Vinga, arrenquem aquest programa de la plaça Mireia amb aquest tema de Frank Moody, es diu Dreaming Color
i amb aquesta cançó us donem la benvinguda en un dia tan important com avui el dia mundial de la ràdio.
Així que molt benvinguts a tots i a totes.
Un dia realment especial per tots aquests que treballem, ens dediquem o que d'alguna manera estem connectats
amb la ràdio. Ho dic també per tots els col·laboradors, col·laboradores i persones que passen, entitats també,
organitzacions, grups, tot aquell qui s'apropa aquí a Ràdio d'Esvern i dedica unes hores, una estona a xerrar,
a presentar temes de debat o a crear el seu propi programa.
Així que crec que avui també, a part de ser el dia de la ràdio, per aquells que ens hi dediquem dia a dia,
també és el dia de la ràdio per tots aquells que fan que sigui possible.
Per cert, que sapigueu que avui, 13 de febrer, és, com us deia, aquest dia mundial de la ràdio.
Tantes xarxes socials se n'han fet ressò, començant pel Twitter amb aquest hashtag oficial internacional,
dia mundial de la ràdio, que sapigueu que és un dia proclamat per la ONU des del 2012.
A més, avui, avui dia, la ràdio és el mitjà informatiu, podríem dir, més emblemàtic, més dinàmic,
tot i que els avenços tecnològics i els nous sistemes de comunicació han aparegut en l'últim, podríem dir, segle.
Tot i això, la ràdio, hi ha diverses tendències.
Algunes indiquen que va ser Marc Cónic i la va inventar, però, finalment,
tot apunta que va ser Nikola Tesla, qui, el 1985, va inventar aquest sistema
per transmetre missatges de veu sense fils, és a dir, a través de les zones.
Per fer-vos cinc cèntims, Tesla era un apassionat de l'electricitat des de molt petit,
segurament us sonarà el seu nom, entre altres, per aquests vehicles elèctrics, 100%.
S'explica que un dia, ell, amb el seu gat, va passar amb una de les seves mans pel llom del gat
per acariciar-lo i, repetidament, va veure saltar les xispes,
quan hi havia aquest contacte amb aquesta electricitat estàtica, podríem dir.
Era, precisament, electricitat estàtica.
I podríem dir que des d'aquell moment i durant tota la seva vida
es va dedicar a investigar sobre aquest fenomen que li va obrir, òbviament,
portes a un món realment màgic, ple de descobriments i invents,
sent un, ells, el de la ràdio.
Però us deia que també se li adjudica, potser, a Marconi,
qui va presentar la patent abans que Tesla, va ser el 1904,
i per ell també va rebre Marconi el Premi Nobel de la Física.
Us explicarem al llarg d'aquesta primera hora més històries, novetats de la ràdio,
més curiositats sobre aquest mitjà radiofònic.
Abans de rei, aprofitant aquest tema que tenim de fons,
Dreaming Color, de Frank Moody,
us comento què és el que us portem per a aquest programa.
Com deia, 603 de la plaça Mireia.
Començarem, com sempre, obrint amb els titulars del Diamants,
de l'Imanol López.
Seguidament farem aquest repàs d'aquestes curiositats de la ràdio
i a la segona hora tindrem, com no, a la Vanessa Montserrat,
la nostra especialista en xarxes socials.
Amb ella parlarem i ens explicarà, ens donarà detalls
de com crear una bona estratègia a través dels stories d'Instagram,
aquesta gran plataforma que tants milions d'usuaris mou cada dia.
I acabarem a la segona hora amb les estrenes de cinema d'aquest cap de setmana
a mans de Carlos Penela del blog Latidos por el Cine,
que si hi ha algú que vol estar més i més connectat amb el cinema
pot anar a latidosporelcine.com.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas.
Juntes, sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent.
I tu perds des de fa molt.
De veritat tu vols seguir perdent?
Si no veus el esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle.
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya,
la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Ara escoltes, Ràdio d'Esvern.
Sintonitzes, Ràdio d'Esvern.
La Ràdio de Sant Just.
98.1
Vinga, avui és el dia que toca encetar els títols amb aquesta cançó.
M'està agradant això d'alternar el Buggy Wonderland.
Bona tarda, Manol.
Sí, si no ens fem monòtons, repetitius, i no podem ser així.
No podem ser així.
Per cert, Mireia, felicitats, dia de la ràdio.
Felicitats també per tu.
Felicitats, felicitats a Ràdio d'Esvern, en general.
Cert, cert, cert.
A tota la gent també que forma part d'aquesta...
Totes les veus que sonen, que són moltes, eh?
Moltíssimes.
Hem comptat, tenim un número així.
Jo crec que no.
Algun dia sí que s'hauria de comptar tot aquest nombre de col·laboradors i col·laboradores
que passen diàriament per Ràdio d'Esvern, perquè és una quantitat...
És bàrbara.
Vaja, sí.
Molt bàrbara.
Mai millor esportat.
I recordem que totes són col·laboracions, com a tal, com indica la paraula, no?
Són persones tan gent jove com potser els que venen a la tertúlia cinema,
que són, crec, els més joves que participen a la ràdio, edat segon tercer ESO.
Ara no em preguntis quants ells tenen, però 15 o 16, no?
15 anys, 16 anys.
I arribem fins al grup de 60 i més, que crec que ja ronden els 70 i més, per tant...
I els 80 i més, en alguns casos, sí, sí.
Tenim una forquilla realment tan àmplia com la vida.
Àmplia, àmplia.
Sí, sí, no?
És que reunim totes les generacions s'enjustenques en un mateix espai.
És un valor inconmensurable.
Doncs, realment, i a part també crec que hauríem de donar les gràcies a tots aquells entitats,
col·laboradors, també, entitats, partits polítics, també s'enjustencs,
organitzacions s'enjustenques, que també ens han fet arribar les seves felicitacions,
també per la tasca que fem des de Ràdio d'Esvern.
Així que per tots ells també, mireu, un aplaudiment per nosaltres,
per ells i per tothom que forma part de Ràdio d'Esvern.
Festa, festa grossa.
Festa grossa, festa grossa.
Sí que se ve a tirar una festa, eh?
Així un petit comitè, ja ho direm quan arribi la gata, la fita.
El moment arribarà.
El moment arribarà i ho celebrarem per tot l'alto,
perquè aquesta ràdio d'aquí ben poc, no li queda ni un mes,
arribar, anava a dir, la majoria d'edat ja fa anys, eh, que va arribar.
Ara la duplica, eh?
La doblem, la doblem, de fet, justament la doblem.
Exacte, 18 i 18, eh?
Estem, m'agrada aquest concepte de redu...
Doblar la majoria d'edat.
Doblar la majoria d'edat.
Sí, sí, ens fem molt grans.
Ens fem molt grans.
Però també és una bona fita per recordar avui dia mundial de la ràdio.
No sé si les notícies aniran per aquí
o aniran relacionades amb altres teves satjustencs,
un cop comentada aquesta fita, que sí o sí, l'havíem de mencionar.
L'havíem de mencionar.
Altres temes, per això, en l'espai de titulars, si et sembla, comencem,
perquè el regidor de Medi Ambient, Gestió de Residus i Espai Natural,
Jusso Salva, va viatjar ahir a Palma de Mallorca
amb una visita política i tècnica de representants de l'àrea metropolitana
per conèixer el sistema de contenidors intel·ligents instaurats en aquesta ciutat.
Un model que, per altra banda, comparteix moltes característiques
amb el nou sistema de recollida de residus que s'implementarà al nostre municipi,
el qual també funcionarà amb contenidors proveïts d'un xip.
S'enjustarà una prova pilot conjuntament amb el Papiol
dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Recordem que aquest nou sistema s'anirà actualitzant
amb el comportament dels ciutadans i ciutadanes,
ja que reunirà dades de la recollida i selecció dels residus per zones,
fet que permetrà actuar en conseqüència,
aplicant sancions o bonificacions segons el cas.
Tot i així, el canvi més radical per a la ciutadania
consistirà en que a partir de la seva instauració
s'haurà de fer servir una targeta
per abocar residus al contenidor gris o al marró.
Veurem també veure de quina manera forma
simplement aquesta nova recollida de residus
i també l'acceptació ciutadana,
que crec que és un dels punts més interessants
per veure com és rebuda aquest nou sistema, en definitiva.
Sí, de fet, aquest matí ha passat pel Just a la Fusta,
l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà,
que explicava que ja s'han començat a introduir canvis en aquests contenidors.
És a dir, expliquem-ho una mica,
aquests contenidors ja s'han començat a instal·lar,
no tenen el xip, diguéssim, posat a la porta,
així que ara es poden obrir amb tota llibertat.
Sí, els contenidors, com quedaran aquests contenidors,
ja es pot veure, s'ha instal·lat a la majoria de barris de Sant Just,
s'està fent gradualment també,
però vaja, la majoria de barris ja disposen d'aquests nous contenidors.
El que sí que ha explicat és que, per exemple,
un canvi del que se n'ha donat o que era necessari
era que el contenidor gris, en principi,
només es podia obrir una petita boca
per on dipositar aquests residus,
ja que si es recicla bé, en principi,
s'ha de produir poca quantitat de matèria
que vagi a aquest contenidor gris.
El que passa és que el que han detectat
és que es necessita obrir tota la tapa, així que...
Això també passa amb el de plàstic, eh?
Exacte, el de plàstic sí que és molest.
Sempre hi ha problemes per introduir la bossa
que acostuma a ser una mica més gran,
també perquè els envasos de plàstic,
per exemple, detergent de la rentadora,
és enorme.
És enorme.
És enorme.
A veure la quantitat que complis també,
però sí, hi ha quantitats enormes.
No, però un pot d'aquests 3 o 4 litres
ja t'està ocupant mitja bossa
i dins de la bossa sempre es col·loca malament, eh?
Allò que intenta es col·loca la bossa
i està creuat.
A través, una mica fent creu, eh?
Sempre.
Sempre amb la resta de plàstics.
Jo tinc un truc, no sé si dir-lo
perquè quedaré una mica malament,
però hi ha una manera d'intentar obrir...
Sí, crec que és mundial.
To tothom, no?
D'acord, sí, sí.
Intentes, no és gaire higiènic...
Ficar l'ama cap endins i obrir la tapa.
Mous una palanca i mous, diguéssim,
una cantonada del contenidor.
Has d'aixecar una mica i introdueixes-ho.
Ah, ui, però saps que la pots obrir sencera, no?
Treus les dues parts.
Clar, però llavors has d'introduir les dues mans, eh?
Jo vaig a jo que dius...
La mateixa mà cap una banda i cap a l'altra.
I et fiques dins el contenidor
i et recicla de tu també, ja que estem.
Jo soc molt de plàstics.
No, hauries de ser de plàstics.
Carà, que siguis de plàstics, si tu et sembles...
No, oi, hem de recuperar.
A veure si la recupero.
M'encantava que hi anuncia aquestes bessones.
Les mamzels.
Les tres...
Les mamzels, sí.
És un grup de música, però no eren trillisses.
Només portant la mateixa perruca.
No, perdona, que s'assemblen molt.
Però no és que s'assemblin,
és que porten la mateixa perruca.
Tu les has vist en la perruca.
Però a mi, les tres bessones.
Ara no em trenquis aquí.
Ai, Manol, el dia de la ràdio
m'estàs xafant aquestes coses, home.
Perdó, perdó, perdó.
Com vas dir, que es deien?
Les mamzels.
Ah, demamzels.
Ara les buscaré.
A veure si trobem...
Home, és que he de dir...
L'entemazo.
Ara així, un petit comitè,
és que jo, una d'elles,
sempre he tingut un crash oficial,
perquè he pensat que és una dona maquíssima.
Deixaré l'aire.
Quina de les tres és?
Ja he enamorat.
És més divertit així.
Hauríem d'esbrinar a veure qui...
Clar, jo com que les considero
tres mellitzes, no?
Maldit en català.
Com és en català?
El què?
Trillitzes.
Crec que no està ben...
Trigèsims.
Trigèsims, no?
No, no, no tinc ni idea.
De metal no estaria ben bé.
Tenim per aquí l'anunci.
Estic al groc.
Carall, tu ets de metal.
El groc ja val.
Com oblidar-ho.
Oh, bric de llet.
Al groc vas i fet.
Però tu, tu de plàstic ets,
però no ets cap en vas.
I si no ets cap en vas, tu on vas?
Encara que siguis de plàstic,
si no ets en vas,
al groc no hi aniràs.
No hi aniràs.
T'he de dir que jo era molt fan de...
Has començat a fer corbes, eh?
Això ha sigut increïble.
Clar, clar, clar.
Espectacular l'anunci, eh?
Crec que hauríem de recuperar
aquests tipus d'anuncis
que crec que fan que quedi una miqueta més
dins del cap dels ciutadans
el missatge que volen transmetre.
Sempre a través de la música
és molt més fàcil.
Sí, també és veritat
que aquest anunci va rebre moltes crítiques
també per aquesta gestió dels residus
per part d'EcoMbés
perquè, de fet,
acabo de dir amb l'empresa
gestionada dels residus.
Sí, perquè en realitat
el que volen fer és una política,
diguéssim,
de només reciclar
aquells plàstics
que els hi va haver reciclada
per tornar-los a fer servir, diguéssim.
I no tots els plàstics
i no tots els plàstics en general, diguéssim.
Es veuen beneficiats.
Exacte.
I és bàsicament una campanya
que promou això.
Més benefici per l'empresa
i no més benefici pel medi ambient
que, en principi,
és el que hauríem de fomentar
aquest tipus de campanyes.
Seria l'objectiu, certament.
Però també és cert que
aquest denuncii va marcar
un abans i un després
en el reciclatge de televisió,
podríem dir d'alguna forma.
És real.
Quines altres notícies
ens portes avui?
12 de...
No, perdona, 13.
13, 13.
Joves 13.
Ja saps que jo,
amb els 13 sempre...
Avui no és res, no?
Caigui el dia que caigui,
el 13 és dolent.
Avui, a part del dia
un dia a la ràdio,
no és res més que
l'entesala d'aquest Sant Valentí,
eh?
Sant Valentí és d'Eira.
És veritat, és veritat, és veritat.
Vinga, va, sí,
hi ha més temes, home.
Perquè després de l'èxit
d'una primera conferència
del veí Enric Montoriol,
al voltant del que batejar
com a la divinitat
del segle XXI,
la de Dios,
ciència,
consciència i consciència,
s'ha programat
un cicle mensual
per exposar
les seves teories
i experiències.
La segona
d'aquestes trobades
tindrà lloc
demà mateix,
a les 7 de la tarda,
a la sala Isidore
cònsul de Can Ginestà,
una activitat
que requereix
d'inscripció previa
a través de la Biblioteca
Joan Margarit,
tot i que l'entrada
és lliure.
Les sessions agrupen
la seva investigació
al voltant de la naturalesa
del que tradicionalment
hem batejat
com a divinitats.
Doncs segueix,
de fet,
aquest cicle
fins al mes de juny,
eh?
Sí, sí,
s'allarga,
s'allarga,
s'allarga,
s'allarga llarg.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do
al moviment
també que ha generat
Enric Montoriol,
no?
M'ho he dit bé?
Ho he dit bé.
Perquè tot va venir
d'una xerrada
que va fer,
la qual va donar peu
a crear un cicle,
inclús.
Sí, clar,
sí que és veritat
que Montoriol
ha dedicat
24 anys
de seva vida
a aquesta investigació
i sembla
que la primera conferència
va tenir un set defecte
o un bon feedback
per part del públic
i va decidir
fer una mica
de càpsules
de tota aquesta
investigació
per intentar
explicar
els diferents
aspectes
sobre els que ha indagat.
De fet,
avui,
avui,
demà,
la conferència
tractarà
o porta el títol
d'Els orígens,
així que en principi
parlarà sobre
aquests inicis
de la humanitat.
És una mica
com totes les pel·lícules,
totes les sagues
Star Wars,
sempre l'últim
o un dels últims
capítols
parla de l'origen
del principi
de l'antesala,
no?
Sí,
tot i que
no és el final
del cicle
perquè,
com bé dius,
acabar el juny...
No va ser el primer.
Exacte,
sí, sí,
també és veritat.
És curiós,
sempre passa el primer,
sempre va el tercer,
el quart,
el cinquè,
el primer,
em refereixo a l'origen
d'aquella història
com a Star Wars,
que encara segur que ens han faltat
alguna cosa per descobrir
d'abans de l'inici.
Bé,
ara diuen que hi haurà
prequeles,
o spin-offs,
etcètera,
però en principi
sí que la història
de Star Wars,
diguéssim,
l'original
ha estat tancada,
en principi.
Ja veurem,
ja veurem.
Anem a tancar ja
amb aquesta última notícia,
no sé si anem a fer esport,
m'agradaria.
No,
anem a fer esport.
Va,
a veure si demà.
Demà.
Vinga,
segons un estudi
impulsat per l'AMB
d'anàlisi del sistema
alimentari metropolità,
només el 2%
del consum total
d'aquesta àrea
prové de la producció agrària
a la metròpoli,
d'aquests 106 indicadors
que l'Agència Metropolitana
de Desenvolupament Econòmic
ha recollit
en un primer pas
per arribar a crear
l'Observatori del Sistema
Alimentari Metropolità
de Barcelona,
un òrgan que permetria
a l'AMB,
als municipis
i a la resta
d'agents del territori,
dissenyar accions
i polítiques alimentàries
i avaluar-ne l'impacte.
De moment,
doncs,
les dades recollides
poden servir
per aquesta finalitat,
tenint en compte també
que es vol crear
una plataforma digital
de consulta
d'aquests 106 indicadors
recollits.
Vinga,
avui sí que et regalem
aquest tema.
No sé si l'has reconegut ja.
Has sonat alguna vegada?
Sí, sí, sí.
Sí?
Com es diu?
El de la Rosalia?
Conaltura.
Conaltura, això.
Sí,
però és d'un grup
que es diu Ginebres.
Sí, sí, sí.
És una Conaltura
però una miqueta de rock.
És recorrent,
és recorrent
en el teu aspecte musical.
Sí, sí.
en el teu aspecte musical,
diguéssim.
Tinc 6 temes recorrents.
Sí, sí, home, sí.
Doncs escolta, Imanol,
gràcies per aquests titulars.
Ens veiem demà divendres
per parlar d'altres temes.
Tinc ganes de parlar
d'aquest tema esportiu,
podríem dir.
Esportiu Sant Justenc.
Esportiu Sant Justenc.
Esportiu Sant Justenc.
Que vinguis molt bona tarda.
Igualment, adéu, fins demà.
Doncs us hem anticipat,
ens quedem escoltant ara mateix
aquest tema Conaltura
del grup Ginebres.
Per cert, va ser l'Humbert Blancó
qui ens va fer descobrir
aquest grup
i aquesta cançó en concret
que és una interpretació
més rockera, podríem dir,
de la cançó,
de la famosa cançó
de la catalana Rosalia.
Es diu Conaltura.
Que me maten
Conaltura.
Conaltura.
Y esto es pa' que quede
lo que yo hago dura.
Demasià noches de travesura.
Vivo rápido y no tengo cura.
Iré joven pa' la sepultura.
Y esto es pa' que quede
lo que yo hago dura.
Demasià noches de travesura.
Vivo rápido y no tengo cura.
Iré joven pa' la sepultura.
Conaltura.
Flores, azules y quilates
y si es mentira
que me maten.
Flores, azules y quilates
y si es mentira
que me maten.
No me ha gustado.
Otra vez.
Y esto es pa' que quede
lo que yo hago dura.
Conaltura.
Demasià noches de travesura.
Conaltura.
Vivo rápido y no tengo cura.
Conaltura.
Iré joven pa' la sepultura.
Conaltura.
Conaltura.
Mireia Belmonte,
Laia Palau,
Laia Sanz,
María Vicente
y Alexia Putellas.
Juntes sumen
més de 140 capítols esportius
i t'ho estàs perdent.
No saps
a què t'estàs perdent.
I t'ho perds
des de fa molt.
De veritat
t'ho vols seguir perdent?
Si no veus
l'esport femení
t'estàs perdent
la meitat de l'espectacle.
Una campanya del Consell
de l'Audiovisual de Catalunya,
la Generalitat de Catalunya
i la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Ara escoltes
Ràdio d'Esvern.
Sintonitzes
Ràdio d'Esvern.
La Ràdio de Sant Just.
98.1
Cinc minuts
per dos quarts
de sis de la tarda.
Escoltem aquest tema
es diu Too High
i és de Montàxi.
We can't come together
We won't give up on the fight
We won't give up
We won't give up
Too High
Sometimes it's our deserve
What we're really living for
Hear the voices coming out
From the streets
Singing get ready
Get ready for more
This thing is getting ready
Keep ready for morning
So put them up
Too high
We can't walk together
With our hands up in the sky
So put them up
Tonight
We can't come together
We won't give up on the fight
We won't give up on the fight
We won't give up on the fight
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
us anunciava al principi del programa,
us comentarem, a banda d'haver-vos fet aquest breu resum
de la història o els precursors de la ràdio
amb aquesta, podríem dir, guerra intel·lectual
i de patents entre Marconi i Tesla,
que finalment, per cert, van ser les Corts Supremes
dels Estats Units qui van donar la raó a Tesla
i se li va atorgar amb ell la patent,
tot i que Marconi ho havia fet uns anys enrere.
Com us deia, us comentarem algunes de les curiositats
sobre la ràdio en alguns moments històrics,
com, per exemple, quan es va a l'accident del Titanic,
que no em sortia la paraula.
Doncs, com us deia, a la ràdio, sense cap dubte,
podríem dir, ha marcat un abans i un després
en el món de les comunicacions
i ara ens comentarem algunes d'aquestes curiositats.
Doncs el que us comentava,
l'enfonsament del Titanic, el 1912,
la ràdio estava encara pràcticament,
podríem dir, amb calces,
i a sobre no hi havia, diguéssim,
una normativa internacional sobre el seu ús.
Durant l'enfonsament del Titanic,
la ràdio del Baixell va estar 32 hores sense funcionar,
la qual cosa va contribuir, a més, a aquesta tragèdia.
Però va haver de passar una catàstrofe com aquesta,
aquesta magnitud,
perquè es reglamentessin d'alguna forma
les freqüències i també les potències
i emissió, i altres reglaments,
podríem dir, a l'hora d'emetre aquesta senyal.
A més, va ser una de les primeres vegades
que es va emetre en aquell moment,
en el moment que es va enfonsar el Titanic,
la primera senyal d'ESA o ESA
a través del Telegre,
va ser justament en aquell moment.
La ràdio i la Primera Guerra Mundial
també van tenir, com dir-ho,
un moment d'auge.
L'ús, de fet, de la ràdio
durant aquesta Primera Guerra Mundial
va ser determinant,
va servir com una eina comunicativa,
eina propagandística,
va servir també per comunicar
entre diversos exèrcits
durant aquests enfrontaments
i perquè aquests exèrcits dels dos costats
també poguessin mantenir converses
considerades altament secretes.
Ho feien a través de la ràdio,
que era el que en aquell moment
es considerava un mitjà de comunicació secret
o que estava més protegit.
I no podem oblidar-nos
de cap de les maneres
de parlar d'aquesta Guerra dels Mons
d'Orson Welles.
Va ser, per a aquells que potser
no ho recorden
o no ho tenen gaire ubicat,
va ser aquest aconteixement,
podríem dir,
entre curiós, divertit i mediàtic.
Us faig una mica de retrocés,
però en definitiva
va causar un gran impacte
en la societat nord-americana.
Tot va ser la nit de Halloween,
del 1938 al 31 d'octubre del 1938.
Estàvem fent un programa radiofònic,
de fet estaven llegint aquesta Guerra dels Mons
d'Orson Welles,
i es va sembrar, podríem dir,
el pànic,
perquè la gent més enllà d'escoltar
la història d'aquesta novel·la,
es va creure que estava passant allò
i va haver-hi centenars i milers de persones
que van sortir de casa seva per marxar,
no sabem on,
però marxar corrents,
agafar provisions,
agafar el cotxe i marxar,
creient-se que allò que estaven escoltant
per la ràdio estava passant de veritat.
En aquest sentit,
bona feina també pels locutors de ràdio
que estaven amatent aquest especial,
podríem dir,
de la Guerra dels Mons,
perquè van fer que fos tan real
la missió d'aquesta Guerra dels Mons
que van arribar a fer creure
a milers de ciutadans nord-americans
que allò estava passant de veritat.
Aquestes eren algunes de les curiositats
que us volíem explicar.
A banda també de si voleu buscar informació
a banda del nostre Twitter,
arroba.tlguiobesmireia,
ho podeu fer amb el hashtag,
sobretot a Twitter,
Dia Mundial de la Ràdio.
Allà hi trobareu un munt d'informació.
El hashtag Somos la Ràdio
o Som la Ràdio
també és un dels hashtags més utilitzats avui.
També podeu anar a buscar.
I, en definitiva,
jo crec que a l'actualitat
la ràdio està considerada,
podríem dir,
al mitjà de comunicació més divers
i més plural.
També, a més,
és el que més difusió
i més abast té.
Al final,
és una eina
que realment és molt versàtil,
pot expressar,
podem, de fet,
expressar moltes opinions,
moltes idees,
i aquestes idees
molt plurals
representen una gran diversitat
de grups,
d'organitzacions.
Tant és així,
que, per exemple,
aquí el programa
a la plaça Mireia
ha tingut de tot
fins a dia d'avui
i cada any
que recordem aquest Dia Mundial
de la Ràdio
tenim diversitat d'opinions,
diversitat de maneres
de veure la vida
i també de maneres
d'enfocar els temes
que parlem aquí.
Per tant,
visca la ràdio
i visca els oients
que fan que la ràdio existeixi
perquè si no hi hagués
ningú a l'altre costat,
nosaltres parlaríem
tots amb l'aire.
No-one's putting numbers
on the board.
I'd love to take a swing.
Might even graze you.
But that don't mean any harm.
I'm just speaking my mind.
Take a look at that moon.
About as bright as your eyes.
We got plenty of space.
Go ahead and recline.
Take a puff of that.
Get a sip of this wine.
Yeah, feelin' good?
Cause baby there's room in here
Just enough of two in here
Ain't nobody but you and me in here
Yeah
What can we do in here?
What can we do?
What can we do?
So why don't we get out of here?
Let's go do something.
She had a bright smile.
Big white teeth, I mean
Whiter than a white tee
Remind me of wifey
Met her at the studio
Sorta like a high bar
She told me she had games
So we connected like the Wi-Fi
She had this Asian swag about her
So I call her Mai Tai
Started following her
She was the only thing on my timeline
And it was this one picture
Her in a swimsuit
That made a nigga want to beat it up
And I intend to
But I'ma have to put in work
Baby girl that drink it all
Face like Mona Lisa
I'm just trying to be the wall
That ain't gone
I ain't got no patience
I can't wait long
She come and see me
But she don't stay long
And that's the problem
She a good girl
Maybe there's too much smoke in the room
And she don't want that Mary Jane
And her V-Dows that soon
So I'ma take a minute
And walk her to an Uber
Got a bullet in my heart
And she the shooter
Baby there's room in the room
Baby there's room in here
Just enough of you in here
Ain't nobody but you and me in here
Yeah
What can we do in here
What can we do
What can we do
I don't know
I don't believe in here
L'últim tema que ha tret aquest estupendo grup
L'últim tema que ha tret aquest estupendo grup
L'últim tema que ha tret aquest estupendo grup
L'últim tema que ha tret aquest estupendo grup
L'últim tema que ha tret aquest estupendo grup

L'últim tema que ha tret aquest estupendo grup
L'últim tema que ha tret?
L'últim tema que ha tret aquest estupendo grup
L'últim tema que ha tret aquest estupendo grup
L'últim tema que ha tret aquest estupendo grup
L'últim tema que ha tret aquest estupendo grup
L'últim tema que ha tret aquest estupendo grup
L'últim tema que ha tret aquest estupendo grup

L'últim tema que ha tret aquest estupendo grup
L'últim tema que ha tret aquest estupendo grup

L'últim tema que ha tret aquest estupendo grup
L'últim tema que ha tret aquest estupendo grup
L'Alla Palau, L'Alla Sanz, Maria Vicente i Alexia Potellas
Juntes sumen més de 140 títols esportius
I tu estàs perdent
No saps a què t'estàs perdent
I tu perds des de fa molt
De veritat tu vols seguir perdent?
Si no veus el esport femení
T'estàs perdent la meitat de l'espectacle
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
La Generalitat de Catalunya
I la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Col·labora Ràdio d'Esvern
Ara escoltes Ràdio d'Esvern
Sintonitzes Ràdio d'Esvern
La Ràdio de Sant Just
98.1
Treus portes dintre camíu
Tres quarts en punt de sis de la tarda
Escoltem ara aquest tema de Manel
Es diu Per la Bona Gent
I és del seu últim àlbum
Aquest llig
Em pec contra molt dels meus instints
Lluïm
Quartades que contrastaran
Un parell d'amics
Vinc protegint
Les nostres lleis
N'està petit tranquil
Que en cap armei
Tu un veràs
Em prengués tots els meus dits
I sap que no vaig fer
No em sabia el que faig
És cert que aquella nit no era la ciutat
Però afina les preguntes
Afina les preguntes
Encara no he dit si sóc bo
Encara no saps si sóc bo
Encara no he dit que m'inspiri una idea
Que mogui una gran convicció
Encara no saps si amb el meu bus pel món
No veig que sigui una mica millor
Treus portes
Tinc de camí
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit