logo

La Plaça Mireia

Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com

Transcribed podcasts: 881
Time transcribed: 67d 4h 39m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

5 i 11 de la tarda, benvinguts a tots i a totes a la plaça Mireia, ja sabeu que som en directe des de Ràdio d'Esvern
i que fins a les 7 serem aquí amb vosaltres. Avui el programa l'obrim amb aquest tema de Jess Glein, es diu Don't be so hard on yourself.
I avui ens hem llevat amb una notícia una mica trista, sobretot per aquells més fans o aquells que disputen aquesta cursa
i és que tal com comentava l'Alua, el botlletí de les 5 en punt, s'ha suspès aquesta 44ena cursa de cars de coixinets,
la que seria la 44ena cursa en tota la història dels cars.
És la primera vegada que no es fa, òbviament és per motius relacionats amb la Covid,
diguéssim que la situació no es dona perquè puguin fer una cursa amb tota la normalitat
o perquè es pugui disfrutar i gaudir com seria una cursa.
A nosaltres ens sap molt greu, sincerament, perdre'ns aquest any una cursa,
un aconteixement social, cultural, podríem dir també, del poble.
I és que és veritat que després de 44 anys, de fet 43,
és la primera vegada que no tindrem aquests cars de coixinets.
Així que des d'aquí, des de la plaça Mireia,
tot el nostre suport a l'organització del Club de Cars de coixinets.
Amb aquesta decisió esperem que l'any vinent puguem celebrar llavors sí una bona cursa
i que puguem gaudir-la tots plegats.
I dit això us faig un breu resum del sumari del programa d'avui.
Dimarts 22 de setembre començarem amb una entrevista a la Júlia Brey.
No sé si us sonarà el seu nom, almenys la seva veu, segur que sí,
perquè va passar per aquest programa fa uns mesos,
quan vam fer un espai que barreja amb diferents temes,
sobretot de l'actualitat juvenil.
Doncs bé, aquesta estudiant universitària està creant, o ha creat,
de fet el projecte Candy, és un projecte, és un curtmetratge
que es va escriure durant el confinament a través de les xarxes socials,
compartint-ho amb altres amics i amigues de la carrera.
I avui sabrem què és aquest curtmetratge i, més enllà d'això,
de quina manera estan intentant, doncs bé,
recaptar diners per poder-lo dur a terme.
Parlarem també d'aquest bearcami que tenen obert
i que, de moment, sembla que van ben encaminades
perquè tenen 2.000 euros dels 3.000 que necessiten.
Seguirem amb l'espai de podologia amb la Teresa Montero,
la nostra podòloga.
Avui parlarem de les lesions a la pell
que són causades per diferents virus.
Quin tipus de virus poden causar aquestes lesions
i, com sempre, com poder prevenir-ho i com curar-ho.
I acabarem el programa parlant d'actualitat social i Covid
amb l'advocat, amb el Joel Raguant.
I tot això sempre a nit amb bona música
com aquesta que obria avui el programa.
I, com no, la campanya sense anar més lluny.
Avui escoltarem l'entrevista a la Cistelleria Ballart,
al carrer Bona Vista.
Segur que us sona, hi heu passat, segur que sí.
Avui l'escoltarem.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Bona Vista.

Bona Vista.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, hi ha molta feina al darrere?
Ui, i tant, i tant!
Mira, porto fent això des del juny o així, des del maig.
Déu-n'hi-do!
Ara volem saber una miqueta més d'aquest projecte, un projecte, es diu Candy aquest curtmetratge,
un projecte que vas escriure, no?
No sé si tu sola o amb algú més durant la quarantena, durant el temps de confinament.
En quin moment et vas plantejar escriure Candy?
Doncs, bé, jo portava uns mesos de confinament, ja, i entre l'avorriment i tal, jo ja tenia en el cap fer un guió i tal, i no sé, va sorgir una mica d'estar tantes hores amb mi mateixa i amb el meu cap.
I aquesta Candy, entenc que és una noia, una persona?
O sigui, realment, Candy és com els dos noms dels personatges de curt, que són Candela i Diana.
És un xipeu.
Val, i aquestes dues joves noies, entenc, què els hi passa per entendre una miqueta la sinopsi?
Doncs, bàsicament, és la història de dues noies, aquestes dues noies, que han passat un estiu juntes a una casa de la Costa Brava i tal, i arriba el moment de tornar a Barcelona i començar la uni, tot el que és al principi de curs, i res, tenen dubtes de si volen començar la uni, de què fan amb la seva vida, i res, una mica això és aquest problema que tenim tots, ens toca triar.
Clar, és una mica, podríem dir, autobiogràfic, en el sentit que potser tu t'hi has sentit reflectida en alguna vegada?
Sí, realment, bé, realment, ve d'un estiu que vaig passar jo amb una amiga, que va anar a França, i durant un temps vam estar pensant de deixar-ho tot i anar a viatjar al món, durant un any.
Però clar, després vam tornar a Barcelona i ens vam trobar amb tots els impediments d'això.
I es va quedar amb res, al final.
Es va quedar amb res, però ara, a través d'aquest curtmetratge de Candy, intentes donar-li potser vida a personatges que vulguin traslladar això, de moment en format curtmetratge?
Sí, sí, sí, és com, no sé, és una cosa que em va quedar molt a dintre, crec jo, perquè és una cosa que mai vam arribar a fer, i mai vam parlar entre ella i jo.
Llavors, res, una mica una canalització del que vaig sentir jo en aquells dies, i ja ho saps, una mica això.
Entenem ara que la Candela i la Diana són les protagonistes, al darrere està la teva mà com a guionista, com a directora, productora, podríem dir també.
Qui més hi ha dins d'aquest projecte que voleu que tingui, en fi, que es faci realitat?
Doncs, mira, ara mateix potser és un grup de 17 persones, entre 15 i 17.
I entre aquestes persones, és a dir, formeu un equip, podríem dir, de rodatge, no?, directament, us heu assignat els càrrecs?
Però, bueno, tenim un departament d'art, un departament de foto, què vol dir, l'agenda de càmera, l'agenda de llum, també tenim so, i, bueno, i tot el que forma un equip de rodatge.
I d'actius, també.
I totes aquestes persones són joves, nois i noies, no?, entenc, que segurament estan en un punt de vida universitària, o entre estudis, o ja estan treballant,
però, en tot cas, també s'hi poden sentir, com deia, reflexats, no?, en aquesta idea de sortir als dubtes.
Totalment, totalment, sí, sí, realment som un equip que som entre 18 i 28 anys, i tot són gent que ho fem de gratis, un, ho fem per pur amor a l'art,
i realment estem posant moltíssimes ganes, i crec que sortirà una cosa molt xula, perquè és realment un projecte molt pur, en aquest sentit.
Teniu, per això, obert, a part de l'Instagram, si algú que el vulgui anar a buscar, Candy Projecte, però Candy a mi, no a mi griega, no de carmel en anglès seria,
i teniu també obert aquest Verkami, que si hi ha algú també que el vol trobar, doncs pot trobar Candy, curtmetratge, a verkami.com,
teniu l'objectiu de recaptar 3.000 euros per tirar endavant aquest curtmetratge, és el que necessitaríeu, realment, per poder-ho fer tangible.
Ajà, exactament, sí, sí. Realment tots els diners que aconseguim anirant a temes de dietes, transport, i al lloguer de material, i de coses aquestes.
És que, clar, fer un rodatge és car, realment és una cosa que costa diners.
I veig que la inspiració de la Costa Brava, no?, que comentaves, també va molt lligada amb les recompenses,
o la manera com la gent pot ajudar-vos a través del Verkami, els mecenes, no?, les persones que vulguin contribuir econòmicament amb aquest Verkami,
s'emporten diferents packs, que tots tenen noms, noms de pobles o indrets de la Costa Brava, de Cadaqués, de Calella, de Roses, tot té un sentit, no?
Sí, bueno, clar, volíem fer una mica una pàgina on la gent, bueno, que tot tingués una mica com de sentit.
Llavors vam contactar amb una il·lustradora que es diu Carol Guinart, que ens va fer una il·lustració molt xula,
que també hem estampat en 2Dbacs, i res, si la gent ens posa diners, doncs el mínim que els podem donar és una mínima cosa, saps?
Clar, teniu l'objectiu de 3.000, emporteu ara mateix, que tinc el Verkami obert, i suposo que estaràs el dia també, òbviament,
2.085 euros, exactament, amb 45 aportacions, Déu-n'hi-do, i amb...
Realment sí, estem contents, estem contents.
Us falta, podríem dir, un 30% encara per arribar a aquests 3.000, teniu temps encara?
Heu ficat el deadline?
Ja falta molt poc, ja falta molt poc.
En quants dies hauríeu d'arribar ja aquests 3.000?
Doncs, deuen quedar uns 10 dies.
11 dies queden.
I de quina manera podries animar la gent que passés per aquest Verkami,
que busqués canti curtmetratge i que us aportés el que fos, no?
A partir, crec que són de 5 euros, no?
5, 15, 25, 35, etcètera.
Fins hi ha aportacions una miqueta més grans, com poden ser 500 euros.
Com els animaries a impulsar aquest projecte que neix directament des de casa,
en una època bastant complicada, també?
Bé, realment, des d'Instagram estem fent una gran campanya d'arribar a gent,
perquè, realment, des de les xarxes és molt fàcil que amb una història arribi a molta gent.
i res, una mica això, realment, si algú que està escoltant vol recolzar un projecte fet per joves
i impulsar el talent jove català ara mateix,
que entri a la Verkami i que amb 5 euros només es pot ajudar moltíssim.
I a partir d'aquí, quan tingueu ja els diners, teniu el projecte, diguéssim, estructurat, muntat,
parlant potser una mica més tècnicament les ubicacions, les localitzacions,
ho tindríeu enllestit per quan s'acabi el Verkami posar-vos les piles,
o esteu pendent d'altres temes, o també per la Covid igual ho heu d'aplaçar,
o per temes, també, del curs universitari?
No, de moment tot està bastant tensat.
Gravarem a llançar una casa molt, molt xula,
i el rodatge serà de dos dies, en principi.
I res, i ara l'únic que ens falta és acabar de tancar el tema del material i d'adretzo,
i ja està. Realment està tot bastant encaminat.
Si anem a mirar Instagram, torno a dir Candi Projecta, amb mi, no amb Igria que Candi,
com comentaves, sí que a nivell visual, a nivell il·lustratiu,
té molta potència el vostre perfil del projecte,
i a més, també s'inclou el teaser, no?,
que és aquesta bombolla sabó que va flotant per diferents indrets.
Això què vol dir? Què hem d'imaginar d'aquí?
Bueno, és simplement una mica...
amb la bombolla aquesta, volíem fer una mica d'alagullar el sentiment aquest
de somiar, de final d'estiu, què somies, els plans, què faràs,
i quan s'explota és quan tornes a la realitat.
I has d'assumir les responsabilitats del setembre, i aquestes són tu.
És el teu primer guió, entenc, Júlia.
Realment és el primer projecte que faig així, gran, i em sorprèn,
i realment estic molt agraïda a tot el meu equip,
que realment estan confiant en mi, quan és el primer cop que faig una cosa així,
però jo m'estic deixant guia bastant per al meu instint,
i jo crec que sortirà algú guai.
Perquè després vols seguir per aquest camí, podríem dir, professional,
de cosmetratges, de cinema, de guionista, potser.
I tant, jo, si funciona bé, sí.
I si no, doncs, també, crec que és...
Sí, a mi m'hi ha molts, aquestes coses.
I per anar acabant, hem comentat que ho has escrit durant aquest confinament,
que no ha estat una època gens fàcil gairebé per ningú, no?,
en diferents nivells, en funció de com ho haguem viscut, no?,
però en aquest moment és quan t'ha sortit aquest punt de creativitat,
o ja ho tenies una miqueta guardat,
i has tingut el temps de poder-ho materialitzar amb un full i un boli, o un ordinador?
Bé, jo és que vaig començar una carrera de periodisme,
i durant els tres anys que portava a ser en aquesta carrera,
jo no vaig ser molt creativa,
i jo portava, des de tota la vida, sent molt creativa,
i dibuixava, pintava, i gravava, i feia de tot.
I aquest temps d'estudiar això, que per si no és gaire creatiu,
doncs va fer que se m'acumulés dintre com una cosa que no estava traient.
Llavors, clar, quan amb la quarantena va ser un moment de parar
i de generar alguna cosa, doncs, no sé,
em va venir com la inspiració i va sortir això.
És a dir, podríem dir, o quasi bé afirmar,
que si no haguéssim tingut aquesta parada obligatòria per culpa de la Covid,
potser aquest projecte no seria, no tindria aquesta cara avui en dia,
o ni tan sols potser estaríem parlant ara mateix.
Potser, realment, no.
Exactament.
Sí, sí, fa por, però sí, és així, és així.
Perquè realment, quan no tens ningú que et pressioni,
com una universitat que et pressioni perquè faci això,
o si vas a una escola de cine i que es va entregar coses realment,
costa molt posar-se a fer una cosa creativa,
que més saps, que portarà molta feina i diner, realment.
Clar.
Falta potser una part una mica més creativa,
o més de llibertat creativa, no?
Una carrera com, per exemple, Periodisme, pel que expliques.
Sí, sí, sí.
Però, bueno.
Almenys tens també, no només la voluntat,
sinó la iniciativa de tirar endavant projectes com aquest,
que esperem que arribeu a aquests 3.000 euros de recaptació
per tirar endavant aquest curtmetratge,
de dos dies, que Déu-n'hi-do serà intens,
i voldrem saber, un cop hagi acabat aquest Verkami,
si assoliu i podeu tirar endavant,
voldrem saber després com ha anat el rodatge,
voldrem saber com ha quedat,
i, òbviament, animem també a tothom
que passi per aquest Verkami,
que busqui el càndic curtmetratge,
per donar vida, bàsicament, a la Candela i a la Diana,
aquestes dues noies,
en moment de crisi personal,
en una edat i un moment també una mica delicat,
que suposo que molta gent també s'hi veu identificat.
Sí, sí.
Doncs, Júlia, moltes gràcies
per explicar-nos una miqueta més d'aquest projecte,
que tingueu molta sort,
i a seguir tirant endavant idees creatives,
com aquesta, o les que hagin de venir.
Vale, merci.
Una abraçada.
Que m'ha ayudé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
5 i 37, seguim avançant amb els espais.
Toca parlar de podologia amb la Teresa Montero, que tenim al telèfon.
Teresa, buenas tardes.
Buenas tardes.
¿Cómo va esta tarde de martes?
Va bien, va bien.
Veu que el saludo inicial també va bien.
Va cambiando, va mejorando.
Ahí estamos.
Bueno, poco a poco.
Bien, bien.
Eso me gusta.
Teresa, vamos a hablar hoy de lesiones por culpa de virus, de distintos virus.
Lesiones, obviamente, en los pies.
Pero primeramente tenemos que hablar de qué es un virus, para entender luego los tipos.
Mira, lo primero, como bien dices, tenemos que saber que un virus es una partícula infecciosa,
que es de pequeño tamaño y es invisible al microscopio.
Entonces, ¿qué pasa?
Que ese virus actúa como si fuera un parásito y como todos los parásitos necesitan una casa,
que en nuestro cuerpo serán las células.
Entonces, muchas de las enfermedades que están causadas por virus tienen manifestaciones en la piel.
Nosotros, si os acordáis, hace ya varios programas estuvimos hablando del virus del papiloma humano.
Sí.
Que se manifestaba como si eran las perrugas plantares.
¿Vale?
Sí.
Bueno, pues dentro de este...
O sea, ese es uno, ¿vale?
Pues hoy también vamos a hablar del virus del herpes simple, que es conocido, yo creo vulgarmente, que es el herpes labial, el genital, el neonatal.
Sí.
Que tienen lo que sean también afectaciones sistémicas y tanto al sistema nervioso central.
Y dependiendo como todos los virus, el sistema inmune que presente la persona.
Cuando tenemos un sistema inmune más fuerte, es más difícil que el virus se pueda propagar.
Y si tenemos el sistema inmune o las defensas más bajas, pues es más fácil que lo cojamos.
Y este...
Y luego, por el otro...
Perdón, ¿eh?
Este tipo de herpes, bueno, el herpes simple, este virus, ¿aparece también en los pies? ¿Puede aparecer?
Suele aparecer también en los pies. Por eso lo estamos...
O sea, me pareció un tema interesante, porque como he dicho anteriormente, son los más conocidos, por ejemplo, el herpes labial.
Por ejemplo.
Y no nos...
A veces no entendemos que también pueden salir este tipo de patologías, lo que es en el pie.
Y luego, por otro lado, también hablaremos hoy del virus de la varicela zoster.
Que es...
Primero pasamos la varicela, y que si nos vuelve a dar otra vez este virus, tendremos el herpes zoster.
¿Vale?
Que se manifestará tanto con dos enfermedades, que también nombraremos para que tengamos en cuenta,
porque se dan mucho en niños pequeños, que es la enfermedad mano-pie-boca.
Y otra, que es un poco más difícil el nombre, que es el esantema purpúrico en guante y calcetín.
¿En guante y calcetín? ¿Qué es que viene vestido de smoking este virus? ¿Cómo va?
¿No?
Lo mismo.
¿Ese es su nombre? ¿En guante y calcetín?
Sí, se llama así. Es un...
Vamos, el nombre clínico es esantema purpúrico en guante y calcetín.
Pero bueno, ahora cuando lo estemos explicando que es mucho más sencillo.
Entonces, de verrugas hoy no voy a hablar porque ya lo comentamos.
Sí.
Me voy a meter de lleno en el virus del herpes simple.
¿Vale?
Y tenemos que tener en cuenta que se manifiesta la primera infección con el virus entre los dos y quince días
después de estar en contacto con él.
¿Qué es lo que vamos a notar? Vamos a notar picor, escozor, a veces dolor.
O sea, la lesión que vamos a ver en la piel es como una especie de... como de pápula.
Que la veremos que estará como...
Es que no sé cómo explicaroslo, para que lo podáis ver.
Como si fuera una ulceración pequeñita, que supura, pero luego va pasando el tiempo y se seca.
O sea, como si fuera una vesícula.
Sí, pero esto externo, o sea, que se ve.
Claro, claro, lo veremos.
O sea, cuando pasa algo de esto, el herpes, lo vemos después.
Es como, mira, como el que nos sale lo que es en el labio a la gente, que seguramente lo vemos, pero en el pie.
Que vemos que hay veces que se abre, supura un poco, luego se seca y se va.
Pues es justamente el mismo proceso.
Vale, pero esto en el pie, en cualquier zona del pie, entiendo, ¿no?
Sí.
En la parte superior o en la planta, puede ser.
Puede ser, sobre todo en el dorso de los dedos, vamos, de los casos que he visto más en ese punto.
Pero que se puede dar en todo.
¿Y estos son las pápulas, para entenderlo, o es otro tipo de aspecto las pápulas?
No, es imaginaros, como pequeñas heridas así que supuran.
Como una, la varicela, la pápula de la varicela.
Sí.
No sé si os acordáis que eran rojitas, pues no tan así.
Imaginarosla como más seca y como que supuran más.
Es como el herpes del labio, pues como si lo tuvieras en el pie, para que nos entendamos.
Vale, vale.
Vale.
¿Qué puede pasar?
Que si tenemos una recidiva...
¿Una qué?
Es decir, una recidiva, ¿qué quiere decir?
Que hayamos pasado el virus y nos vuelva como otra infección.
Vale.
Vale.
Entonces, los síntomas no suelen ser tan aparentes.
O sea, y las lesiones, además, que nos van a salir de segunda, son mucho más leves.
Vale.
Y es importante que sepamos, que como todos los profesionales nos podemos equivocar algún
día, pero es muy importante hacer un buen diagnóstico diferencial.
Y no confundir con otro tipo de patologías dermatológicas.
Porque el tratamiento todo también va a cambiar.
Claro.
Vale.
Después, tenemos que saber que se cura en unos 7-10 días.
O sea, que el tema de la recidiva no la podemos esperar.
¿Qué quiere decir?
Que no se puede...
Que puede pasar que hay personas que con el tema del herpes en el labio, que es que creo
que ahí se entiende mejor.
Si lo tienen, por ejemplo, cada dos meses tres, si encima están más estrés total,
les vuelve a salir.
Sí.
Entonces, quiere decir que no tenemos que esperar la recidiva.
Que si vuelve a salir, que no pasa nada.
Es esperable.
Vale.
Vale.
A veces, también puede ser que, claro, por lo que es la zona, porque no lo hemos tratado
debidamente, puede ser que haya una sobreinfección.
Es decir, que haya venido algún bichito, alguna bacteria y se haya metido dentro también
de la zona que está, como hemos hablado de estas vesículas.
Y que tengamos, pues eso, un aritema y demos una pequeña infección.
Y que se vaya como esparciendo un poco más por la piel.
O sea, infección encima del virus, digamos.
Lo que...
El virus está ahí.
Lo que nosotros vemos es lo que ha causado el virus.
Recuerda que hemos visto que el virus no lo vemos.
Claro.
Pero si se infecta, es decir, es una infección totalmente aparte.
Se va a infectar la herida.
Ajá.
Porque no hemos tenido, imagínate, que no hemos sabido que es un herpes o, yo qué
sé, como en la zona de pie, como suda más y tal, es más fácil que se pueda infectar.
Claro.
Vale.
Entonces se puede pasar esto.
El tratamiento que se va a llevar a cabo va a ser tratar los síntomas.
Es decir, pues si tengo picor, tengo tal, vamos a dar algo para ese picor o para esa
situación.
Pero no para tratar el virus.
Porque el virus está en la tendencia del cuerpo.
Lo que pasa es que como es que se duermen y luego despiertan.
Ajá.
¿Vale?
Y, por ejemplo, pacientes que tienen un sistema inmune que está fuerte.
Pues probablemente con una pauta de analgésicos para que no le duela y limpiar bien las
heridas con un buen antiséptico, bien sea una clorecidina o un yodo, el problema estará
resuelto.
¿Pero qué pasaría con pacientes que están inmunodeprimidos?
Pues entonces ya tenemos que dar otro tipo de medicación y combinados.
Inmunodeprimidos, ¿eh?
Inmunodeprimidos quiere decir que son aquellas personas que, por cualquiera de las razones,
su sistema inmune no le protege de las afecciones externas, de los problemas externos.
Por ejemplo, no sé si sabéis que un estornudo es que intenta como un virus entrar dentro
del cuerpo y el estornudar es una forma que tiene nuestro cuerpo de echarlo fuera.
Son mecanismos que tiene el cuerpo para evitar que nos pongamos enfermos.
O, por ejemplo, yo qué sé, cuando estamos en épocas con los cambios de estaciones,
que estamos más cansados o muy estresados, por ejemplo, ¿qué pasa?
Que nuestras defensas pueden bajar un poco. Y ahora hay mucha gente que se constipa.
Por ejemplo, claro que nos ha bajado las defensas, no nos hemos protegido, no nos hemos cuidado
y hemos podido coger un resfriado. Pues lo mismo nos puede pasar con un virus.
Yo estoy hablando hoy de esto porque son los que afectan al pie, pero que también te puede entrar...
El año pasado hubo muchos virus de gastroenteritis, por ejemplo.
Sí.
Pues esto es más de lo mismo, ¿vale?
El cuerpo no ha reaccionado ante ese virus y no lo ha parado.
Y este...
Perdona, di.
No, no, dime, dime.
Ahora os iba a introducir el herpes zóster.
Ah, vale. Eso decía. Digo, hemos hablado ahora...
Nos has comentado sobre el virus del herpes simple, que es el...
Sobre todo el labial, es el que más se conoce, pero también puede aparecer en el pie.
Y luego hay otro que también has comentado a modo titular, que es el de la varicela zóster.
Vale.
Eh...
Cuando somos pequeños, ¿qué nos pasa?
Que podemos tener una varicela, ¿no?
Esa es una primera infección y es el virus de la varicela.
Cuando este virus...
Pueden pasar dos cosas.
Que haya pasado la persona a la varicela y que luego pueda tener con el tiempo una segunda infección.
Entonces ya lo llamaríamos herpes zóster.
Que es como la varicela que sale en el adulto.
Eso no sé si...
Probablemente habrá mucha gente que lo...
O que lo haya pasado o que le suene.
O algún familiar.
Entonces...
Persona...
Es lo mismo que decir...
Eh...
Bueno...
Imagínate que una persona no ha pasado la varicela.
Y le pasa y tiene un herpes.
Pues es para saber que es el mismo virus.
También es conocido como culebrón o la culebrilla esta típica que te sale lo que es en la parte...
Sobre todo la parte de la espalda que parece que da la vuelta.
Sí, popularmente creo que se conocía como la culebra, ¿no?
Vale, pues...
Culebrilla, culebrón, culebra...
Que estamos hablando de este virus.
Que eso que decían que si se muerde la una y la otra a los dos extremos te morías y eso...
Te puedes ahogar.
Es un poco un mito, ¿no?
Sí, es un mito.
Puede ser que en algún momento haya...
Claro, pero tú darte cuenta que si tú tienes una lesión en la piel y tú no estás poniendo ningún tipo de solución
y el virus va haciendo de la suya y no se cura, lógicamente se habrá muerto esa persona por otra cosa.
O sea, porque no lo hemos cubierto...
O sea, no le hemos puesto tratamiento en el momento oportuno.
Lo que decía es que tiene un herpes y se ha muerto.
O sea, a ver...
¿Por qué?
Estamos hablando de los sistemas inmunes que son muy importantes.
Entonces...
A ver...
Es que...
Yo a veces también será porque en cáncer se dice mucho esto, ¿sabes?
Y digo, lo voy a desmentir.
No.
No pasa.
No porque tengas todo el lateral cubierto quiere decir que te vayas a morir.
No.
¿Vale?
Es un mito.
¿Hay edades quizá o franjas de edad que es más común que aparezcan estos herpes zóster?
Hay cuando...
Porque como bien hemos dicho antes, el herpes zóster tiene como dos vertientes, ¿vale?
¿Vale?
Que era la enfermedad de mano-boca-pie, que es...
Que este, si queréis, mira, lo explicamos un poquito, que eran niños menores de 10 años,
y se caracteriza por tener unas pequeñas erupciones de vesículas en las mucosas de la piel y las extremidades.
O sea, da en la parte de la boca, ¿vale?
Luego en las extremidades da en la boca y en el pie.
Ay, perdón.
Él le da la mano y en el pie.
Que sale como en pequeñas erupciones, pequeñas vesículas.
Entonces el niño va a comenzar como... con febrícula, con un poquito de fiebre,
empieza a estar un poco con malestar general, pero siempre va a ser de corta duración.
No, no es que tenga el malestar o la fiebre muy alta y durante muchos días.
Y comprobaremos o veremos que tiene las heridas en la boca, alrededor de la boca,
en las manos y en los pies, incluidos en las palmas y en las plantas.
Y suele durar entre 7 y 10 días.
Y el tratamiento es un poco más de lo mismo.
O sea, tenemos que... o sea, en función de los síntomas.
Que le pica o que le duele o la fiebre, pues vamos a tomar analgésico para la fiebre,
para el tema de picor, por lo mismo alguna crema con corticoides,
para bajar la inflamación y el picor de la zona.
¿Vale?
Luego, la otra que estábamos comentando también, es el esantema de guante y calcetín.
Que esta, sin embargo, puede afectar a adultos jóvenes, sobre todo a mujeres.
Y se caracteriza por tener una rojez, o sea, lo que es el tema de las manos y de los pies,
que estén muy rojos y edematosos, o sea, como muy hinchados.
Y también lo podemos encontrar que se extienda y se vaya a las mejillas, a los codos, rodillas,
a los muslos y a las asilas.
Lo bueno de esta enfermedad es que se resuelve espontáneamente en dos semanas.
¿Espontáneamente?
¿Qué quieres decir?
¿Que el mismo cuerpo lo...?
Sí, pasan dos semanas, empieza a bajar la rojez y el edema y se acabó.
Si acaso es algo como lo que hemos estado comentando antes,
que es una sobreinfección y tal, pues lo mismo hay que aplicar tratamiento para eso.
Pero que si no, en la mayoría de los casos, disminuye, o sea, se desaparece solo.
Y en el caso, por ejemplo, del herpes simple, que comentabas que depende del sistema inmunológico, ¿no?
Es decir, puede ser que vuelva a aparecer...
Todos.
Bueno, exacto, todos.
Que puede ser que vuelva a aparecer o que no,
pero hay algunos factores que hacen que desaparezca al 100%.
Es decir, una persona que lo ha tenido, no sé, por ejemplo, un herpes simple o un labial,
que es muy conocido, puede ser que lo haya tenido durante muchos años y de golpe desaparezca
o, claro, dependerá simplemente del sistema inmunológico.
Va a depender de eso, porque ya te digo que los virus están ahí.
Por ejemplo, mira, os pongo un caso que es mío.
A mí tuve una época muy mala de estrés y tal, y me salió un herpes en la córnea del ojo.
¿En la córnea?
En la córnea del ojo me salió ahí.
Entonces, ¿qué pasa?
Yo, que yo aparte tengo lentillas y yo me quería operar.
Pues yo, por ejemplo, ya no me puedo operar porque he tenido eso ahí y me dijeron, bueno,
en el oftalmólogo, que además podría pasar que dentro de un tiempo bajo otro punto pico de más estrés y tal, que me volviera a pasar.
Y eso impide que te puedas operar.
Y eso, por ejemplo, impide que cuando hay como contraindicación en ese tipo de cirugía que si ha padecido algún tipo de herpes, que no se puede.
Por eso os digo que los virus, bueno, estamos viviendo uno ahora mismo.
O sea, son complicados y fastidiosos.
Y que se vayan así como así, no.
Se pueden dormir.
O se pueden quedar, como bien hemos dicho, hospedados en una celulita y que todo esté bien.
Y no tristez que esté fuerte y no aparezca.
Y no se manifieste.
Pero si no, puede volver a aparecer.
En más, con el herpes zóster estamos comentando que gente que ha pasado varicela puede volver a pasar una segunda infección o una sobreinfección y que lo vamos a denominar herpes zóster.
Y puede pasar mucho tiempo con la varicela que se pasa cuando somos muy pequeñitos en la mayoría de los casos.
Sí.
Pues puede volver a pasar otra vez que el virus se active.
Y sé que quizá no es la parte que más te gusta porque pues eres podóloga básicamente y vas hacia el lado médico-científico.
Pero hay algunos remedios, como por ejemplo el ajo.
No sé si alguien o alguna vez en la consulta alguien te lo ha comentado.
Que dicen que va bien, por ejemplo, con el herpes labial.
No sé si te ha llegado mucho esta información.
He escuchado lo de la... ¿Qué es lo que me has comentado tú?
El ajo.
Eso no sé qué es.
Hoy me han dicho a veces el tema de una moneta.
Ah.
No sé.
El ajo, digo, el ajo de comida, ¿eh?
Es que no te había entendido.
Ah, vale, vale.
Estoy diciendo, ¿qué dices?
Sí, sí, un ajo blanco, con piel, ¿sabes?
Bueno, con piel.
No sé, yo el tema de los remedios caseros, no sé, no lo termino yo de...
No tienen todas mis bendiciones, vamos.
Como meter los pies en agua con sal y hacen, no sé.
Son cosas que yo no las practico ni las haría tampoco.
Pero bueno, si te va bien, ¿por qué no?
Claro.
Y, en definitiva, digamos, no hay una manera única para todos estos virus.
Obviamente, cada uno también tiene su forma de expresarse, ¿no?, o de aparecer.
Y no hay, digamos, un patrón para curarlos, al menos los que hemos comentado hoy, el simple
y la varicela fóster.
Normalmente, ya te digo, hay algunos que resuelven espontáneamente, otros que tenemos
que tratar la lesión.
Por ejemplo, el del herpes zóster.
No sé si alguno ha visto un herpes zóster que sale con...
Son como pequeñas vesículas que se ulceran, ¿no?, que se ponen como en carne viva.
Y tienen forma como de racimo de uva.
Entonces, cursan con mucho dolor y va durmiendo como la zona.
Es más gente que luego se le quita, le queda un poco como dormida la zona.
O sea, que es un virus potente.
Claro, estamos hablando del sistema nervioso, claro.
Y la persona, incluso, cuando le preguntas, te dice que puede sentir escozor, un poco de quemazón,
incluso que le pica mucho.
Y es más, mira, hay que el herpes zóster puede afectar a un 20% de la población sana
y a un 50% de personas inmunodeprimidas.
Es decir, que no tengan bien el sistema inmune, pues tienen un 50% que te pueda pasar.
Creo que entra alguien a la consulta, Teresa.
Sí, creo que entra alguien.
No sé si querías añadir algo más.
Nos quedan unos tres minutos.
Lo digo porque ya te dejamos libre, si quieres.
Sí.
¿Sí? ¿Querías añadir?
No, ¿me dais dos segundos?
Ah, sí, sí, tranquila.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
unciation.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Yeah.
Doncs tornem a tenir la Teresa al telèfon.
Como decía, últimos casi tres minutos, Teresa.
¿Y qué estábamos comentando? Yo se me ha ido.
Ah, eso, que estabas comentando que lo del herpes zóster,
que suele también resolverse de forma espontánea en dos semanas.
Pero que a veces en un 8 o un 12% de los pacientes
puede persistir un dolor crónico o una neuralgia.
Es decir, una zona de más sensibilidad y que tengamos un dolor crónico.
No, pero eso no estaba diciendo.
O sí, no.
Bueno, da igual, también lo tenía que decir.
Así que ya está, perfecto, maravilloso.
Pues Teresa, así que dejamos que atiendas tranquilamente a los pacientes
y el martes que viene seguimos hablando de otro tipo de patologías
y todo relacionado con nuestros pies, que estén sanos.
Pues me parece un plan perfecto.
Así que hasta el martes de la semana que viene.
Que tengas...
Os mando un abrazo.
Buena tarde igualmente.
Buena tarde.
Hasta luego.
Os mando un abrazo.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
anuncia que proposarà al Procicat
que restringeixin les reunions
a com a màxim 6 persones.
I també proposarà d'altres
limitacions socials també a la Cerdanya
i a Puigcerdà, on les dades són més
preocupants, Carles Conera.
Siguen ha admès que l'empitjorament de la corba de contagis
ha arribat abans del que tenien previst
i per això ha insistit en la responsabilitat
col·lectiva per frenar la multiplicació
del virus. D'altra banda, en una
roda informativa que encara està en marxa
ha admès que no hi ha consens entre
els experts en la decisió de reduir
de 14 a 10 dies la quarantena
dels contactes estrets d'un
positiu de coronavirus. Els experts
no tots opinen el mateix
això també ho haig de dir
aquest no és un aspecte de matís, aquest és
un aspecte important, per tant
jo ho haig de dir, no hi ha
no hi ha un consens
sí que hi ha un consens, sí que n'hi ha un
un, escolti que el més segur
són 14 dies, d'això
en tenim consens
ara aquí, com tot
és una balança
Argimon ha explicat que quan això es posi en marxa
a partir de la setmana que ve, dels dies
10 a 14, els contactes
estrets hauran d'estar molt pendents
de quins símptomes puguin tenir
amb aquesta mesura calculen que podran
deixar de controlar 11 contagis de cada
mil persones per contra garanteixen que
els 100 menys dies la gent
les compleixi millor
notícies breus
les autoritats comunitàries han decidit posposar una setmana a la cimera de líders europeus prevista per demà passat i divendres per un cas de coronavirus pròxim al president del Consell Europeu, Charles Michel.
ara, Michel haurà de fer quarantena. Així ho ha anunciat el seu portaveu en un missatge a les xarxes on aclareix que el Consell Europeu no s'anul·la sinó que s'ajorna als dies 1 i 2 d'octubre.
La xifra de morts per coronavirus als Estats Units ha passat de les 200.000 persones, segons les dades de la Universitat Johns Hopkins.
Des del principi fins ara ja són més de 6,8 milions de nord-americans que han estat infectats, el país amb el nombre més alt del món.
La xifra de víctimes arriba ara quan hi ha increments de casos a diversos estats, principalment a Dakota del Nord i Utah.
El mes de març passat Donald Trump va dir que si el nombre de morts estava entre els 100.000 i els 200.000, i ara s'ha passat de 200.000,
el país hauria fet molt bona feina.
Les provisions de diners per la pandèmia han fet que un de cada quatre bancs espanyols tanquessin el primer semestre amb números vermells, segons l'Associació Espanyola de Banca.
La patronal del sector calcula unes pèrdues totals de més d'11.500 milions d'euros que les entitats han destinat bàsicament a resoldre els efectes econòmics del coronavirus
o que han reservat per compensar els efectes futurs.
Els pitjors resultats durant els primers sis mesos de l'any els ha registrat el Santander, seguit del BBVA.
Llum verda a una futura llei espanyola que sancioni l'amorositat entre empreses.
El Congrés ha aprovat començar els tràmits per redactar una normativa que multi els empresaris que incompleixin els terminis de pagament.
La iniciativa l'ha presentada Junts per Catalunya, que ha demanat tenir-la enllestida a finals d'any o a principis de l'any que ve.
L'acte central de l'Assemblea General de les Nacions Unides evidencia més que mai l'aïllament mundial dels Estats Units i el lideratge creixent de la Xina,
país que demana que s'enforteixi la solidaritat global en la lluita contra la pandèmia.
El president nord-americà, de la seva banda, acusa Pequín d'haver propagat el virus i reclama al món que passi comptes amb la Xina.
Washington, Jenny Lofano, bona tarda.
Hola, bona tarda. Discurs de només set minuts de Donald Trump, tot en clau purament domèstica i amb un missatge clau.
La Xina és la culpable de la propagació de la pandèmia arreu del món i se li han de demanar responsabilitats.
We must hold accountable the nation which unleash this plague onto the world, China.
El revers del discurs de Trump l'ha ofert el president xinès, Xi Jinping, amb un Parlament de 14 minuts
on ha demanat reforçar la cooperació i la solidaritat mundials per lluitar contra la pandèmia, rebutjant la seva politització.
Any attempt of politicizing the issue or stigmatization must be rejected.
Un discurs que s'alinea amb el del secretari general de l'ONU, Antonio Guterres,
que ha denunciat el fracàs del populisme per lluitar contra la pandèmia.
Jenny Lofano, Catalunya, Ràdio Washington.
Els teatres privats perden 30 milions i mig d'euros només a Barcelona
des que van tancar a causa de la pandèmia.
El sector qualifica la xifra de catàstrofe.
Per cert, d'aquí a poques hores engeca oficialment la temporada amb la gala Catalunya Xecaltaló
des del Teatre Victòria de Barcelona en una nit presentada per Sílvia Baril i Antonio Díaz, el Mago Pop.
Per cert, parlant de nits especials, els premis literaris de Girona s'atorguen aquest vespre a l'auditori
en una gala marcada per les limitacions, com no podia ser d'una altra manera per la pandèmia.
Per segon any consecutiu, el gruix de guanyadors es van anunciar el juny,
i així els llibres premiats ja seran demà mateix a les llibreries.
Explicat això, en aquests moments hem d'estar molt pendents del trànsit.
Hi ha incidència, Célia Quintana.
Bé, doncs, bona tarda.
A banda de les retencions habituals que hi ha aquesta hora per intensitat,
alerta si heu de circular per les carreteres del Vallès Oriental o al Maresme
perquè poden caure tempestes fortes locals de Calamar-se i ben fort.
Encara, de fet, queda un carretallat a les 17 a la Garriga, sentit Barcelona, per vessar els d'aigua.
La carretera ha estat ben bé una hora tallada per aquest motiu.
Hi ha embús d'ataga manent a la Garriga i també afecta la Nacional 151 Z.
I, pel que fa al transport públic, continua aturada la circulació de trens a la línia R3
entre la Garriga i les franqueses perquè les fortes tempestes han afectat les instal·lacions a la infraestructura.
Quan hi hagi disponibilitat d'autobusos, es farà servei alternatiu per carretera.
Retards de 15 minuts a la línia R1 entre Malgrat i Mataró
per haveria del sistema de senyalització a Canet.
Célia Quintana, Catalunya Ràdio Equip Viari.
Esports, Jordina Terrer.
El Barça espera resoldre en les pròximes hores les sortides de Semedo i Luis Suárez.
El traspàs de l'Uruguai a l'Atlètic de Madrid es complica
perquè el Barça no vol reforçar un rival directe.
Per cert que l'Atlètic de Madrid activa el protocol de la Lliga pel coronavirus
arran del positiu del defensa uruguaià José María Jiménez.
Artur Vidal ja és oficialment nou jugador de l'Inter de Milán.
El migcampista xilè marxa amb la carta de llibertat,
tot i que el Barça podria cobrar un milió d'euros
si es compleixen algunes variables establertes en l'acord de traspàs.
D'altra banda, el club blaurana també ha traspassat
el central del filial Jorge Cuenca al Vila Real
per dos milions i mig més quatre en variables.
Els blaurana debutaran precisament aquest diumenge
contra el Vila Real al Camp Nou en la tercera jornada de primera.
A segon, el Girona ha presentat el porter Cusovar,
Aregenet Moritz, de 21 anys, cedit pel City.
El club gironí també ha fet oficial la sessió de Mojica a l'Atalanta italià.
I les proves realitzades al central del Sabadell, a l'Aixcoc,
confirmen que té una lesió muscular del vas extern de la cama esquerra.
Al Capitar, l'equinat estarà diverses setmanes de baix.
Els ballesans també han renovat avui per dues temporades
el jove de 18 anys, David Stals, que ja forma part del primer equip.
I la Fiscalia Suïssa demana 28 mesos de presó
per Nasser Alkelaifi, president del PSG i de Veïn Esports,
i tres anys de presó per l'antic número 2 de la FIFA,
Geron Balke, arran d'una investigació sobre drets televisius.
Són les primeres penes de presó a Europa,
després de diversos empresonaments als Estats Units
de dirigents del futbol llatino-amèricà
en una fer de corrupció del futbol mundial
que s'investiga des del 2014.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa l'Ua López.
S'ha suspès per primer cop a la història de Sant Just,
la tradicional cursa de cars de coixinets.
Així ho deien en un comunicat oficial de l'organització ahir a la nit.
La cursa, prevista aquest any pel segon cap de setmana de novembre,
ha estat cancel·lada ja que, segons la pròpia organització,
era impossible de celebrar degut a les condicions actuals de pandèmia.
Aquest any havia de ser la 44è edició.
Les curses de cars de coixinets van néixer l'any 1976,
quan un grup de nois i noies de l'agrupament Escolta Martin Luther King de Sant Just
van decidir crear un nou joc per divertir-se.
La primera competició es va celebrar a la tarda del 1977,
i degut a l'èxit que va tenir, el 1983 van decidir crear una comissió organitzadora independent.
Des de llavors l'organització no havia descansat mai,
fent possible cada any aquesta cursa tan important pel poble.
Malgrat tot, des de l'organització demanen estar atents a les xarxes socials,
ja que, si bé no hi haurà cursa,
volen celebrar amb totes i tots aquelles dates,
mantenint l'esperit de cars i escalfant motors per a la propera cursa,
el novembre del 2021.
I des d'ahir ja és possible apuntar-se al nou curs de l'agrupament Escolta Martin Luther King.
Serà amb l'horari de 6 de la tarda a dos quarts de 9 del vespre al seu local,
al carrer Major número 17.
L'agrupament farà la tradicional sortida de Pas de Branca aquest cap de setmana
i donarà inici al nou curs el proper 3 d'octubre.
Un curs asseguren amb una normativa molt semblant a la de les activitats d'estiu
i, fins i tot, tal com deia un dels membres de l'agrupació,
una mica més permissives.
Tot i així comptaran amb nous reptes en les activitats de lleure,
com ara l'ús en tot moment de mascareta.
Per altra banda, des de l'esplai ara mateix,
diuen estar pendents de la normativa corresponent,
que, tot i que havia de sortir el passat 11 de setembre, encara no ho ha fet.
És per això que, malgrat encarar aquest any amb moltes ganes i voluntat d'adaptació
a la situació actual, les monitores i monitors han preferit endarrerir
les dates previstes per a les inscripcions i l'inici del nou curs.
D'aquesta manera, pretenen començar el curs de la manera més segura possible.
Sobre la inscripció per al curs de formació per al voluntariat d'en bici sense edat,
que es durà a terme el proper divendres 9 d'octubre.
La iniciativa en bici sense edat va començar la seva activitat a Sant Just d'Esvern el 2018,
arran d'una prova pilota acollida i impulsada per l'entitat Sant Just Solidari
i amb el suport de l'Ajuntament.
L'horari del curs serà de dos quarts de sis de la tarda a dos quarts de vuit del vespre.
I segons les condicions de la pandèmia i la quantitat d'inscrits,
el curs teòric es durà a terme o bé a l'oficina de Sant Just Solidari,
situada a l'edifici de les escoles al carrer Montserrat número 2,
o bé en format virtual.
A part d'aquesta primera sessió teòrica,
el curs també constarà d'una primera pràctica conjunta.
La inscripció és totalment gratuïta, però l'aforament és limitat.
I això està tot per les sis.
Tornem amb més informació als Sant Just Notícies de les set de la tarda.
Molt bon dia.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
És una cosa molt dura, eh?
La pujada de l'Iva...
Toma està marxant pel costat de feina i deus que són gent més o menys preparada.
L'única solució jo veig és que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cal posar optimisme a on n'hi ha.
El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
Que sigui, que sigui, que estigui davant.
El principal són els interessos de Sant Just.
Sempre és certa cosa a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta.
Perquè hi ha esperança, no?, si es fa bé.
Just a la fusta.
Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
txuja.
Moltes gràcies.
Varground they be meu fills.
Tu saps, guοι.
Ar disseminar un nó.
Mar dobrem los telares wensos sitter.
Sintornitzas dámara wensos ver-te.
Perdat de Sant Just.
Ver definitely,'mげ.
Barregues перемòmol.
RAK.
RAK.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
No, no, no.
Som una bona colla.
I tant.
Passigolla.
Passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda a Ràdio d'Esbert.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encuentres mal o alguna cosa?
Socorro!
A veure, hi ha alguna icona d'una ampolla de plàstic aquí?
No.
I d'una llauna?
I d'un bric?
Els envasos de plàstic, les llaunes i els brics que llences al gris no van al gris.
I ho saps?
Van al groc.
Ciutadania, empreses, institucions.
Reciclem bé.
Separem bé.
Generalitat de Catalunya.
Col·labora a Ràdio d'Esbert.
012.
La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012.
La Generalitat al teu costat.
Ràdio d'Esbert.
Ràdio d'Esbert.
Ràdio d'Esbert.
Ràdio d'Esbert.
Ràdio d'Esbert.
Ràdio d'Esbert.
Ràdio d'Esbert.
Ràdio d'Esbert.
Ràdio d'Esbert.
Ràdio d'Esbert.
Ràdio d'Esbert.
Ràdio d'Esbert.
Ràdio d'Esbert.
Ràdio d'Esbert.
6 i 19 d'aquesta preciosa, meravellosa tarda d'avui dimarts 22 de setembre.
Tenim el Joel Reguant al telèfon.
Joel, bona tarda.
Molt bona tarda, Sant Just, com esteu?
Molt bona tarda on estiguis.
Estem bé, estem bé.
On tenim a tu ara?
C17.
Altura de l'Atenella del Vallès o Llerona.
Farem territori, avui també veus?
Carai, sí, sí, sí.
Sé que et preocupava algun tema meteorològic, potser, d'una pluja?
Sí, molt.
Perquè estava pujant, bé, estic al cotxe, no?
I han dit que la Garriga ha plogut tant.
I clar, jo he de passar per allà per anar a Roda de Ter.
I clar, dic, carai, això aviam si hauré de baixar i agafar una llanxa per travessar aquell tros.
Doncs esperem que no, esperem que no.
Però, si hi ha alguna informació de Twitter a última hora, te la comunico.
Doncs sí, mira...
I si no, un altre meteoròleg de referència, també, eh?
Ara mateix, mira, ara mateix, acabo de veure un tuit de Meteo Congost que diu, inundacions a la Garriga més de 100 mil·lilitres en una hora.
I les imatges són d'aigua fins als genois, eh?
Val, m'estic acostant.
Si veig que he de baixar del vehicle i ramar, us avisaré.
Us avisaré, perquè, a més, el meu vehicle és baix.
Val, doncs, vinga, us seguirem en directe, però, Joel, per favor, eh? Precaució.
No, però això pot estar molt bé. És un nou concepte de ràdio.
Sant Just d'Esvern entra a una nova fase.
Ara comentem secció política i jurídica i Covid, ara ja.
I, a més a més, meteorologia en directe, saps?
Si és el moment, saps si és com allò del FACS que va agafar una moto i passejaven per Barcelona al confinament?
Doncs és el mateix.
Vinga, va, doncs ho anirem seguint, bàsicament.
I anirem seguint altres temes com el que acaben de comunicar ara mateix, feia uns minuts,
quan hem connectat amb Catalunya Ràdio, ara sembla que les reunions ja no seran ni de 10 persones, seran de 6.
És a dir, ara l'amic xungo serà el 7.
L'amic 11 passa al 7.
Sí, sí, sí, sí.
Per cert, Mireia, això un altre dia ho farem.
Perquè també jo vaig pensar en tuits, no?
Com a community manager d'una entitat penso tuits per fer.
Una setmana podríem preguntar, com ho veus, qui ha estat l'amic 11, l'amic 16 i ara l'amic 7 de cada grup.
Això pot trencar grups d'amistats, eh?
Sabem, no?
Sí, però ha passat, eh?
Sabem que ha passat, això.
Ha passat, això?
Hem viscut aquesta...
Clar, quan vam començar la desescalada i vam passar els grups de 10, hi havia l'amic número 11.
Després, quan vam passar els grups de 15, hi va haver l'amic número 16.
Ara, la Generalitat proposa, o sigui, el Procicat, en aquest sentit, proposa reduir els grups de 10 a 6.
Per tant, l'amic o amiga que no podria anar-hi seria el número 7, eh?
Això no està aprovat.
Vull dir, compte, és només una proposta que llançarà el Procicat i que, evidentment, s'ha d'aprovar.
Si, finalment, pel que sigui, és rebutjat, doncs no s'aprovaria.
Però, normalment, tot el que es proposa sol acabar veient la llum, no?
Sí.
Estar aquí, que s'estan que baixi com més millor l'índex de contagis, la cadena de contagis que hi ha, i, evidentment, si et coneixen el nombre de contactes que tu puguis tenir amb persones,
doncs és més fàcil que sigui encara, doncs...
Més difícil, quina frase m'ha sortit?
És més fàcil que sigui més difícil, no?
No sé, l'alcalde que creu que sigui el veïn o su...
No? Seria això, eh?
Sí, sí. Anem a reformular-la, no?
Vinga.
Si els contactes tinguis, més difícil és que sigui una cadena de contagis àmplia, no?
La restringeixes més i, per tant, és més difícil.
Tu t'hi...
Comunico als presents que acabo de travessar la zona de la Garriga, i que sí que hi ha molts vehicles parats, però que allò he passat perfectament.
Sí, no t'has quedat anegat, eh? Perquè les imatges, si després pots mirar-ho al Twitter o a qualsevol altra xarxa...
Després...
Exacte.
De moment, habitants de Sant Just, he passat perfectament.
Anava a comentar també que precisament avui tenim aquesta notícia, però en tenim una altra que és certament positiva, també aprovada pel Procicat, una nova mesura, i és que els teatres, els cinemes i les sales de concerts amplien el seu aforament fins al 70%, òbviament, amb totes les limitacions i neteges, etcètera, etcètera.
A més a més està bé que comencem a dir els serveis essencials, també la cultura.
La cultura segura.
Estic segur que no haguéssim sortit massa bé del cap d'aquest confinament.
No. Si hagués estat només pel futbol, tampoc, eh?
És que no n'hi havia, tampoc. Per tant, el confinament ha estat, per dir-ho així, l'entítesi del que és l'espècie humana, no?
L'espècie humana és social per naturalesa i, per tant, això ha estat duríssim en aquest sentit, no? De fet, no ho sé vosaltres, però en cada dia d'avui es fa molt estrany tenir pocs contactes amb la gent, que no ens puguem donar la mà, que no ens puguem fer una abraçada, que aquestes coses que potser teníem tan interioritzades i que mai hi havíem donat cap mena d'importància i que passen.
A mi em passa, doncs, quan vaig a veure els meus avis, que no els puc tocar. I inclús la meva àvia l'altre dia m'ho va dir. Diu, començo a estar una mica farta que portem sis mesos i no t'he pogut abraçar.
Dic, bueno, mira, sí, té tota la raó, però és que no puc fer-ho. No per mi, parella, però clar, això funciona així. Deixa'm donar una dada, ara que parlem, no?, de la gent gran, la gent jove, una dada en aquest sentit és positiva i també va una mica lligada amb tot això que hem dit de les escoles, dels col·legis.
Els nens i nenes de sota de 15 anys, eh?, inferiors a 15 anys d'edat, perdona, que han tingut complicacions o que han tingut un coronavirus greu, són de dos de cada 100.000.
És a dir, una raó molt baixa, molt, molt baixa. Per què ho diem? Perquè sé que estem molt atents aquí a tot el que passa amb el tema acadèmic, amb el tema de les escoles,
i el que s'ha de dir avui és que, per norma general, els nens potser et poden transmetre, que no són els més transmissors, però poden transmetre,
però és veritat que són els que menys complicacions tenen, no?
T'he de dir que un dos a cada 100.000, encara n'hi ha dos de masses, pel meu gust, però és una ràtio baixa,
i com a mínim, doncs, aquesta tranquil·litat de tots els pares i mares, viets, avis, àvies, el que sigui, que ens estan escoltant,
doncs, de què els nens i nenes són, per dir-ho així, els que presenten menys problemes.
Aquesta indícia, per cert, l'ha dit avui el senyor Gimón, aquí, per cert, m'agrada molt quan parla,
ja sé que aquí no té res a veure, però crec que és molt gràfic quan explica, i molt didàctic, Mireia.
No sé si compartim l'opinió, però...
Comparteixo opinió. És que tenia el cap ja posat en el següent tema, eh?
Estava intentant averiguar on tenies la cluenda, no? Allò de... Com és la frase aquesta que fa servir sempre?
Quina frase?
Sempre hi ha com una cluenda, no?
Ahí lo dejo, que això és la de bolle.
No, hi ha... I si res... Ai, no ho sé. Hi ha una frase que sempre fa servir com a cluenda del tema.
Sí, si hi ha novetats ja en parlarem, o hi ha un dia en parlarem, o hi ha alguna cosa així.
Estava esperant, eh? Ja m'has mal acostumat.
Si aquests tics mecànics que tenim, quan tu... Clar, un mateix no se'ls coneix.
Llavors, quan algú altre els hi vol treure, els hi vol dir, escolta, tens això,
si no saps dir què és, no et ve el cap, perquè tu no ho tens a dintre del cervell que fas això.
Perquè estem entrant més en la part oratòria, comunicació política, comunicació no verbal,
no verbal, en aquest cas, tots aquests llenguatges, no?
Que, per cert, parlant de comunicació no verbal, anirem també a un dels temes que tenim, no?
Sí.
A sobre la taula, com és aquesta cinera que teníem.
Sí, senyor.
Entremig volia posar un altre tema més lèxic, ara que parles de comunicació, no?
Tenim una enquesta, Joel.
Vam fer una enquesta el divendres passat.
Va anar molt bé, s'ha de dir que va anar molt bé.
Vam tenir, inclús, ajuda, eh?
Sí, sí, sí, vam tenir l'ajuda del Màrius Serra, que, a més a més, la part bona,
més enllà del Piqué Sa i del Nord, que podíem tenir nosaltres dos aquí, d'aquí, com es diu.
Molt Sa, molt Sa.
He estat, he estat, he sigut, no?
Sí.
Aquestes tres expressions, que, per cert, totes tres són vàries.
Cert.
Això va quedar molt clar.
És que anava a dir la correcta, però no és així, la correcta són totes.
La potser més usada, no?, la que està més reconeguda és la he estat.
Però l'enquesta Begonyal has sigut tu, eh?, amb un 47%, eh?, de vots.
Sí, ho vaig atendre, això, perquè potser és la que menys utilitzo jo, personalment, no?
Tu sóc que dius E7.
La meva zona és E7, sí, nosaltres ho diem així.
Llavors em vas demanar que te'n proposés una altra de la meva zona, no?
I l'he buscat.
Aprofito, perquè com que demà a Roda de Terra és la seva festa major,
sí, doncs he anat a buscar una expressió molt de casa, no?,
molt del poble, molt dels amics del poble, per dir-ho així.
De fet, els amics de tota una vida, per dir-ho així.
I jo em vaig xocar molt quan vaig aterrar a la ciutat de Barcelona,
a estudiar a la universitat,
que aquí dèiem una frase,
quan tu dius què fas, es pot dir així, finament, què fas,
es pot dir una mica més brut, i és què fots,
o es pot dir a la Osonan Way,
que es diu, o la Roda de Ter Way,
però jo crec que es fa servir a tot Osona,
o es pot dir què cardes,
que és l'expressió més dura, per dir-ho així.
Però això seria en forma interrogatori o exclamació?
O les dues coses?
Les dues coses, però s'utilitzaria més en exclamació.
Què fots, què fas, o què cardes?
I és que aquesta paraula, clar, una carda,
una carda és l'aparell que servia per netejar la llana.
Llavors, sí que és veritat que tu normativament,
o no, això que deies tu lèxic, tu ho mires i no té res a veure.
Però la paraula cardar, a nivell d'Osona, de la meva comarca,
és una paraula super extesa, que s'utilitza per tot,
i que, per dir-ho així, aquí a la zona metropolitana,
la zona de Barcelona, seria l'equivalent al fots.
Ens han ben fotut, què estàs fotent?
Doncs aquí nosaltres hi posem la paraula,
si volem anar a un punt més dur,
la paraula cardar.
Què ens ha encarnat, què ha encarnat, aquestes coses.
Doncs tens l'enquesta més que preparada, Joel,
ara mateix amb el clic aquest final ja se'n va volant directament al Twitter,
saps que també la pots compartir,
i a veure si Màrius Serra en algun moment també ens dona una petita ajuda.
Etiqueta-la, ja està.
Sí, l'etiquem també, l'etiquetem, que digui.
Clar que sí.
Això és maco.
El lèxic de cada poble és molt bonic.
És la riquesa.
Em sembla que aniré pensant alguna tant en tant.
No sóc el més expert en aquestes coses,
però bé, com que el president Torra ha posat de moda
el lèxic català, no?, maldó de tros de Quorniam,
doncs no està de més que recuperem aquestes expressions nostres.
Per exemple, tu sols dir alt com un Sant Pau, no?
Sí, o més alt que un dia sense pa, també.
Sí, també, també és vàlida.
Però jo a Rodatera la gent més gran havia sentit alt com un Sant Jim,
que no és que...
És una frase que la meva generació no l'utilitza
i la dels meus pares tampoc.
Però la gent més gran del poble sí.
I és com curiós, no?
Vaig preguntar, evidentment.
vaig aprofitar alguns membres de la família
per demanar-los expressions d'aquestes una mica locals,
per dir-ho així, per venir aquí al programa.
I ja veus que aquesta em va sobtar moltíssim.
Vaig pensar que era impossible tirar-la en una enquesta
perquè com un Sant Jim ni jo ho utilitzava.
Dic, ostres, aquesta és una mica...
No sé si l'havies sentit mai.
Segurament, però no s'utilitza massa, jo crec, aquí, eh?
No.
Terra Sant Justenques?
Jo t'he donat avui una de les expressions més típiques
de la comarca d'Osona.
I aquesta la llencem i, si vols, anem a la comunicació política,
que és la que ens importa aquí,
amb la cimera aquesta famosa
entre Pedro Sánchez i Diaz Ayuso,
president del govern i president de la Comunitat de Madrid,
respectivament, si et sembla.
Però hem de parlar també d'aquesta posada,
podríem dir, exagerada posada en escena.
Aquesta part també l'hem comentat, no?
Una mica?
Correcte, correcte, correcte.
Ens donaria per una altra enquesta o una pregunta oberta.
Sabeu quantes banderes hi havia?
Sabeu un número?
Ha guanyat a Trump, a Donald Trump,
amb les seves posades també en escena a la Casa Blanca?
No he comptat les de Trump.
No les he comptat.
Certa és que allà hi ha més tradició a fer-ho.
Llavors, no és que justifici,
però sé que és veritat que és més còmode veure.
Aquí, tanta bandera té un indicatiu.
L'indicatiu se sol utilitzar per cimeres.
I poso, per dir-ho així com a exemple,
per qui vulgui buscar-ho,
que em miri quan hi ha cimeres en altres països.
La notícia, no?
El govern espanyol reuneix amb el govern francès,
i tal, i tal, i tal,
i veureu que hi ha banderes.
Com a mínim dues, una de cada país.
Com a mínim.
I normalment també hi ha la vela de la Unió Europea.
tantes dóna molt sensació de míting o de cimera molt bèstia,
per dir-ho així, no?
Quan es reuneixen no sé quants països de la Unió Europea,
hi ha com a mínim una de cada país,
però a vegades n'hi ha com a mínim dues o com a mínim tres.
Llavors, aquesta posada en escena,
i us ho dic la dada,
24 banderes,
que no són poques, 12 i 12,
24, són moltes,
donava aquesta sensació de cimera molt important, no?
Evidentment, això està pensat.
No és que sigui quelcom que,
mira, tenim aquí 12 banderes, què fem?
No, posa-la allà...
No.
Està pensat.
Vol donar aquesta imatge.
Recordem que ara mateix la Comunitat de Madrid es troba
en un gravíssim problema,
perquè té molts casos.
l'índex de contagi està superant
i per molt els ombrals per mesos.
Les mesures es van aplicar ahir dilluns,
és a dir,
es va deixar de coll el virus tot un cap de setmana,
de regal,
i es van aplicar ahir.
Tampoc es que hagin set les mesures més estrictes al planeta,
per tant, ni les comentarem
perquè no són especialment fortes.
I també,
si mireu la polèmica que hi ha hagut al Teatre Real de Madrid,
doncs entendreu que
això dels teatres que deies abans, Mireia,
cada comunitat ho ha fet una mica com ha volgut.
I la Comunitat de Madrid,
que en té tants,
doncs permetia un apurament
que aquí a Catalunya no es permetia
i tenim molts menys.
Però hi ha hagut un parell de reaccions polítiques
arran d'aquesta cimera
que sí que m'agradaria comentar.
I ara entendreu per què,
per dir-ho així,
he passat una mica més
de puntetes sobre les mesures.
Hi ha hagut una reacció del president,
Quim Torra,
que ha recomanat
no viatjar a la Comunitat de Madrid.
Bé,
com pots suposar,
aquestes declaracions
han caigut com un gerro d'aigua freda.
I, per tant,
hi ha qui s'ha enfadat molt,
la vicepresidenta del Govern Central
ja s'ha enfadat,
i en Ayuso...
Ximó Puig ha estat encara més contundent,
però això no ha transcendit.
Però ha estat encara més contundent
el president de la Comunitat Valenciana.
I si seguim mirant,
això de no viatjar
a la Comunitat de Madrid,
resulta que avui
surt una recomanació
als madrilenys,
siguin ells mateixos,
que si no és imprescindible
no surtin de casa.
Són aquells detalls
de comunicació política
que estem comentant
de...
El president Torra
diu una cosa,
se'l critica,
però no s'actua
en conseqüència.
Perquè, per exemple,
aquest estiu
hi van haver molts països
que van dir
no viatgeu a Catalunya.
I va haver una reacció
per part del govern espanyol
dient que no estigmatitzar.
No.
Llavors, bé,
no vull treure
cap mena de conclusió.
És una reflexió
que deixo a l'aire
per qui la vulgui agafar,
però és cert
que hi ha hagut
dos discursos.
Animo a qui vulgui
escoltar el del president
Ximó Puig
i que cadascú
prengui les decisions
que consideri
amb el que veurà.
Estarem sobre això sí
de la Comunitat de Madrid,
més que res,
perquè aquestes mesures
que s'han aprovat
que no són suficients
s'hauran de modificar
aquesta mateixa setmana.
De fet,
la pròpia Catalunya
està alertant
d'un augment
de contagis
i ja estan extremant
les mesures
ja s'estan tornant
a reunir
el que tu deies
de l'amic número 7.
Ara no ens reunirem 10,
ens reunirem 7 persones.
Vull dir,
no...
I a més a més,
ho lligo
amb un altre tema,
no?
Comencen els esports
d'equips
que vull dir
que tots els nens i nenes
que ara han tornat al col·le
tornaran a les competicions esportives,
que és important
la pràctica de l'esport,
però que tindran
aquest altre nucli,
els grups bombolla,
els extraescolars,
on ara
els que jugaran
amb equips,
jugaran contra altres equips,
evidentment, no?
Vull dir,
que ens estem arribant
a un moment
que pot ser important
de cara a veure
com es comporta la pandèmia
i de com l'estem afrontant
nosaltres.
Un altre...
Està clar.
Un altre dels temes
és...
És a dir,
com planteja
també la comunitat
de Madrid,
com afronta,
podríem dir,
aquest empitjorament
de la curva,
dels casos positius
i les persones
hospitalitzades.
Potser aquesta cimera
ha estat més simbòlica
que no pas
potser efectiva, no?
És més opinatiu
aquest punt,
però el que volia referir-me
és que la situació
la tenen,
podríem dir,
pitjor,
però tenen
la mateixa situació mèdica,
tenen els mateixos metges,
tenen el mateix diner,
el mateix,
no?,
vol dir,
el mateix fons
i podríem dir
que el mateix
inclús marc legal
que abans
de la reunió
de presidents.
Per tant,
no sé
quin punt evolutiu
pot haver-hi
o positiu
pot haver-hi,
no?,
amb aquest còctel
que acabo de dir.
És el que tu deies,
hi havia una part
molt important
de simbologia, no?,
també aquesta aposta en escena,
aquestes banderes,
aquest reconeixement
i hi havia una part
també del discurs
de la presidenta
Díaz Ayuso,
no,
dient que,
bé,
va venir a dir,
no?,
que Espanya,
Madrid és Espanya
i si en Madrid
no hi ha,
aviam,
que sí,
que sí,
que és la capital,
que és una de les regions
més importants,
que no menys tindrem pas,
però,
aviam,
és cert que cada regió
té les seves peculiaritats
i que evidentment
ara mateix
estem parlant també
d'un tema
de contagis,
no?,
llavors,
cert és que,
per exemple,
s'ha aprovat avui,
això no ho havíem comentat,
que la quarantena
ha passat de 14 a 10 dies
i aquest és un criteri econòmic,
no és un criteri
epimediològic,
és difícil també
aquesta paraula,
epidemiològic,
no?,
epidemiològic,
correcte,
és un criteri econòmic,
no és un criteri mèdic,
vull dir,
és veritat
que l'economia
també juga el seu rol aquí
perquè al final
és important també,
estem ficats aquí
al mig
d'una crisi econòmica
brutal,
una crisi sanitària
i com a societat
també estem afrontant
moltíssims reptes avui
i no és una empresa fàcil
tot això que ens ve
a sobre,
vull dir,
és un moment d'aquests
d'incertesa,
de dificultats,
calma a tothom,
tampoc ara vull jo
aquí espantar ningú
perquè evidentment
el millor
quan hi ha aquestes coses
és mirar el dia a dia
i ja mirarem més endavant
quan les coses millorin,
no ens preocupem,
però tenim molts reptes.
Llavors,
el criteri econòmic
havia de passar
per sobre del sanitari?
No ho sé,
evidentment,
si s'ha fet,
també s'ha fet
força d'acord
amb alguns metges
que han recomanat
aquest 10,
d'aquests 10 dies.
I per què no 9?
Doncs home,
perquè ja estaríem,
de fet hi ha molts,
no tornaré a dir la paraula,
doctors en aquest cas,
epidemiòlegs,
no?
Epidemiòlegs.
Epidemiòlegs,
ara,
que també deien
que no,
que el millor
eren 12 dies,
que és molt difícil,
i al final,
jo com que tu has dit,
l'advocat de capçalera,
no és per mi,
aquest debat,
aquest debat
l'he de deixar els que en saben,
jo el que us he d'explicar
és això,
que ha baixat de 14
a 10 dies,
però,
que els nens
que hagin d'estar en quarantena,
els seus pares,
si han donat negatiu,
si han donat negatiu,
els seus pares
s'han de quedar a cuidar-los,
no tindran la prestació,
no tindran ajuda econòmica,
a no ser que estiguin,
doncs,
en el llindar,
que siguin de risc
d'exclusió social,
això és un d'aquests debats
que es va mantenir,
que anem parlant,
anem parlant,
però no avancem,
doncs,
en aquest debat
estem exactament
igual que el primer dia,
no hem avançat.
On no sé si
s'ha avançat massa
és en aquesta
inhabilitació,
Quim Torra,
hi ha algunes
de les últimes declaracions
també deia,
i relacionades,
òbviament,
amb la taula de diàleg,
no?,
algunes,
bueno,
Meritxell Budó,
directament,
avisava que
la possible inhabilitació
no ajudaria pas
a aquesta taula de diàleg,
que es va crear
gairebé
una mica abans
que comencés
tota aquesta situació,
i per tant,
també es parés.
Com està aquest tema?
Com segueix?
La taula de diàleg,
jo crec que és
a dia d'avui,
tot,
vaig a fer una mica
de remember,
tot moment polític,
té com una frase,
una paraula,
un objecte,
un article,
un pacte,
una promesa
que va repetir,
sempre.
Recordeu la disposició
adicional tercera
de l'Estatut,
recordeu,
sempre hi ha una cosa,
sempre,
i ara és la taula de diàleg,
no?
Es va sentint la taula,
la taula,
la taula,
però la taula,
potser que se la vegi.
Llavors,
l'inhabilitació de Quim Torra,
que ho vam davantar
la setmana passada,
podria caure aquesta mateixa setmana,
com podria caure la que ve?
S'està optimant,
aviam què és el que acaba passant,
però aquí ja s'està pensant
aquesta resposta,
no?
Serà consensuada,
no serà consensuada,
Esquerra Republicana
segueix demanant eleccions
al president,
perquè a dia d'avui
té potestat per convocar-les,
i Junts per Catalunya
respon que no les pensa convocar.
A partir d'aquí,
clar,
si és inabilitat,
què passarà,
no?
Hi haurà aquesta presidència interina,
hi haurà aquest vicepresident
que farà de president
en funcions,
que és el senyor Aragonès,
d'Esquerra Republicana.
i ara ja s'està discutint
quin seria el rol
que ha de tenir
el senyor Aragonès
en tot això.
I, fins i tot,
doncs ja des de Junts per Catalunya
se li ha demanat
que tingui un rol
més aviat secundari,
que no vulgui exercir de president,
no?
Sergi Sabrià,
diputat d'Esquerra,
ha contestat
dient que
no tenen cap mena de voluntat
d'exercir una presidència,
però que hem de parlar
de facultats àmplies
i que tot,
tot s'ha de consensuar.
Per tant,
a dia d'avui
el que queda clar
és que encara no hi ha acord,
que veurem quin és aquest acord,
però que el temps va corrent
perquè aquesta inhabilitació
pot arribar
en qualsevol moment.
I aquí hem avançat
ja una mica de dades,
ja vam dir que podria ser,
avui fins i tot
he sentit que es podia
posar en un divendres,
això jo crec que ja és,
no sé,
vull dir,
al final,
ara és un divendres
com un dilluns,
però no falta especialment
per aquesta sentència
i evidentment marcarà
el calendari
que tindrem a Catalunya,
perquè si hi ha eleccions
o no hi ha eleccions,
ho marcarà absolutament tot.
Fins ara el calendari
l'ha marcat
l'inici del curs escolar,
una vegada tenim
els nens i nens al col·le,
el calendari marca
la possible inhabilitació
del president Quintorra
i que a dia d'avui
ja hi ha el convenciment
que no es pensa
presentar
cap mena de candidat
i per tant
les eleccions
s'haurien de convocar,
ho diré ràpid,
amb allò de
que corri el rellotge,
que corri el rellotge
de la investidura,
no hi haurà un candidat,
dos mesos i eleccions.
Què vull dir amb això?
Vull dir que no serà
el Parlament
qui digui
quina serà
la data de les eleccions,
no serà
el president Torra,
serà
el Tribunal Suprem
o
quan es digui
que no hi ha investidura.
És a dir,
els dos mesos
corren
des d'una data.
Quina serà
aquesta data?
No la sabem,
però serà
com a mínim
curiós
el dia que surti
aquesta data,
que evidentment
la direm.
Estava esperant també
aquest punt final,
eh, Joel?
Això de no veure'ns
em causa
estragos.
Sí, senyor.
Joel,
hem repassat un munt
de temes
entre l'amic
número 7,
l'enquesta també,
que ha d'estar
llançada,
la cimera,
últim tema també,
parlant de la
inhabilitació,
entre això
i l'epidemiòleg,
què més?
I les xifres també
entre joves
i Covid,
aquesta xifra baixa
de dos de cada
100.000.
Exacte.
No sé si ens hem quedat
en algun tema,
podríem dir,
el tintero,
ens queden un parell
de minuts,
Joel.
Normalment,
tu i jo sempre
tenim tendència
que ens queden
temes al tintero,
sempre,
sempre.
De fet,
els primers dies
em portaven molts més
i al final
els vam anar reduït
per això.
Sí, per temps.
I amb la Covid,
a més a més,
tenim aquesta dificultat extra
que tot canvia.
De fet,
just abans
que tu i jo
entréssim en directe,
bé jo,
perquè tu ja hi estaves
en directe,
estava el senyor
Argimon,
secretari català
de la Salut,
parlant.
I això,
de veritat que
quan anava a entrar
pensava,
és que dirà alguna cosa
i evidentment
jo ja estaré en directe
i no ho sabré.
Llavors,
això ens passa,
no sé per què
tenim aquesta tendència
natural,
que quan entrem
nosaltres en directe
fan proclames,
no?
Farem això.
I de fet,
el de passar
de 10 a 6
de persones
ha caigut
fa ben poca estona.
Però,
de moment,
no hi ha hagut cap canvi
que estigui veient
amb el senyor Argimon
que s'hagi de comentar.
Ja havia guardat,
per dir-ho així,
un minut o dos
pel que pogués passar
si hi havia alguna
última hora,
però avui ens ha respectat.
Això és del rigorós directe
que ho anem seguint
tot el minut.
Joel,
tens l'enquesta,
ja saps que l'has de compartir
també per saber
a veure quin és
el resultat final
amb aquesta petita ajuda
final també
de Màrius Serra
i si et sembla bé
el divendres
seguim parlant
d'actualitat també relacionada
amb la Covid
i, en fi,
actualitat social
i política.
I tant,
aquí seguirem,
per tant com sempre.
Que tinguis bona tarda,
Joel,
gairebé bona setmana
i amb compte
amb aquestes pluges.
Una abraçada.
Merci,
una abraçada,
que vagi molt bé.
que vagi molt bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Comproes en just!
Estimo.
Fins demà!
Bé, doncs hola a tothom!
Avui ens trobem al carrer Bonavista, número 82, davant de la cistelleria Vallart,
i on em trobo amb la Berta Vallart, que és l'encarregada i propietària de la botiga.
I bé, només a entrar podem veure que és una botiga molt diversa,
que té tot tipus de coses, des de també cistelleria, per decoració de la casa,
copes i una mica de... bé, tot el que podríem necessitar per casa nostra.
Bé, doncs avui parlem una estona amb la Berta, que ens explicarà una mica aquest negoci.
Bé, hola Berta. Hola, bon dia.
Quins són els principals productes que oferiu aquí a la cistelleria Vallart?
A veure, ja com ha dit el Joan, és una botiga que és molt diversa, hi ha molts articles,
però nosaltres ens centrem en coses de casa, originals, de disseny,
i sobretot també mantenint-nos en la nostra tradició, que és en articles vegetals, productes naturals...
Sempre hem tingut aquesta idea.
Fa molts anys que esteu aquí, bé, que heu empès aquest negoci aquí a Sant Jús?
A veure, sí que fa molts anys.
Nosaltres som a Sant Jús des del 1949, que va començar la meva àvia, quan va venir a viure a Sant Jús,
va començar a obrir una botiga, que inicialment era de cistelleria, de cordes, d'espardenyes...
O sigui, que portem uns quants anys en aquest camp.
En quin moment de la teva vida vas decidir, doncs, emprendre aquest negoci familiar,
que puc suposar també que devia portar la teva mare?
Com et vas decidir, a finalment, agafar aquest viatge?
Bé, jo d'alguna forma sempre havia col·laborat, diguéssim, amb l'empresa familiar, ja saps com va això.
O sigui, d'alguna manera sempre estava aquí ajudant per Nadal...
I en un moment de la meva vida vaig pensar que la meva mare jubilava
i que era un bon moment de fer-li l'enllaç, diguéssim, i continuar amb la botiga.
Bé, el producte, el que vindria a ser el que té més èxit aquí,
o bé, el tipus de productes que tenen més èxit aquí, quin podríem dir que és?
A veure, és complicat de dir i nosaltres, simplement, el que ens agrada més
és seguir amb aquesta tradició que he dit des del bon principi,
que és de cistelleria, de productes naturals, d'artesans, de disseny,
una mica seguint amb la nostra línia que sempre hem tingut.
Però tampoc et podria dir un producte estrella concret,
perquè, com has vist, és una botiga que té moltes coses de casa, també, molt diversificada.
Quin podríem dir, d'alguna manera, que és més el perfil de clients, no?
Vull dir, més aviat dones, més aviat homes, d'una certa edat, d'una altra.
El perfil, home, jo crec que és el perfil de la gent de Sant Just,
o sigui, tampoc podria especificar, és molt variat, és molt variat.
Tant hi ha gent jove com més gran, potser sí una mica més gran,
però tampoc, molt variat, també, igual que els nostres productes.
Va, Alberta, arrel d'aquest confinament hi ha molts negocis,
sobretot d'aquí a Sant Just, que és un negoci, doncs, podríem dir, petits,
s'han adherit molt en tot el tema aquest de, bueno, en casos dels bars i restaurants,
doncs, del menjar a domicili, o bé, tot el que són coses online, podríem dir.
Vosaltres, aquí a la Cistelleria Ballart, com us heu definit en aquest aspecte?
A veure, nosaltres no fem una venda online, però sí que fem un servei molt personalitzat,
i fem una atenció molt personalitzada.
Amb la qual cosa, qualsevol cosa que es necessiti,
jo et dic al meu WhatsApp que qualsevol cosa m'ho podeu demanar
i podeu sol·licitar qualsevol servei.
Sempre estem disposats a servir-vos.
Val, quin és el vostre, bé, si és que no l'heu variat ara, arrel de tot això,
horari principal d'obertura?
A veure, evidentment hi ha hagut modificacions,
però normalment, si no, canvia la cosa i la cosa segueix normal.
El nostre horari és de les 9.30 fins a l'1.30, en els matins,
i després a les tardes, de les 5.30 a les 8.
I els dissabtes, de 10 a 2 del matí.
Aquest és el nostre horari.
Val, per començar i acabar, Berta,
com podries definir i explicar-nos una mica què heu viscut aquesta pandèmia?
Home, jo crec que ha sigut una pandèmia que ha sigut difícil per tots,
per tots els que tenim negocis, per tots els que treballen,
jo crec que, en general, a la part emocional, a la part cultural,
tothom ha patit molt.
I penso que l'única solució que tenim és seguir endavant,
ser conscients,
i potenciar, doncs,
la valor social, que és molt important en aquests moments.
Berta, bé, t'agradaria afegir alguna cosa
pels oients de Ràdio d'Esvern?
Bé, doncs saludar-vos tots des dels oients de Ràdio d'Esvern,
i oferir-vos que, si voleu, podeu venir a la Cistelleria Ballart,
que us atendrem molt amablement.
Bé, doncs moltes gràcies, Berta Ballart,
responsable de la Cistelleria Ballart, aquí a Sant Just d'Esvern.
Tornem connexió amb els estudis de Ràdio d'Esvern,
us ha informat Joan Cerna.
Sense anar més lluny,
un espai per donar a conèixer el comerç i els serveis de Sant Just
amb el suport de Ràdio d'Esvern.
Compro a Sant Just.
Estimo Sant Just.
Que no t'enganyin,
no ho tens tot a dos clics,
ni a cinc quilòmetres.
Ho tens a quatre passes,
sense anar més lluny.
Un dimarts, un dimecres, un dijous.
Surt, busca,
tria, regala,
sorprèn, tasta, olora,
emprova, conversa.
Descobreix un nou racó,
i quan ho hagis fet,
descobreix-ne un de nou.
El del teu carrer,
el de la cantonada,
on t'assessoren del que et queda millor,
on t'ensenyen idiomes.
Sempre en les millors mans.
Sense subscripcions per un tracte prime,
sense algoritmes per saber el que t'agrada,
sense agafar el cotxe.
Encantats de conèixer-te
i de tornar-te a veure.
Tot el que necessites,
quan ho necessites,
i al costat de casa.
Sense anar més lluny,
comerç i serveis de Sant Just.
A la escoltas,
ràbio-mà-sbè,
sintonitas, ràbio-mà-sbè,
a ràbio-mà-sbè,
a ràbio-mà-santius,
i de la cantonada,
i de la cantonada.
I know you moved on to someone new.
Hope life is beautiful.
You were the light for me to find my truth.
I just want to say thank you.
Leaving to find my soul,
thought that I had to go.
And I know it ain't pretty
when our hearts get broke.
Too young to feel this old,
watching us both turn cold.
Oh, I know it ain't pretty
when two hearts get broke.
Yeah, I know it ain't pretty
when two hearts get broke.
I hope someday we'll sit down together
and laugh with each other
about these days, these days.
All our troubles,
we're late to rest and
we wish we could come back
to these days, these days.
These days, these days
These days, these days
Three years of ups and downs,
nothing to show for a doubt.
And I know it ain't pretty
when the fire burns out.
Calling me when I'm drunk.
Remind me of what I've done.
And I know it ain't pretty
when you're trying to move on.
I know it ain't pretty
I hope someday we'll
sit down together
and laugh with each other
about these days, these days.
All our troubles,
we're late to rest and
we wish we could come back
to these days, these days.
Oh, I know, I know, I know.
Oh, I know, I know.
Oh, I know, I know.
These days, these days.
Oh, I know, I know.
Oh, I know, I know.
Oh, I know, I know.
These days, these days.
Cigarettes in the ashtray.
Reminiscing on those past days.
I thought you didn't know
what my last name,
but that changed.
And I traveled around the world.
Think where you living at now.
I heard you move to Austin,
got an apartment and settled down.
And every once in a while,
I start texting,
write a paragraph,
but then I delete the message.
Think about you like a pastime.
I could cry you a river,
get you baptized.
Oh, I wasn't ready to act right.
Used to always think,
I'll get you back right.
They say that things fall apart.
We were going to move to Brooklyn.
We were going to study art.
Love is just a tool to remind us who we are
and that we are not alone
when we're walking in the dark.
I hope someday we'll sit down together
and live with each other
about these days,
these days.
All our troubles
would like to rest.
We wish we could come back
to these days,
these days.
We wish we could come back
to these days,
these days.
He says
All I need is one
One moment is enough
But if you've got it all
It's tired for you
and to trust
To trust
Words like hope
When I'm listening
And I'll pretend in the air
I'ma go through your stuff
Where'd you laugh
Put the running in two
So you stay
Let a girl like a girl
You're saying those words
like you hate me now
Our house is burning
When you're gazing
Thunder clouds
És el tema que tanca aquest programa d'avui
Una cançó feta pel grup LCD
Que està format
En si mateix el grup
Per tres cantants
Que són la CIA
El Liplo
I l'Anne Britz
Una gran cançó
Ens acomiarem
Com deia
Fins avui
Demà tornem a ser aquí amb vosaltres
I demà tornarem a tractar temes com
L'economia en temps de Covid
L'entrevista de comerç
La tertúlia cinema
O les frases desfetes
Amb l'Oriol Lluc
Que demà
S'entrarà aquestes frases
El torn al voltant que digui de la salut
Com per exemple
Frases com
A grans mals
Grans remeis
Ho sabrem demà
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda