a més
el robot dolent
s'ho va carregar a ella,
també.
Clar.
Ella diu,
ah, tranquil un moment
que aquest robot
està a mig fi
i ha fet pols
i diu, ah, no, tranquil,
que està molt ràpid,
no t'entenaràs,
jo et faré aquí amb el dit,
et faré pum,
un tal i ja està.
I tot haurà...
I caput.
Sí, perquè el que volen
és que tot estic a desaparèixer.
Truca ella,
la nena ha pres,
fora.
Bé, no ho sé,
a mi això m'ha fet pensar,
no?,
més que res el tema aquest.
I tant,
i anava a dir,
potser ho han deixat
per una segona...
No?
S'acostuma a fer això
amb còmics, també,
que ho deixin al final obert
per fer-ne un altre,
tipus de la pel·lícula?
Com les pel·lícules,
clar,
es depèn també dels èxits
que hagin tingut o no,
això sí.
Sí, sí, segur, segur.
I no...
Digues, digues.
No, no,
i a més el que passa
és que poc temps ens queda,
però bé,
comentar-ho,
que no sé si l'has penjat al final.
Sí, sí,
l'hem publicat,
de fet ens ha retuitejat també.
Sí,
el dió també em va dir,
jo li vaig demanar
i em va dir que sí,
que hi ha cap problema.
i el Ricard Elfa,
que és un guionista i dibuixant,
ens ha fet un film
a Twitter,
que ja ho veurà
de la plaça Mireia,
que és com es fa un còmic.
I també parla d'això,
de si hi ha números,
si hi ha més números,
és com a les pel·lícules,
una mica això també, eh?
Números d'economia,
vols dir?
No, números,
vull dir,
números de primer,
si és el primer,
si hi ha un número,
un que té molt d'èxit,
hòstia,
es pot treure una continuació,
com a la pel·lícula,
una seqüela.
I llavors,
que això també té un altre preu,
bueno,
en aquest film,
ja veureu que...
L'1 i 2 és llarg, eh?
Sí.
Vull dir...
Sí, sí,
però molt interessant, eh?
A més,
també posa preus
del que guanyen,
jo no sabia,
tot això que m'estava actualitzat,
els preus que poden guanyar,
però, bueno,
que igualment...
I també posa
que també que no sabia jo
també que,
per exemple,
ara el Saló de l'Angulem,
de còmic que fan
d'il·lustració
i de còmic a París,
que és el més important,
volen fer un pic de boicot,
perquè s'està,
s'està baixant.
S'està...
És el...
Els còmics
s'estan venent molt,
ara, aquest any,
tot amb la crisi
i la pandèmia i tot això,
s'estan venent molt més
que altres anys,
però els dibuixants
i guionistes...
Estan cobrant menys que mai, no?
Estan cobrant menys.
I el problema és aquest.
A part dels quatre de sempre,
que els quatre guanyen,
però la majoria
diu que estem cobrant menys.
I llavors volen buicotjar una mica
sense tirar saperes,
però no poden, no?
No, clar,
i estaríem...
Exacte,
fer de sobre si mateix.
Clar, per això dic que no és que no...
Però, bueno,
volen fer saber-ho
a l'opònia pública.
Doncs, Josep Maria,
gràcies per explicar-nos tot això.
Hem de marxar ja.
Molt bé.
Però, com sempre, gràcies.
I recorda la biblioteca.
Això, gràcies.
Igualment.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda.
Us informa Kilian Sabria.
L'executiva de Junts per Catalunya
està reunida per decidir aquesta tarda
el vot de demà
a la primera sessió de la investidura
de Pere Aragonès
com a president de la Generalitat.
L'abstenció en primera votació
sembla la decisió més probable
amb la qual cosa
Aragonès
no sortiria investit demà mateix
i s'hauria d'esperar
a una segona volta.
La pressió sobre el partit
del president Puigdemont
s'ha intensificat
amb l'anunci de la CUP
que donarà suport
a la investidura
del candidat d'Esquerra
perquè gairebé el 60%
de la seva militància
ha avalat l'acord tancat
entre les dues organitzacions.
Si bé diuen
que és com un punt de partida
i que encara s'ha de millorar.
La investidura d'Aragonès
suma ara mateix
42 diputats,
però li falten els de Junts
per obtenir la majoria absoluta
necessària
en l'elecció de demà.
Per això
la portaveu Copaire
a l'àlia de Raguant
feia aquest emplaçament a Junts.
No donem cap xec en blanc
però tampoc
ens podem permetre
rebaixar
el punt de partida.
Avui i ara
Junts
té la responsabilitat
de sumar-se
a aquest acord.
Té la responsabilitat
de sumar-se
a aquesta estratègia
de legislatura.
Des d'Esquerra
m'enteren
que encara
s'hi és a temps
però
la seva secretària general
Marta Rovira
assumia
en una entrevista
al matí de Catalunya Ràdio
la possibilitat
que calgui anar
a més d'una votació.
Notícies breus
Gerard López.
El Procicat
prorroga
fins al dia 9 d'abril
les mesures
contra el coronavirus
perquè els indicadors
de la pandèmia
que empitjoren lleugerament
no permeten fer canvis.
Salut alerta
que la mobilitat
els dies de festa
no comporti
trobades socials
i familiars
fora de la bombolla
de convivència
que disparin els contagis
quan les UCIs
encara estan plenes
de malalts de Covid.
I mentrestant
la setmana entrant
no arribaran a Catalunya
les 148.000 vacunes
d'astrazècnica
compromeses
segons ha comunicat
el Ministeri de Sanitat
al Departament de Salut.
Així ho explica
en una piulada
la consellera Alba Vergés
que precisa
que el lliurement
s'endereix
com a mínim
fins al dia 5 d'abril.
La Junta Electoral
de Madrid
determina
que Pablo Iglesias
va infringir la llei
perquè va anunciar
la seva candidatura
a Madrid
des del seu despatx oficial.
Demà Iglesias
deixarà el seu escó
de diputat.
Madrid,
Caterina Carmany.
Bona tarda.
Els jutges
de les eleccions
han donat la raó
al PP
i consideren
que Iglesias
va cometre
una infracció
quan va gravar
el vídeo
en què anunciava
que se presentava
a les eleccions.
Argumenten
que com que es veu
que és un despatx
ministerial
es pot entendre
com un acte
que ha organitzat
un por de públic.
També li retreuen
al líder Morat
que en la gravació
va fer referència
al que s'havia aconseguit
gràcies al seu govern.
Això sí,
la Junta Electoral
no especifica
quina multa
o càstig
li poden posar
per aquesta infracció.
També els jutges
en un altre escrit
han avisat
Isabel Diaz Ayuso
que vigili
de no fer
electoralisme
des de la tribuna
de presidenta.
Caterina Carmany,
Catalunya Ràdio Madrid.
El govern espanyol
l'espera tenir
enllestit
per el mes de juny
el passaport digital
de vacunació
i posar-lo en marxa
totes les comunitats
autònomes.
Ho ha assenyalat
el ministre de Turisme
Reyes Maroto
després d'entrevistar-se
amb hotelers
balears
a Palma.
Palma,
l'Ali Ferrer.
El passaport digital
pot permetre
l'obertura del turisme
en tot el territori espanyol
i estarà llest
el mes de juny.
Reyes Maroto.
En nuestro calendario
a finales de primavera
nos llevaría a tener
entre un 30-40%
de población
inmunizada
hasta llegar
a finales de verano
con un 70
y estaríamos
en condiciones
de poder
tener el certificado
para junio
con un porcentaje
30-40%
que nos da claramente
más seguridad.
El passaport digital
permetria viatjar
per l'Europa comunitaria
si inclourien
les vacunes
i si el titular
ha passat la Covid.
I ara
una altra cançó
per sorpresa.
Sisplau,
baixeu la peu.
El meu ull
s'està uixant
l'habitació
estic possuït
jo vaig sentir
l'aigua
com cau
la sento
caure des de llit.
Els Manel
que tornen a publicar
una cançó
així per sorpresa
avui s'anomena
Tipus Suite
ho hem sentit ara
i formarà part
del pròxim EP
que publicarà la banda
anomenat
La Man Malalta
i que es posarà
a la venda
el 16 d'abril.
Esports,
Jordina Terrer.
El colombià
Esteban Chaves
del Team Bike Exchange
ja ha guanyat
l'etapa d'avui
a la volta
a l'etapa reina
amb arribada
a Porta Inem
mentre que el britanic
Adam Yates
de l'Ineos
Granadiers
es manté líder
a la general.
Com sempre
a partir de les 8
l'anàlisi
la prèvia
de l'etapa
de demà
al podcast
Radio Volta
al web
i l'app
de Catalunya Ràdio.
Pau Gasol
ha estat presentat
com a nou jugador
del Barça
per al que queda
temporada
20 anys
després de marxar
de l'equip.
El pivot
de Sant Boi
no ha donat
una data concreta
però veu
el seu debut
més a prop.
Una de les seves
aspiracions
és ajudar
l'equip
blaurant
a guanyar
l'Eurolliga.
I a tres quarts
de nou
la selecció espanyola
de futbol
dirigida
per Luis Enrique
juga
contra Grècia
el primer partit
de classificació
per al Mundial
de Futbol
de l'any
vinent
a Qatar.
Avui
es juguen
13 partits
més
com per exemple
l'Alemanya
Islàndia
o l'Itàlia
Irlanda
del Nord.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda
us informa
Lua López.
Demà
és l'últim
dia
per visitar
l'exposició
Dona o Ets
d'Imma Boronat
al celler
de Can Ginastà.
Amb aquest títol
Boronat
vol expressar
una reflexió
de la dona
com a ésser
fugint
de la classificació
de gèneres
una classificació
que per ella
genera desigualtats.
És per això
que vol sortir
del gènere
i vol plantejar-nos
com a éssers
una classificació
molt més igualitària.
L'artista
explicava
que és un tema
que va lligat
a l'actualitat
ja que com a professora
ha vist constantment
en els seus alumnes
reflectida aquesta preocupació
qüestionant-se
constantment
el gènere.
Hi ha una part
de text i vídeo
i també apareixen
alumnes seus
que reflexionen
sobre la mirada
de l'home,
la dona
i el seu punt
de vista
sobre el gènere.
Des d'ahir al vespre
els contenidors
de matèria orgànica
de la zona
de la Miranda
Canigó
han passat
a obrir-se
amb targetes.
S'afegeixen així
els de la fracció
resta
que ja funcionen
amb targeta
des de fa dues setmanes.
Fins ara
710 habitatges
han recollit
la seva targeta
el que representa
un 76%
de total
d'habitatges
de la Miranda
Canigó
on s'ha dut a terme
la prova pilot
del nou model.
Les veïnes i veïns
que encara no tinguin
la targeta
han d'adreçar-se
al servei de residus
a través del telèfon
635-8652-85
o del correu electrònic
residus
arroba sanxus.cat
Amb la implantació
dels contenidors
de matèria orgànica
amb obertura
amb targetes
completa la primera fase
del nou sistema
de recollida
de residus domiciliaris
que ha tingut lloc
a la Miranda Canigó.
Els contenidors
amb obertura amb targetes
s'aniran implantant
progressivament
a la resta de zones
del municipi
amb campanyes
informatives prèvies
al repartiment
de targetes.
El passat diumenge
21 de març
a Massanet de la Selva
va sortir escollida
com a presidenta
del Consell Nacional
de la Joventut
Nacionalista de Catalunya
les enjustenca
Ariadna Urrod.
Juntament amb
Álvaro Clapés
Saganyoles
que s'ha escollit
secretari general
Ariadna Urrod
ha resultat escollida
número 2
de l'organització
com a presidenta
del Consell Nacional
de la JNC
amb un 98,4%
dels vots
la puntuació
més alta
de la història
en unes eleccions
a la direcció
de l'organització
juvenil.
La JNC
ha celebrat el 21è
Congrés
en el que ha renovat
la direcció
i ha aprovat
les ponències
política i organitzativa
definint-se
com una organització
política
juvenil
independentista
liberal
progressista
nacionalista
europeista
i feminista.
I això està tot per les 6.
Tornem amb més informació
als Sant Just Notícies
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
Màgica
Hi ha una màgia
que no té truc.
És la màgia
de compartir una estona
amb algú
i parlar-hi.
Vols practicar el català
o ajudar algú
a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat
per la Llengua,
al programa
de les parelles lingüístiques
a vxl.cat
perquè quan parles
fas màgia.
Generalitat de Catalunya,
100 milions i mig
de futurs.
No em toquis els ous.
No em toquis el calamar.
No em toquis el nad.
Perquè toques molt més
del que et penses.
Toques l'esforç
de molts veïns.
Perquè tinguis
productes de qualitat
a taula.
Toques
el que menys
a la meva família.
Toques
el que més m'agrada.
Ara,
el que toca
productes catalans
de qualitat.
Generalitat de Catalunya,
7 milions i mig
de futurs.
012.
La Generalitat
al teu costat.
Si com a dona
vols saber
quins recursos
tens al teu abast,
a les oficines
d'informació
de l'Institut Català
de les Dones
trobaràs
l'atenció
que necessites.
Et podem orientar
sobre salut,
ajuda afectiva o sexual
o assessorar
sobre qüestions específiques
per a dones i infants.
Separacions,
règim de visites,
pensió
i custòdia dels fills,
abusos
o situacions
de violència masclista.
Per tots aquests casos
trobaràs
un servei gratuït
d'atenció psicològica
i assessorament jurídic.
Entra a
gencat.cat barra
atenció a les dones.
012.
La Generalitat
al teu costat.
Hey, hey, hey.
Hey, what's up now?
Brother, what's up?
Hey, how you doing?
This is a big party, man.
I can dig it.
Right on.
Hey, man, what's your name?
Hey, hey.
Hey, hey, hey.
Hey, hey, hey.
Hey, hey, hey.
Hey, hey, hey.
Hey, hey, hey.
Hey, hey, hey.
Hey, hey, hey.
Hey, hey, hey.
Hey, hey, hey.
Hey, hey, hey.
Hey, hey, hey.
There's too many of you crying
Brother, brother, brother
There's far too many of you dying
You know we've got to find a way
To bring some lovin' here today
Hey, hey, hey
Father, father
We don't need to escalate
You see, war is not the answer
For only love can come to hate
You know we've got to find a way
To bring some lovin' here today
Picket lines
And picket signs
Don't punish me
With brutality
Talk to me
So you can see
Oh, what's goin' on
What's goin' on
Yeah, what's goin' on
Oh, what's goin' on
What's goin' on
Right on
Whoo
Right on
Whoo
Hey, hey man, what's her name
Whoo
Right on
Right on
Right on
Right on
Under paying
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, her
Ooh
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit