.
Molt bona tarda a tothom, bona tarda a tots i a totes.
Una tarda més en directe des de Ràdio d'Esvern.
Això és la plaça Mireia.
Avui obrim amb aquesta cançó que es diu Summer Love,
de Within the Nox i Crystal Fighters.
I si ho són, aquesta cançó és perquè la setmana passada
ens la portava el Pau Martínez del Club Alternatiu.
I avui, com que no el tindrem en el programa d'avui, dimarts 29 d'octubre,
hem decidit començar amb una de les cançons que ens va deixar la setmana passada
i que ja sabeu que la podeu trobar al seu Spotify, es diu El Club Alternatiu
i teniu tota la carpeta amb totes les cançons que cada setmana ens aporten aquí al programa.
Així que ja us he fet un petit espòiler d'una secció que avui no tindrem,
però a canvi en tenim bastantes altres.
De fet, tenim un programa força ple per això i de forma bastant inèdita.
Ja sabeu que cada dia, abans de començar el programa, sobre les 4 de la tarda,
pensem un tuit al nostre perfil, arroba PL, guió baix Mireia,
on us informem de qui vindrà, de què parlaran i, en definitiva,
què passarà aquí al programa, almenys de tema de la temàtica, del que parlarem, bàsicament.
Doncs bé, avui hi havia tanta cosa que hem hagut de fer dos tuits.
Uau, sí, bé, no és gran cosa, però vaja, és la primera vegada que ens passava
perquè volíem també detallar una mica cada secció, així que ara us explicaré què us portem.
Doncs vinga, començaré, com no, per la primera hora.
Ja sabeu que sempre obrim amb aquest butlletí, amb l'Imanol López, butlletí.
Cada dia l'hi dic d'una forma diferent.
En fi, són les 3 notícies del dia, els 3 titulars, amb l'Imanol López.
Seguidament, a partir de dos quarts de 6 de la tarda, tindrem amb nosaltres l'Olga Esbert,
ja ho diré bé, Olga Esbert i Raimon Masdeu.
Ells dos són els autors de la 23a miscel·lània del Centre d'Estudis Sant Justencs,
una miscel·lània que recull l'anàlisi del cadastre de 1716.
Més de 10 anys de feina al darrere d'aquest llibre que vam publicar
i, de fet, ja vam presentar el passat 16 d'octubre al celler de Can Ginestà.
Avui parlarem amb ells i una mica amb més profunditat sobre aquesta feina,
què els hi ha comportat, quines vies han seguit per treballar
i obtenir tota la informació que trobareu en aquest llibre.
I també ens diran, òbviament, on podeu aconseguir aquest llibre.
A prop de 300 pàgines amb tota aquesta informació del que antigament era el cadastre.
i avui en dia podríeu conèixer com l'Ibi.
I seguim amb la segona hora del programa.
A partir de les 6, tenim un espai de tecnologies.
Avui amb l'Eric Pomar, entre d'altres,
parlarem de la nova actualització del IOS, del sistema operatiu.
Han tret una nova versió, el 13.2,
però aquesta no és la notícia en si,
sinó que aquesta mateixa actualització ve amb una novetat,
que, de fet, és la novetat, en majúscules,
i és que s'han actualitzat tots els emoticones, els emojis,
els famosos emojis, que, de fet, tenen el seu propi dia mundial.
Sí, senyor, ara us recuperaré una mica el dia
i us diré quin dia era perquè no me'n recordo del tot.
Però, vaja, que aquests emojis,
que en total són quasi 400 els que s'han actualitzat,
és a dir, ara hi ha com un total de 400 emojis,
entre d'altres, han ampliat el color de la pell de diferents emojis,
per exemple, on sortien mans, cares o parts del cos humà.
Han ampliat també altres emoticones,
com, per exemple, gent amb cadira de rodes o gent amb bastó.
Aquests són només uns quants de tots els que han ampliat,
ja us dic, són prop de 400 emoticones.
Això ens ho explicarà i parlarem una miqueta més d'aquest tema
i d'altres, de tecnologies.
Com us deia, amb l'Eric Pomar serà a partir de les 6 i 10 de la tarda.
I per acabar el programa d'avui, ja sabeu que els dimarts desfem frases fetes.
Sí, les desfem, desfetes, desfetes, frases desfetes, que vindria a ser,
és l'espai amb l'Oriol Lluc.
A més, és una persona que és molt complidor i sempre fa els deures.
La setmana passada, o farà un parell de setmanes més o menys,
comentàvem quan se'ns creava el dubte de diferenciar la frase feta d'una dita i d'un refrany.
Avui és el dia que ens ho explicarà, ens explicarà aquesta diferència
i, a part, també ens portarà frases fetes o dites o refranys,
això ho haurem d'esbrinar, amb unes temàtiques en comú,
ara que tenim la tardor aquí, que és època de menjar castanyes
i que, a més, el clima també respon una mica a dir frases fetes com
plou, pots i barrals.
Doncs, entre altres frases fetes i dites, ens parlarà aquesta que us he dit
o, per exemple, ser del temps de la Maria Castanya,
que segurament que us ho han dit o ho heu sentit i no sabeu d'on ve.
Ja sabeu que amb l'Oriol Lluc ho esbrinarem
perquè cada dia, cada dimarts, ens fa ser una mica més savis i més sàvies.
I amb tota aquesta programació que us estava explicant,
hem anat a parar la segona cançó d'avui,
i la segona cançó que sonava al programa About Work to Dance Floor, de Jorge.
És un altre dels temes també que ens portava el Pau Martínez
la setmana passada a l'espai del Club Alternatiu.
Així que ara farem una pausa i entrarem a comentar aquests titulars del dia.
Abans de res també recordar-vos que demà dimecres tenim
l'entrevista de la setmana amb l'actriu Sant Justenca, Viviana Zapa.
Serà dos quarts de sis de la tarda aquí a Ràdio d'Esbert.
Sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
98.1
Avui sembla que anem bastant per temes.
Immanuel, bona tarda.
Bona tarda.
Ahir anàvem una mica lents.
Explica'm, per què per temes?
No, vull dir que anem per feina.
No ho he dit bé, no ho he dit bé.
Per temes, dic, sí, però un darrere l'altre.
Per temes també, però ho volia dir per feina.
Mira, una altra frase feta o dita o el que sigui.
Anar per feina.
Anar per feina.
Ui, d'on deu venir, d'on deu venir?
Li preguntaré a l'Oriol aquesta tarda.
Quin origen més misteriós, a qui se li acudeix?
Doncs qui sap, te'n faries creus, a vegades l'origen no té res a veure.
Te'n faries creus, sí que m'agrada més.
Veus? Un altre cançur. Ara me l'apunto.
Avui aprofita que tenim l'Oriol Lluc a la segona hora.
Ara ja m'he oblidat d'aquesta.
Què t'he dit? Fes-se creus, no?
Fes-se creus.
Fes-se creus, ara me l'apunto.
Vinga, mentre me l'apunto, uns comentes, Immanuel,
quines són les tres notícies d'avui dimarts, 29 d'octubre.
Per cert, a què no saps quin programa estem avui?
500...
No?
Sí, els 500, sí.
Ara es falta el següent dígit i el següent.
Ui, llavors hem d'estar al voltant dels 550.
Quanta? 525.
Una mica més.
30.
No estàs gaire atent, eh?
31, 32, 4, 35.
35!
35, 35, que no m'havia dit.
I capicua.
Capicua.
Sí, manco.
Programa 535, t'ha costat una mica.
Això vol dir que no estàs gaire atent...
Jo sí, jo sempre.
...a les xarxes socials.
Però suma 13, eh?
Bueno, què fem?
No fem el programa, llavors?
Ai, és supersticiós, ara que venen dies així.
És martes i 13, eh?
Ho has pensat?
Però avui és 29, Immanuel.
No quadra res del que estàs dient.
Sí, o sigui, 535, 5 més 3, 8.
8 més 5, 13.
I és dimarts.
Ja està.
Molt bé, doncs tu t'ho has fet, eh?
Ara que ve la Casta Guin, la Castanyada i el Halloween, veig que estàs ja una mica enfocat, eh?
Ui, jo sóc paranoi que...
Total.
Et veus?
Jo penso que...
Sí, sí.
Què penses, tu?
Sí, apareixeran carbasses per tot arreu.
Això és fatal.
És fatal.
On hi hagi un boniato...
Això també.
Això també.
Això també.
I una iaia que faci creepypó, vull dir increïble.
Ostres, això no sé, eh?
Ostres.
O és que hi havia castanyeres.
Jo recordo castanyeres, infantilment parlant, que feien bo.
O no?
No has tingut aquesta sensació?
No, a mi, un pallasso, no.
Records de dones fent de castanyà i pensant, ui, senyora, mostrem un somriure més amable, perquè si no...
No, no, no, al contrari, et diré que em genera molta tendresa.
Sí.
I molt, molt de...
Home, sí.
Saps com de dir, ai, em pots abraçar com si fos la teva neta, saps?
Però crec que t'ho estàs mirant amb...
Òptica romàntica?
Amb òptica adulta.
No, amb òptica adulta.
Ah, perdona, és la que tinc.
Ah!
M'hauria d'esforçar per posar una altra òptica i no em surt.
Vaja.
Quanta maduresa en aquest estudi.
Molta, molta.
Per metre quadrat, a més.
Sí, tampoc en tenim molts.
Vull dir que la divisió en sortiria bastant alta.
Si et sembla, comencem amb aquests titulars, perquè l'AMB anuncia que vol aplicar una rebaixa del 4,95% en el rebut de l'aigua,
que en tenia en vigor a partir de l'1 de gener del 2020.
Un moment, això és gratis, aquest anunci?
És gratis?
És gratis.
Sí? Això passarà?
Sí.
Avui s'ha aprovat aquesta mesura a partir del Consell Metropolità Màxim Òrgan de Govern de l'AMB,
on hi són representats els diferents ajuntaments de l'àrea metropolitana.
La nova rebaixa del preu de l'aigua a la zona metropolitana s'afegiria a les diferents mesures de l'AMB
per controlar les tarifes que intenta establir l'empresa Aigües de Barcelona.
En l'últim mandat, entre el 2015 i el 2019, s'acumularia amb aquesta nova mesura
una reducció del 9% del total del rebut de l'aigua potable.
Recordem també que per aquest 2019 l'AMB va congelar l'augment del preu de la tarifa
del subministrament d'aigua potable dintre 20 d'aigües de Barcelona,
tot i que l'empresa gestora havia proposat un augment del 4,1%.
Aquestes mesures afecten a 23 municipis de l'àrea metropolitana
entre els que s'hi troba Sant Jus.
M'ha donat la sensació que aigua és el que necessitaves durant la lectura.
Sí, i ara que és més barata, m'hi aboco encara.
Ara veu molta aigua.
Sí, en necessitat.
És molt important.
Jo tinc aquí sempre la meva cantimplora.
És real això, però jo crec que en mesos de fred,
i ara ja estem en mesos de fred,
jo a la que...
Sentiu, eh?
Això és real.
Ara es penjaré la foto, perquè la veieu,
la meva cantimplora és...
És que...
Anem a dir, àudiodescripció.
És desunjust.
Sí, i sembla d'aquestes d'anar d'excursió,
quan tens...
Sí, eh?
En plena adolescència...
Ah, però li falta...
L'excursió de veritat tenen molts cops.
I estan molt deformades.
I ara vaig a...
No tinc ni una cantimplora en plena forma.
Però jo ho cuido, Manol.
Jo ho cuido i per això està en bon estat la cantimplora.
De fet, només et diré que la porto també per aquí,
vull dir, vaja.
Bueno, vale, me l'emportaré a la muntanya també.
A veure si li dono un copet.
L'hi ploraré a propòsit.
D'acord.
Vinga, va, segon titular.
Si et sembla, perquè a partir d'avui,
el tram de carrer Bonavista més pròxim a Sant Josep
quedarà tallat al trànsit de vehicles.
Una mesura, però, que no afectarà a la mobilitat de vianants.
Això és degut a que ja s'han iniciat
les obres de reforç del mur de contenció dels jardins
de que hagin estat a l'àrea que delimita amb el carrer Bonavista.
Una actuació necessària i en cert sentit urgent,
ja que la muntanya està guanyant terreny a aquesta construcció,
amb símptomes evidents com les escletxes
que han aparegut a l'asfalt de Bonavista
provocats pel moviment del sol.
Les obres de reforç tenen una durada aproximada de 3 mesos,
un fet que ja s'ha comunicat als i les comerciants del barri centre,
així com al veïnat,
les persones més afectades pels problemes de mobilitat
que provocarà aquesta mesura.
Escolta, nosaltres també ens afecta, eh?
No estem tan lluny d'aquestes obres.
Sí, no estem tan lluny, però sí que és veritat que...
És a dir, només afecta la mobilitat de vehicles, recordem-ho, eh?
És a dir, vianants es poden moure lliurement,
ja s'ho anem a dir en un castellà,
el libre albedrío per aquestes obres.
És el mateix que he dit el Just a la Fusta,
ja no em sortia del programa de magasin del matí,
magnífic, és el mateix que he dit el Just a la Fusta,
no és maco passejar per obres,
però sí que hi podem passejar lliurement.
Però hi ha gent que s'hi passeja i opina, saps?
Aquest sector de població.
Faltarien bancs, és un lloc on el banc no queda...
O sigui, no hi ha un lloc còmode on seure
i opinar sobre aquestes obres.
No, és de peu, així.
Abans no es feia així.
Colzes, com es diu, encreuats, no?
Sí.
Opina, de peu.
O hi ha l'opció de posar una escala
i aparèixer per darrere el mur.
Com si, saps les onades de canys?
Que se't vegi al cap, no?
Exacte.
O, mira, les obres no m'agraden, eh?,
com estan quedant.
M'ho va canviar una mica això perquè no acaba de...
Sí, una mica així.
A tot cas, deia que ens afectaven
perquè és un dels punts d'accés
a través del qual la gent pot arribar també a Ràdio d'Esvern,
que és aquesta avinguda d'entrada cap a la masia de Can Ginestà.
Avinguda.
Bueno, l'entrada...
Amb una petita passarela.
La famosa entrada a Can Ginestà.
Quantes imatges i fotografies hi haurà des d'allà,
des d'aquest punt de vista?
Des del passatge de Carles Mercader.
Exacte.
I espero que les obres i tots aquests moviments de perforació,
si és que n'han de fer,
no ens afectin tampoc amb internet.
Aquest és el meu petit desig, eh?
És l'única de mano.
De fet, recordem que les obres que sí que encara ens queden més a prop
són les d'adequació, diguéssim, del sostre que tenim sobre nostre.
És a dir, és el que la gent no veu.
Podríem dir-ne que és el terra de Can Ginestà,
però el nostre sostre.
És el nostre sostre, sí.
El nostre sostre, que han començat, diguéssim, per l'altra banda,
la que faria referència a la policia local,
van començar dilluns passat,
però continuaran per nosaltres.
Mira, ja som les següents víctimes.
Bueno, jo l'únic que espero és que no caigui.
És a dir, que quan estigui treballant aquest terra,
no ens afecti el nostre sostre.
Potser podem fer, aleshores, una entrevista en directe
a les persones que hi estan treballant.
Amb tot el soroll d'obres, no?
Clar, no, bueno, com que cauran directes...
Perfecte, cauran seguts aquí a l'estudi.
Exacte, vull dir...
Perfecte.
O sigui, l'únic que demanem, en aquest sentit,
és que si fan forat, apuntin.
És a dir, apunten cap a un micro.
Ja o sigui, ja caurà a prop d'un micro
que ens fossin la feina fàcil.
Els anirem a buscar, a veure si hi ha algú que en vulgui parlar.
Igual que vam parlar les noies de la premsa de vi,
amb unes obres també, molt a prop.
És que estem en multat d'obres.
Aquest poble no para de fer obres, eh?
Això us ha de dir una altra temàtica a abordar,
però ara no tenim temps, tampoc.
No, deia temps.
De fet, avancem una notícia demà, exclusiva.
Què?
El ple aprovarà demanar crèdits
per reformar tant la Teneu com la Bonaigua.
Bé, bé, bé.
La primícia, la primícia aquí, a la Blassa Mireia.
Demà ple municipal.
He dit, aprovarà, bueno, portarà votació.
Portarà votació.
Ja es veurà a veure si queda aprovat o no.
Molt bé, demà tenim ple.
Demà passat.
Exacte, anava a dir dijous ple.
Fins dilluns, podríem dir que aquí, al programa,
no podrem tenir els resultats d'aquest ple.
Potser a través de les xarxes socials sí que s'anunciaran
alguns dels detalls d'aquest ple del mes d'octubre,
però, vaja, que tindràs una bona entrada al pont de tots ens.
Una magnífica entrada al pont.
Vinga, va, anem cap al tercer i últim titular.
Tercer i últim titular perquè un petit experiment realitzat
durant la jornada de Sant Jus al carrer
revela males praxis en la recollida selectiva de residus.
A partir del buidatge d'un contenidor de rebuig escollit a l'atzar,
es va constatar que el 90% de matèria dipositada
s'hauria pogut reciclar en cas d'haver acabat el contenidor pertinent.
En aquest sentit, destaca especialment el volum de matèria orgànica
detectada al contenidor de rebuig.
Concretament, el 57,5% dels residus analitzats
s'haurien d'haver acabat al contenidor marró
i d'aquests bona part corresponien a malbaratament alimentari.
En total dels prop de 40 kg analitzats,
només 3,40% corresponien al rebuig
i més de 36% no estaven al contenidor que els pertoca.
Mare de Déu, és una molt mala notícia.
És una molt mala notícia.
Òbviament s'ha d'explicar, s'ha de dir i s'ha de tenir a estar en compte, no?
Hi ha gent, no sé, quin volum de gent no acaba de saber
que aquesta pràctica no l'estaven duent a terme correctament.
Sí, també és veritat que és una pràctica duent a terme cada any
i cada any hi ha un resultat desastrós.
no és una cosa que, diguéssim, no ens ve de nou, eh, al municipi.
Ara, també és veritat que això que és preocupant,
el nivell, ja no se sap si és de desinformació
o de que costa incloure la pràctica del reciclatge en el dia a dia.
Jo crec que aquí també s'hauria d'agafar aquest cas una mica amb...
És a dir, no es pot treure de context
perquè és durant un dia que hi ha molta gent.
El carrer està realment molt ple.
A veure, que sigui més o menys gent, no?
Agafen un contenidor al carrer, diguéssim,
que s'ha fet servir a la setmana, vull dir, l'agafen a primera hora.
De forma aleatòria, no?
No creguis que és a la una del migdia,
després que hagi passat per allà,
tothom, qui puguis imaginar.
No, és un contenidor que normalment ha agafat a la tarda al matí.
Bé, i igualment, també t'he de dir,
encara que sigui així,
també s'hauria de dir a la gent
si estàs a Satzó al carrer
per molt aire festiu, també pots reciclar.
Sí, òbviament, no hi ha cap tipus d'excusa.
T'anava a preguntar
o si havies comentat exactament d'on era el contenidor,
de quina zona, on no s'ha...
Sí, del barri centre.
Però l'agafen d'allà mateix.
Una mica també és exacte, concret.
Normalment, mira,
és que fa...
Jo vaig veure com l'agafaven l'any passat
i l'agafaven d'encel clavé,
d'encel clavé.
Aquest any no sé ben bé d'on l'hauran agafat,
però vaja...
Tot un ritual d'anem a buscar tots el contenidor...
Sí, hi ha una processó, foc, ben increïble.
No, però sí que l'agafen d'agafar...
Bàsicament, toquen a l'Ajuntament, eh?
Un contenidor allà, sí.
Bàsicament, toquen a l'Ajuntament.
D'acord, doncs espero que a poc a poc
la gent comenci a conscienciar-se una mica més
que cal reciclar
i que és una pràctica que
hauria de sortir d'una forma natural.
Natural.
Naturalment, Collserola i Manol...
Bona tarda, gràcies per la teva presència
per la plaça Mireia
i ens tornem a veure demà.
Fins demà, Mireia.
Bona tarda.
Bona tarda, adéu.
Sis minuts per dos quarts de sis de la tarda
abans d'entrar a parlar amb l'Olga Esbert
i el Raimon Masdeu
sobre aquest catastre de 1716.
Toca escoltar un tema musical,
es diu What Kind of Man
i és de Sandro Cavazza.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.
Bona tarda, gràcies.
What kind of man are you?
Guess growing up is a crossroad
Of what bloodline to follow
When the truth brings so hollow
Then what kind of man are you?
Tell me, what kind of man
turned you into who you are?
What kind of man are you?
And what kind of man made you think that you're a god?
What kind of man are you?
I've been taught to get tougher
That's cool society
Not to cry when I suffer
Cause then what kind of man are you?
Tell me, what kind of man
Turned you into who you are?
What kind of man are you?
What kind of man are you?
And what kind of man
Cause it's gone to prove it's gone
What kind of man are you?
What kind of man
What kind of man
What kind of man
What kind of man
What kind of man
What kind of man
When the bloodline your heart is breaking
Then what kind of man
Then what kind of man
What kind of man
Fins demà!
What kind of men, Sandro Cavazza, un gran tema.
Tres minuts per tocar aquests dos quarts de sis de la tarda.
Moment per fer una breu pausa i ara sí parlar amb l'Olga Esbert i el Raimon Masdeu.
A veure què ens expliquen sobre aquests més de 10 anys, quasi 20 anys,
del Raimon Masdeu darrere d'aquest cadastre de 1716, entre d'altres.
Així que som-hi amb aquest cadastre de 1716.
Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert,
la ràdio de Sant Just, 98.1.
Avui sembla que hem canviat un espai musical per un altre una mica més històric.
Per això tenim amb nosaltres l'Olga Esbert i el Raimon Masdeu.
Bona tarda, els dos.
Bona tarda, Mireia.
Bona tarda, Mireia.
Bona tarda, benvinguts a la plaça Mireia, benvinguts a Ràdio d'Esbert.
Gràcies.
Com deia, avui hem substituït o hem canviat un espai de música, tot i que també escoltem música,
per parlar de la 23ª miscel·lània d'Estudis Sant Justens, que vosaltres dos sou coautors d'aquest llibre.
Deu fer la presentació, farà no gaire, farà un maset...
Dia 16.
Ah, no, doncs fa ja uns dies al celler de Canxinastà.
Deu estar parlant de tota la feina que ha portat a recollir tot això,
de fet els agraïments també, no?, a la gent que també ha participat en ajudar-vos a accedir a certs documents,
i a vegades la casualística que fa que confluïu en un punt i a partir d'aquí seguiu treballant.
Més de 10 anys de feina per tirar endavant, per publicar aquest llibre que tinc ara aquí amb mi.
De fet, els 10 anys són els que jo porto, per dir-ho així,
però el Raimon havia començat a treballar fa molts més anys, l'any 89,
i, bueno, si vols, expliques tu...
Sí, aquí, per contextualitzar una mica, cal tenir en compte que fins a l'any 1989
la documentació que hi havia, la documentació històrica de l'Ajuntament de Sant Just
estava, diguem-ne, desperdigada entre diferents dependències municipals,
i, entre altres coses, els autors del llibre del mil·lenari no van poder consultar
la documentació que nosaltres ara hem treballat.
Aquesta documentació va aparèixer entre el 89 i el 90,
quan ja s'havia creat a l'arxiu municipal amb la figura d'arxiver del Jordi Amigó
i ell va començar a obrir caixes, a descobrir documentació que es desconeixia la seva existència.
Sí, al final és feina de trobar.
De trobar, exacte.
Bàsicament és coincidir amb trobar allò que busques, no?
Exacte.
I en una de les meves visites a l'arxiu, el Jordi em va ensenyar les carpetes relacionades amb la documentació del cadastre,
la vam inventariar i van sortir com uns 60 documents diferents,
entre els quals hi havia un llibre que ens va interessar perquè hi havia els dibuixos de les finques de Sant Just d'Esvern
a principis del segle XVIII.
I a partir d'aquí jo em vaig fer el propòsit d'intentar esbrinar si aquells dibuixos eren reals,
si les mides que donaven eren reals,
una mica analitzar amb profunditat aquest document sense saber ben bé quin resultat hi hauria al darrere.
O sigui, el bo del cas ha sigut que al cap de molts anys el resultat ha sigut aquesta miscel·lània.
Clar, es treballa una mica com aquell qui diu a cegues, no?
Sí.
Perquè vas tirant endavant a mesura que vas trobant o no, no?
Sí.
I a vegades et pot portar un camí i a vegades a d'altres.
És a dir, no sé si des d'un inici teníeu el plantejament de l'anàlisi de la cadastre de 1716.
No.
Això ho va sorgir també, perquè quan ell va anar a l'arxiu el 1989 va descobrir el de 1732.
En canvi jo, sobre el que estava treballant era sobre el de 1716, que va aparèixer més tard.
El Raimon no el coneixia aquest llibre, en canvi a mi va ser en Francesc Riera,
que un dia em va comentar que havia aparegut, tampoc sabem com, aquest llibre de 1716,
que, al contrari del de 1732, només hi havia texta, tot era lletra.
I estan descrites totes les finques, però amb lletres.
Sense mapes.
Res, exacte.
Només és una relació i una descripció molt exhaustiva de finca, finca, finca.
I aleshores, quan jo vaig anar a l'arxiu a fotografiar aquest llibre,
per poder-hi treballar i analitzar-lo,
va ser quan vaig saber que hi havia el de 1732 amb dibuixos.
I aquí se'n va obrir una mica la idea de dir, ostres, potser podria fer un mapa.
Amb tota la informació, a partir de la informació escrita i la informació gràfica,
encara que hi havia uns anys de diferència, potser es podrien combinar.
Aleshores, clar, primer hi va haver una feina molt d'anàlisi de cada document,
passar-ho a net, entendre què hi havia.
i en això estava quan l'any 2014 amb el Francesc vam fer una petita conferència
per les festes de tardor, presentant una mica els documents,
perquè, de fet, el treball estàvem simplement analitzant
i veient les possibilitats que hi podia, que ens semblaven molt interessants
per tota la informació de Sant Just que hi havia allà,
que, com diu el Raimon, no es coneixia.
Fasem brionari, no?
Sí, exacte. No sabíem què podia sortir, però sí que sabíem
que aquesta informació no s'havia fet servir pel llibre del mil·lenari
i, per tant, era inèdita.
I això la feia també molt interessant.
Clar, i tota la informació que hi ha, òbviament, és inèdita.
A més, perquè hi ha gent que no hagi tingut el llibre a les mans,
tot el llibre està dividit en dues columnes,
en català i en castellà, no?
És a dir, cada plana...
Sí, això també ajuda una mica a la difusió del treball,
però el que és inèdit pròpiament en el llibre
és que en cap municipi de Catalunya s'havia fet aquesta feina.
Normalment tens mapes als arxius i tens molts dibuixos
o pots tenir alguna mica de cartografia
i a partir de la cartografia pots explicar, per exemple, topònims
o pots explicar alguna informació.
Però no s'havia fet mai.
Cada un text s'hagués fet el mapa.
Aquest mapa no existeix a Sant Just.
En canvi, ara...
Ara el tenim.
Ara tenim el mapa que, de fet, en algun moment pensem
que sí que acompanyava el cadastre a un mapa, però s'ha perdut.
En canvi, ara ja el tenim i el podem mirar al mapa i llegir els documents
i veure com es correspon la descripció amb el que veiem
i així s'entén molt millor,
perquè en un text potser no t'imagines com era aquella finca,
si la veus dibuixada ara en tens,
perquè s'explica d'aquella manera.
De fet, una de les tasques molt importants que van fer l'Olga i el Francesc Riera
va ser la transcripció íntegra tant del document de 1716,
que és tot text, com del document de 1732,
que el de 1732 el van traslladar a unes fulles d'Excel,
buidant totes les dades.
O sigui, el cadastre de 1730...
Els càlculs, no?
És per poder localitzar bé, és tota la informació.
Sí, exacte.
L'ordinador és molt fàcil.
Busques una paraula clau i et diu quantes vegades apareix.
En canvi, si ho has de fer de memòria, no és impossible.
No ho saps.
Aleshores, passar-ho a Word i passar-ho a Excel va servir per això,
per poder tenir tota la documentació, tota la informació
i saber quantes vegades apareixia d'aquella manera o d'una altra.
I amb això el Francesc també ens va ajudar molt
a traspassar la informació en unes taules.
Això ho vam fer entre els tres, per dir-ho així.
Déu-n'hi-do, quanta feina.
Sí, sí, sí.
Que a vegada que expliqueu una cosa, encara aneu mostrant aquesta feina.
De fet, la transcripció íntegra del cadastre de 1716
està a la part final del llibre, per si a algú li interessa.
Llegir-la, està en un català molt entenedor, no és complicat.
Aquí la complicació, més que res, és llegir documents que estan escrits en una lletra
que a vegades costa d'entendre.
I a part que hi ha paraules que ara ja no s'utilitzen.
I paraules que no s'utilitzen.
O són diferents, llocs, he vist que està escrita en una A, com llocs, no?
Sí, sí, sí.
O hi ha lo no sé què, he trobat per aquí també, lo camp.
Lo camp o lo pont, això ho fa molt interessant també.
Fa una mica de les Terres de l'Ebre, no sembla?
Sí, sí.
S'escrivia així, bueno, no sabem si es deia així, però s'escrivia així segur.
El llenguatge és molt curiós.
I això, doncs, bueno, igual que hi ha aquests temes de llenguatge,
hi ha tots els temes de topònims, que són molt interessants.
Ara a Sant Jús hi ha algun barri que es diu d'una manera,
o algun carrer que es diu Espigulera,
o el barri de les bases de Sant Pere,
o coses que no sabem, l'ermita de Sant Martí.
Tot això no sabíem on era.
i amb aquest treball, doncs, alguns dels noms de carrers o de barris d'ara,
ara ja sí que sabem on eren.
I alguns, doncs, hem vist que estaven una mica més desplaçats del que ara ens sembla,
però, vaja, el nom s'ha conservat.
I aquí, doncs, veiem que exactament existien
i que formen part de la història i que està bé que s'hagin conservat.
Sí, m'ha ajudat també a aclarir potser l'origen d'alguns carrers, zones o per aquells noms.
Ara tinc aquí al davant un text que ara exactament...
Bueno, es diu Don Josep d'Ossai, que suposo que serà una de les propietats, no?
La de les més importants.
Ah, sí? Mira, anem a agafar la més important.
Aquesta era la del parc de Torre Blanca.
La de la Torre Blanca, sí.
Que comença dient Primo, que serà...
Primer.
Primer.
Ah, primer.
Sí.
Posseeix amac intercalada entre la regla, eh?
Sí, sí, sí.
Posseeix...
Sí, sí, sí.
Una gleva.
Sí.
Una gleva és el tros de terra que envolta la casa, la masia o la casa que és propietat del pagès que l'explora.
El terreny.
El terreny, exacte.
Però sempre ha d'envoltar una masia.
Sí.
Per això ara, seguitament diu O, tinència de terra a sa casa, envoltant, no?
Exacte.
La gleva o la tinència de terra a la casa, que és el mateix.
contenint 20 mojades de terra, que són mojades.
Sí, la mojada és la mesura de superfície que es feia servir a la Corona d'Aragó en aquella època.
Equival, aproximadament, a uns 5.000 metres quadrats.
I equival al terreny que un parell de bous podien conrear en un sol dia, aproximadament.
Aproximadament, també depèn de moltes de les circumstàncies del terreny, però es feia servir aquesta mesura.
Era una mesura de terra que es mesurava en temps.
Exacte.
Ens costa d'entendre.
Sí, es mesurava més en temps.
Amb el temps que trigues a enconrear-la.
Amb el llibre també hi ha una altra part d'explicació de totes les paraules aquestes que apareixen.
Sí, al final hi ha un dicionari.
Hi ha un glosari que ens ajuda una mica a entendre el significat de les paraules i a contextualitzar-les.
I una petita introducció també de l'època històrica i de per què apareix aquest llibre.
Els llibres del cadastre apareixen perquè es va imposar el cadastre, que era un impost.
Aleshores, això també ho expliquem una mica.
Hi ha una mica d'introducció històrica.
Hem intentat que no sigui molt avorrida, però ens ha de servir per contextualitzar la història d'aquests documents.
Sí, hem de pensar que aquest document està fet abans que s'implantés el sistema mètric decimal
que avui en dia tots fem servir, tots coneixem.
Centímetres, els metres, les hectàrees, no?
Exacte. Tot això no existia.
I aleshores les mesures es prenien com a base el temps que es necessitava per fer una tasca.
En aquest cas, per conrear un camp o per preparar-lo.
Si et fixes en quan llegeixes la masia i et diu les terres que té, més endavant,
diu a quina distància estan en relació a la casa.
Amb temps.
Però amb temps.
A 15 minuts de la casa? A una hora?
A veure si ho trobo.
Just ara estava llegint també que, clar, heu esbrinat,
per si, o potser no se sabia del tot, quin tipus de collita o de, diguéssim, quins camps hi havia o quins...
De tot això hem fet una altra anàlisi que és què és conreava a Sant Jús.
i hi ha un mapa on hem dibuixat, estan dividits, diguem-ne, en quatre tipus de conreus
i això es veu en un dels mapes, a color, hem dibuixat cada finca, tots els conreus que tenia
i com estaven repartits.
I ja és molt curiós, doncs, bueno, perquè els que els interessa, per exemple, com va evolucionar la vinya,
doncs poden veure...
Sí, sí, sí, però que amb el tema de la vinya, per exemple, que es pensava que no n'hi havia gaire...
Que no n'hi havia gaire i n'hi ha més de la que ens pensàvem.
Ha servit per plasmar molt gràficament totes les superfícies que estaven plantades en vinya
i la gent que hi entén d'això diu que s'han sorprès perquè n'hi ha molta més de la que pensaven.
I això, doncs, també està bé que el treball serveixi per a altres persones que estan estudiant altres coses,
perquè el document té molta informació.
Clar, heu anat a portar una llavor que a partir d'aquesta llavor es dona, no?,
a terreny agrícola, en aquest cas, per exemple, el tema de les mesures, no?,
que ara llegia precisament un tros que diu
les tres mojades de conreu donaran de fruits una quarta i mitja per...
Quartera, suposo?
Una quarta és una mesura en volum del que ocupava allò.
Clar, com que no seien pes, tampoc no hi havia quilos, era molt diferent, tot era en volum.
I després parla del temps, també, no?, que donaran d'útil quatre sous per mojada cada any
i les cinc mojades de bosc de la quarta qualitat donen d'útil un sou per mojada cada any.
Sí, és que a l'hora de fer el cadastre, a nivell es van decretar totes unes normes de com s'havien de fer aquestes declaracions.
Aleshores, tothom declarava exactament l'igual.
Aleshores, les terres tenien una qualitat, els conreus també tenien una qualitat, les cases també tenien una qualitat.
Per què? Doncs perquè això era per pagar.
Clar, pagava qui més qualitat tenia, pagava més que el que tenia una cosa de menys qualitat i per això estava tot tipificat.
Tots els cadastres que llegeixis tindran la mateixa relació perquè responien les mateixes preguntes, tothom responia igual.
És el precedent de l'IBI.
És l'IBI.
Sí, sí, és l'IBI.
És l'IBI d'aquella època, del 1700, no? Estem parlant, però és l'IBI.
És el mateix impost, encara existeix i bé, doncs això el que ens queda...
L'únic que ha canviat és el nom, eh? Potser.
Sí, sí, ara es diu impost de menys immobles i abans era el cadastre.
El cadastre, totalment.
El cadastre es pagava, hi havia dos, bueno, hi havia tres tipus de cadastres.
Els que hem estudiat aquí són el cadastre real, que es deia, i el cadastre personal.
El real era en funció dels teus béns, el que tu tenies, les teves terres, les teves cases, i el que tu produïes,
i el personal era en relació als teus guanys amb el teu treball.
Sí, la declaració de la renta, no?
Sí, exacte.
I aleshores aquestes dues coses en aquella època ja es pagaven.
I això, a més a més, a Catalunya es pagava per sobre de tots els altres impostos que ja es pagaven,
amb la qual cosa va ser bastant mal rebut per aquest motiu.
I perquè Catalunya va ser el primer lloc de tot Espanya on es va pagar,
perquè casualment teníem a Catalunya uns cartògrafs que es van dedicar a conèixer el territori a Pams.
Un d'ells tenia una propietat de Sant Jús, que era el Comte de Darnius.
I per això també en el llibre expliquem una mica què feia el Comte de Darnius.
I el Comte de Darnius es va dedicar a viatjar per tot Catalunya, explicant tot el territori i tots els camins de Catalunya.
I entre el Darnius i un que es deia Josep Aparici,
s'ho tenien tot tan estudiat que van dir que ho tenim a tocar, comencem per Catalunya, que és on està tot estudiat.
I gràcies al seu treball va ser per això que Catalunya es va pagar per primer.
Es va començar a pagar l'impost del cadastre.
I on és.
I a més, l'import que havia de pagar Castell era el mateix que havia de pagar Catalunya,
però Catalunya és molt més petit.
Per tant, van pagar molt més.
Que bé.
Hi ha coses que no cabien ni amb 300 anys.
Hem de pensar que aquest impost es va allargar fins a mitjans del segle XIX.
O sigui, va durar pràcticament 140 anys.
I que el llibre que ens ha servit més per fer els plànols, que és el llibre de 1732,
el document que es conserva a l'Ajuntament, és una còpia de 1832.
I en el mateix llibre se'ns explica que es va fer aquesta còpia
perquè el llibre original estava tan mal, tan destrossat,
per l'ús quotidià que se li havia fet, el llibre havia quedat tan malmès
que va ser necessari fer-ne una còpia.
Era com la Bíblia del...
Era la Bíblia de l'Ajuntament de Sant Just a l'hora de fer la recaptació
de l'impost del cadastre.
Una de les col·leccions més complertes que hi ha d'aquesta documentació cadastral
són les llibretes on cada any s'apuntava els veïns,
el que pagaven per cada concepte, quin dia ho pagaven,
o sigui, el repartiment de l'impost del cadastre, veí per veí,
i d'aquestes llibretes n'hi ha com una... entre 50 i 60.
I estan documentades des del 1720 fins al 1822, em sembla que és l'última.
Ja us anava a preguntar, i ara estic veient a la descripció de les finques també,
hi ha molts noms que sonen, que són Cardona, Camp Preciós, Cortès, Modulell...
El llibre també analitza les 35 cases i edificis que hi havia en aquell moment en el poble,
vull dir que era un poble petitet, i per això també és un treball assolible,
perquè si hagués sigut Barcelona, per exemple, no haguéssim pogut fer-ho,
dues persones no ho haguéssim pogut fer.
En canvi, Sant Just, mira, amb les 35 cases que hi havia, ho hem pogut fer,
i és interessant perquè també expliquem com s'arribaven a les cases,
que hi tenien al voltant, i aprofitant també tots els coneixements que té el Raimon
sobre les famílies de Sant Just, hem afegit també dins de cada casa
una mica l'explicació de cada família, de qui eren, com es deien, d'on venien,
i qui vivia a la casa en aquell moment.
I això també ajuda a fer-te una idea de com era,
perquè, clar, era molt diferent Sant Just, aleshores.
Hem de pensar que nosaltres Sant Just ara el coneixem,
bàsicament per la carretera Reial, la Rambla i l'Avinguda Indústria
i els barris dels voltants.
Però en aquella època, ni una cosa ni l'altra.
No hi havia res.
Doncs la carretera que va dividir el poble en dos,
quan fas un dibuix i treus la carretera,
et costa situar,
perquè la carretera va ser una infraestructura
que el va dividir en dos totalment.
I aleshores, clar, saber què hi havia abans de la carretera
ha sigut com difícil,
però alhora després també curiós i divertit.
Aleshores, l'Avinguda Indústria
és un camí, això ho hem pogut veure,
que era molt, molt, molt antic.
Pensem que inclús era fins i tot romà.
Clar, connectava cap al sud del Basi Oregat, no?
Sí, però l'Avinguda Indústria sí que existia.
No us devia dir, Avinguda Indústria.
El camí RAL o el camí que va de Barcelona a Sant Feliu.
I aquest sí que apareix moltes vegades,
el camí de Sant Feliu,
això era l'Avinguda Indústria.
I després, quan arribava més o menys,
més o menys, a l'alçada de la carretera actual,
girava cap a Sant Feliu.
O seguia cap a baix, cap a Sant Joan d'Espí.
I la Rambla no existia,
però hi havia un camí que més o menys anava paral·lel
i que després, diguem-ne, on està el Bright Service,
travessava la carretera avall
i anava cap a Esplugues
i era el camí que es deia el camí d'Hospitalet.
Clar, quan comences a llegir el cadastre
i veus el camí d'Hospitalet,
penses, ostres, quin camí és aquest?
I aleshores només és fins que has pogut dibuixar
totes les finques que limiten amb el camí de l'Hospitalet,
que les vas omplint els buits
i t'adones quina traça tenia el camí.
La frase aquella de tot això en camps
ha cobrat molt de sensitud en aquests anys, no?
Perquè és una frase que, a més, es diu molt
tot això era en camps, però és veritat.
Tot això era en camps, no?
Sant Jus va ser rural fins relativament
a principis del segle XX,
que va venir la Sanson,
i a partir d'aquí va començar a desenvolupar
amb altres fàbriques i això,
però fins aleshores, per nosaltres,
la sort és que va ser així,
perquè hem trobat molta informació.
Va perviure durant molts anys
aquest tipus de terra, de territori
que defineix el llibre.
i ha sigut, entre nosaltres,
per nosaltres una sort
que s'hagi trigat tant a desenvolupar.
Sí, anava a preguntar...
Perquè hem trobat molta informació.
Són molts anys,
el llibre són 230 pàgines,
és molta feina,
i a més, com dèieu,
feina de, com aquell qui diu,
pot anar, pot no anar,
o es pot donar un fruit,
o es pot donar o cap,
o un altre que no buscàveu.
Quan ens vam conèixer,
tots dos havíem deixat de treballar
ja en aquest projecte.
En aquest temps, sí.
Havíeu desestimat,
ja, de desesperació.
Havíem desistit.
Ell, per una banda,
però al final el motiu era el mateix,
no podíem acabar de fer el mapa.
Jo em vaig quedar bloquejada també,
i ell també s'havia quedat bloquejat.
O sigui, quan ens vam conèixer,
va ser com,
vaja, estem fent el mateix,
però tots dos ho hem deixat.
I aleshores,
també va ser per una altra casualitat,
perquè per fer aquest llibre
ens han passat diverses casualitats,
que a la Masia de Campedrosa
vam descobrir també casualment
un mapa del segle XIX
i que era un mapa parcel·lari.
I amb aquest mapa,
doncs, vam poder omplir
la part que ens faltava,
que era la part del centre,
bàsicament el barri sud,
l'aïlla Walden.
Tot això ens costava molt.
Ho teníem en blanc tots dos.
Clar, això ho descobriu casualitat,
demanant també a les famílies...
Sí, sí,
però va ser casualment
que ens vam assabentar
que existia aquest mapa
i el vam anar a consultar.
doncs,
el vam poder fer servir,
l'hem pogut copiar
i gràcies a això
hem pogut finalitzar el treball.
Vull dir que aquest mapa
també és molt important
per haver acabat aquest treball.
Vull dir que s'han hagut d'ajuntar
molts mapes i molts dibuixos
per poder acabar de tancar
aquest puzzle que li deiem nosaltres.
Entre nosaltres era
com portem el puzzle, no?
Totalment, clar, clar.
Perquè era un puzzle
que ara un dia podies treballar una peça,
ara un dia podies treballar una altra
i a poc a poc anar completant
tot el terme.
Hi ha un tema molt important
que cal destacar
i és que les noves tecnologies
ens han ajudat,
sobretot a l'Olga,
l'han ajudat molt
perquè d'una altra manera
és impossible.
O sigui...
I amb bol i paper
això és molt difícil.
Això ara estaria...
Jo vaig començar
amb paper vegetal i llapis
fins que vaig veure
que ja no podia donar més de sí
i ella s'ha valgut
de les noves tecnologies.
Avui en dia
per internet es troba molta cosa,
hi ha programes
de disseny gràfic...
Sí, sí.
Bueno, ho agilitza.
Que pots fer...
Jo sempre li deia...
Jo sempre li he dit
fas unes autèntiques virgueries
que jo seria incapaç de fer.
La meva feina és una altra.
La meva feina és analitzar els documents
i explicar coses.
La seva és dibuixar, interpretar...
Sí, l'avantatge dels sistemes informàtics
és que sobre el mapa de Sant Jús
pots esborrar el que vulguis
i pots posar-li darrere una fotografia,
calcar-la entre cometes,
i traspassar la informació de la fotografia
en el teu dibuix.
I així vas acumulant informació.
Però has d'ajuntar
desenes de mapes
i desenes de fotografies
per acabar dient la veritat.
Perquè, clar,
si vols fer la feina bé,
has de treballar en documentació bona.
I aleshores, clar,
vas-he d'anar tenint
ara un projectet d'aquí,
ara un mapa d'allà
i ara una foto d'aquí,
doncs vas ajuntant.
I això només ho pots fer informàticament.
Perquè t'ajuda això
a ordenar-te molt la feina
i a poder treballar
amb molt tipus de...
amb molta documentació.
Simplement escanejant aquella foto
i ajuntant-la en el teu dibuix
i cal que aixi anar fent.
I ha estat la manera
de poder-ho quadrar
i de no equivocar-te
amb les mides de les coses
i que els carrers estiguin
on han d'estar.
I, bueno,
la veritat és que
ha sigut molta feina,
però per mi val la pena.
Ara ja està acabat,
tothom es pot consultar
i, bé,
espero que sigui una feina
que serveixi, doncs,
per conèixer millor
tot el municipi
i per situar les coses al seu lloc,
que això també és important.
Ens quedava aquest tema
per conèixer aquí Sant Jús.
Si us anava a preguntar,
us queda algun altre
de cara a una altra viscel·lània?
Sí, sí, sí.
Us en queden en el tinter?
O ja no?
Sí?
I tant, i tant, sí, sí.
Sí, sí, sí.
En tenim algun d'interessant, també.
Però també comportarà
8, 10...
Molts anys, i 20, també.
Sí, 20, 20.
Llavors, això,
que és com una espècie
que es porta dins...
És un repte personal, sí.
O ho tens i ho portes a terme
o no es pot estudiar
i treballar d'això, no?
Estem infectats.
No.
Això és com un virus.
ens ha tocat el virus i...
Perquè enganxa o alguna cosa?
Jo sí, jo estic molt enganxada.
Sí?
Sí, sí, sí.
I quan has acabat aquest,
dius, bueno, doncs ja està.
Ara un altre, no?
Ah, sí, és el pensament, eh?
Directament.
Jo pensava que diria
un o no ara una mica de pausa.
És que per buscar tot,
per tenir aquest llibre del segle XVIII,
també hem hagut de llegir
molta documentació antiga,
encara que no ho sembli.
També us ha portat, no?
Potser altres temes.
És clar, aleshores has conegut
més informació, tens més coses
i dius, ostres, doncs,
potser podríem fer un altre tema que d'això.
Igualment nosaltres, mensualment,
doncs fem un article a la Vall d'Avers,
que això també ens serveix, doncs,
per treure algun tema...
Petites píndoles, no?
...més petit, exacte,
que no pot ser escrit en un article llarg,
però una miscel·lània,
però són temes interessants
que es poden anar fent.
I això, doncs, és el que fem
en el nostre dia a dia.
Anava a preguntar si hi ha algú també,
a part d'escoltar aquesta entrevista
i entendre una miqueta més
tot el que hi ha al darrere d'aquest llibre,
on poden aconseguir la miscel·lània?
La miscel·lània estarà a la venda
a les llibreries del municipi.
S'estaran.
Crec que a l'estanc de Can Vila també,
Can Vila i al llibreter,
que el llibreter també estarà.
I si no, doncs,
al centre d'estudis es poden adreçar.
Sí, ells sempre, segur que hi haurà algú,
sempre, per donar-los un exemplar
o vendre'l.
De fet, ara estava recordant
que fa tres dies, dos dies,
ha estat a Sant Just al carrer.
Crec que al centre d'estudis Sant Justencs
tenien també una paraleta.
No sé si es va apropar molta gent a preguntar.
Doncs, bé, es van apropar molts socis
a buscar el seu exemplar
i, bé, va estar molt bé també,
perquè vam poder comentar
amb totes aquestes persones
el llibre i el que a cadascú li interessa un tema
i està molt bé.
Està molt bé poder veure les persones
que llegiran el llibre
i poder explicar amb ells.
També nosaltres farem una sessió de treball.
Sí, això ho vau comentar
durant la xerrada, no?,
del dia 16 del seriè.
Sí, la idea és deixar passar uns mesos,
passar les festes de Nadal
i convocar
una sessió, una xerrada,
perquè per tothom que estigui interessat,
que més o menys s'hagi llegit el llibre
i que vulgui ampliar
coneixements,
que vulgui comentar anècdotes,
que ens vulgui explicar la impressió
que els ha causat el llibre
i nosaltres aportar
tots aquests documents
que hem fet servir
perquè la gent vegi
d'on t'ha sortit
tot el treball
que hi ha darrere del llibre.
Portarem papers
i portarem l'ordinador
i ensenyarem com ho hem fet
per si a algú l'interessa.
Igual a algú se li acut
fer una altra cosa
arrel de saber
com es fa això, no?
A vegades això
hi ha persones
que també tenen inquietuds
i arrel del teu treball
també s'interessen
per obrir un altre camp, no?
I això sempre és interessant.
I si ho podem compartir,
no ens importa.
Anava a dir,
ampliar l'equip també?
Si algú s'anima
i també us dona un cop de mà
o ja us heu...
Bueno, aquest tema
del cadastre
el tenim ja
per nosaltres finalitzat.
Ja no el tornarem a tocar
perquè ja està
per nosaltres està acabat.
L'objectiu era fer el mapa
i l'hem fet
i ja està.
I ara seran altres coses.
Clar, si s'hi hagi altres temes, no?
Que ja ho veus
i mira, escolta,
jo ara vull indagar sobre això.
S'ha obès, no?
A rebre potser propostes
o ajuda voluntària.
Sempre és benvinguda.
de feina n'hi ha molta.
Hi ha molts documents
encara que no s'han transcrit.
Sembla mentida,
però n'hi ha molts.
I, bueno,
tot allò està allà
esperant que algú llegeixi.
Que algú llegeixi, exacte.
Carai, que màgic
que ha sonat això, no?
Estan allà esperant a algú?
S'han allà esperant.
Estan allà esperant.
Llegeixi, ho interpreti.
És així, és així.
Doncs, escolteu, Olga i Raimon,
moltes gràcies per venir avui al programa.
A vosaltres.
Més que interessant
parlar d'aquest tema
i crec que donaria per més
com amb la xerrada
que heu fet aquesta...
Saula Rodona, es diu?
Bueno, li diem sessió de treball
perquè ha de ser una cosa molt informal
com, bueno,
com llapis i paper i vinga, no?
Doncs, espero que, bueno,
que seguiu explicant aquest tema,
que seguiu informant
i que la gent sàpiga
que més enllà que això eren camps
hi havia, no?,
una parcel·lació,
una estructura
i que d'aquí ve l'Ibi,
almenys per conèixer
per què estem pagant.
Sí, sí, exacte.
No?
Que també té una relació actual,
bàsicament.
Sí, com veus referència cadastral,
ja saps d'on ve.
Exacte.
El cadastral ve d'això.
Ve d'aquí.
Vull dir,
hi són uns números molt llargs.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
De fet, està digitalitzat,
de fet, a la web.
Sí, sí, tant.
A Catastro, no?
Sí, de la sèrie del Catastro, sí.
Exacte.
Doncs, ens veiem aviat
per parlar,
espero que no passin 10 anys,
per parlar d'una altra missal·lània
que publiqueu vosaltres dos.
Bueno, no sé.
No es pot dir, això no tenim,
això no es pot dir.
Quan investigues no saps,
no saps quan acabes.
Us anirem seguint la pista,
encara que estigueu
amagadets allà fent,
fent la feina durant molts anys.
Moltes gràcies,
Aureu i Raimon.
Gràcies.
Que tingueu bona setmana.
Igualment.
Gràcies, igualment.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Al Just a la Fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just.
És una cosa molt dura, eh?
La pujada de l'Iva...
El home està menjant pel costat de feina
i veus que són gent més o menys preparada.
L'única solució jo veig
que ha de ser alguna cosa revulsiva
com el que va passar a Islàndia.
Cal posar optimisme a l'on n'hi ha.
El Junta no està al costat d'ells
perquè hem de trobar alguna solució.
Que sigui, que sigui, que estigui davant.
El principal són els interessos de Sant Just.
Sempre s'ha de costar algú
que té alguna pregunta
o que té alguna resposta.
Perquè n'hi ha d'esperança, no?
Si es fa bé.
Just a la Fusta.
Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Bona tarda, us informa Kilian Sabria.
El cadàver trobat al pont de Vilabert
a la Conca de Barberà
correspon a un dels quatre desapareguts
pels aiguats de la setmana passada.
Es tracta de l'home que estava en una mòbil home
amb la seva mare
i que va ser arrossegada per l'aigua.
Tarragona, Ricard Boigues.
Bona tarda.
El gos localitzat a la llera de la Francolia
a tocar del pont de Vilabert
és el de l'home que teòricament
estava a l'interior d'un mongalof
que va ser arrossegat per la riuada dimecres.
Els bombers l'han trobat aquest migdia
durant l'operatiu de recerca
de desapareguts per la llevantada.
ho explica el cap de guàrdia dels bombers, Guillem Quinjuan.
És un dels punts probables
que estàvem buscant ja des del primer dia
que és el pont de Vilabert
on hi ha una acumulació important
o de les més importants de restes vegetals,
fang, pedres, etc.
Amb aquesta ja són quatre les víctimes
identificades relacionades amb els aiguats
de la setmana passada a Catalunya.
Ricard Boigues, Catalunya, Ràdio Tarragona.
Notícies breus, Martí Ferrero.
El Tribunal Constitucional avala l'acomiadament
per baixes intermitents
encara que siguin baixes justificades.
Creu que es pot rescindir un contracte de treball
si un treballador falta la feina reiteradament
encara que estigui degudament justificat
com preveu l'Estatut dels Treballadors.
El Constitucional respon així
a un jutjat social de Barcelona
que considerava inconstitucional
el fet que puguin fer fora un treballador
si falta la feina per malaltia diverses vegades.
La sentència del Tribunal diu
que aquesta decisió no vulnera els drets del treball
a la salut o a la vaga
i que simplement és legítim
que una empresa vulgui pal·liar
el greuge econòmic que li representen
les baixes d'un treballador.
La farmacèutica Bayer ha anunciat un ERO
que afectarà 75 persones del centre
que té a Sant Joan d'Espí, al Baix Llobregat,
on hi treballen uns 900 treballadors.
Els acomiadaments afectaran
l'àrea d'informació i comptabilitat
que dona servei als negocis
que aquesta empresa té a l'estat espanyol.
En un comunicat,
Bayer explica que aquestes són mesures d'eficiència
que l'empresa aplicarà a nivell internacional
per adaptar la seva estructura
amb l'objectiu d'assegurar
la seva competitivitat en el futur.
El Suprem,
11 anys després de condemnar
l'expresident del Parlament Basc,
Juan Maria Tucha,
i els exmembres de la mesa
per desobediència,
ara anul·la aquella resolució.
És conseqüència de la sentència
del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estesburg
que estima que s'ha vulnerat
el dret dels processats
a un judici just.
A l'expresident del Parlament Basc
el van inhabilitar
durant un any i mig
i a la resta de membres de la mesa
durant un any,
entre els quals
l'actual delegat
de la Generalitat de Catalunya-Madrid,
Gorka Kenner,
també se'ls va condemnar
a pagar una multa
de 18.000 i 12.000 euros respectivament.
Se'ls va condemnar
per desobediència
per no haver il·legalitzat
l'any 2003
el grup parlamentari
de l'esquerra a Berxale.
El govern espanyol de Pedro Sánchez
amenaça a Bèlgica
de prendre mesures
si no accedeix
a l'extedició
del president Puigdemont.
La justícia belga
ha ajornat fins al dia 16 de desembre
la vista sobre la tercera euroordre
contra el president Puigdemont.
El govern català
considera d'una gravetat extrema
l'amenaça
de l'executiu espanyol a Bèlgica
i ha reclamat
a la vicepresidenta Calvo
que expliqui bé
què ha volgut dir exactament
quan ha assegurat
que prendran decisions
si no es lliura
l'expresident
el president Carles Puigdemont
a l'estat espanyol.
El festival de documentals
inèdit
estrena una pel·lícula
sobre el niño del Che.
Dirigida a Blay
per un català.
Sí, per Sergi Cameron
realitzador del documental
Bugàrec.
Aquí viatja a Bolívia
al costat d'un dels músics
més polèmics
i transgressors
dels últims anys
al cantant i performer
Niño de Elche.
Cameron ha compartit
als experts d'ICAT
algunes de les conclusions
d'aquest viatge.
Allà el que et diuen és
no, no, aquí no
no es conalizaron
no es dieron una cultura
i una identitat
que ahora es nuestra.
Aquesta gent
en lloc de dir
bueno, doncs
ara que hem marxat
podem fer el que fèiem abans
no, no, van dir
ara ells han marxat
però nosaltres ens quedem
amb el que ells van portar.
Una mica resumés
que
l'interessant
de la vida
són les contradiccions.
el documental
es titula
Niño Somos Todos
i s'estrena aquest vespre
al Cinema Arribau
de Barcelona.
Es tornarà a passar
demà dimecres.
Esports, Sergi Andreu.
T'aquí una hora
arrenca l'onzena
jornada de Lliga
Primera Divisió
amb el partit
a l'avés Atlètic
de Madrid
i a un quart de 10
juga el Barça
al Camp Nou
contra el Valladolid.
A la prèvia del partit
dins la TTT
de Catalunya Ràdio
a partir de les 8
podreu sentir l'entrevista
que Ricard Torquemada
ha fet a Pep Guardiola
al Parlem de Futbol.
L'Espanyol
juga d'Amà Bilbao
al vespre
amb l'objectiu
d'encadenar
la segona victòria
consecutiva a la Lliga.
A la llista de convocats
ha entrat Lluís López
i en canvi
cauen
Polo Zanó
i Óscar Melendo.
En bàsquet
el Joventut de Badalona
rep l'Olímpia
de Ljubliana
a 3 quarts de 9
és partit de l'Europ.
I el Manresa
juga a 2 quarts de 9
a Estrasburg
en aquest cas
partit de Champions FIBA.
Baterpolo
la Champions Masculina
o Barceloneta
rep a partir d'un quart
de 8
els Nokia d'Hongria
i a les finals
8 a de tenis femení
avui
Bertens ha guanyat
Barty en 3 sets
i Bencic
s'ha imposat a Vitova
també en 3 sets.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies de Sant Just.
6 i 5 minuts
Bona tarda.
L'AMB
anuncia
que aplicarà
una rebaixa
del 4,95%
en el rebut
de l'aigua
que entraria
en vigor
a partir de l'1
de gener
del 2020.
Avui s'ha aprovat
aquesta mesura
a partir del
Consell Metropolità
màxim òrgan
de Govern
de l'AMB
on hi són representats
els diferents
ajuntaments
de l'àrea
metropolitana.
La nova rebaixa
del preu de l'aigua
a la zona
metropolitana
s'afegiria
a les diferents
mesures de l'AMB
per controlar
les tarifes
que intenta establir
l'empresa
Aigües de Barcelona.
En l'últim mandat
entre el 2015
i el 2019
s'acumularia
amb aquesta nova
mesura
una reducció
del 9%
del total
del rebut
de l'aigua potable.
I a partir d'avui
el tram
de carrer Bonavista
més pròxim
a Sant Josep
ha quedat tallat
el trànsit
de vehicles
una mesura
però
que no afecta
la mobilitat
de vianants.
Això és degut
que ja s'han iniciat
les obres de reforç
del mur de contenció
dels jardins
de Can Ginestà
a l'àrea
que de l'emita
amb el carrer Bonavista
una actuació necessària
i en cert sentit urgent
ja que la muntanya
està guanyant terreny
a aquesta construcció
amb símptomes evidents
com les escletxes
que han aparegut
a l'asfalte a Bonavista
provocats pel moviment
del sol.
Les obres de reforç
tenen durada aproximada
de 3 mesos
un fet que ja s'ha comunicat
als i les comerciants
del barri centre
així com al veïnat
les persones més afectades
pels problemes
de mobilitat
que provocarà
aquesta mesura.
I un petit experiment
realitzat durant la jornada
de Sant Jús al carrer
revela males praxis
en la recollida selectiva
de residus.
A partir del buidatge
d'un contenidor de rebuig
escollit a l'atzar
es va constatar
que el 90%
de matèria dipositada
s'hauria pogut reciclar
en cas d'haver acabat
el contenidor pertinent.
En aquest sentit
destaca especialment
el volum de matèria orgànica
detectat
al contenidor de rebuig.
Concretament
el 57,5%
dels residus
analitzats
haurien d'haver acabat
al contenidor marró
i d'aquests
bona part
corresponien
a malbaratament alimentari.
En tot
dels prop
de 40 kg
analitzats
només 3,40
corresponien
a rebuig
i més de 36
no estaven
al contenidor
que els pertoca.
Fins aquí
les notícies
de les 6
tornem
amb més informació
als Sant Jus Notícies
edició vespre
a les 7
fins ara mateix.
Fins aquí
d'avui.
Fins aquí
segona hora del programa
seguim aquí
amb vosaltres
programa Capicú
a 535
6 i 10 de la tarda
i ara escoltem
aquest tema musical
Hurt Somebody
de Noah Cahan
juntament
amb Julia Michaels.
que la
è
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tens!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
però sí, hi ha molts
i hi ha sobretot això que ara estàvem comentant
que per exemple els emoticones
que hi ha en parelles, et deixes collir
ben bé tenen el color de pell
com la persona, com d'allò, davant de banda
sexe i color, exacte, de fet pots crear
tu la parella que vulguis, és a dir
pots crear la, sí, exactament
la que tu vulguis crear
a part hi ha, no sé, per exemple
cadies de rodes també, amb tots els tons
de color també, de pell
hi ha una orella amb sonotone
amb una, diguéssim, una auricular
que sembla interpretar que sigui un sonotone
un braç també, tipus
sí, com si fos una pròtesi
exacte, com si fos una pròtesi, hi ha la típica cara
fent el vedall també, aquest emoticone
crec que era molt necessari, el famós flamingo que molta gent
ha demanat, de color rosa també, d'enclos
cebes, un pancake
una ostra, jutges també surten
jutges
saturn, tirites
tot, un orangutant
també han afegit
un liron, com es diu
l'animal aquest que sempre es pinja dels arbres
és que estàs molt cansat sempre
no sé, és un liron o un
saps que
no camina quasi bé, de fet
viu abarçat a les branques dels arbres
ara no em sobra el nom
no me'n recordo el nom
hi ha també cadires, una gilet
també
a més, és que hi ha moltes, moltes coses
la veritat
hi ha bombers
hi ha bombers, hi ha un nom a tirar-se en paracaigudes
però sense la farola
sí, exacte
hem trobat a faltar la farola
falta la farola encara
hi ha una ostra també
han afegit un munt
la veritat
esports també n'han afegit uns quants
i tots d'ells
ara ja sí
també hi ha tots
porten tota aquesta gama cromàtica de color
des del groc
que era com a l'inicial
fins al negre
sí, sí
jugant a waterpolo
crec que també han ampliat
les banderes dels països
bueno, encara falta la nostra
han afegit
exacte
han afegit unes quantes
què més
de fet el Twitter
el nostre Twitter
us penjarem el link
d'aquest article
que és del blog
Emojipèdia
que de fet
és una pàgina exclusiva
pels emoticones
des d'allà informen
de totes les novetats
dels emoticones
de fet
saps que té un dia mundial
sí
el 17 de juliol
de fet
volia verificar la data
17 de juliol
és el dia mundial
de l'emoji
de l'emoticon
sí tant
és una flipada
són uns friquis
sincerament
sí senyor
hi ha una mofeta
també mira
una piràmide
n'hi ha uns quants
és que n'hi ha molt
han afegit
un tuc-tuc
asiàtic
segurament algú
ho reconeix
sí crec que també
hi ha
com un carrito
de golf
també hem posat
crec que són
astronauta
bé no sé si és
un astronauta
o és
sí crec que sí
que és astronauta
també
no sé
molts
gossos
amb corretja
també
han posat gent
pel roja
que veia que no hi havia
estaven discriminats
els pel roja
sí
trobo
sí sí
en fi
actualització
com dèiem
13.2 del sistema
exacte
del IOS
en total
398 emojis
emoticones
teniu per
mare de Déu
no escriure lletra
sinó només parlar
amb emoticones
perquè al final
de fet el IOS
té una funció
el que passa
que no està
amb el de català
però sí
amb el que està
en castellà
que si tu poses
una paraula
i hi ha un emoticone
equivalent
et dona l'opció
de canviar-lo
si poses
fuego
et sortirà
la flama aquella
definitivament
parlar només
amb emoticones
si poses
ja ja
et sortirà
la de IOS
encara rient
de fet
el Twitter
aquí
des de l'ordinador
que és la sessió
que tenim activa
aquí durant el programa
cada vegada que volem
posar una emoticona
el busquem per la paraula
llavors si poses
no sé
per exemple
aplaudiment
el que passa és que
està en castellà
també
i has de posar
aplauso
i et surten
totes que estan
relacionats
amb aplauso
o luz
llavors et surt
la bombeta
una bona manera
de buscar-ho
què més
anem al segon tema
que trobo
que és bastant
més polèmic
i important
que no pas
els emojis
vinga va
però havíem de comentar
Eric
són 400 emojis
dels quals
molts
jo crec que el flamingo
serà el més utilitzat
a mi que vostè et digui
no sé si després
hi ha rànquings
d'emoticones
més utilitzats
segueix sent
de molt llarg
la careta
que ja rien
sí
és el més utilitzat
sí
i tant
en diferència
bueno
és una bona notícia
explica'ns
quina és aquesta notícia
una mica estranya
t'he de dir
curiosa
ara el curiós
és que ho facin públic
perquè jo fijo
que ja ho estan fent
però bueno
farem que no
fa dies que
bueno fa dies no
avui crec que ha sigut
ha sortit
una notícia
dient que l'INE
l'Institut Nacional d'Estadística
restregeria
durant vuit dies
seguits
o vuit dies aleatoris
les posicions
dels telèfons mòbils
de tot Espanya
amb la col·laboració
de les operadores
això
té moltes preguntes
al cap ara
però
l'UGELA
i la veritat
clar
parlem de marc legal
això
és legal
la privacitat
on queda
llavors
és el que parlem
o sigui
primer explico
més o menys
com està previst
fer
com ho tenen previst
fer
o sigui
sí que
les operadores
lògicament
col·laboren
vamos
i està previst
pel que han explicat
l'Institut Nacional
d'Estadística
dividiran Espanya
crec que és
entre 3.000
i 3.500
bueno
entre 3.000
i 4.000
cel·les
diguem
cada una corresponent
també
a una torre
de telecomunicacions
que hi hagi
de manera
que els mòbils
que estiguin connectats
en aquella antena
i això ho faran
per saber
doncs aquest dia
hi ha X mòbils
connectats
en aquesta torre
després hi ha aquí
no sé quants
i d'allò
llavors
el que diuen
és que
l'únic que registraran
seran
l'únic que tenen
accés
al número de telèfon
però no a la persona
associada
que hi ha en aquest
però clar
si mirem
també el propi
número de telèfon
vulguis o no
en un moment
o altre
això també
és una dada personal
que està protegida
sota el reglament
europeu
de protecció de dades
de la llei
orgànica d'aquí
clar
llavors
ara el problema
està en
com
confrontes
voler
registrar
per les bones
la posició
de
la tira
de milions
de persones
que tenen
mòbil
a Espanya
amb
el seu dret
a la protecció
de dades
clar que
de fet
de base
l'Institut Nacional
d'Estatística
ja té
moltes dades
personals
ells
estan
remarquant molt
el fet
que és totalment
anònim
que no hi ha cap manera
és a dir
que no es pot
anar enrere
és a dir
que ells no poden
tenir la base
el número
de telèfon
no podran
tirar
enrere
per saber
quina persona
hi ha darrere
del mòbil
tot això
però igualment
acabes amb una base
de dades
de mòbils
espectacularment
gran
totalment
aleshores
l'agències
clar perquè
això recordem
això
si l'autoritat
competent
no és la de Catalunya
sinó que és la d'Espanya
que és l'agència espanyola
de protecció
de datos
la EPD
aquests
ja s'han posat
en contacte
amb l'INE
requerint
tota la informació
de com ho volen fer
i d'allò
a l'espera
que aquesta
autoritat
es pronunci
de si això
és legal
o és
totalment
ilegal
que jo ara
justament havia vist
un dels titulars
del diari
público.es
que el titular
directament és
l'Institut Nacional
d'Estadística
vol rastrejar
la posició
dels nostres mòbils
tot i que
ho impedeix
la llei
o sigui
el titular
ja t'està dient
que directament
la llei
impedeix
que es pugui
fer això
sí
clar
suposo que
buscaran
el buit legal
per tant
de justificar
això
que jo trobo
que és totalment
fora de llei
i de sentit comú
totalment
i a part
sapiguer almenys
de cara als usuaris
per què
amb quines
amb quines finalitats
amb com que fines
s'utilitzarà la informació
de que tinguin
geolocalitzat
que ja ho fan
els mòbils
és el tractament
de les dades
és a dir
la normativa
indica que
tu
tu les dades
tu quan les tracten
hi ha d'haver-hi
tant l'encarregat
de les dades
com el
bueno
l'encarregat
el responsable
digui qual vulguis
val
i tu per tal
de tractar les dades
de les persones
o de qui
sol·licitis
les dades
primer has de
dir
la duració
que tindrà
el tractament
de les dades
per quines finalitats
i a part
hi ha uns drets
que tu els has de cobrir
per exemple
el dret a
dir que no vols
que es faci
aquest tractament
de les dades
el dret a dir
que se suprimeixin
totes les tantes dades
el dret a dir
que
t'enviem per escrit
totes les dades
que tinguin
sobre tu
respecte a això
aleshores
què es pot fer
de manu
de galló
tu també tens un dret
de
si tu has
confiat
posem en Movistar
confies en Movistar
que ells tractin
les teves dades
tu també pots limitar
el tractament
de les dades
és a dir
tu pots dir
val
tu les tractes
a Movistar
però a Movistar
no dones
les dades
a ningú més
això es pot fer
clar
però en el moment
en què
l'Institut Nacional
d'Està
vol fer
es posa en contacte
és a dir
per què estan llegint
és un contracte
amb horens
amb podafont
amb totes les operadores
però igualment
com a clients
es pot fer
dir a Movistar
dir a l'operadora
què sigui
la limitació
del tractament
llavors això
entenc
que si ho tiressin
endavant
tot i que
el titular almenys
jo dubto molt
que ho tirin
endavant
però clar
la meva pregunta
si ho tiressin
endavant
no ho preguntarien
abans
òbviament
no rebries tu
jo
tothom
un missatge
o una carta
o algú dient
vols cedir a aquesta
no
aquesta
diguéssim
activitat
legalment
ho haurien de fer
legalment ho haurien de fer
el que passa és que
suposo que es trobarien
amb la
legalment ho haurien de fer
la situació
que poca gent
suposo que accediria
a dir que sí
que volen que sigui
rastrejat durant
vuit dies
per fins estadístics
exacte
entenc que la finalitat
pugui ser
no sé
generar una estadística
de no sé
quin tipus
i és que
a sobre em sorprèn
perquè
la llei amb això
és molt estricte
i prohibeix molt
i protegeix molt
sobretot
l'europea
que
recordem que hi ha
l'europea
que es va aprovar
l'any passat
o sigui que es va aplicar
a finals de
del
bueno no
finals no
que em dimoni
al maig d'aquest any
sí
de fet vam tenir
i vam parlar
amb el Carles
exacte
i després hi ha
l'espanyola
la LOPDGD
que aquesta l'únic que fa
és complementar
l'europea
però és que l'europea
és molt restrictiva
i protegeix molt
el fet de la elaboració
de perfils
que es diu
i jo ho sento
però això és una elaboració
de perfils
com una catedral
no?
no no
totalment
totalment
vull que trobo que
no sé
si jo sincerament trobo
que
estem molt desprotegits
tot i tantes lleis
estan molt bé
estan molt ben escrites
però vaja
trobo que després hi ha
aquests buits
que aprofiten
el problema
el problema que ara s'ha de mirar
és jurídicament
on està posicionada
l'Institut Nacional
d'Estadístiques
si ells van
per lliure
si estan
emparats
per algun tipus
de llei
que habilitin
només
les
organitzacions
o les
estadístiques
que estiguin
aprovades
per Nacional
és a dir
que facin
funció pública
igual aquests
estan emparats
per una llei
que els permet
recollir dades
amb fins estadístics
algú així per exemple
no en tinc ni idea
però jo dubto molt
que això sigui legal
Estava llegint
al principi deies
que potser no eren
8 dies seguits
si això estigués endavant
no serien 8 dies seguits
sinó que serien
com diferents franges
i ara estava llegint
les franges
i són una mica estranyes
perquè
es dividirien
en 3 setmanes
entre uns dies
és a dir
durant 3 setmanes
agruparien aquests 8 dies
un seria
entre el 18 i el 21 de novembre
que de fet això ja ha passat
per tant
suposo que ja ho avançarien endavant
i pel que estic llegint
seria del 20 de juliol
el 15 d'agost
i del 25 de desembre
el 24
de gener
no sé
unes dates una mica estranyes
no ho trobo
per investigar
el que no sé
què és el que volen investigar
a més també estava veient
que el contracte
que se suposa
que ja ha pactat
l'Institut Nacional d'Estadística
amb les companyies
sobretot
Bodafone, Orange i Movistar
és un contracte
que xifra
de mig milió
és a dir
el contracte està
bueno
el contracte que han pactat
entre ells
per suposo cedir
aquestes dades
o tenir-les entre ells
és de mig milió
de què?
d'euros
d'euros
llavors
entenc que hi ha
aquest rarafons econòmic
com sempre
clar
sí
però no entenc
si per una banda
s'està
dient molt
perdona
però això és el mateix
que fa Facebook
que va fer Facebook
el motiu
el motiu pel qual
Facebook
està als tribunals
és per haver cedit
o per haver vengut
dades de les persones
a Cambridge Analytica
que vulguis o no
agafa-ho amb les pinces
que vulguis
però és el mateix
que la funció
que fa l'Institut Nacional
d'Estadística
que hi ha gent
que ho fa molt més
amb finalitats
comercials
i amb tot d'allò
però l'elaboració
la recopilació
d'altres
és la mateixa
aleshores
clar
fos una mica de por
eh
t'ho he de dir
sí
no
el que sorprèn
és que ho hagin fet públic
sincerament
perquè això
ho podrien haver fet
com fijo
que ja ho estan fent
i ja ho han fet
en moltes ocasions
d'agafar
i rastrejar
això és què
o sigui
si tu t'imagines
la de coses
que estan fent
que no te n'enteres tu
o sigui
és molt fàcil
el que et dic
que sorprèn
és que això es faci
des d'una organització
com
del govern
pública
de l'estat
per dir
en Facebook
i Google
això ho fa cada dia
Google sap perfectament
la posició
on estem
si tu vas a
dius
vull anar
al restaurant
no sé què
i
tu mires aquesta hora
jo ara podria mirar
anar a un restaurant
i em diu
bueno aquesta hora
aquesta franja horària
no hi ha molta gent
aquesta franja horària
hi ha molta gent
sí
a veure
és una dada útil
t'he de dir
aquesta informació
és bastant útil
sí
bueno clar
útil és
a costa de què
a costa de sàpiguer
qui va
quan hi va
exacte
a costa de sàpiguer
a aquestes hores
quanta gent
té la posició
al seu mòbil
que és aquella
exacte
ara estàveu llegint
clar
al Twitter
la veritat és que s'ha creat
una mica de rebombor
hi ha molta gent
que també està tuitejant
i està comentant aquest tema
i una de les respostes
que he llegit
d'un usuari
que es diu
Megendra 7
diu
és legal
perquè ells
no rebran
les teves dades
sinó que només sabran
que partint
d'una mateixa ciutat
el mòbil X
ha anat a la platja
i el mòbil Y
ha anat a un altre lloc
i el mòbil Z
per exemple
es queda a casa
llavors diu
amb aquestes dades
descobreixen
per exemple
que la majoria
van a la platja
i que aquesta platja
per exemple
necessita infraestructures
no sé si és
discrepo
perquè segons el contracte
posa que
un mòbil
no es dirà X
un mòbil
no es dirà Y
un mòbil
no es dirà Z
un mòbil
es dirà
el número de telèfon
d'aquell mòbil
l'altre mòbil
es dirà
el número de telèfon
d'aquell mòbil
de manera que
tu saps perfectament
que els números de telèfon
també van registrats
i tu
darrere d'un número de telèfon
hi ha una persona
clar
en el moment en què
jo no dic
que tinguin accés
o que no s'hagi fet públic
que aquesta gent tingui accés
però podrien tenir accés
perfectament
o dona igual
posem
l'estudi aquest
es farà públic
tu ara imagines
que aquesta gent
fan públic
a l'estudi
agafa Movistar
agafa telèfon
i que agafa
d'allò
l'estudi aquest
dels quals
ells sí que tenen
la correspondència
del número de telèfon
en persona
diuen
oh
aquí ens interessa
obrir una botiga
aquí ens interessa
no sé què
clar
o sigui
com et protegeixes
davant d'això
no pots
jo crec
hi ha una
d'altra
de les respostes
o un dels comentaris
d'un usuari
que es diu
woman
essència
diu
això no
no ho haurien de pactar
les operadores
haurien de ser els usuaris
els que haguéssim de dir
si sí o si no
ens prestem
aquest tipus de prova
llavors què
tornem a votar
a veure si
volem
que les nostres dades
les cedim
d'aquesta manera
o sigui
és que hi ha una
dintre dels drets
i deures
que tens
per protegir
el que és
la protecció
de dades personals
n'hi ha una
que s'especifica
en això
que és la limitació
del tractament
i tu pots dir-li
a una empresa
o al responsable
de les dades
que tu hagis dit
pots tractar
les meves dades
per això
per això
i per això
quan t'accedeixis
d'això
en aquella
si t'exposes
a una denúncia
davant de l'autoritat
competent
això estaria bé
bueno això
investigaré més
si vols
la setmana que ve
torno a parlar-ho
home sí
clar
estic veient
que hi ha molta gent
la majoria de gent
els comentaris que posa
és
ningú m'ha demanat
autorització
per utilitzar
o un altre
com puc quedar
exclòs a aquest estudi
amb la part
d'algun sentiment
no l'he vist a cap lloc
no puc dir que no a cap lloc
i tothom etiqueta
a l'Institut Nacional
que si algú vol mirar
el Twitter
és ES
guió baix
INE
i vaig a mirar
a veure si han publicat
alguna cosa
però vaja
això mira
puc mirar
de parlar
amb el Carles
per tornar a parlar-hi
la setmana que ve
sobre això
i que ens ho resolguin
doncs sí
perquè si no recordo malament
va venir
va venir també
a parlar
de fet
quan es va
m'actualitzar
quan es va aprovar
quan es va començar
a aplicar definitivament
el reglament nou
exacte
sí sí
estava mirant
just ara
un
un comunicat
que han fet
un comunicat institucional
d'avui
però no estic segura
que sigui
que sigui
sobre aquest tema
diria que sí
mira perquè comença dient
l'Institut Nacional
de Estadística
està realitzant
un estudi
a partir de les dades
de telèfons mòbils
per incorporar-los
a la informació
sobre mobilitat
aquí inclueixen
nou concepte
pel seu estudi
que ofereix tradicionalment
en els censos
de població
i de vivendes
diu
això és un comunicat institucional
de l'Institut Nacional
diu
la metodologia
de l'estudi
divideix el territori nacional
el que comentaves
amb unes 3.200 celdes
a cada una d'elles
amb menys de 5.000 residents
per cada celda
per cada espai d'aquests
l'Institut Nacional
rebrà informació
de les tres principals operadores
de telefonia mòbil
i d'aquesta informació
rebrà
sobre quants terminals
es troben
enganxats
diguéssim
en aquesta
en aquesta
torre
i diu
que aquesta informació
es limitarà
a un recompte
de terminals
que està proporcionada
per l'Institut Nacional
i que les operadores
no facilitaran
dades individuals
sobre números de telèfon
sobre titulars
sobre els titulars
de les línies
i que en cap cas
l'Institut Nacional
d'Estadística
podrà rastrejar
la posició
de cap terminal
i diu que volen recalcar
que es tracta
d'una estadística
sumesa
com totes les que
elaboren
des de l'Institut Nacional
a la llei
de la Fundació
Estadística Pública
que garantitza
el secret estadística
que compleix
amb tots els requeriments
de la llei de protecció
de dades
a què haurien d'entrar
ja a entendre
exactament
què diu aquesta llei
de Fundació Estadística Pública
el problema no és aquest
el problema no és aquest
el problema
no és el de l'Institut
que vol fer l'estudi
el problema és que
les operadores
cedeixen les dades
de posició
de número de terminals
que tenen
en una torre
digue'l'hi com vulguis
a un fill estadístic
o un fill d'allò
que després es pot utilitzar
per x, y
per el que sigui
em sembla una mica
en fi
jo tinc moltes preguntes
si la setmana vinent
em pogués venir
sí
o podem mirar
trucar-lo
o com sigui
el Carles
o si poguéssim parlar
per la mail
seria crec que de gran ajuda
per
sí
per entendre una miqueta més
més
a veure com funcionar
si ho tiraran endavant
i si està dins del marc legal
doncs Eric
no sé si volies afegir
no ja està
algun altre tema
jo m'he quedat preocupada
amb aquesta notícia
que ho sàpigues
una mica també
la veritat
perquè igual que jo t'he dit
ai mira quants emoticones tens
m'has dit
saps què ens restrejaran
i dic
no ho sabia
la cosa és això
ja ho estan fent
i ara ho fan públic
jo sincerament
no ho hagués fet públic
l'estratègia de comunicació
mira
sobre amb un comunicat oficial
doncs Eric
doncs Eric
ens veiem la setmana vinent
molt bé
amb el Carles
i amb l'Umber
a veure si podem tenir
molt bé
els dos
una abraçada
adeu
i
ja
Música
Avui, a les 9 del vespre,
M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
I aquesta és la música que ens obre aquest espai de Frases Desfetes amb l'Oriol Lluc.
Oriol, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, benvingut al programa.
Sempre fas els deures.
Sí.
O sempre fas els deures.
És una seria pregunta o afirmació, però jo ho afirmo.
Ho intento, sí, ho intento.
M'agrada Déu.
Sí, senyor, la setmana passada i de fet l'anterior també teníem aquests dubtes de si frase feta, si era una dita, un refrany.
De fet, com que han anat sortint també frases fetes o dites, veig que avui també les has portat.
Sí, alguna he portat, sí, sí, que va sortir fa un parell de setmanes.
Relacionat amb el tema climàtic, amb pluja, sobretot.
Exacte.
Tardor i castanya són els temes que ens toquen avui per desfer aquestes frases fetes.
I si durant l'espai me'n recordo, t'en diré una que només comença el programa l'he dit i dic, ai, l'he de dir a l'Oriol.
Mira, setmana t'alçant al cel.
Veus?
És que és un ópera, és un ópera.
És un ópera.
Vinga, jo me'n els aniré apuntant si vols a veure si també podem recollir-les i al final les deixem també pel proper dimarts.
Perfecte.
Però si vols comença a ens explicar aquestes diferències de concepte.
Sí, ens vam plantejar això, quina era realment la diferència entre un refrany o dita, que és el mateix, una dita o un refrany, o una frase feta.
Jo he buscat, diguéssim, la definició més tècnica, després potser amb els exemples que he portat podrem anar entenent-ho millor.
La definició més tècnica d'una frase feta diu que és una expressió d'ús corrent en tots els nivells socials i culturals d'una llengua,
que té un significat i una forma estereotipada, fixa i invariable.
No hem d'agafar el significat literal, sinó ens hem d'agafar el sentit figurat.
És per aquest motiu que pràcticament mai es poden traduir literalment d'una llengua a una altra.
Aquí tindríem exemples de frases que ja hem fet, com arribar i moldre,
que no la diem en castellà com a llegari moler, sinó que té una altra expressió amb un significat semblant,
que ja ho vam veure, de llegari besare el santo,
o ser una casa de barrets que tampoc no la traduïm literalment al castellà,
perquè venen una mica d'aquesta tradició oral.
Els refranys, en canvi, són oracions que es diuen sempre iguals,
que no admeten variacions, acostumen a tenir un origen antic
i fan referència a diversos temes, sobretot a temes del temps, de la feina,
de malalties, de gent, de llocs, de comportaments, de remeis, de salut,
una mica els costums d'una població.
I, sobretot, un refrany és una frase que expressa una idea
de la qual transbuga o una conclusió o un ensenyament o una norma de conducta.
O sigui que hi ha com un, com es diu, la moraleja, no?
Exacte, exacte. En un refrany o en una dita hi ha aquesta moraleja.
Llavors, el refrany o l'edita també, de vegades, té una mica aquest sentit figurat,
no literal, però molts cops amb el sentit literal també s'entén.
Com, per exemple, una representativa que després veurem seria la de
pel maig cada dia un raig, que ens està explicant, ens està ensenyant
que el maig és un més plujós, però, a més a més, el fet de fer de dir raig,
de dir pluja en forma de raig, té una mica aquest sentit figurat,
aquest sentit metafòric.
Com t'he dit abans, tant les frases fetes com els refranys
sempre venen de la tradició oral i reflecteixen una mica aquesta forma de ser
dels pobles.
És la part del lèxic més genuïna d'una llengua i una mica,
jo no em vull tirar floretes, però el seu domini,
dominar, conèixer refranys, frases fetes,
vol dir que el parlant té un coneixement elevat d'aquella llengua.
Més que res, si tu vas a una acadèmia d'anglès i aprens anglès,
t'ensenyaran tot abans d'ensenyar-te refranys.
Segurament, si te'n vas a viure a un país de parlar anglesa
i quan portes 3, 4, 5 anys vivint allà,
integres molts refranys que es fan servir,
però normalment no és el primer que t'ensenyen quan aprens una llengua.
Home, aquí a poc a poc nosaltres, jo principalment i els oients també,
ens estem fent una mica més savis, eh?
Sí, jo també, jo també.
Estem passant a un altre nivell, amb frases fetes i dites.
Sí, sí, sí.
I l'últim que apuntaria del refranys seria que molts cops
tenen una...
Avui en dia poden tenir validesa,
com aquest que us he dit de Palmaig cada dia un ratx,
si el maig, la primavera, segueixen una estació de l'any plujosa,
però n'hi ha molts que tenen significats caducs
o han quedat retrógrats o són inclús racistes o masclistes.
També n'hi ha d'aquests.
Llavors, convé una mica anar...
Anar amb compte?
Sí, anar amb compte.
Ara m'ha vingut el dels majordoms.
Sí.
No?
Vés a la Rambla i lloga't en un.
Ah, no sé com era.
Criats a la Rambla i lloga't.
Ah, d'aquesta.
Que en aquella època era la cosa més normal i ara...
O el mateix de treballar com un xino,
que és inofensiu,
però suposo que en aquests temps que corren
sí que hi ha gent que es pot sentir ofesa.
Segurament, tot i que depèn de com ho miris,
potser afalagar-los, no?
Exacte, en realitat.
Perquè vol dir que és molt pencaire, no?
És com ser puntual com un rellotge suís.
És una cosa positiva, diguéssim, d'aquesta cultura, d'aquesta regió.
Sí, sí.
Bé, ara passarem potser a...
He portat uns quants refranys de tardor.
M'ha costat trobar frases fetes.
N'he trobat una que està una mica vinculada,
una altra que vam fer l'altre dia.
Però, bueno, anem per parts.
Els primers refranys de tardor,
el primer és molt evident, diu, a la tardor,
cauen les fulles amb un to.
Això és una cosa que m'he oblidat de dir dels refranys.
Molts cops...
Rimen, no?
Exacte, rimen.
I això ajuda que siguin més fàcils de recordar.
De recordar, exacte.
Sí, sobre tot això.
Doncs a la tardor cauen les fulles amb un to.
És evident, ho sabem, però sí.
Un to no és una altra paraula que s'utilitzi gaire, no?
No, però vaig buscar i era...
Un to?
Sí, sí.
Però era exacte, venia damunt.
Sí, sí.
De gran quantitat.
I aquesta també m'agrada molt.
Diarrea tardonal, sovint mortal.
Carai.
Això hem d'entendre que segurament és una frase que ve de fa molt de temps que si et posaves malalt a la tardor era més possible que acabessis morint que no si et posaves malalt d'una diarrea vés a saber a l'estiu o pel que sigui.
No he trobat exactament per què, però hi ha aquesta tradició que potser els posar-te malalt a la tardor era més greu.
Potser pels bolets, no sé.
Potser pels bolets, pel tipus d'alimentació, pel tipus de fongs que poguessin créixer en el teu estómac durant la tardor, vés a saber.
O potser per fer un atrac de castanyes i de panellets i de monietos, llavors sí que tens diarrea, òbviament.
També és una possibilitat, i tant.
Una altra que és pluja d'abril i sol de tardor fan l'any millor.
Aquest, novament, conté una ensenyança, ens està explicant que si plou molt a abril i la tardor, tens una tardor temperada,
tens un any climàticament i segurament a nivell de collites, a nivell de tots aquests aspectes, millor.
Mira, ara m'ha vingut un al cap, que de fet també era el nom d'una obra de teatre, de fa uns quants anys,
que era Año de Nieves, Año de Vienes.
Exacte, sí, és veritat.
Recordo perquè vam fer l'obra del teatre a l'escola, saps?
Llavors ho tinc molt present.
Però sí, sí, Año de Nieves, sí, està vendit, no? Año de Nieves?
Sí, Año de Vienes.
Sí, segurament pel mateix, perquè després de la neu amb el de gel, s'omplen els rius, s'omplen els pantans,
les collites poden estar més ben regades i d'aquí tens un any més productiu.
Com que seguim amb la tardor, estiu sec, tardor molla,
hauríem de parlar amb un francès Mauri per veure què ens explica.
Exacte. O tardor serena, hivern ventós, tardor ventosa, hivern serè.
Carai.
Això és com, bueno, aquella d'explicar-te que si la tardor és bona, l'hivern serà dolent,
si la tardor és dolenta, l'hivern serà bo. És una mica el que vindria a explicar.
Va, passem a les castanyes.
Vinga, va, passem a les castanyes.
Que també he trobat uns quants refranys.
La principal, agafar una castanya? No, anava a dir una abans.
Ara no sé si aquesta està inclosa o no sabem ben bé l'origen, no?
Quan diuen, porta una castanya a sobre...
Sí, no l'he pensat, però és veritat que hi ha molts...
Parlant d'alcohol, eh, em refereixo?
Sí, sí, sí, hi ha molts, molts sinònims per referir-se a això.
Pot caure una castanya, un calbot, no?
Sí, també, també castanya com a sinònim de clatellada o de bolet.
O inclús d'accident, també, a vegades, no?
S'ha fotut una castanya, no?
Sí, és veritat.
És veritat.
Vinga, va, doncs anem a parlar de castanyes, de l'aliment, en aquest cas, no?
De menjar, del fruit.
Semblar-se com un ou a una castanya.
Aquesta la fem servir molt i és bastant evident, també, com a refrany, això.
Vull dir, són dues coses que s'assemblen relativament poc i es fa servir per això.
Any de bolets, any de castanyes.
Això, entenem que, si hi ha hagut unes pluges que hagin afavorit els bolets,
doncs també hi haurà hagut unes pluges que hauran afavorit el creixement de les castanyes, els castanyers.
Aquesta m'agrada molt, que també és d'aquestes que rimen.
Castanya bullida, castanya ensupida.
I això és veritat.
Jo mai m'he menjat una castanya bullida, però m'imagino que no deu ser el mateix que allò fet a la brasa.
Clar, o al forn, segurament.
Sí, però ensupida, pobra castanya, per què?
Està així com desfeta, no?
No, ensupida de sabor, m'imagino.
De poc gust, no?
Exacte, de poc gust.
Aquesta m'agrada molt i aquesta també té una mica aquest sentit, no només el literal, sinó figurat,
que és de castanyes, qui més en pel·la, més en menja.
I al final és...
No és ben bé qui no llora, no mama, però vull dir que si fas alguna cosa i t'espaviles,
aconseguiràs millors resultats.
Per tant, si vols menjar castanyes, com més en pel·lis...
Pel·lades tu mateix, no?
Sí.
I aquesta, que la deuen saber les iaies més velles, però jo no la sabia,
que és el mal de migranya es cura amb castanya.
Amb quina castanya?
La d'alcohol, la d'un cop, la de...
Jo vull pensar que és menjant castanyes.
O m'estava pensant en algun d'aquests licors que antigament també es feia servir, no?
Segur.
Pels nens, jo què sé, el conyac, hi havia un que es deia la parra, que era...
No?
Hi havia diferents conyacs que...
Ai, que el nen està en gust i papinga un gotet, no?
Fa uns bastants anys, eh?
Sí, sí, sí.
També era un tipus de beguda així...
Sí, sí, sí.
Un licor dolç.
Jo m'he volgut entendre que era menjant castanyes.
Menjant, no?
Però, és a saber, sí, sí, clar.
Si al final, si agafes una castanya de l'alcohol i te'n vas a dormir, potser l'endemà...
És pitjor la migranya, no?
Sí, no sé si trobaràs millor, eh?
Ho havíem de preguntar a les àvies, això, eh?
Sí.
I amb tot això de les castanyes, em va fer molta gràcia,
perquè em vaig trobar una que jo no la recordava,
que és...
Aquesta d'aquí ja passem a frase feta,
que és ser del temps de la Maria Castanya.
Que jo, és veritat, que també crec que l'havia escoltat en castellà,
en castellà i en català,
però és la mateixa que vam tractar,
no sé si la setmana passada ho fa dues,
de ser de l'any de la Picó.
Que és una cosa molt antiga, bàsicament.
Això sí que és una frase feta, té significat simbòlic
i parla d'una cosa molt antiga.
L'any de la Picó, no sé si era el 1471, una cosa així.
Sí, quan va haver-hi aquella plaga...
Sí.
O sigui que la gent es rascava molt, bàsicament, no?
Per això és l'any de la Picó.
Exacte, perquè va haver-hi una plaga de pusses.
Exacte.
I qui és la Maria Castanya?
Doncs la Maria Castanya és un personatge mitològic
del folklore català.
És la protagonista d'una llegenda,
una rondalla bastant senzilla.
El seu condom és perquè era una castanyera
que anava amb presses, amb el seu cistell carregat de castanyes,
anava amb presses cap a la barraqueta, on havia de posar-se a cobre les castanyes,
tenir-les preparades pel vespre, quan es fes fos, quan començés el fred,
que la gent li venia de gust menjar castanyes calentes.
Amb les presses, amb les faldilles, en sopega, cau,
li cauen totes les castanyes al terra i les perd totes.
Ella està molt enfadada, les busca, les busca, les busca i no les troba.
I aquí, com que hem dit que era una rondalla, una llegenda,
apareixen els fullets del bosc, que li diuen que la consolen,
li diuen que no es preocupi, que li aniran a buscar castanyes
i li trobaran tantes castanyes com necessiti.
I així és.
I no només tornen els fullets carregats de castanyes,
sinó que apareixen amb el gegant castanyer.
Carai, hi ha un gegant castanyer també.
Hi ha un gegant castanyer i fan una gran festa,
couen les castanyes i canten la cançó,
que és el gegant del castanyer, torre castanyes, torre castanyes,
el gegant del castanyer, torre castanyes pel carrer.
I ho hauríem de cantar.
Jo no soc molt bo cantant, però...
No, va dir, a veure si t'animaves.
Has dit una cançó?
Ho hauríem de cantar entonant la típica cançó del gegant del pi.
Ah, és la mateixa...
Sí, és la mateixa tornada.
Sí, sí, sí.
El gegant castanyer, torre castanyes, torre castanyes,
el gegant del castanyer, torre castanyes pel carrer.
Molt bé, molt bé.
T'has animat?
Molt bé, així m'agrada.
Pensava que em tocaria fer-ho a mi.
Bé, m'he lliurat.
M'he animat.
I una mica aquesta és la història
i d'aquí ve el ser del temps de la Maria Castanya.
Sí, simplement anava a dir, sinó d'aquella època, no?
Exacte.
Com si fos aquesta fàbula o aquesta rondalla.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Va, doncs passem a parlar del clima, si vols,
que crec que també ho vam comentar fa una o dues setmanes.
Sí, un parell de setmanes.
Que plouen botxs i barrals i van sortir en català, en castellà
i en anglès també va sortir.
Correcte.
Sí, en anglès la vas treure tu,
que és la de e-training cats and dogs.
Sí, cert.
Que és molt...
És curiosa.
És visual, sí, és visual.
Però t'has d'imaginar gats i gossos caien del cel.
Sí, i vam deduir que en castellà era llover a càntaros
i en català era ploure a bots i barrals.
I en València es diria, en València i a les Illes Balears
he trobat que és ploure a poals,
que és una mica el mateix, que és un bot i que és un barral.
Són recipients, són recipients d'aigua o de líquid.
Un bot seria la breviatura d'una bota,
que és el recipient de cuir,
normalment el que coneixem tots per posar el vi, la bota de vi.
I un barral seria, vindria, l'arrel seria de barril,
és un, allò si vols la definició tècnica del diccionari,
és un atuell de formes diverses per contenir líquids,
és una portadora coberta, per tant que es pot tapar,
té un tap per treginar líquids amb un forat tapat, amb un tap de fusta.
O una altra manera de definir el barral és un cantir de fusta
encerculat de ferro amb la nansa i els brocs de ferro.
Veig que els barrals ara no es fan servir gaire, no sé que sigui barrils.
No, sí, exacte.
Ara coneixem el barril, però el barral...
O cantis o...
Sí, el barral, el barral, com està explicat aquí, no.
I d'aquí m'ha fet molta gràcia perquè he trobat una altra frase feta
que fa servir el barral, que és el tap de barral,
que jo coneixia ser un tap de bassa.
Exacte.
No aixecar un pam de terra, que és una persona molt baixeta.
Clar, tap de bassa sí que és el més conegut, no?
Clar, al final una bassa és el mateix, és un...
Bueno, un recipient no, és un lloc on hi ha aigua,
una banyera, diguéssim, i un tap de bassa, doncs és un tap petit.
Doncs un tap de barral també, perquè estem parlant d'un recipient
que es pot portar, diguéssim, a carregar a pes.
Per tant, ha de tenir un broc petit i un tap petit.
Vinga, va, parlem de sol, va, que surti el sol una mica,
ara que ja és negra nit, de fet,
és el primer dia que sortiràs de Ràdio Despern,
que serà negra nit, va, fem que surti el sol aquí.
Des de Can Ginesta es veia una posta de sol molt maca.
Sempre s'hi veu, però clar, ara ja fins als 6.
Però ara ja quan aniré cap a casa fos.
Exacte.
Doncs sí, és fer un sol de justícia.
També crec que també es fa servir en castellà.
Sí, crec que sí, no?
Que s'utilitza el mateix.
Per què es diu sol de justícia?
Antigament hi havia una forma d'impartir justícia
on, quan no ho tenien molt clar, per decidir,
es posaven com proves molt dures
als condemnats o als acusats,
i que fos una mica veu
qui decidís si eren culpables o no,
qui els de justícia és.
Si superaven aquesta prova, es considerava
que eren innocents.
En aquest cas, era una prova difícil de superar
perquè es posava els condemnats al sol,
a la intempèria, sense cap tipus de protecció,
sense aigua, sense beguda, sense menjar.
Per tant, era el sol el que al final els justiciava.
I en la majoria de casos...
Ni Déu ni ningú, eh?
No.
Allò era el sol directament.
Per tant, d'aquí, una mica com allò que vam veure de...
Has begut oli?
Que se'ls feia beure oli roent,
doncs en aquest cas se'ls feia...
Bueno, una tortura, bé, aquesta frase.
Sí, era una tortura, sí, sí, no, deixava de ser una tortura.
I aquests estaven a la Quinta Forca o no?
Era una altra zona, eh?
No era la Quinta Forca.
No, no, d'aquests, més a saber on els posaven,
a un lloc on...
on...
Un desert, un lloc on...
Sí, un terreny, sí, no?
Exacte, on se'ls toqués el sol.
He trobat una altra manera de dir-ho,
fer un sol que va de les pedres.
I Badà, vaig buscar el diccionari
i té una excepció que és partir,
esbarlar, trencar.
Per tant, fa un sol que parteix,
que trenca les pedres.
Que també tenim aquesta idea d'un sol molt...
Molt fort, no?
Molt fort.
Molt potent.
Exacte.
O és com...
Potser no és tan dita,
sinó més col·loquial o més popular,
li es poden fregir ous, no?
Sí, exacte.
Però això, vaja, és literal, no?
Sí, sí, sí, això és més literal.
Tal qual.
Sí, sí, sí.
I tornem al fred, va?
Va, hem fet...
Hem fet pluja, hem fet sol,
doncs ara passem al fred,
que fa un fred que pela.
Segurament el pelar
és en el sentit aquest de que pela la pell,
quan fa molt de fred
se'ns tallen els llavis
o aquí entre els dits de les mans,
que se'ns fan també unes petites esquerdes.
Hem d'entendre que el fred que pela
ve d'aquí.
o podríem també veure que és un fred que mata
en el sentit aquest de pelar,
pelar algú, matar algú.
També es podria...
Hi ha aquestes dues teories
que diuen que podria venir d'aquí.
Altres maneres de dir-ho,
fa un fred de mil dimonis,
fa un fred que gela les idees,
fa un fred que aixeca les pedres,
que aquesta l'he trobat molt...
El sol les parteix i el fred...
I el fred les aixeca.
No sé exactament per quin fenomen, però...
o fa un fred que aixeca la cua dels gossos.
Sí, aquesta també és bastant literal, no?
Sí.
Ho pots imaginar.
La de gela les idees també, no?
Suposo que se't refleta més el cap,
que si no tens un gorro o alguna cosa
es fa més fred.
I això seria, com hem dit abans,
això seria en frases fetes
que sí que hem de veure,
no el sentit literal,
sinó el sentit figurat
d'aquest sol de justícia
o de ser un tap de bassa
o de fer un fred que pela.
I en canvi, per acabar amb aquest...
avui temàtic que estem fent del clima,
hi ha refranys,
que com hem dit el refrany
ens explica,
ens explica una idea,
ens transmet un coneixement
i molts cops rimant.
El de cel rogent, pluja o vent,
a mi m'agrada molt,
que això és...
És bastant tal qual, eh, la veritat?
Quan hi és, és que passarà això.
O plaurà o...
Sí, al final és una manera popular,
de la cultura popular,
d'explicar fenòmens meteorològics científics.
però són altres maneres
d'explicar-ho
des del coneixement popular.
Allò que un pagès mirant al cel
ja sap si l'endemà farà bon dia,
farà mal dia,
doncs és una mica aquesta manera cultural
d'explicar coses
que també tenen una explicació científica.
De fet, sí,
antigament suposo que totes aquestes frases
provenen d'això, no?,
del camp, bàsicament, no?
Sí, sí, sí.
La gent que treballa al camp
i que necessitava d'alguna manera
entendre què passaria
per controlar una mica la collita,
La majoria relacionades amb el clima
venen del món agrari.
Aquesta altra,
que també la coneixem tots,
és la de Mars Marsot,
mata l'avella a la vora del foc
i a la jove s'hi pot.
Molt ben explicat.
Ara no és el mateix.
Ara tenim cases amb calefacció,
tenim vacunes antigrip,
però diguéssim que antigament,
segurament,
el mes de març
era un mes on augmentava la mortalitat.
La que ja hem dit
de Palmaig cada dia a un raig,
que com us he dit abans
és un refrany,
però sí que té una mica
aquesta part metafòrica
que el raig l'hem d'entendre
com una pluja.
A l'abril,
pluges mil,
que també vindria a ser
el mateix que el maig.
O aquest tan maco
de si la candelera plora,
l'hivern és fora
i si la candelera riu,
l'hivern és viu.
Que també és un refrany,
però té aquesta
plorar i riure,
plorar és si fa un dia plujós
i si riu és que fa un dia assolellat.
De fet, aquesta la fan servir molt
precisament la Fira de la Candelera
de Molins de Rei,
no sé si la coneixeràs.
No.
Que pobres,
cada any els hi plou.
Llavors,
plora molt el cel
en aquestes èpoques
que tenen la Fira de la Candelera,
igual que moltes altres festes
o festes majors o populars
que també tenen una mica
de mala sort.
Mira,
no m'ha vingut al cap
i mira que t'ho he dit al principi,
intentaré recordar
que ho hem dit amb l'Imanol
quan hem comentat
els titulars
de les 5 de la tarda
i ara no em ve el cap
perquè n'he dit una
que és molt evident
que és...
Sí, sisplau.
Diu que no.
Bé,
no sé si se'n recorda.
Sí, no sé si se'n recorda ell.
Jo n'he dit una
que és anar per feina,
però aquesta
suposo que no és ni...
no està dins d'aquesta categoria,
no?
Suposo que és bastant literal
en el sentit que
vas fent feina,
vas avançant.
I després hi havia una altra
que, no sé,
l'Imanol ha marxat ara,
no ens ho pot dir,
m'ha fet un senyal,
però no l'he entès,
així que
si fora micròfon
se'n recorda,
t'ho diré
i a veure si així
anem descobrint
més frases fetes,
refrans i dites.
De fet,
el nostre Twitter
a Pellag
i jo vaig Mireia
hem posat...
Bueno,
hem anat publicant
diferents temes
que has anat comentant
i a part hem fet aquesta crida
per si hi ha algú
que necessiteu que vol.
Ho he vist,
ho he retweetat
i estic esperant
els deures de...
No només els teus,
sinó sobretot els oients.
A veure si ens fan els deures
i almenys els farà igual que tu
perquè llavors estaríem ja
complets aquí el programa.
Perfecte i tant.
Gràcies, Oriol,
una tarda més
per portar-nos
i descobrir-nos tot aquest món
i ens veiem de nou
el div...
Dimarts.
Dimarts vinent
a la mateixa hora
i al mateix lloc.
Moltes gràcies.
Que tinguis bona setmana
i bon pont de tots ens.
Merci.
Adéu.
Doncs ara sí,
últim tema musical
que sonarà a la plaça Mireia
es diu
In For The Kill
de la RUX.
Dic últim tema musical
perquè queden tres minuts
per les set de l'est
però això vol dir
butllot informatiu
a mans de l'Imanol López.
Fins aquí aquest programa
Capicú
a programa 535
de la plaça Mireia
d'avui dimarts
29 d'octubre.
Un programa que està...
Un programa
que ha estat prou ple
i jo...
i jo ben contenta
que em quedo
amb tots aquests espais
i col·laboradors
que sempre
i cada tarda
fan que aquest programa
doncs tingui un contingut
que ens agrada
i espero que també
us agradi
que el disfruteu
igual que ho fem
des d'aquí
als estudis
de Ràdio d'Esvern.
Així que tornem demà dimecres.
Recordeu que a dos quarts de sis
tenim l'entrevista
majúscules de la setmana
i a més demà
ho fem...
ens trasllarem al teatre.
No físicament
sinó que ve
l'actiu Sant Justenca
Viviana Zapa
per parlar d'aquesta obra
de teatre
que està presentant
el teatre tant tarentant
es diu
El millor per als nostres fills
i ens en parlarà
com us deia
demà a dos quarts de sis
de la tarda
aquí a Ràdio d'Esvern
així que ens tornem a veure
i a escoltar demà
de 5 a 7
a l'emissora municipal.
Bon vespre!
Ràdio d'Esvern
Si no tot
Freshers
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!