This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Hola a tots, sí, bona tarda
des de Ràdio d'Esvern, avui tenim
un tècnic nou, hola Martí
què tal, bona tarda
Hola
Per favor, em pots indicar on és el públic, sisplau
Mora d'Ebre
Vale, em comunica amb el Piganillo que venen de Mora d'Ebre
Molt bé, bona tarda públic
Gràcies per assistir al programa com cada tarda
Ja sabeu que estarem fins les 7 de la tarda
Ara mateix són les 5 i 13
Soc la Mireia Redondo i us acompanyaré
doncs aquesta hora i tres quarts que queden
en aquesta plaça de Mireia
Com ja sabeu, els dilluns és hora d'història
amb el Pep Quintana
Tot i que la setmana passada no vam parlar pròpiament d'història
perquè veníem dels fets de l'octubre
i va ser una mica difícil centrar-nos en la història
però avui segurament ja podrem parlar de més història de Sant Just
I a la segona hora avui no tindrem tertúlia esportiva
Oh, quina llàstima, per què l'Oriol no pot assistir?
Però en canvi ja veurem què farem
Aquí la improvisació està a l'hora del dia
així que no us preocupeu que no us abandonarem
Seguirem aquí les dues hores
I abans de començar aquest 96è programa a la plaça de Mireia
com sempre a començar amb les notícies de Sant Just
i la Carla, hola Carla, bona tarda
Hola Mireia
Què tal, com estem?
Molt bé
Com ha estat el cap de setmana?
Molt bé, molt tranquil·les
Molt fàcil, molt ràpid, no?
Sí, això sí
Però massa ràpid
Aquest dijous és festa, eh?
Això anava a dir-te, dijous és festa
Així que són tres dies, quatre, bueno, tres
Un festiu, un altre
Sí, vegi'm d'on en pont
Végi'm si el Carlos és aquí
Crec que m'ha aixecat la mà com dient
Vinga, va, anem a parlar de les notícies de Sant Just
Doncs vinga, comencem parlant de la primera
Perquè demà, demà, no?
Demà
Demà, sí, correcte
Hi ha una conferència sobre l'educació a càrrec de Xavier Bonal
per iniciar el curs escolar
Exacte
Demà a la tarda tindrà lloc la conferència inaugural del curs escolar 2017-2018
a càrrec del professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Xavier Bonal
La xerrada porta el títol
Educació més enllà de l'escola, ciutadania, equitat i cohesió social
Bonal defensa que s'ha de repensar l'educació
i no només associar-la a la institució escolar
sinó que cal anar més enllà de l'educació formal
implicant les administracions i les diferents entitats
en la construcció dels processos educatius
El professor reclama una política nacional
per crear una oferta atractiva d'educació no lectiva
La conferència se celebrarà a les 6 de la tarda a la vagoneta
i està adreçada al professorat, les famílies i la ciutadania en general
Estava pensant...
No sé si l'associació Eva està al darrere d'això, potser, o no?
Diria que no
Perquè seria prou interessant per ells
perquè sempre estan fent xerrades i conferències sobre
això, l'educació activa, viva
i crec que seria prou interessant
O sigui, no els hi comentarem des d'aquí
que ho sàpiguen, que ja aquesta conferència pot ser prou atractiva per ells
I vinga, anem a la segona notícia del dia
Oh carai, sí que s'ha posat tendre el Martí avui, no?
Molt bé Martí, molt bé
Aquesta música tan tendre és per parlar de les paradetes de la festa de tardor
que s'està apropant ja
i qui vulgui participar, doncs dona la Carla ens explicarà què ha de fer
Ja es poden sol·licitar les parcel·les per a muntar paradetes a Sant Just al carrer
Sant Just al carrer és un dels esdeveniments més destacats de les festes de tardor
i tindrà lloc el diumenge 29 d'octubre
A banda del tradicional mercat de paradetes de segona mà
Sant Just al carrer també comptarà amb diverses activitats lúdiques, culturals i esportives
a l'entorn de la plaça Verdaguer i Can Ginestar
Aquest mercat fa gairebé 40 anys que se celebra
i reuneix molts veïns i veïnes que hi participen activament
comprant i venent joguines, llibres i altres objectes
El termini per presentar les sol·licituds per instal·lar una paradeta
finalitza el 20 d'octubre
Jo comentar això amb aquesta musiqueta
És difícil, no?
Tu demana, una altra música, si vols, eh, Carla
Tu demana, a veure, quina música volem?
Una mica més activa, no?
De compra i venda de llibres
Sí, que hi hagi activitat, no?
Potser una música una mica més...
Per exemple, no?
Vale, vinga
Ja n'havies dit tota la notícia
Això s'ha d'anticipar una mica, clar
Ha començat tot el temps
Per avis de la notícia he dit prou, no?
Així no
Molt bé
Clar, exacte, has de dir
A mi que aquesta música no em serveix, no m'inspira
Me la canviï molt des del principi
I així tot funciona molt bé
Doncs era una cançó que vaig buscar una vegada
Però toca la patata, això, eh
Doncs sabeu d'on ve?
A veure
Surprema
És una cançó original del Pokémon Oro
Hola
Ostres
D'una ciutat de...
Saps el lloc?
Bueno, sí, vale
Doncs és una cançó original d'aquest lloc en instrumental
Pokémon Oro, això què és?
I com ha relacionat això amb...
Perquè aquesta ciutat era com molt de tardor
Ah, ostres
Era com que hi en fulla
Has filat prima aquí, eh
I a més ho escolto i em poso a plorar
Et poses tendre a tothom bé
Clar, però la gent ha de saber
O sigui, ha d'haver jugat a Pokémon
Ha d'haver arribat a la història aquesta de l'or
O el que sigui
Sí, sí, però no sé
És com...
Tardor
Clar, és que ara com a tardor
No sé, em vindrien altres cançons
Tipo, no sé
La castanyera, la castanyera
Saps?
Però...
Al mateix nivell
Clar, però Pokémon no sé
Clar, em cau una mica lluny això el Pokémon
Però...
Vale, bueno
I a mi, però
Ho acceptem, ho acceptem
Vinga, va
A veure amb quina cançó ens deleiteu
Per la tercera notícia
Ara sí, ara sí, ara sí
I ja ho està dient la cançó
Parlem dels nous cursos
Que s'obren de teatre
El responsable de l'escola de teatre Tamboret
Roger Cónsul
Ha explicat al Just a la Fusta
Les diferents novetats i cursos
De la temporada d'enguany
L'escola va néixer fa dos anys i mig
Gerrant de la inquietud dels participants
Als pastorets per formar-se
Cónsul ha destacat que l'escola
Cada curs es renova
I introdueix noves propostes
Per tal d'adaptar-se a la demanda del poble
L'escola està provant fórmules
Com portar professors externs
Per fer tallers puntuals
I planificar el curs de manera anual
L'any passat aquests canvis
Van permetre treure usuaris
Més enllà dels actors dels pastorets
El curs ha començat amb diferents novetats
Un curs de direcció escènica
El tamboret per a joves de 12-14 anys
I el tamboret a l'escola Montserrat
A més també segueix el curs anual
Per a joves de més de 15 anys
I l'oferta trimestral per a adults
Ah, doncs mira
Jo us pudo apuntar
Assistir, apuntar
Fer cursos
Aquesta cançó sí que està acertada, oi?
Sí, sí
Aquesta ha sigut prou a dient
Molt bé, molt bé
Un fort aplaudiment, per favor
Des del públic aquest de Mora d'Ebre
Que ha vingut amb autocars
Per rebre aquí la plaça Mireia
Un fort aplaudiment pel Martí
A veure, va
La de 3, 2
Yeah
És que va una mica en ralentir
Però no passa res
Arriba a aplaudir
Doncs Carla, gràcies per portar les notícies
Ens veiem demà a la mateixa hora aquí
A la plaça Mireia
Nosaltres fem una breu pausa
Com sempre abans de començar
La secció d'història
Amb el Pep Quintana
No marxeu
Fins ara
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat,
tot això i més ho trobareu al programa L'Audició
que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
Primer van ser les ones.
98.1 FM
Després, internet, radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp
610-777-015
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu.
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria.
Sense número.
Ràdio d'Esvern, 98.1
Ràdio d'Esvern, 98.1
Quina llàstima que la webcom encara no funcioni
perquè ens veuríeu sempre en aquesta hora
picant el piano aquí sobre la taula amb el Pep Quintana.
Representa una màquina d'escriure.
Bé, sí, però sembla que estiguem toquem el piano, no?
Dic representa una màquina d'escriure.
Sí, sí, sí, és una màquina d'escriure,
però des d'aquí sembla que toquem el piano,
anem tocant les tecles.
Sense tecles, sense res.
Bé, sobre la taula.
Nosaltres tenim molta inventiva aquí.
Molt bé.
Aquí ens ho imaginem tot.
I molta imaginació.
I tant.
Bona tarda, Pep.
Per això estem a la ràdio.
Bona tarda a tothom.
Com estem?
Bona tarda, Mireia.
Bona tarda a tothom.
Tenim el públic de Mora d'Ebre avui,
així que pots saludar.
Ah, el públic de Mora d'Ebre?
Sí, no es veuen perquè són darrere,
però estan aquí, eh?
Sí, sí.
Aquelles tu dic que van empriar.
Sí, correcte.
Que sempre ve gent de fora.
Una sala gegant.
És com un auditori petit.
Igual, igual.
Però una sala gegant, un auditori petit.
Bueno, eh?
Tampoc no podem fer-hi grans coses.
No podem fer meravelles.
Però està bé, dic que tenim públic de Mora d'Ebre.
Jo tinc la veu una mica presa, eh, avui.
No passa res.
Si no, però ho aviso.
Presa per qui?
No ho dic, no sé qui va haver-hi pres.
Això m'ho deia sabent a mi.
Jo l'indria a recuperar.
Però bueno, ja vindrà.
No m'ho buscà el culpable.
Ja vindrà, ja vindrà.
Qui te l'hagi pres.
No passa res.
No, el que volia comentar alguna cosa,
com ara, la setmana passada,
quan hem començat a dir-me,
però anem de l'Església.
Ui, i vam acabar parlant de...
D'acord d'aquí, els papers de l'Església, eh?
I de nens totes vàries.
I dels ciclàmens.
I dels ciclàmens.
Vam parlar de cuina, inclús.
Sí, i tens alguna cosa nova que t'hagis apuntat avui,
perquè cada setmana...
La veritat és que no, eh?
Posem un tema i tu dius
Ai, això em sembla que no ho acabo de dominar.
I tu ho apuntes, i tu ho apuntes.
Sí, clar, però com que la setmana passada
vam parlar de quasi tot.
Veig història, clar, em vaig apuntar a les infusions.
Sí, això mateix.
Aquestes coses del ginkoviloba, eh?
Del ginkoviloba, que de fet l'he de provar.
La infusió.
És d'anar a l'arbolari i demanar infusions de...
Bueno, material.
Bueno, material o les herbes.
Les herbes del ginkoviloba.
I què més tenia apuntat?
Ai, no ho sé, vam parlar del zoo, també,
de les llistes de preus aquelles que havies tingut.
Sí, aquell zoo de Barcelona,
on hi ha Martí Codolà.
Exacte.
Sí, aquell seminari salesià,
que tenien, doncs, el propietari d'aquell moment, eh?
Tenien allà...
És veritat, salesià ens ho tenia apuntat, eh?
Sí, un zoo que se'l va vendre a Barcelona, a l'Ajuntament,
i un dia vaig dir que et portaria no sé quan, eh?
Perquè jo no prometo...
Jo t'he apuntat, no poso data, jo apunto.
Un dia, un dia, et portaré la llista dels animals que hi havia,
i el preu de cada un...
En pessetes.
Esclar, estem parlant de dos segles, gairebé un segle i mig.
Dos segles, per a mi.
En pessetes, i aviam valdre avui en dia res, no?
Vull dir el que és...
Oh, aviam, un elefant quant val avui?
És que clar, com li poses preu?
Ah, per això vull dir...
Que valia abans un cafè?
Abans quant?
Abans de l'euro.
És que clar, en pessetes em fa inclús raro, a veure...
Una pesseta?
Home, però estàs parlant molt, molt, molt més abans.
Abans de l'euro.
Bueno, però abans...
Una pesseta no.
No?
Home, una pesseta...
No, 25 pessetes.
Jo crec que una mica més, no?
Bueno, va, allò té onava 25 pessetes.
El que seria un euro 166, unes 100 pessetes, no, potser?
No, jo pagava 25 i pico.
Ara paga 166.
O més.
Si només és un euro.
O més, o més.
Bueno, clar, no, no.
Hi ha llocs que per dos i mig et serveixen un cafè, també, eh?
Hi ha llocs...
Que sembla que hauria portat pepites d'oro, però no.
No porta res més que cafè i llet.
I cafè, i no, i cafè sol, de vegades.
Sí, sí, el cafè sol.
No tenia apuntat res més, ara estava buscant.
Ah, no?
Bé, doncs, és igual.
Tenia apuntat...
No, el que volia comentar, que aquesta setmana, el divendres, parlant una miqueta d'història,
eh?
Parlar una miqueta d'història.
Història recent.
Allò que és el que venim a fer avui, no?
Aquesta hora.
Sí, sí.
És, ja, història contemporània.
Vinga.
No, perquè la història, de fet, són coses que han passat.
I, esclar, així que dius històries que allò ja ha passat.
I que passen.
Perquè el que passarà demà no és història.
Serà.
Però ara que has dit serà, això ja és història.
Perquè ja ha passat.
Som història, Pep.
Vosaltres també som història.
Viva, viva, viva, viva.
I joleando.
I viva.
Exacte.
Sí, sí, això és una història.
Això mateix.
Però el que volia dir és que aquesta setmana, divendres, per exemple, a la tarda,
em van demanar des del centre d'estudis, que jo sóc membre del centre d'estudis,
si podia col·laborar, doncs, explicant una miqueta una de les activitats que es feien aquella tarda,
que es feien aquí a Sant Just.
Una de les activitats va ser una visita.
Estava organitzat per l'Ajuntament i també hi havia la col·laboració del centre d'estudis, no?
I llavors hi havia unes passejades, unes visites concertades i programades, com ara el Walden.
I després del Walden va pujar amunt i sé que van anar a Can Cardona,
quan venia el Cardona els va fer una explicació de la casa, de la Masia,
i d'allà venien aquí a Can Ginestà, on tenim l'emissora, aquí,
i llavors també se'ls feia una explicació.
recordes que al costat, quan mires la casa frontalment,
a la dreta hi ha la capella, que hi ha els gegants.
Exacte, sí.
Doncs molt bé.
També els gegants estaven oberts, es va poder explicar gegants, diguem, grossos...
És una capella petita, petita.
Hi ha els gegants més grans, allà dins.
Sí, això mateix, però és que es veuen més grans,
però hi ha la capella és petita.
Està fet expressament, eh?
Quatre metres quadrats, doncs ubica quatre gegants.
Sembla que sigui fet així, no?
Sí, sí.
Que sigui una església gran, que és petita,
i els gegants sembla que l'ocupin tota.
Va, sí, sí.
Proporcionalment...
Ocupen espai.
És per gegants, és de gegants.
I vau fer la ruta també per...
També, allà, també.
I després es va acabar l'església.
I a l'església, doncs,
vam tenir la sort que l'organista d'aquests anys,
el Sant Ibirò Robles,
doncs va fer una entrada triomfal amb la...
Quina?
La he tocat en fuga de vaca.
El com?
Perdó.
Ah, uf, això és...
Això és potent, eh?
Va posar l'orga a tota pastilla.
Carai.
Per aquests noters, eh?
L'entrada, no?
Aquí hi ha un instrument magnífic, no?
I llavors la gent, una vintena de persones,
anaven amb aquest grup,
almenys les que van arribar aquí.
L'església, que era el final d'aquesta passejada,
de divendres a la tarda.
Llavors, ell va tocar la d'en fuga.
Interessant.
Es va dintre de l'església, buida, a més a més.
I hi ha moixis, perquè hi havia poca gent.
I posant els registres de tota pastilla,
allò era...
Home, d'haver ratzonar per tota l'església.
No es va trencar cap vidriera, però...
De miracle, no?
Això mateix, no?
Molt bé.
I llavors, el que van fer va ser,
em va tocar a mi,
doncs explicar una mica la història de l'església,
que és el que ja fa dues setmanes...
Va tocar a fer d'aquí, ja.
Que intentem.
Sí, correcte, estem aquí intentant, però...
Però encara no acabarem.
Exacte.
Espera, que encara...
Això ho arrassegarem.
Ui, ui, ui, ho arrassegarem.
Arribarem avals i encara estarem dient,
no és Pere, que hem de parlar de l'església.
Clar, hem de parlar de l'església.
I llavors, doncs, això,
l'explicació aquella,
de quan era,
de quina era,
de què era,
de com era,
abans, ara...
D'abans en sabem ben poc,
perquè coneixem l'estructura actual,
tot i que, doncs,
es va cremar el 36,
i llavors s'ha refet sobre
la mateixa estructura de l'església, no?
Abans és molt probable
que fos una capella, doncs, romànica,
visigòtica, inclús,
però bé, això,
com que no hi ha cap document,
no ho sabem.
Són hipòtesis, no?
Són hipòtesis.
I les hipòtesis, doncs,
se les ha de respectar
fins allà on es poden respectar,
que no diguin res
que no sigui correcte, no?
Exacte.
I, per tant, llavors,
doncs, es va fer aquesta explicació.
Al final,
a mig explicació,
també, que jo estic fent,
vaig dir, bueno,
vaig presentar també
els patrons del poble,
que són Sant Just i Sant Pastor,
els dos germans màrtirs
del Cala de Nares,
que van anar, doncs,
en l'assentament romà
que hi havia en aquell moment,
allà,
que era Complutum,
que era el nom
que tenia aquell assentament,
i per això hi ha
la Universitat Complutense,
del Complutum.
Vé d'aquí,
d'aquella unitat romana
que hi havia
al Cala de Nares.
Al Cala de Nares,
pots imaginar,
que només hi havia
el Complutum,
i que del Cala
n'hi havia ben poc,
però hi havia, doncs,
una sèrie de habitants romans
que vivien per allà,
o del país,
i aquests nens
es van presentar
al prefecte
del Complutum
i van,
diguéssim,
idealitzem el diàleg,
però dient,
nosaltres som cristians
i estem a favor de Crist
i en contra,
vosaltres
perseguiu els cristians
i tot això.
i el cap
del Complutum
va dir,
nois,
mira, doncs,
si sou cristians
a mi em toca
el martiri,
que us hagi d'infligir
el martiri.
I així van anar
pels pobres nens,
en lloc d'anar a escola,
doncs,
van morir màrtirs
allà.
Oh, bona meva.
Amb més família i tot,
després,
perquè eren molt consistents
amb les seves idees,
però, vaja,
aquests són els patrons
que, a més a més,
molt curiós
que, primer,
hi ha aquelles llegendes
que sempre existiran
de que a la pedra
allà on no els van decapitar
encara es veu la sang.
Oh, bona, bona, bona.
Bé.
Vaja.
Amb tots els respectes.
Ja, ja, ja, sí.
Sí,
ha quedat com una...
Sí,
una història d'aquestes.
Sí,
molt bé,
doncs,
ha respectat,
sí.
I el que passa
és que aquests nens
mantenen molta
predicació,
perquè
es pot trobar
quantitat i quantitat
i quantitat
d'esglésies
i petites esglésies,
crec,
si no m'equivoco,
que són els copatrons
de Granada,
i etcètera,
que s'enjusten els patrons,
però ja només aquí a Catalunya
hi ha quantitat
de llocs
que porten el...
estan dedicats
a Sant Just i Sant Pastor.
Llavors,
com que els de l'època
tenien por
que els serraïns
i companyia
poguessin profanar
les restes
dels nens,
dels màrtirs,
no?,
les van portar
cap a França
i llavors han voltat
per Europa
i han tornat
a cap de 800 anys.
Han voltat i tot?
Sí,
perquè ja se les van endur
per salvar-les
que poguessin ser profanades.
Ah,
i de França
van passar
a l'altre.
han tingut
moltes vicissituds
i, per tant,
el Sant Just i Sant Pastor
tenen
molta dedicació
també per part d'Europa.
Jo, per exemple,
a Itàlia,
que no sé,
en relació
a Sant Justí
no val d'art,
no?,
després a Trieste
els patrons
són
Sant Justo.
Ah, sí?
Sant Justo
és el patron
de Trieste.
Sant Justo.
perquè, bueno,
i així es va,
no?
I aquí un dia
uns amics van dir
mira que hem anat
per Girona
i hem trobat
una capella
molt maca
i vaig anar cap allà
i sí,
efectivament,
amb aquests amics
ho vaig anar a veure
i hi havia una capella
dedicada a Sant Just i Sant Pastor
i així
podríem estar
fent una relació
que ja tinc
bastant llista
dels llocs
on hi ha
la dedicació
de Sant Just i Sant Pastor
que sempre fa,
bueno,
fa aquella gràcia
que siguin els teus patrons.
Home, sí.
Perquè penses...
És una mica trista
per això
la història inicial,
els nens, sí.
Podria ser una mica més alegre,
però...
Primer perquè són uns nens
que amb tota la bona fe del món
van anar a declarar
que eren cristians.
Molt clar.
Bueno,
amb tota la innocència,
no?
Sí,
sí,
sí,
sí,
però esclar,
els va costar una mica car.
Bueno,
la vida,
no?
Bàsicament.
La vida,
la vida,
la vida,
està clar.
I així va anar.
Llavors,
un cop estava explicant això
vaig dir a l'organista
home,
aquí resulta que el mossèn
de l'època,
mossèn Antoni Nutenes,
que hi havia aquí
als anys 50,
no,
del 30 al 53,
que és quan va morir ell,
va escriure uns gotxos
dedicats...
Uns gotxos?
Uns gotxos dedicats
a Sant Just i Sant Mestor.
A veure què és un gotxu.
Un gotx són uns versets
que estan dedicats...
Gotx de...
Fas gotx?
S'escriu igual?
Es diria...
Gotx, gotx.
Sí, sí,
sí,
és un gotxos,
sí.
Apunta't,
si es plou.
Sí, sí, sí,
ho estic apuntant.
Cada dia aprenc una cosa nova aquí,
tu.
Aportaré gotxos.
Si me'n recordo,
on em fas,
el dia que ve,
potser inclús sóc capaç
d'haver trobat un gotx
i d'aquest sigui Sant Just.
És que saps que té nom de menjar
i té bona pinta.
No sé per què.
Un gotxos
em ve com un xurro de crema,
un...
Algo molt...
Un xuxo.
Sí, un xuxo.
Algo que té bona pinta,
que és dolç i que està bo.
No em havia passat mai per cap
que un gotxos es pogués menjar.
Bueno...
Si està fet amb pasta de full...
Bueno, escolta,
amb crema, nata,
no sé...
Però no,
aquest que portaria jo
seria de paper.
Un paper que ja...
Ja ens ho faríem a napa.
Imprès el dibuix.
Perquè ja fos comestible.
I ha imprès el dibuix dels nens
de Sant Just i Sant Pastor.
Sí, és una carta, diguéssim.
És com una carta.
És com una carta.
És un full
que hi ha dibuixets,
en aquest cas,
dibuixets sempre dedicats
al sant
o en el santuari
o en allò que està dedicat al gotx.
I els gotxos són una sèrie de versos
que escriu
a nivell bastant popular
amb el seu...
Escriu, vull dir,
la seva temàtica
primer
que és amb honor
d'aquells
qui està dedicat
al gotx.
Per una banda...
Per una altra banda,
amb una escriptura bastant
del poble,
podríem dir, no?
Ho dir...
Senzilla,
clara...
El relat dels dius.
El relat, sí.
Els gotxos aquí...
El d'aquí Sant Just diu...
Ínclits nois
qui entendre edat
fóreu de tan gran valor
o Sant Just i Sant Pastor
protegiu el nostre veïnat.
Sí,
i ja ho comença així.
Ínclits nois,
vol dir,
uns nois bons,
nois,
de gran valor.
Ínclits nois
qui entendre edat,
perquè érem molt jovenets,
ja vam tenir 8 o 10 anys,
fóreu de tan gran valor
o Sant Just i Sant Pastor
protegiu el nostre veïnat.
I nosaltres,
els escolans que érem dolents,
quan érem escolans érem dolents,
i quan cantàvem
els gotxos aquests de sota mà,
deia
o Sant Just i Sant Pastor
protegiu el nostre rector.
Ah,
ho adaptàvem,
ho adaptàvem,
ho adaptàvem a la vostra situació.
Ho adaptàvem
al primer rector que arribava
per fer-li la gracieta.
Després ja cantàvem
protegiu el nostre veïnat,
que és el que havíem de cantar,
no?
Això és un gotx, eh?
És un gotx.
Igual d'aquí ve l'expressió aquesta
de quin gotx,
o no?
Bé,
perquè això es diu,
oh, quin gotx fas,
o quin gotx fa això.
Sí, sí, exacte.
És com algo positiu,
és un gotx,
una cosa positiva,
de cara a un lloc determinat,
un sant determinat,
una acció determinada,
pot ser...
O una persona, no?
Algú fa gotx, també.
Sí, però...
O fas gotx, no?
Es diu?
Sí, això fas gotx,
fas gotx perquè vas ben reclata,
aspecte, vas ben pentinat,
vas ben pentinat,
fas gotx, no?
Que fa bona presència.
És un piropo, diguéssim.
Sí, això, sí.
Sí, és algo maco,
us ha de dir.
És com...
Ara parlem de semàntica.
Ah, vinga, va,
ara, secció de semàntica
amb en Pep Quintana.
Allò de...
El diuenys ens hem de mudar.
Ah, la paraula mudar.
Sí.
De muda.
Que vol dir mudar per tu, sí.
Clar, per mi una muda
és una roba, una peça.
Evident.
No?
I és això.
És que és això.
Clar, mudar...
Però ens hem de mudar
vol dir que anar arreglats.
Clar, sí.
Sí, però no.
Que sí, que sí,
però que no, que no.
Ah, val.
Mudar vol dir canviar-se la roba.
Ah, bueno, clar, és veritat,
quan una ser muda de pell
és perquè està canviant de pell.
Sí, nosaltres,
quan ens canviem, ens mudem.
Sí, de fet...
Clar, però anar mudat,
què vol dir?
Anar canviat?
Esclar.
És que aquí, el diumenge,
ens mudem.
Què volia dir?
Que canviava la roba
de tota la setmana.
Ah, amigo.
Ah, amiga.
Ah, val.
Clar, ens mudem vol dir
ens mudem, ens canviem.
Clar, clar, clar.
Ens canviem la roba.
No ens arreglem.
Clar.
Després ha anat passant,
diguéssim, la idea
que mudar-se
era arreglar-se,
fer goig,
sortir ben patinat,
com dèiem abans,
o ben fent maco.
Clar, però en el seu moment
era això,
canviar la indumentària
de potser tota la setmana
o gairebé...
ens mudarem.
No ens mudarem,
ens mudarem.
Vull dir que canviarem
la roba que portàvem
tota la setmana.
Quina gràcia.
Bé, tornem una mica
a s'enllustir-se.
Bueno, espero que tota la setmana
no fos la mateixa roba,
però més o menys entenc
que no era com avui.
Esperes que sí.
Sí?
Sí.
Sí, sí.
Val.
Clar, és que en aquest segle XXI
hi ha les coses...
Sí, sí.
El segle XXI és molt...
La roba sembla...
De cada dia.
Sí.
i depèn de quines peces de roba
que te les venen a preus
massa, massa baixos,
jo crec que la qualitat
és tan baixa
que dius,
ostres, sembla que sí,
deus, ser i tirar,
quasi, vull dir...
Sí, pràcticament,
has de canviar...
I ja ho fan per l'interès propi
perquè te'n compris més
i utilitzis menys.
No, naturalment.
Com tots els electrodomèstics,
el cap de cinc,
també.
Perquè compri la barra tralentadora...
I les impressores...
Sí, la...
Com es diu això?
L'obsolescència programada, no?
Carai, aquesta frase és fantàstica.
Això...
Bueno, és que hi ha un documental...
Obsolescència programada.
Hi ha un documental
de televisió espanyola
que té els seus anys,
ja, igual tindran 7 o 8 anys,
que parla d'això,
precisament,
de com abans es fabricaven els productes,
duraven molt...
Van dir a partir d'ara, no?
Que els hem...
I no els hi sortia rentable,
clar, perquè algú es comprava
inclús unes mitges,
unes mitges de dona,
duraven potser 10 anys,
ara, unes mitges,
et duren un sopar.
Perquè t'agafes amb l'ungle
i ja està,
ja l'es trencada.
Bueno, acanto amb l'ungle d'aquí...
Bueno, o la taula o alguna...
Vull dir, la típica estella aquesta...
Ai, ja t'has enganxat amb alguna cosa.
És veritat.
O sense anar més enllà a una impressora.
A les 25 mil...
O a les mil impressions,
ja falla.
Prou, prou.
Perquè ja està programat
perquè falli, per això.
Perquè t'ho he pris d'una altra.
Ja me n'he comprat ja quatre, crec.
A vegades et surt més cara,
arreglar-ho,
que comparten una nova.
Normalment...
Bé, ara parlem d'informàtica.
Ara informàtica, vinga.
Informàtica, en Pep Quintana.
Vinga.
Una altra minissecció.
És que el dia que...
Jo tinc una impressora que val 60 euros.
I fa meravelles.
Està prou bé, no?
Pots enviar fax,
pots parlar...
Pots fer internet o parlar per telèfon,
sí, perquè sí.
Quasi, no?
Perquè el meu telèfon funciona
amb l'impressora també.
Carai.
Sí, esclar.
I què passa?
Doncs que molt bé.
Un dia me'n vaig
amb uns maquetgeps aquests
que no dic el nom com a Rabacus.
Vale.
I resulta que...
Com ara, Rabacus.
Com ara, Rabacus.
Similar.
Em compro els cartutxos
per aquesta impressora.
A preu d'or?
Com a mínim.
Com a mínim.
I ara, si és de memòria,
74 euros.
Van a preu de caviar.
Sí, sí, sí.
La impressora em va costar 60.
Sí, sí, sí.
I ha de fer servir
aquests cartutxos.
No és ni coherent.
Aquests cartutxos,
perquè si no surt contínuament
una nota en la pantalla
que diu...
A de tinta baixa.
Vostè no, no.
Vostè no ha posat els originals.
A partir d'aquí,
vostè ara tindrà molts problemes
i no li funcionarà.
Ui, què dius?
Però bé, aquesta impressora.
La paraula meva.
Carai.
Que antipàtica,
aquesta impressora.
No, és que...
A mi no m'ho diu,
però diria que li he de posar
també tinta de la marca,
sí, per aus.
Ja, ja.
Toca fer-ho.
Ara, llavors, què passa?
Ara, mira, retorna.
Vale, tornem a la història.
Retorna a Sant Jus i Sant Pastor.
Sant Jus i Sant Pastor.
Resulta que al final de tot això
que expliquem i cantem
des de l'altar
i la meva germana i jo
i algunes altres persones
que també se sabien el goig,
com que li vaig demanar a l'organista
si ens podies acompanyar,
vam cantar aquest goig.
Oh, Sant Jus i Sant Pastor.
Ah, i això ho va fer aquest divendres?
Aquest divendres, clar.
Per la gent que hi havia allà,
donarà a conèixer una mica tot plegat.
Però era gent de Sant Jus Tenca?
No, no.
Ah, eren de...
És gent que no coneixia jo.
Alguns de Sant Jus,
però jo tenia molt poc coneguts,
alguns,
i gent que va venir de fora.
Sí, que era nou per ells, també.
Sabien, sí.
I crec que algunes de les coses
que venien cargant
que fossin de Sant Jus Tenca
eren noves.
Perquè no vol dir
que tothom de Sant Jus
sap les coses de Sant Jus.
No, jo aquest goig no el sabia.
Per exemple.
I de goigos n'està ple.
Hi ha col·leccionistes de goigos, eh?
Ah, sí?
Sí, hi ha mercat de goigos.
Tot això és un bon.
Pots anar a una fira
i comprar goigos.
Sí, sí.
Si tu fas col·lecció
de l'esglésiola que sigui
o del sant que sigui,
i tu trobaràs els teus goigos.
Hi ha editors de goigos
i, bueno,
i escritors de goigos.
Què va passar després d'això?
Que ja ens hi acabem.
Acabem,
perquè no sé fins a quina hora
hem d'estar.
No, mira, són menys 20 encara.
Encara?
S'ha 20 minuts parlant de la goigos.
Ui, sí, sí.
Espera,
que podem parlar
de moltes altres coses encara.
Llavors, què va passar?
Bueno, que es va acabar
de cantar els goigos.
Molt bé.
Moltes gràcies per haver vingut.
Gràcies, tal.
Nosaltres també.
Moltes gràcies, agraïts
que ens hàgiu explicat això,
per exemple.
I llavors va dir,
però encara hi ha una cosa,
una oferta
que ens havia fet
el mateix organista
en Santi Vila-Rubla,
que diu,
escolta,
si algú vol pujar
dalt al cor
a l'església dalt,
que a l'orga,
li explicaré l'orga.
I llavors,
molta gent,
molta gent
de les que hi havien allà,
van pujar a dalt a l'orga
i el Santi llavors
els va tocar una mica breu
perquè veiessin
allà mateix,
in situ,
davant de Déu,
el que apretava,
les tecles,
perquè l'orga
té diferents teclats.
Sí,
té com dos o tres pisos,
no?
Sí,
depèn del que t'ho havia
també de l'orga
i teclat de peus,
que es toca amb els peus,
també igual.
És el mateix teclat
de l'orga
i de l'escala,
amb els negres
i les blancs.
A baix també?
A baix amb els peus.
I que toques amb els dins?
No, no,
amb les sabates,
però amb les sabates especials.
Ah, sí?
Organitzes unes sabates
que et donin la sensació...
Més sensibilitat,
no?
Més sensibilitat.
Clar,
per tal que no et trepitgis a terra
ni et facis mal
amb els dits
i llavors pots tocar
el teclat que hi ha de peu
i doncs la forma
és de les negres,
les blanques,
tot idèntic
i la peça porta
un tercer pentagrama
que és el teclat.
Ostres!
Amb algunes peces sí
o altres no,
però amb moltes sí.
Un tercer teclat
que és el de peu.
Tocar...
Sí, sí,
però tu pots tocar
dos teclats a l'orga
amb tots els registres
i a més a més
amb els peus
pots també acompanyar
la melodia,
fer un baix contínu
o fer també
melodia amb els peus,
això és rai.
I llavors els va ensenyar
tot això,
els va cridar molta atenció,
va tocar una peça,
etcètera,
però és greu
perquè veiessin
com sonaven allà,
no?
I després doncs
aquí es va acabar
ja la visita
i el divendres
o la tarda
es va acabar amb això.
Home,
una bona cloenda
per la setmana.
Jo crec que va molt bé,
sí,
aquella setmana
hi havia hagut
altres activitats també,
amb visites comentades
i teatralitzades,
com ara aquí
mateix a Can Ginginestar,
també doncs a Can Cardona,
etcètera,
aquí hi va haver
una sèrie de visites
teatralitzades.
Sí,
van fer també
allò de les rutes singulars.
Això mateix.
Sí,
una de les coses
de les rutes singulars
crec que ja entrava
aquesta que t'he explicat.
Sí,
que de fet això
de les rutes singulars
passava també per França,
passava per pobles
del País Basc,
si no recordo malament.
Sí,
sí,
sí,
per diferents llocs,
sí.
I es presentava,
sí,
la setmana passada va ser just.
I bé,
doncs,
aquí està que
van m'explicar una miqueta més d'història
i això també ja és història,
doncs,
donar a conèixer
aquestes...
I tant,
aquests punts importants
que tenim a Sant Jús,
que pot ser aquest mateix
que en gent està,
les masies,
que en aquest cas
per la proximitat
va molt bé poder tenir
i coses més contemporànies,
per dir-ho així,
com és el Walden.
Perquè, esclar,
això és el teu telèfon.
Això és el teu telèfon?
Sí.
Doncs faig molt mal fet
de tenir-lo obert aquí.
No, no, no,
ja em pots renyar,
perquè...
No, no,
no, no.
No renyaré el peu.
No, no, no renyes.
Però no mereixo.
No, no.
Ja he dit.
Ara vibra,
ara tot,
ara fa tots els sorolls.
Ara està, ara està.
Ara ja, pobret.
El fet és que
val la pena
d'ensenyar les coses,
perquè,
és que,
perquè,
contestava un altre dia
una pregunta que li feien,
crec que no,
a Josep Pepinà,
l'arcalde.
Per què Sant Jús,
doncs,
entra dintre
d'aquests circuits?
Perquè Sant Jús
és un poble petit,
és un poble
comparat amb esplugues,
Sant Feriu
o Bonis de Rei,
que som un cop de puny,
podríem dir, no?
Sí, sí.
I per què?
Doncs perquè tenim història.
Com que per què?
Perquè tenim història.
Ah,
és una afirmació,
perquè tenim història.
Perquè tenim història.
Ah, clar.
Perquè tenim història,
l'hem procurat,
doncs,
mantenir,
conèixer,
primer,
conèixer,
per poder-l'explicar,
mantenir,
i tenir, doncs,
tots aquests punts
que d'alguna manera...
Home,
i anar rebuscant,
també.
Ara me'n recordo
del mosaic de...
Romà.
Sí, correcte.
Sí,
va venir,
sí,
l'obra.
Sí,
que vam estar,
sí,
i que era tota una feinada al darrere,
perquè, de fet,
el mosaic...
De fet,
encara no es va saber mai
on va anar a parar.
On és?
On és?
No?
No?
És a dir,
el superadero actual no se sap.
No,
hauríem de mirar molts cellers
i molts llocs.
O a saber,
a saber si és que també està sencer
i...
O es va trencar
per un costat,
o que cadascú es va quedar una peça
i el van vendre al Mercat Negre,
a saber d'on...
A saber.
Aquelles coses d'història
d'aquí Sant Just...
Sí,
però,
mira,
avui en dia també podem arribar a saber
que va passar això també,
vull dir que no va arribar
al punt final
que era el museu,
no?
El museu...
Sí,
un museu d'història de la ciutat,
o arqueològic,
en aquell moment,
perquè els museus
canvien de nom també,
quan convé,
i no va arribar.
I llavors aquí ens hem trobat,
doncs,
que una cosa molt important,
com,
per exemple,
doncs,
sabem arrel d'això
que hi havia una sèrie
de cases romanes importants,
perquè també aquí a la riba,
anant cap a...
Ai,
digui,
digui,
digui,
que ara just,
mira,
vols preguntar-li,
Àlex,
la teva pregunta
del molí fariner?
Ah,
tenia un dubte l'altre dia.
Ah,
aviam,
quin dubte?
Tot teu,
tot teu,
tot teu,
el de la farina,
molí fariner.
Dale,
dale.
Tu,
Àlex,
digues.
No te'n recordes
que vam comentar l'altre dia
que hi havia una caminata
que passava pel molí fariner,
etcètera,
i al dir molí fariner
li va venir el dubte
a l'Àlex
que si realment
feia farina
o es deia així
o qui...
No?
No s'hi feia ara.
No vam parlar ara.
Bueno,
però...
Ah,
ja.
Fés-hi la pregunta.
Vostè faci la pregunta.
Formuli la pregunta.
Jo pot estaré el que sàpiga
o no.
Exacte.
Feia farina?
Feia farina?
Per això es teniu molí fariner.
I es venia aquí?
Naturalment,
perquè era...
Hi ha més llocs
o només aquí?
Com era?
No,
espera,
aviam,
una pregunta res o l'altra,
perquè si no,
això era una bateria.
Això era una bateria de preguntes.
Això era una bateria de preguntes.
Tu dius,
feia farina?
I tant.
Feia, feia.
Ja no fa.
Feia, feia.
Actualment ja no.
Has respost tan ràpid
que ha sigut com...
Ja, ja, ja.
Molt bé.
No,
és que és molt fàcil dir sí
perquè és el molí fariner
que feia farina.
Home,
teníem un gran dubte aquí,
eh,
que si em feia o no,
tu perdis.
Sí, sí, feia.
Era el tercer molí fariner
que hi havia,
en el mateix recorregut,
de la Riera de Sant Just.
Aquest era el tercer.
O sigui,
n'hi havia tres,
com a mínim.
Tres molí fariners.
Tres molí fariners.
I els altres estan...
Adéu.
Desaparegut.
Aquest es va salvar,
curiosament es va salvar,
perquè hi van dedicar
a bucar-hi terres
de rebaix.
Ah,
va quedar sepultat.
Va quedar sepultat.
I llavors,
a quedar sepultat,
doncs...
Li va anar bé,
no, inclús?
Li va anar bé.
I amb el temps,
i per raons diverses,
es van anar descolgant
i van dir, caram,
però sí que hi ha una peça
amb una trada gòtica
fantàstica,
de punt d'ametlla.
I resulta que,
a dintre,
doncs,
es veia tota l'estructura
encara d'un molí.
Un molí mogut per aigua.
I llavors,
doncs,
els molins,
en aquella època,
no eren molins de vent,
sinó que un recorregut d'aigua
que feia anar unes moles.
I aquestes moles
són les que molien el blat
i per això feien farina.
I d'aquesta manera,
doncs,
es va trobar
tota l'estructura completa
del que era el molí fariner
i aquí a internet,
si ara ho mires,
ja es veu perfectament
el local,
l'edifici,
si ho mires...
Sí, de fet,
l'altre dia li comentàvem
que està prou a prop
d'aquí caminant.
Molt, sí.
Amb els patins.
I tant,
se van patir, sí.
I molt bé.
I es venia aquí, oi?
Esclar,
perquè era d'aquí Sant Just.
Els pagesos de Sant Just
que tenien camps de blat
i portaven allà
el seu blat
perquè en fessin farina
i de la farina
el pa que la gent es menjava.
Per tant,
doncs,
o farinetes.
Exacte.
fer farinetes.
I d'aquesta manera,
doncs,
funcionava
i jo crec,
m'imagino
que hi havia unes persones
que tenien aquests molins
que cobraven
un tant
per fer la feina,
per fer moliner,
evidentment.
Home, sí, no?
Havien de ser treballadors
o campesins.
Home, sí,
o propietaris.
Propietaris,
per exemple,
l'últim que queda
és de Can Pedrosa,
el molí fariner de Can Pedrosa,
que en diem, no?,
que està al davant mateix
de la mesia
i només entremig
hi ha la riera.
I, doncs,
aprofitaven,
canalitzaven
l'aigua
d'aquesta riera,
que abans
hi havia molta més
profusió d'aigua
que no pas ara.
Recordem una vegada més
la terra.
Vols dir que en passa ara?
Ara ja ni en passen.
Per sota, sí.
Ah, per sota.
Està canalitzat
per sota, sí,
que va parar
a la riera baix
a la zona industrial
i veiem
que hi surt a aigua.
Doncs, abans,
vull dir,
degut també
que té el terra
Sant Just
de Llicorella,
que fa aquestes capes
freàtiques,
permetia recollir
molt més l'aigua,
però, a més a més,
s'ha distribuït
molt més,
o sigui,
s'ha aprofitat
molt més
i ara resulta
que ja no arriba
a aigua
a pocs llocs
perquè s'ha anat
a distribuir massa.
S'han fet camins nous
que han tallat
aquestes avengudes
d'aigua,
els han tallat
perquè s'ha fet
un carrer al mig
i resulta
que ha tallat
tot el que era
l'avinguda d'aigua.
I d'aquesta manera,
doncs,
mantenim ara
el morí fariner
que es pot visitar,
de fet,
es pot visitar,
s'ha desat moltíssim,
es va d'una porta
molt bonica,
també hi ha un,
fa com una mica
de...
És com un mini-amfiteatre,
no?
Fa com una...
Aquesta buscava
la paraula de l'amfiteatre.
Buscava la paraula
l'amfiteatre
que s'hi han fet
algunes representacions
de l'amfiteatrals allà
i, per tant,
doncs,
és un espai molt bo.
Té un petit problema
com els que té
Sant Jurs.
A la nit
hi ha bastant humitat.
Llavors,
si toques amb instruments
es desafina.
Una mica, no?
Clar,
les cordes no...
Sí.
Les cordes...
No ajuden.
No ajuden.
No ajuden.
I, bueno,
però,
a part d'això,
sí,
molt diferent,
perquè feia farina,
ja n'hi havia tres
i d'aquests tres
només s'ha quedat un.
Dubte resolt,
Àlex.
És que l'altre dia
ho comentàvem
amb les notícies
i...
Molt bé.
I...
Això, doncs,
sí.
Bueno,
això era una...
Com es diu això?
Un matasuegres
que es diuen...
Un llupi.
Un llupi.
No.
No sé com es diu.
Saps el...
Allò de cap d'anda.
Ah, això ho fa, sí.
Un espantasogre.
Això, un espantasogre.
Un espantasogre.
Un espantasogre.
Un espantasogre.
Un espantasogre.
Un espantasogre.
Un espantasogre.
Un espantasogre.
Un espantasogre.
Està pendent de posar...
Les fas tu
i no fan gaire gràcia.
Bueno,
a vegades sí,
a vegades no.
Depèn del dia.
Aquests jugants que tens aquí.
Amb la bateria
fa més gràcia.
És que sí.
A vegades no fa gràcia
però quan fa això
dius, ah, bueno,
gràcies, m'has salvat.
És com les...
les series americanes
que li posen
com...
rises de bote.
Sí, exacte.
Que són somrisses...
Bueno, aquí també n'hi posen,
no cal que siguin americanes
i aquest també els enxufen.
Bueno, sí,
o fan que en siguin més
que sembla que sigui molta més gent rient
quan igual...
Riem d'una cosa
que no fa gràcia,
per exemple,
de vegades, no?
Sí.
Escolta,
una pregunta,
no sé si ho sabràs.
Jo o...?
No,
ara que estem així
de torn de preguntes
perquè...
Ai, ai, ai, ai.
Com va ser?
Comentant amb uns amics de fora,
d'italians,
em preguntaven
que per què
la moraneta és negra.
I clar,
jo tinc diferents informacions
que m'han...
Bueno, no,
però que té un color...
Té un color fos.
I jo recordo
que de petita
m'havien explicat
que no sé si és veritat o no
que la van trobar a una cova
amb altres verges,
no?,
que era una cova
que estava amagada,
tancada
i que s'havia...
Una, una, una.
No, altres, no, eh?
Una.
Fosquit.
Una, una.
Ah, bueno,
potser aquest detall...
No, no,
només hi havia una
que és de moraneta.
El que passa és que...
És verídic, això de la cova?
O, clar,
són suposicions, també, no?
Allò de Sant Just i Sant Pastor,
la roca que encara ve del Sant...
Pot ser i pot ser.
Però encara hi ha la cova,
la cova,
la cova existeix, eh?
O sigui, un lloc que hi ha un viacrucis
que va baixant des de dalt
al monestir cap baix
fins a un punt que se'n diu la cova.
I allà, doncs, hi ha, de fet,
la llegenda
o també la possibilitat
que allà es trobés una verge
gòtica
que, doncs, es va amagar
per alguna raó allà
i la qüestió és que, de fet,
té una pàtina fosca
però és blanca.
Sí.
La moraneta és blanca.
El que té és una pàtina
que alguns han atribuït
el...
Una?
Alguns han atribuït
en el fum...
Però pàtima?
Una pàtina.
Una pàtina a sobre.
Ah, com pintat a sobre?
Això té una pàtina de vernís.
Ah, com una...
Una capa.
Ah, una capa a sobre.
Una pàtina.
I llavors resulta que...
Com, estic aprenent, avui?
Ho hauràs de comprar un altre llibre.
Sí, sí, no en dóna les pàtines.
Com és, pàtima o pàtina?
Pàtina.
Ah, pàtina.
Pàtina.
Pàtina.
Em va l'accentuada obert.
Pàtina.
Parall.
I resulta que bé,
diuen que...
Alguna llegenda també diu
que s'ha enfosquit pels siris
que els de bots...
Ah, això és veritat.
Però no, no, si tu fas així,
no et deixa.
No et deixa.
No, no, no.
Queda una pàtina tan forta i tan...
Que no deixa.
No deixa els dits.
No, no s'esborra.
Això deien dels siris.
Sí, com de...
Exacte.
Que havien enfosquit i tot.
Bé, això em sembla que també,
però una altra banda,
són reaccions de les fustes.
Ah, bé, pot ser.
Pot ser, també.
Hi ha una mica de tot.
El que passa que les, diguéssim,
les verges, les...
Mare de Déus trobades,
de fet se'n diu així.
Exacte.
Mare de Déus trobades.
De fet, el meu sant és el dia de les...
Esclar, el 12 de setembre.
No, el 15 d'agost.
No, no.
Bueno, és que a mi de petita
em van donar per escollir.
Malament.
Error.
De petita me n'agrada
que em van donar a escollir.
Què vols, el 15 d'agost
o el 8 de setembre?
Perquè el meu cumpleany
és el 9 d'agost
i em van dir,
mira, que era una mica just.
No.
I se suposa que volia escollir.
T'ho explico, t'ho explico.
Sí, tu dius Mireia.
Correcte.
El 12 de setembre.
El 12?
Ara, una altra data que tinc.
El 12 de setembre.
És el 12?
Sí.
I el 15 d'agost?
Oh!
Que ara ens han atacat.
Però i el 15 d'agost?
El 15 d'agost és el mare de Déu.
La mare de Déu.
Maria, Mireia, Mariona.
No, no, no.
No és tot el mateix sac, això?
12 de setembre, tu.
Una nova data.
Mira, jo tinc una germana
i una neboda.
La germana es diu Maria
i fa el dolç nom de Maria.
12 de setembre.
i la meva neboda,
la filla de la Maria,
es diu Mireia
i també el fa el mateix dia.
El 12 de setembre.
Les Mireies, les Marujas.
Ui, les Marujas.
Què m'ha dit?
Sí.
Què m'ha dit?
De nom, Marujas,
els que diuen Marujas,
ho fan aquesta data que jo et dic.
El 12 de setembre.
I el...
I el 8 de setembre
no és el dia de les...
La immaculada.
Però també és el dia
de les verges trobades a men.
Oh, no, no, no.
Hem de fer un corcillo.
Ui, sí, sí, bé.
Veig que avui suspenc, eh?
A la classe molt bé amb Quintana.
Per això que m'estic apuntant les coses,
perquè si no,
avui no aprovo.
Vale, 12 de setembre és el meu sant.
Apunteu.
El 12 de setembre.
I jo vinc a celebrar.
Doncs porto 31 anys
celebrant un dia equivocat.
Equivocat.
Pots recuperar.
Que facin 31 regals
de radits.
No, no.
No han caigut 31 regals.
Però bueno,
hi ha gent que se'n recorda.
Sí, esclar.
Hosti, tu,
he viscut enganyada
tota la meva vida.
Les Mireies,
no, és el 15 d'agost.
15 d'agost és la Mare Déu d'agost.
Correcte, sí, sí.
Santa Maria,
que fan la majoria de festes majors
dels pobles.
Correcte, sí, 15 d'agost.
De fet, és festiu.
Festa major, és clar,
perquè és festiu,
però vull dir que se celebra molt.
Perquè se celebra molt
les festes majors d'aquesta època
i coincidint també amb el 15,
perquè acabaven de batre,
acabaven les feines del camp
i ho celebraven.
I doncs celebraven la collita.
I que ja és just amb el 15, no?
I era.
Aprofitant ja la ben entesa,
doncs vinga, el 15.
Clar, tot diu una mica lligat.
Veus?
Però això m'agradava el 15.
És un motiu d'alegria, no?
Si t'ho fa aïlo,
no passa res.
Bueno, clar, és que 31 anys fent això,
ara he de canviar els hàbits.
Hi ha sants i santes
que els han canviat el dia.
Ui, a mi que no m'ho facin,
ja m'ho acaben de fer ara mateix.
Santa Rosa, Sant Ramon,
Sant no sé què,
els han anat canviant el dia.
I, per tant, doncs,
els que celebraven el 30 de no sé què,
doncs ara ho han de celebrar
el 7 de no sé què més.
Sort que a l'edat de naixement
de moment no es pot canviar.
No, encara no.
De moment, perquè si no...
No, però sí que es pot canviar.
Home, si vols t'ho pots canviar, però...
Ara t'ho diguis una mica en sèrio,
una mica en broma.
Fa un temps...
Un minutet que ens queda.
Molt bé, ho explico.
Vinga, seré breu.
Abans, la gent era molt senzilla,
en general, eh?
Parlo de dos segles en darrere.
I anaven a apuntar
la criatura que havia nascut.
Sí, en el registre, sí.
I el que havia en el registre,
normalment, era de fora.
I llavors no entenia gaire bé el català.
I et dic de fora,
vull dir de fora de fora.
Sí, de Catalunya.
No, de fora de Catalunya.
Sí, sí, de fora de Catalunya.
Sí, sí, per exemple.
I llavors el pare que anaven allà,
primer que ella...
Et dic, per exemple, Ferrer.
Ara aprofito per dir-ho de la data, eh?
I aquella persona escrivia Ferrer,
però què era?
Ferrer, Ferrer, Ferrer accentuat.
Quants Ferrer hi ha?
Bon Cristo aquí, eh?
Quants Ferrer hi ha?
Pel fet que tant el que anava a apuntar a la criatura...
Clar, com el que...
Com el que l'apuntava,
tal com li sonava a l'orella,
ho apuntava.
Ui, quants eneis deuen estar malament en aquella època?
El 90%, diria.
A part d'això,
llavors hi havia la qüestió de les dates.
Que el pare, doncs,
si no estava en la capital,
estava en un poble de fora,
hi havia el registre,
doncs allò passaven dos dies,
perquè la dona havia acabat de tenir la criatura.
Home, però sabia que feia dos dies, no?
D'aquest dia que arribava l'apuntaven.
Ah, aquell mateix dia?
Sí, l'apuntaven.
Ah, o sigui que igual...
Va, apunta't que n'ha nascut un nen o una nena,
va, apunta'm-ho.
I apuntaven aquell dia.
I llavors, si busques fer,
per exemple, en algun lloc que hi hagi un registre mèdic...
No, està clar, per això també passen.
Les coses també passen.
Veig que no sóc l'única que li canvien la data del Sant.
No, no, no.
Almenys en el compleix, a mi,
crec que es van recordar de fer-ho el mateix dia.
Espero, vaja.
Espero que tots...
Ho hauré de preguntar als primogenics.
A la majoria dels que ens coneixiava,
ara que es vol més fàcil.
Ho hauré de preguntar.
Perquè ara, doncs, en un moment ets allà, eh?
No, no, totalment.
Bueno, em sembla que se'ns ha acabat el temps, no?
Mira, sí, directament,
ja ens ho estan dient des del sol,
que estàvem aquí els dos escoltant-nos, la Merlader.
Escolta, Pep, una tarda més aquí divagant sobre la vida.
Cada dia m'agrada més aquesta secció
per parlar de tot, d'història, de política...
És que tot es barreja, no?
Tot es barreja, si ho veus, no?
Tot es barreja i...
Emologia, ciència, arrenjada, botànica...
I gramàtica.
I tant, i gramàtica i semàntica.
Ens veiem d'uns vinent a la mateixa hora
i seguim divagant d'aquesta vida.
Això mateix.
Breu pausa i ara tornem.
Fins ara.
Bona tarda, us informa Kilian Sabria.
Incidents a València
a la celebració de la Diada Nacional del País Valencià.
L'extrema dreta ha ocupat la plaça
on aquest any s'hi havia de fer,
com cada any, la tradicional manifestació.
València, Ignasi Muñoz.
Bona vesprada.
Doncs sí, continua la plaça
ocupada per l'extrema dreta,
com podeu sentir cantant,
que viva Espanya.
Mentre al costat,
es contenen els davals i dels dos aïnes
que la gent que havia vingut
a manifestar-se
en la tradicional manifestació
de cada 9 d'octubre,
la manifestació nacionalista a València.
Continuaven incidents,
hi ha hagut alguna agressió
al començament de la concentració
de l'extrema dreta
cap a algun militant independentista,
i ara continua.
En aquests moments estem presenciant
que s'acosten els de l'extrema dreta,
intentem passar la tanca policial.
Els policials, de moment,
han aconseguit frenar-los.
S'estan ajuntant les dues concentracions.
De moment, molta atenció a València,
molta atenció a la plaça de Sant Agustí.
Notícies breus, Montse Codreny.
Les amenaces del PP s'enfilen
en el compte enrere
pel discurs a demà
del president Puigdemont al Parlament.
El dirigent estatal dels populars,
Pablo Casado, avisa Puigdemont
que si declara la independència
podria acabar com el president Companys.
El dia 6 passó sin pena ni glòria
el 83 aniversari
de la declaració d'independència
per part del Companys.
Jo crec que la història no hay que repetirla
y esperemos que mañana no se declare nada
porque a lo mejor el que lo declare
acaba como el que lo declaró hace 83 años.
Recordem que Companys la va declarar el 1934
i va ser detingut, empresonat
i anys més tard afusellat pel franquisme.
El president manté reunions mentrestant
amb els dirigents dels partits independentistes
i també amb les entitats
per acabar de perfilar el discurs
que farà demà el Parlament.
La llei del referèndum preveu que si en el referèndum
guanya com així ha estat el sí,
la independència s'ha de declarar
dins dels dos dies següents
a la proclamació dels resultats.
Tant el PDeCAT com Esquerra
tenen clar que tancaran files en Puigdemont
malgrat els debats o recels
o discussions que hi pugui haver.
La CUP exigeix que es declari demà mateix
igual que demòcrates per Catalunya.
Els Mossos perden l'exclusivitat
de la vigilància del Palau de Justícia
al passeig Lluís Companys de Barcelona.
El president del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya, Jesús María Barrientos,
ordena que la Policia Nacional
també el custodí i emprengui el comandament.
L'intendent dels Mossos, Albert Oliva,
afirma que acaten la decisió,
però des del cos no es comparteixen
ni els motius ni la necessitat.
Vam tenir 24 anys realitzant servei
al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
és cert que els primers anys compartits
amb el cos de la Guàrdia Civil
sense cap tipus de problema
i després Mossos d'Esquadra
de manera exclusiva
sense cap tipus de problema
i ara hi ha aquest canvi d'opinió.
Bé, és cert que no té precedents
perquè és la primera vegada que passa.
El Consell General del Poder Judicial
obre un expedient disciplinari
contra un jutge de Barcelona
per haver definit de terrorisme policial
les càrregues de l'1 d'octubre
en un mail en el correu corporatiu
que el comparteixen tots els jutges de l'Estat.
L'òrgan de govern dels jutges
també ha acordat posar-ho en coneixement
de la Fiscalia Superior de Catalunya
per si considera que el magistrat
ha incorregut en una infracció penal.
Afectats per les càrregues policials
de l'1 d'octubre a Girona
ja han començat a demanar assessorament legal
als voluntaris del Col·legi d'Advocats
que ofereixen aquest servei.
Es vol impulsar una querella col·lectiva.
Girona, Maria Rovira.
Bona tarda.
Entre els primers a arribar al Col·legi d'Advocats
de Girona
per demanar assessorament
hi havia alguns dels afectats del Col·legi Verde.
El mateix dia vaig anar a fer parte
he fet denúncia
vaig veure que es feia aquesta denúncia col·lectiva
i vaig creure que era un bon recurs
també per informar-me una mica
de com funcionava tot.
A mi em van donar cops de porra
em van deixar Marc aquí i a l'esquena
m'han dit que tots els vídeos
o sigui, han de tenir la persona que ho ha gravat.
Se'ls demana, doncs, que portin el màxim de documentació
o explica l'Albert Carreras, un dels advocats.
Els demanem que ens aportin els informes mèdics
si és el cas que en tinguin
si tenen algun tipus de dany material
també se'ls demana que ens puguin facilitar.
Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
Immobiliària Colonial
és l'última empresa catalana de l'IBEX35
que ha decidit traslladar la seu social
ho acaba de comunicar
a la Comissió del Mercat de Valors
que afegeix que tindrà la seu
al Passeig de la Castellana de Madrid.
L'exitosa Carmen de Calixto Vieto
es veurà al Teatro Real de Madrid amb canvis.
Amb canvis a les escenes
on apareix la bandera espanyola. Xavier.
L'actual situació política
ha obligat els responsables del Coliseu madrileny
a retocar el muntatge de Vieto
que està ambientat, recordem-ho,
en una ciutat fronterera
que podria ser Ceuta
als anys 70
on hi ha una violència latent
entre legionaris i contrabandistes.
Així, a la producció
que es representarà a partir de demà passat
s'evitarà que la immensa bandera
que penja d'un gran pal
al mig de l'escenari
es faci servir
com unes estovalles,
un drap o una tovallola
on una prostituta
s'asseu
per prendre el sol.
Escenes que sí que es van veure
quan es va estrenar aquí
al Festival de Paralada
fa 18 anys
i més tard
al Liceu
i que van impactar el públic.
Els directius del Real
entre els quals
el seu director artístic
Joan Matabosc
justifiquen aquests canvis
per sentit de la responsabilitat
i per evitar ferir sensibilitats.
Afirmant que només són
un parell de justos
i que els ha plantejat
el mateix Vieto.
El cert és que a l'abril
quan es va estrenar
aquesta producció a París
l'exministre d'Aferres Exteriors
José Manuel García Margalló
va assegurar
que al muntatge
hi havia moments
obscents
amb la bandera espanyola.
Va ser la primera
protesta formal
que s'ha fet
del muntatge
de Vieto
que ha recorregut
més de 30 teatres
de tot el món
i que s'ha convertit
en la Carmen
més vista a la història.
Esports, Ramon Salmurri.
La selecció islandesa
de futbol
pot certificar avui
la classificació
pel Mundial
per primer cop
en la seva història
per fer-ho
ha de superar el Kosovo.
També es pot classificar
avui Sèrbia
que ha jugat
contra la selecció
de Georgia.
D'altra banda
el president
del comitè olímpic espanyol
Alejandro Blanco
diu que el comitè olímpic català
és un pseudocomitè
que no pot ni utilitzar
el terme olímpic
ja que aquesta condició
només correspon
al comitè espanyol.
I en tenis
el torneig de Xangai
el català Albert Ramos
s'ha classificat
pels setzents de final
després de superar
el portuguès Souza
per 2-16-1.
Pablo Carreño.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies de Sant Just.
Bona tarda
són les 6 i 7 minuts.
Aquest passat setembre
va tancar amb 502 persones aturades
19 menys que l'agost
segons dades
de l'Observatori de Treball
de la Generalitat.
La tendència a la baixa de l'atur
ha estat generalitzada
arreu de la comarca.
Al Baix Llobregat
el setembre
va acabar amb 42.349 persones aturades
692 menys que l'agost.
A Catalunya, en canvi,
la tendència ha estat a l'alça
ja que la xifra d'aturats
ha crescut en 2.988 persones
superant els 400.000 inscrits
a les llistes d'ocupació.
Avui s'estrena nova temporada
de l'espai de joc de la Vagoneta.
L'equipament de la Plaça de la Pau
estrena avui una nova temporada
d'aquest servei educatiu
que té com a objectiu
potenciar la socialització
dels nens i nenes fins a 10 anys
interactuant amb altres infants
i amb les seves famílies.
Aquesta tarda, de 5 a 16,
s'està celebrant una nova jornada
de portes obertes
per celebrar la inauguració
i a partir d'avui
les famílies podran gaudir
de l'esplai cada tarda.
Demà a la tarda
tindrà lloc
la conferència inaugural
del curs escolar
2017-2018
a càrrec del professor
de Sociologia
de la Universitat Autònoma
de Barcelona
Xavier Bonal.
La xerrada porta el títol
Educació més enllà de l'escola
Ciutadania, Equitat
i Cohesió Social.
Bonal defensa
que s'ha de repensar l'educació
i no només associar-la
a la institució escolar
sinó que cal anar
més enllà de l'educació formal
implicant les administracions
i les diferents entitats
en la construcció
dels processos educatius.
El professor reclama
una política nacional
per crear una oferta atractiva
d'educació no lectiva.
La conferència se celebrarà
a les 6 de la tarda
a la vagoneta
i està adreçada
al professorat,
les famílies
i la ciutadania en general.
Aquesta és tota la informació
per ara.
Nosaltres tornem
als Sant Just Notícies
edició vespre.
Recordeu també
que podeu seguir
la informació local
a través del web
www.radiodesverb.com
Sabeu que es coneixen
més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers
d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on
van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes
i teniu curiositat
tot això i més
ho trobareu
al programa
a l'audició
que s'emet
tots els dilluns
de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
Primer van ser les ones
98.1 FM
Després, internet
radiodesverb.com
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610 777
015
Ràdio d'Esvern
Cada dia
més a prop teu.
Ràdio d'Esvern
98.1.1
Des del camp de Sant Just
posem a la teva disposició
la meva salut.
La meva salut
és un espai de consulta personal
i intransferible
on pots disposar
de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics
de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys
i una adreça
de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP
i porta la teva
targeta sanitària
i el DNI
i t'informarem
sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
CAP Sant Just
Avinguda Indústria
sense número.
4 de cada 10 vehicles
són més respectuosos
amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un
la Direcció General de Trànsit
t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga
enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits
és tan necessari
com l'aire que respirem.
AMB
Metròpolis, Barcelona.
Llavors et poso
un quilo de pomes?
Sí, mig quilo per menjar
i mig per llançar.
Cada any
malbaratem el 45%
de la fruita que produïm.
Mentrestant
800 milions de persones
passen gana.
El món no necessita més menjar
necessita més gent compromesa.
A Mans Unides
recolzem projectes
contra la fam
a 60 països.
Té compromets?
Truca al 900-811-888.
Sabies que una gran part
de les urgències mèdiques
es poden resoldre
sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé
o si et fa mal res
el millor és trucar
al 061.
Al 061
sempre tens un metge
o una infermera
a prop per atendre't,
orientar-te
o indicar-te
a quin centre sanitari
t'has d'adreçar
en cas que calgui.
Per una salut millor,
061,
cat salut respon.
Generalitat de Catalunya.
Encara creus
que els residus
no són un problema?
De veritat
tu creus?
Ah,
que no és el teu problema.
Ja reciclaren
els altres, oi?
Però qui?
Els teus fills?
Els fills dels teus fills?
Per ells
ja serà massa tard.
A Catalunya
encara reciclem
molts menys residus
que els que generem.
Fins quan?
redueix,
reutilitza,
recicla,
reacciona.
Amb la col·laboració
de Coembes i Ecovidrio,
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda.
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
de l'actualitat
del Baix Llobregat
По Raix Llobregat
Abertura
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
després d'acostar, no, d'escoltar aquest temazo, una altra.
I d'aquí estem parlant.
Sí, senyor.
Arctic Monkeys sona de fons.
Do you wanna know?
Have you got color in your cheeks?
Do you ever get that feel that you can't shift the tide that sticks around like summits in your teeth?
Are there some aces up your sleeve?
Have you no idea that you're indeed?
I dreamt about you nearly every night this week.
How many secrets can you keep?
Cause there's this tune I've found that makes me think of you somehow
And I play it on repeat
Until I fall asleep
Spilling drinks on my set seat
Do I wanna know?
If this feeling flows both ways
I'm sad to see you grow
Started hoping that you'd stay
Maybe if we all know
That the nights were mainly made for saying things
That you can't say tomorrow day
Crawling back to you
I never thought I'd call and run
You laugh you
Cause I always knew
Maybe I'm too
Maybe I'm too
There's a feeling I was too far and far
So I'm riding you
Now I thought I'd do
Crawling back to you
So have you got the goods?
Been wondering if your heart's still open
And if so
I wanna know what time it should
Simmer down and poke her up
I'm sorry to interrupt
It's just I'm constantly on the coast
I've tried
Been to kiss you
I don't know if you
Feel the same as I do
But we could be together
If you want it too
I wanna know
If this feeling flows both ways
It's hard to see you grow
We're sort of hoping that you'd stay
If we both know
That the nights were mainly made for saying things
That you can't say tomorrow day
Crawling back to you
I never thought I'd call and run
You better see them
Cause I always knew
Maybe I'm too
Busy being in love
So far and far
So I'm riding you
Now I thought it through
Crawling back to you
If this feeling flows both ways
It's hard to see you grow
We're sort of hoping that you'd stay
If we both know
That the nights were mainly made for saying things
That you can't say tomorrow day
Do I wanna know
To give you a lot to fall
It's hard to see you grow
Never thought I'd call and run
To give you a lot to call and run
Do you want me crawling back to you
I ain't gonna know
You couldn't have a lot to see you
Ruth.com
คurtin'
I ain't gonna know
What I thought
That I died
Believe that I ain't
That I can know
What I'm sets
Or Armand
Dreaming
And spit on
You don't know
You don't know
It's hard to he
You don't know
I aquesta cançó
ho porta per nom fluorescent,
adolescent, també
d'Arting Monkeys, així que seguim escoltant
aquest gran grup.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Però si estem una mica canyeros avui
i seguim escoltant
Arctic Monkeys amb aquest
Are You Mine.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit