Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Així que amb aquesta cançó donem per-ho oberta a la plaça Mireia d'avui dilluns.
Mira, sincerament no sé quin número de dia és.
Espera, un moment, Carla, que si t'obro el micrófono millor.
29.
29.
29 ja?
29 de gener.
Sí, sí.
Que ràpid passa el temps, per l'amor de Déu.
O sigui, hola, si fa res que estàvem de Nadals i funfú.
Miri Maria Carell.
Precisament.
Dijous ja és febrer.
Dijous, 1 de febrer ja.
Per cert, hola, Carla, bona tarda.
Que clar, la gent, suposo que quan escolta el programa, diu que aquestes dues noves es troben aquí dins,
però no saben que fora de l'estudi també ens veiem i ens saludem, però fem-ho bé.
Hola, Carla, bona tarda.
Per cert, informar-te que el podcast del programa de l'aniversari passat crec que va a prop per les 70 reproduccions.
Déu-n'hi-do.
Tot el programa, eh?
Sí.
Però, bueno, com que a l'inici és el...
No anem a ser egocèntriques, bueno, tu sí, perquè tu estàs en tot el programa.
Jo crec que la màxima concentració d'audiència està en els 10-15 primers minuts,
que van ser els més estel·lars del programa i de la temporada, jo t'ho dic.
Vinga, va, sembla que anem a comentar... Ah, mira, sí, tinc aquí titulars 29 de gener, no m'havia mirat?
Has vist? Et poso la data i tot.
Ja, moltes gràcies, Carla, és veritat, no m'hi havia fixat.
Vinga, va, anem a comentar aquests tres titulars del dia.
Atenció, població, informació molt útil.
Últims dies perquè les entitats del municipi sol·licitin les subvencions per enguany.
Es poden presentar fins aquest dimecres 31 de gener.
Sí, com dius, últims dies perquè les entitats del municipi demanin aquestes subvencions.
Les sol·licituds de subvenció i les justificacions dels ajuts corresponents de l'any passat
es poden presentar fins al dimecres 31 de gener.
Les subvencions estan adreçades a entitats sense ànim de lucre
que realitzin activitats del municipi d'utilitat pública o d'interès social
a desenvolupar durant aquest any 2018.
Les bases reguladores per a l'atorgament d'aquestes subvencions
i la formalització de convenis amb les entitats
es van aprovar mitjançant acord de ple a l'assessió ordinària del passat 26 d'octubre.
Trobareu tota la documentació necessària al portal web de les entitats de Sant Just, santjust.org.
I per obrir el segon titular necessito posar-te aquesta música.
És la cançó del ple, Carla, és la cançó del ple.
I vinga, seguim parlant de temes relacionats amb aquest ple celebrat el passat dijous
on es va presentar l'ordenança municipal que regularà les condicions d'emplaçament
i d'instal·lació de clubs de fumadors de cànnabis o derivats.
Sí, quan m'has dit que per aquesta segona notícia em posaves una cançó en particular...
Que t'imaginaves, bon mar, li?
Exacte.
Dic que ara aquesta em posa bon mar, li, veuràs.
Ho he pensat, ho he pensat, però no sé per què...
I de sobte són els...
I què és això?
Ple, ple.
Com es diu, amb l'Àlex Sol, que havia estat aquí,
tenia com aquesta cançó, que de fet es diu Moment Memorable,
la tenia com el ple, però mira que ràpida que soc.
Ara sí que podem parlar de clubs de fumadors de cànnabis o derivats.
Sí, el ple celebrat...
L'enganxa molt bé, perdó, eh?
L'enganxa molt millor, sí, sí.
Doncs el ple celebrat aquest passat dijous es va presentar l'ordenança municipal
que regularà les condicions d'emplaçament i d'instal·lació
de clubs de fumadors de cànnabis o derivats.
Algunes d'aquestes condicions són estar a més de 250 metres
de qualsevol escola, centre cívic, sanitari o esportiu,
fixar inspeccions periòdiques,
determinar una superfície útil màxima del local,
limitar l'horari de nit fins a les 11 de la nit
i no estar obert més de 8 hores al dia.
El portaveu del Partit Socialista, Joan Bassaganyes,
ha explicat al Just a la Fusta que aquesta ordenança
servirà per blindar el municipi davant l'obertura d'aquests establiments.
La regidora de Salut, Gina Pol, va destacar
que havia estat un projecte transversal,
treballat amb l'equip d'urbanisme,
els serveis de la persona, els diferents grups municipals
i experts del Consell Municipal de la Salut.
I el PDeCAT va anunciar que presentaria al·legacions a l'ordenança
perquè creuen que cal endurir algunes condicions.
Sí, sí, molt bona idea, Carla, m'ha agradat molt.
Vinga, va, tercera notícia de Sant Just.
S'estrenen nous cursos de teatre Tamboret a l'Ateneu.
Aquest proper dimecres 31 de gener comença el curs
Interpretació Javier Daute, que durarà fins al proper.
No comencem, per favor, eh?
No comencem. Espera, torni.
Aquí torno.
Ara sí, som.
S'estrenen nous cursos de teatre Tamboret a l'Ateneu.
Aquest proper dimecres 31 de gener comença el curs
Interpretació Javier Daute, que durarà fins al proper 28 de febrer.
Sí, el curs té cinc sessions i seran els dimecres
de dos quarts de set a vuit del vespre
i el professor és Nico Bassó.
El preu d'aquest curs que comença dimecres, com has comentat,
és de 40 euros per als socis de l'Ateneu i 50 euros la resta.
I el proper dilluns, 5 de febrer, s'estrena un altre curs,
el de direcció escènica, amb el professor Roger Cònsul.
El curs finalitzarà el mes de juny i seran els dilluns
de dos quarts de set a les vuit del vespre.
El preu és de 35 euros mensuals als socis de l'Ateneu
i 40 euros la resta.
També a finals de febrer s'estrenarà un nou curs
d'Escenes de García Lorca amb la professora Maria Osuna.
Hola.
Per cert, tenim alguna novetat del Liceu, ara que sento aquesta cançó d'òpera?
Sabem guanyadors, autocars, rutes...
El 13 de febrer.
13 de febrer.
Haurem d'esperar, haurem d'esperar.
Estaré atenta.
Voldrà ser una entrevista del guanyador.
Per favor.
El primer que li preguntaré és què tal l'experiència
que un autocar sencer buit et reculli per anar tu sol, sol, al Liceu.
El 13 de febrer sap el guanyador i el 2 de març té l'experiència.
Encara queda, eh?
Sí.
Me la fa Tomaset.
voldré contactar amb el guanyador, sisplau.
Però posteriorment al Liceu, no?
Clar, m'interessarà sapiguer l'experiència, sobretot l'autocar.
Sobretot.
És el que tenia més...
És el dubte que tinc.
Acabaran anar en cotxe, ho saps?
És que no us ho haurà compta, eh?
Tant que anem d'Ecoembes i Superbio Eco tot,
no s'haurà compta un autocar, però una persona.
Gràcies, Carla, per les notícies.
Ens veiem demà.
Perfecte, fins demà.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquesta cançó ens indica que a part que estem tocant el piano aquí nosaltres també, Pep, tenim nosaltres el Pep Quintana.
Hola, bon dia, bona tarda, bona tarda, bon dilluns, bon cap de setmana, espero que hagis tingut, ben tornat, ben trobats, bueno, tantes coses podríem dir, moltes coses.
Fa molta il·lusió, Pep, començar la setmana amb tu.
Gràcies, igualment, igualment, jo ja somiu molts dilluns.
Una uganada d'aire fresc.
A la nada, a la nada.
A la nada?
A la nada, a la nada.
Ah, sí, em permeto rectificar-te, eh?
Sí, sí, sí, ja saps que endavant jo aquí entenc.
I demano disculpes en l'audiència.
O sigui, entenc, aprenc, perdó.
També entenc, eh? Però aprenc, volia dir que aprenc moltes coses.
Bé, molt bé, què tal?
Ja ho saps. Jo, molt bé.
Pastora?
Pastora.
No, és una pregunta senzilla.
No, aquests dies per la ciutat, aquests dies per la ciutat.
Ah, sí, urbanita.
Urbanita, urbanita, sí, sí, sí, ja hi haurà un cap de setmana per anar a pastorar, no?
Sí, sí, jo he sortit...
Has estat a la muntanya?
No, no, he estat a Sant Just d'Esvern.
Que també és un poble.
Àlies, sí.
Muntanya.
Teniu muntanya.
I sobretot en el parc del Mil·lenari, que no m'he begut per allà.
Bueno, que també està molt tanta naturalesa.
Perquè tinc coses que m'he ingrescat a fer feines amb l'ordinador i m'ho passo bé
perquè descobreixo coses, temes, material que tinc que el vaig comprar i no me l'he mirat més,
però ara per classificar-lo, no, passa això.
Ah, clar, és veritat que l'altre dia...
Sí, trobes materials i dius, mira, això m'anirà bé perquè ho tinc ja, doncs, com una base
i m'està molt bé i un dia ho faré servir i és veritat, però llavors ho deixes, això que vas fent
i vas agafant i vas espigulant ara d'una pila, de l'altra, aquest disc, aquest altre...
Sí, a vegades una cosa et porta a una altra, no, i descobreixes, oi?
Segur, i tant, avui, avui per una paraula només, eh, per una paraula, doncs, he estat més de mitja hora
espigulant diferents pàgines, no sé què, només per una paraula.
Espigulant, eh?
Espigulant, sí.
Espigulant vol dir investigant?
Pascant?
Sí, també, sí.
Però espigular és també una manera de treballar el camp.
Ah, com d'agafar espigues, no?
Sí, doncs una cosa així, sí, en aquest sentit, també.
t'anava agafant cosetes de les plantes espigules.
Sí, anaves triant.
Sí, sí, això mateix, anaves triant, i llavors estava espigulant una paraula.
Jo espigulo, tu espigules, seria?
Gairebé sí, era, sí, i entrava la qüestió aquesta de gramatical, per això buscava anar a la paraula aquesta,
perquè, doncs, en un lloc que era en un plural que em sorprenia una mica en llatí,
i l'altre era en singular, o sigui, m'explicaré més bé, en una peça de Gregorià,
doncs la lletra, en una, doncs parlava d'unes frases en un plural que normalment sembla que no sigui llatí.
Val.
I en canvi en un altre disc escoltava la lletra del que cantaven aquells monjos del disc,
i ho feien amb un singular que jo creia que no era correcte.
Curiós.
Molt curiós, o sigui, hi havia dues versions.
Clar, clar, clar, havies de contrastar quina era la bona, no pot ser?
Hi havia de contrastar i no hi ha arribat any.
No ho sabem?
No, no ho sabem, perquè en uns llocs he trobat el plural.
Et preguntaria la paraula, però potser no et puc ajudar gaire, a veure, digues.
Bueno, jo ho intento, jo ho intento.
A veure.
Però és que ara haig de fer memòria.
Ah, bueno.
Un moment haig de fer memòria.
Si no, un moment et ve i ho podem solventar aquí en directe, o algun oient.
Dulce clavo i dulces clavos.
Aquesta és la dulce clavo i dulces clavos.
O sigui, és un clau, eh?
És la figura del Cris clavat a la crema.
Sí, del clavat.
Sí, i llavors diu que els dolços claus, el dolç clau,
perquè hi ha unes de les versions...
No, no, sí, però ve a ser el poema porta aquí.
Sí, sí, entenc que...
Porta aquí, eh?
Llavors diu, amb una versió de les que jo escolto
i de les que he sentit a cantar en directe,
diu en dulce clavo.
Jo amb les partitures que tinc diu dulces clavos
i resulta que hi he trobat per internet partitures i versions
que diu unes dues coses.
Igual és, no ho sé, eh?
I amb què en quedo?
Clar, jo estava pensant des de la meva ignorància vers aquests temes
que no en sé tant com vostè.
No, no, això de l'ignorància deixa vostè ja.
Bueno, vull dir que no, no sóc expert en aquest terreny.
Potser, potser són les dues versions igualment vàlides, no?
Jo crec que si les posen és que deuen ser vàlides.
Clar, entenc que pot ser, doncs això que dius, no?
Un singulà i un plural?
Sí, sí.
O que pugui utilitzar les dues versions.
He mirat les partitures impreses que jo tinc
i diu aquest mena de plural dulces clavos, per exemple.
Clar.
I he mirat, doncs, per internet partitures
i hi ha dulce clavo, unes, i altres dulces clavos.
Total.
Curiós.
Que és tan curiós que m'he passat una bona estona...
Clar, clar, indagant, no?
Tot això, espigolant.
Espigolant qui ho deia bé i qui ho deia malament.
I resulta que al final, doncs, hi ha les dues versions
i no guanyant ningú.
Doncs, saps que sembla que estiguem fent,
i ara me'n vaig al rodamots.cat,
estem fent una al·locució, no?
Una al·locució, sí.
Al·locució, eh, amb la mà, amb el davant.
Sí, que és com un discurs petit, curtet.
Correcte.
Hem fet un discurs dirigit als nostres oients, no?
Això mateix.
Sobre això que estem fent ara.
Dulce clavo.
Una al·locució, estem parlant d'aquest tema, no?
Que m'he trobat amb aquesta circumstància gramatical.
Que no sabia...
Vital.
Com resoldre-la sempre.
Per mi era vital.
perquè jo, com que tota la vida havia cantat la meva partitura,
diu Dulces clavos,
un dia vaig anar amb uns amics de Tarragona,
de Montblanc més concretament,
i es posen a cantar i diuen Dulce clavo.
Dic, ui, ui, ui, no, no.
I vaig pensar per a dintre.
Jo no vaig rectificar-los per res.
Però per a dintre pensar això no està ben dit, no?
Això no està ben dit, i no sé què.
I llavors vaig estar escoltant un disc històric
d'un grup de Tarragona que ja no existeix,
que era un grup de capellans que cantaven gregorià,
però és que els diumenges tenien feina, allò.
Se'ls diuen feina.
El dia que treballaven, per dir-ho d'aquesta manera, no?
I resulta que van anar a plegar per edat
i per també circumstàncies que no podien assistir,
segons allò que fer audicions, concerts, etc.
I els vaig escoltar, i com que eren de Tarragona,
i de cop i volta sento que canten Dulce clavo.
Dic, ostres, com els de Montblanc.
Aviam-se els de Montblanc s'ho han après d'aquests de Tarragona,
que eren de Santes Creus.
Aquests eren de Santes Creus, aquests de Montblanc,
i doncs ho deien igual.
Igual l'han adaptada.
A partir d'aquí, i ara estem aquí fent una lliçó
que no se cala mai.
Estem fent una al·locució.
Una al·locució, sí.
Sí, d'un discurs per formar gramaticalment els nostres oients,
que ja saben que aquesta hora del dilluns
toca formació intel·lectual.
Sí, els hi toca, pobrets.
Home, clar, clar, clar.
Però al final, ara, una subnolència...
No, no, no, això mai, això mai.
És que, de fet, està mirant la pàgina aquesta de les paraules,
de tot amunt, que la setmana...
Bueno, aquests últims dies han tocat paraules
amb L geminada.
I crec que la setmana passada pot ser que comentéssim Sibila.
La Sibila no, no la van comentar, que és la deessa.
Sí?
És que, clar, jo no et puc dir una paraula que no et sàpigues, de veritat.
O sigui, no n'hi haurà cap, de veritat, eh?
Sí, home, per favor, per favor.
Bueno, ho havíem de rebuscar molt i molt, eh?
No, no, perquè hi ha coses...
Home, només dir-te Sibila.
Ja sé que és una deessa.
Sí, sí, sí.
Em va agradar molt la...
Sí, sí, era una sacerdotesa encarregada
de fer conèixer els oracles del Déu Apolo.
Això, sí.
En Calagarà interpretava les...
I llavors, la nit de Nadal acostuma, doncs, a interpretar-se
el cant de la Sibila.
Ah, sí?
Que sí, que és la sacerdotessa aquesta i...
La missa del Gall, dius?
Abans de la missa del Gall.
Ah, abans de la missa del Gall.
I sí, es fa una cerimònia, que és el cant de la Sibila.
Llavors, hi ha moltes corals aquí, corals com ara de les catedrals.
Es va eliminar aquesta cerimònia fa molts anys.
Sí, no, no, jo la del...
Es va eliminar.
O sigui, la missa del Gall sí que la conec, però la part aquesta de Sibila...
No, doncs, com que era una qüestió de, diguéssim, de predir el futur i tot això,
no agradava massa, en principi, perquè això de que hi hagi una sacerdotessa o una videnta...
A part una dona, eh?
Allà entremig, una dona.
Doncs, es va eliminar.
Però en alguns punts de la Mediterrània es va mantenir, i especialment a Mallorca.
Mallorca va ser un punt que es va mantenir durant...
Podríem dir que sempre s'ha mantingut d'alguna manera o altra,
i ara s'ha reprès, doncs, a molts altres punts.
A la catedral de Barcelona hi ha fa anys que també es torna a cantar el cant de la Sibila,
i en altres llocs també.
és una...
Mira.
Sí.
Maria del Mar Bonet, el cant de la Sibila.
Maria del Mar Bonet, sí.
El temps del judici vindrà, etcètera, no?
Explica, fa la predicció del futur.
Carai.
És que veus, jo aquí cada dia aprenc una cosa més, eh?
De veritat, surto plena de coneixement.
Escolta, que bonic.
Et sembla si deixo aquesta, la soneta?
Sí, molt bonica.
Bueno, espero que la gent no se'ns adormi, eh?
No, no, no.
Mentrestant, com que comentarem coses, les distraurem.
Vos que anem a veure la frase del dia que m'ha sortit a mi?
Sí, és clar.
És diferent de la que et pots dir a tu.
A tu et surt una i a mi una altra.
I mira, justament, crec que va ser ahir, o abans ahir, li deia precisament una cosa molt similar a la meva germana,
i justament avui m'ha tocat aquesta frase i ha sigut com aquestes consciències a vegades de la vida,
que dius, mira, podria haver dit una altra frase, però li vaig dir una molt similar a aquesta.
I la frase diu, aquell qui ha trobat un amic ha trobat un tresor.
Sí.
És una frase bastant bàsica, eh?
Sí, és que és.
Però, bueno, no sé, era una frase bonica.
Molt bé, molt bé, sí, sí.
I justament aquest cap de setmana...
I li deies perquè ha trobat ella un amic, o tu ho has trobat un amic, o...
No, no, perquè són germanes, i llavors jo a part li deia, ets un tresor com a germana.
Que a part puguis tenir amics, que són tresors, també està molt bé, no?
I s'ha de cuidar, com un bon tresor.
Sí, sí, sí, sí.
O com un jardí, no?
Evidentment, jo aquesta setmana mateix, dijous passat, vaig anar a veure uns amics d'aquests que tu dius, eh?
Tresors.
A aquest nivell, tresors.
Sí.
Tresors, tresors, total.
Que vas cultivant, a poc a poc, és en arregant...
Sí, a poc a poc, sí.
Han tingut aquests amics, la parella d'aquests amics, han tingut una nena, una nena que és un sol,
que es diu Magdalena, i llavors ja camina.
Saps?
Vull dir, perquè estem parlant...
Ah, però no és recent.
Ja camina, perquè té un any, i encara no arriba l'any i mig, però és una fiera.
Molt espavilada, no?
Molt espavilada, que ens roba el cor de seguida, però...
Que també és un tresor.
Sí.
I el que és el tresor és el contacte amb els seus pares.
Ella també, perquè va ser un dia magnífic, perquè, com menys ho esperava, venia i m'agafava la mà,
i volia que l'acompanyéssim un dia mai.
Dona molta vida, dona molta vida.
Que no m'havia vist feia mig any o més, i era un...
I et reconeixia, eh?
Era un bebè, i em venia a buscar, perquè veia que estava...
O sigui, comentàvem això amb els seus pares, no?
El fet que la nostra relació era molt fluïda, i tranquil·la, i amable, i la nena, esclar, es trobava dintre d'un ambient...
Clar, en un entorn també, que...
Bueno, ho perceben, això també.
Sí, segur.
Tant com perceben el bo com el dolent, no?
Sí, vam sortir...
Bo l'entorn.
Sí, vam sortir un moment a fora, i de seguida em va agafar la mà perquè l'acompanyéss...
A mi, va.
Sí, clar, o que l'agafés a colla en un moment determinat, coses estranyíssimes.
No, però, bueno, és bonic.
Estan picant a la porta, o què passa?
Sí, he sentit uns cops a la porta.
No sé, el Carles el tenim molt revolucionat per aquí, no sé, està passant a l'altre estudi.
Ah, sí, em sembla que està trint.
Hi ha molta activitat.
Sí, està tenint una rampeta.
Els dilluns és activitat, amb la d'Urbaní, i tu amb...
Ah, t'entens la rampa?
La rampeta, no, sí.
Ah, l'ha posat allà perquè pugui entrar i sortir.
Sí, esclar, és que sí, no.
Aquí ara...
No, perquè t'he sentit que abans, no sé què li demanaves, també, i dic, pobre home,
si sempre li demanem coses tots.
Estem repartint una rampeta aquí per entrar i sortir de l'estudi.
És que, clar, hi ha tres portes per accedir als dos estudis i només hi ha una rampa, llavors.
Sí, només hi ha una rampa.
Clar, si has d'entrar per allà, què?
No, no, no, ja queda clar.
Ens anem girant.
Ha tornat a la rampa.
Bueno, ara hem fet aquí una desquisició absoluta, no?
Sí.
Ara vigila quan surtis i no...
Tant dels amics i del tresor dels amics.
Sí, ens hem anat a la rampa.
I de tenir aquesta possibilitat de sentir-te acollit i d'acollir i que estiguis bé.
És que això, no?
És la concepció de...
Bueno, jo ho concebo com una relació d'amistat, no?
És un tresor, sí, sí.
És això, és com, no sé...
Sempre em deien els amics, som com un jardí.
Per anar a comprar avellanes.
Per anar a comprar avellanes.
Per anar a comprar avellanes.
A la cooperativa.
Avellanes torrades, i és la cosa més bona i més...
Però tipus...
Tipus...
Avellanes torrades.
No d'aquestes garrapinyades, que això també està tremendo.
No, no, no.
Eren normals, amb avellanes torrades.
Que són addictives, totalment.
Perquè si les fens allà a la vora...
Són com pipes, no pots parar, sí.
Comences a menjar una i...
Sí, és com les cideres, no?
Les estires i em surten més.
Més et val tenir aigua al costat, perquè si no...
Sí, no, no, Déu-n'hi-do.
Costa, eh, de fer-hi allò.
Jo ja he agafat, com que n'he menjat per postres, d'aquestes que vaig comprar...
Ah, mira, molt bé.
A la cooperativa.
Està molt bé.
Sí, la cooperativa era de la selva del camp.
On està això?
Un lloc recomanable.
És que quan estic cooperativa pensava, no, serà aquí el poble, perquè no em sona.
Està entre...
Bé, la selva del camp està a prop de Reus.
Ah, carai, vas anar fins allà a buscar les...
Sí, perquè els meus amics estan en un poble.
Ah, val, era perquè estaven allà...
Sí, no.
Vaig aprofitar anar per comprar les avellanes.
Digui, igual s'aixeca un dimarts i diu, espera, que me'n vaig a buscar avellanes...
A caçar de la selva a comprar cideres.
A caçar, no, a la selva del camp.
No, no, però per inventar-me un altre lloc.
No, no, sí, sí, tens raó.
Però vull dir que...
A Valdo, una valda passada.
Va ser perquè anava a casa als demins i mania de pas.
Passar per la cooperativa.
Com es diu que es deia, cooperativa?
La cooperativa és Agro...
Agro...
Agrocamp, Agroselva.
Agroselva.
Crec que és això, Agroselva és la cooperativa de la gent del camp d'allà, de la selva del camp.
Els pagesos d'allà, sí.
Que, doncs, un dels seus productes estrella és l'avellana.
Ah.
La part aquesta de Tarragona, l'avellana.
Ja dius, per Santa Magdalena, l'avellana plena.
Ah, mira.
Perquè és el 22 de juliol.
O sigui, és quan l'avellana està més plena i es fa collir.
Ah.
El 22 de juliol.
I, doncs, aquí, tots els camps que hi ha al vol d'aquí, de la selva del camp i cap al poblet que jo anava,
doncs, estan plens d'avellaners.
i en la cooperativa, naturalment, l'estrella, el producte estrella és l'avellana torrada, o no?
I vas comprar un bon saquet, no?
Vas comprar un paquet, sí, sí, sí.
Un bon paquetet.
Un bon paquetet d'avellanes i, bueno, això, em pateix.
No, no les he vistes aquí a dins.
No, tens raó, no.
No he vingut a l'errar.
No, no, per una raó, he pensat, eh?
Però he pensat, com que hi ha aquest vida d'entremig de tu i jo,
mentre estem parlant, no podem estar menjant avellanes.
Un dia ho podríem fer i així, mira...
Bueno, seria un...
Amb tot el soroll, però, bueno, és igual.
Amb els crec-crecs de l'avellana torrada.
Mira, com que l'altre dia, no saps el riure,
que em va agafar quan vaig escoltar el podcast del programa, el de lluny passat,
no sé si te n'acordes que se'n va començar a baixar la cadira.
Sí, i tant.
El micròfon també.
I tant, va ser que vei caure a terra.
Sí, exacte.
Doncs no et pots imaginar, tant de riure que em va agafar sola escoltant el programa.
Bueno, perquè em poso...
Perquè va quedar tot gravat, allò va quedar tot gravat.
Clar, clar, tot això està penjant a internet.
O sigui, tot això qualsevol dia que vulgui qui sigui, pot anar i escoltar-ho.
Hem de baixar i pujar aquella cadira que anava per terra.
I a més, just i un segon, que tu em dius, no et veig...
No et veig, clar.
I s'ha desaparegut, per aquí a terra, està clar, darrere la cadira.
Sí, sí, però és que la setmana passada va ser...
I mira que ets alta, eh, tu.
Sí, però igualment la cadira...
Mira, és que ni la toco, però fes-ho no tocar-la, perquè encara em posa...
No, va baixar i em vas desaparèixer.
Sí, sí.
Amb els petxigelis, allò.
Sí, sí.
És que la setmana passada, just, també, abans ho comentava amb la Carla, també, va ser la típica setmana que tot són...
Cosetes.
Sí, internet fallava, la connexió també se n'anava, la música no m'anava, se'n baixava la cadira...
Ja semblava aquell d'aquest lloc.
Era com un...
Sí, no ho sé, era tot...
Semblaven gags d'humor, saps?
Sí, sí, bueno, si tot era gags d'humor...
Era divertit, amb la Carla també vam fer els titulars el dimecres i vinga, riure, no podíem parar, vull dir, sí, sí, va ser...
Jo t'animo a que ho tornis a escoltar, perquè és bastant...
Sí, no, no, no, ja ho us creiem.
És bastant divertit.
I sí, sí.
Home, sí.
Perquè, esclar, com que ho vas viure en directe...
Clar, et val molt més la pena en directe, està clar.
Sí, no et juro aquella desaparició.
Vostres, m'ha desaparegut la...
Què és la...
La Mireia.
On ets, on ets?
Que la webcam no funciona, perquè si no ho haguéssim pogut veure en directe.
Sí, clar, perquè hauríem pogut veure el xou, el xou de la cadira i tu per terra.
Bueno, intentant aixecar la cadira...
Sí, sí, però bueno...
I tu tornaves a seure i tornaves a baixar.
I tornaves a baixar, sí, sí.
Però bueno, queda gravat a les nostres retines el que va passar aquí.
Això, per tant, sempre.
El que ens divertim aquí en directe, totes les coses que passen aquí a Ràdio d'Esvern.
No, però ells senten el resultat del programa.
I el ha-ha, i el totet...
Però el cuinat, el cuinat és el que...
Els fogons estan aquí, els fogons i la cuina, estem aquí a dins, ben empantanagats.
Sí, sí.
Escolta, anava a mirar...
M'anim, m'anim, m'anim.
Ah, bueno.
Ha desaparegut la civila, pastona.
Ah, sí, és veritat, la civila, a veure on la tenim.
Ai, m'ho he agat amb la...
Espera, vols una miqueta de música?
Provem-ho.
Està...
Sí, és que érem pensant en les avellanes.
Ui, ja t'has ennumat.
M'ha ennumat.
Ja te les has imaginat inclús m'estagant-les, no?
Sí, per això que se m'ha posat aquí travexeres, aquí al coll.
Just he vist que portaves un llibre i m'hauràs de perdonar, però jo he fet els deures, però físicament no els he portat,
perquè avui al matí no he parat de fer coses i no m'he donat temps.
I no has portat el llibre.
Fins en paper.
Jo l'he estirat d'aquí, de la biblioteca, pensa que és un recurs boníssim.
Això...
Aquí la biblioteca...
No, no, es trampa.
Allargues el braç...
Sí, i trobes un llibre.
Mira, ara comentarem aquest llibre.
O bueno, una publicació.
Bueno, una publicació.
Jo el que et vull portar és el que ahir que et vaig dir de botànica.
Sí, exacte.
Però perquè el vegis, perquè és molt maco el llibre.
És que arrenques les fulles per decorar la casa.
És que, escolta, vull dir, és una situació una mica cafiana.
Em comences a conèixer massa.
Si he compris un llibre per arrencar les fulles per decorar la casa.
Bueno, ja està bé.
Si veiessin el resultat, queda estupendo.
Queda preciós, de veritat.
O sigui, sembla que aquell lloc dalt el pis està destinat a tenir aquelles...
Jo també heig de buscar llibres.
El que passa és que tinc algunes caixes de llibres escampades pel món.
Perquè no les tinc totes a casa.
Pel món, diu.
Pel món, pel món mundial.
Pel món.
I resulta que haig de trobar un llibre molt interessant,
que t'ho vaig començar, que de tot ha escrit com a mà.
Sí.
O sigui, la cal·ligrafia, com si estigués tot ha dit, fer-te a mà.
Sí, la cal·ligrafia.
Sí, amb una sèrie de...
És d'aquests que ajuden a viure una mica,
doncs, com pots fer...
Saber encendre un foc de camp...
Ah, carai.
I cuinar no sé què.
O sigui, coses pràctiques.
I molt bàsiques de la vida.
Sí, sí.
Coses, coses.
Bueno, coses que avui en dia a l'escola no t'ensenyen, eh?
No.
Doncs en aquell llibre està molt bé,
perquè a més a més t'explica propietats de les plantes,
o coses dels animals, o què sigui.
I és molt agraït de veure,
amb el text, però a més bé és escrit com si estigués escrit a mà.
Ah, que maco.
I llavors és molt bonic.
Gràficament és molt bonic.
Doncs aquest no sabeu on està.
Està pel món mundial.
No, aquest pel món mundial l'haig de buscar per casa.
Ja miraré a veure si el trobo.
Anem de viatjar a fer i busquem-lo, si vols.
Sí.
No es posa el llibre.
I usualment, saps que a vegades recordes on te tens el llibre?
Sí, sí, tens com imatges visuals.
Sí, i t'allargues la mà i ja la prestatgeria.
Sí.
I gairebé el toques.
Sí.
Doncs aquest no...
No el tenim ubicat, no?
No, no, no està ubicat.
Això és que...
Jo està molt boneta això.
Segurament.
Això és que no li està tocant molta llum, si no el veuries.
No, no, no.
Segurament.
No ho crec, no ho crec.
Ja faré un esforç, aviam, no sé com ho puc fer.
No, jo...
No ho comprometo fer-ho aviat.
No, passa a veure.
No, perquè com que és pel món mundial...
No, perquè com que és pel món mundial...
No, perquè és pel món mundial...
Jo aquí cada tarda també hi soc.
Vull dir...
Sí.
És el problema.
Jo el que prometo portar-te és aquest que et vaig dir de...
Aquest que l'arrenc, que és tan bonic, sí.
Vull dir que és la fulla, sí.
Exacte.
Bueno, abans de que l'acabis...
Regalaré una fulla...
Abans de que l'acabis, el portes aquí al programa,
perquè pot ser que passin les setmanes i vagi arrencant les fulles...
Clar, no, igual només et vinc amb les tapes.
I el tardor, ara és hivern, per això mateix.
La primavera, recupera fulles per la primavera.
Exacte.
I tornes a muntar, eh, el llibre.
El refaig un altre cop, el cujo...
Home, esclar, amb totes les fotos, els dibuixos, si hi hagi primaverals...
Els que quedin, no?
I el llibre, com que són d'aquests que tinc intermitents, allà parats,
no és un llibre que ja els deixi.
És d'aquests cinc que tens a la torre, també.
Correcte, és d'aquests que, de tant en quant, dic,
a veure les propietats de, no sé, la mimosa,
i em poso a llegir una miqueta.
Però després el tanco i el deixo, el que produïsia és el tornagafar.
Amb la mimosa nosaltres fèiem...
M'agrada tant com olora.
Colors Goya, per exemple.
Com?
L'olor que fa.
Sí, i no, no, estèticament la planta és molt bonica, però...
Com que jo soc molt bonic, l'olor és...
I et rectifico en directe?
No, no, a mi, a mi ja m'agrada.
No olora.
A tu t'ho permeto, a la resta de col·laboradors, mira el que et dic,
no t'hi permeto, ja ho saben que no.
Ja ho saps que ho faig amb tot l'amor del món, eh?
Per això, per això a tu t'ho permeto, per això a la resta no t'hi permeto.
Només faltaria, eh?
Home, clar, clar.
Clar, amb totes les disculpes i tot l'amor del món.
Però una cosa no olora, una cosa no olora, fa olor.
Fa olor, correcte.
Doncs a mi m'agrada molt l'olor que fa l'emplanta de la mimosa.
A part que estèticament m'agrada molt, és molt tendre.
Jo dic que aquell pulsim que fa, el fèiem servir per pintar.
Ah, clar.
O sigui, amb un dibuix una mica...
Sí, com difuminat, no?
Com un difuminat, doncs aprofitàvem el pulsim aquest de la flor.
I a part olorava.
També.
Perdó.
Feia olor.
Feia olor.
A part feia olor.
Parlem amb la voledat.
Sí, sí, sí, i tant, i tant.
Doncs no sé per què ha sortit de la mimosa.
Aquell llibre que he agafat, que no és un llibre.
Ah, sí, que parla aquí un dossier.
Bueno, que és una revisteta, una publicació.
Sí, és una publicació didàctica, que estava aquí a la biblioteca.
Em fas descobrir coses que ni jo mateixa sé que tenim, eh?
Doncs n'hi ha, eh?
Un dia t'entretens perquè surten cosetes molt, molt maques.
I diu, Sant Just esvern abans i ara.
És la publicació.
Entenc que és una mica d'història.
Hi ha un dibuix, eh?
Ah, mira, a l'església, no?
De l'església, amb les seves escales.
Sí, sí, sí.
Des de baix a la plaça, sí, de Montsencindo.
Que, de fet, estàvem parlant just ara, també, de la casa aquesta, que comentàveu, de la Masia.
De la Masia, sí.
Això que estàveu comentant ara aquí.
No, és just a la placeta aquesta.
Sí, ho estàvem comentant ara amb la Carla.
Sí.
Sí, sí, sí, d'uns amics, un professor més aig, que viuen allà.
Doncs, aquest diu Fem Poble, Fem Sant Just.
I això és un escrit que fa el Ramon López quan era alcalde de Sant Just.
Perquè estem parlant, doncs, d'una publicació del 94.
Ah, mira.
I aquesta publicació del 94, sí que, de vegades, surten això com bolets, no?
Que després ja desapareixen.
Aquest tipus de publicacions, durant l'època del Ramon López,
se'n va fer unes quantes, molt interessants,
que llavors hi ha dues mestres de l'escola que aprofiten
i fan una publicació perquè els nois i noies
coneguin una mica més el poble, com era i com és ara.
Sí, apropar, no?, la història del poble.
Sí, allò de l'abans i ara, doncs, posen una fotografia, per exemple, en algun lloc,
però abans de començar a posar fotografies,
recomanen que els alumnes vagin a l'arxiu municipal,
a l'arxiu històric, i allà, doncs, veuran tota la mena de documentació
què és un arxiu, per començar, que coneguin què és un arxiu,
que l'arxiu els explicarà, Jordi Amigo,
i que després, doncs, s'acostumin a consultar coses
perquè coneguin més la història, en aquest cas, de S'Àngels.
A part d'anar a internet, que sabien que també hi ha allò, no?,
que ara sembla que tot avui en dia és, vés a Google, vés a Google, vés a Google,
que passa de...
No, no, no, aquí, doncs, hi ha presència, a més a més, no?,
o sigui, el fet d'anar fins a l'arxiu i parlar amb l'arxiver,
que et pot orientar perfectíssimament d'allò que necessites,
i si tenen aquests recursos, te'ls posaran al teu abast, això per descomptat.
Llavors, hi posen una sèrie de fitxes perquè tu vagis omplint.
Primer que expliquis què és un arxiu, un cop l'has visitat,
i comencen a posar algunes fotografies antigues de Sant Just
i les comparen amb algunes de l'any...
de quan es va fer la publicació.
Sí, això de l'abans i l'ara, no?
L'abans i ara, una mica, no?
Com era abans i...
Sí, i llavors diu, mira quines diferències hi veus.
Què veus, doncs, que hi havia en aquesta fotografia i ja no hi és.
Sí, o al revés, no?
Què hi ha ara, que abans no?
En posen una del carrer Bonavista, d'unes casetes que hi ha allà,
on hi vivia el doctor Rivalta i la senyoreta Sorroca,
que ens ensenyava piano.
Rivalta.
Rivalta, sí.
I resulta que aquí, doncs, es veu una fotografia antiga
que només hi ha les casetes, que eren dues casetes com a dos sales.
I, en canvi, en l'altra fotografia...
I tot el carrer buit, totalment.
Clar, en aquell moment.
L'altra, doncs, aquestes casetes, però tot el carrer ple de cotxes.
Exacte.
Però la diferència entre una cosa i l'altra.
Com ara, que la Rambla de Sant Jús a vegades sembla la de la Diagonal,
sembla que hagin desviat la Diagonal, l'altre hi havia una cua...
Sí, sobretot ara, quan sortiré jo d'aquí, que me'n vaig cap a casa.
Clar, hora a puntar d'escoles...
Sí, i l'hora de sortir dels despatxos.
Dels despatxos...
I la Rambla és, bueno, un seguit, un seguit, un seguit de cotxes.
Pensava que havien desviat la Diagonal, dir què passa,
ara fan passar la Diagonal per aquí o com va?
Sí, sembla estar en que visqui tanta gent a Sant Jús, però que no coneixem.
No, clar.
Ah, que no coneixem.
Jo sempre he dit el mateix. Mira, aquesta publicació, per exemple,
comenta que l'any 94 érem 13.000 habitants.
I actualment som a prop de...
Som 17, 17, ja els hem complert.
Sí, és veritat, 17.000.
Jo dic que 17.000 ja hi som, no?
Què vol dir? Doncs mira, des del 94 en Vara hem pujat, doncs, 4.000 habitants més.
Si nosaltres, jo faig una reflexió de vegades, una regla de 3.
Sí, amb 24 anys, per això, eh?
Del 94 en Vara, sí.
Sí, sí, bé, sí.
Vull dir, 24 anys, 4.000, més o menys.
Però és un creixement bastant vegetatiu, bastant.
Tranquil, no? Progressiu, però tranquil.
Sí, el mateix. Vegetatiu seria només dels que neixen i moren a Sant Jús.
Exacte.
Però en aquest cas, doncs, una mica més.
Però, què passa?
Jo sempre dic una cosa, i faig com una regla de 3 que m'invento.
Dic, aviam, 17.000 persones aquí a Sant Jús, sí.
Jo quantes persones conec que tingui una relació més o menys propera o col·lateral amb els que jo conec, etc.
I no ho sé, faig un esforç i m'arriba unes 1.000 persones.
1.000 persones?
Que són moltes.
Home, jo pensava que anaves a dir, no ho sé, molt, molt a l'alça, 150.
Però ara jo he fet una regla de 3 inventada.
Clar, però comptes, per exemple, no ho sé, algun botiguer, o persones aquestes que vas creuant...
No, no, no, jo dic...
O de saludar, eh?
El meu entorn, més els quadlàteres que deia...
Bueno, clar, els col·laterals, els coneguts d'amics així propers...
Però, o sigui, jo no conec, per exemple, molts fills de matrimonis perquè, com que no he anat mai a mon ampa,
doncs aquella relació que hi ha de pares, fills, etc.
O sigui, m'he perdut generacions.
Ara faré la pregunta.
Sí, m'he perdut generacions.
Clar, clar.
Bé, què passa?
Torno a la meva regla de 3.
Jo tinc una pregunta.
Molt bé.
Ara me la faràs immediatament.
No te n'oblidis, eh?
No, no, no.
Ah, va.
I doncs dic, si jo conec 1.000 persones...
Sí.
Que és una regla de 3 que de vegades és difícil de...
Bueno, per arredonir, no?
Potser uns 1.000.
Sí.
Les altres 16.000...
On estan?
Què, on estan?
Eh?
Eh?
Clar.
Què?
Pensa que hi ha molta gent...
Tu em coneixes algunes d'aquestes dels que jo no conec, de les 16.000.
Però tu no coneixes de les meves 1.000.
Bueno, pensa que jo vaig estar visquent tu, que en el mil·lenari, eh?
Vull dir...
Eren veïns, eren veïns, Pep.
Sí, sí, just vivia allà a la cantonada.
Vull dir...
Sempre que no ens veiéssim, llavors ja...
No, perquè per a les hores no estava aquí la ràdio, però...
Ah, però...
Clar, jo mi...
Ostres, no sé.
Sí, sí.
En tens una mica, o sigui...
Però, clar, tu tens el teu entorn, el teu...
No, no, mil, mil poden...
I altres seran els seus altres 1.000.
Poden semblar moltes, no?
Poden semblar moltes.
I aquí la meva pregunta.
Vinga, va, fes-la ja.
De les 1.000, quants tresors tens?
Molt pocs.
Ah.
Aquesta era la resposta que volia.
Molt pocs.
Pocs i bons?
Esclar, els pocs, no sé, bons...
Els pocs tresors, almenys, són d'or.
Sí, sí, sí, sí, aquests són d'or.
Veus?
M'agrada la pregunta.
Sí, sí, sí.
M'agrada molt.
Sí, sí, sí, la teníeu guardada.
Molt bé.
Escolta, jo volia comentar també un llibre
que, tot i que no he portat el de les plantes,
sí, el portaré, tinc un altre...
Em fa una por, aquest llibre,
perquè no ho veuré només n'ho està.
No, pobre, fem.
No, pobre, fem.
Vostè digui, digui, no, no, segueixi, segueixi.
És molt...
Mira, és així de gruixut, eh?
Ui, n'he perdit.
Vull dir que puc forrar tot el pis.
Si em dones, si m'hi poso...
Ja, ja.
No, jo volia comentar un llibre
que aquest me l'he llegit sencer.
és un llibre d'il·lustracions
que relata la biografia de Frida Kahlo.
Sí.
I és un llibre molt bonic físicament,
també és molt maco,
perquè són tot il·lustracions d'una noia
que es diu Maria S.
S, s'escriu amb H, S, S, E, G, S.
Ah, G, S, com si fos G.
O G, sí.
Sí, sí.
I té uns dibuixos molt bonics,
molt originals, amb molts colors i a més.
Llavors, el llibre aquest és la biografia de la Frida,
com si fos en primera persona,
però no és el llibre.
És a dir, no és la biografia original,
sinó és una adaptació
i tot ho representa amb il·lustracions,
des de la primera operació,
el primer accident que va tenir amb un autocar,
amb totes les operacions que va tenir després,
perquè va tenir una vida realment,
a nivell de salut, bastant dura.
Jo no sé encara com va arribar a viure
els prop de quants anys, 50 anys, 47 anys va viure.
I realment fumodeta de salut, diguéssim.
Però la manera que té de barrejar les il·lustracions
amb aquest cert patiment, potser que vivia ella,
però tot i això, l'esperit aquest de superació,
de tirar-se cap a l'art per recuperar una mica l'il·lusió a la vida,
per pintar, va estar sortint,
bueno, sortint no, es va casar,
amb, com es deia, Diego Rivera, si no m'equivoco,
que era aquest pintor,
no me'n recordo si era Diego Rivera o alguna cosa així.
Bueno, hi havia un Rivera molt conegut espanyol,
però no crec que sigui de la mateixa època.
Sí, mira, Diego Rivera es diu,
si es va casar amb ell, bueno, un artista.
Sí, però potser hi ha Riberes ni a més, però és igual.
Sí, i, bueno, em va agradar molt aquest llibre, de veritat.
Vull dir, ara no em posar a explicar la vida de Frida Kahlo,
perquè suposo que hi ha molta gent.
Bueno, espero que la coneguin,
perquè crec que és una vida que s'ha de conèixer.
Però llavors tu l'has llegit tot,
i és la biografia d'aquesta persona.
Sí, és la biografia.
I també a través dels dibuixos que fa aquesta noia,
que més o menys podríem dir Gès.
Sí, exacte.
la Maria Gès.
I, a més, barreja obres reals d'ella,
de la Frida Kahlo,
però interpretades amb la seva, diguéssim, il·lustració.
És a dir, ella reinterpreta els seus quadres,
i a part també les il·lustracions són de la Frida Kahlo,
de quan va tenir el primer abort, el segon abort,
quan es va casar, quan la seva germana, no sé què.
Vull dir, tot ho va representant amb il·lustracions.
És un drama, eh?
Però és un drama amb bon sabor, amb bon gust.
O sigui, et queda com un gust de dir,
ostres, més no podies lluitar.
Ja, ja.
O sigui, ho vas donar tot per la teva vida,
i a sobre vas ser feliç, tot i que tot el que et va passar,
que no són poques coses, la veritat és una vida molt i molt dura.
Estàs comentant aquests detalls?
Tenia una, suposo, una ànima molt insaciable,
molt incansable de lluitar i de tirar endavant i de més.
Aquest és un dels cinc llibres que ja en tens quatre.
Sí, però aquest ja l'he tret de la fila,
perquè aquest ja...
De fet, aquest me l'he llegit tres vegades ja.
M'agrada molt.
És molt maco de fullejar.
Aquest, si vols, un dia te'l deixo, te'l llegeixes,
i després que torni, que li tinc molt de pressa aquest llibre.
I a l'altre dia comentava que tenia un llibre,
el Lobo Estopario, ai, Estepario, perdó.
Ah, sí, és veritat.
El Lobo Estepario, que deu fer 30 anys que tinc...
El que li havies deixat...
Que me'l van deixar.
Ah, és veritat, no, pensava l'amica, una amiga...
No, no, home, hi ha llibres que no sé on els tinc,
però aquest el tinc jo, que me'l va deixar una amiga,
i jo vaig dir, deixa'm llegir, deixa'm llegir, que m'agrada molt.
I ella va quedar.
I aquí s'ha quedat.
Jo l'he portat amb ella de vista...
I el llibre no.
I qual era el record que volia que mantinguessis d'ella?
Potser sí, i potser jo el que volia d'ella.
Ah.
Aquí ara no podíem començar amb disquisició.
No, sí, sí, podíem...
I si fos que...
Podria ser que...
Podíem estar-hi molta estona divagant.
Llàstima que són, mira, dos minuts per les sis de la tarda.
Sí, perquè...
Aquí se'ns passa el temps volant parlant de tot.
Sí, però és que la Carles està molta estona aquí, saps?
Sí, és que avui ha estat fallo meu, si puc dir-ho,
perquè he vingut una mica tard i tot ha començat tard.
Ja, ja.
Però, bueno, he tingut prop de mitja horeta.
Ho deia amb broma.
No, però jo t'ho permeto, Pep, jo t'ho he dit.
Tu tens el dret de poder-ho dir.
La resta de col·laboradors, per favor, porteu-vos bé, eh?
Sí, sí, sí que tinc...
El que fa dir és que no treus la llibreta.
No, és veritat.
És que no...
Hauria de ser un pop, perquè em falten braços.
A l'ordinador, a les falques de publicitat, tot això, la cadira, el micròfon, l'aigua...
Avui s'ha mantingut, la cadira, eh?
Però si has vist, no m'he mogut, eh?
No, no, jo el pinc i també queda.
Estic mestiesa com si...
No hi volgui ningú que no sortirà la foto.
M'hem passat un pal d'escombra o alguna cosa, perquè dic,
tira, jo avui, fins que no acabi la secció amb el Pep, no m'aixeco.
Doncs, escolta, això s'està acabant, no?
Queda, mira, ens ha menjat el temps amb una velocitat.
Doncs queden 60 segons.
És segons, perdó.
No, minuts, no, és segons.
En queden més, la vida.
A mi me'n queden 60 de programa.
Ah.
I de vida ja no t'ho puc mai calcular.
De vida ens queden els que vulguem.
Un grapat, un grapat.
Els que vulguem.
Sí.
Els que ens vulguin donar.
Ara, també.
Sí, perquè els tenim en préstec.
Però, sí.
Ai, mira, això m'ha recordat un llibre.
Mm.
Com es deia?
Ostres, no me'n recordo.
Anava una mica d'això de...
Com era?
Ostres, no me'n recordo el nom, eh?
Et sortirà, sortirà.
Que quan tu comences el dia és com si...
És com si descomptessin un compte corrent.
No, és com si el banc a tu et donés tots els minuts del dia
i llavors tu després quan...
Ja ve a ser, ja ve a ser una mica.
Exacte, quan acabes el dia dius
a veure, tots els minuts els he aprofitat bé, tal, tal,
i si no els altres, doncs els torno.
Perquè queda zero i l'endemà torna a començar el compte.
Ah, exacte.
Sí, és com un full blanc, cada dia escrius el que vols i et reescrius.
Mira, i aquí se'ns està acabant això, la...
Donem pas a Catalunya Ràdio o no?
La emissora germana.
Donem pas a...
Sí?
Va, dóna-nos-hi.
Mira, fem un directe, Pep.
Va.
A veure, eh?
Sí.
Quan tu em diguis, jo li dono.
Endavant.
Endavant?
Endavant.
Vinga, va.
Fins dilluns, Pep.
Fins dilluns.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabria.
Continua aquesta hora al Parlament la reunió a tres entre Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP.
Unes hores decisives abans que comenci el ple d'investidura demà a la tarda,
després que Carles Puigdemont hagi demanat en pare al president del Parlament per poder ser investit.
Parlament, Carme Clàries.
Hola, bona tarda.
La CUP vol més concreció sobre el programa de govern per acabar de decidir el seu suport a Puigdemont.
Des de dos quarts a cinc, per tant, reunits, Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP.
Avui mateix s'ha entrat també al registre de la cambra la renúncia a l'acta de diputats
de Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret.
D'altra banda, Toni Comín ha decidit retirar la petició de vot delegat de cara al ple de demà.
De fet, la renúncia a l'acta de Puig, Ponsatí i Serret ja assegura majoria independentista.
Ara bé, a menys de 24 hores pel debat d'investidura,
tots els escenaris estan oberts fins i tot que Carles Puigdemont faci acte de presència al Parlament.
El cas és que la mesa s'hi jugui molt, s'hi tira endavant amb el ple del debat d'investidura,
prohibit pel Tribunal Constitucional, si no és que el candidat hi és present.
Per ser avui Puigdemont ha penjat a Instagram una enigmàtica fotografia del passeig Picasso
que voreix el parc de la Ciutadella.
Recordem que el dia que va marxar a Brussel·les en va penjar una agafada
des del pati dels Tarongers al Palau de la Generalitat
que immortalitzava un tros del cel de Barcelona.
I una cosa més, els grups parlamentaris es van organitzant.
Acabem de saber que Marta Rovira serà la presidenta del grup parlamentari d'Esquerra
i Sergi Sabriel Portaveu.
En el cas de Junts per Catalunya, presidirà el grup Jordi Sánchez.
Actualment a la presó, el Sartadi en serà la portaveu
i Eduard Pujol el portaveu adjunt.
Notícies breus i relacionades amb aquesta les primeres.
Com a mínim, Montse Quadreny.
La vigília del pla d'investidura del president de la Generalitat,
el cap de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy,
afirma que Puigdemont no serà el president del govern.
Rajoy ha dit a la COPE que el seu objectiu prioritari
és mantenir la unitat d'Espanya
i que mentre ell sigui president, Puigdemont no serà investit.
Un senyor fugado de la justicia,
un senyor que ha pretendido unilateralmente
liquidar la soberanía nacional y la unidad nacional,
pues evidentemente no puede ser presidente en nada.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
avala les ordres dictades per la magistrada
que investiga el govern Puigdemont cessat pel 155,
ara fa un parell de mesos,
per evitar la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.
La sala civil i penal considera proporcionades
les mesures cautelars adoptades per Mercedes-Armes
perquè la conducta dels investigats suposava,
diu, un atemptat als interessos generals
protegits dins del marc constitucional
i també del conjunt de la societat.
És la resposta de la sala als recursos presentats
pels advocats de Puigdemont i els altres investigats.
Armes també va ordenar que es tanquessin webs
com les de garanties.cat o connecta't.voluntariat.gencat.
També va ordenar a les policies locals
que custodiesin el material electoral propietat de l'Estat
i va acordar la suspensió temporal
de diverses aplicacions informàtiques vinculades als censos.
Els joves conversos a l'Islam acusats de voler atemptat
fa tres anys a Catalunya
neguen que tinguessin pensat provocar cap massacre
ni aquí ni enlloc.
L'Audiència Nacional ha començat a jutjar avui
les deu persones detingudes en l'operació Caron,
entre les quals hi ha el considerat líder de la cèl·lula jihadista,
que ha dit que tenia a prop de 40 quilos de sofre a casa
perquè li guardava a l'antic inquilín.
Polònia i Israel intenten resoldre el conflicte provocat
per un projecte de llei polonès
que castigarà fins i tot amb la presó
qui utilitzi el terme camps d'extermini polonesos.
La iniciativa està especialment enfocada a periodistes,
jacartistes i acadèmics no podran ser perseguits
i afecta totes les persones,
independentment de les lleis vigents,
en el lloc on es cometi la infracció.
Des de fa dècades,
les autoritats poloneses s'esforcen a transmetre el missatge
que l'Holocaust va tenir lloc a Polònia,
en part a Polònia,
però que els polonesos en van ser víctimes,
no els responsables.
Per tant, no existirien els camps d'extermini polonesos
i referir-s'hi es podrà sancionar
quan acabi el tràmit parlamentari d'una llei
que divendres va aprovar la Cambra Baixa Polonesa.
Israel considera que això distorsiona la història,
ja que alguns polonesos van tenir també un paper molt actiu
durant l'Holocaust.
La Unió Europea ha adoptat les directrius
que hauran de guiar la negociació amb Londres
sobre el període de transició
que s'obrirà un cop es faci efectiu el Brexit
al març de l'any que ve.
Brussel·la, Jordi Baró.
Bona tarda.
Dos minuts han trigat els 27
en aprovar les línies mestres
per negociar amb el Regne Unit
el període de transició,
que els estats membres volen que vagi
des de la data pactada pel Brexit
el març de 2019
fins al 31 de desembre de 2020.
La Unió Europea proposa a Londres
mantenir l'estat o quo,
és a dir, continuar el mercat únic
i la Unió Duanera
complint amb tota la legislació europea.
Perdria, però, la representació institucional.
No tindria ni veu ni vot
en la presa de decisions.
Michel Barnier és el negociador europeu pel Brexit.
Continuarà tenint tots els beneficis econòmics,
per tant, ha d'aplicar totes les normes europees.
El mercat únic no pot ser a la carta.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Esports, Roger Arbussà.
Gerard Piqué ha firmat avui la seva renovació fins al 2022.
El central l'assegura que no es veia en un altre club
que no fos el Barça.
Piqué també considera que no s'han respectat
els resultats de les eleccions a Catalunya.
A l'Espanyol, Javi Fuego podria deixar avui mateix l'equip
per anar al Villarreal.
El club de la plana en pagarà uns 750.000 euros.
El jugador ja és a Villarreal per passar a la revisió mèdica.
L'Atlètic Club ha fet oficial el fitxatge d'Aimèric Laporta,
al Manchester City.
El club anglès ha pagat la clàusula de 65 milions.
El Consell del Nàstic es reuneix aquesta tarda
amb el director esportiu per analitzar la destitució del tècnic Rodri.
Els tarragonins sonen només un punt de la zona de descens.
I el Barça de bascet ha anunciat la incorporació d'Edwin Jackson.
L'escorta francesa arriba lliure i signa fins al final de temporada.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts.
Últims dies perquè les entitats del municipi demanin les subvencions per aquest any.
Les sol·licituds de subvenció i les justificacions dels ajuts
corresponents a l'any passat es poden presentar
fins a aquest proper dimecres 31 de gener.
Les subvencions estan adreçades a entitats sense ànim de lucre
que realitzin activitats del municipi d'utilitat pública
o d'interès social a desenvolupar durant l'any 2018.
Les bases reguladores per a l'atorgament d'aquestes subvencions
i la formalització de convenis amb les entitats
es van aprovar mitjançant acord de pleia
a la sessió ordinària del passat 26 d'octubre.
Trobareu tota la documentació al portal web
de les entitats de Sant Just, santjust.org.
El ple celebrat aquest passat dijous es va presentar
l'ordenança municipal que regularà les condicions d'emplaçament
i d'instal·lació de clubs de fumadors de cannabis
o derivats del municipi.
Algunes d'aquestes condicions són estar a més de 250 metres
de qualsevol escola, centre cívic, sanitari o esportiu,
fixar inspeccions periòdiques,
determinar una superfície útil màxima del local,
limitar l'horari de nit fins a les 11 de la nit
i no estar obert més de 8 hores al dia.
El portaveu del Partit Socialista, Joan Bassaganyes,
ha explicat al Just a la Fusta
que aquesta ordenança servirà per blindar el municipi
davant l'obertura d'aquests establiments.
La regidora de Salut, Gina Pol, va destacar
que aquest havia estat un projecte transversal,
treballat amb l'equip d'urbanisme,
els serveis de la persona, els diferents grups municipals
i experts del Consell Municipal de la Salut.
El PDeCAT va anunciar també
que presentaria al·legacions a l'ordenança municipal
perquè creuen que cal endurir algunes de les condicions.
S'estrenen nous cursos de teatre Tamboret a l'Ateneu.
Aquest proper dimecres, 31 de gener,
comença el curs d'interpretació Javier Daulte.
El curs té 5 sessions i finalitza el proper 28 de febrer.
Serà els dimecres de 2 quarts de 7 a 8 del vespre
i el professor és Nico Bassó.
El preu del curs és de 40 euros als socis de l'Ateneu
i 50 euros la resta d'assistents.
El proper dilluns 5 de febrer s'estrena un altre curs,
el de direcció escènica, amb el professor Roger Cònsul.
El curs finalitzarà el mes de juny
i serà els dilluns de 2 quarts de 7 a les 8 del vespre.
El preu és de 35 euros mensuals als socis de l'Ateneu
i 40 euros la resta.
Aquesta és tota la informació per ara.
Nosaltres tornem als Sant Just Notícies, edició vespre a les 7.
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiodesverb.com.
Molt bona tarda.
Don't worry about a thing
Cause every little thing gonna be alright
Rise up this morning
Smile with the rising sun
Smile with the rising sun
Free little birds
It's by my doorstep
Singing sweet songs
Of melodies pure and true
Singing
This is my message
This is my message
This is my message
Till you would go
Singing
Don't worry
About a thing
Cause every little thing
Gonna be alright
Singing
Don't worry
Don't worry
Don't worry
Don't worry
Don't worry
Don't worry
A lot of things
Cause every little thing
Gonna be alright
Rise up this morning
Smile with the rising sun
Three little birds
Three little birds
Three little birds
Three little birds
It's by my doorstep
Singing
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit