Un passeig sense cap destí, sense direcció.
Dilluns quan queda un minutet per les 5 i 15 en punt d'aquest dilluns, a veure quin dia és, 4 de juny.
Benvinguts a tots a la plaça Mireia amb aquest passeig de Halldor Mas.
Mentre la ciutat és...
Monski que està a dins de Spotify, que ara mateix també us el publicaré al Facebook i al Twitter de la plaça Mireia.
Mentre la ciutat...
I per cert, per cert, que no us havia comentat, avui dilluns ja sabeu que toca parlar amb el Pep Quintana de coses de la vida.
En farem un ratàs una mica també d'aquests dies, d'aquest cap de setmana passat.
I a la segona hora esperem que pugui passar per aquí la plaça a l'Eduard Benito.
Compto amb vostè, senyor Eduard.
I a última, última hora tindrem l'Albert Navarra, aquest noi tan eixerit que ens comenta la crònica esportiva del cap de setmana.
Així que ja sabeu que si esteu sintonitzant Radio d'Esvern al 98.1 FM o a través de l'aplicació o a través de www.radiosvern.com,
doncs seguiu aquí amb nosaltres perquè a fin de set us acompanyarem.
Un passeig sense cap testí sense.
Direcció per arribar fins aquí, un passeig de nit, mentre la ciutat és al llit.
i recordant que no hi ha res escrit i em pregunto si voldries caminar al meu costat,
sense pensar el futur passar.
Sols mirar cap endavant, mirar cap endavant, mirar cap endavant.
cap endavant, mirar cap endavant, mirar cap endavant.
cap endavant, mirar cap endavant, mirar cap endavant, mirar cap endavant.
plaer cap endavant, mirar cap endavant.
Fins demà!
I abans d'entrar a parlar amb el Pep Quintana, que ja el tenim per aquí just quan són les 5 i 18 d'aquest dilluns 4 de juny, escoltem My City of Ruins de Bruce Springsteen.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Pef,
bona tarda!
Pep, bona tarda.
Bona tarda. I benvingut a la plaça de nou.
Gràcies, gràcies. Com estem?
Em sents bé? Sí, et sento prou bé.
Sí? A veure.
Sí? Ens sentim bé?
No sé per què et sento una mica fluix.
Jo espero que els veients ens sentim bé.
No sé si sóc jo. Espera que el Carles
em dóna un cop de mà molt veloç.
Ho arregla, això? Ah, aquest sents millor.
Gràcies. Ara et sento més bé i tot.
Gràcies. Jo a tu també.
i a tu també, la veritat. Espera, un aplaudiment per tu
i per tu també. Per mi,
per a tothom, per a tots els oients
també que t'estan escoltant cada tarda aquí.
Això mateix. Què tal el cap de setmana, Pep?
Ah, bé.
Sí. Sí, bé.
En ordre, tot, tot bé. Sí, els gegants.
Oh, mire, quin riure, quin riure
de veure. Ai, que no tens llum dins d'estudio.
No, no. Se'n va el sol
o alguna cosa se'n va?
No, però bé, ens hi veiem. Jo com que no ets
de llegir res, que improviso i invento.
A mi? Et veig més o menys, sí.
Vale, si no surto un segon, està aquí, eh?
Ja, com si fossin quatre plaques,
quatre pantalles.
Engego la llum?
Teva. Sí?
Tu mateixa. Un segon, eh? Ara torno.
Sí, tu fes. Adéu. Fins ara.
Vinga, ara ja ho tenim, això, eh?
Aquí el dià que ho faci tot bé la primera,
no sé què passarà. Ui, aquell dia és que...
La perfecció no existeix, no?
No, no, ni ens agrada, ni ens agrada.
I t'endim, no? Però, vaja, ja n'hi ha prou.
No cal la sorpresa, eh?
Som humans i de tant en tant ens hem de convocar, eh?
Què anava a dir?
Digui.
Que et deia que...
Dels gegants.
Dels gegants.
Dels gegants.
Sí, jo no vaig ser-hi en persona,
però vaig veure vídeos que anaven publicant
al Twitter de Sant Júz, de la Pol...
Ai, de la Gina Pol Borràs i de la Montse Moenero,
crec que també hi era,
i em feia molt de riure veure la Gina
amb els gegants corrents.
És que em feia molt de gràcia.
Per què?
No, no sé.
Què és el que feia riure els gegants?
No, no sé, veure els...
No sé, em feia molt de gràcia.
Bueno, perquè vam fer carreres de gegants, eh?
Clar, però penso, per un costat,
que és perillós, perquè et claus i et deixes tot.
Sí, jo veig, sí, sí.
Però per un altre costat,
veure una cosa tan gran,
hi ha corrents i veure les cametes a la persona per sota,
era com una formiga amb tamant gegant.
És veritat, sí.
Era, no sé, era graciós.
No sé si ho vas acostar.
Era una reunió, en aquell moment, a l'Ateneu,
i passaven pel carrer de l'Ateneu,
doncs tots els gegants.
Però no corrents.
No corrents, però no per sort.
Perquè un gegant es va enganxar amb uns fils telefònics
que creuaven al carrer
i va perdre l'equilibri,
però van ajudar a la persona que portava.
Però no li va passar ni la provèndia, res.
No, però es va ajupir per estalviar-s'ho
i no ho va aconseguir, es va enganxar una mica.
I llavors, esclar, va perdre una mica,
es va balançar, balançar.
Devia portar una geganta de les grans, no?
D'aquestes que són més altes.
Sí, sí, a darrere hi anava el gegant
i llavors ens van fer totes les possibles
i buscant l'espai del carrer més alt
o més baix perquè els cables no molestessin.
Home, és que n'hi ha no...
I va passar.
És que són molt grans.
Es va ajupir, va arronsar al màxim
i doncs va passar per sota.
Però esclar, jo ho veia des de dalt
i em va espantar un momentet,
pensar, ostres, és possible que s'enganxi com va passar
i que caigui, però no, no va acabar.
Home, i a més, que si són cables d'electricitat...
No, em sembla que eren telefònics,
jo diria que eren telefònics,
però, vaja, es podia deixar sense de telèfon
al bar al mig del carrer.
Oh, bueno, o sigui, podria haver quedat ella, no sé...
El que feia més gràcia al final era...
Nosaltres tenim allà una reunió avui de corals
el dissabte a la tarda
i quan va arribar tota la comitiva
pel carrer de l'Ateneu,
que ara fa molt boig de passejar
perquè tot és nou,
és tot un sol pla,
hi ha nabres, uns cadires i tot
per poder-hi seure, etcètera, no?
Se'n parlen de la plaça de...
Del carrer.
Ah, del carrer, sí.
Del carrer de l'Ateneu.
Ah, bueno, sí, que l'han fet com més peatonal,
no té les aceres...
Ah, sí, m'agrada la plaça de...
No, no, no, no, no.
Jo dic, passaven pel carrer de l'Ateneu
que ara està d'aquesta manera,
més urbanitzada, amb aquest sentit,
i més fàcil de passar.
Més còmode l'han deixat.
Més còmode, crec que més còmode.
I més a més acabat d'estrena,
sempre fan goig les coses.
Home, sí, les aceres tenen color en cara net...
Sí, net, tot, sí.
No hi ha pintades ni guixades, però aquestes...
No, això, ja vindrà.
I tot allò, resumint,
que així, doncs, ho vàrem veure des de dalt,
i una cosa que ens va fer molta gràcia,
a més, hi havia una colla de noies a la finestra,
que ja havíem acabat de fer la reunió,
i estàvem prenent, doncs, unes galetes,
una copa, un aperitiu després de berenar.
Xampany i pastes, eh?
No, però no.
T'encanta el xampany i pastes.
Xampany i pastes.
Sempre que hi ha un esdeveniment,
sempre és, vinga, xampany i pastes.
Xampany i pastes.
Clar que sí.
Llavors, de cop i volta,
aquelles noies comencen a cridar,
ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui,
i és que es veu que,
jo no sé exactament qui representava la geganta,
crec que era del paral·lel,
del paral·lel de Barcelona,
diria que era Alemanya.
Ah, sí?
Sí, la criu, Alemanya,
i que som internacionals, no?
La vedette, la vedette.
Oh.
Que, doncs,
havien fet els de,
els dels gegants de...
Els de la colla.
De la colla d'allà.
Sí.
Que havien reproduït, doncs,
la figura d'Alemanya.
Ah.
I era molt curiós,
perquè, és clar,
vull dir...
Veig que som...
Era una vedette.
Una vedette.
Una vedette.
Una vedette.
No sabia jo que teníem
aquest toc tan internacional
a dins de la colla de gegants.
Però, bueno,
vull dir que es barrejaven amb...
Tots els geganters, eh?
Vull dir, dels pobles que voeren venir.
i entre ells hi havia
aquesta gent que dic de...
Em sembla, diria,
jugaria,
que era d'aquí del...
Parallel, eh?
D'allà.
D'aquí, d'allà.
Del Molino.
Del Molino.
Del Molino, clar que sí.
La colla gegantera, sí, sí.
Estic mirant diferents.
Era la...
I va venir.
Tens la llista?
Sí, és que anava a mirar
el programa activitats,
era la dissatena trobada,
potser és que ja en pèrdo
el número d'esdeveniments
que han fet tant.
Cada dos anys,
cada dos anys es fa la trobada
de gegants i Sant Just,
que després acaba amb un sopar magnífic.
I champany i pastes, també.
També.
Ho veus?
Aquí tots haurem
amb champany i pastes, al final, eh?
Acaba amb un sopar,
aquí a Can Ginestà,
que la gent queden
encantats de la vida.
Ah, per això he vist
aquestes bombetes de...
Clar, exacte.
Que fan molt de festa major, ja.
Sí, això és mateix.
Encara queda,
però fa molt de festa major.
I llavors, doncs,
la gent estava aquí
a l'esplanada aquesta
tan bona que tenim.
La gent està contemplant
doncs el panorama.
la posta de sol,
o sigui,
el panorama...
Clar, això va ser el dissabte al vespre.
Ah, no, és veritat.
Això encara no va agafar la pluja,
perquè ahir que va fer la festa...
Ahir va ser el dimensi,
perdó,
que va pleure.
Exacte.
Ahir encara va agafar...
No, no,
que allò era,
doncs,
esclar,
és que es tracta dels gegants,
els gegants són de cartró.
Clar, clar,
per això,
és una cosa perillosa,
no?
I no,
si es posen a córrer.
I es posen a caputxes,
i es posen a tot quan.
No tenen,
com es diuen ara,
xubasqueros en català.
Sí,
impermeables,
o xubasqueros.
O xubasqueros,
que aquesta noia que m'ha dit,
però bueno,
perdoni,
no sé qui sigui,
no teus falta.
És per aguantar el xubasco.
El xubasco.
Doncs mira,
sí,
és la dissatena
trobada gegantera de Sant Jús.
I diu la llista
de les participants.
I, bueno,
diu que hi ha 11 colles geganteres més,
a part de la Sant Jús.
Ja.
Bueno,
resseny o alguna cosa?
Sí,
comento directament
des del web de radiodesben.com,
que és on es publican les notícies.
Era la colla geganteria de Sant Jús
i 10 colles més.
La d'Esplugues,
la de Matadatera,
la del Prat de Llobregat,
la de Barcelona,
el Paral·lel,
com bé has comentat,
la de Sant Fruitós del Bages,
la del barri de Sant Josep,
Sant Andreu de la Barca
i Sant Feliu de Llobregat.
Molt bé.
És a dir,
Déu-n'hi-do, no?
Sí, sí.
Una bona colla,
anaven.
Home,
11...
Hi ha molts seguidors,
molta gent pel carrer
seguint els gegants.
Una festa que sempre és molt agradable,
especialment pels més petits.
Ah, mira, sí.
Hi ha qui plora
i aquí s'ho passa.
D'emoció o de por.
No, de por.
I aquí s'ho passa a la barra de bé.
Hi ha qui vol posar-se
a dintre dels gegants.
Quan ets petit,
hi ha qui n'hi-los vol a veure.
Jo recordo que a mi no em feien por,
però no és que em quellessin amb gràcia,
tampoc, eh?
No, era com una...
No ho sé,
ara em fan gràcia perquè em fan riure,
però en aquell moment...
Home, perquè hi ha figures molt boniques
i molt distretes
i molt alegres.
Clar, però també quan li deies les cames,
quan li deies les cames de persona,
però després veies que tenia un cap desorbitat,
deies com pot ser?
Com ha nascut això?
Per on ha nascut?
És una trampa.
Clar, no ho sé,
quan ets petit et fas preguntes aquestes
que no ho saps.
Exacte, sí.
Però ara puc dir que no em fan por.
No ho fa com que em fan por.
Ara em fa molta gràcia.
Sort que ja no em fan por ara,
perquè ja tenim una edat.
Ara malament,
si em fessin por,
seria un problema,
m'hauria de mirar.
Però no, ja no em fan por,
em fa bastanta gràcia.
No et facis mirar perquè no és veritat.
No, no cal, no cal, no cal.
I sí que és veritat que en el camí,
com bé comentaves,
passaven pel Carrera Taneu
i per la plaça Antoni Malaret.
Sí, allà van fer una ballada
a totes les folles.
Exacte.
Van fer una ballada allà
i es va concentrar moltíssima gent,
molt agradable sempre,
com deia abans,
perquè és una festa alegre,
és una festa pels petits i grans.
Sí, sí,
va començar a les 4 a 5 de la tarda
i no va acabar quasi fins a les 10 de la nit.
No, bueno,
de fet la concentració era a les 6 de la tarda
a la plaça Maragall.
Exacte.
Oficialment a les 6 de la plaça Maragall.
I d'allà,
un cop ja tots van arrencar,
van fer les carreres primer.
Primer vam fer,
sí, aviam,
una carrera internacional.
Molt internacional,
perquè, escolta,
les colles,
mira,
és a Sant Déu de la Barca,
Parlem.
Sí,
internacional d'aquí,
del vol de Sant Just.
Falta-se'n els teves errores,
també,
a veure si venia.
Sí, faltava aquest.
Ostres, mira,
l'altre dia,
no sé per què em vas venir al cap,
perquè just veient,
sóc molt fan del Twitter,
m'agrada molt investigar
i tapenejar el Twitter,
perquè és informació molt ràpida,
no?,
i molt actualitzada
i molt diferent,
pots veure,
des de la CNN
fins a qualsevol mitjà de comunicació,
no?
El Twitter,
això?
El Twitter,
sí.
Ah,
va,
sí.
i segueixo molt el Mauri,
el Meteo Mauri.
Home, sí,
el Mauri,
Sant Just.
Sí,
doncs m'agrada molt
perquè sempre està investigant tot,
és que si un núvol aquí,
que si un núvol allà,
que sí,
m'agrada molt perquè sempre està buscant fotos boniques
i, a més,
i retuiteja,
a més.
I just també l'altre dia,
en un tuit que vam penjar,
el tuit és antic,
però el vaig trobar aquell dia,
deia,
si arribem a no sé quants likes
o retuits
o coses aquestes,
Francesc Mauri farà parèixer
a Sant Esteve's errors el mapa.
i va fer parèixes a Sant Esteve's errors.
Què dius, ara?
Crec que el mòbil
que ha entrematat la pena
i no sé a on.
Ah, sí.
Però sí, sí,
el repte, diguéssim,
del Meteo Mauri,
sí, sí,
era,
si arribaven a no sé quin número
de gent que li donava like
o feia un retuit,
feia parèixes a Sant Esteve's errors el mapa.
I sí, sí,
de fet,
en pots anar a TV3 a la carta
i veure aquell programa,
no sé quin dia va ser exactament.
I que feies sortir això.
Però surt,
sí, sí,
i ell ho comentava per sobre,
hi ha Sant Esteve's errors aquí i tal,
i es veien el mapa.
També es tenia humor, eh?
Clar,
però pots pensar,
mira,
normalment en meteorologia,
fan la meteorologia i se'n van,
no?
No, no.
No fan broma o no fan...
Sí,
però a més a més,
per muntar els mapes
s'hi passen moltes hores, eh?
Clar,
no, no,
la producció que té i tot això.
Comparar tots els mapes
per fer una mitjana
i dir,
sembla que sí que plourà.
Després,
segons que no plou,
rellen perquè plou.
Perquè la gent no va allà,
saps?
Si no s'estalvien d'anar-hi
perquè plourà.
I si no plou,
doncs els hotelers,
els restauradors,
etcètera.
Sempre,
sempre,
sempre,
sempre.
Jo des que sóc petit,
de què era petit?
No,
som,
som per dir.
Som petit d'alçada.
Per dir.
Però,
ho dir perquè és una cosa
que he sentit de dir
sempre en els pobres meteoròlegs,
els que donen el parter
del temps.
És que sembla que
se'ls diposita amb ells
tota la confiança
i veracitat
de si passa o no passa
és cosa.
És responsabilitat seva, no?
És bastant normal
que pel nord,
després de la Galícia,
plogui.
bastant normal.
I més fàcil que vas
facint el sol, no?
I ells ho deien,
sempre havien de dir,
possibilitats de pluja aquí,
tal, tal.
I els hi clavaven unes bronques
els comercials d'allà.
Normal, normal.
Que pobres.
Però, bueno,
no és la seva responsabilitat.
No tenien-ho com,
però, esclar,
ells què havien de dir?
Que no plourà?
Bastant complicat ha de ser.
Sapiguer més o menys
quina serà l'evolució
de la meteorologia
en qüestió d'hores.
Cada vegada
poden afinar més,
perquè els mapes
són més exactes.
Però, vaja,
i el comportament
una mica del que és,
no ho sé,
dels vents,
dels pluja i a més.
Però, bueno,
tot i això,
pobra gent,
jo entenc que no atinen
sempre al 100%.
No pot, no pot.
No és una cosa infal·lible
poder ploure, no.
Perquè pot ploure esplugues
i sent just no.
Mira, que has demanat aire,
que et veig...
No ho sé,
és que m'ha semblat
que abans l'havia engegat,
ja, dit-ho.
Ah, doncs igual no.
No, no l'he engegat.
Doncs parlant de meteorologia.
Mira, si tenim el Carles,
vols parlar de meteorologia, Carles?
Carles,
que estem comentant meteorologia,
just a Meteo Mauri.
El Meteo Mauri.
Vols seure aquí
i comentar una mica el micròfon?
No ho passarem bé.
Hola.
Estàvem parlant just del Mauri,
del francès,
del Mauri.
Seu, seu, Carles.
I de meteorologia.
Home, una mica.
No pot.
A veure,
és que ja posa bé
un meteoròleg, eh?
No pot parlar segur.
He de parlar dret.
Com la falca
d'adjustar a fustes,
el temps no s'hi pot fer res.
El temps no s'hi pot fer res.
Ai, que tornarà a fer la panca.
Que llumis.
Sant Pere,
que depèn de Sant Pere?
Depèn de Sant Pere.
De Sant Pere,
també.
Sí?
Vols dir?
Jo ho sé, eh?
Jo ho sé.
No, no,
som del temps i Sant Pere.
Home,
els dies que comentem
amb el temps,
amb el Carles,
aquí a la plaça,
és bastant acurat.
Vull dir...
Afines tu, Carles?
Afino,
bueno, bastant.
Sí, està prou bé.
Jo crec que t'atina bastant.
Avui amb aquest solet que fa...
Pel que he estudiat de meteorologia,
està bé.
Està molt bé.
I cada tarda diuen
que farà una botellada.
Normalment...
Sí, però no a Sant Jus,
a Sant Jus no.
A Sant Jus no,
perquè tenim una barrera,
com un paraigua gran...
Que m'has escoltat avui?
No, no,
perquè no...
No vull explicar-te això
de la barrera aquest matí a la ràdio.
Ah, ho has dit?
Bueno,
és una barrera natural que va...
Bueno, jo...
No,
des del Montseny
fins als ports de Tortosa Besseit.
O sigui,
és una línia que va paral·lel a la costa,
cap a l'interior,
i quan creixen tempestes,
doncs no poden saltar
cap a lo que és el cantó del litoral.
I el que passarà aquesta setmana
és una mica això,
que d'aquesta línia imaginària
que marcaríem,
passant per Montserrat,
també,
a les Guilleries,
també,
doncs d'aquesta línia
totes les tempestes
queden per dins
i molt poques
arriben a Sant Jus.
Potser alguna de matinada,
alguna botelladeta,
però serà molt poca cosa.
Realment no creiem que plogui,
però sí que faran una mica
la guitza als núvols demà,
dimecres,
una mica,
i tenim esperances de dijous.
Dijous potser sigues
un dia una mica més
entrant maliat
i podem tenir algun ruixadet
a Sant Jus.
Però això vol dir
menys temperatura?
Núvols acompanyant
això vol dir
que la temperatura
no variarà massa.
Aquesta línia
també està més fresca, no?
Sí, hem baixat fins als 14,
que és un valor frescot
pel mes de junts.
Però és com a 4 de junts,
que com aquell qui diu
és com que algú m'expliqui
per què està fent
aquest temps tan raro.
Doncs que l'hi expliquin
també amb els suecs
i els noruecs
i els danersos
que estan en 30 graus,
pobrets.
Sí, estan al revés.
Estem al revés.
Algú està passant
en el planeta.
Bueno, no és culpa
d'un anticicló,
tanta pluja aquest principi d'any
i ara tornem a estar
en una situació
que els fronts d'Atlàntics
baixen de latitud
i entren a la península Ibèrica,
se'n van a la Itàlica,
Grècia, els Balcans
i tot el que és el nord
està en aquesta barrera
que és anticiclònica
i fa que baixin de latitud
totes aquestes pluges.
Això durarà en 8 dies més,
més o menys,
encara ho tindrem així.
Després, quan l'anticicló
agafi força
i les assores guanyin a tot,
que és el que fa a l'estiu,
l'anticicló de les assores
s'encarregarà
de tenir molta calor.
Això podria passar
a partir de divendres
i al cap de setmana
que es podria enfilar el termòmetre.
De moment tenim
setmaneta d'una mica tonta
amb alguns núvols fins dimecres
amb valors que no pujaran massa.
Ara tenim 24 graus.
S'està de conya.
Aviam, no sé per què volem
més calor si s'està a l'estiu.
No, no, ara s'està perfecte.
Jo estaria tot l'estiu així.
Ja, jo també ho firmo, això.
La Carla no ho firma.
Ja t'ho corroboro.
Voldria més calor o menys?
Voldria més calor.
Qui vol més calor?
La Carla.
La Carla.
La Carla, aquí fora.
Sí.
Què és, ara?
Llavors, dijous.
Dijous potser plou,
potser baixa una mica
les temperatures,
però divendres al cap de setmana
no serà un sol espaterran.
Mira-me, ja ens estàs a la cuina.
Ens estàs a la cuina.
Ja pots passar, Carla.
Potser no fa un sol espaterran.
Vine, vine.
No, no, que jo m'he d'anar.
I el cap de setmana.
Obre, obre.
Vine, vine.
Me'n vaig que em peguen.
Vale, fins ara, Carles.
Espera, ara se'n va el Carles,
entra la Carla.
Carla, per favor.
Tiro perquè m'hi toca.
No va ser el sant d'algú
o no sé què va ser l'altre dia
o l'aniversari del Carles Trus.
Ah, sí.
Bueno, el dijous passat, sí.
Ja, ja, jo vaig enviar un email.
Un email, per felicitar-lo?
Sí, sí, per felicitar-lo.
M'has vingut a preguntar això.
No, has entrat tu,
a que t'ho preguntés.
No, m'ha fet entrar.
Clar, no, l'hi ha fet entrar
perquè estava aquí,
com que ha estat el seu nom.
Ella ha vist...
De què parlen?
Aviam, aviam.
Això vol dir que està pendent
que sona per aquí, eh?
Clar, naturalment.
I llavors estàvem parlant
de que les temperatures que tenim ara
ens són suficients.
Sí, sí, l'he sentit.
Això ho has sentit.
Però deia el Carles que per tu no, eh?
Deia que la Carla...
Un palet més, però és veritat
que ho hem comentat avui a la una
que no feia aquest temps,
de que ara fa calor.
Ah.
I de fet li he dit,
ara fa molta calor.
Ah, o sigui, que ara ja...
Ara sí, ara això sí.
Sí.
És calor.
Ara està d'acord, eh?
La Carla, que es mantingui així
a la comparadora.
Bé, doncs veus, sí, ja està.
A veure, mai plou a gust de tot.
És que és molt complicat.
Un palet més de l'emissora.
Bé, si vols hem entrat
algú més que ho fiqui sobre el temps,
també, si vols.
Sí, no, hi havia algú per aquí fora
que encara s'espera.
A tu fa molt de cas, eh?
Vine, entra i entren, eh?
Sí, entra, vine i entra.
Jo molts cops ho dic i em diuen
no tinc vergonya.
No, no, faré que d'aquí uns dies, eh?
Demà al matí, si no hi ha res de nou,
també entrarà la Carla
perquè tenim...
La frase.
La frase de la setmana i tot això, no?
I llavors avui també li dic
entra, entra, Carla, entra,
que el teu criteri és molt important.
Molt important.
Jo voto sempre al vostre criteri,
el teu, Pep, i el de la Carla, eh?
Que les frases que pengeu aquí
jo les aplaudeixo, així que, mira...
És consensuat, eh?
Aplaudeixo les frases.
El que pengem és consensuat, eh?
Sí, però m'agrada molt el vostre criteri.
Ah, gràcies, gràcies.
Gràcies, sí, sí.
En Déu digues gràcies.
Sí, sí, sí.
Porta la batuta a ell, eh?
M'ha semblat com quan era petita, no?
Que et diuen, dona dos petons o digues gràcies.
Sí, digues gràcies, nena, digues gràcies.
No, no, estic per dir, Pep,
seu aquí a la taula de control i dirigeix-ho avui al cotarro, eh?
De veritat.
M'agrada com portes la batuta, sí, sí.
Clar, avui...
Algún dia et diré, posa't aquí,
jo et llenço la música i tu circules el programa.
No llenci res, que l'estiu fa pagar.
Bueno, és un dia, és un dia...
Bé, jo els deixo sols, eh?
Vaig cap a la taula.
Te'n vas, ja.
Em sembla bé, sí, sí.
Escolta, gràcies, Carla, per entrar així.
Gràcies per la companyia que ens has fet aquests minuts.
Gràcies.
Molt tant jo.
Creus gravíssims.
Que entressis, mira que bé, tot el públic.
Que vagi molt bé.
Fins ara, Carla.
Fins ara.
Fins ara.
Escolta, quanta gent...
Hola, diu.
Quanta remun mori?
Hola.
Un momentet.
Sí, en un moment, aquí.
Revoluciona aquí l'emissora.
Clar.
En un moment.
Perquè no teníem ningú més,
si no hauríem fet entrar més gent.
Bueno, jo vaig veient gent que baixarà les escales, vull dir...
Que baixarà les escales, jo també els veig per l'efecte mirall.
Per l'efecte mirall del vidre aquest de 25 centímetres que ens separen.
Sí, van baixant, no sé.
Podríem posar una fletxa i dir, vinga, passeu aquí, eh?
Entreu aquí que participareu a la plaça d'en Mirella.
Doncs mira, parlant de metrologia, ja, si vols, ho deixem aquí,
que portem una bona estoneta.
Oh, estic ja.
Andreu Bonafuente, tant de coses, l'època...
No sé si és gaire fan d'Andreu Bonafuente.
L'època que tenia el programa...
He tingut èpoques també, de tot.
Quan era encara TV3, que feia La Cosa Nostra,
després va fer un altre programa que es deia Una Altra Cosa,
que era una mica els seus inicis, diguéssim,
com a monologuista dins d'un programa de nit,
de la televisió catalana, té un monòleg molt divertit,
que el tinc en un e-mail, si vols, te'l reenviu
i l'escoltes a casa tranquil·lament,
que parla precisament de la metrologia.
I se n'enriu una mica, en Claudio Mori, de monòleg,
del Mauri, i diu...
Ah, sí, sí, el Mauri.
Sí, directament, perquè, clar, es veu que va ser un cap de setmana,
que s'esperaven moltes nevades, però grans nevades,
es veu que es va activar inclús el pla Neucat,
es deia pla Neucat.
Sí, sí, contenidors plens de sal per si de cas nevava, tal.
I ell, la broma que feia era,
jo crec que Mauri ha quedat amb una noia a la Cerdanya,
vol estar sol, perquè ningú ha pujat a la Cerdanya
pensant que hi haurien aquestes grans nevades.
I, a més, preguntava, algú sap si Mauri té novia o alguna cosa,
perquè, clar, jo crec que ha quedat amb ella a la Cerdanya.
Bueno, en aquella època no ho sabem, ara segur que té fills, etc.
No ho sé, no ho sé, però...
No ho desconegui la vida personal de Mauri,
però era molt divertit, era per e-mail i l'escoltes perquè és molt divertit.
I, sobretot, deia això, que se n'enreia de la poca credibilitat
que tenen a vegades i que penses, serà alguna cosa personal.
Havia desviat a la gent cap a la vista per quedar-se sol.
Sí, vol estar soleta allà a la muntanya, la gent no vol que pugi,
perquè, clar, les nevades, home, jo no agafeu el cotxe,
quedeu-vos a Barcelona, sí, sí, però tu te'n vas a quedar amb la noieta allà dalt, no?
Que molt bé.
I era molt divertit, era molt divertit, la veritat.
Jo era molt fan de l'època aquesta del Bonafuente,
com feia...
Sí, jo tinc molt èpoques també, depenia del programa de l'hora...
Ho feia en català, i ara ja ho ha deixat, això.
Ara només ho fa...
on està ara? Sexta, no? Movistar Plus, no?
Sí.
Hi ha la cadena CER, que té un programa també amb Alberto Romero,
i, no sé, l'humor en català de vegades és diferent, no?
Naturalment que és diferent.
Les bromes són diferents.
Sí, però de totes maneres, jo crec que ha conservat bastant el caràcter
de l'humor català, que l'ha donat a conèixer fora d'aquí.
I tant.
Però pensa que els programes els fa des d'aquí.
O sigui, això també és important.
Sí, el Leitmotiv, el que fa...
Sí, el Leitmotiv, per exemple...
I el de la cadena CER, no sé si també el fa és de la CER Barcelona.
Potser.
No, ho dic amb el sentit que està en l'ambient que normalment viu,
però això s'emet per tot l'estat, diguéssim, eh?
Sí, per tot l'estat d'hòric.
I, esclar, perquè hi ha novetatres intents, com ara el de Polònia,
que no sé quin nom tenia a nivell estatal,
que, esclar, s'ha de tenir un cert humor, entre comentes,
anglès o especial, en aquest cas català.
Sí, sí, sí, sí.
Perquè, doncs, allò que ens fa gràcia a nosaltres no fa gràcia a tothom.
Mira, això m'ha recordat un programa que van...
Bé, una sèrie de programes que van fer, ara m'ha recordat presentar-ho,
que has deia, de bon humor, et sona?
De bon humor, sí, em sona.
L'han fet recentment, van ser una sèrie de capítols
que parlàvem precisament de l'humor, de com s'enfoca,
les diferències culturals en funció de què fa riure a cada país, no?
O dins d'un país, a cada regió, perquè no és el mateix, no ho sé,
un andalús que s'enriu d'unes bromes, que un gallec, que no ho sé,
un madrileny o un català, no?
És veritat.
I comparaven també l'humor anglès o el britànic amb el català,
o l'alemà, potser, amb el francès, l'italià també amb el nostre, no?
I era bastant curios.
Sí, aquí no va lligar aquell programa, va durar poc temps.
Sí, és una llàstima, a mi m'agradava bastant.
No, no, ara em referia també al programa que feia la Buenafuente a nivell,
diguéssim, i jo els de Polònia, no parlo només de la Buenafuente,
els que normalment estaven al carrat o així,
que van fer aquest programa d'humor, com el que es fa aquí,
però a nivell estatal.
I llavors, ja dic, per aquesta qüestió del tipus d'humor
i d'enriure-se'n de segons com i de segons qui i segons de quina manera,
no va, crec que no va acabar de lligar massa
i va durar poc temps amb antena.
Això és el que jo recordo més o menys.
És una llàstima, no pensava que comentaves el programa aquest de Bon Humor.
No, no, aquest de Bon Humor, no.
Que va durar poquet, perquè era una sèrie de capítols,
crec que eren set, vuit, una cosa així,
i el presentava la Llum Barrera.
Ja.
L'actriu...
Sí, jo sé de què parla, sí.
És bastant bona, aquesta actriu.
I m'agraden molt aquests programes.
A més, enfocaven l'humor, no sé, des de diferents punts de vista.
A més, entrevistaven gent que es dedicava a l'humor,
des de Corbacho fins a...
Clar.
Aquí també passa que alguns programes d'aquests
els posen a m'antena
i després, si veuen que l'audiència baixa mal,
també retallen el temps.
Home, clar.
Sí, perquè normalment són serials de 13.
O sigui que...
De 13 programes.
De 13 programes.
Com ho saps, això, eh?
No, perquè és una qüestió...
13 és el número de la sort.
És igual.
Podríem posar el número rodó, eh?
Es van de 13.
Sí, sí, sí.
I, clar, vull dir que llavors aquí hi ha hagut, doncs,
algun programa que potser no ha arribat a l'audiència
tal com es creia.
Sí, o no he tingut el...
La resposta no ha estat la mateixa que s'esperava.
I, doncs, s'escapcen.
A part d'això, recordem fa molt poc
que n'han escapçat bastants
degut als problemes econòmics
que hi havia a la televisió.
i això és molt important.
Bueno, la corporació que t'ha anat a mitjans
també s'ha vist afectada a nivell de retalls
o les subvencions que han deixat d'arribar, òbviament.
Entre altres pels 155.
Sí, ha hagut de dir que no
amb gent que els havien preparat el programa, etcètera, etcètera.
Sí, i amb els canvis de govern, doncs, sempre...
Sí, ara...
Conseqüentment, també hi ha canvis
sobretot els mitjans de comunicació.
A partir d'ara.
Exacte.
Mira, no mirem molt de gust, eh?
Parleu de política.
No, no, no.
Què no?
No, parlàvem de televisió.
Val, val.
Però, bueno, que a vegades ens enfilem així
i sabem que anem amb per branques i...
Sí, no, no, no.
I no.
Mira, branques, plantes.
Saps què em vaig comprar l'altre dia?
Et vas comprar una branca?
No, dos girassols.
No n'he tingut mai a casa.
Amb flor?
Sí, sí, dos.
Bé, a la tija i a la flor, a dalt.
Ja hi havia la flor, a la cona, vas comprar.
Sí, està una mica tancada,
però ara ja s'ha obert i absorbeixen una d'aigua.
Ah, sí?
Sí, no havia tingut mai un girassol a casa.
Jo sí, havia tingut un i un cop de vent es va trencar la tija.
No, jo el tinc a dins, el tinc a interior,
li toca bastant de llum.
Ah, per això, sobretot que giri de cara al sol, eh?
Bueno, em van comentar, no sé si això és veritat,
igual me'n pots corroborar o no,
que un cop els talles, és a dir, clar,
jo tinc la planta ja tallada, és a dir...
Com tallada?
Que jo no tinc el girassol amb la terra,
no, és directament la tija.
Ah, sí, oi, llavors, pobret.
Pobret, està assassinat una mica, no?
Esclar, molt assassinat.
Sí, me'l van donar ja una mica...
Has suicidat el tot.
Sí, el van ja matar allà davant meu.
Sí, què dius?
I, clar, li vaig fer...
Si vas comprar una flor, no vas comprar una planta.
Clar, una flor de girassol sense terra.
Exacte.
Sí, no vas comprar la planta, sinó la flor.
Exacte.
Les flors de girassol.
I, clar, li vaig fer aquesta pregunta,
dic, clar, però si el tinc en algun lloc
que no li toca sol, com es gira?
I em va dir, no, és que un cop li talles ja la...
l'arrenques, ja no té la necessitat de girar-se,
perquè ja, entre cometes, ja l'has matat.
No, perquè, esclar, ja no.
I no gira, però aigua, en veu, mare meva,
té un acet.
Ah, sí, sí, sí.
I per això que només és la flor amb la tija.
Sí, sí, sí.
Ai, caramba.
Sí, sí, sí, i avui he mirat,
perquè fa un parell de dies li vaig canviar l'aigua
i quedaven dos dits, i li havia omplert tot el gerro.
Què dius, ara?
Sí, sí, i com que també soc bastant nova,
en tema de botànica, ja ho saps...
S'ho fegarà, no s'ho fegarà.
No, no sé.
Es podrirà, una mica.
No ho sé, suposo que si la veu l'absorbeix
és perquè la necessita, no?
No, sí, sí, està clar.
Vagila, que ja dius que és l'interior,
perquè a l'exterior li podria criar el tigre.
Quin tigre?
El mosquit tigre.
Ah!
No el tigre, el tigre.
Ah, pot...
El mosquit tigre.
Ah, l'aigua vol dir.
Clar, quan hi ha aigua endollada,
amb un platet d'aquests que us hem sota el test,
i que, doncs, de regar es queda ple el platet.
Sí, té més números que...
Aquí no hi ha estiu que no hi hagi un criadero
de mosquits tigre i d'altres tipus, no?
No.
Però això és un problema que hem d'evitar.
Hem de vigilar, doncs,
de no tenir aquests platets plens d'aigua, eh?
Perquè allà és un taban, és el seu lloc,
i lògicament els hi preparem l'estada.
En Bandeja, en Bandeja, en Bandeja, en Bandeja, també.
Perdoneu, a vegades el català em rellisca una mica, tu,
però, però...
Però, bueno, mira, això dels girassols no ho sabia.
Begui, begui.
Sí, jo...
No, no, jo tenia una planta de girassol, eh?
Hi havia...
Ah, plantest, sorra i tot.
Sí, estava.
L'havia plantat, no l'havia assassinat encara.
Bueno, a mi m'ho ha d'haver assassinat, eh?
Que consta.
Un cop de vent.
Això, Mauri, no ho va avisar bé, eh?
Va tancar la tija i allà es va acabar, pobret, no?
Perquè creixia com un desesperat.
Molt, molt alta, molt alta la tija aquella,
i aquest damunt anava a sortir la flor.
I Flas...
No va arribar a sortir la flor?
Molt poc.
Vull dir, estava aconsellat.
Aconsellat, però no hi vaig ser temps.
Això, igual, és que Mauri no va fer una bona predicció de temps, eh?
Ara tinc moltes tomaqueres, eh, per això.
Tomaqueres?
Tomaqueres.
Ui.
Sí.
Ho he de prendre molt jo, perquè si creixis tomàquets...
Tinc un hortet d'aquests urbà.
Sí, bueno, urbà.
Urbà.
Poble?
No, no, urbà de terrassa.
Ah, val, però aquí.
A casa.
Que és que diu urbà aquí?
A la terrassa de casa.
Un hortet urbà.
Perquè en diuen horts urbans, d'aquests, no?
Jo ho ubico més a ciutat, no sé per què, quan parlem d'hort urbà, no?
Sí, però tant n'hi ha una terrassa a Barcelona com a Sant Just.
Home, no, és diferent, eh?
Sí?
Home, l'aire que respira...
Home, l'aire de Sant Just, home, per favor.
L'aire de Sant Just és una altra cosa.
Clar.
I el soror, i la contaminació púrfica...
No, per això s'han fet molt maques.
Sí?
Les tomàqueres que vaig plantar, però maques, maques...
Si et fas una manida, surts a la terrassa, agafes un tomàquet i la pola...
No, encara no.
Hi ha molta flor, però no hi ha cap tomàquet.
Espero, quan és època, que quedin germinades, espero que sí, perquè ara cada tomàquera
té un grapat de flors, i si no ve el mosquit, bueno, el mosquit, vull dir...
El tigre?
No, aquest tigre el deixem estar.
Un altre.
Vull dir, un insecte.
Ah.
Per polinizar les flors, malament tindrà tomàquets.
Però tens flors al voltant?
Flors en la mateixa tomàquera.
No, però dic al voltant de la tomàquera, perquè igual els atreus i a la pas es confonen i van a la tomàquera.
No.
Enganys.
Home, aniria molt bé que vinguessin a la tomàquera, perquè el que vull és que...
Clar, clar, clar.
Que quedi, doncs, germinada.
Igual si els crides l'atenció amb alguna flor per i ara, igual diuen, et, et, tomàquera, i van per i ara.
Un cartellet.
Tu ho diu algú que no sap deia de botànica, eh, també, sí, un cartell, tomàquera per aquí, germinar, sisplau.
Clar.
Tenim una frase aquesta setmana o no?
No sé per què estem acabant el temps i...
Carai, gràcies per recordar-me l'hora, eh, veig que queden quatre minuts més.
No, oi que avui portava el programa jo, no?
Sí, no, no, m'encanta, m'encanta.
Avui estic d'un relax.
Digui, digui.
Tinc, el Rodamots i el Minimàlia, què vols fer?
El Rodamots diu que han tingut problemes últimament per enviar les frases.
Què diu ara?
I llegit.
Mira, ara mateix el Rodamots, jo estic veient que ho han publicat normal.
Molt bé, molt bé.
Ah, no?
No?
Ho van deixar dijous passat i ho han tornat a publicar...
Ah, no, sí, divendres, i jo...
Sí, sí, ho han publicat cada dia.
Sí?
Mira, avui la paraula d'avui és romancer o romancera.
Ui, un que fa de romancer, que no acaba mai una feina i que sempre s'hi arrepenge, és un romancer-ho.
Sí?
Sí, o sigui, una cosa així, no?
Que sempre està de romanços.
Sí, que et triga molt a fer les coses, no?
Triga molt a fer les coses, sí.
O sigui, acabem això, ui, sí, ja ho farem, és un romancer.
Ui, ja ho farem, sóc tan enemiga de la ja ho farem.
Ja, però passa això, sí.
I suposo que un romancer...
També explica romanços.
Vull dir, és una persona que explica com comptes, no?
Però un romancer, a veure com ho puc lligar, això, eh?
No va de boca, és que és la següent paraula, no va de boca.
No va de boca vol dir que no parles per res, que no obres...
Estàs en una reunió i surt sense haver-hi badat boca.
Això aquí no ho fem mai, eh?
Ok.
No podríem.
És la vida.
No podríem no va de boca.
Sí, la nostra vida és xerrar.
Un romancer, llavors, pot no vetar o pot va de boca, eh?
El romancer, sí, pot ser, o no, però vull dir allò que ser repenge...
Que sigui vago, no vol dir que no xerri.
No ser repenge i no fa res.
Pot anar dient que ho farà, que ho farà, i no ho fa.
És un romancer.
Els futurs aquests propers que no arriben, jo et dic, són molt enemiga d'això.
Ja ho faré, ja aniré, ja tocaré, ja...
Sí, ja, sí, ja...
Escolta, si...
Fes-ho, no?
Esclar, de veritat.
Vull dir, bueno, que puguis, però no diguis...
Ja ho faré, sí.
La frase del dia, gràcies a minimália.net, diu, si cal, fes-lo ignorant.
Molt sovint, fer-lo ignorant a temps és el més raonable.
I és d'un polític, eh?
Sí, qui diu?
Bueno, del segle 200 abans de Crist, de Cató el vell.
Imagina't, imagina quina raó tenia.
Ja estàvem així, ja estàvem així 200 anys abans de Crist.
Déu-n'hi-do, el Cató, que seria...
D'on venim i on anem, eh?
El Cató el vell deia això.
Quan anava a escola ja tenia un llibre de lectura que era Caton.
Caton.
El Cató, suposo que era Cató, que era per aprendre a llegir.
Em sona, em sona.
Sí, el Cató.
Doncs igual no anava tan mal encaminada que, home, jo crec que hi ha molta gent que practica això diàriament.
Tu fes-te el despistat i tiraràs endavant.
Més o menys ve dir això, no?
Sí, que a vegades fer-se-l'ignorant a temps és més raonable que no pas fer veure que saps alguna cosa.
Sí, està clar.
Perquè a vegades quedes pitjor, no?
A la menys te'n salves, eh?
D'algunes patinades, sí.
Home, jo crec que moltes vegades és millor dir, mira, no en sé, o no conec això.
Abans de patinar, sí.
Abans de dir, oh, sí, jo això, i què?
Quedes pitjor.
El rem.
Fas el rem.
Ui, escolta, que això se'ns acaba.
Bueno, tenim uns 40 segons encara per comentar.
Sí.
Pep, fins aquí, eh?
Perquè no segueixo perquè hem de connectar amb la missora germana.
La missora germana i amiga.
Jo jo seguiria, jo ho sap.
Sí, clar, jo també.
Que tingués molt bona setmana.
Igualment.
Ens veiem dilluns vinent aquí, xerrant des del Vida, i dels gegantells.
Farem entrar tots els que vinguin aquí a l'emissora.
Per favor, el pròxim dilluns.
Per favor, pot passar, que ens animarà el cotarro.
Usaré un cartell, mireu el Pep.
Passeu, passeu.
I tu?
Si és que hi ha cases d'algú.
Exacte, com la cançó, com la cançó.
Exacte.
Va, tu mateix, Pep, quan vulguis, connecta amb Catalunya Ràdio, vinga.
Aviat, sí, amb l'emissora germana i amiga, aviat connectarem.
Un, dos, tres, quatre, endavant.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa aquí l'Ion Sebrià.
Continuen els treballs per reobrir la carretera tallada entre Planers i Toses,
al Ripollers, per una esllavissada aquest matí,
segons ha assegurat aquesta emissora a l'alcalde de la localitat.
Es preveu que aquesta mateixa tarda quedi restablerta la circulació.
Girona Maria Rovira.
Bona tarda.
Els fets han passat a primera hora del matí,
quan han caigut pedres i terra en aquest tram de la carretera G.I.B.
46.
És un tram on ja s'hi havia posat una malla,
ho explicava en aquesta emissora l'alcalde de Toses, Joan Bernades.
Veia la malla, hi havia uns encvatges i uns porats.
No ho sé, perquè ha parlat amb els operaris,
i precisament, a part d'haver-hi la malla,
hi havia uns encvatges i uns porats de protecció
que aquí tenen uns cerros a dintre,
perquè no baixi a la muntanya,
doncs ha baixat tot, ha baixat el lloc que hi havia,
l'enclatge, l'estat, el per què, bueno.
Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
Notícies breus, Montse Quadreny.
Els nous consellers del govern del president Quim Torra
han ocupat els seus despatxos,
que han estat tancats durant set mesos pel 155.
El vicepresident i conseller d'Economia,
Pere Aragonès, demana que s'aixequi el control financer
vinculat als diners del FLA al fons de liquiditat autonòmica.
Hem de començar a desmuntar tot aquest aparell de control,
que té una part repressiva,
però també té una part d'intervenció,
que va, doncs,
a muntar el senyor Montoro,
s'ha de començar a desmuntar.
Seat estudia fabricar a Catalunya la teca.
El president de la companyia,
Luca Dimeo,
ha explicat que estan negociant la possibilitat
de fabricar a la planta de Martorell
aquest futur tot camí cupé previst pel 2020,
així com l'actual i futura generació de la teca
que ara munta escoda a la República Txeca.
Dimeo ho ha explicat en una entrevista
a la revista La Tribuna d'Automoció.
A finals d'aquest mes de juny
començaran les obres de la primera fase
de transformació de la meridiana de Barcelona
per convertir-la en un eix cívic.
L'Ajuntament ha adjudicat avui
les obres del tram Glòries Mallorca
per un import d'uns 11 milions d'euros
i la previsió és que s'acabin al març del 2019.
Més coses encara de l'àmbit internacional.
La següent fa referència a les dones
que podran conduir a l'Aràbia Saudita
a partir del 24 de juny.
El país ha començat avui a lliurar les llicències,
però no es podran posar al volant fins a final de mes,
quan s'aixecarà la prohibició.
Era l'únic país del món
on es prohibia conduir a les dones.
La cancellera Angela Merkel
ha afirmat davant del primer ministre d'Israel
que no abandonarà el pacte nuclear amb l'Iran.
Berlín, Oriol Serra.
Bona tarda.
Angela Merkel i Benjamin Netanyahu
han fet un esforç per mostrar-se en bona sintonia,
malgrat les profundes diferències
a l'hora d'afrontar el conflicte atòmic iranià.
Mentre la cancellera Alemanya
considera que cal continuar apostant per l'acord nuclear,
el primer ministre israelià
ha advertit de la greu amenaça
que representen els suposats magatzems d'uran iranians.
Des que es va firmar el pacte nuclear
hem vist un canvi en el comportament de l'Iran.
Hem vist que està devorant un país rere l'altre.
Netanyahu també ha advertit
que l'Iran pretén conquerir el pròxim orient
i que té per objectiu instigar una guerra religiosa a Síria.
Oriol Serra Catalunya, Ràdio, Berlín.
A poc a poc, en un lent degoteig,
es van coneixent els noms del futur del nou govern,
del nou executiu espanyol de Pedro Sánchez.
Josep Borrell ha acceptat ser ministre d'Exteriors
d'aquest executiu socialista.
L'exministre va rebutjar a Nà de número 3
en el seu moment a les llistes del PSC per Barcelona
a les últimes eleccions catalanes,
però ara hauria acceptat ser ministre d'Exteriors
a l'executiu de Pedro Sánchez.
Esports, el del Serra.
El jugador del Barça, Carles Alanyà,
té una ruptura del tendó del bíceps femoral de la cuixa dreta
que es va fer dissabte amb el filial
davant el Saragossa, segons ha informat el club.
Alanyà viatjarà els pròxims dies a Helsinki
perquè l'operi el doctor Orava,
el mateix que ha operat Dembélé,
d'una lesió idèntica.
Alanyà passarà aquesta temporada que ve
a tenir fitxa del primer equip.
D'altra banda, Samuel Umtiti
ha afirmat avui la renovació que el vincula amb el Barça
fins al juny del 2023
amb una clàusula de 500 milions d'euros.
El central ha declarat que aquests dies
a la concentració de la selecció francesa
no ha comentat res amb Antoine Griezmann
sobre el seu futur.
Joan Francesc Ferrer Rubi
l'han presentat aquest migdia
com a nou tèc de l'Espanyol
per les dues pròximes temporades.
L'entrenador Marasment ha comentat
que vol un equip valent
amb el qual la gent se senti identificada.
I per la seva banda,
el director general esportiu Òscar Pere Arnau
ha explicat que encara tenen esperances
de mantenir Gerard Moreno
tot i que serà més que difícil.
I ha afegit que han rebut propostes
per fitxar David López
però que les han refusat.
Acabarem dient
que el Barça de bàsquet
juga aquest vespre a les 9
a la pista del Bascònia
al primer partit del play-off
de semifinals de la Lliga ACB.
Ho fa amb la baixa d'Oriola
i el dubte de Pau Ribas.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bona tarda,
són les 6 i 6 minuts.
Avui ha sortit l'anunci
de la convocatòria pública
per a la formació
d'una llista d'espera
de tècnic de suport
a la gestió de l'àrea
d'Alcaldia Comunicació
de l'Ajuntament de Sant Just.
També avui s'ha anunciat
la convocatòria
per a la selecció pública
per a la formació
d'una llista d'espera
per a la cobertura
amb caràcter temporal
de places d'oficial de fuster.
Les bases aprovades
es poden consultar
al tauler de dictes
electrònic de l'Ajuntament
que es pot trobar
a la pàgina web
www.sanjus.cat
a l'apartat
de l'oficina virtual
seu.cat
i al subapartat
d'oferta pública
d'ocupació.
Aquest dissabte
se celebra
el Festival Sinfònic
arreu de Catalunya.
Aquest festival ofereix
un total de 100 concerts
simultanis
i gratuïts
realitzat per més
de 5.000 estudiants
d'escoles de música
a 100 racons diferents
de Catalunya
i les Balears.
Els concerts
s'iniciaran
a partir de les 6 de la tarda
i a les 7 del vespre
els 5.000 músics
interpretaran a la vegada
la cançó
O Happy Day
en honor
als padrins
d'aquesta 8a edició
del Festival Sinfònic
als Barcelona
Gospel Messengers.
Les actuacions
tindran lloc
espais tan singulars
com el Bors Centre de Cultura
i Memòria de Barcelona
i Memòria de Barcelona,
l'Auditori Josep Irla de Girona,
l'Església Romànica de Sant Martí
a Lleida
o la Sala Gòtica
de l'Hospital Sant Andreu
a Manresa,
entre d'altres.
En el cas de Sant Just
es faran dos concerts
a la Sala Municipal de l'Ateneu
amb l'Escola de Música
de l'Ateneu
i el Casal de Joves
amb els tallers de música.
És la segona vegada
que Sant Just
participa en aquests festivals.
Aquest cap de setmana
diverses entitats esportives
del municipi
fan les seves festes
de tancament de curs.
El diumenge
a partir de les 9 del matí
s'iniciarà la cloenda
del Futbol Sala de Sant Just
al Complex Esportiu Municipal.
A la mateixa hora
a les 9 del matí
començarà la festa
de final de curs
de l'Espai de Dança
Renata Ramos
a la Sala Municipal
de l'Ateneu.
Aquella mateixa tarda
a les 6
hi haurà el Festival d'Estiu
del Club Esportiu
Berna Rítmica
de Sant Just
al Complex Esportiu Municipal
de la Bonaigua.
Aquesta és tota la informació
per ara.
Nosaltres tornem
als Sant Just Notícies
edició vespre
a les 7.
Recordeu també
que podeu seguir
la informació local
a través del web
www.radiodesvert.com
Molt bona tarda.
El Just a la Fusta
parlem de tot el que passa
a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran
treure qui eren
tots els empresaris
que anaven amb ell
que fins ara mutis.
400 pisos
per vendre.
Si se l'ha pagat
de la seva butxaca
ningú li pot dir.
Busco sempre
aquella notícia
una mica positiva.
Tant d'èxit de públic
que està omplint
gairebé cada dia.
Si volem veure
algun d'aquests
veus més de casa
hi ha moltes oportunitats
molt festivals.
Tu t'equivoques
en un penal
en un Barça a Madrid
pots quedar
crucificat a per vida.
Tot se solucionarà.
Amb el temps
tot se soluciona.
Just a la Fusta
vivim Sant Just
en directe.
Cada matí
de 10 a 1.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'smood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més sual.
100% música relaxant
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem.
Sant Just
Sant Just
Un programa d'entrevistes
amb reflexions
i històries
personals
de dones
de Sant Just
els dilluns a dos quarts de vuit del vespre
i els dijous a dos quarts de nou
Sant Justenques
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat
tot això i més ho trobareu al programa l'audició
que s'emet tots els dilluns de vuit a nou del vespre
o en les seves repeticions
Us hi esperem!
I quan són les 6 i 11?
I quan són les 6 i 11 en punt aquest dilluns 4 de juny
I quan són les 6 i 11 en punt aquest dilluns 4 de juny
escoltem aquesta versió de la Taylor Swift cantant September
una cançó que a mi especialment em recorda la pel·lícula
d'Intocable perquè es forma part de la banda sonora
la cançó original no aquesta versió
però dona molt bon rotllo dins de la pel·lícula
i a part aquesta versió de la Taylor Swift crec que també
Així que escoltem aquest September de la Taylor Swift
i en uns minuts entrem a parlar avui 6
amb l'Eduard Benito que em fa molta il·lusió
Fins ara!
em recent打remar avui 7
Gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La gràcia que té és que pot anar avall
i pot anar amunt. Vas més avall, no?
Sí. Espera. Forçar-ho una mica.
Espera, que no t'havia ni...
Ni punxat, eh? Jo estava aquí
parlant per mi. Estava parlant
per mi mateix. Tenia el públic una mica despistat
que estan de dilluns i a vegades aplaudeixen
quan no toca. Però bé, fa molta il·lusió
que tornis a trepitjar la plaça. A mi sempre em fa
molta il·lusió venir a la plaça de la Mireia, ja ho sap
vostè, i jo estic contentíssim
de ser-hi. Llàstima que no
em deixen ser-hi, perquè diuen que a les places
un dega mantenir la seva
com es diu, no es poden
no es poden fer manifestacions
partidistes
i llavors per això em tenen limitat
però bé, aquí estem. Mira, jo aquí tampoc
no voldria limitar ningú. De fet, els col·laboradors
no sé, aquí passen i xerren
i després van a casa tranquil·lament. No, no, ja ho sé.
Vostè no, vostè no. No és vostè la que ho limita.
No, ho sé, ho sé. A l'entorn
ens limita. Jo parlo d'aquest espai
aquí, ara, dins la plaça de Mireia
Creem un espai
Geolocalitzem-nos, per favor
aquí, Ràdio d'Esperma, la plaça de Mireia
Quina cosa més moderna. Geolocalitzem-nos
Clar, això no...
Fa vint anys no existia, això, eh?
No, és clar que no.
Si algú li haguessis dit
Geolocalíza-te o Geolocalitzem-nos
I què haguessis fet?
Home, d'entrada, mentar-te a ta mare
però una altra cosa no.
Home, depèn de quin telèfon...
Esto usted, por si acaso.
Depèn de quin telèfon tingui avui en dia, vostè
està geolocalitzat.
Ah, clar, sí. Ahir, precisament, ara que va
reaixar el Geolocalitzat, em vaig...
Es faré ahir una mica, ja ho sabia, eh?
Per què, per què?
Per aquí vaig veure la pel·lícula Snowden
que és el biopic Snowden
la feien a la TV1
Sense anuncis, eh, llavors?
Sense anuncis, sí, sí, d'una tirada, eh?
Va, això...
La il·lusió, no tregar-se 25 hores d'anuncis
És cert, és cert, és molt recomanable.
Snowden, eh?
Snowden, que és aquell xicot
que treballava per la CIA
i va denunciar que tots estàvem...
Del 2016, potser, que sigui la pel·lícula?
Sí, sí, sí.
És bastant recent, eh?
Sí, i és de l'Oliver Stone, el director
i és un cas verídic, eh?
És un biopic, bueno, una història, un fet real
que és aquest de Snowden
que va una miqueta més o menys paral·lel...
No és paral·lel, però perquè
si tuéssim una mica, seria com el
Vicky Ricks de l'Assange, eh?
Més o menys, eh?
El Juliana Assange, no?
Sí, el Snowden aquest fa una denúncia
que la CIA havia rastrejat, seguit i arxivat
i tenia a tothom controlat.
Res nou, eh? Tampoc, o què?
Res nou.
Res nou a saber, no?
Res nou a l'oest, ni sota el sol.
Res de nou a l'oest.
Però, bueno, una cosa és que ho sàpigues,
que dius, bueno, sí, pot ser, no pot ser.
Entra sempre dintre del camp aquell de la ficció, no?
Del que podria ser.
Però l'altra cosa és que t'ho diguin fefaentment
que estàs localitzat.
Ara...
Estem, estem tots.
Estem, tots.
A veure, suposo que alguns tindran més motius
per ser buscats que d'altres, òbviament, no?
Clar, però si volen ens troben i saben inclús el que mengem, eh?
I el que fem, el que mengem i tot això.
I això ja ve de lluny, eh?
Ja ve de lluny que ens tenen aquí més pillats,
estem més pillats que jo què sé.
Llavors, nosaltres pensem que som lliures...
No, no del tot, eh?
No del tot.
Que aquí podem fer el que...
Bajo la capa del sol, podem la dina...
Sí, aquesta libertat maquillada, no?
Una mica.
I tant, maquillada.
Home, de fet, farà dues setmanes, el 25 de maig,
crec que va ser el dia que ja van aplicar
la nova llei de protecció de dades a nivell europeu.
No sé si haurà rebut 30 milions d'emails.
Mare meva!
Mare meva!
Quin drama!
Jo, per mi va ser un drama, dir, però per favor,
deixeu de bombardejar-me.
És que, de veritat...
Jo em vaig...
Quin horror!
Em vaig adonar de la de llocs que jo m'havia apuntat sense saber-ho.
Bueno, és que hi ha molt...
És allò que dius...
Jo vaig aprofitar per dir, unsubscribe, unsubscribe...
Vull dir, vaig començar a deixar de...
De donar-me de baixa de mil llocs.
Perquè, de fet, molts llocs, tu passes i deixes l'email
i encara que no t'enviïn un email setmanal, diari o mensual,
et tenen allà.
Llavors, ets base de dades.
És com el senyor Zuckerberg, que es forra amb les nostres dades, no?
Ara, aquest o un altre, aquest o un altre pillastre.
Mira, aquest, cada vegada em cau més gordo, mi, eh?
De veritat, sí, sí, la tèria...
Aquesta cara de...
Ja la cara no té cara de persona, com et diria jo, neta.
Neta.
Transparent, eh?
No s'acaba de dutxar, eh? Cada dia, potser.
Bueno, sí que es dutxa, però no sé si...
És torbo, és un personatge d'aquellos que diu...
Entorbiada, eh?
Sí, dius...
Ai, ai, algo té, eh?
Has dit la pel·lícula?
No, no.
Alguna d'aquestes de la red social o de Facebook?
Està bastant ben aconseguida.
Espero que la facin a la TV1 i accidentalment la vegi, eh?
Perquè ahir la vaig veure accidentalment.
Doncs està bé, aquesta del Superbeck.
No miro mai la tele, però bueno, ahir...
Casualment.
Ahir, casualment, sí, que és el que diu tothom, eh?
Diu, no, no.
Tu us pots posar la tele i feien aquesta pel·lícula.
No, claro, jo el Salvame no lo miro.
Però lo sé todo, eh?
Casualmente haciendo zapping, eh?
Maybe...
No, jo aquests no t'hi dono ni dos minuts.
Però la pel·lícula del Zuckerberg està molt bé perquè precisament ara que deies que no està net, els seus orígens ja no són nets, perquè li roba la idea d'uns companys de l'universitat que ell li proposen una idea i més la que ell té, doncs l'acaba ajuntant, però se la fa ell.
Se la queda a ell.
Sí, sí, sí.
Jo està per a mi.
I ja amb 18, 19, 20 anys, que va ser quan va començar a moure tot això, ja van a judicis i tribunals i a més per aquesta lluita de és meva, no, és teva, no, però clar, em forro jo, però tu no.
Clar, podríem catalogar-lo com a kinky informàtic, no?
Una mica, sí, robar idees, potser, o...
Maleante, és un maleante.
Sí, m'hi poso...
Bueno, però això, això us dona bastant.
No creu que tingui una bona visió de negoci.
Jo crec que una cosa no treu l'altra, perquè mira on està Facebook i on està Instagram i on està ell també posicionat en el món de les finances i la borsa.
Això també és un fet real.
Però una cosa no treu l'altra.
Això mateix.
Perquè tu publiques una cosa al Facebook i ja deixa de ser teva, això ho saps o no?
Sí, sí, hi havia aquesta...
Ja sigui un text, ja sigui una foto, ja sigui un vídeo, un cop ho publiques, tu deixes de tenir l'accés controlat allò.
Bueno, però els drets d'autor els tens tu, eh?
Sí, sí, però això permet...
Sí, els drets sí, però això permet a Facebook que pugui fer el que vulgui amb allò.
Amb allò, sí, sí, si ho fas a través de...
Però bueno, escolti, amb lo meu poden fer el que vulguin.
Bueno, jo el segueixo bastant i sé que les aquarel·les algun dia cotitzaran, no?
Els dinossets i els cinxes, no, els cinxes, perdó.
Les cinxes són els meus...
Les cinxes i les aquarel·les són del progenitor.
Les aquarel·les són del meu pare, eh?
Encara està aquí al pie del cañón, el tenim allà, eh?
Al pie del cañón i va fent aquarel·la.
Val a dir, jo que m'estic submergint una mica en el món de l'aquarel·la, però bueno, el meu rotllo, la meva història.
Home, clar, així és.
L'admiro molt per com...
L'admiro, bueno, és un gran...
Bueno, està reconegut, eh?
No diguéssim...
Bueno, ara parlem del meu pare...
Bueno, a veure, què ha de dir, què ha de dir, però jo també el reconec, eh?
Si vols ja ho dic jo des d'una òptica més objectiva.
No, no, no.
Sí.
Bueno, doncs ja ho sap, el dia que vulgui, amablement, li donarà...
Ho cotitzem a la borsa.
Li donarà un parell de lliçons o...
Home, doncs mira...
O un canvi d'impressions, no?
Un canvi d'impressions, doncs sí.
Perquè jo soc bastant autodidàctica en aquest sentit.
Sí?
I ho faig jo al que em ve...
Al que...
Al que...
Sí, vaig fer un curser molt breu de...
Ah, sí?
Sí, però...
Però també m'agraden molt les xinxes.
Històries, com és?
Vida de xinxes.
Això, vida de xinxes.
Vida de xinxes.
Que són aquests animalons que es colen...
Això mateix, que estan a la vida, no?
Los xinxes no deixa de ser...
Home, espero que no em tinguis a casa, de veritat, eh?
No, no, no.
És un problemet, eh?
Tenir xinxes.
És un problema gros, eh?
Una família meva em va tenir i Déu-n'hi-do...
Jo també tinc un conegut que em va tenir, eh?
Sí, sí.
Mare meva, va haver de canviar el matalàs, comprar un altre, sofà, fumigar...
I, a més, s'olfadar de la casa, amb allò, aquella bomba de fum...
Sí, sí, sí, sí.
No, és un bon percal.
Va ser un drama.
I això que és una cosa, d'aquelles que dius...
Jo ja, de petit, no els havia conegut.
Els xinxes?
Els xinxes.
No, però...
Jo en persona, tampoc.
No, però...
A part dels teus, vull dir, dels que no dius.
No, però jo quan era petit, que encara estàvem, diguéssim, ja a les acaballes de la postguerra,
clar, estem parlant dels anys 50...
Finals dels 50-60, clar, la postguerra encara era...
Estava molt aquí a la vora, eh?
Vull dir que encara...
Hi havia molts vestigis de postguerra.
Fera que ens truquen dels anys 50, eh?
A veure...
Sí, l'agafem, anys 50...
Vale, sí, l'agafem.
Vinga, què passava en aquells anys?
Vale.
Bé, això.
I...
Vull dir que encara era molt present la conversa dels paràsits aquests, no?
Vull dir, els pollos, piojos, no?
O sigui, hi havia molta retòrica encara.
Vull dir, eren unes paraules que estaven, no?
Los xinxes...
Esta...
Sí, sobretot en casa...
Home, els pollos.
Jo també els vaig viure quan era petita a l'escola, eh?
Ara és a qui anava.
A qui anava, dir-li jo.
Quan jo era petit ja, els piojos, els pollos, ja s'havien erradicat.
Els xinxes pràcticament s'havien erradicat.
Deuria, sí.
Les pusses tampoc, també.
Tot això no existia.
Home, a les pusses si anaves a pagès...
Home, exacte, en animals.
El pagès i animals i tal, però vull dir que no era una plaga, diguéssim, com de...
No era urbanita, potser.
propera a l'home, no?
A les persones, vaja, millor dit.
Ja s'havien erradicat.
I de cop i volta van començar a sortir els pollos.
Un altre cop, rebenen els pollos.
Home, jo als anys 90...
Perquè vostè, que era jove...
Als anys 90, bueno, era encara un projecte de persona.
Era un tapet així, amb cinc anyets.
Però recordo l'escola, el tipus de la pinta aquesta.
Que s'hi posa d'un producte, que s'hi dutxa amb aquest xampú, que s'hi posa d'un gorro a la piscina i no contagis els teus companys.
I aquella espolla de fil, xampú, fil, fil, xampú, titiri, titiri, titiri...
Pensava que anaves a dir la de Mussel, Mussel, para todos.
Aquest me'n recordo, no sé per què.
No sé si...
Aquest és un clàssic entre els clàssics.
Era boníssim el Mussel, Mussel para todos.
Mussel de l'Elegre en París.
Sí, sí, sí.
Pensi que el Mussel...
Pensi que el Mussel forma part també d'aquell paisatge que jo sempre dic, que també de cop i volta va aparèixer.
És que hi ha molts productes, que vostès, que són joves, com ara vostè, que llueix aquesta joventut envajable,
doncs els de la nostra generació...
Mussel, Mussel de l'Elegre, para dutxa.
Mussel, Mussel de l'Elegre, para mayo.
Mussel, un producte de l'Elegre en París.
I encara el rebenen ara, eh?
Han fet un...
Van refer una mica l'etiquetatge, però conserven el format, el pot, el xampú i tot igual.
Clar, l'una idea, la nostra generació hi havia...
Si vam passar de no conèixer aquests productes, a tenir-los.
I el Mussel va ser el primer gel.
El primer gel de dutxa.
El gel com a gel d'avui, no?
Que coneixem.
Sí, el gel que tenim per dutxar, un xampú de dutxa.
Bueno, que era gel, no? Era sabó per la dutxa i tal.
Que va ser la primera vegada que va arribar aquest format, aquest...
Perquè abans era o el xampú clàssic o...
O el sabó.
O la pastilla de sabó, no?
Llavors va anir... I era com una gran novetat.
I era un pot, això, color rosa, un fúcsia pujat.
Sí, com un murat fosc.
Sí, amb un rodó hexagonal, una cosa així.
Sí, sí.
Muntat.
Curiós el format.
El format era curiós.
Perquè no era el bàsic i ràpid de pensar, no?
No era com un flascó, no?
Era, xins, tenia la seva...
Clar.
I aquest color, xins...
I era el Mussel.
Com de caixa de pizza, eh?
Com ara.
Com de caixa.
Més o menys.
Sí, sí.
Més o menys.
Jo no sé si era...
No, no era rodó del tot, sinó que em sembla que era...
Sí, és hexagonal.
Era hexagonal, no?
Hoxagonal, octogonal.
Sí, era...
Octogonal, ara que com tu és, un buit costats.
Era octogonal.
Molt bé, les cases de geometria vam assistir, eh?
Sí, senyora.
No ens les vam perdre.
Doncs, clar, per què ho dèiem, això?
Bueno, doncs...
Per l'època dels polls.
Clar, llavors...
I que de cop i volta va entrar aquest producte a casa, no?
Quasi-quasi.
Bueno, el tipus de sabó, xampú...
Clar, llavors va començar el Mussel...
Però encara va trigar un temps, fins que les saboneres, no?
Les indústries de químiques que fan sabó s'esperadessin que hi havia un mercat
que la gent volia tot això.
Llavors ja van començar a entrar altres sabons, com el Bàdedas, el...
Quin era aquell?
Un de los limones frescos del Caribe.
Hi havia un que sí que l'eslògan era limones frescos del Caribe.
No me'n recordaré.
El Botellatos i Paratopiel, no?
Algo així.
Això mateix.
No sé, no tinc ni idea.
No, no.
Ni tant, aquest.
Crec que no vaig arribar-hi, però...
Com has dit?
Bueno.
Limones para su cuerpo.
La vida té limones.
Limones para...
Bé.
Limones para todos.
Hi havia una cançó del Mi Limón, Mi Limonero, etcètera, que era...
No és el de un limón i medio limón, no?
No, aquest un limón i medio limón, que era aquell pobre xicot que es va suïcidar ell solet.
Què dius?
Sí.
Aquella cançó que sortia...
El de un limón i medio limón.
Sí, que sortia aquelles...
Com es deia?
És que no sé qui era.
Cruzant del Mississipi, un programa que feia el Pepe Navarro i sortia aquest xicot, que era un xicot, no sé si era de Màlaga o allò que és així.
Era un tio així, com bastant timidot i cantava això.
Un limón i medio limón, dos limones i medio limón, tal.
I feia aquestes cançons una mica entre l'absurd i el surrealisme.
Una mica com avui, ja, també.
Sí, però bueno, aquest xicot va tenir la seva gràcia.
Mira, que heu de trobar un anunci, suposo que el recordaràs, però jo el recordo bastant, perquè a casa, no sé, perquè feia molta brua amb això, perquè de petita els meus pares, els seus pares els hi donaven, no?
A veure si et sona aquest anunci.
Para ofrecer un coñac, nuevo con sabor viejo, coñac, la parra, el que lo bebe la garra.
Desde ahora, este será su eslogan preferido, ya que una copa de este magnífico coñac será su único deser.
Comença a entonar-se, eh, aquí?
Salud.
Com es diu ara aquest? Fernando Stesso, no?
Ah, sí.
Epa.
Que placer el paladar, que sabor.
Bueno, segueix bevent.
Que también el mejor de sus concursos.
Se oye lejos para no poder tapar.
Y que su aroma se extienda por todo rico.
Avui dia sembla com impensable que pugui fer un anunci que surti la persona bevent i dient, coña la parra, que la bebe la garra.
Això no era un anunci, això era un esquec, home.
Ja, ja, ja, però bueno.
Sí, sí, però format.
Formatar la visió, vull dir.
Però hi havia el coñac fundador, el Soberano es cosa de hombres.
Aquest no, aquest no arribo, eh.
Aquest, ara estaria, bueno, ara totes les feministes i no tant feministes estarien perseguint-lo, eh.
Per què?
Eh, Soberano es cosa de hombres, Soberano, sí.
Però és que l'eslogan ja era...
Era potent, eh.
Ja era potent.
Tenia una potència important.
Clar, i em sembla que a l'espot era, es veia una escena domèstica, diguéssim.
D'aquestes autèntiques, no?
Dona d'aventar al cuina, no?
Ah, ja el marit arriba de la feina i era algú així com el descanso de tu marit, o no sé què, i...
D'ale, punt.
Soberano, és el fundador, però és Soberano.
Jo recordo quan vaig estar fent el treball final de carrera, m'estic remuntant a...
Bueno...
Ara, uns vuit anys enrere.
Vuitanta anys?
Vuit, vuit, vuit.
Vuit?
Si fossin vuitanta, no sé, ja...
Sí que jove.
Estaria prou bé, eh.
Estaria prou bé.
Que vaig fer el treball final de, a veure si me'n recordo, de la premsa, des dels dos...
Des dels dos...
Des dels dos bàndols, durant la batalla de l'Ebre.
Ah, mira.
Perquè tenia familiars d'amics que havien participat o l'havien viscut i de més.
I vaig dir...
Molt interessant.
Sí, la veritat és que va ser molt interessant.
Molt interessant.
I clar, vaig remenar molta maroteca, molts diaris molt locals i no tan locals, en els quals
doncs el van de republicà...
Bueno, veient una mica les comparatives, no?
Molt interessant.
I a part, molt interessant també veure els anuncis d'aquella època.
Ah, clar.
En els diaris, eh.
No de televisió ni res, sinó...
No, en aquell temps crec que no hi havia televisió, eh?
A banda d'això.
A banda.
A banda d'això, vull dir, els de diari.
I hi havia...
Tot i que ja s'havia inventat, eh?
La televisió, no el 38.
Sí, però l'abast que tenia no era per res el que tenia els anys.
A Espanya...
I aquí a Espanya no n'hi havia.
Exacte.
O eren de...
No, home, la primera televisió...
La primera emissió de televisió va ser l'any 58, amiga meva.
Amigo mío.
Des de los estudios del Passeo de la Habana, Madrid.
Ah, no va dir això és Cuba?
No, Madrid, Madrid, Passeo de la Habana.
Doncs em fascinava molt veure, de fet, el treball, ja et dic que era basat en això,
i m'havia de fixar en el contingut de les notícies, des dels parcs de guerra...
Vostè de cara a la publicitat.
Bueno, allò que...
Bueno, sí, mira, els fets...
Curiosament vaig acabar treballant també en la publicitat uns anys,
però em fixava molt en els anuncis perquè eren curiosament i tremendament...
Com dir-ho...
Si fora d'allò...
Sí, clar.
No en tenia aquell context.
Clar, per mi era com un xoc molt important versus l'actualitat publicitària d'avui en dia, no?
Perquè era això.
El món ha canviat.
Vestides amb el davantar i els perfils aquests molt conservadors clàssics o, bueno, d'aquell moment.
La mujer en casa no fa gaire, eh, que encara hi és, perquè hi havia tots aquells...
Que ara em sembla que hi han canviat una mica.
Els hi ha costat, eh?
Perquè vostè que va estudiar publicitat i aquestes coses...
No, jo vaig fer periodisme, però després vaig colar-me en el món de la publicitat perquè, mira, coses de la vida.
Coses de la vida.
I vaig tornar els meus arrels.
Però jo recordo que l'esquema clàssic de l'anunci de Targent, que era a quien se lo dijo y la más blanca i tot això, que era un esquema inamovible i hi havia que sortir la senyora rentant, perquè s'havien fet molts esforços, o sigui, s'havien fet molts intents i moltes provatures de ser un home el que fes això, el que fes la prescripció.
El que fes la prescripció, però ja li estic parlant dels anys 80-90, eh?
Sí, sí, sí.
O sigui, fins als anys 80-90, els anuncis de detergents funcionaven només amb la dona rentant.
90-s i fins dos mils i picos no ha començat a sortir un home, eh?
Per això, i ara...
Un home, diguéssim, veient l'estària a ser un hogar.
Ara ja es barregen, ara ja es tornen...
Sí, sí.
Perquè hi ha alguns, no sé, no diré la marca, perquè tampoc me'n recordo.
Tampoc ens paga per dir-ho, eh?
Si ens haguéssim de pagar per les barques que diem aquí, mira, jo no sé, muntaríem una festa cada mes.
Però ja es veu que donen el consell un home i una dona indistintament, eh?
Vull dir, jo, però és per a quitar aquesta manxa.
Te, te, te, te, te, te, te, te, te, te, te.
Què faig, no sé què?
Ha sentit un accent una mica diferent, eh?
Espero sentir-lo cada menys poc, aquest accent, eh?
La veritat, sigui.
O què?
Sí, sí, sí, sí.
No sé, mira, va sortint-ho de la mà i tot.
Bé, a mi m'ha sortit, ha sortit.
Per això dic, espero sentir-lo cada vegada menys i més lluny, saps?
Clar, ara aquest tindrà temps d'anar fent bugades, eh?
Vols dir que les fa ell, les bugades, per a veure?
Bueno, ja s'hi podria posar.
Em dóna a mi la sensació que ell no fa les bugades.
Ara tindrà tot el temps del món per fer-les, estendre-les,
lanxar-les, anar a córrer pel Retiro, aquesta marxa atlètica que té,
tiqui, tiqui, tiquitida, si vol que sigui l'alcalde del poble veí,
d'alcalde, amic o l'altre.
Este trotecillo tan pinturero que me gasta la jaca.
Bueno, així està de fibrà, només cal veure, el té una salut de ferro.
Bueno, sí que té una salut de ferro, perquè tot el que ha aguantat i el que aguantarà...
I poques canes que li han sortit, eh? Que el pobre Sánchez ja porta...
Bueno, però se la repinta, eh?
Just for men, no? Ai, mira, quedé d'una falca i no volia tu.
Just for men, és això de...
Ai, sonriu perquè em fa servir, potser?
No, no, no.
Corroboro que no, perquè l'estic veient en directe, per tant, el Just for men, com no...
No, però és que recordar, hi havia un altre producte que encara tenia,
com més d'allò que es deia Abrotano, macho.
Com?
Com has dit això?
Abrotano, macho.
Abrotano?
Abrotano, macho.
Disculpeu, ens estem partint.
Abrotano, macho.
Ho vaig intentar buscar per internet.
Feien el spot per la televisió, eh?
Però Abrotano tot junt?
Abrotano.
Macho?
Macho.
A veure, explica-ho, si pots.
Era un reconstituent pel cabell, vull dir, per no quedar-se cald, una cosa així, eh?
Però és que ja el...
Però també estem parlant de fa una mica d'anys i panys, no?
Home, potser no tants, eh?
No tants.
Abrotano, macho, para la caída del pelo.
Això mateix.
Del cabello.
Això.
Un remedio casero, veig aquí, eh?
Quan sortia a la tele, això.
Això sortia a la tele?
Sí senyora.
Abrotano.
Home, el nom ja, no sé com dir-ho, eh?
Però, bé, estic veient un vídeo que t'ensenya com fer, Abrotano Macho a casa.
Si ho està el passo i fas Abrotano Macho a casa.
No, però hi havia, llavors, vol dir que hi havia una marca comercial d'això.
No, no.
Però, independentment d'això, no, jo no faig servir ni just forments aquests.
N'hi ha un altre, no?
Hi ha un altre més conegut.
Però aquest és un dels més famosos, no?
Però hi ha un altre més...
No?
El més conegut.
Tu sí?
Que ho tinte aquell.
És que queda fatal, eh?
Queda fatalíssim.
Queda fatalíssim.
Entre això i les perruques que semblen cues de gat posades aquí enganxades.
Sembla que t'hagis posat un botxo al cap.
A mi molt de gràcia quan fa vent i veus realment la gent que porta, com es diu, una perruca,
perquè es posen amb el cap instintiu, almenys com pum!
Vull dir, és allò, allò, petita ratxa, pum!
I dius, vale, ja té, que taps, ja t'he vist des d'altra cera,
que t'agafo des d'aquí la perruca que em ve volant la cua de gat.
Ara vostè imagina't que va pel carrer, hi ha una ventada i li cau una perruca.
Se t'enganxa la cara.
Espera, t'has dit que no em faci mai.
La pregunta és...
Com hem arribat a parlar d'això?
No, les perruques...
S'enganxen?
Tenen punys?
Home, no ho sé.
Agafen punys les perruques?
Home, si és que veïn natural, jo entenc que sí, no?
No ho sé, no ho sé.
Desconec el món de la perruca.
Mira, si et sembla, deixo que marxis amb aquests deures, per fort, investiga'm,
investiga'm, treball de camp, això, eh?
Necessito que investiguis què passa amb els cabells i perruques,
si permeten o no l'accessibilitat de pollos a dins.
Si fermenten o no, saps?
Poden acollir paràsits?
Les paràsits de humà, no?
Doncs et convido, fredentment, que, sisplau, ho investiguem,
que hem de donar pas a l'Albert Navarra, que el tenim per aquí,
amb la crònica esportiva al cap de setmana.
Molt bé.
Així que, Eduard, com sempre, un plaer...
Vida de xinges.
Vida de xinges.
Jo crec que li podíem inclús canviar el nom a la secció directament i dir vida de xinges.
Vida de xinges.
Una subsecció que sigui vida.
Va, divendres vinent no em facis campana, eh?
Divendres?
Ai, divendres, dilluns, dilluns, dilluns.
No ho fem amb moltes hores.
Un aplaudiment per mi, vinga.
Dilluns, crec que dilluns vindrem.
Vinga, va, fes-me els deures, eh?
A brota no, macho.
Vinga, a brota no, macho.
Adéu, Eduard.
Adéu.
Doncs ja sabeu que divaguem bastant amb l'Eduard Manitú.
Molt divertida ha estat a parlar de pel·lícules i coses prou antigues.
Fem una petita pausa per una promo i començar a parlar amb l'Albert Navarra
de la crònica esportiva aquest de setmana.
Crec que avui ve convidat amb amics.
No sé, ara ho veurem.
No marxeu d'aquí, que queden uns 20 minutets de programa.
Fins ara.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell.
Que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà. Amb el temps tot se soluciona.
Just a la Fusta.
Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out,
l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Sant Just en cas.
Sant Just en cas.
Un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just.
Els dilluns a dos quarts de 8 del vespre, i els dijous a dos quarts de 9.
Sant Just en cas.
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
voleu conèixer quan i a on van ser estrenades o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més,
ho trobareu al programa a l'audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre,
o en les seves repeticions.
Us hi esperem.
I tot just quan queden 10 minutets per les 7 de la tarda,
teníem vosaltres com nou a l'Albert Navarra,
i avui ve acompanyat amb dos amics.
Albert, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Què tal?
Molt bé.
Benvingut a la plaça, jo que content que està aquí, amb els teus dos companys.
A veure, presenta'ns, qui tens aquí dins?
Doncs tinc l'Izan.
Hola.
Hola, Izan.
I a Llorenç.
Bona tarda.
Doncs benvinguts els tres.
Bueno, Albert, ja s'ho coneix, això.
Crec que l'Izan també, que els divendres passa per aquí, el just a la fusta.
Sí.
I el Llorenç?
Jo, això no.
Això és nou, per aquí?
I què tal, això d'entrar a la ràdio o a l'estudi?
Curiós.
Bé, no?
No fa por, el micròfon tampoc no farà res.
Ja, ja.
No veig ni res.
A més, tens l'Albert aquí, que l'Albert en sap molt.
De fet, cada dilluns, o més o menys cada dilluns,
ens ve a portar la crònica esportiva.
Suposo que l'ajudareu una mica a comentar aquesta crònica el cap de setmana.
Sí, ho comentarem.
A més, us ha impres el guió.
Està fet un crec, aquest noi.
Així que, vinga, va, quan vulgueu.
Albert, tu mateix, vés tirant amb la crònica el cap de setmana.
Doncs començarem parlant sobre el que va passar aquest cap de setmana,
que es va jugar a l'última jornada de Lliga 1-2-3,
la segona divisió aquí d'Espanya.
Fa molta gràcia el nom.
1-2-3, eh?
Vinga, vinga.
Sí, m'estava associada pel Banc Santander.
Que és el seu blog, eslogan, no?
Sí.
Llavors es diu així.
I, bueno, ja hi era una jornada molt interessant
perquè, bueno, jugava amb moltes coses que ara comentaré.
Per començar, hi havia una plaça en joc per baixar a segona divisió B
i hi havia tres possibles equips per baixar.
Els tres equips eren el Còrdoba, la cultural leonesa i l'Almeria.
Al final va ser la cultural leonesa que va baixar
després de perdre per dos gols a un contra el Numàcia.
Per la part de dalt, per la part dels play-offs,
hi havia dos llocs per entrar
i, bueno, ja que els altres dos llocs ja s'havien classificat
per un fai esport.
i dins d'aquests dos llocs hi podien entrar
hi podien entrar cinc equips.
El Càdiz, l'Osasuna, l'Oviedo, el Valladolid i el Numàcia.
Bé, al final de la jornada es van classificar pels play-offs
el Valladolid en cinquè lloc i el Numàcia en sisè lloc.
El partit clau va ser el Valladolid-Osasuna
que, bueno, qui guanyava, s'assegurava un lloc al play-off
i al final el Valladolid jugava de la qual
i va impulsar-se per dos gols a zero
amb l'equip de la comunitat navarrera.
Navarra, sembla que sigui el teu equip, eh, Albert?
Bé, i llavors el Numàcia, el sisè classificat,
com ja he dit abans, va guanyar a cultuar leonesa
i també es va endur aquest premi de jugar al play-off
i intentar pujar primer.
Amb aquests dos gols a un.
Izan, si vols, xerra, eh,
podré que estàs a la mà.
Tu que em vulguis comentar, comentes, eh?
Hauria de comentar els partits amistosos internacionals
que hi ha hagut aquest cap de setmana.
Vinga.
Ha estat l'Espanya-Suïssa, que van quedar un a un,
i el Brasil-Croàsia, que van quedar dos a zero guanyant un Brasil.
El partit d'Espanya contra Suïssa
va marcar Odriozola al minut 29 d'una bolida fora de l'àrea
i Suïssa va empatar el mitjol a un 62
i després.
El partit de Brasil va ser molt bon partit,
però van jugar molt bé els dos equips,
però va guanyar Brasil contra Croàcia.
Neymar va marcar un gol al minut 69
i Firmino va...
Un golàs, eh, llegit aquí.
No, un gol, no, un golàs, eh?
Un golàs.
No?
Sí, Merit.
Després va tenir aquesta lesió de dos, tres mesos,
dos mesos i mig,
i llavors va...
l'altre dia va reparèixer als camps de futbol
i ell va marcar aquest bon gol
que, bueno, va ser molt, molt bonic de veure.
I qui va rematar?
I Firmino va sentenciar el partit amb un gol al minut 90.
Tots aquests partits els heu vist o què?
Jo no, perquè he estat fora.
Ah, fira.
Jo vaig veure l'Espanya Suïssa.
Ah, bueno.
Jo l'Espanya Suïssa el podia haver vist,
perquè es jugava a les 9,
però estava estudiant castellà.
Bé, bé, aquí,
es compren cap als estudis.
Clar que sí, Albert.
No, Aliza no estudia mai,
com que no?
I a Llorenç,
que està aquí a estudiar,
veu partits de futbol,
o les dues coses.
Sí, sí, les dues coses.
Sí?
Són importants, les dues coses.
Home, jo crec que si ho compagineu bé
hi ha temps i estona per estudiar
i hi ha temps i estona per veure partits.
Sí, però a mi hi ha el futbol, eh?
Sí?
Sí.
No, esclar, òbviament,
és més distret.
Vinga, va,
vols destacar el Barça a tu, Llorenç?
Jo?
Sí, el mateix.
Bé, el Barça va fer oficial
la renovació d'un titi
ahir fins al 2023,
ahir amb una clàusula
de rescisió
de 500 milions d'euros.
Ah, per qui...
Això es vol dirés, eh?
La clàusula passa a ser
de 60 milions a 500 milions d'euros,
que és la gran novetat
d'aquesta renovació.
Mala meva,
en quin moment passa de 60 a 500?
Que estem parlant de números molt grans.
440 milions d'euros.
Sí, sí, però per què?
Per què el canvi?
Bé, ho sé,
t'ho pregunto per si ho saps.
No, no, perquè, bueno,
el Barça tenia por
que molts equips
s'estaven interessant en un titi
i que un titi
t'ha pogut deixar molt clar
el seu futur.
Llavors, bueno,
és important pel Barça,
això, aquesta clàusula.
Sí, tan important
com que val 500 milions d'euros.
Déu-n'hi-do.
S'assegurà que...
Que si marxa,
que pagui això, no?
Sí.
No, clar, clar,
això és una espècie
d'assegurança de vida, eh?
No, és menys o menys
el que fa el Madrid.
al Madrid,
com jugades com Cristiano,
Asensio,
Isco,
tenen clàusules
de mil milions d'euros
i coses així.
Llavors, s'assegurà.
Al Madrid es queda sense Zidane.
Què passarà ara?
No ho sé.
Que veig que no està al guió,
dic no sé si volíeu comentar
o no ho volíeu comentar.
Bueno, sí,
també volia comentar això
que aquesta setmana
hi ha hagut molts canvis
d'entradó
perquè el Girona
també s'ha anat Pablo Machín
i, bueno,
Zidane que
sobtadament
va dir adéu
el dimarts passat.
Dos o tres dies després
de celebrar
totes les festes
que van fer a Madrid
amb la Rua,
a més,
la Cibela,
i això.
Ningú s'esperava.
No, jo crec que
ningú,
ningú,
ni ell mateix,
jo crec, eh?
És que tampoc sabem
les causes
perquè, bueno,
va dir,
va dimitir
i tampoc va dir
ni per què ni...
Bueno, va dir que
per ella havia acabat
com una etapa, no?
Sí,
va dir que
per seguir guanyant
calia canviar d'entradó
però,
no sé,
jo crec que això
també és una mica
excusa barata.
Home,
igual per ella va com això,
no,
tancar una etapa
vol d'una altra manera
amb un altre entrenador,
no?
També hi ha diferents
hipòtesis,
per exemple,
que, bueno,
jo tinc 3-4 hipòtesis
que,
per exemple,
no sé,
una cosa que penso jo
és que
com el seu fill
és el tercer porter
del Madrid
i volen fitxar,
volen fitxar,
bueno,
seran com noms
com De Gea,
Alisson,
porters de talla
mundial molt bons,
potser s'han fat
amb el Madrid
o potser,
no sé,
hi ha diferents factors
que poden fer
que s'hagi enfadat
o potser s'hagi,
així ha sigut marxar.
Molt bé,
aquesta teoria,
teoria número 1,
check.
Quines altres teories tens?
No,
aquesta és més de broma
però perquè,
com l'any que ve hi haurà,
com l'any que ve hi haurà
el vídeo arbitratge,
doncs potser...
Li fa com por,
no?
Això,
i ostres,
potser m'enganxen aquí
en alguna...
Què opina l'Izán
que està aquí com dient
bueno,
bueno...
Per què creus
que se n'ha anat,
Zidane?
Doncs jo crec que...
A part ja o què?
Jo crec que ha sigut per això
perquè...
Pel vídeo arbitratge?
Tindre un equip així com el Madrid
és una responsabilitat molt gran
i si la cagues
doncs et pots posar
molta factura
a la teva carrera.
Home,
però precisament
no venia de cagar-la,
venia de coronar-se
amb un bon triomf
com la Champions,
com...
Bueno,
no ho sé,
ja em perdo amb els títols
que han guanyat,
però vull dir...
Amb 3 anys,
no,
dos anys i mig
he guanyat 3 Champions,
una Lliga,
dues Mundials de Club,
dues Supercopes d'Europa,
una Supercopa d'Espanya.
Clar,
vull dir que
la responseta la tenia
com molt bé deia l'Elizant
però jo crec que l'havia solit bastant bé,
no?
Vull dir,
se li va exigir
i el tio,
escolta,
va complert,
vull dir,
l'equip ha arribat a guanyar tot això.
Jo crec que és més per això
que deia del vídeo arbitratge,
no?
Potser,
dir,
igual per qui em pillen,
igual les juguetes aquestes més brutes
que fan els meus jugadors...
O potser,
potser també per quedar
com un heroi
perquè a guanyar 3 Champions,
3 Champions consecutives
queda així com un rei,
com una persona
que ho has aconseguit
cairebé tot.
Exacte,
molt millor marxar
quan has aconseguit això
que no pas
quan està perdent l'equip
i està passant la mararratxa
i dir,
bueno,
ara que he estat mal
ja me piro,
no?
I dejo aquí el pastel
per a los demás.
Exacte.
No ho sé.
I el Llorenç?
Bueno,
pues jo,
sí,
més o menys
el que diuen els dos.
Per què s'ha anat?
Doncs,
no ho sé,
anava bé,
però com tu ho dius,
potser és per
veure,
a veure el que passarà
i si la caguen,
poder dir,
ah,
jo ja n'hi era,
ah,
jo vaig fer bé,
ah.
I la veritat és que no ho sé,
no hi està la qüestió.
Home,
t'inès té per retirar-se
i anar-se a tocar la figa
a una illa deserta,
vull dir,
això també ho podria fer tranquil·lament.
Sí.
Això,
no ho sé.
No,
també portar a Madrid
és,
ja,
cansa molt,
ja,
perquè és moltes hores
de dedicació.
Què dius i tant?
Comenta,
comenta,
no passa res.
Que era perquè
l'Albert,
que s'havia preparat
la secció de bàsquet
de la NBA.
Pregunteu-me a veure si voleu,
que jo no en tinc ni idea de bàsquet.
Va.
Vinga.
Saps que la setmana passada
parlàvem de qui passaria
a la final de la NBA?
Sí,
ho comentàvem amb l'Albert.
Sí,
que faltava un partit
al Golden Stage,
Warriors i els Rockets
que s'estan jugant
entre la final,
doncs al final
va guanyar el Golden Stage
i,
bueno,
doncs ja s'han jugat dos partits
d'aquesta sèrie
de la gran final.
I com van quedar
aquests dos partits,
i tant?
Doncs el primer
va ser
124-114
i el segon,
122-103.
En el primer va passar
una cosa molt curiosa
que, bueno,
anaven 114-112
i, bueno,
els cavaliers
tenien l'últim tir lliure
per,
quedaven 4 segons
amb 2
i els cavaliers
tenien,
bueno,
tenien un tir lliure a favor,
el va fallar
i el rebot
el va agafar
dels cavaliers
i en compte d'anar
cap a la cisteia
es va allunyar.
I, bueno,
després va dir
que no sabia
per què ho havia fet
i perquè es pensava
que anàveu guanyant
i així va anar
com per de temps
i l'Hebron
es va enfadar una mica
amb ell
perquè, bueno,
no ho va entendre.
Però perquè no estava compactat
prèviament
de fer allò?
No, no.
O, bueno,
a vegades hi ha jugades
que, no?
És a dir,
surten així
si veu el forat
i...
estava dins de l'ampolla
allà
per canestar-la fàcil
se'n va anar fora
i va anar gairebé
al mig del camp.
No sé,
va anar a una jugada
que ningú ho va entendre.
Fins i tot el comandarista
es va quedar...
Sí.
¿Qué está haciendo?
Sí, va començar a dir
però què està fent aquest home?
No s'entén.
Igual volia el seu minut de glòria
i va dir
pareu,
ara ja em corono aquí
fent una jugada mestra
o no mestra
però una jugada
que em doni la gana.
I també
aquesta matèria
que s'ha jugat
aquest segon partit
que guanyen
les guàrdies
per 122 a 113
Stephen Curry
ha aconseguit
un nou rècord
que és fer
el màxim de triples
en un partit
a les finals.
I quants ha fet?
Nou triples.
Nou triples?
Mare meva!
El rècord estava en 8.
I ha fet 5 en un quart.
I el rècord anterior
era seu?
El dels 8?
No.
Era un altre jugador.
Déu-n'hi-do.
És curiós.
Home,
sí, sí,
és un bon rècord,
no?
No ho sé.
I 5 d'aquests nou triples
els ha fet
a un quart.
A un quart del final?
El tercer quart.
Val,
és que jo això del bàsquet
va al fútbol
encara,
però al bàsquet
i més a la NBA
però no el viro molt.
A Llorenç,
què tal el veu al bàsquet?
O no és més de futbol,
no ho veus?
Jo soc més de futbol.
Sí?
I al bàsquet,
bueno,
ahí està.
Bueno,
sinó més,
no?
Sí.
L'hi-te'n sí que sembla
que li agrada més o no?
No,
no m'agrada,
és que el que volia
volia comentar
una cosa
de l'espanyol
que ha fitxat
un altre entrenador
que és Rubí
i que ha pujat
al Huesca
a la Liga Santander.
Ah,
o sigui,
l'entrenador ve del Huesca
que va pujar...
La primera vegada
que puja al Huesca
a primera divisió
en 50 anys.
En 50 anys?
Sí.
Carai.
Li ha fitxat l'espanyol.
52.
Certament 52.
Teniu aquí un coneixement
esportiu i futbolístic
que és tremendo,
la veritat.
No sé si voleu comentar
alguna coseta més
que ens queden
un parell de minuts
encara de programa.
Bueno,
la setmana passada
quan me'n vaig
justament
d'aquest programa
es va fer oficial
la marxa
de Machina
al Sevilla
i, bueno,
em vaig posar
bastant trist
perquè...
Com ja estàs
sort del Girona
i, bueno,
era una cosa
que ja es preveia
però, clar,
al final
tens l'última esperança
de dir, bueno,
Machina,
a veure si et pots quedar
un any més.
Però, bueno,
perquè malament
tampoc no ho ha fet.
No, no,
ho ha estat...
Però, clar,
ell va dir també
que si arribava
una oferta
sobre taula
irrebutxable
home, clar...
era sabiana.
Clar, o sigui,
més enllà
que ho facin bé
o no
o que tinguin
un sentiment
molt gran
per l'equip
també al final
són negocis,
vull dir,
tenen un sou
i si ofereixen
alguna cosa millor
escolta,
normal que marxin,
no?
Però, bueno,
estic trist,
no passa res,
ja vindrà una altra
serà millor
i pujarà
l'equip
més amunt.
hem de confiar
també en aquests
bons equips.
Escolteu,
si algú vol afegir
alguna cosa
de més de l'esport
i així que digui,
mira,
no t'has entrat d'això
i et diré,
no?
Llorenç,
mateix?
Llorenç,
de l'atletisme?
No saps res?
De l'atletisme?
És que hi fa l'atletisme.
Ah, mira.
No,
de l'atletisme,
la veritat,
no...
A veure,
el practico
i ja està bé,
saps?
L'atletisme
és molt personal,
jo faig lo meu
i això...
Salta balles
o només l'atletisme
de córrer a pista?
No, no,
jo faig llançaments.
Llançament de...
Sí,
faig llançament
de javelina
i...
Javelina és el pal,
no és la pilota,
no?
Sí,
el pal,
el pal.
Perdó,
si jo estic
llençant l'esport.
Sí,
i també llançament de disc.
I és interessant.
El porto fent des de petit.
Arriba prou lluny o no?
Sí,
sí,
suficientment.
Sí?
Tipo,
d'aquí a aquest ginestat
arribaria?
D'aquí a...
Ah,
sí,
a veure.
35 metres,
crec.
Què dius?
A veure.
Quant pesa el disc?
Un quilo.
Està ben.
Home.
Està molt bé.
I la javelina?
600,
600 grams.
Ah,
però i de quanta...
quanta lluny?
No,
de javelina
no soc tan bo.
No em vull creure aquí
al déu.
Estàs tan bo
com tu un mistero?
No,
però de javelina
ara mateix
no sé en quant tinc...
no sé en quant tinc la marca.
T'ho propi record.
Home,
35 metres de...
com has dit?
Disc.
De disc.
Està bastant bé.
Vull dir,
això et permet estar a casa
i dir,
va,
m'agafa això!
I li pides des del sofà
fins al menjador
i arriba el veïn al costat,
tu quasi,
més o menys.
Sí.
Doncs escolteu,
nois,
ha sigut un pla
i teniu-vos a vosaltres
tres aquí,
que sé que al principi
no volíeu acabar d'entrar,
no,
heu d'entrar dintre l'estudi
que així
xerreu una estoneta.
Un fort aplaudiment
per a vosaltres.
Albert,
gràcies per portar
els teus companys
i quan vulgueu,
doncs,
benvinguts sou aquí
a la plaça Mireia.
Així que ens veiem molt aviat,
nois.
Adéu,
gràcies.
Adéu,
adéu bonics.
Sabeu que es coneixen
més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers
d'enregistrades?
Voleu conèixer
quan i a on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes
i teniu curiositat,
tot això i més
ho trobareu
al programa
a l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem.
I just quan queden 3 minutets
per la set
en punt d'aquesta tarda
de dilluns 4 de juny,
jo, com sempre,
m'agrada dir,
m'acomiado amb aquesta cançó
Stolen Dance,
una versió, com no,
acústica
de Twin Bandit
i Joshua
amb High Sob.
Com deia,
3 minutets per la set
de la tarda.
Gràcies per estar aquí
amb nosaltres
com cada dia.
Tornem demà dimarts
amb bona música
amb el Pau Martínez,
moltes tecnologies
amb l'Eric Pomari
i també esperem
amb l'Humbert Blancó.
Bona tarda a tots.
Adéu.
I hope they didn't get your mind
Your heart is too strong
Anyway
We need to fetch back the time
They have stolen from us
I want you
We can bring it on the floor
We've never danced like this before
We don't talk about it
Dancing on
Doing the boogie all night long
Stone in paradise
We don't talk about it
I want you
We can bring it on the floor
We've never danced like this before
We don't talk about it
Dancing on