Música
Doncs a ritme toques gràcies
In the night, obrim avui el programa
de la plaça Mireia, molt bona tarda
a tothom i benvinguts
Som en directe des de Ràdio d'Esvern i passen
8 minuts de les 5 de la tarda
amb aquestes temperatures que cada vegada
són més altes, tot i que
segons ens informen
del Servei de Meteorologia de Ràdio
d'Esvern, la setmana vinent
començaran a estabilitzar-se una mica
això vol dir que la calor seguirà però no
amb aquests 26, 27, quasi
28 graus que s'estan registrant
aquí a Sant Just
Dit això, espero que estigueu ben frescos
i que tingueu ganes d'afrontar aquestes dues hores
que ens esperen junts
Hi ha ritme toques gràcies
que crec que és per moure una mica el cos
i donar ganes de pensar ja en l'estiu
sí o no? Estarem tots d'acord amb aquesta sentència
us comento
que és el que us portem per avui
per aquest programa, ens apropem ja
aquesta quarta setmana sencera
de la plaça Mireia Desconfinada
avui dijous
per començar, coneixerem els nois
de l'Empanada Cultural
atenció, un programa que s'emet des de fa ja un any
aquí a Ràdio d'Esvern
parlarem amb el Pol Dígler
amb el Ferran Pujol i amb l'Adriano Calero
coneixerem una miqueta més qui són
d'on prové aquesta idea
de l'Empanada Cultural
i també ens interessa saber com es comporten
fora del seu programa
això serà la primera entrevista que farem
seguidament parlarem amb alguns dels nois
de la tertúlia de cinema
a veure si ens podem connectar tots
però sembla que no
amb alguns d'ells podrem parlar
i seguirem a la segona hora
amb la Vanessa Montserrat
amb ella parlarem del control parental
a les xarxes socials
com poden controlar els pares i mares
els tutors, els parents que estiguin més a prop
i més a sobre dels infants
com poden controlar l'ús de les xarxes
a més ara en un moment
que sembla que la llibertat
és una miqueta més àmplia
a l'hora de destinar-hi més hores
un tema que crec que és prou interessant
i acabarem el programa d'avui
amb l'Oriol Sanauja
justament d'aquí dos dies
farà un mes d'aquest Sant Jordi confinat
en aquell moment
encara no fèiem nosaltres el programa
no estàvem desconfinats
però amb l'Oriol Sanauja
volem recuperar una mica
aquell Sant Jordi confinat
i parlar-ne de tot

de la veritat
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
no sé on esteu respectivament.
Bueno, Barcelona és un microclima, en realitat.
Jo sóc de la Palma i aquí realment
crec que estem igual, a Barcelona, jo no sé, noi.
Bueno, estem molt ben diferenciats.
Tenim un referent a la Palma, un referent a Barcelona,
però molt amunt a la muntanya, allà,
els peus de colsarola, i un servidor
que està al Raval, que això és un altre món.
O sigui que jo crec que sí,
que per parlar del clima ja va bé
la nostra ubicació, però de què parlem avui?
De què parlem? Home, parlem per començar
d'aquest primer aniversari que heu fet
aquí a l'emissora. El primer any
que esteu en emissió, que l'empanada
cultural està en emissió, jo us he de
preguntar per començar, eh? Quin parentesc
teniu o quina relació teníeu
prèviament haver construït aquesta
empanada cultural? Cosins germans,
cosins germans.
No, a veure, de fet, és curiós, perquè
realment no... O sigui, sí que
potser el Faran i jo ens coneixíem ja de fa anys,
potser no en matèria
radiofònica, però
amb l'Adriano sí que va ser bastant de zero.
Vull dir que va ser...
Em van adoptar, em van adoptar.
Necessitaven un locutor amb talent
i van dir, hòstia, tirem de l'Adrià.
Però bé, jo crec que aquí el que ens uneix és l'amor
per la cultura, l'amor pel cinema.
De fet, segurament vosaltres dos ja us coneixeu.
Només el cinema.
Sí, sí, sí. Cultura, cultura,
aparentes i cinema.
Sí, perquè recordem que
el Pol també formava part d'un altre
programa, no? Des de la part tècnica,
tot i que també intervenia, no?
A veure, realment, jo de Ràdio d'Esverns ja
aquest deu ser el cinquè any, ja.
Vull dir que realment sí que
ja porto una trajectòria
aquí amb vosaltres, però...
I el Faran, de fet, havia vingut algun cop
en el programa dels dimarts,
del Sense Condicions,
havia vingut un parell de tres de cop, segur.
Jo havia sigut convidat a
cinema Sense Condicions dues,
tres vegades,
però amb el que podríem dir que
jo també porto tres anys
venint aquí a la temporada.
Exacte.
I escolteu el programa
en la introducció, no?
Si hi ha algú que l'ha escoltat,
que espero que sí,
òbviament, en l'inici diu
benvinguts a un empatge,
a una embafada,
a una bacanal radiofònica.
Això què és?
Bueno, perquè com a escoles,
és que ja ho estàs veient,
no tenim ordre ni control.
Això seria...
Ferran, sisplau, deixa'm sisplau, eh?
No heu començat.
Vale, vale, anem per ordre.
Anem per ordre, si voleu.
Tenim l'Adriano,
que té ganes de xerrar.
Adriano, com ho veus,
això de la bacanal?
Jo sempre.
Jo 24 hores al dia.
Doncs, evidentment,
la idea de l'embafada
és que, clar,
aquesta empanada cultural
que presentem,
hi ha molts ingredients, no?
Encara que jo faig sempre la broma
dient que, bueno,
que la cultura i el cinema,
jo tiro per aquí,
aquest és el meu input,
però que aquí intentem
equilibrar una miqueta
aquesta empanada, no?,
amb les propostes del Ferran
i les meves, evidentment.
I hi ha aquesta petita lluita,
una lluita,
una lluita d'amistat,
on cadascú,
jo, per exemple,
vull presentar moltes vegades
més contingut de cinema
o de sèries audiovisuals,
en general,
i potser el Ferran tira més
per videojoc.
Llavors, clar,
en un moment
que agafem aquests tres continguts,
discursos culturals,
i els fiquem
en la mateixa hora,
inevitablement,
inevitablement,
pot embafar,
però també aquesta és la gràcia,
no?,
anar a desgranar
com ens hem embafat,
no?
Bé,
que ho teniu com molt clar,
no?,
aquesta embafada,
tot i això,
aquesta embafada cultural,
òbviament,
i degut a la situació,
que crec que esteu portant
bastant bé,
pel que dieu,
almenys pel que dieu,
no us veig,
sembla que us ha fet adaptar,
però d'una manera,
com dir-ho,
al principi molt emocionant,
no?,
però després hem anat baixant
una mica de revolucions
amb aquesta especial
epidèmia cultural,
com va estar la transformació,
diguéssim,
cap a aquesta nova idea,
però aquest relaxament,
també?
Tu creus?
Tu creus que li hem relaxat?
Doncs no sé si els nostres programes
duren el doble,
ara,
amb el podcast.
Sí,
l'especial de l'aniversari.
Ara ja no hi ha els mandamasses
de Radio d'Esvern,
al darrere,
dient-nos una horeta,
una horeta,
doncs ara,
ara és el discontrol.
Això m'interessa, Mireia,
eh?
Que vols dir que ens hem relaxat?
No,
em refereixo perquè els primers episodis
d'aquesta especial epidèmia cultural
sí que estàveu com molt,
com es diu,
com a muy venidos arriba,
no?,
amb la situació,
és a dir,
que comentàveu un munt de temes,
com en la introducció també era com
l'apocalipsis,
no?,
l'apocalipsis ha llegado ja,
el tenim aquí,
l'estem vivint,
i va haver-hi un capítol,
un episodi,
ja no recordo quin va ser,
el quart,
crec,
o el cinquè,
que deieu,
bueno,
ara hauríem de rebaixar una mica
el nivell de,
no sé,
d'explicar tot el que ens passa pel cap
perquè ens queden setmanes
d'epidèmia cultural.
Però saps què passa,
Mireia,
que tu,
des de la ràdio,
que ja fa un mes,
no?,
que heu tornat,
tot és molt maco,
però quan estàvem a casa
nosaltres ens van dir
són 15 dies,
són 15 dies,
i clar,
els primers dies
estàvem eufòrics,
i arriba un punt que és,
en sèrio,
hem de continuar aquí,
i no,
no,
entenc el que vols dir,
que potser vam decidir
caure en les fases del dol,
no?,
al principi ho neguem,
i a poc a poc hem anat evolucionant
cap a on estem ara,
que,
ei,
ganes de tornar moltíssimes,
però no ho van dir.
Però ho van dir,
Ferran,
que també mola molt
fer el programa
en calçotets,
o sigui,
clar,
de fet,
aquí sí que és cert
que va arribar un moment,
no?,
i això ha sigut per l'aniversari,
de dir,
escolta,
continuem confinats,
potser sí,
però el tema de la pandèmia
quedarà en un segon lloc,
no?,
i llavors hem tornat a l'empanada,
és cert que no hem pogut tornar
a Ràdio d'Esvern,
però hem tornat a l'empanada,
això sí que és cert.
Sí, sí,
totalment.
I deies que,
clar,
ara ho podeu fer amb calçotets,
no?,
òbviament,
la gent només sent la vostra veu
i no veu en quines gales
aneu vestits per casa
quan ho graveu.
Què tal això
de gravar-vos
des de casa?
Això si el Ferran
no fa unes captures
i després les fot per Instagram,
allò,
perquè a ell li agrada,
no?,
a ell li agrada també
que a part de contingut cultural
hi hagi una mica de marujeo,
que si no...
Home,
clar,
però és que Adrià,
quan un és el lleig
es pot permetre aquestes coses
perquè a partir d'aquí
no pots caure.
Uou, uou, uou.
I us veieu
mentre us graveu també,
és a dir,
mentre us graveu el podcast,
el programa?
Bé,
jo vaig oferir
aquesta possibilitat,
ni que sigui,
per fer el pujar la mà
per poder parlar.
Clar.
Llavors,
a l'últim programa
el que vam fer
és posar-nos
amb els micros
per una banda
i amb una webcam,
diguéssim,
per l'altra.
Llavors,
en aquest sentit,
també està bé
perquè al final
els programes
són molt més fluïts
si ens veiem,
les cares,
les reaccions.
I evidentment
és un espectacle tècnic
tot això,
no?
Hi ha miques
de conversa,
visuals,
no?
de sonors
i clar,
i evidentment
l'altre dia
el Pol ja estava
com a casa
amb una terrasseta,
no?
Llavors ja estava
creu dint
de la imatge,
ara com el vermutet,
més que una empanada
ja era el vermutet.
Sí.
No,
de fet,
tècnicament
hem trobat una manera
perquè al final,
en el meu cas,
que jo soc tècnic audiovisual,
clar,
em preocupa molt,
no?
la qualitat
i no volia que es convertís
en una mena
de trucada
constant
d'una hora i mitja
i vam estar buscant
i ens hem trobat
cadascú de nosaltres
tenim micros
suficientment professionals
a casa
com per poder-ho fer
i hem trobat
un sistema online
del que no farem publicitat
de moviment
fins que no es pari.
Ens agafem amb els deures fets
i és veritat
que teníem els deures fets ja
i...
I llavors
el treball des de casa,
clar,
aquí potser sí que hi ha
el relaxament que tu dius,
que no,
que com que estem a casa
i ho tenim muntat
de manera que ens és relativament fàcil,
se'ns han anat les mans al temps,
hem de tornar una hora, nois,
si no,
no ens acceptaran a la ràdio.
Sí, sí, sí.
No, crec que de moment
això ho podeu seguir aprofitant, eh?
O potser tenim una segona hora,
mai se sap, no?
Jo crec que ens deixaran a casa,
ens deixaran a casa, Adrià.
Ens inclou en la sardana,
no ho heu...
Encara no ho heu pillat, tio.
L'altre dia ens demanàvem dansa,
l'altre dia ens demanàvem teatre,
cada vegada hem ampliat més
aquesta empanada
i ara ens demanaran segurament sardana,
també.
Llavors jo crec que farem un híbrid,
potser amb la primera hora
que va abans de nosaltres, no?
I llavors ja tindrem aquestes dues hores.
Com ho veieu?
Però tu presentes les sardanes, Adrià.
Home, evidentment.
M'encanta perquè s'està convertint
en una espècie de brainstorming d'idees
per seguir fent programes, no?,
de l'empanada cultural.
Tu, Mireia, vigila,
perquè potser et fot el programa, eh, l'Adrià,
perquè he sentit
que després hi ha una tertúlia així,
i potser no penja.
No, no,
crec que ell sí queda a la tertúlia.
Per cert, nois, tinc per aquí
l'àudio del primer programa
que vau gravar.
No sé si vosaltres el podreu sentir de fons,
però són uns 20 segons
que els volia escoltar.
El tema que ens guiarà
en aquest programa, eh,
que anirem pilotant,
anirem cuinant
en aquesta empanada cultural,
parlarem de cançons,
de pel·lícules,
de paràgrafs,
de vinyetes.
Ho intentarem comprimir tot
en un mateix.
Però la tasca no és fàcil, ja ho sabeu.
Esteu preparats, Ferran.
Jo tampoc, Quines.
És el Carles, jo li diria, eh?
Ha començat molt bé.
Això ho hem d'explicar,
això ho hem d'explicar.
Sí, sisplau,
no sé si ho sentíeu o no,
però crec que hem d'explicar una mica
qui és,
què diu,
i si això s'ha mantingut.
Just has posat en primer programa
on hem de dir que nosaltres al principi,
i no ho estàvem opiant, eh,
simplement que, mira,
teníem un quart company
que era el Carles Martínez,
però que per agenda i moviments
no ha pogut assistir tant al programa
i al final ens hem convertit en un trio.
llavors el Carles s'ha mig perdut en el 8,
tot i que sempre estem amb ell,
estem parlant amb ell.
Està en segon terme,
ell està en segon terme.
Sí, sí.
I el Carles ens va deixar a mirar l'Adriano
com a custòdia del Pol per vigilar-lo,
i llavors, mira,
tres personetes.
i que...
Oh, i de fet...
Perdona, perdona, Mireia.
Digues, digues, endavant.
No, i que de fet, en el fons,
imagina't,
si hi ha en tres persones
i els continguts que tenim,
ens anem al temps que ens anem,
no?,
doncs imagina't en quatre.
Però sí que és cert
que el projecte inicial era de quatre,
no?,
eren quatre potes d'aquesta taula,
quatre ingredients per l'empanada.
Carai!
I us en recordeu d'això, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, el tema d'on ve el nom d'empanada
es remunta a,
des del primer programa,
no sé què,
quatre mesos abans fent pluja idees
i potes,
i un any i un mig.
A quatre grapes.
Bueno...
I un any i un mig.
I un any i un any i mig abans.
A quatre potes, eh?
Atenció.
Sí, hi havia la idea de quatre potes,
sí que és veritat.
Sempre hem jugat amb el doble significat, no?
Ha quedat bastant clar
quin és el motiu d'aquesta empanada,
però sí que és cert
que no hem parlat tampoc
del fet
que moltes vegades
aquest programa és necessari
perquè portem una bona empanada.
És a dir,
una bona empanada
d'informació creuada,
massa notícia,
massa podcast,
i llavors arribava el moment de dir
és agafem una mica
i desempanem la situació.
Bueno, i després també,
per nosaltres,
el doble es joc també era
que per nosaltres mateixos,
és a dir,
érem nosaltres pròpiament uns empanats
respecte al tema dels altres,
és a dir,
si tu, Adrià,
no em portes la pel·lice con la vaca,
doncs...
jo sóc un empanat
perquè no la conec
i llavors tu m'informes,
saps?
també fas un servei
a la nostra petita comú.
Sí, no, no.
De fet,
aquest programa
és per nosaltres.
És per a propi o disfrute,
no?
I tant que sí.
I tant que sí.
O sigui,
que entre vosaltres
també veig que com us nutriu
o us retroalimenteu,
no?
És a dir,
un li explica,
no sé,
una pel·lícula,
xecoslovaca,
en aquest cas,
i l'altre no l'ha vist mai
o no s'entera
de qui és el director
i també ho coneix,
jo entenc.
Clar,
és cert que jo,
per exemple...
No,
l'altre per exemple...
Sí,
digues,
Adrià,
que digues.
No,
que és cert que jo,
per exemple,
sempre he sigut un consumidor
de còmics brutal,
però ho havia abandonat
fa anys,
i ara està en contacte
amb el Pol,
i aquest programa,
que ell és una persona
que normalment porta còmics,
hòstia,
he tornat molt a la lectura
de còmics.
El Ferran ho he intentat
amb el tema dels videojocs,
però aquí no he caigut.
Aquí no...
Aquí anava jo,
que al final,
el més empanat de tots tres
és l'Adrià,
no?
No,
que no s'ha enterat
de que programes de cine,
ja no només a la ràdio general,
sinó a la mateixa ràdio d'Esvern,
en tenim uns quants,
ei,
la seva perspectiva és única,
i el podeu convidar
als vostres programes
si us falta omplir
un parell d'oretes,
i us les ople molt ràpid.
Però que sí que no,
aportem temes per exacte,
és a dir,
les missions són,
el Pol deia
el cinema xacosluac,
que a molta gent
se li pot fer ferragós,
al cap i a la fi
és dir,
ei,
que aquí hi ha coses interessants
en el món dels videojocs,
dels còmics,
del cinema xacosluac,
i aquesta també és gran part
de l'empenada,
de desempenar la gent,
això és veritat.
O sigui,
és més desempenar que empenar,
entenc que va per aquí la cosa.
Sí, sí,
això és evident.
De fet,
una sorpresa molt agradable
va ser quan vam celebrar ara l'any,
per això estem aquí també,
i veure que vam oferir
aquesta pregunta
al nostre entorn,
però també als oients,
i van arribar
un munt de propostes,
és a dir,
l'empenada pot ser molt més gran,
he fet la broma abans,
l'empenada pot ser massa gran,
i de vegades és veritat
que s'ha d'acotar una miqueta,
no?
Hi ha, evidentment,
molts discursos culturals,
i de vegades sí que és cert
que hi ha uns discursos culturals
que com, per exemple,
el futbol amb l'esport,
acaben eclipsant la resta,
i és important, escolta,
rescatar, no?,
també els exemples més petitons
o més oblidats.
Vale, Ferran,
ho acabes de sentir, no?,
si ha dit que el futbol
és el cine de la cultura,
llavors,
crec que el futbol al cine...
No, no, no,
és Spielberg,
és el futbol,
és el futbol del cine.
O sigui,
crec que pel que esteu dient,
pel contingut,
el que teniu,
el que voleu volcar
i el que voleu explicar
i el que teniu ganes també
de compartir,
creieu que us donaria temps
per fer un espai
o contingut suficient
per fer un magazín diari?
Per un magazín diari?
De quants diners estem parlant?
De quants diners estem parlant?
Un moment.
Això...
Que parlen els adults,
que parlen els adults.
No, i tant,
nosaltres ja m'estàs veient
que no ens costa res parlar.
I contingut diari?
Jo crec que sí,
l'Adriano com a mínim
té contingut de matí i de tarda,
si vols.
No, sí que és cert que, clar,
el contingut no només
el generem nosaltres,
nosaltres, evidentment,
tenim un discurs
i tenim un anàlisi que puguem portar.
Però a l'hora de la veritat
és que els discursos culturals
arriben cada matí, no?
I no marxen,
i no marxen,
i no marxen.
Llavors, sí que és cert
que contingut cultural hi ha ara.
L'important és saber fer de filtre, no?
Saber fer de filtre.
Exacte.
Jo crec que aquest filtre el tenim.
Al cap i a la fi,
a l'hora setmanal,
que potser se'ns fa una mica curteta,
però perquè tenim més pel·li que cap a què,
al final ens permet fer això,
seleccionar molt bé
de què volem parlar
i que sigui realment engrescador
i interessant.
I us anava a preguntar
de l'Ualdeu,
una pregunta bastant bàsica,
quan trobeu a faltar
Ràdio d'Esvern?
Vinga, va.
Hòstia, doncs,
bueno, comença, Pol, va.
Home, jo ho trobo a faltar, eh?
Perquè per mi,
o sigui,
a part que ja és
seguir la tradició de venir,
l'únic que canvio les nits
pels matins de cap de setmana,
home,
ja només la interacció real
amb ells a l'estudi
és, vull dir,
dona tota la salsa
total del programa.
O sigui,
a top és.
Totalment.
Jo, de fet,
porto ja setmanes dient,
i com que no,
potser jo soc
el més
passota de les xarxes socials,
sempre estic,
hòstia, Ferran,
has parlat amb Ràdio d'Esvern o alguna cosa?
i porto bastantes setmanes dient,
escolta,
quan tornem?
Quan tornem?
Escolta,
ja tenim el dissabte,
ja o no?
Jo, mira,
i jo personalment
trobo molt a faltar
el botó de mute,
saps,
que té la taula de so.
No, no,
realment,
estar a la ràdio
crea un ambient bastant...
Ara,
hem aconseguit,
tot s'ha de dir,
i almenys d'això,
crec que ara estem bastant orgullosos els tres,
de no haver perdut aquesta química
pel fet de no haver estat cara a cara,
però tenim moltes ganes
de recuperar igualment aquest plus
que t'afegeix estar allà.
A part que Ràdio d'Esvern
és un lloc còmode
i a sobre que Engin estàs menjant molt bé.
Aquest sí que paga.
Això sí,
això sí.
Ja has fet publicitat,
tio,
ja has fet publicitat.
Molt bé,
molt bé,
escombrant cap a casa.
Esperem que la fase 1
ja obri que Engin està,
perquè jo personalment
també el trobo bastant a faltar
i no és per fer-vos dentetes,
però llavors ja hi podria anar.
Però vaja,
ja quan vingueu
ja ho podreu fer.
Us anava a preguntar ja
per anar a acabar l'entrevista,
us vau conèixer,
entenc fora la ràdio,
però clar,
heu creat també
una espècie de grup
dins de la ràdio,
això també dona...
Hi ha molta gent
que quan s'apropa a la ràdio
i comença a fer un programa,
un espai,
entrevistes, etcètera,
diu que enganxa.
Sí o no?
O sigui cert?
Totalment.
Bueno,
no sé,
fer ràdio,
o sigui,
jo com el Ferran,
que potser venim més
del món de l'audisual,
del cine,
però com en el sentit del vídeo,
el posar-te al davant del micro,
vull dir,
és una cosa que jo mai
tampoc hauria pensat de dir,
hòstia,
saps,
no sé,
això,
saps,
aquesta imatge,
i és una cosa que enganxa,
es enganxa,
i a més,
quan estàs i et veig,
amb col·legues,
perquè al final és això,
i parles de temes que t'agraden,
però,
que vols més,
no?
Bueno,
pasta,
però...
Ja,
vale.
Digues, digues,
Adriano.
No,
evidentment,
la gent que som uns enamorats del cinema,
i inclús,
si podem treballar,
moltes vegades,
al voltant d'una taula
i d'una cervesa,
acabes fent una mena
de tertúlia radiofònica,
sí que és cert que,
clar,
quan fas el pas al professional,
molt més professional,
t'has de preparar una miqueta,
però t'acabes enganxant
a aquesta projecció
d'aquelles converses
que tenies filosòfiques
i d'anàlisis
sobre,
evidentment,
tots els productes culturals
que parlem,
i t'acabes enganxant
a poder-ho fer
d'una manera regular,
d'una manera professional,
d'una manera pensada
i analitzada,
no?
Clar,
de fet,
digues,
acaba,
Adriano,
acaba.
No,
i el que volia dir
és que,
clar,
i també,
d'altra banda,
tu has parlat d'això,
no?,
de la teva experiència,
o de la vostra experiència
en el món audiovisual,
jo, clar,
vinc una miqueta més
del món de l'escriptura
i és cert que,
moltes vegades,
els textos,
els articles es queden allà,
no?,
per la lectura.
Poder-li donar veu,
perquè al final també
a la ràdio,
no?,
hi ha una ràdio més guionitzada,
hi ha espais també
dintre del programa
que poden ser molt,
molt guionitzats,
hosti,
també és una molt bona manera
de donar vida
aquells textos,
no?,
aquelles paraules.
Clar,
totalment,
a part de que t'intercedeixen,
no?,
i,
però,
per la meva part,
ostres,
sí que t'enganxa,
perquè fixa't que,
quan acabem els programes,
si juntéssim les notes de veus
que ens anem enviant
durant la setmana,
podríem omplir,
mire,
has dit això,
el programa setmanal aquest
que ens dius que segurament
els proposareu aviat,
no?,
pel que de tècnic.
Diari,
diari,
eh?,
programa diari.
Ai,
això,
programa diari,
perdona,
el podríem omplir només
amb missatges de veu.
També us dic que el 60%
són de l'Adriano,
però no.
Quina monopolització
de la veu, eh, Adriano?
T'estan culpant una mica
de...
Home,
és que té un veu
del cil,
del cil.
Bueno,
jo aprofitaré una frase
que vaig escoltar
d'uns altres llocs
que diu
no se piensen
que el tiempo
se lo vamos a facilitar,
se lo tiene usted que ganar,
no?
Entonces,
estem una miqueta
en aquesta línia.
M'ha agradat,
m'ha agradat la frase.
Sí, claro.
Nois,
només per acabar,
coses que no teniu ara
és en vivo i en directo,
no?
Graveu el programa,
feu el podcast,
l'editeu,
la música,
etcètera,
etcètera,
però no és un directe.
Aquí quan veniu a fer-lo
sí que era un directe.
Això,
digueu-me que no ho trobeu a faltar
perquè serà mentida.
Home,
jo com a màxim afectat
per aquesta situació,
perquè soc qui acaba dit
en els programes,
cosa que m'agrada,
no m'estic queixant,
tinc un control
i no el vull deixar anar.
Però que el tema
d'estar allà
i poder llançar músiques
en directe
i saber com quedarà en el moment,
no?
Perquè una cosa que tenim
amb aquest software
que estem fent servir
és que llançar músiques
en directe constant
no acaba de funcionar,
llavors hem de suposar
com quedarà
i tant que es troba a faltar.
Sobretot perquè el programa
tal com el cuines,
tal surt
i hi ha un marcador
que et diu
et queden 5 minuts,
Adrià,
no t'has de callar allà.
Sí, sí,
ell té una pissarretta.
Això m'ha de dir, no?
Sí, clar,
són coses que no es veuen,
però a part de les mueques
i tot el que fem en directe
per tirar-nos l'atenció
és que hi ha una pissarretta
que és com una mena
de les tables
de los mandamientos
que quan s'aixeca
allà
o fas cas
o mute.
Tenim un sonidista
que és un dictador,
avui no l'hem portat,
però ell ja sap qui és.
No, de fet,
ja hem fet aquest pas, eh?
Sí que és cert
que vam començar
agafent les gravacions,
no?,
de les nostres seccions
però intentant
mantindre aquella idea,
no?,
de viva del directe
a partir de les converses
pre-secció i post-secció,
però ja a l'últim programa
vam decidir
intentar, no?,
intentar apropar-nos
una miqueta més
a aquesta empanada
amb aquesta localització
de Ràdio d'Esvern
i poder-ho fer
amb aquest fals directe,
no?
I què va passar, Adriano?
Doncs que ens vam anar
a l'hora i cinquanta.
Uau!
Però vull dir
que ja estem fent aquest pas,
no?,
estem fent aquest pas
de recuperar el directe
des de la postproducció,
que evidentment
és el que és.
Doncs, nois,
el directe tornarà,
jo crec que
Ràdio d'Esvern
esperem que també
torni a obrir les portes
a la resta de col·laboradors
i persones que passen
per aquí en persona,
cosa que també es troba a faltar.
Jo també us dic
que des d'aquí,
des del programa,
no veig a ningú més
enllà de la pantalla
i també és una cosa
que es fa estrany
a la part
que ja es comença,
em començo a acostumar,
però sempre faltarà
la part,
la part humana.
Perdó,
una pregunta, Mireia.
Estàs fent ràdio amb mascaret?
Estàs fent ràdio amb mascaret
o com estàs sola?
No, jo estic sola a l'estudi,
tinc un micròfon
únicament per mi
i uns auriculars
únicament per mi
que són els que utilitzo jo
i que la persona
que està informatiu
té els seus
i la persona
que fa el magazín del matí
també té els seus.
Haurem de portar
les nostres espumes,
haurem de portar
els nostres cals.
Clar, no ho sé, això.
Jo porto la meva cadira.
Sí, sí, podeu també.
Exacte.
Això ja us ho comentarem.
Tampoc no podria dir res
que no ho sàpigués, exactament.
Però sí, espero que sigui molt aviat
i us anava a dir,
Pol, Ferran i Adriano,
gràcies per contaminar
i contagiar aquesta alegria,
contaminar...
També, també.
Contaminar en el bon sentit
de la paraula,
igual que campanada,
que també el feu servir
en el bon sentit de la paraula,
per contagiar aquesta alegria
i tot aquest contingut
que feu cada setmana
i que està publicat
a radiosben.com
Només per acabar,
a quines xarxes socials
i on us poden trobar?
Això ho farà,
un moment.
Sisplau.
És el meu moment,
és el meu moment.
Community.
Ai, que em preparo,
que em preparo.
Sabeu que tenim Facebook,
Empanada Cultural,
Twitter,
Empanada Cultura,
sense L,
és molt important això,
s'ha de repetir sempre,
Instagram,
Empanada Cultural
i pengem els programes
a part de la web
de Ràdio d'Esvern,
no els podeu trobar
i descarregar.
També tenim SoundCloud,
MixCloud i Vox.
Mira, aprofitaré per anunciar-ho.
Estem a punt de centrar-ho tot
a SoundCloud,
perquè al final
tenir-ho repartit per tot arreu
no ens està donant
cap mètrica de res
i no ens ajuda.
Val, doncs ja tenim
totes les xarxes apuntades.
Crec que no hi ha pèrdua,
per escoltar-vos, nois.
No, és fàcil.
I l'ho he dit,
a seguir fent programes
i a seguir
amb aquestes empanades culturals
durant un any més,
dos, tres,
els que siguin,
els que siguin, nois.
Una abraçada molt forta.
Fins al futur.
Moltes gràcies.
Adéu a vosaltres.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
We couldn't turn around
till we were upside down
I'll be the beggar now
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit

Bona nit


Bona nit




Bona nit
Bona nit



Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit