I amb aquesta cançó donem per oberta,
la plaça Mireia d'avui divendres.
Benvinguts a tots.
Justament quan passen 15 minuts a les 5 de la tarda
i escoltem aquest sexual de Naked juntament amb Dio.
Com deia, benvinguts a tots un divendres més aquí a la plaça de Mireia.
Es pot ara que ens hi n'està.
Per cert, que ens hi n'està, que diumenge s'omplirà prou,
perquè, com us he comentat en algun altre moment,
durant aquesta setmana i l'anterior,
aquest diumenge, 22 d'abril,
celebrem una espècie de Sant Jordi anticipat aquí a Sant Just.
Sant Jordi és dilluns,
però dilluns ja serà un dia prou, com dir-ho, ajetreado.
Per tant, el diumenge, aquí a sobre, a Can Ginestà,
es preparan paradetes, es fan sardanes,
hi haurà moltes activitats.
Estarà també la ràdio de Sant Just,
la ràdio d'Esbert també hi serà,
entrevistant, com bé comentava també la Carla,
en els informatius,
doncs tots aquests escriptors que aniran passant per aquí.
I aprofito per acabar de fer aquest recordatori,
per si hi ha algú que encara no m'ha escoltat
quan comento això de la segona edició del Quinto Tapa,
aquest diumenge últim dia.
Aprofiteu aquests dos aconteixements,
el Sant Jordi anticipat
i la cluenda de la segona edició del Quinto Tapa.
I avui, si no m'oblido de comentar-vos,
què tindrem avui? Avui divendres, ja sabeu, divendres,
viatgem i parlem de psicologia i sexologia.
I avui farem les dues coses per ordre
i per separat.
Doncs amb l'Anna Rovira
farem un repàs de diferents rutes
bastant mítiques per motxilers.
No totes seran caminant,
potser agafem algun tipus de transport,
però repassarem unes quantes d'aquestes rutes.
L'Anna ens han aportat unes quantes bastantes,
no sé si donarà temps de fer-les
i comentar-les totes, però en tot cas
ho podem deixar per una segona
segona tanda el divendres vinent,
però prepareu sobretot motxilles i bon calçat
perquè amb l'Anna, com us deia,
viatjarem bastant.
i ara amb aquest New Love de Dua Lipa us segueixo comentant.
A la segona hora tindrem l'Àlex Florença,
amb el nostre psicòleg i sexola
que avui ens portarà unes recomanacions literàries
perquè sí, el món del sexe i de la psicologia
també, òbviament, es llegeix
i ens portarà algunes recomanacions
amb un toc picants
que us poden servir
per a aquells que vulgueu fer un regal diferent
el proper dilluns, el proper Sant Jordi.
Així que tot això serà a partir de...
Ja, que ja estem a la plaça Mireia,
seguim escoltant aquest New Love de Dua Lipa.
Benvinguts a tots de nou.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Vinga, doncs, aquesta música ens indica que tenim amb nosaltres l'Anna al telèfon.
l'Anna al telèfon.
Vinga, doncs, aquesta música ens indica que tenim amb nosaltres l'Anna al telèfon.
L'Anna, bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
I benvinguda, com sempre, a la plaça Mireia. Què tal?
Bona tarda!
Molt bé!
Com estem, com estem?
Divendres, ja.
Ja, ja, ja.
T'ho caldà que fos divendres.
Ja, i a més un divendres com avui, que és de sol, que fa una calor i un sol d'agost!
Sí, sí, sí.
S'està superbé al carrer.
Sí, no...
Sí.
S'està superbé, però ojo que el sol comença a cremar, eh, amb la broma.
Ja, ja, ja.
O sigui...
Be careful, be careful.
Jo al principi del programa comentava que avui farem un viatge una mica diferent, perquè
no farem un, farem com molts, o almenys presentarem molts.
Sí, sí, sí.
Moltes rutes, diguéssim, de...
No, crec que tinguem temps de fer-les totes, eh, per això.
Bueno, ens podem reservar uns quants pel divendres vinent i anem fent tongades de rutes, com dir-ho...
I al Porto Nou.
O sigui que...
Home, són unes quantes i podem fer totes avui, genial, si no ens dona temps, doncs deixem unes quantes
per la setmana...
Per la setmana que ve.
Va, per on vols començar?
Sí, sí.
Per a Europa, potser?
A veure, parlarem de rutes mochileres, vale?
Vale.
I...
Us diré una mica, més o menys, quin altre estiu té cadascuna, i passarem...
Bueno, passarem per tots els continents per l'Amèrica.
Si hi ha Austràlia, África, Europa, no la toquem tant, però també sortim a algun lloc d'Europa.
Sí, en algun.
I sí que és cert que algunes rutes actualment són bastant complicades de realitzar per la situació política
d'algun dels països, però sempre es pot trobar alguna alternativa, vale?
Vale.
Llavors, si et sembla bé, començarem per les que tenim més a prop, i ens anem ajuntant a
poc a poc, i acabarem tornant per l'altra banda del planeta.
Vinga.
Fem una volta al món.
Som-hi.
En rutes.
Mira, una de les rutes més famoses és el Transsibarià de Rússia.
Sí, home, sí.
Tothom el coneix.
Sí, home, sí.
I, de fet, els Amics de les Arts té una cançó que es diu El Transsibarià, no?
Crec?
Algú així.
Sí, no sé, ara...
Sí, potser no em sona del tot, eh?
Però sí, potser, potser.
Doncs...
Prou famosa.
El Transsibarià són un total de 9.289 quilòmetres.
Toma, ja.
Té la...
Bueno, et treballes en tot el país.
Sí, sí, bàsicament.
De punt a punt.
Bueno, d'est a oest i d'oest a est.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs comença Moscú i que allà, jo m'ho recomano, abans de pujar al Transsibarià,
doncs visitar la ciutat, no?
Perquè ja és prou maca de veure-la amb totes aquelles esglésies,
aquells museus que té, tan xulos, tan colorits per fora.
Val la pena.
I, sí, el Transsibarià acaba a l'altra punta del país,
a la costa de la ciutat de Vladivostok.
Sí.
Vladivostok.
Molt a tanta Còria del nord, tocant el mar del Japó.
O sigui, d'una punta a l'altra, literalment.
Sí, sí, literal, literal.
Traig de tota Rússia, va passant pel Llac Baikal,
que està al nord de Mongòlia i és un lloc on van els russos bastant estiuejar.
També va passar per Ekaterimburg,
que està considerada la ciutat frontera entre Europa i Àsia,
i va ser on van matar els sars.
Per tant, és una senyora tan bastanta història,
que jo crec que s'ha de veure si vas amb el Transsibarià.
I, de fet, he llegit que allà on acaba el Transsibarià...
No, mentida.
O sigui, a parar el que hi ha per allà al Llac Baikal,
pots fer un canvi i crec que pots agafar el transmongolià
i llavors anar a parar fins a Pequín.
aquí, no sé què hi ha, pot ser de tot.
No, no, Déu-n'hi-do.
Sí, bueno, pots tocar bastantes zones i bastant diferents,
però, bueno, val la pena.
Sabem preus o de més del Transsibarià?
Però potser és que desconec.
No ho he mirat.
No ho he mirat.
Clar, crec que també depèn molt de quin vagó va...
De les parades...
Bé, fins on vagis, també, no?
Mhm.
Però...
Algún dia m'agradaria provar.
Mira el que et dic.
Sí, conec una noia que ho ha fet,
però ara no recordo si m'ha dit que era molt car o no.
No me'n recordo.
Sí, jo també tinc una coneguda que ho va fer,
però t'ho lligaré amb un altre punt,
que és més endavant.
Llavors fareu una connexió entre el Transsibarià
i una altra ruta que vols comentar.
Doncs...
Crec que ja sé de quina parles.
Sí, pot ser.
Pot ser que ho hem comentat, també.
A veure si avui dia també la podem tenir aquí a la plaça.
Perquè és una bona viatgera,
viatjadora, ara va dir viatgera, viatgera.
Vale, Transsibarià.
Tu no l'has tocat, no, Anna?
No hem estat.
No, no, no, no, què va.
Apuntat queda.
No.
Ara passem a la ruta número 2,
com jo l'he anomenat.
La ruta número 2,
la ruta de backpackers,
com diuen els ingressos,
és una que des d'Estanbul fins al Caire.
Aquesta sí que actualment no és gaire segura,
perquè requereix passar per Síria,
i avui dia diria que no és gaire maco de passar per allà.
És una mica complicat.
Llavors, la idea inicial d'aquesta ruta era,
quan tot estava més o menys bé,
més tranquil,
era passar,
travessar Turquia,
començar Turquia,
més o menys.
Bé, a Istanbul,
que a Istanbul jo recomano veure-la,
és molt xula, també.
Llavors, baixes cap a Síria
i la sèrie de Capical de Mas,
quan estava bé,
no com ara.
Sencera, diguéssim.
Exacte.
Llavors, centre Jordània,
òbviament el Vis de Petra,
el Mar Mort...
M'encantaria.
Això està bé, està bé.
Llavors, hi ha l'opció,
que molta gent va alguns dies cap a Jerusalem,
i visitar la ciutat.
Jesurelem, atenció.
Jerusalem.
Sí.
Gràcies.
I abans d'entrar a Egipte,
es recomana anar a Capbussar-se al Mar Roig.
Home, sí.
Ja de pas.
Que també és un lloc bastant maco.
I per acabar, això sí, llavors,
centre de la capital dels faraons,
el Caire,
per visitar tot el seu espectacular passat,
visitar les piràmides,
el Nil...
Bueno, Egipte també és molt xulo,
els temps que hi ha al país,
el Baile de los Reyes,
el Baile de las Reines...
I hem fet al màxim a Egipte,
perquè ara que tornes tranquil,
jo crec que és un bon moment,
perquè encara no és molt car,
anar fins allà.
Home, sí.
Jo a Egipte he estat, per exemple,
però no fent ruta, diguéssim,
de motxillera,
però sí, total...
Bueno, és que val molt la pena,
vull dir,
tota aquella zona val molt la pena.
És molt guai, és molt guai.
Sí, sí, sí.
I fins i tot,
o sigui, passar pel Nil també és súper xulo.
Sí, home,
ja que estàs per allà,
si pots deixar-te anar uns dies...
Home, ja no t'ho vull perdre.
Vestigar una mica més d'Egipte, del Caire,
val la pena.
Fem una ruta 3?
Vinga, va.
Vinga, va.
Vinga, va, la tercera ruta.
Aquesta sí que em sona una mica més.
A veure, crec que aquesta era
de la que parlaves abans.
Sí, va, però deixa que la presentis,
presenta-la, presenta-la.
Mira, aquesta és una ruta,
és com la ruta mil·lenària
i més mítica i més famosa,
que és la ruta de la seda,
per la que han passat viatgers
tan il·lustres com Marco Polo,
i més d'un cop.
Sí.
d'Europa i Xina,
ja es tractava d'una ruta comercial,
que, bueno,
portaven espècies,
portaven seda,
teles, bueno,
tot el que es podia comerciar,
a part de seda,
que no només serveia per transportar seda
d'Europa cap a Àsia.
Sí, bueno, la ruta comercial,
que es coneixia en aquella època,
de la capital de Turmequistà.
Exacte.
Llavors, sent europeus,
com ho dic a Europa,
el més normal és iniciar la ruta per Turquia.
Però allò on es concentren,
com tots els ramals dels camins,
per allà que seguim el camí com més important
i més principal,
és a la capital de Turmequistà,
Turmequistà,
no ho diré bé.
Turmequistà.
Turmequistà.
Turmequistà.
Vale, sí,
ens ha quedat clar, ens ha quedat clar.
Un moment,
perquè el nostre capital,
és el que hi ha la ruta que s'ha quedat.
Allà és el que més o menys es comencen a concentrar
totes les rutes diverses que surten d'Europa per anar cap allà.
El següent part lògic
és anar cap a l'espectacular Samarkand,
a Uzvequistà,
que això sí que és un punt clau d'aquesta ruta
i cap viatger esportpedre,
perquè té llocs espectaculars
que semblen sortits d'un conte de l'Ivabal
i dels polènes abadrones,
i segurament que tot jo 8 imatges
del punt del que parlo,
perquè és com...
Bueno, no és una ciutat, sinó jo crec que és un monument funelari
on també hi ha alguna sinagoga, no sé si sinagoga o mesquita,
ara no me'n recordo.
Ja no ho sé, això.
Deu ser mesquita.
I ha estat com tot de pedres blaves, verdes,
una passada supergran, superxulo.
Segur que ho heu vist algun cop en alguna imatge.
I aquest punt és un lloc que no...
O sigui, has d'anar, si ho sé, si has de fer tota la seda,
de fet, crec que és un dels punts més mítics d'aquesta ruta.
I és com estar en un compte, diria jo, eh?
Jo no hi he estat i només una vegada hi vaig ser com
uau, he d'anar aquí perquè és una passada.
Hi ha tants llocs que hauríem d'anar, que no sé,
ho hauríem de deixar tot a fer una motxilla
i literalment no ens recorrem el món.
Sí, sí, sí.
Llavors, l'últim país abans d'entrar a la Xina és el Kirguistán.
Que, bueno, mira, passes per allà i tampoc és que hi hagi gran cosa.
Però llavors, a l'entrar a la Xina es recomana fer-ho
per la província d'un hang, que són ja les coves de Mogao.
I què són aquestes coves?
Doncs són coves on tenen un munt d'objectes religiosos
que s'han anat recollint al llarg de la història de la ruta de la seda
i estan allà, com a dintre de la cova.
No sé, deu entendre allà.
No serà la inspiració de l'Ivabà i els 40 lladres?
No vol venir una mica d'inspiració?
No, no, no, podria ser-ho.
Però és a la Xina ja, eh?
Bueno, igual, igual n'hi havia també allà, no?
No sé, o igual es va extrapolar d'ahir al conte,
però al final hi ha lladres que guardaven els tresors en coves, no?
Si no recordo malament la història del conte.
Sí, bueno, jo no intento que els robessin en aquest cas,
sinó que eren viatgers que potser perdien coses durant la ruta
i qui les trobava, doncs les portava allà.
No les va recollir tant.
Exacte.
Llavors, la ruta actual acaba a la ciutat de Xi'an,
que és el que us sona, que són els famosos guerrers de Tarracota,
els guerrers de Xi'an,
que van venir aquí pel fòrum de l'Escultura, no ho recordeu?
Sí, home, i tant, que els van portar al fòrum, no?
Van estar al fòrum de Barcelona.
I sí que és cert que la ruta de la seda més famosa
és com més o menys aquesta,
però igual que el camí a Santiago
hi ha mil opcions per anar fent la ruta de la seda.
De fet, una altra possible ruta de la seda,
que també la feia Marco Polo,
perquè jo ve que Marco Polo l'ha fet tota,
és una que anava per la Índia
i després navegava, o sigui, des d'Europa,
anaves cap a la Índia,
abans feia que també vés a fer algun vaixell,
entrabes a la Índia,
l'arriba a l'Àndia,
l'arriba a la vaixell,
que va anar pel golf de Bengala,
i tocat la torre ferma,
que era al sud-est asiàtic,
llavors ja pujaves cap a Xina.
I, bé, és que de Marco Polo
es poden esticar moltes coses bé.
Sí, no, i segur que va obrir bastantes més rutes,
però...
És que va estar,
crec que Marco Polo va estar
a l'acord dels mongols,
que el tenien allà,
vull dir, que era com el seu protegit,
i crec que va estar protegint
una de les filles de l'emperador de Mongòlia,
que l'havia de portar a casar-se no sé on,
i la van enviar a ell amb tota la trupe
i la princesa aquesta.
Oh, sí, grai,
no seria aquesta història.
Sí, era com...
El protector.
Un ambaixador o alguna cosa així, Marco Polo.
Un segurat actual,
no?, que seria actualment,
sí, un protector, Marco Polo.
Doncs, Jorra,
de la ruta de la Cés,
el que et volia parlar,
que crec que un cop ho hem comentat per aquí,
que tinc una amiga,
que amb el seu company,
en el seu moment,
el 2011-2012...
Van ser amb bici, no?
Em vas dir?
Sí, però no només anar,
van anar i tornar,
i des d'aquí mateix,
des de Sant Just,
bueno, prop de la Maiola,
va ser el tret de sortida.
Més recordo, bueno,
acomiadar dient,
adeu,
i, bueno,
veure'ls marxar amb bicicleta,
i pensar,
t'estàs anant a Xina amb bicicleta?
I sí, sí,
van trigar...
Com van trigar a arribar fins allà?
Van trigar...
Ostres,
fins allà exactament,
igual van trigar uns vuit mesos,
nou mesos,
més o menys,
sí, sí,
amb una mitja de,
no sé si eren 30, 50,
70 quilòmetres pedalats cada dia,
i en total,
clar,
van anar fins allà amb bicicleta,
llavors el que van fer va ser pujar fins a...
fins a la part de la Rússia,
on s'agafa el Transgibari,
a la part est,
van fer la part de Transgibari,
després van baixar, diguéssim,
més o menys recte,
cap a...
bueno,
cap aquí, no?,
o sigui, van acabar...
Però suposo que no només,
o sigui,
potser hi havia dies que pedalaven
i altres dies que visitaven la ciutat,
i els llocs, no?
Sí,
ho anaven intercalant,
però de mitja,
més o menys,
quasi cada dia,
més o menys,
pedalaven,
vull dir,
també van traçar un calendari
en unes rutes
en les quals les temperatures
no fossin ni molt elevades,
ni tampoc molt baixes,
tot i que,
depèn de quines zones,
doncs potser va haver-hi dies
que no podien pedalar,
o perquè algun dels dos
es posava malalt,
o alguna cosa d'aquestes,
però sí,
i van arribar aquí
amb la bicicleta,
els vam fer una rebuda
feta a la Barceloneta.
Estaves encert a la bici o què?
Sí, home,
li havien canviat un munt
de vegades les rodes,
bueno,
moltes vegades
els es van reparar,
de fet,
en el seu blog,
el penjaré també
des del Facebook
de la plaça de Mireia,
que es diu
perunplatdepinyons.com,
el plat de pinyons,
sí,
jugant amb el joc de paraules
del plat de pinyons
de la bicicleta,
no?
Doncs va ser en el seu moment
en el blog cada dia,
o quasi cada dia
anaven actualitzant
on estaven,
podies veure inclús
en directes
sobre el mapa
per on estaven seguint
la ruta,
els quilòmetres que portaven,
inclús els quilos
que havien perdut ells,
bueno,
de tot,
de tot,
sí,
sí,
és molt interessant
veure,
a més el muntatge
de vídeos i de fotografia
val molt la pena,
però ho expliquen molt bé
i, de fet,
intentaré que algun divendres
en aquesta hora,
Anna,
vingui la Venturera,
la Martina,
en aquest cas,
perquè ens ho expliqui
en primera persona.
Sí, sisplau,
seria molt guai.
No, no,
seria espectacular,
intentaré quadrar agendes
que és complicat,
aquesta noia,
de fet,
ara la tenim als Estats Units,
imagina't si és complicat,
però, sí, sí,
prometo que algun dia
vindrà i parlem
d'aquesta rotala seda
que vam fer
per un plat de pinyons
i realment van anar
amb bicicleta a Xina
des d'aquí,
des de Sant Jús,
amb la Maiola,
que es plogues,
però bé,
des d'aquí,
sí, senyor.
Vaya tela.
Sí, sí, sí,
no, no, mira,
ja sé que no hi som,
però mira,
un aplaudiment per aquí,
per ells,
perquè la veritat
és que es diu molt ràpid,
moltes, moltes, moltes hores.
Però vam fer algun entrenament previ
o alguna cosa?
Suposo que sí, no?
Bé, eren usuaris,
diguéssim,
habituals de rutes,
de bicicletes,
de muntar.
Però...
I els dos dies,
ja, el segon dia,
a les meves cames
li diuen prou.
Bé, però no estaven acostumats
a fer rutes tan llargues
tants dies,
vull dir,
havíem fet la típica
de dos, tres setmanes,
igual,
un mes com a màxim,
però, clar,
tirar-se un any sencer
o una mica més d'un any.
I, a més,
doncs,
anant per zones,
també una mica
amb certs conflictes polítics,
bé,
un tema d'avisats,
també vam tenir
alguns problemes.
Sí, clar,
i a sobre amb la bici,
vull dir,
les alforges,
però, bueno,
tota una història,
però una molt bona aventura
que, ja et dic,
espero portar-la,
la Martina aquí,
a veure si ens ho explica
en primera persona.
I, si et sembla,
passem al següent,
que és el quart,
no?
La quarta ruta...
Sí, el quart.
Ara canviem una mica
de continent,
ja l'hem trobat abans
una miqueta,
però ara ens hi centrarem,
que és anem cap a Àfrica.
Aquesta ruta
també té algunes complicacions
en alguns dels països
pels que s'ha de passar,
però tot es pot solucionar,
suposo.
I es tracta d'una ruta
que va donar punta
a l'altra del continent africà,
des de la ciutat del Cap,
a Sud-àfrica,
fins al Caire,
tornem a arribar al Caire.
I...
De baix a dalt.
De baix a dalt,
o de la baix,
com vulgui.
Bueno, de la baix, sí.
Un recte, Lili, un recte.
De fet, s'ha de passar...
O sigui, des de Sud-àfrica
ha de passar cap a Botsuana,
on hi ha el Parc Nacional de Cove,
o Cove,
no sé com es diu.
Crec que és Cove.
Sí, crec que és Cove.
Botsuana és el del rei, no?
És veritat?
Sí, sí, sí.
És un dels reis
on anava a caçar elefants.
Elefants, sí, sí.
Espero que no fos aquí
el Parc Nacional aquest.
Mal.
Senyor rei.
La geta roja.
Vull mal.
Bueno, ja no és rei,
però quan ho era,
encara s'anava ja a caçar.
Bueno, s'ha de descobrir igual.
O és igual.
Un altre cop.
Mec, pal.
Mal.
Muy mal.
No treu bé.
Doncs marxem de Botsuana.
Vinga, fora de Botsuana.
Seguim amunt
i seguim cap a Tanzània,
on hi ha la muntanya
més alta del continent africà,
el Kilimanjaro,
i que serà visitació, sí.
I també hi ha
el Parc Nacional de Serengeti,
que és famós mundialment, també.
Sí?
Sí, home, sí.
Sí, no?
Vale.
Després de Tanzània,
és com ve en alguns països complicats,
com Quènia, Etiopia...
Que Etiopia
és on hi ha
les famoses esglésies cristianes
subterrànies que estan tallades
com a la pedra.
Subterrànies?
No ho sonen?
No.
És a dir, tu des de dalt
el que veus és una creu gegant a terra,
com si fos d'un fosso,
d'un castell.
O sigui, té com un fosso al voltant
i és una creu gegant.
Llavors, allà a sota
està l'església,
dintre de la pedra.
Mare meva,
però com si fos una tomba.
No, no, no.
Ara ho buscaré per internet.
Sí, com si fos una tomba,
sí, sí,
hi ha com mig metre
de...
o sigui,
mig metre
excavat de...
com es diu,
de fosso,
però d'una forma
i aquest mig metre
fa forma de creu.
Per tant, tu dintre
el que veus és de dalt
és la creu.
És de dalt.
Sí, sí,
ara mateix ho estic visualitzant
a estimat Google.
Imatges,
uau,
que impressionant.
Sí, sí.
Per tallar aquesta pedra
cap avall.
Tela.
Mare meva,
la...
Mare meva,
això és a nivell
de les piràmides d'Egipte,
quasi, eh?
A nivell d'edificació,
de construcció.
Sí, sí, sí.
Jo dic que molt poca gent
coneix això,
però uau.
No, no,
ja et dic jo...
No ho havies de conèixer, eh?
No tenia constància,
la veritat.
No, no.
I són esglésies cristianes,
bueno, cristianes
barrejades amb religions
africanes d'allà, eh?
Frenent com arriba
la religió cristiana a Àfrica.
Però és...
És l'única al món,
crec, això.
I això no ho he vist
a cap altre lloc.
No, no,
jo, sincerament,
la veritat és que
no en tenia constància,
això,
i és bastant espectacular.
Us penjaré una foto ara
al Facebook perquè la veieu
perquè, ostres,
Déu-n'hi-do.
Bueno, de fet,
si poses iglèsies
o esglésies subterrànies,
directament et surt Etiopia.
Etiopia?
Sí, sí, sí, et surt.
Sí, sí, sí.
Doncs,
sortint d'Etiopia
i seguint cap a lalt,
cap al Sudán,
bueno,
Sant del Sud,
Sudán,
tot això,
abans,
entre Egipta.
Jo ara us proposaré una cosa
que no sé
si es pot fer o què,
perquè no hi ha viscut
a ningun lloc que ho posin,
però jo crec que podria ser maco,
perquè, clar,
a Sudán ja està el riu Nil
i aquestes coses,
és una part de la ruta navegant pel Nil.
O sigui,
em van cap a les embocadures,
no?
Llavors,
des de Sudán del Sud,
Sudán,
Egipte,
i entres a Egipte,
llavors, mira,
que vas a Alejandria,
tu,
i ves el parc d'Aleandria.
Home, sí, sí, sí,
ja que hi ets.
Però no sé si és gaire fiable
i gaire...
si es pot fer,
perquè no hi ha viscut
a ningun lloc que ho comentin.
Bueno, clar,
això dependerà també
de la valentia
o el nivell d'aventura
que busquin els nostres viatgers,
no?
Poder-se enfilar...
Sí, seguríssim, vamos.
Vull dir,
sí, sí,
jo he estat
i jo t'ho confirmo
que sí que n'hi ha.
Però jo dic,
potser n'hi ha que surten
d'Egipte i tot
i van a altres llocs.
Pot ser.
Si vols un bus,
però pel riu Nil...
Un bus aquàtic.
Sí,
un bus aquàtic.
Doncs pot ser,
pot ser.
I tant.
Què més,
què més, Anna?
Ara sí,
ja que vam definitivament
de no tornem a l'Àfrica
i anem cap a
ens adonem una mica més
perquè el punt d'inici
és Bangkok
i es tracta
d'una ruta
pel sud-est asiàtic.
No és que hi hagi
una ruta en concret
com el Transibarià
o la ruta de la Seda,
però sí que és una zona
prena de mochileros
per d'una forma
i que més o menys
tots van a les mateixes llocs,
tot i que potser
van primer un lloc
i després a un altre, no?
Llavors,
el que més o menys
fa la gent
és des de Bangkok,
la gent es distribueix
cap a ciutats costeres
a Tailàndia
com Koh Phan Nang
o Phuket,
que Phuket és una llocs famosa.
Sí, Phuket,
Phuket, Phukipí,
no?
Aquestes zones.
Exacte.
I llavors,
aquí que hi ha altres
viatgers
que en comptes d'anar
cap a L'Illàndia
s'anen cap a
Siem Rit,
a Camboja.
Sí.
Per des d'allà
anar fins a Angkor Wat,
que és el famós
temple allà
al mig de la celda.
Sí, exacte.
I llavors,
des d'Angkor Wat
s'adenten
cap a la ciutat de...
Bueno, s'adenten,
es dirigeixen
cap a la ciutat de Ho Chi Minh,
que això ja és Vietnam,
per pujar
tota la costa
al país de Vietnam
i anar cap a
conèixer
de la veia de Haglong,
que és molt famosa.
Sí, sí.
De fet,
crec que la pel·lícula
d'Avatar,
no sé si l'has vista,
sí,
crec que s'ha inspirada
allà,
alguna zona.
Està inspirada
una mica,
saps,
la zona,
la part aquesta
de la pel·lícula
que sobrevolen
amb els oceis,
bueno,
amb els espècies
d'oceis aquests
que han d'adumar,
saps?
Hi ha les roques
que són enormes.
Sí, que semblen
que són roques
que la pel·lícula floten,
doncs estan inspirades
precisament a Haglong Bay,
que si t'hi poses
amb ganes
i amb il·lusió,
pots arribar a imaginar-te
que aquestes roques
floten
perquè el reflex
que fa amb el mar,
i t'ho dic en primera persona
perquè ho he viscut,
et pots arribar a imaginar
que jo,
si estigués flotant,
seria quasi, quasi
la pel·lícula
d'Avatar i Crec,
si no ho vaig mal equivocada,
que un dels punts
de referència
que van agafar
per inspirar-se,
el senyor James Cameron,
el Crac,
va ser Haglong Bay.
Sí, sí, sí.
Val molt la pena.
Doncs,
a mi aquesta,
a vegades,
saps què em recorda?
d'aquestes zones,
alguns paisatges
de Sant Gocu,
també,
dic,
mira.
De Sant Gocu?
També era molt aquí.
Ah, bueno,
sí,
perquè també és per així...
Sí, és veritat,
tens raó,
les muntanyetes aquestes
que sobresurten del mar,
no?
Sí, sí, sí.
És una mica com els,
com es diu,
els 12 apòstoles,
no?,
d'Estats Units,
és?
No,
Estats Units?
No, no,
és a Sud-àfrica.
Ah, no, calla.
Austràlia, Austràlia.
Sí, és veritat,
perdó.
M'has desubicat una mica.
Sí, sí,
tens raó.
Vale,
abans hem anat una mica lluny,
jo estava allà
amb el cap a Estats Units.
Sí, bueno,
després anem cap a Austràlia.
Sí, sí,
per això,
per això.
També ens posem per allà.
Però també estem a la bahia
de Haglom,
aquesta,
al nord del país de Vietnam,
i és d'aquesta zona,
de Vietnam,
és bastant comú
anar al país bahí,
que és Laos,
visitar la seva capital,
Vientiane.
Jo també recomano,
a part de Vientiane,
pujar fins a,
ah,
com es deia,
Luan Prabang,
visitar-la.
Sí,
és més maco
Luan Prabang
que...
Que Vientiane,
no?
Que Vientiane,
sí, sí, sí,
Luan Prabang,
encara no...
Aquest estiu,
tu confirma,
aquest estiu hi vaig cap allà.
Sí?
Doncs mira,
ja t'uneixo algun tip,
perquè jo fa uns anys
vaig ser-hi i,
oh,
t'agradarà molt,
ja veuràs,
Anna,
fora de micròfon
et dono algunes notes
i tips,
però sí,
si ho disfrutaràs
una barbaritat,
ja veuràs,
segur.
Doncs,
si et sembla,
deixem Àsia,
ja aparcada,
l'hem fet bastant
entre la ruta de la seda
i els suïts asiàtics aquests,
i anem cap a una altra ruta
que és bastant típica,
que és la costa est d'Austràlia.
Val?
Val?
Que Austràlia vam tocar,
com ens deia,
la...
no sé,
aquest pic,
ara em recordo.
The Ice Rocks,
l'Urulu,
no?
Ah,
això,
Urulu,
Urulu...
Sí,
sí,
sí,
és veritat.
Que era la roca que hi havia
al mig d'Austràlia.
Sí,
sí,
sí,
exacte,
això,
Urulu,
és que amb aquests noms...
Sí,
clar,
això,
això,
és veritat,
hem viatjat amb tu cap,
punts concrets d'Austràlia.
Un punt,
sí,
doncs ara farem una ruta per allà,
que iniciem el viatge,
no només s'inicia des de Sydney,
perquè la majoria de vols
que veien des de fora del país,
òbviament,
a la Sydney.
Sí,
a terra,
a la Sydney.
I,
però fins i tot,
una mica més avall,
a Melbourne,
jo estuvié començar des allà,
que se la coneix com la París
de l'hemisferi sud,
encara que et diuen que també és Buenos Aires,
i Buenos Aires,
que es paràguin entre ells aquí,
jo no n'hi pujaré.
Jo no.
Però sí que és cert
que Melbourne és molt com a Polita,
Sydney té la famosa
Ponta i Beach,
el pont de Sydney,
l'opera de Sydney,
bueno,
un munt de coses per allà.
Llavors,
des de Sydney,
sí que es puja una mica cap a dalt,
es vas pujant,
i la primera parada
seria com Byron Bay,
que és la trobada de hippies,
d'una bahia molt...
Jo tinc moltes ganes d'anar cap allà,
a veure què tal l'ambient.
I llavors,
des d'aquesta Byron Bay,
es segueix pujant cap a Brisbane,
que és una ciutat bastant gran,
amb uns edificis enormes al centre.
Jo l'he vist bastant actual,
m'ha recordat,
tipus Singapur o Hong Kong,
la imatge que he vist.
Molt futurista, no?
És de Brisbane.
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí.
I llavors,
des d'aquí,
des de Brisbane,
és com,
vas cap al punt final,
on va tothom,
que és Caires,
que és des d'on es visita
la gran barrera de la Coral,
que això sí que no us veu perdre,
perquè és superxulo
i és una passada.
Sí,
espectacular.
Sí,
sí,
sí,
és molt guai,
és molt guai,
de bahia...
No,
no,
de fet,
el Nemo viu allà,
no?
Sí,
i la Doris,
no?
La Doris?
Sí,
sí,
sí.
No,
no,
doncs els veureu,
estan per allà,
eh?
Els veureu.
Jo,
de fet,
els he vist en algun aquari,
però em fa molta pena,
però els he deia la veritat,
així que no,
aneu al mar,
a Mar Obera,
a veure'ls si voleu,
i respecteu-los sempre,
per favor,
ni treure coral,
ni tocar peixos,
eh?
Això és una cosa que em diuen,
no toquis el corall,
no toquis els peixos,
però,
bueno,
hi ha tants vaixells per allà,
que...
No,
destrossen una mica la fauna marina.
Escolta,
Anna,
abans de seguir,
et sembla si guardem aquests tres que queden,
que si vols,
ni els diem,
i els guardem per la setmana vinent,
i seguim comentant rutes mítiques,
per motxilers i gent aventurera,
sí?
Sí,
perfecte.
Vinga,
va,
que avui n'hem fet uns quants,
eh?
Déu-n'hi-do,
entre Rússia...
Sí,
al final hem fet sis,
eh?
Sí,
sí,
hem estat,
bueno,
transibarià d'Istanbul,
al Caire,
no?
Sí,
sí,
la ruta a la Seda.
De Sudàfrica al Caire,
també.
Exacte,
de Sudàfrica al Caire,
hem tocat bastant al Caire d'Istanbul,
l'altra ruta al sud-est asiàtic,
i ara hem acabat per a Austràlia.
Escolta,
hem fet com una espècie de volta,
bueno,
ens faltarà també tocar als Estats Units,
però ja ho deixem per la setmana...
Sí!
Per la setmana vinent.
I ja arribarà.
Escolta,
Anna,
com sempre,
gràcies per passar per la plaça.
A vosaltres.
Que tinguis molt bon cap de setmana
i no parem de viatjar,
per favor.
No,
mai verem.
Fins la setmana que ve,
Anna.
Adéu.
Adéu.
I fins aquí el viatge amb l'Anna,
els viatges amb l'Anna Rovira,
que Déu-n'hi-do,
hem estat tocant bastants
i diferents rutes
des de Rússia,
Estambul,
com dèiem,
al Caire,
a la ciutat del Cap,
fins al Caire,
també la ruta de la Seva,
que també hem estat comentant
aquesta coneguda,
la Martina,
que també l'ha feta,
però actualment,
el 2012,
la va fer.
Hem fet també la ruta
al sud-est asiàtic
i hem anat a parar al final
el que seria
a baix de tot,
a Austràlia,
però vaig a la dreta,
més o menys.
I la setmana que ve
seguirem comentant
altres rutes,
perquè avui tampoc
no ens dona la temps
de fer-les totes
i, escolta,
tot en un dia
i escoltant a l'Anna Rovira
amb els seus viatges.
Petita pausa,
cançó,
i seguim a la plaça de Mireia
en aquest divendres.
I una altra cançó
que olora a divendres,
es diu Gold
i és de Kiara,
amb dues i's.
I miss you in the basement
de la Winó
i de la Merda
i de la mutag
de la La Mattya
i de la Mónica
i de la Eszterna
i de la F grouping
de llave
i de la tec
i de la I aktuell
de la avait
i del soils
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la medida en que ofrece una valoración humana y política en términos de autocrítica,
sino que supone, además, una contribución definitiva a la paz,
la convivencia y la reconciliación en nuestro pueblo.
Per la seva part, el govern espanyol no vol sentir parlar de contrapartides a ETA
a canvi d'aquest anunci.
El ministre portaveu Íñigo Méndez de Vigo ho ha descartat de forma contundent.
La Moncloa ho veu com una victòria d'un estat democràtic fort.
El govern espanyol justifica el cessament de la directora general d'exteriors Marina Borrellí Falcó
perquè diu que ha actuat al marge de la llei
i el del director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, Agustí Colomines,
perquè fomenta el trencament de la convivència.
Aprofitant l'empara del CEU-55, la Generalitat s'ha sumat a les demandes
presentades al Tribunal de Comptes contra Mas, Ortega, Rigau i Oms pel 9N
i assegura que ho fa perquè el criteri dels mateixos serveis jurídics ha canviat.
La Comissió Europea defensa el sistema d'euroordre
i afirma que els governs han de deixar treballar els jutges.
Ho ha dit el portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Xinas.
Des de Madrid, torna a defensar la separació de poders.
El euroorden funciona. Funciona porque hablan los jueces.
Y como lo hemos dicho muchas veces, cuando hablan los jueces, los ejecutivos se callan.
La policia ha detingut a Vittòria un home acusat de la mort de la seva exparella
i la mare d'aquesta dona.
Els 16 han passat aquest matí a la capital, a la Besa,
i el presumpte homicida hauria assassinat les dues dones de 69 i 43 anys
i després hauria calat foc al domicili.
Posteriorment, l'home s'ha llançat des del mateix pis, una vuitena planta,
però els bombers l'han pogut rescatar amb una lona que havien col·locat prèviament.
El govern espanyol blind del taxi davant la competència de plataformes com Ubero, Cabify.
El Consell de Ministres ha aprovat convertir en llei
que hi hagi només un vehicle de lloguer amb conductor per cada 30 taxis
i una sèrie de mesures que limiten l'activitat de les plataformes
que posen en contacte conductors i usuaris.
Des d'Ubercritiquen el decret. Els taxistes tampoc estan contents.
L'Ajuntament de Tarragona ha clausurat el local d'assaig dels xiquets de Tarragona
després de certificar que hi ha perill d'esfundament.
Tarragona, Clara Aixavarria.
La decisió es va prendre ahir al vespre
mentre els membres de la colla feien un assaig
per preparar la diada de Sant Jordi.
Els tècnics de l'Ajuntament van fer una visita rutinària a la seu de la colla
i van prendre la decisió d'evacuar l'edifici de forma preventiva,
interrompent l'assaig que hi feien.
La presidenta de l'entitat, Mireia González Moedano, ho explica.
Vam comprovar que les condicions de l'edifici han empitjorat.
A nosaltres el que ens han dit és que
després d'haver comprovat que la situació ha empitjorat,
cal fer un estudi a fons per determinar si realment hi ha risc o no n'hi ha
i lògicament mentre això no es determina
no podem utilitzar l'edifici i tampoc ens volem exposar aquest risc.
Els xiquets de Tarragona fan servir aquest immoble des dels anys 70
i un dels objectius de la nova Junta era la millora de la seu.
Esports, Marta García.
Fèl Barça fa ara l'últim entrenament abans de la final de Copa de demà
contra el Sevilla.
Ja ha parlat respecteix a final el tècnic Ernesto Valverde.
Ampliem informació amb Ramon Salmurri.
Bona vesprada.
Què tal, Marta?
Doncs un Ernesto Valverde que ha volgut sobretot remarcar la transcendència
del partit a les portes de l'última del primer, possible primer títol
com a tècnic del Barça.
Valverde ha remarcat la transcendència d'aquest enfrontament
i el que suposa després també de l'eliminació amb la Roma
als quarts de final de les Champions.
Cuando ha tenido una derrota importante lo que quiere es tener un triunfo importante.
Entonces tenemos esta oportunidad.
Podría ser llegar aquí y no estar jugando a la final.
Y si primero estamos jugando a la final, efectivamente,
ahora tenemos la oportunidad de, bueno,
de ese pequeño desencanto que hemos tenido,
poder cerrarlo porque eso también es un título importante para nosotros.
Abans de Valverde, qui ha parlat és Ivan Ràquidit,
exfotbolista del Sevilla.
Ha dit que per ell és un partit especial.
Hem pogut veure un Ràquidit amb una cicatriu ben gruixuda a la mà esquerra.
Diu que ja està recuperat de l'operació,
però que aquesta aturada, sens dubte, no li ha anat bé.
Muy bien, no, no me ha venido porque ha ido a l'hospital.
Pero bueno, no, yo quiero jugar siempre.
Yo también la primera pregunta a mí al médico ha sido
cuando puedo estar otra vez.
Y si eso hubiera tardado más tiempo, no me hubiera operado.
Y yo quiero estar disponible, bueno, en cada entrenamiento.
No quiero fallar ni un rondo.
Don Ràquidit, disponible a l'entrenament des de les 6.
És l'última sessió abans del viatge demà al matí cap a Madrid.
A dos quarts de 10 de la nit el guant de Metropolitano Barça-Sevilla a la final de Copa.
Ramon Salmurri, Catalunya Ràdio Ciutat Esportiva.
Mentrestant, l'equip juvenil disputa la Final Four de la Youth League.
Acaba de començar la segona part i el Barça està guanyant el Manchester City per 2 a 5.
El Sabadell s'ha classificat per la final de la Champions femenina de Waterpolo.
El superar sense problemes l'Ubsbe Hongarès per 17 a 8.
L'altra semifinal la disputen el Kirsi Rus i l'Horitzonte Italià.
I a les 9 més Champions, en este cas de futbol sala,
el Barça jugarà la segona semifinal contra l'Inter Movistar.
L'altre enfrontarà el Gior Hongarès i l'Esporting de Portugal.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts.
Dilluns és la diada de Sant Jordi,
però a Sant Just els actes relacionats amb aquesta data
van començar dijous de la setmana passada
amb la presentació del llibre de contes
El Just i la Colla de la Sant Justenca pel Mirabedell.
Aquest cap de setmana és quan hi ha major concentració
d'activitats de Sant Just per Sant Jordi.
El regidor de Cultura, Sergi Seguí,
ha assegurat el Just a la Fusta aquest matí
que celebrarà la diada de Sant Jordi
el diumenge previ del 23 d'abril
sempre ha estat un èxit perquè hi pot anar més gent
que el dilluns, que és laborable.
Demà hi haurà el correfoc de Sant Jordi.
La festa del foc començarà a partir de les 7 del vespre
amb la tabalada i el correfoc infantil
amb els diablets de Sant Just acompanyats del rifenyo.
També hi seran els diables d'Agabal, la colla,
Buillets, Esquitxafocs i els diables de Molins de Rei.
El recorregut s'iniciarà al Parc del Parador,
seguirà pel carrer Josep Ancel Clavé,
per la plaça Campreciós i acabarà la plaça Verdaguer.
A les 9 de la nit a la mateixa plaça Verdaguer
hi haurà l'espectacle de foc amb el drac de Sant Just,
els dimonis, apagallums de cama blanca,
els diablets de Sant Just i les colles convidades
que seran els diables de Torrelles de Llobregat
i els diables del Papiol.
El recorregut passarà per la plaça Verdaguer,
la plaça Campreciós,
el carrer Josep Ancel Clavé,
el carrer Font, el carrer Todona
i acabarà el Casal de Joves.
I el diumenge, des de les 10 del matí fins les 2 del migdia,
se celebrarà la Diada de Sant Jordi a Can Ginestà.
Durant tot el matí hi haurà parades de llibres i roses
i portes obertes als espais de Can Ginestà
i a les seves exposicions.
A les 10 del matí hi haurà l'espai de joc i literatura Animalium
per a infants entre 8 mesos i 6 anys
i a dos quarts de 12 es farà l'actuació
les 3 llegendes de Sant Jordi.
A les 12 del migdia hi haurà la gincama SOS Ocells
adreçada a infants a partir de 6 anys
i a les seves famílies.
A la mateixa hora, a les 12 del migdia,
també hi haurà entrevistes d'autors
a Joan Lluís Lluís Premi Sant Jordi 2018
i autor de Jo sóc aquell que va matar Franco
i també a Palmira Badell, autora del llibre El Just i la Colla.
El regidor de Cultura ha destacat la presència
al Sant Jordi de Sant Just de l'autor Joan Lluís Lluís.
També hi haurà ballada de sardanes amb la Cobra Rambles
i una classe oberta amb els cursos d'arts plàstiques municipals.
Aquesta és tota la informació per ara.
Nosaltres tornem als Sant Just Notícies, edició vespre a les 7.
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiodesverb.com.
Molt bona tarda.
Gràcies.
El Just a la Fusta
Parlem de tot el que passa a Sant Just.
Soc una urbanita, ho reconec.
Sí, sí, jo també soc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida
i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer.
També és un dels llibres més robats
de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços.
És una història d'amor molt maca.
Indudablement la presència d'aficionats
d'un club i de l'altre era impressionant.
Clar, què vols fer-hi, no?
És el temps, no s'hi pot ser res, no ho podem canviar.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out,
l'esmooth jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació
certifiquen que el 0,1% de la població de Sant Just
escolta la desbernada.
I tu, t'apuntes?
No et quedis fora de joc.
Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre
i dissabtes a les 12 del migdia.
aquí, a Ràdio d'Esvern.
Bits, molt més que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
La ràdio de Sant Just
Primer, van ser les zones.
98.1 FM
Després, internet.
Ràdio d'Esvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610 777 015
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
El meu nit Jordi fent els seus primers passets.
El primer dia de part d'en Jordi.
En Jordi prenent les seves farinetes.
El segon dia de part d'en Jordi.
Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més.
En Mans Unides compartim un objectiu.
Acabar amb la fam al món.
I per això, desenvolupem projectes a 60 països.
Amb el teu suport, podem aconseguir-ho.
Truca al 900 811 888
i comparteix el que importa.
I can't wake up, but it's not about us.
This is not about us.
I just quan passa un quart de les sis de la tarda, que és preciós divendres, tenim amb nosaltres l'Àlex Florença.
Hola, Àlex, bona tarda.
Bona tarda.
I he vingut a la plaça Mireia de nou.
Gràcies.
I amb aquest All Over You del Leisure, que acostuma a sonar a aquesta hora dels divendres,
donem per oberta la secció de psicologia i saxologia.
com us avançava abans, com que aquest divendres es fa el Sant Jordi anticipat aquí al poble,
que aquí d'Ala que enginestà tenim festeta, però el Sant Jordi oficial és dilluns.
Nosaltres ens avancem una mica més que tots aquests i ho més o menys anticipem avui.
Llavors, Àlex, sí, no?
Es portem uns quants llibres, recomanacions, potser picantes.
Sí, una mica.
Però abans de totes aquestes recomanacions, potser presentem algú que és prou important en el món pornogràfic, no?
Per dones?
Sí.
Bé, abans comentaré una pel·li que s'estrena avui també, que es diu Les leis de la termodinàmica,
que és una comèdia romàntica, però nosaltres hem parlat moltes vegades de la ciència i química
relacionada també amb el tema de la secció de l'amor, enamorament,
i aquesta pel·li parla una mica de com la termodinàmica, la física, diguem,
ha interactuat en una relació que fa que al final es trenqui.
Llavors, la pel·li va una mica d'un científic que tenia una relació amb una actriu
que intenta demostrar que no ha sigut culpa seva el que ha passat,
sinó que per coses que ja estaven predestinades per la física a la termodinàmica,
ha acabat fent que allò es trenqués.
Et sembla, si escoltem el tràiler que el tinc aquí de la pel·li que comentes?
S'estrena avui, crec.
Sí, just avui, dient-les Les leis de la termodinàmica.
Les leis de la naturaleza són ineludibles.
No existe nada ni nadie que pueda escapar de ellas.
Pensemos, por ejemplo, en una de las más importantes,
la ley de la gravedad o atracción de los cuerpos.
¿Qué? Atracción.
Según esta ley, todos los cuerpos se atraen entre sí
con una fuerza que es mayor cuanto mayores sean sus masas
y menor la distancia que los separa.
Gravedad.
No se necesita nada más para ponernos en movimiento.
Desviarnos de nuestro camino
o desintegrarnos.
Tinta bastant bé, eh?
Tinta bastant guai.
Sí, és així una comedia romàntica.
Bé, el tràiler crec que van ensopegant i es van...
Sí, sí, sí, és com que els connecta tots en un punt
perquè una cau, l'altra tropeça, l'altra està amb el mòbil,
no s'entera, que dona un cop de colza...
Sí, sí, llavors, bueno, mira, l'he estat veient i tal
i, bueno, està bastant bé.
Les leyes de la TEP molt dinàmica
i sí, avui s'estrena als cinemes d'aquí,
així que bona recomendació.
I és espanyola.
Sí, sí, és producció espanyola.
Bona recomendació per anar a veure al cinema.
D'acord, doncs ara sí que comencem a parlar del primer llibre,
que es diu Porno para mujeres i és de l'Èrica Lust.
Bravo, bravo!
És una actriu i escritora sueca i resident a Barcelona
que des de fa una dècada i mitja
és una bocanada...
Bueno, l'escriven com una bocanada d'aire fresco
per al món del porno i, sobretot,
per la seva faceta també intel·lectual.
Se li considera una de les ideòlogues principals
del porno feminista
i és sense dubte el seu major galardón d'Europa, no?
Ha anat desenvolupant una filmografia
conscienciada amb l'activisme per la igualtat de gènere
i per cohibir un nínxul d'erotisme
per dones que la indústria mai ha sabut cuidar.
Per tant, és una actriu porno
que després ha fet diversos llibres
i, sobretot, era actriu
i després ha dirigit i ha produït bastantes pel·lícules
d'aquest porno feminista
que algun dia també hem parlat aquí
que va més dirigit al sexe femení.
I, bueno,
com he dit, directora, productora i guionista
al comandament del seu propi estudi també
que es diu Lust Films
Destacen pel·lícules com Barcelona Sex Project
i, més recent, X Confessions
Muy todo en clave, ¿no?
Sí
Sex Project, X Confessions
Sí, bueno,
normalment recrea
algunes fantasies sexuals
que diverses dones li han confessat
i com a escriptora
de llibres com
Love Me Like You Hate Me
O sea,
Quiereme y
Odia-me
Sí
No, Quiereme como me odias, ¿no?
Sí, Like Me, sí, sí
Love Me Like You Hate Me
Doncs, bueno,
li han donat molt prestigi
per la seva forma
d'arribar a aquestes temàtiques
relacionades amb el BDSM
i la cultura eròtica
d'una manera molt personal
i diferent, diguem
BDSM
Sí
Recuperem concepte
que l'hem comentat aquí
alguna vegada
Era
Help Me
Help Me
Ja
Uf
Bondage
Help Me
No me recordo, Alex
Sí, seré bé
Era
Bondage
Dominación
Sumisión
I masoclismo
Això
Vale
Tenia la punta de llengua, eh
Sí, sí
Però
Va, me'n recordo del 100%
BDSM
És veritat
Bé, doncs, el llibre
Que es diu
Porno para mujeres
Doncs, ella el presenta
com que a les dones
amb el porno
sol ser una mica
una visió una mica negativa
o errònia
i fins i tot crear
algun tipus de reduc
de rebuig
o odi cap al mateix
o dir cap al mateix
Jo en sol ser comú
que la sensació
de viure la pornografia
com una cosa bruta
i que no estimula el desig
és la que es té
quan una dona
veu aquest tipus
de pornografia
que realment
com hem dit aquí
també moltes vegades
sí que és bastant
una mica
Sí, o bé
Potser està més fet
i pensat
des de l'òptica masculina
Sí, però perquè
tenia una mala concepció
que el consum
de pornografia
només el feien els homes
i potser ara
s'està canviant una mica
i jo crec que
no és que només
el consumissin els homes
sinó que la indústria
ha tirat cap allà
i al final
s'ha oblidat una mica
que les dones
també poden disfrutar
de la pornografia
No, a veure-li
disfrutem
No, a veure-li
No, a veure-li
No, a veure-li
No, a veure-li
No, però vull dir
que també
crec que a vegades
la pornografia
ens podria llevar
a molts preàmbulos
que poden ser molt divertits
Sí, que a vegades
també voldries lliure
de visionar
diferents tipus de pel·lícules
tant si ets un home
com una dona
Així que
Bueno, llavors
ella diu
fa diverses preguntes
Diu
No serà que
estem acostumbrats
a veure un porno
que no està hecho
per a nosaltres
o
tenim les eines
essencials
per veure
i gaudir
del porno
o
no s'ha facilitat
veure
i gaudir
de la pornografia
No sé
es pot ser feminista
i català
dir el porno
coses així
que
ella es pregunta
i arrel de tot això
ha escrit aquest llibre
O intenta respondre
amb això
Llavors
diguem que
Ariel Carust
és una dona
que està cansada
de la visió tradicional
i masculina
del porno convencional
i decideix
fer un altre tipus
de pornografia
i apropar-lo
perquè explorem
la possibilitat
de veure
porno
i gaudir
d'una part
una mica
més feminista
i més dirigit
al sexe femení
llavors el que t'explica
el llibre
és una mica
diverses pautes
per poder gaudir
del porno
i què buscar
on buscar
i què pots
gaudir
d'una forma
més...
disfrutar-ho
veure-ho
i disfrutar-ho
l'he posat
perquè potser
no és un llibre
que cridi molt l'atenció
però al ser
una productora
de cine
femení
sí
però potser
fer-li una ullada
encara que sigui
no al llibre
sinó a tota la seva
producció
perquè té
pàgina web
pròpia
i d'allà
n'hi ha moltes
i com t'he dit
pel·lis que ha dirigit
ella
i pel·lis que ella
també surt
com a actriu
ah
també surt
com a actriu
directora, productora
actriu
i guionista
també
com comentava
de fet
ella va començar així
va començar com a actriu
llavors va entrar
en aquesta indústria
i no li va agradar
llavors va intentar
vamos a cambiar
todo un poco
y vamos a hacer algo
que sea más
para un público
feminista
també femení
i és una cosa
que últimament
s'està fent
bastant
com ja vam comentar
aquesta
ara no sortirà
d'aquesta actriu porno
que és espanyola
que també
la que va passar
per
el Buenafuente
va passar
per el Buenafuente
va passar
per Risto
després també
va fer l'anunci
del festival
de Barcelona
que va ser
bastant
controvés
no d'aquest any
sinó de l'any passat
crec
sí
que va ser
bastant boom
sí
va tenir bastant
controvésia
perquè sí que era
del rotllo
vamos a tractar
el sexo
com una cosa
més feminista
sí
doncs va tenir
també molt boom
ah
no ve el nom
d'aquesta noia
a Marna Miller
pot ser
a Marna Miller
és veritat
sí
una altra molt bona noia
dedicada
al sector
de la pornografia
femenina
i quines altres
més recomanacions
a part d'aquest
crack
aquesta
l'Erica Luz
que comentàvem
porta avui
l'Àlex
parlem de la
Kaylin Willows
que ha escrit
un llibre
que es diu
El preferidor
de la professora
he intentat buscar
algun tipus
de biografia
d'ella
però
no n'hi havia
gaire
sí que ha rebot
diversos premis
llavors he buscat
Wikimedia
Wikimedia
he buscat per internet
però no n'hi havia
una biografia
bastant correcta
més
hi havia
diverses coses
que no
concordaven
amb el que he llegit
llavors
porto la sinopsis
i
vamos con ella
és que quan algú
no surt a la Wikimedia
ens fa una vaina
molt gran aquí
que ho sàpigueu
perquè la Wikimedia
és si no
l'eina més
utilitzada
sí
hi ha algunes coses
que no funcionen
per exemple
el programa
d'David Broncano
de la resistència
ell sempre
ja com a broma
porta la biografia
de tots els invitats
de la Wikipòdia
i hi ha moltes vegades
que
hi
cagades bastant grans
és que clar
no oblidem
que això
està fet i creat
per usuaris
sí
hi ha una revisió
però
sí
però vull dir
no sé
si queda bastant acceptable
doncs no
ja l'accepten
diguem
que no hi ha una revisió
i
conscienzuda
però bueno
doncs bueno
algun dia
ens podríem quedar
en el nostre propi perfil
en Wikipèdia
bueno
doncs
vaig a llegir
la sinopsis
perquè
bueno
m'ha semblat
un llibre
bastant interessant
vinga
bueno
són vacances
de la primavera
que també
són
per als professors
i això
és just
la protagonista
que es diu
Merci
planeja fer
deixar-se
anar
com una universitària
entremariada
perquè
realment
ella és una professora
bastant
professional
i normalment
no té
aquests
ella
a la vida real
doncs
no
en el llibre
no té
aquesta
diversió
d'anar-se'n
un temps
fora
sola
llavors intenta
fer això
marxar-se
de vacances
i
bueno
el servei
d'acompanyants locals
troba
una cabana
del llac
Toe
que es diu
Otaue
que era just
el que buscàva
en un lloc
així
una mica
amagat
enmig del bosc
amb serveis locals
però
bastant mínims
llavors
Gabriel
que és el
coprotagonista
diem
és un convict
afogat
que el seu cotxe
té una avaria
durant una tempesta
de primavera
i acaba just
al davant
d'aquesta cabana
llavors
ell pensa
si serà la salvació
si serà
la captivitat
o el millor sexe
que ha tingut mai
i ahí empieza
diguem
la relació
és una novel·la
ja hem portat
alguns ensaios
però aquesta és una novel·la
doncs
que va
eh
quinta bé
sí
dóna ganes de saber
si normalment
troba el millor sexe
a la seva vida
o si al final
no sé
sí
és una mica thriller
però més
tirant cap a aquest
aquesta part
més romàntica
com vulguis dir-li
una mica picant
una expectativa sexual
pensant
i sí
igual aquest home
té portar el millor sexe
i bueno
el que he llegit
de gent que l'ha llegit
i tal
és que realment
és un llibre
bastant fàcil
de llegir
i que sí que tira
bastant
cap al tema
una mica més sexual
però que a part d'això
hi ha moltes més
vertents
que fan que t'enganxis
una mica al llibre
que la
diguem que la lectura
és bastant
amena i fàcil
sí, sí
i no
i no
i no
i no
i no
i no
i no
i no
i no
i no
vale
doncs
ara
tirem cap al tercer
he fet una mica
potser
potser allò d'Erica Lustre
més films
la segona era una novel·la
aquest és més
un còmic eròtic
gràfic
vale
i és l'únic
que he portat
que està escrit
per a un home
vale
es diu
l'arte de la zote
hi ha una mica
controversia
a mi mente
con este libro
vale
que no sempre espantin
els oients
però és bastant famós
és bastant famós
vale
i bueno
diguem que la sinopsis
o el resum
que es fa
és que
ja ningú entén
què és el flagell
en català
ja
abans ho he llegit
com estava mirant
el dió
dic el flagell
clar clar
però en català
és una paraula
que jo almenys
no sé si la utilitzi
cada dia
en plan mira
doncs bueno
ell diu que alguns pensen
que és un càstig
per a nens
altres pensen
que és una mania ridícula
però és
ell diu que és la major forma
d'homenatge
a la més digna
més refinada
i més generosa
part de la dona
les seves
natges
o sigui
nalgas
sí
les natges
ahir ja
se passa un poco
de no
vull dir
bueno
també en se podrà
totar el nombre
però bueno
sí
ell ho veu bastant
o sigui
realment
gràficament
si veiem els dibuixos
són bastant
d'homes
que
que flagelan
a mujeres
però també hi ha alguna
d'alguna dona
que també
si no fa distinció
diguem de gènere
però
bueno
ell ho resumeix així
perquè ell
és el que ha resumit
el llibre com a alguna cosa així
i de fet
les il·lustracions
que estic veient
ara mateix el llibre
que us el penjaré
al facebook
i al twitter
de la plaça Mireia
que està penjat
a l'inquedin
sí
sí
sí
perquè és molt famós
sobretot
l'art gràfic
no diguem tant
el llibre
sinó l'art gràfic
és bastant
famós
bueno
no m'estic parant
a llegir els textos
però estic veient
les
sí
però hi ha pocs
hi ha pocs textos
sí
sí
realment
són com petites vinyetes
com molt de moments
super concrets
de potser aquest acte
que són molt explícits
però alhora
no es veuen
com dir-ho
bruts
o lletjos
és que és molt famós
el Milo Manran
és un
és un home italià
que descriu escenes completes
i il·lustra
només
allò més suggerent
amb els seus famosos traços
ja que són bastant
coneguts
i acompanyat
el treball
d'Alejandro
Jodorowsky
Federico Fellini
i Pedro Almodóvar
fins i tot
Almodóvar també
sí
i l'art del flagell
es va publicar
el 1988
és bastant antic
ostres
doncs bastant
i més que un còmic eròtic
és una novel·la gràfica
que narra les aventures
de Jean-Pierre
en art
suposo
no ho he dit bé
però
Jean-Pierre
i a través de les seves publicacions
celebra el triomf de l'erotisme
al llarg dels segles
i com ho va
demostrant
la seva última il·lustració
l'evolució de la humanitat
que és un altre dibuix
on
si busques
l'evolució de la humanitat
de Milo Manran
et sortirà
i el dibuix
ja una mica de tot
és bastant gran
si poses el Facebook
ai el Facebook
a Google
l'evolució de la humanitat
et surt un munt de coses
que si és homo sapiens
per això
si busques Milo
et sortirà
bueno
i per últim
diu
que l'art del flagell
explica
de manera
de relat gràfic
el primer flagell
i el plaer
que el flagell
significa
per a la vista
els beneficis
i les diferències d'aquest
com azotador
i qui es converteix
en el que està azotat
i una guia d'exercicis
també aplicats
que pots fer també
és una part del llibre
és una mica
és un món prou curiós
i jo crec que
bueno
aquí els oients
que ens estiguin
escoltant
aquí
sempre tractem
diferents temes
i com molt amplis
de tota la varietat
que hi ha
com en aquesta vida
en aquest planeta
com aquest era una mica
més il·lustrat
i més
bueno
més versió còmica
més visual
potser que no
de lectura
no hi ha tanta narrativa
i a més
com que és molt conegut
aquest home
doncs
bueno
realment
els dibuixos
et poden agradar o no
però sí que són
bastant explícits
en quan
en quan
era arte de la zotera
ho corroboro
ho acabo de mirar
i ho estava
mirant les il·lustracions
i els dibuixos
que estan molt ben aconseguides
la veritat
estan fetes
amb molt bon detall
és una bona obra
una bona recomanació
i diu
el següent
títol
de llibre
trec la música
el hombre de verdad
puntos suspensivos
no miente
a ver
aquest ja explica
la Victoria Dahl
que escriu
és un llibre
de la Victoria Dahl
i l'explico una mica
qui és
perquè aquesta sí que he trobat
bastant
bastanta
existeixen
en la Wikipèdia
sí
i bueno
la seva primera novel·la
va publicada
va guanyar el premi
Golden Heart
que des de llavors
ha publicat
més de 30 llibres
i novel·les
inclús els 3 bestsellers
d'Usa Today
i diversos dels seus llibres
han estat nominats
pels prestigiosos premis Rita
per la seva excel·lència
en el gènere romàntic
els premis Rita
són uns premis
que premien
novel·les
o ensayos
i tal
una mica més
d'aquest tipus
de gènere
més romàntic
eròtic
etc
etc
llavors
ha estat nominada
i té bastanta fama
3 bestsellers
ja és un bon currículum
per fer-li
una mención
llavors
t'explico una mica
la sinopsis del llibre
i comentem una mica
doncs
diu
hi havia d'haver estat
una aventura
d'una sola nit
i després
tant Beth
com Eric
haurien d'haver
seguit cada un
pel seu
bueno
el seu camí
aquesta havia estat
l'única raó
per la qual
ell
li havia mentit
sobre el seu nom
fent-se passar
pel seu
esbojarrer
germà petit
i dissimulant així
el seu caràcter
més
conservador
però el desig
posseguia
la seva pròpia
lògica
i Eric
va descobrir
que no podia
treure's del cap
a la bellesa
del cabell castany
amb qui havia compartit
una brasedora
nit de passió
quan Beth
va saber que Eric
l'havia mentit
va saber que no era
de confiança
i llavors
el seu servei
la incitava
a oblidar
aquells
seductors
d'ulls blaus
el problema
era que
cada fibra
del seu ésser
anirava a tornar
a estar
amb ell
uf
com a pinta
com a pinta
realment
és també
una novel·la
que
segons
el que he escrit
està
bastant
ben escrita
i realment
la veritat
és que
ha tingut
molt
molt
molt
moltes ventes
i
quasi
tothom
que ha llegit
o els comentaris
que ha llegit
realment
que tenen
molt bona crítica
bona valoració
per recomanar
el llibre
com deia
el hombre
de verdad
punts suspensius
no miente
de victòria
dalt
que també us
el penjo
al facebook
i al twitter
de la plaça
Mireia
perquè pinta
bastant bé
a mi m'agradaria
comentar una mica
el gènere romàntic
perquè sé
cataloga
sí
però
però no sé
si és tan
gènere romàntic
no
tampoc
és sexual
quin tipus
de gènere
seria
però és que
no existe
com gènere
eròtic
jo crec que sí
però vull dir
que no trobes
quasi tot
està englobat
en gènere romàntic
moltes
de les novel·les
moltes
dels ensayos
moltes
de novel·les
gràfiques
i tal
estan catalogats
com gènere romàntic
i no és tan
i no gènere sexual
o gènere eròtic
bueno
com es diu
l'os hombre
és que
no manades mujeres
tota aquesta saga
d'Estick Larson
això no és
novel·la romàntica
entenc per exemple
o sigui
no sé quina categoria
està
però entenc
que no és
no?
per exemple
perquè potser
seria
a la part
d'aquest tipus
de lectura
sí sí
però
qui en cataloga
això també
les editoriales
suposo
però potser
sí però vull dir
que potser
gènere romàntic
està més vist
que potser
gènere eròtic
que la gent
ja no entraria tant
en el tema
encara hi ha aquesta
mentalitat
un poc retrógada
clar
igual si ho poses
directament
a gènere de
eròtic
sexual
la gent ja no
sí
potser és una mica
més raticent
haver d'anar
o a aquella zona
de gènere eròtic
o que et vegin allà
i que igual
la gent pensi
aquestes coses
aquestes coses
és fatal
i per això
igual directament
ubiquen
a zona romàntica
perquè si et veuen allà
igual tampoc no passa res
no?
no ho sé
queda com una mica més
més camuflat
a veure
tota sèrie
és que està intentant buscar
exactament
a dins de quina categoria
fica
els homes que no van a les mujeres
com a categoria
novel·la
eh?
gènere o novel·la
atenció
què et sembla?
és novel·la romàntica
jo he trobat
gènere o novel·la
romans
què més posa?
bueno
hi ha algun lloc
sexualitat
però no diu exactament
que la categoria
sigui
bueno
diu també thriller
més thriller
que no pas
potser
això
més sexual
o més eròtica
però veig que
no
com a eròtica
no la cataloguen
però basicament
segurament serà per això
no?
perquè
tancarien
entre cometes
portes
a que la gent
seguís de
no?
anés fins a la zona
de
sí
sí sí sí
perquè
el gènere romàntic
ahí englobo
todo
per això
per això dic
que
una mica
mente
cerrada
un poco
petit toc d'atenció
des de la Blassa Mireia
senyors editors
i editorials
i
sí
de més
classifiquem bé
no?
o no classifiquem
i no classifiquem res
o classifiquem bé
dic jo
no?
millor classificar
que no
bé
ja ja
però bueno
bueno
perquè si comences
a obrir una mica
el món este
que
a ver qual?
no el món aquest
que encara hi ha una
pues gente
que tiene una mente
un poco cerrada
y no
sí falta una mica
d'aparturisme
en aquest sentit
exacte
i més en el tema
de sexe
que és una cosa
que des d'aquí
ja
estamos
estamos
hasta el monyament
de dir-ho
i comunicar-ho
per favor
obertura mental
les coses aquestes
han de parlar
amb parella
amb amics
amb el que sigui
aquí a la ràdio
amb nosaltres
per cert
petit recordatori
610-777-015
fa bastant
que no deia el telèfon
de la ràdio
que el tinc aquí
amb mi
eh?
no em pares de sonar
ui
no espere que era
d'un calabàs
no em puc agafar
perquè si no
he deixat el programa
no em puc agafar
jaz-lips
jaz-lips
yeah
power of france
in the house
yeah
ha
ha
yeah
yeah
ha
do-do-do-do
do-do-do-do-do-do
vinga
vinga
d'una altra autora
bueno
ha passat un home
avui
per la secció
però
sí
bueno
però
mujeres al poder
sí
bueno
pues
l'altre llibre
ardiente
sí
amb el título
ardiente verano
de
de
de
noelia
amarillo
que és
una
escriptora
espanyola
i
que aquesta
sí que té
té
biografia
pots trobar
biografia
per internet
t'explico una mica
si vols
de el que diu
vinga
eh
aquesta sí que té
eh
wikipedia
wikipedia
vale va
això vol dir que és important
almenys la persona
sí
bueno
t'explico el que posa
eh
diu
eh
Maria
és una mujer
de
va ser bastant jove
perquè té menys de 30 anys
i
bueno
és mare
i
el seu marit
és electricista
que t'ho posa aquí
ah
important
sí
llavors porta
diguem
una empresa familiar
i molt
hi té molts temps lliure
per escriure llibres
i realment té una
si té una
ja no és el primer llibre
que ha escrit
ni tampoc és l'últim
perquè té molts llibres
que ha tret
moltes publicacions
ha guanyat també
algun premi
i
bueno
doncs
es va
diguem
enamorar una mica
d'aquest tipus
de literatura
llavors va començar
a escriure
el que ella
també afineix
i aquí sí que le doy la razón
com a literatura eròtica
aquí sí que ho posa
sí
o també diu
novel·la rosa
bueno això ja
bueno
rosa de
no sé si serà de la premsa
de premsa rosa
o a nivell romàntico
sí
a nivell romàntico
i bueno
té bastants
bastants llibres
pues
pues
així
no
como bajo el calor de tu piel
cuando la memoria olvida
suave como la seda
té bastants llibres
i un és
ardiente verano
i t'explico una mica
de què va
a veure
diu
maria
una dona de poc
més de 30 anys
amb un fill adolescent
i una vida
còmoda
a Madrid
es veu obligada
a passar les vacances
d'estiu al poble
del seu ex-marit
i no és que li faci
molta gràcia
però un dia
perduda
en la sierra
troba una rústica
cabana de fusta
en un clar
del bosc
i al costat d'ella
hi ha un petit
tancat
amb dos cavalls
incapaç de resistir
la curiositat
s'aprova per
recrear-se
en els seus
mutxatxos
que estan treballant allà
mutxatxos
eh
mutxatxos
i a partir d'allà
doncs
eh
la veritat
és que comença
un romance
i llavors també
hi ha el tema
del fill
el tema
de l'ex-marit
vull dir que
és ja
bastant
un poco trio
bueno
muchas bandes
veu no?
sí
la veritat
és que
bueno
també és un dels llibres
que he llegit
que té bastantes
crítiques
i bastant bones
i per això
l'he volgut
posar aquí
perquè
realment
la Noelle Amarillo
és una persona
que ha publicat molt
i
i bueno
molts llibres
d'aquest
índole
no diguem
d'aquest tipus
de
com ella diu
literatura eròtica
vale
bé
ben dit
ben dit
em recorda una mica
el preferido
de la professora
no?
que comentaves abans
d'aquest
de la cabana
no?
sí
pel tema de la cabana
jo no sé
si les dues
busquen
sexo desenfrenado
en cabanes
en cabañas
madre mía
castelles horroros
jo no sé si busquen
sexo desenfrenado
en cabanes
perdudes
por ahí
jo no sé si busquen
aquesta captivitat
jo no sé si busquen
el millor sexo
que entri com mai
pues por ahí
perdut
però jo crec que
la Catelyn
i la Noelia
potser
es podien trobar
en un bar
i comentar
aquestes novel·les
que les dues
han escrit
potser sense
conèixer
ni sense
saber
que més o menys
estan
traçant
un fil
argumental
bastant
similar
bastant similar
un poble
realment
són thrillers
és el bo
que incorpora
una mica
de les diferents
vertents
en un mateix llibre
llavors
quan el classifiquen
de literatura eròtica
realment
és que
hi ha una mica
de tot
llavors realment
la definició
que fa ella
crec que
està més acertada
és una mica
una coctelera
una mescla
entre
eroticisme
romanticisme
thriller
intringulis
com deia l'Àlex
el llibre es diu
Ardiente Verano
de Noelia
Amarillo
una altra
recomanació
literària
per aquest dilluns
dilluns
Sant Jordi
Fins demà
de sobte
Love Me Now
de John Legend
bona cançó
molt bona cançó
Vinga, va, Love Me Now.
A veure, si coneix l'últim llibre que ens porta l'Àlex avui,
no sé, aconseguim que almenys el llibre ens estima i nosaltres,
nosaltres estimem el llibre, no?
En aquest dia tan literari com dilluns, Sant Jordi.
Sí, aquest llibre realment és un dels més coneguts, eh?
És de la Marvel i es diu Espirales en el ombligo.
Marvel, però que no és de Capitán América i aquestes coses, no?
No, no, és Marvel amb B alta.
Vale, vale.
Vale, y bueno, ets explico una mica la sinopsis
i després parlem d'a ella.
D'a la escritora.
Diu, Ana Cruz intenta recuperarse de la pérdida de su marido,
però no és capaig de conseguirlo
fins que en la bode de su mejor amiga
se cruza en su camino un irresistible, atractivo
e insoportable texano
que parece dispuesto a poner su vida patas arriba.
Texano no de Texano, eh?
De Texas.
Sí.
Cuando Marc Jacobs se topa...
Texano no de pantalón, eh?
De persona.
Cuando Marc Jacobs se topa con aquella espectacular española
de lengua afilada,
solo puede pensar que está ante una lunática
por muy sexy que sea.
Pero la atracción que Ana despierta en él
es muy poderosa
y el sexo siempre acaba metiéndole en problemas.
It's alright
Let's make the most of every moment
Tonight
I don't know who's gonna kiss you when I'm gone
So I'm gonna love you now
Like it's all I have
I know it'll kill me when it's over
I don't want to think about it
I want you to love me now
I don't know who's gonna kiss you when I'm gone
So I'm gonna love you now
Like it's all I have
Vale, y acabo la sinopsis.
Realmente la sinopsis que da para internet
es bastante larga, ¿no?
Pero yo creo que en el último parrof
ya se entiende un poco de qué va el rollo.
Sí, no, que han explicado a Matibra
aquí en directo a todo el mundo.
Orenfe Spoilers.
Exacto.
Y mientras ella se resiste a aceptar
lo que el destino le ofrece,
sintiendo que iniciara una nueva relación
es una traición hacia su fallecido esposo Mark
Bueno, a su fallecido esposo, perdona
y Mark lucha con todas sus fuerzas
para conseguir a la mujer que ama.
Pero la palabra compartir
no forma parte de su vocabulario
ni siquiera con un muerto de por medio.
Home, doncs, quina era la paraula
que no portava gaire bé?
Solidaritat?
No.
No, és compartir.
Compartir.
Home, doncs, important, eh?
Sabia compartir en aquesta vida.
No sé si els lectors
a través d'aquesta lectura,
a través d'aquest llibre
poden arribar a saber
què és això de compartir
amb aquest Espirales en el ombligo
de, com deia l'Àlex,
ve la Marvel
i no és en ve baixa,
és en ve alta
i no treus a veure amb Capitán Amèrica
ni nadie d'Esta penya
que va salvar mundos.
I parlant de l'Anna Marvel,
aquesta...
La Vela.
Ai, Anna.
Anna és la prota.
Anna és la prota, exacte.
Clar, molts llibres, molts personatges,
de l'escriptor de la Vela Marvel
que crec que és de...
És granadina.
Ja no sé en quin accent he ficat aquí,
sembla una mica argentí.
Granadina.
Sí, sí.
I, bueno,
ella és bastantes coses, eh?
No, se define com una mujer
que té bastantes...
I tu que eres, jo bastantes coses.
Sí.
És, com has dit, de Granada
i...
Bueno, ara actualment
residen a Alicante,
com ella diu,
amb su marido
i sus dos gatitos.
Sí, sí, dos gatos perses,
además de vis, eh?
Y, bueno,
ella es la defineix
com coach, dietista
i auxiliar de infermeria
en una clínica de reproducció
i en un centre de acogida
de niños i ancians.
I en su tiempo libre
colabora con la ONG Oxfam.
Bé, bé, no?
I, bueno,
sus pasions per els llibres
la lleva a escribir
sus propies histories
des de edad molt temprana
i tras descobrir
la literatura romàntica,
otra veg, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Aquí haurien de fer un estudi
de ver...
Sí.
Què passa aquí
con la catalogació
de llibres
en todos el romántico?
Ué.
Y, bueno,
se ve atrapar
realmente
por este tipo
de género
i un interés
per la narrativa
que queda plasmada
en cada pàgina
d'Espirales en ombligo
su primera obra publicada
i és una de les més conegudes
que ha publicat.
Però des de...
Ni tierrares tu,
també és un altre llibre seu,
no?
Sí, però vull dir
que aquest és de...
Fa molt de temps
va ser un dels...
Bueno,
el primer llibre
que va escriure així
bastant famós i tal
i sorprèn
el tipus de literatura
que ja ha escrit,
el tipus de narrativa,
el tipus de sexualitat,
sensualitat i actes sexuals
que hi ha
que realment
van sorprendre una mica
perquè va ser
a partir de la dècada
de les 80
així que va sortir.
Sí,
que també era el moment
d'explosió
també del corpo femení
una mica.
Sí, sí.
I, bueno,
hi ha molta gent
que compara una mica
algun dels llibres
que hem comentat
amb el famós
50 sombres de Grey.
Sí, bueno.
I volem comentar
que nada más lejos
de...
de...
No diré res,
però...
No quiero decir
ningún adjetivo
negativo
sobre 50 sombres de Grey,
però crec que és una literatura
bastant fàcilona
comparat amb el que...
que és una literatura
una mica més fàcil
comparat amb tot
el que hem explicat
que és una mica més...
Potser el còmic no,
perquè és més gràfic
però tot el altre
ha de ser una mica més...
Però, clar,
si els ubiquem en època
el més nou, diguéssim,
és aquest dels homes
que nomenen les mujeres
i la trilogia
o ja no sé si és quart trilogia
o com es digui.
No sé si en té tres o quatre.
Són tres, no?
No, són tres.
Però, bueno,
vull dir que és una època
una mica més moderna
que no pas als anys 80
o inclús 90
quan es poden publicar
potser altres d'aquestes novel·les
que hem comentat
o aquesta última, no?
Sí, però...
De la Marvel.
El que dic,
perquè hi ha diversos...
Bueno,
hi ha diversos articles
que comparen
diferents llibres
i 50 sombres de Grey
surt bastant
i realment
50 sombres de Grey
ha tingut molt...
Molt nom
o ha sonat molt
perquè, bueno,
el tema del BDSM,
del contrato,
de tot això
està bastant vigent
en el llibre
i realment
com a lectura eròtica
se queda corto.
Comparat amb tot això
realment
és que el BDSM
es toca,
les diferents pràctiques
es toquen,
vull dir...
Jo crec que és per l'època
en què ha anat a sortir
aquest llibre, no?
Que també han aprofitat
el filom
de la venda dels llibres
per portar-ho al cinema
que ja s'ha convertit
en alguna cosa comercial.
Vull dir,
és com un enfoc
molt més comercial
que no,
entre cometes educatiu
o més...
Sí, però tenint
dos grans obres
com aquestes,
per exemple,
comparat amb l'altre
és una mica
que s'hagi fet
molt més públic,
molt més...
Sí, un llibre com
Los hombres que no las mujeres
que no pas obres
com aquestes, no?
Que igual
el seu contingut
és més fidel, no?
Sí, bueno,
i que no parlem només
de sexe explícit,
sinó d'aquelles escenes
són aquests relats
on hi ha més sensualitat
i més sexe
són molt més
realment
reproduïdes
d'una manera
bastant més real
i més natural
perquè realment
jo no m'he llegit
els llibres.
Els de Sting-Larsson?
Jo tampoc.
Vaig començar el primer
i no el vaig poder acabar
perquè és bastant avorrit.
però veient les pel·lis...
Les has vistes?
Les tres, sí, les he vist.
A veure, jo les tres
no, només la primera.
Bueno, pues...
I em va semblar justa.
Claro, és bastant justa
i tot el que és del tema
que més no m'hi ha donat
que és el tema sexo
no té...
Sí, bueno,
la història en si és això.
Claro, vaja,
juga amb el paper
d'home machista i tal
però hombre machista
que realment
que és bueno.
O sea, todo el mundo
ve...
Sí, la seva faceta
bona persona.
aquesta es diu
pues como el hombre
que toda mujer desearía.
Después realment
analitzas lo que es
este hombre
y es un...
no tiene nombre.
¿Vale?
Claro.
No, i a més,
a mi algo que em fa...
que no em va acabar
d'agradar
de quan vaig veure
la primera pel·li
va ser el paper
que li donen a la noia.
No sé com...
Sí, és niña tonta
que se enamora del rico.
Sí, bueno,
potser resumida
ben així, sí,
una mica tal,
no és una mica
la sensació que està
d'hi.
Sembla que ella
no tingui cap tipus...
Sí, de dreta,
bo, tot i que sí
que hi ha un moment
que quan fan
la firma d'aquest contracte
se senta
i li diu
esto, si, esto, no.
Bueno, sí,
em sembla perfecte.
Només li estàs donant
el feedback
d'un contracte.
Vull dir,
però no sé,
em dóna la sensació...
una mica Sheldon Cooper,
no?
No sé ni com es diu
al auto.
A Stig Larsson.
A Stig Larsson.
A Stig Larsson.
Jugam un papel
muy sencillo,
si realmente
el papel este
que ella tiene
de mujer
poquita cosa
que acaba
por coincidencia
entrevistando
a un hombre rico...
Bueno, momento,
paremos máquinas,
segundo dos que se conocen
y ya, bueno,
ya explota todo
de dentro,
así...
Escriptor suec,
Stig Larsson,
per cert.
Sí, sí,
este hombre
se ha forrado
y se ha retirado
en estas tres novel·les
porque realmente,
o sea,
yo creo que realmente...
Sí, bueno,
pues,
comparar
con el fondo final,
me lo diré
que realmente
la Junca...
Bueno, mira,
tots els perdons del món
acabo de veure
que l'home va morir.
Ah, sí?
Sí, sí,
el 2004,
no sé si...
Sí, sí,
el 2004.
Las novel·les son
a título opóstum,
o sigui...
Entonces,
su familia
está la forrada.
Sí,
desde aquí
las mis disculpas,
no tenía ganas
de...
No, no,
tampoco sabía.
Pero el señor
Wikipedia
m'ha ajudado
molt a saber...
Això, a ver,
colofón final,
l'Àlex.
Sí, bueno,
que toda la gente
que intenti buscar
una lectura
más picante
o novela erótica
o literatura
erótica,
que busqui una mica,
sobretot perquè hi ha
moltes pàgines
d'internet
que estan dedicades
a aquest tipus de literatura
i ens recomana
molts llibres
que...
Vols recomanar
alguna...
No, no,
ja és que hi ha moltíssimes,
vull dir,
qualsevol que trobis
i hi ha molts llibres
que realment
tenen
mucho que dar de sí
i que no ens quedem
només
con la superfície
i amb noms comercials
com 50 sombras de Grey
perquè darrere
hi ha molts llibres
que realment
fan la seva funció
i que ens poden
arribar a divertir
moltíssim
i...
com, per exemple,
l'arte de la Zote
que és bastant gràfic
i després d'altres llibres
que ens ajuden
en fantasies sexuals
i que jo a vegades
recomano a pacients
que tenen aquesta
una mica reticència
a imaginar
algun tipus de fantasies
doncs aquests llibres
van molt bé
perquè recreen fantasies
que nosaltres teníem
oblidades
o que no ens
arribem a imaginar mai
i llavors
tenim ja la recàmera
oblidada
Sí, els autors
i les autores
d'aquests llibres
doncs ens donen
un input
per començar
a recrear
les nostres fantasies
Doncs no deixem de llegir
ni de mirar llibres
almenys amb il·lustracions
perquè és que no ens agradi tant
o no agradi tant
de lectura
però dilluns
no tenim excusa
per comprar
qualsevol llibre d'aquests
o d'altres
que pugueu trobar
i descobrir
Sí, jo animo
a los hombres
a comprar
rosa
Sí
A ver, a ver
Por favor, hombres del mundo
Comprat
rosa
i libro
A las mujeres
que también
Venga, venga
Álex, buen fin de
Nos vemos el viernes que viene
Venga, en otra semana
Adeu
I fins aquí
la secció de Psicologia
i Sexologia
Us deixo amb aquesta cançó
Up all night
de BEC
Dos minuts per les set
de la tarda
en punt
i jo ja m'acomiado
de vosaltres
Un plaer ser aquí
Ens veiem dilluns
per ser el dia de Sant Jordi
com deia l'Àlex
No oblideu
regalar rosa
i llibre
que és molt important
Ho podeu fer cada dia
de l'any
Sí, totalment cert
però en especial
el dilluns