Today I don't feel like doing anything, I just wanna lay in my place, don't feel like picking up my bones, so leave a message at the tone, cause today I swear I'm not doing anything.
I'm gonna kick my feet up, then stare at me.
És que sé que hi ha dies com aquesta cançó, com bé diu el títol d'aquesta cançó, que es diu The Lazy Song, que ve de gust no fer massa cosa, està una mica vago, no? Maldit.
Doncs bé, és la cançó que obre avui al programa, això és la plaça Mireia, i la veu de Bruno Mars ha obert el programa número 632 de la plaça Mireia.
5 i 12 de la tarda, amb aquest tema us dono la benvinguda a tots i a totes els que ens esteu escoltant a través del web, a través de radiodesvern.com, a través del dial del 98.1 FM o a través de les aplicacions mòbils per iOS i per Android.
I a continuació us faré com cada dia el sumari del programa.
Començarem avui amb una entrevista, l'entrevista a Quim Déu, ell és l'autor del projecte Rooms with a Bio, són 180 postals fotogràfiques que es van fer durant el confinament, precisament les van fer 180 persones, des de casa seva, des de les finestres, als balcons.
Doncs bé, aquesta exposició que va crear-se durant el confinament, entre els mesos de març i de juny, es pot veure ara a l'Espai de Lliure Creació, Carme Malaret, i simultàniament també es pot veure a un museu de Budapest.
Parlarem amb el Quim Déu per descobrir què hi ha al darrere d'aquesta exposició i si en té d'altres en ment.
Seguirem desfent frases fetes amb l'Oriol Lluc, que sempre fa els deures, ja ho sabeu, i sempre demanem que ens desfagi frases fetes o expressions que ens venen al cas en diferents espais o que col·laboradors ens comenten.
Doncs bé, la setmana passada parlàvem del toc de queda. Precisament avui ens desfarà o ens explicarà, més ben dit, l'origen lingüístic d'aquesta expressió.
Però no només això, sinó que farà i desfarà frases fetes com, per exemple, hacer buenas migas o en todas partes cuecen amas.
I acabarem parlant d'economia en temps de Covid, ho fem sempre amb l'economista.
Rafel, serà l'últim espai del programa d'avui, així que amb un minut per tocar, un quart de sis de la tarda, dobrem per engegat aquest programa de la plaça Mireia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc. Així jo no puc treballar.
Algú fa aquesta, no?
No, no, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
La colla pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvern.
Un lloc de tots, i per tots.
Efectivament.
T'encuentres mal o alguna cosa?
Socorro!
Cada dilluns, de 9 a 10 del vespre, teniu una cita amb Ramobineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 dels 50.
O si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a Ràdio d'Esvern.
Lo antic es millor, i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
La Ràdio de Sant Lluís
Doncs bé, entrem en el primer espai que us portem per avui.
Per això, avui, ara mateix, tenim el telèfon al Quim Déu, que saludem.
Quim, bona tarda.
Bona tarda, Mireia. Com va?
Bona tarda.
Bé, com va a l'altra banda del telèfon?
Estupendament.
Molt tranquil, perquè amb això del confinament,
els carrers estan absolutament viets i tranquils.
Jo visc a costat d'un carrer, aquí el Passeig Colona a Barcelona,
que normalment és com una autopista,
i ara sembla que estigui a Sant Jús.
Sí?
Amb lo tranquil que estic.
Mira, així ens apropem una mica, tot i que estiguem una mica lluny,
almenys estèticament sembla que puguis estar per aquí a Sant Jús.
Exacte, sí, sí.
Escolta, Quim, parlem d'aquesta mostra de Rooms with the View,
precisament ara que parles del confinament.
Durant el confinament vas tirar endavant,
juntament amb altres caps pensants,
que ara ens explicaràs com va sorgir la idea,
aquesta mostra que ara es pot veure simultàniament aquí a Sant Jús,
a l'espai de Lliure Creació Carme Malaret i també a Budapest.
Parlem, per començar, d'on va sorgir aquesta idea.
M'han comentat que va venir d'una videoconferència.
exacte. Mira, com totes les idees i projectes que a vegades tenen un relatiu èxit,
va ser no premeditat.
Llavors, estàvem fent el típic Skype de confinament,
l'equip de l'espai de la Carme Malaret,
tots allà una mica reunits,
i la típica idea, que a la veritat tampoc era massa original,
que era la de, home, podríem fer una fotografia del que veiem des de casa,
i així tindríem una visió del que està passant, tal i qual,
una miqueta rotllo documental, no?
De tindre unes imatges del que estava passant.
i vam començar així, entre nosaltres, enviant-nos alguna fotografia del moment, tal i qual,
sense cap mena de pretensió.
Vaig començar-ho a parlar amb més gent o a focalitzar-ho a més gent,
vaig començar a rebre fotografies,
i vaig dir, hòstia,
em sona com que
quasi són unes vistes
el que estic rebent,
i si les converteixo en postal,
si les faig, jo soc,
bueno, treballo en temes de grafisme i tot això,
vaig dir, bueno, les converteixo una mica
com si fossin les postals aquestes típiques
dels llocs turístics,
i és el que vaig fer.
En un principi,
vam començar
amb tres o quatre,
i hem acabat amb 180,
o sigui que
la cosa ha anat reguera bé en aquest sentit.
180 imatges de 180 persones
que han participat,
a més, persones de diferents indrets, no?
En consta, Alemanya, Holanda,
per dir-ne uns quants,
Mèxic, Hungria,
o Dinamarca, per exemple,
Corea també,
estan enllistats de postals.
Com vas fer arribar tot això,
tan lluny, és a dir, xarxes socials?
Sí, xarxes socials
i el boca-oreja.
és a dir, vaig començar,
un dia, doncs, mira, que bé,
la gent m'enviava una fotografia,
jo la transformava en postal,
la reenviava un altre cop
perquè no haguessin l'opinió,
saps?
Em digués, no, home, doncs sí,
doncs no, perquè ja sabem tots
que en aquesta època
de tant selfie,
doncs, ha d'haver-hi un control
de l'imatge a cadascú brutal, no?
Llavors, sempre feia el mateix.
L'havia la foto,
normalment,
retocava la fotografia una miqueta
per deixar-la una miqueta més adequada,
la reenviava amb l'autor
i de tornar a rebir una mica
la resposta o el sí
per poder-la després publicar.
I amb aquest sistema,
d'aquesta comunicació,
doncs anava dient,
home, si et sembla bé
i vols convidar amb algú
i aquesta persona, pum,
em passava amb una altra
i aquesta amb una altra,
amb una altra, amb una altra,
amb una altra,
també va arribar a un punt
que vaig tenint una mica
que tallar el tema
perquè rebia llavors
fotografies de gent
que ni m'estava ensenyant
realment el que jo volia
ni s'adequava
a les característiques que volia,
no?
Però bé,
aquesta mena de boca a orella
em va passar,
doncs això,
des de Barcelona
amb Salto a Alemanya
i Alemanya
Salta a Corea
fins a gent del costat
que tenia.
És a dir,
també va ser una manera
de retrobar-me
amb un grapat de gent
que la tenia una mica
dispersa pel món
i que va ser una mica
l'excusa
de tornar-nos
com a comunitat,
no?
Perquè les 180 persones
que t'enviaven a les postals,
vols dir que les coneixies
a les 180?
Pràcticament,
sí.
I no és que sigui
el popular de la classe,
eh?
Però pràcticament,
sí.
Home,
no som amics,
és lògic,
no,
però bé,
és el,
no què sé,
el germà
de l'arquitecte tal
o la cosina
de tal
o un amic,
perquè jo vaig estar
visquent a Mèxic
fa uns anys enrere,
tinc bastant
coneguts allà.
També vaig estar
visquent a Alemanya
i també tinc
una mica de conegut
per allà.
és a dir,
que poc o molt
et vas com
retrobant
amb amics
d'amics,
no?
I ja et dic,
els 180,
jo crec
que excepte
dos o tres
que van ser
persones
una mica
misterioses
d'allò
que dius
no sé
ni qui és
ni com ha vingut,
la resta
pràcticament
eren com
localitzables.
I aquestes imatges,
aquestes fotografies
que després
es convertien en postal
venien acompanyades
també d'algun tipus
d'escrit
o les persones
que t'ho enviaven
també transmetien
o t'explicaven
una mica
el per què
d'aquella fotografia
o era simplement
visual?
Mira,
era visual
però ha estat
bastant
divertit
també
perquè jo
simplement els hi deia
mira,
necessito un format
horitzontal
repetir horitzontal
perquè a més
tothom
amb els mòbils
em feia
la fotografia
en vertical
i havia que repetir-ho
50.000 cops
en horizontal
amb un
amb un
amb un tipus de resolució
la fotografia
alta
que no fos
la típica fotografia
d'aquesta
que pràcticament
queda borrosa
i després
simplement
els hi deia
escolteu
el que veieu
des de casa
tranquils
no cal que
traiem
la polsa
les coses
enviem
el que veus
des de casa
i aquí
sí que
era una mica
festival
perquè de cop i volta
hi havia gent
que m'enviava
la fotografia
de la iaia
amb la neta
als braços
que dic
home
no cal
que fem
publicitat
familiar
ni donar
a conèixer
aspectes
tan socials
i a mi
m'interessava
la visió
que hi havia
des de
des de
des de
confinament
des de
des de
casa teva
a més
van haver-hi
bastants
projectes
en aquell moment
sobre
que documentaven
tot això
i
perquè
evidentment
són idees
que no és que
les tinc
jo
d'una manera
genial
sinó
van coincidir
aquesta idea
de fotografiar
el moment
mils i mils
iniciatives
però a mi
em feia gràcia
l'aspecte
de transformar-ho
en una
postal
per això
li vaig posar
com un
grafisme
sobre imprès
tot això
Estic veient
ara mateix
el perfil
d'Instagram
de l'espai
de lliure
creació
Carme Malaret
que si hi ha
algú que el vol
buscar
s'escriu
l'espai
guiobax
cm
i sí que hi ha
una varietat
molt àmplia
de fotografies
des de paisatges
qui el tingués
en aquell moment
òbviament
fins a
escenaris
totalment domèstics
com pot ser
una taula parada
abans de dinar
quin va ser
el criteri
que aplicaves
a l'hora
de decidir
quines
podríem dir
entraven
a formar
part
d'aquest
d'aquest catàlac
de postals
i quines
no tant
Doncs mira
el criteri
va ser
primera
el que no
intentar
que no aparegués
que no fos
un
un retrato
diguem
que no aparegués
la gent
directament
perquè
aquesta fotografia
no
no es veu
sinó
ja és un selfie
és a dir
volia que no aparegués
gent
sinó la visió
que un té
si aquella visió
apareix
una persona
entremig
doncs no passa res
i després
també un criteri
que volia
era
que hi hagués
una certa
naturalitat
amb l'imatge
el que passa
que després
reflexionant
m'he adonat
que tots
ho fem
i és que
retoquem una miqueta
les coses
per donar
la millor imatge
de nosaltres mateixos
és a dir
si jo
si m'enviava
una fotografia
com dius tu
d'una taula
amb uns llibres
i potser
una escultureta
allà
amb un cantó
em donava
compte
que els llibres
estaven posats
de tal manera
que veiéssim tots
que era una persona
molt culta
no era l'atzar
no?
no
estava una mica
escenografiado
un bodegó
això també
em feia
una mica
de gràcia
com tots
d'alguna manera
escenografiem
una miqueta
el que volem
ensenyar
i quina
d'aquestes imatges
ens pots explicar
que t'hagi sorprès
més
o alguna
que en el seu moment
diguessis
ostres
o traies un somriure
o t'impactés
més
d'aquesta 180
o de totes
les que has rebut
no mira
hi ha moltes anècdotes
una de les
més trepant
és
connecto
amb un artista
coreà
que és un pintor
que
que m'agrada molt
un tio molt interessant
que viu
a prop de Seul
no tinc ni idea
exactament
del poble
Jong-jin
Dang-jung
nom així
extremíssim
i
l'artista
es coneix
amb mi
em diu
hombre
m'agrada molt
l'iniciativa
voldria participar
i tal i qual
i a mi em va agafar
com una mica
d'atac de benitat
vaig dir
hombre
ara
tindré unes fotos
de Corea
precioses
i aviam quina triu
per fer la postal
no?
a més clar
m'imaginava
les fotos de Corea
amb aquestes taulades
en forma així
com xinesca
no sé
senyals de trànsit
amb ideogrames
tu et fas una mica
de fantasia
del que rebràs
i rebo
una fotografia
del que veia
des de casa seva
i eren uns arbres
però uns arbres
que podien ser
els arbres
d'aquí
Colserola
o sigui
que no tenia
cap mena
com de
no tenies
perill coreana
no?
la imatge
exacte
no podia xulear
que estava rebent
fotografies
de Corea
vull dir
que una mica
van així
moltes
també
jo me'n reia
molt
perquè
a moltes
els hi trobava
el truquillo
una que havia
posat un espelma
encès
amb un tusset
de branquilló
d'una planteta
al fons
una cosa
molt texturada
que dius
home
aquí
hem fet
una mica
de passabilisme
i després
moltes
això
una mica
potser
les més fresques
han estat
les que a mi
més m'han agradat
no?
quan a algú
fins i tot
se li movia
una miqueta
l'objectiu
o que
t'ensenyava
amb un tros
de balcó
amb la planta
que potser
no l'havien regat
amb la roba
potser una mica
estesa
aquestes coses
no?
la bombona
al voltant
no?
aquestes coses
que són més quotidianes
són per mi
el que em feien
més gràcia
no?
N'estic veient
una ara mateix
que està feta
des de la plaça
de la Pau
el seu autor
és l'Antoni
Mercader
està fet
el 22 d'abril
que és una foto
totalment moguda
sembla
pel que puc deduir
les estanteries
de casa
o del menjador
no?
Sí
aquesta també
em va encantar
em va encantar
l'Antoni Mercader
que era la bogeria
del moment
no
la bogeria
i ella em va dir
no jo també
el que vull
dic home
doncs faltaria més
no?
dic mira
Antoni
tu
el que vegis
el que vegis
en aquests moments
i jo suposo
se li va moure
l'objectiu
i va formar
una mena
d'images
absolutament
difosa
però que té
molta gràcia
més o menys
intuèixes
que això és casa seva
que potser
és la seva biblioteca
però em va agradar
la frescor
que transmet
aquesta fotografia
no?
aquesta postal
no?
tant així
potser abstracte
perquè pràcticament
la veus
i quasi quasi
és com un quadre abstracte
no?
n'hi ha una altra
per comentar-ne així
algunes de diferents
que és
és una paret
està feta des de la Miranda
el seu autor
és Miquel Planas
i també està feta
el 22 d'abril
al matí
és una paret
exacte
veus també
clar
cada una
d'alguna manera
té la seva història
no?
el Miquel
també
doncs li dic
el que tu vulguis
és a dir
perquè la gent
quan li plantejava
una miqueta el projecte
demanava una miqueta
el tema
de què tinc que fer
no?
i se me deia
doncs això
dic mira
el que veus tu
i el Miquel em va dir
home
jo en aquests moments
això és el que veig
des de
des d'una finestra de casa
clar
si em poso una altra finestra
veig
jo què sé
el baix o breguet sencer
no?
però des d'aquella finestra
on ella estava
o d'aquell espai
on ella estava
veia aquell mur
dic
doncs
doncs perfecte
doncs
hi ha la fotografia
del mur
que a més és un mur
molt texturitzat
i tal i qual
i com que sempre
davant
poso
l'indret
doncs vaig posar
la miranda
i la veritat
també ha quedat
molt maca
no?
i realment
és la visió
real
del que deia
el Miquel
en aquest moment
no?
Podries seguir comentant
altres imatges
torno a dir
que si hi ha algú
que té ganes
de veure les
digitalitzades
de moment
que pot anar
a l'Instagram
de l'espai
del llibre de creació
Carme Malaret
i si no també
òbviament físicament
ara en parlarem
de l'espai
però última pregunta
sobre totes aquestes fotografies
et van servir
per distreure't
potser
o per seguir creant
des de casa
o alhora també
per estar entretingut
i connectat
amb les persones?
Mira
em van servir
per totes aquestes tres coses
i més
primera
perquè
em vaig disfrutar
em vaig disfrutar
bastant
no?
Això
rebent
comunicant-me
amb la gent
retocant la fotografia
macetant-la
tornant
o sigui
aquesta comunicació
em va distreure bastant
que voldria aprofitar ara
abans que se m'oblidi
i donar
mil gràcies
a l'Olga Álvarez
que és la que porta
la comunicació
de l'espai
Carme Malaret
que és la que va penjar
tots aquests postals
a Instagram
perquè
vam fer
un equip
fantàstic
i pobra Olga
ens vam tindre
que
adaptar-nos
a totes les necessitats
de la gent
perquè tothom
deia
home
jo el que vull
és tindre
aviam si la pengen
abans la meva
d'Instagram
que la d'una altra
i vam anar
capeant
tot el
temporal
perquè
o sigui
que Olga
moltíssimes gràcies
si m'estàs escoltant
i després
també voldria
agrair molt
a Jaume Matallana
el meu company
que és el que
estava a costat meu
confinats
a casa meva
i també
em suportava
totes
les feines
i tota la feinada
i totes
els mails
i les lliços
que tenia que fer
i també
estic molt agraït
i ha estat possible
gràcies a ell
i a Olga
com a pilars fonamentals
la resolució
d'aquest projecte
entenc
que
va ser
va ser una feina
és a dir
era una feina
no?
un projecte
podríem dir
que va sorgir
però
tot i que
li has dedicat
moltes hores
li heu dedicat
moltes hores
ha estat agraït
entenc
no?
almenys des del teu punt
de vista
ha estat
no sé si la paraula
és divertit
no?
però almenys agraït
o a l'hora de dedicar-hi temps
no et feia tant de mal
no?
potser
exacte
no
i també
podem utilitzar
la paraula divertit
que no
no passa res
no?
divertit
i després
a posteriori
m'ha fet reflexionar molt
en molts aspectes
quasi com sociològics
no?
és a dir
com la gent
t'ensenyava
o sigui
com la gent
ensenyava
el que volia ensenyar
com
això
com canviaven
o
o posaven l'escenografia
perquè fos ben retratada
aquests aspectes
fins i tot
la vanitat
de molta gent
una bona vanitat
no?
de que
escolta'm
qui participa?
ah si participa aquest
igual hi participo jo
escolta'm
la meva postal
ja l'han penjat
en Instagram
però
l'han posat
al costat
d'un altre
camí no
saps?
tots aquests aspectes
més de
vanitat
o més de la
societat
m'han fet
reflexionar
positivament
eh?
però m'ha fet
una sèrie de reflexions
que també m'ha agradat
tindràs
i com
trobo que potser és una manera
per la qual
o a través de la qual
ens podem expressar
no?
avui en dia
en els temps que corren
doncs
és una mica complicat
fer certes activitats
aquesta és una de les maneres
per poder
seguir creant
seguir expressant-nos
i seguir-ho compartint
amb altres persones
perquè ho veiem
em refereixo a xarxes socials
plataformes digitals
fer videotrucades
hi ha art
també aquí
exacte
sí
jo penso que
que els medis
s'han d'utilitzar
i s'han d'utilitzar
doncs
per comunicar
normal
i d'una manera
fins i tot
laboral
però també
ens han de servir
per crear
no?
per poder
expressar
o utilitzar-los
per fer aquest tipus
d'accions
que les trobo
ja et dic
molt interessants
no?
perquè
d'alguna manera
creem
des d'una perspectiva
individual
però el fet
de compartir
el fet
de fer-ho públic
el fet
de juntar-ho
amb altres visions
doncs
ho trobo
molt interessant
no?
i això ens ho proporciona
les xarxes socials
no?
que estem mediaters
aquest
veure
què està passant
a Corea
o
o la visió
d'un de Los Ángeles
doncs
a costat de la meva
que potser
estic a esplugues
no?
doncs això ho trobo
superinteressant
no?
aquesta immediatesi
i sobretot
aquest aspecte
més relacional
no?
d'uns amb els altres
i hem de
fins i tot
hi ha gent
fins i tot
hi ha gent
que el fet
de participar
doncs
s'han comunicat
i estan fent
i estan fent
i estan fent coses
junts
per pur
xarxar
no?
allò
escolta'm
doncs mira
estic participant
en allò
t'interessa
tal
per cert
escolta'm
també no
això què?
és a dir
són com nòduls
que fan que les coses
es morin
no?
s'ha creat
com una nova comunitat
o s'han
establert
nous
vincles
no exageremos
però
en el moviment
hi ha
hi ha
hi ha
aquestes
com connexions
no?
és el que trobo interessant
per exemple
com passa
aquest projecte
que actualment
està exposat
aquí a l'espai
de la Carme
com passa
Budapest
doncs ve
d'una connexió
d'aquestes
no?
i hem de parlar
exacte
hem de parlar
si més no
de l'exposició física
també estem parlant
de la part digital
on va néixer tot
i on es va crear
òbviament
però s'ha traslladat
també
com bé deies
hem anunciat
a l'espai físic
aquí a Sant Jús
a l'espai de lliure creació
Carme Malaret
i a Budapest
també
on s'estan exposant
de forma simultània
si els oients
si les persones
que ens estan escoltant
s'apropen
a l'espai
de lliure creació
Carme Malaret
veuran que
literalment
hi ha la típica
estanteria giratòria
metàl·lica
amb aquestes
amb aquestes
postals
estil souvenir
exacte
sí
quina és la idea
o què és el que t'agradaria
a tu Quim
que la gent
pensés
reflexionés
o amb quin missatge
se n'anés
si entra a l'espai
i dona una volta
i es troba
aquestes postals
o què creus
que s'imaginaran
exacte
per un cantor
volia trencar
la idea
d'obra d'arte
aquesta mena
d'objecte
una mica
complicat
d'entendre
o
fins i tot
quasi ser immuniós
que representa
a vegades
una obra d'art
o una creació
són fotografies
fetes
per creadors
la visió
és una visió
neta
i convertir
en postal
i que no deixessin
un souvenir
és a dir
per tant
la manera
d'exposar-les
vas pensar
la manera
millor
és amb el típic
postalero
giratori
de les botigues
d'aquestes
souvenirs
que jo visc
al centre
de Barcelona
i n'hi ha
50.000
aquestes
que al costat
hi ha
ni mans
de paella
o coses
d'aquestes
em feia molta gràcia
aquesta idea
de posar
el postal
allà
que fos giratori
i que la gent
prèvia
a posar-se
el gel
i trobar
alcohòlic
doncs
poder anar
veient
remenant
descobrint
aquestes visions
aquestes postals
no és el nom
rooms
with a view
bé
fa molts anys
que vaig estar a Londres
i vaig estar
en un hotel
en un cutre hotel
d'aquells
molt barato
i me'n recordo
que hi havia
com dues tarifes
una que era
rooms
que era molt barata
i després
es posava
rooms
with a view
que eren
les vistes
o sigui
els hotels
que tenien una vista
potser la vista
no era davant
del tàmesis
però
tenia una vista
determinada
que podries dir
escolta'm
doncs mira
estic a Londres
i aquesta idea
de souvenir
d'hotel
de vista
pràcticament
de paisatge
de souvenir
doncs és el que he volgut
també reflectir
en l'exposició aquesta
la física
diguem
i es venen
aquests souvenirs?
doncs
hem dit que sí
perquè mira
amb una paret
hem posat
totes les postals
enganxades
amb una impressió
que vaig fer
vaig decidir
posar-les
que queda
com un mosaic
també molt guapo
i
que
són 180 postals
i que són
dos metres i mig
per quasi
tres metres
o quatre
d'amplada
i queda
bastant
xulo
llavors
anar veient
els postals
com si fos
un museu
i les mateixes
postals
estan posades
amb aquest postader
i llavors
vam decidir
oi
doncs mira
si a la gent
li encanta
tal i qual
i en vol comprar
una, dues o tres
doncs fantàstic
i n'hem vengut
a un preu
de més irrisori
em sembla
que fan
a tres euros
la postaleta
i
com passa
amb les botigues
de souvenirs
que acabes
com comprant
el record
barat
del teu viatge
a París
i t'acabes comprant
l'imant
de la Torriciel
o la postaleta
de Notre Dame
jo què sé
una mica
era
la gràcia
d'exposar-ho
d'aquesta manera
igual també
s'apropa
les pròpies
persones que van fer
les fotografies
per adquirir
les seves pròpies
o d'altres
dels companys
o d'altres persones
exacte
hi ha
una certa
vanitat
d'adquirir
la pròpia
però després
ja
ai pues mira
compraré la del
Pepito
compraré la del
Juanito
o compraré aquesta
que surt
al poble
de no sé qui
i dir
ah pues mira
o sigui
que també la gent
d'alguna manera
adquireix
el que vol
això
pràcticament
com si fos
un souvenir shop
saps
i aquesta inauguració
Rooms with a View
es va inaugurar
de fet la vas inaugurar
aquest passat dissabte
en una presentació
podíem dir
en temps de Covid
mascaretes
amb distància
i de fet també
la part tecnològica
la part de xarxes socials
també va ser-hi present
perquè vau fer un vídeo
que després
les persones que no hi havien anat
potser també podien veure
aquesta presentació
no sé si ha estat
la primera que has fet
podríem dir
en streaming
en streaming
i també
he de dir
gràcies a Irene Forment
que ens va
bueno
és la
la nostra càmera
diguem
que en moment
ha terminat
i d'una manera
molt altruista
va dir
vinga ho filmo
i així es podrà veure
no?
però clar
dissultadament
i en moments
com els que estem visquent
doncs això
no es pot plantejar
una inauguració
entre cometes
multitudinària
no?
o amb molta gent
no?
s'ha d'anar molt
amb compte
nosaltres a més
vam fer tot el protocol
de firma
o sigui
d'apuntar
els noms
de les persones
que entraven
a l'exposició
hidrogel
poca gent
distància
doncs bé
es fa l'exposició
però
potser ens falta
aquesta
aquesta distància
més humana
no?
aquesta petita distància
que teníem abans
que de moment
doncs
via streaming
o via la càmera
de Irene Formel
en un moment
doncs
ens la pot
ens la pot enviar
a tot arreu
no?
de fet
després
molta gent
que no sabia
si vindrien o no vindrien
em deien directament
no no
ja hi ho vis
vull dir
que no cal que vingui
dic hombre
tampoc
és això
no?
o sigui
una cosa és que vegis la inauguració
i l'altra
hombre
no cal que deixis de venir
exacte
acostes físicament
per veure
per veure l'expo
i per veure
Sant Just
que tampoc
passa res
no?
i pot ser
una excursió
bastant
o l'excusa
per fer una excursió
xula
no?
i tant
això segur
Quim
per anar acabant
explica'ns una mica
el teu lligam
amb l'espai
de lliure creació
perquè si hi ha algú també
que es posa a investigar
imatges del perfil d'Instagram
de l'espai
veurà que has estat present
per exemple
en inauguracions
com la de la Janira
de l'exposició
Neckhead
que de fet
va passar també per aquí
pel programa
juntament amb la Carme Malaret
farà ja unes quantes setmanes
mesos
podríem dir
i és l'exposició
que va quedar confinada
podríem dir
perquè va ser
gairebé l'última
i va quedar
a l'aparador
gairebé fins al juliol
o més tard
la Janira
a part de
diguem
de la situació
del trauma
d'inaugurar
en aquell moment
la part positiva
va ser
que es va quedar
l'exposició
que crec que és
l'expo
que ha tingut més durada
perquè ha durat
un grapat de mesos
i tant
amb les peces
de la Janira
a primer terme
que ens alegrava
tots els
els que caminàvem
per allà
a bona vista
ens alegraven
una mica
la vista
bé
el meu lligament
amb l'espai
de la Carme
Mararet
doncs mira
vam començar
fa ja bastants anys
com 7 anys
o així
vam transformar
una mica
el que era
el taller de la Carme
en un principi
era un taller
de ceràmica
en un espai
que la Carme
generosament
el va obrir
a diferents
creadors
o diferents àmbits
i a partir d'aquí
doncs
ens vam anar
involucrant
vam involucrar
jo
la Olga Álvarez
la Laura Baringo
Toni Malaret
la Teresa Ferró
la mateixa Janira
o sigui
un grapat de gent
un petit equip
amb la voluntat
de fer coses
fer coses
experimentals
de
de no transformar
aquell espai
com si fos
una galeria
diguem comercial
sinó
investigar
amb l'art
amb el pensament
amb la ciència
utilitzar aquell espai
per donar
conèixer
un grapat de coses
i
portem pràcticament
això
set anys
fent coses
des de
projecte parador
un altre projecte
que es diu
projecte custòdia
que és
unes obres d'art
que recorren
al poble
de casa en casa
petites mostres
express
o sigui
petites
això
inauguracions
de
de
de creadors
que ensenyen
des d'escultura
pintura
art conceptual
amb petites conferències
o xerrades
sobre ciència
un grapat
de projectes
si hi ha algú
que ens està
escoltant
i per exemple
no ha estat mai
a l'espai de lliure
creació
Carme Maralet
tal com diu el nom
es pot deduir
el que es pot trobar
òbviament
però
amb dos
tres o quatre
adjectius
com definiries
aquest espai
tu que fa set anys
que tens aquest vincle
i que
és gairebé
part de
part de casa teva
podríem dir
sí
mira
és això
és un espai
lliure
en el sentit
que
ens agradaria
que s'hi expressés
el que es volgués
sense paràmetres
de
de
coses comercials
o sense cap mena
de
de lligam
o de censura
no
també
és un espai
que voldríem
també
o que ho hem aconseguit
moltes vegades
eh
que es transformés
en una mena
com de laboratori
on
començar a veure
doncs
això
certes coses
que potser
en una galeria
a l'ús
normal i corrent
doncs no es podrien fer
no
coses potser
que s'estan fent
que no s'estan acabant
o
processos
o processos creatius
aquestes coses
doncs
podria resultar
molt
bueno
podria resultar
és molt
molt engrescant
no
en aquest sentit
i abans d'acabar
també podria dir
molt ràpidament
que
l'exposició
de Budapest
que va sortir
també
d'una manera
molt casual
i voldria
agrair
als comissaris
de Budapest
la comissària
que es diu
Sílvia Zighetti
i un altre comissari
que es diu
Tamás Raddati
el fet
de
poder portar
aquesta
exposició
aquest projecte
a Budapest
que en aquests moments
està
al museu
Bukiseli
i
i de fet
aquesta relació
entre
Sant Jus
i Budapest
mitjançant
unes postals
doncs
no ha estat
un tema
bastant curiós
doncs sí
precisament
t'anava a preguntar
com va sorgir
o quin va ser
el detonant
que va fer
que aquesta exposició
s'anés cap a
Budapest
també
doncs mira
també va ser
amb aquesta mena
de casualitat
aquest boc a orelles
començo a enviar
les costals
començo a rebre
les respostes
i van a parar
amb aquests
comissaris
que són uns comissaris
que treballen
sobre temes
d'art
i disseny
fronteres
en aquest sentit
que jo els conec
indirectament
perquè havíem estudiat junts
a l'any de la Maria Castanya
però havíem coincidit
molt poc
rebo les postals
corresponents
de Budapest
tant de la Sílvia
com del Tamas
i ràpidament
em diuen
escolta'm
ells estan fent
estaven preparant
en aquell moment
un festival
un festival
que es diu
Design Without Borders
un disseny
sin fronteres
a Budapest
a més
en uns temps
molt complicats
perquè
a part del Covid
en aquests moments
de Hongria
políticament
ja com una repressió
una mica curiosa
i em diuen
escolta'm
ens encanta el projecte
què tal
si l'exposem
vaig dir
escolta'm
doncs sí
jo sóc fàcil de convencer
i vaig dir
doncs sí
hem cantat de la vida
vaig imprimir
les postals
ben plastificades
i tot
que queden
molt bé
que queden postal postal
i res
cap a Correus
i cap a Budapest
i el passat
10 d'octubre
s'inaugurava
el museu
juntament
amb altres projectes
el festival aquest
no?
per cert
un dels projectes
que s'inaugura
també a Budapest
és un projecte
d'una
Sant Justenca
amb la Laura
Beringo
que també
ha entrat
per allà dintre
no?
amb un projecte
mòxulo
que de fet
Laura Beringo
també ha estat exposant
de fet
està encara exposat
aquí al celler
de Can Ginestà
Living Room
una
aquesta
exacte
aquesta mostra
col·lectiva
no?
sí
una
una exposició
que des del meu punt de vista
recomano
però moltíssim
una exposició
magnífica
i a més
jo no he estat
massa
al costat
de tot aquest projecte
però sé que darrere
hi ha hagut
molts mesos
de treball
i una visió
molt contemporània
molt moderna
de la creació
són tres creadores
la Dorotè Elfring
que és
Alemanya
fotògrafa
molt vinculada
a Sant Just
la Montse Baquès
que és una pintora
magnífica
i la Laura Beringo
s'han juntat les tres
s'han dejat
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
los
tenim
i han
elaborat una sèrie de peces
molt molt molt interessants
o sigui que si veniu a veure
les postals
aprofiteu
a l'espai Carme Maladet
podem fer un doblete
i
sesión doble
i acostar-nos a Can Ginestar
i veure l'exposició
Living Room
i tant
més d'un any van estar treballant
la Laura
la Dorothy
i la Montse
en aquest projecte
que com deia
no és gairebé una mostra col·lectiva
sinó que parteix d'aquesta premissa
construir un llenguatge
però des de les individualitats
un fet que les tres
destacaven
també
no fa massa
aquí hi ha una entrevista
a ràdio d'Esvern
i Quim
ara sí
per anar acabant
una pregunta que diràs
no, no hi pensem en això
però crec que
està sobre la taula
i hem de pensar
si hi ha un segon confinament
si hi ha
properament
ningú desitja
obramient
òbviament
però si hi ha una segona onada
a la qual ens hem de quedar
a casa
ja has pensat
en poder desenvolupar
una altra mostra
projecte
o posar el nom
que vulguis
però ja has pensat
en una segona
vegada
en això?
Home
són oportunitats
de
evidentment
no es poden repetir
les idees
perquè penso que
cada idea
és fruit
d'una circumstància
tant temporal
com mental
en un moment determinat
i repetir
i fer segona part
d'esto
no li veig massa el sentit
però sí que
aquestes
aquestes situacions
d'aïllament
i de
possible connexió
només a través
d'internet
doncs
ens haurà la possibilitat
de generar projectes
que poden ser
molt interessants
no?
Doncs des d'això
des de projectes
relacionats
amb la creació
tipus
fotografia
a per què no
amb escrits
o
amb altres tècniques
no?
que puguem fer
projectes participatius
no?
ho trobo molt interessant
no?
Perquè ens ajuda a fer
d'alguna manera
xarxa
i a relacionar-nos
i a intercanviar
idees
i
sensacions
que anem tenint
en processos
tan complicats
com el que visquem
com el que estem vivint
ara
no?
Doncs almenys
que no deixem de tenir
aquesta part creativa
o almenys
a desenvolupar-la
tot i que estiguem
confinats a casa
o tot i que les circumstàncies
no siguin agradables
per ningú
com és la situació
ara
i com bé deies
que vinguin a veure
aquesta exposició
tenen temps també
fins al 4 de desembre
l'espai de lliure
creació
Carme Malaret
i a de pas també
que vagin cap al celler
a veure aquesta exposició
Living Room
Quim
moltes gràcies
per atendre'ns
aquesta tarda
i per dedicar-nos
a aquesta estoneta
que hem entrat
i viatjat
amb aquestes 180 postals
gràcies a tu
així que
també amb una abraçada
des d'aquí
des de Ràdio d'Esvern
i esperem saber
més novetats
teves
Molt bé
i agrair-te
profundament
que donguis
a conèixer
amb Ràdio d'Esvern
aquestes iniciatives
perquè
això li haurem d'agrair
a Carme Malaret
també
Exacte
també
però sobretot
el poder donar a conèixer
al poble
que la gent
d'alguna manera
que potser no se n'entera
pels canals normals
doncs
és
recolzar la cultura
i l'art
és
sempre superinteressant
i des de Ràdio d'Esvern
sempre
hem sentit
una miqueta
aquest recolzament
així que
a Mireia
t'ho hem d'agrair
Noia de què
home
això és una ràdio
de fet això és una plaça
sempre dic
aquí passa tothom
i pot dir la seva
per tant
aquí sempre tindeu
les portes
les portes obertes
una abraçada química
vagi tot molt bé
molt bé Mireia
doncs moltes gràcies a tu
adeu
L'athem
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Valer, valer, valer, valer, valer, valer.
Hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat per la llengua.
El programa de les parelles lingüístiques ab-xl.cat
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
Està aquí na Popol, es diu aquest tema.
És de George Ali, juntament amb Nassaya.
I és la cançó que escoltem per tancar aquesta primera hora de la plaça.
Mireia, ens veiem a partir de les 6 a la segona hora
amb l'espai de frases desfetes amb l'Oriol Lluc,
que ja el tenim aquí a Ràdio d'Esvern.
I parlarem també d'Economia amb el Rafel.
I do, and I'm stuck in a verbal with you
And I can't seem shabed
I do, and I'm stuck in a verbal with you
And I can't seem shabed
I can't be my biggest fan
But when you get in bed
You're lazy
I
Say you'll be moving in
So you can be my man
You're stressing me out
I need a hideout
I'd rather be with the swine
They go in the parking signs
We'll wait in the grocery lines
It's a bummer
And I want to cry for fun
Don't gotta be something wrong
Cause my heart is out and numb
Or on fire
What do I do
When I'm stuck in a verbal with you
And I can't seem shabed
I do
It's the simple things that you do
They're crowding under my skin
Before they die
Just be quiet
For a minute
Oh, for a minute
Bona tarda, us informa Kilian Sabria
Actuació policial
Contra 4 empresaris vinculats
Al procés independentista
De fet, la Bàrdia Civil
Ha detingut 21 persones
En una macrooperació
Amb una trentena d'escorpolls
Entre els detinguts
Hi ha almenys 4 de les persones
Que mediaven entre Esquerra
I Junts per Catalunya
Per organitzar el referèndum
De l'1 d'octubre
Es tracta de Xavier Vendrell
Que va ser dirigent d'Esquerra
David Medí
Que va ser dirigent de Convergència
I mà dreta de l'expresident Artur Mas
L'editor Oriol Soler
I el cap de l'oficina de Carles Puigdemont
Del president Puigdemont
L'historiador Josep Lluís Alai
Alai, que ha estat unes hores retingut
Mentre els agents escorcollaven casa seva
Ha explicat el matí de Catalunya Ràdio
Que l'investiguen
Perquè va participar en la construcció de la república
Fa dos anys
Ja el van detenir a Barcelona
Per haver acompanyat el president Puigdemont
En un viatge a Finlàndia
No, ja no
He sortit en llibertat amb càrrecs
M'han detingut aquest matí
A primera hora del matí
Quan sortia de casa
I m'han deixat anar ara fa un moment
Malgrat que el somari és secret
Pel que sabem ara mateix
La detenció es produeix
A causa de la meva participació
El fòrum Grans Montana
A l'estiu del 2017
També han quedat detinguts
El director general de Centres Públics d'Educació
Josep González Cambray
I la directora general de Centres Concertats
Pilar Contreras
Fons del Departament d'Educació
Han explicat a Catalunya Ràdio
Que la policia ha estat buscant documentació
Relacionada amb la renovació dels concerts
A una escola que es diu El Brot
Un centre d'educació especial de Sant Joan d'Espí
El president del patronal d'aquesta fundació
D'aquesta escola és Xavier Mandrell
També detingut, com dèiem, en aquesta operació
El cas, que està sota secret de sumari
El dirigeix el jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona
En un escrit sobre les detencions d'avui
El jutge cita una conversa telefònica
Entre Vendrell, Madí i Víctor Tarradellas
Encarregat de l'àrea de relacions internacionals
De convergència democràtica
Sobre una suposada connexió
De l'independentisme amb Rússia
Segons la investigació
Tarradellas, fent d'enllaç del president Puigdemont
Hauria proposat a Rússia reconèixer Crimea
A canvi del suport rus a la independència de Catalunya
Notícies breus, Gerard López
Catalunya rebrà prop de 2.000 milions d'euros
Dels pressupostos generals de l'Estat
Per l'any que ve, això és el que recull
El projecte de llei dels comptes públics de l'Estat
Que avui han entrat ja al Congrés dels Diputats
I que el ple de la Cambra Baixa
Ha de debatre els dies 11 i 12 de novembre
Madrid, Ángels Lafuente
Bona tarda
Dels 12.125 milions d'euros
Que els pressupostos del 2021
Destinaran a les comunitats autònomes
Prop de 2.000 aniran cap a Catalunya
Un 48% més del que va rebre
Amb els últims pressupostos aprovats
Els del 2018 del ministre Cristóbal Montoro
La ministre Maria Jesús Montero
Ha destacat aquest finançament de les comunitats
De cara al 2021
Sumando las entregas a cuenta
La transferencia extraordinaria
Y estos recursos europeos
Las comunidades alcanzan financiación récord
Con 146.008 millones de euros
Creo que la cifra es elocuente
Y que habla por sí sola
Ángels Lafuente, Catalunya Ràdio, Madrid
El termini per presentar les ajudes
Per bars, restaurants i centres d'estètica
Començarà demà dijous a les 9 del matí
Així ho ha comunicat aquesta tarda la Generalitat
Que assegura que la plataforma electrònica
Per demanar-les no està operativa
Per una incidència tècnica
Que esperen tenir resolta demà
Per aquest motiu
El termini de 15 dies hàbils
Per presentar les sol·licituds
D'aquestes ajudes
Començarà a comptar a partir de demà
I no avui
Com era el dia previst
La comunitat de Murcia es confina
El govern autonòmic ha decidit
De confinar de forma perimetral
El seu territori
I no deixarà entrar ni sortir ningú
De la comunitat
A més a més
Tal com va fer també el País Basc
També hi haurà confinament perimetral
De cadascun dels 45 municipis
Només podrà sortir de cada poble
O ciutat
Si és que hi ha un motiu de pes
Com per exemple
Anar a treballar
O bé anar al metge
Alemanya
Anuncia també un tancament parcial
Per intentar frenar l'augment dels casos de coronavirus
A partir de dilluns
I durant un mínim de dues setmanes
Bars, restaurants i hotels
Estaran tancats
I les botigues podran estar obertes
Sempre que es mantingui una distància
De 10 metres
10 metres
Entre cada client
En canvi les escoles i llars d'infants
Es mantindran obertes
A més
Les reunions privades
Es limiten a un màxim
De 10 persones
De dues cases
De dues llars
Diferents
Ràdio Barcelona
Ha fet pública aquesta tarda
La llista de guardonats
Amb els premis ondes
Amb una menció especial
A la feina del conjunt d'emissores de ràdio
Durant la pandèmia
Premios ondes nacionales de ràdio
Antes de anunciar los premiados
El jurado quiere expresar su reconocimiento
Al conjunto de la rádio
Por el esfuerzo profesional
Creativo
Técnico y económico
Para superar
Los retos imprecedentes
Que tuvo que enfrentarse
Durante la pandemia
Con el trabajo a distancia
Y el confinamiento
El premi
Mentrestant
El millor programa de ràdio
L'han rebut
Execuo
Dos espais esportius
Carrusel Deportivo
De la cadena SER
Y Tiempo de Juego
De la COPE
Londres
A la trajectòria profesional
L'ha merezcut
Fernando Onega
Donde Cero
El premi
La millor programació especial
És pels serveis informatius
De la mateixa cadena SER
I també
De millor programa
Per televisió
Per masterchef
De ràdio
Televisió espanyola
Els millors presentadors
Televisius
Són Michael Robinson
Que va morir
El mes d'abril passat
I Mavi Doñate
Corresponsal
A l'Àsia
De televisió espanyola
Esports
Jordina Tarré
El Barça
Juga aquest vespre
A les 9
Al camp de la Juventus
A la Champions
El primer partit
Sense Bartomeu
Com a president
Blaurana
Piqué
Sancionat és baixa
Així com els lesionats
Ter Stegen
Coutinho
I Umtiti
Coman
Només té dos centrals
Disponibles
L'Inglet
I Araujo
Per la Juventus
No jugarà Cristiano Ronaldo
Perquè encara dona positiu
De coronavirus
El partit
Com dèiem
Començarà a les 9
Una hora abans
Ho farà a la TTT
A l'antena de Catalunya Ràdio
A les 7
A la segona divisió
Juga l'espanyol
Pontferradina
Abans a dos quarts de 7
A la Lliga de Futbol
Sala
El Palma
El Palma Barça
En bàsquet
A l'Eurocup
En marxa
Des de les 5
L'únic
Casant
I
Contra
El
Joventut
Ara mateix
El partit
És al tercer quart
51 a 51
Un partit
Igualat
Entre tots dos equips
A l'ACB
També a dos quarts de set
Ha de començar
Al Bascònia
Manresa
A les 8
A la Lliga
Soval
Dambol
Benidorm
Granollers
I l'eslober
Primo Roglic
Del Jumbo
Bisma
Guanyant la vuitena etapa
De la volta
I se situa
Només a 13 segons
Del líder
L'equatoriar
Richard Carapaz
De l'Ineos
Fins aquí
Les notícies
Tot seguit
Les notícies
De Sant Just
Bona tarda
Us informa
Lua López
Des del Consell Esportiu
Del Vest Llobregat
S'ha posat en marxa
Una nova iniciativa
La Lliga de Reptes
Juga Bird Play
Es tracta d'una proposta
Que pretén
Mantenir connectats
Els equips
D'esports col·lectius
De categories
Des d'educació infantil
Fins juvenil
Es farà mitjançant
Una competició a distància
Basada en reptes
Que inclouran
Tant el treball
D'aspectes tècnics
Com el de valors
En funció de la puntuació
Aconseguida
Durant l'execució
Dels reptes
S'aniran actualitzant
Les classificacions
Per a esports
I categories
La Lliga
Va donar el tret
De sortida
Aquest dilluns
26 d'octubre
I finalitzarà
El divendres
18 de desembre
Durant aquest període
Es proposarà
Un repte setmanal
Que cada equip
Podrà fer
Durant un dels seus entrenaments
Cada dilluns
Es comunicarà
El repte de la setmana
A la web
En xarxes socials
I via mail
El Sant Justenc
Berné Mainés
Ha realitzat
El curtmetratge
El col·lapse
Rodat a l'edifici
Del Walden 7
Aquest és la culminació
D'un TFG
Homònim
Que parla justament
D'aquest col·lapse
El projecte
Va sorgir
A partir de la situació
De pandèmia
I un confinament
On Mainés ha afirmat
Que la situació
Es va col·lapsar
L'autor del TFG
Defensa que
Per a una possible
Transformació
De la societat
No s'ha d'evitar
Aquest col·lapse imminent
Sinó que ens hi hem d'acostar
I inclús augmentar
La velocitat cap a aquest
Mainés va veure
En el disseny
Aquesta arma o eina
Utilitzar per acostar-se a aquest
Com la creació
D'una peça audiovisual
S'enganyava
Dels seus estudis de disseny
Mainés es va rodejar
D'un equip tècnic
I a l'enc format
Per Sant Justencs
I Sant Justenques
Que el van ajudar
Al llarg de tot el procés
El curtmetratge final
On una sèrie de personatges
Estrafolaris
De diversos colors
Lluiten per portar
El contingut
D'un estrany malatí
Ja ha arribat
A un festival
De curtmetratges eslové
Mainés ha explicat
Que ara l'objectiu
És estudiar
Aquest possible recorregut
En el món dels festivals
Divendres es projectarà
A l'estala del cinquantenari
De l'Ateneu
El documental
Margua petita i valenta
Es tracta d'una pel·lícula
De Dina Nasser
Que explica
El dia a dia
De la margua
Una nena
Que viu
Al camp de refugiats
Desatari a Jordània
Des del 2012
Amb la seva família
Retrata el pas
De la infantesa
A l'adolescència
Que la portarà
Afrontant nous reptes
Per sobreviure
En un entorn
On malgrat tot
La vida continua
Margua petita i valenta
Centra l'enfocament
En els més petits
Retratant les repercussions
Físiques i psicològiques
Després d'haver sigut
Testimonies
De la violència
La destrucció
I la deshumanització
De la guerra
El documental
Es podrà veure
Com ja hem dit
A l'Ateneu
Aquest divendres
30 d'octubre
A les 7 del vespre
Formen part
Del Docs del mes
Organitzat per Docs Barcelona
El preu de l'entrada
Serà de 5 euros
I fins aquí
Les notícies
De les 6
Tornem amb més informació
Als Sant Just Notícies
De les 7 del vespre
Fins ara mateix
No marxeu
Carave
Un programa
Per a arqueòlegs
De la música moderna
Cada setmana
Ens endinsarem
Fins als racons
Més amagats
De la música
Dels últims 50 anys
Música
Sense etiquetes
Ni dates
De caducitat
A Sant Just
Canviem el xip
Aquesta tardor
El comerç
Implica en el repte
De reciclar
Més i millor
Posem en marxa
Un nou model
De recollida comercial
Porta a porta
Més net
Més eficient
I més sostenible
Pel medi ambient
A Sant Just
Canviem el xip
Ajuntament de Sant Just
D'Esvern
Música
Doncs bé
Entrem a la segona hora
Del programa
Directament entrem a la secció
Amb l'Oriol Lluc
El tenim aquí
Oriol
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
I ben tornat a la ràdio
Gràcies
Com estem?
Bé
Sí?
Sí
Escolta
Tenim molta teca
Avui
Tenim molta teca
Has fet la feina
Sí
Has fet tots els deures
Com cada setmana
I explica'ns una mica
El que ens explicaràs avui
Bé
Doncs com tu deies
La setmana passada
Va ser prolífica
En deures
La primera frase
Bé
Més que frase feta
Expressió
Que intentarem desgranar
És una de les més escoltades
Aquests últims dies
Si poséssim una mica de bombo
Podríem dir que
Dels creadors del confinament
Amb els guionistes de mans
Distància
Mascareta
Presentem
El toc de queda
Famosíssima expressió
No sé si és una frase feta
Una expressió
Si més no
És una expressió
Cobre foc
Cobre foc
Que es diu en català
També
Ah sí
O sent del lladre
Exactament
Ara ho explicarem
Va doncs anem a veure
Què exactament vol dir
O quin origen té
Aquest toc de queda
Que crec que té
Té potser una història militar
O almenys és el que
Creiem molts de nosaltres
Sí
Sí
Bé
Militar i religiós
Com moltes frases
Ara ho veurem
Vinga
És una expressió
Com tu deies
S'autoexplica bastant
Tot i que el que farem
És això
Que ens agrada
Els catalans
Que és
Volem
Tenim toc de queda
Toque de queda
Però els catalans
Això què és
Exacte
Això què és
I nosaltres tenim
Alguna manera pròpia
O diferent
Pròpia dels catalans
De dir-ho
I sí
La tenim
Tot i que
Toc de queda
És una expressió
Totalment correcta
En català
No hi ha cap problema
Per dir-ho així
El toc
Com tu deies
Ve a referir-se
A un so
Que podria ser
O d'una corneta
En un campament militar
O d'una campana
En una població
I aquest toc
Indica l'inici
D'aquest període
De quedar-se quiet a casa
De no moure's
Quedar-se queda
Seria de quedar-se
Sí, literalment
És el to
Per quedar-se
Exacte
El toc de queda
El toc
Sí, sí
És el senyal
De quedar-se
Volem
Quines altres maneres
Hi ha de dir-ho en català
Com tu deies
Hi ha el cobrefoc
Això
Pep Antoni Roig
En un article
De nacional.cat
Ho va explicar
Jo he agafat aquest article
He intentat fer una mica
De resumir-lo
I explicar-lo
Vinga
Volem
El concepte vindria
De cobrefé
Suposo
Que dirien els francesos
Que aquesta expressió
Té l'origen
A l'edat mitjana
On a causa dels incendis
Poc controlats
Es demanava
A la població
De quedar-se a casa
Per no apropar-se
Al foc
Seria
Cobrefé
Cobrir
Sí, cobrir el foc
Però seria
Com una manera
De protegir
De prevenir la gent
Que no sortís de casa
Per evitar
Els perils del foc
Això en italià
Va derivar
En coprifuoco
I als països
Anglosaxons
Corfeu
Que segurament
Etimològicament
És un matlleu
Del cobrefé
Del francès
Llavors
A Catalunya
Com tu deies
Hi ha constància
Del terme cobrefoc
En actes notarials
Sermons i cartes
Del segles XV i XVI
I en documents
Provinents
Sobretot
De la religió
De l'actual
Catalunya del Nord
De la Catalunya Nord
Llavors
Entendríem
Que
Del cobrefé
Del terme francès
S'hagués assimilat
Al català
A la Catalunya Nord
Però també
Al segle XX
S'ha trobat
Aquest terme
En un article
De la veu
De Catalunya
I inclús
En un poema
De Josep Carné
Titulat
Desfici
Que si ara
Faig una mica
De rapsoda
Diria
Hàbit curcó
Que no hi eres
De dia
El cobrefoc
T'ha donat gosaria
Que fa servir
La paraula
Cobrefoc
Per descriure
Una mica
Aquest estat d'ànim
Inquiet
Durant la nit
Per tant
Per una banda
Tenim cobrefoc
Que seria
La manera
Com es feia
Servir
Antigament
En català
Toc de queda
Tot i que hi ha
Constància també
De l'ús
D'aquesta expressió
Al segle XX
Però deixant
Davant de la part acadèmica
Trobem
Popularment
S'havia emprat
El seny del lladre
Hi ha també variants
Com hora del seny
O hora del seny del lladre
Si anem per parts
Anem per parts
Sí
El concepte seny
No fa al·lusió
Que jo és el primer
Que vaig pensar
Evidentment
El seny
El seny
Que tothom té
En ment
Bueno, sí
El seny català
El sentit comú
Aquest
Aquest
Ser assenyat
Si no que deriva
De la paraula
Senyal
Senyal
Sí
Això ho hem d'atribuir
A Sant Benet
Que a l'edat mitjana
Va dubtar la campana
Per marcar les hores
De la seva regla
La regla de Sant Benet
Que era
Doncs marcava les hores
En què s'havien de fer
Les diferents coses
I la va anomenar
Signum
Vale
I aquí veuríem
La relació
Que és que els tocs de campana
Van passar a dir-se
Senyals
I d'aquí el seny
Per tant
El seny del lladre
Seria la senyal
Del lladre
Vale
I del lladre
O per què seny del lladre
Perquè era el toc de campana
Que es feia al vespre
Just abans de l'hora de sopar
Que indicava
Que tothom
Sabia de cada casa
Que qualsevol persona
Que fos vista
Pel carrer
Podria ser considerada
Un lladre
Un bargan
I podria ser arrestada
No dista tant de la realitat
O dir que avui en dia
No series considerat un lladre
No?
Sinó una persona
Que s'està saltant
Aquesta
Aquesta nova normativa
Aquest toc de queda
Sí, sí, sí
Correcte
Però per què
Diguéssim
Va deixar de
Dir-se el seny del lladre
I es va imposar
L'ús del toc de queda
Seria
Debut a la ocupació espanyola
Del Principat de Catalunya
El 1714
On per controlar la població
S'aplicava aquest
Toque de queda
En castellà
I hauria passat
De dir-se toc de queda
En aquest cas
Queda
Derivaria de
Quietus
Del llatí
Per tant
Ja sabem que el toc
Seria el senyal
De la campana
O de la corneta
I el queda
Queda
Derivaria del llatí
I així va ser més o menys
Com el toc de queda
Va anar guanyant-li la partida
A seny del lladre
De fet
No s'escolta massa
Potser en articles escrit sí
Però mitjans
Audiovisuals, televisió, ràdio
Crec que cobra foc
Seny del lladre
No s'està escoltant massa
S'escolta toc de queda
Sí, sí
Perquè en realitat
És la paraula
Que podríem dir
Els últims 300 anys
Quan s'ha hagut d'utilitzar
S'ha utilitzat aquesta paraula
Aquesta idea
De rescatar
L'ús de seny del lladre
Potser és aquesta idea
Més romàntica
De rescatar coses
De l'edat mitjana
De coses del català
Més arcaic
Però toc de queda
És totalment correcte
I totalment acceptat
Pot ser que d'aquí 300 anys
Ni diguem
RMN
Que serien les sigles
La restricció
De la mobilitat nocturna
Que és com
Sembla que
Perquè no quedi tan malament
Els polítics volen que
Sí, cert
A vegades
Perquè les paraules
No sonin tan dures
O no puguin causar
Tant d'estupor
Entre la població
Es busquen
Com dir-ho
Caminets paral·lels
Per dir la mateixa cosa
Però amb altres paraules
No fa massa
El programa està passant
Amb Toni Soler
Feien un gag
Precisament
Dedicat a això
A com
Com podien
Dir les paraules
Que molts polítics
Van servir
Molt llargues
És a dir
Com podien dir
Inclús
No sé
Església
Doncs dir-ho
Amb 3, 4, 5, 6 paraules
No espai
En fi
Una mica
Amb la mufa
D'aquestes
Noves terminologies
Que crec que ens haurem
De començar a acostumar
Sí
Toc de queda
Toc de queda
Has fet els deures
Mare de Déu
Una pàgina i mitja
De deures
Això em supera
Els propis deures
Que et vaig posar
Bueno
I van sortir
Noves paraules
Noves frases fetes
Com
Com a fer bones migues
Que no sé si és el que estem fent
Amb el toc de queda
Crec que no eh
No
No ben bé
Jo personalment
Crec que no
M'ho porto massa bé
Això
No no
Crec que ningú
Però bueno
Suposo que ens hi acostumarem
Perquè no ens queda una altra
Doncs això
A fer bones migues
Que ho diem
Quan dues persones
Doncs quan tenen una bona relació
Tenen afinitat
Es cauen bé
Vale
És una expressió
Que ve del plat
Les migues
Això era
Un plat que està bo
Sí
I tant
Molt bo
Era bastant deduïble
Però no es dedueix tant
El fet de cuinar-les
I fer-les bones
Aquesta habilitat
De fer bones migues
Si o no
A l'acte de fer-lo
Per què?
Bueno
Primer hem d'explicar
Que això
Que les migues
És un plat
A part de bo
És molt nutritiu
És típic dels pastors transhumans
Vale
Que necessitaven
Que caminaven molt
Tot el dia per la muntanya
Necessitaven molta energia
El pas fa miques
Esmicola
Suposo que en castellà
Es diria
Desmenuzar
Vale
I es fregeix amb oli
Amb all
I posteriorment
S'hi afegeix
Algun tipus d'embotit
Segurament també
Les migues
Eren un plat d'aprofitament
Com aquí
Aprofitàvem el passec
Amb el tomàquet
Doncs
Les regions es feien
Es feien migues
Vale
Com deia
L'origen de l'expressió
No radica tant
En com s'elaboren
Sinó en el simbolisme
De fer-ho
Ja que es cuinaven
I menjaven en companyia
Doncs per exemple
Esmicolar el pa
Era una tasca
Que no és que fos costagosa
Però era llarga
Era laboriosa
Per tant
Fer-ho entre diverses persones
Era més fàcil
I aquest simbolisme
És perquè es considera
L'origen d'aquesta expressió
Està en el moment de degustar el plat
Que es feien un ambient d'harmonia
De camaderia
On els pastors
Es reunien generosament
Repartien el menjar que tenien
Les viandes
El pa
El vi
L'embotit
I cadascú
Aportava
El que ell tenia
Ho aportaven al plat
I ho compartien entre tot
Seien
Compartien
Menjaven
Explicaven històries
Es creava un bon ambient
Feien bones migues
Un plat que
Crec que
Les àvies
Són les millors cuineres
No?
D'aquestes migues
No sé si tu n'has cuinat
Tu mateix, Oriol
No, no n'he fet mai
És veritat
Però n'he provat
Fetes per una àvia
Molt bones
Són les cracs
D'aquests i d'altres plats
Veig que
No només et poso deures jo
Sinó que tu mateix
Ja te'n poses
Per si de cas
No te n'havia posat suficients
Sí
I te n'afegeixes
Sí, perquè la setmana passada
Vem parlar de bolets
I vam acabar amb la frase
De
A tot arreu se'n fan de bolets
Quan plou
Que és una mica això
Que tot arreu
Hi ha de tot a tot arreu
O com diríem en castellà
En totes partes
Cuecenaves
O en totes cases
Cuecenaves
L'he trobat de les dues
De les dues maneres
Jo la que més em sonava
És en totes partes
Cuecenaves
Però també hi ha molts llocs
Que es refereixen
Com en totes cases
Cuecenaves
I això en català
Tindria alguna
No sé
Tindria traducció
Bueno, clar
A tot arreu
Se'n fan de bolets
Clar, la de bolets
Directament
Aquí bolets
Ja hi ha aves
Sí, exacte
Ja me'n poses més de deures
Que és trobar una altra
En anglès
Hi havia alguna cosa
Hi havia alguna cosa
Això, o sigui
Quan vaig estar mirant
Vaig trobar alguna
In everywhere
No
Everything is cooked
Unserved
No era tan literal
Però hi havia alguna
L'expressió també
Que feia referència a això
Vale
Que això m'agrada molt a mi
Que ja saps que de vegades
Aquestes frases fetes
Tenen diverses teories
A veure
Comencem amb la primera
Que seria
Que l'expressió
Espera
Torno a començar
Vinga
Comencem dient
Que les faves
Són un plat molt popular
Que eren un aliment
Bastant humil
I d'aquí ve
Aquesta frase
Probabil
I aquest sentit
D'imperfecció
Que en totes partes
En totes cases
Que esquecenaves
A tot arreu
Passen coses
És per expressar
Aquestes situacions
Difícils
Disgustos
Problemes
Males notícies
Doncs que això passa
Igualment a tot arreu
Que no ets l'únic
En tenir desgràcies
L'expressió
Diguéssim
Que ha anat evolucionant
I prové
D'una altra frase
Més llarga
Que apareix
Aquest seria com
L'origen més acadèmic
Que Sancho Panza
Va dir
No hay camino tan llano
Que no tenga
Algún tropezón
O barranco
En otras cases
Que esquecenaves
Y en la mia
A calderadas
A calderadas
Vol dir
A quilos
A mansalva
Sí, a mansalva
Correcte
Aquí tindríem
Un origen molt raonable
D'aquesta expressió
Directament prové
Del Quijote
Sancho Panza
La va pronunciar
I d'aquí
S'ha anat popularitzant
Si ens quedaríem
Amb aquesta teoria
No?
Aquesta teoria
Bé, seria una
Molt factible
Però l'altre
Origen
Relacionaria
Les faves
Amb els jueus
I a veure si
Em s'explicar
Per una banda
Després de l'expulsió
Dels jueus
D'Espanya
El 1492
N'hi va haver molts
Que van quedar
Però convertint-se
Al cristianisme
Oficialment
Però d'amagat
Dintre de les seves cases
Seguien practicant
El judaïsme
A l'interior
De les seves cases
Per una altra banda
La fava
És un element
Molt present
A la cuina jueva
És l'acompanyament
Del ceder de Pesach
Que és el sopar
De Pasqua
Que consisteix
En un plat de xai
Acompanyat de faves
I herbes aromàtiques
Per una banda
Tenim això
Els jueus
Que es van expulsar
D'Espanya
Però els que es van quedar
Es van convertir
Però segurament seguien
Fent els seus rictus
Els seus rituals
De la seva religió
I per l'altre
La importància
De la fava
En un plat
Tan important
Com el plat
Del sopar de Pasqua
Que és un dia
Molt important
Pels jueus
I a partir d'aquí
Podríem deduir
Això
Que tot i que
Els jueus
S'havien convertit
Al cristianisme
Tothom sabia
Era vox populi
Que a casa seva
Seguien
Practicant el judaïsme
I és d'aquí
On sorgiria
Aquesta expressió
En totes cases
Que tenaves
Perquè
Seria una manera
De dir
Sí, els jueus
S'han reconvertit
Però nosaltres sabem
El poble sap
Que segueixen
Bullint faves
A casa seva
Per als seus àpats
Després
Com a curiositat
Això
Que la judia
Que és
Un tipus de fava
És la manera
Com s'anomena
La mongeta
O la fava
En molts llocs
D'Espanya
Cobre potser
Més sentit
Aquesta explicació
Tot i que la de
Sancho Panza
També tingui
La seva relació
Directament amb
L'expressió
No sé
Amb quina
Et quedaries
Jo amb la segona
A mi la segona
M'agrada
M'agrada més
Perquè
Explica més
Aquest
Aquest
Fer-ho d'amagat
No?
De
Bueno
Hi ha de tot
A tot arreu
A casa seva
Tothom sap
El que
Hi passa
Vull dir
Sí, a mi m'agrada més
La segona
Expressió
Tot i que
En totes parts
Que es cocinaves
Tampoc no
És a dir
No és implícit
El fet que
Es faci d'ocult
Per el significat
Diguéssim
No, no implica
Que hagi de ser
D'amagat
Però també pot
També pot ser
Tu ets de faves
Oriol?
No
No m'agraden gens
No m'agraden gens
Però clar
Jo
Per fer
Per preparar
Aquesta part
De les faves
Quan em vaig trobar
En mi informació
El del Quijote
Ho vaig entendre molt ràpid
El del jueus
Em va costar
Una mica més
D'entendre
Llavors
Vaig demanar ajuda
Al meu pare
Que és a qui
Molts cops
Li demano ajudes
Li consulto coses
I ella em va dir
Oh, hi ha una anècdota
Bé
És una anècdota familiar
El seu pare
El meu avi
Tenia un
Un familiar seu
Un tietavi
Que menjava faves
Li encantaven
Al contrari
Que a mi
Li encantaven
I que menjava faves
Des que eren ben tendres
A principis de març
Fins a finals de juny
Que hi eren dures
I s'havien de
De bullir molt
I res
I l'anècdota és això
El meu avi
Explicant-li al meu pare
El teu oncle
Que viu alliçà damunt
Li encanten les faves
Es passa tots els mesos de l'any
Que pot menjant
Mare de Déu
Quina enamorat de les faves
Mira, pare
Doncs ara que m'ho has explicat
Jo ho diré per la ràdio
Dedicat també
Aquest tietavi
Que menjava faves
Bé
Bé
Durant tot l'any
I tant
Tots els mesos que podia
O que ho allargava
Quines altres frases
Et deriven
D'aquestes
Que ens expliques
Va, com que avui
Hem parlat molt
De cuina
Hem parlat d'amigues
Hem parlat de faves
Em va venir al cap
La frase aquesta
D'inventar la sopa d'all
Que és una frase
Que ve a dir això
Que ens passa moltes vegades
Que trobem una solució
O tenim una idea
Que ens pensem
Que oh, sóc increïble
I resulta que
Aquesta meravellosa idea
I que se'ns ha acudit
Ja estava pensada
Per una altra
O molts altres
Abans que nosaltres
Una altra definició
Que m'agrada molt
Que la fa Amades
Que és un retret
En sentit indeterminat
Però sempre poc respectuós
Aplicat als fanfarrons
I pretensiosos
Que es creuen
Poseïts de suficiència
Val
Això simplificat seria?
És el que li dius
El que va de listo
I el que et diu
És el que ja sap tothom
El xulín
El xulín
El saber-lo todo
Que en realitat
No sap més que els altres
Exacte
I quin origen
Tindria aquesta
No la sopa d'all
En si
Sinó inventar la sopa d'all
Doncs també Amades
Explica el seu llibre
De refanys personals
Que segons la tradició
L'inventor de la sopa d'all
Fó el gran rei
Jaume I
Un dia el rei
Estava de cacera
I es va perdre
En un bosc molt espès
Va estar deambulant
Moltes hores
I al final va trobar
Una barraca de carboners
Ell tenia molta gana
Estava molt afamat
I només va trobar
Uns rosegons de pa sec
I una cabeça d'alls
De dintre d'aquella cabana
I per treure'n
El màxim partit
Va fer una sopa
Va fer una
Amb aigua, alls i pa
Va fer una sopa
Que ell va trobar
Molt bona
Deliciosa
Increïble
Increïble
Sí
Mentre se la menjava
Van aparèixer els cortesans
Que el buscaven
Feia moltes hores
Van tastar la sopa
I també la van trobar
Excel·lent sopa
Que què li has de dir
A un rei
No, clar
No, la sopa
No t'ha quedat bona
I bueno
I quan l'anècdota
Va arribar al poble
Tothom va voler tastar
Aquesta sopa
I una mica la idea
Seria que segurament
El bo del gran
Rei Jaume I
Segurament no es va inventar
La sopa d'alls
Però
Va quedar com
L'inventor de la sopa d'alls
De la veritat
Cobra una mica sentit
El que comentava
Aquesta definició
En sentit indeterminat
Però sempre poc respectuós
Aquesta definició
No, de que és un xulín
Sí
I com dir-li que no
Aquest xulín que és un rei
Sí, sí, sí
I quin rei, no?
I diràs que et penses
Que has inventat la sopa d'alls
Doncs sí, ell s'ho pensava
Clar, exacte
Ara m'ha passat una
Com no
Una frase feta pel cap
Està a la sopa
Ah, sí
No?
Sí
No sé si es diu així
S'acostuma a dir
Estàs en la sopa
Sí, o t'encoentro
Estàs en la sopa
Això, exacte
Et trobo fins a la sopa
Per dir
Estàs a tot arreu
Exacte
Però no entens mai
El per què a la sopa
Perquè a la sopa
Tampoc no és que vagi per a tot
Ho mirarem
Vaja, només va per a pasta
I carn, si vols
I peix
Sí, sí, sí
No altres coses
I parlant de sopa
Sopa-sopars
Sí
Però a casa, ara, eh?
Sí, sí, home
Només faltaria
No queda cap altra elecció
Sí, sí, sí
Doncs els sopa-sopars de duro
Que és un fet de poca volada
Presentat com a magnífic
Que no deixa de ser també una fanferronada
Per tant, avui
Per tant, avui
Sopars d'alls
I de sopars de duro
Que tot és fer el fanferró
Fer el xuleta
D'acord?
Sobretot fem servir
Jo crec que és la que més he sentit
Que és
No m'expliquis sopars de duro
D'acord?
Que vol dir
Que no
Quan algú explica sopars de duro
Està falsificant
O exagerant els fets
Per provocar l'admiració dels oients
És com explicar
És com posar-hi més pagaformatge
Exacte
En una història
I què vol dir?
Un sopar de duro
Serà el barat
El poc creïble
No?
En aquest sentit?
Sí
O sigui, un sopar de duro
És una cosa que no et creus
O sigui, és una cosa que és inversemblant
Perquè no et pot costar un duro un sopar
Exacte
Però què passa?
Que sí
Que hi va haver un moment
Que els sopars
A un lloc concret
Soparen
Costaven un duro
Ah
Vole
Els sopars de duro
En el seu sentit literal
Vole
Sopars que costaven un duro
Sí
Es van inventar a Can Culleretes
Que era una casa de menjars
Que va obrir portes l'any 1786 a Barcelona
O sigui, ha plogut bastant
Sí
Es va fer famós aquesta casa de menjars
Can Culleretes
Per oferir sopars de qualitat
Amb bons productes
A un preu difícil de creure
Que eren 5 pessetes
Un duro
Serien més o menys 3 cèntims d'euro
D'avui en dia
L'expressió es va originar
En el fet que
Era gairebé impossible
Era inversemblant
Que un lloc
Pogués donar un sopar
A un duro
Home, sí
Amb aquest preu
Te'n vagis
Com si tu ara
Néssis a sopar
No, no per 3 cèntims
L'equivalent ara
Podríem dir
Doncs per 3 euros
Sí, però igualment
Encara que fossin 5 pessetes
Que et donessin una bona sopa
Un tall de carn
Amb patates
I un iogurt de postres
Per 3 euros
Seria difícil
De creure
Poc creïble
Si, sí
I una mica com a curiositat
Digue
Hem dit que Can Culleretes
Es va obrir el 1786
Sí
I segons el record
El llibre del record Guinness
És el restaurant més antic de Catalunya
Per tant segueix
Ara deuen estar tancats
Pobrets
Però és un restaurant
Que segueix obert
Segueix obert
De fet l'he buscat per internet
Suposo que serà aquest
No sé si n'hi haurà molts
A Barcelona
Està al carrer d'en Quintana
Número 5
Culleretes.com
I té una pinta
Realment espectacular
El restaurant
Segur, segur
Antic
Amb aquestes vigues de fusta
Amb aquestes lamparotes gegants
Que pengen
Aquestes aranyes
A les parets
Sembla que estiguin totes plenes
D'aquestes rajoles
Fetes a mà
Can Culleretes
Quan els tornin a obrir
Seria bo
Anar a treure el cap
A veure si ens fan un sopar
De 3
3 duros
De 3 duros
3 euros
De 5 euros
Mira, encara em semblaria
Bastant
Bastant econòmic
T'he de preguntar
Oriol
Abans de marxar
D'on treus
Realment
Perquè a vegades
Dic
Val
Dic
Tot això
Es pot consultar
Diferents fonts
Segurament
L'origen
La part lingüística
Però arribar
Per exemple
Aquesta part
D'aquest restaurant
De Can Culleretes
Que aquí va ser l'origen
O un dels orígens
Probablement
Com arribes
A aquestes fonts
És la
Deep Web
Que podríem dir
Sí, sí
Són molts
Posar les expressions
A internet
Buscar-les
I sempre acabes trobant
Un enllaç
Que et porta a un altre enllaç
I hi ha un
Algú que té un blog
Que no parla tant
De frases fetes
Sinó de curiositats
De la llengua
O de curiositats
De la Barcelona antiga
També
La temporada passada
Vam fer tot
De frases fetes
De Barcelona
I al final
És anar fent
Anar fent clic
I anar fent
Connexions
I
Moltes connexions
I anar a trobant coses
I també
He menjat moltes sopes
Ah, això també
Faves no, eh?
No
Faves ni una
No, però sopes sí
Perquè
Hi ha aquesta frase
Amb la que
Me l'he preparat
Com així
Com a person
Una
Una cluenda
Que és
Qui menja sopes
Se les empesca totes
O se les pensa totes
I a les dues marcians
Ara ho aguantarem tot
Exacte
Oriol
I abans que marxis
Això sí
Volia
Fer un petit recordatori
Per si hi ha algú
Que diu
Ostres, vull escoltar més l'Oriol
Més enllà de la plaça Mireia
Aquí, Ràdio d'Esvern
M'ha xivat un ocellet
Que seria l'altre Oriol
L'Oriol Saneuja
Que
Participeu també a ràdio
De Caldes de Montbuí
Si no veig mal encaminada
Un espai que es diu
O un programa
Que es diu
El Balneari
Us fiqueu en aigua
Us remulleu allà
O què feu?
Bé, sí
Ho intentem
Ho intentem
Sortiu estopats de pell
A veure si ens conviden
A algun balneari
Per fer-los promoció
Digue'ns
Que podem escoltar
Si hi ha algú
Que vols sintonitzar també
Aquest Balneari
A Caldes de Montbuí
Sí, és un magazín
Que fem els dilluns
A partir de les set de la tarda
I és una mica
Un programa
Així més tipus magazín
Amb entrevistes
Amb seccions així
Més desenfrenades
Per distreure's
Per
Desconnectar de la feina
Per això li vam posar
Una mica aquest nom
Del Balneari
Que és
Has sortit de treballar
I
Te'n vas cap a casa
Vas escoltant el cotxe
Escoltes la ràdio
El cotxe
I vols alguna cosa
Que t'entretingui
Que et relaxi
Que et relaxi
Que no et doni informació
I com que Caldes
És una ciutat de Balnearis
Doncs
Perfecte, no?
Freses fetes
Enteníeu?
O paraules?
No
Jo faig una secció
Molt bona
No ho hauria d'haver dit
Jo
Ja que la faig jo
Sí, home, sí
Que m'agrada molt
Que és
Aprofitant el tiró
D'aquest programa
Que es va fer
Durant el confinament
De TV3
De Crims
Que també hi ha
La versió radiofònica
Doncs fem un Crims
Made in USA
Crims versió americana
Que els americans
Però reals?
Sí, sí, sí
Que els americans
Deixa'ls anar
No serà com el programa
Aquell de Mil Marenes de Morir
O 100.000 Marenes de Morir
Que allò Déu-n'hi-do també
Deixa'ls anar
No, no, no
No és exactament
Té un toc de Crims
Però sempre intentem
Posar-li una mica
D'humor
Perquè els americans
Tenen una manera
Molt seva
Inclús a l'hora
D'assassinar
Sí, totalment
I per acabar
On pugui
Escoltar-vos?
Ara sembla que m'estigui
Tirant pedres
A la meva pròpia teulada
Però vinga
De ràdio local
La ràdio de Caldes
Ràdio de Carles
Ai, Carles
Caldes
De Montbuí
On us podem escoltar
Sí, sí, sí
La ràdio de Caldes
Té una app
Que es pot trobar
Al Google Play
I també té pàgina de web
On es poden trobar
Tots els podcasts
I es poden trobar
A la ràdio
En directe
Per internet
O per l'app
O directament punxant
Des de la pàgina web
I trobarem
Al balneari
I tant
Amb aquestes veus
Oriol, ara sí
Deixem aquí l'espai
No t'he posat deures avui, eh?
Bueno, ja trobarem
Crec que no
No n'he dit cap, eh?
No
Sí, la de la sopa
Ah, sí
Hasta la sopa
Això sí
La tinc la contada
Va, sopa
I el que vingui més
El dimecres vinent
I seguim desfent
Freses fetes
Gràcies per venir
Com cada dimecres
Moltes gràcies
Adéu
Adéu
Volant
En este espacio vasto
Buscando un lugar
A orillas del mar
A orillas del mar
De rama en rama
Hacen su guarida
Cuando se pone prieto el día
Nadie las puede encontrar
Desde el aire no hay banderas
Donde se parten dos la isla
Se irá por la tormenta
Pero regresarán
Las dos van volando
En este espacio
Las dos buscando un lugar
Las dos van volando
En este espacio
Las dos buscando un lugar
A orillas del mar
A orillas del mar
A orillas del mar
A orillas del mar
A orillas del mar
Fins demà!
Fins demà!
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a l'encat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
I entrem ara, sí, a l'últim espai del programa d'avui dimecres 28 d'octur.
Estem a tocar també de novembre. Escolteu, tots sants, castanyes, moniatos.
M'he oblidat de demanar-li algunes frases a l'Oriol, però segur que les porta preparades.
Saltem ara a l'espai d'economia en temps de Covid.
Per això tenim l'economista, el Rafel, al telèfon. Bona tarda.
Hola, Mireia, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Escolta, hem de parlar d'una de les últimes notícies.
De fet, era ahir la notícia, no?
Aquestes mesures del pacte de Toledo aprovades ahir, precisament, al Congrés i amb tu.
indagarem una mica o investigarem una mica aquest pacte de Toledo.
Quina història té o quan es va acordar per primera vegada?
Situen-nos una mica en context.
Sí, sí, mira, tot això, quan diu un pacte de Toledo,
sembla que s'estigui enronant d'algú raro i estrany, no?
És el tema de quan es va crear l'acord de les pensions.
I això ja ha plogut molt, perquè això va ser l'any 95, 1995.
Encara que es va posar en marxa l'any 1996, es va posar en marxa l'any següent.
Va ser dels primers acords dintre de la jove democràcia que tenia en Espanya en aquells moments.
I va fer un canvi bastant radicals, que va ser per primera vegada que la pensió anava en funció de lo cotitzat,
anava en funció de lo que tu cotitzaves, lo que havien cotitzat les altres persones per tu.
Va ser un canvi que era necessari en aquell moment.
Van tindre la valentia del moment de fer-ho.
De fet, avui dia a dia és el que s'està acordant.
Tot el tema de pensions no s'acorda dintre del Parlament, per dir alguna cosa,
sinó que hi ha una comissió parlamentària que es va crear l'efecte
i que es va reunir cada cinc anys, es reuneixen,
i miren si s'han de tocar les pensions, si no s'han de tocar.
Sobretot en càlculs.
Ells no diuen mai, el pacte de Toledo, mai diuen
escolta, ara la pensió s'ha de pujar un percentatge, s'ha de pujar o s'ha de congelar.
Això no, només diuen tota l'història de les pensions,
encara que resumiran totes les pensions contributives i les no contributives.
Llavors fan tota una serieta de recomanacions i el partit que està en aquell moment governant
les accepta que, òbviament, sempre s'han de posar d'acord amb aquest acord que han acabat de signar ara.
Tots els partits han estat d'acord.
Només un perill de partits, que no anem a comentar-los, que no val la pena,
han dit que s'han abstingut.
Han dit, bueno, ni a favor ni en contra, però ha sigut una majoria,
gairebé del 80% del Parlament s'han posat d'acord
en què havia de fer un canvi dintre d'aquest pacte de Toledo, el tema de pensions.
De fet ha estat, podríem dir, un dels aconteixements de la setmana,
més enllà d'aquest toc de queda, més enllà d'altres notícies relacionades amb la Covid,
però aquest pacte de Toledo, aquestes mesures dins del pacte de Toledo
que es van aprovar ahir al Congrés, què suposen per les pensions, precisament?
Quins canvis han suposat o suposaran de cara a un futur?
Mira, jo he fet un resum de les quatre coses.
A veure, enraunat el tema de pensions és llarg i és complicat,
però els teus oients, que és el primer que diran,
bé, escolta, jo què cobraré l'any que ve?
O quins canvis hi haurà?
A grans rasgos, no?
I aleshores s'ha tornat a lligar que les pensions estaran un altre cop en funció de l'IPC.
És clar, això estava com o tal, però l'any 2011-2012 es va treure,
després es van congelar, després es van tornar a activar,
i després van dir, bueno, un 0,25, però que no era l'IPC, va, posem un 0,25.
I ara no, ara han derogat aquest 0,25, que és l'últim que estava en vigor,
i ara estaran lligades realment amb l'IPC.
Per què? Perquè un pensionista no perd i poder-hi decidir-ho.
Si aquest any es tanca la situació de les pensions, potser un 0,9,
doncs la pensió l'any que ve pujarà a un 0,9.
És a dir, que estarà lligat un altre cop a l'IPC,
que no és que sigui una cosa nova,
perquè l'any 96 ja es va dir,
i quan es va fer el pacte de Toledo ja es va dir que les pensions anaven,
sempre anirien lligades a l'IPC, però bueno.
Ho hem donat a la crisi de l'any 2008-2010,
doncs allà es van congelar, i després es van parar,
i després han fet de tot, no?
I les pujades que siguin per sobre de l'IPC, com es financiaran?
Amb quins recursos es financiaran?
Bé, perquè ara canvia tot.
És a dir, fins a dia d'avui la Seguretat Social
té un dèficit gairebé de 40.000 milions.
Aquella fausa al pujat de les pensiones,
aquella uixa de pensiones ja se les ha menjat, ja no queda res.
Han començat, degut a la crisi de l'any 2011 fins al 2018,
que hi ha hagut crisi, doncs s'han anat, han anat tots els governs,
socialistes, el PP, s'igualt, tots dos, han anat traient d'aquestes utxes.
Què ha passat?
El que ha passat és que si tu tens una crisi,
i com les pensions es nutrien dels treballadors,
doncs si els sous baixen i la gent, a més a més, se jubila,
no entra els cèntins suficients per pagar les pensions.
Aleshores, si vas traient-lo d'aquesta uixa que es tenia a complir
en moments d'abonança econòmica,
ja es tenia que anar retraient en moments de crisi.
Però aquí s'ha girat precisament per lo contrari.
És a dir, l'acte de les persones ha sigut que la baixada dels sous,
amb aquesta baixada dels sous,
de cotitzar en 2.000 euros a cotitzar en 1.200 euros,
a nivell de seguretat social,
la seguretat social ha baixat moltíssim la seva recaptació.
És a dir, encara que n'hi hagi més persones cotitzant a seguretat social,
però el que cotitgen cada persona és inferior.
En la qual cosa, si sobre 2.000 a tot retenien un 6%,
eren 100.000 euros.
Però si t'ho fan sobre 1.000, són 60.
Però clar, això multiplicat per 19 milions d'espanyols,
en què estan treballant, són molts sentits.
Llavors ha passat que la seguretat social s'ha endeutat.
I aleshores, què han fet?
Han fet una sèrie de canvis.
És a dir, bueno, lliguem l'IPC,
perquè els pensionistes continuïn mantenint la seva pensió,
tenint en compte que els pensionistes són gairebé 10 milions,
amb la qual cosa també és qüestió de tindre 10 milions de persones tranquil·les.
Els lliguem a l'IPC.
I el que fem és que de la seguretat social
n'hi ha tota una sèrie de temes que es trauran,
que estaven a edat lligats amb la seguretat social.
La seguretat social pagava les pensions,
pagava tot el tema de sanitat,
però n'hi havia prestacions que anaven a càrrec de la sanitat,
igualment.
Llavors, tot això el trauran de la seguretat social.
Es pagarà igualment a l'Estat?
Per exemple,
si tu cobrades pel naixement d'un crio,
això anava a càrrec de la seguretat social.
Bé, això ja no estarà a càrrec de la seguretat social.
Bé?
Llavors, es feuran.
Què significa això?
Significa que tot aquest gastos superfluos,
que no són tan superfluos,
però són molts gastos,
que anaven contra la seguretat social,
faran que,
de cara a les pensions,
ja era eficient de 43.000 de 45.000 millors,
de cop i volta quedaran 23.000.
I aleshores serà més fàcil
que les pròpies retencions
per seguretat social
serveixin per pagar les pensions.
No és que facin cap coses,
sinó que treuen coses
que no corresponien
o que no tenien que estar allà.
Llavors, aquestes aniran
contra pressupostos general de l'Estat.
Un altre dels punts
que també es va tractar,
ni en un munt,
penjarem, de fet,
al nostre Twitter,
un dels articles que hem trobat
que trobem força interessants,
és literalment aproximar,
tant com sigui possible,
l'edat de jubilació efectiva
a l'edat legal,
per evitar, segurament,
aquestes prejubilacions.
Sí, però...
Com pot afectar tant?
És a dir,
el volum de les prejubilacions
afecta tant?
Sí.
De fet,
de fet,
com s'enraona
que l'edat de jubilació actual,
l'any 2021,
són 65 anys.
Però, clar,
dit així,
t'ho dius,
ah,
no me puc jubilar al 65.
Sí que te podries jubilar al 65,
però,
aleshores,
has de haver cotitzat
35 anys.
tant?
I, aleshores,
són totes,
perquè és molt enrabassat,
el sistema,
el sistema de pensions,
de cotitzacions
i de contribució,
és el que,
és el que fa que sigui
bastant,
bastant enrabassat.
Aleshores,
el que volen,
que amb tot el tema
de prejubilacions,
perquè les empreses
han tingut,
han fet retallades
de personal,
ha anat,
molta,
molta persona
ha anat prejubilada.
Què vol dir prejubilada?
Vol dir que
s'han jubilat
amb 60,
en 61,
o en 62 anys.
Aleshores,
han anat a càrrec
de la Seguritat Social
i l'edat real
ara no arriba
a 63 anys.
Aquesta és la realitat
i el que l'Estat vol
és que aquesta data,
que aquesta edat
sigui real.
Perquè fins ara,
si tu,
si amb la empresa
te prejubilaves,
no jubilaves,
te prejubilaves,
la empresa
t'estava pagant
una part
i la Seguritat Social
t'estava pagant
una altra.
Aleshores,
el que volen
és que no,
que la persona
arribi
al 65.
Com?
Ja faran
càlculs
que sigui l'empresa
que es faci càrrec.
És a dir,
perquè no
sigui
té prejubilo
amb 61 anys
perquè
al 63
passi
la jubilació
anticipada.
Aleshores,
s'estan fent.
Això encara
falta
per definir.
No està
clarit
el tot.
hi ha diferents punts
que encara
estan sobre la taula
com per exemple
contemplar
l'elecció,
és a dir,
escollir
els millors anys
per calcular
la pensió.
Això ja gairebé
s'han posat d'acord
perquè
llavors
és que
deixaran
escollir
els 25 milions anys
de la teva cotització.
Clar,
què està passant?
el que acabem
de dir
de ter
tres jubiles
amb 61 anys
o amb 62
i llavors resulta
que tu
si te jubiles
al 62
anys
o
si has estat
a l'atur
no passarà
perquè
has mantingut
la quota.
Això no passarà.
Però
si t'has quedat
sense feina
i contenies
54-55 anys
i després
has tingut
una
que n'has estat
pagant
una pensió
contributiva
d'una ajuda
familiar
de 400
de 600
o de 800 euros
què és el que ha passat
a aquesta persona?
Que aquesta persona
està treballant
és un exemple
des dels 20 anys
fins als 55
i però
com resulta
que després
fins als 60
no es pot jubilar
anticipadament
no es pot jubilar
els últims 5 anys
la seva cotització
ha sigut molt baixa
molt
i com
pel càlcul
de la pensió
t'agafaven
els 25 últims anys
aquests 5 anys
et feien mal
a tot el que tu havies aportat
havies aportat
30
30 anys
molt bons
35 anys
molt bons
els últims anys
estaven
pràcticament a zero
amb unes bases
molt petites
i aleshores
t'afectava
a la teva pensió
per tota la vida
és així
i aleshores
ara el que diuen
és
escolta
el que volem
és que es pugui
escollir
els 25 millors anys
de la teva cotització
no com ara
ara és
els 25 últims anys
els últims 25
teníem dret
a escollir
els anys
que
òbviament
millor haguem cotitzat
per tenir una pensió
més elevada
m'imagino
exacte
el que te comento
si jo estic treballant
des del 30
30 més 25
55
jo tinc 25 anys
de bona cotització
perquè he tingut bones feines
o perquè m'he pogut guanyar bé la vida
però un cap a resulta
que dels 55
a les 60
m'he perdut
m'he quedat
30 feines
i m'ha costat moltíssim
perquè una persona
amb 55 anys
sembla que li costi
que no li vulguin donar feines
perquè és real
això és la realitat
no anem a buscar
cap cosa especial
però aleshores
és que tu
arribis i diguis
escolta
jo el que pugui
són aquests 25 anys
i aleshores
te deixaran
perquè sí
que les puguis
l'altra cosa
és que
te penalitzi
no te penalitzi
si és
anticipada
forçada
o no
forçada
això encara s'està
sí
en punts
que encara estan
per partilar
s'ha arribat
un acord
però després
han de treure
el reglament
i el reglament
primer s'ha fet
els acuerdos
i després
es treu el reglament
i el reglament
és el que s'aplica
val
i això seran
les bases
una altra cosa
interessant
que ja estava abans
però que ara
s'ha posat més
que s'han dit que sí
que faran és
la prestació
per les parelles
no caçades
que cada vegada més
volia entrar
això és una temàtica
bastant novedosa
exacte
és com un punt nou
i crec que amb això
haurem d'acabar l'espai
comentem una mica
sí
què passarà
que fins ara
tu tenies que estar caçat
per lo civil
per l'eclésia
però no sí
però si tu
no estaves caçat
i
i vaves
la
la
la
la viuda
el viudo
no tenia
no tenia
dret a la pensió
perquè no
no
i ara
i ara han dit
no no
escolta
si n'hi ha una parella
d'hecho
si no s'han volgut caçar
no passa res
però portant tota la vida
viscant junts
i domiciliats junts
i hi han fet
tota en conjunt
doncs igualment
tindrà
el mateix dret
a tindre
a tindre la pensió
perquè
perquè no serà
solament
viu d'edat
en pareja
com si
com vínculos
matrimonials
ara serà parella
sense vínculos
matrimonial
i això
pues
ajudarà molt
a la
a la
a inclús
de cara
a impulsar
polítiques
de transició
de sistemes educatius
temes de
el mercat
de treball
per precaritat
de la gent jove
que és clar
que tu puguis estar
visquent junts
si saps
que si
nosaltres
estem visquent junts
doncs els 30 anys
no ens hem casat
o potser
hem tingut crios
i portar les condoms
i no hi ha res
dret
però que ara
tindrà dret
i que fins ara
no estava
perquè
no hi havia
un vínculo
matrimonial
ara
ara han dit
que bueno
que no és obligat
o hi tindrà
un víncul
exacte
doncs
amb aquest tema
amb aquesta novetat
podríem dir
tanquem aquest espai
del pacte
de Toledo
que crec que ha sigut
prou interessant
i ens tornem a escoltar
i a parlar
de nous temes
d'economia
en temps de Covid
el proper dimecres
gràcies
Rafael
per atendre'ns
aquesta tarda
no res
aquesta tarda
hem tret
alguna cosa
totalment diferent
clar que sí
una abraçada
des de Ràdio d'Esvern
i fins la setmana que ve
igualment
adeu
molt bé
fins la setmana que ve
fins la setmana que ve
fins la setmana que ve
adeu
de Ràdio d'Esvern
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!