This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ei, bona tarda a tots i benvinguts a la plaça Mireia de 9, 5 i 10 i sona de fons.
You are the one, the one, d'Angus, en Julia Stone.
Per cert, dues veus molt boniques i precioses que no fa gaire,
però potser un mes i mig o així van ser a la sala Razmetat a Barcelona.
Jo malauradament no vaig poder-hi anar, però m'hagués encantat
i pel que em van explicar va ser un molt bon concert,
així que fans d'Angus, en Julia Stone, aquesta cançó va per vosaltres.
Com deia, benvinguts a la plaça, avui tenim...
Què tenim avui? Què tenim? Avui tenim política amb el Pau Rama
i a la segona hora tenim una miqueta de cuina
i una miqueta de gent jove del casal de joves
que ens venen a presentar algunes propostes que porten treballant durant molt de temps,
així que tindrem per fi l'eroa carmona que pujarà del casal cap aquí,
així que tot això serà a partir d'allà, abans,
però tenim la Carla amb nosaltres que li abro el micròfon.
Hola, la Carla, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Per cert, tinc un parell de regals per tu.
Ai, ai, ai.
Sí, sí, sí, perquè, per cert, que el tenim aquí a Martí i des d'aquí,
moltes gràcies per tota aquesta feina que està fent de producció
dins de l'equip de la plaça Mireia,
perquè ens està ajudant a trobar pífies dins dels podcasts i programes que s'han fet aquí.
No són pocs, no són pocs.
Hi ha moltes pífies meves, dels col·laboradors i de molta gent.
Ai, quina por.
I en tinc un parell teves, Carla.
Ai, que bé.
Vols que les posi i les escoltem?
Són molt curtes, eh?
Són 4-6 segons, però va, crec que ens farà gràcia escoltar aquestes petites pífies
que a vegades passen aquí.
He dit, segon titular.
Ara.
Carai.
No sé si te'n recordes d'aquest moment,
però jo estava dient segon titular i no sonava la música.
I aquí n'hi ha una, que aquesta sí que és teva,
els de la societat i deixar la guerra de banderes.
Ah, què passa?
Doncs aquí no sé què et va passar, Carla.
No m'acordo.
Però igual que a vegades em dius, m'estàs escoltant?
Sí, sí, sí.
I aquí veig que tu vas ser la que no vas escoltant.
Potser estava canviant el micro o alguna cosa així.
Algú devia passar, però espera que en tinc una altra,
aquesta t'agradarà més.
Carles.
Ai, que...
Home, aquesta és mítica.
A veritat.
Feia molt que no em veies, Carles.
Sóc que t'ho prens bé i em dius, feia molt que no em veies...
T'ho trobava a faltar, Carles.
Sí, sí.
Ja n'aniré tirant més, perquè, bueno,
a poc a poc el Martí ho està treballant.
Des d'aquí, moltes gràcies, Martí.
I aniré tirant aquí algunes pífies del programa.
De fet, em tinc un parell del Pau Rana.
Rana?
Ostres, tu.
Ni una manera.
És que hi ha una pífia que precisament deia això, Pau Rana,
i estava mirant el tall i jo crec que algú m'ha passat.
Ja hi és aquí, eh?
Crec que acabaran treballant.
Sí, sí, ho sé, ho sé, a sobre.
Bueno, Pau, no preocupes, després et poso a tu la pífia.
Vinga, va, anem a comentar aquests tres titulars del dia
amb aquesta música tan elegant.
Tot molt clàssic, aquí.
Per què?
Elegant.
Aquest diumenge comença a l'Ateneu,
perdó, el cicle de música instrumental Estones de Clàssica.
Sí, arriba Sant Just, Estones de Clàssica,
el primer cicle de música instrumental i vocal de l'Ateneu.
El programador del cicle, Xavier García,
creu que era necessari que s'oferís un cicle centrat
en la música clàssica aquí al municipi.
El primer concert tindrà lloc aquest diumenge,
a les 7 del vespre,
i es titula Vida jueva, retrat del passat,
interpretat per Màzic Duo,
el Marc Sumsi al piano i el Tolo Genestal clarinet.
La resta de concerts seran el 25 de febrer,
el 18 de març i el 13 de març.
recorda un recital d'una soprano
i un duo de pianistes.
L'entrada general per cada concert costa 10 euros,
l'entrada per als socis 8 euros
i l'entrada per als menors de 25 anys costa 5 euros.
I ara permet-me que et faci una entrada bastant triomfal
al següent titular.
Sona, no?
És brutal aquesta cançó, m'agrada molt.
Vinga, va, anem a parlar del cantant de Jarabe de Palo,
Pau Donès,
que ha ofert un concert aquest migdia
als treballadors de l'Hospital Moïsès Brogi.
Sí, el cantant de Jarabe de Palo,
Pau Donès,
ha ofert un concert privat
als professionals de l'Hospital Moïsès Brogi
per celebrar el primer aniversari
de la intervenció per carcinomatosis peritoneal
que li van dur a terme en aquest hospital
referent a Catalunya i Espanya
en aquesta tècnica quirúrgica.
L'acte ha estat avui, com deia,
a les dues del migdia a l'auditori de l'hospital.
Bailar a la tasca
y bailar, y bailar,
y tomar, y tomar,
una cerveza tras otra.
Pero ella nunca engorda...
Me encanta que estrozo.
Pero ella nunca engorda...
Por un beso de la placa daría lo que fuera
Por un beso de ella aunque solo uno fuera
Por un beso de la placa daría lo que fuera
Por un beso de ella aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Eh, ens hem llançat!
Home, és que aquesta és més fàcil que la de la Maria Canell, eh?
La de...
Sí, a nivell d'entonació vocal
arribem més a aquesta, és veritat.
Ja procuraré posar-te cançons que puguem entonar
així acabarem cantant els titulars.
Els titulars més cançons!
Vinga, va, anem cap a l'últim títular del dia.
Seguim amb mobilitzacions.
Aquest dissabte hi ha la mobilització metropolitana
per reclamar la unió del tram Besòs i el tram Baix.
A veure si arriba.
Sí, diverses entitats socials, veïnals i sindicals
de l'àrea metropolitana
han convocat una mobilització metropolitana
per reclamar la unió del tram Baix i el tram Besòs
per l'Avinguda Diagonal.
Sota el lema Prou bloqueig polític
unim els tramvies, la marxa reivindicativa
serà aquest dissabte a les 11 del matí
tant a la plaça Francesc Macià
com a la plaça de les Glòries.
Des d'aquests dos punts s'iniciarà una marxa
per la Diagonal fins al punt de trobada
situat a la plaça Bardeguer
on es faran diversos actes a les 12 del migdia.
La mobilització pretén instar
a tots els grups municipals de Barcelona
el seu vot favorable a la connexió de tramvies
per la Diagonal.
En el manifest que han presentat les entitats convocats
es recullen diversos arguments
de caràcter tècnic, social, econòmic i ambiental
per avalar aquesta connexió
i entre els principals punts del manifest
destaca la possibilitat de connectar
a nou municipis,
la necessitat de pacificar la Diagonal,
l'augment de la connectivitat
de la xarxa de transport públic,
la descongestió del metro
i la dinamització del comerç de la zona.
A més, asseguren que el tramvies
del mitjà més accessible,
barat, ecològic, de baix consum
i més ràpid que els autobusos.
Home, doncs si és així,
que aprofitin i facin realment aquesta unió,
que crec que prou beneficis comportarà.
A més, l'alcalde de Sant Just em va parlar
i va dir que per Sant Just seria beneficiós també.
Home, seguríssim.
Perquè així no ens pararíem a Francesc Macià
i n'iríem més allà.
Sí, no?
No, que sempre escombrem cap aquí.
No, no, no espereu allà.
Vinga, tots cap aquí.
No, no, està bé.
Ja que no tenim metro ni tren a Sant Just...
Home, ja, és veritat.
Tenim el tram.
Sí.
Com més lluny arribi, millor.
No, no, totalment cert.
Què anava a dir?
Va, com que m'estava escoltant abans Jarabe Palo,
crec que acomiadem els titulars
amb una de les últimes cançons d'ell,
que es diu Humo.
Així que, gràcies, Carla, pels titulars.
Ens veiem demà divendres per fi.
Fins demà.
Adéu.
Que ja no me creo que la vida sea un sueño.
Ara, me soné.
Doncs aquesta és una de les últimes cançons
que ha escrit el cantant
després de que ell diagnostiquessin aquest càncer.
De fet, justament ho comentàvem ara
en un dels titulars.
Escoltem Humo, de Jarabe de Palo.
No marxeu perquè primera hora, en pau,
ramar, ramar, ué, ve ara.
Ara, que cada suspiro
es un soplo de vida robada a la muerte.
Ara, que solo respiro
porque así podré volver a verte.
Ara, que ya no me importa
que la vida se vista de negro.
Porque a nada le tengo miedo,
porque a nada le tengo fe.
A nada le tengo fe.
Ni miedo, ni miedo.
A nada le tengo fe.
Ahora, que ya no me quiero,
que no me conozco, que me abandone.
Abrázame, mi amor, te lo ruego,
abrázame fuerte por última vez.
Ahora, que ya nada espero,
ni siento, ni anhelo, ni nada.
No sé, abrázame fuerte, amor,
te lo ruego, por si esta fuera
la última vez.
Ahora, que solo el ahora
es lo único que tengo.
Ahora, que solo me queda
esperar a que llegue la hora.
Ahora, que ya no me importa
que la vida se vista de negro.
Porque a nada le tengo miedo,
porque a nada le tengo fe.
A nada le tengo fe.
Ni miedo, ni miedo.
A nada le tengo fe.
A l'escolta, estadiu desbend.
Sintonitzes, estadiu desbend.
A l'àdio de Sant Just.
Durant el bit por tú.
El just a la fusta,
parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell,
que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si se l'ha pagat
de la seva butxaca,
ningú li pot dir.
Busco sempre
aquella notícia
una mica positiva.
Tant d'èxit de públic
que està omplint
gairebé cada dia.
Si volem veure
algun d'aquests greus
més de casa,
hi ha moltes oportunitats,
moltes festivals.
Tu t'equivoques en un penal
en un Barça-Madrid?
Pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà.
Amb el temps
tot se soluciona.
Just a la fusta.
Vivim Sant Just en directe.
Cada matí
de 10 a 1.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils
com el chill out,
l'esmooth jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth jazz.
Club.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza
el grup Marc,
mestres àvies
recuperadores de contes
de l'associació de mestres
Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu,
Babilònis.
No us ho perdeu.
Dijous,
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
de 9 a 10 del vespre.
de 9 a 10 del vespre.
Babilònia.
Ara sí que tenim amb nosaltres
el Pau Rama,
17-23 d'aquest dijous.
Hola, Pau, bona tarda.
Bona tarda.
I benvingut de nou
a la plaça Mireia.
Mira, per cert,
abans de començar la secció,
justament quan has arribat,
no sé si ho has sentit.
No has sentit la meva pífia
en directe, no?
Aquestes pífies
que a vegades em surten.
Doncs no,
Insela, que no.
No, no et preocupis,
et posaré una pífia
que va passar aquí
al programa
no fa gaire.
A veure si te'n recordes
d'aquest moment.
Política amb el Pau Rana.
Política amb el Pau Rana.
La recordes o no?
Aquesta petita pífia
de la Mireia.
Sí, d'això me'n recordo.
Doncs m'ha tornat a passar
fa uns 10 minuts,
que ho sàpigues.
Estava dient,
ara entrarà el Pau Rana,
rama, rama,
i com que estava mirant l'arxiu,
que de fet es diu Pau Rana
perquè pogués detectar
on estava la pífia,
ho he tornat a dir.
Perdona, Pau,
són coses al directe.
Gràcies per, doncs,
un cop més,
humiliar-me en directe.
Saps que des d'aquí
sempre ens ho prega
un toc d'humor tot.
I tant, clar.
És molt necessari
en aquesta vida.
El toc d'humor sempre és
en contra dels col·laboradors.
És la reina...
Per acompanyar-vos, Pau.
Sí, sí, agafa els bufons
i diu, som a riure.
Està a dir,
de ser de relativitzar les coses.
Vinga, va.
Política,
que fa una setmaneta
que no la tocàvem,
anem a parlar,
comencem a parlar
d'aquesta Constitució
del nou Parlament.
De fet,
del nou president
del Parlament,
Roger Torrent,
que segons
el diari de Girona.cat,
diu,
independentista convençut,
esportista
i molt vinculat
a la vida de Sarrià del Ter.
Així el presenten
aquest nou jove president.
S'ha fet 38 anys?
39 anys.
39.
és el president
del Parlament més jove.
Fins ara era l'alcalde
que deia això,
Torrent de Ter.
11 anys sent alcalde.
Torrent de Ter, no.
Sarrià de Ter.
Sarrià de Ter Torrent
és el seu cognom.
Sarrià de Ter.
11 anys ha estat d'alcalde
i 19 anys ha estat
com a regidor,
també.
A part,
està casat,
té dues filles
i és això que deies.
Les quals van anar
a donar suport
al seu pare
i al seu marit,
respectivament.
I va ser,
doncs,
una sessió
que s'esperava
una mica més tensa,
però...
La vas poder seguir
a la ràdio o...
No,
però més tard
l'estat allà
mirant una miqueta
i d'enso,
que s'esperava
que fos una miqueta
més tensa,
però en general
va ser una cosa
calmada.
Va haver-hi
el fred diferencial
respecte d'altres,
que no hi havia
membres al govern.
Fins i tot,
a la del 1980
estava Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Ter.
Parlament allà
a l'exili republicà.
Sí,
a la nova...
I llavors
enganxant-se ja
amb aquest de la transició
i actual democràcia,
però en aquest cas
com que estaven
uns empresonats,
uns altres
Brussel·les,
doncs sembla ser
que els que quedaven,
que igualment
estan cessats
pel 155,
van decidir
no seure
en el Parlament
i en la persona
del govern
i de ser-ho buit,
doncs...
Sí,
una mica simbòlicament,
no?
Sí.
També vam tenir
enllaços,
diré que concretament
quatre,
en referència
als quatre presos polítics
o presos a ceques,
com algú els hi volia dir.
Cadascú els hi dirà
com cregui més convenient.
I això sí,
el que s'ha fet
ha sigut comparar
el discurs
de Torrent
amb el de Forcadell,
mentre que,
per exemple,
Forcadell,
si no m'equivoco,
va acabar així dient
visca la democràcia,
visca el poble sobirà
i visca la república.
Roger Torrent
sí que va dir
visca la democràcia,
però va acabar així
amb un visca a Catalunya,
no va fer criticis
a la república,
cosa que això
li va servir
així de crítiques
a la CUP,
perquè Torrent
ha rebut per dues bandes,
per ononistes
i per independentistes.
La CUP
troba que
no ha sigut allò
fidel
a la proclamació
de la república.
Home,
jo segons aquest,
perdó,
segons aquest article
del diari de Girona,
és independentista
fins la mèdula.
és que aquesta és la resposta
que ha donat.
ell diu,
no em cal anar així
dient que
les meves idees
cada dos per tres.
Llavors,
en aquest discurs
va voler ser
una cosa més institucional,
més a concòrdia,
que això
a altres grups
diuen,
d'acord,
ens agrada aquest missatge,
però esperem
que es traslladin fets.
En canvi,
Ciutadans
diuen que
no se'n refien,
que un independentista
com ell
no tindrà mai
un...
no sé allò,
un jutge just,
per entendre'ns,
no van utilitzar
aquesta paraula,
però
diuen això,
qui no agafarà,
serà partidista.
Llavors,
aquesta és una de les crítiques
que li hem donat
per part de Ciutadans.
És...
Per ser,
jo,
mira,
a banda de la part,
diguéssim,
política que li toca
afrontar a partir
de ja,
està llegint també
una mica
la seva vida,
una mica
la seva persona,
a veure què ha estat fent,
i ha estat implicat
en diverses entitats
del municipi,
de Sarrià del Ter,
que ha viscut
tota la vida allà,
de fet,
i ha estat,
bueno,
ha participat
en la COI
dels Geganters
i l'Associació
de Veïns.
També es veu
que destaca,
que això ha sigut
molt curiós
descobrir-ho,
la seva habilitat
d'elaborar ratafia.
Coneixes la ratafia,
no?
Em sona molt,
però la mateixa...
Aquest licor
mig mantolat,
bueno,
crec que està dins
la categoria de licors,
ve a ser un frangélico,
un sobrataula,
un sobrataula...
Se anima a les sessions
al Parlament.
Home,
doncs sí,
perquè diu elaborar,
és a dir,
que té habilitats
a l'hora d'elaborar ratafia,
és a dir,
ojo que ja sota les taules
del Parlament
no estiguin elaborant ratafia.
I a part d'això
es veu que és molt esportista,
li agrada córrer,
li agrada esquiar,
practica tots aquests esports,
a part del futbol,
que és gran fan del Barça
i del Girona,
i també a l'embol.
Doncs...
Aquests són trets
de la seva persona
a banda de la part política,
òbviament.
Doncs seguint en aquesta
pareixis més física,
ahir no vaig poder veure
l'està passant,
però vaig veure un trosset.
Jo tampoc,
mira,
ahir no el vaig veure.
Vaig veure un trosset del final
i em sembla que
durant la secció
de l'Oscar Andreu
van fer una comparació
de l'abans i després
del Roser Torrent
amb i sense barba.
Ah,
la comparació física,
no?
Exacte.
I en plan,
què li ha passat,
no?
Sí,
i vaig a buscar,
a veure,
com que encara era massa d'hora
per poder veure el programa,
i vaig buscar,
però si poses
Roger Torrent a Google...
Antes i després,
no?
A veure,
vaig buscar-ho a un cito.
No,
no és Roger Torrent a Google,
comences a mirar imatges
i trobaràs la comparativa
que realment
a mi m'ha costat molt
de...
Bueno,
sóc incapaç de reconèixer...
Ostres,
mira,
m'acaba de sortir ara mateix.
Uau!
Exacte.
Són dues persones.
Exacte,
és que,
si ho podem escoltar,
són abans,
abans,
la foto d'abans
és una persona així,
fins i tot més redonet de cara,
sense barba.
Un punt hipster,
et diré,
un punt hipster amb aquesta...
Ah,
no,
bueno,
jo et dic amb la barba,
perdó,
perdó.
Clar,
la primera és l'anterior,
és una cara més rodoneta,
sense barba,
amb ulleres,
i llavors aquí,
ara mateix,
ens el tenim amb aquesta estètica
que porta l'última legislatura
i la que hem iniciat ara...
Més hipster,
és aquest punt de la teia
que veig una mica més...
Sí,
amb aquesta barba que porta actualment,
són dues persones
absolutament diferents.
Home,
jo,
sincerament,
la veig més naturalada,
que no pas...
No sé,
abans el veia una mica encursetat,
eh,
pobre noi,
no m'acaba de veure jo
del tot natural.
No,
no,
és...
Jo crec que ha millorat.
Mira,
ara us penjaré la...
Jo crec que també ha millorat,
personalment,
crec que ha millorat.
Us penjarem també aquesta foto
al Facebook i al Twitter
de la plaça Mireia
perquè veieu
la comparació
d'aquest jove Roger Torrent,
39 anys,
i president del Parlament.
I,
passem a llavors,
aquest és el president,
passem a parlar una miqueta
de la mesa
perquè
ha rebot una miqueta
de crítiques.
no per l'equilibri
de partits,
sinó per l'equilibri
de gèneres.
És a dir,
de set membres
que té la mesa...
No porten 24 hores,
com aquí diu?
Ja ha rebut, ja?
Doncs sí,
perquè només una
era dona.
La resta,
tothom,
tenim
dos membres d'Esquerra,
dels quals
un és Roger Torrent.
Espera't.
Sí, sí,
són dos i dos,
són un és Roger Torrent
que és el president,
llavors tenim
una senyora
que no tinc apuntat el nom,
però és l'única,
sembla que és
Alba Vergés,
és una diputada
d'Esquerra Republicana,
és l'única dona
que hi ha a la mesa,
i després tenim
els dos diputats
de Junts per Catalunya
i els dos diputats
dels Ciutadans
i un
del PSC.
És a dir,
tots homes
excepte una dona.
Home,
ben calibrat no està,
però...
Aquí és la qüestió,
és,
passant de tenir
per exemple,
les últimes dues
eren presidentes,
era Carme Forcadell
i Núria de Gispert,
no recordo exactament
si hi havia molta paritat
a la mesa,
però ara més o menys
una no hi havia,
hi havia com a mínim
dues
i potser tres.
I clar,
s'ha passat ara
de sis a un.
No està compensat.
No,
en el que és la mesa,
no.
A veure si poden
fer que hi hagi més dones
al poder,
per favor.
Perdoneu que hagi fet aquest canvi,
però era necessari
per entrar
a aquesta nova
minissecció
de quadratura
testicular.
Jo sabeu que la quadratura
testicular sempre va
acompanyar la música
com això.
Com la descriu el Pau?
Com és?
Picant?
Amb un...
No com era?
Chili?
Amb un toc
salsero?
No recordo ara
com ho deies.
Clar,
és que aquelles...
No recordes
si era exactament
per quadratura
testicular,
però sí que hi havia
en algunes seccions,
és que no recordo,
diré que no era aquesta,
però era una música
que digués
vull més.
Sí,
per aquí anaven
els tiros.
Però té un punt picant
a la vegada
que et que és
amb les ganes.
Dius,
només has passat
unes gotetes
i jo volia
tota la sopa.
Doncs no,
no,
és que
t'ha de ser amb ganes.
Té tota la sopa.
Aquesta cançó
sí que té tota la sopa,
no?
Home,
que se té força.
Estem escoltant,
per cert,
per a aquells
que voleu saber-ho,
es diu Revolution
de Pennywise.
I com no,
aquesta cançó
ha d'obrir
la quadratura
testicular
perquè
a mi ja no em fa gràcia
aquest home
i ha arribat un punt,
Pau,
que t'he de dir
que a mi la penotxa
ja em comença
a fer molt de repel·lus.
O sigui,
ja intento
ser còmica
respecte a aquest tema
i a aquesta persona
i a aquest president
dels Estats Units,
però arriba
a moments
que dius
mira,
saps què?
No ho sé,
per què no l'envien
anar amb algun coet
a algun altre planeta
i que investigui allà
solet,
a veure què li passa.
Doncs mira...
Perquè és cagada
rere cagada, eh?
Cagada rere cagada,
sí,
perquè realment
es va cobrir de glòria
aquesta vegada
perquè,
segons el diari
de Washington Post...
De fet,
perdó,
on diu això
dels forats
és on podria anar allà.
Vinga, va,
digues, digues.
És que clar,
ara ja has fet spòiler.
Bueno, bueno.
Doncs resulta que
durant una reunida
amb legisladors
de la Casa Blanca,
a la Casa Blanca,
Donald Trump
va anomenar
aquest dijous
de merda,
i això has passat,
a Salvador,
a Haití
i diversos països d'Àfrica.
Suggerim que preferia
que els Estats Units
rebessin, per exemple,
immigrants de Noruega
en comptes d'aquells
d'altres països.
Diu,
per què tenim
tota aquesta gent
de països
que són un furat de merda
venint aquí?
Més tard
s'ha dit que ho va negar.
No es va disculpar,
sinó que ho va negar.
Ell?
Sí.
Ell va negar haver-ho dit
perquè després hi ha llegit
un comunicat
de la Casa Blanca
que deia que,
o sigui,
no negava
que ell hagués fet
aquests comentaris,
però un portaveu
del seu govern
que es diu
Rajshad
deia que...
Amb aquest nom
hi treballa
amb Donald Trump?
Es veu que sí.
I Donald Trump
sap què es diu Rajshad?
No sabrà ni qui és,
segurament.
Doncs ell va ser
qui va emetre
un comunicat
i afirmava
certs polítics de Washington
on trien lluitar
per països estrangers,
però el president Trump
sempre lluitarà
pel poble nord-americà.
I es va quedar tan ample
defensar-lo d'aquesta manera.
Per tant,
entenc que són amiguetts.
Si diu això...
Ves a saber.
Han de tenir amistat.
La qüestió
és que no és
l'única cosa
de Donald Trump,
perquè recordes
que parlàvem
l'altre dijous
sobre un llibre
que ha sortit?
Ah, sí, correcte.
Doncs sembla ser
que el color...
Una mica els traps bruts
de la Casa Blanca, no?
Sí,
el color aquest
de panotxa...
Sí.
Doncs en el llibre
diria que ho explica
Ivanka Trump,
la filla...
Sí.
Diu que...
Que és l'autora
del tanyit?
No.
El color...
Sembla ser,
segons Ivanka Trump,
segons el llibre,
que Donald Trump
utilitza just forment...
Espera't.
Viu que ho deia jo, eh?
Espera't.
Sí, sí,
fora música,
fora música.
Vinga, va.
En silenci.
En silenci.
Utilitza just forment...
Sí.
Se'l posa...
Però com és tan ansiós
i diu...
Ja està, ja està,
ja m'ha fet efecte.
Fora, fora, fora, fora.
Ah, que és un home
amb poca paciència, no?
Sí, no li dona temps
a que allò faci
l'efecte correcte
i li dona aquest toc
doncs com a palla,
a herba seca.
Sí, sí,
a mala herba.
A mala herba.
Doncs això,
aquest és un dels petits etals
que trobem en el llibre.
Ara potser s'acaba
d'entendre tot, eh?
No ho sé.
Bé, és a ser.
La qüestió és que també
tenim una altra cosa
de Donald Trump
perquè aquests dies
va sortir que el magnat
també va protagonitzar
una confusió
una miqueta curiosa
ja que parlant
d'una venda
d'avions
de combat
F-50s
a Noruega
diu
va trobar aquest model
el qual
no existeix.
El model F-52
és un model
que existeix
en un videojoc
concretament
en el Call of Duty.
He jugat,
a més,
he jugat jo aquest joc.
Em sembla...
Perquè el model
que va vendre
era l'F-35
que és els més moderns
que té
l'exercició
nord-americà
però mira,
números amunt,
números avall
doncs 51...
Se l'he despapelat,
ha anat del 32
al 52
al 35
al 52
no sé,
en tot cas
jo ja no sé
què dir-li a aquest home
si ens escolta
espero que ho faci
i que li tradueixi
les seccions
des d'aquí Trump
no sé,
des del psicòleg
o alguna cosa
de veritat
reformat per dins
i ja després
ja ho faràs bé.
És que s'ha fet
a l'entrar
els presents
a la Casa Blanca
es fan un
un xequeament
allò
una revisió mèdica
i
a petició de Donald Trump
ha fet
em sembla
un test
el test de Montreal
o Montreal
una cosa així
el qual és un test
que es mira
més o menys
si tens indicis
de demència
també s'ha de dir
que pel que m'has llegit
no és una cosa
gaire complicada.
crec que això
ho havíem comentat
alguna vegada
potser
la notícia
ha sortit aquesta setmana
llavors per exemple
diu
un dels exercicis
és
dibuixa
en un rellotge
doncs jo què sé
el 3.45
i llavors tu
has de dibuixar
les agulles
el rellotge
o per exemple
recorda 3 paraules
i d'aquí una estona
te les preguntaré
és a dir
i va treure
30 sobre 30
és a dir
van dir
aquest senyor
està perfectament
va copiar
segons
segons aquest
que diu
no mesura
efectes psicològics
o coses
trastorns aquests
sinó que són
simplement
indicis
de demència
i a priori
doncs
dement no està
pot ser que tingui
altres problemes psicològics
potser no és demència
el que té
però algú té
en idioma de carrer
xotxar
no xotxea
hace altres coses peores
però sí, sí
xotxar no xotxea
de moment
de moment
hauria de ser
aquesta cançó
just parlant
d'un altre
mira, a més
just
el tros
de les tribillos
mojinos escozios
sí, ja sabeu
que en aquesta secció
sona
des de Rocío Jurado
fins a Julio Iglesias
fins a Sabaton
i mojinos escozios
que és bueno que és
que és bueno que és
que és bueno que és
que és bueno que és
seguim parlant
de quadratura testicular
ara tornem més cap aquí
cap a la península
perquè
com no
algú havia de denunciar
algú altre
com sempre estem aquí
amb aquestes guerres
amunt i avall
i aquest cop ha estat
el Partit Popular
que ha denunciat
el diari ABC
per una entrevista
publicada quan no tocava
es veu
feta quan tocava
però publicada
quan no tocava
ha sigut una miqueta
foc amic
perquè recordem
que és ABC
i Partit Popular
sí, sí, sí
però per això ja només el titular
és com
no m'acabais d'encajar
los dos
jo no sé
a quién denuncia
a quién
i por qué
doncs ho ha fet
el PP
ha denunciat
al diari ABC
de la Junta Electoral
per la publicació
d'una entrevista
a Inés Arrimadas
la llavors
candidata de Ciutadans
a les eleccions
del 21D
i sortia
doncs precisament
el dia de reflexió
Inés Arrimadas
a tota plana
a tota la portada
ben gran
com si fos
un cartell electoral
sí, sí
i clar
doncs l'entrevista
s'havia de fer
s'havia fet
més ben dit
abans
tant que és la campanya electoral
però
es va publicar
quan
diguéssim
no es podia
llavors
la Junta Electoral
considera que
la publicació
suposa una infracció
que pot ser castellada
atenció
amb una multa de
mil euros
bueno
escolta
jo crec que és bastant assequible
per ells
no?
aquesta l'aleguació
com a multa
em sembla poquet
mil aurets
per la BC
que vols que et digui
jo crec que en publicitat
ja ho tenen pagat
la qüestió
és que l'organisme judicial
en canvi
reputge que es tracti
d'un delicte
tal com afirmava
el PP
que demanava
a la Junta que enviés
la denúncia
al Ministeri Fiscal
la qual cosa
doncs hauria pogut
implicar fins i tot
penes de presó
pel director del diari
de veritat
se'ns estan anant
de les mans
o sigui que parin
ja de denunciar
coses com aquestes
i jo crec que
se'ns està anant
de les mans
per cert
de fons
què està sonant?
què tenim de fons?
aquests són els sabatons
aquests són els sabatons
aquesta és
Carolus Rex
que li dóna bastanta canya
i no sé si aquesta música
acompanya
la següent quadratura
testicular
jo crec que més que acompanya
la potència
ha de ser un màxim esplendor
perquè hem de parlar
d'aquest tribunal europeu
de drets humans
que està a Estrasburg
a França
i jo abans de parlar
de res em pregunto
aquesta gent no parla massa
i fa poc?
no parla molt i fa res
no diuen coses
que després no fan
no sé
una mica una reflexió
com molts organismes
europeus i mundials
però precisament aquest
estem parlant
del Tribunal Europeu
de Drets Humans
que tal com està descrit
a la pàgina oficial
és la màxima autoritat judicial
per la garantia
dels drets humans
i llibertats fonamentals
en tot Europa
aquí està la definició
de la RAE
del mateix organisme
vull dir que més enllà
d'aquesta definició seva
està el que està passant
avui en dia
en tota Europa
a veure tu deies
que aquesta cançó
donava canya
doncs la que hi dona canya
és precisament
aquesta exjutgessa
del Tribunal
exjutgessa
insisteixo
ja no ho és
del Tribunal de Drets Humans
que es mostra
incrédula
en aquests emprisonaments
que hi ha hagut
aquí a Espanya
per exemple
els dos Jordis
Forn
i Junqueras
l'eurodiputada liberal
René Weber
diu que correspon
a les majories
del Parlament
decidir com volen governar
i admet estar
molt decebuda
amb l'actitud
de la Unió Europea
aquesta eurodiputada
romanesa
considera que
l'emprisonament preventiu
d'Oriol Junqueras
Joaquim Forn
Jordi Sánchez
i Jordi Cussart
és molt difícil
d'entendre
i una situació
i una situació única
a Europa
no ho havia vist
abans
això ho va admetre
què és això
una exjutgessa
ad hoc
designada per un cas específic
del Tribunal de Drets Humans
i diu
la crida al diàleg
la vaig fer
des del principi
molt decebuda
amb l'actitud
de la Unió Europea
en aquesta qüestió
diu
s'haurien d'haver fet
més esforços
per aconseguir
diàleg
demanar a les parts
aixeres a la taula
i trobar solucions
insisteix advertint
que la radicalització
no ajuda a ningú
no
ha vist la panacea
aquesta dona
no?
què ha passat?
a veure
aquesta senyora
doncs
novament
està fent
el que
bonament pot
que és fer
una crida al diàleg
deia que
això es podria resoldre
anant
portant aquest cas
al Tribunal Europeu
però que es diu
això podria implicar
fins a 7 anys
i clar
la solució
millor i més ràpida
és arribar a un acord polític
que això és el que
moltes em porta dient
des de fa temps
però un acord polític
sigui una de les dues parts
no vol sortir a la taula
és difícil que existeixi
home
no existirà
no existirà
tal qual
Freiheit
Lies
ваш
They thought
I was too young
to rue the land
Yesterday
they failed
to understand
what the rule
My time is now
Doncs escolta, Pau,
mentre vaig baixant una mica
el to d'aquest sabat on estàvem escoltant
Carol Urrecs, vaig introduint ja la cançó
com no, escoltem el nostre estimat.
Bé, que ho escoltin els nostres oients
i ja sabran qui és aquesta veu.
Bé, ni que fóssim al mes de juliol.
Jo, mira.
No, tu, Maria Curta, sí que em sembla, sí.
Aquí el trin, el gran,
l'inconfusible, Julio Iglesias.
I a més, juntament amb Talia,
amb aquesta cançó.
Dues bones veus, la veritat sí que grita.
Quien serà, quin serà...
Julio Iglesias, bona veu...
No, Talia, Talia.
Has dit dues bones veus,
preferiria...
Bueno, prefereixo, mira, Talia.
Jo de la teva no he dit res.
Julio Iglesias, bona veu, ell mateix...
Bé, és la seva veu.
És la seva veu, vull dir...
No hi ha cap objectiu qualificatiu...
Un éxit inconfusible, això és innegable,
que ha tingut molt d'èxit,
però, sorprensivament,
la seva veu no ha estat allò que dius
l'acompanyi amb aquest èxit.
De fet, el propi Rissi Mejide
va explicar, sí, sí, mira,
això ho ha explicat a la televisió
quan Julio Iglesias va anar
per fer un triunfo
i Rissi Mejide estava de jurat...
Julio Iglesias ha anat a fer un triunfo?
Sí, fa molts anys.
Però...
No en l'actual edició, sinó...
Dejutsat?
No, com a convidat.
Ai, de jurat, perdó.
Com a convidat.
Rissi Mejide estava de jurat
i llavors entra Bambalines,
quan allò era l'efecte,
el boom del Rissi Mejide,
que era al bord de la televisió...
O sigui, primeres edicions, no?
Sí, exacte.
Doncs Julio Iglesias,
allò, entre Bambalines,
se li apropa a Rissi Mejide
i li diu...
Tu què m'hauries dit a mi?
Clar, es va fer un silenci
que tothom allò estava allà
amb passant saliva
i, hòstia, hem convidat a Julio Iglesias
amb el que és Julio Iglesias
i és, a veure què coi li diu aquest,
a veure com s'ho prenc
i Rissi Mejide va dir
Contigo me habría equivocado.
Això li va dir?
Ostres!
I llavors hi ha que Julio Iglesias va riure.
Perquè s'ha de dir,
Julio Iglesias va ser en sentit de l'humor.
No, però sí,
com t'ho prens, això,
que no s'ha de dir, mira...
Doncs això és...
Julio Iglesias,
el que li s'ha de dir en Rissi era
t'hauria fotut una crítica demolidora,
cantes malament, etcè, etcè, etcè,
però t'has resultat
que ven discos a tot arreu,
és conegut internacionalment,
té més diners que vés a saber...
El propi Rissi Mejide
reconeix que Julio Iglesias
és el nostre sinatra.
Paraula de Risto.
Sí, no?
Per cert,
estava llegint,
es veu que...
Bueno, Risto Mejide
ha confessat més d'una vegada
que tanta admiració li té a Julio Iglesias
que per això el seu fill es diu Julio.
Correcte.
O sigui,
ho ha dit en més d'una ocasió
a entrevistes
i de més.
I diu que...
Com ho deia?
Que era...
El pip amo.
Algo que hauria de ser.
Però és que,
Llores,
escolta,
presta atenció.
Estàs sentint el que se sent de fons?
És la natalitat
de Sant Jusk que va pujant.
Se sent, se sent, eh?
I tant.
Boníssim perquè,
perquè estava llegint això,
diu que...
Com era?
Sin tener voz,
com ell mateix ha reconegut,
ha vendut cientos de millones de discos.
És que és això.
Ell mateix reconeix
que no té una gran veu.
Diu, he hecho todo lo que he querido en mi vida
i sin tener voz
he vendut cientos de millones de discos.
Bé,
hem escoltat un altre dels cançons seves,
ara mateix sona de fons,
La gota fria,
també,
de Julio Iglesias.
és que avui ha de ser monogràfic de Julio Iglesias.
No, no.
Fins que marcem...
Mira,
ens queden 12 minuts,
12 minuts de...
De Julio.
Això és un temazo.
Home,
és un temazo per què?
Perquè ho canta el Julio.
Espera,
crec que hi ha algun altre cantant
que ha fet versions
de la gota fria.
Potser s'han fet bastantes versions,
no?
És a dir,
originalment no és seva.
No,
aquesta no és Marc a Julio,
però a mi m'agrada aquesta cançó,
fixa't que en un moment,
diu...
Ara sí.
Entraré els casos,
perquè si no...
Para tocar con Lorenzo.
Mañana es sábado,
no sé què.
En algun moment surt la parla de McDonald's.
Sí, sí.
Sí, sí, sí.
De debò?
Diu McDonald's.
Sí, sí.
Hamburguesa.
Sí, sí,
és que ara amb la cançó de fons
sóc en què vas a recordar la frase.
Vaig a buscar-te la lletra,
a veure si ho trobo,
i vinga, va,
obrint ja amb aquestes dues cançons de Julio Iglesias
anem a parlar de l'humorista per sorpresa,
que aquest...
Bueno, aquest...
Avui en tenim un parell.
Sí.
Bueno, un parell, un...
Sí.
És la...
Comencem parlant per Isabel II, no?
Vols saber?
És un nom sencer i complet, el saps?
No, perquè si no seríem aquí fins demà.
Un, dos, tres...
Són quatre noms.
Bé, tres i el cognom.
Es diu Isabel Alejandra Maria Windsor.
Tot això es diu.
Isabel, per als amics Isabel.
Isabel II, sí.
Ja està.
Doncs va parlar, per exemple,
això va ser en un petit documental
que donés petites intimitats
del que era en sol...
S'apropen als 65 anys a la seva coronació.
Sí, correcte.
Doncs va sortir en aquest documental
en el que explicava
doncs que la corona
que porten al moment de la coronació
era una corona que havia estat feta
de cara al seu pare.
Però com que els dos tenien un cap similar
el que van fer va ser ajustar-la
és la que la van fer més petita
de manera que fos...
Per adaptar-la, no?
Sí, per reutilitzar-la, diguem.
Sí.
Per fer-la més petita
li van donar un toc més femení.
Però el curiós del cas
és que va dir
que et podia trencar el coll
de la quantitat de pes
de la corona.
Home, han de pesar, eh?
Han de pesar aquestes peces
tan boniques i tal.
Han de pesar el seu.
Doncs diu
no pots abaixar el cap
per llegir el teu discurs
has de fer pujar el text
perquè contrariament
t'arrisques a trencar-te el coll.
Ai, pobra.
Sí.
Diu
hi ha alguns inconvenients
amb les corones
però són objectes
molt importants.
S'ha de dir
que, per exemple,
el tema de les joies britàniques
durant la Segona Guerra Mundial
això va ser un pla secret
que això ho va ser
poquíssima gent
que en plena Guerra Mundial
davant la possibilitat
que els nazis
agafessin les...
aconseguissin
invadir
el Regne Unit
i emportar-se
les joies
un grup de gent
de la Casa Reial
va tenir la missió
d'agafar
totes les...
part de les joies britàniques
a la corona britànica
i enterrar-les
en un lloc secret.
Tot això
s'ha sabut
fa
relativament poc.
Perdona, eh, Pau,
que estic aquí
fent tres o quatre coses
a la vegada.
No, perquè estava intentant
buscar-te una cançó
de Julio Iglesias
i se m'ha...
m'ha sortit aquesta.
No volia aquesta
però ha sortit aquesta.
Amanecí en tus brazos,
es diu.
És que mira,
hi ha una...
Tu també,
en Pablo Alborán, eh?
No sé si era aquesta
o la que hem escoltat
o és una altra
que diu
Todo va bien,
everything is alright.
Jo això de la hamburguesa
no ho he trobat,
per ser la lletra.
Doncs, ja veuràs,
busca Julio Iglesias
Todo va bien,
everything is alright.
Busca això
perquè en aquella lletra
ha d'aparèixer
allò del McDonald's.
Jo ho estava un dia sentint
i dic
no pot haver dit
McDonald's.
Però ho diu
o sembla que ho digui
per exemple
un pingüino
no sé què.
No, no, ho vaig buscar.
Doncs, segons Google,
si li poses Julio Iglesias
Todo va bien,
everything is alright,
et surt el vídeo
de la gota fria.
La gota fria?
Sí, sí, sí,
que és el que hem escoltat
no fa gaire.
Em faràs buscar-ho a mi?
Ja et dic jo
que allò del McDonald's
i l'hamburguesa
existeix.
Ara estem fent una cosa
que en ràdio
és molt útil
perquè estem fent
un exercici
que és purament visual.
Això es diu
ser trencadors,
es diu innovació,
senyors de Ràdio d'Esvern.
A veure,
què vol dir això?
Buscar cançons a duo,
un part i l'altra.
Exacte,
que cadascú està davant
de l'ordinador,
jo amb el mòbil,
però això,
i de moment,
doncs mira,
t'assem a Julio Iglesias
que ens vagi fent la feina.
Jo, mira,
torno a posar la gota fria
que m'ha agradat.
De fet,
saps qui,
això,
Carlos Vives.
Carlos Vives.
La va cantar abans que ell,
crec,
crec.
Doncs mira,
i de fet,
diria que Maria Dórez
és paradera,
també l'ha cantat.
És que té el seu rotllo,
eh, la cançó?
Home,
nosaltres que som llocs
i tenim la sang calenta.
a mi no te soy extenso,
a mi nadie me corrige.
Vinga, va, Pau,
que m'animo
i em poso a cantar.
Sí, això serà perillós.
No et preocupis
si no ho trobem, això,
i ens ho guardem
com a deures
per la propera setmana.
Va,
anem a abordar
aquest últim punt del dia.
Exacte.
Per aquí,
als Estats Units,
on s'han canalat
el pànic a Hawaii.
a veure aquest cop,
ha estat sota les mans
del nostre estimat Penocha
o ha estat...
Mira,
t'ho he trobat, senyora,
que no sap buscar les coses.
Què has trobat?
La cançó del Moralito.
Sí?
És la que està sonant ara.
Diu,
se passa el dia en McDonald's,
it's late
i la noix és fria,
hamburguesa i Coca-Cola,
mañana serà otro día.
T'ho juro
que això en un moment
de la cançó
apareix,
perquè jo ho vaig sentir,
dic,
no puc haver sentit això.
L'hauríem d'escoltar sencera.
Doncs mira,
per al proper dia
buscaré el fragment
concret en el que apareix
i si no,
si no la sentim
durant l'emissió,
però si no,
après la setmana,
porto allò,
minut i segon,
perquè t'ho juro
que jo ho vaig sentir,
dic,
no pot ser.
No pot ser.
La qüestió,
ara tornant ja,
vinga,
tornem cap aquí,
amb el Julio de Fons.
Què ha fet Estats Units
amb Hawaii aquest cop?
Doncs cagar-la.
Com no?
Directament.
Perquè el sistema
de seguretat
de l'illa
amb el tema
de les armes nuclears
el van reactivar
fa relativament poc,
entre cometes,
i resulta
que hi ha hagut
un petit problema
perquè...
Un pic o un problema?
Sí.
Un problemí, no?
Resulta que
quan s'activa l'alarma,
tots els ciutadans
reben en el seu mòbil
un missatge que diu
escolta,
se us està apropant
un missil nuclear.
Un missatge?
I què?
T'agafa un atac d'acord
en un minut perquè...
Hola,
s'està apropant un missil
a la teva ciutat.
Un missil nuclear?
Nuclear.
O un arma nuclear?
Best wishes.
Diu...
USA.
Si estàs a dins de casa,
queda't a dins de casa.
Si estàs a fora,
busca un refugi.
Ja estàs resant.
Si condueixes a parc
al cotxe
i busca un lloc,
tothom als seus refugis,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Fins i tot
es prenen les emissions
de ràdio i tele,
la qual cosa,
si això passés aquí,
ens hauríem de dir,
perquè si no,
imagina que ens ha saltat
l'emissió
i nosaltres estem aquí
fent el burro amb el cul,
i l'agressis,
i ningú ens està escoltant
perquè hi ha una amenaçada.
Home, espero, Pau,
que no,
perquè em sentiria tan malament,
a part que, bueno,
els que ens quedem aquí
i ens quedem aquí, ja, no?
Home, sí,
amb aquests vidres,
jo crec que calgui de protegir,
més que quedar-te a fora.
Home, són dos, eh,
de vidres.
Per això.
Dos per darrere,
dos pel costat,
més la porta,
no, jo em quedo aquí.
Bueno, concretament,
potser aquí queda
al carrer, no,
però...
No, aquí, aquí.
Un una miqueta...
L'estudi petit,
jo crec que allà...
El petit del fons
jo crec que pot protegiria més.
Allò és tipus búnker, eh?
La qüestió és que va ser
que aquest programa,
quan fan el canvi de guàrdia,
resulta que fan una prova
per comprar que tot funciona bé,
li donen allò...
Però la prova no fan això
de parar-ho tot,
enviar missatge i fer...
O sigui, la prova és tan real
com la realitat, no, no?
No, no fan un simulacre,
sinó que de manera interna
li donen el botó
per comprar que tot funciona bé.
El que passa, doncs,
que algú va donar el botó
que no tocava
i en comptes de ser una cosa interna
es va exterioritzar.
Uau.
Quin va ser el problema?
que tothom, doncs,
es va acollonir.
M'has posat una cançó
que no sigui Julio Iglesias?
Sí, la veritat és que sí.
És que se'ns està apropant
ja que en tres minutets
per les sis de la tarda.
Doncs no, no,
hem dit monogràfic de Julio Iglesias.
Busco alguna seva?
Sí, sí, la primera que surti.
Però ha de ser monogràfic de Julio Iglesias.
Va, tu segueixes explicant això
i jo tiro i Julio Iglesias.
El problema el van tenir
en que aquest sistema
és tan difícil de...
tan rígid
que van trigar mitja hora,
no permetien altra cosa de fer,
van trigar mitja hora
a enviar un segon missatge
dient que tot havia estat un error,
que no passava res,
però, clar, en aquesta mitja hora,
doncs, per exemple,
la policia va sortir abans
a dir, escolta,
que no passa res.
Però, clar,
la policia llença el missatge,
però fins que no surt
el missatge a mare de nou
dient que no passa res,
la gent es va acollonir,
hi havia gent que,
per exemple,
en els hotels
no sabien què fer,
ha servit aquest error,
ha servit per veure
que des del punt de vista civil
la gent no està preparada.
Però jo crec que ni allà
ni a cap lloc, eh?
Però, si estiguessin preparats,
doncs,
com en els serratrèmols,
per exemple,
al Japó,
són quadrats,
estan preparats,
acostumats a aquella situació
i saben com actuar.
Per sort,
aquesta gent no s'ha trobat
en aquesta situació
d'amenaça nuclear,
però, clar,
davant d'un possible cas
no saben com actuar.
I això els ha servit,
doncs,
a part,
per demanar disculpes
a la gent
i perquè hi havia,
per exemple,
hi havia un senyor
que estava jugant
al camp de golf
i es va treure el mòbil
i va començar a agravar
un vídeo dient
si esteu veient això
és perquè l'he dinyat.
Ostres!
Perquè acaben de dir
que arriba un missil
cap aquí,
cap a Hawaii
i jo estic jugant al golf,
bueno,
doncs,
tal i qual.
Mira.
Vullatelo.
Què està t'agrada o no?
Si és Julio,
jo estic d'acord.
Julio,
es diu Júrame.
Acomiadem la secció
amb un Julio Iglesias,
amb un Júrame.
I augmentant la natalitat
de Sant Just.
Pau,
gràcies,
com sembla,
per portar-nos
l'actualitat política
d'aquí i d'allà,
dijous vinent,
més i millor.
I McDonald's.
I McDonald's també.
Adéu!
Bona tarda.
Bona tarda.
Quiéreme,
quiéreme,
hasta la locura,
y así sabrás la amargura
que estoy sufriendo por ti.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Cosa està del pensament que pugui recordar-me.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kylian Sabrià.
El líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol,
ha aprofitat la seva trobada amb el president del Parlament, Roger Torrent,
per criticar Ciutadans per no haver presentat candidatura a la investidura.
Torrent també s'ha reunit amb el cap de files de la CUP, Carles Diera,
i ha tancat per avui la roda de contactes amb els grups
per proposar el candidat a la investidura.
Parlament, Albert Durant.
Hola, bona tarda. García Albiol assegura que la trobada amb Torrent ha estat cordial.
Ha dit que no veu una impossible investidura de Carles Puigdemont
i ha demanat als partits independentistes que presentin un candidat que rebaixi l'atenció.
García Albiol també ha dit, ha aprofitat per criticar que Ciutadans,
que al final de la passada legislatura defensava una moció de censura
i que en canvi ara que ha guanyat les eleccions no faci res.
Una contradicció, el que són les paraules amb el que són els fets
i el que posa sobre la taula és que possiblement alguns el que volien
era no tant governar Catalunya com si guanyar les eleccions
perquè això fos un pas per situar-los en una millor posició
de cara a les eleccions generals de l'any 2019 o de l'any 2020.
Per la seva banda, Carles Riera de la CUP ha dit que no presentaran cap candidat per la investidura
però reconeixen la legitimitat de Carles Puigdemont per ser investit president.
Albert Durant, Catalunya Ràdio, Parlament.
Notícies breus, Montse Quadreny.
El PDeCAT es podria abstenir a la votació dels pressupostos de Barcelona
per facilitar-ne l'aprovació.
Aquesta tarda el Partit Demòcrata ha presentat un llistat de propostes
al govern de Colau que ja les ha acceptat
però els han advertit que si no hi dona garanties s'ho repensaran.
Ajuntament de Barcelona, Montse Poblet.
Bona tarda.
El llistat de compromisos ja ha retirat els pressupostos als 400.000 euros
per fer el projecte del tramvia entre Francesc Macià i Glòries
i incloure una partida de fins a un milió i mig d'euros
per compensar les famílies que arran de la tarifació social a les escoles bressol
ara paguen més que abans.
Però tot i això, l'abstenció no està garantida.
Xavier Trias no acaba de confiar amb el govern Colau i els adverteix.
Ha de ser un pacte que estiguem segurs que es complirà i que tirarà endavant
i per tant és una qüestió que hem de generar aquest grau de confiança.
Així em pot dir, oh, Trias, però per què tens tantes reticències, home?
És que me'n fan tenir moltes, eh?
Montse Poblet, Catalunya, Ràdio Barcelona.
87 milions d'euros.
És el cost de l'operació policial, de tot l'operatiu de fet policial,
del Ministeri de l'Interior a Catalunya
des d'uns dies abans de l'1 d'octubre,
el dia del referèndum, fins a aquest Nadal.
Qui ha anunciat la xifra és el ministre, Juan Ignacio Zoido,
que avui ha comparegut al Senat per explicar l'anomenada Operació Copèrnic.
Zoido també ha acusat els Mossos de passivitat absoluta
durant la celebració del referèndum.
Ja la justícia s'està encargant d'analitzar
el comportament dels Mossos d'Esquadra aquest dia
i, principalment, d'alguns de sus mandos.
Però, potser, si tots haguessin cumplit amb la seva obligació,
alguns dels hechos que tant s'han criticat
i que, lamentem, no haurien tingut lloc.
Troben un obús de la Guerra Civil al nucli urbà de Lleida.
Els Mossos, una gravera.
Lleida, Noelia Casellas.
Hola, bona tarda.
1 de 11 de setembre de Lleida.
Els treballs d'una màquina retroexcavadora
han fet sortir a la superfície un projectil d'artilleria
d'uns 70 centímetres.
Els TEDx dels Mossos, els especialistes en explosius,
l'han retirat de forma immediata per evitar riscos.
L'han fet explotar de forma controlada
en una gravera del Baix Segre.
Noelia Casellas, Catalunya Ràdio Lleida.
Gerard Quintana recupera aquest vespre
a la Sala Arte de Barcelona
l'espectacle Intocables.
El líder de sopa de cabra
ha preparat una nova versió del muntatge
que va estrenar a la Setmana de la Cultura Prohibida
al Born Centre de Cultura i Memòria,
ara fa dos anys.
està basat en la interpretació de cançons
que el mateix Quintana defineix com a intocables.
Són declaracions a l'independent Esticat.
Cada cançó es contextualitza, té la seva introducció,
el seu per què.
Per què és o va ser intocable.
En algun moment quin dimoni va despertar
o quin tabú va agosar desvetllar, no?
Entre aquestes cançons intocables hi ha Juan Cintierra de Víctor Jara,
Revolution dels Beatles,
la seguia d'Albert Pla,
o sigues tard des de David Bowie, que es sentit de fons.
Esports, Marta García.
Tot i la derrota del Barça aïra en el camp de l'Espanyol,
Andresini està a tret importància al trencament de la bona ratxa dels blaugranes fins ara.
El Manxec ha visitat la unitat de neonatologia de la Vall d'Hebron
i allà ha reconegut que també podria estar recuperat aviat de les seues molesties en el sol.
Per la seva part, Piqué renova amb el Barça fins al 2022.
Firmarà en els pròxims dies
i la clàusula de recessió s'ha xifrat en 500 milions d'euros.
Diego López creu que l'equip i l'afició necessitaven una alegria com la d'Aïr.
El porter de l'Espanyol nega que hagi de reivindicar-se davant del tècnic
després que Aïr va aturar un penal a Leo Messi.
A dos quarts de deu també en la Copa,
Leganés-Madrid, partit d'anada.
En la segona divisió, a les set, Osasuna Nàstic,
partit corresponent a la desetena jornada
que es va suspendre en el seu moment pel mal temps i la neu.
A les 9, el Barça-Lasar rep el Brose van ver Calemany en partit de l'Eurolliga.
Els blaugranes tenen ara mateix la classificació per als quarts de final a tres victòries.
I en el Dakar, en marxa la dotzena etapa entre Fiam, Bala i Sant Juan.
A l'Argentina, un Isidre Esteves ha tenint problemes en l'inici.
Carlos Sainz i Lucas Cruz se mantenen líders de la General.
En motos, anulada l'etapa després que els pilots
han protestat per haver deixat darrere dels cotxes i camions.
Matías Wallner segueix líder en motos amb Gerard Farrés en la quarta posició.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts.
Arriba Sant Just, estones de clàssica, el primer cicle de música instrumental i vocal de l'Ateneu.
El programador del cicle, Xavier García, creu que era necessari que s'oferés un cicle centrat en la música clàssica al municipi.
El primer concert tindrà lloc aquest diumenge a les 7 del vespre i es titula
Vida jueva, retrats del passat, interpretat per màsic duo, el Marc Sumpci al piano i el Tolo Genestal clarinet.
La resta de concerts seran el 25 de febrer, el 18 de març i el 13 de maig.
García ha explicat que els quatre concerts que formen el cicle són projectes joves i innovadors
i contrastar-se entre ells amb un duo de clarinet i piano, un quartet de corda, un recital d'una soprano i un duo de pianistes.
García espera que aquesta primera experiència es pugui repetir any rere any.
L'entrada general per cada concert costa 10 euros, l'entrada per als socis costa 8 euros
i l'entrada per als menors de 25 anys costa 5 euros.
El cantant de Jarabe de Palo, Pau Donés, ha ofert un concert privat als professionals de l'Hospital Moïsès Brogi
per celebrar el primer aniversari de la intervenció quirúrgica que li van dur a terme en aquest hospital
referent a Catalunya i Espanya en aquesta tècnica quirúrgica.
L'acte ha estat a les dues del migdia a l'auditori de l'hospital.
Diverses entitats socials, veïnals i sindicals de l'àrea metropolitana de Barcelona
han convocat una mobilització metropolitana per reclamar la unió del tram baix i el tram besós
per l'Avinguda Diagonal.
Sota el lema Prou bloqueig polític, unim els tramvies.
La marxa reivindicativa serà aquest dissabte 20 de gener a les 11 del matí
tant a la plaça Francesc Macià com a la plaça de les Glòries.
Des d'aquests dos punts s'iniciarà una marxa per la Diagonal
fins al punt de trobada situat a la plaça Barreguer
on es faran diversos actes a les 12 del migdia.
La mobilització pretén instar a tots els grups municipals de Barcelona
el seu vot favorable a la connexió de tramvies per la Diagonal.
En el manifest que han presentat les entitats convocants
es recullen diversos arguments de caràcter tècnic, social, econòmic i ambiental
per avalar aquesta connexió.
Entre els principals punts del manifest destaca la possibilitat
de connectar nou municipis, la necessitat de pacificar la Diagonal,
l'augment de la connectivitat de la xarxa de transport públic,
la descongestió del metro i la dinamització del comerç de la zona.
A més, asseguren que el tramvies del mitjà més accessible,
barat, ecològic i de baix consum i, a més, més ràpid que els autobusos.
Aquesta és tota la informació per ara.
Nosaltres tornem als Enjust Notícies edició vespre.
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiodesverb.com.
Molt bona tarda.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I ja tornem a ser aquí, 6 i 16 d'aquesta tarda.
Tenim amb nosaltres a l'Aroa i a la Mireia,
així que els hi obro els micròfons ara mateix.
Hola, bona tarda, les dues.
Hola, bona tarda.
Hola.
Benvingudes a la plaça de Mireia.
Quin honor que l'Aroa hagi pujat des del casal fins aquí,
com que era la unitat mòbil que era jo mateixa que m'anava cap al casal.
Per cert, abans de res, presentar-vos la Mireia,
Mireia Gómez, estudiant d'AD, de tercer curs, d'AD,
i ha estat participant en diversos intercanvis,
dels quals avui en parlarem una miqueta de la seva experiència i de més,
i, com sempre, com que són molt internacionals,
if you want to say something in English, Aroa,
we can start talking in English.
It's just for the partners, eh?
Yeah, for sure.
Hi partners.
Hi partners.
Hi there.
This is part of the material that they will use for the report,
that it's completely obligated to do it after each project.
So just for them to know that it's true,
that Mireia is here, that we are talking in a local radio.
It's happening right now, yeah.
It's happening.
So everything will be in Catalan,
so just for them to understand that there's going to be an interview
about how Mireia was feeling,
or what was she doing during No Need for Need.
If you want, we can mix in English and Catalan.
Catanglish, no?
They're saying no.
No, okay.
Maybe I'm doing some translation during your speaking, Mireia,
so we can mix.
Yeah?
That's okay?
Great.
Okay, so let's do it.
So the face of Jim Crow under a ball ego,
the biggest weapon is to stay peace.
Doncs com anava dient la Mireia Gomez, que la tenim aquí amb nosaltres,
gràcies per venir fins aquí, fins a Ràdio d'Esvern i benvinguda a la plaça Mireia.
ha participat en diferents, jo ho introdueixo ara, després t'ho expliques millor,
en diferents intercanvis juvenils, no?
Europeus.
Europeus.
entre altres ha estat a l'estat de l'estat de l'Eslovàquia i a Brighton.
I jo et volia preguntar, a part de què tal aquestes experiències, no tens ganes de tornar a repetir?
Sí, hola, bona tarda.
Sí, la veritat és que sí, ara mateix amb la universitat és una mica complicat gestionar-ho tot,
però sí, quan tinc unes vacances per Setmana Santa m'estic mirant alguna cosa i si no,
per aquest estiu un altre cop repetirem.
Està aquí, a la cantonada, quasi, quasi, Setmana Santa és aquí.
Ara, si vols et deixo explicar una mica què és aquest No Need for Need.
Vull dir bé?
Sí, ho has dit molt bé, sí, sí.
Bueno, va ser un projecte europeu que va tenir lloc a l'agost.
Què va ser, de l'11 al 23?
No, de l'11 al 17.
De l'11 al 17, sí.
De l'11 al 17 a Eslovàquia, a Modra, en concret,
i on van participar els sis joves de centros d'Esvern,
cinc noies i un noi,
van anar tots junts des a Sant Just
i van estar treballant tot el tema de la inserció laboral, no?,
del món laboral, fer currículums, fer cartes...
Sí, bueno, No Need for Need, bueno,
és que no es volen, es volen evitar els ninis,
que coneixem nosaltres, de gent que ni estudia ni treballa,
llavors, durant tot el curs, ensenyaven teves emprenedoria,
per crear empreses, start-ups,
com fer un currículum, com anar ben preparat a una entrevista,
com...
Formar-te.
Com formar-te, sí.
És una formació que no et donen a cap lloc
i, bueno, ens van oferir aquesta oportunitat
per formar-te d'una altra manera
i, bueno, molt a gust amb gent d'altres països
i molt interessant i enriquidor, la veritat.
Quants països hi havia, Miriam?
Hi havia sis països.
Hi havia gent, bueno, nosaltres, que ara ens vam a Espanya,
hi havia gent d'Eslovàquia, també,
de Romania,
d'Hongria, de Bulgària...
M'estic deixant un...
Latvia?
No.
És que no me'n recordo.
Hi ha alguna altra que ara mateix no me'n recordo.
Bueno, érem sis països.
Ens quedem amb sis països.
Sis nacionalitats diferents convisquem durant una setmana, no?
Sí.
Una setmana.
I molt bé, va anar molt bé.
Molt enriquidor, ens vam conèixer entre tots, vam fer molta pinya,
érem un grup de 36 persones,
sis de cada lloc
i va ser molt interessant, molt divertit.
I mira, t'aprofito per preguntar-te,
va ser l'Arola que et va impulsar a fer un d'aquests intercanvis o no?
Sí, sí, bueno,
des de mobilitat de Sant Jús
em van enviar, bueno, com que hi havia aquest projecte
i vaig aplicar molt tard.
Estava com a la recàmera per si algú fallava
i finalment, a l'últim moment, vaig poder anar
i superbé, molt, molt guai.
Bueno, ja m'he enganxat
i ara he fet també una Brighton,
vaig anar a l'octubre.
Aquest passat, aquest últim octubre.
Sí, a finals d'octubre, principis de novembre,
que coincidíem al pont de...
De puríssima...
No, de l'1 de novembre.
Ah, el de tots sants, sí.
El de tots sants.
I això, i molt bé.
Que guai.
I a Brighton també una setmana.
Sí, va ser de dilluns a diumenge.
I era també dins d'aquest marc de...
O sigui, el mateix?
Era un projecte internacional també,
que el vaig trobar per...
Bueno, és que hi ha una web
que està com...
Tot això gestionat per la gent
que no té un casal de joves a prop.
I, bueno, vaig aplicar,
bueno, van fer unes preguntetes
i llavors en funció d'això
agafaven algú altre
segons els teus interessos
i mira, vaig tenir la sort de poder-hi anar.
Olha el que es diu.
I l'experiència, a vegada, que repeties...
Sí, sí.
No era tan nou, no potser...
No era tan nou.
Ai, quina...
No sé, les expectatives o la il·lusió
potser era diferent.
Sí, no era tan nou, però anava sola.
A Eslovàquia vaig anar amb cinc persones més a Sant Jús
que ja coneixíem,
algunes d'elles tenia amistats.
Sí, que potser no et sents tan sola, no?
Enfrontant-te a això.
Exacte.
I a Brighton vaig anar completament sola.
Vaig arribar...
Clar, a Brighton no hi ha ni aeroport ni res.
Ja s'ha buscat tota la vida.
Vaig arribar allà.
No coneixia ningú,
però, bueno, de seguida...
tothom està igual que tu,
i de seguida et fas amb tothom,
és superdivertit.
És conèixer nova gent.
A Brighton sí que hi havia gent
de molts països diferents.
Potser hi havia...
D'Espanya hi havia tres,
però d'Hongria només hi havia un,
de Polònia hi havia un,
i hi havia moltíssims països.
I aquest projecte anava sobre resolució de conflictes
i també va ser molt interessant.
O sigui, a nivell personal, a nivell grupal o de feina?
No, a nivell europeu.
Depèn dels països,
la seva situació d'intra Europa,
com resolien conflictes.
I tot això entenc que era en anglès.
Sí, sí, tot.
Si la comunicació amb els altres companys
o amb els mateixos tallers
o el que féssiu allà,
entenc que era tot en anglès.
Per tant,
we can start...
No, preocupis, Arua.
Deixa els virus per aquí, no passa res.
Què no va dir?
Si volies que aparèixi'm en anglès una miqueta,
perquè els vostres partners us sentin
parlar en anglès,
a veure què tal l'evolució de l'anglès
després de passar per Eslovàquia i Brighton.
Ok, let's talk a little bit.
Mira, perfecta, perfecta.
No, ja sombra-te,
Fasca, hi ha un bon nivell,
un bon accent.
No, no.
Jo li preguntaria,
o I will ask you,
what's the best thing
that you like the most
from the Slovakian
or Need for Need Youth Exchange?
What I like the most
I think it's meeting new people
and discovering new cultures
because we are all in Europe
but we think very different,
I think,
in the different countries
and also
I like the workshops that we do.
There are a lot of people,
well,
like two or three people
came from Slovakia
to talk about a specific topic.
and it's what I really like the most,
I think.
And how did you feel?
Because normally
we are from the other side of Europe
if you compare with the other countries,
partner countries that were involved.
and how did you feel?
How different did you see?
Do you understand my question?
Yes, yes.
I think that,
firstly,
we were talking about,
all the time,
about people that are unemployed
and these topics
and we were like the worst in this.
Imagine, eh?
And sometimes we think that
Eastern countries
are in a worse position
but you realize that yours
when you look in the mirror.
Exactly.
It's not as fine as it's thought.
We can talk
in Canada too
to explain to the...
Això també,
vinga, va.
Sí, vinga.
Ara vanda,
relaxem un altre cop
i encara podem tornar a parlar en català.
Estàvem parlant
que comparats amb altres països d'Europa
que estaven compareixent
a Romania,
a Hungria
o a Bulgària,
estem molt pitjor
en tema de...
de...
Què ho és això?
En tema de feina.
Ah, vale.
vols ser de treball,
entenc,
o bueno,
empleabilitat.
Exacte.
L'empleabilitat a Espanya
en aquest cas
és molt pitjor
que en altres països
d'Amèrica,
d'Europa de l'Est.
I és això
que un cop
et fixes
i et mires
que realment
potser tenia
molt altra visió
d'aquests països
i que estan molt millor
i sobretot
l'empleabilitat
en els joves
allà està molt més
fomentada
i molt millor
que ara
que en el nostre país.
O sigui,
que de fet
també
en aquests intercanvis
a part de conèixer
nova gent,
a part de provar
noves maneres
de sopar,
no?
Sí,
d'aliments diferents
o inclús
d'esmorzar.
A mi,
com a participant,
és el que més
m'impactava
els esmorzars,
no?
Sí.
i a part d'això
perquè no sé,
perquè jo
és que mai se m'oblidarà,
me'n recordo
d'un que vaig fer
a Moldàvia,
per cert,
un país oblidat
increïblement
maco,
bueno,
no maco físicament
però maco culturalment,
que hi havia
que hi havia
per esmorzar
pepino.
Bueno,
escolta,
hi ha gent
que es fa uns batuts
d'aquests de...
Però no en batut,
allà,
sense lliure,
allà,
allà,
un pepino.
Hola, què tal?
Bon dia.
Hola, què tal?
El cafè i el pepino.
I jo, hòstia...
Igual, no sé,
ajudes com un kiwi,
no sé,
t'haurà de provar.
No, saps,
deu ser,
més que el cruzar típic,
ja t'ho dic.
Però, clar,
era com...
Algú?
No,
ah, no,
això és molt típic,
és que nosaltres vivim...
I jo, bueno,
vale,
doncs...
I vas esmorzar
el pepino o no?
Sí, sí,
clar,
tot de fora
és el que vieres,
no?
Home,
és clar.
Ho has adaptat
a la teva dieta o no?
No.
Esquerra amb el cafè,
el cruzar,
la pasteta...
Ara m'he recordat
de l'últim país,
era República Xeca.
Ah, mira,
ara m'he arribat.
Ara m'he arribat.
Doncs,
t'anava a dir,
no?,
que a més a més
de passar-t'ho bé
i a més a més
de tenir aquestes nits
interculturals
i de conèixer gent,
també serveix molt
per trencar estereotips,
no?
Sí,
totalment.
I, bueno,
nosaltres també ens sorprenem
que els espanyols
no estiguin tot el dia
fent festa.
i a més que a Espanya no és això.
Ai, quina mania que tenen
a pensar que som això
tot all day, all night.
Sí, sí.
Bueno,
i jo personalment
dels països d'Alell
tenia molt poca informació,
no tenia cap,
no havia viatjat mai
a cap d'ells
i, bueno,
doncs,
m'he donat molt grata
com un feedback
molt guai
perquè no tenia
cap expectativa
i va ser espectacular.
Home,
jo crec que,
o sigui,
el que deies,
Aroa,
que se trenquen com una mica
aquests típics tòpics
que tenim potser
d'altres països
que no coneixem
o per pel·lícules
o el que sigui
tenim feta una idea
i quan et trobes
allà amb gent d'allà
dius,
ostres,
no t'has de veure
potser amb el que jo
m'imaginava
d'aquest país
o de gent d'aquest país,
no?
A més,
amb sis cultures diferents
convisquent
bastants dies,
tallers,
etcètera,
jo crec que,
no sé,
t'ha d'omplir,
no?,
per dins,
no?,
de dir,
ostres,
que et suma
coses a les que tu
potser estaves acostumada.
I què et va fer,
Mireia,
venir amb tantes ganes
de tornar a repetir?
Ho he pensat molts cops,
això,
i crec que allà
no em vaig donar compte,
jo allà vivia el dia a dia
i ja està,
però va ser el tornar aquí
i uf,
vaig dir,
ostres,
això m'ha canviat,
bueno,
m'ha canviat la manera
de veure moltes coses,
m'ha omplert molt
i m'ha enriquit molt
i vull repetir-ho.
I llavors,
va ser el tornar
i donar-me compte
de tot el que havia viscut
i vaig dir,
buah,
ho he de tornar a fer.
I llavors,
re,
vaig arribar a l'agost
i al setembre
ja vaig aplicar
de l'octubre
i així.
I ara ja estàs aplicant
el de Setmana Santa.
Sí, sí, sí.
I a veure,
sabem on és
o on et pot...
És per Itàlia,
però no sé exactament
on és tampoc.
Ah,
i jo no ho he dit,
però nosaltres també tenim...
És que encara no ho he dit,
encara no fem la difusió.
Però clar,
ja estic bé,
que la gent s'està posant
les piles,
les vas et ja posen bé.
A veure, a veure.
Tenim un aprovat
per Setmana Santa.
Ah, molt bé.
A Grècia,
de Saloniqui,
per gent de la teva edat.
Ja en parlarem
fora de càmeres.
Per això fora de micrófons.
Sí,
fora de micrófons.
Està on air.
Escolta,
ara,
vols dir alguna cosa més
en anglès,
aprofitant la ben entesa
pels partners?
Per fer una cloenda
o alguna cosa?
Bueno,
ara m'he quedat
una mica així.
Més que res per recordar
perquè després poden
anar al podcast,
tenir el tall
de la secció.
Sí,
bueno,
I would say
that this local radio
is always our
local channel
together with
Bulleti,
which is a
local magazine
that we always
use to
disseminate
the results.
And I have to say
that all the
participants
that came back
from No Need for Needs,
they were very,
very enthusiastic
and grateful.
So that means
that they did
a very nice job,
the organizers there.
of course there
is always things
to improve
but we all
are
learning
by doing
and this is
one of the
sentences that
Europe likes
most,
it's learning
by doing.
Learning by doing,
yes.
it's a methodology
that we work
with in the
Youth Exchange
and I would
say that
thanks to
Mireia as well
because she
could come to
speak about
her experience
and stuff
and that's it.
And you know
this radio,
Radio Svern
and Mireia's Square
is your second home
so you can
come wherever
you want.
Mireia,
we had also
Nikita,
I remember
Nikita also
and a lot of people
that came
also from
other exchanges
and courses
and yeah
this is your second home
for both.
Doncs noies,
un plaer tenir-vos
aquí a la plaça
de Mireia,
sabeu que sempre
sou benvingudes.
Molta sort Mireia
en aquesta tercera
ja experiència
amb un intercanvi
juvenil europeu.
Disfruteu molt
i si marxes
allà on sigui
espero que quan tornis
tornis a passar per aquí
i ens expliquis
l'experiència,
et sembla?
Així faré.
Ara, com sempre
un plaer tenir-te aquí
i seguirem actualitzant
tot el tema
de Casal de Joves
i de Més
cada setmana.
Genialíssima.
Sí o no?
Perfecte.
Vinga,
gràcies a les dues.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
i ja sé que fa molt de temps
que no ho tenim
perquè és una secció
una mica oblidada
però com que tenim
el nostre estimat
s'enjustenc Dani Martínez
que a part de fer tot això
també és un molt bon.
Us perdeu aquesta secció
de cuinica.
A l'escoltes
sa這裡 d'aconte
s'enjustenc Dani Martínez
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
No hi ha Bueno, que t'abocan olors, més ben dit.
Més ben dit t'abocan olors i a mi aquesta cançó, particularment t'ho juro que em recorda besonders.
A galetes, a castisset ...
Sí, sí, a galetes de manteig.
Sí, molt dolç, molt dolç, molt dolç.
No, bueno.
Així que els dos aquí endulcits a 6 i 36 de la tarda.
Ens queden uns 25 minutets per tancar el programa i volíem fer una forma molt dolça amb aquesta
cançó i parlant de cuina, que és una cosa que tenia una mica oblidadet, però gràcies
gràcies al Dani, em fa petits recordatoris
de, eh, calla, i si posem
una culleradeta a la cuina?
Home, és que ja està bé.
Les propostes del Dani sempre són bones,
així que, com no, havíem de parlar de cuinetes.
Doncs bé, sí, jo crec que la cuina és molt
important en un programa també
tan maco com el vostre, perquè
clar, tothom cuina,
tothom menja...
No sé si tothom cuina, però tothom menja segur.
Tothom menja segur. Tothom intenta cuinar, potser?
Sí, però tampoc és tan complicat.
Cuina és... O agrada més o agrada menys, és un altre.
Cuinar és l'art de barrejar quatre ingredients
i tenir la sort que surten bé.
Que no se't cremi ni se't passi, que estigui bo.
Clar. Bueno, sempre
sempre tenim la sort, no?,
que tenim a mà,
doncs,
unes grans superfícies
on ara cada vegada hi ha més
producte fet, cuinat.
També hi ha molts restaurants,
moltes aplicacions, molta tecnologia,
el Globo aquest, que en
cinc minutets ho tens a casa al restaurant
que tu vulguis, el Jostit.
Tot això no ajuda gaire, eh?
Per això, a posar-se realment a la cuina
i a embrutar-se, a embrutar plats, a embrutar golles.
Clar, no ajuda, però
també agrada de tant o quant.
Clar, una cosa és ficar-se realment a cuinar
i dir, va, avui faré, no sé, un rostit
de no sé què, no sé quantos al forn i passaré quatre hores.
Molt bé. I un altre dia dius, mira, doncs avui no vull cuinar
i tiro d'aplicació.
Exacte.
Jo sóc molt fan, eh?
Sí, jo sóc molt fan de Jastit.
A mi em va molt bé perquè, clar, a mi m'agrada molt
el Hapo, el menjar japonès.
Ah, però el Globo també hi és, eh?
I, sí, però...
Però el Globo ja tot el que vulguis de fer.
Clar, però la pega del Globo és que
moltes vegades has de pagar un suplement
pel transport.
Sí, correcte.
I en el cas del Jastit, no sempre.
Ah, mira.
I a més també...
Vinga, falques gratuïtes aquí.
No, clar, no, jo dono la dada.
I saps que sempre estem parlant de Spotify o no sé què...
És que si no, no parlaríem de res.
No, no, però vull dir que ningú ens paga
per dir tot això, que quedi constància, per favor.
Clar, clar, no, no.
No som esponsoritzats per parlar d'aquestes coses.
Està clar, però és que si no, al final,
no acabaries comentant, no?
Coses que també són interessants.
No, no, i tant, i tant.
Compartim les nostres experiències amb els oients.
Ja veig que tu ets més de Jastit.
Jo sóc més de Globo.
Sí?
Sí, sí, sí.
Sí, no, és que clar, això va en funció també
de la zona on estàs, no?
Els restaurants que també abarca l'aplicació,
si abarca un, si abarca els altres.
però, bueno, jo ja et dic,
un bon hapo no me'l treu ningú.
Hi ha gent que li agrada més anar al restaurant,
a mi també m'agrada,
però aquelles nits que estàs allà cansat a casa,
jo prefereixo quedar-me a casa.
Fa mandra a sortir.
I a vegades també els japonesos,
a vegades estan a tope,
els restaurants japonesos i tal,
i aquestes coses a casa...
Són llocs que sempre hi ha molt de soroll, a més, eh?
Sí.
Són els típics restaurants sorollosos,
que entres i dius, va, vaig a sopar tranquil.
No, el tranquil no el tindràs, el sopar sí,
però el tranquil no.
Sí, en un Frankfurt menges més tranquil, potser.
Sí, sí.
Escolta, Dani, doncs vinga, anem a parlar,
que se'ns està menjant el temps i ja...
Carai, si som quasi menys vins, mare meva, mare meva.
Se'ns està menjant el temps.
Sí, sí, literalment se'ns està menjant el temps
i no vull que passi això,
perquè vull que nosaltres ens mengem el temps.
Vinga, això sí.
Mira, avui portem tres receptes,
perquè com que estem en una època de l'any
on ara moltíssima gent el que vol és baixar
en comptes de pujar,
ara el que farem és tres receptes de menjars
per anar digerint una mica ja els torrons,
per anar-los ja traient del nostre cos...
Home, si encara no l'han digerit,
tenen un problemet, eh?
Sí, sí, sí.
Però bueno, és una manera de parlar.
No, per anar...
Sí, per menjar més light.
Per anar oblidant també tots aquests menjars copiosos
que hem fet al llarg d'aquests últims dies
i ara, doncs, fer aquesta bondat, diguéssim...
Depuració, sí.
També aquella gent que li agrada les dietes detox i tot això...
Tots molt fan.
Bueno, jo no és que sigui molt fan, però...
No, dels batuts, els batuts aquests que barregen verdures...
M'estic tornant molt...
Ah, mira...
Tot amb els que l'equilibri.
Aquestes guarreries també m'agraden.
Però és això que...
No sé, que li estic començant a donar importància a aquestes coses,
les amanidetes, els productes a la planxa,
el pollastre a la planxa, el llom a la planxa...
Aquestes cosetes que també són molt saludables
i que el teu cos agraeix.
Avui portem tres receptes d'amanides,
però amb un formatge...
Ai, amb un ingredient en comú.
El formatge.
He desvetllat abans d'hora.
Sí, sí, sí.
Però sí, sí.
Em sap que anaves a dir amb un formatge encobert o alguna cosa així.
Encobert.
Quan has dit encobert...
A veure si...
Sí, no.
Vale, el formatge és el denominador comú de les tres amanides.
Exacte.
Són tres formatges diferents, però...
Bueno, és el...
Aquest famós...
És calorífic, eh, el formatge, però, bueno,
el formatge d'una amanida s'assimula.
Però, tot i així, el formatge,
a part de les calories que pot portar,
és un producte que dona l'energia
i que a dins d'una amanida...
Perquè no és que agafes tu, per exemple,
el formatge de cabra, el talles per la meitat,
el rebosses i el fregeixes.
Home, clar.
Això ja és una altra cosa.
Processat així i aporta unes quantes més calories.
Està que t'hi cagues, però...
Sí, sí, sí.
No, i dins d'una hamburguesa amb tal, tal, tal, també és una altra cosa.
Exacte.
I en aquest cas, doncs, diguéssim...
El posarem a l'amanida, només.
Que pot, exacte, pot ser, doncs, més...
Més sa.
Sí, exacte.
Doncs vinga, assoma...
Assoma, diguem-ne.
Assomi.
Assoma-te.
Assoma.
Comencem parlant d'aquesta primera amanida.
Ja tenen noms, a tot això?
Sí, tenim tres noms de cada amanida.
Vale.
Té el seu nom.
Aquesta és amanida de tomàquet, formatge de cabra, fresc i sardina en oli.
Ah.
És una primera amanida que amb 30 minutets la tenim enllestida.
Menys, no?
Sí, bueno, aquí ens posa...
Mitja hora per fer l'amanida.
Aquí...
Home, és que tu...
No, bueno...
Tu ves molt...
No, però vull dir...
Aquí en les fitxes tècniques que hi ha en les amanides, que podem trobar a les xarxes socials,
que podem trobar als webs, sempre et fan aquest temps, no?
Aquest temps que pots trigar.
Sí, d'un càlcul a pocs.
I clar, doncs aquí et posa 30 minuts, però evidentment perquè és una recepta que aporta coses que poden allargar.
Perquè, per exemple, aporta un oli d'alfàbrega.
Totser m'he precipitat dient-te, oh, és molt llarg, 30 minuts.
Ara t'ho diré, ara ho valoraré.
Perquè hem de fer un oli d'alfàbrega, hem de fer una olivada, hem de fer diverses coses...
Ah, val, val, val.
És que així com a títol he pensat, home, doncs és barrejar els ingredients i prou, per això t'he dit molt ràpid.
No, no, no.
Ui, 30 minuts és massa.
No.
Doncs bé, mireu, els ingredients són els següents.
4 tomàquets per amanir, pelats i sense llavors.
4 rodelles de 70 grams de formatge de cabra fresc.
Aquell formatge tan bo de ruló, que a mi m'encanta.
8 sardines en oli, sal, pebre...
I això seria per l'amanida.
Llavors tindríem un altre factor, que és l'oli d'alfàbrega.
Per aquest oli necessitarem 200 mil·lilitres d'oli d'oliva verge extra i 10 fulles d'alfàbrega fresca.
I per l'olivada, 200 grams d'olives negres d'aragó sense pinyol o amb pinyol, però bé, ens haurem d'estar una estoneta pelant-les, en el cas que no tinguin pinyol, doncs més ràpid.
Un gradall, una enxova o i també 200 mil·lilitres d'oli d'oliva verge.
Aquests són els ingredients i la preparació són tres passos.
El primer, per a l'oli d'alfàbrega, què farem?
Doncs triturarem l'oli d'oliva amb les fulles d'alfàbrega.
1 i 2.
Això està molt bé, és un oli que queda molt xulo, que podem fer si tenim termomix i si no amb la minipiver, amb la turmix.
posem el braç de la minipiver sense moviment, en stop, llavors li apretem el botó amb tots els ingredients dins, amb l'oli i amb l'alfàbrega, sense moure'l i ja de mica en mica anirem pujant cap amunt fent com un oli i fent aquesta essència.
Però tampoc volem que ens quedi una mayonesa, no volem que se'ns crie una mayonesa.
Per tant, no farem aquest...
No és moviment d'aquests de dali a baix.
Exacte, no és un moviment de dali a baix, sinó que és un moviment més ràpid, però al principi deixarem que es triturin una mica.
I llavors, doncs això, un moviment ràpid, després sí que anirem movent, que no se'ns quedi com la mayonesa, sobretot,
i que quedi un oli verd que de seguida es barregin les dues coses, l'oli i l'alfàbrega,
i que un cop no estigui en moviment, quan tu el tinguis en un bol, per exemple, abans d'emplatar l'amanida,
que no vegis massa diferència.
És a dir, quan tu deixes aquest líquid en el bol, tu veuràs que l'oli va cap a un cantó i l'alfàbrega va cap a un altre.
És lògic perquè, clar, com que li has donat una emulsió i ara està en repòs, aquesta emulsió baixa.
Però el que hem d'intentar és que estigui ben barrejat tota l'estona,
i que sigui un últim beneït o amb una cullera al final i ja està.
Això és el que hem d'aconseguir.
Llavors, segon pas, per a l'olivada, hem de barrejar les olives amb l'all, l'anxova i l'oli,
i triturem-ho amb la batadora, ben fàcil.
Barrejar les olives amb l'all, l'anxova i l'oli i fer-ho ben papilla amb la minipiber.
I el tercer pas, el muntatge.
Rentarem els tomàquets, els tallarem a rodelles i els col·locarem al fons del plat.
Posarem les sardines i el formatge esmicolat pel damunt.
Amarirem el plat amb l'oli d'alfàbrega i l'olivada.
Oh, que l'olora, que l'olora.
Home, doncs, des d'aquí ja estic olorant aquesta amanida.
Jo, tot i això, a mi el...
Com es diu el peixet aquest, ara em surt sardina?
La sardina, l'anxova.
Sí, les anxovas.
No soc molt fan, jo potser et canviaria per un altre tipus de...
No, però és ben fàcil, no l'hi poses.
Bueno, no l'hi poses, però per afegir-li una miqueta de gust.
Igual li posaria tunyina.
Sí, jo soc molt fan de la tunyina, m'agrada molt.
Tot i que és molt oliosa, també, si s'escorreix bé,
si es preu bé l'oli, li dóna un toc.
Vinga, primera amanida...
Pensa gluten, una primera amanida que no fem servir gluten,
per tant...
Important.
Preneu nota.
Bueno, espero que hagueu pres, perdó, nota.
Prenut.
Prenut, premut, pres, nota.
Vinga, va, que se'ns està menjant el temps de nou,
Dani, sols de 6 i 47.
Vinga, anem a la segona amanida, a veure com es diu aquesta.
Aquesta porta per nom amanida de pasta amb olives,
pesto, alfàbrega i ricota.
El formatge que vam servir en aquesta amanida és el ricota.
Molt bo, molt bo.
Llavors, és un tipus de plat que faríem servir de primer,
amb una dificultat baixa.
Aquesta recepta és per 4 reaccions, més o menys.
Una recepta ràpida i senzilla i vegetariana.
Anem al pas, anem als ingredients.
300 grams de pasta d'aquesta per fer amanides.
Pasta, aquesta que és com una espiral, no?
Sí, bueno, la que trobeu, però que sigui apta per amanides,
bueno, que...
Fredes.
Sí, exacte, que totes servirien, no?
Vull dir, però que si és una apta per amanides,
doncs queden millor a l'hora d'avollir-la i tal.
I a l'hora d'estar freda, doncs queda molt millor.
I a l'hora d'estar freda, doncs queda molt millor.
Llavors, també 150 grams d'olives mortes d'Aragó,
tomàquets, un manet d'alfàbrega o ruca, el que tinguem,
100 grams de parmesó ratllat, un gran d'all,
100 grams de pinyons, 200 mil·lilitres d'oli d'oliva verge extra,
100 grams de ricota seca, sal i pebre negre.
I amb tots aquests ingredients, passem a l'elaboració.
Bullirem la pasta segons la informació del fabricant,
depenent de la marca,
i refrescarem sota un raig d'aigua freda i l'escorrarem bé.
li farem, doncs, aquesta neteja, no diguéssim,
perquè així, d'aquesta manera, també queda com més fresca la pasta,
queda com més cruixent, no ho sé, queda molt bé.
Si feu aquesta ruixada d'aigua freda, us quedarà millor.
L'escorrarem i també l'oli d'oliva i la reservarem.
Per tant, d'aquesta manera tampoc se'ns enganxarà.
En el pas següent, rentarem i eixugarem l'alfàbrega,
la posarem en un got mesclador amb el parmesà,
amb l'all, els pinyons i una mica d'oli d'oliva.
I farem com un pesto.
Llavors, triturarem amb la túrmix i afegirem l'oli
en funció de la textura desitjada del pesto.
Posem en punt de sal i pebre.
I llavors, quan ja tinguem en aquest punt de sal adient,
ja la tindrem, la deixarem a part i seguirem amb el següent pas,
que en aquest cas és barrejar la pasta amb el pesto
i amb les olives, desusades i trossejades.
Rentarem i secarem els tomàquets,
tallarem a trossos aquests tomàquets
i els afegirem a la pasta.
Ratllarem el ricota sec
i l'escamparem per sobre de la pasta.
I ja ho tenim.
Vinga, dues amanides prou sanes i prou bones
i les olors des d'aquí.
I vinga, anem a menjar-nos l'última amanida.
Doncs sí, amb aquesta última amanida acabarem la secció d'avui,
una amanida de formatge i ruca
sobre una torrada de codunyat i vinagreta.
Aquesta amanida la dediquem a tots els nostres oients
perquè va ser una de les receptes que ens va deixar la May Hoffman,
una de les grans cuineres d'aquest país.
I que ve, doncs...
Bueno, ha deixat tot en una institució,
l'escola Hoffman de cuina,
de fet tenen restaurant, taverna, pastisseria
i de fet crec que, si no vaig equivocada,
en els tres llocs treballen estudiants
de la mateixa escola de Hoffman.
Per tant, mentre aprenen, cuinen, treballen...
Està molt bé.
Està bé, està bé.
Un fort aplaudiment per ella, per la May.
Llavors, aquest plat que és...
Arriba tard, arriba tard, però arriba...
Per tu, May.
Doncs bé, aquest plat consta dels següents ingredients.
4 llesques de parrústic, de ser d'uns 50 grams cadascuna,
250 grams de formatge cremós, tipus brie o tou de tilés,
i 40 grams de codunyat.
També necessitarem 80 mil·lilitres de vinagreta,
40 grams de ruca,
i una poma Granny Smith.
Per la vinagreta, què necessitarem?
Doncs necessitarem 60 mil·lilitres d'oli d'oliva verge extra,
10 grams de pinyons picats,
10 mil·lilitres de vinagre de poma,
i un gra d'all.
La preparació és molt senzilla,
consta de tres passos,
i són els següents.
Primer, per a la vinagreta,
fregarem l'all pel bol,
i farem allà la vinagreta.
D'aquesta manera, no hem de tallar l'all,
i no hi haurà un gust molt fort,
sinó que simplement passar l'all pel bol.
Si no, es repeteix, eh?
Exacte.
Barregem tots els ingredients,
i ho deixem madurar.
En aquest cas, l'oli, els pinyons,
el vinagre,
i el gra d'all que hem fet servir
per aromatitzar el bol.
Llavors, ho barrejarem tot,
i ho deixarem allà madurar en aquell mateix bol.
Segon pas,
torrarem el pa,
i l'ontarem amb una fina capa de codunyat.
afegirem, doncs,
el formatge tallat a làmines
d'un centímetre de gruix,
i, per últim,
escalfarem el forn,
o bé el grill,
un minut,
aquesta torrada de pa.
Afegirem per damunt la rucua,
la poma tallada a daus petits,
i ho anirem amb la salsa vinagreta de pinyons.
Doncs, si heu estat atents
i heu pres nota a tot això
que el Dani ens ha estat explicant,
de les tres amanides
bastant senzilles,
i senzilles a nivell
que són fàcils de fer,
que els ingredients
a vegades també es poden canviar
per, crec que has dit algo d'aragó,
no sé què, d'aragó.
Les olives d'aragó, sí.
Sí, que igual poden ser olives normals.
Sí, o de calamata,
o d'on les tingueu.
Clar, que hi ha guina dins
que es poden, diguéssim,
substituir per d'altres
que potser són més fàcils d'aconseguir,
però, en tot cas,
si realment voleu cuidar-vos el cos,
no és gens complicat.
No, no.
I no és després de les festes.
És molt fàcil, molt bo,
i per a tota la família.
Per a tota la família.
Per cert,
tu què esmorzes, Dani?
Jo què esmorzo?
És que abans...
Sí, a veure...
Bueno, digues, digues.
Jo no esmorzo.
Ui, mec...
Què dius?
M'ha sortit a mi fer l'efecte...
En comptes de posar-lo,
ja el faig jo.
Jo m'he vist, ja.
Jo soc tabernat.
No, no, no.
Jo barano, però no esmorzo.
Espai les màquines.
Dani,
si ens estàs dient
que ens hem de cuidar,
que hem de menjar sa,
que no sé què,
i estàs dient que no esmorzes,
com pretens que el teu cos funcioni
si no li poses gasolina al matí?
Clar, jo t'he d'explicar una cosa.
Jo em llevo a les 8 del matí
no tinc gana.
Aquella hora no tinc gana.
Error.
I com que dino a les 12,
ja és com si esmorzés a les 12.
Saps el que vull dir?
És una cosa així...
Sí, sí, però m'estàs dient
que de 8 a 12 no menja res.
No menjo res.
Absolutament res.
Res.
I no et desmaies pel camí.
No, no, no.
I porto molts mesos fent-ho així.
Porto anys fent-ho així.
Jo t'aconsello que...
Bueno, de fet,
hi ha un...
Ho sé, eh?
Hi ha aquesta frase
d'esmorza com un rei,
dinar com un noble
i sopa com un pobre, no?
que...
Bueno, això ho m'ho deia la meva vida.
Sí, sí, sí.
No sé qui...
Sí, la meva vida m'ho havia dit algun cop,
però, bueno,
la típica frase d'aquesta cultura popular,
com dir...
O sigui, dient
esmorza molt,
dinar lleuger
o dinar bé
i sopa poquet,
perquè al final, no?
El que tu necessites d'energia pel dia,
necessites molt el primer, no?
Primera hora, matí, mig dia, tarda, nit
i a la nit ja te vas a dormir.
No estàs complint aquests requisits, Tani?
No, jo ho faig al revés.
Tu, exacte, tu.
No esmorzes directament,
dinar més o menys d'hora, també.
Berenar sí que seca, berenar.
De fet, ho fas aquí.
Sí, a vegades ho faig aquí.
A la ràdio m'agrada molt berenar.
Porta sempre croissants
o com es diuen les...
Com porres, no?
Són, allò, els xutxos.
No, els fartons.
Això, els fartons.
No, però...
Sí, els fartons, els fartons.
Els fartons de València.
Els fartons de València, és veritat.
El Dani
nos brena aquí uns fartons de València.
A vegades, mira...
M'ho es falta a l'orxata.
M'ho es falta a l'orxata, és veritat.
Jo t'aconsello que esmorzis, almenys prova-ho.
Sí, sí.
Ja sé que hi ha molta gent que pel matí
ens aixiga sense gana, però...
Si t'acostumes realment a...
I a més, més o menys, en plan, no sé,
un cafè o un suc o una peça de fruita
i unes galetes o alguna cosa variat,
et notaràs, eh?
Que tens més energia, no és broma.
No és pas broma.
Tinc una petita rutina
que un dia a la setmana,
que sols ser els dilluns,
vaig a esmorzar a un bar
que tinc al cantó de la feina.
I això sí que tinc la rutina,
però una vegada a la setmana.
És com un premi...
Sí, és com un premi...
Inaugural.
Vinga, comença bé la setmana, saps?
Ah, bueno, està bé, és bona aquesta.
És una mica la rutina,
però és una vegada a la setmana.
No, ho hauríem d'extrapolar una miqueta més,
per això jo crec que...
El meu consell és esmorzar.
Com els del Super 3, no?
Que vam fer la cançó aquella de Super Esmorzar.
Ostres, ni idea.
Ja no sabés el club Super 3.
Jo sí, és de la meva quinta, tot això.
No, no, jo l'he viscut,
però ara ja...
Però tu el tomàtic i tot això vas viure.
Sí, home, i la...
Com es deia?
Sí, el petrifax i tot això, sí, sí, sí.
Jo soc de l'altra generació.
No, no, jo soc d'aquesta, del buf, del...
Com es diu, els tres?
Bueno, també la vaig viure, eh, aquesta,
però els últims anys de l'existència de...
De l'existència.
De l'existència automàtica.
Doncs jo això de l'esmorzar ho preguntava,
perquè justament abans amb l'Aroa i la Mireia,
que han vingut del casal de joves,
estava...
Estava dient que havia fet un intercanvi,
que s'havia anat, crec que deia Macedònia o Moldavi,
ara no me'n recordo quin país era,
però, bueno, que s'ajuntava,
amb molta gent d'altres països i demés,
i que al matí esmorzava amb papino,
tal qual, a Palo Seco.
I no sé per què, com que hem parlat d'ella,
bueno, hem estat parlant d'això amb ella,
i justament estant parlant de cuina,
li he de preguntar al Dani què esmorzar
per saber si realment es fa un batut d'aquests de...
No ho sé.
El meu dubte.
De gengibre amb papino i espinacs.
El pelaven, el papino?
No ho sé, l'Aroa ha dit que ja no va arribar
a menjar papino per esmorzar,
però, bueno, en tot cas hi ha gent que esmorza papino
i crec que ha de ser bastant sa.
Molt fan, eh?, la veritat,
però si és pelat, si no és pelat...
No ho sé, espero que sí.
Home, amb la pell, el papino...
Home, no ho sé, eh?, no ho sé.
No, no, no, no ho compro.
No ho compro sense la pell, sí, eh?,
allò d'anar amb...
Per exemple, crec que és la pell del raïm
que diuen que és...
Bueno, no és que sigui anticancerígena,
sinó que ajuda el teu cos a crear anticossos...
Sí.
Capes protectores.
Exacte.
Així que, no sé qui saps si el papino,
les capes de...
Bueno, la capa de pell del papino és...
És bona, no?
No ho sé, no ho sé.
Mira com estem divagant.
Sí.
Escolta, Dani, pren-te en sèrio això d'esmorzar al matí,
que és prou important.
I tant, i tant.
Jo t'ho recomano.
Notaràs que tens més energia, de fet.
Notaràs la diferència.
Sí, notaràs la diferència,
si no te devolvemos el diner.
No, si no, mira, si no, és lo que hay.
Escolta, Dani,
ens veiem la setmana vinent amb més cinema
i a veure si més cuina o més comerços,
més entitats, ja anem veient a veure què passa per aquí,
al poble Gran Sant Justenc.
Dani, una abraçada.
Fins la setmana vinent.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.
Adéu-siau.
I amb aquesta cançó que ens aboca una mica al món italià,
o almenys la cançó es diu així,
parlant de cuina, parlant de gent jove,
d'intercanvis juvenils i de política,
avui ha sigut un dia d'allò més variat.
Com sempre, gràcies a tots per acompanyar-nos
de 5 a 7 aquí a Ràdio d'Esvern.
Ens veiem demà per tancar la setmana.
Que tingueu molt bon vespre i, com sempre,
adéu, bonics!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!