El Little Desk Conversation, una cançó, un tema musical d'Elvis Presley.
Aquesta cançó està remasteritzada juntament amb Janky.
Hem escollit avui aquest tema musical per obrir la plaça Mireia d'avui,
dilluns 22 de febrer, programa 705.
Par endavant.
5 i 13 de la tarda, i quina tarda, eh?
Quin dia, podríem dir, un dia grisós, en fluja,
d'aquests de quedar-se més aviat a casa,
potser bé en alguna sèrie o pel·lícula al sofà,
però esperem que estigueu on estigueu, estigueu sintonitzant Ràdio d'Esvern.
Com que tinc normalment el punt de referència, que és la penya del moro,
que la veiem directament des d'aquí, des d'on sóc sentada a l'estudi de Ràdio d'Esvern,
us puc dir que ara mateix no la veig per culpa d'aquesta boira.
Així que espero que també hagi anat bé aquest cap de setmana,
també amb uns dies, sobretot ahir, una mica rúfol i ple, ple, ple de vent.
Em semblava que d'aquí és això.
I a continuació, ara, si us comento el que us portem per aquest programa,
com us deia, número 705.
Seguim avançant també en programes, afegir també,
i faig un petit recordatori,
que les xarxes socials de Ràdio d'Esvern també segueixen creixent.
Avui hem arribat als 2.000, a més dels 2.000 seguidors,
crec que exactament som 2.000, dos seguidors a Twitter,
i crec que a Instagram anem pels 1.550.
Així que també donar-vos les gràcies per ser al nostre costat,
tant del programa com de l'emissora.
Ara sí, al programa d'avui,
ja sabeu que començarem fent aquest repàs de la previsió meteorològica.
A mans del Carles Rius,
l'etiqueta Meteo Sant Jús,
el hashtag Meteo Sant Jús,
us pot guiar a través del Twitter
per anar seguint la informació que publiquem al respecte.
Seguirem amb l'espai d'història Sant Jús,
una altra etiqueta que podeu buscar al Twitter.
Ho fem amb el Ted Quintana,
a banda també de repassar paraules gràcies al web rodamots.cat
i escollir la frase gràcies a minimalia.net.
I a la segona hora tenim preparada una entrevista
que tenim ja moltes ganes de parlar.
De fet, amb ella estic parlant de l'Anna Sàlvia,
ella és psicòloga especialitzada en educació sexual
i oferirà una xerrada de forma virtual
sota el títol Com acompanyar la sexualitat dels infants.
és una activitat gratuïta.
Com deia, Anna Sàlvia,
ella és psicòloga en educació i salut sexual,
està organitzada per les AFES d'aquest municipi.
Així que parlarem amb ella
no només d'aquesta xerrada que oferirà,
sinó també del llibre que ha publicat fa pocs mesos,
La regla mola si sabés com funciona.
I per acabar, i també amb aquesta cançó,
que crec que va acompanyar un dels grans anuncis del futbol,
tertúlia esportiva.
Avui parlarem, sí o sí, de la derrota del Barça.
Així que comencem amb aquest programa 705 de la plaça Mireia,
ara mateix que passa un minut d'un quart de sis de la tarda.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú fa aquesta, no?
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
Passigolla, passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esbert.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encuentres mal o algo?
¡Socorro!
¡Socorro!
A las contas, Ràdio d'Esbert.
Sintoniza, Ràdio d'Esbert.
A Ràdio d'Esbert.
Bà, Bà, Bà, Bà, Bà.
Tired of being what you want me to be.
Feeling so faithless.
Mira, justament ara són les 17 i 17, aquests números, no?
A vegades hi hagi una mica supersticiós amb aquestes dates i xifres,
que si les 22, 22, del 22, del 2, encara no del 22,
però, en fi, amb aquesta música, una versió de Nam,
Nam és la cançó, la cantant és Ituana,
abrim el micròfon, tenim el Carles Rius a l'estudi.
Carles, bona tarda.
Molt bona tarda, què tal?
I, a continuació, també, demanar-te disculpes,
perquè ens havies demanat una cançó, si vols mencionar-la o dir-la,
però no acompanya avui internet, deu estar rúfol, igual que el dia,
per tant, no hem pogut posar la cançó,
a veure si més endavant o quan acabem l'espai la podem escoltar.
No, era un grupet que pintava molt bé,
un grup que va començar a funcionar a la dècada dels 70,
que molts dels grans de la música el van seguir,
i aquest home, molt jove, el component principal d'aquest grup va morir en un accident de trànsit
i es va quedar tallat allà a la seva carrera,
però hi ha cançons espectaculars que han evolucionat després i que s'han fet moltes versions.
Ara ha sortit un àlbum recopiladori dels seus èxits,
estava entre el rock i...
Bueno, era música molt diferent del que estava habituat a escoltar-se,
i per això, quan una persona trenca una mica els mòdios musicals,
i després hi ha moltes altres artistes, com David Bowie o Elton John,
parlem de gent potent que l'han seguit,
doncs, realment és per fer una miqueta d'homenatge d'aquest grup.
No, es deien T-Rex, és Tiranosaurus Rex, però feien la T i Rex només.
Bueno, també es coneix així, el Tiranosaurus Rex, no?
A les pel·lícules també li diuen T-Rex, el Tiranosaurus,
doncs, no ens deixa ni buscar-la, avui suposo que a internet diu
escolta el que tens i no et queixis massa.
Potser no m'ho mereixo.
Per tant, no, sí, però la guardem per potser el divendres, no?
Igual sí que la podem posar a escoltar més aviat.
Carles, parlem del temps, per això tenim aquí, avui no hi ha cap sorteig,
et prometo que no et tocarà posar cap boleta en cap bombo
per treure cap guanyador o guanyadora, que ja ens agrada prou, eh?
Sí, home, un cop a la setmana estaria bé fer un sorteig
i regala alguna cosa.
Home, sí, a mi si m'ho plantegen així, jo el micròfon el poso, i tant, encantada.
Però parlem, com deia, del temps, un temps molt rúfol,
crec que és la paraula del dia.
Rúfol.
Rúfol.
A mi, val a dir, eh, no em desagraden aquests dies,
depèn del que et toqui fer, però a mi no em desagraden.
Però quants dies més els tindrem, aquests dies, com avui almenys?
No gaire més, no gaire més.
És una situació de llevant, una llevantada típica tradicional,
que a més a més ha anat ajuntada amb vents saharians,
o sigui, aquesta situació de llevant arrenca des del nord d'Àfrica
que ens arriba a nosaltres, i aquests vents agafen tot aquest polsim africà,
venen, es carreguen d'humitat, aquesta humitat es va generant als núvols,
arriba a la costa catalana, i aquestes partícules de pols,
juntament amb l'aigua, perquè són vents humits i provoquen pluja
a la nostra latitud, doncs provoca que caigui aquest fang,
aquesta cosa que embruta, i que portem tot el matí en precipitacions.
Realment, els mapes, no està malament,
no està malament, és que es posen d'acord?
Sí, s'han posat bastant d'acord,
perquè estaven entre els 5 i els 15 litres per metre quadrat de precipitació avui,
hi havia alguns, els que seguim més sovint,
doncs no estaven massa pendents de tanta precipitació,
però finalment, realment, avui, doncs,
la pluja que està cayent, doncs, ha estat molt benvinguda,
encara plou una miqueta a Sant Jús,
i ara han caigut fins ara 8,8 litres per metre quadrat,
per això, com que dèiem, entre 5 i 15,
doncs que arribem als 10, doncs ja podem estar més que contents.
Recordeu que fins avui, al mes de fermer,
només havien recollit 4 litres per metre quadrat,
i amb prou feines havíem recollit d'aquests 4 un seguit.
O sigui, que sempre parlàvem de petits ruixadets,
amb dècimes, ara amb dècimes, ara amb dècimes...
No, en tiren gots d'aigua des del cel, no?
És que ni això, era molt poqueta cosa,
i realment estem tenint un hivern molt estrany.
Recordeu que vam començar amb un hivern molt fred,
als finals del desembre i bona part del gener
han estat dies molt freds, amb temperatures molt baixes,
amb temperatures per sota de la mitjana,
però va ser arribar el 19-20 de gener,
i aquí es va acabar l'hivern,
hem tingut temperatures gairebé sempre per sobre de la mitjana.
Un exemple, a Sant Jús, des del 19 de gener,
no tenim una temperatura inferior als 6 graus de mínima.
O sigui, això és una animalada parlant d'hivern.
Temperatures de 6 graus es poden trobar,
per sota de 6 graus les trobem al desembre, al gener, al febrer,
però que estiguem al mes de febrer
i que des del 19 de gener no hàgim tingut una nit freda, freda, freda,
realment és molt curiós.
Semblava que començava l'hivern amb molta petxoc
i ja ha perdut una pistonada brutal.
I pel que fa a la precipitació, bé, 40 litres al mes de gener,
en portàvem 4 fins avui,
que era bastant patètic.
Recordeu que l'any passat a aquestes alçades
ja havíem patit el Gloria
i estàvem amb gairebé més de 200 litres per metre quadrat.
Ara en portem uns 50 i escaig, molt poquets,
perquè realment avui hem de sumar aquests 4, aquests 8,
que portem ara són més de 12 litres aquest mes de febrer.
Poca pluja,
però bueno, entrem en el que és amb la normalitat,
amb dos mesos 50 litres,
perquè no creiem que d'aquí a final de...
Bé, podríem tenir algunes sorpreses de mitjans de setmana,
que no està massa clar,
però vaja, no crec que superem masses més precipitacions
i arribarem al març amb molt poca pluja.
Aviam què tenim.
Doncs tenim una situació d'allavant,
que continua donant precipitació,
feble, continuada,
aquesta va molt bé.
És una pluja que encara que ens queixem d'aqués poqueta,
doncs va molt bé que vagi cayent així,
perquè el subsol l'absorbeix amb molta més facilitat.
És molt diferent,
quan ens cauen 50 litres per metre quadrat
en una tempesta d'estiu,
que l'aigua va per sobre els carrers,
o sigui, no arriba a absorbir el terra,
ens serveix alguna quantitat, però no tota,
i aquesta s'hi va fent,
doncs aquests 8 o 9 litres que ens cauran avui o 10,
doncs aquest sí que van absorbint el subsol,
o sigui que realment és una pluja molt benvinguda.
A part, també, doncs,
hem tingut una curiositat,
i és que ahir a les 12 de la nit
teníem al voltant d'uns 12-13 graus,
aquesta temperatura ha anat pujant
a mida que anava avançant el dia,
fins al primera del matí,
que estàvem a 14-15 graus,
realment no fa fred,
i ara des de mig matí,
que la pluja s'ha intensificat una miqueta,
la temperatura progressivament ha anat baixant,
ha anat perdent pistonada,
i ara estem en un valor per sota
del que teníem aquest matí a les 7 del matí,
per exemple,
perquè ara en aquests moments de Sant Jus
hi ha tan sols, ja ho diré demà,
12 graus,
o sigui que ha anat baixant,
dels 15 d'aquest matí ha anat baixant fins als 12,
això és aquest ambient més fred,
amb aquesta humitat elevada,
estem en gairebé un 90% d'humitat,
aquesta situació d'allà van,
doncs, continuarà una miqueta amb nosaltres.
90% i 100%, no?,
si plou, entenc,
o la humitat va part.
Si plou, sí,
però no té per què,
o sigui,
a partir del 90% pot estar plovent,
o sigui,
hauria d'estar plovent molt,
o sigui,
una gran quantitat d'aigua per arribar al 100%,
o tenir una humitat molt elevada,
amb vents marítims,
però bueno,
ara és l'estació meteorològica que tenim,
que tenim a l'escola Montseny,
i en aquella zona,
doncs,
ens marca 88,
o sigui,
a la parella de la humitat,
doncs,
no està prou fi,
però vaja,
jo crec que sí,
o sigui,
avui hem arribat als 89,
ara estem a 88,
més o menys,
és una cosa...
És allò que surts i el cabell fa...
Sí,
és bufant.
S'infla,
és espectacular,
semblem...
Sí,
sí,
no sé què semblem,
el crasti,
el pallasso,
tots,
parlo per mi.
Doncs,
els mapes,
com és habitual amb ells,
quan ens tenen ganes d'explicar coses,
doncs,
posen massa d'acord amb els propers dies,
nosaltres farem la nostra previsió,
més o menys així...
Mira,
què està passant?
has posat,
la cançó.
Doncs no,
no...
Ah, sí?
És,
és...
Ah,
doncs no l'he posat d'allò.
Doncs mira,
igual t'has sentit.
Torna a passar,
ens va passar un dia,
te'n recordes que vas sonar una cançó
que no havies demanat,
en aquest cas sí que l'havies de...
Sí,
és cert,
aquesta és la de Gary Onn,
favoríssima.
Els ordinadors no escolten,
eh?
Fan com els mòbils,
no?
Que dius alguna marca
i de cop i volta
surt la publicitat
en alguna aplicació,
dius,
però si jo només he parlat
d'aquest producte un moment,
però el mòbil m'està espiant,
però això ho està passant.
Doncs que sàpigues que es fot i faig
t'escolta, eh?
Perquè acaba de posar la cançó
fa por,
fa por,
fa por.
A més jo que xerro molt
durant el dia,
almenys aquestes dues hores.
Carles,
què més que...
Doncs,
que els mapes
el que acaben dient una miqueta
és que aquest vent de llevant
que tenim claríssim
i dels soters
que ens està bufant
i que ens està donant precipitació
al llarg de les properes hores
girarà una miqueta a Gregal,
o sigui que la tendència serà
que la pluja vagi a menys.
Encara podria quedar alguna roina
durant la matinada,
però demà al matí creiem
que encara quedaran alguns núvols
i s'obrirà una miqueta el cel
al mig matí i mig dia.
O sigui que demà
ja la cosa canvia una mica.
Aquestes temperatures
una miqueta més baixes
doncs demà pujaran una mica més
i al mig dia podrien arribar
als 14, 15 graus.
Tampoc no ho diuen
totes les previsions
però vaja,
creiem que sí,
que les temperatures
s'enfilaran
perquè no hi ha previsió
de cap fred així destacat.
I ens arriben
un parell de dies ben bons.
Demà, dimarts,
potser encara amb restes de núvols
però hi ha més solet
i de cara al dimecre
serà un dia més assolellat
o com a mínim
ho indiquen així els mapes.
A més, a més,
dimecres,
com que el sol serà present
i els vents seran del sud
que no farà massa fred
doncs les temperatures
es poden enfilar
fins als 15 o 16 graus.
O sigui que tornarem a parlar
de molta abonança
tot i estar a finals de febrer
tot i estar a l'última setmana de febrer
que encara ens queda
més o menys
un mes de març
no tot sencer
però mira,
avui més o menys
ens queda un mes d'hivern
doncs
encara ens queden dies
per poder gaudir
per repetir de l'hivern
però realment
no es veu per enlloc
que hi hagi un canvi de temps
ni alguna fredurada així important
sinó que seguirem
amb molta
podríem dir que monotonia meteorològica
perquè no sembla
que hagin de passar
que hagin de passar massa coses.
Així doncs
un temps força estable
a partir de demà
demà el que dèiem
encara amb alguns núvolets
dimecres potser més sol
però sempre jugaríem
amb una mica de variabilitat
en el temps
i dijous, divendres
doncs seguiríem parlant
de sol i núvols
o sigui que no ha de passar
massa coses
tota la setmana es mourà
amb uns valors màxims
al voltant dels 15-16 graus
de tot estirar
amb unes mínimes
per sota dels 10 graus
que tampoc és fred
o sigui que no hem de
no hem de patir massa
per la meteorologia
un cop hagi passat
aquesta situació
de llevant
perquè el que ens quedarà
serà un temps així
variable
amb el sol
amb temperatures
més o menys
el que teníem la setmana passada
abans
que ens passés
aquest episodi
per sobre
recordar també
que a la previsió
del divendres
no vam estar massa encertats
amb el vent de diumenge
o sigui
el vent normalment
s'associa
va arribar abans
per això
es va anticipar
molt
perquè diumenge esperàvem
que encara hi hagués solet
i que aquest vent
anés a company
o sigui
en el moment que et comença
a bufar aquest vent
o mir de mar cap a terra
el que fa és generar
molts núvols
com va passar ahir
els núvols viatgen pel cel
amb molta velocitat
i comença la precipitació
doncs ens va arribar
una mica abans
vam veure els núvols
però no va ser
fins ben bé la nit
que ens va arribar
la pluja
això sí
el vent
durant gairebé
tot el dia d'ahir
Déu-n'hi-do eh
no sé si s'ha registrat
algun cop de vent
no tinc registres
d'ahir
el que sí
he consultat per internet
altres punts
al Baix Llobregat
i per exemple
l'aeroport de Barcelona
es va arribar a un cop màxim
de 70 km per hora
que no està gens malament
jo ara si vols
t'ho miro en un segon
el cop màxim de vent
és de 64
sí
ahir a dos quarts
de dues del migdia
vam tenir un cop màxim
a Sant Jús
de 64,4 km per hora
això va ser ahir
al migdia
o sigui sí
el vent
va ser molt destacat
i hi havia moments
que deia s'emportar alguna cosa
perquè realment
durava amb molta intensitat
sí
jo a casa tinc un xipre
que és del veï
però des de la finestra
anava traient el cap
entrava i sortia
anava saludant
sí
se parla de manera saludant
i era bàsicament pel vent
també
els arbres que es veien
doncs era una festa
per ells
sí sí
va ser molt potent
realment
Carles sí que hem trobat la cançó
espero que sí que s'escolti
crec que és aquesta
la que demanaves
per començar
estem una mica roqueros
era aquesta oi?
sí sí
era aquesta
el que passa que s'han fet
moltes versions
fins i tot
no sé si recordeu
una versió
si no recordo malament
de la pel·lícula
Molens Rouge
que es deia
Children of Revolution
surt en un moment
de la cançó
molt més tranquil·la
molt més pausada
se n'han fet
moltíssimes de versions
però ja et dic
que Tyrex
era un grup de rock
el que passa que
va fer moltes cançons
que estaven vinculades
a altres estils
ara per ara
i bueno
el que avui en dia
els vincularia
amb altres estils
però realment
escolta-la ja veuràs
segur que et sona
vinga
doncs ara l'escoltem
gràcies per la recomanació
molt bé
ens veiem el dia
ens tornem a veure
i a parlar del temps
com deia
el divendres
a la mateixa hora
i al mateix lloc
Carles
moltes gràcies
que vagi bé
bon dia
mń моmachine
Tui
documents
m'han fet
m'han fet
m'han fet
ets
quals
es
ESTHÏ
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Henri!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per què la van treure?
Sincerament, no sé el motiu pel qual la van treure.
Això hauríem de saber.
No ho sé, perquè funcionava.
Sí, perquè la gent ens veia a casa.
Sí, a la gent que li feia gràcia, inclús,
veure, mira, t'he vist avui, s'està enviant les ungles,
i jo, bueno, sí, clar, a veure,
hi ha moments que pots parar de parlar.
No ho sé, Pep, no sé què passarà.
Bé, bé, bé, ja ho veurem.
Bones i plujoses tardes.
Quin dia, eh?, quin dia així més rufol.
Molt rufol.
Sí, quan he agafat el cotxe ara i netejat el vidi de davant,
amb les escombretes,
ha sortit una mà de terra.
Sí?
Semblava, eh?
Perquè ha vingut pols del Sàhara, també.
No parem, eh?
No.
Ja no em deu quedar, eh, allà, de pols.
Aquí ho tenim tot.
Perquè, a més a més, aquest núvol corre per mitja Europa.
Sí, sí, sí.
I se'n va cap a Itàlia, als Alps,
deixa, te'n recordes, aquella neu marronosa?
Sí, sí, semblava un desert, allò, eh?
Sí, però vull dir que quina quantitat de pols arriba a arrossegar.
Imagina't la força que té el vent per aixecar i portar-ho tants quilòmetres.
I portar-ho tants i tants,
perquè pel camí podria caure, però no caura.
Quan arriba aquí...
Quan toca terra...
No cau.
Llavors cau tot.
Doncs bé, què farem?
És així, avui tornem a triar...
Perquè el cotxe és blanc?
Perquè si és blanc encara es veu millor.
No, no, no, és gairebé color de...
Color terra?
Color terra.
Ah, doncs mira, això que tens.
Sí, color terra.
Era el vidre de davant que el netejar ha sortit quantitat de terra.
Clar, això sí.
Sí, jo, la meva motocicleta també està igual de bruta.
Sí, senyor.
Doncs pensa que avui...
No l'he tocat, avui, per això.
Ah, perquè anar-hi avui, s'ho diria que s'ha d'anar...
Jo sóc d'aquelles que té por quan plou d'agafar la moto, saps?
Ben fet, què fas?
Bueno, por.
Més val per venir, eh?
No, no, sí, respecte.
No perquè m'hagi passat res, però li tinc un cert respecte.
No, però més val això, però venir que a curar.
Tot, doncs, eh?
Però fer-se anar caminant, o el transport públic, o...
Sí, sí.
Si algú em pot venir a buscar, doncs que vinguis a buscar també.
També, clar.
I faig la crida, eh?
Si algú és solidari.
Sí, sí, que vol venir.
Que voli, si algú algun dia.
Sí.
Jo encantada.
Doncs, escolta, re, tenim cosetes per fer, et sembla.
Tenim moltes cosetes.
Sí, jo tinc una paraula, ja que tu també tens paraules per mi.
Ai, ara l'hauré de...
Avui, aviam...
Ara l'he de saber jo?
L'hauré de verigua jo?
Sí, jo te la pregunto a tu.
Vaja.
Esmucar.
Esmucar?
Esmucar.
A veure, el primer que em ve al cap és de fumar, d'esmouc.
No sé si té res a veure.
No, no té res a veure.
Esmucar.
Esmucar.
Em ve al cap també el fet de mucar-te.
Però tampoc.
Tampoc és per aquí?
No.
Esmucar té algú...
És molt curiós, és molt curiós, eh?
Algú del camp, de lleurar?
No, tampoc.
A veure, una pista, va, com de les que dono jo.
Doncs, del mar.
Del mar.
Del mar.
Esmucar.
Mira que hi ha una vegada bastant, eh?
Per no saber-la.
Esmucar.
Sabeu alguna maniobra?
No.
No, no, tampoc.
Em va arrencar.
Parlem d'una cosa del mar.
El peix.
És un peix?
No.
No.
No me n'he de pescar-lo.
De fer-lo.
De cuinar-lo.
No sé.
Res de tot això.
Mare de Déu.
No, parlem...
És una cosa que es pot fer en el peix.
Ah.
El peix.
Serà una manera de, no sé, tallar-lo, pes...
No, tallar-lo, pescar-lo, obrir-lo...
Ah!
Treure les entranyes, no?
Sí, és això?
Sí, és això.
És això?
És això.
Esmucar, és obrir, treure les entranyes d'un peix?
Sí, sí.
La peixetera, en aquest cas, bueno, també hi ha peixeters, eh?
Sí, home sí.
Sí, sí.
Però vull dir...
No és un gremi que es coneixen més les dones, mira.
Sí, sí.
L'altre dia vaig anar a la peixateria i a la peixetera li vaig dir, em pots esmucar aquests peixos?
Ui, i què et va dir?
Que sí, que sí, esclar.
Ah, sí?
Ho va entendre més millor que jo, eh?
Sí, va estar una bona estona, eh?
Sí?
Clar, clar, que eren gairebé 10 peixeteres, eh, en la parada.
Déu-n'hi-do.
Una cosa que no...
I esmucar la ventena, la primera?
Sí, la primera.
No li vaig explicar res.
Clar, és un vocabulari seu.
Em pots esmucar, jo sou vosaltres, esclar.
Em pots esmucar aquest xinguet?
Un xinguet?
Un xinguet.
Sí, era...
Sí, sí, era...
Ara no sé quin peix és, tampoc, eh?
Bueno, no, xinguet...
Avui vaig a peix, peix.
Sí, vaig a peix.
Vaig a peix.
Mai tan ben dit.
Potser no era xinguet, que ara jo deia xinguet,
perquè el xinguet és molt petitet, eh?
Se poden fer truites de xinguet, que són molt agraïdes, no sé què.
És una anxova?
És petit, petit, però el que tu dius, sí, és una anxova.
El que jo vaig comprar era, diguéssim, una anxova.
I llavors li vaig dir, em pots esmucar?
I ja pots esmucar un peix tan petitó?
No, no, no era petit.
Ah, val, val, val.
Una anxova té una mesura guai, eh?
Guai, inconsciable.
Guai, guai, sí, sí.
Mira que no m'agraden les anxoves, Pep, eh?
Què dius ara?
És una llàstima, sí?
Sí, és una llàstima.
Sí, és una llàstima.
Aquelles coses, com aquell que no li agrada és el pernil.
Veus, això sí que m'agrada.
Amb el porc.
No, no, però ara jo parlo del mar.
Una anxova salada és excel·lent, amb un bon oli d'oliva.
M'ho perdo, Pep.
I una miqueta, un pulsim de pebre,
amb una llesca de pa amb tomàcres, una entrapada.
Oh!
Sí, s'ha de la boca a l'hora, eh?
Mira, m'estic bebejant.
I els pinxos aquests, no?
Que vas ja a l'oliva.
Tot això em fa certa enveja veure que a la gent li agrada, saps?
I a tu no.
No, jo calçots, tot això, el que vulguis, però aquest tipus de...
Doncs bé, de moment ja hem dit una paraula.
Esmocar, eh?
No, esmocar.
Em pots esmocar aquest xenguet?
Em pots esmocar aquest...
I només es fa servir per aquesta...
No, no, pel peix, pel peix en general.
Però bé dir només pel peix.
Aquesta mida de...
Li trenquen el cap, com aquell que diu,
i es tiren i surt la tripa.
Sal i tot.
Sí, sí, sí.
Sí, això és esmocar.
Ja ho diré, eh?
A veure si m'entenen.
A veure, vagi al mercat a comprar peix.
Sí, vés a la peixateria i diguis...
Em pots esmocar aquest, però no diguis un musclo.
Home, clar, o sigui, a veure, esmocar un musclo, llavors se'l mengen, no?
No, el que pots fer és treure-li les barbes.
Sí.
El musclo, sí.
Sí, tota aquesta palleta, bueno, aquests pèls que li sobren, no?
Sí, la barba, aquesta.
Les diuen barbes, també.
Barbes, barbes, són barbes, sí.
Té molt mariners, avui.
Ui.
Que és perquè plou i hi ha aigua.
Oh, esclar, és això.
Que gairebé venim amb barca, no?
Sí.
Quan he baixat l'escala des de Quiral, que he aparcat a dalt, a Can Ginestar,
doncs déu-n'hi-do el que he trepitjat a l'aigua.
I fan, no?
Entre la sorra...
Sí, també en trobo, sí.
Després ja han fet ara aquest enrejolat, que això ajuda més a passar un brotar de tant.
Un tram, sí.
Però, esclar, acumules l'aigua en un punt o altre, i les escales, els graons, que cal vigilar, etcètera.
Bé, molt bé.
I t'he creuat, jo.
Pep, ara ens veiem a la ràdio.
Sí, ara.
Arribaràs primer que jo.
Arribaràs abans que jo.
Sí, senyor.
Doncs vinga, et veig amb el llibre, vols començar per la història?
Sí, sí.
Farem un carrer molt curt, molt petit.
A veure.
I guardarem la setmana entrant el carrer Bonavista, que té una altra entitat, eh?
Però, esclar, quina anem avui?
El carrer de les Bobadilles.
Ui, a veure quin és aquest.
Sí.
On l'ubiquem?
I a veure, ara explicarem una qüestió, una falsa gramatical, aquesta de les Bobadilles,
però ara ho explicarem.
Bobadilles, es diu amor, Bobadilles.
Bobadilles.
Bobadilles.
Sí, així, amb A, S, inclús, final, eh?
En castellà, no entenc?
Sí, està escrita en castellà.
I diu això, el seu nom ha desaparegut.
Ja ho comencem perquè...
Comencem bé, no?
Sí, actualment no es diu així.
El seu nom ha desaparegut.
Actualment és la continuació del carrer de Salvador Espriu.
El seu nom castellanitzat és perquè, en el terreny que ocupava el carrer, hi havia existit
una indústria dedicada a la fabricació dels blocs o revoltons de ciment que popularment
i en l'èxit de la construcció s'anomenaven Bobadilles.
Una bòbada, no?
Sí.
Seria com un arc.
És això, no?
Sí, una cosa així.
Però ara imagina't una casa amb les vigues.
Imagina't que estàs al menjador i tens unes vigues a sobre.
Hi ha com una arcada entre una viga i l'altra, no?
Fa una mica...
Això és el revoltor.
Revoltor.
És com la volta catalana, no?
També es diu?
La volta catalana.
És la volta catalana.
És la volta catalana.
És un revoltor.
I llavors es van crear unes peces de ceràmica, aquestes prensades, que se diuen les Bobadilles,
en castellà, la Bobadilla, que fa la bòbada, o sigui que fa el revoltor aquest a la volta catalana.
Sí, de cor a l'arc, entenc.
Sí, el tapa per sota, queda pla, en lloc que es vegi la volta, queda pla per sota i pla per dalt,
perquè així ja permet la construcció del pis superior.
Clar.
Saps?
O sigui, si s'ha d'enrejorar el pis superior, o el que sigui, és igual.
I això, aquesta peça ceràmica, que és, doncs, premsada, se'n diu Bobadilla, en castellà.
O sigui, és un revoltor, de fet, un revoltor.
I llavors, el carrer, com que era allà on es feien aquestes peces, va agafar el nom de...
I això, on era, de Sant Just?
A la de baix, a la zona industrial, cap a la baix, de tot.
Tocant a la...
Tocant a la carretera, a l'ascensor...
I la Walden, per allà baix?
Tocant cap al Walden, aquell sector allà baix, sí.
Que era un sector industrial, en fa...
Sí, sí, sí, sí, exacte.
Fa la massa, de fet.
Sí, i llavors, doncs, allà hem vist que en la zona industrial, i ens en sortiran d'altres, perquè, com que ho estem fent per ordre alfabètic,
doncs ja ens en sortirà algun carrer per ordre alfabètic que correspongui a la zona industrial, o al mig del poble.
Clar, clar, clar. El que ho ha de fer per ordre alfabètic és que anem per tot el poble.
No fem una zona concreta, no fem una zona concreta, sinó que anem de dalt, allà on sigui.
Llavors ja no es diu així, eh? El carrer com a tal no existeix.
No, ja no existeix.
Ja no hi ha el carrer de les Bobadilles.
Ja no hi ha el carrer de les Bobadilles.
De les Bobadilles, crec que...
Ah, sí.
Molt bé, fem-me una altra cosa, si et sembla...
Tenim el Carles fora, ho dic perquè n'acau d'haver que sortia un moment,
ho dic perquè si vols fem paraules i quan entri tenim el seu vot.
Sí, això, sí, perquè amb les paraules no tenim el vot del Carles.
Tanquem un moment el...
Sí, tant, cap problema.
Vinga, doncs, Pep, quan vulguis pots anar a buscar aigua, ja ho saps.
Sí, gràcies.
Digue'm una...
Miren, tinc una amb un nom masculí.
He agafat les últimes que ha publicat rodamots.cat,
per tal, les últimes de... els últims cinc dies, eh?
Sí, sí.
No sé quin és el denominador comú, però ho averiguarem també.
La primera és un nom en masculí, diu Carabiner.
No Carabiner, eh? Carabiner.
Amb V alta.
C-A-R-R-A-B-I-N-R.
Però potser nosaltres diem Carabiner o Carabiner.
Però Carabiner és diferent, perquè Carabiner és un policia, no?
Sí.
O és un peix, també, crec, no?
No, també ho parlen.
Crec que sí.
Sí, sí, una mena de gambes, no?
Exacte, exacte.
Carabiners.
Sí, sí, sí, tens raó.
Avui veus això del peix amb la pluja?
Avui.
Ens van plovent peixos.
Idees i peixos.
Jo diria que totes maneres que és un element d'ordre per les fronteres, pel contraband, per mirar, doncs, els passos aquests.
Aquí un soldat, no?
Sí, que sobretot perquè devien anar amb Carabina, o sigui que, vull dir, un Carabiner, o un Carabiner, que encara no sé exactament com ho hem de dir, però vull dir que és una persona que es cuida de vigilar, doncs, un pas concret, etcètera, etcètera.
Els Carabiners normalment estan a la frontera, a moltes fronteres amb Carabiners. Vull dir, això és el que jo diria, d'aquesta paraula.
Doncs això mateix és. Diu, antic soldat armat d'una Carabina, diu, un soldat destinat antigament, en concret, a l'estat espanyol, a la vigilància de les costes i a la persecució del contraband.
Diu, modernament, també és un membre d'un cos de les forces de seguretat de certs països, com per exemple a Itàlia, els Carabinieri.
Sí, Carabinieri.
Exacte, tot i que originalment la paraula prové al francès.
Sí, que aquí diríem Guàrdia Civil i l'Itàlia és el Carabinieri.
Exacte, que lleveu amb vestits de negre.
Sí, semblant, sí.
Sí, senyor.
Vinga, n'hi ha una altra. Sí que tenen una...
Una relació?
Sí, sí, sí, estic veient que sí, perquè, per exemple, ara ens hi ha una frase feta, una dita, que diu, fer el soldat.
Bueno, fer el soldat és anar a la mili, això ho havíem dit nosaltres.
Mira, aquell ja ha fet el soldat.
Vaig a fer el soldat.
Ho faràs el soldat, ho faré el soldat, que vol dir anar al servei militar.
Militar.
Doncs sí, senyor.
Doncs, literalment, acabes de dir el que diuen de mots, fer el servei militar.
No, el servei militar.
És això, i diu que prové de l'italià soldato, que és el participi de soldare, que vol dir tenir algú a sou.
És a dir, que antigament, no?
Un soldat era l'ú a sou del senyor feudal o del qui fos, que pagava, que tenia els quartos, i llogava els soldats i els hi pagava.
I els soldats utilitzaven un estri, per dir una forma, que era un arcabús.
Ah, sí?
Sí.
Ja.
Que era un arcabús.
Aquesta és la següent paraula.
Em sembla que l'arcabús, més o menys.
Amb ve alta.
Per anar a fer memòria, dicem, saps el que els bandolers de Sierra Morena i tot això fan servir, que tenen aquella boca més ample, aquelles escopetes curtes.
Jo diria que podria ser això un arcabús. O sigui, una mena de trabuc.
Això és un arcabús, senyor. Diu, antiga arma de foc portàtil construïda per un canó de ferro, d'animalisa, muntat sobre una armadura de fusta perllongada per la colata.
I té aquesta forma com de trompeta, diguéssim.
De trompeta, sí, sí, sí.
I prové del francès arcabús.
Ara, què em dius, ara?
Mira, et dic això, arcabús.
N'hi ha un altre, també, amb aquesta relació, crec que és terra de ningú.
Ja.
També en temps de guerra, eh, parlem.
Sí, esclar. Aquells espais que no pertanyen, vull dir, que no estan ocupats ni per un bandol ni per l'altre, és terra de ningú.
Doncs és aquest espai difícil, també. Difícil, en quin sentit?
És clar, si hi ha una part dels combatents que estan a un costat i estan a un altre, entremig és terra de ningú, perquè no està ocupat ni per un ni per l'altre.
Exacte.
No hauria de ser en el moment del xoc, el sortir de la trinxera, que xoca en el cos a cos que desapareix la terra de ningú.
Clar. Doncs sí, senyor, és un territori no ocupat ni tampoc dominat, però també té un sentit figurat, explica Rodamots.cat, i és que també s'utilitza en sentit figurat en el sentit de dir, per exemple, eh, l'exemple que diu,
després de perdre la feina i la parella va estar una temporada en terra de ningú mentre mirava de refer la vida, no? És com dir, no ha estat a cap lloc i ha anat voltant.
Buscant, sí.
Sí, que no estàs en un lloc fixe, però sí que hi ets, en el fons.
Ja, ja. Molt bé.
I què més? Crec que en tinc una altra, que crec que també va relacionada amb el tema militar i, a més, que es diu Lleva, amb V baixa.
Sí, també això.
O la Lleva.
Encara que jo no hagi fet la mili.
Paraules que sonaven, no?
Que sonaven en el moment que havíem d'anar a fer la mili.
era, diguéssim, la quantitat de soldats que tocava en aquell moment, entrar a fer el soldat, que érem abans, no?
Sí.
La Lleva, això, els que tocava en aquell moment, complia amb el servei militar.
Sí, és com la generació, no?
Sí, és com la generació de soldats.
Que tenen la mateixa edat, no? S'entén?
Sí, està clar. Normalment, en els 21 anys que s'entrava, els voluntaris, als 18, ja podien fer la mili a Marina,
i als 20, 21 anys, és quan et quintaven i entraves allà on et toqués del cos de terra.
Sí.
Doncs sí, senyor.
La Lleva de Talany, la Lleva del Viberó, que anem a dir-ho algunes vegades, eh?
Doncs sí, és el que ha explicat Rodamorts també, diu, conjunt de persones reclutades un mateix any per fer el servei militar,
per extensió també és el conjunt de persones que han nascut, com deies, en el mateix any.
Per exemple, sí.
És això.
Això mateix és.
I fins aquí, aquestes paraules de...
Bueno, aquestes són les que eren relacionades, aquestes últimes cinc que havia publicat Rodamorts.cat,
perquè després tornàvem cap als cigrons i les faves, te'n recordes?
Com està parlant de les faves...
Sí, el cigró.
Treure faves d'olla...
Sí, treure faves d'olla i tot allò, sí.
Faves comptades, també.
Sí, sí.
En van fer unes quantes.
Si vols, passem igualment a la frase, i si puc, li faig alguna senyana al Carles, que està per fora, a veure si ens veu.
Ah, si ens veu, sí.
I ens pot escoltar amb la frase, si no, ens ho fem tu i jo, però...
Bueno...
Com ho veus?
No, encara tens una altra paraula? Farem una altra paraula?
Vols que faci... Vinga, va, em puc agafar una altra, però agafo una així...
A l'atzart, a l'atzart.
Però aleatori, eh?
Sí, sí.
Per exemple, amb la lletra L.
L.
Perquè, mira, diu...
L'hipograma.
Ui, ara buscà una difícilesa, no em vasculir.
L'hipograma.
L'grama és dibuix, d'alguna manera, o sigui...
O lletra, també.
O lletra, sí, esclar.
Vull dir que és una grafia, eh?
Grama, gra...
Doncs grafia.
I l'hipo pot ser pedra.
Litos.
Més aviat lito que l'hipo.
Però, vaja, vol dir alguna cosa marcada, una frase, una paraula que està gravada en algun lloc o altre.
L'hipo, l'hipo no vol dir gravat alguna cosa sobre pedra o sobre... no?
És que, Déu-n'hi-do, la definició és bastant complicada, eh?
L'estic llegint i no sé com explicar-la.
La llegiré directament.
Diu...
És un text, com més llarg millor, en el qual falta deliberadament una lletra de l'alfabet.
Ai, carai.
Deliberadament, eh?
És a dir...
Sí, sí, sí.
Entenc que estan totes, però li falta alguna.
Diu...
El seu grau de dificultat és directament proporcional a la freqüència d'aparició de la lletra absent en l'idioma del text.
Ah.
I després diu, una possibilitat poc practicada és la liponímia.
Diu, que vol dir escriure, sense fer servir mai, una paraula d'una manera deliberada.
Ja.
Jo sé que hi ha un...
Per exemple...
Una novel·la francesa o una cosa...
Sí, aquí em posa un, diu Josep Conrat.
Diu, per exemple, va voler escriure una novel·la d'amor sense escriure ni una sola vegada la paraula love.
Love?
Love.
Amor, en anglès.
En anglès.
És a dir, entenc que és parlar d'un tema sense dir exactament aquella paraula.
Està clar.
Em sona d'alguna, per exemple, de literatura diria francesa, d'alguna obra que no hi havia, per exemple, la lletra E.
És un dia, ara m'ho acabo de... perquè ho van inventar.
Però sé que es va escriure un llibre sense una lletra.
Tot el llibre sense aquella lletra?
Jo que sí.
Uau.
Sí, clar, difícil.
Això costa feina, eh?
Sí, depèn de l'extensió del llibre, també.
No, sí, clar, si és un poema rai, però un llibre sense una lletra...
Si és el Quixot, Déu-n'hi-do.
M'agrada Déu.
Doncs res.
I etimològicament diu que integra els dos termes grecs, leipo, que vol dir mancat de, i gramma, que vol dir lletra.
Bé, si a la gramma ja ens ha sonat una mica.
Sí, això ho podíem mirar.
L'ipo, és el tant.
Molt bé.
Ara sí que tenim el Carles.
Ara tenim el Carles aquí.
Carles, hola.
Ara farem les frases perquè puguis votar.
Està preparat.
Molt bé.
Aviam, la primera és del George Christoph Lichtenberg, científicer esceptor alemany, que va morir el 1799.
Ja fa una estona.
Ja fa uns quants dies.
Avui es busca a tot arreu l'expansió del coneixement.
Qui sap si no hi haurà de si a 200 anys universitats que voldran restaurar l'antiga ignorància.
Ui.
Clar, aquí pensa que estem parlant del 1800, i parla de 200 anys.
Clar, l'antiga ignorància de llavors.
Sí, l'hora que hi havia en aquell moment.
Cap al 1200.
Avui es busca a tot arreu l'expansió del coneixement.
Qui sap si no hi haurà de si a 200 anys, o sigui seria ara, universitats que voldran restaurar l'antiga ignorància.
Ah, clar, de cara a un futur, l'havíem posat cap al darrere.
Clar, clar, com si ara volguéssim anar cap a...
No sé, ara d'aquí, quan parla, diuríem si d'aquí a 200 anys algú voldrà tornar a tastar nosaltres ara.
No sé, ho hauríem de veure.
Sí, no tenen quin sector.
El Joan Fuster, el valencià de Sueca, diu,
una mateixa cosa dita per una mateixa persona en moments distins, ja no és la mateixa.
Sí, aquesta crec que em sona, que algun cop havia apareixut.
Em sona, d'aquella recuperada.
M'agrada força.
Sí, i tant.
I la darrere, diu del Carol Schills, escriptora canadenca.
Ningú no li havia dit mai que es passa una part tan gran de la vida sent vell.
Últimament surten bastantes de la bellesa, eh?
Com l'altre dia.
Sí, sí, també.
Aquella de ningú hi vol arribar però tothom hi parla, no?
Sí, sí, exacte.
O sigui, ningú no li havia dit mai que es passa una gran part de la vida sent vell.
L'altre, una mateixa cosa dita, però una mateixa persona en moments distins, ja no és la mateixa.
I la primera, avui es busca a tot arreu, això ho deien en aquell moment, eh?
Clar, del 1900, 1800.
Ah, pràcticament.
Avui es busca a tot arreu l'expansió del coneixement.
Qui sap si no hi haurà, d'ací, 200 anys, universitats que voldran restaurar l'antiga ignorància.
És com còmica, aquesta, eh?
Una mica.
Té un punt una mica còmic.
Bé, Carles, la primera de totes, ningú no li havia dit mai que es passaria tants anys sent vell?
No.
Una mateixa cosa dita, però no.
Avui es busca per tot arreu aquesta.
Aquesta.
Home, és que aquesta té un punt...
Sí, té un punt irònic.
Jo estic entre aquesta i la del Fuster, mira el que et dic.
Ja, clar.
Ara diràs que t'ha agradat la bellesa.
No, bé.
I així...
Sí, així és el que vam d'arreglar.
Sí, acabem apanyats.
Bé, va, aviam.
Jo el menys pel Fuster.
Sí?
Sí.
Doncs una mateixa cosa, dita per una mateixa persona, en moments distins, ja no és la mateixa.
És veritat.
Sí, cert.
Mira, aquesta és la que més m'ha cridat l'atenció, així que li dono també el meu vot.
Però a veure si surt algun dia aquesta del coneixement i la ignorància, eh?
A veure si algun dia surt guanyadora.
Ah, a veure.
Això, com que...
Això m'agradat.
Com que les anem recuperant i van sortint.
Com que torna a sortir.
Les anem repescant.
Doncs molt bé.
Escolta, doncs...
Mira, encara ens sobren tres minuts.
Carai, avui sí que hem fet feina, eh?
Hem fet molta feina, eh?
Home, sí.
Hem esmucat.
Hem esmucat.
Hem esmucat el peix.
Hem parlat d'època militar, també?
També.
I en les frases d'aquestes que hem agafat, del carrer de les Bobadilles...
Les Bobadilles.
Tinc ganes d'entrar al Bonavista, eh?
Sí.
Això no era per parlar.
La setmana entrant, la setmana entrant, entrem al carrer Bonavista.
De fet, només és un carrer.
Sí, però...
Té més text.
Sí, té més suc i bruc.
I història, i moviment, i comerç.
Sí, esclar.
Aquí ens assenyim naturalment el que va, doncs, escriure l'Antoni Malaret en el seu moment,
perquè havia de publicar-se, i ell va, doncs, d'aquesta manera, potser després d'anar escrivint,
o anar fent, o anar repassant, hauria canviat coses, o hauria ampliat coses.
O ampliat, també.
Clar, hi ha carrers, el carrer Alcaldarís, Alcaldarís.
Aquest el van fer dos mesos.
No hi és, no hi és.
Tampoc existeix, aquest?
No hi és.
No existeix.
O sigui, no existeix en el nomenclator de l'Antoni Malaret.
perquè, quan no va escriure, aquest carrer encara no es havia anomenat Alcaldarís.
Com a tal.
Clar, i ho passa amb tot el barri de Masluí.
L'altre dia m'ho estava mirant perquè em van fer unes preguntes sobre l'alcaldia d'aquell moment,
d'aquella època, el 39, que, curiosament, durant la República hi havia una regidoria,
amb una arcalda i uns regidors, i quan se va acabar la guerra van seguir els mateixos.
Curiosament.
Sí, els que van guanyar diuen, ai, però si hem guanyat!
i hem fet tancar la presó, que va durar poc a la presó, per sort,
perquè, esclar, hi havia una gent que era tan bona gent,
però diguem-ho d'aquesta manera,
que no se m'han adonat que els altres havien guanyat
i encara seguien manant, doncs, els que durant tota la República havien portat al poble,
i els que van guanyar de cop i volta...
No, ho dic perquè tenim aquí, ens queden 10 segons.
Sí, sí, sí, tens raó.
Que et seguiria preguntant coses, eh, Pep, però que ens acaba el temps.
explicant aquestes anècdotes.
Tot teu.
Doncs ara connectarem amb l'emissora, germana i amiga,
d'aquí uns segons, patapam.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
El vicepresident en funcions, Pere Aragonès, ha condemnat els actes de violència dels últims dies
i ha fet una crida a la calma.
Aragonès ha donat ple suport als Mossos i ha indicat que si s'hi ha produït alguna actuació incorrecta s'investigarà.
Unitat mòbil, Martí Ferrero.
Bona tarda.
El govern admet la gravetat dels actes violents i està compromès amb els sectors econòmics afectats,
però reclama no criminalitzar les protestes pacífiques.
El vicepresident, Pere Aragonès, ha sortit en defensa del cos del Mossos d'Esquadra
i per demanar que s'aïlli els violents que protagonitzen sequejos i pillatge.
No ens en sortirem amb enfrontaments contra edificis, contra treballadors públics,
ni tampoc contra establiments que són el lloc de treball de molta gent,
ni tampoc malbaratant l'espai públic que és de tots.
Donem suport des del govern de Catalunya a la totalitat dels servidors públics
que treballen per garantir la seguretat, que treballen per garantir la salut,
que treballen per garantir i per vetllar per l'espai públic que és de tots.
El vicepresident s'ha posat a disposició del Parlament per compareixer-hi i donar-hi explicacions,
però en paral·lel ha fet una crida a les forces polítiques
per no instrumentalitzar el debat sobre el model d'ordre públic a Catalunya.
Un debat, ha sentenciat, que demana seranó.
Martí Ferrero, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Notícies breus, Gerard López.
Més de 22.000 empreses, microempreses i cooperatives amb treballadors en ERTO
han sol·licitat la línia d'ajuts del Departament d'Empresa i Coneixement.
Aquest total de peticions són per pràcticament 90.000 treballadors
en esperit de regulació temporal d'ocupació
i suposen un total de gairebé 180 milions d'euros.
Aquest ajut és de 2.000 euros per treballador en situació d'ERTO,
actiu a 31 de gener d'aquest any, fins al màxim de 30.000 euros per empresa.
Amb tot, però, sempre condicionat el compromís
de mantenir el mateix número de treballadors a 31 de desembre d'aquest any
respecte als que tenia l'empresa en qüestió a 31 de desembre de l'any passat.
L'Institut del Teatre aparta Joan Uller com a professor del centre
pels casos de presumpte assetjament
i obre una investigació per aclarir els fets.
De fet, també ha dit que donarà suport a les víctimes.
Alumnes i exalumnes exigeixen la dimissió de la direcció del centre
per no haver actuat abans.
Cop judicial contra Donald Trump.
El Tribunal Suprem dels Estats Units impedeix a l'expresident
que segueixi ocultant les seves declaracions d'impostos
a la Fiscalia de Nova York,
que investiga per possibles delictes de frau.
La decisió de l'alt tribunal posa punt i final
a una llarga batalla judicial sobre les dades de finançament de Trump,
el primer president nord-americà en 45 anys
que s'ha negat a fer públiques les seves declaracions de la renda.
Washington, Genial Alzano, bona tarda.
Hola, bona tarda.
En una sola frase, sense signatura,
el Tribunal Suprem s'ha tret de sobre la demanda de l'expresident Trump
per poder seguir ocultant les seves dades econòmiques a la justícia.
Això vol dir que ara l'expresident haurà d'atendre
la citació ordenada pel fiscal del districte de Manhattan
que li demana des de fa quasi 3 anys
tenir accés a totes les seves declaracions d'impostos des del 2011.
L'abast de la investigació es desconeix,
però la Fiscalia podria estar investigant
diversos delictes de frau fiscal
i el pagament de diners a dues ex amants de Trump
per comprar el seu silenci durant la campanya del 2016.
Una investigació del New York Times
sobre les dades fiscals de l'expresident
va revelar que Donald Trump només va pagar
750 dòlars d'impostos federals
els anys 2016 i 2017.
Geni Lozano, Catalunya Ràdio, Washington.
El que dèiem, atenció ara, a una separació,
el grup francès Daft Punk
anuncia que se separa el duet de música House
posa punt final a 28 anys de carrera.
La notícia s'ha donat a conèixer a través d'un vídeo
titulat Epílog, extret de la seva pel·lícula Electroma
que van dirigir i protagonitzar l'any 2006.
En aquesta gravació es veu un dels dos músics,
Gai Manuel de Homen Cristo,
allunyant-se l'horitzó.
Daft Punk va debutar l'any 1997
amb Homework, que ja va obtenir
un seguit de hits com The Funk
o Around the Wall.
Amb aquests èxits van aconseguir
una pujada a la popularitat molt gran,
van seguir temes després com One More Time
o aquest Lucky, que és aquest que sentim de fons,
temes que presentaven disfressats de robots,
que és la seva imatge que els ha fet conguers.
I ara esport, Jordina Tarré.
A les 9 es tanca la jornada 24 de Primera Divisió
amb l'Ossassona a Sevilla.
Una victòria del Sevilla farà que el Barça
caigui al quart lloc de la classificació.
A segona, a les 7, Font Labrada o Viedo
i a les 9, Saragossa al Corcón.
El candidat a la presidència del Barça,
Toni Freixa, assegura que tenen un soci
que invertirà 250 milions d'euros
per poder fitxar 3 grans jugadors,
entre els quals Mbappé.
El Regne Unit permetrà que 10.000 aficionats
puguin assistir als estadis de futbol
a partir del 17 de maig,
segons ha anunciat avui el primer ministre britànic Boris Johnson.
La mesura seria efectiva a l'última jornada
de la Premier League, mentre que en quedarien fora
tant les semifinals de la FA Cup
com la final, que tradicionalment es disputen a Wembley
i que, si no es mouen les dates,
es jugarien a porta tancada i sense públic.
El 6 vegades campió del MotoGP Marc Márquez
vol ser a Qatar, a la primera cursa del Mundial
prevista per al 28 de març.
Així ho ha dit en la presentació avui
de l'equip Repsol Onda,
que formarà juntament amb el pilot de Granollers,
Pol Espargaró.
La Federació Espanyola d'Atletisme
ha demanat disculpes a l'atleta catalana
de salt de llargada, Maria Vicente,
per la greu errada que hi va haver
durant el campionat d'Espanya en pista coberta.
Els jutges van esborrar la primera marca
de l'atleta catalana,
que li hauria pogut valdre l'or.
Finalment va fer bronza.
I València i la Fonteta seran
una de les bombolles dels vuitens
i els quarts de final de l'Eurocopa
femenina de bàsquet,
segons ha anunciat avui la FIBA.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Lua López.
Dansa Metropolitana presenta aquest 2021
la seva quarta edició,
que se celebrarà del 5 al 21 de març.
El festival, un projecte cultural i participatiu
de l'àrea metropolitana
per fer arribar la dansa a tota la ciutadania.
Agrupen guant fins a 10 municipis
que han treballat conjuntament
amb el suport de la Diputació de Barcelona
i l'àrea metropolitana de Barcelona,
i entre els quals figuren els municipis
basllobregatins del Prat de Llobregat,
Cornellàs, Plugues i Viladecans.
Dansa Metropolitana posarà la dansa
al centre durant més de dues setmanes,
amb activitats que es desenvoluparan
en una àmplia diversitat d'espais.
Espectacles a les sales d'exhibició,
al carrer, espais no convencionals
i a centres cívics,
conferències i diverses activitats paral·leles,
com, per exemple, un catàleg de cinema,
de dansa, per poder gaudir a través de filming.
Més de la meitat d'activitats
del dansa metropolitana 2021 seran gratuïtes.
Aquesta edició, però,
i degut als protocols de seguretat i prevenció
contra la Covid-19,
els aforaments seran limitats
i caldrà fer reserva prèvia
per poder assistir-hi.
La reserva de les entrades
es pot fer directament a la web
dansametropolitana.cat,
on també es pot consultar
tota la programació.
Des de l'inici de la pandèmia de la Covid-19,
els professionals dels centres sanitaris
han estat exposats a una enorme pressió assistencial,
al risc de contagi,
i a unes condicions de feina molt complexes.
Un fet que ha pogut provocar
als nivells d'estrès, malestar psicològic
i reduccions de grau de benestar en general.
Per donar resposta a aquesta necessitat,
neix el projecte Respon,
un estudi d'investigació a escala internacional
finançat per la Unió Europea,
en el qual participen 13 universitats
i centres de recerca d'arreu d'Europa,
entre els quals hi ha el Part Sanitari
Sant Joan de Déu.
En la primera fase del projecte Respon,
es necessita identificar i descriure
els problemes prioritaris de salut mental
i psicosocial dels professionals
de l'àmbit de la salut
que han desenvolupat la seva tasca
en primera línia
i s'han vist afectats
per la pandèmia de la Covid-19.
Si esteu interessats a participar
o voleu més informació,
us podeu posar en contacte
amb el Part Sanitari Sant Joan de Déu
enviant un correu electrònic
a a.monistrol.pssjd.org.
Aquest dissabte 27 de febrer
celebra Sant Just la mostra presencial
dels Premis BOC,
acrònim de versió original en català.
Premis BOC és un projecte impulsat
per Òmnium Cultural
amb la finalitat d'estimular la producció
de continguts audiovisuals de qualitat
en llengua catalana,
contribuir a la seva difusió
i ampliar-ne al públic.
Engloba així tres categories,
curtmetratges de ficció,
curtmetratges documentals
i sala oberta,
destinada a projectes audiovisuals
enmarcats dins els nous formats
en fase de desenvolupament.
És una mostra de cinema i audiovisual
en llengua catalana
que tindrà lloc en diverses poblacions
i de forma simultània
el mes de febrer de 2021.
A Sant Just,
com ja hem dit,
serà aquest dissabte 27 de febrer
a partir de les 5 de la tarda
a la sala del cinquantenari de l'Ateneu.
Enguany s'ha reduït l'aforament
i es disposa d'un control d'aforaments
i registres d'usuaris.
Totes les entrades són gratuïtes
per tal d'afer accessible a tothom la cultura
i per reservar-les
es pot fer a través de la pàgina web
d'omnium.cat.
Això està tot per les 6.
Tornem amb més informació
als enjust notícies de les 7 del vespre.
Fins ara mateix, no marxeu!
Hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona
amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català
o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les Parelles Lingüístiques,
a vbaixa xl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
100 milions i mig de futurs.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber
quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació
de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut,
ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques
per a dones i infants.
Separacions, règim de visites,
pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos,
trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a l'engencat.cat barra
Atenció a les Dones.
012. La Generalitat al teu costat.
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'smood jazz, el funk, el soul
o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Get back to surrender.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Everybody loves the sunshine
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Per dins t'assembles amb mi,
també tens ossos
passant pel mig,
com les branquers
pel mig dels arbres.
de nit t'assembles amb mi.

N'adones que he sentit.
de lluny t'assembles amb mi,
també fas proves
amb el destí.
I les proves
van sobre rodes.
Les coses,
estones,
ensurten rodones
i quan te n'adones
te sentit.
Les coses,
estones,
ensurten rodones
i quan te n'adones
te sentit.
I així
és fàcil ser aquí.
Altes hores
arriben soles
i així
és fàcil
distingir
coses bones
funcionen
soles.
Les coses,
estones,
ens surten
rodones
i quan te n'adones
te sentit.
Les coses,
estones,
ens surten
rodones
i quan te n'adones
te sentit.
soles
Obre a Sant Jús una nova sala d'exposicions municipal
per promoure la cultura.
Espai Marcart, una nova sala d'exposicions
ubicada a la planta superior del mercat municipal.
Fins el 27 de febrer gaudeix de l'exposició col·lectiva
Sets Jús, amb obres de 8 artistes
amb una estreta vinculació amb Sant Jús d'Esvern.
Vine a veure-la de dimecres a divendres
de dos quarts de sis a dos quarts de nou del vespre
i els dissabtes d'11 a una del migdia.
També s'ofereixen visites guiades amb inscripció prèvia
trucant al telèfon 93 480 95 64.
Espai Marcart, la nova sala d'exposicions municipal
de Sant Jús d'Esvern.
Doncs bé, tal com us havíem anunciat,
obrim ara els micròfons perquè tenim a l'altra banda
i una mica lluny per això a l'Anna Sàlvia la saludem a la Anna.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, Anna.
Faig una breu introducció abans de començar a parlar amb tu.
Si et sembla, aquest pròxim 26 de febrer fas una xerrada organitzada
per les AFAS, les associacions de famílies de les escoles Montseny,
Canigú i Montserrat, aquí a Sant Jús.
Per parlar, el titular serà com acompanyar la sexualitat dels infants.
És una sessió que és virtual, serà dos quarts de sis de la tarda
i cal inscripció prèvia.
Si algú vol mirar-ho pot anar també directament al web de Ràdio d'Esvern,
on trobarà l'enllaç en la mateixa notícia.
Són aquestes dues hores que dedicaràs, Anna, com deia,
a parlar de com acompanyar els infants en el descobriment,
podríem dir, de la sexualitat.
Volia que ens expliquessis una mica de què anirà precisament
per començar aquesta xerrada sexualitat cap a ells mateixos,
també per entendre la diversitat sexual, cap a on va encaminat.
Sí, sobre el que tu dius, però començarem més aviat
explicant com es construeix la sexualitat de les persones.
És a dir, què passa des del moment del naixement
fins que arribem a l'adolescència,
com per adonar-nos que l'educació sexual
que hem de fer les famílies i l'escola
no ha de començar a l'adolescència o als 10 anys,
sinó que és des del principi que hem d'anar...
Que des del naixement estem educant la sexualitat
dels nostres fills i filles.
I llavors revisarem quina influència té
el que fem en la seva sexualitat futura
i després també el que tu comentaves,
l'acompanyament de conductes,
de situacions que ens podem trobar,
preguntes...
Què ens poden fer quan s'ha de dir, doncs?
No ho he dit, Anna, però ets psicòloga especialitzada en sexualitat,
no? Si no vaig mal encaminada i no ho estic dient malament,
per tant, és el teu àmbit, no?
T'ho he dit bé, no?
Sí, correcte.
Sí, sí, en educació sexual o sexualitat, sí, està bé.
És el teu àmbit.
Entenc que enfocar-ho cap als més petits,
no sé si la paraula és d'infant o adolescent,
en aquest cas, no és massa fàcil,
o al contrari, és un tema tabú i sí que és fàcil parlar amb ells.
És un tema que segueix sent molt tabú,
perquè, clar, les famílies, doncs, no...
Bé, quan érem petits, a casa ningú ens en parlava, no?
Els que ara som pares i mares.
De sexualitat, doncs, se'n parlava molt poquet,
amb nervis, amb vergonya...
I, clar, al no tindre un model vàlid,
doncs, les famílies no saben com fer-ho.
I també l'altra dificultat és que les famílies normalment creuen...
Bé, la nostra cultura creu que l'educació sexual
comença a l'adolescència, el que et comentava, no?
I, clar, quan volen parlar-ne, quan ja tenen 10 anys,
els seus infants ja el que han après
és que tu i jo no parlem d'aquest tema.
Llavors, ara, a què véns, no?
Jo això ja...
El que diuen és, jo això ja ho aprenc a internet
o ja ho aprenc amb els meus amics.
I les famílies es queden frustrades, no?
Perquè, ostres, som una generació que volem fer educació sexual,
que tenim moltes ganes d'acompanyar els nostres fills i filles amb això,
i resulta que quan en vols parlar trobes una porta tancada, no?
I el que vinc a explicar aquesta xerrada
és que cal parlar-ne des del principi
perquè els nostres fills i filles s'acostumin
a que és un tema quotidià,
és un tema que no hi ha cap problema
perquè se'n parla cada dia,
igual que cada dia parlem de cotxes
o parlem de menjar, de qualsevol cosa, no?
I aquesta és la manera
que després els fills en vulguin parlar, no?
De que no es tanquin.
Perquè l'educació sexual, podríem dir,
és una assignatura que tenim pendent a les escoles, sobretot?
Sí, sí, a les escoles en fa poquíssima.
Pensa que a nivell curricular, o sigui, el que és obligatori a Catalunya,
que dicta el departament, és que a sisè de primària es faci,
a coneixement del mèdic, que seria com biologia,
es faci un capítol que és reproducció humana,
que això és el que es feia fa 20 anys i fa 30 anys enrere.
I ja està.
I això és l'únic obligatori en tota la infància, no?
Després des del departament el que es demana
és que es faci educació sexual de forma transversal,
que vol dir que, bueno, van passant els anys
i no hi ha cap situació en la que s'acabi fent, no?
Vull dir que jo el que em trobo quan treballo...
Jo treballo directament amb nois i noies
de cinquè i de sisè de primària a les escoles
i el que em trobo és que el grau de desconeixement
sobre el propi cos és bastant increïble, no?
Vull dir que no coneixen bé els seus genitals,
el nom de les diferents parts del penis,
de les diferents parts de la vulva,
no saben ben bé com es fan els nens i nenes,
els hi està a punt de venir la regla
o ja els hi podria haver vingut la regla
i no saben ben bé ni de quin òrgan surt
ni per què tenen la regla.
Els nois també de la primera ejaculació
en saben ben poc.
Hi ha molts dubtes, no?
Hi ha molts dubtes.
Desconeixença, sobretot.
Sí, i aquí la qüestió és que una qüestió molt bonica
que a mi em sembla que ens trobem ara en aquest moment històric
és que tothom en té moltes ganes, no?
Vull dir, els infants i adolescents tenen moltes ganes
de parlar-ne i d'aprendre
i les famílies també en tenen moltes ganes
d'explicar i de compartir i d'acompanyar-los
i de donar-los recursos, no?
I l'escola, de fet, també.
Però no acabem de saber com fer-ho, no?
Vull dir, el que ens trobem és que falta aquest com, no?
La teoria ens la sabem, però com i quan?
I amb quina excusa?
I com començo a parlar, no?
El que ens falta és fer aquest pas pràctic.
És com que a nivell intel·lectual
l'educació sexual la tenim molt assumida
i la tenim treballada i en sabem,
però a nivell pràctic no sabem com fer-ho de comunicar
aquests coneixements tant a l'alumnat
com als nens i nenes, als fills i filles.
Has parlat de la regla,
en parlarem una mica més endavant, també,
perquè recentment, fa dos, tres mesos,
no vas publicar un llibre,
però abans de saltar aquest tema,
Ana, parla també, clar,
aquí s'ajunten, diguéssim,
la generació dels pares i la generació dels nens
que ara, no?,
potser comencen a entendre, no?,
aquesta part de menys tabuda la sexualitat,
de voler informar-se, no?, també.
Llavors, clar, aquí entenc que també hi ha un altre factor
que és, doncs, precisament,
la generació dels pares d'aquests infants,
d'aquests adolescents,
que segurament en aquella època,
doncs encara era més tabú del que ho és ara.
Llavors, no?,
entenc que et trobes una mica amb aquestes dues parts,
potser, de reeducar els pares, potser,
i ensenyar també els nens.
I tant.
I tant.
Mira, jo sempre dic que no pots comunicar el que no saps
i no pots comunicar el que no ets.
Vull dir que, a vegades, amb sexualitat,
també volem fer, anar de progrés
o volem fer coses com per demostrar
que som una família molt oberta
o uns pares molt oberts, no?,
i els infants saben el que som.
Vull dir que no podem fer veure
que som el que no som.
Llavors, tota la xerrada
i tot el treball que faig
sempre comença amb l'autoconeixement, no?,
de dir, ostres,
per poder parlar del clítoris
has de conèixer el clítoris,
per poder parlar del prepuci
has de saber què és el prepuci, no?
Has de saber la paraula estàndard, no?
Fer servir eufemisme,
has de saber com es neteja,
com es cuida,
per què serveix,
i aquest nivell de detall
també costa.
Hi ha moltes famílies
que no el tenen, eh?
Falta educació sexual,
també, com deia,
no només potser amb els infants,
que, clar,
venen i volen conèixer-ho,
sinó amb els pares.
Parlàvem de la regla, també, Anna,
i volia afegir també aquest punt
durant aquesta entrevista,
com deia,
paral·lelament a aquesta xerrada, no?,
que oferiràs el 26 de febrer
i també com a psicòloga
especialitzada en educació sexual,
has publicat, com deia,
crec que va ser a principis de setembre, no?,
si no vaig mal encaminada,
de l'any passat, del 2020,
aquest llibre de
La regla mola,
si sabés com ho funciona, no?,
amb les il·lustracions també
de Cristina Torron,
crec que també és coneguda a les xarxes
com a menstruïta, pot ser?
Sí, sí, sí.
I abans de parlar una mica
del contingut del llibre,
aquí va adreçat,
perquè, clar,
si llegixes el títol
pots pensar-te que només és per noies,
per adolescents,
per dones, no?,
que vulguin saber sobre la regla,
però entenc que no només és
per aquest públic.
Mira,
jo el llibre l'he escrit
dirigint-me a les noies
de 8 a 15 anys,
més o menys,
val?
O sigui,
el públic aquí,
a qui jo li he escrit el llibre
és amb elles,
però és un llibre
que és recomanable
que se'l llegeixi tothom,
és a dir,
els nois d'aquesta edat,
els pares,
els avis,
els professors,
vull dir que els continguts del llibre
els hauríem de saber
tots i totes,
però a qui jo li parlo
és a les noies
d'aquesta edat.
Sí.
Perquè dir
tinc la regla,
no?,
allò de,
ah,
és que tinc la regla,
crec que a vegades,
no?,
encara suposa una frase
una mica tabú,
no?,
inclús,
no només per homes,
sinó per dones,
no?,
que a vegades,
doncs,
igual que els pits femenins,
no?,
encara costa que nosaltres mateixes
puguem insinuar,
per exemple,
els mogrons,
no?,
sense potser rebre una mala mirada
o una crítica
o sentir-nos una mica estranyes
de mostrar-ho.
Per què això de tinc la regla
i, bueno,
clar,
és que on que té la regla,
no?,
aquesta petita discriminació
de com si estiguessin malaltes.
Mira,
la regla encara segueix
sent un gran tabú,
el que et deia abans,
la majoria de la població,
no només de les noies joves,
no sap d'on surt,
d'exemple,
sabem que surt per la vagina,
sabem que s'enganem per baix,
no?,
però no sabem
de quin òrgan surt,
per què tenim la regla
les dones,
què és això,
com és,
si la majoria dels animals
de mamífers
no tenen la regla,
per què les dones
tenen la regla?
I què suposen,
no?,
no només el sangrat en si.
Clar,
sí,
també conèixer
que és una part
del cicle menstrual,
que no és com un bolet,
sinó que té un sentit
que s'ha d'entendre
en funció de tot el cicle,
no?,
de que la regla existeix
com a resultat
d'un intent
de gestació,
no?,
que fa el cos
i que ho prepara tot
a la casa
i ho prepara l'òbul
i ho prepara tot
per esperar
concebre
i que la regla
és el resultat
de no haver concebut.
Bé,
tots aquests detalls
el gruix de la població
no els té
i a més a més
encara segueix sent
un gran tabú la sang,
no?,
el tacar-te en públic
fa molta vergonya,
les dones amaguem
les compreses
i els tampons
quan ens anem a canviar.
Sí,
amb el lavabo,
vaja,
sí,
i és el tal
agafar un bon necesser,
no?,
per amagar-ho.
Sí,
i llavors clar,
les noies,
les nenes
creixen mamant això
i en el moment
que a elles
els ha de vindre
la regla
també tenen vergonya,
tenen por de dir-ho,
fins que no fan 12 anys,
pensa que la primera regla
ve entre els 9 i els 16,
doncs les que els hi ve a 4,
a 5,
a 6,
a 6,
a 6,
moltes vegades
no ho expliquen,
això segueix passant,
segueix passant.
I a més,
a vegades pot suposar
un petit problema,
no?,
sobretot això,
potser les més jovenetes,
les que tenen la regla,
doncs potser 9,
o 10,
que és una edat
que al final
encara són nenes,
però al final
ens acompanyarà
bona part
de les nostres vides,
per tant,
crec que un dels objectius
entenc és mostrar-ho
no com un problema,
al contrari,
per això aquest títol
de Mola
si saps com funciona,
no?
Clar,
clar,
és un regal
com tot,
el que ens passa en el cos,
el que passa és que necessites
el llibret d'instruccions
i amb la regla
aquest llibret d'instruccions
normalment no te'l donen,
com a molt et diuen
com es posa la compresa
però no t'expliquen.
Més que res
perquè s'ha fet així,
abans era molt tabú
i estava molt associat
a la culpa,
al pecat,
a coses així ben antigues
però que segueixen,
que s'han anat transformant
fins al dia d'avui
i segueixen aquí
una mica amb nosaltres.
Ja et dic
que aquesta experiència
d'atacar-se en públic
és realment
com algú
que pot ser molt traumàtic
per una noia
i en canvi
els hi passarà
diverses vegades
al llarg de la vida
i sobretot
els primers anys
de menstruar.
El que hem volgut fer
amb el llibre
és parlar
com de totes les coses
que hauries de saber
per poder experimentar
la primera regla
i totes les que vindran
amb confiança,
amb seguretat,
amb plaer,
bé,
que tinguis la informació
que et permeti
tindre una bona experiència
perquè jo crec que
gran part
dels problemes
que tenim
i del malestar
que tenim
amb la regla
ve de la falta
de coneixements.
o d'acceptar
aquest moment
també
perquè entenc
que el que també
intenteu transmetre
tant tu amb el text
com també
amb les il·lustracions
que és possible
podríem dir
d'alguna forma
gaudir
o disfrutar
d'aquesta menstruació
de la regla
i tant
i tant
clar
el que passa
és que no pots seguir
amb el teu dia a dia
anant a mil per hora
o sigui
si fas això
normalment
el que et fa la regla
és provocar-te dolor
i malestar
llavors també
explicar
aquest llibret d'instruccions
és explicar que
la majoria de dones
el primer dia de regla
necessiten dormir més
necessiten anar més
pausades
necessiten
no estar pels altres
estar per elles mateixes
cuidar-se
que és com
li diem
la festa de la regla
que és com un dia
en el que tu
et celebres
és el teu dia
el dia de cuidar-te
el dia de
de menjar
el que t'agrada
de fer-te massatges
d'escriure
d'estar a la teva
i realment
quan li preguntes
jo porto molts anys
treballant
el tema de la menstruació
amb dones
de totes les edats
i quan tu preguntes
a les dones
que tenen malestar
i jo n'he tingut
durant molts anys
i dolor
per això
he acabat aquí
escrivint llibres
sobre aquest tema
doncs
quan ho preguntes
i els hi dius
però si tu
et ve la regla
el primer dia
un diumenge
en el que
no tens els fills a casa
perquè estan a casa
dels avis
no has de netejar
la casa
no has de treballar
pots fer el que vulguis
realment et fa tan mal
i el que et diran
la majoria de dones
si no és que tenen
una patologia
estem parlant
quan no hi ha
malalties
el que et diran
ui no
oi és veritat
és a dir
va lligat també
al nivell
podíem dir
d'estrès
o d'activitat
i tant
el dolor
i també
d'estrès
acumulat
vull dir
no només
l'estrès
que tens
aquell dia
sinó
si tu has tingut
un cicle
en el que has anat
de bòlid
i has passat molt estrès
pel que sigui
la regla són més doloroses
i amb més sangrats
amb sangrats
més abundants
i les emocions
per exemple
aquesta frase
també és que estan
aquells dies del mes
i és que li canvia l'humor
m'estic posant així
una mica
una mica burleta
perquè a vegades
són frases
que es ponen així
teatraliquen una mica
la situació
però clar
l'humor
les emocions
no deixa de ser
una mica
un canvi general
en tot el cos
això també ho expliqueu
i tant
perquè això és molt important
i tant
el que et deia abans
que no és la regla
sinó que és un cicle
és el cicle menstrual
i cada dia
del cicle
durant el mes que dura
des d'aquest ve la regla
fins que torna a venir
cada dia
les dones
tenim un còctel
d'hormones diferents
va canviant
va canviant
no és com un home
que cada dia
té el mateix còctel
d'hormones
nosaltres cada dia
tenim un diferent
i aquest còctel
tu ets la mateixa persona
però aquest còctel
fa que estiguis
una mica diferent
d'un dia per l'altre
normalment no es nota gaire
però si compares
el dia que et ve la regla
i el dia que ovules
que seria l'altre pol
doncs hi ha molta diferència
el dia que et ve la regla
estàs com a l'hivern
o com a la nit
i el dia que ovules
estàs com a l'estiu
amb molta energia
amb ganes de xerrar
d'estar pels altres
amb molta confiança
estàs molt amunt
o molt avall
que a vegades també es diu
jo
avui em sento molt baixa d'ànims
o molt baixa de vibració
i altres dies
estàs que et vol menjar
el món
clar
jo no li diria molt avall
sinó li diria recollida
saps?
perquè no és que estiguis malament
perquè de vegades
quan diem molt avall
no sé si ho deies
en aquesta
clar
és un dia
estàs cap a dins
d'energia
poca energia
i amb ganes d'estar
amb tu mateixa
i en canvi
l'altre pol a l'estiu
tens ganes d'estar
pels altres
i amb molta molta molta energia
doncs clar
el que diem
és que has d'aprendre
a fer aquest ball
a ballar-ho
això
que si intentes lluitar
en contra
com ens han ensenyat
i a fer veure
que aquí no passa res
que jo sempre estic igual
és quan les coses
no funcionen
clar
llavors no funciona
és quan et sents malament
és que ho faig tot malament
és que no puc
no tiro
no tiro
clar no deixa de ser també
un procés diguéssim
psicològic
a nivell de
al final
quan intentem
no deixar sortir una emoció
l'únic que estem fent
és provocar
encara potser més angoixa
i més neguitisme
més nerviosisme
per no estar explorant
el que ens està passant
clar
i clar
per poder fer aquest ball
es necessiten molts coneixements
i que no és un ball fàcil
també autoconeixement
no?
entenc
és a dir
si et coneixes
quan estàs volant
quan t'estàs sentint més fluixa
quan et demana el cos
menjar més
dormir més
no?
estar
si tu t'ho fas cas
encara serà
no?
més plaent
en el sentit que quan estiguis
no?
en plena menstruació
doncs segurament
serà més agradable
o molarà no?
com el nom del llibre
sí
clar
són les dues coses
jo dic
que primer
a les nenes
els hi hem d'explicar
això és el que vindrà
no?
ara a partir
que tinguis la regla
començaràs a fer
el cicle menstrual
i viuràs el món
cap a fora
i cap a dins
no?
faràs aquest ball
primer els hi hem d'explicar
perquè ho entenguin
i també
ojalà ho hagin pogut
veure
amb les seves mares
les seves mestres
les seves dietes
no?
vull dir que ja
tot això ja
tenen una experiència
i a partir del dia
que els hi ve la regla
i comencen a fer
aquesta dansa
les acompanyem
les acompanyem
i les anem acompanyant
en aquest autoconeixement
no?
de dir
ostres
mama avui em sento
d'aquesta manera
pot ser mil coses
clar
però també podem mirar
si estàs just
el dia abans
que tindrà la regla
o dos dies abans
no vol dir que segur
que és això
no?
però
no i a més
tindreu en la qüestió
no?
com una variable
també és amb aquestes aplicacions
que existeixen avui en dia
que també ajuden
a vegades
a tenir un control
o almenys un coneixement
calendarístic
si és que existeix
la paraula
de saber una mica
per on et mous
i tant
és que la clau
és tindre el calendari
més igual
si és el mòbil
o és amb una agenda
de tota la vida
de paper
la qüestió
clar
has d'ensenyar aquests recursos
de què tu has d'apuntar
però no per una qüestió
només del dia
que vagis al ginecòleg
que és com el que s'ha dit sempre
que també això és important
però ho has d'apuntar per tu
per saber
quan et tornarà a venir
com estaràs
aquells dies
també fins i tot
al punt de
de poder planificar
coses
de poder planificar
ostres
si tinc un examen
just el dia
comptant aquestes noies
d'aquesta edat
tinc un examen de mate
just el dia
que m'ha de vindre la regla
doncs
potser val la pena
estudiar uns quants dies abans
no esperar l'últim moment
perquè potser
l'últim moment
no estaràs per estudiar
estaràs per dormir
per descansar
clar
llavors
no com algú
o sigui
és transmetre això
no és negatiu
la nostra cultura
ho veu negatiu
no és negatiu
sinó que és coneixes
i igual que juguem
amb el dia i la nit
i sabem que durant el dia
tenim unes aptituds
i a la nit
en tenim unes altres
molt bones
també
més de creativitat
de connexió
de la nit
és una altra història
i ens aprofitem
i llavors hi ha coses
que les fem
durant el dia
i d'altres
que les fem
durant la nit
doncs amb el cicle menstrual
seria el mateix
en la mesura que es pugui
fer les que ens van bé
durant la ovulació
o durant el moment
d'obertura
i fer les que ens vagin bé
en la mesura que es pugui
vull dir
en la mesura que
puguem moure coses
i llavors
tot funciona millor
Anna
per anar a càmer
volia també introduir
un concepte
que he llegit
en un dels articles
en el qual parleu
del llibre
que és el concepte
menarquia
amb M-E
menarquia
que seria aquesta
si no ho he llegit
pelament
és aquesta aparició
de la primera menstruació
no?
Sí, seria la primera
és la primera regla
no sé si es conec
el nom en si
o el concepte en si
Mira
són aquelles paraules
que durant temps
no s'han fet servir
o només s'han fet servir
en l'àmbit mèdic
o en l'àmbit
així més tècnic
i que ara
s'estan recuperant
perquè realment
com li deien popularment
doncs la primera regla
i aquest concepte
existeix
a la nostra cultura
la primera regla
és molt important
totes les dones
se'n recorden
llavors
simplement que hi ha
la parauleta
que és menarquia
i que l'estem recuperant
igual que hi ha
la paraula
espermarquia
que és el primer semen
sí
i hi ha la paraula
menopausa
que és l'última regla
aquesta sí
és més coneguda
aquesta és més coneguda
però també hi ha
molta confusió
perquè d'abast
s'utilitza
per dir
tot el període de canvi
que molta l'última regla
aquí hi ha una mica
hi ha una mica de caos
però per mi
les paraules
són importants
que si realment
la primera regla
és un moment important
de la vida
doncs té la seva paraula
recuperem-la
perquè això
li dona força
que realment
diguem
ostres
és un dia important
doncs
s'ha de preparar bé
té la seva paraula
totalment
Anna
ha estat un plaer
parlar amb tu
crec que m'allargaria
una estona més
però no tenim massa temps més
així que
faig el petit recordatori
que aquest 26 de febrer
fas aquesta xerrada virtual
organitzada
torno a dir
per les escoles Montseny
Caniu i Montserrat
si hi ha algú
que té ganes
encara saber més
hem tingut uns 20 minutets
però hi estaràs dues hores
Anna
així que si algú
us vol a punta pot
anar també
com deia
a radiodesvern.com
a la notícia
trobaran
l'enllaç
i també recordar
aquest llibre
La regla Mola
si sabes com funciona
també amb les il·lustracions
de la Cristina Torron
per totes aquelles nenes
o mares
que vulguin regalar
les seves filles
també per encara
saber una miqueta més
de com funciona
tot el món
de la regla
abans
durant i després
Anna
gràcies
per atendre'ns
avui
ha estat un plaer
m'agrada molt
conèixer aquests punts
i la teva visió
també
sobre aquest tema
espero que a poc a poc
també es vagi
trencant els tabús
i sigui un tema
vaja
normalíssim
així que gràcies
i també
enhorabona
per la feina
molt bé
gràcies Mireia
ha estat un plaer
igualment
adeu Anna
fins a la propera
oh
to you
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs bé, com us deia, entrem ara a l'últim espai que us portem per avui,
que és la tertúlia esportiva, a punt de tocar tres quarts de set de la tarda.
Avui tenim el Pol Brull i el Carles, que els saludem els dos.
Bona tarda, nois!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Ens falta el Salva Crespa avui, que li enviem un missatge.
De fet, tenim un àudio seu, que escoltarem, que ens ha enviat.
I crec que tenim el Joan, el tenim a la botiga, per això.
Per tant, avui potser entrarà per telèfon.
Crec que hem de començar a parlar d'aquest 1-Barça-1-Càdiz,
aquest empat amb dos gols de penal, a més.
He llegit uns titulars bastant impactants.
Imperdonable tropies el del Barça ante el Càdiz, entre d'altres.
Has coincidit els dos diaris, eh?
Era imperdonable, oi?
No, suposo que no, però imperdonable.
Bueno, i hasta l'esportiu que deia no té nom, que vés el mateix.
Ja.
O sigui, n'hi ha per allò que tires, eh?
Hi ha un altre que diu que el Barça s'immola ante el Càdiz, eh?
I se cae en la pelea per la Liga.
O sigui...
Se borra de la Liga, sí.
Bé, fa la mateixa gràcia que quan TV3, quan el Barça portava cinc partits seguits guanyant a la Liga,
va fer un gràfic i va veure l'evolució del Barça, que en quina posició estava,
quan va anar recuperant punts perquè tenia partits aplaçats,
doncs hi fan un gràfic preciós i veuen com puja el Barça i el Barça va llançat a guanyar la Liga, no?
Són aquestes fumades que es fan els periodistes, que suposo que venen molt,
i a vegades han de fer veure, doncs, que no...
O sigui, fan veure que no...
No sé com dir-ho.
No veuen la realitat de l'equip.
O sigui, l'equip està com està.
L'equip tindrà molts problemes per guanyar la Lliga.
Per intentar-ho.
Piqué deia que els objectius els segueixen mantenint.
Però clar, perquè encara no han perdut res.
El que no pot dir un jugador és que...
Per seguir-ho persegueixen igual, eh?
És evident, però és un equip que ja ho hem comentat moltes vegades aquí.
A mi em faria molta il·lusió de l'última tertúlia
que encara no hi havia hagut semifinal amb el Sevilla,
no hi havia hagut partit amb el Paris Saint-Germain, que en Joan Esmerats...
No, la semifinal amb el Sevilla sí que n'havia hagut,
que havia sigut el 2-0.
Que deia, confiem en aquest equip,
perquè és un equip que està en procés de...
I tu i jo vam dir això,
que possiblement al cap de 24 hores diríem que ja no espirava nada.
Justament el que jo li deia, no?
Dic ara, quan estiguem fora de la Copa, estiguem fora de la Champions
i em diguis que estarà confiant en aquest equip,
espero que siguis així, que siguis positiu.
Però bueno, el Salva avui pel grup aquest que tenim de tertúlia esportiva...
No sé si heu escoltat l'àudio.
El tenim per aquí, si voleu el poso i també anem comentant,
perquè serà interessant saber què diu.
Això és el que ens envia el Salva avui, aquesta tarda.
Abans que tot, bona tarda, amics oients.
Bé...
Fos a sèrio, eh?
Malament.
Malament.
Molt malament el Barça davant del Càdix, eh?
Equip desengelat, futbol sense intensitat,
poca convicció a les jugades d'atac i sobretot amb el mal de mà de gol.
A més, venim d'on veníem, que era l'U4 del PSG,
en què aquesta imatge encara és més imperdonable.
El del Càdix encara és més imperdonable.
D'acord, podríem dir que davant dels francesos
poder sí que van ser superiors a nosaltres.
I va ser greu, però d'alguna manera és assumible.
Però el d'ahir, cap de les maneres.
El d'ahir, cap de les maneres.
No hi ha excusa possible.
Ni equip amb reconstrucció, ni jugant allà amb adaptació, etcètera, etcètera.
Que si el Pedri va ser el millor, res.
Excuses, que no.
Que quan al camp ens trobem en jugadors com el Piqué, com l'Alba, com el Busquets,
aquests tius no poden punxar amb el Càdix.
I menys marcant un gol de penal.
I a més de ser el pitjor, que ni la possibilitat de seguir a la caça de l'Atlètic, no?
Que, hòstia, que ho teníem a mà.
Que molt malament i que...
Cadàver deportiu, eh?
I tinc que dir una cosa.
Vull comentar una cosa respecte al Koeman.
Concepte cadàver, eh?
És a dir, i això en contra dels jugadors esmerats,
que els jugadors esmerats han defensat el Koeman,
que si està fent un treball, que si un equip va en construcció...
Que no, senyor Esmerats, que no.
Que no va així.
D'acord que els jugadors no responen, potser, a la qualitat que se'ls suposa.
Val?
Però i l'entrenador, eh?
Koeman ho arregla, això.
Se li han donat moltes oportunitats.
Moltes més, moltes més que altres entrenadors que hi ha hagut al Barça.
Val?
Però tenim en compte, la Champions és quasi impossible.
La Copa, gairebé perduda.
I la Lliga, llançada al mes de febrer,
hem de començar a plantejar-nos la seva responsabilitat, senyor Koeman.
Hem de començar a plantejar la responsabilitat del senyor Koeman.
Ja et dic, senyors barats, no estic d'acord.
Vostè està opinant cada cap de setmana, cada dilluns,
que si el Barça en construcció, que si ha disfrutat,
que si el Koeman està fent la feina, que no, que no.
Per què Koeman s'ha enfonsat en aquest equip?
I excuses que si el Pianich no és el substitut del Busquets,
que si els joves, que si...
Que no, senyor.
Que vostè ha d'ajustar les variables tècniques
en funció de la realitat, senyor.
Està molt bé.
Està molt bé apostat pel Pere de l'Araujo.
I està molt bé que vostè parli tan bé a les rodes de premsa.
Però, senyor Koeman, se li ha acabat el crèdit.
Se li ha acabat el crèdit.
Doncs així acaba Salva Crespo, eh?
No li dóna ni una tarda més a Koeman.
Koeman que el defensa, sobretot Joan Esmerats,
encara a dia d'avui, suposo.
A veure si podem parlar amb ell també.
Aviam, el Koeman, jo no sé si ho fa bé o malament.
L'únic que veig és que posa els 11 mateixos.
Home, no deixa de ser una mica el responsable, també.
Sí, sí.
Però perds un a 4 contra el Paris Saint Germain,
tornes a posar el mateix equip.
Que és per dir, aviam, si demostreu-me que realment sou bons
o perquè no en té més.
Que és el que crec jo.
Potser també és la segona, eh?
És que crec que és la segona.
Imagina que ara salin dos o tres jugadors,
quedem sense equip.
És que tu no pots un tio que acaba de sortir d'una lesió,
que es recupera abans d'hora, que els metges dubten,
i la referència d'un partit de la tornada de Champions
contra el Paris Saint Germain col·loques aquest tio
és perquè no confies en res més.
I no va ser la culpa seva, tampoc?
No, no, no.
Es va fotre un fart de cridar per allà al camp.
És que no confies en res.
I tampoc no està en la forma.
Després d'estar un parell de mesos parats és normal.
I l'altre dia igual, que puja a rematar,
li piden un forajoc, s'emprenya,
és l'únic que treu amor propi, com a mínim.
Sí.
El Cadis venia de quatre partits,
que li havien fumut 15 gols, eh?
Sí.
Quatre, quatre, quatre i tres.
Aviam també...
S'ha de comptar també que venien de la patacada
que els hi han fotut a la Champions,
que la Champions jo crec que és dur, eh?
Jo esperava que el Barça, aquí vaig dir un a un,
sent molt positiu,
però jo esperava que el Barça dongués una miqueta la cara.
O sigui, sé, i era bastant conscient,
doncs que el Barça perdia l'eliminatòria.
També ho deia sense saber pràcticament
com jugava el París-Saint-Germain
i sabia que venien dues estrelles que es quedaven a París
i, tot i així, sabia que el Barça
no té el caràcter d'equip com per tirar endavant
després de venir de la desfeta de la Copa.
Perquè la Lliga,
depèn de com et plantegis el partit,
depèn de quin equip tinguis davant,
doncs ho pots tenir més fàcil o més difícil.
I si encertes de cara barraca,
doncs perfecte.
Van xutar 27 vegades,
em sembla,
entre els 3 pals 7
i un és el penal.
Exacte,
és que jo no recordo cap aturada del porter
que diguis, hòstia,
em portaràs quin partit ha fet.
O sigui, és molt fotut,
és molt fotut,
quan a la Barça,
abans se li fotia tota l'autocar,
li costava,
quan estava plegat d'estrelles,
però, bueno,
s'obria la llauna i, aleshores,
és veritat,
fa anys que li costa.
Sí, li costa molt.
Bueno,
perquè és un joc de tenir molt la pilota,
d'un cantó a l'altre.
I anar ràpid,
clar,
que és el que ara no té el Barça.
I el Barça,
si no mou la pilota ràpida,
amb aquest moviment lateral d'un cantó a l'altre,
passant-se la pilota,
van més lents,
les pilotes,
quan arriben a la banda,
hi tens opcions d'entrar,
centre sense mirar,
no hi ha absolutament ningú,
ja et quedes tan ample,
clar,
hi ha tota una sèrie de coses
que la genialitat només les té un i mig,
molt més complicat fer gols.
I el Barça,
el que comentava ara,
d'això,
dependrà,
i això ho hem dit des de principi de temporada,
aquí,
a la plaça Mireia,
o sigui,
o es té paciència amb això,
o ho rebentaran tot,
i veig,
pels comentaris del Salva,
i del rebombori que hi ha,
si dimecres el Barça perd,
i no es foten 50 punts,
ben a prop de dos punts del Madrid,
amb els mateixos partits,
que això podria passar,
tindrem una cosa,
o el TV3 tornarà a dir,
que la Lliga està en mans nostres,
que la Lliga no para de fallar,
estem a dos punts del Madrid,
i si els guanyem allà,
que això serà bufar i fent polles,
perquè el Barça seguirà
en la seva lluita particular aquest any,
a no ser que als altres els hi posi fàcil,
o sigui,
si el Madrid comença a fallar
i la Lliga de Madrid,
que ja ho està fent,
doncs comencen a fallar una miqueta,
el Barça podrà estar allà,
però si mires el Barça que hi ha ara,
en aquests moments,
jo crec que el Barça ha de lluitar
pel tercer quart lloc,
que no se li apropi el Sevilla,
que per cert avui s'hi guanya,
em sembla que li passa.
El Barça, sí, sí.
O sigui, que serà en quarta posició.
També està molt clar
que la Lliga està molt distanciada,
o sigui,
que els llocs de baix també queden molt lluny.
Però clar,
l'Atlètic de Madrid està donant opcions,
ha perdut contra el Llevant aquesta setmana
els dos partits,
un l'empat, l'altre el perd,
que estaven,
no sé si eren 11 punts,
podies posar 6,
i clar,
suposo que això emprenya encara més.
Hosti,
jugues contra el Cádiz i no ets capaç.
Clar,
però això també hauria de veure-ho la gent,
que tot just acabem de començar la segona volta,
i que l'Atlètic de Madrid,
amb el marge que tenia en partits menys,
se li ha reduït tot en 3 o 4 partits dolents,
perquè és que abans amb els 2 punts,
quan la victòria era en 2 punts,
la cosa era molt més lenta,
però és que ara en 3 punts tens 3 dies tonto
i són 9 punts.
I són partits
que l'Atlètic de Madrid ha jugat molt millor,
no ha parat d'atacar,
això sí, eh?
Sí, sí, no, no.
I aquí hem de ser conscients,
o sigui,
que l'Atlètic de Madrid no ha deixat de jugar bé.
No.
O sigui que l'Atlètic de Madrid,
tard o d'hora...
el colxón de puntos, que diuen, no?
Sí.
Són els colxoneros.
Sí, això també,
però clar,
però ara és que jo veig la Lliga
que ara com més pel Madrid,
sense fer reu.
Sí, sí, sí,
o sigui,
és que s'ha d'analitzar això, eh?
A vegades veus equips
que estan allà i que estan arribant
i que s'estan apropant
i està jugant bé?
No.
No és que estigui en ratxa.
Qui està jugant bé?
Doncs el que va líder i acaba de perdre,
doncs, d'una distància
que tenia un coixí espectacular
per portar una segona volta
a la Marta tranquil·la.
Bé, doncs la Lliga és això,
i estem al mes de febrer
i fins al maig es veuran molts moviments d'aquests.
Ara, jo conscient amb això, eh?
O sigui, el Barça està en una posició,
a no ser que li posin els contraris fàcils
de lluitar pel tercer i el quart joc.
Sí, sí, ja està.
I aquesta Lliga és així.
I perquè la Real va tenir els dies totes
i no estaria 5 o 6, eh?
Hi haurà partits més bons,
que es jugarà contra equips
que van més de cara,
que tenen ganes de jugar,
i el Barça es trobarà amb més espais
i podrà fotre 5,
i hi haurà partits complicats
d'equips que estan lluitant per no baixar
i que un punt per ells és mitja vida,
que pujaran un cop a l'atac
i amb un penal tonto
doncs et clavaran un gol
i empataràs contra un Cadiz
que tampoc no ha fotut absolutament.
Jo veig el que,
no sé si és Barça-Atletic de Madrid
o Atletic de Madrid-Barça el que queda,
ara no ho recordo,
però és que veig molts culers
que aniran amb l'Atletic de Madrid,
perquè ja que el Barça no podrà...
Juguem a casa, juguem a casa.
Ja que el Barça no podrà fer segurament res a la Lliga,
molts culers diran almenys que guanyi l'Atletic de Madrid
i que no guanyi la Lliga de Madrid.
Aquest comentari amb algun grup de WhatsApp
quan va acabar el partit del Barça
és com a mínim que guanyi l'Atletic de Madrid,
que ja veuen clar.
És que és així de trist.
Aviam, o sigui,
el tema Barça és ser clars,
o sigui, tenir molt clar el que hi ha,
tenir molt clar que quan el Barça guanya
5 partits de Lliga seguits
també s'ha de tenir molt clar el que hi ha,
és el que tenim,
no hi ha res més,
encara que hi hagi un presidenciable
que digui que té 150 milions ja a l'Mbappé
per arribar...
Sí, ha sortit ara un soci...
L'Mbappé també ha dit.
Sí, sí.
No, no, no, és un candidat,
és un prenc candidat a la...
El senyor Freixa, no?
A Freixa.
Bueno, sí, exacte.
El de les Gerenyes.
Sí, sí, que tenia un que la balava de no sé què.
150 milions, eh?
No sabia el de l'Mbappé.
He sentit dos davanters i un...
Bueno, ho han dit avui a Catalunya Ràdio.
És igual.
Qui paga mana, no?
Sí, però bueno...
Perquè Sant Germán va perdre ahir també 0-2 contra el Mónacos,
que no hi ha qui ho entengui.
Sí, per això et dic,
que tampoc no diguis el Sevilla
que va passar per sobre del Barça
el Sanger Pijuan,
després va jugar a la Champions contra el Borussia,
li foten un 2-3
i va salvar els mobles amb aquest 2-3.
Oh, dissabte, vinent.
Aquest dissabte tenim Sevilla-Barça, també.
Exacte, clar.
Que tornem a rebre un altre de Castellet.
Bueno, abans tenim la visita d'Els a casa.
Sí.
Sí, el dimecres a l'Els.
El dimecres, sí.
Que es podria posar una cosa una miqueta bé,
però el Sevilla si torna a guanyar al Barça
llavors sí que se li en va, eh?
Perquè avui es fotrà un punt per sobre del Barça,
si el Barça torna dissabte a Sevilla i torna a perdre...
Perquè Comen què farà?
Torna a ficar...
Ja, no, no.
Està a mitja taula, ja ho veurem.
Torna a ficar Comen al 11.
Clar, Comen va posar el Barça.
No, és que no té res més.
Home, suposo que el dimecres alguna rotació farà,
més que res,
perquè si no Busquets explotarà,
per exemple.
Busquets no és un tio que pugui jugar tan seguint.
Bueno, i Piquet també deia que no estaven...
I Piquet i hauria de donar descans,
perquè acaba de sortir una lesió
i no pot jugar a 90 minuts del ritme que anaven.
No ho sé.
Quina frustració ambiental.
No, frustració no.
Som...
Bueno, el Pol...
Jo per sort feien el campionat d'Espanya d'atletisme indoor,
que també voldria fer un apunt,
i per sort feien això
i vaig admirar més l'atletisme que el Barça,
perquè el rato que el veiava m'avorria,
i molt, és que m'avorreix molt.
Igual com em va avorrir molt també l'Espanyol Sabadell del dissabte, eh?
També, eh? Fluixet, no?
Bueno, l'Espanyol molt fluixet, sort que vam guanyar.
El Sabadell ho va fer prou bé.
Bueno, el Sabadell està en ratxa.
Bueno, portava nou partit sense perdre,
només va perdre 1-0 contra l'Espanyol...
i...
I no, no, però...
Intentant jugar, tal...
Clar, l'únic que els falta d'algun tio davant,
encara a Lluís, però...
Hòstia, em sonen altres equips, això, també.
Exacte, sí.
Bueno, potser el Bradford ho faria bé, el Sabadell.
Potser sí.
Potser sí.
Potser en algun altre lloc el Bradford ho faria molt bé.
Amb l'Estoicof aquest que tenen,
que tenen un que es diu Estoicof, el Sabadell.
Parla d'això, que em sembla que vols parlar del servei...
Sí, si vols.
Vull parlar del que li van fer la pobra Maria Vicente,
que ho estava veient en directe.
que, bueno, clar, ara tothom en parla avui.
Clar.
Ningú parla del latisme mai.
No, perquè jo no ho vaig veure.
No, no, jo sí.
És que, clar, la pobra noia al·lucinant.
O sigui, fa un salt.
El primer salt de tot el concurs, a més.
Bueno, el segon.
Però el primer que va enfocar la tele, em sembla.
I la noia fa un salt maquíssim,
de 6.50, més o menys, o alguna cosa així,
pel que es va veure.
Bandera blanca de la jutja.
O sigui, l'atletisme va que si els salts...
Bandera blanca és vàlid i bandera vermella és nul.
treu bandera blanca, la que mira allà la plastelina.
Bueno, ella ve contenta.
I quan es torna a girar, per mirar el resultat del marcador,
veu que no hi posa res
i que algú ja està passant l'escombreta a la sorra
borrant-li la marca.
Podria haver sigut un rècord, eh?
Que no van prendre nota?
Sí, sí.
No, no el van mesurar.
No van mesurar.
Se'ls hi va passar.
I clar.
I el de l'escombreta pensant que ja havien mesurat...
Exacte.
Amb les imatges no poden intentar reconstruir la petjada.
Es veu que no.
Exacte.
Tu poses el pic allà on a l'última...
Clar, perquè quan amb alguna càmera tenia algun...
No.
No es pot fer bé, perquè això no va així.
Pel que es veuen les imatges d'aquesta noia
podria haver fet el rècord a Espanya.
Podria haver quedat primera.
I per un oblit.
No per un oblit.
Perquè se'ls hi va passar.
A part que li van arruïnar tot el concurs, clar.
Sí, clar.
La van fer saltar després al cap de dos salts més,
perquè, clar, ella sortava la segona.
Clar, i la va fer la mateixa?
No, no.
Va fer el mateix.
Va fer res.
Bueno, va fer...
Amb un salt no sé quin, va fer 6-24,
que li va servir per quedar tercera.
Però, bueno, era una noia que ja havia fet el divendres
al Pentaldon, cinc proves,
amb un molt bon salt de llargada, també.
I, clar, ja va estar tota la prova desconcentrada, pobra.
Allà té 19 anys, no era el salt que et donava...
És un campionat d'Espanya indoor,
Sí, és important.
Sí, sí.
Però aquesta noia guanyarà molt més.
Si hagués estat titular avui tots els diaris d'esport.
Aquest salt no li impedeix ni anar a Tòquio,
ni li impedeix guanyar la medalla dels Jocs Olímpics,
però, bueno, és un error humà
que no entenc com pot haver-hi un jutge allà
que no sé si és que era...
Bueno, esclar, era l'hora de la migdiada.
Igual va venir una mica a dormir,
t'ho havia acabat de dinar i...
Però és que és l'única feina que té aquest home.
És l'única feina, sí, sí.
És com l'apuntador.
Clar, l'apuntador.
No tinguis tanta pressa.
Igual ja avui ja no he tornat a la feina.
Nois, ho hem de deixar aquí,
perquè ha passat el temps volant i ens queden res segons per les set.
Gràcies, Pol, i gràcies, Carles, per passar per aquí.
Moltes gràcies.
Recordo també el Salva i el Joan,
que no els hem tingut avui aquí.
Fins dilluns vinent, nois.
Que vagi bé.
Doncs bé, com deia, fins aquí aquest programa 705.