I avui obrim el programa amb aquest tema
d'Emiliss Ander, es diu Shine.
Que per cert, ens ronda una idea pel cap
i creiem que la llançarem a través d'una enquesta
al nostre Twitter, ja ho sabeu,
arrobapelaguiobachmireia.
I és que tenim una llista oberta a l'Spotify
on anem afegint les cançons
que acostumen a sonar durant el programa
i també obren cada tarda a la plaça Mireia.
Doncs bé, la idea és fer-la participativa
o obrir-la i que tothom pugui afegir
en aquesta llista les cançons que li agradin
i que també puguin anar sonant per aquí.
Què us sembla la idea?
Crec que podria ser un bon moment
perquè vosaltres també hi participeu
encara que sigui a través de les cançons.
En tot cas, us ho farem saber, ja ho sabeu,
a través del nostre Twitter, arrobapelaguiobachmireia.
I a continuació us explico el sumari
pel programa d'avui.
Doncs bé, començarem amb una entrevista.
Ja sabeu que som molt fans
de l'Espai de Lliure Creació, Carme Malaret,
i per tant també de la Carme.
Doncs bé, avui la tornarem a tenir aquí.
De fet, ja la tenim aquí,
bé, acompanyada amb dues altres dones
que ens explicarà qui són.
I amb ella parlarem, doncs bé,
d'aquest projecte expressat
que va guanyar el Premi de la Fundació Carulla,
aquest SOS Cultura,
guanyador, de fet, de la beca SOS Cultura
de la Fundació Carulla.
Doncs bé, parlarem del projecte Expressa,
un projecte que va voler donar veu
a tots aquests escrits o reflexions
que durant aquest temps de pandèmia,
doncs bé, persones anònimes,
o no tan anònimes,
han volgut compartir
i han estat publicats tot el perfil oficial d'Expressa
que podeu trobar a Instagram.
Doncs bé, si ja fa unes setmanes
parlàvem d'aquest projecte,
avui precisament parlarem
no només del projecte en sí,
sinó que veurà la llum
als carrers de Sant Just.
Heu d'estar molt atents
per veure aquestes notes
escrites, entre altres,
jo mateixa hi vaig participar,
que veurà la llum als carrers de Sant Just.
Seguirem parlant de podologies.
Ja sabeu que ho fem amb la Teresa Montero.
Avui ens fa una reflexió,
i és que ens explica que, clar,
que portem tots els peus,
tots, no, els dos que tenim tots,
portem els peus tancats
dins les sabates
la majoria dels mesos de l'any.
Això provoca, doncs, òbviament,
un rossament continu, no?,
de les ungles dels dits
amb el material que estigui fet a la sabata
i acaba provocant el que es coneix
com l'home periungual.
Això és del que ens parlarà avui
i veureu que és un tema
que és molt més comú
del que sembla,
tot i que el nom
és una mica científic.
Seguirem parlant d'actualitat política.
Ho fem amb el Joel Raguant.
Avui ens porta diversos temes,
com, per exemple,
el Parlament Europeu
aixeca la immunitat
a Carles Puigdemont,
Toni Comín i Clara Ponsati.
I també parlarem
d'aquesta retirada del tercer grau
als presos polítics
de Lledoners
i de Lluís Bárcenas
i la caixa B
del Partit Popular
que sembla la història
que no acaba mai.
Hem passat a escoltar
un altre tema
que, de fet,
va obrir ahir
l'Espai del Temps
i recordeu amb el Carles.
Doncs bé,
saltarem a la segona hora
per parlar
per un costat
de llibres
amb l'Oriol Saneuja
i, com deia,
amb el Joel Raguant.
Doncs bé,
llibres escrits,
perdones,
algunes de les recomanacions
que ens farà avui
l'Oriol Saneuja,
records de la meva inexistència
de Rebeca Solnit
o també pedres
a la butxaca
de, espero pronunciar bé el nom,
Kautuer Adimi,
una noia
una noia
extranjera.
No sabria dir-vos
d'on és
i em perdonareu.
Doncs bé,
us haureu d'esperar
el programa d'avui.
Fins l'última hora,
ja sabeu,
fins les set
serem aquí amb vosaltres.
Així que esperem
que ens acompanyeu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
d'avui.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
So real
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Gai, ja ho diré.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Tens ens va recomanar
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fem una breu pausa
i entrem a la primera entrevista
la primera entrevista que tenim per avui.
La plaça Mireia
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero
Caballero
Una de ràdio
Una de què?
Una de ràdio
Una de ràdio
De veritat
De veritat que
jo no puc
Així jo no puc treballar
Algú parque està davant
No, no, no, no, no, no, no, no
Som una bona colla
I tant, passigolla
La colla passigolla
Ui, ui, ui
Es posa molt calent tot
De dilluns a divendres
de 5 a 7 de la tarda
a Ràdio d'Esvert
Un lloc de tots
i per tots
Efectivament
T'encoentres mal o alguna cosa?
Socorro!
Baby, you love me
Now, baby, I'm sure
Doncs bé, entrem ara sí
Obrim els micròfons
Crec que feia molts mesos
que l'estudi de Ràdio d'Esvert
no estava tan ple
Molt bona tarda a les 3
Benvingudes
Us les presento
En tenim la Carme Malareta
la Mariona Pujol
i la Irene Furment
Molt bona tarda a les 3
Bona tarda
Bona tarda
Estigueu tímides
No passa res
Benvingudes, com deia, a l'emissora
i també al programa
Deia que crec que fa molt de temps
que no tinc tantes persones
També val dir que estem aquí
amb les pantalles
Totes les proteccions
per època de Covid
que no sé vosaltres
però em fa sentir una mica astronauta
Em fa sentir-me una mica estrany
Doncs sí
Doncs sí
I parlant d'això
Doncs precisament
Carla, Carme
Començo per tu
Aquesta època de confinament
precisament és el que va donar
Us va donar aquesta idea
per tirar endavant aquest projecte
que ja vam parlar una vegada aquí
De fet, em vam parlar
quan també vas rebre aquest premi
i aquesta beca
de la Fundació Carulla
Estic parlant del projecte Expressa
Aquest projecte que podrem veure
per fi al carrer
d'aquí de Sant Just
Si et sembla, Carme
Carme, ja ho diré bé avui, eh?
Avui estic agafada amb el teu nom
Explica'ns una mica en què consistia
per si hi ha algú que encara no coneix aquest projecte
Sí, Expressa
Sí, Expressa és un projecte, no?
que vol explorar
que vol explorar com ens hem comunicat
en l'època de confinament
del primer confinament
del primer confinament
perquè després hi ha hagut
Llavors és un projecte
Llavors és un projecte participatiu
que s'ha demanat
que la gent aporti aquests relats espontanis
que vam tindre la necessitat
de posar paraules
al que estàvem vivint
que no ho havíem viscut mai, no?
I que ens donés la confiança
aportant aquests relats
perquè els faríem públics
i els hem fet públics ja online
a través d'un Instagram
que hem creat expressament Pau Projecte
i ara el dia 13 de març
es faran públics a l'espai urbà de Sant Jús
Sí, els espais són uns plafons
que n'hi han instal·lats a diferents llocs?
Sí, és com si diguéssim
Ja existien o els posareu expressament?
No, els espais aprofitem
és a dir, dintre del projecte
ja estava pensat
que si hi havia eleccions
demanar que els taulells electorals
que es posaven
quan hi ha unes eleccions
que es mantinguessin
i són uns panells
que fan tres metres
que ja estan instal·lats
que hem demanat a l'Ajuntament
que els mantingui
i estaran en sis localitzacions
diferents del poble
s'utilitzaran aquests panells
perquè d'alguna manera
també és com un recuperar les paraules de la gent als carrers
que han estat vetats
i d'alguna manera és una metàfora
com altaveu de tornar la paraula de la gent al carrer
i precisament
la Irene ha estat l'encarregada
de gestionar la part de les xarxes
d'anar a publicar tots aquests textos
en aquest format
que és igual per a tots
explica'ns
Irene una mica
d'on va sorgir
aquesta idea de fer-ho d'aquesta manera
com si fossin
folis d'una llibreta
o com ho veus gestar?
el format des del primer moment
ens va preparar per Instagram
ja que vam veure entre tots
que era una plataforma molt participativa
que la gent es sentia molt còmoda
i al ser una plataforma exclusivament de fotografia
vam veure que era super adequada
per a aquest projecte
la idea des del principi
va tenir aquesta estètica
dels diaris dels anys 70
i vam veure que
seguia una estètica quadrada
en Instagram
vas dançant els quadrats
com si fos una llibreta
una quadrícula no?
era molt atractiu
per això totes les fotos
són exclusivament
en tamany quadrat
i bueno
com podreu veure en Instagram
tenen una doble part
hi ha un primer titular
que és la frase com clau
que vam detectar
en tots els relats
i després hi ha una segona part
on podeu viagir
els relats complerts
i això combinat
amb uns separadors
on la Carme
doncs explicava
una mica reflexions
entre...
separadors vol dir
imatges del mateix perfil
que feien de separador
entre aquestes frases
de les persones
correcte
eren unes imatges semblants
un clip
una carpeta
imatges representatives
que anaven lligades
amb textos
més bé reflexius
i la veritat
va tenir molt bona resposta
per part de la gent
quants n'heu rebut?
vam rebre un total
de 106 textos
tot i que
vam celebrar
el text número 100
perquè coincidia
amb els 100 dies
d'estat d'alarma
i...
i va tenir molt bona resposta
i la gent no només
es fixava en el seu text
sinó que compartia
el de la resta
i es va crear
una acció
molt bonica
molt participativa
i aquests 106
estan publicats tots
no entenc?
o els 106 eh?
els 106
estic llegint
un d'aquests
he agafat algun
diu
que en aquest moment
no val la pena
això és algun dels textos
que heu rebut
clar, imagino que
hi havia gent
que potser coneixíeu
o no sé si tu Irene
directament o no
però en tot cas
clar, eren reflexions
de persones, no?
potser t'hi senties identificada
inclús
o de pensar
ostres, jo en algun moment
també vaig pensar això
clar, hi havia gent
que podies conèixer
amics propers
gent que no
hi havia moltes frases
que deies
ostres, jo he passat
per això
i jo crec que
no només per nosaltres
sinó per la gent
que hi participava
se'n reia
dels relats
de la resta
i es va crear
doncs això
com un vincle
tots clar, tots
com lligats
pel que era el confinament
és més
una de les paraules destacades
del...
entre tots els relats
va ser casa
sí?
de les que més es repetia?
sí, sí
heu fet algun estudi d'aquest tipus
de veure quines paraules
sí, sí
està estudiat
està estudiat
entre les paraules hi havia 2020
vida
mare
confinament
però després hi havia altres
més gracioses
com
ostres, escombraria
sofà
sofà
exactament
pijama
sí, hi havia relats
des de molt poètics
romàntics
a molt d'anar per casa
de dir
vaig a fer els 100 metres
al pàrquing
ostres, et reies
et reies
clar, és a dir, no hi havia
podíem dir un filtre
sinó que tot s'hi valia, no?
en aquest cas
és a dir, qualsevol reflexió és vàlida
correcte, correcte
entenint també la Mariona
Mariona
que aquesta és l'última
però també volia parlar amb tu
explica'ns
quina part has afegit tu
en aquest projecte
o com hi has col·laborat també
doncs la Carme
ens va
es va comunicar
amb
nosaltres
tenia una mica
l'interès
de
formalitzar
una taula de treball
amb gent
de diferents disciplines
llavors va contactar
amb la Iona Palau
que és antropòloga
i bueno
seramista també
amb el Santiago Herrant
que és científic
el Jaume Grau
que és filòsof
i jo que estic com
en la branca de les
pràctiques artístiques
més aviat
i una mica la idea era
posar sobre la taula
doncs
tot aquest contingut
des de
tots aquests textos
que havíem rebut
bueno
i com això
com des d'aquí
saltaven
com bueno
com altres reflexions
no
i sí
bàsicament
la idea és posar
sobre la taula
reflexions
des de molts llocs diferents
i
de moltes maneres diferents
no
i
la taula de treball
aquesta
s'ha anat
generant d'una manera orgànica
i ha anat comprenent
un
un
bueno
com el seu propi
recorregut no
que també
bueno
doncs
es podrà veure l'exposició
que farem el dia 18
a l'espai
sí
després de
de penjar els textos
al carrer el dia 13
el dia 18
estarem
estarem a l'espai
de la Carme Malaret
i allà es podrà veure
doncs una instal·lació
que
que hem
que hem dut a terme
tots
amb els mateixos textos
sí
una mica la idea era
fer com un calendari col·lectiu
i
sí
com un diari col·lectiu
més aviat
on es veiés representada
com
dia per dia
totes aquestes reflexions
i aquests textos
que ens han anat enviant
i una mica
doncs també
solapar-ho
amb
les dates importants
durant el confinament
de l'obertura
de tot això
entenc
perquè l'objectiu
Carme torno cap a tu
ens veiem entre mampares
eh
la gent no ens veu
però que ho sapigueu
això està sent un
reflex
sí
semblant detectius
clar l'objectiu d'aquest expressa
no?
quan es va gestar inicialment
quin era?
home
l'objectiu
jo per mi
és
posar en valor
i posar el focus
a les narratives
que surten de la gent
i que qualsevol narrativa
qualsevol
el que tu has llegit
no?
aquesta frase
doncs
pot portar molta reflexió
perquè durant molts mesos
vam estar confinats
en un espai tancat
la gent
vam ser
jo crec que els
els veritables protagonistes
i jo d'alguna manera
volia tornar
no?
aquestes paraules
a l'espai públic
que va estar
secretat
doncs
per normatives
i per pors
i que encara ho estem vivint
no?
sembla que parlem
en passat
però que encara estem
a dintre
d'aquesta falsa normalitat
totalment
de fet
coincideix aquest primer any
no?
de la declaració
d'arma
etcètera
etcètera
amb l'exposició al carrer
d'aquestes frases
d'aquestes reflexions
no?
és a dir, està buscat
sí, sí, sí
quan vam decidir
quina data fer-ho
també
aquest mes de març
vull dir, aquí a Sant Just
hi ha moltes
reflexions
i exposicions
sobre el que
el que va passar
farà un any
no?
i vam creure
doncs que
era un moment adequat
també per presentar
el projecte
aquest expressa
també vull dir
que el que ha passat
el que ha dit la Mariona
no?
de la mostra
que farem a l'espai
hi haurà com dues parts
un intentarem
que la gent
quan entri
es trobi
en una estança
domèstica
perquè reivindiquem
que aquests escrits
han sortit
del nostre espai
domèstic
de la nostra
llar
no?
i això ho volem
reflectir
i després també
la història
del paper d'en Paparà
que potser la gent
pot preguntar
i què té a veure
no?
un paper pintat
que volem col·locar
en aquests panels
tant a l'espai urbà
com a dintre
de l'espai
no?
doncs també volem
reivindicar
que tots aquests relats
tots aquests relats
han sortit
d'un entorn familiar
i domèstic
no?
i al ser una intervenció
plàstica
la nostra manera
el nostre llenguatge
és posant-hi
aquests elements
Estava
veient que
clar
l'equip sou moltes més persones
clar avui
i malauradament per la Covid
tots no hi cabríem aquí dins
no?
és un rotllo això
però és cert
estic llegint altres noms
com per exemple Quim Déu
que també ha passat per aquí
pel programa en alguna ocasió
ell també ha format part d'aquesta
no?
no sé si
la Irene volia
sí, sí
el Quim ha estat
la ment darrere
de tots els dissenys
tots els separadors
tot el paginat
tota l'estètica
el logotip
tot és seu
i
clar
també vam estar treballant
molt
molt intensament
al principi
per treballar aquesta imatge
perquè
com per materialitzar
totes les idees
que la Carme tenia
i per adaptar-les també
a aquests formats digitals
i a una posterior obra
del carrer
estic llegint també
Laura Baringo
perquè veig aquí molts noms
i clar
sap greu que no
hi passin tots per aquí
però estic veient per exemple
Laura Baringo
que també la coneixem
com a la seva faceta
més artista
artista plàstica
no?
seria una mica
juntament amb el Quim
i estem dissenyant
aquesta estètica
que volem mostrar
dintre de l'espai
i la Laura
és una persona
que en sap molt
dels espais efímers
i bé
des que vaig
concebre
el projecte
i que
ja d'alguna manera
vaig elaborar un pla de treball
en diferents fases
jo ja li vaig comunicar
amb ella
contava
que
que quan haguéssim de fer
la mostra
que ella estaria al davant
i
i que bueno
i que ens ho passaríem
molt bé
era un preacord
no?
que teníeu ja fet
sí sí
per cert Carme
això va rebre
bé
totes vosaltres
va rebre aquesta beca
o aquesta cultura
de la Fundació Carulla
que entenc que això
també us ha obert
altres portes
a poder-ho moure
a altres llocs
o de moment
la obra
la mostra
Bé
hi havien 20 beques
del Sos Cultura
i van estar escollits
doncs 20 propostes
la majoria
eren espectacles
bueno
són
perquè s'estan
gestant
són espectacles
de carrer
i una de les finalitats
i un dels punts
del projecte
del Sos Cultura
era que
fer com un festival
quan es pogués fer
cara a la primavera
per mostrar
al carrer
tot el treball
que s'havia fet
com que
jo crec que es pensava
que ara
el mes de març
ja la cosa estaria millor
més a fora que dins
no?
s'ha posposat
però sí que hi ha un compromís
per part de la Fundació Carulla
que això es faci al carrer
per altra part
el projecte expressa
i això
ens fa molta il·lusió
a totes
perquè realment
diuen que sí
les dues diuen sí
no, no
ha suscitat
interès
més enllà de la Fundació Carulla
llavors
bueno
estem
se'ns va demanar
un dossier
perquè es pugui
entregar
aquests agents
que d'alguna manera
mostren interès
i ja veurem
quin recorregut
hi haurà
oh pinta
a veure si acaben com les postals
sí
no?
escolta, enviatgem bastant
una pregunta
que em fica una mica de curiositat
de tots aquests textos
d'aquests
a veure
106 textos
que heu rebut
que comentava
la Irene
algun que us hagi cridat atenció
segur que n'hi ha molts
molt divertits
i a saber quins textos heu rebut
però algun que us hagi creat
no ho sé
que us hagi creat
algun
no ho sé
algú curiós
a mi em fa molta gràcia
el de la persona
que deia
que li feia poder treure el Satisfyer
perquè estava la seva mare
per casa
m'han recordat aquests
o sigui
una noia
m'imagino
d'una
d'una
que vivia amb sa mare
que deia
buà
avui hem obert la porta
de casa
la meva mare
quan estava amb el Satisfyer
diu
l'altra tia
jo no l'he dret
perquè em fa vergonya
deuen haver rigut
no?
amb algunes
n'hi havia
n'hi havia algunes
gracioses
a veure d'altres
hi havia
clar
hi havia de més intenses
també
jo recordo
recordo una
que era com
un pare i un fill
no?
i llavors
bueno era com
que veies que hi havia
una conversa
entre aquests dos textos
el pare publicava
una cosa
referint-se a la conversa
amb el fill
si
si
si
si
si
si
no
hi havia textos
que jo crec que
bueno la majoria
també ens va sobtar
de que
eren molt personals
eren molt reflectius
i la gent
firmàvem el seu nom
perquè nosaltres
donàvem la possibilitat
de que
si volies
podien
posar anònim
o pseudònim
n'hi ha hagut pocs
d'anònims
o en pseudònims
la majoria
encara que el text
fos molt
punyent
posaven el seu nom
sí
s'han obert
i molta gent
també van veure
que formats
que pensàvem
que s'havien perdut
com un bloc de notes
una llibreta
moltíssima gent
escrivia poesia
vam tenir poemes
no tot eren whatsapps
hi havien converses
hi havien escrits
personals
gent que simplement
escrivia per si mateixa
no
no per ningú
i això també va ser
com molt sorprenent
i molt bonic
no tot era
l'entorn digital
clar
sinó que també
vam donar
que la gent
pogués parlar-nos
d'aquests escrits
en mà
i realment
molta gent va aprofitar
aquestes estones mortes
del confinament
per escriure
els textos
a si mateixos
sobre els seus sentiments
o dedicats a gent
que estava fora
i que tenien ganes
de veure
o
perquè us enviaven
les fotografies
no d'aquests textos
o
sí d'aquests
d'aquests sí
a vegades ens enviaven
també captures de pantalla
perquè tinguessin
un històric
però
clar perquè havia d'estar escrit
i no valia dir
espera cara
reflexionant del que va passar
escrit
no no no no
era en data de confinament
clar clar
per això
no calia una mostra
que allò era realment
quan s'havia fet
no no
vam confiar-hi bastant
sí
jo crec que alguna trampa
hi haurà
que de les 100
gairebé 110 persones
la majoria ho van escriure
quan estàvem tancats a casa
i només sortíem a tirar
les escombraries
no?
n'hi ha alguns curiosos
n'estic llegint alguns
però animo també
a la gent que ens està escoltant
a que vagin
a l'Instagram
d'Expresa
i que li donin un cop d'ull
a banda d'anar
i sortir al carrer aquest
el 13 serà
o el 18 era?
bueno el dia 13
comencem a fer
la intervenció plàstica
i que com abans
no?
una mica com als anys 70
quan anàvem a
empaparar parets
no?
de manera subversiva
semblareu un partit polític
però no ho sou
no no no
però sortirem
amb la galleta
però s'infondran ai
bueno
jo ja vaig avisada
que estaríem pel carrer
que ens hi ha coses
espero que no
no home no
no ens donin
un toc d'atenció
no home no
no pues això no
sortirem amb la galleta
amb la cola
amb els papers
i estarem al carrer
puc dir que
les sis localitzacions
que encara
estem elaborant
una mica
el
la propaganda
no?
estaran
en el mercat
carrer Raval
a la plaça Canigó
a carrer Indústria
Salvador Espriu
al Maig Lluï
a la Rosa de Luxemburg
i a les bases de Sant Pere
Déu-n'hi-do
és un bon recorregut
per tot el poble
és a dir
tothom podrà anar a veure
més enllà dalt del seu barri
a fer una ruta
doncs escolteu
Carme, Mariona, Irene
gràcies per passar per aquí
pel programa
amb ganes de veure també
aquests plafons
també perquè hi vaig col·laborar
per tant algun d'aquests textos
que el meu era
si que era escrit
en el seu moment
tinc ganes
de que vegi
la llum
que vagi tot molt bé
i Carme de nou
enhorabona també
per aquesta beca
que vas guanyar
de la Fundació Carolla
i per la feina feta
sí, jo només vull dir
que realment
el projecte expressa
com tu has dit
hi ha molts noms
a darrere
molta gent
ens han quedat per dir-ne
sí
i que jo agraeixo enormement
a les 106 persones
que van confiar en nosaltres
van aportar els seus escrits
i a tota la gent
que estem
que ha col·laborat
i està col·laborant
en que aquest projecte
surti al carrer
i es faci la mostra
de veritat
que agraeixo moltíssim
també que hagi vingut
la Irene i la Mariona
perquè m'han donat suport
m'he sentit acompanyada
i gràcies de veritat
a tota la gent
Doncs mira marxem
amb aquest comiat
gràcies a les tres
i ens veiem pel poble
que vagi molt bé
adeu
i ens veiem pel poble
ràdiu de svema
98.1
i veiem pel poble
i veiem pel poble
i veiem pel poble
pel poble
i veiem pel poble
i veiem pel poble
pel poble
i veiem pel poble


i veiem pel poble


i veiem pel poble
i veiem pel poble
i veiem pel poble
i veiem pel poble
i veiem pel poble
i veiem pel poble
i veiem pel poble

i veiem pel poble
pel poble
pel poble
pel poble
i veiem pel poble
i veiem pel poble
i veiem pel poble
i veiem pel poble
pel poble
i veiem pel poble
pel poble
i veiem pel poble
глий eso pa'l
i veiem pel poble
uff, žiy, ohuk우, uff, uff, uff, uff, uff, uff, uff, uff, uff, uff, uff
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Sous demà!
!
!
!
!
!
Sous demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!