.
Doncs vinga, som-hi que comencem avui amb aquesta cançó,
amb una miqueta més de ritme.
Ahir era dilluns, avui ja som dimarts, dimarts 14 de gener.
Comencem amb aquesta cançó que es diu Torn i és d'Avamax.
Això és la plaça Mireia i som en directe des de Ràdio d'Esvern.
Doncs amb aquest ritme afrontem nosaltres el programa d'avui,
el programa 581 de la plaça Mireia.
Com us deia, a poc a poc ens anem apropant a aquests 600 programes.
No sé si haurem de fer alguna cosa al respecte per celebrar-ho.
Potser haurem de fer una enquesta per preguntar-vos-ho.
Segurament les respostes seran que sí,
que haurem de fer alguna cosa per celebrar aquests 600 programes
que estan realment a tocar.
I de fet, si no veig mal encaminada,
el programa 600 serà un dilluns,
així que haurem de veure de quina manera ho celebrem tots junts.
Per cert, són les 5 i 7 de la tarda
i amb aquesta cançó us donem a tots i a totes la benvinguda al programa de plaça Mireia.
Us comento, mentrestant, què és el que us portem per avui en el programa 581.
Començarem amb les notícies,
els tres titulars destacats del dia a mans de l'Imanol López.
Seguidament escoltarem més bona música amb el Pau Martínez,
amb l'espai del Club Alternatiu.
I a la segona hora seguirem xerrant,
perquè aquí no parem de xerrar, ja sabeu,
i segueixen passant els col·laboradors.
De fet, tenim un que encara no havia passat en aquests 14 dies que portem de 2020.
Ell és l'Humbert Blanco.
Sembla que tot i que hem entrat en un any nou
i nosaltres hem fet uns quants propòsits,
l'Humbert, doncs no sé si els ha fet o no,
li haurem de preguntar perquè encara no es posa d'acord amb l'Èric Pomar
i no els trobem junts a l'espai.
En tot cas, el tindrem avui en aquest espai de tecnologies i mobilitat sostenible.
A veure amb què ens sorprèn per aquest 2020.
Avui li podrem donar aquest bon any en directe a l'Humbert
i per tancar aquest programa en els últims 20-25 minuts del programa.
Tenim amb nosaltres, tindrem de fet, a l'Oriol Santa Uja.
No sé si recordareu dimarts passat
d'on tenia aquest espai compartit amb l'altre Oriol,
amb l'Oriol Lluc, antic o anterior col·laborador del programa.
Ell ha emprès un viatge solidari cap a Lesbos, cap a Grècia,
i ha deixat el relleu al seu company i amic Oriol Santa Uja.
La cosa va d'Oriol, ja veieu.
I l'Oriol Santa Uja avui comença aquest nou recorregut,
podríem dir amb nosaltres a la plaça Mireia,
amb el seu propi espai.
Segueix mantenint aquesta essència de frases fetes
i a part li afegeix a un espai literari del llibre vell,
El Bon Consell, és el nom de l'espai de l'Oriol Santa Uja.
I, de fet, avui ens tornem una mica mafiosos
perquè parlarem de frases fetes dels diners
i també ens recomanaran llibres de la màfia.
Boogie Wonderland, la nostra cançó il·lustrativa
per aquest espai de titulars.
Bona tarda, Immanol.
Bona tarda, Mireia.
Cançó il·lustrativa, escoltat?
Sí, no t'il·lustra.
M'il·lustra, m'il·lustra.
T'has il·lustrat per aquesta cançó?
Sí, m'ensenya cada dia més.
És que sí?
Moltes gràcies.
Escolta, tu com estàs de tot,
perquè hi ha una passa molt bèstia de moltes coses.
Tu estàs bé de tot?
Moltes coses.
Jo m'estic recuperant de coses, però estic prou bé.
L'encostipat, no? Era el teu?
L'encostipat.
Jo panxa, tu l'encostipat.
És que he passat per aquí, ara us explico la meva vida, eh?
D'acord.
Abans de passar per aquí, per la ràdio,
he passat per Can Ginestat, també per veure les obres,
cosa que faig bastant habitual, ja ho saps, per Sant Jurs.
Està molt bé fer aquest seguiment continuat.
Home, a veure, és molt important la terrassa de Can Ginestat per nosaltres.
I com que dic nosaltres, dic Equip Ràdio d'Esverns.
Centre Neuràlgic.
I amics, familiars.
I coneguts.
Etcètera.
Que per cert, els hi queda més o menys unes tres setmanes, eh?
Per acabar, si tot va bé.
Sí, a principi, a finals de...
A principi?
Sí, m'ha sortit així.
A finals de gener havia d'estar acabada,
però amb els dies de pluja, etcètera, etcètera,
que s'allarga.
Que s'allarga cap a febrer.
Febrer. Primera o segona setmana a febrer.
Ja hauria d'estar acabada, aquestes obres.
Doncs, amb ganes, eh?
De veure aquesta terrassa tan maca.
Tinc ganes d'estrenar les rajoles.
Que porten setmanes ja les rajoles d'allà.
Dic, vull trepitjar-les d'una vegada.
Doncs no, el tema era que m'he passejat una miqueta per Can Ginestat,
i hi ha molta gent que està amb la passa estomacal, aquest virus.
Què dius?
Sí, sí, més d'un, eh?
Més d'un?
Un ja l'ha passat, ha sobreviscut, eh?
I l'altre està en ello.
Ah, vale, però gent de Can Ginestat, eh?
Sí, treballadors i treballadores, etcètera, del bar, de la casa, de la masia en si.
T'he imaginat enmig de, diguéssim, de la terrassa,
fer una mica una enquesta oberta.
Atenció!
Una enquesta oberta.
Qui té el virus estomacal?
No, no, no ho faig, això.
Faig altres coses, però això de moment no ho faig.
Això no, això no.
De moment les enquestes les llenço per Twitter,
i de fet, ajuda'm també, Manola, abans de comentar aquests titulars.
Si creus que hem de fer una enquesta per preguntar a la gent,
que segurament la resposta és que sí,
proposat de fer aquesta, si hem de fer una enquesta per preguntar
si hem de fer una festa pel programa 600,
i en tot cas, sí, oi?
Sí.
Però què hem de fer?
Potser hauria de ser, no?
Seria de preguntar el què, no?
Clar, què s'ha de fer, què s'ha de fer?
Que ens donin festa, o què?
Podria ser una gran barbacoa.
Una gran barbacoa.
Una gran barbacoa sempre queda molt...
Per estrenar les rajoles de canji.
Exacte.
És estupendo, perquè cau d'aquí dues setmanes i mitja.
I al final tirem una mica la cendra cap al terra.
Tirem tota el carbó, la rajola, papos.
Això és com les típiques sabates, vambes noves, que tens i que...
I que te les trepitges?
No, però les veus molt netes, estàs?
I penses...
A mi m'agrada trepitjatetes, eh?
Per això, o sigui, s'han de mastagar una mica.
Què passa?
Les rajoles passarà exactament el mateix.
Per tant...
Hem de tirar la primera brava, eh?
Exacte.
Això és com els vaixells que li estampen la botella de cava.
Jo li tiré la primera brava a la terrasa de Cantina.
Sí, sí, sí, sí.
Va, doncs estàs d'acord amb què hem de fer aquesta enquesta?
Almenys per preguntar què hem de fer.
No sé si ho hem de fer o no, que això crec que està...
Això està decidit.
Esclar, l'acqua.
De preguntar a veure què hem de fer.
En quin dia de setmana ho has calculat?
És un dilluns.
En quin dia de setmana cau?
Un dilluns, eh?
És el dilluns, diria que la segona de febrer.
És que ara...
Cau lleig.
Els números tampoc ens caiguen molt bé.
No, també és veritat.
Cau lleig.
Home, no es podria fer el mateix dia.
Si no, pots fer un especial a la plaça Mireia en cap de setmana, dissabte o dimetja, per fer els sisens.
Ja, però jo els cap de setmana no estic aquí, saps?
El que vull dir...
Jo soc molt entregada i pel que vulguis, però el cap de setmana no estic aquí a la ràdio.
Estic a la xarxa, per la ràdio, no.
Coses sagrades.
Però m'ha agradat la idea aquesta de barbacoa.
Podem moure-la, eh?
El cap de setmana.
Podem convidar tots els col·laboradors i fer una...
Mira, m'està agradant a la plaça Mireia, inclús, eh?
Uf, uf, uf.
Tot i que febrer encara fa fresqueta, eh?
Ja, però el solet, si quedem ben d'hora, ben d'hora.
Ben d'hora, ben d'hora.
Com a gordiola.
Sí.
Setién.
Uf, uf.
Setién.
Ara que dic gordiola.
Sí, sí.
Ego que no entenia aquesta tertúlia, que sé que molts ha agradat, també, si ens esteu escoltant.
Ei, salutacions.
Algú deia, i la tertúlia, eh?
Si no vaig mal encaminada, era Carles.
Carles Rius deia, home, setién no estaria malament.
No sé si Sergi Seguí també va apuntar esmerats.
No sé, perquè cridava tant, no sentia el que deia.
Joan Esmerats.
Així que no anem tan mal encaminats des d'aquí.
Sí, sí, no, no, tan can.
Tan mal encaminats, bueno, no sé, jo no vaig...
És una primícia, eh?
Sí, he de dir que no vaig escoltar la tertúlia, o sigui que no t'ho sé dir.
Però sí, sí que m'han dit que s'havia...
Havia sortit aquest nom a la tertúlia, vaja.
Va sortir, va sortir.
Vam ser els precursors.
Precursors.
No, perdó, la primícia.
Jo crec que això va...
O sigui, l'ordre dels factors va anar...
Bartomeu va posar la ràdio d'esmerc.
Bartomeu va escoltar la tertúlia.
Bartomeu va escoltar la possibilitat de Setién.
Bartomeu acaba la tertúlia, perquè diu,
home, si surt algun més, per posar-lo a la gent que han tirat moltes canyes,
com per només quedar-se en una a l'altra càmera.
Va escoltar just el butlletí, va dir, ara ja et prenc la decisió, eh?
Exacte.
Presa, decisió...
Trucadeta, trucadeta, minuts després de la tertúlia.
No dit a la tertúlia.
Anunci després dels informatius.
Setién, ja el teníem aquí.
Que pobra home, que diu que ell estava caminant per allà pastant amb les vaques, eh?
I el pobre està ara ple de les rodes de premsa.
Li han fotut dos entrenaments el primer dia.
Així no se puede trabajar.
Home, sí.
I què vols fer si no?
Sí, no se puede vivir.
Recordem que els entrenaments són de dues, tres horetes, eh?
Sí, sí, però jo quan vaig al gimnàs no entreno així, saps el que puc dir?
Sí, amb la veritat.
Jo no estic tan activa.
No salto totes balles i coses aquestes.
Bueno, bueno, bueno.
Bueno, bueno, m'hauríeu de veure.
Tot ha arribat.
Vinga, anem a comentar aquests titulars d'avui.
Crec que hem de començar amb aquesta gran notícia d'aquest...
No, no començarem amb aquesta.
La GT?
No?
No, començarem amb aquesta.
S'ha de segona.
Va, mira.
Va, d'acord, m'espero, m'espero.
Vinga, va, comencem amb una altra.
Sant Just d'Esbert segueix sent al municipi amb la mitjana del preu de lloguer d'habitatges
més elevada de la comarca, amb una mitjana acumulada el tercer trimestre del 2019 de gairebé
1.079 euros, segons xifres que publica la Generalitat de Catalunya.
Una mitjana que va tocar sostre el segon trimestre del 2019, quan es va situar els 1.080 euros
i que partia dels 1.045 dels tres primers mesos de l'any.
Tot i que Castelldefels i Gavàs són els següents municipis a la llista, amb la mitjana
dels preu de lloguer d'habitatge més elevat, immediatament per sota hi trobarem municipis
veïns com Sant Joan d'Espí, seguit després de Cervelló, i Desplugues de Llobregat,
que ocupa el sisè lloc, amb Sant Feliu alhora, en el setè, i que té una mitjana acumulada
en el tercer trimestre del 2019 de 863 euros.
Anava a continuar i no he continuat.
Sí, veig que t'has quedat com una miqueta...
Sí, he pensat, no llargaré més.
Dic, ara et va explicar alguna cosa més?
He d'esperar...
No, sí que no he fet entornació d'acabar la notícia, però és igual.
No, no l'has fet, no l'has fet.
No he tingut temps ni de canviar la música, ja ho has vist.
Ho he vist, he sorprès a tothom, inclús a mi mateix, no m'has agafat aquí.
Vam, ara sí, aquesta notícia, que et diré que m'ha sorprès el restaurant, eh?
Saps que...
A tothom ho diu, no?
A aquest matí, sí, la Núria també ha dit que l'havia sorprès.
Home, però això no es diu.
Bueno, jo t'ho dic, no passa res, escolta, tothom pot ser crítica astronòmica, jo ho soc.
Ja, però és lletj, és lletj.
Bueno, doncs tu no ho diguis.
Hi ha molts restaurants a Sant Just i tots molt bons, en realitat.
Què, farem aquest silenci, eh?
Sí, farem un silenci absolut.
No, vaja, que m'ha sorprès, positivament, òbviament, eh?
Però perquè cada vegada més tenim bastanta bona oferta gastronòmica aquí a Sant Just.
I sí que és veritat que hi ha altres restaurants, com per exemple la Bona Aigua, que també tira per altres escenaris, no?
També participa al tas de vins, o no sé si és el tas de la Rambla, no sé, o Coina Miracle també, per exemple.
I, no sé, sorprenentment, potser serà perquè és un restaurant que no vaig gaire, ara s'haurà d'anar més, o no, perquè potser encara en careixen els preus.
Aquesta seria una bona pregunta, fer-se, eh?
Seria una bona entrevista a fer, també.
Sí, tot i que també és veritat que, bé, això, el mirador no és que tingui preus païsament baixos, ja de base.
Ja passa, eh? Que quan et donen un premi, et creixes, no? Una miqueta?
No ho sé, no ho sé.
I, en general, no ho sé, per no comparar-ho, no ho sé, amb un Michelin, no? Els preus també s'encareixen dels restaurants.
Sí, però té una altra caire, té una altra caire.
Bueno, però deixa'ns estar en l'ostra caire de Bàs Llobregatí, eh?
Sí, sí, sí, només faltaria. Si et sembla, llegim la notícia i ho comentem, va.
El Mirador de Sant Jús és l'únic restaurant del municipi inclòs dins de la guia dels 50 millors establiments del Baix Llobregat i l'Hospitalet,
en una selecció elaborada per l'AGT, l'Associació de Gastronomia i Turisme.
En aquest sentit, la proposta ha estudiat els més de 1.500 negocis del sector, fent una selecció prèvia de 75 establiments
que un jurat especialitzat ha visitat un per un en una feina que s'ha allargat un any.
Tot i així, el Mirador de Sant Jús no ha entrat al top 10 de restaurants de la comarca i l'Hospitalet.
En aquest rànquing ja han entrat al Tarrum de l'Hospitalet, en desena posició,
els plats de Cornellà en novena, el racó de Sant Climent en vuitena,
l'àpat de Molins en setena, en sisena a les Relts de Vegas, en cinquena a l'ermita de Bruguers,
a Gabà, quarta l'ona en uït del Prat de Llobregat,
i en les tres primeres posicions hi trobem el Sucapà de l'Hospitalet,
amb la medalla de bronza, major 36 de Gabà, Plata i la Marimorena de Sant Boi,
que ha acabat situat en la primera posició.
Tot i així, l'establiment Sant Jostenc ha estat inclòs dins la selecció dels 25 millors establiments de la guia.
De fet, més concretament, ha quedat en la situació número 23, diguéssim, d'aquesta guia.
Anar a preguntar si aquesta guia, un, si es pot aconseguir, i dos, com es pot aconseguir aquesta guia en paper?
Com es pot aconseguir? De fet, la GT la va publicar ahir,
és a dir, la llançaven ahir perquè no es volien desvetllar tot aquest rànquing, diguéssim,
per això es va fer un acte al Prat, al centre cívic del Cèndric, del Prat, un lloc molt gran.
Molt xulo, eh? De fet, per anar a menjar també si està prou bé, eh?
Sí, sí, sí. El Prat té llocs molt interessants, també és veritat.
I en aquest sentit, ara es pot aconseguir, o demanant-lo directament a la GT, es pot demanar per internet, de fet, si ho demanes.
Però en format digital o en format paper?
Les dues.
Ah, les dues.
Les dues.
Ah, vinga, doncs vaig a demanar-ho.
Tot i que, i crec que en alguns llocs la podràs adquirir, però no et sé di on.
O sigui, no et sé di als establiments on portaran aquesta... segurament seran restaurants, en aquest sentit.
No et vaig a enviar el missatge, que estic veient que teníem una conversa, precisament per aquestes dates de l'any passat, més o menys,
bueno, març, que era quan teníem el Quinto Tapa aquí a casa, que està a tocar, entre cometes.
Home, home, abril-maig, eh? Abril-maig.
Abril-maig?
Sí, sempre acaba abril-maig.
Queda poc.
Queda ràdio.
Molt d'optimisme, eh?
I d'aquí a poc ja plantem a l'agost i vacances.
Mira, quatre dies estem de vacances, tu, amb el que a mi m'agraden les vacances i pensar-hi veies, mira, quatre dies i ja som a la platja.
Vinga, va, seguim amb l'última notícia del dia, Imanol, l'últim destacat.
Últim destacat, l'Observatori Comarcal del Basi Llobregat ha presentat les dades de violència masclista a la comarca del tercer trimestre de 2019.
Durant els mesos de juliol, agost i setembre es van registrar 538 denúncies, 28 menys respecte al trimestre anterior
i 55 menys respecte al mateix trimestre de l'any anterior.
Tot i que 536 dones han estat víctimes de violència masclista i 15 de cada 100 han dispensat la seva obligació de declarar en el procés judicial.
El 76% de les denúncies van ser rebudes per atestar policial amb denúncia de la víctima,
gairebé el 9% per atestar policial amb intervenció directa de la policia
i el 9% mitjançant informe de lesions.
Ens hem tingut una miqueta una barreja de notícies, una bona notícia, una no tanta,
i el tema dels preus de lloguer que tampoc no seria neutral, tampoc no seria una bona notícia.
Sembla que m'hagi quedat així una miqueta, no?
És que deixa una mica així, deixa una mica així aquestes dades, què vols que et digui?
Pròxim dia comencem amb aquesta, va.
D'acord.
Bueno, esperem que no n'hi hagin, òbviament, però pròxima vegada intentem que sigui de les primeres.
Jo aquí, manant amb l'ordre de les notícies, eh?
D'acord, d'acord.
Atenció, gràcies Imanol pels titulars, cuida't aquest angustipat, jo també em cuido la patxa,
i ens veiem demà.
Fins demà, bona tarda.
Escoltem una cançó, Un Xic Tranquil, es diu Dance Moves, i és de Frank Moody,
tota molt mut, no? Veig, moltes os hi ha aquí.
5 i 22 de la tarda, us deixo amb aquest tema musical.
Fins demà!
Gràcies!
Gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Som una bona colla!
I tant, pessigolla!
La colla, pessigolla!
Ui, ui, ui!
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvert.
Un lloc de tots, un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorra!
Vinga, va, animem una miqueta aquesta tarda de dimarts, 14 de gener.
Com us deia, queden uns minuts encara per dos quarts de 6 de la tarda.
escoltem ara aquest tema musical, es diu Raidi, dies de Regards.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
És una cosa molt dura, la pujada de l'Iva.
El Tom està marxant pel costat de feina
i veus que són gent més o menys preparada.
L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva
com el que va passar a Islàndia.
Cal posar optimisme al manià.
El Juden està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
Que sigui, que sigui, que estigui davant.
El principal són els interessos de Sant Just.
Sempre s'ha de costar algú que té alguna pregunta
o que té alguna resposta.
Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé.
Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Bona música per començar a escoltar més.
Bona música.
Pau Martínez, bona tarda.
Bona tarda.
Quina mania en dia, el cognom de tothom, eh?
Passa-ho la vida dient cognoms, Pau.
Bona, costa bé també qualificar una mica...
Sí, no?
Perquè la gent entengui clar.
Passar aquí, segur.
És la ràdio, és diferent, que no és la televisió.
Exacte.
Exacte.
Exacte.
Saps que t'han de dir bon any, imagina't?
Bon any, bon any.
Anem així, anem així.
Que això li fa molta ràbia a la ràdio, doncs bon any 2020.
Certo, cert, cert.
Escolta, t'he anava a preguntar, a part de la música que ens portaràs avui,
si tu ets fan d'Operación Triunfo.
He de dir, he de dir...
Saps que ho vam dir, eh?
No, perquè vaig dir-ho, et donava la casualitat que aquest és el primer en què ho veig
per donar-li com una oportunitat i ho estem seguint molt intensament amb tota la gent
amb la que ho estic seguint.
Hem obert un perfil de Twitter per anar-ho comentant i tot.
Ah, sí, anem a buscar-ho, com es diu?
És arroba, clar, és en castellà, es diu arroba HablandoT2020.
Portem 3 dies i ja tenim 67 followers, per tant, sisplau,
Carai, carai, carai.
Ens podeu seguir i allà comentarem.
I a més, també, els diumenges, quan estiguem a les gales,
les comentarem també en directe a través de Periscope,
per tant, no us ho podeu perdre.
M'encanta perquè OT, la...
Ah, no, OT Ando 2020, és que hi ha mil perfils, no?
Sí, hi ha moltíssims.
Hi ha molts perfils.
Vinga, va, anem a seguir-vos.
Saps que t'ho pregunto?
Perquè dic, Clou, que tu t'ha agrada en aquests temes, diguéssim, musicals, festivals.
Sí.
Dic, jo crec que ha de ser fan d'això.
A més, gala zero, no?
Justament, donen la casualitat, sí,
que entra just ara, va ser el diumenge a la gala zero,
i bé, bé, algun dia comentarem
alguna cosa d'Operació Triunfo.
Home, i tant, i tant, i tant, hem de comentar.
A més, gala zero, molts tatuatges, no?,
moltes abraçades.
Aquesta gent està boito loca,
i a un no se conoce mucho.
Al cap d'un dia ja anaven tots superamics de la vida, però, bueno...
Tots s'han tatuat el mateix.
Sí.
Sí, sí.
Un Ivo, em sembla que era.
Ivo de...
Perquè cantaven...
No sé què, de l'abrazo, no?
Sí, era Ivo, Ivo, Ivo, abrazo col·lectivo.
Oh!
Bé, es van posar Ivo així, bueno...
Amb una xinxeta més.
No sé quina història, teníem una xinxeta, escoltat.
No sé, una cosa una mica...
Ho has d'investigar, eh?
Des d'aquest perfil,
Hablant 2T, 2020.
Vinga, va, deixem de parlar això,
que atonarem, eh?
Parlar d'aquest tema, igual que amb...
Eurovisió.
Ara, ara t'escoltem.
Eurovisió ho comentarem,
perquè ja han sortit coses també,
novetats de França i això.
Ho anirem comentant al llarg del que hi ha de temporada,
que és molt,
i escoltem la primera cançó del dia,
Mil Quichens, amb Fado.
Recordeu que ens podeu seguir
a Instagram i a Twitter.
Fado.
Música
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Què diran els nostres oients, Pau?
Però a mi aquesta cançó m'ha agradat realment bastant, eh?
Mira, al principi dic, ara anem a...
Com es diu això? A Perrear?
No, no s'ha de mirar ella, no.
Té un ritme millor.
Ai, que el Pau se'ns està desviant del camí.
No, no, és 1.500 del seu àlbum Mind the Moon del 15 de novembre d'aquest 2019.
I ara escoltem Free Your Riding, que ja l'hem escoltat aquí amb la cançó de Castles.
És una batalla, que diu Love is Fire.
I've got a star and heart that breaks
You've got a smile that makes it race
If you never risk, then you'll never know
It's not hiding out in the bitter cold
It's true, I know it's true
If you never feel, then you'll never hope
Then I'll risk it all
To just let go is what I never do
But if love is fire, then I'll burn for you
Yeah, if love is fire, then I'll burn for you
Somehow you stole it all my breath
Your lightning echoes in my head
Somehow I don't feel alone
I don't know how you know, I don't know how you know
How you do
If you never risk, then we'll never know
It's like hiding out in the bitter cold
I know it's true, I know it's true
I know it's true
I know it's true
Oh, if you never feel, then you'll never hope
So just let go is what I never do
But if love is fire, then I'll burn for you
Yes, love is fire, then I'll burn for you
Feel the heart
Doncs Pau, no sé si t'haurà passat a tu, però em sona aquesta veu de, no sé, d'alguna pel·lícula o d'algun...
Em sona, és com una veu així com...
Doncs no sé, però és que jo recordi, s'està fent coneguda des de fa bastant poc, Freya Riding
Vam escolta aquí el seu single que va ser com el seu debut
I que es diu Castle, se ho podeu recuperar a la playlist del club alternatiu a Spotify
I aquesta cançó, de fet, és bastant nova
No sé si ha tret un àlbum, ara us ho dic
Em sembla que sí, ha tret l'àlbum de Freya Riding
Amb el seu mateix nom, el 19 de juliol de 2019
I Déu-n'hi-do, promet
Sí, sí, promet bastant
I et dic, és una veu que em sona com familiar
Jo és que l'he escoltat abans, aquesta noia, no sé
Pot ser
Ho ha fet alguna col·laboració
Pot ser, pot ser
Té veu de banda sonora, també, de pel·lícula
Sí, sí, crec que sí
I estem escoltant bona música, es diu...
És del grup Jubel, no sé com pronunciar-ho perquè és en suec
I es diu Running Out of Love
For all eternity
All we were meant to be
But we keep running out of love
We keep running out of love
We keep running out of love
We keep running out of love
We keep running out of love
What if, what if, we take it slower
Breathe in, breathe out, let's start things over
We keep running out of love
We had it all
Now you want closure
When did we go wrong?
We used to dream about that place in Malibu
Where the sun always kept shining on you
For all eternity
For all eternity
All we were meant to be
But we keep running out of love
We keep running out of love
We keep running out of love
We keep running out of love
Watching the old picture
Watching the old picture from when we used to hang and roam
When we used to hang and roam in 2010
What if we just go back loving again
But now it's like a faded rose
Yeah, just like a faded rose
But we keep running out of love
We keep running out of love
We keep running out of love
We keep running out of love
We keep running out of love
We keep running out of love
No sé, com un rotllo country?
Country, no?
Country?
Sí, sí
És
No? Ah, sí
Jo diria que és
El seu so, segons comenta Spotify
és modern, orgànic, amb un electronic twist
Twist
Orgànic
Sí, orgànic
Això és basar règim, no?
Sí, exacte
És biodegradable també
És bio
Dos milions d'oients mensuals
Per tant, Déu-n'hi-do
Amb júbel
Amb júbel
I ara escoltem una cançó que ha sonat als party anthems d'aquest Nadal
I ho dic perquè podeu escoltar tots els party anthems
i tots els programes que fem al Club Alternatiu
a clubalternatiu.com barra sunshine
Ens activem una mica que la gent no se'ns adormi, sisplau
Home, home, clar
Aquesta cançó, per cert, si ens està escoltant i Manuel des d'aquí fora
Hi ha un altre programa en aquesta casa que es diu Sunshine Island Resort
Sí
Els hi va com anèix el dit
Entre la caràtula i el nom
Els hi va com anèix el dit
Sona bé
Anem a escoltar-lo
Anem
Anem a escoltar-lo
I just want you to know
There's nothing I wouldn't do
You are everything now that I've got you
My precious remedy
Take all my pain away
I built this chemistry
Never knowing you
You switched my world around
I feel this way
My feet don't touch the ground
I'm loving on you
You stood ever so high
You filled my heart with a joy
You are everything now that I've got you
I just want you to know
There's nothing I wouldn't do
You are everything now that I've got you
Your sunshine
Your sunshine
Your sunshine
Shining down on me
Oh, your sunshine
Oh, your sunshine
Oh, your sunshine
Shining down on me
I just feel this way
I just feel this way
Go around hoping that you feel the same
Feels so good to be the one who's holding you
All about sunshine
You're sunshine
You're sunshine
You're sunshine
Shining down on me
Oh, your sunshine
Oh, your sunshine
Oh, your sunshine
Shining down on me
You're sunshine
You're sunshine
You're sunshine
You're sunshine
You're sunshine
Shining down on me
Oh, your sunshine
Oh, your sunshine
You're sunshine
You're sunshine
Shining down on me
You're so never so high
You filled my heart with a joy
You are everything now that I've got you
You're sunshine
Toma, ja
Déu-n'hi-do
I ara està sonant
La primera que hem posat
No sé què ha passat
Hi ha hagut aquí un desordre una mica gran
Estàvem escoltant l'Obsic de Muramassa, no?
Estàvem escoltant Sunshine
Ah, perdona, Sunshine
Ara estic
Mireia, te m'avances
I ara, no sé si vaig mal encaminada
Tornem a escoltar Jovell
Ara també m'ha escoltat Jovell
Aquest grup de popper
Ara sí
Per què m'ha agradat?
Perquè sí, eh?
Sonarà del grup alternatiu de la plaça Mireia
Per això m'he desquadrat
Estava jo que il·lucinava amb T'en Jovell
Jingle Bell
Vinga, va
Anem a escoltar aquest
Un Sunshine
L'altre On The Beach
L'altre
What's going on?
Vinga, Steven
I mira que no m'agrada
T'anava a dir
T'anava a dir
Què està passant aquí?
Sí
La música està molt bé
D'aquest grup és
On The Beach
Between the eyes of love
I call your name
Behind those guarded walls
I used to go
Upon the summer wind
There's a certain melody
Takes me back to the place that I know
On The Beach
On The Beach
On The Beach
On The Beach
On The Beach
On The Beach
On The Beach
On The Beach
On The Beach
The secrets of the summer
I will keep
The sense of time will blow
A mystery
At The Beach
On The Beach
On The Beach
On The Beach
On The Beach
Fins demà!
Fins demà d'aquesta platja que no està a la temperatura per passar la platja, Pau.
No, per bona sort s'està molt bé en aquests moments.
Saps que ve més fred?
Una miqueta més de fred, eh?
M'agrada, m'agrada.
Així potent.
Així m'agrada.
Ha d'arribar el fred.
Sí, estàs arribant.
Estaria bé que no s'arriba.
Cada cop el vaig notar més.
Això m'agrada.
Això t'has acatat.
Doncs sí, t'hauria aquest cop de setmana de venir encara més fred.
Imagina't.
Imagina't la felicitat que tindràs.
I tant, i tant.
Escolten de l'àlbum Mura Massa de Mura Massa, Love Seek, amb Aisab Rocky,
que podríem dir que és com un tribut al nostre extra de la temporada passada.
Oh, és veritat, allò que teníem.
Aquella cosa.
Recordes?
Si hi havia el hit, l'extra hit, que hi havia?
Teníem moltes coses.
Moltes coses.
Aquest seria l'extra, no?
Sí, no el farem com a extra, però és un tribut al nostre extra que fèiem abans.
Vinga, va.
Una altra second gone, I heard your man at home, now you melatonin, but you actin' young.
And you hella grown.
I need you, I want you, come on, my baby.
I need you, I want you, I need you, I want you, come on, my baby.
I need you, I want you.
Okay, she givin' me love, but it fuck my energy up.
Every time it's finna be summer, only got the memories of us.
And now we industry lovers, they makin' enemies of us.
I mean, them times we in public, they drain this energy from us.
Visit Italia, be my senior reader, Evita or Aviva, either way you need a visa.
I ain't talkin' bout master cars, debit cars, either.
Credit charge, Kermit the Frog, margaritas?
Yeah, I heard she got a man, homie.
Yeah, he wanna lay the hands on me.
He should see the way she dance, homie.
Wissin' I ain't had no pants on me.
I want you, I want you, I want you, come on, my baby.
I need you, I want you, I need you, I want you, come on, my baby.
I want you, I want you, I want you, come on, my baby.
Doncs no m'esperava, Pau, que sonés pas així, això, eh?
Així, això.
M'he adonat que, saps aquestes coses que sonen, que són com...
Pum, pum, pum.
Sí, és molt tropical.
Sí, m'estic adonant que avui tot és molt d'estiu.
Sunshine on the beach, mare meva.
És molt polinèsic, això, eh?
Tinc, tinguet, tinguet, tinguet, tinguet, tinguet.
Em recorda això el...
El...
Super Mario Sunshine, si algú el tenia.
Super Mario Sunshine.
Crec que era la Gamecube o alguna cosa així.
Bueno, en fi.
Això serà un videojoc, no?, per ubicar-me.
Sí, era un videojoc del Mario Bros,
que anava d'una platja, era...
Bueno, ja em recorda aquestes...
Aquests sorolls que són...
No sé el que és aquest soroll que...
No sé.
Si algú ho sap, arroba pel aquí a baix,
mira ella i arroba club alternatiu.
Per favor, que ens ajudi.
Quin és l'instrument aquest?
Jo crec que és com un xilòfon,
però serà amb un altre tipus de material
més semblant al bambú, eh?
Sí?
No sé, per dir alguna cosa, eh?
Val, doncs, em sembla bé.
I ara escoltem d'Off and Back,
Insane.
Each other for quite a time
When you were coming around
I didn't feel like we tried
Your heart was shy, and so would die
You found my weakness, right?
As time went by, we walked the line
You made us go insane
I feel like you want a taste
That tickles, right?
That tickles over my face
That tickles over my face
That tickles over my face
Let me direct you the way
I know you wanted to stay
Your heart was shy, and so would die
Your heart was shy, and so would die
You found my weakness, right?
As time went by, we walked the line
And you made us go insane
To-to-to-to-to-to-to-to
Sembla que seguim
amb ritmes tropicals, eh, Pau?
Tu que no ets del tròpic
i que no t'acaba d'agradar aquesta zona
de temperatures?
Crec que està bé la música que he portat.
No, totalment. Ja me n'heu guardat unes quantes.
Per cert, crec que l'instrument que volíem dir
és el hang.
El hang. És aquest rodó metàl·lic
amb els grossos bastant cloc?
Sí, crec que és això,
però no estic molt segur. Pot ser, pot ser, pot ser.
Sí, ho sabeu tot i així, oients i oientes
a robar pel·lí, vos, Mireia.
Per favor.
Estem escoltant també de Mura Massa
i Now Firefly.
Mura Massa

Mura Massa
Mura Massa
Mura Massa
Mura Massa
Mura Massa
Just say yes
Just say yes
Just say
I'd rather have everything than nothing at all
Just say yes
I'm sorry I've been under force
Images I pictured in sky
Trickling, I try to close
Negative weight on my back
I feel the static ignore
Trickling, I know I am surrounded in time
I see this is mystical, I'm sure that you know
See this is mystical, I'm sure that you know
Just say
You'll be my firefly
Take everything from nothing at all
Just say yes
You'll be my firefly
Take everything from nothing at all
Just say yes
Just say yes
Just say
I'd rather have everything than nothing at all
Just say yes
Vinga va, Pau, deleita'ns amb alguna cançó per acabar aquest grup alternatiu.
Doncs la següent cançó crec que és una mica diferent en la que hem escoltat avui, és de John Franco, Reba De Vito, Golden Vessel, Key i Le Maestro, un remix de Key i Le Maestro.
Per tant, intervenen molts artistes i escoltem Other Side.
Mireia comença bé, només amb aquest boom d'inici i amb aquesta cançó, Pau, ens acomiadem de tu, d'aquest espai de música alternativa, que jo unes quantes cançons ja me les he guardat a la meva carpeta personal i a part, qui vulgui tornar-te a escoltar quan no estiguis aquí a Ràdio d'Esvern, on et poden trobar?
Doncs els divendres a les 9 del vespre, els diumenges a les 7 i a clubalternatiu.com barra sounds, allà teniu tots els podcast i tot.
Doncs ja ho teniu tot, no teniu excusa per no escoltar-nos i escoltar el Club Alternatiu, Pau, que tinguis bona setmana i fins dimarts vinent.
Igualment, adeu!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
El Constitucional ordena al Suprem que dicti una nova sentència contra els assaltants del Centre Cultural Blanquerna de Madrid al setembre del 2013, condemnats a penes de presó.
Considera que es van vulnerar els seus drets.
El Constitucional no obliga al Suprem a repetir el judici, però sí a dictar una nova sentència contra els autors d'aquell atac, la diada de fa 7 anys, tots ells d'ideologia d'extrema dreta.
L'alt tribunal ha seguit la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que impossibilita augmentar la condemna en segona instància sense escoltar abans el testimoni dels acusats.
Per això, ha considerat improcedent aplicar-los la greujanda discriminació ideològica.
Amb aquesta decisió, l'ingrés a presó dels condemnats per l'assalt a la Blanquerna l'any 2013 continua en suspens.
La CUP no assistirà a la taula de partits que ha convocat el president de la Generalitat, Quim Torra, per aquest divendres.
És una trobada prèvia la que Torra mantindrà amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
Els copaires asseguren que en aquest marc no s'hi podrà parlar de tot, ni del dret a l'autodeterminació de Catalunya, diuen, ni de la fi de la repressió.
I la diputada de la CUP, Natàlia Sánchez, ho atribueix a la presència del PSC.
Una taula on hi participa, per exemple, el PSC, que nega reiteradament el dret a l'autodeterminació del poble català,
és un espai on la CUP poques coses hi té a portar i entenem que alimenta aquesta idea d'un fals diàleg.
La mesa del Parlament amb els vots socialistes ha avalat mantenir Quim Torra com a diputat.
Utilitzarà l'informe dels lletrats a la cambra per recórrer la inhabilitació del president al Tribunal Suprem.
Tots els grups, excepció de Ciutadans i el PP, defensen un text que subscriu que la Junta Electoral Central
no té autoritat per declarar vacant l'escó del president.
Junts per Catalunya, a més a més, ha presentat una moció perquè el ple del Parlament de la setmana vinent
es torni a posicionar al costat del president i inclou tillar de cop d'estat la decisió de la GEC.
El text també farà que els diputats es tornin a posicionar sobre l'autodeterminació
i demana una mediació internacional.
Els visitants estrangers van gastar gairebé un 20% més a Barcelona el 2019,
tot i els disturbis de finals d'octubre per les protestes contra la sentència del procés.
El passeig de Gràcia de Barcelona concentra un terç del turisme de compres a tot Espanya,
segons les dades presentades per Global Blue, el primer operador internacional de tax free,
el sistema amb què els turistes poden recuperar l'IVA de les seves compres.
La companyia informa que durant les setmanes d'enfrontaments a la ciutat els ingressos al sector
van baixar entre 4 i 5 purs percentuals, però l'impacte destacant van ser transitori.
El passeig de Gràcia cap ara un 67% del turisme de compres a Barcelona,
un 34% es gasta en altres zones de la ciutat,
mentre que tan sols un 3% d'aquests ingressos recauen a la resta de Catalunya.
S'acosta a l'hora del judici polític a Donald Trump.
La cambra de representants té previst celebrar demà la votació definitiva
per traslladar els articles de l'impeachment al Senat.
Un cop es faci aquesta votació, el president de la Câmara Alta
haurà de concretar com i quan es farà el judici al president nord-americà.
Podria començar com a màxim la setmana que ve.
Els demòcrates acusen Trump d'abús de poder i obstrucció al Congrés
arran de la polèmica trucada al president d'Ucraïna.
Encara en clau internacional, advertiment de l'Iran a Europa
per la seva nova posició sobre l'acord nuclear.
Iran alerta França al Regne Unit i Alemanya, els països signants europeus,
que hauran d'assumir les conseqüències si fan seguidisme dels Estats Units
que es va retirar del pacte l'any 2018, Núria Pereira.
És la reacció de l'Iran a la decisió que han pres avui.
París, Londres i Berlín han activat un procés anomenat
mecanisme de resolució de disputes per forçar Teheran a respectar l'acord nuclear de 2015.
Josep Borrell és el cap de la diplomàcia europea.
El mecanisme de resolució de disputes requereix esforços intensius de bona fe per part de tothom.
I en tant que coordinador, espero que tots els participats en l'acord abordin el procés amb aquest esperit.
Mentrestant l'Iran continua el malestar al carrer per l'intent del règim d'ocultar
que un missil va abatre un avió ucrainès.
Van morir les 176 persones que anaven a bord, la majoria d'origen iranià.
Doncs avui Teheran ha anunciat les primeres detencions
i el president del país ha dit que els responsables ho pagaran.
6 de la tarda i 5 minuts, ara els esports, Oriol Moner.
Bona tarda, Quique Setién, ja mana a Camp Barça, el nou entrenador presentat avui mateix,
dirigeix aquesta tarda el segon entrenament des que és tècnic del primer equip en substitució d'Ernesto Valverde.
El Barça ha presentat avui Setién, que fitxa fins l'any 22.
El tècnic diu que podria fer canvis al dibuix tàctic de l'equip
i que la seva idea de futbol passa per jugar bé.
El president Bartomeu ha admès que les coses no s'han fet prou bé amb Valverde
però que l'ex-tècnic ja sabia que el club feia temps que parlava amb altres entrenadors.
Diversos jugadors del primer equip han penjat missatges a les xarxes socials
en què elogia amb Valverde en l'aspecte personal i professional.
El Giron ha presentat aquesta tarda el davanter Brandon Thomas,
jugador cedit per l'Ossesuna fins a final de temporada.
A l'Euroliga de Bàsquet, Macavi Barça a les 8 i 5
i a l'Eurocup, Unicaja Joventut a 3 quarts de 9.
En futbol sala Indústria Santa Coloma o Sassona Magna a les 9.
i aquest vespre a les 8 es fa la festa de l'esport català
al Caixa Fòrum de Barcelona.
Els germans Márquez i Iona Carbonell
rebran el premi de millors esportistes de l'any per l'OFEC.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
6 i 6 minuts. Bona tarda.
Sant Just d'Esbert segueix sent al municipi
amb la mitjana del preu de lloguer d'habitatges més elevada de la comarca,
amb una mitjana acumulada al tercer trimestre del 2019
de gairebé 1.079 euros, segons xifres que publica la Generalitat de Catalunya.
Una mitjana que va tocar sostre el segon trimestre del 2019
quan es va situar als 1.080 euros
i que partia dels 1.045 dels tres primers mesos de l'any.
Tot i que Castelldefels i Gabà són els següents municipis a la llista
amb la mitjana dels preus de lloguer d'habitatge més elevat,
immediatament per sota hi trobem municipis veïns
com Sant Joan d'Espí, seguit després de Cervelló,
i Desplugues de Llobregat, que ocupa el sisè lloc,
amb Sant Feliu alhora, en el setè,
i que té una mitjana acumulada en el tercer trimestre del 2019
de 863 euros.
I el Mirador de Sant Jús és l'únic restaurant del municipi
inclòs dins de la guia dels 50 millors establiments
del Baix Llobregat i l'Hospitalet,
en una selecció elaborada per l'AGT,
l'Associació de Gastronomia i Turisme.
En aquest sentit, la proposta ha estudiat
els més de 1.500 negocis del sector,
una selecció prèvia de 75 establiments
que un jurat especialitzat ha visitat un per un
en una feina que s'ha allargat un any.
Tot i així, el Mirador de Sant Jús
no ha entrat al top 10 de restaurants de la comarca
i de l'Hospitalet.
En aquest rànquing ja han entrat al Tarrum
de l'Hospitalet, en desena posició,
al Plaig de Cornellà, en novena,
al Racó, de Sant Climent, en vuitena,
l'Àpat de Molins, en setena,
en sisena, a les Rels, de Vegas,
en cinquena, a l'Ermita, de Bruguès,
a Gabà, quarta, l'Ona Nuit,
del Prat de Llobregat,
i en les tres primeres posicions
hi trobem el Sucapa de l'Hospitalet,
amb la medalla de bronza,
major 36 de Gabà,
plata, i la Marí Morena de Sant Boi,
que acaba situat en la primera posició.
Tot i així, l'establiment Sant Justenc
ha estat inclòs dins la selecció
dels 25 millors establiments de la guia.
I l'Observatori Comarcal del Bas Llobregat
ha presentat les dades de violència masclista
a la comarca del tercer trimestre de 2019.
Durant els mesos de juliol, agost i setembre,
es van registrar 538 denúncies,
28 menys respecte al trimestre anterior,
i 55 menys respecte al mateix trimestre
de l'any anterior.
Tot i que 536 dones han estat víctimes
de violència masclista
i 15 de cada 100 han dispensat
la seva obligació de declarar
en el procés judicial.
El 76% de les denúncies van ser rebudes
per atestar policial amb denúncia de la víctima,
gairebé el 9% per atestar policial
amb intervenció directa de la policia
i el 9% mitjançant informe de lesions.
Fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació
als Sant Just Notícies edició vespre.
A les 7 fins ara mateix.
Fins aquí les notícies d'avui.
Fins aquí les notícies de les 10 híbrides.
Fins aquí les notícies d'avui.
Yo, yo, my mind's fresh
and I'm on the beach,
chillin', smokin' on a marijuana leaf.
In my dreams, then I turn it to reality.
Nature's art, you're livin' in a gallery.
Play your parts, you pay a bigger salary
than corporation, enslave a nation.
My frustration, reason why
I blazed the ancient medicine.
And then I settle in,
tie a weed bro, took it on the plane.
What you think?
For the drink or the iced tea
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de Sant Just
l'Una Tau i Tull
U
Doncs sembla que ens hem quedat
escoltant música de l'estil del Club Alternatiu
Escoltem ara aquesta cançó que es diu
Sugar, The No Switch i Avi, The Nomad
A punt de tocar un quart de set de la tarda
Escoltem aquest tema musical abans d'entrar
a l'espai amb un verd blanco
a l'espai de tecnologies i mobilitat sostenible
C'est green in my pocket, and it's gold on the ceiling
Giving thanks to my sugar, she got me out of my feelings
Should I care?
Should I die?
What if I have?
To the inside?
The guilty I exist
Should I die?
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah
No, no, no, no, no, no, no, no
Hey
No, no, no, no, no, no, no, no, no
Show me the shit
Just remember, hey
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quan el cinema es fa ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Està molt lluny, només veurà, però jo no et vaig veure tu.
No, no que està lluny el dia, capat. Vull dir que estàvem lluny un de l'altre.
Sí, no t'ho veurà, jo t'ho veurà. Jo t'ho veurà, jo t'ho veurà, jo t'ho veurà.
Home, era més fàcil veure't a tu amb la càmera, eh? Per ja corrent darrere el rei, si intenten fer fotografies.
Estàs més orient, saps més orient.
Estàs més orient.
Escolta, quina cançó m'has demanat per obrir avui el programa?
Mira, una versió una mica diferent. No sé, alguna cosa diferent una miqueta.
Com el tour a Rosalia, però d'un altre grup, eh?
Amb un toc més rock, que es pot dir això?
Sí, potser més rockero, no?
I qui ho canta, això, per sàpiguer?
Ni idea.
M'ha aparegut Spotify i em va agradar.
Les Cinebres.
Les Cinebres, exacte.
Cinebres, Cinebres.
Un grup, suposo, que no coneix ningú.
Però això a la Rosalia ho sabrà, que li han fet aquesta cançó?
A Spotify, no ho sé.
A veritat és que no ho sé.
Mira, a veure, a escoltar-la.
Ho hauria de saber.
Té bon ritme, té bon ritme.
M'anereu, quin canvi de cançó, no?
Escoltant així rockera.
A mi m'agrada, eh? L'original, t'he de dir.
L'està xula, està xula.
Té molts directors, per això que diuen que va començar,
que anava a revolucionar el flamenco, aquestes històries,
i al final ha acabat fent reggaeton del més comercial.
Sí? Tu creus que és reggaeton comercial?
No, no, jo no, eh?
Jo crec que és una mica diferent, eh?
Sí, és una mica diferent.
Jo dic que el que diu la gent, eh?
I la tia, a més a més, és una màquina.
Vull dir, en directe es veu que és una bèstia.
Totalment, totalment.
No ho tinc cap oportunitat de veure, però per el que he vist
i per el que he sentit, és una bèstia.
I es veu que porta un ritme, ara mateix,
d'agenda, de concerts, de tot arreu, que és bestial.
És total.
I aguantar en directe.
O sigui, molts urls fallen, i visc que fallen en directe.
Vull dir, que punxen, no?
Perquè una cosa és tenir tota la producció darrere,
i tirar, però després...
Sí, actuar en directe, sense...
Amb fred, sense tota la producció darrere,
és saber-ho fer i lluir.
Realment, saber lluir en l'escenari,
doncs la Rosalia ho fa molt bé.
Totalment. De fet, sense anar més lluny,
Blackhead Peas en directe no els he vist,
però a diverses persones que els havien vist en el seu moment,
t'estic parlant de fa, potser, més de 10 anys,
un pet, eh, perdó.
Clar, és que...
I no sé, al final no saps si és perquè tenen al darrere
un gran mànager que els hi porta tot,
i dius, vale, sí, però el directe, què passa?
Però a Rosalia és tot veu,
i es veu que la tia es mou a l'escenari
de manera...
Es poderío.
Es mou per l'escenari de manera bestial.
De manera brutal.
Però escolta, avui hem tingut un espai de música,
que ha estat al Club Alternatiu,
amb el Pau Martínez,
avui amb tu no parlem de música.
No, home, no, però a Rosalia,
és cruix, és cruix.
Avui de què ens vols parlar?
Primer espai de l'any.
Jo, com deia abans,
propòsits d'aquest any
era tenir-vos a tu i a l'Èric junts.
Encara no ha pogut ser.
Bueno, portem dos espais.
A veure si el tercer...
Portava diverses notícies.
Portaves diverses notícies?
Sí, podem parlar de diferents coses
que han passat aquests mesos.
Què ha passat?
Tecnològicament parlant.
Tecnològicament i espacialment parlant.
Espacial a mà?
Ah, no.
Espacial.
A me, no?
Espacial, depèn...
Totes van a me, no?
No, si vols parlar de l'espai...
És a me.
És a mà?
No, és e neutra.
No, però que s'escriu a mà, Humbert.
Espacial?
Home, clar.
Una neu espacial no és especial.
No, home, no.
Espacial.
Clar.
Ah, val, i penses que des del principi.
No, home, no.
Espacial.
No, no, no.
No, home, no.
No, home, no.
No, home, no.
Tinc la segona.
Espai, espacial.
Clar.
O tu a la neu espacial li dius a me igualment.
És especial, eh?
Tinc alguna cosa especial.
No, no, a principi és la primera lletra.
No, no, no, no ens hem entès, no ens hem entès.
Si hi ha alguna notícia especial, espacial, espacial, espacial, totes les que vulguis, explica'ns alguna, va.
Teníem que el senyor Donald Trump ha creat el que va ser l'Space Force.
Què és això?
Ell ho ha creat, vols dir?
Bueno, ell no sap crear gaires coses, eh?
A part de coses dolentes, perdona.
Ell i el seu govern ha creat un...
Bueno, és que no sé si és dolent o no és...
Que diuen que la guerra del futur es lluitarà d'espai.
Ha creat una divisió d'exèrcit americà que té, jo què sé, té els marines, té la marina,
té l'aire, té tal...
I fins ara el tema d'espai, el tema militar d'espai, depenia de l'aire.
Doncs ara no, ara ha creat una divisió com l'Space Force, que es diu, que és com per lluitar la guerra d'espai.
Però, o sigui, que el dia que s'enfrontin, Déu no vulgui, amb qualsevol país d'aquests que no estan fent gaires amics,
se'n van a dalt i lluiten?
No, però pensa que a dalt, a part de... no és lluitar com Star Wars de Night Parle.
No, però tu pensa que, per exemple, jo què sé, els indis i els xinos han provat ja destruir satèl·lits de enemics,
bé, els seus propis, però que en cas de... tu penses que és a guerra, tu penses que els satèl·lits són crucials,
tant comunicacions com intel·ligència...
Ah, seria aquest tipus de guerra, és a dir, destruir elements...
Bueno, destruir o enviar elements que puguin ajudar a guanyar una guerra,
perquè la guerra, doncs ara, es lluita en molts camps.
Es lluita, jo què sé, en el camp de la guerra.
Informàtic, també, de fet.
En el camp informàtic, també.
De fet, vaig una entrevista d'un científic que ho explicava,
que diu que la guerra actual es lluita en molts canals.
Es lluita a la terra, es lluita a mar, es lluita a aire, es lluita també a l'espai.
Ens estalvien tots aquests diners i aquestes propteries.
Sí, però hi ha gent que també diu que, jo no ho comparteixo,
però que de la guerra freda ens va salvar que teníem tantes armes,
tantes armes, en un com l'altre, com al món actual les grans potències
tenen tantes armes que no s'atreveixen a utilitzar-les,
perquè saben que en el moment que s'utilitzi es queden destruïts.
I que diuen que la tecnologia militar ajuda a prevenir una pau.
Es pot discutir, es pot no discutir.
Totalment es pot discutir.
Però jo que sé, tenir bombes nuclears, que tots els països importants
tinguin bombes nuclears, potser afavoreix que no hi hagi guerres nuclears,
perquè saben que en el moment que un llanci una, ens aniquilem tots
i no tindrà sentit haver llançat bombes nuclears.
És que no té sentit en si construir una bomba, no?
Hauríem de partir d'aquesta base, no?
De la base de que per què hem de lluitar i per què han d'existir guerres?
Per protegir aquí?
Saben que existeix i que potser el teu veí, que no t'enfies,
doncs em fan...
Bueno, no ho sé, no ho defenso, no?
Doncs mira, el veí no el convides al cafè i ja està.
Tu, escolta, li declares la guerra així, mira, no ho proves.
El problema és que quan el veí té bombes nuclears massives,
té capes nuclears guapes, doncs potser t'has a plantejar una mica de les coses.
Fa una mica de por, llavors.
Fa una mica de por.
Llavors me'n faig jo també, però potser això fa que el veí no la dispari,
el veí no abusi de tu, llavors, bueno, no ho sé, coses que diuen de la guerra.
I això, que han creat les Space Force, que sona molt a Star Wars.
Space Force, es diu.
Em sona... com es diu l'avió de...
Ah, l'Esports One.
Això, em sonava?
Sona molt a Star Wars, vull dir, és molt...
Bueno, no és guai, però no és un tema que sigui superpositiu, però...
Que ja queda una pega a una pel·lícula, això, eh? Space Force.
Però és curiós, és curiós, és curiós de dir que els ja et dic que estan destruint satèl·lits.
Clar, són superclaus, tu pots ser un satèl·lit, doncs guanyes una guerra.
Però ja es veu que els xinos han disparat missils a l'espai o capturat altres satèl·lits.
De fet, tenen una nave espacial, els americans, a mà també,
que és com l'antiga Space Shuttle, la que era com un avió,
que atarrava, l'americana, que era per anar a l'astronauta.
Tenen una versió petita, que la munten a sobre un coet, que balla,
i ningú sap, és supersecret, es veu que és topsecret el que porta a dintre,
i no se sap el que fa.
Hi ha molta gent, teories, que diuen que la fan servir per capturar altres satèl·lits.
Clar, potser serviria, en cas d'estres, poder anar a destruir un satèl·lit,
poder capturar-lo, però és una nave que va sola, que no hi ha persones.
Clar, clar, és pilotada des de terra, podríem dir, des del planeta.
Es passa, es veu canviant la nau, no sé com es diu, és de Boeing,
és com una petita Space Shuttle, aquella nau que enviaven a l'espai,
que portava persones i tornava a aterrar, doncs és com més petita,
la posen a sobre un coet normal, d'aquests de l'Ilon Musk,
que tornen, també és molt curiós, perquè...
Ei, Ilon Musk, sempre està present l'Ilon Musk, amb nosaltres?
Sempre, però està molt xulo això, perquè ja et dic, l'envien, sis mesos,
la gent no sap què fa, un any, i torna.
Es veu que el més raonable és que diuen que és que pot ballar i fa experiments
per no haver apagar vehicles comercials secrets, o sigui, experiments secrets, i torna.
No, no, però existeix.
Ja, pot fer tant el que vulgui aquest home, amb tants diners que té...
No, però això ho fan tot, això ho fa tothom, eh.
Ah, sí?
Sí, no, no, tu no.
No, tu no, tu no ets un govern.
Ah, i tu?
Tu no ets una superpotència internacional.
No, de moment estem aquí a Ràdio Esvern, a la plaça Mireia,
sí, però ho vegi, eh, també t'he de dir, no he dit tu grans coses...
Posar-me un més xil, posar-me un més xil.
És xula, és xula. Ah, més xil? No t'agrada?
Home, no sé, s'han posat aquí...
Bueno, sí, no ho sé, però obrir, sí.
T'ha agradat?
Sí.
No ho coneixen, la gent té superpoques revisoritzacions a Spotify,
vull dir, molt, molt bé, molt.
Me'l guardo.
Escolta, Space Force, bueno, això seria el tema de l'altra...
És molt xulo, perquè aquest avió és molt curiós,
perquè, bueno, avió, nau espacial, si poso a l'espai és a la nau espacial,
és tot reutilitzable, des del coet que s'envia a l'espai a la nau que torna.
Ara no, ara les càpsules que tornen, doncs, per molt clar,
han vist amb aquests coets que t'enren sols, doncs, això.
Ah, i també una altra notícia relacionada,
que és que han reclutat, crec que són, o 14 nous astronautes,
per anar, doncs, a Mart i més enllà, també, no sé, molt...
Tu sempre estàs a Mart, eh, Humbert?
Sí, sí, hem de barrar un dia, si aniríem o no, tu em vas dir que no, que no aniries.
Mira, és que a mi això de no sàpiguer, si fos tornar, a mi no m'acaba, eh?
Ja, ja, no convenço.
Tu aniries, sàpiguer que pots no tornar?
Sí, sí.
Sí?
Sí, és una vida nova, no? Anya nova, vida nova.
Sí, depèn el que tinguis aquí, que el vulguis o no deixar.
Uu, que xil, això, no?
Això és un disseny en espàcia, però format xil, eh?
T'agrada, eh?
Va, aquí...
Sí, sí, sí, està bé, està bé, està bé.
Aquí un episodi d'alguna sèrie...
I l'orquestra es diu The Universal Orquestra, no t'ho perdis, no t'ho perdis.
Ostres, està bé, està bé, està bé, està bé.
Està guai.
Què més, vinga, va, explica'm més.
Què més portàvem?
Què més portàvem?
Han tingut lloc a Las Vegas, una de les fires de tecnologia més importants del món,
si ho vas parlar amb l'embre que la semà passada.
Vam estar comentant-ho per sobre, de fet, acabava just al cap d'un o dos dies de comentar-ho,
crec que era del 6 al 10, alguna cosa així, no?
Hem vist coses bastant interessants.
Clar, quan ho estàvem parlant, encara no havia acabat.
Llavors, ara què ha acabat?
Va parlar ell d'un cotxe Sony?
Vam estar comentant-ho, sí, que té com 30 milions de sensors.
Exacte, sí, no, no, era per demostrar, doncs, que funcionaven.
Després, teles que s'enrosquen, o sigui, o teles que s'en...
O sigui, que la tele, la pantalla...
S'enrotlla, vols dir?
S'enrosca, sí, sí, s'enrotlla.
O sigui, ell sobre ella mateixa, llavors s'amaga.
O sigui, perquè la pantalla és com...
O sigui, el que veig a la pantalla, doncs, és com... fina, no?
És una cosa també molt curiosa que es va veure.
Un robot, per demostracions, un robot que pot jugar ping-pong amb ell.
Imagina't el robot, el que ha de saber, intel·ligència artificial,
per calcular la velocitat amb la que em tiraràs.
Es veu que també et miras expressions, el robot aquest,
i estàs molt content.
O sigui, si somrius, sap que t'ha d'anar més fort.
I, o sigui, tinc en compte molts factors, és molt graciós.
Tot una intel·ligència artificial també és un tema com Elon Musk,
com Mark, com viatjar a la Lluna.
Són temes xulos, són temes interessants.
Sí, sí, sí, sí.
No, però jugar al ping-pong amb un robot...
Vam veure també un vibrador.
Un vibrador?
Un Satisfyer.
Sí, era un parent del Satisfyer, que es veu que havia estat prohibit...
A on?
Doncs suposo que a Estats Units.
Prohibit en aquesta convenció.
Ah, no, jo sentia així.
Què va passar?
Què va passar?
No ho sé exactament.
Anàvem veient així una miqueta...
T'ho hauria de buscar, la veritat, però alguna notícia.
Com es deia, per cert, aquest...
Satisfyer?
No.
No, amb el congrés aquest.
Ah, així és.
Sí, sí, que per cert, mira, vaig arribar a veure una nota de premsa
que explicava que el Satisfyer era el regal més demanat d'aquestes per Nadal.
Home, és que a veure...
A veure, vaig a buscar-la, perquè era una notícia molt interessant.
De fet, és una peça de tecnologia.
Jo crec que és de coses que més s'han regalat, segur,
que més s'han regalat a totes les cases de Catalunya.
T'ho creus?
Sí, jo crec que sí.
Bé, aviam, no li regalaràs a l'Avia, no?
Però, bueno, sí, no sé.
Però és que no, l'Avia té el mateix dret, eh, a trobar-se amb aquest regal, totalment.
Mira, és que és una notícia molt...
Una notícia que explicava, doncs, que les coses que més s'havien vengut aquest Nadal, aviam...
Satisf... com es diu això?
Satisfyer?
Emigrir-la?
Clar.
Després de la F ve la...
Fear.
Ah, mira, mira, mira, mira.
Tantó que la veu que està posant l'ombret, no?
Té preu, no?
Té preu.
No, és que estic buscant...
Ah, aquí, aquí...
No, imprimi, no.
És això.
Ah, no, no, no.
No, bueno, és igual.
Mentre us busquem, també podem parlar de més coses que més en aquesta fira.
Què va passar?
Bueno, m'estàs buscant també què va passar amb aquest vibrador?
Estan intentant de buscar, sí, sí, sí.
És que els americans, en certes coses, són bastant quisquillosos, s'ha de dir.
O sigui, que sí que són el país nas libre del món, però després s'escandalitzen quan veuen coses d'aquestes.
És un país d'allò més curiós.
Espera, aviam, aviam...
Ah, aviam, aviam, aviam, estic buscant, ho seguim buscant.
Mira, ja t'he trobat, es diu Océ, diu el juguete sexual prohibido, vuelve al CES 2020 en ple dret i promet deixar enrere el Satisfyer.
Ostres, i com és?
És com un conill.
Bueno, és com el Satisfyer, saps que...
Té una boca que xucla.
És com un succionador, eh?
Ah, però és el mateix principi, sí, exacte.
Sí, sí, sí, sí.
Tadam!
I l'ha prohibit?
Es veu que sí.
No sé què va passar exactament, Morelles i tota la notícia.
Però això és publicitat realment, al final, intenta abrir una cosa, i al final aquesta cosa que va ser més famosa,
a mi l'estem fent repercussió gratis.
Perquè està prohibida.
Sí, el deman prohibit, però el 2020, aquest any, sí que van deixar entrar el Océ, que s'escriu tal qual, O-S-E, amb accent a la E.
No hi ha un regal per Nadal, però...
I va estar exposat aquest any, com deia, el CES.
No em sembla bé que aquestes coses les amaguin.
No està bé, no està bé, no està gens bé.
Jo estic buscant la notícia, que també es veu que havien demanat molta gent a la Nintendo Switch, la consola Nintendo.
Mira, atenció, eh? Vols escoltar un home que ens explica què és això en anglès?
En anglès.
Eh, lo sé.
Esto que no es un juguete sexual, es tecnología sexual, y que fue creada por Lola Di Carlo, que está aquí,
es la creadora de toda esta tecnología, un gadget...
Mira, a mi es una dona creadora, molt bé.
No quería exhibir, no querían que esto estuviera en esta gran feria de la tecnología.
Ostras, veus?
Porque decían, a ver, esto es un juguete sexual, ¿por qué tendría que estar aquí?
Bueno, lo que dice la creadora es que es parte de la salud sexual que podemos tener con este tipo de gadgets.
¿Qué es lo que hace? Estimula el clítoris y el punto G de las mujeres...
Ah, no, que dobla, que fa dos cosas a la vegada.
...tenido, gracias a microrobots que están dentro de este dispositivo.
¿Microrobots?
Hostia, que inyuyo, ¿no?
No sé qui hi ha a dins, però la màquina, quan s'està movent...
Microrobots.
Quan la màquina s'està movent...
Et faria por?
Microrobots, uf.
Bueno, microrobots, suposo, perquè la màquina s'està movent, que sembla que hi hagi algú apretant la màquina.
No sé, fa moltes coses, aquest.
Uau, uau, uau, tecnologia punta.
No, però està bé, perquè cada cop tenim més tecnologia en una cosa que abans era tabú.
Home, i que vagi a un festival com aquest, no sé si es diu festival, festival, congrés, una trobada...
C-E-S, per si hi ha algú que ho vol buscar...
Mira, t'ho he trobat, t'ho he trobat.
Estos y los productos que más se...
Los más buscados es de Navidad.
Mira, más se van dos por españoles en 2019.
Tenim el primer, mira, Los Vibradores como Estimulados, Satisfyer Pro 2,
que aumentó un 497% les seves búsquedas entre setembre i desembre.
Mare de Déu, 400%, aquest sí que han fet el seu Nadal, eh?
Ah, sí, no, no, no, que tant se n'ha forrat.
I al desembre.
Sí, sí, sí.
I s'han col·locat en el pòdium amb un 20,34% de búsquedas,
desbancant a categories com botes de mujer, que es veu que no ens ha comès...
Què passa, que les botes és el més regalado?
Doncs té pinta que això.
Hi ha uns regals més típics tòpics, que deixa'm dir, eh?
Ah, no, però botes a les Dr. Martins i els sneakers.
Ei, 180 euros o 200 i escaig d'euros, eh, les Martins?
Sí, però...
Ah, sí, sí, sí, són així de cares.
No, però es veu que duren molt.
Sí, bueno, clar, ja poden durar anys.
No, no, no, però no hi ha inversió.
Què més, què més?
Mira, Galles Tecnològics, sabeu que també s'ha regalat molt?
La Conga, sèrie 3090.
La Conga?
Tu saps que hi ha la rumba, especial la Conga, que és com la còpia de la rumba.
Ah, sí? A mi, aquest no ho coneixo.
No, realment són els naveguts marketing bo.
Aquest no tenia ment.
Després també la Xiaomi Mi Band 4, tu saps aquesta banda que, no mire, no la porto aquí,
però és una pulsera d'activitat que val superbarata, val com 25 euros,
i et calcula, bueno, són els meus regals que més han regat.
N'hi ha moltes, no? La Fitbit o n'hi ha moltes d'aquestes.
És com la Fitbit, però és molt barata.
Aquesta val 25 euros, 25-30 euros.
Molt recomanable, eh?
O sigui, tothom que vulgui mesurar activitat i no es vulgui gastar 200 euros,
la Xiaomi aquesta està superbé.
O sigui, a més fa servir este rellot, ja et notifica molt, molt, molt...
A més, està baratíssima.
Vols dir, ara aquí ve un plantejament una miqueta, així, una miqueta més romàntic,
però vols dir que no estem una miqueta ple de plens de tonterietes
i a l'hora de fer esport, te sap més estona programant els aparells que t'estan controlant
que no fes l'esport.
Però potser et motiva.
A mi, per exemple, em serveix per motivar-me.
Per anar a córrer em serveix per motivar-me.
Després, doncs, mira, he corregut tant en tant, doncs em vaig a motivar.
I a molt de gent jo crec que també ens motiva a córrer una miqueta més.
L'expulsació, doncs, ai, mira, no sé, és més...
Mira, ara estic assent.
Uf, que bé, no?
I ho celebres, oi?
Sí, sí, no, no.
Realment, realment, realment, no, no serveixes res més, però sí que hi ha gent que li agrada tenir-ho.
Tens un printant de gadgets que al final dius, no sé, al final veus la gent corrent mirant-se la munyeca,
trucant-se el pit, no sé què és.
Però això és esport, no sé, sempre ha servit, sempre a la gent li ha agradat i jo en recomades ho entenc.
Què més tenim?
També tenim...
Tenia la última notícia, Mer.
No, no, no, estem parlant de les coses que més han regalat.
Els airpots també, un èxit també de ventes aquest.
Els airpots, amb locals que són, mare deu-la, gent s'ha de fer molts diners d'aquests Nadals.
Escolta, no us deixeu tants diners, home.
Fem regals handmade.
Ja, ja, realment, menys consumisme i més...
Home, clar, home, ara, aquest és l'espai on hem de reivindicar aquestes coses.
I més amor.
Poblitat sostenible, bicicleta, regals handmade...
Exacte, exacte, exacte.
Però comprar, prou, home, són...
Les doctor Martins, aquestes, també han fet l'agost, aquestes, però ho veus?
Ho veus? Hi ha moltes que han fet l'agost al desembre.
Mira, i per últim, 39%, mira, això és el pòdium total de coses que més han buscat.
Tecnologia, un 38%, és les coses que més les regala, Déu-n'hi-do.
Calzada, un 27,15%.
Déu-n'hi-do, també.
Déu-n'hi-do, també.
Vibradores, 20,34%.
Però és el producte únic que més s'ha buscat, els Saties Fire Pro 2.
I accesorius de mujer, 14,43%.
L'ho veus demanat.
I els patinets, t'anava a preguntar, perquè l'any passat va ser el boom, però que tan jo crec que tot el record.
Sí, però tampoc... Mira, i les Ray-Ban també, segur que estan buscades.
Estan de moda.
Han tornat de moda, jo pensava que no.
I perfumes, també, com dels Adiós.
Sí, vaja, com que en feien 300 anuncis a la tele en 5 minuts.
Mira, quin horror, això sí que era una odissea, eh?
A més, a més, anuncis que no s'entenen.
No, no.
Mira, hi ha un, et diré el nom, la marca, un de Chanel.
Amb què consistia l'anuncia?
És que ni me'n recordo, perquè és que no...
És que no tenen sentit.
No es poden explicar.
Una noia saltant, no sé, amb un font raro, i de cop diu, oh, Chanel!
I dius, jo no em ric, per dir una colònia, saps?
Però és que es veu que...
Està clar que no ens arriben a nosaltres,
però si paguen els diners i gasten els diners en prime time en desembre,
que han de ser caríssims, és que han de fer negoci.
No, no, ja ho han de fer, ja l'han de fer,
però que em sembla una barbaritat de topteries, d'anuncis.
I és una pasta fer un anunci, també t'ho de dir, eh?
No, no, clar, la pasta...
I anunciar-ho ja, ja no t'explico.
No, no, no, molt fort, molt fort.
Però mira...
Estem molt críticons, eh?
La revolució sexual...
Ha arribat a la plaça Mireia.
Ha arribat a la plaça Mireia.
Ja, podríem tancar amb la revolució sexual.
Vinga, va, podríem...
Vinga, va, vaig amb aquesta.
I amb aquesta tanquem.
Umbert, per cert, a veure si ens trobem...
Ens trobem amb l'Èric.
Sí.
Sí?
Sí?
Això passarà?
Jo crec que sí, espero que sí.
Mira, que no sé...
Ah, sí, sí, però d'aquí dos marxo, ja l'explicaré.
Oh, viatge?
Sí, România, România, România.
Oh, molt bé, parlem-ne.
Molt fred.
Molt de fred, totalment.
Va, la revolució...
Tanquem això.
La revolució sexual de la Casa Azul per tancar aquest espai.
Molt guai la música d'avui, eh, Humbert, has de dir?
Sí, sí, m'agrada molt.
A més, molt acord amb els temes que hem tancat.
Totalment, totalment.
Ha anat tot molt rodat.
Tot molt rodat.
Adéu.
Va, dimarts vinent ens veiem i el següent no, que estaràs viatjant, però saber si ens agafes el telèfon, eh?
Segur que sí.
Potser sí, perquè és a Europa Europea.
Es poden anar a fer alguna cosa.
Ja no hi ha roaming ni res d'això.
Ja ho veurem, ja ho veurem.
Vale, va, una abraçada.
Adéu.
Adéu.
La revolució sexual y hacer vías que sabes que no, que a veces no hay que tener la razón.
Bueno, ¿estás listo para ir?
Tú, que decidiste que tu vida no valía, que te inclinaste por sentirte siempre mal,
que anticipabas un futuro catastrófico, hoy pronosticas la revolución sexual.
Tú, que decidiste que tu amor ya no servía, que preferiste maquillar tu identidad,
hoy te preparas para el golpe más fantástico, porque hoy empieza la revolución sexual.
Déjalo ya, déjalo ya, no pretendas despistar, ahora déjalo ya, a quien quieres enganar.
Doncs amb aquesta cançó ens hem quedat la revolución sexual de la Casa Azul amb l'Humbert Blanco.
Avui comentàvem diverses notícies, entre elles aquest Space Force de Donald Trump
i també aquesta notícia d'aquesta joguina sexual que va estar prohibida l'any passat, el 2019,
al CES, aquesta convenció a Las Vegas que ja ha acabat, va ser principis de gener
i que precisament aquest any, el 2020, sí que el van deixar entrar.
Ho tenim, ho tenim i ho teníeu tot al nostre Twitter, ja ho sabeu,
arrobapelaguiobachmireia si ens voleu buscar i trobar.
Ja està el dia de tot el que diem i passa aquí a la plaça.
I seguim avançant amb els espais del programa.
Passem ara a l'espai de Llibre Vell, el Bon Consell.
Oriol, bona tarda.
Hola, bona tarda, Mireia, bona tarda a tots.
Bona tarda, ben tornat al programa.
Escolta, això és molt estrany perquè sona de sintonia l'Oriol.
Sí.
Tu et dius Oriol, eh?
Sí.
Tu et dius com un déjà-bú.
Bueno, està bé, déjà-bú.
Des d'aquí deixa'm donar-li records i apressades a l'Oriol,
que el tenim ja per Grècia.
Està molt bé, eh?
Aquests primers dies s'està adaptant, però sé que està bé.
Per tant, en fase d'aclimatació, a veure si algun dia podem fer una trucada
i saber també com li va per allà i poder fer una connexió a Sant Just Lesbos.
Era Lesbos, oi?
Sí, correcte.
Vinga, va, Oriol, explica'ns què ens portes avui.
En dones la sensació que anem una mica de mafiosos, avui, eh?
Sí, avui anem una mica de mafiosos.
Falta la gabardina, eh?
T'he de dir.
Gabardina i viuris de sol.
Exacte.
M'agrada, m'agrada el tema de les màfies i m'agrada llegir molt sobre aquest tema
i, de fet, primer vaig decidir quins llibres recomanaríem avui
i, a partir de llavors, vaig lligar amb les frases fetes que farem avui.
El tema que les uneix, per dir-ho d'alguna manera, és, l'element comú és els diners.
Money, money, who.
Exacte.
La primera frase que direm el seu origen és tirar la casa per la finestra.
Ai, aquesta m'agrada.
Sí.
Doncs ara, al mes de gener, amb la costa de enero...
Crec que no es pot fer gaire, eh?
Exacte.
Ja ho hem fet, de fet.
Ja l'hem tirada.
Exacte, ara ens hem de recuperar.
Bé, el bé de...
La frase feta ve de quan una persona, el que significa és que quan una persona
comença a tenir grans despeses que no són les que acostuma a tenir, superiors a les que té normalment.
I l'origen el trobem al segle XIX.
En aquell segle, literalment, tiraven per la finestra les pertanences d'una persona o d'una família
en cas que li toqués la loteria.
Per què? Perquè els hi sobrava.
Exacte.
Era com, mira, ara això ja no...
Ah, era per estar content, no?
Estàvem tan contents.
I veig a la taula per la finestra, no?
Exacte.
Ens a sobre i anem a canviar-ho tot.
Sí, sí, sí.
I d'aquí ve aquesta expressió, que també la podem lligar amb una altra, que es diu
Atar los perros con longanizas.
Aquesta potser en català, no sé si té traducció, però potser...
Jo no l'he trobat, eh.
Jo no l'he trobat.
És a dir, s'ho que ets en castellà, no?
Exacte.
Sí, sí, correcte.
Perquè lligar els gossos amb longanizas...
Algú ho deu dir, segurament.
Sí.
No em sona estrany a l'orella, però certament no ho trobem habitualment en català.
Correcte.
I d'on prou bé, pobres gossos.
Exacte.
Bé, igual s'ho mengen.
Si els lliguen amb lloganizas, jo crec que la lloganizas s'acaba.
Segurament, qui ho va fer en el seu moment, que d'això ve, segur que al gos se li va escapar.
Bé, també, del segle XIX.
A principis del segle XIX, en un poble que es diu Candelario, a prop de Salamanca, hi havia un home, un empresari que es deia Constantino Rico, i el que tenia era una empresa d'embotits.
I una de les seves treballadores, un dia que va sortir de la feina, que no sortia gaire contenta o per les condicions de feina o pel que sigui, va agafar un tros de xoriços i se'n va anar i va lligar el seu gos amb un xoriço.
El gos del propietari o el...
El seu.
Ah, el seu.
Correcte.
Pobre gos, quina culpa tenia de que...
Exacte.
Sí, sí, sí.
Però aquest fet va ser que ho va veure un nen petit i se'n va anar per tot el poble dient que a casa el Rico, perquè aquest home es deia Constantino Rico, es lligaven els gossos amb lloganizas.
I d'aquí, d'aquí surt l'expressió d'atar los perros con lloganizas.
És que al final el que ve a dir és una expressió d'opulència i del mal embarcament.
Que et sobra, no?
Sí.
Exacte.
De quan et sobren els diners i de la manera de malgastar o de malbaratar i a lo millor fins i tot a vegades d'ensenyar-ho, no?
Exacte.
Davant del públic.
Igual estava pensant que igual en català seria això de... o dit d'altres formes també això de... es sona o es moca amb bitllets, no?
Exacte.
O s'aixuga el pip amb el cul, sobretot, no passa res, amb bitllets, no?
Seria l'equivalent.
Sí, sí, al final la idea és la mateixa.
O sigui, hauríem de buscar d'on ve, no?, l'expressió així en català.
Exacte.
Sí, sí, sí, però el significat és...
És el mateix, podríem dir.
Igual no ve de... bueno, òbviament no vindrà el mateix, però tindrà la mateixa correlació de significat actual.
Això mateix.
I què més? Si ens deixem diners, igualment, o si tirem la casa per la finestra, quines altres frases podem fer servir?
Fins ara estàvem parlant d'opulència, no? I ara potser del que és garrepa, no?
Anem a l'altre extrem, no?
Exacte, que ens anem a l'altre extrem.
Afluixar la mosca.
La mosca.
Sí, sí, això seria una altra expressió.
Aquesta expressió fa referència a una persona amb el puny tancat que li costa gastar o li costa deixant els diners, no?
I realment ve que una persona amb el puny tancat, per atrapar una mosca, no la vol soltar, no?
No vol obrir el puny.
Si se la compara amb aquest puny tancat, que reté la mosca en el sentit que si l'obra se'n va de seguida.
Doncs retenir el puny tancat amb els diners perquè no treguin les monedes o no treguin els diners per pagar el que hagis de pagar, no?
D'aquí vindria a afluixar la mosca, demanar-li a algú que afluixi la mosca, o sigui, que pagui o que sigui més generós, no?
Sí, menys ranci. Avui seria un ranci, no?
Exacte, exacte.
Un ranci.
Jo dic que repa, ranci.
Exacte, col·loquial, català col·loquial.
Què més relacionades amb els diners? Què hi ha d'altres frases?
Hi ha d'altres frases, correcte, que seria estar amb l'aigua fins al coll, en aquest cas és no tenir, o sigui, tenir més despeses que diners per poder-les pagar, no?
Qui té un negoci, val? Fa servir bastant fer calaix, d'acord? O sigui, intentar vendre el màxim possible per tenir el calaix ple de diners, val?
I el que fem nosaltres cada dia seria guanyar-nos les garrofes.
Aquesta sí que em sona. Segurament vindrà de que en el seu moment les garrofes eren els que et donaven, no?
Exacte.
O anar al camp a llaurar garrofes.
Al camp, exacte, a llaurar i a guanyar-te el pa de cada dia.
El pa de cada dia. I ara m'ha vingut un al cap, com era?
Ai, n'hi havia una altra d'aquestes relacionada amb el, no sé si era amb el blat, o... Ai, n'hi havia una altra, ara saps allò que et passa?
Sí, ja s'ha passat.
Doncs, exacte, ja s'ha passat. Però vinga, va, passem, si vols, a altres temes. Vinga, seguim amb la màfia.
Exacte.
No sé, Mireia, si et sona aquesta cançó o...
Mira, em sona perquè veig el nom. Té de ser així de sincera.
M'agrada molt aquesta cançó. Hem de parlar de màfies, òbviament, com hem parlat abans, però explica'ns, va, quina cançó és?
Aquesta cançó és la cançó de portada de la sèrie que s'està posant de moda, que es diu Peaky Blinders, i tracta de la màfia, en aquest cas, de la màfia a Birmingham, d'acord?
Hem introduït aquesta cançó i n'introduirem una altra perquè els llibres que recomanem aquesta setmana són de la màfia, en aquest cas, de màfia italiana.
Cada un té la seva particularitat.
Hi ha una altra cançó que també ens l'havies portat. Aquesta sí que, sincerament, no en tinc ni idea, ara no et sabria dir.
quina cançó, o quina pel·lícula aboca aquesta cançó?
No sé si algun...
Deixem-la sonar una miqueta.
Algun dels nostres oients, potser, potser et diu, home, clar, home, ja, doncs no, mira, perdona.
Ara ja comença a sonar el que realment és la portada també d'una sèrie que es deia Los Soprano.
Ah, ara sí que em sona, a veure?
Sí.
Que tampoc l'he vista, eh? Ni una ni l'altra. No sé, Peaky Blinders, la recomanes?
O sigui, l'estàs començant a veure?
Sí, sí, jo estic per la segona temporada i a mi m'agrada molt.
Al final mostra el que és la màfia i tots els entresijos, no?, que podríem dir que hi ha per aconseguir els objectius i on la policia també ja està implicada.
Exacte, està involucrada. Ara en venen també pel·lícules d'aquestes americanes.
N'hi ha una que és del Denzel Washington, també, amb tema de cocaïna.
Sí, American Gangster.
American Gangster, aquesta pel·lícola és molt bona.
Després n'hi ha una altra també amb, crec que és Leonardo DiCaprio, el Gran Gatsby, aquesta també és una de les bones.
Bé, n'hi ha bastantes més bones, eh?
Moltes més, i de fet Donaria va fer molts programes de llibres, eh?, en aquest aspecte.
Totalment.
Bé, doncs comencem pel primer.
Vinga, va.
És un que a mi em va agradar molt, me'l va regalar una amiga amb orígens italians, i es diu Coses de la Cosa Nostra.
És un llibre escrit per una periodista, la periodista Marcel Padovani, després de fer-li 44 entrevistes al jutge antimàfia Giovanni Falcone, i el podeu trobar editat per Ediciones Baratria.
Aquest llibre...
amb una part del recorregut que el portava des del Palau de Justícia fins a casa seva, que pràcticament només feia aquest recorregut, aquesta ruta.
Correcte.
I per això et dic que deuria costar que li fes aquestes 44 entrevistes perquè era un home molt ocupat i, a més a més, amb un alt grau de seguretat al seu voltant.
Clar, m'imagino. Vull dir, ara m'estava imaginant la típica escena de pel·lícula que canvien de ruta per evitar que, no?
Sí.
De vegades ho feien tan bé.
Li tocava, li tocava. Sí, sí, sí. En el llibre ho explica que de cert temps canviaven la ruta.
De fet, el llibre el recomano perquè per mi va ser una gran descoberta, perquè és una vivència i una explicació en primera persona de la persecució judicial contra la màfia de Palern des dels anys 80, com hem comentat, fins al 92, quan assassinen en Giovanni Falcone.
Aquesta màfia de Sicília és coneguda com la Cosa Nostra, per això el llibre es diu Coses de la Cosa Nostra.
A més, reflexiona sobre la situació terrible de la màfia dins de la societat i com està totalment enquistat i totalment arrelat el tema de la màfia en tota la societat italiana.
Per mi té un llenguatge molt senzill i directe i ens posa en situació i dona moltes dades, moltes dates i moltes maneres d'actuar de la màfia que realment ens apropen molt a com treballen i com funcionen.
I ens dona noms, ens dona noms reals, alguns dels quals segur que n'hem sentit parlar però que normalment no acostumem a ubicar-los a la història.
I per mi el valor que té és com explica la lluita d'aquest jutge, la lluita sense fi d'aquest jutge per encarcelar i jutjar tota la màfia.
Juntament amb ell va haver en Paolo Borsellino, que també va ser assassinat, que era la parella de jutges que va agafar molt renom perseguint tota aquesta màfia italiana als anys 80.
De fet, ell en el llibre es defineix com un servidor de l'Estat i implica tot el que dèiem de tenir molta seguretat, de fer les mateixes rutes i canviar-les de tant en tant,
veure poc a la família, de fet va sacrificar la seva vida personal per...
Ara va dir, no? Posava per davant aquest deure, diguéssim, deure judicial per davant de la seva vida personal, de vida i familiar.
Correcte. I la família va estar al seu costat, això també és important dins de tot això.
També surt la persona, el personatge del mafiós arrepentit, en aquest cas Tomaso Busqueta, que realment és real, aquest home, tot això que surt aquí, tots els noms són reals,
i és curiós perquè dona aquesta figura del personatge mafiós arrepentit, és molt comú i és molt important tant per la policia com pels jutges al llarg de la història.
Evidentment, pels mafiosos que no s'arrepenteixen són persones non grates, però realment són molt importants en tota la lluita.
I, doncs, el que comentava, surt aquest personatge i surt per mi un dels mafiosos més sanguinaris de tots els temps de Palerm,
que és Salvatore Rina i Bernardo Provenzano.
De fet, Salvatore Rina, inclús mentre li estaven fent tot el projecte judicial,
se n'enreia de tot els jutges i de tota la parafernàlia, i sempre van negar que fes res mal fet.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Cadascú la seva moral, eh?
Exactament.
La seva ètica.
I he introduït també en Bernardo Provenzano, que va ser el que va agafar les regnes quan a Salvatore Rina el van encarcelar,
per un motiu especial, incideixo en vell, perquè és gràcies o per culpa, més ben dit,
d'ajudar-lo quan està fugit de la justícia, que va estar 30 anys fugit de la justícia,
que ens encaminem al segon llibre que recomanem aquesta setmana.
Sí, hi ha una connexió entre un llibre i un altre.
Sí.
Vinga, va, doncs en aquests últims cinc minutets que ens queden, Oriol, explica'ns aquest altre llibre de màfia.
L'enigma siciliano de Atilio Manca.
És escrit pel periodista Joan Caral i editat per Caoba,
i es subtitula Verdad y Justicia en la isla de Cosa Nostra.
També tornem a recaure, per això hi ha aquesta connexió de la Cosa Nostra.
Exactament, i la connexió la veurem ara precisament amb què explica aquest llibre.
El llibre explica que el senyor Atilio Manca era un uròleg que apareix mort a casa seva.
Després de les investigacions, sembla que de l'últim servei que va fer, sense saber-ho,
va anar a operar al senyor Provenzano.
I, evidentment, com una cosa clandestina,
els personatges del voltant del senyor Provenzano el van matar per no deixar rastres.
Al final Provenzano estava fugit de la justícia, però necessita...
Ni una petjada podria quedar vell, no?
Exacte, correcte.
Però al final necessita menjar, necessita atenció mèdica,
doncs es veu que el van fer anar sense saber-ho
i després d'ajudar-lo o d'encaminar-lo a nivell de la seva especialitat,
el van matar.
Per mi el llibre em va agradar molt quan el vaig llegir
perquè és una gran demostració de la impossibilitat que s'imposi la justícia i la veritat
a la illa de Sicília per sobre de la màfia.
Es mostra molt que quan es persegueix la realitat,
això ho fan molt els pares de Atilio Manca,
que en el llibre s'obri i s'explica,
quan es percebeix la realitat
i que s'ha estat mort i que han matat el seu fill per la màfia,
es comencen a tancar les portes de la veritat, de l'amistat,
del respecte inclús dins de la mateixa família
i fins i tot hi ha humiliacions i rebenges
de gent que des de la mateixa família,
sí, li han matat un familiar, però estan dins de la màfia
i la màfia està per sobre de tot.
Inclús podríem dir que hi ha manipulació i mentida
en lloc de veritat i justícia.
Estan com encoberts, no?
Sembla que sota la màfia i, com deies abans,
també hi ha policia ficada dins de la màfia
o policies que estan potser cobrant per part de la màfia
per encobrir-los i no...
Sí, malauradament, no sé si avui en dia encara queden restes
d'aquestes màfies sicilianes o d'altres italianes.
Sí, jo crec que bastant i més del que ens pensem
o del que veiem, per mi sí.
Perquè a més hi ha hagut un auge d'aquestes sèries
entre Narcos en el seu moment també,
La Cosa Nostra també ha fet algunes sèries,
no sé si també es diu La Cosa Nostra,
hi ha un parell de sèries...
Hi havia una sèrie que es deia, com es deia...
O similar, no sé, eren sèries similars,
bueno, vaja, abocaven aquesta època i aquest grup,
aquesta família, perquè de fet eren una família enorme.
més d'una família, que això també implica que hi ha, per dominar,
hi ha clans de famílies que es barallan entre ells per dominar el poder de la màfia
i això també implica molts assassinats i moltes coses que a vegades no entendríem
perquè hi ha la subhistòria per sota.
Exacte. I escolta, Oriol, sé que et queda un altre llibre,
ens queda segons, quasi bé, per acomiadar l'espai, si vols.
Dic el títol, sí.
La muerte de Amalia Sacertote, que és d'Andrea Camilleri.
El vull dir perquè Andrea Camilleri va morir l'any passat,
és un escriptor italià també dedicat a tot això,
i a mi m'agrada molt, i de fet és l'autor de la sèrie de Montalbano.
Aquí coneixem més el Carballo, a Itàlia coneixem més el comissari Montalbano.
Bueno, Montalbano també es pot veure, eh, Movistar Plus,
i aquestes, jo de tant en compte encara el miro.
Doncs l'autor és aquest, Andrea Camilleri.
Escolta, Oriol, si et sembla bé, el proper dia, si vols per començar,
acabes explicant-nos una miqueta aquest últim llibre,
que ha quedat així a mitges, i empalmem amb altres temes,
s'enganxem amb altres temes, que ens portis el proper dimarts.
Un plaer tenir-te aquí.
Moltes gràcies a vosaltres.
Espero que hagis gaudit en el teu primer espai, sense l'altre, Oriol.
Sí, sí, sí, i preparant-lo també, eh,
que al final el fet d'anar rebuscant sobre la llibreria està molt bé.
Això és positiu encara més.
Que tinguis bona setmana i ens veiem el proper dimarts.
Gràcies a tots.
Una abraçada.
Que vagi bé.
Adéu.
Doncs a dos minuts de tocar amb les set en punt de la tarda.
Un moment, com sempre dic, per aquest butllet informatiu a mans de l'Imanol López.
Nosaltres ho deixem aquí.
Us deixem a més aquesta cançó de Rex...
Rex?
Sí, sí, ho dic bé.
Rex Orange Country.
La cançó es diu Sunflower.
Fins aquí aquest programa 581 de la plaça Mireia.
Tornem a ser demà amb vosaltres de 5 a 7 en directe.
Ja sabeu, aquí, a la Casa Blava, a Ràdio d'Esvern.
I ens sap una miqueta greu dir-vos que per aquestes primeres setmanes de gener
ens està sent una miqueta més complicat trobar aquestes entrevistes de la setmana.
Ho estem intentant, fermetment.
A les que sí que us podem anticipar que tenim és el proper dimecres 22 de gener
i també el següent dimecres, precisament, 29 de gener.
Aquestes dues sí que les tenim per demà.
De moment, a no ser que passi algun miracle d'aquests que passen,
doncs us oferirem altra programació.
per aquesta plaça Mireia.
Ens tornem a veure demà a la mateixa hora i al mateix lloc que tingueu.
Molt bon vespre a tots i a totes i abrigueu-vos i no us poseu malaltets.
I don't want to see you cry.
You don't have to feel this emptiness.
She said, I love you till the day that I die.
Maybe she's right.
Cause I don't want to feel like I'm not me.
And to be honest, I don't even know why I let myself get down in the first place.
i'm trying to keep on my bab
trying to keep on my bab ghosts.
Sorry, I was still moving at night.
Waitin' for a minute till the sun seemed through my mind.
Fins demà!