Música
Avui m'ha escollit a Show Mendes per obrir el programa 650.
Atenció, que anem avançant, ens anem apropant també al programa número 700
i avui ho fem amb aquest There's Nothing Holding Me Back per obrir el programa.
Com deia, 650 de la plaça, Mireia.
5 i 10 de la tarda, benvinguts a tots i a totes de nou al programa.
Som en directe des de Ràdio d'Esvern, ja ho sabeu.
I fins les 7 de la tarda, si ho voleu, serem aquí acompanyant-vos i aportant-vos
tota la informació que els nostres col·laboradors i col·laboradores ens presenten cada dia.
Música
I és que avui parlarem per començar.
Anem força avui, eh? Parlarem del temps.
Però el temps, no meteorològicament parlant, sinó el temps que es calcula en hores, en dies.
Això és el que ens pregunta una mica la Joana.
Ens pregunta que què és el temps objectivament i, a més, què és per nosaltres el temps d'una forma subjectiva?
Són algunes de les preguntes que ens fa la Joana en aquest espai de pensament modern.
Seguirem parlant de podologia, també, amb la Teresa Montero.
Avui ens porta malformacions als dits dels peus.
No us espanteu, tampoc no ens ficarem en terreny, diguéssim, pantanós,
però ens explicarà, sobretot, per què passa aquesta patologia,
què és el que ho causa, òbviament,
i com podem evitar la seva aparició.
Com sempre, acabarem amb els tractaments que existeixen
i quina fiabilitat tenen, perquè això es recupere.
La segona hora la dedicarem a parlar de l'actualitat Covid
i també actualitat política.
Ho fem, ja ho sabeu, sempre amb el Joel Raguant, el nostre advocat de capçalera.
Avui l'actualització passa per temes com les dades Covid a Catalunya,
aquesta desescalada que es preveu per les èpoques nadalenques, pel Nadal,
i també aquesta decisió final que potser a molts ha sorprès,
i és que d'on el Trump ha cedit i autoritzat, finalment,
la transmissió de poders a Joe Biden,
un fet que potser feia uns dies, un parell de setmanes,
que ja s'esperava i tot, i aquests conflictes
amb l'administració pública, amb el recompte de vots,
en fi, tot el que ha remogut Donald Trump,
doncs ara mateix sembla que cedeix i deixa pas al nou president,
que serà Joe Biden.
I per acabar el programa ens posarem una mica literaris.
Recuperarem, com deia, un espai que la setmana passada
ens va fallar, no per decisió nostra, òbviament,
però avui sí que recuperarem aquest espai de llibre vell al Bon Consell.
Ens va quedar penjat, com deia, per circumstàncies alienes a nosaltres,
tant és, però avui tornarem a navegar per aquelles notes
de l'àvia del col·laborador Oriol Seneuja.
No sé si recordeu, fa un parell de setmanes,
ens va portar gairebé en paper aquestes notes
que havia recollit de la seva àvia,
unes notes que havia escrit als anys 40,
i que llavors, de forma, podríem dir, com a notes,
anava apuntant els llibres, que llegia el preu que tenien
i com recomanar o a qui recomanar els llibres.
Seguirem recuperant aquestes notes
per fer-vos recomanacions literàries dels anys 40.
La plaça Mireia
és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú parque està davant.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla, pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio d'Esvert.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encuentres mal o algo?
Socorro!
Well, we'll be right back.
Oké?
Doncs bé, entrem a l'espai de pensament modern
i ara mateix em passa pel cap una d'aquestes frases, no?
És que el temps em passa molt ràpid, o a vegades és que el temps passa molt lent,
per això tenim amb nosaltres avui la Joana Raigón.
Joana, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda. Parlem del temps, però en un sentit una mica, no sé si més metafòric o més físic.
Més metafísic?
Depèn de l'enfocament que vulguis donar-li.
Quin enfocament li donaràs avui per explicar-nos i parlar d'aquest temps ple i temps buit?
Que no sé jo què vol dir això, de temps ple i temps buit.
Doncs primerament voldria parlar del temps d'una manera objectiva.
Es pot fer d'una manera objectiva?
D'una manera objectiva, sí.
Esclar, esclar. Es pot intentar.
Es pot intentar.
No, sí.
D'una manera objectiva.
Llavors, això, el temps, que és una cosa que ens implica a tots, què és per tu?
Què és per tu?
El temps, pel temps de rellotge, no? Com deia?
És a dir, el pas del temps.
Sí.
Clar, és clar, com es defineix.
No sé com definir el temps.
De pelota.
Moltes gràcies.
Sempre me la passes.
Jo crec que el temps en si és la vida.
No sé, és que no sé com es calcula a part d'un rellotge, òbviament, no?
I uns minuts i uns segons.
Però no deixa de ser la vida.
De fet, ara mateix tenim un rellotge que ens marca l'hora aquí, sabem quin espai tenim, no?
I sabem que tenim uns minuts per parlar-ne i tampoc no és el que marca el que passarà, no?
Que misteri, no?
Sí, m'he posat molt mística.
M'has donat la paraula i jo m'hi he posat a fons.
No passa res.
Això és el pensament.
Què és el temps, llavors?
El temps?
Objectivament, clar, jo t'he fet una definició una mica subjectiva.
No, està bé.
Estic aprovada?
Estic, sí.
No soc professora, però jo crec que sí.
Vale, gràcies.
Podríem dir que el temps és una percepció abstracta, o sigui, abstracta, que no és tangible,
o sigui, perquè no estem fets de temps.
No mires i dius, ostres, he crescut perquè tinc certa quantitat de temps.
No, això no passa.
Tot i que els anys sí que ajuden a comptabilitzar el temps, no?
Sí, sí.
Però l'edat, em refereixo.
Jo conec el meu germà, que ara probablement em sent, més o menys té la teva edat i sembla un adolescent,
perquè té una vitalitat.
Ara estic quedant fatal jo, eh? Sembla una iaia aquí, eh?
No, no, no.
Molt bé, Joana.
No, fora, fora, fora, fora.
Ja està, mitjaron.
No, no, no, però també s'involucra l'actitud.
L'actitud.
Els anys pesen, els anys pesen, òbviament.
En les arrugues, vols dir?
No, o en aquests...
En els dolors, no?
O en els dolors, clar.
A veure, això és impossible separar-ho, no?
Al final, l'evolució humana també va determinada pel temps, pel pas del temps, no?
Pel pas del temps.
Sí, el temps involucra una influència en les coses materials, però en si és una cosa...
Inmaterial, no?
Una percepció inmaterial, abstracta.
I dona sentit a la nostra organització de vivències, successions.
O sigui, el que tu has dit, la nostra vida.
Llavors, per l'altra banda, m'agradaria parlar-ne del temps subjectiu.
El temps subjectiu, segons Gadamer, que fa un filòsof alemany que va néixer al segle XIX
i que va ser més conegut per les seves interpretacions de textos amb cert valor social, no qualsevol.
Va dividir el temps, el concepte de temps, en dues subdivisions.
Perdó, divisions.
El temps propi o ple, el que has dit, que és per si fem una activitat, però l'activitat per si té sentit.
És a dir, no necessitem buscar-ne un objectiu, un sentit, perquè disfrutem de l'activitat.
La sensació de temps, entesa com que, per exemple, estàs en una classe i no t'agrada.
Llavors, tu estàs com, mare meva, t'ha passat, no?
Sí, sí, o que avorrit, sí.
Que avorrit.
Que el temps et passa lent, no?
Que se suposa que el temps lent no passa mai, passa igual sempre.
Sí, sí.
Però a tu et sembla que et passa més lent.
Molt lent.
Llavors, aquesta pèrdua de sentit i que no hi ha un objectiu, llavors això és el temps buit.
No hi ha un sentit.
Llavors, has d'acercar-ne un sentit amb un benefici.
És a dir, el planifiques de manera, les rutines us són un exemple, de manera que tingui sentit.
El treball, si t'agrada, no, òbviament.
Si ets, per exemple, professor i t'agrada molt el teu treball, no és temps buit.
Tot i que l'alumne pugui percebre que jo és temps buit, no?
Sí, això pot passar.
I dues òptiques, sempre.
Sí, sí.
Llavors, això de no tenim temps, això és el temps buit.
El temps que estàs molt enfeinat, estàs molt ocupat, llavors no tens temps de res.
És una ironia dels conceptes, però sí.
Llavors, també això influeix en les relacions.
Segons Bauman, un sociòleg i filòsof i assajista del segredat 20,
estableix i afirma que en el món contemporani sofrim una mena de fenomen que es diu relacions de butxaca.
Relacions de butxaca.
Què és això?
Ens enllacem relacions, siguin amoroses o...
Bé, bé, més amoroses perquè ell va escriure un llibre en quant a relacions amoroses, però l'amor en general.
Sí, que es van solapant aquestes, vol dir.
Sí, sí, sí.
Estrenyim llaços, però no molt forts, perquè no volem compromís a llarg temps.
O sigui, vigilem d'establir llars, però no tan forts per si la cosa no funciona o...
Per no patir.
No patir, no.
Com es diu això?
És que són conceptes aquí...
No, no, estem aquí d'un metafòric.
Ja ve, m'ara meva.
Per no patir o per no...
No, per no comprometre's.
Si la relació suposa una càrrega al futur.
Això és el temps buit.
Per altra banda, tenim el temps ple o propi,
que és propi de nosaltres perquè no sentim la sensació de temps
i també cultiva les nostres dimensions humanes.
Aquestes són, per exemple, la il·lusió d'aprendre,
la il·lusió d'estimar, la contemplació, la contemplació de l'art,
ajudar a la resta, la celebració, però la celebració no de festa de xunda-xunda,
sinó de compartir el moment i estar amb la teva família o els teus amics.
També tu sol.
Sí, també pots celebrar sol.
I llavors aquest té sentit durant la realització de l'activitat.
No necessites res més.
No et cal gairebé ni mirar el rellotge, diguéssim, no?
Perquè el temps, el concepte de temps és baix.
Llavors també és coherent amb les etapes de la vida.
La joventut, la infància, la maduresa, la bellesa i la mort.
Això, per exemple, tu veus al carrer algú que és adult amb actitud d'anen petit
i pots pensar...
Vale, ok.
What?
Se li ha parat el temps, no, a aquesta persona, potser?
O ha quedat interpant?
Sí, sí.
No és coherent.
Llavors, et volia preguntar...
L'altra vegada...
Vinga, va, tornevi.
Vinga, m'ho puc a prou, va, Joana, diga'm.
Què t'imagines o què penses quan et dic temps ple o propi?
Ple o propi, després de l'explicació que has fet.
Clar, m'ha fet un gran spoiler, ja.
Sí, sí.
No, ja, però això és l'aplicació de la teoria.
Ui, sona com professora.
Sí, sí, no, total.
Estar aquí, li falta la pissarra, eh, no?
Temps ple o propi, no?
Sí, per mi, a veure, clar, quan et sents ple, també, no?
Quan estàs fent una cosa, que allò t'omple,
i que no estàs pendent de res més que fer allò,
que no ets conscient ni que el temps passa,
i quan mines dius, oh, ja és tal hora,
i porto una hora fent això, no?
O sigui, el que sigui, és igual,
que cadascú s'imagina el que més li agrada fer.
Per mi és això, el temps ple, no?
No, però exemples concrets.
Molt concrets.
Sí, vols.
Però meus personals?
Perquè, clar, per exemple, fer esport,
potser per algú, anar a la muntanya a ficar-se a córrer,
o jo mateixa, també, a mi m'agrada molt.
I no miro mai el rellotge.
Primer perquè em puc caure,
perquè llavors no miro el terra i puc...
I el mòbil menys.
Exacte, encara menys.
Però per mi és un moment de temps ple,
però podríem ser d'altres, no?
Ja, a mi esportives les dimensions humanes,
la contemplació.
Esportives, en concret, no?
Sí, i la contemplació de la naturalesa,
la salut del teu cos, això, i ment, òbviament.
I temps buit?
Temps buit.
O impropi?
Clar, temps buit,
no ho sé, eh?
No ho sé, no...
Tinc pocs moments de temps buit a la meva vida.
Això és positiu, ho imagino, no?
Perquè ara per ho pensar, no en trobo masses.
Suposo que n'hi haurà, eh?
Per exemple, quan esperes,
quan estàs esperant alguna cosa.
No ho sé, entres a una botiga
i ara, en temps de Covid,
has de fer cua fora,
només poden haver-hi dues persones a dins,
o tres, depèn del lloc,
o quatre o cinc...
I aquests moments d'espera, no?
Estàs allà com parat, en el temps,
perquè no pots fer gaire cosa més que esperar.
Pots agafar el mòbil, com sempre,
i fer quatre coses, si necessites,
o parlar amb algú,
o enviar aquell WhatsApp que queda pendent,
o...
És a dir, pots omplir el temps
dins el temps buit,
aquí m'estic ficant on no em demanen.
No, no, això és pensament.
Això, sí, sí.
Però crec que, per mi,
el temps buit és
quan no l'estàs aprofitant tu
per la teva pròpia decisió, no?
És a dir, doncs això,
quan vas al supermercat
i toca fer 10 minuts de cua
per la caixa, per exemple.
O, sí, o vas amb cotxe
i et trobes una caravana.
Bueno, no, en aquell sentit, no,
però a mi m'agrada viatjar amb cotxe,
llavors ho descarto.
Però vaja, que cadascú té el seu moment de temps buit.
Sí, la veritat, però...
Per tu, quin seria el moment de temps buit?
Per si ho penses,
l'espera és necessària.
Sí, sí, totalment, eh?
Però jo sóc una mica impacient,
llavors no va amb mi.
Però...
Passo.
Però, vaja, et passo tu la pilota.
Què seria per tu temps ple,
primer i després buit?
El temps ple...
Ara dirà, està aquí la ràdio.
La ràdio.
Ui, mira, ara ho diré.
No? No, sí.
Ho dic o no?
És droma.
Home, si et surti.
Sí, que sí.
La veritat, és que...
Mira el rellotge perquè dic...
Se'm passarà el temps parlant aquí.
Però no sé,
aprendre,
aprendre qualsevol cosa.
El meu pare m'ho diu,
aprendre qualsevol cosa,
qualsevol cosa.
M'interessa.
Ja ho veus.
El primer dia no sabia
on classificar la secció que tinc.
Aprendre les persones
que tenen més experiència,
òbviament,
per això estic aquí.
i temps buit.
Temps buit.
Suposo que l'espera,
però l'espera també té un cert sentit.
Llavors seria com...
Pots omplir-ho
en el temps buit.
No sé.
No sé, la veritat.
Per exemple,
quan he d'anar a comprar
al centre comercial,
això és un temps buit.
Sí?
Sí, sí.
A la meva mare li encanta,
però a mi no.
M'estresa molt.
Però és necessari,
per la gent que treballa,
que no estic metiendo aquí.
Però dedicaries el temps
a una altra cosa,
en aquest sentit.
Per exemple,
anar amb autocar o en bus
cap a...
o agafar un transport públic
i anar cap a la universitat.
Bé, ara quan pugueu,
però vaja.
Cases pràctiques.
Això...
Per tu,
és temps pleu,
temps buit.
El temps que estàs potser...
No sé com vas,
però posa-li que vas
amb transport públic,
amb un bus, per exemple.
Tardo aproximadament una hora.
Però és el que l'aprofites
per llegir,
per escoltar música.
Sí, lleixo.
Sí, la veritat.
Oh, mira, el paisatge.
Soc molt...
M'agrada molt observar.
Llavors,
no, no és temps buit.
Sí, tu creus que en definitiva
les persones que consideren
que tenen temps buit a la vida
no l'acaben de gaudir,
no, en el fons?
Perquè estem veient
que es pot omplir aquest temps buit.
Es pot omplir.
A veure,
hi ha temps buit
per si sol,
perquè,
per exemple,
per exemple,
perdó,
el treball,
depenent si t'agrada o no,
pot ser temps buit.
Però,
el que dic,
relacionant amb
la sessió anterior,
els estoics...
Ah, sí.
Estòicisme,
recuperem-ho, sí, sí.
una corrent filosòfica
de l'antiga Grècia,
deien de focalitzar-ne
en els aspectes
que podem controlar.
Llavors,
aquest temps buit,
a part de,
si podem,
tenir una vocació
o emplenar-lo,
també ho podem omplir.
Llavors,
i també,
aquest temps buit
dona sentit
al temps
propi
o ple,
perquè,
si no,
és una cosa
de yin-yang.
Si no,
una cosa,
no existiria l'altra.
Llavors,
ho pots valorar més
i aprofitar-ho més.
Això seria
l'objectiu.
La conclusió final,
no?
Podríem dir?
Sí,
si ho podries.
Perquè els estoics
que ens vas portar
la setmana passada,
podríem dir que
posen en pràctica
l'exercici
d'omplir el temps buit.
Els estoics,
és que no,
no tenien
aquesta concepció
per ells.
Tot el temps
era ple.
Inclús quan dormien,
eh?
Sí,
el temps
el temps de dormir
de menjar,
no,
perquè tens
molta varietat,
però dormir
necessàriament
és com
l'espera
és necessària,
però més necessari
perquè
per tenir temps
has d'estar
saludable.
Clar,
això ja
és un axioma,
però sí,
sí,
la veritat,
dormir per dormir
com amigues meves
és com
levantat.
Dormir per dormir,
no?
No, no.
Ara m'ha vingut al cap
la frase també
de mente sana
incorpore sano,
no?
Sí, sí.
Això d'estar una mica
alineat, no?
Tant físic com
la ment.
Doncs,
Joana,
ens caiem amb aquest
temps ple,
temps buit,
espero que cadascú
també dels oients
faci aquesta petita
reflexió, no?
sapiguem què dedica
el seu temps
i decidir també
omplir el que troba
que està buit
o replantejar-se,
no?
També,
el fet de dir...
I valorar-lo.
Exacte.
És molt important.
Espero que tinguis
la major part del temps
ple,
no ple de coses,
sinó ple en aquest sentit
que abans has estat explicant.
Pots estar ple
i ser ple.
Però en el sentit
de gaudir-ho,
de créixer com a persona.
I dimarts vinent,
Joana,
ens segueix explicant
temes que ens facin pensar
aquí al programa.
Que tinguis bona tarda
i que tinguis un temps
molt ple.
Igualment.
Adeu,
que vagi bé.
Bona tarda
que tinguis un temps
de ibirство
de l'em baные
bagon Síles.
Táticos
diártires
de sal floor
d' MILES
d'UN allied
d'UN
d'UN
MELES
i
agi
tm
tm
tm
tm
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
January de Rosalie és el que estava sonant.
Acabem de parlar amb la Teresa Montero però coses del directe està en
una intervenció amb uns peus d'una jove nena.
Així que seguirem escoltant algun altre tema musical
abans de parlar amb ella.
Passem ara a un tema català, Antonia Font, amb aquest around.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I mentre esperem la trucada de la Teresa Montero de l'Espai de Podologia, 20 minuts de les 6 de la tarda, escoltem aquest tema, es diu Heavy Cross i és de Gossip.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Escolta'm ara aquest tema de Maron Five, juntament amb Wiz Khalifa, es diu Payphone.
!
Telefonot 5-4pm,
Tick plug,
Tick plug,
TravayWeb aqu'Niní.
Sованияment padellent przyjawnę simpceptor,
Tick plug in angile lato- Yahoo,
Tick plug,
Tick plug!
Tick plug!
Tick plug!
Tick ally!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit