Música
Doncs vinga, que agafem ritme i ens enlairem
en aquest programa de la plaça Mireia, dimecres 3 de juny.
Benvinguts a tots i a totes.
Som en directe des de Ràdio d'Esvern.
Va i anar de Baker Mat obre avui el programa.
No em digueu que això no és un moment,
almenys per ballar-ho allà on estigueu.
Aprofiteu.
Vinga, vam a aquest ritme que ens marcarà el programa d'avui.
Us comento què és el que us portem.
De fet, avui són dos dies per celebrar, diguéssim,
és el Dia Mundial de la Bicicleta
i també és el Dia Nacional del Donant d'Òrgans i Teixits.
En el segon cas, en aquest Dia del Donant dels Òrgans i Teixits,
tindrem una entrevista per tractar aquest tema.
Però abans parlarem amb el Rafel, amb l'economista.
Seguirem parlant del Pla Marshall en aquesta tercera part.
Ja sabeu que podeu recuperar els altres dos podcasts
a radiodesvern.com.
Els teniu també a nostre Twitter,
arrobaplguiobaixmireia.
Seguirem amb aquesta entrevista que us comentava
amb la Beatriz Silva.
I és la presidenta d'Alcer BSN,
de l'Associació de Malalts de Ronyó d'aquí de Barcelona.
Amb ella parlarem precisament d'aquest Dia Nacional del Donant,
quina situació es viu ara mateix a nivell de...
ja em sortirà la paraula...
de reserves, ara, d'òrgans i teixits
per a aquelles persones que ho necessiten.
I acabarem a la segona hora amb la tertúlia de cinema
amb els nois més joves.
De moment, tot això que us portem,
tots aquests col·laboradors i entrevistes són,
ja ho sabeu, per telèfon.
de l'Associació de Malalts de Ronyó d'aquí de Barcelona.
de l'Associació de Malalts de Ronyó d'aquí de Barcelona.
de la intimitat familiar a les xarxes,
sobretot la dels infants.
Eviteu compartir elements del vostre domicili
que es puguin reconèixer.
Informeu-vos sobre els mecanismes de control parental
i combatiu l'aïllament social, sobretot el de la gent gran,
fent videotrucades.
Apren a navegar.
Apren a desconectar.
Una recomanació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Primer van ser les zones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia, més a prop teu.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a l'encat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Un quart de sis de la tarda. De fet, passa un minut just ara.
Moment per parlar d'economia amb el Rafel, que tenim al telèfon.
Bona tarda.
Hola, Miri, molt bona tarda.
Bona tarda. Ben tornat al programa amb aquest espai d'economia.
Ja fa un parell de setmanes, si no veig, me l'encaminada,
que estem parlant d'aquest pla Marshall,
que ens el vas introduir el primer dia
ubicant-nos una mica en la història d'on provenia, no?,
d'aquella ajuda inicial dels Estats Units.
Però ara aquest pla Marshall també el tenim aquí.
I, òbviament, va relacionat amb l'actual situació del coronavirus
i les conseqüències que té econòmiques.
Avui ens seguiràs explicant en una tercera part, no?,
estos son como fascículos, quin pla té Brussel·les, també, no?,
un pla en Brussel·les.
Efectivament.
Ja és una cosa que ja s'està començant a concretar,
a delimitar quina serà la quantia
la qual el pla aquest otorgarà Brussel·les,
no, la Comitat Europea,
i en aquest cas ja serà d'un pla de 750.000 milions d'euros.
és una xifra molt significativa,
ja ho comentàvem la setmana passada,
però ara ja sabem més o menys la part que Espanya tindrà accés
o la part que li pertucirà d'aquest pla.
En un principi, Espanya,
la part que li arribarà per dos passants
seran de 140.000 milions,
però seran repartits en dos.
el fons de perdut ens donaran 77.000 milions
i en préstec al voltant de 63.000.
63 i 77, però no els 140.000 milions.
Però, clar,
quina serà la condició que la setmana passada
estaven dient que sí tindrien condicions
o no tindrien condicions
que Europa posaria condicions?
Òbviament les posaran.
Sí, una d'elles era, si no vaig mal encaminada,
que l'import o no sé quin percentatge d'aquest import
havia de ser destinat, efectivament, a temes sanitaris, no?
És a dir, hi ha l'obligatorietat dels països
de destinar-ho a la part sanitària.
Efectivament, efectivament.
A la part sanitària n'hi ha una obligació
que serà que més o menys del voltant
d'uns 23.000 milions tindran,
d'aquests 140, 23.000 milions
tindran que destinar-la a la sanitat.
I amics sanitaris, per què?
Perquè encara no està desactivada la pandèmia
i cap la possibilitat
de tindre una segona pandèmia cap d'any
si no tenim vacunes o no tenim antivirals,
que sempre estem al final en rond de l'o mateix,
però s'ha de tindre tot preparat.
La primera vegada ens ha agafat a tothom
amb el peu canviat
i aquesta vegada en Europa el que diu és
escolpeu, no, més val que ho tindrem tot preparat.
Temes hospitalaris, temes del material necessari
pels hospitals, tindre tot això preparat.
Però el problema d'Espanya a la parada
és que aquests 140.000 milions que necessitarem,
que teòricament ens cobriran el dèficit,
perquè el dèficit que tindrà Espanya serà un 5%
i un 5% per un estat quan supera el 3%
és molt difícil de cobrir.
molt. Per què? Perquè aleshores ens faltarà
centins i tindríem que fer més emissions de deute.
Això és la d'esquadilla que s'ha mort de la cola.
Tinc més dèficit, faig més emissions de deute,
aleshores el que vol Europa,
Brussel·les, és dir-te
jo te dono 77.000 milions,
dels quals 24 amb les destines a sanitat i tot això.
Després, una part també important,
m'era destina a les empreses,
que a les empreses hi arribi,
perquè sobretot els autònoms
i el petit emprenedor,
la petita empresa,
són les que estan patint molt més.
Estan patint amb molta força
perquè els hi falta l'arribada de 200.000.
Llavors, a l'hora se diuen,
jo te dono això per això,
perquè paris.
Però després n'hi ha la part del préstec
de 63.000 milions,
que aquesta ens vindrà allà
amb una situació que dirà
que Brussel·les ens exigirà fer reformes.
Reformes en quin sentit?
Reformes, què vol dir?
Vol dir que hem de revertir
el creixement del gasto públic
que el govern actual s'ha aplicat
en gastar, en gastar, en gastar,
això no es pot continuar
perquè Brussel·les no t'he donat cèntims
perquè tu continues gastant-los.
Aleshores,
tindrà que l'estructura de l'Estat
es tindrà que a mi em va.
No es poden tindre 23 ministeris,
per molt que agradi
no deixin d'agradar.
I aleshores,
tenint en compte que tot això
serà probablement a partir de l'octubre,
però això seran retallades a nivell polític,
entenc, a nivell de càrrecs polítics.
Sí, però, clar,
els polítics són molt donats a posar despesa,
però després no els agrada tant
fer les retallades.
que els hi pertocarà fer-les.
Per què?
Perquè d'aquestes reformes,
Brussel·les el que no podrà,
és a dir,
em sembla molt bé
que tu puguis posar una renta mínima,
però la renta mínima
l'has de pagar tu,
no te la pot pagar Brussel·les.
i si tu no tens cèntims,
tindràs que fer-les escalonadament
o la tindràs que fer d'una altra forma.
I aleshores,
el que jo vull
és que destini cèntims
a turisme,
a construcció,
al sector d'automoció
i generi riquesa.
Entre més riquesa generis,
contra abans comencis a treballar,
abans obris tot,
resultarà
que menys quantitat de deute
tindràs que demanar.
Precisament,
Brussel·les recomana
no tornar a obrir de forma gradual
les fronteres
per salvar una miqueta aquest estiu
i inclús
intenta mantenir
que el seient central dels avions
no quedi lliure
per aquesta distància,
sinó que s'omplin els avions igualment.
És una de les mesures que
des de la Comissió Europea
estan intentant vendre,
entre cometes,
a la resta de països.
No, no, no.
És totalment d'acord
Mireia el que tu acabes de dir.
És a dir,
si no se reactiva,
a veure,
l'important
és que tu i jo
anem amb un avió
però tothom porti
les seves mascaretes.
Si porta les mascaretes
no hi ha risc de contagi,
ja que t'han demostrat
que no hi ha risc de contagi.
Però l'han de portar tothom.
Això què passa?
Que quan abans
se reobri l'economia,
començarà l'activitat econòmica
i llavors farà
que s'incorpori
personal.
La gent que comença a treballar,
automàticament
tot el teixit productiu
comença a ingressar cèntims,
en la qual cosa
tenen capacitat de despesa.
I és una cosa
que quan abans
comenci...
Si tu estàs a casa
i cobren 9.000 euros
i tornes a treballar
i cobren 1.200
o 1.500
segons la feina que tinguis
o 2.000,
depèn de la feina que tinguis,
clar,
el teu poder adquisitiu
augmentarà un bé,
un bé,
un 40%,
amb la qual cosa
tu podràs tornar
a fer despesa.
Cosa que no la fas
amb una economia
de tindre 900 euros,
que és el que
te'n toca en cas de...
Què és el que s'està...
Què és el que s'està dient?
Per l'altra part,
hem de tindre en compte
que el 2008
no ens va intervindre a Brussel·les,
però bé,
vam quedar molt a prop
de que ens entengués.
Aleshores,
aquesta vegada
ens està dient
que hem de continuar
mantenint
tots els acords
que vam fer.
Quins són aquests acords?
Doncs mira,
un d'aquests acords
que vam arribar
a Brussel·les,
si no els podem tocar
perquè no el podem tocar,
és que no es pot
modificar
la reforma laboral.
Aquesta cara
estan dient
que si la refem
i la desfem
sencera,
aquesta reforma laboral
va portar
dos milions
de persones
a treballar.
I aleshores,
la Comunitat Europea
ens va donar sentit.
Ara t'hi van
que el que tu no pots fer
és canviar
tota la reforma laboral,
en la qual
t'ha donat
una sèrie d'ingressos.
Clar.
Clar.
És...
No.
A veure,
jo t'adonaré
que tu podies accedir,
però clar,
t'he dit que,
escolta,
té 77.000 milions,
però fes
i fes amb aquests
77.000 milions,
ja sé que
miran
el sector
de la sanitat
i miran
per això.
Estem arrenent
que Brussel·les
ens donaria
77.000 milions
a fondo perdido,
és a dir,
que no ens demanen
en contrapartida.
Però sí que ens la demanaran
de la resta,
quan ens digui,
escolta,
a més a més,
pots donar-te
63.000,
però és que encara
no es queda aquí.
També tenim accés
a un fondo
que es diu
Fondos MEDE,
i aquest Fondos MEDE
Espanya
també podria
anar
i agafar
al voltant
de 10.000 milions.
Què és
los Fondos MEDE?
Los Fondos MEDE
són fondos
de la Comunitat Europea
que serveixen
per reconstrucció,
per inversió
en empreses,
en infraestructures...
I això està disponible
pels països
que formen part
de la Unió Europea
en el moment
que volen
o en el moment
que justifiquen
la necessitat?
Sí, sí, sí.
En aquest moment,
a part dels
350.000,
n'hi ha
Fondos MEDE
per valor
de 55.000
i Espanya
pot demanar
20.000 milions.
30.000 milions
les pot demanar.
Si els demanem,
la part important
d'aquests
Fondos MEDE
és que si demanem
els 30.000 milions,
deixem de pagar,
és que deixem de pagar
al voltant
de 2.000 milions
en interessos
a la banca
o al Banc Central
o a les corporacions.
Per què?
Perquè tindrem,
aquests cèntims
vindran
del Banc Central Europeu
i el tipus d'interès
serà pràcticament
un zero.
Enlloc
d'emetre deute
a l'1,2
o a l'1,5
no caldrà.
Tindrem
un Fondos
que ens donaran
20.000 milions,
no tindrem
que pagar
interessos
i ens estalviarem
2.000,
amb la qual cosa
no tindrem
que fer
segons quines
retallades
o bé
disposarem
d'aquests cèntims.
Perquè
si venen
els diners
d'aquest fons,
del MEDE,
no han de ser
retornats,
diguéssim.
Sí,
no,
aquest sí,
sí,
però sense
interessos.
No ens demanaran
interessos
perquè ens venen
donats
pel Banc Central Europeu.
Però sí que
s'han de retornar.
S'han de retornar,
però
tu retornaràs
20.000 milions
en 5 anys.
Però
com no pagaràs
interessos
acabaràs tornant
20.000.
Però
en 5 anys,
tenint en compte
que si la inflació
està sobre l'1
o l'1,5
tu acabaràs
tornant
menys
perquè
estaràs
tornant
4.000 milions
però la inflació
ha pujat
i l'esforç teu
serà
de
3.500
o 3.600.
Encara
t'estalviaràs
més,
t'estalviaràs
interessos
i t'estalviaràs
la part
de la inflació
que t'estara
pujant
i tu no tindràs
perquè
no l'assumiràs.
I llavors,
suposo que
molta gent
s'estarà preguntant
llavors
quin interès té
o quina funció
té
el MEDE
a l'hora
de deixar diners
però no treure
per econòmica
a l'hora
de deixar-los
i ells
no surten
beneficiats
en cap sentit?
Sí,
l'únic problema
que té el Fondo
MEDE
és com tot.
Què te diu?
Escolta,
jo te'ls deixo
però aquests
també tenen
contrapartida.
Has de fer
retallades
en tot el tema
de l'estructura
de l'Estat
has de retallar.
Ah,
també.
O sigui,
bé amb aquesta
diguéssim
amb aquesta
pauta.
És a dir,
jo te deixo
calés
a cost zero
o a un cost mínim
però
tu has de
tornar-me'l
d'aquesta manera.
Si tu no vols
aquest calés
has de fer
una emissió
de deuda pública
però si
fas una emissió
de deuda pública
la tindràs
que retornar
però amb un interès
de l'1,5%
en la qual
tindràs que retornar
no 20.000
tindràs que retornar
24 o 25.000
d'aquesta manera
tindràs que pagar
els interessos
més el diferencial
de la inflació
perquè llavors
amb préstecs
d'emissions de deuda
el diferencial
de la inflació
sí que es tenen en contra.
I en cas
d'haver de retornar
aquests diners
clar que s'han de retornar
hi ha un ordre
establert
és a dir,
primer s'han de retornar
els del fons monetari
o primer van
el fons Mede
o és en el pla
de cada any
que es va retornant?
Són preguntes
una mica bàsiques, eh?
Sí, no, no, mira
ara t'he diré una cosa
si la Espanya
fa emissions
de deuda pública
al mercat
que tothom
la pot comprar
està obligada
que el primer
que ha de ser
quan Espanya
agafi un euro
ha de pagar la deuda
perquè això està
en la Constitució
que la va reformar
el senyor Zapatero
la va reformar
amb el Rajoy
l'any 2011
és a dir
que estem obligats
abans de qualsevol cosa
Espanya està obligat
a tornar la deuda
si aquesta emissió
de deuda
és deuda
a l'estranger
si aquesta deuda
l'agafem
del fons
d'Esmeres
tenim una obligatorietat
de tornar-la
però com és
entre països
de la mateixa
comunitat
europea
podem
tindre una flexibilitat
i a l'hora
de retornar-los
no és
l'obligatorietat
que el primer
que s'ha de retornar
és aquest
és aquest
cèntims
una miqueta
engarrafós
aquí són més
de lletres
i ens costa
una miqueta
més entendre
tots aquests números
i més quan són
xifres tan grans
i quan hi ha
sempre una part
d'interès
òbviament
per aquell
que els deixa
ja sigui
el Fult Monetari
o ja sigui
el MEDE
Mira
el primer
i el més
important
hi ha tota una sèrie
d'economistes
que ho estan dient
són gent
de molt renombre
com pot ser
el Daniel
Lacalle
és clar
estan dient
escolta
agafem
aquests cèntims
que ens estan proporcionant
o que ens pot proporcionar
la comunitat
europea
no
comencem
a eliminar
compromisos
com el tema
de la reforma laboral
que és un compromís
que té la comunitat europea
i si ara
la modifico
sencera
llavors
el préstec
de 63.000 milions
fèries de l'aire
no te'l donaran
és que no
te'l donaran
a Europa
perquè
hauràs canviat
tu
a meitat de partit
hauràs canviat
les regles de joc
és clar
això Europa
no ho permet
no em doblirà
que
tot això
també va penjant
d'un fil
que és aquell
ambag
aquell factor
que vas més o menys
dissenyar
que és el factor
de l'antiviral
o la vacuna
en el moment
que també surti
entenc que
l'economia
conseqüentment
també podrà anar millor
Sí, sí, no
però a veure
l'economia
no era millor
sí
però
l'economia
aquesta
parada
significarà
que en lloc de tindre
un dèficit
del 5%
el tinguem del 4%
però és igual
hem de tindre en compte
que pujaran
els impuestos
t'agrada sentir-lo
com jo t'ho dic
que no t'agrada
i jo no ho sé
però el que pujaran
no agrada massa
pujaran
l'IRPF
que primer han dit
que ho faran
la renta salta
és a dir que sí
que la renta salta sí
però que tindran
avall
per què?
perquè les xifres
que estan ballugant
de la renta salta
només li donen
5.000 milions
o 6.000 milions
no li donen
per cobrir
els 110.000 milions
que Espanya necessita
per cobrir en un any
la qual
l'estat està
en l'obligació
de recaptar
però clar
no pot incrementar
molt l'IRPF
i l'IVA
no pot canviar
els IVA
del producte bàsic
el pa
tot això
no t'ho poden passar
del 10 al 20
perdó
del 10 al 21%
perquè
si treuen
si treuen
això
treuen
cèntims
al consum
i tu deixaràs
de consumir
si l'IVA
del pa
puja
del 4 o del 10
al 20
pues n'hi ha moltes familles
que allò
han de comprar
el millor
3 barres de pa
i són coses
que s'han de vigilar
i s'han de tindre
molt en compte
i s'han de donar
molt de cuidado
perquè
quan un país
puja a impuestos
si aquests impuestos
són
per alladar-los
a la part productiva
a l'estat
aleshores
el que fa
és que genera
més riquesa
però si aquests impostos
tu els agafes
per pagar préstec
per pagar deute
el que estàs fent
és que estàs traient
cèntims
de consum
per pagar un préstec
però
la teva
la teva
la gent del teu país
no consumirà més
consumirà menys
sí
o emolien
sí sí
no
fins aquí
claro
el més
el més important
què és
mira
el més important
és que contra
abans
que reobri
la economia
tenen en compte
que si la economia
es pogués obrir
el mes de juny
Espanya
s'estalviaria
de demanar
de demà
o fer emissions
de deute pública
per 23.000 milions
que et diu molt ràpid
això és
això és el que genera
la economia
en un mes
en un sol mes
de fer-lo al juny
o de fer-lo al juliol
que estem
estem enronant
que et diuen
ara no serà el 8
ara serà el 15
és que ja estem a dia 3
estem a 3 de juny
i encara
nosaltres estem a la faseu
Madrid està a la faseu
clar
vol dir que el 30% dels espanyols
estem a la faseu
que no ens podem allunyar
segons on
a on puguem
tot això està retingut
els hotels
continuen aturats
els bars
continuen aturats
de dues
comunitats
que entre totes dues
balluguen gairebé
el 35
o el 40%
del PIB d'Espanya
és una xifra
molt elevada
molt elevada
i si
preguem
del dia 8
passem al 15
i després estem
a la fase 2
i a final
hasta el mes de juliol
Barcelona-Madrid
no entra a la fase 3
doncs bueno
cada vegada
tindrem
més necessitats
de cobrir
perquè
com l'Estat
no cobra
IVA
ni RPF
perquè tot això
està aturat
l'Estat
ha de fer
més emissions
de deuda
o ha de demanar
amb les préstecs
però clar
compte que això
l'any que ve
es tindrà que pagar
en la qual
tindràs que començar
a fer retallades
i
retallades ja
aquest any
per això
la comunitat
europea
et diu
te dono
77 mil milions
però
a sanitat
t'obligo
a que destinis
20 mil
perquè se la veuen
a venir
d'Europa
perquè
automàticament
una de les retallades
que l'han fet
tots els governs
en aquest país
van
d'aquest país
o de tota la regió
i en tot el moment ha sigut
contra
la sanitat
a veure si
amb aquests diners
també s'aprofita
i es compren
tots els testos
perquè la població
es pugui fer un test
i almenys també
descartar
persones que siguin
que contentin
bàsicament
una cosa que crec
que hauria d'estar
per davant
de moltes altres fases
o d'altres moviments
però òbviament
depenem dels diners
Totalment d'acord
Mireia
ahir sentia
i em va agradar molt
que una
una ciutat
de Madrid
de Torrejón d'Ardoz
a l'Ajuntament
a tota la seva població
de 12.000 persones
els hi ha fet un test
a tota la seva població
Doncs perfecte
hauria de ser així
per a tothom
Clar
però jo dic
escolta
que Torrejón d'Ardoz
no és Sant Cugat
que té una renta
per capita molt alta
explico
I que s'ha endeudat
l'Ajuntament
per aconseguir
aquests testos
No
no
no
no
no sé
com l'han fet
però
el propi Ajuntament
el primer que ha fet
ha sigut mirar per la salut
de tots els seus reïns
i he dit
escolta
anem a fer-ho
i així sabrem
que realment
com estem tots
Clar
Si entre tots
ens posem d'acord
podem fer moltes coses
Si l'únic que fem
és esperança
asseguts a casa
i que cadascú
acaba decidint
Bueno
doncs
van passant dies
van passant sabanes
i això
no acaba
no acaba
d'arrotllar
Tenim una molt bona
expectativa
amb tots aquests cèntims
que ens pot donar
la comunitat europea
però clar
ojo
que t'estan dient
77
te'l dono
per tu
fes el que vulguis
fes el que creguis
més necessari
i més oportú
però
però
encara
te'n puc donar
60
i 40
més
te'n puc donar
100.000
més
però
no pots fer
amb ell
el que et doni la gana
mentre que
amb uns sí
amb els altres
no
amb els altres
has de fer retallades
i no pots
muntar una estructura
i no pots
agafar
i posar
una renta mínima
quan resulta
que aquests cèntims
tu no els tens
això és un tema
molt populista
de dir
anem a muntar
una renta bàsica
de 1.000 euros
si tu poses
una renta bàsica
de 1.000 euros
mira ja
gent que està cobrant
950 euros
treballant
tu creus
que seguiran
treballant
clar
no
no té massa sentit
estem cridant
estem cridant
que la gent
no treballi
però clar
què passarà
doncs tindrem
dos milions de persones
que no treballaran
diré ja
si no treballen
no giren
què faran
el que està treballant
paga seguretat social
la empresa
ell paga IRPF
però si tu estàs
i no treballes
i estàs a l'atur
o només
et retén
en IRPF
un percent
però seguretat social no
perquè no n'hi ha
una empresa
que et té
contractat
a darrere teu
en la qual
què passa
doncs
que diran
si en lloc
de tindre
10 milions
de pensionistes
passés i matint
de 12
si ja tenim
un problema
amb l'abstensió
ens pot
anar augmentant
aquesta quantitat
va doncs
anem veient
com ens en sortim
tots plegats
esperem que ve
que d'una manera positiva
i també
ho anem seguint
cada setmana
amb aquestes dosis
d'economia
que ens expliques
ara ens ho estan
diem
molt clar
en Europa
què hem de fer
el govern
i ens ho diem
molt clar
què hem de fer
i esperem
que facin cas
a el que li estan
dient
Brussel·les
creient
que el govern
actual
no vulgui
fer cas
i aleshores
el que estigui
mirant
és que
vingui Brussel·les
i ens intervengui
i aleshores
la culpa
la tindran
els senyors
de negra
de Brussel·les
però que si es posen
les piles
no caldrà
perquè tenim recursos
i ens estan donant recursos
tenim
però que ens estan donant
molts recursos
que et donin
l'accés
a 100
110.000
120.000 milions
són molta
quantitat
de recursos
has de tenir en compte
que la emissió de deute
que hem de fer
per cubrir tot això
serien de 110.000
i ens ho estan donant
la qualitat europea
sense
que facis
emissió de deute
és a dir
hi ha més
hi ha més
jo crec que
més no es pot
no es pot fer
és a dir
la necessitat
que tu tens
de préstec
aquest any
te'l dono jo
però com a contrapartida
no pots anar-te
als restaurants
cada setmana
ni pots anar-te
al teatre
cada mes
tindràs que anar-te
al restaurant
un cop al mes
i al teatre
cada tres mesos
no sé
tu com no t'alvories
això
oi que acceptaries
home sí
això és el que
ens veia dir Brussel·les
això és el que ens veia
Brussel·les
vinga va
doncs
anirem veient
anirem seguint
també amb tu
t'he de tallar
perquè hem de saltar
ja la següent trucada
que la tenim també
a l'espera
una tarda més
gràcies Rafel
per portar-nos
aquesta part de l'economia
aquí al programa
no res
al contrari
jo estic molt content
d'anar col·laborant
amb vosaltres
doncs gràcies
que tinguis bona tarda
igualment
adieu
una abraçada
adieu
a l'economia
a l'economia
a l'economia
a l'economia
a l'economia
a l'economia

a l'economia
a l'economia
a l'economia
a l'economia
a l'economia
trot
no res
anirem
el
d'ậu
un pò
de
um
problem
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Esperem que estiguis bé i gràcies per agafar-nos el telèfon també avui.
Abans de res et faig una breu presentació.
Ets la presidenta d'Alcer Barcelona.
Per la gent que no conegui aquesta associació, és l'Associació de Malalts de Ronyó que hi ha aquí a Barcelona.
Avui, a més, podríem dir que és un dia especial, de fet, perquè és el dia nacional del donant d'òrgans i de teixits.
Per això també tenim aquí el telèfon.
Volíem conèixer una miqueta més de la teva mà.
Per què és tan necessari aquest dia que avui estem, entre cometes, celebrant o estem pregonant?
Doncs és el dia del donant per a les persones que estan malaltes de ronyó, tant com les persones que estan en diàlisi, sobretot les trasplantades.
És un dia molt, molt important perquè és un dia que, de manera pública, fem un homenatge als donants.
Els donants són aquelles persones, gràcies a les quals moltes persones que estan malaltes o necessiten un òrgan, doncs han pogut tenir una segona oportunitat.
Llavors, normalment és un dia que, de celebració, tot i que ara la Covid no ho ha sigut tant, perquè no es pot parlar de celebració,
però sí que és veritat que en aquest dia volent retromemorar un homenatge a aquestes persones que aquest any ho han fet de manera virtual, gràcies a la tecnologia,
no han pogut sortir al carrer per fer actes, però sí que és veritat que és un dia molt important i és l'agraïment.
És per agrair al donant i a les seves famílies que hagin pogut donar una segona oportunitat a aquelles persones que necessiten un òrgan per viure
i és això, bàsicament un dia d'agraïment.
Per tant, és un dia, diguem-ne, de donar les gràcies.
I clar, durant aquesta pandèmia, des del passat 13 de març, la donació, el trasplantament, s'ha vist reduït?
El número de donants o de trasplant s'ha reduït?
Això com es tradueix amb l'impacte a persones que poden estar en llistes d'espera?
Doncs encara tenim moltes xifres, però sí que ha baixat d'una manera molt dràstica.
Per exemple, si parlem, bueno, sí que tenim xifres de lo que són els trasplantaments que s'han fet fins ara.
I per posar un exemple, el gener, que era un dia més normal, que no havien arribat encara la pandèmia,
el gener es van fer a Catalunya 88 trasplantaments, el febrer 99, i en canvi el març ja va baixar a 18.
O sigui, ha sigut una baixada molt impactant, perquè les UCIs estaven plenes de Covid, de malalts de Covid,
perquè no hi havia quiròfans i perquè, clar, tampoc no pots fer una operació d'aquest tipus
sense tenir totes les condicions per evitar contagis, evidentment.
I en quin nivell es trobaria a Espanya, a nivell de donació i d'altres plans d'òrgans,
amb respecte a altres països, potser de la Unió Europea?
Doncs la veritat és que fins ara, clar, aquest any no podem parlar, les xifres seran tan diferents,
però fins ara portaven com dècades, quasi 30 anys, sent líders mundial.
I mundials vol dir que els millors del món.
La veritat és que estan molt orgullosos, tant del sistema com de la societat catalana,
per la seva generositat, perquè la veritat és que hi ha un nivell, hi ha unes xifres molt altes de donació,
favorables a la donació, les xifres, els rànquings, eren sempre els primers,
i, clar, la veritat és que aquest any serà molt diferent, molt diferent, perquè això caurà.
Però és una miqueta la pandèmia, vull dir, no...
Aquest matí justament teníem un debat virtual en la Organització Catalana de Transpantaments,
i, bueno, els indicis són que ara començarà progressivament a iniciar-se el programa tal i com era abans.
A poc a poc aniran sense més i més i esperem assolir una miqueta la normalitat amb aquest tema també,
tot i que costarà una mica fins que no es normalitzi tot.
Clar, perquè, a més, aquest any, no?, el lema és donar és estimar o donar és amar, no?
Una pregunta molt bàsica, tothom pot donar?
En principi sí, en principi sí, perquè no sabem mai quan podrem ser donants, no?,
i llavors és millor que la gent, doncs, encara que estigui en la seva situació.
És que a mi em fa mal això, jo tinc aquesta malaltia, és igual, perquè quan arribi el moment ja es veurà.
Només serem donants si es tenen perfectes condicions per fer-ho, hem de morir en un hospital, en una UCI,
vull dir, s'han de reunir els requisits, però en principi, en principi, és millor dir que sí,
que tots en principi podrem ser donants.
I la donació té el mateix efecte, entenc, no?, si es dona estant en vida o si es dona ja,
pots donar també els òrgans o els teixits un cop la persona ha mort, també.
Bé, aquí hi ha dues coses. Una cosa és la donació de viu, que hi ha òrgans que sí que es poden donar en viu, per exemple, no?
Els ronyons, és un òrgan que en tenim dos, podem donar a un familiar o a un amic o a un fill o a una persona molt propera,
podem donar un òrgan en viu, que es diu la donació de viu.
Però també es pot fer els òrgans que no poden ser, hi ha molts òrgans que, evidentment, no es poden fer de viu.
Llavors, en aquests casos existeix la donació de cadàver, que és la més habitual, diguem-ne.
I quina és la donació, o quin és l'òrgan principal, podríem dir, o el teixit, o l'òrgan que més es necessita,
ara mateix a Catalunya o a nivell estatal?
Si és qüestió de nombre, de número de malalts, hi ha molts més de ronyó.
Numèricament hi ha 1.200 persones, 1.200, no sé exactament la xifra, però la gran majoria són de ronyó.
El que passa és que sí que és veritat que hi ha òrgans com el cor o els pulmons,
que pot ser que hi hagi malalts que fan urgència arreu, vull dir, que necessiten un transplantament,
però que és qüestió de vida o mort, que no poden esperar.
En canvi, els malalts de ronyó tenim un tractament substitutiu, que és la diàlisi,
que et permet mantenir-te en vida mentre que no trobes un òrgan per a tu.
Llavors, seria una miqueta les dues coses, numèricament els ronyons,
però després hi ha òrgans que són d'una urgència zero, que seria tot això.
Hi ha una xifra que diu que un donant pot salvar la vida de fins a 8 persones, no?
Si això és cert.
Sí, sí, sí, això és la gràcia de la donació.
Pots donar amb una donació, pots canviar la vida, migurar-la, salvar-la,
perquè pot anar al teu cor, pot anar amb una persona, els pulmons amb una altra,
ronyons s'utilitzen per a dos malalts, perquè tu només et trasplanta en un,
per tant, ja estàs abans de vida dues persones, després hi ha els bodells, després hi ha el fetge,
i llavors han tret això, les còrnies, els peixits, els ossos,
vull dir, s'aprofita moltíssimes coses, els peixits, que van a parar moltíssima gent,
i per això es diu que amb una donació pot salvar, la veritat és que moltes vides.
Clar, per això, no? Tot i haver dit que una persona vol ser donant, al final el que fa és salvar una vida.
Sí, sí, sí, sí, és que és molt important, vull dir, per això donem tant les gràcies al Donam,
perquè el Donam és una persona que en el seu gest solidari, i amb aquest senzill gest,
que és altruista, però és el més solidari que pots imaginar-te, perquè et pots salvar la vida,
o millorar la vida de molta gent, de moltes persones que estan esperant un òrgan.
Clar, des d'Alcer, des de l'Associació de Malalts de Ronyó de Barcelona,
a la qual ets presidenta, treballeu per oferir ronyons, en concret, aquest òrgan,
a aquelles persones que ho necessiten.
Hi ha alguna malaltia o hi ha alguna patologia que sigui la que més desencadena,
el fet que algú necessiti un ronyó per ser transplantat?
Bé, l'associació està formada per persones que són malaltes de ronyó.
L'operació dels transplantaments es fa només als hospitals,
que són els que poden fer l'extracció dels ronyons i també la terapèutica dels transplantaments.
Nosaltres el que fem és acompanyament i assessorament psicològic, dietètic i assistencial als malalts,
però no tenim res a veure amb tot el procés mèdic-terapèutic que es fa exclusivament als hospitals.
I no sé què m'havies preguntat més.
No, que quina és la causa o el motiu pel qual una persona que està malalta,
que té el ronyó afectat, ha d'anar finalment a fer el transplantament?
Bé, hi ha diferents causes.
Hi ha un percentatge bastagal de persones que tenen hipertensió arterial,
diabètics, les persones diabètiques poden acabar amb insuficiència renal crònica,
que és allò que fa malbé els ronyons.
Després hi ha bastanta malaltia específicament del ronyó,
que poden ser de neixement o no, poden ser hereditàries o no,
i serien els diferents tipus de malalties que acaben provocant la insuficiència renal crònica,
que a poc a poc van fent que els ronyons perdin la seva funció
i al final has d'anar o a diàlisi o a transplantament.
Però normalment el malalt, si no troba un durant de viu,
doncs necessàriament haurà de passar pel tractament de la diàlisi,
que és un tractament bastant dur, o per dir molt dur,
que són tres dies a la setmana, que en un centre,
que t'extraiguin tota la salt del cos, anetegin, en fi,
i que això és dia sí, dia no,
i que canvia per complir la teva vida
quan reps la notícia de que sotmetes aquest tractament,
perquè els ronyons ja no funcionen.
I és per això que la gent que està en diàlisi
somia amb ser transplantada, somia amb un ronyó,
i per tant, per això estem parlant d'aquest tema avui justament, no?,
perquè gràcies als donants, a aquests malalts,
que estan somiant amb un ronyó,
amb un ronyó, doncs avui celebrem que l'han rebut i les gràcies,
perquè els rons no es poden fabricar.
O sigui, només és una terapèutica que necessita la solidaritat de la gent,
perquè no es fabricen, sinó que tu necessites l'òrgan d'una persona
que o bé ja no es necessiti,
perquè ha mort o bé, com dient,
alguns òrgans, que són molt pocs, només és els ronyons,
i el fetge, que es poden trastentar de viu,
com hem dit abans, no?
En vida.
I ja vosaltres feu aquest acompanyament, no?,
en l'Associació de Malalts de Ronyó a Barcelona,
feu l'acompanyament, feu el seguiment, no?,
també entreu en dietes, òbviament,
tot el que pugui ajudar el pacient,
ajudar el pacient.
Teniu segmentada més o menys la gent, els pacients,
és a dir, les edats, si hi ha més homes o dones,
o quina edat és la que més es manifesta aquest tipus de malalties?
La malaltia renal, estadísticament,
afecta més els homes, però no sabem per què,
i normalment els pacients que tenim són grans,
es pot dir que hi ha una majoria de gent més gran de 60 o 65 anys,
però afecta totes les edats,
perquè les edats que també tenim nens,
pot ser fins i tot un recent nascut, un nadó,
nens petits, de totes les edats,
però si féssim una estadística,
segurament sortiria un percentatge molt més elevat de gent gran,
perquè és veritat que també a major edat
el ronyó va perdent funció, només per l'edat,
perquè hi ha moltíssima gent,
i fins i tot gent en diàlisi,
en gent amb 90 anys,
perquè per l'edat els ronyons ja s'han gastat,
senzillament per aquest motiu, no?
Però clar, no és el mateix que una persona de 50,
si està sana,
el funcionament dels ronyons és a 100%,
i no hi ha cap problema,
però nosaltres,
els que tenim aquesta malaltia,
tenim un funcionament del ronyó
molt disminuït per la malaltia que sigui,
cadascú té la seva,
i com hem explicat abans,
que pot haver-hi diferents malalties,
però totes aboquen a la insuficiència renal crònica,
i després la necessitat de diàlisi o de trasplantament,
que el trasplantament seria la millor terapèutica dintre de tot,
doncs evidentment,
per a nosaltres el trasplantament és la millor opció de vida,
és un regal de vida.
I per a aquells que potser ens estiguin escoltant i diguin,
ostres, no m'havia plantejat mai fer una donació de ronyó,
i ja per anar acabant amb l'entrevista,
com podies explicar la part més del cos,
perquè potser hi ha gent que es pensa que el cos queda desconfigurat
o que pot tenir problemes a posteriori a l'hora de donar,
però no.
No, no, la veritat és que això és un mite,
perquè es fa l'extracció d'una manera,
a més, és tot molt protocolitzat,
i el cos queda absolutament igual que una altra persona
que no queda ni desfigurat ni molt menys.
I conseqüències, podíem dir,
a posteriori tampoc no en té una persona que dona,
en aquest cas, un ronyó.
Una persona que dona un ronyó en vida,
per les estadístiques que tenim,
que és una terapèutica que s'estava fent des de fa molt de temps,
té una vida absolutament normal.
A més, està molt controlat,
perquè fan revisions habituals,
i s'ha demostrat que té una vida absolutament normal,
i fins i tot més llarga que la població normal,
bé, perquè justament estan més controls, no?
Clar.
I en aquest sentit,
nosaltres a l'associació tenim molts casos de familiars,
sobretot de parelles, de pares a fills,
que han donat aviu,
i la gent, doncs,
tothom reconeix que és molt gratificant
i que ho tornarien a fer
i que no han vist que la seva vida s'hagi vist afectada
per aquest motiu, ni molt menys.
És que si no, els metges no ho farien.
Vull dir, el que no volem ara una família amb una parella,
tenir dos vegades, ja tenim un,
però no tindrem un altre.
Vull dir, ho fan sempre quan la persona que dona en vida
està en perfectes condicions,
ha fet tot tipus de proves,
és un procés molt llarg,
fins i tot han d'anar al jutjat a fer-ho davant el seu consentiment,
davant d'un jutge perquè es vegi que no hi ha cap mena de coacció,
que ho fan altruistament i ho fan perquè voluntàriament...
Hi ha tot un seguit de proves que es fan
perquè la persona hi hagi l'absoluta seguretat
que no li afectarà en cap aspecte de la seva vida.
Doncs, Betis, Silva, gràcies per aquesta entrevista d'avui.
Esperem que sí que hi hagi molts donants avui,
el Dia Nacional del Donant,
però també durant tot l'any.
Moltes gràcies per atendre'ns avui.
Moltes gràcies a vosaltres.
Una abraçada.
Bon dia, igualment.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informe Carme Clàries.
Un mort en les últimes 24 hores per coronavirus a l'estat espanyol
i 219 nous contagis,
segons el barans actualitzat del Ministeri de Sanitat.
En els últims 7 dies s'ha comptabilitzat un total de 63 defuncions.
El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries,
Fernando Simón, ha destacat que la letalitat baixa,
malgrat que ara hi ha molta més capacitat de detecció de contagis.
La letalitat baixa,
perquè detectem molts més casos lleves o asintomàtics
i molts més casos amb quadres moderats.
I, per tant, la proporció de mortes és menor.
Simón ha precisat que el percentatge de mortalitat per la Covid
és molt diferent en funció de les franges d'edat.
Més notícies, Albert Mañá.
El ministre de l'Interior espanyol, Fernando Grande Marlaska,
assegura que no s'ha comès cap ilegalitat en el relleu del coronel Diego Pérez de los Cobos.
Marlaska, a la sessió de control al govern espanyol,
ha recordat que qui va cessar Pérez de los Cobos
no va ser ell, sinó el secretari d'Estat, Madrid, Roser Pereira.
Bona tarda. Continua la sessió de control
i el ministre Marlaska és l'objectiu dels partits de l'oposició
que l'acusen de mentir i demanen la seva dimissió.
Grande Marlaska s'ha defensat i ha dit que no dimitirà
i que no va ser ell qui va cessar a de los Cobos.
No voy a dimitir porque, como he dicho y repetiré,
y luego en la interpelación con usted,
no he cometido ninguna ilegalidad,
ni yo ni mi equipo ha cometido ninguna ilegalidad.
Yo no he cesado, eso se lo toque decir,
al señor Pérez de los Cobos,
si no ha sido el secretario d'Estat,
a propuesta de la directora de la Guardia Civil.
El diputat de Vox, Gil Lázaro, ha contraatacat.
Demuestra que ya no queda nada de aquel magistrado
que fue en la lucha contra ETA convertido hoy
en un puro aprendiz de esbirro de un gobierno
que pacta con los herederos de aquellos asesinos,
que mendiga el voto de los golpistas del 1 de octubre
y que cesa a un militar de honor y a un hombre de honor
por cumplir con su deber y por negarse a cometer un delito.
Marlaska ha afegit que en un principi no va parlar de filtracions
i que només va argumentar falta de confiança
per no perjudicar la carrera de de los Cobos.
Roser Perera, Catalunya, Ràdio Madrid.
El govern espanyol manté el calendari previst
per l'obertura de fronteres
i, per tant, per l'entrada dels turistes internacionals.
No serà fins l'1 de juliol,
segons acaba de corroborar al Congrés dels Diputats
la ministra d'Indústria.
A partir del 22 de junio,
cuando finalice la última prórroga del decreto de alarma,
se recuperará la movilidad nacional
y con ello se restablecerá la conectividad
entre las islas y las penínsulas.
Y a partir del 1 de julio
volveremos a recibir turistas internacionales
en condiciones de seguridad y sin necesidad de que haya cuarentena.
Pocs visitants avui en la reobertura
del Museu d'Art Contemporani de Barcelona
després de dos mesos i mig tancat per el coronavirus.
El fet que avui sigui un dia feiner
i sense turistes a la ciutat
explica la poca afluència de públic
segons els seus responsables.
El director del MACBA, Ferran Berenblit,
creu que la tornada a la normalitat serà lenta
i ha fet una crida als visitants locals.
Jo crec que serà paulatina,
crec que hi ha una normalitat
a la que tots ens haurem d'incorporar,
crec que és una oportunitat també
per veure com són les ciutats
sense el fenomen del turisme
i crec que nosaltres també hi juguem dintre d'això.
El festival Vigàs Vilafranca del PND
s'ajorna fins a finals de juliol
per augmentar les opcions que es pugui fer.
Està previst que es faci el cap de setmana
del 24 al 26 d'aquell mes.
Montse, Gené, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Es farà tres setmanes després del previst
i no vindran les figures internacionals
que havien de venir.
Aquest meridatge de vins i caves del Penedès
amb música de jazz
tindrà com a cap de cartell
el trio liderat per Carles Benevent.
L'alcalde Pere Regull
s'ha mostrat disposat a adoptar
les mesures de seguretat necessàries
perquè es pugui fer.
No farem mai res
que no siguin les recomanacions sanitaris
i si ens marquen uns apuraments
seguirem els apuraments
i si ens marquen
hem de perimetrar
perimetrarem.
Però això no vol dir
que no puguem fomentar
el vi, el cava
i no puguem fomentar
el jazz i aquest meridatge
que tant ha funcionat
i que ha de funcionar.
Montse Gené, Catalunya Ràdio,
Vilafranca del Penedès.
Esports, Jordina Terrer, bona tarda.
Bona tarda.
Els jugadors del Barça
encara no han donat una resposta
a la segona retallada de sou
que els ha proposat
el president Josep Maria Bartomeu.
Segons avançava ahir el tot costa
es tractaria d'una retallada
inferior als 10 milions
entre tota la plantilla,
lleugerament inferior a la primera.
El club també planteja
la revisió dels contractes
de la pròxima temporada
per fer front a les conseqüències
econòmiques del coronavirus.
Leo Messi s'ha quedat al gimnàs
en l'entrenament d'aquest matí.
El club informa, però,
que ja estava previst de fa dies.
Encara al Barça,
el club amplia el contracte
a la banqueta de l'equip femení
de Lluís Cortés
per una temporada més,
fins al 30 de juny del 2021.
L'Atlètic de Madrid
anuncia que el Mono Burgos
deixarà la banqueta
a final de temporada
després de vuit temporades
com a segon entrenador
al costat de Txolo Simeone
perquè vol ser primer entrenador.
En envolt el lateral tunisià
del Barça,
Güell Gelús es retira
arran de les nombroses lesions
que arrossegava.
Encara tenia un any de contracte
amb el Barça
i des del 2019
estava cedit
el Xartres francès.
En hoqueipatins,
el voltregà masculí
ha renovat el tècnic
Manolo Barceló
i en motor
la prova del campionat d'Espanya
de Superbike
prevista al circuit
de Barcelona-Catalunya
pel cap de setmana
del 27 i 28 de juny
s'ha posposat
a l'1 i 2 d'agost.
Fins aquí
les notícies.
Merci.
Fins després.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
6 i 6 minuts.
Bona tarda de nou.
La tur segueix pujant a Sant Just
per tercer mes consecutiu.
El nombre de persones
desocupades al municipi
en el mes de maig
és de 632,
el que representa
una variació
de gairebé
el 10%
respecte al mes passat.
A l'hora,
les dades registrades
d'atur
al Baix Llobregat
i a Catalunya
mostren també
un augment relatiu
que en tots dos casos
es situaria al voltant
del 3% d'increment
respecte a l'abril
d'aquest mateix any.
Un percentatge
que reduiria
respecte als mesos anteriors,
ja que recordem
que en la comparació
entre el març
i l'abril
la variació
es situava
en el 12%.
En el camp municipal
de Sant Just
s'ha tancat
el mes de maig
amb 57 persones més
registrades
a les llistes
de l'atur.
Amb aquest ascens,
el municipi
registra
el tercer mes
d'augment
de l'atur
coincidint
amb l'exici
derivada
de la pandèmia
de la Covid-19.
I el Consell Metropolità
de l'AMB
ha fet
l'aprovació inicial
del Pla Especial
del Meio Natural
del Parc Serra
de Cullserola
així com la modificació
del Pla General
Metropolità Associada,
un document
que vol definir
les línies de treball
i ús
de Cullserola
i que substituirà
la proposta vigent
aprovada
l'any 1987.
El text complet
ha estat refòs
des d'aquest òrgan
ja que la Comissió
d'Urbanisme
de l'AMB
i va introduir
certes prescripcions.
Tot i així,
ara s'espera
la ratificació
del Parlament
de Catalunya
el qual
ha de portar
a votació
l'aprovació
definitiva.
La modificació
d'aquest document
comportaria
diferents canvis
o novetats.
En primer lloc,
més destacats
s'han identificat
diversos espais
que des del punt
de vista ambiental
rebran un tractament
diferenciat.
En aquesta distinció
hi entraria
en zones d'interès
conector
entre l'entorn urbà
i l'espai natural
o illes de tranquil·litat.
I ja s'han tornat
a reactivar
els aparcaments
Parc en Raid
de l'àrea
metropolitana,
un dels quals
està situat
a Sant Jús,
vora la parada
del tram baix
del Consell Comarcal.
Aquest servei
es va durar
degut a les mesures
preses
davant la pandèmia
de la Covid-19.
estan situats
en quatre municipis
metropolitans
més enllà
de l'esmandat
de Sant Jús,
a Castelldefels,
a Sant Joan d'Espí,
al Papiol
i a Cervelló
amb una suma
de gairebé
300 places.
Tot i així,
en les pròximes setmanes
també s'estanaran
dos nous aparcaments
Parc en Raid
a Cornellà
de forma que superaran
les 420 places
d'aparcament.
Fins aquí
les notícies
de les 6.
Tornem amb més informació
als Sant Jús Notícies
edició vespre
a les 7.
Fins ara mateix.
Al Just a la Fusta
parlem de tot el que passa
a Sant Just.
Sóc una urbanita,
ho reconec.
Sí, sí, jo també
sóc molt urbanita.
Acompanyat
d'una bona amanida
i tens un plat
baratíssim
i facilíssim de fer.
També és un dels llibres
més robats
de les biblioteques
públiques
dels Estats Units.
Som molt feliços.
És una història
d'amor molt naca.
Indudablement,
la presència
d'aficionats
d'un club
i de l'altre
era impressionant.
Clar,
què vols fer-hi, no?
És el temps,
no s'hi pot fer res,
no ho podem canviar.
Just a la Fusta.
Vivim Sant Just
en directe.
Cada matí
de 10 a 1.
Smooth jazz.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't
amb estils
com el chill out,
l'esmooth jazz,
el funk,
el soul
o la música electrònica
més suau.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
La plaça Mireia
és un programa
per parlar de tot
amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
La veritat.
la veritat
que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú parque està davant.
No, no, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant,
pessigolla.
La colla, pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres
de 5 a 7 de la tarda
de 5 a 7 de la tarda
a Ràdio d'Esverd.
Un lloc de tots
i per tots.
Efectivament.
T'encoeix mal o algo?
Socorro!
Tornem.
Tornem perquè el viatge continua.
Però el camí el farem
d'una manera diferent.
El transport públic,
l'ús de la mascareta
és obligatori.
Mantén una distància segura.
Evita les hores punta
i les aglomeracions.
és un missatge
de l'ATM
i de la xarxa
de transport públic
de l'àrea de Barcelona.
Més informació
a atm.cat.
Durant el confinament
passem moltes hores
davant les pantalles.
Per això
cal fer-ne un bon ús.
Pacteu usos i horaris
per als diferents dispositius.
Trobeu espais comuns
per fer-los servir
i espais
de desconexió digital.
Interesseu-vos
per les aplicacions
que agraden
als vostres fills i filles
i aprofiteu
les possibilitats educatives
que ofereix la xarxa.
Connecta't amb responsabilitat.
Una recomanació
del Consell de l'Audiovisual
de Catalunya.
En un moment
de crisi sanitària
com l'actual
rebem multitud
d'informacions
i d'imatges.
Abans de compartir-les
però
ens hem de preguntar.
Estem segurs
que són veritat?
En coneixem la font?
Ens ofereix credibilitat?
Tenen data?
Són actuals
o de fa temps?
N'hem llegit
només el titular
o la notícia sencera?
Si és un àudio
estem segurs
que la persona
que l'ha enregistrat
és realment
qui diu ser?
Detecta les fake news.
Atura't,
pensa i verifica
abans de compartir.
Una recomanació
del Consell de l'Audiovisual
de Catalunya.
No puedo escribirte
una canción
ya no tengo
imaginación
desde que existes
la he perdido
si buscaras
en mi corazón
entenderías
la razón
por ti
mi musa
se ha escondido.
que quieres
que quieres que diga?
¿Qué quieres que escriba?
Si cada vez
que yo te miro
no sé qué decir.
Eres un temazo,
tú, tú, tú,
eres un temazo,
tú solita
lo revientas
siempre
en cualquier discoteca.
Eres un temazo,
tú, tú, tú,
tú eres un temazo,
tú lo montas
como quieras,
pero a mí
siempre me suenas bien.
A mí siempre me suenas bien.
A mí siempre me suenas.
Solamente te quiero bailar
en mi cabeza,
no te paro de escuchar.
Hace dos días
que no duermo
mírate al espejo
y lo verás
eres la reina
del lugar.
Si tú te vas
me voy contigo.
¿Qué quieres que diga?
¿Qué quieres que escriba?
Si cada vez
que yo te miro
no sé qué decir.
Eres un temazo,
tú, tú, tú,
tú eres un temazo,
tú solita
lo revientas
siempre
en cualquier discoteca.
Eres un temazo,
tú, tú, tú,
tú eres un temazo,
te lo montas
como quieras,
pero a mí
siempre me suenas bien.
Eres un temazo,
eres un temazo,
eres un temazo,
a mí siempre
me suenas bien.
Eres un temazo,
tú, tú, tú,
tú eres un temazo,
tú solita
lo revientas
siempre
en cualquier discoteca.
Eres un temazo,
tú, tú,
tú eres un temazo,
te lo montas
como quieras,
pero a mí
siempre me suenas bien.
Bien.
Bien.
Bien.
A mí siempre
me suenas bien.
Hey!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sintonitzes l'àdio d'Esperg, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Això passa a vegades per anar una mica ràpida.
Hem posat una cançó que no és la que obre normalment aquest espai.
i crec que hem de fer un canvi perquè és la cançó que toca.
Vinga, ara sí, 6 i 19 de la tarda.
de moment per aquesta tertúlia de cinema amb els nois videoconnectats.
Bona tarda, Pol i Marco. Pol, no, Víctor, perdó.
Hola, Pol!
Home, m'assemblo una mica, la veritat.
Penso amb el Pol perquè, pobre, està intentant cada dimecres apuntar-se a aquesta tertúlia
i li és com una mica complicat perquè fa taekwondo de forma telemàtica.
Per això dic, pobre Pol, algun dia aconseguirem que hi sigui.
Bona, la Henry també fa guitarra de forma telemàtica.
Sí, la Henry crec que fa karate, crec.
El Pol fa taekwondo, no?, si no veig mal encaminada.
Sí, sí, sí.
El Pol sí.
Sí, el Pol sí.
Què tal, nois, com esteu?
Molt bé, Mireia.
Molt bé, molt bé. Bona tarda.
Sí? Bona tarda.
Sí, sí.
Bona tarda, als Estats Units.
Bona tarda, nois.
Justa, justa.
Bueno, justa, ara mateix...
Justa.
Justa, ara mateix està una mica complicada, eh, la cosa.
M'heu oblidat, m'heu oblidat d'això, eh.
Sí, sí.
No sé com ho esteu veient, aquesta situació dels Estats Units.
Bueno, bueno, eh...
Jo no parlar-ne, jo no parlar-ne.
Per què?
Sí, molt complicat tot.
Perquè això a vegades passa a les pel·lícules, no?, i sembla impossible que molts cops la realitat sigui pitjor.
A les d'Espai Klee.
Sí.
A les d'Espai Klee, que no l'heu vist, per cert, do the right thing.
Jo crec que l'heu de veure, eh, ara sí.
Mira, mira, un moment, vale?
Pare, ja, calla't la boca, perquè jo l'anava a veure avui.
De fet, l'anava a veure fa uns dies.
Però mai em sortia a l'oportunitat, que si arribava a les 11, perquè m'ha estat quedant aquests dies i arribava a les 12 o a les 11 a casa.
Ui.
I no em donava temps.
I això.
Però, Víctor, calla, vale?
Calla, perquè l'anava a veure.
Vinga, doncs.
Bé, l'hi, bé.
Bé, l'hi.
Bé, l'hi.
Has de veure-me al... has de veure-me al Mayordorm.
Al Mayordorm.
Però si l'he vista, ja.
Ah, sí?
Clar que l'he vist, clar que l'he vist.
Al Mayordorm?
Ah, és que no sé que tens la mania de que no l'he vist, i sí que l'he vist.
Al Mayordorm.
Ah, vull veure.
La vaig veure fa anys, de fet.
Ja la vaig veure a Granada.
Que no, no sé, no importa, però...
Granada, aquesta pel·lícula, quina és?
Granada.
Una que surt al meu jo del futur.
Ah, sí?
Al Forrest Whitaker.
No sé si sabeu l'actor.
Sí.
L'actor, Forrest Whitaker, doncs és l'Elias del futur.
Sí.
Veu?
Et veig una mica canviat, eh?
Si has de ser Whitaker en un futur.
Sí.
És que és una broma que tenim.
Home, gran pel·lícula.
L'últim rei d'Escòcia.
No sé si l'haureu vista.
Eh, no.
Jo no l'he vista.
Jo no l'he vist, tampoc.
Jo no l'he vista.
Doncs és una de les bones pel·lícules de Whitaker.
Doncs l'hauríem de veure, no, nois?
Sí, sí.
Ens posem d'acord.
Fem un visionat cooperatiu.
Black Panther.
Black Panther també és una bona pel·lícula de Whitaker.
Cert.
Sí, en veritat, en veritat sí.
No sé, en veritat sí, però quasi ni surt.
Quasi ni surt.
Sí, sí, sí.
Bueno, i Rock One també són les millors.
A mi m'he dit.
Bueno, nois, que ara sí comencem amb el nostre veiatari de les pel·lícules.
I tant, jo crec que l'Alias té diverses coses per fi, què dir?
Tinc cartilleria passada.
Tinc cartilleria passada, Whit.
Sí? A veure, comença, Elias.
Començo jo, nois?
Voleu que comenci?
Vinga.
I tant, i tant.
Ok, començo, nois.
Aviam, primer de tot, després de Big Fish, el dia següent em vaig veure l'Aviador,
The Aviator, dirigida per Martin Scorsese, aclamat director.
una pel·lícula molt diferent, la veritat.
Sí, tenim a Martin Scorsese acostumbrats a la màfia i tot això,
i després té pel·lícules totalment a part que no s'assemblen gens, com Hugo, com...
Bueno, la propera...
El molt pol, no?, de les Scorsese.
Bueno, jo crec que Shooter Island i La Última Temptació de Cristo són bastant de màfia, eh?
I Leonardo DiCaprio a l'Aviador, Elias, com el veus?
M'ha encantat, o sigui, em va encantar, de veritat, eh?
La seva actuació em va encantar molt, m'ha agradat molt la seva actuació a l'Aviador.
Crec que és un actor que té molts haters, però té també molts, no?, vull dir, estalla...
A mi m'encanta, el Leonardo a mi m'encanta, la veritat.
El Leo, odio la gent que diu que és mal actor, o sigui, només que en alguna escena...
El Leo, m'encanta.
El Leo...
Home, a Titanic li va fer una mica de mal, eh? Jo crec.
Aviam, és que Titanic és una pel·li... A veure, és bona, saps, però...
És com...
Com una mica que puc color.
A veure, no, vull dir...
No comparem, nois, no comparem.
Toilets amb...
Ho sento, eh? Ho sento, però en aquest aspecte em fa ràbia.
O sigui, com pot ser que estil di...
El Leonardo DiCaprio para quitani, que igualment fa bon paper, però és guapo.
Sí, a veure, és que eren com els seus...
Bueno, inicis, no, perquè en realitat té pel·lícules com de molt petit, que...
Que ningú n'has vist, la veritat.
És una miqueta la...
El Robert De Niro.
Sí, un Robert De Niro que fa descaut, que fa descaut o alguna cosa així.
És com el Robert Pattinson al Crepúsculo i després veus el Robert Pattinson al Faro
i són dos personatges totalment...
Són dos persones totalment diferents.
Bueno, boníssima. Aquest és un exemple bastant bo per mi.
És una mica DiCaprio titànic i DiCaprio l'Aviador.
L'has vist ja, el Faro?
No, encara no. Encara no. La tinc molt pendent.
Però t'he de dir que no sé si em costarà una mica el format blanquinegre i format 13-9, és?
4XL.
Sí, és tres. Crec que és 3.4.
Sí, 3.4.
Sí, exacte. No sé jo si això costa molt de, no sé, habituar-se quan estàs veient la pel·lícula.
Home, jo l'experiència que vaig tenir al cinema veient-la va ser boníssima,
perquè com és d'aquestes que no veu tampoc tanta gent, ni és supertaquillera, ni...
I, bueno, llavors la sala estava pràcticament buida, hi havia un ambientazo així,
ja com de la pel·lícula pròpia.
Mal roguiesco, no? Mal roguiesco.
Mal roguiesco.
Amb els altaveus, érem quatre monos i va ser tremendo.
Clar, igual el cinema no et dona tant la sensació que la pantalla és més petita,
perquè igualment estàs amb la pantalla gran del cinema a casa,
el cel 3.4 encara es redueix més, no?, la pantalla.
No, però, bueno, hi ha moltes pel·lícules que hi ha 3.4, sobretot...
Bé, això, el format de The Lighthouse és, bueno, estar adaptat a les pel·lícules mudes
i tot això de l'expressionisme alemany, llavors, doncs és una mica un homenatge a això, no?,
perquè al final la pel·lícula s'assembla bastant a aquest estil, aquest estil de pel·lícula.
Que, per cert, l'Alias té una història en aquesta pel·lícula que no acabo d'entendre.
Amb el faro.
No l'acabo d'entendre, que la té puntuada amb un 10 i encara no l'ha vist.
Ah, està molt bé, això.
La vaig puntuar perquè la vaig començar i m'agrada molt, vale?,
però la vaig tindre que treure.
Llavors, em va saber com que em vaig sentir malament.
Vaig dir, bueno, el vaig anar amb un 10, que segur que m'agrada.
Per què la vas treure, Lies?
Perquè el meu pare va vindre i va dir, quita que te tienes que ir a dormir, que mañana hay cole.
Quan anàveu al col·le, no? Fa molt de temps, això ja.
Bueno, sí.
Bastants mesos.
I res, que encara la tinc al pendrive, que me la va donar l'Enric, però encara no l'ha vist.
L'Enric, que sí que l'ha vist, l'Enric, la pel·lícula.
Sí, l'Enric sí que l'ha vist, sí.
Bueno, això, que al Leonardo a mi m'agrada molt i a l'Aviador se la treu bastant, fa una actuació bastant bona.
i no sé, això.
Voleu que continuï o...?
Sí, no, sí. Jo, si voleu...
Sí, com vulguis, com vulguis.
Aquesta setmana jo he vist com molta pel·li clàssica, en plan, he vist.
He vist.
Bueno, cap de setmana passat vaig veure dos que tenia pendents així, de Dear Hunter,
que no sé si sabeu quina és així amb el nom, només,
que és del...
Diria que sí, esperem-ho.
Del Michael Chimino i sobre el Robert De Niro.
i és, bueno, és de Vietnam, entre comillas, no?
Perquè és de...
És bèl·lica, però és més sobre els traumes de la guerra
i no tan centrat en el conflicte bèl·lic,
sinó més en el que va abans i en el que va...
i en el posterior, no?
Això és finals dels anys 70, no?
A principis dels 80, la pel·lícula?
Sí.
De fet, doncs, això és bastant proper a la pròpia guerra de Vietnam.
Llavors, encara, doncs, és més xulo de veure, no?, per mi.
I és això, és del 78,
la pel·lícula visualment és tremenda,
la fotografia, la posada en escena també,
és molt, molt pausada, és molt llarga també, 3 hores,
però perquè el ritme és així pausat,
s'esplalla molt a l'ensenyar-ho tot,
planos molt llargs,
escenes molt llargues també d'una mateixa acció,
i té un muntatge bastant peculiar també el de la guerra
i que la guerra en si a la pel·lícula,
ja ho veureu si la veieu,
no té quasi...
La guerra com a tal, o sigui, escenes bèl·liques,
no té quasi importància, diria jo.
O sigui, surt, d'acord?
Però no és el tema principal de la pel·lícula,
sinó que és la pèrdua, l'amistat...
i, bueno, ja...
Entenc, entenc.
Molt, molt bé.
Veig que surt aquí el nostre...
No sé com es deia.
Bueno, surt el Christopher Walken,
el nostre...
El nostre Alfredo, no?
Alfredo, Alfredo, Alfredo, sí.
No, el Robert de Niro, sí,
òbviament, el Robert de Niro,
però aparte Alfredo, Alfredo.
Alfredo, que...
Alfredo.
A moltes pel·lis de l'època,
que també quan vaig veure La Conversació,
que no sé si vaig dir que la vaig veure,
també surt.
Sí, ho vas dir.
Bueno, no ho vas dir,
però la tens allà,
posada que la tens a ser vista.
Doncs això.
I després vaig veure també Café Social,
i del que a mi m'agrada molt Woody Allen,
que jo sempre dic que, bueno,
m'agraden molt les seves pel·lícules
i el seu estil,
i doncs també una bona pel·lícula...
No sé si que és veritat
que no és una de les seves més destacades,
però tu passes molt bé veient-la.
Sí, aquesta va passar una miqueta
sense glòria,
aquesta pel·lícula.
Sí, sí, però a mi em passa de bona,
la veritat.
No està posada d'altremol,
però tu passes molt bé,
captura molt aquesta essència
del Hollywood,
bueno,
de la d'actuada de Hollywood,
de les primeres productores,
de les actrius,
l'amor a les festes,
i doncs està molt, molt bé.
I a més aquí hi ha la...
Com es diu,
Kristen Stewart,
que també parlant abans del Robert Pattinson
amb Crepúsculo...
Sí, aquests dos s'han hagut de preocupar
molts cops,
la veritat.
El Robert Pattinson jo crec que inclús
l'ha anat millor,
l'ha anat bastant millor
que ella,
perquè ella sí que ha esbitat
que són projectes interessants,
però també ha fet molta merda.
el Robert Pattinson en canvi
està fent moltes coses
de qualitat.
Sí,
és un crac.
És un crac.
Doncs jo avui,
Víctor,
aquesta notícia t'agradarà bastant,
perquè probablement em miri
The Straight History.
Oh,
doncs és una...
Vegem que et digui
que és una pel·lícula preciosa.
Estava entre aquesta,
estava també entre
The Assassination of Jesse James
by the Cowboy Robert Ford.
A veure,
t'he de dir que aquella
és de les meves preferides.
És que dura més.
A veure,
un moment,
anem una mica per parts,
per si hi ha algú
que vol apuntar alguna pel·lícula
que ens està escoltant.
La primera que heu dit,
The Straight Story,
és la història d'aquest home
que compra un tractor
i dona la volta als Estats Units,
més o menys,
no?
Va per aquí la cosa?
Sí,
sí,
no sé si té traducció espanyola,
aquesta pel·lícula.
Es diu una història verdadera
amb espanyol.
Ah,
ok.
Amb espanyol.
I és com aquesta
i The Elephant Man
són com les dues pel·lícules
del David Lynch
que no semblen
del David Lynch.
Sabeu?
És com que,
bueno,
és com que estan loques,
no?
Que no estan loques.
No,
no estan bojes,
es tranquilitzen una mica
i bueno,
a veure,
fa un moment bastant boig,
però bueno.
A mi és un pavo
que té una cara,
doncs,
d'estes,
suposo que...
Sí,
perdona,
perdona.
Bé,
algú a dir?
Puc continuar?
Sí,
vinga,
vinga,
Elías.
Jo,
jo,
Elías,
si vols acabo
amb les que més vull destacar
i et deixo tu tot el que vulguis.
Perfecte,
digues,
digues,
encara ens queda temps.
Re,
també,
no sé si algú segueix els dies
de cine clàssic
o de la TV2.
Et veig molt de cinema clàssic,
eh,
Víctor?
Sí,
ho he dit,
ho he dit,
que aquestes setmanes
com que,
no sé,
m'ha d'anar per veure
cinema clàssic
i del 57,
doncs,
vaig veure
la de
El Puente sobre el río
quai
del David Lynch,
que, bueno,
que no és el David Lynch,
sinó que és David Lynch.
És el seu germà.
Sí,
és el seu germà
i res,
el director també
de l'Orens d'Arabia,
són dos pel·lis,
encara no he vist
ninguna més seva,
no,
a part d'aquestes dos,
però he de dir
que les dues
m'agraven molt,
molt,
i són molt
entretingudes a veure,
tot i a ser
bastant llargues,
o sigui,
aquesta río quai
dura bastant menys
que l'Orens,
perquè l'Orens
és llarguíssima,
però es fan superamenes,
que et diverteixen molt,
són aventures,
així com a gran escala,
totes com,
tenen tot,
les dues tenen
com el telón
de fons
de les guerres,
perquè aquesta és
Segona Guerra Mundial
i l'anterior
és Primera Guerra Mundial,
però s'entren
en fets puntuals
o històries
individuals,
llavors és tan xulós,
tan xulós.
I després
amb el Fellini,
també,
que he dit
que estava veient
cinema clàssic,
doncs l'Estrada
i Noches
de Caviria,
que són dos,
així,
del director,
també per continuar
la filmografia,
que, bueno,
he de dir que l'Estrada
em va agradar més
que els de Caviria,
que em vaig,
bueno,
no em va entusiasmar
tampoc,
el bomb del Kubrick,
també una altra clàssica,
Doctor Strange Love,
del 64,
que és de la bomba atòmica,
també,
la Guerra Freda,
el Conflicte de la Guerra Freda,
i les tres últimes que he vist,
vas viure una d'animació
Persepolis,
no sé si algú sap,
no sé si Mireia
s'ha sentit parlar,
o d'animació...
Seguirà és,
sí,
digues.
Sí,
sí,
aquesta,
és del conflicte d'Iran,
no?,
i també una mica ambientada
amb la part aquesta
després de la Guerra Freda,
i tots els conflictes,
i totes les tensions aquestes
que van haver-hi.
He vist que l'has puntuat
amb un sis.
Però tu estàs parlant,
Víctor,
de la pel·lícula,
que és una animació
que es diu Persepolis,
parles d'aquesta en concret?
Sí,
sí,
sí,
no sé si l'has vist.
No,
no l'he vista,
no l'he vista,
he vist el tràiler,
però no...
No,
és que jo la veritat
és que esperava més,
la vaig veure,
perquè està bastant bé
i perquè està bastant bé
puntuada
i tampoc em va semblar
a mi una cosa...
A veure...
El tràiler apunta bé.
Sí,
o sigui,
quan a disseny artístic
i una mica
com està plantejada,
la posada en escena,
l'animació és molt bona,
però després
és com que a mi
la trama en si
i els personatges
no em van aconseguir
enganxar
en ningún moment.
Llavors,
tot i durar
una hora i mitja,
únicament,
doncs em va fer bastant,
bastant llarga.
i doncs no la vaig disfrutar
tant com algunes
d'aquesta tanda
que he vist
que sí que em van agradar.
La que sí que d'això,
el Tènet,
que vam parlar
l'altre dia del Tènet,
però vaig veure
l'última
que em quedava
del Christopher Nolan
així important,
que és de Prestis,
que bueno,
que us la recomano molt,
la veritat.
El que sembla
més senzilla
del que és
que sembla que
el Christopher Nolan
ha vist
trencats i no.
No, no,
una cosa rara,
bueno,
ja veurem.
i per l'última
ahí,
Retrato
d'una mujer
en llames
del 2019,
que va ser,
bueno,
que va ser
de les més aclamades
l'any passat
i doncs que
la veritat
és que sí que és
molt, molt potent.
Posa una escena preciosa,
fotografia molt maca
i sobretot
les interpretacions
també molt, molt bones.
Sí que és veritat
que potser
no em sembla
com el que deia
l'any passat
que estigui al nivell
de les millors,
però sí que és veritat
que és molt, molt bona
i té moltes virtudes
que no puc fer més
que recomanar-la.
I és realment
una pel·lícula romàntica
perquè està catalogada
com a tal,
entre drama
i cinema romàntic?
Sí, sí, és molt,
o sigui, és molt calmada.
La pel·lícula
és per veure-la tranquil,
és contemplativa,
és així una posada
en escena lenta
i sí que és
una història romàntica
però és,
jo crec que retracta
molt bé
el que és l'amor
entre dues persones
i és així
molt passional també,
jo crec.
Així que està molt, molt bé.
Molt bé.
No sé si l'Alies
volia llançar-se ara
a parlar del seu.
Sí.
Et comento,
bueno, us comento.
Una que m'ha agradat,
m'atrevaria a dir
que és la que més m'ha agradat
de la rondida
aquesta que he fet
durant aquesta setmana.
Sí,
és la que més m'ha agradat.
De Sons a Criter-Hunson
o Cadena Perpètua.
Te l'has vist?
Mala meva.
Uau.
Què passa aquí, Marco?
Què passa?
El Marco no s'entera.
No m'ha entegat.
Muchos,
però ho heu dit.
Si per un no has dit
que te l'has vist.
Com per sempre
i ja que vaig fer trucada
us ho vaig dir,
però bueno,
dona igual.
Sí, Marco.
protagonitzada per aquest Tim Robbins
que ha sigut de la seva primera pel·lícula
que jo recordi.
I bueno,
i ha l'aclavat Morgan Freeman
que de fet va ser el seu aniversari
fa un dia
i després,
bueno,
després no,
fa dos dies va ser del Clint Eastwood
que no hem dit res,
no?
I és que passa.
Sí, mira,
estava esperant el moment
que algú digués.
Moltes felicitats als dos.
Sí,
la gran és que sí.
Uns grans,
són uns grans.
És massa,
el Clint és massa gran
com a director.
És massa gran aquí.
És millor director.
El Morgan també,
la veritat.
Sí,
el Morgan també m'agrada molt.
No vas dir alguna cosa?
que deia que estava esperant
a que recordéssiu aquests aniversaris.
Que raro que no hagin dit res
de tot això.
Sí, sí,
doncs això,
que va ser el seu aniversari
i els felicitem
amb totes les nostres forces
i que són els putos amos.
Que estan viejitos
però que són els putos amos.
Home,
Clint Eastwood,
90 anys,
eh?
Això es diu molt ràpid,
també.
Sí,
no sé si ho ha fet
un vídeo
molt mono,
la veritat,
d'ell,
d'ell,
portant-li el pastí
amb les espelves.
Sí,
no sé si la filla
o la dona.
I acaba
i diu,
no,
que no,
calla-hi,
ja.
Bueno,
fa gràcia.
És un crac.
Creieu que el tornarem a veure
en alguna pel·lícula
que toma o no?
El Clint actuant
no crec ja.
Sí,
jo crec que s'ha cansat ja.
Fa temps,
de fet,
jo crec que fa temps
que es va cansar d'actuar.
dirigir...
Dirigir...
Dirigir...
L'any passat ja vam tenir
Richard Shewell,
o sigui que...
Bueno,
que aquí es va estrenar
aquest any,
no?
O sigui que...
Encara dirigint
ja va fer...
O sigui,
fa relativament poc
que va dirigir una
i està molt,
molt bé per l'edat.
Una pel·lícula rodada
amb 89 anys
jo és per flipar,
la veritat,
la bona pel·lícula.
Jo és que es nota
que li agrada
molt dirigir
i és que
dirigis molt bé.
És que comparant
com actua,
que actua bé,
però
és que lo seu és dirigir.
La gent el coneix
com actor,
és el que més
em fa com...
Té una sensibilitat
per tractar els temes
que, bueno,
que a mi sempre
m'emociona,
la veritat,
molt.
Sí.
Sí, bueno,
bueno,
això,
som el ridemçon.
La cadena perpètua.
Sí,
cadena perpètua.
Molt emotiva,
la veritat.
Un final,
hòstia,
al final?
O sigui,
tota la seqüència final
des de...
Figuatanejo.
Com?
Em dóna molta gràcia,
Figuatanejo,
que em dóna molta gràcia
aquest nom.
Figuatanejo.
Figuatanejo.
I és el director,
potser que sigui el mateix
de Walking Dead?
Sí,
a veure...
Crec que sí.
El Frank...
Sí, sí, sí.
Frank...
Frank Darabont.
Sí, això,
crec que és el mateix
director de...
Sí,
de Walking Dead.
Que fort, no?
I de La Milla Verde,
també,
que és una altra pel·lícula.
Jo sabria que era
de La Milla Verde.
Espectacular.
Jo sabria que era
de La Milla Verde,
però...
Bueno,
creador,
director dels primers episodis,
no suposo?
Sí,
no sé,
exactament,
tampoc no l'he vista
la pel·lícula,
la sèrie,
però...
Jo tampoc.
Crec que ha format
part de la direcció
d'alguns capítols.
Jo m'he vist,
jo m'he vist la primera temporada
i està molt bé,
però pel que diuen,
després ja...
que va ser la pena.
Que sapé que quan van estrenar
Cadena Perpètua
va ser el mateix any
que van estrenar
Forest Gump,
que va arrasar
amb taquilla,
va arrasar amb Òscars,
també,
i va ser el mateix any,
crec que va ser el 94-95,
que es va presentar també
la pel·lícula
de Cadena Perpètua,
que es va quedar
una miqueta,
com aquell qui diu,
en un costat allà,
plorant.
o sigui que el director,
el Frank Darabont,
en aquells anys,
tampoc no és que estigués
massa ben considerat
perquè li va fer sombra
a Forest Gump,
que va ser un gran pel·lículon.
Sí,
per mi m'agrada més
la cadenita,
però Forest Gump també.
No, no,
no,
no,
és tan diferent.
Sí,
és bastant diferent,
però és curiós
perquè jo vaig llegir
precisament un article d'això
que deia que amb els anys
s'ha revaloritzat
molt més
la Cadena Perpètua
que s'ha fet
estar com de culda,
no?,
i ara està la segona
més valorada,
crec,
d'IMDB,
inclús.
Sí,
d'IMDB la tenen
molt valorada,
eh?
A mi tampoc
em sembla aquí
de nom,
però...
És com que els anys
li han donat més,
bueno...
I Forest Gump l'heu vista,
no?,
entenc,
perquè aquesta també,
no sé si és de culta,
però és una pel·lícula
per veure-la
un cop a la vida.
Hombre,
és de culta,
no?,
jo la veig de culta.
Jo crec que sí.
El Robert Cemeckis,
que té unes contes
pel·lícules,
que estan molt,
molt bé.
I el Tom Janks?
El Tom Janks?
El Tom Janks?
Actua molt bé,
el Tom Janks?
Sí,
sí.
El Tom Janks molt bé.
El Tom Janks,
també m'agrada molt
com actua.
Sí,
a mi també.
A mi també.
M'agrada,
m'agrada.
Bé,
parlant del Clint Eastwood,
em vas veure
la següent
que em vas veure,
que de fet
té com a actor
el protagonista
de Cadena Perpetua,
el Tim Robbins,
Mystic River.
em va agradar.
Molt bona,
espectacular,
espectacular.
Molt emocionant l'escena.
El vas sorprendre o...?
No,
no,
em va sorprendre
perquè ja sabia
que anava a ser
bastant bona
i ja parlava molt bé
així que tampoc.
No anava amb basses
expectatives
i no em va decepcionar
així que...
I bueno,
està molt bona.
Jo aquesta la tinc pendent,
aquesta no l'he vista.
Està molt bona.
Com?
No,
dic aquesta la tinc pendent,
no l'he vista.
Mira,
és bastant...
És molt emotiva,
molt trista,
molt emocionant,
molt de tot.
La música,
per mi la música
és un factor.
El soundtrack em va agradar bastant.
No,
és que...
Però Mireia,
les altres dos així importants
del Clint Dirigint
sí que les has vist,
crec,
Milión Dólar,
Milión Dólar Baby
i en Forgiven.
Per mi són les tres millors.
Per mi,
eh?
L'últim molt de miliós.
Les dos pel·lícules?
Uah,
doncs prepara't,
perquè són dos pel·lícules enormes.
El Gran Torino,
a mi m'agrada molt,
eh?
Gran Torino.
Sí,
a mi també.
A mi també.
No és que marqui,
però com que és tan...
És com pausada,
et fiques dins de la pell
de les persones...
A mi Mireia em va marcar.
El Gran Torino
em va marcar
perquè no sé per què
jo la vaig veure de petit.
És que em m'agrada molt,
em m'agrada molt.
M'agrada molt.
Del petit,
el dia encara no podia
veure jo.
Clar,
clar,
bueno,
a veure,
tampoc és que sigui...
Bueno,
no sé.
És que mai he tingut
un cerebelo
molt censurat
per aquestes coses.
Un cerebelo?
A l'espòiler
del final
normal que et traumessis
de petit
veient el pobre Clint allà.
No,
però no he dit
que em va marcar
traumatitzant,
em va marcar
perquè de l'emocionant
no ha vist que és.
Que hi ha gent
que no l'ha vist?
No,
no,
ho he dit fora de context,
eh?
No vull expoilejar res.
No,
bueno.
Home,
no sé
amb quina edat
vas veure
a Gran Torino,
però jo la vaig veure
una miqueta més gran
i no sé
si l'hagués aprofitat
sent més joveneta.
Aviam,
a veure,
és forta.
O sigui,
hi ha una part
on de repente
surt un personatge
amb ver,
amb la paraula
que va ser tan bé.
La vas revisionar
després,
no?
Sí,
la vaig com tres cops
a Gran Torino,
o sigui...
Ah,
vale,
vale.
Jo és que em vaig quedar
a mitges
a la classe d'anglès,
te'n recordes,
Elias?
Sí,
me'n recordo,
era el quart cop
que l'estava mirant,
diria.
I la vas revisionar
a casa,
no?
L'he vist molts cops,
l'he vist molts cops.
No,
no la vaig poder acabar
a casa.
Ah,
què vas fer?
No,
la va ser...
No l'has vist encara.
No l'he vist encara.
Ah,
bueno,
bueno,
doncs no diem res.
Te la recomeno,
eh, Marco?
Te la recomeno bastant.
Sí.
És millor,
a veure,
és que a mi,
el problema és que
com em va marcar tant
i la vas veure tan petit,
doncs,
si em fessin a la gent,
no?
Seria a Gran Torino,
però,
per exemple,
puc reconèixer perfectament
que Místic Rivera
és millor
i segurament
Million Dollar
també.
Million Dollar
jo crec que l'has de revisionar,
Elias,
perquè...
Sí,
sí,
també la vaig veure de petit,
de fet,
a la mateixa època
que era en Torino,
ho recordo.
Te'n recordes,
Elias,
de les coses importants?
No,
no,
no,
per això l'has de revisionar.
Uf,
que bé,
que bé.
Hi ha pel·lícules que jo crec
que a la segona vegada
que la mires,
que la tornes a visionar,
que la tornes a visionar,
l'aprofites d'una altra manera
o la veus d'una altra manera.
Jo dicia tres vegades
Parasites
i cada vegada que la veig
aprofito una cosa
que abans no havia aprofitat
o gaudit.
A mi hi ha pel·lícules
que m'agrada més
el segon cop
que el primer,
per exemple,
saps?
Home,
com tot.
I també pot ser
que et decepcionis
en un primer moment
perquè esperis una cosa
i després la tornis a veure
i diguis,
ostres,
no et trobes tan malament.
Sí.
Exacte.
Nois,
últims minuts de programa
ens queden
aproximadament uns 5-6 minutets
per acabar de comentar pel·lícules.
Ah,
mira,
mira tu que bé.
Mira tu que bé.
Bueno,
jo tinc dues més
per destacar,
si vols,
les dic.
Vinga.
Sí,
i tant,
elias.
Abans d'ahir,
diria,
som dos de juny,
crec,
sí,
abans d'ahir
estava Paramount Channel,
estava anant a dinar
i Paramount Channel
estava posat,
un canal,
suposo que sabreu quin és,
que dona així
pel·lícules clàssiques
molt bones.
Sí,
molt bones.
De repente,
m'es veurà
que estan donant
per un punyada de dolores,
a Fistful of Dollars,
i vaig dir,
hòstia,
doncs me la visionitzo.
I me la vaig veure i...
Us agrada el verb
visionitzar, eh?
Sí,
sí,
sí.
Què,
què,
com,
Mireia,
què?
No,
digues,
Víctor,
no,
jo deia que us agrada el verb
visionar,
visionitzar.
Sí,
sí,
i canviar-li les formes
de la manera més extravagant possible,
m'agrada molt.
Sí,
com les,
com les,
esbojarrada,
què dèiem?
l'esbojarrada.
Amb faldes
i a l'esbojarrada.
Ah, sí,
amb faldilles i a l'esbojarrada.
Molt encertat.
Que,
no sé si avui o ahir
va ser el,
bueno,
90 aniversari,
si no m'equivoco.
No,
96 diria,
eh,
96.
Home,
si la pel·lícula,
si la pel·lícula és del 59,
no,
com falda,
no,
perdó,
del...
No,
però de què estem parlant?
De què estem parlant?
De la Merillin,
de la Merillin,
no?
Estem parlant de la Merillin.
Ah, de la Merillin,
o fa que deies de la pel·lícula.
Que hagués complert
96 o...
No,
94.
La Merillin va néixer
el 26,
sí.
94 anys.
L'1 de juny.
M'agrada molt,
aquesta senyora.
Bueno,
sí.
Doncs hi ha una pel·lícula,
ara no recordo el nom,
però hi ha una pel·lícula,
ostres,
ara no em surt el nom,
que és de la seva vida,
bàsicament,
un biopic.
Sí,
ja us diré el nom.
Crec que l'any que ve,
de fet,
fan un altre,
fan un biopic
que està protagonitzat
per Anna d'Armes,
eh,
si no m'equivoco.
Ostres,
Anna d'Armes!
Sí,
la novieta
del Batflec.
Del Batflec.
I parlant de biopics,
no sé si veu arribar a veure Judi.
No.
Judi.
No,
no.
Encara no està vista,
eh,
de la Renée Selweber,
sí,
exacte.
No l'he vista,
no l'he vista.
És la vida de la cantant
Judi Garland,
una gran cantant americana.
Sí,
sí,
l'has de veure,
Mireia.
Aquesta,
va,
deures.
L'hem de veure tots,
tots.
Deures,
deures.
Sí.
Bueno,
i això,
que bueno,
Fishpool em va agradar,
li he posat un buit,
però bueno,
està bé,
no?
És normaleta,
m'ha agradat,
m'ha agradat.
El bono soy,
el malo,
bastant millor,
però sí,
m'agrada.
Home,
és que el bono,
el feo i el malo
és dels millors westerns
i a Fishpool està molt,
molt xula,
però és millor,
és millor la segona
de la trilogia.
Sí,
m'ho vas dir,
m'ho vas dir.
Em vas dir que era millor
que aquesta,
però que era pitjor
que la del bono,
el feo i el malo.
Hola.
Sí,
sí,
el pola.
Oi,
que tenim el pola aquí.
Hem aconseguit fer una,
un moment,
hem aconseguit fer una
videotrucada de cinc persones.
Qui ho ha fet això?
Hola pola.
Jo,
jo,
jo,
el pola.
Ja es pot fer?
Moltes gràcies per incloure'l.
Pol,
bona tarda.
Últims minuts de programa,
últims cinc minuts.
Jo,
perquè ara,
perquè el pol digui la seva,
jo només vull dir,
que em vaig veure
fa també dos dies,
una del Robin Williams
que em va fascinar,
Dead Poets Society,
el club de los poetes muertos,
quin peliculón,
bastant trist al final.
es la recomano,
nois.
Bueno,
suposo que la teniu a la llista,
perquè és una pel·lícula bastant...
Sí,
sí,
molt maca,
molt maca.
Molt maca,
sí,
molt maca.
Ethan Hawke,
de jove.
Sí,
Ethan Hawke,
versió,
versió pringada.
Bueno,
Pular,
digues.
Vinga va,
Pular.
Pular.
Jo volia parlar
de dos pel·liculones
que m'he vist
entre ahir i avui.
El Riverview,
l'Ala Land,
que ara em criticareu
pel que vaig fer,
però jo me la vaig veure
com quan va sortir
més o menys
al col·le
en francès.
O sigui,
perquè per la signatura
de francès
i no em vaig entrar
d'una merda
i no vaig gaudir
de res de la pel·lícula.
I ara la vaig veure.
Per què te la vaig criticar,
Niquel?
Aquestes hem assenat.
Ah,
ja m'assenat.
A veure,
no se parla,
nois.
No sé,
sempre que em mireu
una pel·lícula
d'una forma estranya,
poc normal,
em critiqueu.
quan les veus
tocar amb el mòbil.
Perdona,
amb el mòbil
em vaig veure
com 20 minuts
de King of Familias.
D'un Kerke.
El leuo,
el leuo,
el leuo,
crec que la vas veure
amb el cel,
el leuo.
o sigui,
un Kerke,
d'un Kerke,
te la vas veure al mòbil.
Va dir un tros.
Però un moment,
Pol,
vas veure,
has dit l'Alalant,
oi?
Sí,
vaig veure l'Alalant
i em va encantar.
A mi,
jo crec que ara,
si porto tot el dia
amb les cançons,
repetint-les una i una altra vegada,
repetint escenes,
molt baixa.
He estat a punt
de tornar-me'l a veure
però he dit,
no, no, no,
vaig a mirar White Plush,
ara que ja estic posat
amb el mateix director,
però l'Alalant
jo crec que ara
es compartirà
una de les meves pel·lícules preferides,
em va encantar,
sobretot.
La direcció
és impressionant
amb totes les coreografies,
l'estètica també,
tot el color,
i, bueno,
també està White Plush
que són una mica,
entre cometes,
a temàtiques semblants,
ja que totes estan parlant
del món del jazz.
De fet,
ja en diverses,
quan parlen
de grans compositors del jazz,
es parlen una mica
sobre la mateixa història
d'un compositor en concret.
I White Plush
també m'ha agradat molt,
per mi superior,
l'Alalant,
però a mi White Plush,
per exemple,
m'ha agradat més
la fotografia de White Plush.
Hi ha uns planats
que li busc,
mare meva.
I també jo crec que
l'actuació
del...
ara no me'n recordo
com es diu,
el Víctor ho s'ha d'ha dit,
el professor de White Plush,
el Caldú.
Jakey Simons.
Jakey Simons.
Ho esperava,
el Víctor ho esperava.
Doncs,
per mi,
aquesta actuació
és superior
a la de l'Alain Bastoni
en Ryan Gosling,
però que igualment
els altres dos
fan un papelón.
Per això,
en general,
m'agrada més
la de White Plush.
les dos són obres maestres,
jo no puc decidir una.
White Plush
és musical,
també?
Jo,
per mi,
per mi White Plush,
jo li poso un nou,
ja has dit a tu,
Víctor,
és,
per mi,
semiobra maestra,
semiobra mestra,
però que l'Alain
és una obra mestra
en regles generals.
Bé,
i ara vaig veure
un pel·liculón
que m'hi cago en tot,
que és
Tres sombrers de Copa,
aquest jo he començat
un treball de castellà,
però millor no començo
aquesta merda.
Espectacular,
eh?
Espectacular,
aquest.
Vinga,
anem acabant,
nois,
últim minut.
Mireia,
has preguntat abans
si era musical,
no?
No White Plush?
Sí,
he preguntat si White Plush,
oui o why,
White Plush,
no?
No,
no,
és de la mateixa temàtica
de música i jazz,
però no és musical,
és un drama,
és més dramàtica
que,
és més un drama
que,
bueno,
l'Alain també ho és,
no?
Però no és musical,
sinó que és un drama.
Bueno,
l'Alain no és tan drama,
si al final
el que t'expliquen
és bonic.
És un drama musical,
però és un drama,
Pol.
Un drama polar.
Jo no li veig,
no li veig tan drama
a l'Alain.
Sí,
jo estic una mica
amb el Pol,
i no acabo de veure
que si un drama,
tot i que al rerefons,
sí que és veritat que
és una història trista.
Però que no mor ningú
ni,
no mor ningú ni res,
però bueno,
no cal que mori ningú
perquè sigui un drama,
no?
Per això,
per això,
que sí que és un drama
perquè hi ha aquí
el tema amoroso,
el tema...
una història trista,
una història trista,
una història trista,
dramàtica...
Al final,
l'Emma Xoja és feliç,
l'altre,
s'ha casat,
potser el Ryan Gosling,
no?
Però...
Per això mateix,
per això mateix.
Vaya spoiler,
eh,
vaya spoiler,
nano.
Molt bé,
hem vist els aquí.
Bueno,
Mireia...
Clar,
jo,
l'únic que jo ja sabia
al final,
que és l'únic que vaig entendre
de la pel·li,
en francès,
només em vaig entrar al final.
Això és fantàstic.
Ah,
molt bé,
està molt bé veure pel·lícules així,
Pol.
Escolteu,
nois,
ara sí,
ho hem de deixar aquí,
Pol,
almenys que has entrat
els últims minuts,
i molt bé,
això de poder fer videotrucades
amb cinc persones,
estic molt contenta
d'haver-ho aconseguit.
Nois,
una abraçada molt gran.
Un quadre una mica estrany,
eh,
la veritat.
Una abraçada molt gran.
Sí,
és un quadre una mica gran.
I ens escoltem
dimecres vinent,
va.
Vinga,
adéu.
Una abraçada.
Adéu.
D'haver-ho aconseguità.
D'haver-ho aconseguità.
A punt de tocar
a les set de la tarda
i amb aquesta última tertúlia
de cinema
que hem tingut
amb els nois més joves
de cinema.
De fet,
encara els podeu sentir
de fons,
els tenim aquí
a la videotrucada.
Acabem aquest programa
d'avui.
Programa número 651,
per cert,
no ho havia dit
al principi del programa.
Tots els podcasts
els podeu trobar,
ja ho sabeu,
a radiodesvern.com
i seguim-nos també
a les xarxes socials
del Twitter,
arroba,
p, la guió baixa,
Mireia,
ja no em surt
el nom del Twitter.
Que tingueu molt bona tarda,
vespre,
que sapigueu que aquí
a Can Ginestar
ja comença a ploure
una miqueta,
així que si heu de sortir,
agafeu un paraigües
que no us sobrarà gens.
Una abraçada a tothom
i fins demà.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.