Fins demà!
Les vacances són molt a tocar, obrim avui el programa amb aquest All Right de Kites,
una cançó que ens va agradar molt i molt, que ens va portar el Pau Martínez, del Club Alternatiu,
i dona molt bon ritme, escolteu-la.
Oi que sí, oi que sí que dona molt bon ritme i dona moltes ganes de ballar i de festejar,
ja que per fi hi som, a divendres de nou.
Molt benvinguts a la plaça Mireia, segur que jo sóc la Mireia i aquí fins les 7 en punt de la tarda
us acompanyarem en directe des de Ràdio d'Esvern, avui últim divendres,
i això també implica, últim divendres de la setmana, vull dir, últim dia de la setmana,
no del programa encara, això implica que hi ha algunes seccions, alguns espais,
que ja ens van, diguéssim, ens van acomiadant, perquè també tenen vacances els col·laboradors, com no,
i alguns ja s'han acomiadat, avui ho farà una altra secció,
que de fet l'heu endevinat a l'enquesta que hem fet al Twitter, si senyor, esteu fets uns cracs, estimat oients.
Doncs bé, avui us comento el que us portem en aquest programa de divendres,
les obrirem amb aquests titulars i amb aquest, boas tardes, Joao, a veure quins són també els titulars del dia.
A continuació el que farem serà remetre i reescoltar l'entrevista que vam fer amb l'alcalde,
amb Josep Perpinyà, farà dos dies que ens parlava sobre aquesta inauguració del Parc de Can Freixas aquesta nit,
coincidint a més amb el tercer i últim concert d'aquest cicle de nits de música,
a càrrec dels tallers de música que estan ubicats a les escoles.
Serà aquesta nit a les 10 del vespre i el que farem serà, com deia, remetre aquesta entrevista
per si hi ha algú que li queda el conducte d'alguna part de la història d'aquesta masia
i aquest parc que ens explicava, com deia, fa dos o tres dies, l'alcalde Josep Perpinyà.
Això serà durant la primera hora.
Com sempre, tot amenitzat amb una molt bona música com aquest All Ride de Kites.
i a la segona hora tindrem, com us comentava, aquesta secció que serà l'última de la temporada.
No us espanteu, serà l'última d'aquesta tercera temporada.
Va a càrrec de l'Àlex Florenç, estem parlant de la secció de Psicologia i Sexologia.
A més, avui farem un repàs de tots els temes, o els que ens doni temps,
tots els temes que ens han anat portant durant aquestes tres temporades.
De fet, l'Àlex és un dels col·laboradors més fidels,
perquè el primer programa, diríeu el segon, ja hi era, ja col·laborava amb nosaltres.
I avui farem aquest petit repàs, a part de parlar-nos de diferents estudis
que s'han publicat, com no, als Estats Units.
I també parlarem del tema de l'estiu, les parelles,
com és que hi ha un número molt alt de ruptures i també de noves parelles.
Quin futur tenen aquestes parelles?
I també parlarem una miqueta de la manera com es coneix la gent avui en dia,
que es veu que quasi el 100% es coneixen via digital,
via aplicacions, a través de plataformes com Meetic, Tinder...
Tot això ens ho explicarà l'Àlex Florença a la segona hora.
Així que prepareu-vos, que això ja comença.
i ara sí.
Boas tardes!
Boas tardes!
Boas tardes!
Com va la calor?
Prou bé.
Pot ser que sigui el cop que entrem més ràpid...
Corrents.
Has entrat corrents.
Sí, però perquè m'he espantat.
O sigui, de debò...
Per què?
Perquè no m'esperava que acabessis tan sobte de vent cap a secció, jo.
Molt bé.
Passa això, eh?
Fas introducció, presento el programa, explico què hi haurà,
un breu pausa i bugui Wonderland.
Però també anar a la piscina sense prèvi avís, eh?
Ha sigut com un...
Bueno, et veig bé, eh?
No t'has fet mal.
No, tot correcte.
Tot correcte.
Sí, tot de bom.
Tot de bom.
A veure, hem après noves paraules o no?
Perquè ahir ho comentàvem fora de micròfons.
Ens hem quedat amb el boas tardes.
Fato.
Fato.
Fato.
Fish.
Fish.
Fish.
Que vets?
Perto.
Perto.
Perto.
Perto.
Que és a prop.
A prop.
Perto.
Otoam.
Otoam.
Otoam.
Otoam.
Sí, otoamu.
Ah, oh.
Aquesta no seria.
Otoam.
Els portuguesos abrevien.
Es menjen vocals.
Sí, o sigui, tu si vas a Brasil, per tant de portugués...
Algun dia que diré, m'agradaria.
Jo que conec molt els meus compatriots.
Diuen, o sigui, ho diuen comprensiblement.
O sigui, diuen, eut i amo.
Estan més acostumats a lligar, aquesta gent, saps?
Més així.
Porta més a la sang, no?
Sí, sí, sí.
S'ha com els argentins, no?
Que lleven a la sangre.
Fasileiro.
Aquesta gent ho sap molt, eh?
Compatriotes.
Una dona diu, eut i home, dius, mare de Déu.
Mare de Déu, que m'està demanant que em casi.
Que me caso, que me caso.
Sí, sí, directe, eh?
No ho pensaria molt.
Total, en portugués ho fa lleig.
Ho escorcen.
És a dir, fan, eutum, eutum.
Que no té sonoritat.
Sé que no.
És una mica...
Se sent només la consonant, no?
Potser.
Sí.
És que és lleigíssim.
No diré que no, no?
És que és lleigíssim.
De fet, això em fa pensar...
Saps que els...
És que jo parlo dels idiomes que conec, eh?
a Bèlgica i al flamenc, que és holandès, en realitat, però un dialecte de l'holandès.
I, aleshores, per dir-hi t'estimo, diuen Icou Benllou.
Icou Benllou.
Que és lleigíssim.
O sigui, això sona...
Una mica els ex mai couen, eh?
Tal qual.
Però és que...
Si sona malament, inclús per ells.
Però inclús per ells, eh?
diuen Ui, quina sonoritat, això...
Clar, tu imagina't que estàs allà, al llit, abrassat amb algú i de cop Icou Benllou.
Dius, què t'està coent ara, que et cou?
Que et toques el banjo?
Que què?
Que et couen els ous?
Que et couen els ous?
Total.
És una mica també amb eusquera, també.
Mike is a itud.
Mike is a itud.
Però té encara més...
Té sonoritat.
És que Icou Benllou és massa.
Iitliuditx.
Què tal?
Exacte.
No sé si es pronuncia així, però tocat en alemany, no?
Total.
Han inventat una manera de dir-se, t'estimo, que és més maca.
És més abreviada?
No, no és més abreviada.
És més maca, però ho conforme una mica.
A veure, com es diu?
Es diu Ixiegrach.
Ah.
Ixiegrach, però que vol dir, literalment, m'agrada veure't.
Bueno, però el component narratiu és més maco, no?
Sí, sí.
El desglosser de les paraules és maco dir que t'agrada veure algú.
Sí, però...
Però això l'hi dus a la floristera, per exemple?
Tu et creus que li dius això?
No, no, no.
És per dir...
Vol dir t'estimo.
Vol dir t'estimo literalment.
Ah, per qual.
No és que diguis, ui, m'agrada veure't, bon dia.
General, no, no?
I llavors vas provant.
A veure què passa.
No.
No són tan professionals com els basilers en aquest camp.
A veure si ho has pronunciat bé.
L'he preguntat a Google Traductor que ens ho llegeixi.
T'agrada aquella màquina que un dia ens va dir
Obrigada.
O alguna cosa així molt rara.
En teoria ho diu així.
A veure si ho faig bé.
Eu chamo.
Mira.
Veus?
Eu chamo.
Sí, és com que la es chamo.
I aquí encara ho diu complet.
No, no.
S'abrepia més, eh?
Talla'm bastant més la pronunciació.
És bastant confusible, si més no, entendre-ho.
Podem ampliar la frase.
Espera, que m'encanta.
Sí o no?
Eu chamo muito.
Eu chamo muito, meu amor.
Toma!
Toma, toma.
Però sabia, però no continuava, eh?
Complicat, eh?
Eu chamo muito, meu amor.
Oh, atenció, atenció, atenció, que canten, que canten, eh, també?
Molt bé, molt bé.
Com es diu aquest que va guanyar Eurovision?
Ai, ara no, el Sobral, el Sobral, no, el portuguès, que vivia aquí.
El que va fer el...
El Sobral, el Salvador Sobral, sí.
El del Fado.
Sabo que cantava això.
Eutia, meu amor, i tu, meu amor.
No sabies que estaves dient la de...
Let's do it, let's do it for your love.
Que és de l'Espanyol, el que va representar Espanya fa dos o tres anys.
Va representar Espanya amb camisa hawaiana.
Això sí que ho recordo molt.
I la mà així amb aquesta posició de fingers out, saps?
El dit gordo i el patit.
Jo és que no segueixo molt l'Eurovisió, de fet ho reconec,
però sí que hi ha hagut èpoques en què l'he hagut de mirar parau per bé.
Jo també.
Aquest va ser bastant històric.
Parau per bé.
Bastant històric.
Que nosaltres tenim el Pau Martínez, que és el fan euro, fan número 1,
i per obligació hem d'estar al dia.
I, de fet, gràcies a ell estem al dia d'aquestes coses.
Si no, com converses, no?
Com aguantes el virus.
Això vaig haver de fer l'esforç de l'Eurovisió.
Esforç, esforç.
Em va agradar.
I d'aquí van sortir grans cançons com la de Soldi.
Te'n recordes?
Quasi me'n recordo.
Quasi me'n recordo.
Fa dies que no sona, crec, que l'hauríem de llançar.
Però si la vas posar dimecres.
Vinga, que començo a fer X els dies que la poseu tu, la Núria i tu.
És una bona cançó.
Per cert, has descobert alguna cosa d'aquestes matriqueres,
de les talarinyes de les danyes?
No, i mira que avui...
En t'han donat uns consells molt vàlids, eh?
Sí, sí, consells molt vàlids.
Avui he arribat a casa i hi havia tothom.
Cosa que mai em passa, eh?
Jo al migdia arribo...
Tothom, que vols dir la família d'Aranyes, també?
Sí, tal qual.
No, els meus compats de pis, que normalment no hi són,
quan arribo al migdia, i avui hi arriba...
Hi havia tothom.
Però perquè és divendres, la gent és jornada, no?
Sí, exacte.
Potser reduïda intensiva.
Fa jornades més maques.
Sí, però mai m'havia passat.
L'Evanol, no.
L'Evanol, no?
Però mai m'havia passat.
Normalment, no sé per què...
En si és un fet històric, no?
Exacte.
Entenem, d'acord.
Exacte.
Què ha passat?
Què ha passat?
Que una noia, una companya meva de pis,
s'ha posat a detejar, estil,
l'hòstia, no he fet res aquesta setmana,
vaig a posar-me una mica...
Toc a mi, molt bé.
Exacte.
I llavors, jo no he dit res,
perquè, clar, no vull sabre el pànic,
però llavors anava mirant els racons que anava traient,
a veure què.
Tu no veia res?
I ja anaves mirant de raó,
i apresa't s'hi traia la madriguina.
Exacte, jo anava parlant amb ella, molt casual.
Eh, hòstia, el pròxim dia...
Ai, no sé si això, allò...
I llavors, cada cop que t'entirava alguna cosa,
deia...
Això, això...
O sigui, hi ha uns racons que responen completament
al concepte madriguera que vas fer...
Lloc humit, no?
Les filtracions entre paret i junta...
I cada cop que mous coses...
Paret falsa.
Em veus més.
Aleshores, que anava mouent coses,
i un home dient...
Ui, xas...
Ui, que d'aquí surten els C9s,
perquè vam parlar de C9s, eh?
C9s, C9s.
I ocupen molt poc espai, eh?
O sigui, el pitjor és que ocupen tan poc,
i no te n'adones que hi hagi 100 ous.
De fet, hi ha l'aranya aquesta americana
que planta els ous dins la pell.
És escarós.
O saps això?
Perdona?
Ah, anem a causar el pànic.
Moltes gràcies.
Com es diu?
A veure, vaig a buscar-la.
Mira, se m'arronça la cara i tot, eh?
No puc ni parlar.
Bé, ara ja estem parlant de concepte taràntula.
Una aranya grossa, eh?
Que et fica els ous cap a dins de la pell,
i clar, no vulguis saber quan surten els ous què passa.
És una que és...
Ai, Manuel.
Perdó, és que m'està picant tot.
No puc, no puc.
Ai, per a veure.
Suposo, suposo, no ho sé.
Clar, també és veritat que aleshores hi ha coses...
És que, un moment, així no puc continuar.
La mirada ja comença a tenir convulsions dins de la cabina.
Tancó finestra, tancó finestra, que m'ha faltat.
Fins aquí l'episodi d'aragnofòlia.
Tot per obrir una finestra de Google amb aranyes, eh?
M'ho faré mirar, val?
Faré algun tipus de teràpia de xoc.
És veritat que és esqueroceta, anem a dir-ho així.
Però no estava ni veient les imatges...
Eren només imatges d'aranyes, eh?
No he arribat a mirar ni la pell.
No, no, no, no.
Però et diré que me'n recordo.
Tu no veus un programa que es deia Impactos TV?
Uf!
Com oblidar-lo?
Era brutal.
El feien a partir de les 11 de nit.
Sempre hi havia una persecució policial.
I sempre hi havia...
Sí, però mola molt perquè hi havia com plantejament, no sigui desenllaç, del...
Sí, l'estudietat d'una bona zona.
Però de la persecució, que normalment sempre acabava igual.
És a dir, sempre era un tio o tia a tota velocitat per l'autopista.
En algun moment apareixia l'helicòpter i hi havia un...
Saps?
I diies, tio, ostres...
Llavors venien els denuncis i deies, no!
No, per Déu, què passarà?
Per cert.
I l'acabam rodejant i acabava corrent la persona que sortia del cotxe.
Deu anys de programa, eh?
Deu anys.
Des del 1997 fins al 2007.
Es va començar a dir Impactos TV i va ser Impacto Total, te'n recordes?
Sí, és veritat.
Impacto Total.
A més, el presentador era el Carlos García.
Sí, aquell home com el cabell curt i una mica rinxolat, no?
Sí, una mica hortado, que no li passen els anys, saps?
Sí, exacte.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Que posava gomina per la part de dalt.
És a dir, tenia com els costats més rapidet, però per dalt feia créixer una mica escarola així, no?
Sí, sí, tenia una miqueta, una espècie de, sí, una manida silvestre al cap.
Això t'ho deia perquè recordo un capítol que em va deixar més que impactada gràcies al nom del programa.
Potser aquí ve el trauma de les aranyes.
No ho sabem, eh? No ho crec, perquè és físicament.
Això és...
Bueno, no, la pantalla no vols. No ho sabem.
Invoquem a Freud?
Invoquem a Freud que aparegui aquí i que pregunti què passa amb les aranyes?
No, no et llets, no et llets.
Doncs allà, me'n recordo que ja vaig veure un capítol, no recordo si eren aranyes o què era,
però què has explicat una miqueta d'això que et posen els ous dins la pell?
Que estem parlant aquí de coses que no sabem, eh?
Que consti, estimats oients, no us creieu tot el que diem aquí en directe.
A la babelà.
Me'n recordo d'un vídeo d'una persona que, diguéssim, a la falange,
entre el dic gros i l'índex...
Això no és una falange, la falange, és l'os que tens al dins.
No, però la part aquesta de la pell.
La membrana, la membrana de pell que hi ha entre un dins i un altre.
Doncs aquí, no sé quin tipus de bitxo, no recordo si era una aranya,
però feia això que dius tu, però és que es veia que entrava i sortia la...
Bueno, parem, parem, perquè la gent ens desconnectarà.
A mi, amb què em passava molt aquest tipus d'efecte...
De la sensació que et provocava.
Sí, de la sensació que... Amb vídeos de serps.
Vídeos de serps, o sigui, jo aleshores anava pel bosc i pensava...
Ui, ui, perquè...
Tu tens un punt d'hipocondria una mica...
Fort, fortíssim, fortíssim.
Però clar, tu veies...
Dois.
Catorze, catorze, no tiris avall.
No, o sigui...
Tu has vist els vídeos aquests, rollo?
Ui, tenia una serpiente benorsa en su jardín i no lo sabia...
Sí, però no em causen impacte.
No, o sigui, i llavors tu surts a la teva terrassa...
I t'imagines que tens 20 boas, no?
Veus una ombra que es mou i diu...
Ui, ui, ui, ui...
No, a mi no passen, només et passen amb les aranyes.
I les he de veure o detectar.
Saps allò de quan et roça una altra aranya...
De fet, podem fer-ho oficial.
Ahir vam viure en directe el que és per tu, tenir una aranya a prop.
És a dir, estaves...
Espera, anem a ambientar-ho amb la...
Sí, què va passar ahir, però el...
Joao.
Ayer.
Estàvamos sentados.
En Kanjin está tranquilamente tomando algo, una cosa muy informal.
Poca cosa.
Poco.
No tan poca.
Al final fueron unas cuantas terrestres, pero bien, todo bien.
Es verdad, poco, pero poca más, anécdota.
Sutilmente, una araña se acercó hacia nosotros...
Bueno, se acercó al pie, a la bamba.
A un pie, a un pie de una persona, de un contendiente que estaba con nosotros en la misma mesa.
Muy cerca estaba.
Muy cerca, y de repente emitió un aullido de alarma.
Cuidado con esta araña.
Hostia, pues fai en rollo alarma, eh.
¡Alarm!
Molt, saps? Una mica...
Por Dios, que alguien...
¿Dónde está el búnker?
Bueno, total, que l'aranya, en qüestió, va aparèixer en un peu.
Jo, molt amigablement, la vaig agafar.
Molt, molt, molt.
La vaig agafar i te la vaig acostar a tu i...
És que no m'ha venit mi idea.
I vaig sortir descalça.
Em vaig deixar inclús les sabates.
Va ser increïble.
Vaig a aixecar com si m'haguessin dit que m'ha tocat la loteria.
De cop.
De cop, de cop.
Però no sabia que tenia tant d'efecte sobre teu.
Doncs sí, és cert, estimes oients, tota aquesta broma que fem aquí, la pantomima és real.
Els hi tinc molta fòbia, les aranyes.
Fins aquí, l'apartat d'aranyes.
L'apartat d'aranyes.
Sí o no?
No podem seguir parlant d'aranyes una mica així.
No, no, acabat.
O sigui, no pots posar a internet d'estil coses xungues que un aranyes.
No.
O sigui, què és el pitjor que pot passar amb un aranyes?
No, no ho farem.
No buscarem el límit, eh?
No buscarem el límit aràctid.
No ho farem, va.
Pensa que a Spider-Man em pica un aranyes?
És fàstid.
Ja, però que no.
No compliquis més l'existència amb aquests animals, que no s'hi tinc res en contra.
I jo, que consti que no els mato.
El que passa és que no puc estar on estan ells i ja està.
Intento apartar-los.
O cagulls apartar-los.
T'anava a dir, quin és el procediment, aleshores?
El procediment és avisar la primera...
Si tu no t'hi acostes i no...
Molt fàcil.
És avisar el prójimo.
O aquella persona que estigui allà al costat.
I dir-li molt amablement, a base de crits, que l'aparti.
Sisplau.
Així és el procediment.
El què?
És el procediment.
És el procediment.
Jo no la mato.
S'ha de Homer Simpson, quan resa i resa Superman.
T'has imatges allà, estil, Superwoman, si estàs per aquí a prou.
Sálvame de esta, sálvame.
És per aquest aràcnid.
Escolti'm, tocat ja dos quarts de...
Tocat ja, dos quarts.
És l'avantatge que avui el que farem serà reemetre l'entrevista que teníem,
que vam fer amb Josep Perpinyà, parlant d'aquesta inauguració del parc.
Per tant, anem sobrats de temps, però hem d'avisar algú perquè entra i perquè si no, no ho podem fer.
Doncs vinga, adeu.
Ara sí, ara sí, dos minuts per dos quarts en punt de 6 de la tarda.
Bona tarda...
Bona tarda, perdó.
Bona tarda, Imerol.
Bona tarda, bona tarda, bona tarda, bona tarda.
Vinga, va, divendres, divendres per fi, tercer divendres de juliol, s'apropen les festes majors,
s'apropa l'agost, que això vol dir que fem vacances.
Sí, senyor.
Sí, sí.
Així que molt contents d'obrir aquest programa d'avui, divendres 19 de juliol.
Sí, Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, i cada dia em deixes menys temps per fer els titulars.
No, no preocupis, avui no cal que vagis ràpid.
D'acord, o sigui, m'ho prenc una mica en calma.
Totalment.
Doncs vinga, va, una notícia que crec que va relacionada amb el tall que posaràs d'aquí a poc,
perquè avui es fa la inauguració del parc de Camp Freixas, tot i que ja fa gairebé dos mesos que està obert al públic.
Un acte que començarà a les 10 de la nit es combinarà l'últim concert del cicle Nits de Música
amb una presentació d'aquest espai pel veïnat.
Recorrem que aquesta zona, conformada al voltant de la Masia de Camp Freixas,
prèviament tenia l'accés prohibit a vianants.
S'hi ha construït un parc amb un àrea verda de gairebé una hectàrea.
Un espai que, de fet, assume els 34 parcs que ja estan establerts a Sant Jus.
L'acte coincidirà, com dèiem, amb l'últim concert de les Nits de Música
organitzada des dels tallers de música de Sant Jus.
Les altres dues actuacions d'aquest cicle van tenir lloc al claustre de les escoles,
però en aquest cas es traslladarà fins al parc de Camp Freixas i serà gratuït.
Una excusa per celebrar la inauguració d'aquest parc
i també per estrenar-lo com a espai d'oci.
Els encarregats d'aquesta darrere actuació seran diètrics,
format per Anna Casas a la veu, Xavi García al cajón, Ramon Bagué al contrabaix
i Guillem García al piano i a l'acordió,
que oferiran una combinació de jazz i boleros, entre d'altres estils.
I t'has oblidat, crec, de comentar que hi haurà aquesta copa de cava
crotresia de l'Ajuntament de Sant Jus.
Home, sí, a veure, s'ha de saber.
Tota inauguració va acompanyar d'un pica-pica i o d'una copa de cava.
Sí?
Sí.
Sí?
Sí.
Sí?
Sí, rotund.
Podríem buscar fets històrics, és a dir, inauguracions, on no hagi passat això.
N'hi haurà pocs.
Segur que n'hi ha.
O quan les plaques eren molt plaques.
Sí, també és veritat.
També és veritat.
Vinga, va, inauguració.
A continuació escoltareu aquesta remissió d'aquesta entrevista amb l'alcalde
on ens explicarà una miqueta més de la història d'aquesta masia
i de l'origen d'aquesta reestructuració dels 34 parcs que tenim a Sant Jus.
35.
35.
Si hi ha 34, aquest és el 35.
Doncs 35è parc a Sant Jus.
Sí.
Déu-n'hi-do.
Vinga, va, second round.
Second.
Second title.
No sé com diu.
Ja s'han instal·lat les peces de mitja o ganxet de color blau o groc
que volen engalar anar als arbres del carrer Miquel Reverter de cara a la Festa Major.
Una iniciativa engegada des de Janín Patchwork amb la col·laboració de Justícia i Pau
i diferents dones del poble.
En aquest sentit, vestir els arbres d'aquesta via és l'última fase d'una activitat
que va començar amb una crida per recollir peces de mitja o ganxet.
Amb certes premisses, però havien de tenir un format quadrat de 30 centímetres per 30 centímetres
aproximadament i ser de color blau o groc en referència als colors del municipi.
A l'hora es recomanava que fossin fetes de restes de llana per no malgastar material de qualitat.
Per tal d'instal·lar-les, aquestes peces s'han teixit entre si i s'han col·locat al voltant dels troncs.
Que per cert, jo crec que els arbres tenen una mica de calor, eh?
M'agrada molt la iniciativa, és molt bonica, però jo no sé fins a quin punt, a nivell naturista,
els arbres estan a gust o no.
Ho plantejo aquí, eh?
Això és una cosa a l'aire.
Però clar, has vist l'espai que ho ocupa, és a dir...
Uns 40 centímetres, no?, de llargada.
Sí, per això vull dir que no és...
Sí, però que també hi ha anat una càmera que fa calor, eh?
Sí, però...
Ho poso a l'aire, eh?
No digues més que ho plantejo a l'aire.
Mira, m'agrada molt la iniciativa, és molt colorista, és molt participativa.
És maca, és maca.
És maca, està clar, i potenciar la creativitat dels enjustencs.
Òbviament, això no ho neguem, però sento una certa...
No sé, ara anem a fer una anàlisi, jo crec que biològic.
No sé fins a quin punt tenen un sistema nerviós que els avisi de...
Sí, però no...
Transpira per tot arreu, és una planta, és un ésser viu.
Sí, però no noten si estan suant o no, Mireia.
Ara li pregunto a Google, a veure.
No, no és que hi suïn.
Els arboles noten si hi tenen fria o calor.
No, no, no, no és que hi suïn pobres animals.
Pobres animals.
Pobres éssers vius.
No, bona iniciativa, vinga.
Vestim amb llana per festa, això.
Clar que sí.
Vinga, va, últim titular.
No sé si vas cap a...
Fiber, Fiber.
Sí, oi?
Torna a fer una crida.
Torna a fer una crida.
Vinga, va, des de l'equip de producció de la websèrie Sant Jus Fiber,
que s'està gravant actualment a diferents localitzacions de Sant Jus d'Esvern,
es fa una nova crida oberta per aconseguir extras per aquest dissabte, demà,
20 de juliol.
Concretament, necessiten persones per participar en una de les escenes de la sèrie
que tindrà lloc en una festa ambientada en una discoteca dels anys 80,
on el balli tindrà un paper molt important,
una part del rodatge que, de fet, s'havia d'enregistrar la setmana passada,
però que es va haver de posposar.
Els horaris de gravació tindran lloc dissabte, com dèiem, en dos tors diferents,
al matí des de les 12 de migdia fins a dos quarts de dues,
i a la tarda des de les 4 fins les 8 del vespre.
La localització estarà situada al voltant de l'edifici Walden.
Per participar-hi només s'ha d'enviar un correu electrònic,
que és a xf.moonfilms.com.
Doncs vinga, va, Sant Justencs i Sant Justencs,
falta gent per sortir en aquesta websèrie.
I també he de dir, falta gent també,
perquè han amès una nova crida fa pocs minuts,
del 22 al 25 per fer cossos de seguretat, d'emergència, etcètera.
És a dir, metges, bombers, policies...
fan una crida, grosso modo, per a persones que puguin estar aquests dies disponibles
per gravar les seqüències.
Quins dies, deies?
Del 22 al 25 de juliol, si no m'equivoco.
22 al 25 de juliol?
No ho ha dit així una mica el tontún, però rondarà aquestes dades.
Ve a ser la setmana vinent, eh?
Arraum, la setmana vinent.
Ve a ser la setmana vinent.
Molt ben vist, Mireia.
Segurament de dilluns a divendres, eh?
Per les altres que has dit, divendres, exercicis, top 4, top 4.
Segurament de dilluns a divendres.
Doncs moltes gràcies a la tarda més per aquests titulars.
Tinguin bon cap de setmana i fins dilluns, última setmana de juliol.
Igualment, fins dilluns.
Adéu.
Adéu.
Doncs ara sí, escoltem una cançó.
Ara mateix toquen 35 minuts que passen de les 5 de la tarda.
Escoltem aquest so true de The Black Seeds.
Abans d'escoltar, com us deia, aquesta entrevista,
aquesta remissió de l'entrevista amb l'alcalde Josep Perpinyà
per parlar sobre, precisament, aquesta inauguració
d'aquest 35è parc aquí a Sant Jus.
Mare de Déu.
Tenim més parcs?
Està molt bé, està molt bé.
Està bé tenir molts parcs.
I a més, aquest parc, la veritat, és molt i molt maco.
Així que si teniu l'oportunitat de poder venir aquesta nit
a partir de les 10 de la nit,
podeu anar una miqueta abans, també.
Hi ha aquest concert a càrrec dels tallers de música.
Així que escoltem abans aquesta cançó
i a continuació escoltarem aquesta revisió
de l'entrevista amb l'alcalde, amb Josep Perpinyà.
i a continuació escoltem abans.
i a continuació escoltem abans.
i a continuació escoltem abans.
i a continuació escoltem abans.
i a continuació escoltem abans.
i a continuació escoltem abans.

a continuació escoltem abans.
a continuació escoltem abans.
a continuació escoltem abans.
a continuació escoltem abans.
a continuació escoltem abans.
a continuació escoltem abans.
a continuació escoltem abans.
a continuació escoltem abans.
a continuació escoltem abans.
a continuació escoltem abans.
a continuació escoltem abans.
a continuació escoltem abans.
a continuació escoltem abans.
a continuació escoltem abans.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aquesta inauguració d'avui al vespre tot vostra.
I ara sí, dos quarts en punt de 6 de la tarda, aprofitant també aquests concerts, aquest cicle de concerts de nits de música, dels tallers de música, també tenim a nosaltres el Josep Perpinyà, alcalde de Sant Jús. Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Com esteu?
Molt benvingut, molt bé, aquí ambientant-nos amb la música d'aquest divendres.
Ja escolto, ja escolto.
Que sonarà el parc de Can Freixes i aprofitareu, aprofitarem i l'inaugonarem.
Bé, amb moltes ganes, amb molta il·lusió perquè és un parc que ha quedat molt bé, la gent ho està veient, ens felicita quan ens troba pel carrer i realment amb moltes ganes de fer aquesta inauguració que és simbòlica perquè ja fa dies que està oberta.
I així pot circular, de fet.
Sí, hi ha moltes famílies, nanos, crios petits, que ja corren per allà i aprofiten els jocs, però sí, ens fa il·lusió fer aquesta inauguració.
De fet, tenia un tros d'aquest bull llatí de Sant Jús del passat d'octubre, del 2018, que ja començàveu a tirar endavant obres com, per exemple, dels juvenívols també, o del parc de la Rambla, també amb aquesta decisió del nom, que va ser una mica popular, de fet.
Sí, va ser un procés participatiu.
I parlant d'espais públics de qualitat, comentaves que ha estat dissenyat amb la complicitat de l'alumnat de l'institut, també, aquest parc.
Sí, correcte. I, a més, també vam reunir molt els veïns i persones que volien expressar la seva opinió i destacar una cosa, que en aquests moments, amb aquest esforç que hi ha hagut en els darrers temps de fer parts nous, com el que estaves dient, de la part de la Rambla, Can Sagrera, i aquest que és fantàstic, ens hem convertit en un dels pobles amb més zones verdes de l'àrea metropolitana.
I això és perquè podem gaudir tots i totes d'aquest espai públic que, en aquests moments, com el cas de Can Freixas, és de qualitat.
És un projecte paisagístic. Es veu que no és un parc urbà, perquè ells que no ho han vist ho poden veure el dia de la inauguració.
Està pensat com una transició de parc cap a Collserola i, per tant, és una cosa molt natural, diguem-ne.
I aquesta satisfacció que deia Ciutadana també es veu reflectida en la valoració, no?
També llegia en aquest butlletí del 2018, de l'octubre, que l'oferta de parts públics d'aquí a Sant Jus puja fins al 7.3 de valoració Ciutadana, no?
Sí. Si recordes, fa uns anys ens comparàvem molt amb les plogues de Llobregat, no?
La gent et deia, és que es plogues tenen uns parts molt macos, no? I Sant Jus sempre anem una miqueta darrere, no?
I ara és veritat que en els darrers dos o tres anys, amb aquestes inversions que s'han fet, doncs jo crec que estem a primera divisió, no?
Mira, una dada. Europa et diu que per cada habitant has de tenir com una... 9 metres quadrats, diguem-ne, de zona verda, no?
Nosaltres en aquests moments tenim 19 metres quadrats per cada habitant, no?
Però ha fet un salt molt significatiu, no?
I efectivament, a part del gran part de Collserola, que és magnífic, no?
Però la suma de realitats d'aquests parts, que en tenim ja 35...
Déu-n'hi-do!
Doncs fa que sí, que ens hem convertit en un municipi molt verd.
Crec que es coneix com l'Hectària Verda, no? De Sant Jus?
Sí, de fet, és tan gran, efectivament, no?
Perquè hi havia molt poca consciència, perquè era un barranc, és veritat que estava abandonat, deixat, no?
L'Ajuntament ho va adquirir fa uns 10 anys, aproximadament, no?
Perquè això té molta història, aquesta masia és del segle XVI-XVII, no?
I va ser, doncs, una... Va ser el 1700, per exemple, va ser adquirida pel convent del Carme de Barcelona, no?
Que ara hi ha de separar els pares carmelitans, no?
Exacte, els calçats, carmelitans calçats, no?
I va ser un lloc on... Era de salut, de fet, els religiosos que estaven malalts, però estaven aquí, no?
I l'Ajuntament feia molts anys que anava a rebre aquesta masia, perquè veia que era una inversió molt significativa,
però ens va costar moltíssim, no? I finalment, doncs, et va adquirir i no ho fa gaire, eh?
Vaig signar aquesta adquisició potser fa uns 10 anys, no?
No més, no? I és veritat que estava deixat, abandonat, no?
I ara s'ha convertit en un lloc màgic.
Home, i tan màgic, a més, si no veig mal encaminada, forma part de l'inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya.
Sí, correcte.
La masia, en concret.
Correcte, perquè és una masia, doncs, que té aquesta visió d'aquesta masia catalana,
com altres que tenim a Sant Jus, i moltes també que hi ha al país, no?
Però la suma d'aquestes realitats, insisteixo, no?
I ara el que estem treballant molt és en un programa funcional per veure quin tipus d'activitat, no?
Tenim alguna idea, però no em preguntis.
No preguntaré, llavors.
Alguna idea a veure què fem amb aquesta masia, perquè la realitació val més d'un milió d'euros,
però aviat, aviat, aviat, estic convençut que en tres o quatre mesos
serem capaços d'explicar a la població el que volem fer aquí.
Va, com que no et puc fer aquesta pregunta, i la tenia apuntada, i de fet anava a fer la següent...
Va, pregúntame després d'estiu.
Va, passaré la següent.
És una curva molt emblemàtica, de fet, és la curva dels cars, exacte.
Jo crec que també ara permetrà tenir una panoràmica que fins ara no es tenia, no?
Perquè quedava només la zona de la cera, no?, que baixava a dreta i a esquerra,
però ara jo crec que tot allò es poblarà, no?, durant els cars.
Sí, sí, a més a més, ha passat també que és un carrer que hi ha moltes famílies
que porten els nois i les noies al canigó, no?,
i llavors l'han descobert, també és curiós, perquè em deien,
és que no érem conscients que això estava aquí, no?,
perquè estava, insisteixo, molt amagadó, no?
I ara, clar, amb la tanca aquesta transparent, la morera més ampla,
ha fet que la gran majoria de la població, doncs, veiés que és un indret, insisteixo.
La gent em diu, a part de fantàstic, el tipus de com ha quedat això,
tres o quatre m'han dit, és un lloc màgic, i és veritat, m'he quedat amb aquesta frase.
Sí, jo crec que, a més, com li toca el sol, a les hores que li toca el sol,
la baixada, la perspectiva que tens també del poble a la part de dalt,
jo crec que sí, la paraula màgica va bastant adient amb el parc.
I a banda d'això, que precisament és el que comentàvem al principi,
aquest divendres es fa com aquesta inauguració simbòlica, podríem dir,
però s'inaugura, no?, oficialment.
Sí, i fem la inauguració, farem un parlament, però, de fet, és també compartir
amb els tallers de música aquest espai, aquesta nit de jazz, que ja és el tercer,
és el darrer, no?, però tot plegat vam pensar, escolta, si això és una mica màgic,
i aquesta música també de jazz que fan ells, no?, doncs, vinga, va, som-hi,
i ho fem tots plegats, i aquesta il·lusió que teníem la compartim amb el veïnat, no?,
i ja està, és poca cosa més, però jo crec que aquestes il·lusions que hem parlat
amb tants anys de Can Freixa, doncs, ja ho tenim, ja ho tenim.
Sí, han estat molts anys de veure la vasia a través de la valla, més o menys,
que es podia veure, i ara per fi podíem escoltar música, no?,
en un lloc que és bastant emblemàtic i màgic, no?,
i a més acompanyat de, crec que és el sisè, no?,
el sisè cicle de nits de música que organitzen també els...
Doncs, si ho dius, deu ser-ho, perquè abans, quan venia cap aquí,
pensava entre el 5 i el 6, si dius el 6, el 6.
Sí, sí, la sisena edició, suposo que ells també,
a veure si després podem parlar també amb l'Olema Joan,
d'aquest últim concert, també estaran més que contents
de poder donar, oferir aquest concert en un lloc com aquest,
i concedim la inauguració.
Jo estic convençut que ells i altres,
quan vegin aquest concert a la Masia, allà a Can Freixes,
molts pensaran que aquí és un lloc idoni per fer això.
És que jo crec que és molt idoni per fer molts concerts,
de fet, no sé si ja de cara a la festa major d'aquest any
també se'n contemplen alguns de concerts o activitats
que també s'ubiquin allà a Can Freixes.
Anirem organitzant, anirem organitzant perquè, mira,
per exemple, el que va haver-hi el Festival de la Vall
en el Bolí Fariner, no?,
també va ser una iniciativa popular, molt encertada,
i aquests espais, aquests llocs, hem d'anar programant coses
perquè, doncs, crea aquesta màgia, no?,
i estarem allà el divendres a la nit
compartint amb els veïns i veïnes
i amb el Ma Joan i els tallers de música.
Mira, gra, m'has comentat això de la Vall Festival
i per anar acabant, que sé que vas bastant apretat de temps,
crec que s'han de donar més espai, no?, també,
aquestes iniciatives de cara, no tan joves,
sinó gent que tingui iniciatives com, per exemple,
la Vall Festival, no?,
que va ser un espai naturalment coisserola, no?,
amb bona música, amb cervesa artesana,
en fi, amb activitats, tallers, pintura, xerrades,
va haver-hi de tot,
i crec que a poc a poc s'ha d'anar com cedint també l'espai
a aquestes noves generacions, no?
Mira, em permets dir una frase així molt contundent i rotunda?
Doncs jo crec que l'Ajuntament no hauria de fer res
des d'aquest punt de vista.
Hauríem de recolzar, estar al costat, darrere,
on vulguin aquestes iniciatives,
però que és fantàstic
que una població surti a iniciativació amb aquestes,
a mi com no m'ho han explicat,
i escolta, endavant, facilitem-ho tot,
que facin el que creguin,
si això serà un encert segur, no?,
i crec que ho va ser, eh?
I va ser-ho, efectivament ho va ser-ho.
Doncs esperem que aquest divendres
també sigui l'encert al concert,
al grup que ve, que són Dietrichers,
no sé com es pronuncia, Dietrichers,
i a veure si a continuació
també puguem parlar amb l'Olema Joan,
ens parla ja de la part musical d'aquest divendres.
Moltes gràcies, Josep,
per venir fins aquí, en fora aplaudiment,
i ens veiem divendres,
en la mateixa part de Camp Preixes.
Adéu-siau, bona tarda.
Ara escoltes ràdio d'Esfern,
sintonitzes ràdio d'Esfern,
la ràdio de Sant Lluís,
98.1.
Doncs bé, un cop reescolta d'aquesta entrevista,
passem a escoltar bona música,
com sempre ens queden 12 minuts
per les 6 en punt de la tarda.
Escoltem aquest Porto Vecchio de Julien Doré.
Les nuages et le spleen
ont adoué ma peau.
Je ne pars pas, je nage
dans le murmure des vagues.
J'ai laissé ton nom
et mon cœur sur la plage.
Ah, ah, ah.
Nos soupirs se dessinent
sur le Porto Vecchio.
Immortel assassin
te voit la sortie des flots.
Je ne pleure pas, je nage
dans le murmure des vagues.
Ah, ah.
J'ai oublié ton nom
et ton corps sur la plage.
Ah, ah, ah.
Tu m'as lâché la main
sur le Porto Vecchio.
Je souris au venin
qui me brûlait le dos.
Je ne pleure pas, je nage
dans l'océan de flammes.
Ah.
Pour oublier ton corps
pour mieux tourner la page.
Ah, ah.
Je reviendrai demain
sur le Porto Vecchio.
Pour oublier ta main
et le goût de ta peau.
Ah.
Tu m'as lâché la main
sur le Porto Vecchio.
Je souris au venin
qui me brûlait le dos.
Je ne pleure pas, je nage
dans l'océan de flammes.
Ah.
Pour oublier ton corps
pour mieux tourner la page.
Ah.
Ah.
Ah.
Ah.
Ah.
Ah.
Ah.
Ah.
Vinga, seguim amb aquest bon ritme.
Escoltem de nou una cançó d'A.G. Tracy
que va sonar de fet ahir al programa.
L'advoc grow ofesiu.
Falten vuit minuts per tocar
a les sis en punt de la tarda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Resulta que Jonas Brothers es van tornar a juntar després d'uns anys separats, no sé si us coneixeu o són aquest grup, són uns germans, de fet es diuen Jonas Brothers, van tornar-se a juntar, de fet també amb les seves dones i parelles per gravar un nou videoclip i llançar un nou àlbum.
Doncs aquesta cançó que estem escoltant ara que es diu Sucker és la seva primera cançó que va llançar amb aquest nou àlbum que es diu Sucker també.
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Torn, per cert, estàvem fent un petit repàs abans de començar aquesta última secció, aquest últim espai que farem amb l'Àlex Florença, el nostre psicòleg i sexòleg de Capçalera, que serà l'última secció d'aquesta temporada, però de cara al setembre tornarem a recuperar aquesta secció i ens portarà encara més temes.
Més temes, doncs bé, doncs bé, estàvem fent una mica el repàs, aquest resum de tots els temes que ens havia portat i ens han portat prop de 50, de fet, és un dels col·laboradors més fixes d'aquest programa, sempre ho hem dit, tots ho són i estan tots molt compromesos, òbviament, però l'Àlex Florença de fet va estar des del primer dia que vam començar amb aquest projecte de la plaça Mireia.
Hi ha molts temes que ens ha portat i molt, molt variats, ens ha portat, ens ha parlat dels exercicis Kegel, de noves parafílies, hem desmuntat mites sexuals, hem parlat de la tecnologia, en fi, hem parlat tantes coses que no sé si ens donarà temps de parlar-les totes, però en tot cas ens veiem a la segona hora i seguim parlant. Fins ara!
Bona tarda, us informa Kilian Sabria.
Pablo Iglesias fa un pas al costat. En un missatge a Twitter, diu que no vol ser l'excusa del PSOE per evitar un govern de coalició.
Madrid, què ta Carman?
Ara mateix no la sentim, en qualsevol cas, el que s'ha produït a aquestes últimes hores, vaja, aquesta última hora, perquè és de fa molt pocs minuts,
és un pas substantiu a la negociació per aquesta formació d'un govern de coalició, perquè des del PSOE s'havia dit que amb tots menys en Pablo Iglesias
i que no podia ser una rèmora per aquesta formació, per la formació d'un nou govern de coalició, que ara ja s'acceptava,
i és quan ha aparegut en un vídeo penjat a Twitter el mateix Pablo Iglesias dient això.
El PSOE dice que el único escollo que evita ese gobierno soy yo.
He estado reflexionando en estos días y no voy a ser la excusa para que el PSOE evite ese gobierno de coalició.
Mi presencia en el Consejo de Ministros no va a ser el problema siempre y cuando el PSOE asuma que no puede haber más vetos
y que la presencia de Unidos Podemos en el próximo gobierno tiene que ser proporcional a los votos y que la propuesta, lógicamente, la va a hacer Unidas Podemos.
D'aquesta manera Pablo Iglesias ha comunicat la seva decisió d'apartar-se, diguem-ne, de fer un pas al costat.
Queta, no sé si estem en contacte en aquests moments, però la notícia és aquesta.
Pablo Iglesias no farà impossible un guarda coalició.
I la sentíem, però crec que no ens sent ella a nosaltres.
Bé, en qualsevol cas, la notícia està donada, encara que sigui a través de nosaltres i no des de Madrid,
però vaja, la notícia és la que és, explicada està, seguim.
Notícies breus, Àngels López.
Ha dimitit el primer ministre de Kosovo, Ramush Haradinaj, després que ha estat citat pel Tribunal de l'AIA.
La Justícia Internacional l'investiga en relació amb els crims de guerra que hauria comès quan era un dels líders de la guerrilla kosovar de l'UCHEK.
Les acusacions fan referència als anys 1998 i 99, durant la guerra que van enfrontar Sèrbia i Kosovo.
No és el primer cop que el reclamen per aquestes acusacions, per les quals també el persegueix la Justícia Sèrbia.
En dues ocasions anteriors ha estat detingut a França i Eslovènia, però ha quedat en llibertat i el Tribunal Penal Internacional de l'antiga Iugoslàvia l'absolt també en dues ocasions, del 2008 i el 2012, per aquests crims.
El Tribunal Suprem concedeix un permís extraordinari a Josep Rull perquè pugui sortir de la presó per anar a la intervenció quirúrgica del seu fill el 20 d'agost.
El permís dels magistrats especifica que el conseller Rull haurà d'ingressar just després de visitar el seu fill un altre cop a la presó.
També en punt acabi l'operació. Els Mossos seran els encarregats del trasllat.
El dirigent de Junts per Catalunya ha sortit dues vegades de permís des que ha tornat a la presó de Lledoners per proves diagnòstiques del seu fill.
Un motorista de 26 anys ja mort aquesta tarda en un accident de trànsit al districte de Sarrià-Sant-Gervasi de Barcelona.
L'home ha mort després d'aixocar amb un autocar poc després de les 4 de la tarda.
Des de començaments d'any, 12 persones han mort en accidents de trànsit als carrers de la ciutat de Barcelona.
Ha mort un home que va ser tirotejat al carrer Fernando Pó del barri del Poble Nou de Barcelona divendres passat, al vespre.
Es tracta d'un home de 36 anys que estava ingressat a l'Hospital del Mar en estat crític.
La hipòtesi amb què treballen els Mossos és que el tiroteig té a veure amb una rebenja per narcotràfic.
I ara Sónar.
El DJ palestí Muqtah i la cantant i productora nord-americana Holly Herndon són els protagonistes de la segona jornada del Festival Sónar de Barcelona.
Blayne Mercè.
Bona tarda. Aquest és el Sónar amb més països i continents representats de la història.
I això també es tradueix en el moment que s'acaba de viure al festival.
Per primer cop, un artista palestí ha pujat a l'escenari.
I és el DJ Muqtah, tot un icona al seu país i que li ha tocat coincidir amb Holly Herndon, una artista multidisciplinar que també és doctora en intel·ligència artificial.
I s'acompanya en directe de cinc curistes i d'un software, Spawn, que ha fet ella mateixa analitzant centenars de veus humanes.
Ho explicava ahir al Sónar Més D.
Crec que la millor manera d'explicar-ho és que Spawn és un intèrpret, de manera que nosaltres som els compositors.
Nosaltres ho escrivim tot. Spawn no és cap procés d'escriptura automàtica.
Ho escrivim tot, després li demanem a Spawn que interpreti algunes coses de manera determinada.
És un membre més del grup vocal.
El concert ha acabat amb una mena de festa desbocada, apte per tothom, tant per robots com per humans.
Sant Disoleble i Mercè Catalunya, Ràdio Barcelona.
Esport, Joan Fitor.
Juliana Lafilippe ha guanyat la contrarrellotge individual de 27 quilòmetres al Tour de França.
El del Clique Estep ha tret 14 segons a Geraint Thomas, que ha estat segon.
A la Philippe Don segueix com a líder de la classificació general.
En futbol, Víctor Valdés torna al Barça.
Ho fa com a entrenor del Juvenilà Valdés.
Asegura que està molt content de tornar i diu que és molt conscient del repte que suposa entrenar al Barça.
L'Espanyol, per la seva banda, ha presentat aquest matí Andrés Prieto, porter de 25 anys i que comença la segona etapa al Club Blanquiblau.
I en bàsquet, ja se sap, el calendari de l'Euroliga.
El Barça debutarà el 4 d'octubre a la pista de l'Efes i no jugarà al Palau fins al dia 18 contra l'Alba de Berlín.
Equip d'Aíto García-Reneses.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
6 i 6 minuts.
Bona tarda.
Bona tarda.
Avui es farà la inauguració del Parc de Can Freixas, tot i que ja fa gairebé dos mesos que està obert al públic.
En un acte que començarà a les 10 de la nit es combinarà l'últim concert del cicle Nits de Música amb una presentació d'aquest espai pel veïnat.
Recordem que aquesta zona, conformada al voltant de la Masia de Can Freixas, prèviament tenia l'accés prohibit a vianants.
Ara s'hi ha construït un parc amb una àrea verda de gairebé una hectàrea.
Un espai que, de fet, es suma els 34 parts que ja estan establerts a Sant Just.
L'acte coincideix, com dèiem, amb l'últim concert de les Nits de Música organitzades des dels tallers de música de Sant Just.
Les altres dues actuacions d'aquest cicle van tenir lloc al claustre de les escoles,
però en aquest cas es traslladarà fins al Parc de Can Freixas i serà gratuït.
Una excusa per celebrar la inauguració d'aquest parc i també per estrenar-lo com a espai d'oci.
Els encarregats d'aquesta darrera actuació seran diètrics, formats per anar a cases a la veu,
Xavi García al cajón, Ramon Bagué al contrabaix i Guillem García al piano i a l'acordió,
que oferiran una combinació de jazz i boleros, entre d'altres estils.
Eva Martínez Morales, alcaldessa socialista de Vallirana,
és la nova presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Aquest matí s'ha celebrat el ple de Constitució del nou govern comalcal
i 39 consellers i conselleres han pres possessió del seu càrrec.
Martínez serà la successora de Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just, en aquest càrrec.
La sessió de Constitució del nou govern comarcal ha començat a les 12 del migdia
a la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Primer els 39 consellers i conselleres han pres possessió del seu càrrec
i tot seguit han votat Eva Martínez com a presidenta de l'ENS,
rebent el suport dels grups comarcals del PSC, Junts per Catalunya i En Comú Guanyem.
L'heia flotat, regidora Sant Justenca de Junts per Catalunya,
plataforma d'alcaldia republicana, és la nova consellera de Mobilitat i Solidaritat i Cooperació
i Just for Salva, de moment Sant Just, és també un dels nous consellers del govern comarcal.
Ja s'han instal·lat les peces de mitja o ganxet de color blau o groc
que volen engalanar els arbres del carrer Miquel Reverter de cara a la Festa Major,
una iniciativa engegada des de Janine Patchwork
amb la col·laboració de Justícia i Pau i diferents dones del poble.
En aquest sentit, vestir els arbres d'aquesta via és l'última fase d'una activitat
que va començar amb una crida per recollir peces de mitja o ganxet.
Amb certes premisses, però havien de tenir un format quadrat de 30 centímetres per 30 centímetres,
aproximadament, i ser de color blau o groc, en referència als colors del municipi.
A l'hora, es recomanava que fossin fetes de restes de llana per no malgastar material de qualitat.
Per tal d'insedar-les, aquestes peces s'han teixit entre si i s'han col·locat al voltant dels troncs.
Fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació als Sant Just Notícies, edició vespre, a les 7. Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Seguim a ritme de doques grases amb aquest està guai,
està guai, està guai, està guai, està guai que sigui divendres,
està guai que tinguem un concert de jazz aquesta nit al Parc de Can Freixes a les 10 de la nit.
I també està guai, està guai, està guai, està guai, està guai, està guai escoltar Ràdio d'Esvern en directe a la plaça Mireia.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
..
.
..
..
.
Està guai, està guai, està guai.
I tant que si, oques gràcies, gràcies per aquestes cançons.
.
.
.
.
I última cançó abans d'entrar a parlar en aquesta última secció, en l'últim espai,
i amb l'Àlex Florença, amb el nostre psicòleg i sexòleg.
Escoltem una de les cançons d'aquests anuncis emblemàtics d'estiu d'Estrella Damm.
Es diu Our Place i és de Maya Vidal.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Així jo no puc treballar.
Algú faig que està davant.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
Pessigolla, pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio Desverg.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
012. La Generalitat al teu costat.
Un estiu ben fresc.
Consells per a la calor.
Fresca a casa.
Tanqueu les persianes quan hi toca el sol.
Obriu les finestres durant la nit.
Estigueu-vos a les zones més fresques.
Refresqueu l'ambient amb ventiladors, aire acondicionat.
Si no teniu aire acondicionat,
mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats.
Centres comercials, casals, cinemes...
Molta aigua.
Beveu aigua i sucs de fruita.
Refresqueu-vos sovint.
No prengueu begudes alcohòliques.
Eviteu els menjars molt calents.
Busqueu l'ombra al carrer.
Eviteu sortir al migdia, quan fa més calor.
Poseu-vos una gorra o un barret.
Utilitzeu roba lleugera que no sigui ajustada.
Molleu-vos una mica la cara i la roba.
Vigileu en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol
i no deixeu les finestres tancades quan algú es queda a dins.
Limiteu l'activitat física intensa.
Ajudeu altres persones.
Si coneixeu persones grans o malaltes que viuen soles,
ajudeu-les a seguir aquests consells.
012. La Generalitat al teu costat.
Ara escoltes ràdio d'Espern.
Sintonitzes ràdio d'Espern.
La ràdio de Sant Just.
98.1
Dia i nit, dia i nit, dia i nit tenim molts temes al cap de psicologia, de sexologia.
I avui per últim dia, però d'aquesta temporada, al setembre, tornem.
Tenim l'Àlex Florença amb nosaltres. Àlex, bona tarda.
Bona tarda.
Molt bona tarda. Molt benvingut en aquest últim espai de la temporada.
Thank you, igualment.
Benvenido.
Day and Night de Kid Cudi, una cançó que ens has portat tu directament.
N'has dit, aquesta és la de hoy.
Sí, sí, aquesta és la de hoy.
Aquesta és la cançó per obrir...
Avui, vaig escoltar un Riemberg per la ràdio aquesta setmana i vaig dir, uah.
És una cançó antiga, eh, t'he de dir.
Jo aquesta cançó la recordo quan tenia 16 a 18, por ahí, no?
Té els seus anys, té els seus anys.
Vinga, tenim prop de 35 minuts per comentar tots els temes que ens portes avui,
per tancar aquesta, com deia, aquesta tercera temporada de mil temes que ens has portat de psicologia i sexologia.
Només dic que hi ha un, hi ha hagut un, que ha sigut el denominador comú de tots els dies,
que és la comunicació en parella.
Sí, sí, comunicació, comunicació sexual, comunicació en parella, sí, sí.
I crec que avui és una mica el ciclo serien, no?
Sí, sí, sí, clar.
Portem un tema una mica diferent, però que acaba també parlant molt del tema comunicació.
Després, si vols, també fem un breu repàs d'alguns dels temes que has portat,
que abans estava més o menys comptant-los, i fins a la segona temporada n'havies portat 36.
O sigui, la primera i la segona temporada vam fer 36 espais.
Suposo que ara més o menys hem arribat als 50.
Sí, sí.
Més o menys, no els he pogut comptar tots, però vaja.
A prop, hem fet unes 50 seccions de Psicologia i Sexologia.
I avui l'última, perquè també et mereixes vacances.
Sí.
No? Sí, sí.
En col·laboradors també mereixen les seves vacances.
Així que som-hi amb el tema d'avui.
Seguim amb estudis.
No podia marxar sense l'últim estudi.
No podíem-ho.
The United States of America.
Exacte, exacte.
Quins estudis portes?
Sí.
Bé, és un estudi que parla una mica sobre les vacances i tot el que succeeix amb les parelles
durant les vacances.
I llavors l'estudi comença dient que arriben les vacances i la convivència full time i les crisis de parella, amb aquesta convivència sobretot.
I llavors l'estiu diu que és temps d'acords trencats i setembre, el mes en què els bufets d'advocats fan el seu agost.
Ah, està bé.
Llavors les estadístiques ens recorden l'augment de divorcis i separacions a la tornada de l'estiu.
Però un estudi publicat als Estats Units indica un canvi de rumb.
Cada vegada més parelles trenquen abans de les vacances per poder gaudir-les.
Llavors saben que s'acosta, diguem, aquesta temporada i les parelles solen dir prou.
No volen repetir de mala experiència d'anys anteriors.
Vull dir, és una decadència, diguem, de la parella.
I potser l'estiu passat ja ho havien passat a trenques i barranques.
Llavors decideixen trencar aquesta relació completament abans de començar aquestes vacances i tornar a passar pel que havien passat l'any passat.
Llavors, de mitjana, després de tres estius nefastos, al quart ja no es repeteixen.
I encara que hi ha gent amb més paciència, normalment la tendència és aquesta.
I ho explica una psicòloga que es diu Irene López a sort,
que confirma ja que el maig de consulta s'omple de parelles disposades a cremar l'últim cartuig i intentar salvar aquesta relació.
La Irene López és una psicòloga que està bastant ben vista i que intenta salvar les parelles.
Feina complicada, no?
Una mica, sí, sí.
Diu que amb la teràpia o es reforça el vincle o es separen.
Llavors, quan l'altra persona no t'aporta felicitat, sinó només insatisfaccions i no es compleix cap de les expectatives que tu tenies,
el que indica és que hi haurà una ruptura imminent.
Sí, sí.
Llavors, una altra tendència són les dones, les que més abandonen.
Diu, en l'home repeteix el patró clàssic de tancar l'aixeta perquè sigui ella la que marxi frustrada i evitar la culpabilitat.
La culpabilitat.
O sigui, si passa perquè l'altra persona ho decideix, culpa que em trec de sobre, no?
Sí, diu que és una mica el modus operandi que té l'home de trencar una relació.
Això que diu de tancar l'aixeta, doncs ho podem entendre com jo no doi nada més perquè tu saps la que al final tome la decisió que jo crec que tomes.
Una mica manipulation.
Una miqueta, sí, sí, sí, bastant.
Llavors, com hem dit, la primera eina que treballa ella i que també treballaria jo és de... la comunicació.
Que torneu al primer capítol d'aquest espai.
Sí, sí. És per intentar, diguem, fer un reset en la relació i, bueno, rebaixar els decibels i substituir els crits i l'agressivitat per un to més calmat.
Com hem dit sempre aquí, també hem fet molta distinció entre discutir o parlar, o que s'entén que sempre que diem discutir té que ser a crits.
A crits i males formes, no?
Sí, sí, jo sempre he defensat que les parelles han de discutir, però hi ha moltes formes de discutir.
Hi ha una forma que és aquesta de comunicar.
Si jo comunica una cosa i tu comuniques una altra, estem discutint, però no cal...
Cridar.
Cridar, exacte.
Llavors, ella també defensa una mica aquesta comunicació, però ella diu que per fer un reset a la relació de comencem a parlar de tot allò que no estem parlant.
una mica al contrari del que diu que l'home deixa de fer, deixa de parlar, deixa de comunicar, exacte, perquè l'altra persona, doncs, al final acabi la relació.
Llavors, ella...
És una mica covard, no? Potser això aniria una mica lligat, no ho sé, pregunto, eh, amb el fet de no voler afrontar certes situacions, no?
Perquè a ningú potser li agrada ser el que decideix que allò s'acaba o no, no?
Però si l'altre no està fent res, potser...
Clar, jo sempre faig una pregunta que m'agrada molt perquè no hi ha una resposta...
No hi ha una única, vols dir?
Bueno, no hi ha una resposta que sigui clara. Sempre dic, qui pateix més mal el que deixa o el que l'han deixat?
Hòstia, que bé, que bé.
Sí, sí, és perfecte.
Clar, qui pateix més...
Clar, això hauria de fer un sondeig de persones que ho han deixat i persones que han estat, diguéssim, a l'altre costat.
Clar, però hi ha moltes persones que diuen...
Parelles com situacions a la via.
Sí, però diuen, bueno, és més fàcil, diguem, el que deixa, perquè ha tingut molt temps de pensar ja com deixar i és el que ho té més clar, potser l'altra persona és la que no s'ho veu, no s'ho espera, potser.
Home, si no hi ha hagut comunicació, clar que no s'ho espera, no?
Clar, però l'altra persona, la que deixa, també ha estat molt temps pensant, doncs, a veure si ho fem, vull dir, al final jo crec que és...
Home, i a part viure amb la responsabilitat de pensar que potser no era la millor decisió, però la va prendre igualment, no?
O sigui, té també el seu pes.
Per això, vull dir, que no hi ha una resposta que sigui. Suposo que cada situació seria diferent.
I depèn de, també, diguem, el passat d'aquella parella, que també afecta, al final, a prendre una decisió.
El passat de les dues persones, vols dir? Independentment de la parella?
No, o amb parella, també.
O sigui, sí que per separat, però també després de la parella, depèn de com va, doncs, es pren una decisió o una altra.
I és el que et dius, a vegades potser no és la decisió més acertada.
Clar, però també tens el pes, si tu ets la persona que ho decideixes, no?
Sí, sí, sí.
Vas amb el pes de pensar si és o no la decisió correcta.
En tot cas, si l'has pres, serà la correcta, no?
Sí.
No, la correcta, la que tu sents que has d'aprendre en aquesta situació.
Sí, després, la psicòloga aquesta, Irene, diu una cosa que jo no estic molt d'acord.
Diu que, bueno, això que hem dit de rebaixar els decibels i substituir els crits per una comunicació, un to més calmat,
però ella diu, això sí, són millors els crits a mort que els silencis.
A veure, com ha anat això?
Diu que són millors els crits, encara que siguin a muerte, que els silencis.
Bueno, almenys si crides dius alguna cosa, no? El silenci no estàs dient res, clar.
O sí, a vegades els silencis també parlen, no?
Bueno, però com que jo soc molt, vamos, a no discutir, a vegades els silencis són de graïdi, a vegades.
Llavors, a vegades necessita aquest temps de silenci per pensar...
Per després poder dir, no?
Exacte, perquè si ella diu que cridar a mort, si crides a mort està molt clar que el discurs que tu tenies pensat no l'estàs duent a terme.
Llavors, a vegades sí que es necessita aquest punt de, bueno, anem a calmar-nos, pensem una mica i després comuniquem el que hem de comunicar d'una forma certada.
Llavors, meh, em tonto jo una mica això del silenci, però suposo que ella diu que és millor parlar que no fer-ho.
Clar.
De pensar que els crits a mort a mi no m'hi sirven.
Clar, que no, aquí defensem la comunicació per una comunicació sense cridar, sense que hi hagi plats trancats.
Llavors diu que han de parlar de les necessitats de cada un, encara que sigui de mala manera.
O també...
Tampoc, no?
Clar, otra vez una cosa que no veu bien.
Home, suposo que és la Irene, això és sobre la psicóloga que ens havies comentat, la Irene López.
Suposo que la seva teoria una mica es basa en millor parlar, sigui com sigui, que no parlar, no?
Sí, però és que a vegades això és contraproduent.
Cueste lo que cueste, mejor hablar, no?
A vegades és contraproduent.
Jo sempre dic que si treballem la comunicació, una de les coses que hem treballat és no només el què volem dir, sinó el com ho fem.
La comunicació també té aquest apartat que és molt important i que normalment és el que sol fallar si nosaltres parlem amb la nostra parella.
Llavors és molt el com fer-ho.
Bé, aquí hem tingut diverses accions que hem parlat de comunicació.
Llavors segueix dient que negociar és una altra paraula clau per l'enteniment i recuperar el desig.
És una cosa que, bueno, que resulta...
Negociar?
Sí, negociar és una paraula clau i, bueno, per dir-ho, l'enteniment i recuperar el desig una mica de, suposo que, sexual.
Sí, negociar s'entén dins del context de si hi ha algú que no agrada a un o l'altre, negociar, no?
No entenc que va per aquí.
Sí, un poc per a ti i un poc per a mi.
No el que jo vull és el que es farà ni el que tu vols és el que es farà.
Busquem un punt intermig.
Llavors diu que si no hi ha desig, ja t'has carregat la relació.
i l'inepetència sexual és el primer factor indicatiu que la parella es va en orris.
Llavors l'inepetència sexual és, bueno, és aquesta, bueno, l'inepetència sexual, diguem,
no tenir ganes de tenir una relació sexual amb la teva parella.
Llavors diu que realitza sessions conjuntament i també per separat
per detectar conflictes individuals que no estan resolts
o que s'han enquistat d'aquesta convivència de la parella.
Llavors hi ha homes, per exemple, que mantenen un vincle infantil
i busquen la mare que els cuidi.
Això té un nom, no? El complex de, no sé si el de Dipo, és aquest, no? El de Dip.
Jo no creo nada en esto, ¿vale?
No hay complejos de...
Sí, no, perquè hi ha un perill molt gran
en quan tractes amb una parella, sobretot,
hi ha un perill molt gran que és
tenir que anar a buscar coses del passat, del passat, del passat.
Perquè llavors potser obres coses que no pertoquen realment ara.
Quan tu veus una parella pots pensar que hi ha aquest,
bueno, aquest concepte de Dip,
però no cal anar a buscar la infantesa ni...
El punt d'origen, potser.
Sí, perquè llavors a vegades obres coses que no estan contemplades.
Llavors tu pots veure com aquesta persona tracta la parella,
ja sigui home o dona.
Llavors a partir d'allà pots començar una mica a moldejar
a moldejar o ajudar que canviï.
No falta anar a la infantesa perquè,
uno, perdràs temps tu com a psicòleg
i després ell perdrà molts diners
perquè estàs anant a una etapa de quan tenies 5 anys,
que tu madre no sé què...
O sigui, si és molt necessari ja hi aniràs,
però com a principal és una cosa que jo no acostumo a fer mai, vull dir...
Si no creus que l'origen d'aquests problemes o símptomes pugui venir d'algú del passat
i es pugui tractar en base a saber què ha passat.
No, perquè jo crec que com ell actua actualment,
potser sí que és algú que ha après del passat,
però tampoc vull modificar com ell fa les coses, com ell pensa.
Vull que entengui què és la relació
i que a partir d'allà intenti fer el que pot.
No, l'objectiu de teràpia no és canviar el que ell...
El que ell és.
Clar, exacte, el que ell és.
Només intentar que la parella vagi bé,
sent cadascú com és,
perquè si tinc que canviar una persona,
joder, em passaré molt, molt, molt temps treballant individualment.
Les persones tampoc no canvien, no?
Es poden arribar a moldejar
o poden accentuar certs caràcters o algunes actituds, no?
Si algú potser és, no sé, és molt nerviós,
potser se li pot calmar, no?
O si hi ha algú que sigui, no sé, X, es pot accentuar, no?
Sí, exacte, les persones no canvien,
ni que es poden muntar.
Igual que quan, aquí també hem parlat,
quan comences amb una relació
i intentes canviar tot el que aquella persona és o fa, no?
Error.
Exacte, ell o ella s'adaptaran una mica a el que és la parella.
Llavors, algú sí que canviaran,
però no canviaràs la persona de A, Z, saps?
Vull dir, es pot moldejar una mica, sobretot en parella,
però no canviaràs la persona ni el seu ser, saps?
Llavors, bueno, hi ha coses que comparteixo amb aquesta psicòloga
i altres que no, o ho faria diferent.
No vol dir que això estigui bé o el que jo faig estigui...
Bueno, que demà estigui amb el seu librillo, no?
Sí, vull dir, sempre dic que una de les coses als psicòlegs ens passa
és que quan jo he tingut algun pacient a vegades
que em ve d'un altre psicòleg
i em diu, no, però és que jo amb l'altra psicòleg
no vaig treballar ara del que estem fent aquí.
Li dic, no, és que, clar, no és una ciència cierta
i que ha d'escolta de la seva manera.
O si has canviat i has vingut aquí
és perquè l'altra persona no et funcionava.
Per tant, si no estem fent res igual, millor, no?
A veure si això et funciona.
Home, clar, si anessis a provar una altra teràpia
i fos igual que la que estaves fent
i la tornes a fer amb una altra persona
i a un altre preu, potser tampoc no és la millor via.
Sí, sí.
I què més comenta aquest estudi de la Irene López?
Sí.
Almenys el nom sembla espanyola, no?
Sí, sí.
Bueno, López Azor, no sé.
Home, López és bastant...
Sí, sí, López.
Molt americà, no sembla?
Bé, llavors diu que atribueix l'alça de fractures
en la convivència per la menys empatia i entrega que té la parella.
Llavors diu que la qüestió vocacional de Junts per lo bo i per lo dolent s'ha perdut.
Ens hem tornat més egoistes i més independents.
Llavors, segons les dades del Consell General del Poder Judicial,
en el primer trimestre del 2018 es van registrar 27.820 divorcis.
Clar, aquí hauríem de veure quantes, per exemple,
quants matrimonis o quantes bodes s'han...
No? És a dir, el...
S'han fet i quantes.
Sí, exacte, exacte, no?
És a dir, una mica el baràmetre de saber que aquesta és la part, entre cometes, negativa, no?
O no, aquesta gent suposo que haurà trobat un millor camí,
però hauríem de veure les altres dades, no?
Igual són més les altres, no?
I també m'agradaria saber quants d'aquests divorcis han sigut...
Post-estiu, no?
Bé, no, no, aquestes dades són...
Ah, és època post-estiu.
Sí, però m'agradaria saber, no sé, és curiositat,
jo crec que quants d'aquests divorcis han sigut consensuats
o quants han sigut perquè una de les dues persones...
Per un ànima...
Exacte, perquè com que ella diu molt de l'home
i que és aquest que la dona té el paper important d'arrencar i tal,
m'agradaria saber una mica d'aquests, que són bastant, quasi 30.000,
han sigut alguna cosa consensuada o ha sigut alguna cosa que ha acabat realment malament.
però, bueno, tampoc ho he trobat.
I et dic aixent ara, de mal en peor, eh?
Sí.
No sé si aquí també, aquí no, aquí anem de Viena a millor,
però de mal a pitjor què vol dir això?
Que quan arriba l'estiu, què passa?
Què passa aquí?
Sí, bueno, aquí diu, llegeixo literalment el que diu,
diu, jo sempre dic que si la relació de parella és bona al final de les vacances serà millor,
però si és durenta serà pitjor.
Això ho diu una psicòloga, es diu Júlia Pasqual,
que explica que molts còxuges s'autoenganyen durant l'any,
atribuint els seus problemes a coses laborals, estrès, falta de temps,
i llavors arriben les vacances i els problemes creixen.
Quan ells pensen que disminuiran,
perquè abans no tenien temps i ara sí que en tenen,
doncs aquest, diguem, aquest mal comportament
o aquesta desavenença durant tot l'any,
al final, quan tenen aquest temps per deixar-ho anar,
doncs en vés de desvirtuar-se, doncs encara creix més.
I doncs diu que una mala comunicació basada en un discurs acusatori
i o denigrant, el que deiem de no només què comunicar, sinó com fer-ho,
pèssima o no l'escolta i sense voluntat de patitzar,
és una de les principals variables que motiven ruptures.
Es posa un altre psicòleg que es diu Marc Ruiz.
Llavors, si la parella es porta amament,
afegeix serà capaç de discutir encara que els dos estiguin plantejant la mateixa idea.
Vull dir, al final, no és només la voluntat,
sinó que tot això que s'ha portat tant, tant, tant a dintre,
al final, encara que ho vulguis treure,
i els dos tinguem aquesta mateixa idea,
trobaràs potser petites coses del discurs
que no sonaran com tu vols que sonin
i llavors ja entraràs allà per tenir una discussió
quan realment esteu quasi defensant la mateixa idea.
Moltes maneres també d'enfocar els problemes
i també d'expressar-ho, perquè molts cops
jo crec que tothom té molt clar dins com se sent
o com ho veu o com ho viu,
però a l'hora de posar paraules, no?, i en molts camps, no només amb el de parella, no?,
però és complicat, no?, en molts cops posar realment nom i paraules a tots aquests sentiments,
quan es parla de sentiments, i cada escú també ho veu d'una manera diferent, ho viu i ho veu.
Sí, sí, jo vaig tenir un pacient que vam fer una tècnica
que era com fer-nos un guió per parlar amb la parella,
i va ser molt interessant perquè jo estava fent això i em va dir
però escolta, Àlex, no veig això perquè jo ara m'estic preparant un guió
i estic pensant que ella em dirà quan jo estic fent una pregunta o tal,
per tant estic inventant el que ella em dirà,
per tant això no serveix de res.
Li vaig dir, no, no, és que això no és un guió que tu tinguis que seguir,
això és simplement posar en paper el que tu vols comunicar,
i simplement ho estàs preparant al terreny una mica
per explicar realment com tu vols dir això,
perquè encara que ho pensis, si a vegades no ho escrius
o no tens clar què vols dir, et surt d'una forma, com tu dius, errònia.
Al final acabes comunicant una cosa que no volies comunicar
o et surt d'una paraula que no volies dir
i al final canvia aquest discurs, llavors no és un guió,
és simplement, com sempre dic, escriure, són tres coses.
Primer la penses, després l'escrius i després la llegeixes,
per tant estàs fent la mateixa cosa tres cops,
per tant a vegades escriure va molt bé
simplement per aclarar-te les idees
i perquè realment després quan la llegeixes
veuràs si queda bé o no.
No estem preparant ningun guió,
simplement estem aclarant una mica les teves idees
i el guió és només...
A pauta, no, potser?
Algo que tu intentes fer teràpia
per veure quines possibilitats hi ha, què tal,
i també com pensa l'altra persona,
que és molt interessant, això jo no ho dic normalment,
però sí que m'ho quedo.
I doncs és molt interessant també veure
com l'altra persona creu que la seva parella
li contestarà,
perquè d'allà també treus molta informació,
perquè és només ell el que està escrivint això,
llavors veus una mica com pensa ell
que la seva parella pot respondre...
Clar, en funció d'això també,
suposo que els seus arguments també varien, no?
Si saps que la teva parella acostuma a comentar X,
doncs sabràs que per allà prefeixes nona o sí, no?
Si t'interessa anar per aquest terreny.
Llavors jo també guanyo molta informació
de la parella sense que estigui l'altra persona,
llavors és interessant.
A vegades el que he fet
és que cadascú escrivi un guió
per separat
i després juntar-los i veure realment...
Un obra de teatre, no?
Un obra de teatre per reír-se, per reír-se un rato.
Sí, les diferències, saps, que es veuen.
Vull dir, ell té una cosa molt clara
i ella també, i a vegades ho juntes i dius
joder, però si s'estan dient el mateix,
però no saben dir-ho, saps?
No, aquí tornem, no?
Aquesta manera d'expressar-se,
que no és gens fàcil.
Jo sempre he pensat que les emocions,
verbalitzar les emocions,
hauríem de ser capaços de poder-ho transmetre
d'alguna altra manera,
perquè verbalment també li poses paraules a alguna cosa
que en si no són paraules dins nostres.
Potser ressonen d'alguna manera,
però no són.
Tu no sents aquí, dius, ràbia o pena.
No, no, clar.
Tu no ho sents així, no?
Tu sents una altra sensació
i després li poses el nom
perquè l'altra persona entengui
com està sentit tu.
I a veure si no t'hi entenc.
I a veure quin nom poses, saps?
Sí, sí.
All matter now, expectations
Playing safe nets
at these mazes
Sweet talk
Gays is all I beg to expect
Seguim escoltant bona música,
com sempre, expectations de Brica.
Últim quart d'hora de secció
i d'espai
amb l'Àlex Lorenza
de psicologia i sexologia.
Seguim parlant d'aquests estudis
que ens porta avui
diferents psicòlogues.
Sí, sí, sí, diversos.
Marc Ruiz, hem parlat també
de Júlia Pasqual
i d'Irene López.
Sí.
I on diu que,
bueno, per a Ruiz
hi ha diversos motius clar
que porten a ruptura.
La mala comunicació,
les infidelitats,
la violència verbal o física,
que pot ser violència masclista
o no,
i la dependència
o us d'alcohol
i altres drogues.
L'absència de desig
o il·lusió
per ocupar-se
de forma provocativa
per la relació.
I llavors el psicòleg
afegeix una última
que diu que és típica d'Hspanish,
que és la intromissió
de familiars
en la relació.
El critxer de la sogra
existeix, etcètera.
Bueno,
saps el que passa?
Que ho ha dit tot aquí.
Sí, una mica.
És com una aglomeración.
Sí, sí,
no s'ha deixat res.
Després jo he fet
una catorgació
una mica de cinc riscos
que passen,
que amenacen la parella
diguem,
en vacances.
O sigui,
cinc factors que creus
que poden influir
a l'hora de tornar
de vacances separats,
o cada un mirant
per la ventanilla
distinta de l'avió.
Sí, sí.
Si van a l'anar
ja comencem malament.
No, clar,
si a l'anar
ja estàs en aquesta situació.
Crec que poques ganes
també tens d'arribar
al punt de destí, no?
Sí.
Destinació que agobio.
Unes tècniques
terapèutiques
que es podria utilitzar
és si vas a un rellenar
paga cinc euros més
per a elegir
les cientos juntes
perquè si no te toca
en la otra punta
ja empezamos mal
las vacaciones.
Bueno,
això sempre vols tenir la sort
de demanar-li
algú que et camin
al seient
i començar
més o menys bé
el viatge.
A veure,
jo crec que els viatges
també i sobretot a l'estiu
posen molt a prova
la resistència
personal
d'un mateix.
I si a sobre hi ha...
No?
Sí o no?
No cal que te'n vagis a la Índia,
no?
A viure
emocions extremes
però, no sé,
arribar a un hotel
i et diguen
ai, tu habitació
no la tenim.
Pum!
I estàs allà
amb la mare Maró
o tenies una taula reservada
i mira,
com que ha plogut
no obrim la terrassa.
No sé.
Poses una mica
en extrems.
Un altre factor
que he llegit
i no he posat aquí
és que
quan aquestes parelles
que ja porten
un temps,
diguem,
buf,
que és dur i tal,
els viatges
s'han de fer
sense crius.
Important?
Perquè...
Bueno, si poden.
A veure, aquesta és l'altra.
Bueno, si poden
però vull dir
si te'n vas
a Disneyland
no.
No?
Si la teva parella
està malament
i te'n vas a Disneyland
perquè el nen disfruti
quan tornis...
S'ha quedat igual, no?
Sí, vull dir,
a part no hauràs
disfrutat les teves vacances,
hauràs fet unes vacances
que no són per tornar-te
a juntar amb la teva parella
que a vegades
és el que falta una mica.
De dir,
anem a algun lloc
encara que no sigui
el que nosaltres
havíem pensat
on nosaltres
puguem estar junts
i parlem de tot.
o si es té la possibilitat
de poder-ho fer
també, vull dir...
Però igual,
que te puedes ir a l'EP
que està aquí al costat
i ja està
i te'n vas
amb la teva parella.
Sí, sí, em refereixo
a la possibilitat
de poder-ho fer
sense els fills, no?
De poder tenir
una part de l'estiu
per dedicar-la
només a la parella, no?
Ara hi ha una aplicació
que és de
Canguros Online.
Sí, bueno,
n'hi ha un babysitter
que va poder marcar.
Si no hi ha l'abuela
doncs hi ha el babysitter.
Però bueno...
Estan de vacances, no?
Aquesta gent també, o no?
Bueno, però vull dir
que no fa falta
no que sigui un viatge
d'un mes.
Pot ser una trobada
amb parella
de tres dies
de vamos a vivir
allò que fa molt temps
que no vivim.
Però bueno,
vamos a los cinco puntos.
Vinga, va.
Aquests són teus, eh?
Sí.
Tots cosetes pròpia,
per dir-ho.
Bueno, ho he cotatjat
una mica
amb tot el que parlen aquí
d'aquests psicòlegs
però bueno,
he agafat les cinc
que crec que són més importants.
O sigui, cinc causes, no?
Cinc factors de risc,
que amenaçen
la parella en vacances.
El primer és el que hem dit
al principi,
que és massa temps junts.
Mantenir una relació
no significa bé
de passar les vacances
enganxats
com una...
Paparra,
si hi ha gent.
Sí.
Llavors,
moltes parelles
solen cometre l'error
de passar el dia
bueno,
34 hours,
31 dies al mes
sense tenir temps
per estar sols.
Llavors,
no disposar d'un espai
individual
per poder fer
el que vulgui
cada membre
del matrimoni
o de la parella
no els ajuda
a trobar
el seu equilibri individual
el que després
dificultarà
l'equilibri en parella
si tu estàs malament
individualment
estàs malament
en una parella.
I a més,
aquest accés de temps
compartit
multiplica
els errors
de comunicació
i al final
acabes parlant
de coses
que no tens
que parlar
i coses
que tu
tindries que
parlar amb tu mateix
al teu espai personal
i al final
les parles amb la parella
i et tira
per la culata.
Llavors,
és molt important
aquest tenir temps
per tu mateix
que ets
tindria que tenir
tot l'any
però les vacances
encara
és més difícil
trobar-lo
perquè els dos
teniu vacances.
Llavors,
aquest és
el point
number one
que crec que és
el més important.
Important,
sí.
Sí,
llavors,
el segon
he posat
altres expectatives.
Llavors,
el desitjar tant
les vacances,
planificar-les
i somiar-les,
doncs succeeix
que la majoria
de vegades
no solen anar tan bé
com tu
havies planejat
o havies pensat
i el que passa
és que,
bé,
això idealitzes
una mica
les vacances
i les expectatives
són altres
i correm
el risc
de tenir unes vacances
que nosaltres
volíem que fossin
idíl·lices
i al final
i plou,
l'hotel
no és tan maco,
i arribes
i tens platja
per tu
i està plena d'algues,
doncs no crees
expectatives d'un,
no?
Una miqueta.
I a més,
tens aquesta expectativa
que seran l'hòstia
i a sobre
vols recuperar
la teva parella,
o sigui,
ja és...
Quanta feina,
aquests tres.
Què més?
Sí,
el tres
diu,
és context
de numeraments,
desamors,
infederalitats,
aquí és una mica
de tot.
Diu,
l'estiu és el temps
de platja,
de...
pit i cuixa,
he ficat aquí.
pit i cuixa,
de pollastre o no?
Sí,
de la música,
d'acord,
aquestes històries
d'amor,
passió,
desenganys,
de sortides nocturnes,
celebracions,
llavors,
és un còctel explosiu
per la sobrevència
de la parella,
llavors,
aquests dies
les persones
més propenses
a la infidelitat
tenen més
paperetes
potser
per a caure-hi,
llavors,
hi ha un còctel
molt important
de diferents factors
que poden portar
al final
que aquesta sortida
en parella
s'acabi troncat
una mica.
Llavors,
un recent estudi
rebeu que les taxes
de divorci
després d'anys
de teràpia de parella
són significativament
més altes
en parelles
que mantenen
en secret
alguna relació
paral·lela
respecte
a les que
ho diuen.
Saps?
vull dir que
les persones
que
diuen
que han tingut
una infidelitat
aguanten
molt més
que aquelles
que han
tingut
alguna infidelitat
però no ho han
compartit
no ho han explicat
Exacte
A ti
esto te suena bien
te suena mal
o sea
creus que
té
algun tipus
de sentit?
Jo crec
però això ja és
a títol personal
crec que
el fet
que hi hagi
una infidelitat
és alguna cosa
que en fi
deixa bastant
casitjada
de la persona
de la teva parella
en aquesta situació
llavors el fet
de compartir-ho
a títol
totalment personal
crec que
li estàs traslladant
a l'altra persona
un problema
que en el fons
no és que sigui
o no sigui
d'aquesta persona
No, però no de no dir-ho
sinó de
a veure
de realment
tu t'has equivocat
tu has fet algo
que avui en dia
si tu tens la relació oberta
perfecte
doncs cadascú pot
fer el que vulgui
però si no és una relació oberta
exacte
si no estem parlant
d'una relació oberta
no s'hauria de
provocar
una situació
però em refereixo
en el fet
no dir-ho per callar-ho
i tal
és el teu
és tu
és la teva equivocació
i tu has de viure
amb aquest remodiment
té una mica sentit
amb el que no he posat aquí
perquè no volia que ho llegissis
de
quines són aquestes parelles
que confessen la seva infidelitat
i al final segueixen una parella
diu que
el 85%
de les persones
que
diuen
que han tingut una infidelitat
l'altra persona
accepta tenir
una aventura
per pal·liar
el que li ha fet l'altra
ah
ah
sí
això sí que és un
un negoci
no?
exacte
això sí que és negociar
tu me has hecho esto
pues
yo lo voy a hacer
pero seguimos
porque yo te quiero a ti
tú me quieres a mí
pero
si tú has hecho
y te ha ido bien
para estar conmigo
pues a ver si yo lo hago
a ver si s'arriba així un consens
em sembla estupendo
per les dues parts
i jo no dic de no compartir-ho
i no dir-ho
eh
atenció
ara no estic dient aquí
apologia
a fer aquestes coses
i no compartir-les
no no
em refereixo que si ha passat
si és per algun motiu
clar que s'ha d'explicar
si veus que allò no està funcionant
però si ha sigut
una cosa que no saps ni com explicar-la
en fi
sí
això és totalment personal
vinga Alex
últim quasi minut del programa
ens queda
sí
hem passat el temps volant
doncs diu
no tenir objectius compartits
és difícil que les persones
coincidin amb tots els hobbies
i possibilitats
aquí ja ho hem explicat molts cops
però a l'hora de triar
destinació
per a
desconexió
vacances
pot succeir
per exemple
que un vulgui anar a la platja
i l'altre a la muntanya
llavors els conjugues
no es plantegen plans
a compartir
i no es comuniquen bé
entre ells
i al final acaben
tenint unes vacances
que ningú dels dos volia
perquè ni playa ni muntanya
riu
llavors malament
i l'últim és
doncs
problemes de sexualitat
ho he ficat
perquè
perquè tenia que estar
llavors
han disposat a més temps
es poden propiciar
més trobades sexuals
però si aquestes
no es produeixen
o es detecen
problemes com
falta de desig
d'execularació precoç
molts
problemes
que ja hem parlat aquí
pot augmentar
la irritabilitat
irritabilitat
això
i la tensió
entre la parella
llavors
comunicació
sexe i confiança
com sempre hem dit aquí
són les coses
que s'han de treballar
i encara que diguin
que és molt difícil
pues tenir un estiu
guanyant la parella
jo animo a todo el mundo
a irse a la playa
y hacer lo que se ha de hacer
que es parlar
y disfrutar
de la parella
i relaxar-se
sí
i mucho sexo
també
que és l'estiu
m'encanta aquest final
Àlex
va a cantar
apología
a l'amor
i a la comunicació
i ja tenim molt bona
relació
a l'estiu
a l'hivern
i a la tarda
o ens veiem al setembre
Àlex
i clar que sí
al programa almenys
sí, sí, sí
gràcies per aquestes
quasi cinquanta
seccions
de psicologia
i sexologia
m'encanta estar aquí
ja sabeu
des del primer dia
que estàs aquí fitxant
que tinguis molt bon estiu
ben menyscut
i ens veiem
i ens escoltem
al setembre
perfecte
en directo
una abraçada
adeu Àlex
adeu
i ara sí
dos minutets
per les set
en punt de la tarda
escoltem l'última cançó
l'últim tema musical
Union
de The Black Eight Peas
avui ja sabeu
a les deu de la nit
inauguració
del part de Can Freixas
amb concert de jazz
a càrrec
dels tallers de música
i és un bon motiu
és un bon moment
per visitar aquest preciós parc
que nosaltres estarem per allà
a veure si us veiem
a tots i a totes
molt bon cap de setmana
i fins dilluns
adeu
un bon moment
it's one for all
and all for one
let's live in uni
son
all in every city
son
it's one for all
and all for one
we don't want war
can't take no more
it's drastic time
for sure
we need an antidote
and a cure
cause do you really think
Mohammed got a problem
with Jehovah
we don't want war
imagine if every prophet
was alive
in current days
amongst you and I
you think there would
view life like you and I do
or but it's it
and contemplate on why
do we live this way
act and behave this way
we still living
primitive today
cause the peace
of the destination
and war can't be the way
there's no way
so people just
be a woman
be a man
realize that you can
change the world
by changing yourself
and understand
that we all just the same
so when I count
on three
let's change
one for all
one for all
it's all
it's all for one
let's start a union
calling every human
it's one for all
and all for one
let's live in uni
son
calling every city
son
son
son
son
son
son
son
son
son