I ara sí, molt bona tarda a tothom, 8 minuts que passen de les 5 de la tarda d'avui, dimecres, 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio.
Benvinguts a tots i a totes, una tarda més aquí a la plaça Mireia a Ràdio d'Esvern, programa 381.
I amb aquest bon rotllo de l'axe en busto, amb aquest Miami Beach, que ja té els seus anys també al grup,
i a més la cançó. Hem obert avui el programa, precisament avui, que entre altres notícies que hem pogut veure,
destaquem que el grup de rock dels anys 80, en concret 1986, aquest grup del Vendrell,
està preparant i estan a punt de llançar un nou disc, que per cert es presenta aquest divendres 15 de febrer,
es presentarà aquest Polièdric, que és un disc que, bé, ha costat una mica, perquè porten 6 anys sense cap tipus de nova cançó,
ni singel, així que és un disc que està bastant, bastant esperat.
A més, hi ha diferents col·laboracions, així que suposo que serà un disc molt esperat.
Així que avui el nostre petit tribut a l'axe en bustos amb aquesta cançó, amb aquest Miami Beach,
per obrir el programa.
Així que avui el nostre petit tribut a l'axe en bustos amb aquesta cançó, amb aquest Miami Beach,
per obrir el programa.
Per cert, un programa que us comento els dimecres, és dia per descobrir noves coses amb la Carla i el Carles.
Avui parlarem de temes relacionats precisament amb la ràdio, perquè avui s'està celebrant aquest Dia Mundial de la Ràdio,
així que amb ells descobrirem altres temes o curiositats relacionades amb el món radiofònic, aquestes zones,
i això que permet apropar informació, activitats, oci, humor i, a més, a tota aquesta gent que des de casa ens escolta,
tots vosaltres, qui feu la ràdio, a més, així que ells dos ens portarà una miqueta més de material referent al món de la ràdio.
I a la segona hora tindrem amb nosaltres el Dani Martínez i també l'Alias, aquest combo cinematogràfic.
Amb ells parlarem de les estrenes de la cartellera d'aquest divendres,
quan s'estrenarà i es posarà a la venda aquest disc de l'Axambusto i, a més,
quan s'estrenen aquestes pel·lícules que ens portaran el Dani i l'Alias.
A més, també comentarem altres temes, com l'última pel·lícula que està a punt de treure Pedro Almodóvar
i la neurocinemàtica o la neurocinema.
El neurocinema, no sé si coneixeu què vol dir, però tot això ho parlarem a partir d'ara mateix,
que passen 11 minuts de les 5 de la tarda i fins les 7, aquí a Ràdio d'Esverro.
I, per cert, abans d'oblidar-me, des d'aquí volem saludar totes les emissores veïnes germanes,
colindants, els que estiguin aquí més a prop, els que estiguin més lluny,
que al final avui és el Dia Mundial de la Ràdio i totes les ràdios formem i fem part i tot.
I felicitats a totes les ràdios de tot el món.
Fins demà!
Fins demà!
I sabeu què? Cada vegada que sento aquesta cançó aquí, no sé què passa,
però el dia següent la torno a escoltar en algun lloc, no sé, que les veritats de la vida.
I, Manol, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Què tal? Benvingut al programa.
Benvinguda a tu també.
Gràcies.
Jo sí que m'estic cansat, eh, d'aquesta cançó, ja, d'escoltar-la cada dia.
No, jo no ho deia com perquè m'estigués cansant, ho deia perquè, casualitat de la vida, l'escolto a tot arreu,
no només aquí cada tarda, sinó per tot arreu del món.
Els meus titulars són famosos per això s'escolta a tot arreu.
No t'agrada? Em donava molt bon rotllo.
No, sí que m'agrada, ara, escoltar-la cada dia, qualsevol cançó...
Són uns segonets de res.
La meva preferida, t'asseguro, que la canso en poc temps, diguem-ne.
Et sento fluix, pot ser? No, sí.
És que avui tinc...
Tens problemes tècnics, no?
La veu, no ho sé.
Vinga, va, et tenim aquí.
Es va rient de mi, es va rient de mi obertament, eh?
No passa res.
Molt obertament, en directe, aquí, en obert, per cert.
Felicitats pel Dia Mundial de la Ràdio, que fem part aquí tot l'equip de Ràdio d'Esvern.
Què tal al matí, aquí, amb tota la moguda de col·laboradors? Bé, no?
Sí, molt bé. Facilitats a tu, també, per l'esquena trencada que hi tens, en aquesta ràdio.
Gràcies, gràcies.
I ara, cinemar, passa els tres titulars del Dia.
Concessió Collserola.
Què li passa a la Masia Canferriol, que està a la venda o alguna cosa?
Com va, això?
Concessió Collserola. M'agrada que diguis el títol.
És titular, dit, del full.
És titular, és titular.
Doncs, sí, perquè s'ha obert...
És finca o és Masia?
És finca.
Ah, és finca.
És finca, tot Canferriol.
Però quina diferència hi ha a Masia, llavors?
A nivell històric?
No, una Masia és només, diguéssim, l'edifici en si.
És a dir, diguéssim, la Masia.
Ah, val.
Estàs comptant tota la terra, no?
Finca, estem parlant de bosc i camp.
Val, val, val.
Més la Masia.
Sí?
Molt bé, el Ferriol.
No, no, és que...
Molt bé, eh?
El Ferriol és que estava, diguéssim...
Sí, com sigui.
Va, s'ha obert el termini per presentar projectes per a l'adjudicació de la concessió
de la finca de Canferriol a Sant Feliu de Llobregat.
Alguna pega havia de tenir-la.
És a dir...
Sí, anava a dir...
Perquè ens toca la muntanya, però la notícia pròpia d'aquí no és, no?
Sí, però és Mas Llobregat, és el parc de Collserola, i diguéssim que hi arribes
en cinc minutets caminant.
Tires una pedra, com aquell qui diu, i arribes, sí, sí.
Exacte, és a dir, podríem dir-ne una possibilitat de negoci o una oportunitat de vivenda i tot.
Home, dins una família numerosa.
Exacte, bé, o tu mateix.
Fins el proper 28 de febrer, a les dues del migdia, es podrà participar en aquest procediment
que inclou la gestió administrativa del conjunt d'edificacions
i de l'activitat agrícola, ramadera i forestal que pugui produir.
El projecte ha d'incloure un pla de gestió integral, seguint els requeriments de la producció agrària ecològica
i el desenvolupament forestal sostenible.
A més, s'ha de fer un avantprojecte tècnic de rehabilitació de la masia,
que cau una mica a trossos,
i una proposta de difusió de l'activitat agrària i ambiental.
La finca de Can Ferriol, ara és quan...
Ara és quan ve el titular, no?
Us heu d'agafar algun lloc fort...
Parlem de diners?
No, però parlem d'hectàries.
La finca Can Ferriol, compte, alerta, amb una extensió de...
Espera, espera.
Sí, va, va.
Fem-ho bé, fem-ho bé.
T'he vist buscant-ho, t'he vist buscant-ho.
T'he vist buscant-ho.
86 hectàries.
Hectàries, hectàries.
Una borrada, una borrada.
És a dir, tens mitjans feliu per tu solet.
Bàsicament, moltes calçotades es poden fer en 86 hectàries.
Calçotades sí que penses en petita.
Podríem parlar de, no sé, el Doctor Music Festival, que l'Aca ha dit que no es pot fer.
Ai, és veritat, en Yasui.
El podries portar aquí a Sant Feliu del Llobregat i tenia de Strokes i de Chemical Brothers sonant des de la finestra, diguéssim, del menjador.
Que fort.
Estic pensant en 86 hectàries.
Em va rebotant pel cap.
Exacte.
Una hectària no és el que es podia treballar en un dia de camp.
Una hectària són mil metres quadrats.
Estem parlant de 86 mil metres quadrats.
Està verificant informació amb el pinganillo?
És com un cap de futbol.
Una hectària és com un cap de futbol.
Mil metres quadrats.
De 86, que ens ha fet molt.
No vull saber la quantitat de, és a dir, les factures d'aigua per regar aquestes 86 hectàries.
La pluja ajuda bastant.
Sí, vaja, depèn del que vulguis plantar.
Però sí que s'ha de fer molt de manteniment de bosc, etcètera, etcètera, etcètera, etcètera.
I tenir gent treballant, també.
Sí, sí, segur.
Dedicar-li hores al final.
O agafar-ho entre 8 persones.
80, una per hectària.
Mira, jo em quedaré l'hectària...
Jo la 4.
Li pots posar noms a les hectàries.
Clar.
L'hectària Wendy.
Jo em quedo l'hectària Wendy.
No sé per què ha de ser Wendy, però vaja, tota per tu.
No t'agrada l'hectària Wendy?
No.
Com li posaries a la teva hectària?
Jo un número, però no un nom.
Un número, però potser és més freda, més calculadora.
Jo l'hectària 12.
Un codi de barres és el que faltaria, saps?
No, no.
O la, no sé...
Per parcel·les, la parcel·la número tal, la número 4, i a partir d'aquí, si tu vols carinyosament,
li dius la 15, que és la nineta, és la teva.
Clar, l'hectària caramolet.
Aquesta sí que m'agradaria.
Rica, t'hem de contractar per fer una altra secció que no és titular, Simanol.
Tu t'has equivocat o alguna cosa ha passat, no?
Algum dia, me n'adonaré.
Sí, com sigui.
La concessió inclou l'ús com a habitatge del titular de la concessió i el d'equipament
de divulgació del Parc Natural de Collserola.
Sabeu que heu anat a altres equipaments similars de Collserola.
A la Mireia li està venint un estornut i he de parlar una estona per...
No, no, tranquil, no he d'estornut.
Que tot quedi en un espant.
Putxades, a l'esquena, és un dolor una mica...
Contingut, 86 hectàrees, jo segueixo amb aquest número.
M'he quedat encallada amb el 86 i d'aquí no surto.
Ara he de trobar 85 amics que vulguin, juntament amb mi, muntar un projecte.
Ara, també és veritat, o sigui, el projecte ha d'incloure bastantes coses.
Home, ja m'imagino que plantant només patates i colze tiren que no, no?
Exacte.
Eh, que jo m'hi posava, eh?
Però t'hi imagines fer ràdio des d'allà?
O sigui, allò, una hectàrea ràdio.
Home, podríem proposar que una hectàrea fos la nostra...
Una base, eh? Una base extra de ràdio des d'esbert.
Tenim un camp de futbol per muntar una ràdio.
Què hi posem? No sé, per què.
Per cert, que sàpies que buscant Can Ferriol,
hi ha una masia del segle XII, crec que he llegit.
No, perdó, XVII, que es diu Can Ferriol a Girona.
I sí que és una masia.
Sí, sí, sí.
No sé quin...
Ara t'ho diré.
No sé quin terreny té.
Però vaja, avui trobo a paricar-me.
Moltes gràcies, Mireia, per la teva informació.
Passem a la següent notícia.
Què més?
Tenim...
Ara no sé si tinc la música,
perquè he canviat una mica les...
Ui, ui, ui, com estic avui.
Feu-me fora ja.
Adeu, Mireia, vés-te'n.
Adeu, Imanol.
Cicle clàssic, cicle clàssic.
A Can Ginestar.
Tenim...
Què tenim?
Què tenim?
Tanco el meu micro i toro el teu.
Va, perquè avui continuarà el cicle de concerts de música clàssica
organitzat per Can Ginestar.
ja hi havia hagut un concert previ, diguéssim,
però hi ha hagut molt més.
Però com sempre anem per aquí?
Dins d'aquest cicle...
No, però dins d'aquest cicle,
l'últim no n'he portat.
Ara ve l'important,
perquè avui, a dos quarts de vuit del vespre,
Alberto Reguera i Lito Iglesias
oferiran el seu repertori.
Tots dos són professors del Conservatori Municipal de Música de Barcelona
i grans aficionats a la música de cambra,
que en aquest cas instrumenten amb el seu violí i violoncel respectivament.
El cicle continuarà el pròxim dimarts 19 de febrer.
O sigui que no s'acaba aquí.
O sigui, avui no podeu anar-hi.
Que no us agafi un atac d'histèria.
Sort.
Sí, eh?
Més tranquil·la, me'n vaig a casa avui.
Compte.
Ho esteu sentint?
Escolteu, eh?
És el telèfon del doctor Joan.
Això no és un efecte visual.
No, no, espera, espera.
Anem a fer una crida.
Anem a fer una crida.
La que fem en directe.
Està passant, està passant.
Anem a fer una crida.
Sí, sí.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Li truco de...
Soc Mari Carme.
Li truco de...
Un momentet.
Sí.
Soc una entrevistadora
i li truco de l'empresa Anàlisis d'Inventigació per Mercat.
Una empresa que realitza anàlisis d'opinió.
en aquest moment
estem efectuant un estudi
per la Diputació de Barcelona
sobre els hàbits de consum i compra.
Què tindria? Un minutet.
Doncs, mira, no.
De fet, és que estem fent un programa en directe a la ràdio
i t'hem fet el telèfon,
però ara mateix, de veritat, que no et podem atendre.
Però, vaja,
si no, intentarem contactar amb tu en un altre moment, d'acord?
Li posaré per l'altre dia.
Li sembla bé?
Sí, perfecte.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Bona tarda.
Adéu.
I, Manol, això acaba de passar, eh?
Moltes gràcies, Mireia.
Ens acabes d'apuntar per un altre dia.
Has vist el que has provocat, no?
Estaràs contenta.
Que fort.
No ho havia fet mai, això de fer el telèfon en directe.
I, de fet, pensava...
I si és algú que demana per algun concret, saps?
Que està buscant, no sé, a la Núria García.
I jo aquí fer-li la broma.
Estic nerviosa, eh?
Estic nerviosa, eh?
Estic nerviosa, eh?
Està aquí.
I, aleshores, jo poso la meva millor veu de Núria García.
Hola.
Fem-hi com ets el just a la fusta.
Potser sí.
Ai, al principi quan ha dit...
Un moment, eh?
Un moment.
Dic-ho i ara...
Ara què li passa a aquesta dona, saps?
Ha tingut molts moments de dubte, eh?
Per això, per introduir-se.
N'ha costat els seus tres segons.
Però i que ha fet tres...
Sí, tres segons de...
Sí, de...
Ai, t'ho dic o no t'ho dic?
T'ho dic o no t'ho dic?
Ara no sé com dic-te, que et vull entrevistar en directe.
No, no, és a dir, l'entrevistada ets tu.
Exacte, ha sigut molt fort, al moment soc una entrevistadora.
És a dir, com a labor, saps?
És a dir, el meu ofici és entrevistadora.
Treuré talls d'aquest moment i faré com l'entradeta dels titulars, serà això.
Un moment, sisplau.
Ara vinc.
Un moment, un moment.
Soc una entrevistadora.
Que consti que no ens agrada riure'ns de la gent, però ha passat en directe.
O sigui, això és el rigorós directe.
La màgia del directe que en diuen.
Exacte.
I ara sí, anem, traiem aquesta música, anem a una altra.
Vinga.
Hora del conte, a la biblioteca Joan Margarit.
Tens igual la resta de notícia, hi ha per què escoltar...
Sí, home, ja l'havíem acabat, no?
La música clàssica continua.
Home, la trucada era molt més important, home, no?
Per què preocupar-se?
Ara em farà tallar, doncs...
Saben els nostres oients que per més informació sempre poden anar al web.
Bé, de fet no és un web, és una espècie de blog de Can Gistar.
Però, si no, poden consultar la pàgina web www.radiodesverd.com.
Uh!
I el Twitter, arroba Radiosverd, també, el tenim.
I el Facebook i Instagram no hi sortirà, però també el podeu mirar.
Som així dúbils.
És una opció personal, és una opció personal, diguéssim.
Vinga, opció personal.
Si ens volen veure el careto algun dia, també es vol mirar Instagram.
Estat bé.
Jo crec que no hi surto.
Jo tampoc.
Vinga, va, ara sí, hora del conte, la biblioteca Joan Margarit, aquí dalt, la biblioteca Can Gistar.
Doncs vinga, ja estic tota la notícia. Fins demà, nois!
No, va, sí, aquest dissabte la biblioteca Joan Margarit organitza l'hora del conte,
una activitat que començarà a les 11 del matí i estarà centrada en la temàtica de Carnestoltes.
Oh!
Eh? Si pots disfressar.
Però...
Si vols, no...
Però a l'hora del conte es llegeixen contes i entenc que són contes ambientats en època carnaval, Carnestoltes...
Carnestoltes, el rei Carnestoltes, ai, què farà, ai no, etc.
La narradora Gisela Llimona serà l'encarregada de conduir a infants a partir de 3 anys i les seves famílies per dins de les seves històries.
Oh!
L'hora del conte tindrà lloc a la sala infantil de la biblioteca i l'entrada és completament llar.
Olé, olé, olé, olé!
Doncs...
Clar, el que és fort...
Què és fort?
És a dir, ho diuen, a partir de 3 anys.
Home...
Això està molt bé.
Però on és el tope per dalt?
No n'hi ha.
No, eh?
Nosaltres...
Jo ho puc sentir tant jove com vulgui.
Totalment.
Entre...
De fet, la Susana i la Sandra, no, no, que han vingut aquí en algunes ocasions aquí a Ràdio d'Esvern, a la plaça Mireia, de fet, properament hi passaran,
sempre diuen, no té límit d'edat, diem 99 perquè, mira, la majoria de gent no arriba, però vaja, que si té 110...
T'imagines una persona molt gran, rotlla 104 anys, indignada perquè no pot anar a l'hora del conte?
Sí que podria, seguríssim.
Si ha dit 99, és el 99, eh?
I des d'aquí un aplaudiment per tu, Imanol, i també per la persona que té aquesta edat i que vol llegir contes i escoltar contes a la biblioteca de Joan Margarit.
Bona tarda, Imanol.
Bona tarda, Mireia.
Adéu.
Ceràmiques Guzmán dels Manel, quan passen 26 minuts de les 5 de la tarda i abans d'entrar a parlar amb el Carles i la Carles escoltarem alguns temes musicals com aquest, Ceràmiques Guzmán.
Evitaré, ara que et gires, per donar gràcies al cel i per passar-te revista dels talons fins als cabells.
I no t'espantis, però ara voldria dir-te que ho ets tot per mi, que això puc ser tot teu.
Vull sentir-te explicar la teva vida, els teus somnis i els teus grans secrets.
I tornes i em dediques al més gran dels teus somriures i emboliques el paquet i les teves mans expertes.
L'adornen amb un llacet i congelo el moment quan les nostres mans es creuen a l'interre canvia el bitllet.
Però els teus ulls estan nerviosos, has d'atendre altres clients.
Però si dubtes podries atrevir-te a sortir amb mi per fer un cigarret.
Però si penses que podries servir-te, jo esperaré per aquí encara algun temps.
L'adornen amb un llacet i amb un llacet i amb un llacet i amb un llacet.
L'adornen amb un llacet i amb un llacet i amb un llacet.
L'adornen amb un llacet i amb un llacet i amb un llacet.
L'adornen amb un llacet i amb un llacet i amb un llacet.
Ara escoltes Ràdio Desfern, sintonitzes Ràdio Desfern, la ràdio de Sant Lluís.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
millora el teu català.
012, la Generalitat al teu costat.
Ara escoltes
Ràdio d'Esfern
Sintonitzes
Ràdio d'Esfern
La Ràdio de
Sant Just
98.1
1, 2
Fes una foto del terrat
que des d'aquí es pot veure en Mart.
I avui seguim escoltant
música catalana, ara mateix
amb aquest blaumut, fa amb oli i salt
5 i 34 de la tarda, última cançó
abans de parlar amb la Carla i el Carles
de la Ràdio. Avui dia
Mundial de la Ràdio, els orígens,
curiositats i d'altres coses.
A continuació, fins ara.
Mar d'antenes i animals
Els astronautes volen baix
els núvols passen com qui no
diu res
Amb les butxaques a les mans
caminarem els passos
d'altres
preus
Esmorzarem
pan bol i sal, ho vestirem
amb unes copes de vi
Deixem davant de la ciutat
La tarda es llarga
i potser més
Molt més
la nit
Un altre lloc
Un altre temps
On parlarem
amb altres déus
El meu secret
subtitulat
Camins d'arròs
Camins de blanc
Esperarem
que baixi el sol
i sota l'arbre
parlarem
del temps
Un biorritme
elemental
d'un tros
de vida
artificial
Els astronautes
volen baix
els núvols passen
com qui no
diu res
Amb les butxaques
a les mans
caminarem
els passos
d'altres
preus
Esmorzarem
pan bol i sal
ho vestirem
amb unes copes
de vi
Deixem davant
de la ciutat
la tarda es llarga
i potser més
Molt més
la nit
de la nit
i potser
de l'arbre
et
l'arbre
resultat
things
major
tr Turkish
flot
eric
vol
un
Напр
анный
Fins demà!
Fins demà!
No, però la tinc cada dimecres.
Ja, és veritat. I sempre que vulguis ens pot escoltar.
També, ho faig sovint, eh?
Sí, sí. Sobretot la plaça Mireia.
Gràcies.
Jo al principi del programa estava comentant que ens parlaríeu d'una mica el món de la ràdio,
aprofitant avui, aquest Dia Mundial de la Ràdio.
No sé si porteu curiositats, anècdotes, vivències...
No sé si algú portarà un test per aquí, algú que és la persona de la ràdio, que és el Carles.
Jo el que faré és fer unes quantes, cinc preguntetes sobre la història de Ràdio d'Esvern.
Farem un test sobre la història de la ràdio i aviam si l'encerteu.
En tres possibilitats cada una a les preguntes, eh?
Si voleu, abans de començar amb aquest test...
Comencem amb el test o no?
Ah, sí?
Sí, sí.
D'acord, doncs sí.
No, no, comencem amb explicació, si vols, Carla.
Sí, sí.
Si vols, comencem amb unes quantes curiositats del món de la ràdio.
Sí?
Sí.
Doncs us parlarem primer de la primera emissió de la història de la ràdio.
La primera transmissió radiofònica es va realitzar la nit de Nadal de 1906,
utilitzant un alternador electromagnètic d'alta freqüència
capaç de generar monades continuades, modulades, en amplitud.
1906.
1906, nit de Nadal.
Uau.
Sí, sí.
Yes.
Oh, yes.
A Massachusetts.
A Massachusetts, exacte.
La primera radiofusió d'àudio de la història.
Una altra curiositat és que va ser, però, el 1922...
Sis anys després...
Sí?
Jo vaig complementant.
Sí, del nord del...
Et sento molt fluix, Carles.
Perdó, perdó, perdó.
No sé si és que estàs lluny.
No, no, aquest micròfon.
Hola, hola.
Del 1906 al 1922.
Ara?
No ho sé.
Hola, què tal?
Vols aquest micro?
Jo em sento bé.
Sí, ara sí, ara sí.
No, no, del 1906 al 1922 no hi ha 6 anys.
No, no, no, jo has començat que volia...
Que seguies el mateix guió que teníem tu i jo...
Ah, doncs no.
No, no, no.
El 1906 va ser quan va haver la primera emissió de la història de la ràdio,
però les primeres emissions públiques de cara a la gent va ser el 12.
Van passar 6 anys fins que no es va fer públic.
1912.
El 1922.
Ah, sí, és el que anava a dir.
La ràdio comercial, l'objectiu de la qual era emetre espots publicitaris
per començar a generar ingressos.
I així poder tirar milles, està bé.
O sigui, no hi havia programes, era simplement compra en la fregona o no sé què, no?
Exacte, a un teletienda, a la tienda ràdio.
Sí, sí, sí.
Jo hi era.
Després, una altra de les curiositats...
és que l'enfonsament del Titanic va ser un dels impulsors de la ràdio.
Ah, sí, per la senyal de la SOS.
Com a mínim.
Doncs jo no ho sabia, això.
No, amb l'SOS era...
Algo em sonava.
Era morse.
No, diu que aquest succès va ser un impulsor del desenvolupament de la ràdio de manera pública
per mantenir una forma de comunicació molt més eficient que pogués contribuir en situacions d'emergència.
Durant la tragèdia es van originar molts problemes radiofònics pel que es van crear certes regles d'emissió per cada país.
És a dir, que arran del desastre radiofònic del Titanic es va començar a regular la cosa.
Van dir, posem-nos les piles i comencem a treballar sobre un sistema que pot funcionar al mar
perquè la AM funciona molts, molts, molts, molts quilòmetres
i és una manera de comunicar-se molt més fàcil i molt més adient que el morse que va ser el que va passar amb el Titanic
per estalviar grans catàstres com la Calavera.
També va ser d'utilitar la ràdio durant la Primera Guerra Mundial de l'any 1914 fins al 1918.
L'ús de la ràdio com a element comunicatiu va començar a utilitzar-se entre els exèrcits durant la Primera Guerra Mundial.
Va ser de gran utilitat degut al seu valor estratègic en la comunicació sense fils
a més que va servir per mantenir el caràcter reservat d'aquestes comunicacions.
Pensant que anaves a comentar també com que hi eres...
No, no, no, no, també hi era, no, però també la ràdio ja ha portat una miqueta més cap aquí, més a prop.
També va tenir un paper important durant la dictadura del Primo de Rivera,
que va ser quan van començar les emissions a Catalunya, com és habitual,
doncs va ser els primers llocs on van haver emissores de ràdio i després s'hi van apuntar la resta de l'Estat.
En un principi amb la República doncs es va reforçar molt i va començar la ràdio en català,
es feien programes, tot era molt de caràcter polític i per fer, bueno, podem dir campanya i...
Sí, era un element propagandístic, no?
Sí, bastant important.
I després quan van guanyar els que van guanyar, que ho arrosseguem els dies d'avui,
doncs es van encarregar també a través de la ràdio de carregar-se tot el que era la cultura catalana
i la ràdio en català que s'havia fet durant la República, no?
I tu preguntaves abans si la ràdio el 1922, quan va començar a ser comercial,
només estava basada en anuncis publicitaris i resulta que no,
que també el 1922 va haver els primers botlletins informatius,
no aquí encara a Ràdio d'Esvern,
però si els primers va ser, l'emissora pionera va ser Radiola.
Radiola?
Sí, el 1922 també.
Una altra de les curiositats és el dia d'avui, que ho hem dit, que avui és 13 de febrer,
i el 13 de febrer es va triar com el dia mundial de la ràdio
perquè just un 13 de febrer les Nacions Unides van inaugurar el seu canal de ràdio.
Ja ho havies dit, això?
No, això a mi em consta.
Hem fet un tuit informant d'això aquest matí.
Et sonava, no?
Ah, sí?
Sí.
No, no, jo ho he vist ara aquí.
No en tenies ni idea, no?
Bueno, una de les parts importants de la ràdio és que avui en dia encara es jugo a un paper important
i a més a més ha guanyat un reforç important i s'ha agafat una miqueta més força a través de les xarxes socials,
a través de...
Els podcasts online, també, no?
Clar, totes aquestes coses ha reforçat molt la ràdio,
el fet de poder tenir una ràdio a la carta, cosa que abans no passava.
Home, i si hem de parlar de tots els avenços tecnològics, com aquí diu...
Si voleu, fem el test i després us explico una mica curiositats de com anaven abans les coses i com les tenim ara només amb el que és la petita història de la ràdio.
Anem amb el test.
Però és un test? Això l'has creat tu?
Sí.
Sí, sobre la supermarxa, eh?
Farem cinc preguntes perquè...
Ens donarà opcions, eh?
Sí.
Perquè si no...
A veure quin sap més.
Sí.
Aviam.
La primera pregunta seria quan van començar les emissions de ràdio d'Esvern.
Aquesta té una mica de...
Aquesta, la Carla, jo la sabem, crec.
No, perquè té trampa, diu.
Jo crec que fallarem totes dues perquè té trampa.
No, però digue'ns les opcions.
1983, 1984, 1985.
Vaja, ho has dit una mica de tot, eh?
No sé, però potser és un joc psicològic, eh?
Sí.
Jo crec que el 83.
I tu?
El 84.
Doncs és el 84.
El 83 s'arriba...
No, no, clar, és que...
És la piula, o sigui, el 83 comencen les emissions en prova, com si diguéssim.
O sigui, no hi ha una ràdio... La ràdio està feta, està acabada, i durant uns quants
mesos, fins al 3 de març del 84, es fa emissió de proves.
I justament, doncs, va ser, doncs, el dia aquest que celebrem, doncs, l'aniversari
de la ràdio, quan, doncs, van començar les emissions, que va ser un 2 de març, que
aquest any coincideix amb la Rua de Carnestoltes, de 1984, quan s'inaugura oficialment
el que és l'emissora.
Les feies tu, les proves?
No, jo encara no hi era.
Curiositats de la vida.
El 84, el 83, en aquella època encara no.
Jo encara no hi era.
No, no, no, jo entro, que això serà molt bèstia, el març de 1985, a l'emissora.
Ah, un anyet després.
Després explicaré l'anècdota de com nassos vaig entrar i com hi vaig arribar, perquè,
clar, com us podeu imaginar, jo el 85 era un criu que acabava d'entrar a l'institut.
El dia mundial de la ràdio i dia mundial del Carles de Marràs.
No, el dia mundial de la Carles, no, explicaré una mica l'anècdota.
No, que sí, que està bé.
La següent pregunta que us volia fer és quan van començar les emissions matinals,
perquè recordem que la ràdio va començar només a matent de tarda, obria a les 5 de la tarda
amb un programa infantil i els programes es feien fins a les 12.
Un programa infantil?
Sí, es deia Disbauxa. Era un programa que era per nens petits i que, a més, en aquelles èpoques,
us podeu imaginar que era un dels mitjans bastant populars de Sant Jús.
Hi havia molts nens que trucaven i que compartien el temps amb dos personatges.
No eren dues persones, sinó que era un fullet, i ara no em facis dir com era l'altre,
però eren dues persones que tenien una veu així molt peculiar, amb veuetes així com de dibuixos animats,
llavors els nens trucaven i interactuaven amb ells i parlaven amb ells i explicaven contes.
O sigui, aquest va ser el primer programa de ràdio d'Esvern?
Aquest era el programa que obria les emissions cada dia, de dilluns a divendres, el cap de setmana, no hi era.
Disbauxa.
Jo hagués dit que la ràdio... pensava que havia començat, ara ja ho diré bé.
Matins i tardes.
Amb matins, no, no, més en matí que no pas en tarda, és a dir, més amb un llet informatiu
que no pas en un format de magazín o programa de contes de tarda.
Doncs no, i us heu de plantejar una mica la situació, comença com una cosa completament altruista,
o sigui, la ràdio comença l'any 84 amb un director, amb un responsable d'informatius i amb un responsable tècnic.
Eren les tres persones que, ben bé, no sé, ara no recordo si era ben bé un sou o estaven assegurades,
sinó que anava més vinculat a una beca.
Potser el director sí que era un sou i eren tres persones que tenien aquesta responsabilitat
i que compartien, per això parlo de beques, compartien amb la seva vida laboral normal.
O sigui, la gent que havia allà o estava estudiant, la gran majoria, perquè era gent molt jove,
no havia gent massa grandeta, i clar, o sigui, cada un tenia la seva vida, estudiava i durant els matins feia moltes coses
i a la tarda aprofitaven els moments després de la feina per fer ràdio.
Així cobra una mica més de sentit.
Sí, però la ràdio, quan que agafa cos, cada cop hi ha més col·laboradors
i cada cop s'està fent la cosa més grossa, es planteja la possibilitat d'augmentar personal
cobrant, o amb beca, o estudiants que tenien beca a la ràdio,
per poder començar a fer unes emissions matinals, que ara us explicaré quan sapigueu...
Sí, la pregunta quina era és...
La pregunta és quan van començar aquestes emissions.
Les informatives.
La ràdio va començar a emetre el 84, doncs posarien 85, 86 o 87.
Les emissions matinals són una de les tres opcions.
85.
I vos?
A veure, si va començar a emetre, diguéssim, en directe, sense proves, el 84.
No, crec que t'hi hagués gaire, no? Al final la gent necessitàva d'estar informada, no?
És a dir, 85, 86 o 87?
Jo diria-li el meu... Vinga, 86, que jo soc de llavors.
Doncs va ser...
Tampoc.
Va ser gairebé, però va ser a principis del 87, ja havia començat la temporada.
Ah, quasi, quasi.
I va començar, doncs, a emetre programes matinals, que si no recordo malament, el primer programa matinal que va fer la ràdio, això us ho dic de memòria, va ser la Maica Duenyes, que encara està amb nosaltres fent programes i fent col·laboracions al matí.
Doncs va ser l'encarregada d'engegar un programa matinal, que va evolucionar molt ràpid perquè, doncs, realment es va veure tot el potencial que tenia els matins i, realment, doncs, va ser un programa que va agafar molta força.
Com es deia? Aviam, la memòria?
Aquí està el tema.
Home, seria ja la bomba, eh?
No, recordo el de la tarda, que es deia Coses de la Ràdio, però el del matí no recordo com va començar.
Pobre Maica.
I una de les curiositats d'aquesta pregunta, encara que estiguem a mig test, és que abans la ràdio, doncs, no es podia fer amb els mitjans que hi ha ara.
Ara ens imaginem una persona portant el programa del matí i pràcticament ella sola, amb la col·laboració dels serveis informatius, doncs, es fa el programa matinal.
Sempre amb una inestimable col·laboració de tots els col·laboradors.
Però abans era realment molt complicat treure temes, aconseguir temes, fer entrevistes.
I va haver un moment a Ràdio d'Esvern, entre el 87 i el 88, que hi havia dos tècnics de so, sis persones a redacció, i dues persones locutant el programa.
O sigui, us podeu imaginar que érem deu persones treballant al matí.
Sí, no, no.
Aquí dins.
Dos tècnics de so.
Dos tècnics de so, perquè realment...
Però a quatre mans o s'anaven intercanviant?
No, perquè hi havia un tècnic que es dedicava, aquí estic jo, es dedicava a estar editant i muntant tot el que es feia, muntatges per poder-ho fer-ho en directe, això no era tan fàcil, necessitaves moltes hores per poder fer un set d'entrevistes al carrer i combinar-ho amb músiques i tal,
es feia en bovina oberta, s'havia de tallar, s'havia d'empalmar, i això realment era molt laboriós.
Tu, Carla, que has estat fent informatius, editar...
Aviam, vaig a situar-te, o sigui, abans el que es feia és un informatiu comarcal, que ara existeix la web, i era un informatiu que es connectava amb totes les emisores del Baix Obregat a la una del migdia, a dos quarts de dues, perdó,
i llavors totes les emisores feien una crònica en directe i es connectaven unes emisores amb les altres.
Llavors es feia un informatiu, que la seu estava, si no recordo malament, a Cornellà,
i llavors anaven connectant amb totes les emisores i cada emisora feia la seva crònica en directe.
Això, així va néixer l'informatiu comarcal.
Doncs bé, en aquesta situació, a la tarda, el que es feia era un resum de les notícies comarcals a part de les pròpies.
Aquest resum, que ara es podria fer agafant els quatre talls, agafaves amb l'ordinador, edites i col·loques els talls de veu i agafes les quatre cròniques,
que això seria feina d'un quart d'hora, si arriba, perquè els tens molt ben empalmats,
els tens molt ben situats, no tens que agafar trossos, sinó que agafaves tot.
Imagineu-vos en aquella època agafar una bobina oberta de mitja hora,
anar buscant cada un dels trossos, tallar tot aquest tros de bobina, que podien ser X metres de bobina,
i anar empalmant una darrere a l'altra, per després poder llançar com si fossin talls d'un informatiu.
Clar, això et portava gairebé tota la tarda, el que ara serien deu minuts de feina, com a molt,
et portava una edició des de les quatre de la tarda fins a l'hora de l'informatiu,
estaves editant el que era el comarcal.
Això és perquè veieu el que costava.
Per això aquí la presència, quan hi havia el programa matinal, d'un tècnic de so d'estudi,
que estava a l'estudi de gravació, i un tècnic de so, un tècnic de ràdio més ben dit, que estava en directe.
I sis redactors, eh?
Sis redactors.
Això és el que més he pensat, ostres, Déu-n'hi-do, això havia estat ple...
Clar, és que, per exemple, anem a parlar dels Grammy, no?
Anem a parlar dels premis Grammy.
Doncs bueno, ara agafeu-vos, aneu a internet, seleccioneu quatre textes, agafeu els quatre guanyadors,
ho col·loqueu i ja ho teniu.
Com s'ho feia la penya l'any 1987 sense tenir internet?
Vam tenir una època que es va contractar a Ràdio Desverna, l'agència EFE,
i per fax t'arribaven tot de notícies,
i a través d'aquest fax arribaven coses d'actualitat, però eren resumides.
Tenies que mirar la premsa, clar, la premsa no eren dos diaris, no teníem internet,
tenien tots els diaris del món i a part revistes del cor.
O sigui, aquí teníem un munt de diaris per poder tenir dades sobre això.
Després, doncs, un dels redactors, probablement, per tractar aquesta notícia dels premis Grammy,
doncs es quedava tota la nit veient els premis Grammy,
venia aquí, agafava la seva màquina d'escriure i tac-a-tac-tac-tac-tac-tac-tac
amb el paper de calca per tenir dos guions, un pels presentadors i un aparell.
Quasi-quasi com els plens, no?
Sí, una cosa que seria, clar, una cosa que seria és ara mirar internet, agafar quatre dades,
és còpia, enganxar i fer un document i fer-ho ràpid,
allò et portava tot un procés de tot un matí gairebé i sortia a les dotze a fer la notícia.
I, clar, per això, si volies omplir un magazín, a part de les entrevistes que poguessis fer,
doncs necessitaves molt personal i cadascú encarregar-se d'un tema que pogués fos d'actualitat.
Va, fem una altra pregunta, si et sembla, i una altra anècdota de la ràdio.
Anem sumant?
Sí, mira, quan... clar, jo poso dates sobre...
Agir d'Otol, eh?
Sí, bueno, perquè vaig fent...
Quan vam tenir la primera unitat mòbil?
Ràdio d'Esvernera no en té, però abans tenia un cotxe amb una emisor...
Sí, ara tenim la bicicleta elèctrica.
Tenim la bicicleta elèctrica.
Això, som eco ara.
Això també ha canviat molt.
Aquesta pregunta també ara la desenvoluparem una miqueta.
Però la primera unitat mòbil, quan va arribar?
Podria ser el 87, podria ser el 86 o el 88.
És que ens dones anys molt llans.
Molt junts, perquè just on va ser, eh?
Home, clar, però hauries de liar una mica més la troca i...
El 1920, el 1987 i el 2014.
No, però si em dius el 93, el 85 i el 90, doncs m'ho crec.
No, ara ja no, que ja has dit les opcions.
Sí, exacte.
Que eren 85, 86, 87?
Va.
Eren aquestes?
Sí.
Que era un cotxe, allò?
Era un cotxe.
Era un cotxe.
No sé, és que igual que jo penso, a veure quina inversió van fer inicial, no?
Igual de cop i volta van invertir molts diners i llavors ja van poder, no?
No sé.
La més tardia?
La més set.
La tardana?
El 87, sí.
Va coincidir la unitat mòbil.
El 87, no?
Justament, sí.
Molt bé.
Les dues heu coincidat.
Va coincidir just amb les emissions matinals, que s'ampliava molt el personal i que es podien fer moltes més coses,
que es va intentar aconseguir una unitat mòbil.
Què consistia en una unitat mòbil?
El 87 us vau deixar la pasta, eh?
El 87 és que, a més, també coincideix...
Home, primers dies matinals, 25 treballadors aquí dins...
Els micros que hi ha ara són del 87.
Sí?
Doncs...
Doncs mira, a tractar-los bé.
El que s'has tocant, sí.
I aquest, també.
Veus, és que...
Felicitats a tots vosaltres.
N'hi ha de ser sobre aquesta taula que són del 87 i els altres no.
Doncs una unitat mòbil consistia en tenir un cotxe amb una bateria extra,
tenir un aparell per fer emissió i una antena
que havia de veure l'antena de Can Ginestà.
Com us podeu imaginar, hi havia un pobre desgraciat
que el que feia és moure's amb el cotxe molt a poc a poc
fins que aconseguia tenir senyor.
Tu ets el pobre desgraciat?
Sí.
I intentar que es poguessin veure les dues antenes
per poder fer una emissió.
Ja sabeu com és Sant Jús, era realment molt complicat.
Només el fet d'anar al mercat municipal d'allà al carrer Bonavista
i posar-te davant de la façana al mercat
per fer una entrevista dins amb micròfons i tal...
Era tota una aventura, no?
Era tota una aventura perquè havies d'anar movent el cotxe
en funció d'aviam si d'arribar a l'antena o no d'arribar a l'antena.
M'imagino el Carles molt distret, eh?
Sí, eh?
Encara més distret que a les festes majors.
I tant.
Molt més distret que a les festes majors.
Sí, més que a les FM i a les FTS.
Era una autèntica feinada.
Era una autèntica feinada anar amb aquest trastó.
A més, dic trastó perquè el primer sí que va estar bé,
perquè va ser un cotxe que es va...
Crec que era un Renault 6,
que es va donar a través d'una concessió,
d'un concessionari Renault que hi havia a Sant Jús als anys 80,
i a través d'aquest concessionari es va fer la donació d'un cotxe.
Els cotxes posteriors,
com que no hi va haver concessionaris
que descedissin cotxes a la ràdio,
doncs el que va passar
és que, com que la ràdio era com era,
doncs tot aquell cotxe que la policia municipal
deixava de tenir perquè portava més quilòmetres que el mal de panxa,
passava a la ràdio.
se li feia una petita revisió i llavors se li posaven els dins de la ràdio.
Ah, pensava que anaves a dir
tot aquell cotxe que la policia requisava.
No, clar, la policia es treia de sobre
perquè hi era un cotxe que quedava antic,
doncs anava a patar la ràdio.
Així van vindre un fort Orión,
un fort Fiesta,
conegut perquè normalment quan pujava el carrer Badó
no arribava dalt de tot
i havíem de baixar a marxa enrere
tallant el trànsit del carrer Badó
perquè no hi havia manera de treure-lo del mig del carrer.
És que m'ho estic visualitzant i dic, ostres...
Boníssim.
Hauria d'haver existit la televisió de Sant Jus
per gravar com treballava, ho saps?
Sí, però això creava com expectativa, clar,
perquè tu anaves pel carrer Badó
i està, mira, mira el cotxe a la ràdio,
veiem quan es queda tirat,
aviam quan li surt un del capó.
Era força divertit.
Això ara amb la bici elèctrica no passa.
I l'últim cotxe divertit va ser un Suzuki
que es va treure de sobre la policia.
No sé si vosaltres éreu petites,
recordeu que tenia un Suzuki en el món de la policia.
Jo aquest? No arribo, eh?
I, bueno, això és anys 90, eh?
I aquest va ser l'últim cotxe que vam tenir
i que vam anar amunt i avall fins que ens va quedar.
Tinc l'anècdota del Ford Orion perquè era tan vell...
Oh, és que a Orion ni em sona.
No, a mi no em sona tampoc l'Orion.
Era com un Ford Focus.
Era com un Ford Focus,
una evolució antiga del Ford Focus
i aquest cotxe estava tan desgastat per la policia
que al volant hi havia trossos que no n'hi havia gairebé.
O sigui, el plàstic estava menjat.
Però què feia la policia?
Doncs donar voltes i voltes i voltes.
Moltes voltes?
A patrullar.
I llavors, com que a patrullava molt,
els seients estaven menjats.
Clar, són moltes hores d'estar al seient del cotxe
i els cotxes no eren com els d'ara
i ens arribaven cotxes que realment feien...
Carles, que no et donarà temps de fer-ho null.
És veritat, vinga, tres minutets.
Va, i l'última pregunta.
Quina podria ser?
És que estic mirant aviam...
Ai, és que no sé.
Quina pot ser l'última?
Va, doncs fes dues.
Ah, sí, va.
Vinga, va.
Quan la ràdio passa de ser una cosa analògica
i aquí ho situaré una mica en el temps...
Ah, una mica a TTT, no?
Igual, aquí és quan es funciona?
No, la ràdio passa d'estar amb bobina oberta
i tirar amb casets,
o sigui, totalment analògic.
Hi ha una evolució en el mercat,
que això us pot situar una miqueta
perquè ja hi éreu en el món,
que és l'entrada del minidisc,
que combina l'analògic i el digital,
i la ràdio, en un moment donat,
dona el pas, deixa els casets de banda,
deixa la bobina oberta
i es passa al sistema informàtic
que tenim avui en dia,
o sigui que porta molts anys.
Dates, dates.
Això podria ser el mateix 1990,
1993 o el 1996?
Jo diria el més tard, eh?
96.
Molt bé.
Tu?
La Carla?
Tu què?
És que em posa música aquí animada.
Jo diria el 96, va.
Va, i la Carla?
Clar, és que m'has dit que jo ja hi era el món
i només hi era el 96.
Doncs ja està.
Molt bé, l'heu encercat.
Doncs ja ho tenim.
Vinga, ja ho tindríem.
Doncs és això, el 1996,
Ràdio d'Esvern incorpora un sistema digital
que funciona fins a dia d'avui,
o sigui que ja podíem renovar,
així que fem una crida des d'aquí,
i que canvia completament...
Això què vol dir, el Viva?
El Viva.
El Viva entra a Ràdio d'Esvern el 96,
entre el 94 i el 96
vam estar amb minidisc,
que també va variar bastant,
i aquí evoluciona completament la tasca,
la feina i fins i tot el personal,
perquè amb molt poques persones
la ràdio pot tirar milles i pot fer molta feina,
i a partir del 96 canvia.
Vau fer un nivell.
No ho he comentat,
però el 84 comencen les emissions
a les golfes de Can Ginestà,
el 1987,
que és quan s'amplia la ràdio i es fa gran,
passem a les nous estudis que van estar
on ara és la biblioteca,
i el 93-94 és quan la ràdio passa
als estudis que està ara.
I totes aquestes evolucions
també van portar canvis a la ràdio.
I es canviarà d'ubicació?
En un futur?
No ho crec.
Espero que ens seguiu explicant més temes
de la història de la ràdio.
Fins llavors, ens veiem aviat.
Fins primer, creiem.
Adéu.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda.
Aquesta hora us informa Martí Ferrero.
El judici al procés es rependrà demà
amb els interrogatoris,
els líders independentistes,
començant amb la declaració
de l'exvicepresident del govern,
Oriol Junqueras,
un cop al tribunal,
hagi resolt les qüestions prèvies
plantejades per les parts.
Josep Maria Torrent.
En la segona sessió d'avui,
només matinal,
s'han sentit per primer cop
les tres acusacions
amb tons bastant diferents.
Els fiscals han rebatut
les denúncies de vulneracions
de drets fonamentals
que ahir feien les defenses.
Han negat que Catalunya tingui dret
a l'autodeterminació
i han insistit en l'acusació de rebel·lió.
El fiscal Javier Zaragoza
ha mantingut la tesi
de l'existència de violència
amb aquest raonament.
El legítim ejercicio
de los derechos políticos
no justifica llamar,
incitar,
promover o agitar
a miles de ciudadanos
que como muros humanos
han protegido las urnas,
han protegido los centros electorales
sabiendo que se les abocaba
al enfrentamiento violento
y al choque violento
con las fuerzas policiales.
Després dels fiscals
ha intervingut l'advocada de l'Estat
en un to molt més tècnic
i menys dur
i al final
l'acusació popular de Vox.
El partit ultradartà
ha rebatut el judici
demanant sense èxit
que s'hi prohibeixin
els llaços grocs.
Més notícies,
més breus,
Txell Ballaspi.
Més de mig centenar
d'alcaldes del Bages,
el Bargadal,
Solsonès,
el Moianès
i el Vallès Occidental
reclamen des de Manresa
unes infraestructures segures
a la Catalunya Central.
Tot això després
de l'accident de divendres
a Castellgalí
en què va morir
una conductora de tren.
Manresa,
Natia Dell.
Hola, bona tarda.
L'alcalde de Bequerisses,
el de Castellgalí,
el de Manresa,
el de Castellbell i el Vilar
fins i tot el de l'alcalde
de Terrassa
fent pinya units
a peu de via
aquí a l'estació de Renfla
per denunciar
el que han qualificat
de situació dramàtica,
indigna i trista,
de greuge històric
en infraestructures.
Ferran Estruc,
president del Consell d'Alcaldes.
Exigim, en primer lloc,
que s'investiguin les causes
i que hi hagi transparència
i que s'escoltin
els sindicats de maquinistes
i que es garanteixi
la transparència
en la gestió
en aquest sentit.
I per tant,
nosaltres estarem
amb atents a la investigació
i no descartem
demanar una investigació
independent en aquest sentit.
Natia Dill,
Catalunya Ràdio,
Manresa.
Es desinfla la possibilitat
que Pedro Sánchez
convoqui avui mateix
a eleccions generals
anticipades.
Podria fer-ho, però,
divendres,
després del Consell de Ministres.
Tant el govern espanyol
com l'oposició
donen la legislatura
per acabada
un cop el Congrés
ha tombat aquest migdia
els pressupostos
de l'Estat
del govern socialista.
El jutge
cita declarar
per possible
homicidi imprudent
al propietari
de la finca
on hi ha el POU
on va caure
Julen,
el nen de dos anys,
a qui van trobar mort
després d'una complicada
i llarga operació
de rescat
a Totalan,
a Màlaga.
Ho ha demanat
la fiscalia
després d'estudiar
tota la documentació
tècnica
i els atestats
de la Guàrdia Civil.
Almenys 20 membres
de la Guàrdia
revolucionària
iraniana
al cos d'elit
de les forces
militars
de l'Iran
han mort avui
en un atemptat
contra l'autobús
en què viatjaven
reivindicat
pel grup jihadista
Exèrcit de la Justícia.
Segons l'agència estatal
Irna
l'atac ha passat
al sud-est del país
molt a prop
de la frontera
amb el Paquistan
on operen
narcotraficants
i nombroses milícies.
I els reis d'Espanya
i el ministre
d'Afers Exteriors
Josep Borrell
comencen avui
una visita oficial
al Marroc.
Aquest viatge
arriba l'endemà
que el Parlament Europeu
hagi aprovat
un nou acord de pesca
entre la Unió Europea
i el Marroc
criticat per alguns sectors
perquè afecta
les aigües
del Sàhara Occidental.
Des de l'ONG
Human Rights Watch
el seu sotsdirector
pel Magreb
Eric Goldstein
no s'explica
com es dona al Marroc
jurisdicció
sobre un territori
que no és seu.
Hi ha molts interrogants
sobre com s'ha forjat
aquest acord
i sobre el que significa
en termes
del reconeixement
de la jurisdicció
del Marroc
sobre el Sàhara Occidental
quan la Unió Europea
oficialment
no reconeix
cap mena
de jurisdicció
marroquina
sobre el Sàhara Occidental.
L'Hospital Vall d'Hebron
és pioner
a utilitzar
el que anomenen
tumors mirall
en ratolins
per trobar tractaments
personalitzats
per nens amb càncer.
És un dels projectes
del programa
Còmic
que ja ha beneficiat
més de 49 nens
i adolescents.
Barcelona,
Marta Vallès.
Bona tarda.
el programa analitza
els tumors
dels petits pacients
a nivell molecular
per trobar
mutacions
o anomalies
que siguin clau
per encertar
el tractament
més efectiu.
En els casos
de diagnòstic
de pitjor pronòstic
o recaiguda
una mostra
del teixit tumoral
s'implanta
en un ratolí.
La doctora
Gabriela Guillén
forma part
de la unitat
de cirurgia oncològica
del centre.
Simular
el microambiente
tumoral
al que está expuesto
ese tumor
en el paciente.
Esto que va a generar
un modelo preclínico
que es mucho más fiable
que los modelos
preclínicos
que tenemos actualmente
que la mayoría
de los casos
son cultivos celulares.
L'hospital
està creant
un banc
de models
de tumor
mirall pediàtric
per compartir
experiències
amb altres centres.
Marta Vallès,
Catalunya Ràdio Barcelona.
6 i 5
ara els esports
amb la Marta García.
Samuel Umtiti
s'entrena amb el grup
per primera vegada
després que es va
lesionar el passat
mes d'octubre.
El francès
vol arribar a temps
per la pròxima setmana
en l'Olimpí de Lío
Barça de Champions.
Per cert,
el club blaugran
assegura que l'espai
Barça comença
a ser una realitat
i preveu
la inauguració
de l'estadi
Johan Cruyff
este pròxim
mes de juny.
En el Girona
ja saben que
Borja García
serà baixa
contra el Madrid
en el Bernabéu
perquè tornà a tenir
problemes musculars.
Mentrestant,
en l'espanyol
Didac Vila
té una sobrecàrrega
en el quadríceps
esquerre,
però no perilla
la seva presència
en el partit
i de diumenge
més talla
contra el València.
Avui se disputen
més partits
de Champions
Ajax,
Madrid
i Tottenham
dormen
a les 9.
En l'Eurocap
femenina de bàsquet,
l'Uni i Girona
juguen la pista
de l'Esquesa d'Hongria
l'anada dels huitens
de final.
El partit comença
just ara.
A dos quarts de set
en la Lliga femenina
de futbol,
Barça huelva
en el miniestadi.
El gran ollers d'en Bol
juguen partit
de la Lliga Sobal
a dos quarts de vuit
en la pista
de l'Anaita Suna
i en el que lliga
a partir de les 9,
Calafé i Liceo
i Noia Reus.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies
de Sant Just.
Són les 6 i 7 minuts.
Bona tarda.
Ja s'ha obert
el carril
per a bicis
i patinets
del carrer Sagrac
Cor.
Aquesta via,
paral·lela a la Rambla,
vol connectar
el carril
per a aquest tipus
de vehicles
de la carretera reial
amb el parador.
Avui tindrà lloc
la trobada
amb entitats
convocada
per l'Ajuntament
per tal de fer
propostes
de programació
per la Festa Major
i les festes
de tardor
d'aquest any.
Serà a les 7 de la tarda
a la Sala de Plens.
I avui també
continuarà
el cicle
de concerts
de música clàssica
organitzat
per Can Ginestar.
A dos quarts
de vuit del vespre,
Alberto Reguera
i Lito Iglesias
oferiran el seu repertori.
Fins aquí
les notícies
de les 6.
Tornem amb més informació
als Sant Just Notícies
edició vespre
a les 7.
Fins ara mateix.
Vaig sentir a l'horitzó
i a l'horitzó
com un soroll
de fons
i al cor
aquell senyor
i tremolar
els aparadors.
vaig baixar el carrer
i com jo
ja n'era
milers
a l'horitzó
ningú
sap
què ha passat
hi ha una columna
de fuma
allà a baix
i busco
entre la gent
el teu
barret
vermell
i es mou
un gat
i de cels
just davant
dels meus peus.
I no contestes
i no dius res
m'has dit
que tornaves
després
d'uns cafès
i enmig
d'un petó
m'has dit
que era jo
el que
tu tegia
quan tot
va pitjor.
La sol
amb una explosió
va trencar
els aparadors
ens va
cobrir
un núvol
de pols
tot de paper
volant
pels balcons
i el teu
barret
girat
damunt
els taxis
del davant
i jo
pel plantat
tapant-me
el cap
i no contestes
i no dius res
m'has dit
que tornaves
després
d'uns cafès
i enmig
d'un petó
m'has dit
que era jo
el que et
protegia
quan tot
va pitjor
i parlen
de tu
els diaris
i les ràdios
i la televisió
tenen la
seva versió
vas fer-me
un petó
just després
de l'explosió
per dir-me
que tot
avui
anirà
millor
ara escoltes
ràdio
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Seixanta i més!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sintonitzes la viuda esvern la ràdio de Sant Just durante el 8.1.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sant Just!
Ai...
Quina il·lusió...
de tenir-vos aquí.
Acabaràs contagiant l'Elías i acabarà cridant així
Ho sabies, Elias?
Jo ho sabia.
Doncs mira.
Jo tinc molts ràdio...
Ràdio...
Ràdio vides.
Ràdio èfils.
Ràdio èfils.
Ràdio lives.
La gent que és amant de la ràdio, ràdio èfils, ràdio...
Tipo cine...
Com es diu?
És a dir...
Intenta fer un cinèfil amb ràdio, no?
O siberita, o ràdio cita, o...
No ho sé.
Com es diria?
Tant de 30 cops ràdio, Dani, no ho sé.
Una persona que li agrada la ràdio, com...
ràdio...
Un fanda de ràdios, eh?
Sí, millor, millor, millor.
I ara sí, tornem a la normalitat i ja està.
Sí, sí.
Ja ho tenim fet, això.
Me voy, venga.
No, no, que és la cançó més animada per començar una secció, crec, eh?
Poques seccions tenen una cançó tan on top com aquesta.
Sí, i no sé d'on va venir la cosa, eh?
Tampoc, també t'ho haig de dir.
No sé.
Va venir...
No sé per què hem posat...
No sé.
Parlant algun dia del Zimmer, que ens agrada molt...
Hans Zimmer, coneixes, Elias?
Sí.
Aquest compositor de bandes sonores?
Doncs aquí Dani Martínez i jo mateixa som molt fans.
Hans Zimmer.
Ets bastant fan d'aquest home?
Ho coneixes?
Bueno, el coneixo, però tampoc soc...
Hosti, mira, això ja és un pas.
Nosaltres només coneixem la música, ell ja el coneix.
Exacte, ja és molt...
Doncs no sé, devia venir d'algun dia que ens vam venir molt amunt, com moltes vegades ha passat en aquesta secció,
i no sé, ens va donar per entrar en aquesta cançó.
Però vaja.
Avui porteu molta teca cinèfila, entre altres les estrenes del divendres.
A més, crec que el Dani ens porta un test de la pel·lícula ET.
Sí, sí, sí.
Em sembla?
Com que avui venia l'Elías i també venies tu, he dit, doncs...
Vaja, com és com és la Mireia, avui?
No sé, dic la Mireia, perquè els dimecres, no sé qual.
Què ha de fer ell?
I això, com que veníeu els dos, he dit, va, doncs vaig a fer un trivial així d'ET, que de preguntes d'ET, que sempre està guai,
i és una pel·lícula molt xula, d'Estiven Spielberg, per tant, no sé, que em feia il·lusió.
Jo almenys no estic preparada, és a dir, no m'he estudiat, no he preparat, sinó no m'he estudiat.
Jo us ho he dit per WhatsApp, eh?
Jo també, fa molts anys, la veritat.
Jo per WhatsApp us he dit, mireu el tràiler, mireu Viquipèdia, el que vulgueu.
Ja, però el tràiler no servirà.
No informa tant, no?
Bueno, però sempre ajuda.
Sempre ajuda.
Sempre ajuda.
Per ordre, diguéssim, de tota aquesta teca que m'he deu...
Per ordre.
Per ordre, per favor.
Començaríem, si voleu, comentant les estrenes de cara d'aquest divendres a les pantalles,
però us volia preguntar si us sona aquesta nova pel·lícula de Pedro Almodóvar,
que està a punt de sortir a la gran pantalla.
No em sona.
Fa tres anys que no fa res el senyor Almodóvar, això, més o menys, ho teniu en ment?
Sí.
L'última va ser Julieta.
No és tanto de mi devoción, però d'acord.
Doncs atenció, Penélope Cruz, Antonio, Bandera, Raül, Arevaló, entre altres personatges,
amb aquesta nova pel·lícula que s'estrenarà en breus.
Com es diu?
Dolor i Glòria, es diu la pel·lícula.
I no us ho perdeu, eh?
22 de març s'estrena la pel·lícula.
I a més es veu que una de les notícies és que Rosalia, la cantant,
us sona, la coneixeu...
Malament té.
Doncs es veu, doncs es tractarà...
Sembla que ha saltat a la gran pantalla, també.
Ah, sí?
Sembla que pot ser que apareguin alguna escena d'aquesta pel·lícula.
Dolor i Glòba.
De Pedro Almodóvar, sí, senyor.
La Sant Esteve...
De Sarrovirenca.
És que volia dir...
Tot, perquè intentes buscar paraules que no existeixen, Dani.
No sé, quan és una persona a Sant Esteve de Sarrovides, com es diu?
La Sarrovirenca.
Doncs ara que ho dius, no ho sé, hauria de...
El gentilici quin és?
Oh, gentilici.
És gentilici, no, això?
Sí, sí, sí, però que fa molts anys que no havia escoltat aquesta paraula, el gentilici de...
Sí, bueno, és igual, que la noia de San Esteve.
Mira, ho tinc, ho tinc.
Ah, sí?
S'esrovirenc.
S'esrovirenc.
Oh, però això és molt de ses illes, no? S'esrovirenc.
S'esrovirenc.
S'esrovirenc seria el gentilici, s'esrovirenca o s'esrovirenc.
Bé, doncs la s'esrovirenca.
La Rosalia.
La Rosalia, que és s'esrovirenca.
Exacte.
I, a part d'això, també es volia comentar que tots molt fan, no sé si t'agrada gaire, el terror de Molins.
El terror de Molins.
El terror de Molins.
No, en general.
El terror de Molins.
En general.
El cinema del terror, volia dir.
Sí, m'agrada molt.
Tampoc he vist aquí un montón, però m'agrada.
Doncs, a la teva dreta, que sabia, és que tens un fan empadernit del terror de Molins.
Bé, no pots dir un fan empadernit o un psicòpata del terror, perquè...
També.
Sí, sí.
Doncs, es veu que encara queda, perquè encara no se celebra aquest terror Molins.
Fan un festival, de fet, a Molins, que es diu així, precisament, Terror Molins, que té lloc...
Encara queda un munt, eh?
Estem parlant del novembre del 2019.
Del novembre, sí, sí.
Però es veu que ja han obert el termini, diguéssim, de les inscripcions dels curtmetratges.
Ah, guai.
Així que ells comencen a presentar diferents pel·lícules de terror, on el Dani segurament hi anirà.
Sí.
Molt probablement.
Segur, segur, segur.
Seguríssim.
Cada any hi vaig.
I ja que estem comentant aquí coses a sobre la taula...
Sí, una mica...
És la batidora prèvia.
Sí, la batidora prèvia.
Amb Dani Martínez i Elias.
Yesterday.
Yesterday.
Heu sentit parlar de Yesterday, la nova pel·lícula dels Beatles?
He vist el tràiler aquesta tarda...
Ja hi ha tràiler?
M'he quedat al·lucinat.
M'he quedat que dic...
En sèrio?
Sí, sí, és una pel·lícula que l'argument és el següent.
És un tio que canta, doncs, el típic, no?
Agafa la guitarra amb els amics, canta alguna cançó i tal.
I un dia, de cop i volta, hi ha una paga a un mundial.
I el dia següent, el tio, doncs, ha tingut un accident, està demacrat, està allà a l'hospital.
I es va millorant, ell es va millorant.
I al pas dels dies, doncs, agafa la guitarra i canta una cançó dels Beatles.
I els seus amics li diuen, ostres, quina cançó més bona!
Però l'escaves de composar tu ara, aquesta cançó?
I diu, no, home, no, si això és de Paul McCartney.
Però qui és Paul McCartney?
I ningú sap qui és Paul McCartney.
Llavors ell es posa a Wikipedia, los Beatles, i no li surt res.
Per què? Perquè han desaparegut del mapa.
I la pel·lícula representa que explica la història d'aquest noi
que agafa totes les cançons dels Beatles, se les fa seves,
i les canta com si les hagués escrit ell.
Perquè és l'única persona que sap que existeixen els Beatles.
M'explico?
No és plagi ni còpia? No.
És una reinterpretació?
El què?
No, bueno, clar, la pel·lícula va d'això.
Sí, sí, és que és una mica complicat d'explicar, però.
La pel·lícula va d'això.
Va de que el noi és l'única persona que coneix els Beatles.
Ningú més sap de l'existència dels Beatles.
No sap ni que va existir Paul McCartney, ni John Lennon, ni ningú.
Llavors ningú sap res de les cançons que es van fer.
És l'únic.
Per tant, ell se les agafa una mica i se les fa seves.
I això té data ja, perquè has vist el tràiler.
Sí, té data.
No sé quina, però...
És que vaig veure, de fet, no fa gaire, vaig veure aquesta notícia
que a més posava una mica en qüestió o en dubte aquestes pel·lícules
que no paren de fer-se, tipus Bohemian Rhapsody, no?
Que són tributs a grans grups de música,
que és una espècie de documental pel·lícula,
però és més pel·lícula perquè hi ha actors.
I posar una mica en dubte el fet de...
Ara és una mica l'època de fer pel·lícules de grups de música?
Ens cansarem una mica de veure això?
Bueno, no, perquè són coses diferents.
Jo crec que ens porten...
Ho estan fent bastant bé en aquest sentit.
Jo crec que ens estan portant pel·lícules bastant diferents
i això doncs ens anirà bé,
perquè no serà molt agobiant.
Per exemple, la pel·lícula dels Beatles
és una cosa totalment diferent del que hem vist fins ara.
I amb el...
Està feta per Danny Boyle,
que el coneixem per Transputing,
Slumdog Millionaire.
Transpotting, no?
Transpotting.
I a més també està escrita per Richard Curtis,
que va fer la pel·lícula Love Actual,
i que a mi m'encanta.
I ja et dic, jo crec que és una cosa
que pot estar bastant curiosa.
A més també tenim aquesta pel·lícula,
no sé ben bé per on és,
tindrem molts cameos,
tindrem Ed Sheeran,
tindrem...
En segon?
Sí, molts cameos aquí dins.
De fet,
hi ha un gag en el tràiler
que diu Ed Sheeran.
En comptes de
Hey Jude,
digues
Hey tu!
Què va?
Saps?
Sí, és un cameo molt xorra
de l'Ed Sheeran.
Però bueno,
carai.
Total,
que a part d'aquesta pel·lícula,
també al maig,
una cosa així,
veurem també
la pel·lícula
d'Elton John,
de la vida d'Elton John.
Rock...
Aquesta sí.
Rock què?
Com es diu?
Rock...
No, no recordo.
Rockstar.
Rockstar o així crec que es diu.
Ara no...
Però que és de la seva vida també.
Sí, sí, sí.
Aquesta sí.
Sí,
és de la...
de la...
de la vida
de l'Elton John
que es dirà
Rocketman.
Rocketman Summer 89.
Elton John o John Lennon has dit?
Elton John.
Elton John.
John Lennon és...
Bueno,
ja entra amb això
de la pel·lícula
dels Beatles.
Bueno,
i ara que hem fet aquí
un batiburrillo
de pel·lícules i estrenes...
Està bé, no?
Perquè si són com...
coporridi de notícies, no?
Sí.
Cinematogràfiques
no em sembla malament.
No, no, a mi també em sembla malament.
Jo volia parlar després també
de la siguroni...
Ja ho diré bé, eh?
Neurocinemàtica,
ho heu sentit?
O neurocinema?
No, no ho he sentit mai.
És una cosa una mica curiosa,
però vaja,
us animo que ho busqueu.
És una mica...
a través de la...
de la part neurològica
del nostre cervell
i arribar a sapiguer
quin...
com era?
Com...
O sigui,
quines són els gèneres
que tenen més...
més...
més cabuda.
No sé com ho estudien exactament.
Però penjaré un link
en el qual ho expliquem molt bé
i si algú vol més informació
ho poden anar a trobar
i buscar
al nostre Twitter.
Ok.
I ara sí,
si voleu,
passem a parlar de les estrenes,
que crec que en porteu unes quantes,
de cara a aquest divendres,
a la cartellera.
Perfecte,
doncs ens anem a la cartellera.
recordem que la setmana passada
vam parlar de pel·lícules
com Maria Reina d'Escòcia,
Egg Life,
Trinita Lómez
o la pel·lícula de Lego,
la Lego Pel·lícula 2.
I bé,
aquesta setmana,
per la cartellera del 15 de febrer,
d'aquest divendres,
portem pel·lícules com
Alita Ángel de Combate.
Vinguda dels Estats Units,
Argentina i Canadà,
ens la produeix
20th Century Fox,
produïda per ni més ni menys
que per James Camenon,
una pel·lícula de ciència-ficció
amb robots,
acció,
thriller i romans,
amb una durada de dos hores i un minut,
dirigida per Robert Rodríguez,
un dels directors de Four Rooms,
una pel·lícula que,
si no l'heu vist,
us la recomano moltíssim,
de la saga Spike Kids,
i de la pel·lícula
de Virtus Talamenecer,
que també m'encanta,
aquesta pel·lí.
Bueno,
Robert Rodríguez
és un gran director
que ens porta aquesta pel·lícula
Alita Ángel de Combate
i que sentim aquest
fantàstic tràiler
de fons.
No és més que un corpó,
no és bo ni mal.
Això depèn de tu.
No vull ser maleducada,
però ens coneixem.
En realitat,
acabem de conèixer-nos.
En el repartiment,
en trobem a Rosa Salazar,
que la coneixem
de la sèrie Divergente e Insurgente,
El corredor de Laberinto 2 i 3,
entre d'altres films.
També tenim a Christophe Walls,
que és un gran actor,
actoràs,
per mi és un dels millors actors
que ha existit,
perquè és un tio
que ho fa superbé.
El recordem
per el seu paper
de dolent
a Malditos Bastardos,
el cazajudíos
de Malditos Bastardos.
És un actor
que va ser reconegut
bastant per Tarantino,
que va començar,
el coneixem com és ara,
gràcies al director
Quentin Tarantino.
També el coneixem
com la pel·lícula
de Django Desencadenado,
que també és del Tarantino.
I en aquest film
també trobem
a Jennifer Connelly,
que l'hem vist
a American Pastoral,
Noé,
Héroes en l'Infierno,
entre d'altres.
hi ha Mahershala,
no me'l pronuncio bé,
aquest nom,
però bueno,
Mahershala Ali,
que el coneixem
per pel·lícules com
Moonlight,
Figures Ocultes,
o Green Book,
que és la pel·lícula
que,
juntament amb
Vigo Mortensen,
porten a la fi
aquesta trajectòria,
aquesta trajectòria
en cotxe
per la Gran Amèrica,
fent parades
per fer concerts
de piano.
És una pel·lícula
molt xula
que em agrada molt
i que està també
als Òscars
aquest any,
Green Book,
per tant,
si no l'heu vist,
un gran Vigo Mortensen
genial.
Descobert,
que comentaves abans,
fora de micròfons.
Qui?
L'actor.
L'actor, sí,
ja ho he dit.
Ah, val.
El Christophe Walsh
va ser descobert
per...
Sí, sí, sí.
No, però aquest no,
aquest al Marge Chalalino.
No, no, no,
el Mortensen.
No, Vigo Mortensen
és el altre.
Tampoc, eh?
No.
Vigo Mortensen
és el príncipe
del Senyor de los Anillos.
Sí, sí.
És el Vigo Mortensen.
L'hi poso cara,
l'hi poso cara.
Sí, sí,
però aquest no té res
a veure amb Tarantino.
Bé,
cosetes interessants
sobre aquesta pel·lícula.
A veure.
Quan es va publicar
el primer tràiler,
molts espectadors
es van sorprendre
quan van veure
els ulls enormes
de la protagonista.
ja que imiten
els de l'ànime.
Sobretot aquest tema,
el Robert Rodríguez,
el seu director,
ha revelat
que la intenció
de James Cameron,
el productor,
va ser crear
una versió realista
dels ulls
que estem acostumats
a veure en el manga
amb la curiositat
de comprovar
com quedarien
en una persona humana.
La pel·lícula
es tracta
d'un remake
del clàssic anime
del 93,
Alita Ángel de Combate.
Alita es desperta
sense recordar
qui és
en un món futurista
que no reconeix.
Es troba
amb un metge
compassiu,
l'Anat,
que s'adona
que en un lloc
dins d'aquest
cíborg abandonat
es troba
el cor i l'ànima
d'una dona jove
amb un passat
extraordinari.
Mentre l'Alita
pren les regnes
de la seva nova vida
i aprèn
a adaptar-se
als perillosos carrers
d'Iron City,
el metge
tractarà
de protegir-la
del seu propi passat
mentre que
el nou amic
de l'Alita
que es diu
Hugo
s'oferirà
a ajudar-lo
a desenterrar
els seus records.
Només mantenint-se
fora de l'abast
podrà salvar
els seus amics,
la seva família
i el món
que ha après
a estimar.
Ja estàvem escoltant
per en cert
una cançó...
Aquesta,
l'Este,
l'Este.
L'Este, l'Este.
Una cançó, per cert,
de la banda sonora
d'una pel·lícula
que crec que Dani
no has vist encara.
No sé si ho hauràs vist tu,
Elias,
Slumdog Millionaire?
No.
Oi?
No passa aquí.
Jo tampoc l'he vist
Slumdog Millionaire.
Ho estic mal ensenyat.
Però l'hem comentat abans,
no sé per quina...
Ah, sí,
per el...
perquè és el mateix director
que Jester Day,
que ho estàvem comentant.
Ah, val.
Doncs us la recomano.
Deu de veure's.
Slumdog Millionaire.
Molt bé,
doncs la veurem.
I ara sí,
Elias,
quina següent pel·lícula
ens portes de cara
aquest divendres?
Bueno,
doncs us portem
la segona estrena,
Es perdiendo el Este.
És una pel·lícula espanyola
produïda per
Warner Bros. Pictures España,
Atres Media,
Movistar,
Instituto de la Cinematografía
de las Artes Audiovisuales.
Toma ja.
i bueno,
la distribuïdora
és Warner Bros.
i és un gènere
de comèdia,
durarà una hora
i 56 minuts.
I bueno,
doncs el seu director
és Paco Caballero.
I bueno,
i doncs el repartiment
principal és
Julián López,
més conegut
pel seu paper
a Super López.
no,
perdó,
m'he equivocat.
no,
sí, sí,
ja ho dius bé,
ja.
Ah, vale,
sí, sí.
Després també
tenim a miques per bé
per les distàncies.
Joan és
Bachir,
o Bachir,
no hambre
conegut per
No habrà paz
per a los malvados,
Carmen Machí,
més coneguda
per a la tribu,
Malena Alterio,
per Bajo el mismo techo
i Javier Cámara,
per Ola de Crímenes.
i bueno,
doncs el repartiment
secundari
tenim a Leo Harlem,
Cha Cha Juan.
Leo Harlem,
aquest és el monologuista
humorista,
oi?
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Sí.
Bueno,
tenim algun xinès per aquí
perquè clar,
com que és perdint l'este
exacte.
ha de tenir una mica de gràcia
perquè la pel·lícula
s'ha rodat a Pamplona,
a Madrid i com que havia
d'haver-hi algú de Xina,
doncs a Hong Kong.
Per què Hong Kong?
Perquè diuen que per les
facilitats que va permetre
aquesta ciutat de cara al
rodatge.
És a dir, van tirar una mica.
Ah, va ser fàcil?
Sí.
Van dir, a veure,
perquè encara no sabem,
doncs mira,
tirem quatre, no?
Suposo que van dir,
a veure,
tirem unes quantes ciutats
i on ens posin més
facilitats,
allà gravem, no?
Però sembla que a Hong Kong
els van donar més facilitats
pel rodatge.
Estic veient algunes escenes
i és Hong Kong.
Us puc corroborar,
confirmar que és...
Has estat a Hong Kong?
No, no, no,
però estic veient el tràiler
així de reull
i sí que...
No, que no haguessis estat.
No, no,
però sí que són imatges reals,
vull dir que no és cap croma
ni cap efectes especials.
Millor, millor.
Aquesta pel·lícula
ve de la prequela
Perdiendo el Norte
i bé, doncs,
és una pel·lícula
que ara ens comentarà
una mica la seva sinopsi
a l'Alias.
Sí.
La seva sinopsi
tracta sobre que
després de les desventures
de les protagonistes
a Berlín,
a la pel·lícula
de Perdiendo el Norte,
bueno,
doncs,
vistes a la...
Sí.
El Braulio,
el Rafa
i en Hakan
viatzen fins a Hong Kong
a la recerca
de noves oportunitats,
però no aprenen.
Sembla que aquests
tres integrants
es troben
ara més perduts
que mai.
I és que no és gens
fàcil triomfar
en una terra
que té un idioma,
una cultura
i uns costums
que estan molt allunyats
del que estem acostumats
aquí a Occident.
Concretament,
per al Braulio,
la seva experiència
a la Xina
serà un calvari
fins que per casualitat
es creui
amb la Xiao,
una noia moderna
i amb grans expectatives
de futur.
Així,
la Xiao i el Braulio
es donaran suport
mútuament
per aconseguir
les seves metes,
com
ell espantarà
els pretendents
que el pare
de la Xiao
vol per ella
i ell es farà
passar per la seva núvia
per casar-se
i així
aconseguir l'avisat.
Però,
i si el que va començar
com un acord
malament superficial
es converteix
en una relació
amorosa
de debò?
Doncs aquesta és la pregunta
que ens formula
una mica
la pel·lícula.
I aquesta és la,
com deia el Dani,
la seva kriptonita
és aquesta cançó
Little Greenback
de George Baker
Selection.
També és una molt bona cançó
per començar la secció,
però em quedo amb...
perquè és el seu punt.
És molt guai,
és molt guai.
I comença,
home,
així comença
una de les millors pel·lícules
de Tarantino,
per no dir la millor,
que és
Reservoir Dogs.
Comença amb aquesta...
Després de 10-15 minuts
en un bar
on passen coses,
posen aquesta
fantàstica cançó
de George Baker.
Aquesta la tinc pendent,
veus per veure?
Sí, sí.
Jo també.
Sí, doncs,
amb mi,
aquí,
al programa,
veureu molt...
O la veieu
o no us accepto.
Veureu molt Tarantino,
ja us ho dic jo.
A veure,
veureu molt de Tarantino
perquè diguéssim
que jo parlaré
molt de Tarantino
i al final diréu
venga, va,
ho veuré,
perquè si no,
no calla.
Ens costa...
Les has vist totes,
les pel·lícules de Tarantino?
De Tarantino
me'n falten,
crec,
una o dues,
però no en té tantes,
eh?
Tarantino té...
No,
té unes vuit,
crec.
Jo me les vaig de veure
més que tu,
però tampoc em queden moltes.
Sí,
em queden,
ja et dic,
un parell,
però perquè les he vist
a trossos,
les he començat,
però aquelles dues
les he deixat a trossos,
però m'agraden molt.
Tant fanés,
Elies,
que quan vam decidir
el nom del gat de la ràdio
hi havia un peluix per aquí.
Sí,
mou, mou,
mou,
es diu Quentin.
I va sortir,
és que va sortir guanyador
d'un sorteig
amb paperets,
que vam fer,
van haver-hi com 20 noms
i va sortir
Quentin Gatantino,
que va ser el nom
que oficialment té el gat de la ràdio.
Gràcies a tu, Dani.
De res,
I passem a una altra,
la tercera estrena,
que jo no sé com es pronuncia,
Sió,
Sió,
Sió,
Sió,
No sé com es pronuncia.
Em fa molta il·lusió
perquè ja l'he vist,
aquesta pel·lícula,
us la podré comentar,
ja fa mesos que l'he vist,
i em fa molta il·lusió
comentar-vos-la
perquè a més també està als Òscars,
i estem parlant
de Cafarnaum,
una pel·lícula que jo crec
que ja hem comentat aquí
al programa algun dia,
perquè és la pel·lícula
que va ensatar
la mostra de Cinebaix
en la que vaig ser jurat jove.
Ah,
farà un parell de mesos.
Farà un parell de mesos.
A l'octubre, novembre,
es va fer la mostra de Cinebaix
i de cinema internacional,
i es va passar aquesta pel·lícula
com a inici de la mostra,
a inici del festival,
i bé,
doncs,
és superguai.
És una pel·lícula molt interessant
on,
bueno,
a tu, Mireia,
jo crec que t'agradaria
perquè,
no sé,
és una pel·lícula
que trenca una mica
l'esquema
de pel·lícula comercial.
Tenim dos actors
que un actor
té dos,
tres anys
i l'altre en té
dotze si arriba,
i són actorazos,
vull dir,
uns actors que fan una pel·lícula,
t'aixequen la pel·lícula ells sols,
és brutal,
és brutal.
És algo que al·lucines.
El nen de dos o tres anys
dius,
però com pot ser?
Me l'apunto.
És brutal.
És una pel·lícula superdura.
I a part està dirigida
per una noia
que això ja encara m'agrada més.
Sí, està dirigida
per Nadine Labaic,
que és una directora de Liban,
que és coneguda
per pel·lícules com Carmel
i
o hi ha hora
donde vamos.
Aquesta pel·lícula,
en el repartiment tenim
Zain al-Rafia,
Jordanos Schifferhau,
Bolo Watif,
Tresor Van Kol,
que és la seva òpera prima.
I aquesta pel·lícula
ha estat nominada
als Oscars 2019
a millor pel·lícula
de parla no anglesa.
Ens trobem
a Beirut,
Liban.
El Zain
és un nen
de 12 anys,
intel·ligent
i valent,
que sobreviu
als perills
dels carrers
de la ciutat
gràcies al seu enginy.
Fent servir aquest enginy,
fuig
de casa,
fuig
dels seus pares
i recorre
a la justícia
per a demanar-los
pel crim
d'haver-li donat
la vida.
o sigui,
que el tema...
Deu-n'hi-do,
un nivell retorçat
en una trama
una mica complicadeta.
Ell marxa de casa
perquè la situació
no és gens còmoda,
a més també,
la veritat és
que no el tracten
massa bé,
a la germana
se l'emporten
perquè la volen
fer casar,
la germana
és més gran que ell
però deu tenir
uns 13-14 anys
i la fan casar,
llavors és una cosa
que a ell
li posa
de molt mala llet
i que no vol.
I marxa de casa
per lluitar
per lluitar
sobreviure
i fer el que pot
i va trobant
ajudes
bones
ajudes
que no són tan bones
males influències
va trobant una mica de tot
és una història
molt bonica.
Jo he vist el tràiler
i la veritat és
que pinta molt bé.
Sí,
és dura,
és d'orilla,
és d'orilla.
Es nota, es nota.
Va,
intentem escoltar
un trosset de detall
a veure aquest
Cafarnaum.
Cafarnaum.
Cafarnaum,
perdó.
i tenne les esposes
que se acerquen
al estrado.
¿Sabes por qué
estás aquí?
Lo sé.
¿Por qué?
Para denunciar
a mis padres.
Por traerme
al mundo.
Baja.
Vamos, baja.
¿Pero dónde la lleváis?
¿Dónde la lleváis?
no ha fet.
No la lleváis conecnats.
¡Para denunciar!
Estem escoltant
aquest tràiler
de Cafarnaum
i la veritat és
que pinta
trista
però
en fi,
crec que és una molt bona
recomanació que ens ha fet
el Dani
i passem
a escoltar
i a comentar
una estrena
de cara
aquest divendres
també.
Sí.
Bueno,
estem en
Feliz Día de tu muerte 2
la secuela
de, bueno,
suposo que coneixereu
la primera pel·lícula.
Mira,
doncs no, eh?
Bueno,
jo no l'he vista.
Anava de la noia
aquesta que es moria
i tornava
un altre cop
al mateix dia
i si la matava
no,
i tornava un altre cop
i tota l'estona així.
Com el dia de la marmota.
Estava pensant en això,
una mica el dia de la marmota
però moria
i tornava a resultar,
moria i tornava a resultar.
Sí,
jo no l'he vist
però ho va petar
a Seatges aquell any
i ho va petar
a tot arreu
on anava aquesta pel·lícula
ho petava.
Jo no l'he vist
però tinc moltes ganes
de veure la primera.
Bueno,
tampoc
no és tan bo,
no et perds tant
però bueno,
és la típica pel·lícula comercial
que bueno,
tu passes bé.
Bueno,
comercial,
comercial.
Després ja parlarem.
Vale.
Ara comentem una mica.
t'espero a la porta.
No,
no,
és que després
ell comentarà
una cosa
molt interessant.
Bueno,
el País és Estats Units,
la distribuidora
és Universal Pictures,
el gènere
és un thriller
de terror
i la duració
serà d'una hora
i 40 minuts.
El guionista
i director
és Christopher Landon,
director de la primera
Felicitat de tu muerte
però també
de Paranormal Activity 5
i Zombie Camp.
Aquesta no és tan bona,
de Zombie Camp.
És molt trista.
la vaig veure
i ho estic tu,
Déu-n'hi-do.
Doncs té nom
de pel·lícula còmica,
Zombie Camp.
Sí, sí,
em va costar bastant.
Bueno,
seguim.
El repartiment.
El repartiment
tenim a
Jessica Roth,
també a la pel·lícula
Felicitat de tu muerte
i també
a L'Alalant.
It's another
També tenim a Israel Broussard, també de la primera, i també a tots dos xicos de los que me enamoré.
Ah, que xula aquesta, aquesta, l'heu vista? Aquesta està a Netflix, és molt romanticona, està guai, a mi m'agrada.
No l'he vist, no l'he vist. També tenim a Surah Sharma, actor indi, la vida conegut per la vida de Pi i el chico del millón de dòlares.
Oh, la vida de Pi, la vida de Pi és molt maca. Jo no he vist cap de les dues, veus?
La vida de Pi és millor que l'altra. Bueno, no, és que les dues són molt bones, però...
Bueno, la sinopsi es tracta sobre dos anys després dels esdeveniments passats a Felip Día de tu Muerte,
la protagonista Three Gelman tornarà a entrar en el bucle temporal per descobrir el motiu pel qual va poder viatjar en el temps en aquella situació.
A més, també haurà de ser front a l'Ori, que després de ressuscitar a causa del bucle ha tornat per venjar-se.
I de fet, el que us volia comentar abans del tema comercial és que la primera entrega va recaptar 122 milions de dòlars.
Uau, que és poc comparat amb altres pel·lícules, però hem de tenir en compte
que el pressupost de la pel·lícula no arribava als 5 milions de dòlars.
Home, llavors han recordat bastants dinerets, Núria.
Van, saps? La pel·lícula els hi ha costat 5 milions de dòlars i ells han guanyat, doncs, gairebé...
Quin percentatge, vinga, números, números, números...
Un 115.000 dòlars, una cosa així, deuria guanyar, una mica...
Doncs molts, molts calarons.
Milions de dòlars, vull dir, 115 milions.
Bé, és igual, jo els números no és el meu, però...
Ballar tampoc.
Ballar tampoc, però ballo, sempre.
Ai, quina cançó, eh? Quina pel·lícula.
I quina pel·lícula, també.
És curiós perquè és una pel·lícula que té molts haters, però és que jo la trobo brutal.
És que a mi, cada vegada que la veig, la trobo genial.
Trobo que és una pel·lícula, aquest primer plànol, seqüència que té, en aquella carretera,
amb aquells colors, amb aquells cotxes de colors, amb aquells vestits de colors,
amb tota aquella cultura, perquè hi ha un munt de culturetis allà.
És brutal, és brutal.
L'has vist, Elias?
L'Alalant?
Em matareu, però no l'he vist.
No passa res.
Tampoc heu vist el meu Slumdog Millionaire i us tinc aquí.
No passa res.
Millor que no l'hagi vist, que que l'hagi vist i no li hagi agradat.
No, jo crec que m'agradaria, per tant, a mi m'agrada molt el tema de la música, ballar.
A mi els musicals també.
La que segur que hauràs vist és Secret of Showman.
Tampoc.
Ai, ai, ai, ai.
És que les has de donar les dues.
Tinc les dues allà, que a sobre tinc un amic que és superfan de les dues.
Home, doncs vinga.
I em diu, ah, tio, mira-te-les, que són brutals.
Palomites i manta i reunió amb amics.
Ja, però és que mai, mai vista.
Per quina ha de començar, Dani?
L'Alalant o The Greatest Showman?
Bueno, és curiós perquè té un vincle.
Les dues pel·lícules tenen un vincle, ja que les cançons estan composades pels mateixos.
Sí, no sé si és la banda sonora o les cançons, estan composades pels mateixos compositors.
Les dues.
L'Alalant i The Greatest Show.
Doncs mira que són bastant diferents.
Per tipus d'època, per tipus d'estil musical, perquè un s'ambienta a aquesta Anglaterra dels anys, no sé quins anys són, 40, 50.
I l'Alalant s'ambienta cap als, què, 70, 80, 60?
Ja, però jo estic acostumat a fer cuina catalana, però si em dius de fer xuxi, faig xuxi també, saps el que vull dir?
Ai, el xuxi del Dani.
És allò, és que has fet aquí una pregunta una mica de... és que és raro, no?
Jo és que sé tu xuxi del Dani i em poso molt nerviosa.
Ja ho sé, no sé, al final em té de fer un integral aquí.
Un dia t'ho explicarem, Alías, què passa amb el social d'Ari, però t'ho explicarem fora el micròfon.
Sí, sí.
Per si de cas.
I no sé si ens queda una altra pel·lícula o...
No, no, no, és igual, és igual, ja està, ja està.
Bueno, havíem d'acabar el Feliz Dia de Tu Muerte número 2.
Sí, sí, ja, amb això ja acabem, perquè ara ens anem a fer el concurso de la tele.
Tinc ganes.
El concurso de la tele.
Tinc ganes.
Sí, sí, tens ganes?
Tinc ganes, però perdré.
Però de berenar o de...
De berenar, perquè berenar, i què té a veure ara berenar?
Tinc ganes.
Gràcies.
Hauríeu de veure el Dani Martínez fer la coreografia de La La La.
Una coreografia que m'he marcada, pom, pom, pom.
És brutal, brutal.
Doncs sí, la veritat és que sí.
Però canvi musical...
Canvi musical.
Per parlar d'ET.
Oh.
Ui, qui bé.
Quants anys, eh?
Amb aquest John Williams, amb l'orquestra sinfònica de Londres.
És brutal el que arriba a fer aquest home, aquest senyor, John Williams,
és un gran compositor de bandes sonores, tot i que...
És espectacular.
Haig de dir que Hans Zimmer sempre m'ha agradat una mica més, no sé per què,
però John Williams és impressionant.
I sempre ha tingut molta confiança en Steven Spielberg
i en aquesta ocasió, en la ocasió que vam fer ETL extraterrestre, encara més.
Avui volia fer una mica de concurs, perquè ja fa dies que no en fem
i de tant en quant, doncs, també ens agrada fer una mica, doncs, de concursillo.
I bé, doncs, començarem fent...
És com una mena de trivial, on us faig unes preguntes,
hi ha unes opcions i m'heu de dir la resposta correcta.
Aquí, el més ràpid, eh, Elías?
Que la sàpiga...
Vale, i com donem, en plan, el torn?
Pulsador, o si voleu, o si no, faig una pregunta per la Mireia
i si no la saps, fem rebot, millor, no?
Potser...
Aixequem la mà, i el primer que el Dani detecti que aixequa la mà...
El més ràpid, Elías, això és qüestió de velocitat.
Vinga, preparats.
Vinga.
Pregunta número 1.
Sí, estic molt nerviós.
Ostres...
Elías?
Va, si no l'encerta, vaig jo.
Ua, no tinc ni idea, però...
Però llença't.
A Berlí, B. Cants, C. San Sebastià, D. Sitges, E. Venècia.
Diré Berlí.
Incorrecte.
Oh, passa, passa a palavra.
Jo diré Venècia.
Incorrecte.
Va ser en el Festival de Cants.
Oh, no n'hem fet una, Elías.
Sí, sí, sí, va ser en el Festival de Cants.
És impossible, era impossible.
Quina actriu va interpretar a Gertie, la germana petita d'Eliot, en la jove protagonista, qui era l'actriu?
A.
Nicole Kidman.
B.
B. Charlize Theron, C. Cameron Diaz, D. Meg Ryan, E. Drew Barrymore.
Barrymore.
Barrymore.
Barrymore.
Barrymore.
I no ho miris en el...
No, no, no, estic fent un tuit.
Sí, sí.
Va, Elías.
Quina excusa.
Diré la Nicole.
No, no, no va ser Nicole Kidman.
Jo no vaig dir Drew Barrymore, però la tercera, quina era?
Diu...
Bueno, va, deixo.
Drew Barrymore.
Va ser Drew Barrymore.
Diu...
Ué, ué, ué.
Va ser Drew Barrymore.
Sí, home, és que...
Uuuh!
Que no sàpigueu...
A veure, que no sàpigueu el primer, ho entenc, però aquí no sàpigueu...
No en recordo, no en recordo.
Drew Barrymore.
Para, que no em surt el nom avui.
Barrymore.
Bueno, tercera pregunta.
Un de zero, Elías.
Fica.
Quantes hi ha?
Quantes preguntes hi ha?
Mira, tinc fins a 13, però jo vaig de marxar en dos minuts, o sigui que...
Vale.
El que ens doni.
Vale.
Durant la celebració de Halloween, un nen apareix disfressat d'un personatge creat per Josh Lucas.
Quin?
A. Luke Skywalker.
B. La princesa Leia.
C. Darth Vader.
D. Yoda.
E. Univoc.
Elías?
Sí, no recordo malament.
Yoda, no?
Correcte.
Era Yoda.
Oh, i anava de Univoc.
No, no, molt bé.
Era Yoda, era Yoda.
Has enviat per WhatsApp-lo del concurs?
Sí.
I he pensat...
Segur que para de preguntar.
No parli de allò del Yoda, perquè és l'únic que em reconeix.
Doncs mira, sí, sí, sí, aquesta és una pregunta que sempre...
Penent telepatia.
Sí, sí.
Va, ens dona temps de fer una última, Dani, i te'n vas corrents?
Perfecte.
Vinga, va.
La propera pregunta és la següent.
En l'edició del 25è, perdó, del 20è aniversari de la pel·lícula,
Spielberg va fer tècniques, va utilitzar tècniques digitals per...
A, millorar l'expressivitat de la boca i dels ulls d'ET.
B, afegir més policies en l'escena en què Elliot i E.T. fugen en bicicleta.
C, substituir les armes dels policies per walkie-talkies.
D, incloure diferents ovnis en l'escena final de la pel·lícula.
O, E, totes són correctes.
Saps quina va ser l'ús de tècniques digitals?
Per què va fer servir?
La primera.
Per la millor expressivitat de la boca?
No, no va ser per això.
Jo crec que diré totes són correctes.
No, no totes són correctes.
Va ser per substituir les armes dels policies per walkie-talkies.
Sí, és molt fort.
És molt fort.
I m'estranya que no ho sàpigueu perquè és una anèrgota que s'explica sempre.
A la pel·lícula, no sé si era perquè era molt agressiu, perquè era molt violent o pel que fos,
en la seva reedició va decidir canviar les pistoles dels policies per walkie-talkies.
I en comptes de portar pistola, porta un walkie-talkie.
Sí, sí.
Doncs jo no l'hagués clavat i a t'ho dic ara mateix.
L'Alias el veia una miqueta més convençut, però vaja.
És que has d'estar molt dins de la pel·lícula.
Igual tenim temps per estudiar i acabar el test el proper dimecres, què et sembla, Dani?
I tant, això queda amb empat.
Per tant, la setmana que ve ho reprenem.
Sí?
Sí, i tant, i tant.
Queda dit aquí.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies.
Un fort aplaudiment per tu, Dani.
Gràcies a vosaltres.
Bona setmana, bon cant.
I tant, ara me'n vaig de cantó, ja ho sabem.
Me'n vaig de cantó.
Vinga, adéu-siau.
Adéu-siau, Dani.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
I ens hem quedat aquí, mano a mano, amb l'Alias.
Alias, va, el proper dia estudiem una miqueta més i així aprovem algun examen d'aquests que ens fa el Dani.
Anava a preguntar-te alguna recomanació que ens vulguis fer de sèrie, pel·lícula, Netflix...
Bueno, què ofereixes? Que te recomanin una sèrie o una pel·lícula?
Jo, mira, sincerament, soc més de pel·lícules que de sèries.
Fa molts anys que no m'enganxo una sèrie.
Si et dic l'última, mare meva, perdí dos, imagina't.
Hòstia.
Fa molt.
Sí.
Molt bé.
Va a una pel·lícula.
Bueno, doncs mira, en honor al Dani, una pel·lícula de Tarantino.
Vinga, que li agradarà.
És la més nova, si no... espero, si no m'equivoco.
Sí.
Que és Hateful Eight, Los Odiosos 8.
Ah.
Que, buah, m'encanta aquesta pel·lícula.
O sigui, diuen que és de les pitjors del Tarantino.
No és que sigui dolenta, però diuen que és de les pitjors.
Però a mi m'encanta molt, m'agrada moltíssim.
Bueno, va... t'explico de què va, no?
Sí, i tant. Sense fer spoiler, eh?
No, no.
Bueno, no, no.
Bueno, va de... l'època de l'oeste.
O sigui, en plan, l'època típica... no és a l'oeste perquè...
El faroest, no, diguéssim?
Sí, sí.
Va en aquella època, més o menys, a Amèrica, vale?
Doncs està en un carruatge, vale?
Un home que... que, bueno, està anavant, vale?
I està a punt de vindre una tormenta d'esto.
De sorra, vol dir?
No, no, no.
De pluja i...
Perquè està anavant molt fort.
Ah, val.
I es troben amb un altre home, que és el Samuel L. Jackson, vale?
I els diu que s'hi pot pujar, perquè, si no, vamos, acabarà...
Morint ja de neu.
Al principi és com que l'home li diu que no, ni de conya, no sé què,
però al final el deixen, quan entra, doncs veu l'home exposat a una altra dona, que li diu que és una fugitiva, que no sé què, i que la porta allà perquè la ejecuten i perquè li donin la pasta.
Sí, la recompensa, no?
Sí, la recompensa, no?, per haver-la, diguéssim, capturat.
Exacte.
I, bueno, li diu, ah, pues, pues, molt bé.
Molt bé, els dos, no?
Sí.
No, no, no, dos.
Exacte. I, bueno, doncs allà estan al carruatge fins que arriben...
Bueno, no, primer també recollint un altre home, que també estava per allà, i, pues, van a un...
Arriben a un estable i, pues, es veu...
Si no recordem malament havien quedat, crec, i, pues, amb un home, però l'home no estava en aquell moment.
No, era una dona, no estava en aquell moment i hi havia un altre.
i li diu, bueno, sí, vosaltres tranquil·les, que ara arribarà, suposo, i jo sóc el que s'està encarregant de l'estable, no sé què.
I dins de l'estable hi havia més visitants i, bueno, doncs la pel·lícula, doncs...
És que és una pel·lícula molt estranya.
Està molt...
Sí, sí, perquè sol ocorreix allà, no hi ha més llocs, sol a l'estable, a partir que estan a l'estable.
O sigui, els plànols són tots allà a l'estable, quasi-quasi?
Sí, és que estic a la pel·lícula allà, estic a la pel·lícula allà i, bueno,
van passant coses que no vull fer espòlires perquè...
Va, va, doncs no fem.
Los Odiosos, ocho, de Quentin Tarantino, tot i que no sigui la millor, serà una de les més fluixes, no potser?
Sí, però a mi m'encanta.
Va, doncs me l'apunto.
Apunta també a l'Undon Millionaire, a quina era l'Ala Land i...
I el que creït és showman.
Exacte.
Molt bé, molt bé, t'has quedat amb la copla.
Elías, gràcies per venir fins aquí.
Un aplaudiment.
I ens veiem el proper dimecres amb més cinema i més històries amb el Dani i tu a la secció de cinema.
Bona setmana.
Adéu.
I ja que sortim de la secció de cinema amb el Elías i el Dani Martínez,
ens acomiarem amb aquest La La Land, amb la banda sonora d'Another Day of Sun,
aquesta gran pel·lícula que heu de veure si no ho heu vist.
Recomenació musical i cinematogràfica.
Així que això ha estat tot avui en un dia com avui, el Dia Mundial de la Ràdio.
Com sempre, moltes gràcies a tots vosaltres que feu possible que la ràdio sigui el que és,
a més, Ràdio Esmer, perquè sense la gent que escolta no faríem res aquí.
i també moltes gràcies a tots els col·laboradors que fan possible encara tot el contingut aquí a la plaça Mireia.
Per molts més programes, moltes més emissions i molta més ràdio.
Ens veiem demà dijous encara amb més temes, així que tornem demà de 5 a 7 aquí a Ràdio d'Esvern.
Adiós!
Adiós!
Adiós!