I avui també anem una miqueta més d'hora, un parell de minuts abans,
perquè són just les 5 i 7 de la tarda d'avui dimecres 28 de novembre,
i amb el programa número 331 per endavant, arrenquem amb aquest Dance to Dis.
Doncs molt bona tarda a tothom i benvinguts com cada tarda aquí a la plaça Mireia.
Ja sabeu que fins a 7 de la tarda serem aquí amb vosaltres.
A més, els dimecres tenim la Festa de les Flors amb la Carla i el Carles.
Avui ens porten temes bastant curiosos perquè ens parlaran i parlarem de restaurants i bars una mica estranys o curiosos
de tot el món i Barcelona i també de l'oferta gastronòmica que tenim aquí a Sant Jús.
A mi em venen un parell de bars bastant curiosos.
Un d'ells està a Bèlgica i va relacionat amb alguna cosa d'unes sabates que has de deixar a l'entrada.
En fi, això ens ho explicaran ells durant la primera hora, després, com sempre, dels triturats amb l'Imanol.
I a la segona hora, ja sabeu que els dimecres, és la tarda del Dani Martínez,
perquè amb ell parlem i comentem aquestes estrenes de cinema.
Que, per cert, ha estat, espero que ens ho confirmi ell,
però ha estat i ha assistit al Festival Zoom d'Igualada,
que va ser des del 20 fins al 25 de novembre, en aquesta setzena edició.
per ubicar-vos una mica abans que ens ho expliqui ell de primera mà,
a partir de les 6 de la tarda, que sabeu que el Festival Zoom
és un festival de ficció televisiva i d'altres formats,
bàsicament dedicant aquest festival al gènere, diguéssim, televisiu,
apropa el gènere televisiu a l'audiència,
és a dir, tot allò que hi ha al darrere d'una producció televisiva
ho apropa a la gent que només ho veu a través de la pantalla de la televisió.
Això ho porten fent des del 2003
i és el primer certamen dedicat a aquest tipus de gènere
a nivell internacional i es celebra a Igualada.
El Dani Martínez ens ho explicarà
i també ens comentarà les estrenes de cinema
de cara a aquest divendres a totes les cartelleres del país.
I avui us volia portar un dia internacional,
però sembla que hi ha dies que no hi ha dia internacional,
és a dir, encara queden dies lliures
perquè li encolomin un dia internacional d'algun tema.
No sé si hi ha alguna web on es puguin sugerir,
però a mi em venen al cap alguns dies internacionals per celebrar.
Si ho trobo, us ho comentaré.
Però, en fi, avui buscant a veure quin dia internacional us podia portar,
ho he fet al revés i he dit
espera, en comptes d'aportar-vos un dia internacional
que avui no n'he trobat cap, dic
vaig a dir quants anys queden perquè cabi l'any
i exactament queden 33 dies perquè cabi aquest 2018,
i comenci el 2019.
Així que és una dada que, si la volíeu, la teniu
i, si no, també us l'he donada.
Per cert, ja sabeu que ens podeu trobar a les xarxes socials
perquè som al Facebook, la Blassa Mireia
i al Twitter, arroba Pela, jo baix, Mireia.
I amb aquest canvi de música, com no,
i justament que passen 10 minuts de les 5 de la tarda,
obrim el micròfon per donar-li la benvinguda a l'Invanol.
L'Invanol, com estàs? Bona tarda.
Prou bé.
Com es fem? Com m'ha l'angustitat?
Jovenalla?
No ho sé, jutja per tu mateixa.
Jovenalla.
Exacte.
Jutja per tu mateixa el meu estat de veu.
No, està bé, està bé.
Audiodescripció...
Tot i que...
Què no vas a dir?
Que no tens el nas de Rudolf, saps?
Home, una mica sí, eh?
Una mica sí.
Saps què passa?
No tant, no tant.
Vaig a fer una segona audiodescripció
i és que el meu nas és bastant gros.
Bastant prominent.
Exacte.
Tu el que estàs veient és la part davantera.
Però té una part...
Té part trasera, també?
Ui, trasera.
Trasera.
Fem quintana.
Fem quintana, sisplau.
Ui, no toquem aquest tema.
No toquem aquest tema, de moment.
No el tocaré, no el tocaré.
Però, tot i així, tinc una teoria al respecte de la meva veu.
És a dir, tu has vist una sèrie que es diu Friends?
Sí.
Sí, no?
A veure.
Saps un capítol en què la Phoebe, la que és cantant,
s'engustipa i aleshores...
Ara no recordo aquest capítol.
S'engustipa, aleshores té una veu que diu
és que és molt sexy.
Doncs jo vaig per aquest camí.
Ah, tu vols...
Jo vaig per aquest camí.
No està malament, eh?
És que sí.
Perquè a les hores pots fer una veu més greu.
Necessites fora música?
No, no calia.
No calia?
Escolta, si vols fer...
No, com que jo quan faig parlaments necessito parlaments propis, vull dir.
Perquè la música...
Quan te puja l'ego, baixa la música.
Sí, exacte.
Quan havia parlat dels Boc o de la Fira de Nadal,
que també seré allà a la megafonia...
Necessito de la música.
No, no.
Detals importants, eh?
La teva vida, que s'han d'explicar a l'audiència cada dia.
Perquè ahir ja ho vas dir.
I ahir ens vas parlar del teu còrtex frontal.
Còrtex prefrontal.
Ah, perdona.
Que no es va sentir ofès, el còrtex.
Després ho dic i que parlo de coses interiors, internes, saps?
No, però jo vaig acabar fent un estrip.
Estriptis cerebral, eh?
És veritat, és veritat.
Clar.
Avui he escoltat un tros del podcast, aquest que dius.
Ah, sí?
I què?
I dir, quines coses diem, eh?
Quines coses de dir, Manol.
No sé, jo...
Ha tret el tema d'un estriptis de cervell?
És real.
Ha dit això concretament.
A mi el que m'agrada és que em segueixis.
És a dir que...
Jo ho faig, jo ho veus.
No, no, no.
Mai he trobat un impediment en aquesta ràdio de dir el que em supo.
No, en aquest programa, Manol.
En aquest programa, en aquest programa.
Perdó, perdó.
La plaça està oberta per tothom qui vulgui passar, ja ho saps.
Per tant, quan vulguis passar, torna a passar.
Com que no passes mai.
A veure, escolti, que se'ns va el temps.
I avui, a més, tenim aquí mig equip de la ràdio.
Bé, tot l'equip de la ràdio.
Tot l'equip de la ràdio.
I estem tenint una reunió ara mateix.
Sí o no?
De fet, seria graciós que jo truqués.
Ara mateix estem reunits, però estem en directe, Imanol.
Ara ho has dit.
M'agradaria agafar el telèfon mòbil,
que féssim una connexió en directe,
jo me'n vaig a fora...
Vinga.
...i pregunto als assistents.
Per favor, podem fer.
Tenim aquí...
Home, tenim...
Tenim...
Personalitats importants.
Tenim personalitats.
Sí, sí, sí.
No sé si estarien disposats per això,
agafar el telèfon, diríem.
Jo crec que sí.
i després ens inventem alguna cosa.
De fet, com que jo he de sortir,
després si he acabat de reunir-me...
Ja ho acabarem.
El surto jo i faig el directe aquí una mica...
De Jonses.
Per cert, de Jonses,
ens han tornat a la bicicleta.
Tranquils, oients, ja no...
Sí o no?
Sí, ja la veig des d'aquí.
El retrat robat de l'alcalde ha tornat.
Suposo que la va utilitzar
i quan es va quedar sense bateria,
perquè és elèctrica, recordem,
va dir...
Espera, que la torno, eh?
Que ja no em serveix per pujar fins a la plaça Montfalcone.
però me n'alegro que hagi tornat a la ràdio.
La plaça Montfalcone
és una paraula que volies dir avui
i has integrat en aquesta conversa.
No, no, perquè jo el dia...
Home, no seria la primera plaça
que m'acudeix de Sant Jus.
Així per ficar-les.
No, t'explico.
Sí, jo m'ho proposaria al matí,
però estil...
Vull dir la plaça Maragalla, avui.
Avui diré en minisípis.
Exacte.
Una mica així.
Ho dic perquè el dia
que vaig agafar la bicicleta elèctrica
i la vaig provar,
aquesta de la ràdio,
que tothom està convidat a venir,
participar, agafar-la i provar-la,
vaig pujar fins a dalt de tot,
fins a la plaça Montfalcone.
Perquè clar, un que és elèctrica...
Fins a dalt de tot.
Bueno, per mi, a dalt,
a dalt de tot de vells solets
és pujar amunt amb la bicicleta.
I anava tu, escolta...
com que és elèctrica.
Finíssima.
Podeu entendre que vaig pedalar poc.
Feia tres pedalades i la bici...
I tirava sola.
És una canya, eh, aquesta...
Sí, se'n diu bicicleta elèctrica.
Sí, sí, però que va superbé.
És molt còmode.
Sí, sí, sort que et torna a estar aquí.
Et paguen un tant percent?
De la ràdio per dir això, no.
No, de les bicicletes...
No sé, quina empresa deu haver fet aquestes bicicletes elèctricas?
Veus, ni ho sé.
Imagina't si em paguen.
Imagina't si em paguen que no ho sé.
Bueno, clar que no.
Va tot en negre.
Us reuniu en una...
És a dir, en una cabina de telèfon antiga...
Jo no n'hi ha.
Saps què n'hi ha?
N'hi ha?
A Sant Jus en queda una.
Tu saps això, no?
En sèrio, no.
De fet, l'última que vaig veure va ser...
M'agrada que surti aquesta música.
I el parador ja no existeix.
El parador ja no existeix.
Val, llavors on està ubicada aquesta cabina?
Que no l'he vista.
Vas per bon camí, Mireia.
Només has de pujar una mica més amunt al poble.
No.
Sí?
Pujar una mica més.
Carrer de la sala, no.
Has baixat, no passa res.
Torno enrere, reculo, torno a pujar a Moristrol.
Moristrol ja amb bona vista.
Bona vista.
Bona vista.
Bona vista.
Ah, tocant el ballart.
Hi ha una tocant el ballart.
Tocant el ballart.
Just davant del ballart.
És més, van fer obres, van aplanar la cera, van posar aquestes...
I no has tocat la cabina.
Va, des d'aquí un fort aplaudiment.
La cabina intocable.
A tots els obrers que van deixar la cabina intocable.
No, clar, tu imagines que hi ha un superman al poble...
És veritat, és veritat.
Necessita canviar-se.
Tot i que no té cabina realment.
però veja, com que té com dues parts, pot anar com donant voltes i canviant-se.
Val, i anar amb la capa allà.
És veritat, tenim una cabina.
Som dels pocs pobles que ho podem dir, eh?
Exacte, però com es diria...
O sigui, un superheroi de Sant Just, superjust, estaria prou bé.
Perquè seria molt just, eh?
Superjust.
La paraula del dia.
És superjust.
L'apunto, aquesta, eh?
Sí, sí, superjust.
La paraula del dia.
Encara no hem fet una frase amb totes les paraules del dia, no?
No, el divendres ens esperarem, no?
Ah, sí.
Va, superjust és la d'avui.
I divendres, quan fem triturats, fem també.
Un dia fem una connexió en directe des de la cabina.
I ens descrius la cabina, val?
Ai, saps que em faria amb molta il·lusió?
Va.
Sí, eh?
I amb la bicicleta elèctrica.
Podré preguntar a la gent del carrer, no?
Estil...
Tu l'has utilitzat en cabina?
L'has vist en ús, aquesta cabina?
Has la sentit mai si algú truca?
Clar, perquè, o sigui, algú l'ha despenjat algun cop per veure si hi ha línies.
Saps què podríem fer?
Potser és una acció de banski, saps?
Posada en mites en just.
Saps què podríem fer?
Reptes de ràdio.
Investigar quin és el telèfon de la cabina.
Sí.
I anar trucant.
Clar!
Manol, ja ho tenim, ja ho tenim.
Clar, de fet, és molt fàcil.
Trucar amb telèfon.
És a dir, només a la cabina i trucar-te al teu mòbil.
Va bé, fem-ho.
Ho farem, això, no?
Oh, i podria ser-hi com una espècie de càmera oculta,
tu allà amagat i fer la prova de trucar des d'aquí
i, Manol, què està passant?
Doncs hi ha una dona que està mirant la cabina i no sap si agafar-lo.
Que m'estic emocionant, és que vull fer això.
Te'n vols anar allà?
Te'n vols anar allà per fer-ho?
De fet, he de dir que després hi ha l'acte que el llibre té
i just quan acabo me n'aniré allà.
Vull dir que potser et truco inesperadament.
Val, per favor, si tu sàpigues el número de telèfon d'aquesta cabina,
que és l'última, que deu quedar tot el Baix Llobregat Est.
I llavors començarem a fer una secció de la plaça Mireia
que serà només trucar a la cabina.
Hòstia, per favor.
La trucada.
Si et té ple.
Hoy he sentido la llamada.
S'esdirà així a la secció.
Hoy he sentido la llamada.
La llamada.
La llamada.
Vinga, va, llamada.
Anem pel primer triturat.
M'encanta perquè avui els triturats venen escrits per l'Imanol.
Sí, sí, sí.
En color blau, eh?
No negre.
Ja he decidit canviar-te el color primer
perquè sabia que faria molta ràbia.
No, no passa res.
No, no, no.
No, ara ho estriparé.
El dia d'escripció, a la Mireia se li ha marcat una adena
mentre es deia això,
que hagués fet foradat el vidre que té davant
i és de doble capa.
En fi.
Tot bé, tot bé.
Sí, però te'ls he posat molt ben escrits.
Si vols, un he llegit al qual ho has escrit.
Vinga, va.
Bueno, jo li poso una mica alguns articles
perquè si no sembla una mica apatges, saps?
Vinga, va.
Demà hi ha vaga del sector públic.
És el que t'he escrit?
Bueno, posa vaga, sector públic, demà.
Jo ho he ordenat una miqueta.
és objecte a haver predicat, eh?
Allò que dius, lo bàsic, lo bàsic.
Lo bàsic.
Lo bàsic.
Lo bàsic.
A veure, demà hi ha aquesta vaga...
Qui s'acundirà?
S'acundirà?
Uf, s'ac...
No, això és molt castellà, oi?
A l'escripció, a l'imano, no pots respirar.
Se l'està posant vermell.
És que el regatí que l'ha estafat i això...
S'acundirà, s'acundirà.
S'acundirà.
S'acundirà, bueno, ha fallat d'una vocal.
Sí, sí, està molt a prop.
No te'n deixen, és que ni una, ni una.
Secundària.
Expliquen, qui la secundirà?
Vinga, va, demà 29 de novembre hi ha convocada una vaga unitària del sector públic.
Això inclou a personal d'ensenyament, sanitat i de l'administració pública.
Els sindicats reclaven amb aquesta acció la fi de les retallades,
que no s'ha aturat tot i la millora dels indicadors macroeconòmics catalans,
i uns pressupostos socials a la Generalitat.
A Sant Jus, les principals afectades seran les escoles del municipi.
Totes elles garanteixen serveis mínims,
tanmateix no saben quin seguiment real tindrà aquesta vaga per part del professorat.
El CAP, per la seva banda, seguirà l'aturada de tota la setmana
per part de la Medicina Primària de Catalunya.
D'aquesta manera, continuaran els serveis mínims fins divendres.
En l'àmbit de l'administració pública,
la vaga està convocada entre les 12 i les 2 del migdia.
Tot i així, només estan cridats aquesta aturada
al personal de la Generalitat,
de forma que no afectaria el funcionariat administratiu de l'Ajuntament.
He arribat al final de la notícia sense desmaiar-me, per falta d'aire.
Estàs orgullosa de mi?
Sí, però estàs bé?
Sí, sí, molt llena d'orgull i satisfacció.
Vols aigua? Necessites oxigen?
No, no, porta prou bé.
Tot bé?
Tot bé, tot bé.
Sí?
Sí, sí.
D'acord.
Va, busc el gat, audiodescripció,
necessita abraçar-lo en un moment tan tendre com ara.
Sí, no?
Sents més acompanyat, Imanol?
Sí, de tant en tant necessita.
Saps què?
Dona carinyo, eh?
Sí, saps què passa els dilluns?
Avui és dimecres.
Sí, però t'ho explico.
Els dilluns, jo sé en quin dia visc.
Perdona.
Tot i que aquest migdia hagi començat l'informatiu
dient que era el 29 de novembre.
Però això és un factor.
No, jo, jo, jo.
Ah, val.
L'informatiu d'aquest migdia era el del 29 de novembre, imagina't.
És que tu t'anticipes, no?
Exacte.
Jo vull tenir ja la crisi dels 40, també vas així.
Anem així.
Una mica, aquest estil.
No, perquè els dilluns em trobo el gat sempre en un racó de l'estudi.
Què passa?
Aleshores m'he d'en recordar a mig titulars del matí
o mig titulars de la tarda...
Donar-li de menjar, aigua...
No, de portar-lo cap a mi.
Cap a la meva persona, donar-li calor.
A més, aquests dies fa fred.
Tens raó, li falta un llit, inclús, eh?
Uf!
Uf!
I un collar.
I un collar.
El reconec del Quentin, eh?
El reconec del Quentin.
El reconec del Quentin.
Sí?
L'hauríeu de veure estar abraçant literalment el gas.
Això és la secció més tendra a la història que tenim aquí amb l'Imanol.
Sí, sí.
Segon triturat, equip on moving, 5 i 21 de la tarda.
Vinga, que ho aconseguirem.
Acabarem amb tots els quarts.
El casal faran, exactament no ho sé, ens ho explicarà l'Imanol,
però per, diguéssim, commemorar aquest dia de la lluita contra el Sida.
Llavors, a partir d'aquí faran, entenc, algun acte, xerrada, de més.
M'agrada que diguis demà perquè tu has inventat tu sola.
Avui?
No.
Va, segueix provant dies de la setmana, a veure què passa.
Va.
Ah, doncs ho he llegit sense...
Sense jo que a vegades dius...
Ho he llegit perquè hi era, i m'ho cal de mirar i no ho posa.
I no hi era.
Efectivament, no hi és, és divendres.
Divendres.
Tot i que el dia 1 de desembre és el dia mundial de la lluita contra el Sida.
Això seria dissabte.
Per aquesta raó, des del Casal de Joves proposen divendres
una jornada de conscienciació i sensibilització
al voltant d'aquesta malaltia i d'altres de transmissió sexual.
Una acció dirigida principalment a adolescents.
Tanmateix, durant tota la setmana,
també es pot visitar una exposició al mateix casal,
que aporta informació sobre malalties de transmissió sexual i altres.
no és el primer any que el Casal de Joves fa actes de conscienciació
al voltant del Dia Mundial de la Lluita contra el Sida.
De fet, s'ha tractat aquesta temàtica a partir de diferents activitats.
Des del Casal de Joves es volen dirigir aquestes accions cap a adolescents i joves
perquè són un col·lectiu que comencen a ser actius sexualment
i que reclamen més informació en aspectes com les malalties de transmissió sexual.
Música tenera, no?
Per parlar de temes de conferència, literatura,
un món narratiu,
és això, no?, el que toca.
Sí, s'escau, s'escau.
T'he de dir que has encertat bé que és un escriptor també
sobre qui, diguéssim, parla aquest titular,
però què passa?
Aquesta persona va fer moltes més coses que escriure.
Ja, ja, ja.
Però és en un entorn així, no?
Molt...
Un entorn així?
Entorn, entorn.
Entorn.
En un entorn així.
Sí, sí.
A més, la conferència...
En vers, en vers.
En vers i en prosa.
La conferència que hi haurà a Can Ginestar
sobre Santiago Rosselló,
l'haig de provar,
perquè, clar,
el que m'ha escrit,
conferència Canji-Santiago Rosselló.
Vinga, va, que vas prou ben encaminada.
Can Ginestar organitza avui
una xerrada al voltant de la figura de Santiago Rosselló.
Serà a les 7 de la tarda
a la sala Isidore Cònsul i Giribet.
L'activitat vol tractar la figura d'aquest polifacètic artista
clau per entendre el modernisme a Catalunya.
Es proposa una aproximació a les seves pintures
de caràcter modernista i simbolista
alhora que una mirada al seu context.
Un repàs de la societat artística catalana del moment
que passa per les 5 famoses festes modernistes
fetes al Cau Ferrat i a Sitges.
Cau Ferrat?
El Cau Ferrat era un lloc de trobada
bastant típic dels modernistes.
Com els Quatre Gats.
Sí, una mica estil, això.
Sí.
Això, eh?
Sí, no?
De l'estil, però en un altre lloc
i amb altres temàtiques, entenc, no?
Exacte.
Hi ha altres pensadors que hi anaven.
No era bé un bar, sí que era una cafeteria,
però muntat per ells...
Cau Ferrat, sí.
Cau Ferrat.
Cau Ferrat.
Té guai el nom.
Sí.
Sí, té un punt.
Sí.
Vols que li posem el gat Ferrat?
El gat Ferrat.
No, que va guanyar el nom de Quentin.
No siguem males persianes, va.
Puguem ser tan males persianes
que anem canviant-li el nom del gat cada mes.
Hòstia, vols que es tornarà molt.
Sí, tornem a instaurar-ho per...
No, no li desitjo, aquest estrès.
És que...
Quan tinc a Tantino?
Fa poc de Sant Jus.
Quan tinc a Tantino?
Quan tinc a Tantino?
Home, el...
Fa poc de Sant Jus.
Sí, però el Pinós a mi m'agradava prou.
A mi m'agradava el Llobre.
I el Llobre també estava bé.
Però van haver uns suborns aquí
que no vull dir jo.
En fi, no ho diré res més.
Algum dia...
O sigui, vas publicar la fotografia de...
El moment del sorteig no ha estat mai publicat.
Ah, baixa.
Però tinc jo el vídeo.
El tinc jo.
Però existeix, eh?
És real.
Sí, sí, sí.
A més estàvem al Pep Quintana.
Ai, que...
Imanol.
Que operístic, tot plegat.
Sí, no, no, molt operístic.
Dramàtica.
Bona tarda, tingui.
Ens veiem a dos metres de distància
en aquesta superreunió.
Vinga.
Fins ara.
Fins ara.
Mira, la música que ens acompanyava
parlant d'aquest tercer triturat,
aquesta conferència sobre Santiago Rossinyol.
26 minuts que passen dels 5 de la tarda
i ara mateix passem a escoltar
Ceràmiques Guzman dels Manel.
Que sapigueu que en uns minuts
tindrem la Carla i el Carles aquí
parlant de restaurants i bars estranys,
curiosos,
de tot el món,
de Barcelona i també de Sant Lluís.
Així que, no, no, marxeu.
On has estat tot aquest temps?
I aprofitaré ara que et gires
per donar gràcies al cel
i per passar-te revista
dels talons fins als cabells.
i no t'espantis,
però ara voldria dir-te
que ho ets tot per mi,
que això puc ser tot teu.
Vull sentir-te explicar la teva vida,
els teus somnis
i els teus grans secrets.
i tornes i em dediques
al més gran dels teus somriures
i emboliques el paquet
i les teves mans expertes
l'adornen amb un llacet
i congelo el moment
quan les nostres mans es creuen
a l'intercanviar el bitllet.
Però els teus ulls estan nerviosos
que has d'atendre altres clients.
Però si dubtes
podries atrevir-te
a sortir amb mi
per fer un cigarret
per si penses
que podries servir-te.
Jo m'esperaré
per qui hi ha encara algun temps.
a l'intercanviar el bitllet.
per qui hi ha
ràdio TASM
Ràdio TASM
978.1
Ràdio TASM
988.1
988.1
I just quan falta un minutet per les 5 i mitja en punt
escoltem aquest All Right d'un grup que es diu Jane
i per cert, si aneu a YouTube i veieu el videoclip
veureu que surten parts de Sant Just
entre d'elles aquest edifici tan emblemàtic com és el Walden
així que us animo que aneu al YouTube i que ho trobeu i ho busqueu
o també us animo que aneu a les xarxes socials de la plaça
al Facebook i al Twitter que també us ho penjarem allà
i així podeu veure aquest edifici tan emblemàtic com és el Walden
i a part escoltar la cançó que és bastant bona
a part escoltar la cançó que es bastant
a part escoltar la cançó que es bastant
a part escoltar la cançó que es bastant
a part escoltar la cançó que es bastant
a part escoltar la cançó que es bastant
a part escoltar la cançó que es bastant
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit