Semblava que s'anava a colar alguna falca de més, però no.
La Pink, la cantant, ha estat prou...
Bueno, ha tingut prou força i ha superat aquesta promo
que anava a sonar de fons amb aquest Raise Your Glass.
Aixeca la teva copa, obrim el programa d'avui.
Avui dimecres 10 de març del 2021,
ara mateix són les 5 i 11 d'aquesta tarda,
i ja sabeu que fins les 7 serem aquí amb vosaltres.
Doncs veiem aquest tema musical.
Us faig saber el sumari pel programa d'avui,
començant per un viatge, una ruta que farem,
cap a una exposició que presenta ara mateix el CCCB a Barcelona.
Doncs bé, l'exposició es diu Mart al Mirall Vermell,
una mostra que aborda el nostre vincle amb Mart,
amb aquest planeta, des de l'antiguitat fins als nostres dies,
a través de diferents disciplines, com és l'art,
per un costat ciència i literatura.
És l'exposició, com us deia, protagonista de l'espai d'avui,
amb la Glòria Conesa, que la tenim ja aquí amb nosaltres.
I dir-vos que pels amants de la ciència-ficció
podeu accedir al canal Mart a Filmin,
on trobareu una selecció de pel·lícules vinculades a aquest gènere.
Doncs bé, seguirem parlant de cinema amb els nois més joves d'aquest programa.
De moment encara els tenim via telefònica,
perquè n'hi ha un parell d'ells que estan confinats
per un cas de Covid a la seva classe a l'Institut de Sant Just.
Doncs bé, avui entra d'altres temes.
Com deia, per telèfon parlarem dels Goya,
i és que en guany aquests premis cinematogràfics
han otorgat la meitat dels premis a dones,
cada vegada més presents també en aquest setè art.
Saltarem a la segona hora per parlar amb l'Oriol Lluc.
Ja sabeu que sempre ens desfà frases fetes, expressions, refranys.
Avui l'Oriol, de fet, ens enllaçarà, atenció,
conceptes i frases que aparentment no tenen gaire a veure,
però que, per exemple, veurem que sí, que tenen una relació.
fusionarem dos conceptes, que és la religió i les presons.
Per exemple, començarem per paraules com agnòstic,
una paraula amb un origen, ens explica l'Oriol,
que és molt curiós, i ho vincularem, com dèiem,
expressions sobre les presons, com, per exemple,
xino, xirona, ja ho diré bé, o trena.
I per acabar l'espai d'economia en temps de Covid,
no sé si recordareu que en els últims dos espais,
de la setmana passada i en fa dues,
vam parlar sobre el tema dels 11.000 milions d'euros
que prometia el govern central en ajudes a pymes, autònoms...
Doncs bé, avui parlarem sobre aquestes prestacions,
perquè, de moment, no han quedat aprovades.
Doncs bé, això és tot el que us portem per avui.
Prepareu-vos, ara mateix comencem, la plaça Mireia.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc...
Així jo no puc treballar.
Algú parque està d'abafes.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla, pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio Desverd.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o alguna cosa?
Socorro!
Comencem fent aquest viatge, com us dèiem, anem cap a Mart, no físicament, òbviament, ho farem a través dels micròfons i ho farem amb la Glòria Conesa, que la tenim aquí, Glòria.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Dic que anem a Mart, en certa manera.
Bé, sí, a Mart. De moment anem al CCDP.
Això mateix.
que fins als mitjans de juliol hi haurà l'exposició que es diu Mart, el Mirall Vermell.
El Mirall Vermell, bé, sempre se li ha dit que Mart és vermella, o sigui que això ja no ens ve de nou, no?
Aleshores és una exposició que debata entre el present i el futur i que parla de ciència, d'art, de literatura i tot es barreja.
És un planeta que hem dit que és vermell, que l'hem estat sempre des dels siglos de los siglos, o sigui de tota la història, ens ha cridat l'atenció.
Ens ha cridat l'atenció tant a l'època dels grecs com a la dels romans, que es deia, era el deu de la guerra i es deia Ares.
Aleshores, bé, han tingut molts noms en totes les civilitzacions.
Nosaltres li diem senzillament Mart.
Mart.
Mart és un planeta que és més petit que la Terra.
El diàmetre em sembla que és més o menys la meitat.
i per arribar-hi, si enviéssim a... o sigui, les sondes o quets que s'envien triguen entre 40 i 300 dies, això.
Depèn de la velocitat i dels estudis que volen fer.
Això, per començar, no?
No n'hi do, eh? Que no el tenim a prop.
Sí, no, no, no el tenim gens a prop.
Com tu has dit, sí, a Filmin, hi ha un parell de pel·lícules.
Bé, després va haver-hi aquell programa de la ràdio, del Wells, que era...
Ah, sí?
De la Guerra dels Mons, no?
De la Guerra dels Mons, on ell va començar a explicar...
No sé si per algú no ho sap, ell va començar a explicar per la ràdio sense dir res
que la Terra s'estava invadint per extraterrestres.
I molta gent no s'ho va creure, inclús.
Em sembla que, de la manera que ho va explicar, que va haver-hi gent que es va suïcidar.
Sí, bueno, el caos el va generar de segur, perquè va haver-hi gent que inclús va marxar de casa,
va buscar refugis...
Sí, això et demostra, doncs, com som les persones, els terrestres, no?
Que ens diuen una cosa per la ràdio, ens ho creiem.
Aleshores, imagina't, ja parlant de coses que si ens ho creiem, els fakes que hi ha ara...
Sí, allò s'ho van creure, doncs, imagina't, tot el que la gent es creu ara, del que li diuen, doncs...
Doncs sí.
I a més, sembla que sempre li hem tingut molta por, no?, a la vida extraterrestre, no?
Sí, perquè sempre ens ho expliquen com dolents.
Sí.
La pel·lícula aquella de l'ET...
Sí, és l'única que el salva.
És l'única que el salva, perquè tots els altres...
Bueno, en comptes, en la tercera fase, també no eren tan dolents.
Però, vaja, generalment, els extraterrestres són dolents.
Sí, sí, no acostumen a...
I, a més, normalment, quan ens ens presenten, tampoc no acostumen a venir aquí en son de paz, eh?
Al contrari, sempre venen a buscar alguna cosa, no?
I nosaltres és com...
I clar, i per nosaltres sempre són lletjos.
Home, sí, sí, sí, són molt curiosament lletjos.
Sí.
A veure què troben, a mar.
Va bastant molt bé la pel·lícula aquella que es reunien, de la Guerra de les Galàxies,
que es reunien amb un bar gent de totes les... de totes les galàxies, no?
Era un bar que era molt divertit, perquè hi havia gent de tota mena, no?
I és una cosa que es recorda molt, de la pel·lícula aquella,
la diversitat de la gent que pot haver-hi en l'univers,
que no s'assemblen res a la realitat, segurament.
Segurament, clar.
Però, bueno, donem-ho per bo, no?
Això ho hem de fer volar la imaginació.
Sí.
Bàsicament.
Però sí, Mart sempre ha estat un planeta que ha creat atenció, no?
Sí.
Ha estat...
Es crea atenció.
Sí, i, a més, ha sigut sempre un...
el planeta que...
de la guerra, no?
O sigui, la guerra sempre està present amb el planeta Mart.
Mart, o sigui, sempre ha sigut...
Bueno, inclús amb els horòscopos i tal,
Mart és guerrer, quanta influència,
doncs hi vindran baralles, vindran guerres...
O sigui, Mart és un planeta guerrer.
Sí, senyor.
Sí, sí, sí.
Aleshores, amb aquesta exposició podem trobar...
Hi ha 400 objectes,
des de pel·lícules,
llibres,
còmics,
pel·lícules de televisió,
de ràdio,
de cinema...
O sigui,
s'ha fet servir per tot.
És a dir,
no és una exposició, diguéssim, convencional, no?,
d'anar a veure quadres o fotografies?
No.
No és això?
No, és molt variada.
Hi ha, per exemple,
dos quadres que...
Bueno, quadres no,
dos fotografies aparentment iguals,
però una és l'Antoni Muntadas
i...
Bueno, l'Antoni Muntadas et pregunta,
perquè és una performance d'ell,
et pregunta si aquestes dues fotografies
tu les veus com les veus
i resulta que una és de la Lluna
i l'altra és del río Tinto de Huelva.
Aleshores, esclar,
t'està dient que, bueno,
que per molt que la Lluna sigui la Lluna
és molt semblant a la Terra, no?
I pels estudis que hi ha,
sembla ser que hi ha qui diu
que pels microorganismes que han trobat
amb algunes pedres que han rebut,
que s'han rebut aquí
a través d'un meteorit,
que podria ser que hi hagués hagut vida,
que hi ha hagut aigua segur,
que n'hi ha, potser no ho sabem,
però hi ha hagut molta aigua
durant molts anys
i milions d'anys.
I mira, diu que fa 4.300 milions d'anys
que hi havia aigua
i que va durar aquesta aigua
durant uns 1.500 milions d'anys.
Clar, són uns números que...
Se'ns en van, eh?
Se'ns escapen de...
Se'ns en van, però el que està clar
és que hi havia un oceà
tan gran com l'Àrtic.
Uau.
O sigui, això sí que està comprovat
per el que diuen, no?
que potser troben mostres al subsol o no?
Tot això haurem de corrobora,
ara que tenen la fonda.
Sí, ara han llançat 3 països,
han llançat aparells suficients
com per trobar mostres.
Un és Aràbia Saudita
i els altres dos en aquest moment...
Bueno, la NASA, no?
La NASA, sí.
I estan esperant a veure
que en treuen, no?
Ara sembla que torna a haver-hi una carrera
perquè això s'ha parat, o sigui.
Va haver-hi una època que, bueno,
allò de la Lluna i Mart
semblava que era...
era que es tenia que descobrir
que teníem que anar per tot el cel, no?
Però això sembla que ens hem calmat una mica.
Home, clar.
A veure, havent arribat també a la Lluna.
Va haver-hi una època, en el 1877,
que va ser com va estar més a prop de la Terra,
que aleshores van descobrir
que hi havia dos satèl·lits,
un que es diu Fogos
i un que es diu Deimos.
I a partir d'aquí...
Que són satèl·lits de Mart.
Són satèl·lits de Mart.
i són dos asteroides capturats,
això és el que diuen.
I que els...
aleshores els enginyers, astrònoms,
tota aquesta mena de gent
que pugui estar interessada,
que a partir d'aquest descobriment
d'aquí hi havia dos satèl·lits,
la cosa va anar molt forta, no?
Això va ser el 1877.
Què passa que, per molt que descobrim,
doncs ens queda molt per descobrir,
perquè si sabem que hi ha hagut aigua,
doncs sabem això que té asteroides,
però en principi encara és bastant misteri.
Sabem també que té gas metal.
El 2003 es va descobrir
que hi havia gas metal,
però diu que desapareixerà.
Per què? No ho sé.
després, en el passat,
de tenir aigua, com ja hem dit, líquida,
i també una atmòsfera molt densa
que la protegia.
I, com et deia,
el meu teorita aquest que vam trobar
és una pedra molt petita
i està allà, està a l'exposició.
o sigui...
Sí, la real o és un...
Sí, sí, hi ha un d'una moneda com...
no sé, de 5 euros o de...
5 euros no tenim, eh?
No, no tenim.
Estava pensant...
De 1 euro.
Ah, la de 500 pessetes estaves pensant.
Sí, aquella rodona més gran.
Era més gran, sí.
i, bueno, està allà
i tu la mires
i, bueno, veus una pedra fosqueta i tal,
però bé, sembla que va ser important
el trobar-la.
La van trobar en el desert del Sàhara
i...
Clar, això per arribar a demostrar
que realment,
o saber que realment
és un tros de mar,
sí.
A saber realment com ho fan, no?
Va arribar...
Perquè, clar, estem parlant del desert, eh, també.
Sí, va caure en el meu teorit
i van dir que era una pedra
i que era de mar.
Era de mar.
Bé, ja ens ho creiem.
Clar, clar, això em venia a referir.
Vam dir que és una pedra de mar
que ha trobat el desert, eh?
Per què? No ho sé.
Suposo que vam veure
el recorregut que havia fet el meteorit,
d'on venia
i que, per tant,
allò que va caure,
doncs, era...
era una pedra de mar.
Per buscar el desert, també, Déu-n'hi-do, eh?
Per trobar una pedra
en el desert del Sàhara,
vull dir, Déu-n'hi-do, eh?
Suposo que la devien veure caure
perquè d'això fa molts anys, també.
Clar, devia...
És a dir, el meteorit
devia entrar a l'atmosfera, no?
I es devia anar desfent, no?
Fins que van...
Això va ser...
Ara, la van trobar el 1984.
I, bueno,
doncs, suposo que la devien estar estudiant
i, sí, sí, es pot veure,
però, vaja, no té interès
més que saber que ve d'allà, no?
Que ve de mar.
Estàveu llegint, també,
que des de...
és a dir, des de...
l'inici dels temps
que s'ha intentat arribar a mar,
una de cada dues missions
ha fracassat.
O sigui, anem aquí
una mica justos, eh?
Per conquerir mar.
Bueno, és que...
Bueno, conquerir i descobrir.
Descobrir, més aviat.
És que està molt lluny.
Està francament.
Nosaltres, em sembla
que trigaríem
entre...
No sé si...
Gairebé un any, no?
Havies comentat.
Sí.
Aproximadament,
aproximadament un any.
Clar, depèn de la velocitat,
depèn del coet,
però aproximadament
trigaríem un any, exacte.
Després hem de tenir en compte, també,
que allà les temperatures
estan entre menys 35 graus
i més 140 graus.
O sigui, que si anéssim...
No ens acostumaríem, eh?
No.
I que si enviem una nau,
potser es desfaria, no?
Clar.
Bueno, de totes maneres,
primer hem d'arribar la Lluna,
encara que diem que ja hem arribat.
Sí.
Però, vaja...
Això seria per parlar-ne un dia sencer, eh?
De l'expedició aquesta de la Lluna.
Jo recordo el dia
que van arribar la Lluna.
Sí, ho recordo.
Ho recordo...
Ara explicaré...
I ho veies com real?
Explicaré una historieta.
Jo vaig dir al meu avi,
jo vivia amb els meus avis,
ens hem d'aixecar per veure
quan arriben,
que ho donen per la televisió.
I el meu avi em va dir,
no t'ho creguis,
anem-se'n a dormir.
O sigui...
Sí?
Sí.
I el que em va fer gràcia
és que després,
al cap de pocs anys,
vam fer una pel·lícula
que era dels Estats Units,
que anaven a la Lluna,
l'home se n'anava,
la dona es quedava aquí,
i aleshores ell li deia...
No sé com es deia aquesta pel·lícula,
perquè era molt interessant.
La dona rebia el missatge
i se m'adona que li estava dient
al seu marit
que no estava a la Lluna,
encara que estava sortint tot,
com si estigués a la Lluna,
i que estava en un...
que era com una vegada
que havien anat
a un parc d'atraccions
i que la dona se m'adona
del que li estava dient
al marit,
que no estava a la Lluna
sinó que estava aquí.
O sigui,
era quan la guerra freda
aquella dels russos
i els americans,
a veure qui arribava
abans a tota la Lluna
i tal,
i van fer aquesta pel·lícula
i, bueno,
van dir que era mentira
que no s'havia arribat
a la Lluna,
no?
Clar,
hi ha moltes teories
al voltant.
Clar,
hi ha moltes proves també,
no?,
que si la bandera
es movia
i no potser que es mogui
si no hi ha gravetat,
no?,
si les petjades
podrien quedar
unó al terra,
no?
Sí.
Hi ha molta gent
que també diu
que tot era una escena,
un escenari,
un muntatge,
no?
No ho sabrem mai,
Gròria.
A Mart,
el que sí sabem
és que fa molt de vent,
fa molt de vent
i aixecen moltes polsegueres.
La nòsfera
no és gaire densa,
però
s'aixecen moltes polsegueres
i poca cosa més,
no és que s'apiguen
gaire més
de Mart.
Home,
que déu-n'hi-do,
ja és bastant,
eh?,
conèixer un planeta.
Sí,
sabem que hi ha gas metà,
però que aviat desapareixerà,
que
el de l'aigua,
hem trobat
aquest meteorit.
Tot això
ho explica
més o menys
a la mostra,
a l'exposició?
Sí.
Ho va explicant?
Sí,
sí,
ho van,
bé,
clar,
és que el CCB
ja sabem que és molt gran,
les sales són molt grans,
ocupa tota una planta
i aleshores
es t'explica moltes coses
i parla també
d'uns canals
que
en el 1837
es va publicar
primer
Mamatamundi
que van,
perquè uns
astrònoms alemanys
el van poder fer
per les notes
que havien rebut
i
un astrònom
que es deia
Xesparelli
va veure unes línies fines
a Mart
i es va pensar
que eren canals,
però es veu que va haver-hi
un llibre de la traducció
de canals amb anglès
i tal
i ell resulta
que volia dir
que hi havia ratlles
però canals amb anglès
es veu que vol dir
canals d'aigua
i es van confondre
però no,
no eren canals d'aigua
sinó que eren
simplement línies
que suposo
que de desnivells
de la terra
que hi ha allà,
no?
Bé,
de la terra d'allà,
no sé com li diuen
allà la terra,
clar,
la terra no és.
no crec que ho sigui
no pas
i el que se suposa
és que hi ha hagut,
sembla ser,
que podia haver hagut
vida intel·ligent
amb art
per coses que estan estudiant
que ara segurament no
però que possiblement
hi ha hagut,
hi ha hagut vida intel·ligent,
però clar,
el que no sabem és
quants mils de milions d'anys abans
o quan ha pogut ser.
Per cert,
he trobat,
Glòria,
que a la mateixa web
del CCCB
hi ha un àudio
que diu
que si l'escoltem
escoltem els sons
del vent
que hi ha a marxar.
Sí,
jo l'he escoltat.
Bueno,
aquí hi ha una música
o no sé si...
Aquesta.
Sí?
No,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
que va difondre
la NASA.
Sí.
Sí.
De moment és música.
De moment és música,
però ara comença.
Hi ha uns sons,
sí.
Es sent com vent,
no?
Sí,
és com un vent,
sí.
Com un moviment de fulles,
com això,
com la terra que s'aixeca.
Aquesta música és molt maca,
però després ve,
més endavant ve
una mica de soroll.
Va estar cantant algú.
Sí,
no em sembla que sigui pas Mart,
no, això?
Una llàstima,
pensava que escoltaríem el vent.
Sí,
està una mica més endavant.
Sí?
Sí,
però és bastant llarguet.
Doncs mira,
no l'hem escoltat,
ja acaba la cançó,
bé,
bé,
una llàstima,
pensava que escoltaríem una mica el vent de Mart,
així com a toc,
més...
Adéu.
Amb la mitologia grega,
a Marte li deien Ares,
o sigui,
que és el déu de la guerra.
i...
què més?
Aquests...
Bé,
això és que no...
Què més de Mart?
Què més de Mart?
Què més de Mart de l'exposició?
L'exposició,
com totes les que fan el CCDB,
són molt interessants.
Pases una bona estona.
O sigui,
si vols anar ràpida,
pots estar una hora,
i si vols veure totes les pel·lícules,
perquè passen pel·lícules,
totes les pel·lícules i tots els vídeos,
a més hi ha també moltes publicacions,
molts llibres,
i si vols prendre nota i t'interessa el tema i vols saber,
hi ha molt de tema per agafar i per veure,
i coses que no te les pensaves, no?
A mi l'exposició em va interessar,
i és possible que la torni a veure,
perquè una vegada ja l'has vista,
aleshores quan llegeixes,
veus que hi ha coses que no les havies captades,
i penses,
i això com serà?
I aleshores potser hi tornaré a anar.
Val la pena,
m'estan entrant ganes d'anar-hi ara.
Estic llegint que també hi ha una part...
Pensa que hi ha 400 objectes,
o sigui, hi ha mil coses,
o sigui, 400 objectes,
per veure'ls bé i entretindre't,
no te'ls acabes.
Clar, si els vols veure bé,
allò de dir, va, vaig veure aquest petit,
no?,
si són pel·lícules curtes,
o pel·lícules documentals,
peixes...
Després també hi ha,
com vam fer amb la de Kentridge,
una pantalla,
que són tres pantalles immenses,
que ocupen quasi 30 metres,
o sigui,
una gran projecció,
on et sents quasi
ficada en l'espai,
no?
Sí?
Sí.
Sí.
Clar, és que són molts metres,
no?
I, bueno,
però està bé,
sí,
bé,
a mi m'agrada.
Estava llegint també,
dins de la web del CCCB,
on explica una mica aquesta exposició,
també,
que diu que la ciència-ficció marciana
també ha estat escrita per dones,
i diu,
mar feminista.
Sí.
Que hi ha hagut bastantes dones
que al llarg de la història
han escrit temes relacionats amb mar,
ja sigui la deessa,
bueno,
el déu grec,
o mar com a planeta.
Sí,
i, efectivament,
les dones s'han interessat,
no sé per què,
molt en aquest tema,
allò que dèiem,
des de,
va haver-hi un moment determinat,
on això es va posar molt de moda,
i aleshores es feia de tot.
Ara sembla que ens hem calmat una mica,
però cap als anys 60,
el de mar estava a l'ordre del dia,
i hi havia de tot,
es parlava de tot a tot arreu,
però, bueno,
ara sembla que la cosa ja no,
estem,
més que ens vaja.
Estem connectats amb altres coses,
més aviat,
això sí que ha marxat una mica,
tot i això que des dels anys 50,
el feminisme,
és a dir,
moltes dones van trobar una relació literària
entre Mart i el feminisme,
no ho sé exactament,
potser,
no sé quin factor fos el que connectava
aquests dos temes.
No s'entén gaire,
perquè Mart sempre ha sigut,
com hem dit abans,
guerrer,
o sigui,
el déu de la guerra.
A veure,
que les dones també són guerreres,
les xiques són guerreres.
Sí,
sí.
No totes,
però sí,
algunes sí.
Sí,
sí,
però no sabem per què,
però és veritat,
sembla que el feminisme
va tindre a veure
amb quan es veien com molt propers
als dos temes,
feminisme i Mart.
I Mart,
sí senyor,
serà per això,
l'aspecte aquest més guerrer,
no ho sé,
ho haurem d'investigar.
Glori,
no sé si et quedava
algun altre tema
que ho haguessis comentar
abans de marxar avui?
No,
simplement dir que l'exposició,
com ja hem dit abans,
dura fins al juliol
i que val la pena anar-hi,
com sempre digui,
jo,
bueno,
per mi,
les exposicions
quasi sempre m'interessen.
Aleshores,
el que sí que em faltava dir
era que
el 1894
l'astrònom Flamarion,
era un senyor molt aristocràtic
i amb el seu observatori
va veure moltes coses interessants
a Arizona,
el flagstab,
o sigui,
com va desenvolupar
això que hem dit
abans de la vida intel·ligent.
I que a Barcelona,
a la vanguardia
també del 1900 i poc,
un barcelonès,
Josep Comas i Solà,
escrivia cada setmana
un article
parlant justament
de Mart
i va estar,
cada 15 dies
l'escrivia,
tota una columna
i va estar
com dos anys
escrivint
sobre aquest tema
perquè era un tema
que interessava molt
als primers de segle XX.
Ui,
sí que hi havia informació
també,
no?,
per anar-ne,
vull dir,
clar,
són molts articles.
Ara sembla que ja en sabem més
però aleshores
se sabia menys
i tot el que pogués dir
resultava interessant.
Clar,
es anaven descobrint
els cràters,
es anaven descobrint coses,
es parlava de la cara oculta
de la lluna
i dels seus possibles mars,
de les muntanyes
i sí,
sí,
va durar bastant de temps
aquests articles
en A la Vanguardia.
Per cert,
com a curiositat
comentar també
que si aquí tenim
365 dies
a Mart un any
serien 687.
Sí.
Són gairebé dos anys aquí,
eh?
Dos anys d'aquí,
són dos anys d'aquí.
I té dues llunes.
Sí.
Que havies comentat.
Després la flotació,
o sigui,
és,
no és tan,
és,
el terra no,
no,
no t'enganxa
com aquí,
com es diu això.
La gravetat?
La gravetat.
Sí.
Hi ha menys gravetat
que aquí.
Serien més lleugers,
no?
Lleugers,
o sigui,
allò que sembla
que els astronautes
floten una mica,
doncs és en sèrio.
Potser per això
els hi posen també
aquells peus
que pesen tant
i tot allò
que pesa tant
perquè puguin
trepitjar millor
la lluna,
no?
Sí, senyor.
Què més?
És que estic buscant aquí,
hi ha diversos nòmels,
diu que de mitjana,
doncs això,
està a uns 70 i pico
graus
sota zero.
Sí,
depèn,
pot estar entre 35 i 140
sota zero.
I fa molt de,
sembla ser que fa molt de vent
i que s'aixequen
moltes porsegueres,
això és el que diuen.
Sí, sí,
de mitja a 100 km per hora
de vent, eh?
Això són molts glòries junts.
Molts.
De temporal, eh?
Vull dir.
Sí,
de temporal glòries.
Exacte, sí.
Què més?
Mira,
un dia marcià,
bueno,
de març,
té 24 hores i 40 minuts.
Sí.
Sí,
són dos,
diu que són dos dies nostres,
no?
Sí.
O sigui,
el sol
triga
el doble
a donar la volta
que nosaltres.
No és això?
Sí,
o al revés,
mar,
no?
Et triga més
a donar la volta
al sol
més aviat,
no?
Sí.
Ai,
mira,
no ho sé,
no sóc astronauta,
m'estic perdent ja.
Glòria,
gràcies per venir
fins aquí.
Molt bé.
Que vagi bé
la resta de setmana.
Fins d'oja.
Adeu.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fobos i Deimos.
Això sí que Mart ho té
i a diferència nostra,
doncs bé,
té aquestes dues llunes,
només en tenim una aquí.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
vinent.
Fins d'oja vinent.

Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins d'oja vinent.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hiallà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
La mateixa cançó. Avui de moment tenim el Pol al telèfon. Ens estem veient almenys a través de la pantalla. Pol, bona tarda.
Molt bona tarda a tothom.
Molt bona tarda, Pol. Dic que de moment et tenim a tu a l'espera a veure si es connecten també al Víctor i no sé si al Marco, que crec que els tenim una mica ocupats, però podem aprofitar, Pol, igualment...
Estan liadets.
Estan liats. Podem aprofitar per parlar tranquil·lament, que normalment quan som més a vegades costa de parlar d'altres temes.
Abans de res, preguntar com esteu els que esteu confinats, com per exemple tu mateix, Pol.
Bueno, avui és l'últim dia. Nos ha piat justet que no... Just avui no podem... No podem venir perquè és l'últim dia que estem en quarentena. Demà ja podem haver-hi fet i fer vida normal.
Però, bueno, bastant... Bastant rotllo aquí. Bastant avorrit, no?
Una cop, un altre març, un altre cop al març confinats.
Ja. Sembla que t'hi hagués de una broma.
La història se repite, Pol.
Exacte.
És un rotllo, però vaja.
Preguntar-te, vinga va, parlem de pel·lícules, parlem de cinema. Tenia apuntat per aquí els Goya, però no sé si sou o si ets massa fan d'aquests premis.
Per exemple, els Goya, que s'han celebrat no fa massa i que han tingut gairebé un 50% de dones premiades. Un fet que no acostuma a passar.
Jo volia comentar que jo, els Goya, durant els últims anys sí que els he anat seguint, però jo ja he comentat diverses vegades que aquest 2020 pràcticament no he vist pel·lícules que s'hagin estrenat.
Si ja no he vist pel·lícules internacionals, doncs espanyoles encara menys. De fet, de les que hem guanyat Goya no en puc comentar cap, perquè és que no n'he vist.
Ni una, eh?
No n'he vist absolutament ninguna, ninguna. Si hi ha pels Oscars probablement, vegi, hauré vist poques. Pels Goya és que molt poques.
Sí que, com altres anys, que n'havia vist bastantes o, si menys no, les que havien estat premiades, com pot ser, per exemple, la que va guanyar...
Ara, la primera que em ve en cap és Mientres durarà guerra, que va tindre diferents premis.
Però aquest any és això, no és cap d'elles. Puc comentar, o sigui, sí que, per exemple, hi ha coses destacades, com que, per exemple, tenim millor actor,
i tant millor actor com millor actriu, que millor actor ha guanyat Mario Casas per No mataràs, és el seu primer Goya.
I també la Patricia López Hernández, que ha guanyat per Anne, doncs també ha obtingut el seu primer Goya.
És destacable que, doncs, és el seu primer premi, és una cosa, doncs mira que curiosa.
I després de millor pel·lícula, ha guanyat Les Ninyes, que és una pel·lícula escrita i dirigida per Pilar Palomero,
que parla una mica sobre educació femenina, condicionada per la por que tenen cap a embarassar-se,
i ser una mica una mare de fills, així, ilegítims, perquè sí que els han tingut de cops.
Jo no he vist aquesta pel·lícula, i potser sí que caldria destacar una miqueta això que has comentat,
que sembla que l'acadèmia que dona els premis, doncs, aquest any ha optat per un cinema,
donant els premis, per exemple, el que he dit abans, un 50% a dones,
i, a més a més, doncs, per exemple, la pel·lícula que he guanyat reivindica una mica
i exposa, doncs, problemes que poden tindre les noies en edats més...
en edats tempranes, i això, doncs, està bé.
Caldria mirar-me les pel·lícules per poder opinar perfectament, però,
sí, a priori, em sembla bastant correcte, doncs, i interessant,
que el gènere femení, doncs, en aquesta gala,
hagi tingut tant reconeixement, i també dóna una mica...
Ja que ahir, bueno, ahir no, abans d'ahir va ser el 8 de març,
doncs, i de fet, va ser 8 de març dilluns,
i els premis els van donar dissabte.
Doncs, també és una forma, jo crec, de reivindicar el paper de la dona
dins de la indústria i on s'hi està prou bé.
Havies comentat, també, Pol, que la pel·lícula de Mentre es dure la guerra
sí que es van dur cinc golles, però, si no vaig mal encaminada,
va ser a la de l'any passat, clar.
Pot ser? O vaig jo mal encaminada?
Com? S'ha d'allà, no sé què m'has dit.
No, que havies comentat, també, la pel·lícula Mentre es dure la guerra,
que aquesta sí que l'havies vista, de fet, l'havíem comentat aquí alguna vegada,
que, de fet, va estar 17 vegades nominada i 5 golles,
però aquest va ser els premis golles del 2020, és a dir, els anteriors.
Sí, els últims que s'han fet abans de la pandèmia.
Exacte, la 34è edició, perquè aquest any ha estat la 35è.
Jo també t'he de dir que, de totes les pel·lícules que més o menys han estat nominades
o que han estat guanyadores, la que tinc pendent de veure,
que, a més, també, si no fa massa la ben estrenada, crec que a Movistar,
és la boda de Rosa, que ha tingut bastantes crítiques,
i la tenia bastant pendent.
O a Du, o a Anne, també, que no les he vistes.
Jo és que crec que, de les que han estat nominades o que han guanyat premis,
les que em sonen són en aquel arre, que sí que n'he sentit parlar.
Aquesta, de fet, la vaig ja la tenia bora pinta,
perquè parla una mica sobre temes de bruixeria
i també una mica, un altre cop, relacionada amb com s'acusava les dones de bruixa en el passat.
Anne també crec que va, és, o sigui, ara no sé ben bé,
és parla una mica de, també, van posar-se en el paper d'una dona,
és el que deia abans de la presentació femenina.
I l'altra que també em sonava és No mataràs,
perquè crec que, no ho sé ben bé,
crec que tant a aquella arre com a No mataràs,
que aquesta és la que, amb la que Mario Casas ha guanyat el premi.
Doncs crec que en aquesta han participat, no ho sé si ho heu dic de memòria,
han participat membres de l'SCAC,
que és l'escola de cinema d'aquí a Catalunya,
i és la que, tant el Víctor com jo, volem entrar l'any que ve.
Sí?
I no sé si és curiós veure com...
Esteu, ho teniu, sí, ho heu decidit, eh?
Sí, sí, ho heu decidit, eh?
Crec que...
Sí, sí, això heu decidit.
El que crec que ara no ho sentim a memòria
és que en aquesta pel·lícula han participat membres de l'SCAC,
però que si no han sigut en aquestes han sigut en altres,
perquè és una escola que té molt reconeixement
i que ja s'han portat més d'un colla, llavors no sé.
Bé, el mateix Ballona va sortir d'aquesta escola.
Sí, sí, entre d'altres.
M'encantarà veure-us l'any vinent a l'SCAC
i saber com us va la regla cinematogràfica.
Si entrem ara, en 10 dies, el dia 20,
el Víctor té les proves per entrar per beca,
per optar per beca,
i després el dia 10 d'abril jo tinc les proves normales,
les que no podem accedir per beca.
Perquè què tan difícil és accedir-hi?
És molt selectiu o va per nota o com funciona?
De les dues maneres.
O sigui, hi ha una primera part que són...
Bé, primer de tot, per anar per beca necessites uns requisits econòmics.
És només requisits econòmics.
I jo, en el meu cas, doncs, els sobrepasso.
Aleshores, has de fer dues coses.
La selectivitat, com tot el món,
i les proves d'accés personal.
I aquestes proves has de fer un portfolio,
explicant qui d'es, posant els projectes que has fet,
i després, un dia en concret, per la beca,
el 20 de març, en 10 dies,
i per la gent que no va per beca, el 10 d'abril,
doncs aquell dia, a les 10 del matí,
pugen a la pàgina web de l'SCAC,
tres paraules.
I amb aquestes tres paraules,
que, per exemple, no poden ser dona, nina i primavera,
el primer que m'ha vingut al CAP,
has de fer un curtmetratge,
en menys de 24 hores,
relacionant aquells tres temes.
amb una duració d'uns 3-4 minuts.
Llavors, si ho presentes,
i, per exemple, si s'han presentat 200 persones a l'SPAP,
diuen, val, agafem a 150 sou aptes,
i després es fa ser l'activitat,
i d'aquelles 150,
que han estat aptes per l'APAP,
s'agafen a la 100 amb millors notes de tall,
com es fa a les altres universitats.
Doncs és com que, per poder entrar amb notes de tall,
primer és ser apte per aquesta prova d'accés.
Clar.
Doncs a veure com pinta.
Sí, sí.
I, bueno, a mi també m'agradaria parlar una mica trist,
fer-ho aquí jo sol,
jo que m'agradaria que estiguessin el Víctor i el Marco,
però és que...
Ai, no projecta la vista?
No, no, és de...
O sigui, del que més està parlant,
jo crec que en aquest cap de setmana,
a part d'Esgoia el dissabte,
nosaltres hem de la comunitat més friqui del cinema,
que és sobre l'últim capítol de WandaVision,
una sèrie que ja hem anat.
Home, home...
Crec que l'hauré de veure, eh?
Només per estar al dia, Pol,
perquè és que si no, no puc interferir quan parles d'ella.
Què ha passat amb aquesta sèrie?
O sigui, és una sèrie que al final jo crec que és bastant correcta,
però tant l'Elías, el Víctor, el Marco i jo,
que com que hem vist la sèrie bastant a la vegada,
entre el nostre grup d'amics,
estem bastant decepcionats pel final, de veritat.
O sigui, és un final bo si el mires objectivament,
però subjectivament és com que des del principi de la sèrie
et venen que passarà una cosa
i al final en tota la teva cara et diuen que era una broma
i que això en veritat no passa.
Oh, això ja és el final, això que has explicat?
És com una mica l'ost, com si fos un somni,
o Doraemon, un somni?
Bé, no diré més, però no és l'argument principal,
però passa una cosa que tens moltes...
O sigui, quan t'ho estàs imaginant tens moltes ganes
perquè això segueixi
i al final et diuen que no, que no segueix, que és una broma.
I fa molta ràbia
i en una sèrie que pot ser bastant correcta
i de 7, 8,
doncs a mi em va xadàsticament la nota
només pel cabreig que em vaig emportar
quan et diuen amb tota la cara
que porten 5 capítols rient-se de tu.
I llavors, doncs, no fa molta gràcia.
La tenies molt ben ubicada, aquesta sèrie, almenys.
M'agradeu, era el teu moment dels divendres, no?
Ara què faràs els divendres, aquella hora?
Bé, ara, aquesta setmana, no,
però la següent, Marvel estrenarà una altra sèrie
que és Falcon and the Winter Soldier.
Ara el Marvel s'està posant bastant actiu
amb la idea de fer sèries
i que també seran...
Crec que són 6 capítols o així, no ho sé ben bé.
I el juny, el 11 de juny,
just quan s'acaba la selectivitat,
estrenarà una altra sèrie, que és Loki.
I llavors, ara, és com que Marvel fins a l'estiu
té un calendari bastant apartadet a nivell de sèries.
Estic ocupat.
Aquesta de Loki,
sabem alguna cosa més d'aquesta nova sèrie de Marvel?
Bé, ho sap.
Això, l'edat d'estrena
i hi ha diversos tràilers,
crec que hi ha un o dos o així.
I no sé, jo crec que té bastanta bona pinta
i des que van sortir els tres tràilers,
tant de WandaVision com de Falcon and the Winter Soldier
i Loki,
doncs, personalment, és el que més em matrà l'atenció
i que més ganes tinc de veure, jo crec,
perquè ens poden portar un producte bastant interessant.
Perquè Loki és directament el personatge, no?
Entenc que la sèrie anirà del personatge, no?
Sí, sí.
O sigui...
Del superenèmic de Thor, no?
Sí, vam veure...
De fet, vam veure el final d'Avengers Endgame
com un Loki que no era com de la línia cronològica actual
de les pel·lícules que jo em follen amb això amb Marvel
perquè no estigui molt el cas.
I, doncs, en un moment, avengers Endgame,
es veu com el Loki d'un altre...
d'un univers paral·lel agafa el Tesseracto
i es teletransporta cap a un altre...
bueno, ho fuig i es teletransporta cap a un altre lloc.
I llavors la sèrie va, doncs, a aquell Loki
que en una altra línia cronològica s'ha escapat.
O sigui, creuament temporal...
I és una miqueta...
O sigui, no és el Loki...
Sí, sí.
No és el Loki original que hem estat veient
durant tots aquests anys, les pel·lícules,
sinó com de la seva versió d'un altre univers.
Una mica liosa, la veritat.
Sí, una mica...
Bé, una vegada ens vas parlar d'aquest multiverso, no?
Aquest multiunivers.
Sí.
Ja, bueno...
Un tema difícil.
Encara no està molt definit el multiverso en Marvel
i ja veurem a veure què passa amb pel·lícules
com, per exemple, les de Spider-Man.
Creiem que potser podia haver-hi
alguna cosa de multiverso.
Doncs, bon, i seguim, ens ho hauràs d'explicar.
Tu, Pol, ens queden els últims
res, minut i mig
si és que arriba
per parlar d'altres pel·lícules o sèries
que, no ho sé, ja vulguis recomanar-nos.
No, jo he estat bastant...
Sí que he estat confinat,
però he estat bastant...
Pràcticament no he vist res.
Mira, ara...
I l'última quinta?
Aquest cosmetratge, com evoluciona?
Jo crec que fins que no...
i la cosa és que, per l'última quinta,
en un principi teníem una mica de pressió
perquè jo ho havia de presentar pel treball de recerca
i ho volíem acabar.
Clar.
Però ara que ja...
Jo he entrat a detall de recerca
i, de fet, m'han posat un 10.
Carai, molt bé, Pol.
Enhorabona.
No, ja no.
Llavors, no has de presentar el vídeo?
Has de dir, el curt?
Bé, vaig presentar-me els pocs fragments que teníem gravats.
Doncs, com no s'ha fet això,
el que probablement farem és que quan s'acabi tot això,
quan no hi hagi restriccions,
o fins i tot quan puguem anar sense mascareta,
que es pugui fer bé,
doncs, aleshores,
és quan gravarem el curtmetratge i l'estrenarem,
perquè també volíem fer una estrena amb condicions
i no amb restricció d'aforament ni coses així.
O sigui, ja anirem veient a veure com evoluciona.
I jo, sent positius,
espero que cap a finals del 2021
o principis del 2022
que podem veure l'informe.
Pol, ho hem de deixar aquí,
que hem de connectar amb Catalunya Ràdio.
Gràcies per aquest espai que hem fet una mica mano a mano.
Has tingut avui els teus minuts de glòria.
Ens veiem i ens escoltem la setmana vinent, el dimecres,
a veure si som amb la resta de l'equip.
Una abraçada, Pol.
Perfecte.
Adéu.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
Les comunitats autònomes i el Ministeri de Sanitat
analitzen aquesta tarda el Pla de Mesures Antí-Covid
a aplicar durant la Setmana Santa
i el pont de Sant Josep allà on sigui festa.
Si no fa festa, no és necessari planificar el pont, certament.
La proposta del Ministeri passa per un tancament perimetral
de totes les comunitats,
tret de les Illes Balears i les Canàries,
per un toc de queda unificat arreu de l'Estat
i per restricció de les reunions.
Madrid, Jordi Prats.
El govern espanyol planteja dos períodes de tancament perimetral
entre el 17 i el 21 de març
per a aquelles comunitats on Sant Josep és festa,
com ara Madrid o el País Valencià,
i el tancament del 26 de març al 9 d'abril.
Això inclou la Setmana Santa
per a totes les comunitats tret de les Illes.
Pel que fa a la mobilitat nocturna,
es proposa una limitació entre les 10 de la nit
i les 6 del matí.
Si bé, planteja una alternativa que preveu
iniciar el toc de queda una hora més tard,
a les 11 de la nit.
Alternativa que busca, per exemple,
sumar comunitats com Madrid al Consens General.
També es planteja limitar les reunions
a un màxim de 4 persones,
si bé, en aquest cas, també es proposa una alternativa,
i és que el màxim pugui ser de 6 persones
quan es tracta d'espais públics oberts
i de 4 quan siguin espais tancats.
De l'interterritorial d'avui,
en podria sortir també la prohibició d'actes massius
que impliquin aglomeracions de persones.
Això afectaria, per exemple,
les processions de Setmana Santa.
Notícies breus, Gerard López.
Amb els ulls posats en el confinament comarcal
que fa 9 setmanes ja que dura,
el govern anuncia demà
quines mesures s'aixequen el dilluns.
L'interrogant principal continua sent
quin dia es podrà tornar a sortir de la comarca.
Hi ha dues dates sobre la taula.
Una, el dilluns dia 15,
a l'altra, el dilluns dia 22 de març.
Totes dues tenen pros i contres.
Dins del govern hi ha que són partidaris
d'esperar una setmana més
per veure si les mesures que es van adoptar
d'aixecar les restriccions a la restauració
i també al comerç
han comportat realment algun repunt
que per ara no es coneix.
Si Catalunya espera fins al dia 22
per obrir el confinament comarcal,
el primer divendres que es podrà sortir
seria el dia 26,
que justament és l'últim dia d'escola
abans de Setmana Santa
i, per tant, dia d'operació sortida.
Les mateixes veus destaquen
que no es pot pospassar de res a tot
i avisen que caldria fer abans una desescalada.
L'expresident del Brasil, Lula de Silva,
denuncia que ha estat víctima
de la mentida jurídica més gran
de la història del país.
Ho ha dit a la primera intervenció
des que el Tribunal Suprem
va aixecar dilluns
totes les condemnes per corrupció
dictades contra ell.
Buenos Aires, Joan Biosca.
Bona tarda.
Lula de Silva assegura
que no és el moment
per parlar d'una possible candidatura
a la presidència del Brasil
de cara a les eleccions de l'any que ve,
però el seu to ha estat
d'un precandidat
aixecant els ànims
als brasilers
i atacant amb duresa
l'actual president Jair Bolsonaro,
a qui ha assenyalat
d'abandonar el país
política, econòmica i sanitàriament parlant.
L'expresident del Brasil
creu que haver estat
19 mesos a la presó
condemnat per corrupció
ha estat una mentida judicial
a dit mai vista en 500 anys
i vol veure ara el jutge
que el va condemnar
Sergio Moro
inhabilitat professionalment.
Joan Biosca,
Catalunya Ràdio Buenos Aires.
A Andalusia
quedarà al marge
de la crisi desencadenada
entre el PP i Ciutadans a Espanya.
El president andalús,
el popular Juan Mamoreno,
i el seu vicepresident
de Ciutadans,
Juan Marín,
han comparegut
de forma conjunta
per anunciar
que mantenen
el govern de coalició
a la Junta Andalusia.
Esas decisiones
se toman en torno
a unas circunstancias determinadas
que son las que ha tenido Madrid.
Nosotros no tenemos eso,
nosotros tenemos una circunstancia
de querer construir
lo que hemos hecho
a lo largo de estos dos años.
Ese ruido
del que les hablaba
no va a afectar
para nada,
absolutamente
para nada,
ni la posición
ni los objetivos
del gobierno
de la Junta Andalusia
que formamos
Partido Popular
y Ciudadanos.
Sony s'afegeix
a Nokia i Ericsson
i tampoc no serà
el Mobile World Congress
d'aquest any.
La companyia japonesa
assegura que ha pres
aquesta decisió
per prevenir contagis
de coronavirus
i explica
que ja donaran
a conèixer
els seus productes
a través d'altres vies.
Esports, Jordina Terrer.
El Barça ja és
als quarts de final
de la Champions Femenina
de Futbol.
Les Blauran
han guanyat
el Fortuna
i Oring
Danès
0 a 5
amb gols
d'Aitana Bonmatí
i 2
Mariona Caldantell
i Asisato Shoal
a 2 més.
0 a 9
en el global
de l'eliminatòria.
L'equip masculí
en canvi
ha de remuntar
aquest vespre
a partir de les 9
l'1 a 4
a favor dels francesos
de l'anada
dels vuitens
de final de la Champions.
Anem a París.
Ramon Salmurri,
bona tarda.
Què tal?
Bona tarda.
El Barça descansa
ara mateix
a les seves habitacions.
La sortida
des de l'hotel
amb destí
al Parc dels Prínceps
de París
està prevista
per a les 7
de la tarda
a partir de les 9
el duel
contra el París
Sant Germen
amb l'1 a 4
del partit
d'anada.
Ara mateix
a París
un punt de fred
només a 9 graus
de temperatura
i un cel plujós
que ha foragitat
els aficionats
que esperaven
a la porta
de l'hotel
del Barça
buscant
un autògraf
de tots els futbolistes
especialment
en el cas
de Leo Messi.
Però els jugadors
ara mateix
a l'hotel
concentrats
a l'espera
de sortir ja
cap al camp
al Parc
dels Prínceps
de París
de les 9
París
Sant Germen
Barça.
Ramon Salmurri
Catalunya Ràdio
París.
Podreu seguir
la retransmissió
del PSG Barça
des d'una hora abans
a la TET
a Catalunya Ràdio
a partir de les 8.
També a la Champions
a les 9
juguen el Liverpool
i el Leipzig
amb un 0-2
a favor dels anglesos
del partit d'anada.
I a la Lliga
també a les 9
l'Atlètic de Madrid
rep l'Atlètic de Bilbao
en l'últim partit ajornat
que tenia pendent
de recuperar la Lliga.
Els de Simeone
encapçalen la classificació
amb 59 punts
mentre que el Barça
és segon
amb 3 punts menys.
I en tenis
el suís Roger Federer
ha tornat avui
a les pistes
al torneig de Doha
després de més
d'un any
de baixa.
El suís
s'enfronta
al britànic
Dan Evans.
De moment
ha guanyat
el primer 7
7 a 6
però ha perdut
el segon
3 a 6
jugant ara
el tercer
i definitiu 7.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda
us informa
l'Ua López.
A finals de mes
de febrer
l'atur registrat
al Baix Llobregat
s'ha situat
en 51.194
persones
augmentant
respecte
al mes anterior
en 552.
El creixement
relatiu mensual
al Baix Llobregat
se situa
per sobre
del registrat
a l'àmbit
metropolità
i del conjunt
de Catalunya.
De la mateixa
manera
el nostre
municipi
de Sant Just
també se situa
una mica
per sobre
amb un 2,1%
més
el que suposa
un augment
respecte
al mes anterior
de 14
persones
en atur.
En termes
interanuals
continua creixent
l'atur registrat
a tots els àmbits
territorials.
El nombre
de persones
registrades
a les oficines
de treball
ha crescut
en 11.568
persones
respecte
a febrer
de 2020.
A Sant Just
aquest creixement
interanual
ha estat
d'un 48,8%
amb un total
de 221
persones.
El portaveu
del grup
municipal
de la CUP
Sant Just
Carles García
ha posat
de manifest
avui
a Ràdio
Desvern
un prec
que van portar
a l'últim ple
respecte
els precs
i preguntes
que pot
presentar
la ciutadania.
Recordava
que les preguntes
i els precs
es presenten
actualment
mitjançant
correu electrònic
a causa
de la
Covid-19.
Es queixaven
així
de les maneres
ja que
aquestes aportacions
per part
dels veïns
i veïnes
sempre es porta
a finals del ple
quan tots els participants
estan molt cansats
i cansades.
Ha afegit
que el que passa
moltes vegades
és que les preguntes
es resumeixen massa
o es malinterpreten
i porten
a confusions.
Un fet
que porta
molt
descontentament
per part
de les respostes
que reben
la ciutadania.
Des de la CUP
es proposava
enviar un enllaç
al ple
a les persones
que vulguin
fer un prec
o pregunta.
Així es crearia
la possibilitat
d'assistir
al ple
telemàticament
de la mateixa
manera
que la resta
de regidors
i regidores
i poder expressar
així
ells i elles mateixes
les seves preguntes
i precs
i fer les aportacions
que creguin
necessàries.
L'Ajuntament
del Prat de Llobregat
amb la col·laboració
de l'Associació
de Gastronomia
i Turisme
tornen a organitzar
una vegada més
el març gastronòmic
Mengem Carxofa Prat
i Pot a Blava.
Recordar
que el Prat de Llobregat
és la capital gastronòmica
de la comarca
del Baix Llobregat.
Es tracta
de la dotzena edició
d'unes jornades gastronòmiques
que donen
l'oportunitat
de degustar
menus elaborats
amb pot a blava,
carxofa prat
i productes de temporada
del Parc Agrari
del Baix Llobregat.
Aquestes jornades
es duen a terme
a 32 restaurants.
Entre ells
hi ha el restaurant
del Mirador
del nostre municipi
de Sant Just d'Esvern.
I això ha estat tot
per les 6.
Tornem amb més informació
als Sant Just Notícies
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
Cada dilluns
de 9 a 10 del vespre
teniu una cita
amb Rambobineu,
sisplau.
Una mirada
al passat
sense nostàlgia
amb la millor música
dels anys 20
o 50.
O si ho preferiu,
podeu descarregar
el programa
a la carta
a Ràdio d'Esvern.
Com protegir-nos
de la Covid-19
en el dia a dia?
Millor a l'exterior
que a l'interior.
Millor amb poques persones
que amb moltes.
Millor dins la teva bombolla
que fora.
Millor poc temps
que amb molt temps.
Millor persones
de risc baix
que de risc cald.
Informa-te'n a
canalsalut.gencat.cat
Sistema de Salut
de Catalunya
Generalitat de Catalunya
Hi ha una màgia
que no té truc.
És la màgia
de compartir una estona
amb algú
i parlar-hi.
Vols practicar català?
Vols ajudar
algú a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat
per la llengua.
El programa
de les parelles lingüístiques
ab-xl.cat
perquè quan parles
fas màgia.
Generalitat de Catalunya
100 milions i mig
de futurs.
Ràdio
des de l'emba 98.1
que tindrà a veure
la religió
amb la presó.
Què tindrà a veure, Oriol?
Bona tarda.
Ah, ho veurem.
Bona tarda.
Ho veurem.
Ho veurem.
Avui és el tema que ens...
Els temes que ens portes
dius que aparentment
i ho deia al principi
del programa
no tenen
gaire a veure
però sembla que sí.
Bé, tenen coses a veure
i després jo avui
he trobat el meu...
la meva manera
d'enllaçar-ho
que ja saps
que a mi de vegades
m'agrada enllaçar temes així
i potser de vegades
una mica
agafats amb pinces,
no?
Que és una expressió
que no tocarem avui
però sí, de vegades
ja saps que a mi m'agrada
d'una coseta
m'aprofito
per dir a llarg.
Una mica Juan Palomo, no?
Una mica, sí.
Tu te lo guises, no?
Tu fas el teu gust.
Una mica, sí.
Doncs vinga, va,
comencem
per alguna de les paraules
que crec que té un origen
una mica curiós.
Sí, comencem
amb agnòstic
que aparentment
pensem que algú
que és algú
que no creu en Déu,
que no professa
cap religió
però en realitat
amb aquesta definició
estaríem parlant
d'un ateu.
Jo crec que és aquell debat
que sempre tens
de què és exactament ateu
i què és agnòstic.
Ja, més o menys
tots ens anem.
Serien sinònims.
No, no ben bé.
Sí, però no ben bé.
Exacte, no ben bé.
No, no.
Perquè un agnòstic
va molt més enllà
del fet de no creure en Déu
i a més a més
el concepte és modern.
Va ser creat el 1869
per Thomas Henry Huxley
que no el coneixem gaire
però ell era conegut
com el bulldog de Darwin.
Per què?
Perquè era un defensor
a fèrrim de la teoria
de l'evolució.
Era, diguéssim, allò
que quan la gent
que es diu
que és més papista
que el papa
doncs ell era més darwinista
que d'Arwin.
Perquè, clar,
m'ha vingut al cap
Aldous Huxley.
no és el mateix.
No, no.
És un altre.
Aquest és el bo d'en Thomas.
Val, de l'escriptor
d'Un mundó feliz
que també és una obra
realment coneguda.
No, no, no.
No m'ha aparegut
aquesta referència.
Però sembla ser
que aquest senyor,
en Thomas,
quan va ingressar
a la Societat Metafísica
de Londres
a ell li van preguntar
si era teu,
si era creient,
si era idealista,
materialista,
lliurepensador
i ell,
com que pensava
que no encaixava
amb cap d'aquestes definicions,
va estar-s'ho pensant
i al final va dir
jo sóc agnòstic.
Si es va inventar
ella paraula.
Podríem dir.
Sí.
Perquè va crear aquest concepte
en contraposició
a l'agnosis.
G-N-O-S-I-S
agnosis,
que sí que és una cosa
que existia
i que l'agnosis
és el coneixement revelat
de l'existència
o el coneixement
intuitiu i perfecte
de la divinitat
i de les seves relacions
amb el món
i amb l'home.
Si diguéssim
que és el coneixement
revelat de Déu.
I és un concepte
que va aparèixer
en els inicis
del cristianisme
i ell hi va afegir
l'A
perquè ja sabem
que l'A
fa aquesta contraposició
diguéssim
que és el contrari
d'A
llavors ell va dir
jo sóc el contrari
d'agnòstic
per tant sóc agnòstic
i així va
va crear
el concepte
perquè ell deia
que ell no tenia
aquest coneixement
diguéssim
que un ateu
és un que no creu en Déu
però
coneix l'existència
de les corrents
i ell diu
jo no ho sé
no tinc aquest coneixement
revelat
jo no sé
si realment
Déu existeix o no
per tant
només sé que no sé res
exacte
exacte
i va dir
agnòstic
i bé
espero que aquesta
explicació
hagi sigut així
més o menys
entenedora
que no hagi sigut
com la Bíblia en vers
que seria
una altra expressió
amb aquest ambient
que tenim avui
utilitzada
religió sí
sí sí sí
jo he de confessar
que tot i que l'havia sentit
moltes vegades
no entenia exactament
què
que volia dir
i llavors per això
la vaig pensar
va busca-la
i a veure què trobes
i al final
és això
és quan una explicació
o un text
originàrialment
es referia a un text
ara també li pots dir
a algú que no s'explica bé
quan és massa enrevesat
o és massa confús
li dius
uf
això és com la Bíblia en vers
és difícil d'entendre
per d'una manera
o és molt llarg
no també
o és molt llarg
o és molt llarg també
sí sí
també pot valer
que és molt llarg
i en aquest cas
això de ser la Bíblia en vers
diguéssim
que és literal
i a més a més
té un protagonista català
perquè el 1839
si ens posem amb les dates
només 30 abans
30 anys abans
que en Thomas Henry Huxley
inventés l'agnosticisme
aquest 1839
a Igualada va néixer
Josep Maria Carulla
que era advocat
era servidor del papa Pius IX
i era un prolífic versificador
i l'edit prolífic
perquè feia molts versos
li agradava molt fer versos
però això no vol dir
que ho fes bé
o que els seus versos
fossin de molta qualitat
quantitat no qualitat
exacte
en el seu cas
era la quantitat
però tot i això
la Santa Seu
li va donar
la creu del mèrit
en reconeixement
de la seva inalterable
ambició
de traslladar
el text
en prosa
de la Bíblia
en forma de vers
i va dedicar la vida
sí, sí
perquè
no se'n t'acreu
escolta
exacte
és una donada
per dedicar-me a la ràdio
no ho fes
no
però ell tenia
aquesta obsessió
amb els versos
però com dèiem abans
sembla que Déu
no li va atorgar
el do de la poderosia
i el resultat
va ser
73 volums
gruixuts
allò
73 volumacos
allò
sí, sí
de versos enrebessats
difícils de comprendre
ressonants
ferragosos
sense un sentit literari
ni pràctic
i això va ser
el que va fer
que passés a ser
ell
un motiu de burla
en els cercles literalis
fent aparèixer
aquesta expressió
d'és la Bíblia
en vers
val
té un sentit
té un sentit
i és literal
o sigui realment
la Bíblia en vers
que va escriure aquest senyor
era la cosa més pesada
era infumable
això que
ara dient
en paraules nostres
era infumable
això
exactament
bé Déu
estic veient un terme
un concepte
que no sé
de quina manera
connectaràs
amb tot el que estem
parlant ara
potser algú
dels que ens està escoltant
l'estava fent fins ara
i ha connectat
a Ràdio d'Esvern
què tindrà a veure aquí
una migdiada
exacte
la siesta
o la migdiada
la siesta en castellà
o la migdiada
i com tu deies
encara que pugui semblar mentida
té un origen religiós
perquè la regla
de Sant Benet
que és la mateixa regla
que va donar origen
al concepte
de toc de queda
que vam veure
bastant
quan va sorgir
el toc de queda
aquí a Catalunya
quan es va posar
vam veure
que la regla
de Sant Benet
havia generat
aquest concepte
del toc de queda
que toca referir
a la campana
sí
jo no he volgut
allò
com faig altres vegades
perquè com vam dir
exacte
doncs ara
si m'ho preguntes
no et sabria dir
de l'origen
el toc
el toc
era un toc
de campana
i era
el concepte
sí que era aquest
era
quedar-se
quedar-se
dintre de
dintre de casa
clar
el toc de la quedada
de quedar-se
de quedar-se
seria
ara sí que heu recordat
doncs bé
la regla de Sant Benet
tenia la norma aquesta
de guardar repòs i silenci
després de la sexta hora llatina
és a dir
el migdia
que és la hora de més calor
hem de tenir en compte
que
el dia
pels romans
que això
la regla aquesta setmana
sí
anava a dir
un moment
això de la sexta hora llatina
vale
el dia pels romans
es dividia
en 12 hores de dia
i 12 de nit
per tant
la primera hora del dia
per ells
seria a les 7 del matí
i per tant
la sexta hora
eren les 12 del migdia
i no les 6 de la matinada
per nosaltres
la sexta hora del dia
serien les 6 del matí
però per ells
el dia començava
la primera hora del dia
era quan sortia el sol
per tant
la sisena hora del dia
eren les 12
ells entenien
que les 6 del matí
era quan sortia el sol
perquè ells no tenien
el canvi horari
aquest que fem
que fem nosaltres
per estalviar electricitat
perquè no tenien
electricitat
però si a les 12 del migdia
feien la migdiada
sí, segurament
o esmorzaven
i dinaven molt molt d'hora
que sí
imagino que es llevaven amb el sol
allà a les 6
per tant portaven gairebé
5-6 hores funcionant
tenien un
o primer feia migdiada
després dinaven
sí, no, jo crec
no, això la veurem després
aquest concepte
de fer la migdiada
abans de dinar
el veurem després
no, no, segurament
ja havien dinat
segurament a les 11 del matí
o una cosa així
o un àpat
sí
sí, sí, sí
i això
bueno
vindria de
sextear
o de guardar la sexta
també ho podíem dir
en català
sextejar
o guardar la sexta
amb X
i el llenguatge popular
ho va convertir en S
la X
la S en lloc de la X
per tant sextear
i va acabar en S
i va acabar derivant
en
en siesta
i en català
també
pren partit
per això
pren sentit
per això que m'ha explicat
perquè és la
la migdiada
es fa al migdia
nosaltres
clar
la fem
doncs no ho sé
a les 3
a les 4 de la tarda
però
en aquells moments
es feia al migdia
a les 12
que era la meitat del dia
de l'hora
de l'hora llatina
una mica més tard
que aquí dinem més tard
jo crec que la migdiada
se'n va cap a les 4
cap a les 5
3, 4, 5
bueno
cap de setmana no compta
perquè és un altre franja
entre setmana
aquell afortunat o afortunada
que ho pugui fer
jubilats i jubilades
ui ui ui
que s'emocionen
els cancars guriants
suposo que ho podrà fer
en una altra hora
això de migdiada
o siesta
acabem de descobrir
una mica
la connexió
i hi ha gent important
que també fa migdiades
no?
sí
et diuen que Einstein
feia migdiada
i era un defensor
i que Churchill
que la va descobrir
a Cuba
perquè no és exclusiva
d'Espanya
diguéssim
també de països
llatinoamericans
o de països
de l'Àsia
o de països
on fa molta calor
on intenten descansar
aquestes hores
més caloroses
també hi ha aquest costum
de la migdiada
però sembla que això
que Churchill
la va conèixer
a Cuba
i tenia desesperats
els seus col·laboradors
perquè ell cada dia
feia la migdiada
i després podia treballar
a ple rendiment
fins a la una
o les dues de la matinada
mentre que els altres
estaven morts de sons
els altres que no havien fet
la migdiada
exactament
i que no ho deia
no?
no
no
jo crec que és un subarguer
de comú
secret
mala gent
i abans deies
aquesta migdiada
que feien la migdiada
abans de dinar
això en català
té un nom
en castellà també
en català
és la migdiada
del bisbe
i en castellà
he trobat
que és la
la siesta del carnero
que és aquesta
migdiada
d'abans de dinar
aquell
potser aquell cop de cap
que aquesta
jo sí
algun cop l'he fet
és un plaer
però un cop de cap
abans de dinar
sí sí sí
allò que
bueno
estàs fent temps
o són les dotze
quarts d'una a la una
i et quedes
t'has llevat d'hora
aquell dia
vas cansat
i cloc
i et quedes
però aquesta és com de sofà
però res
de minuts
cinc
deu
quinze
m'imagino
que no hi ha ni un pijama
aquí al mig
no no no
no hi ha pijama
ni ritual
no hi ha ni coixí
ni entrar al llit
ni res
també tenim
el famós
Sant Benito
sí
sí sí
colgar el Sant Benito
que en català podríem dir
penjar-li la lluf a algú
però en català també es pot dir
penjar el Sant Benet
amb M
Sant Benito
no Sant Benito
sinó que
com realment es fa
és amb M
no com si fos un Santo
no Santo Benito
venia d'un Sant
però es va transformar
en aquesta M
i això també
l'origen serien els usos
de la Iglesia primitiva
i va arribar més o menys
fins a la Inquisició
s'explica que els penitents
que ploraven les seves culpes
i mostraven penediments
se'ls donava un sirí de cera
i una espècie de sac de llana
que prèviament havia estat beneït
per al sacerdot
o al mossèn de la parròquia
i aquesta peça
se li deia
el saco bendito
i això posteriorment
va derivar en Sant Benito
i finalment en Sant Benito
diguéssim
que és una d'aquestes coses
que hem vist
amb altres expressions
o paraules
que són com
els sons
que van derivant
i va acabar convertint-se
en Sant Benito
i com que el que representava
aquest sac
era algú que estava fent penitència
va aparèixer aquesta dita popular
de cargar
con el Sant Benito
o colgar el Sant Benito
que
això sí
defineix una mica
ja no és aquesta idea
que jo
carrego amb les meves culpes
sinó
cargar con el Sant Benito
molts cops
és el cornut
i pagar el beure
és el que carrega
amb les culpes
sense que siguin
sense que siguin
seves
no seves no?
sí
en català
es pot dir
el Sant Benet
també
o la gramalleta
i és aquest escapolari
aquesta peça de roba
aquest sac
que era utilitzat
pels penitents cristians
per mostrar públic penediment
pels seus pecats
i més endavant
i aquí
començo a introduir
el meu gir
cap a les
presons
ui a veure com ho connectem
això amb les presons
era un hàbit penitencial
amb què eren obligats
a vestir els condemnats
per la Inquisició
i a vegades
durant molts anys
com a part de la seva condemna
era una manera
d'identificar
els condemnats
per la Inquisició
com diguéssim
el primer
tratge carcelari
aquest de ratlles
que ara tenim
a les pel·lícules
dels Daldon
doncs seria
com potser
un dels primers
tratges
dels presos
i a més a més
era un sac
que tenia
elements decorregatius
que indicaven
els delictes
comèsos
i la pena
imposada
cada un
ser com una marca
no?
sí, sí
era com
les medalles
que tenen els generals
pels mèrits
doncs serien medalles
però pels demèrits
a altra banda
sí, sí, sí
sí senyor
i aquí has fet
aquesta connexió
has dit Inquisició
d'aquí anirem
a parar la presó
m'imagino
o a saber
si a la mort
també
anirem a
no, de moment
anirem a parar
la presó
avui em sembla
que no he matat
a ningú
val, val
no, tu no
la Inquisició
segurament sí
hi ha unes quantes
persones
on està aquí
el punt de connexió
que t'ha fet passar
de parlar de religió
a parlar de presons
aquest hàbit
penitencial
en què eren obligats
a això
a vestir els condemnats
per la Inquisició
d'aquí t'has despertat
i és a dir
espera't
que d'aquí
treuré tema
què fan a la Inquisició
posen gent a la presó
molt bé
doncs anem a parlar
de presons
i sobretot
penso jo
que presó
és una paraula
que té
molts, molts, molts
sinònims
hi ha moltes maneres
populars
o així
amb diversos orígens
de poder-li
de poder-li dir
Sembla que ens haguem
d'escapar
de la presó
amb aquesta cançó
amb aquesta banda sonora
que ens has demanat avui
què està sonant?
La roca
la banda sonora
de la pel·lícula
que és aquesta
gran evasió
la gran evasió
és una altra pel·lícula
que vaig pensar
en buscar la banda sonora
però li faltava
aquesta de la roca
té molt de ritme
va i comencem parlant
la paraula presó
és la primera
no té gaire història
ve del llatí
i és pregencio
o pregencionis
i vol dir
l'acció d'agafar
per tant
vull dir
queda bastant
explicat
un dels primers
sinònims
que em va venir al cap
va ser
garjola
que és una alteració
del català antic
de cajola
o cajola
i de caveola
i és un diminutiu
de cavea
caveola
vindria
de cavea
que és cavitat
i ja també
sembla ser
diuen els
atim
els atim
uf
a veure com es diuen
etimulògics
etimaliòlegs
no
etimaliòlegs
els que parlen d'etimologia
sí sí
ja sé
molt bé Oriol
felicitats
ja ho hem trobat
els que parlen d'etimologia
molt bé
molt ben trobat
té una influència
també de gàbia
que seria una barreja
entre gàbia
cavea
i hauria sortit
aquesta
garjola
sí
que a mi em sona
a mi m'agrada
trobo que és un
home
sí
espero que no t'hi trobis
no no no
la paraula
la paraula
m'agrada
diguem d'altres
que popularment
ara entreu una mica més
en les paraules
més dites
no sé si són correctes
o no
o si són acceptades
o no
sí
la majoria
sí sí sí
són acceptades
i recollides
per la
com la trena
la trena
la trena
o el maco
també es diu
el castellà
de maco
s'escriu igual
l'adjectiu
sí exacte
però amb aquesta
entonació més castellana
de maco
i aquestes tenen
un origen
col·loquial popular
i com aquests
en veurem alguns més
que es creu
que tenen origen
en el calor
en els dialectes
del poble gitano
i ara en veurem
unes quantes
la primera
que
vincula
també amb els gitanos
ara veurem per què
és molt curiosa
que és
Girona
és en castellà
ho podem fer servir
com a barbarisme
diguéssim
en català
parlant en català
podem referir-nos
a la Girona
però
vindria del castellà
i és curiós
perquè hi ha una teoria
molt estesa
que diu
que és la popularització
del nom en català
de Girona
o sigui és com
clar
algú sona
però
sí
però realment
espera que t'ho explico
diguéssim
que és com
com dirien
a Girona
amb un accent castellà
Girona
perquè es veu
que la ciutat
va albergar
un dels centres penitenciaris
més freqüentats
per gitanos
per prostitutes
i altres detinguts
als carrers
quan el franquisme
va provocar
aquesta trista llei
de vagos
i maleantes
que era una mica
una excusa
per fotre a tothom
que interessava
a la presó
però
aquí ve el
però
no pot venir
d'aquí
perquè aquesta paraula
aquest concepte
de Girona
apareix molt abans
del 1939
molt abans
del franquisme
el 1852
per tant
molts anys abans
a la dècima edició
del diccionari espanyol
hi apareix
com a substantiu
s'explica
que és una paraula
del llenguatge familiar
que vol dir
presó
i el 1927
també uns anys abans
que el franquisme
també
s'inclou el verb
enxironar
també com una marca
això
per tant
té un origen
molt més antic
però
i s'explica
és a dir
d'on prové
realment
tant el verb
com el nom
de Girona
com a presó
l'explicació
que hi ha
al diccionari
de Coromines
és que
és d'origen popular
que és argot
i que no
s'acaba d'identificar
l'origen
del tot
aquí
hauríem de demanar
a algú
que ens donés un cop de mà
per veure realment
d'on prové
aquest Girona
o en Girona
realment
etimològicament
i en d'altres
hem dit
amb aquesta
la trena
Maco
bueno
Garejola
a la presó
sí que són més
correctes
diguéssim
però hi ha un altre
que crec que també
les pel·lícules
em fan un ús
potser una mica excessiu
que és
el trullo
exacte
el trullo
bueno excessiu
però vull dir
que s'acostuma a dir
més trullo
que presó
o prisió
no potser
sí
sí
en llenguatge col·loquial
sí
sí
i aquí
amb el trullo
hem de posar
el concepte
sobre la taula
de la Germania
que és l'argot
parlat pels delinqüents
i sobretot
els que ja estan presos
que és una increïble llista
de més de 70 paraules
que fan servir
i que la pròpia llista
170 paraules
sí
170
170 paraules
la pròpia secció
donaria
la pròpia germania
donaria per una secció
en si
i es diu així
germania
sí
és l'argot
l'argot
exacte
l'argot
o en castellà
la jerga
que es fa servir
i al principi
s'apuntava això
que trullo
podia venir
d'aquest argot
però sembla
que no
perquè en la germania
trullo
vol dir tren
per tant
trullo
no res a veure
aparentment
el concepte
no té a veure
amb presó
i llavors
sí que trobem
el diccionari
de la RAE
que trullo
ve del llatí
turculum
que és el dipòsit
on va parar
el líquid
restant de trepitjar
raïm
allò
quan trepitges raïm
doncs hi ha un dipòsit
on va
el futur vi
sí
exacte
però hi ha una altra teoria
d'alguns etimòlegs
mira
com l'hi has dit abans
etimiològia
etimoliòlegs
etimoliòlegs
etimoliòlegs
ets ficat
pobres
Víctor Pàmies
ens està escoltant
o Màrius Carol
també
uau
m'he inventat síl·labes
però no passa res
així el llenguatge
evoluciona
doncs això
alguns etimòlegs
pensen que l'origen
seria de turculum
però fent referència
a un tipus de cabana
o construcció rudimentària
on els camporels
guardaven les eines
i on probablement
tancaven els que atrapaven
robant els seus camps
o sigui que seria com una
tu m'estàs robant els tomàquets
doncs jo et tanco aquí dintre
fins que puc avisar
a l'autoritat
i també hi ha
una possible procedència
del calor
però en el diccionari
calor
en el diccionari
del poble gitano
no hi apareix
trullos
sinó que hi apareixen
altres paraules
com esteribel
esteripel
o baranyí
per referir-se
a la presó
quines paraules més curioses
no?
esteribel
esteripel
baranyí
sí
sí sí sí
difícil d'imaginar
què voldria
és a dir
com s'han composat
com s'han creat
o realment com algú
ha arribat a posar
a col·locar aquesta paraula
per referir-se
a una presó
sí sí
però si vols
acabem amb una altra
que és l'última
molt sonora
que és el
talego
això sí que penso
que ho hem sentit
i a més
a part de presó
talego
significa moltes altres coses
i dona llocs
a expressions
també
talego
vindria de talega
que la definició
és un saco largo
i estrecho
de lienzo
basto
o de lona
que sirve
para guardar
o llevar algo
lo que seria
un sac de patates
d'alta la vida
aquell sac que fem servir
per les carreras
una talega
sí
però una talega
també és una persona
poco esbelta
i muy ancha
de cintura
a veure
anem a intentar imaginar
una persona
com és poca esbelta
això seria
no massa alta
no massa
no massa
graciada
amb una figura
massa fina
i molt ampla
la cintura
sí
com en forma
de valdufa
sí senyora
és el que jo estava pensant
vale vale
això és una talega
eh
jo tinc un altre significat
però acabem de dir
aquests sabents
l'altre
el tercer que surt
a l'entrada
de la ra
és càrcel
i el quart
és el bitllet
de mil pessetes
les mil pessetes
un talego
jo també ho havia
fet servir
mira jo aquesta
la conec
de fet
jo l'he utilitzat
moltes vegades
per dir un cop
o una hòstia
ah és veritat
és veritat
s'ha fotut una talega
sí
o quina talega
és veritat
sempre per mi
el concepte ha estat
de cop
de caure
de tenir un accident
potser
ha fotut una talega
no hi havia pensat
però és veritat
molt coloquialment parlant
i em perdonareu
que ho he dit
molt malament
però
tenia associat
aquest concepte
de cop
sí sí
jo també ho havia
i veig que la rae
no el reconeix
com a tal
no
i és veritat
que jo també
ho havia fet servir
i ja està
hi ha originat frases
com
tener talego
que és tener dinero
o volcar el talego
que és desahogarse
contando algo
el que en català
diríem
buidar el pap
o així com
el pap
buidar el pap
sí
el pap
el lloc
el bar
no el pap
és un estómac
que ara no sé
si és el que tenen
un dels quarts estómacs
dels rumiants
o un estómac
dels ocells
però el pap
és un estómac
i buidar el pap
seria treure't
algú de dintre
que t'estava angoixant molt
que t'estava molestant
és a dir
però de vomitar
sí
de vomitar
però de vomitar paraules
verbalment
de dir
de treure verbalment
coses
sí
ah
volcar el talego
volcar el talego
desofegar-se emocionalment
no?
seria
pap
el pap
el p-a-p
ah
p-a-p
clar
lleixia com
p-u-b-alta
jo estava amb el pap irlandès
ara
aquesta és nova
aquesta me l'apunto
perfecte
i acabem com no
amb una dita
i una frase feta
fent una mica d'honor
a aquesta secció
de les frases desfetes
l'edita
diu a la presó
i al llit
es coneix el bon amic
que és una mica aquest
bueno
en les situacions
serà que és certa
espero no haver-ho de comprovar
de vida
no
en les situacions
difícils
i en les situacions íntimes
suposo que és quan es
coneixi realment
les persones
i després n'hi ha un altre
que diu que
tenir el barbe a la presó
que és quan algú
porta la barba
sense afaitar
què passa
que tens el barbe a la presó
que no t'has afaitat
és
carai
no hagués dit mai
Oriol
que haguéssim pogut connectar
tantes persones
començant per
escoltant
cants gregorians
gairebé
i acabant parlant
de talega
de trullo
de trena
mare de Déu
Déu-n'hi-do
ens hem quedat
amb aquestes dues frases
fetes al final
estem abandonant
els nostres orígens
una mica
que és aquestes frases fetes
però
no deixa de ser igualment interessant
Oriol
així que una tarda més
gràcies per passar per aquí
per portar-nos aquesta
aquesta colla de paraules
que aparentment
no tenien cap tipus de relació
i tu mateix
li has trobat la connexió
a través d'una paraula
i ha saltat a les altres
Oriol
dimecres vinent
seguim fent
més frases desfetes
i a veure si és cert
també
i aprofito per dir-ho
també en directe
que hem estat parlant
amb Víctor Pàmies
a veure si realment
algun dia
podem fer
alguna història
en conjunt
també amb el programa
de Llegi Moqué
de Ràdio Castell Ter Sol
que els hi darem
també una
i podem fusionar
d'alguna manera
tot això
seria estupendo
si la Covid ens ho permet
i si no
les tecnologies
també segur que ens apropen
així que
des d'aquí el saludem
no Oriol?
I tant
i seria un plaer
poder comptar
amb el Víctor
que és un referent
almenys per mi
que me'l trobo molt
sempre que recerco
frases de part desfer
com amb el programa
de Llegi Moqué
que fan una secció
molt interessant
I tant
a ti mola
que li hauries de dir
al Víctor
si ve
no ens equivoquem
Oriol
que vagi molt bé
Adéu



Un dia


de Llegi Moqué


Un dia
un dia
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La esperanza en la vida que perdura
y los cantos que de nuevo florecen
corazones que se curan
la semilla permanece
vuelvo a trair
resplandarse
en sentir a las estrellas que iluminan mis caminos
cuando voy mirando al fuego veo el mundo entretejido
en sentir a las estrellas que iluminan mis caminos
cuando voy mirando al fuego veo el mundo entretejido
en sentir a las estrellas que iluminan mis caminos
cuando voy mirando al fuego veo el mundo entretejido
en sentir a las estrellas que iluminan mis caminos
cuando voy mirando al fuego veo el mundo entretejido
cuando voy mirando al fuego veo el mundo entretejido
en sentir a las estrellas que eluminan mis caminos
cuando voy mirando al fuego veo el mundo entretejido
en sentir a las estrellas que eluminan mis caminos
en sentir a las estrellas que eluminan mis caminos
en sentir a las estrellas que iluminan mis caminos
las estrellas que iluminan mis caminos
las estrellas que iluminan mis caminos
que iluminan mis caminos
las estrellas
veo el mundo entretejido
las estrellas que iluminan mis caminos
las estrellas que iluminan mis caminos
las estrellas que iluminan mis caminos
veo el mundo entretejido
Carabe, un programa per a arqueòlegs de la música moderna
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys
Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Música
Ràdio 2B
M98.1
A l'escoltes, Ràdio 2B
Sintonitzes, Ràdio 2B
Música
Vinga, que ens hem posat un parell de cançons
i se'ns ha anat el temps volant
perquè la segona era molt llarga, la cançó
Però vinga, entrem ara a l'últim espai
en aquests últims gairebé 10 minuts
12 minuts que ens queden per parlar d'economia
Per això tenim el Rafel al telèfon, el saludem
Bona tarda, Rafel
Hola, Mireia, molt bona tarda
Molt bona tarda, ja em disculparàs
que se'ns ha anat una mica les mans amb el tema musical
No
I t'hem retallat molt d'espai de la secció d'avui
No, no, tranquila
Tranquil·la, tranquil·la
perquè ja t'havia adelantat que avui el que faríem seria la tercera part de l'aplicació del fondo dels 11.000 milions
Sí
Però que era molt ràpid el que tenien que dir
Està promesa no complida, eh?
No, no
Ja ho vas vaticinar, eh? Fa unes setmanes
Efectivament, ja
Ja hem comentat que això no seria com ho deien en els telediaris
Que això ho faria a principis de març
Ja estem a dia
A dia 10
I encara ara esperaran
No han dit res
L'únic que han dit que ara
L'última novetat
A part que no estiguin d'acord entre els vicepresidents
És que diuen que les ajudes directes
Que una part les faran a través de les comunitats autònomes
I una altra les faran a través de recapitalització de les empreses mitjanes
Això torno a dir de la primera vegada
Igual que vaig dir la segona
És a dir, encara no saben com aplicar-lo
Perquè d'una altra banda li estan demanant als bancs
Que facin quites a les empreses
És a dir, que tot el tema que ens van donar d'ICOS a les empreses
Com les empreses no es poden fer càrrec
Perquè precisament a partir del mes de març-abril
Començaven a vèncer els primers pagaments
De totes les prestes dels ICOS que van donar l'any passat
Que el primer any era de carència
És a dir, que no tenien que pagar res les empreses
A partir del segon any
Doncs ara ha començat el segon any
És a dir, que ara a partir del mes de març-abril
Ara se n'adonen que realment les empreses
Si han tingut una onada, dues onades
I estem a la tercera onada
Doncs les empreses no es poden fer càrrec d'aquest préstec
I el que han demanat
El que estan dient és que l'ICOS fa càrrec d'una part
I que els bancs que es facin part de la quita
Amb les empreses de què passa
Doncs que no està clar
No saben com fer-ho
No saben com traslladar-ho
N'hi ha una miqueta de problemes
Que no saben realment com fer l'aplicació aquesta
Que tenia que ser d'una forma directa
Però ara el que diuen és que
Una part
Serà a través de les comunitats autònomes
Una part
Que és directa perquè les comunitats autònomes
Són les que realment saben la necessitat
De les empreses que tenen
Amb el seu teixit industrial
I l'altra part la faran
Però estem dient parts
I quan es diuen parts
I no s'està dient
Que el 30%
El 40%
El 50%
Vol dir que encara no ho saben
No saben com aplicar-lo
De quina forma aplicar-lo
Com traslladar-lo a les empreses
I l'únic problema és que
Això fa que estem a dir adeu
Que no s'ha aprovat
Avui han tingut en reunió del Consell de Ministres
I avui no s'ha aprovat
Vol dir que fins la setmana que ve
Tampoc s'aprovarà
Tampoc s'aprovarà
O s'aprovarà la setmana
La setmana que ve
Però que ja estaríem a mitjans
Del mes de març
Clar, perquè a més
No s'ha inclòs ni en els temes de l'agenda
Per tant s'ha decidit directament
No abordar aquesta temàtica
Que segons també deien
No és un tema
Que hi hagi una tensió
Entre partits
Sinó que
És un tema de retras
Això és el que comentaven
També els ministres
Efectivament
És que
Tot el tema ara
La vicepresidenta econòmica
La volia fer-la en un sentit
Però el vicepresident
El vicepresident segon o primer
I és que ja em perdo
Em perdo amb tants vicepresidents
És a dir
La Nèdia Calviño sí que volia fer-lo
D'una forma directa a les empreses
Però
Ara no em sortirà el nom
De
El senyor d'Iglesias
Ah, sí
La Calviño també és vicepresidenta
I també
El senyor d'Iglesias
El senyor d'Iglesias
El que deia
Que ho
Fessin a través de les comunitats autònomes
I això el que ha fet
Ha sigut
No fer res
I aturar tot
Aturar tot
I aleshores
A més en més
Obligant
Que els bancs
Es facin càrrec
D'una part
De la quita
D'aquelles empreses
Que no es puguin
Que no es puguin fer càrrec
De la tornada
D'aquest préstex
Una quita
Que vol dir
Que si tu tens un prext
Desconcerit
D'un millor
Doncs que el 20%
O el 30%
No pots pagar-lo
I que aleshores
Aquest 20%
O el 30%
Es faci càrrec
L'ICO
Es faci càrrec
Al banc
Perquè els bancs
Amb l'ICO
El 30%
Del préstex
Corria car
Del banc
I el 70%
Corria car
De l'ICO
Doncs ara diuen
Totes les empreses
Que no puguin
Tornar
Aquests cèntims
Que els bancs
Que
Que estaven
Fent suport
Amb el 30%
Aquest
Que era
De l'any passat
Que l'estat espanyol
Donava 140.000
Que no era
La realitat
I nació
Sinó que l'estat
Donava 140.000
I la banca
Donava 30.000
Doncs ara
D'aquests 11.000
Volen
Que els bancs
Tornin a aportar
Una quantitat
De quina manera
Doncs fent-se
Part
Dels crèdits
Incobrables
Que les vindran
De les empreses
És a dir
No
No arriben a 11.000 milions
Sinó que
Enlloc de donar
11.000 milions
Doncs com tu tens
Un préstec
I no pots fer càrrec
Del 10%
O del 20%
Doncs aquest 20%
L'assolim nosaltres
Entre l'estat
I la banca
Un altre cop
I a part
Clar
La banca
Doncs ja
La banca no està
Per la labor
Que dic
Bueno escolta
Això ho vam fer
L'any passat
Perquè ara
Ara resulta
Que dels 11.000 milions
3.000 milions
Els tinc que tornar
A posar-los jo
Clar
Vol dir que
No
Vol dir que
I
És on està
Ara
És on està
Enquistat
Perquè
La vicepresidenta
Econòmica
Deia que sí
Però ara
La senyora
Iglesias
Diu que
Que no
Que es faci
Arreglar
La banca
Aleshores
La banca
La banca
Ja diu
Ja
Ja vaig posar
Dels 120.000 milions
Ja vaig posar
30.000 milions
Perquè l'està
Que et feia càrrec
Del 70-80%
De l'ICO
Ara no em dieu
Que jo m'he de fer càrrec
També de l'altre
Que han aconseguit
Aturar-lo
Aturar-lo
Un altre cop
I què està passant
Doncs el que està passant
És que el problema
El problema principal
Tenen els autònoms
Els autònoms
Són els que estan pedint
Tot això
Perquè els autònoms
I les micropimes
I empreses
De menys de 5
Treballadors
No van arribar
Al 70%
No van arribar
Crèdits
Aquests
De l'ICO
Perquè en aquell moment
No el necessitàvem
Perquè en aquell moment
Les condicions
Que posaven l'ICO
Eren unes altres
I aleshores
No el van sol·licitar
I aquests
Aquests autònoms
Aquestes micropimes
Estaven esperant
Que els hi arribessin
Les ajudes
Aquests
11.000 milions
De moment
Com no arriben
Les que estan patint
Una vegada més
Són els autònoms
I les pimes
Però pimes
Pimes
Molt
Molt
Petites
Que són les que
No els hi arribava
L'any passat
No els hi van donar
Icos
I ara
Resulta que l'ajuda aquesta
Tampoc arriba
I què passa?
El que està passant
És que
Estem a mitjans de març
Perquè ja fins a la setmana que ve
No s'aprovarà
I correm el risc
Fins al mes d'abril
No estarà
Què s'està fent amb això?
El que s'està fent
És intentar allargar
A veure si a partir
De Setmana Santa
N'hi ha
Més gent vacunada
S'han pogut obrir
Algunes activitats
De restauració
Comerç
Han pogut passar
Personal que estigui inerti
Han pogut començar a treballar
Perquè la restauració
El cervell l'han obert
Que ara
Els restaurants poden estar
Segons quines són
Segons quines regions
Perquè això és
És un galimaties
No n'hi ha
No n'hi ha
Un front comú
Sinó que n'hi ha
17 fronts comuns
En tota
En tota Espanya
Que això
Encara complica més
Encara complica més
La situació
A tot arreu
I l'únic que estan esperant
És a veure
Si la Setmana Santa
Ajuda
Encara que estiguin dient
Que cadascú
Tancarà el seu territori
Un altre no tanca
Sí
Estaven comentant ara
Justament
També a Catalunya Ràdio
Amb la connexió
Que estaven veient
La manera
Per la qual
Podien compartir
Els que estan oberts
Les comunitats obertes
I les que no
Perquè per exemple
Podries volar
A les lliures
Però
No el podrien
Jo t'ho diré
Molt fàcil
Tu no pots anar
De viatge
Tu no podràs anar
De viatge
A lo millor
Andalusia
Però si agafes
Te fas un PCR
Te vas a França
Agafes un avió
Pots aterrar
Pots aterrar en Sevilla
I ja està
Ja està
És així de clar
I et deixaran entrar
Et deixaran entrar
Perquè vines de l'estranger
Estic dient
Tal com són
Tu no pots sortir
De la comunitat autònoma
La nostra
De Catalunya
És igual
Te'n vas a França
Agafes
En Marsella
Agafes
L'AVE
I que va a Madrid
I arribes a Madrid
I en Madrid
A l'estació
O a l'aeroport
No et demanen res
És que entraràs
Portaràs un PCR
Cap endintre
I estaràs allà
Això és una miqueta
No sé com dir-ho
Realment no sé com dir
Sí, algunes mesures
Que a vegades no s'acaben d'entendre
Segur que tenen una explicació
Però se'ns escapa
A vegades
I no acabem d'entendre
Perquè unes sí
Les altres no
Perquè els horaris
Els aeroports
Tots els aeroports
De tot aquest país d'Espanya
Depenen d'AENA
AENA és un ente
Que depèn del ministeri
És a dir
Que no depèn
La comunitat autònoma nostra
No controla el Prat
El Prat depèn d'AENA
Però tu pots arribar
En un vol al Prat
Tu pots arribar
En un vol a Madrid
I encara que tu diguis aquí
Que no tens mobilitat
Fora de Catalunya
Però si arribes a un vol
Des de París
Tu podràs bellugar-te
Per tota Catalunya
Amb el teu PCR
Doncs sí
Però bueno
Això és
I això què passa?
Que estem en la tercera setmana
Estem en rondant
Des de final de març
Hem d'anar baixant aquí l'espai
11.000 milions
T'aviso, sí
Però veiem que això no adelanta
Va, ho anirem seguint
Sobretot la part econòmica
Amb tu refer
Una tarda més
Gràcies per passar per aquí
Pel programa
I que tinguis bona tarda
Bon vespre
Vinga, igualment mireia
Adéu
La setmana vinent
Adéu
Molt bona tarda
Doncs bé, ara sí
Nosaltres també ens acomiadem
Fins demà
Fins demà dijous
Que us portarem més temes
Més col·laboradors
I com sempre
Més entreteniment
La setmana�
La setmana Vink Oregon
És