1, 2, 3, 4!
Estan cantant ara mateix The Nox juntament amb Powers.
El tema es diu clàssic i és un tema,
de fet és el tema que escollim avui per obrir la plaça Mireia
en les portes d'aquesta rebetlla de Sant Joan, avui dimecres 23 de juny.
5 i 12 d'aquesta tarda, què tal? Ja teniu preparats?
Ja teniu, de fet, fet tots els preparatius per aquesta rebetlla,
aquesta nit màgica que diuen de Sant Joan.
Esperem que sí i que la gaudiu, forçament.
També esperem que ens estigueu escoltant,
tot i que estigueu també preparant aquesta rebetlla,
ja sigui a través de radiodesvern.com,
a través del 98.ufam
o també de les aplicacions disponibles per iOS i per Android.
Ja sabeu que avui, tot i ser la rebetlla,
som aquí amb vosaltres, som en directe des de Ràdio d'Esvern
i tenim una programació, com sempre,
que esperem que us agradi des d'ara mateix
i fins les 7 de la tarda.
Començarem amb l'espai d'exposicions i cultura
amb la Glòria Conesa, que la tenim ja aquí amb nosaltres,
i avui, a través dels micròfons de Ràdio d'Esvern,
visitarem diversos llocs.
Esperem que ens doni temps de visitar-los els tres.
Passarem, per exemple, per la fira Arts Libris,
al mercat de Sant Antoni, a Barcelona.
Visitarem també l'espai que podeu trobar
al costat del Born, a Barcelona, que és el matrònom.
De fet, sí, està just a la Rambla del Born, veureu què més.
I parlarem també, ubicats al Born,
de la Fundació Fotocolactània,
una entitat sense ànim de lucre amb seu a Barcelona.
Seguirem també amb la tertúlia de cinema en aquesta primera hora
i saltarem a la segona hora perquè, atenció,
l'Oriol Lluc, per desfer frases fetes,
avui ens porta un monogràfic de burros.
Sí, senyor, frases fetes i expressions que parlen d'aquests animals.
Si recordeu, la setmana passada vam fer un especial monogràfic
de gallines i galls amb expressions, doncs bé, amb aquests animals.
Avui els rucs, els ases, els burros i les mules seran les protagonistes.
Per exemple, frases com ser un ruc, ser un tros d'asa,
per exemple, tossut com una mula, quines d'altres no s'ha fet la mel
per la boca de l'asa?
O, per exemple, treballar com un burro o carregat com un burro,
veurem el seu origen i la connotació que tenen aquestes expressions.
I si teniu alguna sugerència, dubte o recomanació,
o qualsevol cosa, ja sabeu que ens podeu escriure al nostre Twitter,
arrobapl, la guia baix, Mireia, on us atendrem molt amablement.
Us recordem també que podeu recuperar les dues entrevistes
que vam fer ahir aquí al programa.
Vam parlar amb el Sergi Arrada i el Lluís Terrés,
al capdavant del Casal de Joves i també d'Activitats.cat.
Vam parlar sobre aquest concurs de can, el Just Talent,
que s'està organitzant des d'ara mateix i podeu presentar les vostres candidatures
per dir una forma fins al 5 de juliol.
Heu d'anar al web de casaldejoves.com
i també vam parlar amb la Marta Avalada, gran amiga i també coneixedora
del procés artístic de Dogni Abreu.
Amb ella i a través d'ella també ens vam endinsar el món creatiu
i reflexiu de l'artista de Dogni Abreu,
que després d'un any dur ha presentat aquesta exposició
Güelles del Tiempo, al celler de Can Ginestà.
Tot i que aquesta tarda sigui tancat i demà com a festiu també,
us animem que divendres o qualsevol altre dia
visiteu aquesta exposició.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú per aquesta?
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, pessigolla.
Pessigolla, pessigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio d'Esverc.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivamo.
T'encoentres mal o arroba?
Socorro!
Comencem, doncs, fent aquesta ruta cultural per exposicions i centres expositius i culturals de Barcelona.
Ho fem, com sempre, amb la Glòria Conesa. Glòria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Anem cap a Barcelona, on suposo que deu caure una bona calor també avui, tot i la pluja.
Sí, avui un dia molt variant.
Sí, força variant.
I a més, sent revetlla, no?
Hi havia gent que encara al matí dubtava si podia tirar un ope tards a la nit.
M'imagino cap al temps.
En tirarem, en tirarem.
Jo crec que sí, no?
Sí.
Tu ets de tirar alguna... o bengales, o bombetes, o...
O coets.
O coets, també?
Bé, m'agrada.
Gràcies per venir avui, Glòria, que sabem que també estem a les portes de la revetlla
i hi ha gent, doncs bé, que li dedica unes quantes hores a organitzar-ho.
Com deia, hem de parlar d'aquestes exposicions.
Si et sembla, comencem per la Fira d'Arts Libris.
Sí.
Aquesta Fira d'Arts Libris, durant bastants anys, s'ha celebrat sempre a Santa Mònica,
al final de la Rambla, i aquest any ho hem variat.
Aquest any ho hem passat a un altre lloc que, en principi, semblava que...
Bé, no sabíem si seria un lloc adequat o no, o jo ho vaig pensar, almenys.
I, efectivament, crec que ha sigut un bon encert.
Primera, a Santa Mònica només anava gent molt ficada amb l'art, no?
I amb aquests temes.
En canvi, en el mercat de Sant Antoni, hi havia els nanos canvien cromos,
tot allò que hi ha ven als llibres.
Aleshores, crec que ha estat bé, perquè ho han fet amb un...
El fusar que hi ha, que jo no sabia que hi havia un fusar allà.
Bé, no sé si hi havia un fusar o alguna cosa així.
És que és un lloc que s'endinsa la terra.
I, aleshores, la veritat és que va estar molt bé.
I hi havia molta gent, potser molta més que la que hagués hagut al Santa Mònica.
Per tant, penso que és bo, si això ha tingut una bona ressonància amb tothom
i la gent ho ha conegut, doncs perfecte, no?
I allà, doncs, hem pogut trobar llibres molt interessants.
Per exemple, hi havia un llibre que jo no coneixia del Plensa,
del nostre estimat Pletsa, perquè cada vegada parlem del Pletsa,
però, bueno, és que està per tot arreu.
És un llibre que està fet amb làmina...
Bé, primer hi ha unes... Són tres peces.
Unes làmines de bronze, truquelades,
d'aquella manera que ell truquela, que són les letres enganxades, més o menys,
i les cares...
Sí, també té escultures fetes amb aquestes lletres.
Exacte, més o menys el mateix.
Això, amb coure.
i formaven part d'uns gravats amb paper,
o sigui, tenim per una banda el paper
i per altra banda tenim els gravats,
o sigui, els gravats,
i per una altra banda tenim les figures fetes amb coure.
I després encara hi havia algú més que ajuntava aquestes dues matèries.
És un conjunt que està molt bé.
La veritat és que el que ja, clar,
se'n va almenys del que jo puc adquirir, no?
De preus, vol dir.
De preu, perquè era una peça que valia 3.500 euros.
Uau.
I és per tindre-la a l'estanteria, que està molt maca,
però vaja, no està per tot.
Encara que estava en un lloc que semblava que tingués que ser molt accessible,
doncs no ho era tant.
Valia la pena.
Però els preus entenc que varien una mica...
Bueno, per aquells que potser no ho saben,
els llibris és aquesta fira internacional del llibre d'artista,
no?, que no hem comentat.
Sí.
Bàsicament hi ha llibres d'artista, pel que veig, preus...
Bàsicament, sí, és llibres d'artista.
Variats.
Hi havia preus molt variats.
Pots comprar coses des d'un euro.
És que hi havia coses d'un euro que eren com xapes
o simplement punts de llibre.
O sigui, trobes preu...
Trobes per totes les butxaques.
I la veritat és que hi havia coses molt maques.
Per exemple, jo vaig comprar dos llibres,
un que és del Kentridge.
No sé si és...
Potser no tothom el coneix,
però va estar fa poc al CCCB
i va fer una exposició que va tindre molt d'èxit
perquè és un sud-àfricà blanc
que es dedica, d'alguna manera,
a parlar de la política que hi ha allà
amb els blancs i els negres, no?,
a Sud-àfrica, que encara existeix.
I en el CCCB va estar molt bé.
A més, hi havia una pantalla com, no sé,
10 o 15 metres enorme.
I aquí hi havia el llibre amb la fotografia de la pantalla,
que és un desplegable.
Per tant, el llibre es desplegava
i era fort, és molt maco.
Després hi havia un altre del EIWEIWEI,
que és aquell xinès que no pot sortir de casa seva.
Ara em sembla que en aquests moments està la Xina,
però no pot sortir de casa seva.
De res domiciliari, vols dir?
Sí, sí.
El que passa és que no sé si encara està,
però estava...
que no podia sortir de casa seva la Xina,
però és un home que viatja per tot el món
i que inclús aquí a Barcelona
va fer un tema ja fa com 15 anys o així
en el Mies van der Rohe
i allà va fer una instal·lació de l'escafaell,
que treu l'aigua, posa l'aigua, la tanyeix.
O sigui, que és una persona aquí a Barcelona
dins de l'art asiàtic.
Bé, ell pràcticament no és que sigui asiàtic
perquè el reconeixen a tot el món,
o sigui, és un artista del món,
però té a veure amb Barcelona
i és molt apreciat,
però en canvi sí, està recluït,
si no m'equivoco, a casa seva encara.
Perquè, bé, el govern xinès,
doncs és així.
És una persona que
molts de les seves fotografies,
ell fa sobretot fotografies,
a part de fer instal·lacions i tal,
que assenyala amb el dit
fent aquella senyal de por aquí, saps?
Aleshores, ell sempre posa el por aquí,
per aquí, no sé com dir-li, amb el dit a xiniat.
Sí, el dit de, com es diu, el dit cor.
I aleshores això ho fa davant de la Torre Eiffel,
ho fa davant del pont de Londres,
ho fa davant de les piràmides,
o sigui, sempre fa una fotografia
del seu braç, del seu dit,
davant d'aquests monuments a tot el món.
Aleshores, és una persona molt reconeguda
i, bé, allà hi havia alguns llibres interessants
i, bé, això fins aquí, no?
Fa la foto d'això del dit,
però no fa l'escultura, no?
Perquè després hi ha un altre escultor
que sí que representa la mà,
tal com dius,
amb tamany com un cap del Jaume Plensa,
diguéssim, com una de Chloé,
i també l'ubica per diferents punts del món.
De fet, crec que a Milà,
davant de la borsa de Milà, d'Itàlia,
hi ha una mà gegant
que apunta cap a la borsa
assenyalant amb aquest dit.
En aquests moments no recordo de qui és,
no serà ell mateix.
Clar, no sé, ara que has dit això,
dic, potser...
Sí, bueno, hi ha artistes que fan això,
fan coses i van repetint-ho
a diferents ciutats de tot el món
perquè la gent els conegui,
perquè tothom se n'agui a compte
del que està passant...
Bé, està bé, està bé.
A part d'això,
hi havia una exposició també a fora,
a Fotocollectània,
que és una exposició de dones
i que...
hi havia el treball
d'una noia que es diu Mariel Enmarc,
Vides de Mujeres.
Aquest Fotocollectània,
no sé si hem parlat d'on està,
està davant del parc de la Ciutadella,
en aquell edifici que té columnes
i que pots passar per sota,
davant del parc de la Ciutadella,
el passeig de Picasso.
Aleshores, aquí,
Fotocollectània
és un dels llocs més importants,
jo en cas diria que d'Europa,
en quant a fotografia.
I ella el que fa és representar,
fotografiar aquesta Mariel Enmarc
de sempre,
el que ha fet ha sigut
durant 50 anys,
que potser encara en farà més,
fotografiar dones,
però no dones maques,
boniques, ben posades,
sinó tot el contrari,
dones dins de sanatoris,
dones dins de manicomis,
dones com la mare de Madre Teresa de Calcuta.
Aleshores,
ella sempre fa fotografies de dona
i aquesta exposició,
doncs,
és quasi tota,
pràcticament,
sí,
jo crec que tot és en la gui negra,
assenyalant les vides,
ella diu vides de mujeres,
i va fotografiar,
doncs,
quantitat de coses,
i allà,
doncs,
es poden veure
una bona selecció
de les seves obres.
Sí,
pel que estic veient,
gairebé el 100%,
sí,
pel que estic veient,
és blanc i negre la seva fotografia,
almenys a internet,
no n'hi ha gaire que siguin de color.
És blanc i negre,
sí,
tot és blanc i negre,
bueno,
jo ja saps que hi ha molts fotògrafos
que encara els agrada el blanc i negre,
i que ho fan tot en blanc i negre,
a mi personalment,
penso que la vida és en color,
i m'agraden les coses en color,
potser sí que tenen més força
les fotos en blanc i negre,
força sí,
però per mi no són reals,
la vida no és en blanc i negre,
la vida és en color.
És una manera artística
de donar-li una altra,
una altra òptica,
perquè el color l'hi has de posar tu,
no, diguéssim,
és a dir,
és a dir,
tu,
com a visitant,
tu li has de posar el color
en aquesta imatge.
Després,
si algú va per allà també,
hi ha alguna cosa
que ho has trobat molt interessant,
com sempre moltes coses,
que és que,
a la sala Metrónom,
que és una sala
que havia estat
durant uns anys,
durant 20 anys,
cap als anys 60, 80,
molt al dia
en quant a exposicions
i coses d'aquestes,
hi ha una exposició
que es diu
Les Puertes de Linares.
Aquesta exposició
és de l'artista Jordi Benito
i representa
quan el Manolet,
aquell torero,
no sé si...
Sí,
jo ho vaig posar,
no ho heu sentit,
va dir que es retirava
i l'endemà
el toro,
el va matar
amb una cornada,
o sigui,
es retirava,
era l'última corrida,
i en canvi,
el toro el va matar.
Aleshores,
aquest tal Jordi Benito
va fer una instal·lació
que es diu
Les Puertes de Linares,
on pengen dos toros,
dos toros de veritat,
dissenyats del sostre
i a terra hi ha una roca,
hi ha sorra
i pengen allà els toros,
o sigui,
que és una cosa com molt especial,
però que el que fa és recordar
com va morir el Manolet,
i es diu
Les Puertes de Linares,
perquè és on te'l van agafar.
Això està situat
en un lloc
que a mi em va sorprendre.
El metrónom aquest
jo no el coneixia
i és un espai molt maco,
amb un sostre molt bonic,
amb aquelles vidrieres
que traspassen la llum,
el que passa
que estan tapades.
Un hivernacle?
Són vidrieres
com l'esquena
al Palau de la Música,
o així,
que són amb llum,
però estan tapades
i no es veuen.
I a part d'això,
tot el lloc
és força maco
i la veritat
jo havia viscut molt
a prop d'allà
i no ho coneixia.
en quant a aquesta obra
és una obra
molt forta,
dos toros allà
dissecats,
un penjant del sostre
i el primer dia
que es va representar això
va ser els propis artistes
que es van penjar,
també hi ha un piano,
es van penjar
com si fossin els toros,
aquelles coses que fan
que te les han d'explicar
una mica bé
si no dius
i això què és.
Això és art conceptual,
no?
Que en parlàvem
fa unes setmanes.
Sí,
més o menys,
sí,
sí,
li podrien dir així.
que per ser
hi ha una pel·lícula
de Manolete
es va fer,
el protagonista
és Adrian Brody
que és el que relata
una mica la vida
d'aquest torero.
Bueno,
va ser molt famós,
jo no ho recordo
però va ser molt famós,
es va morir el 47
em sembla,
o sigui que va morir
abans que jo,
abans que jo neixés
però això del Manolete
sembla que s'ha sentit,
no?
És com un torero
molt famós
i que va tindre
aquesta mala sort
que el va agafar
el toro just
el dia que es retirava.
I bé,
dins de les coses
d'art
tot és molt variat
perquè ja veus
veure allà
un toro dissecat
i dius això,
ah,
sí,
no?
Sí,
no?
Sorprèn.
A mi em va sorprendre,
a mi em va sorprendre
perquè poques vegades
he vist una instal·lació,
de més,
el lloc és impressionant
perquè és molt gran
i molt maco,
això està just al centre,
no hi ha gaire cosa més,
sí,
hi ha una pinta de ceràmica
que és la primera
que va comprar
el Rafael Tous
perquè això també
també és d'ell.
També és fons de...
També és fons
del que van parlar
del col·leccionista.
Del col·leccionista aquell.
Inclús la sala,
la sala,
si no és d'ell,
està a punt de ser d'ell,
crec que és d'ell.
La sala metrònom,
si no la vol,
si no la ha comprada
la vol comprar.
És un espai,
doncs ja et dic,
està molt cèntric,
molt a prop del Museu Picasso
i dona molt de joc.
dóna molt de joc a l'espai
perquè és molt net
i es poden fer moltes coses,
o sigui que està molt bé.
D'aquestes,
la que veig que ja no es pot visitar
és la d'Arts Libris,
no?
Crec que era fins al 20.
Arts Libris era només 3 dies.
18, 19, 20, 20, 20.
Normalment són dos dies,
aquest any l'han allargat a 3
i l'han canviat de lloc
i la veritat és que ja hem dit abans,
molta gent,
molta gent.
No sé si l'èxit de venda
serà igual,
perquè clar,
la gent que anava al Santa Mònica
sabia què anava, no?
Clar.
En canvi, allà la gent
anava a canviar cromos
i anava a mirar l'exposició,
anava a mirar els d'Arts Libris,
si no ho sabia.
Però penso que està bé
que la gent coneixi
que està això.
L'any que ve on es farà?
Doncs no ho sé.
L'espai aquest
va donar molt de sí
perquè és un fosà
que es poden fer moltes coses.
O sigui,
el mercat de Sant Antoni
crec que està en un bon moment
per poder desenvolupar projectes
que la gent estigui interessada en fer.
Ens sembla que estan
molt avinguts
que la gent faci propostes
per fer coses allà.
Des que el van arreglar,
sí,
es fan coses
i cada vegada més.
I allò és ideal
per excèntric,
per gran,
per tot.
I tant.
el matrònom,
l'exposició del matrònom,
no sé si encara es pot visitar,
m'imagino que sí.
L'exposició del matrònom
penso que sí.
De totes maneres
m'heu sempre.
És un lloc
que no està sempre obert.
En principi
em sembla que estava obert
per les tardes,
els de matí segur que no,
perquè jo vaig voler anar
i estava tancat.
Consulteu horaris
abans de sortir de casa.
Consulteu horaris
abans de sortir de casa,
però bé,
em sembla que té per temps.
Em sembla que té per temps.
No ho sé exactament
perquè aquí davant
ara no ho tinc.
I l'última que ens comentaves
és l'exposició de fotocollectània
de la Mary Ellen Mark.
Aquesta sí que encara es pot visitar?
La foto d'aquesta
encara es pot visitar.
Encara es pot visitar.
Hi ha una de les dues,
que no sé quin és,
que durarà fins al setembre.
Però,
de moment,
es pot veure.
Sí, sí.
De moment es pot veure.
Aquesta de fotocollectània,
per qui no ha estat mai
a fotocollectània,
sent com és un lloc,
que abans estava
a prop del carrer La Granada,
per allà,
i ara el van traslladar
des de fa tres anys
allà baix.
Allò que és molt esperiós,
tenen
molt bones exposicions,
i a qui li agradi la fotografia,
segur que ja ho coneix,
perquè el que tenen
és tot de molta qualitat.
A més,
tenen un arxiu,
a més,
pots anar i consultar
tota la biblioteca
que tenen de llibres.
O sigui,
que tenen,
a part d'això,
tenen moltes coses.
O sigui,
no només és exposició,
és un intercanvi,
a més,
fan presentacions,
fan moltes coses,
fan conferències,
i a part de la seva biblioteca,
que es pot consultar,
que en quant a llibres
de fotografia,
és,
jo crec que deu ser
la més important
de Barcelona,
lògicament.
Que consultin horaris
abans d'anar,
això sí,
importantíssim.
Però crec que en un dia,
si poden aglutinar
els tres llocs,
els tres espais,
també dona,
per fer així com una ruta
dels tres,
més o menys,
per l'espai estant a prop,
amb en Toni i el Born.
Sí, perquè en cap d'ells
tens que passar gaire rato,
ni llegint,
ni mirant pel·lícules,
hi ha alguna pel·lícula,
però bueno,
o sigui,
dona,
dona per fer aquests tres espais,
perfectament.
Tres en uno.
Tres en uno.
Un culturalment parlant.
Sí,
i després ja anem d'etapes
per allà al Born.
Ah, sí,
t'hi quedes ja,
és perfecte.
A més,
pots passar pel passeig al Born,
que ho hem comentat l'altre dia,
que hi ha escultures del Prensa,
també hi ha parlant del Prensa,
doncs les vaig tornar a veure,
allà està,
un cofre,
com es diu,
un mundo,
un baúl,
que en català de fet
és un mundo de ferro,
està allà plantat,
i clar,
a més,
és una peça molt forta,
o sigui,
que sí,
sí,
es pot veure.
Això i les boles
que hi ha per sota els bancs,
unes boles de ferro,
uns 30 centímetres.
Aquestes què representen?
Aquestes què representen?
Sí.
Doncs la veritat és que no ho sé,
ho vaig mirant al seu dia,
però en aquests moments
no ho recordo.
Perquè crec que serveix
perquè tothom que s'asseu al banc
posi els peus
en aquestes boles.
Sobint es veu aquesta estampa,
no?
Quasi,
quasi,
quasi,
en canvi,
el mundo aquest,
aquest baúl que hi ha,
aquest priva de seure
perquè ocupa tot el banc.
Clar,
no,
aquí no pots fer massa cosa,
però...
Aquí ocupa tot el banc.
Home,
és una zona
que hi ha molt per veure.
que, a més,
a dins del Born
sempre fan exposicions,
ara no sé quina hi ha,
però el que és
a l'espai del Born
sempre hi ha...
No sé,
sí,
em sembla que hi ha alguna cosa
de la Guerra Civil,
fotografies de la Guerra Civil
en l'espai del Born.
Sempre,
bueno,
de fet hi ha la mostra fixa
de les runes
que van...
Això sí.
Diguéssim,
desenterrar,
que hi ha de fixa sempre.
Sí,
la ciutat romana.
Exacte.
Sí.
I a part a dalt
hi ha dues o tres saletes
que hi ha exposicions itinerants
que sovint són força interessants.
Sí.
Doncs,
Glòria,
si et sembla...
Ai,
no sé si anaves a afegir alguna cosa més.
No.
No.
No,
no,
no,
no.
No,
no,
no.
Ara si et desitjo
que tinguis una molt bona revetlla.
Molt bé.
Que no us cremeu.
Gràcies,
igual que no veu coca
i veu cava.
Molt bé,
gràcies.
Fins la setmana que ve.
Adeu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs ara sí,
entrem com cada dimecres
a aquesta hora
a parlar amb els nois
de la tertúlia de cinema
que estaríem aquí amb nosaltres.
Nois,
bona tarda.
Molt bona tarda.
Bona tarda.
I Estats Units.
Bona tarda,
nois.
Gràcies per venir
una tarda
que suposo que estaríeu
preparant petards
o tirant-los,
almenys.
Uf,
estem molt els petards.
No,
aquí som contra petards.
Ah,
molt bé.
Doncs som molt benvinguts
perquè jo també
sóc d'aquesta gent.
És que hem de pensar
en els gossos,
pobres gossos.
I molts ocells
que es moren,
molts gorrions,
per al susto es moren
i es cauen dels arbres.
És que és una llàstima realment
i no fa falta tampoc,
o sigui,
tu pots passar bé
amb els amics i tal.
Sí,
com amb el que és del cel
i ja està,
no cal tirar aquest sac.
Jo una bona solució
que la vaig comentar
amb un amic.
O bombetes,
bombetes com a màxim.
O bombetes,
bengales,
o zones habilitades
per tirar petards.
Això ho podríem fer,
veus?
que estiguessin
a llunades de cases
i que no molestessin
el soroll, no?
A veure,
i els focs artificials
doncs,
bueno,
estan bé
perquè són...
Sí,
jo crec que això
també són molt bonics.
Són molt bonics.
Els que surten així
en l'aire
i exploten
amb cloraines.
Però bueno,
també hem de pensar
en els gossos
un altre cop,
diem.
Amb tu.
Sí,
amb mi,
per exemple,
jo...
Tens un gos,
no tens?
No,
és un ratolí,
crec.
Sí.
No,
de fet,
aquí el representant
de gossos
jo crec que
és el Polar,
que no està.
Jo soc el de les rates.
El Marco
té una rata a casa.
El Marco
està afiliat
al sindicat de rates.
Sí,
sí.
Tens una rata
de mascota,
Marco?
No.
És una gata,
però...
Hauria estat divertit.
Hauria estat divertit.
Per cert,
no ho he dit,
però tenim l'Enric,
cosa rara també,
tenim el Marco
i tenim el Víctor.
Dic cosa rara
perquè...
Sí,
perquè mai hi ve.
Un cop quedan uns quants,
Enric.
convidadíssim estàs,
òbviament,
a venir.
Ens falta l'Alia,
ens falta l'Alia,
que sempre és el primer
que diu que ve
i és l'últim que arriba.
No és per res.
I la veritat és que sí.
Alia,
t'estima molt.
És una de les qualitats
molt passada.
A mi em sembla
que només volia venir
per després venir a la piscina,
jo crec.
Ah,
després tenim un plat de piscina?
Després tenim un plat...
Poco música i vinc,
vinga?
Vinga.
Ok.
Estupendo.
Sí, sí, sí.
No, no,
tenim pla Loki,
tenim pla Loki
per continuar la sèrie
que ha sortit avui el capítol
i després piscina
i després ja empalmem barbena.
O sigui que fantàstic.
Molt bé.
Fantàstic, sí.
Molt bona planificació
per la Rebellà de Sant Joan.
Sense petards.
Entenc que no en tirareu cap,
eh, pel que heu dit.
Nosaltres no controlem.
Jo n'he comprat, de fet.
Jo tampoc,
però clar,
no sabem si després els grups...
Sí,
potser el grup al que ajuntem
tira algun o...
Potser l'Alias
es troba un petard.
Pot ser, pot ser.
Sí,
l'Alias és un petard.
l'Alias és bastant incendiar
i tot s'ha de dir.
Sí.
Però bueno,
no ho sé.
Ja ho veurem.
Molt bé, nois,
molt bé.
Doncs va,
parlem una miqueta de cinema
i o sèries
començant per Loki,
que no sé com la porteu.
Doncs pa...
Dos capítols,
els que han sortit.
Els que han sortit,
la veritat.
I moltes ganes
que ha sortit el d'avui.
El Víctor ja ha passat
un anunci estrany
que és com tràiler
abans
i jo li tinc moltes ganes,
el d'avui.
Sembla que hi haurà
bastant més acció
que els dos primers, eh?
Em van estar bastant xatats,
la veritat.
És que el bo de la sèrie
és que jo fins ara
havia notat,
en plan, no sé,
crec que ho vam comentar,
en plan,
WandaVision i Falcon
ni Winter Soldier
és com que
estaven bé,
però no deixaven d'estar
amb el tercio aquest
de l'esperit de Marvel
que dius,
vale, ok.
Com Iron Man 3
i que tenen
un brú una mica.
Sí.
WandaVision prometia molt
però al final,
el tramo final
va ser com...
Liada.
No sé,
no ens va agradar
jo crec que a cap de nosaltres.
que avui estic
amb molta acció,
eh?
que m'he vist
les dues torres
del Senyor dels Anells
versió extesa.
Uau,
les dues torres són?
Les dues torres.
Uau.
Són tres hores,
quatre hores,
tres hores llargues?
Bueno,
són tres hores cinquanta
però per crèdits
crec que es queden
tres hores i mitja.
Uau,
20 minutacos de crèdits.
Ja,
és que 20 minutacos.
Com és que hi ha molta gent,
eh?
I quantes d'aquestes hores
estàs dormint?
Ja està,
el Víctor.
Cap perquè me l'ha vist
per al matí.
És un canalla.
És un canalla
que li té un sis.
No,
és que no,
no és la que m'agrada
de la veritat
de la trilogia
però no passa res.
Està bé.
Però sí,
és brutal.
M'agrada més inclús,
la que m'agrada
de la vida de les tres
sense tornar-les a revisitar
és la de
la comunitat
de la Nillo.
La comunitat
molt amable.
És respectable.
Sí.
Però has de revisionar.
És la més,
la més aventurera
de totes.
i la música
de la banda sonora
és molt bona.
Del Howard Shore.
I també la fotografia
està molt bé.
Sí.
Sí, sí, sí.
I el CGI
també pel moment.
Joder,
pel moment
és l'hostia.
El Gollum.
Gollum.
Sí.
Gollum.
Però bé,
el que estàvem dient
que, per exemple,
o sigui,
Loki,
jo crec que de tots
ens està semblant
la millor
de moment de totes.
Sí,
per mi sí.
I si continua així.
Jo que m'he vist
les teves.
No,
és veritat
que a l'Enric
no se les ha vist
totes.
Totes les sèries,
només Loki.
Però bé,
fas bé,
fas bé.
Quan dieu
la millor de totes
respecte a quines?
Respecte a la de Wanda
i...
Sí.
I Falcón.
I la del Falcón.
I el Falcó.
I el Falcó.
Que és curiós
perquè si us fixeu
les dues
han sigut com duals,
han sigut com
de duos.
Sí,
de dos cubos.
Si tenim en compte
el Moebius...
Bueno,
és veritat,
però aquesta es diu Loki
a Secas, eh?
Ja, es diu Loki a Secas.
Però bueno,
no sé.
Moebius,
atreveixen a la sèrie
de TV3?
No, no, no, no.
El personatge de Loki.
El personatge que surt
molt...
Pocos parla
que vam veure
una pel·lícula
molt agradable.
Sí,
ara podem passar
a parlar d'això.
Bueno,
ja tanquem Loki
o...
Sí, sí,
tanquem.
Loki,
molt bona,
ja ho hem dit.
Avui veurem el capítol,
a veure què tal.
I anem a parlar
d'una pel·lícula
que vam veure
ahir tots junts.
Què us ha passat?
Quina pel·lícula és?
Jo és que
no me'n recordo
molt bé del nom.
És les aventures...
Les aventures
d'Alvaro Munchausen.
Delvaro Munchausen,
que és com el típic...
Bueno,
és com un...
Terry Gilliam.
Crec que vaig estar mirant
i es veu que està basat
com en una història
i és com que hi ha
diverses adaptacions,
però aquesta és la més famosa.
I és del Terry Gilliam,
que és el director
de Dwarf Monkeys,
Brazil i demés,
que primer...
La vida de Brian.
Bueno,
que primer estava
amb els Monty Python,
de Brian i tal,
i ara aquesta és
una altra pel·lícula seva.
M'ho vaig passar molt bé.
He de comentar
que al principi
em va gust enganxar-me
perquè tampoc és que
feia molta gràcia
al principi.
Al principi no,
al principi...
Però després...
És una còmica,
és a dir,
és un clau d'humor,
tipus la vida de Brian?
Sí.
Sí, però...
Tipus,
a l'estil
molt Terry Gilliam,
és a dir,
com d'humor,
però que a la vegada...
Això,
sí.
És com que
afegeix altres elements dramàtics,
no?,
una cosa així,
que és que fa...
És molt curiós,
no?,
totes les seves pel·lícules.
Potser és una mica
menys adulta que les altres.
Sí,
és com més d'aventures.
És d'aventures,
potser aquesta seria
més fàcil d'introduir
el públic infantil,
menys per alguna referència...
Estraumarien i això.
Bueno, sí,
Estraumarien i a més
té algunes referències
tipus sexuals i tal,
que...
Sí, sí,
que són una...
Sí, sí,
però bueno,
està molt bé.
Hem de recalcar
l'arco de la luna,
no sé si pot explicar-ho.
Tots els arcos
són la clau,
però els de la luna...
Amb el Robin Williams,
sí,
interpretant un deu luna
molt estrany.
Sí,
que se li embala el cap,
de repente,
se li...
Té sentit la pel·lícula?
Té un argument així...
No,
té de tot en sentit.
No té pinta,
no?
No té d'entit la pel·lícula,
però és que...
Jo, la veritat és que
m'encantaria saber
el Terry Guiriam
les coses que es va fumar
abans d'escriure el guió...
Bueno,
no sé si el guió és seu...
Un bon petardo, eh?
Sí,
un bon petardo de Sant Joan
es va...
Es va fer...
Un parell,
sí, sí.
Sí, sí.
No,
però és molt curiosa.
La veritat és que
jo la recomanaria
per passar-la sovint
amb amics
com ho vam fer nosaltres.
Sí,
encara...
A mi em va fer més gràcia
la vida de Brian,
però aquesta jo la considero millor,
objectivament...
És que està molt bé,
realment.
I fa bastanta gràcia.
Sí, sí, sí.
No,
i a mi,
si el Terry Guiriam,
jo crec que totes les que ve
m'encanten.
Sí, sí.
I té una altra,
també,
que no sé si sabeu,
que és una del Johnny Depp,
que surten com a Las Vegas,
que van...
que van...
en plan,
van amb l'exceso total,
no?
Aquella l'hem de veure,
també,
perquè...
No tinc ni idea.
Que es diu...
No sé com es diu.
Surt el Johnny Depp
amb unes ulleres de sol.
És que ara no me'n recordo,
però bueno,
és de Las Vegas i tal.
El Johnny Depp.
Sí, sí, sí.
El Johnny Depp.
Sí, sí, sí.
El Jack Sparrow.
Però mola moltíssim la peli
i és que totes...
I has de veure Brasil,
ara que has vist aquesta.
He de veure Brasil.
Brasil et parteix el cul,
també.
La de...
Com és?
Doce monos,
no?
També seva?
Sí, també.
Ojo, ojo,
ha arribat l'Elias.
Ha arribat l'Elias.
L'Elias m'ha clapat
una hòstia al cap.
¿Elias, Elias?
Perdona,
m'ha clapat una hòstia.
No ens alteris el gallinet,
que estàvem molt tranquils.
Elias, bona tarda.
Enric, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
L'Elias,
crec que també tenia
una baixa apuntació
a les dos torres
de El Senyor dels Anells.
Però això és la meva preferida.
Li tens un 8, crec.
Sí, perquè la saga és l'hòstia,
però pel·lícula individual
tampoc és que siguin aquí.
O sigui, la saga m'agrada.
I el món està guapo,
però pel·lícules individuals,
no ho sé,
tampoc li anava a posar un 10.
Però està bé, està bé,
és la meva preferida de la saga.
Uuuh,
has callat la boca.
Arriba potent, no?
Eh, per on vas de Mandalorian, tio?
M'he vist un
i crec que no miraré més.
Però perquè miraràs Clone Wars.
Sí, perquè miraré Clone Wars.
És que va abans i...
És que vaig 10.
Però m'agrada moltíssim.
Hi ha referències, no?
Hi ha moltes referències.
Suposo que sí.
Clone Wars està guapa, eh?
A veure, surten personatges?
Surt, sí, algun surt.
Jo que he vist,
un capítol molt estrany.
Perquè me l'estic...
He mirat un vídeo de YouTube
per mirar-la en ordre.
i he mirat primer els capítols
16 de la segona temporada,
capítols 16 de la primera temporada...
Estan parlant de Star Wars, eh?
Clone Wars.
Però t'estàs veient capítols suals.
Suals?
Sí, perquè ho he vist en un vídeo
que deia que cronològicament...
Sí, perquè van molt separats.
Clar, és que hi ha capítols de Clone Wars
que no ens falta veure.
Jo he vist una sís calva molt estranya.
Ah, sí, tio.
Està guapa aquella pava.
Sí.
T'agraden calvetes?
És guapa.
És que amb calvícies també.
Molt bé, molt bé, molt bé.
M'agrada ser els vostres gustos.
Molt bé.
Clar, perquè ets afro tu, no?
I llavors t'agrada.
És un...
Contrarresta.
És la línia d'Iang.
S'acomula.
Quina pasada.
Por los opuestos, pues mira.
No te enamoris del meu pare, eh?
Sí.
El teu pare escolta el programa.
És d'itra el teu pare.
Igual l'està escoltant avui, eh?
Potser, no?
Saludeu-lo, ja que esteu, no?
Que després el veuran, que mirarem...
Bon dia, José Manuel.
Hola, Toni.
Buenas tard, buenas tard.
Toni, li puc dir Toni.
Toni, què tal, Toni?
Li digo Antonio?
O Tonio.
O Antoni, Antoni.
Antoni.
És com una mescla.
Toni, Toni.
Toño.
Bueno, va, tornant al cinema i a les sèries,
a part de les vostres famílies,
que m'agraden tots molt bé.
Però estàvem parlant molt bé fins que has arribat, eh, Elias?
Sí, sempre igual.
Has distorsionat, eh?
Has entorniat.
Hem anat a tertular.
Amb la calici.
La distorsió...
A veure, ha sigut un veritat, no sé per què.
Però com m'has parlat a mi, doncs la culpa és per mi.
Però és que la distorsió sempre va al principi del programa.
Com arribo sempre amb mi del programa, doncs...
Sempre te les importes, eh?
A veure, mira, de què estàveu parlant?
De la pel·li que vam veure ahir de Terry Gilliam.
Álvaro Munchausen.
Álvaro Munchausen.
Que bona, eh? Que bona.
S'hagués partit d'altra.
Però ho pronuncieu molt raro. Com és el nom d'Álvaro?
Munchausen.
Munchausen.
Munchausen.
Munchausen.
No he parlat de l'o important, no? Suposo.
Tu has vist l'o important.
Estem parlant de l'o important, no?
Sí, sí que hem parlat de l'o important.
Sí que hem parlat.
He parlat de l'o aquí, ja.
Sí.
Ai, quin...
És que ja s'hem tancat l'o aquí, ja.
Vale, vale, perdoneu.
Bueno, almenys aquest capítol no ha sigut tan bestial com l'altre.
Ah, que l'has vist, tu?
Clar.
L'he vist, però...
Però que rata, no?
Que l'hem de veure nosaltres, encara.
El 3, l'has vist ja?
Com?
Però no l'heu vist vosaltres?
Anàvem a anar a la meva casa.
Ah, esperem.
I després a la piscina del Víctor.
Hòstia, però sou tontos.
Delia, és que no s'entera de res.
No, no, veig que estem organitzant plans aquí en directe.
I dius que no ha estat tan guapo com els altres.
Bueno, està bé, està bé.
Bueno, no feu espòilers.
Està bé, està bé.
És locura, però és que l'altre capítol va ser la hòstia.
És pitjor.
Però si tu ets hater de...
De què són hater?
De la loca.
De la loca.
Sí, perquè...
Ui, estem fent espòilers, ahi.
M'agradaria que sigués en Chantres, però no és que sigui hater de la loca.
La loca.
Ua, loca.
Parlam de loca, vaig veure la nova de Pixar, Luca.
Sabeu quina és?
Ah, la del nen.
La loca com era?
Com era la rima?
No és la rima, és l'eslògan que surt a la pel·lícula.
El pol·lícula és del troleu, no?
Jo crec que no.
No podem dir la rima.
El meu cap amb pel·luca.
Censurat és així.
Sí.
La loca és una espècie d'avellana, però amb nen.
És similar a la pel·lícula d'avellana, no?
Sí, és un nen tira buzón.
És com una...
Ho hem dit avellana.
És una història així, senzilleta, Itàlia,
amb el tema dels monstros.
Però és molt acollidora.
És molt acollidora, amb els monstros marinos i tal.
Ah, i tu l'has vist?
Sí.
Has perdut el teu temps.
No, està xula, eh?
Està millor que...
Em va agradar més que Soul.
Soul.
De les últimes.
Tampoc és ninguna locura, però està molt bé.
És que Pixar ja...
Ja, fa que són molt rares.
No, però...
Se li ha pujat la fama.
Aquesta, lo xulo, si això és senzilleta, però té l'animació que és molt maca.
Sí, per això, però és que no ho cuenta.
Ha millorat l'animació, però...
Això, això, a mi, amb Pixar me l'ajuda, si l'animació és bona, perquè és Pixar.
No, però la història d'amistat té cosa.
O sigui, està bé, està xula, està...
Ok, ok.
...acollidora veraniega, està bé, està bé.
Nota.
Està guai, no?
Tu passaràs bé, en plan...
Sí, com totes.
Nota un set.
Està bé.
Està bé, està bé.
Està guai.
Què està sonant?
Més que les dues.
És l'aigua.
Van de Xonora, eh?
Sí.
Està molt xula, aquesta escena d'allà...
Bueno, no diré res, però en vespa i tal.
És molt italiana.
Molt amb l'aigua.
Bueno, això...
Hi pesa una mica més.
Molt calzón.
Has vist el corto de la luna?
Sí, les estrelletes.
Les estrelletes.
Aquest té uns anys.
He vist el dels volcans.
Aquell, mireu-lo, perquè està molt bé, perquè és el director.
El de l'Urcans.
A mi m'ha sentat molt, també.
El director del curt matratge és el de la pel·lícula.
De l'Urcans és molt bé.
I el del... com ha de ser?
El bollo, aquell.
El boquito, aquell, també, japonès.
És que són molt bons.
Els cortos són...
Els cortos de Disney...
El de l'Oveja l'heu dit, no?
Sí.
El de l'Oveja, que l'esquilen, també.
Ah, sí, crec que també l'he vist.
El dels pàjaros, també.
Sí, sí, crec que l'he vist.
No, però el millor, o el del bollicau, aquest, o el dels muntanyes.
O l'ajedrez, l'ajedrez, també brutal.
No, no, volcanes, volcanes, volcanes.
Volcán, bollicau.
O sigui, no, volcán, volcán, no era?
Sense dubte m'estic cantant, eh?
Eren dos, és que...
No, és que m'he sentit confinant que un episodio...
Hora d'aventures, sí.
Hora d'aventures, amb les muntanyes que...
No, aquells dels volcans que canten.
Sí, no, hi ha dos.
Sí, que puja un, baixa l'altre, un s'ençor, o no?
I després també la...
Hi ha un que és...
No sé si l'heu vist, que crec que acompanyava Ratatouille,
d'un pavo que està en una casa,
i l'absorben alienígenes.
No l'heu vist?
Ui, la vida de Brian.
Tu què t'has fet, vici?
La vida de Brian.
Me'ls veia a tots, de patir.
En tant, quan veia una pel·li de Pixar,
abans sortia el corto i...
Clar, és que els DVDs sempre venien, no, alguns?
Sí, venen els que posaven al cine.
Sí, ho han recordó, ho han recordó.
Sí, sí, sí.
Que mirava els seus DVDs quan anava a casa seva
i sortien coses rares.
Coses rares és un curtmetratge.
Sí, deia, esto que és, esto no és la pel·li.
Coses rares, no?
Bueno, sí.
Guai, i la Jane, eh, també.
És que jo què ets?
És veritat, l'has vist.
M'he posat les pil·les, eh.
Ja tocava.
Què més, has vist?
Què has dit?
La Jane, la Jane.
La N.
La N.
El Odio.
El Odio, de francesa.
Sí, la...
Posa, posa.
Francesa, jo no m'agrada.
Escriu la.
La N.
H-A-I-N-E.
És que brutal he vint sent casa.
Fosa song, o el que sigui.
Sí, sí, Vincent.
Dels millors papers que té, jo crec.
Bueno, és que té.
És que se la treu a tots els papers d'aquest home.
Sí, però jo crec que aquest és l'hòstia, eh.
És que, clar, la cosa és que tots s'assemblen a aquest paper.
En plan, tots els seus papers posteriors són molt semblants.
És com que sempre fa de loco, de loco.
Sí, de loco pesado.
Guai, dió del Vincent, en plan, si veu irreversible.
Quina pel·lícula més agobiante.
Has trobat?
Hi ha un munt de cançons a la banda sonora.
No sé, us en poso una, a veure si m'agrada.
Una de calle, una de calle.
Aquí està, no.
On, assassin de la polis, et sortirà por ahí.
Aquesta, aquesta, és molta diga.
Assassin de la polis.
Clar, és la, és la de la polis.
L'altre dia estava...
Està brutal, eh.
Estava por ahí per la nit.
La vam posar, te'n recordes?
Estava amb el Marco i jo a Marina.
A uns bares.
Sí, sí, em sona.
Està amb així, la vam posar perquè, bueno, no sé, la vam posar perquè sí.
Un deu, eh, un deu.
L'has posat un deu?
Sí.
Hòstia, doncs mira el tiu de la deus, que és encara millor.
No, no, jo és que últimament estic amb els deu.
Sí, el Víctor, el Víctor ha passat de ser Víctor Gourmet a Víctor...
Jo hauria comentat una francesa, també.
Me la vaig fer a fa temps.
És que a mi em recordava.
No sé si la vas comentar, eh.
Només una cosa, és com Do the Right Thing.
És com Do the Right Thing.
Però molt millor, però molt millor.
És com Do the Right Thing, però versió en franc...
Versió...
A mi m'agrada més, eh.
En francès.
L'Ain m'agrada més.
A mi, més o menys.
És que són diferents.
No sé per què les compares, eh, però són diferents.
No, perquè per el tema de com adaptar una mica com la cultura de la calle, de França,
amb disturbis i tal, amb els Estats Units, també.
No, no, no.
Tu què de la cultura?
Si t'agrada més, Do the Right Thing.
Do the Right Thing?
Una mica més, sí, però...
A veure, però és que és més realista l'Ain, eh.
Sí.
És més realista l'Ain.
No es prems tant en conya.
T'ensenya una nit on les tres protagonistes estan al carrer perquè...
Vas a fer spoiler o...?
De què?
De la pel·lícula.
Al final, al final.
Al final.
Al final és impressionant.
Al final és impressionant.
No diríem res, però...
Pots escriure la quina...
Ah, d'acord, clar.
És que, literalment, li he posat aquesta 10, també li vaig posar a Yode, del Sorrentino.
Jo vull comentar una francesa, també, que no té res a veure, però és francesa.
Estàs molt ansia francesa.
Del Michael Haneke.
Ah, sí.
Caché, tío, caché.
No l'has vist, no?
No, no, no.
Uf.
És molt l'ida d'olla, eh?
Et ratlles molt perquè no et donen respostes, però és l'hòstia.
O sigui, els actors són l'hòstia.
És en Francesc, que sempre mola...
Escoltar Francesc sempre mola.
I...
I no sé, mola molt perquè és molt intrigant.
I clar, tu et quedes tota la pel·lícula en plan...
Buah, buah, buah, buah, buah, buah.
No et responen...
O, bueno, no et responen tal com volies.
I tu podries pensar, està la típica gent que diria...
Joder, macho, tío.
Però per què no em diuen un perquè d'això, agujero a l'argumental...
No, no has de pensar així.
Has de pensar que tu has passat de puta mare durant tota la pel·li.
No, és que els francesos fan molt bon cine, eh?
M'encanta, eh?
Jo vull veure la de Funny Games, del Haneke.
Sí, no, jo també, jo també, guau.
Bueno, Ted Was.
Sí, la americana també.
Les vull veure las dues, perquè diguen que les dues estan bé, així que tampoc.
Però diguen que és un remake 100%, o sigui que...
Sí, sí, és igual, és igual, però amb actors americans.
Sí, sí, sí.
La vull veure, la vull veure.
I, bueno, volia només comentar per últim The Third Man, que també la vaig veure.
I...
Quina, quina?
Third Man.
Third Man, què és?
Third Man, cabrón.
Ah, Third Man, vale, vale, coño.
Bueno, bueno.
A veure que està pronuncien en anglès, eh?
Bueno, en anglès.
He dit The Third Man.
Perdó, perdó, perdó.
He dit The Third Man.
He dit The Third Man.
The Third Man.
The Third Man.
Después he dit Third Man, perquè me he rayado, no voy a dir una altra cosa.
Perdó, Elias, perdó.
I diu aquest The Third Man.
Qué peliculón, eh?
The Third Man.
Qué peliculón, Elias.
De Third Man.
De Hirman.
Que no he dit The Ther Man.
The Ther Man, The Ther Man.
Es la hòstia, The Ther Man és la hòstia.
La hòstia, eh?
Al Orson Welles, com se la treu, eh?
Al Orson Welles.
Al Orson Welles.
Al Orson Welles, com se la treu.
Esteu per agafar vacances, eh, tots?
Sí, una mica.
No, sí, Al Orson Welles se la treu.
Buah, és que...
La escena, la escena, la escena.
Tire, tire, tire, tire, tire, tire, tire, tire, tire, tire, tire, tire.
Que faig, és molt bona escena.
És impossible, és impossible saber el que estàs dient.
La escena quan surt per primer cop Al Orson Welles, amb la musiquilla.
Amb la sombrita que de solta.
Amb la sombrita.
Que feo és, eh?
Pobre xaval.
No, és feo, però que dona por.
Sí.
Dona por, dona por.
En plan, com d'una por és més feo.
Clar, el personatge dintre de la peli és com que no te l'esperes.
Sí, sí, sí.
I dius, hòstia, l'Orson.
Al orson.
Aquí el plano jo l'havia vist mil cops, eh?
Sí, sí, sí.
Aquí el plano jo sabia que era de Thirman, sabia que era l'Orson.
Però com mola allò de quan veus un plano que has vist mil cops a la peli.
Sí, hòstia, esto.
Ahora con contexto es como mucho mejor.
Nois, ens queden 30 segons.
Us ho deixo a les vostres mans.
No us reconfunyeu, eh?
Què vol dir això de reconfunyar aquí de bufants?
Tinc aquesta frase, eh?
Em sap greu, eh?
L'he de dir, ara en queden 15, mira, per parlar tanta estona.
Us deixo a vosaltres que acomiadeu el programa.
Gràcies, Mireia.
I bona rebella.
Bona tarda, Estats Units.
Bona rebella, Estats Units.
Bona tarda, Estats Units.
Fins la pròxima.
Rebella.
Adéu, adéu, adéu.
Queden 5 segons, eh?
Bona rebella, bona rebella.
Disfruteu el cinema, que és el millor que ens ha de fer.
Disfruteu el cinema, el millor.
Sant Jordi, Sant Jordi.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
Centenars de persones han rebut aquesta tarda el conseller Turull,
el exconseller del govern de Carles Puigdemont, Jordi Turull,
al seu municipi, Parets del Vallès.
Després d'adreçar unes paraules als seus veïns,
l'han acompanyat tots fins a casa seva.
Parets, Miquel Járqué.
Bona tarda.
Després de 1.220 dies a la presó,
el conseller Jordi Turull arriba a la seva vila natal,
Parets del Vallès, com un home lliure.
L'han rebut centenars de veïns al Parc de la Linera,
acompanyat de la seva dona blanca,
Bregolat, ha adreçat aquestes paraules d'agraïment als seus veïns.
Aquest moment jo l'havia somiat.
L'havia somiat molt.
Però sobretot el que volia era que quan tornés
podria-vos mirar els ulls.
Jo no m'he sentit en cap moment sol.
Sabia que els dimecres us veieu,
que els dimecres hi heu,
que heu fet mil coses.
Miquel Járqué, Catalunya Ràdio, Parets del Vallès.
Notícies breus, Gerard López.
Aquest dilluns que ve s'obre la vacunació contra la Covid
per les persones d'entre 30 i 34 anys.
Ho ha anunciat la secretària de Salut Pública,
Carmen Cabezas,
que ha llançat un missatge de prudència
davant de l'augment de contagis els darrers dies
que afecten especialment la franja d'entre 10 i 29 anys.
La setmana passada van obrir el grup de 35-39
i aquesta setmana, el dilluns que ve,
el dilluns dia 28,
obrim el grup de 30-34 anys.
Justament per anar-nos apropant
a aquestes cidades més joves
que són les que estem veient
que està incrementant-se la incidència.
El port de Tarragona creix,
però a Guadalajara.
Avui han començat les obres de construcció
de la nova terminal intermodal
que permet ampliar l'àrea logística del port
al centre de la península ibèrica,
facilitant el transport i distribució
de mercaderies per tren i carretera
des de la costa tarragonina.
Tarragona, Clara Chavarria.
Bona tarda.
L'obra de la terminal Guadalajara
en marxa malo s'ha pressupostat
per 15 milions d'euros,
tindrà 150.000 metres quadrats
i els farà en dues fases.
En un primer moment,
les obres se centraran
en la construcció de les instal·lacions ferroviàries
i després es treballarà
en les infraestructures
com ara un aparcament per camions,
tot plegat perquè es puguin fer
càrregues i descargues de mercaderies
des dels trens als camions
o altres variants.
El president del port, Josep Maria Cruzet,
explica que l'aposta permetrà
fer créixer el volum de moviments
de mercaderies de la port de Tarragona.
Represento un crecimiento
de los tráficos para el port de Tarragona.
Tenemos dos tráficos muy estructurales
de la port de Tarragona,
los graneles líquidos
y los graneles sólidos,
pero en este momento
estamos dedicados a crecer
el tráfico en carga general.
Clara Chavarria, Domingo,
Catalunya Ràdio Tarragona.
El Festival de Sitges creu que seria
contraproduent eliminar la distinció de gènere
als Premis d'Interpretació,
una mesura que recordem ara adoptarà
el Festival de Sant Sebastià.
A partir d'aquest any,
el certamen basc guardarà
la millor interpretació protagonista
en comptes de la millor actriu
i el millor actor,
com fins ara.
La directora general
de la Fundació Sitges
Festival Internacional
de Cinema Fantàstic de Catalunya,
Mònica García,
argumenta que encara no és el moment
d'aplicar aquesta mesura
perquè el paper de les dones
protagonistes
no estan tan desenvolupats
en el mercat
i en l'indústria audiovisual,
diu.
El director del Festival de Sitges,
Àngel Sala,
també ha admès
que no tenen aquest tema
sobre la taula.
Sortida de molta gent
per la revetlla
i una mica més,
perquè venen dies de festa.
Cues de fins a 20 quilòmetres
hi ha hagut,
no sé si encara hi són,
a l'AP7
en aquesta operació sortida.
Carme Montero,
equip viari.
Hola, bona tarda,
Kilian,
doncs sí,
es mantenen aquestes cues
de 20 quilòmetres
de l'antitud al Papiol,
a l'AP7
en sentit Martorell
i 15 quilòmetres
a Montornès
en sentit Girona.
També a l'AP7
hi ha 6 quilòmetres
de retencions a Subirats,
en aquest cas
en sentit Tarragona.
Les rondes
van molt carregades
en sentit Besòs
en trams de l'antitud
i aturades a la de dalt
i això està provocant
alteracions als horaris
d'una dezena
de línies de busos
de Barcelona.
Destaquem a més,
retencions a la B30
Cerdanyola
en direcció a Girona
a la C31
a Castelldefels
i a la C32
a Sitges
sentit Sud
i a la C32
a Mataró
en sentit Girona
també hi ha cues
de Llagostera
per enllaçar
amb la C65.
Carme Montero,
Equip Viari
de Catalunya Ràdio.
Esports,
Ruth Vilà.
La selecció espanyola
de futbol
juga des de fa
5 minuts
contra Eslovàquia
en un partit
determinant
per assegurar
la seva continuïtat
a l'Eurocopa.
Amb una victòria
la selecció
estaria classificada
pels vuitens
mentre que amb un empat
dependria dels punts
dels tercers
de la resta de grups.
També ara a les 6
juguen Sueci
Polònia
de moment els suecs
guanyen per 1 a 0
aquests estan classificats
i Polònia
és l'última del grup.
A les 9
Portugal-França
i a Alemanya-Hongria
Portugal s'hi juga
a la classificació
i a Alemanya
podria quedar fora del torneig
si perd avui.
El Barça
anunciarà
a les pròximes hores
la renovació
de Leo Messi
serà un contracte
de dues temporades
pagat en 5 anys.
L'acord
ja està tancat
només falta que l'argentí
i doni el vistiplau definitiu.
La Lliga
ho autoritza
perquè té en compte
que és una renovació
i no pas un fitxatge
i per tant
entra dins
dels límits salariats
marcats.
I el Barça
ha fet ja oficial
que Carlos Ortega
serà el nou entrenador
de l'equip d'en Vol.
Es farà càrrec
de la banqueta blaugrana
pels pròxims 3 anys.
Ortega
va ser jugador del Barça
durant 11 temporades
i arriba
provinent
del Hannover
alemany.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda,
us informa
l'UALOPEF.
Encara queden entrades
disponibles
pel concert
de la salseta
del poble sec
d'avui a la nit.
Recordem així
que avui arriba
a Sant Just
la flama
del Canigó,
un foc sorgit
al cim d'aquest massís
i que en una sola nit
s'estén
per tots els territoris
de Parla Catalana
per encendre-hi
les fogueres.
Enguany
es recupera
la tradició
d'anar a Barcelona
a buscar la flama,
concretament
a la plaça del Rei.
Des d'allà
vuit atletes
del poble
la portaran
corrents
cap a la plaça
Malaret
a tres quarts
de nou
del vespre.
Tot seguit
un quart de deu
es sortirà
de la plaça
Malaret
en direcció
a les bases
de Sant Pere
on s'hi arribarà
a dos quarts
de deu
de la nit.
Allà hi haurà
la salutació
de l'alcalde,
la lectura
del missatge
de la flama
a càrrec
de la veïna
pel Mirabedell
i l'encesa
del gresol
amb la flama
del Canigó.
Tot seguit
a les deu
de la nit
hi haurà
a les metròpolis.
Recordar també
que amb el canvi
de restriccions
es permetrà
una zona
de ball
al concert.
El Consell Metropolità
ha aprovat inicialment
aquest dimarts
22 de juny
la declaració
d'àrees
de mercat
d'habitatge
atents
en diferents
municipis
de la metròpolis
de Barcelona.
La possibilitat
de declarar
una àrea
de mercat
d'habitatge
atents
prové
de la llei
11-2020
aprovada
pel Parlament
de Catalunya
el 18 de setembre
que estableix
una sèrie
de mesures
urgents
en matèria
de contenció
de rendes
en els contractes
de lloguer
d'habitatge.
L'aprovació
inicial
s'ha fet
a través
de dos tipus
d'acord
amb 20 municipis
entre els quals
es troba
Sant Just
d'Esvern.
S'ha aprovat
mitjançant
el procediment
d'urgència
ja que es tractava
de renovar
la declaració
abans que caduqués
i en 4 municipis
s'ha fet
a través
del procediment
ordinari.
L'AMB
preveu
que entre juny
i juliol
s'hagi fet
l'aprovació
inicial
en pràcticament
tots els municipis
metropolitans.
Aquesta declaració
preveu
l'extensió
de les àrees
de marcatge
d'habitatge
atents
a tot el municipi
amb una durada
de 5 anys
revisables
i amb una reducció
del 5%
sobre l'índex
de referència
de preus
del lloguer.
L'Espai de Dança
Marta Roig
realitza
per primera vegada
diferents cursos
intensius
d'estiu.
Realitzarà així
taller de matins
de 9 del matí
a 1 del migdia
dirigit a infants
de 6 i fins a 12 anys.
Començaran
el proper dilluns
28 de juny
i tindran
una durada
d'un mes
acabant
el 23 de juliol.
L'eix temàtic
és un viatge
imaginari
i s'oferiran
activitats
als infants
que consistiran
en ballar,
jugar i descobrir
un viatge
ple de sorpreses.
També realitzarà
un curs
de líric
i contemporani comercial
a càrrec
d'Helena Córdoba
i dirigit a joves
a partir de 13 anys.
Serà un curs
intensiu
del 28 de juny
a l'1 de juliol
de 6 de la tarda
a 2 quarts
de 8 del vespre
una oportunitat
de gaudir
d'una màsterclass
amb una ballarina
professora
i coreògrafa
multidisciplinar.
També es podrà gaudir
d'un taller intensiu
de dansa del ventre
a càrrec
de Núria Moro
del 5 al 8 de juliol
de 2 quarts
de 7
a les 8 del vespre.
Des de l'espai
de dansa
hem volgut explicar
que la dansa oriental
o del ventre
té múltiples
i diversos beneficis
per a la nostra salut.
Per a tenir més informació
d'aquests cursos
podeu trucar al telèfon
93-371-1252
enviar un correu electrònic
a escoladedansamartaroig
arroba gmail.com
o visitar el seu perfil
d'Instagram
arroba
espaidedansamartaroig
I això està tot.
Tornem amb més informació
als Enjust Notícies
complet de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
No marxeu.
Com protegir-nos
de la Covid-19
en el dia a dia?
Millor a l'exterior
que a l'interior.
Millor amb poques persones
que amb moltes.
Millor dins la teva bombolla
que fora.
Millor poc temps
que amb molt temps.
Millor persones que amb moltes.
persones de risc baix
que de risc cap.
Informa-te'n a
canalsalut.gencat.cat
Sistema de Salut de Catalunya
Generalitat de Catalunya
Hi ha una màgia
que no té truc.
És la màgia
de compartir una estona
amb algú
i parlar-hi.
Vols practicar català?
Vols ajudar algú
a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat
per la llengua.
El programa
de les parelles lingüístiques
a vebaixa xl.cat
Perquè quan parles
fas màgia.
Generalitat de Catalunya
100 milions i mig
de futurs.
Ràdio Unbusted
Ràdio Unbusted
Ràdio Unbusted
Enredaràs Tantus.
Ràdio Unbusted
Ràdio Unbusted
Ràdio Unbusted
Ràdio Unbusted
Ràdio Unbusted
Ràdio Unbusted
Ràdio Unbusted
Ràdio Unbusted
Ràdio Unbusted
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cara B!
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna!
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys!
Fins demà!
Música sense etiquetes ni dates de caducitat!
caducitat.
I tot i que avui som a les portes d'aquesta
revetlla de Sant Joan, evitarem
haver de parlar només de petards,
de coques, de cava i de
en fi, de tota aquesta celebració. Parlem
també d'altres temes, com són les nostres
estimades frases fetes i expressions
que ens porta cada setmana
l'Oriol Lluc, el nostre expert,
podríem dir, literari en aquesta
terminologia. La setmana passada vam
parlar de gallines i de galls i
sembla que seguim amb expressions
on els animals, veurem quins són avui,
són els protagonistes. Oriol, bona
tarda. Bona tarda.
Bona tarda, Oriol. Dic que
seguim amb animals com a protagonistes.
Aquesta ja ho has dit, que vam fer un monogràfic
la setmana passada, de gallines i
gals, i aquesta setmana ens toca parlar
de burros. De burros, sí senyor.
Deixem les gallines enrere i
suposo que més d'un, ara li deu venir
a la ment alguna, més
que una, expressió, unes
quantes, que digui, expressions on hi ha
el burro com a protagonista.
I tant, que si n'hi ha moltes,
ho veurem.
Primer fem una mica allò, ens situem
en
posició, diguéssim que l'asa,
burro o ruc, que no deixen
de ser tots sinònims.
L'ecus asinus, que seria
el nom científic en llatí,
és un mamífer de la família dels
equits, que també pertanyen als cavalls,
per exemple. I això,
el ruc s'usa per definir
el mascle de l'asa, mentre que la femella
és coneguda com a la sumera,
la burra o la ruca.
Així que, normalment,
jo sí que havia sentit això
sumera, més que burra o ruca,
però vaja, l'asa,
el burro i el ruc serien
el mateix.
Coneguts mundialment,
podríem dir, sí senyor.
Sí.
També podem parlar de la mula,
o el mul, que és un
encravament entre un cavall i una burra,
o entre una euga i un burro.
En la majoria de casos són
entre una euga i un burro,
ja que l'embaràs és més factible,
però sí que és un animal que
acostuma, pràcticament,
en totes les vegades que neix,
acostuma a ser estèril,
no pot tenir descendència.
La mula, diguéssim,
que té una gran...
Els burros també, ara ho veurem,
però la mula té com una gran
capacitat de treball.
I si el burro normalment són estèrils,
com segueixen procreant aquesta espècie?
Com es manté avui en dia?
No, el burro.
No, no, el burro és...
quan es barreja amb un burro,
diguéssim,
fa un burro o una burra
i segueix el ciclo de la vida igual.
En aquest cas és la mula,
o el mul,
la mula és la femella,
el mul al mascle,
que és un encravament entre cavall i burro.
Aquest és el que és menys estèril, no?
Ah, exacte.
Bé, clar, perquè podríem dir
que la barreja no és la més natural,
segons la naturalesa, no?
Potser?
Exacte.
És com aquests ligres,
em sembla que hi ha,
una barreja de león i tigre,
que es fan més aviat
que en laboratori,
que no a la naturalesa,
però que també són animals
que acostumen a ser estèrils.
I això se'n diu el ligres, eh?
De tigres i lleons?
Sí.
No ho he escoltat mai.
Sí.
Carai.
Sí, jo n'he vist alguna vegada,
sí, sí,
és una barreja,
és un animal molt gran,
més gran que un lleó i que un tigre,
és allò com que agafa
totes les característiques dels dos
i són unes bèsties.
Vinga, doncs parlant de bèsties,
comencem per algunes de les,
podríem dir,
expressions més conegudes
o que més s'utilitzen
amb aquests rucs,
ases,
burros,
en fi,
amb tot aquest repertori d'animals.
Sí,
sobretot la curiositat és aquesta,
no?
Com hem atribuït als ases
aquesta característica
de ser uns animals
considerats tontos,
beneits,
perquè tenim en el nostre llenguatge
doncs fer un ruc,
ser un tros d'asa,
ser burro,
ser un cap d'asa,
tot això
ens definiria una mica
aquesta idea
d'equiparar
aquesta manera
de ser dels burros
quan ho volem dir
a un humà.
Ho fem servir molt.
La setmana passada
vam veure això
de ser un gallina
o ser un gallet,
quan algú era molt puruc
o molt valent,
també quan algú té
molta memòria,
diem que té memòria
d'elefant,
si és poc intel·ligent,
també li podem dir,
a part d'aquest burro,
li podem dir cervell de mosquit,
memòria de peix,
també.
Memòria de peix,
o si és molt llest,
és més llest que una guilla,
com vam veure
a l'apartat
de fa tres setmanes.
O a un nen
que fa tonteries,
li diem
que està fent el mono
o li diem,
nen,
no facis el mono,
no?
És molt curiosa
aquesta manera
que fem servir
els humans
de descriure
aquests comportaments nostres,
equiparant-los
amb els animals.
Certament,
certament.
Sembla que els deixem
com una mica
pels terres,
no?
Perquè aquestes comparatives
de no facis el mono,
no?
Sí,
sí,
sí.
De vegades
és en un sentit positiu
i moltes vegades
en un sentit negatiu,
com un cervell de mosquit.
Evidentment,
algú que té un cervell de mosquit
ha de tenir un cervell
molt,
molt,
molt petit.
Força petit.
Sí,
sí,
sí.
I quina és una d'aquestes frases
que potser diem
o podem escoltar
més sovint?
Sí,
sobretot,
abans que parlàvem
de mules,
tenim això,
tossut com una mula,
perquè dels burros,
a part d'aquesta característica
de ser poc intel·ligents,
els burros,
les mules,
també els atribuïm
aquesta característica
de ser molt,
molt,
molt tossuts,
no?
Però,
jo,
la veritat és que
anar a buscar en aquests dies,
en algun lloc he trobat
que els burros
no són tan burros
com ens creiem,
i hi ha estudis
o hi ha teories
que defensen
que són més intel·ligents
que els cavalls.
Segurament serien
menys glamorosos,
però sí,
més intel·ligents
que els cavalls.
Jo,
el que havia sentit
és que,
poc se'n parla,
però,
els cavalls
diuen que són
menys intel·ligents
que els burros,
que és bàsicament
el que acabes de dir,
no?
Però normalment
la percepció
és al revés,
normalment són els burros
els que es consideren
menys intel·ligents,
però es veu que els cavalls
no ho són tant
com ens poden semblar.
Exactament,
no,
no són massa
espavilats.
Però bé,
tornem cap als burros,
tot i que després,
també,
evidentment,
com que estem
amb la família
dels equits,
alguna de cavall
que també a algú
ja li pot venir al cap,
les més famoses,
després en veurem alguna.
Hi ha un parell de refranys
que il·lustren molt bé
aquesta,
això que dèiem
del poc glamour
dels burros
i aquesta no s'ha fet
la mel
per la boca de l'asa,
no sé si l'havies sentit.
No,
aquesta no.
Que és això,
és quan una persona,
diguéssim,
que no és capaç
de trobar el gust
o el mèrit
a una cosa
que realment
en té,
que té dos opcions,
li donen
per triar,
no ho sé,
un pernil
del bo,
diguéssim,
un jamon york
i triar el jamon york,
no?
Llavors li dius,
bueno,
és que no està feta la mel
per la boca de l'asa,
perquè no saps triar,
no sap apreciar l'asa
aquesta,
on està la qualitat,
diguéssim.
I després n'hi ha una
que diu,
canta-li a l'asa
i et respondrà
amb un pet.
A mi.
L'explicació seria
que no convé
gastar bromes
a gent
de poca capacitat,
que no,
que no li vulguis
donar cultura
tampoc a una persona
que no la sabrà apreciar
perquè et respondrà
amb un pet
o amb un rot,
amb una cosa
que no estarà
al nivell
d'aquesta cultura.
Així que,
millor no li demanem,
com és l'altra expressió,
pedir peras a l'olmo,
no?
Seria una mica?
Exacte,
exacte,
millor que no,
perquè no,
perquè no ens en donarà.
D'on no n'hi ha
no en raja,
també seria una altra,
no?
De les frases.
Quines altres en tenim
amb aquests animalons,
amb els burros,
per exemple?
Com hem vist moltes,
moltes vegades
en aquesta secció,
moltes frases fetes
tenen aquest origen agrari
i amb el món dels burros,
diguéssim,
no podia ser menys
perquè van tenir,
i segurament l'han deixat de tenir,
o almenys al nostre país,
però un paper molt important
tant per treballar
a la terra
com a animals
de càrrega
i de transport,
no només de càrrega.
Diguéssim que
fem la imatge idíl·lica
d'una carreta
tirada per cavalls,
però normalment
eren carretes
tirades per burros,
que eren més
econòmics
i més fàcils
de mantenir
que un cavall.
I d'aquí vindrien frases
com treballar
com un burro,
que és a partir
d'aquesta idea
que els burros
treballaven molt dur
i sense queixar-se gaire.
i això un dia
en vam parlar
el dia 27 de gener,
que vam parlar
de treballar,
vam veure expressions
com treballar
com un xino
o treballar
com un negre,
que vam veure
que ja segurament
les hauríem de deixar
d'utilitzar
i vam proposar
precisament
com a alternativa
aquesta,
treballar com un burro,
que potser
a un animalista
tampoc li agradaria,
però són una mica
més respectuoses
amb el gènere humà.
Sí, segueixo veient
i seguim corroborant
que la raça humana
sol ser força
despectiva
verbalment
quan hem de tractar
o comparar-nos
amb alguns animals.
Això sí que certament
no quedem massa...
Sí, sí, sí.
Quedem retratats
amb aquest, entre cometes,
maltracte
dels animals verbalment.
Què més?
Què més?
Què més?
Què més portem?
Va, carregat com un burro,
ho dèiem ara,
eren animals de càrrega
amb aquelles alforges
plenes del que fes falta
per transportar,
per tant,
quan algú actualment
va molt carregat,
li podem dir això
que va carregat
com un burro.
Pesar més que un burro,
el burro segurament
era un animal gran
que es feia servir
com a referència
d'una cosa
que passava molt,
o aquesta que jo
no l'havia escoltat
però m'ha agradat,
que és ase vell
carregat de bicis.
I això al final
passa amb les persones
també,
que com més grans
ens fem,
més manià els tenim,
doncs amb els burros,
amb els ases,
que són uns animals
que ja els atribuïm
aquesta característica
de ser una mica tossuts,
doncs segurament
com més d'ells es fan,
més tossuts són.
I més manies,
no?
Anem acumulant
al llarg de la vida?
Exactament.
Sí, sí, sí.
Digues, digues.
Aquesta que tinc,
aquesta a mi m'agrada molt
perquè
la faig servir bastant,
que és
ser l'ase dels cops.
Que no sé si l'havia sentit,
que és quan algú
li toca el rebre,
quan algú li toca el rebre,
el que s'emporta
les culpes de tot,
aquí sempre renyen
o acusen
molts cops
sense que sigui
ell
el culpable real.
I l'origen
també estaria,
evidentment,
a Pagès,
en aquest món
agrari,
on sempre hi havia
un ase
que era propici
per rebre els cops
de l'amo,
ja fos perquè era
el més gandul
o perquè sempre
estava en el lloc
inoportú
en el mal moment,
però sempre diguéssim
que n'hi havia un
del grup d'asses
que un pogès
podia tenir per treballar,
que era el que
tendia a rebre
els cops
de pal,
de vara
o de foguet
de l'amo.
Per tant,
era l'assa dels cops
i això ara
ho hem traslladat
també
a nosaltres,
als homes,
quan a algú
sempre li toca
carregar amb les culpes
doncs li podem dir
això,
que és l'assa dels cops.
I havia escoltat
una altra
una mica més moderna
i no sé
si la diré bé
però a vegades
quan a algú
li toca el rebre
sempre li toca
pillar,
que també es diu,
havia escoltat
ser la punching ball
que és una mica
com el sac aquest
que els boxejadors
colpegen
quan entrenen
a boxets.
No sé si es diu
punching ball
o és una mica
l'adaptació
una mica més col·loquiada
però també hi havia
com qui rep
sempre els cops
al final.
Exacte,
sí,
el significat
seria el mateix
perquè una
punching ball
és això,
la seva funció
és rebre
de cops de puny
per tant,
sí,
el significat
seria el mateix.
I veig que n'hi ha una
que em portes,
Oriol,
que crec que és la que
explicaràs a continuació
que dius que
els rucs
sempre tiren coses.
Sí,
aquesta
inspiració agrària
també ha generat
una manera
d'escriure
això,
quan una persona
es queda en silenci,
no parla,
no opina,
no diu res,
se li pot dir això,
els rucs sempre tirant coses,
que seria una mica
tira la pedra
i amaga la mà.
Això és l'origen
o el significat
que he trobat jo
per aquesta expressió.
i n'hi ha un altre
que parla
de,
no sé si seria
parlar sense dir
massa,
no?
Que no sé si seria,
ara em surt la paraula,
hi ha una paraula
per definir això,
no?
No és la hipocresia,
sinó,
ara no em surt.
Bé,
més aviat,
més aviat
és quedar-se callat
o marxar
sense dir
ni asa ni bèstia,
que
també podríem dir
sense dir ni mu,
que al final
estem parlant de mu,
que és el que fan
les vaques,
per tant,
seria també
una bèstia
i és això,
és aquesta idea
de quan algú
es queda callat
i en silenci
prefereix no parlar
o al revés,
marxa
sense avisar,
sense dir res,
sense dir ni asa ni bèstia.
En aquest sentit
no té,
és a dir,
no engloba també
el significat
d'això que intento referir-me,
que ara no em surt
absolut la paraula,
que és parlar molt
sense dir res.
Ara no em surt
el que fan molts polítics,
saps?
Sí, vaja.
No seria...
No, crec que no,
crec que no.
No, no,
en aquest cas no.
No té, no?
La connotació de no...
És bàsicament
això,
silenci.
Com allò
de pujar-hi molta palla,
no?
Sí, exacte.
Sí, ja em surt
censura,
ja ho diré
al llarg de l'espai.
Però bueno,
més frases,
més frases, Oriol.
Va, seguim
amb la família del Zec.
Ai, Oriol,
sembla que t'hem perdut
durant uns segons.
Sí,
n'hem perdut.
Intentem
reconectar amb ell.
Sí, sí,
el tornem a tenir aquí,
Oriol.
Ens havies deixat
sense dir
ni asa ni bèstia.
Mai millor dit.
Exactament.
Mai millor dit.
Mai millor dit.
Ens havíem quedat
en alguna frase més
i ja t'hem perdut aquí.
Vale, doncs va,
anem cap als cavalls,
com t'he dit abans.
I aquesta,
sobretot,
l'hem sentit,
jo crec,
més en castellà,
que és a cavallo regalado,
no le mires el dentado.
Sí.
Que en català,
sí,
té la seva versió,
que és a cavall donat,
no regalat,
sinó donat,
no li miris el dentat.
i és una al·lusió
a aquesta frase directa
al fet de mirar
la dentadura d'un cavall
per extreure-te informació
sobre el seu estat de salut,
la seva edat.
Quan vols comprar un cavall,
diguéssim que si en saps
o si estàs en el món,
una de les coses
en les que et fixaràs
serà aquesta.
Per saber el seu estat de salut,
la seva edat,
serà en com té la dentadura.
Que és una cosa
que malauradament
ja es feia
quan,
en el temps dels esclaus,
també era un senyal
que es feien servir
els compradors d'esclaus
per deduir
l'estat de salut
dels esclaus
que volien comprar
mirar les dentadures.
D'acord.
Déu-n'hi-do.
Sí, no?
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Sí que és cert,
aquesta frase,
normalment,
quan et regalen alguna cosa,
és allò de
més val que no et queixis
sobre res
d'això que t'han regalat
perquè tu ho has regalat.
Clar, clar, sí, sí.
Bàsicament.
A sobre que t'ho regalen...
A sobre, exacte.
És allò de sobre que t'ho regalen
ni queixar-te,
et vull sentir.
I queixar-te.
Encara queixar-te.
N'hi ha una altra
que espero
que no s'utilitzi
massa
avui en dia
perquè trobo
que té un punt
força masclista.
Si més no,
no aniria
en consonància,
no,
podíem dir,
amb l'actualitat
en busca
d'aquesta
igualtat de gènere
en tots els aspectes,
que és aquesta
estupenda frase.
Com és, Oriol?
Bé,
en castellà
és tirant
més dos tetes
que dos carretes
que aquí,
bé,
com deia,
segurament no és una frase
que calgui utilitzar gaire.
En aquest cas no hi surt burro,
però en la seva versió en català
n'hi ha una que diu
que tira més un pèl de dona que sent molest.
Per tant, més o menys,
ja vindria a ser aquest significat.
I bé, és veritat
que no és una expressió
que estigui massa ben vista avui en dia.
Per tant, si et sembla,
passem a una següent
que també no deixem d'abandonar
aquest terreny pantanós
que és home casat burro espatllat,
que aquesta l'havíem vist alguna vegada,
que és també una broma,
però que segurament té un punt
que no ens acaba d'agradar,
que és aquesta broma d'un home
que es casa amb una dona
i és que ja l'han lligat,
ja l'han lligat curt, diguéssim,
i ja li han impedit la seva llibertat com a home.
Pobre, pobre ell, eh?
Pobre ell.
Sí, exacte.
En castellà crec que també es diu
o s'acostuma a dir això de
te casaste la cagaste,
crec que és una expressió que es diu,
més o menys.
Exacte, exacte.
Però aquesta, si més no,
no fa referència només
a què és l'home el que perd.
Potser les dones també hi perdeu
quan us caseu.
no hauria de perdre ningú, eh?
De base, però vaja, pot ser,
potser que passi, sí, sí.
Totalment, totalment.
Què més?
No sé si tornem...
Ai, sembla que tornem a perdre...
Oriol, encens?
I soc, i soc, i soc.
Sí? Val.
No marxis.
Encara no m'ha acabat.
Crec que tornem una mica als cavalls, eh?
Aquests que se suposa
que són menys intel·ligents
dels que ens pensem.
Sí, de seguida anem als cavalls,
però abans et vull parlar d'un...
Que ara que estem
en aquest apartat del castellà,
que és...
La diem en català també,
però el seu origen ve del castellà,
que és no ver tres en un burro.
Ah, sí, cert.
La diem també en català,
no veure-hi tres en un burro,
però és una traducció directa
del castellà, i això és...
Oh, sembla que hem tornat
a perdre l'Oriol.
Sí, efectivament,
intentem tornar a reconnectar
la connexió.
Doncs bé, estem intentant
tornar a trucar a l'Oriol
a veure si en aquesta ocasió
sí que funciona la connexió.
Crec que sí, Oriol,
ens escoltes bé.
Sí, no sé què passa avui,
que ens està fent...
Estan de rebella,
les connexions.
Sí, sí, sí.
Ens hem quedat
amb el no veure
i tres en un burro.
Ens hem quedat exactament aquí.
Neus explicar
el significat o l'origen.
Sí, l'origen seria
no veure tres en un burro,
i seria una campanya
d'ostealmològica
que es va fer al principi
del segle XX a Andalusia
perquè la gent comencés
a utilitzar ulleres
si en necessitaven.
Què va passar?
Que moltes de les persones
amb les que ens hi feien
les proves aquestes
que tot hem fet
dels números
o de les lletres,
que es van fent petites,
eren analfabets.
Per tant,
no coneixien les lletres,
no coneixien els números,
i es va dissenyar
diversos dibuixets
i un d'aquests dibuixets
era un dibuix
d'un burro
amb tres persones
enfilades a sobre.
Per tant,
el qui no veia tres
en un pru
és que realment
estava sec
o no hi havia problemes
d'admissió.
Oh, una mica cruel,
eh, la història,
per això?
Sí, sí, sí.
No?
Sembla que se'n riguin.
Sí, sí, sí,
clar, clar.
Sí, sí,
és algú que, vaja,
no veia el dibuixet aquest,
per tant,
necessitava ullera,
sí, una mica actual.
Una mica, una mica.
Què més amb burros?
Va, vinga,
de seguida veurem
que aquestes també
crec que són molt famoses,
veurem que d'un burro
es pot caure
o es pot baixar,
perquè hi ha aquesta frase
de baixar del burro
o de caure del burro,
però abans hem de tenir en compte
això,
que tot bon cavall
caue
i tot bon cavall
ens ho pega.
Per tant,
tots ens equivoquem
i no hi ha ningú
que sigui perfecte.
D'acord?
però anem cap a aquestes dues
que et deia,
doncs,
perquè tenen molta
xitxa
en castellà
o molta teca,
que són això,
caure i baixar del burro.
Així de primeres,
baixar del burro
seria reconèixer
que t'has equivocat,
tot i haver insistit molt
en que tenies raó,
baixar, diguéssim,
que al final baixes tu
per voluntat pròpia
i caure del burro
també seria descobrir
la veritat,
però a través
de tenir un desengany,
adonar-te d'una cosa
que segurament era evident
per molta gent,
però que tu no ho veies
o no ho volies veure
i al final,
pata,
la veritat
t'ha esclatat a la cara,
no?
Caure del burro
és la que té un origen
més curiós,
hem d'anar cap a la Bíblia,
que ja ho hem fet
altres vegades
en aquest espai,
i a la part
on es relaten
els fets dels apostos,
en el versicle 9,1-9,
que s'ha de citar...
Oriol, Oriol, Oriol,
Oriol, no marxis,
no marxis,
Oriol,
això sembla un concurs,
sembla un concurs en directe,
Oriol, encens ara?
Sí, no?
Sí, sí, sí, sí.
Vinga, va,
doncs ens hem quedat,
crec que estaves dient
inclús l'article,
el número 2.3.1,
ens hem quedat aquí.
El versicle 9,1-1,
que és molt...
Li invulco una gota ara.
T'hauré d'ajudar
perquè no se t'ha escoltat.
Crec que has dit
el versicle 9,1-9,
no?
De Sant Pau.
Sí, senyora.
Explica Sant Pau, sí.
Sí, sí, sí.
Doncs això,
Sant Pau en un inici
no creia en les paraules de Jesús
i a més a més
es dedicava a perseguir
els seus seguidors,
els seguidors de Jesús.
I es relata
que el viatge de Sant Pau
cap a la ciutat de l'Amasc,
perseguint,
perseguint,
i la paraula de Jesús.
Oriol, fem una cosa.
Intento trucar-te per una altra via
a veure si en aquesta...
D'acord.
No et perdem.
Vinga, fins ara.
Ara sí,
estem intentant trucar a l'Oriol
per uns altres mitjans.
A vegades sembla que la tecnologia
no està del nostre costat
i això que aquí a l'emissora
depenem d'això.
Intentem ara si...
Crec que l'Oriol
ens ha agafat la trucada.
Oriol,
ens escoltes bé millor?
Nosaltres també tu?
A veure, anem a provar-ho.
Sí.
Hola, hola, hola.
Val, val.
Esperem que ara la connexió
no es debiliti,
segons deia la pantalla
del meu telèfon.
Va, tornem al versicle
de Sant Pau,
que ens hem quedat aquí a mitja.
si vols tornar a començar millor,
perquè així ja ho sabem tot.
Doncs anem cap al versicle nou,
un guió nou,
que s'explica que Sant Pau,
que ara el tenim com a sant
o el coneixem com a un dels sants
de l'Església,
però en un inici no creia
les paraules de Jesús
i a més a més es dedicava
a perseguir els seus seguidors.
i en aquest versicle
relata que en el viatge
de Sant Pau
cap a la ciutat de la Mas
era un viatge
on Sant Pau
tenia aquest objectiu
de seguir perseguint
i torturant
els que sí que creien
en la paraula,
en el missatge de Jesús.
Doncs en aquest,
durant aquest viatge
Sant Pau anava en burro,
perquè en aquella època
es viatjava en burro,
en algunes versions
de la Bíblia
parlant d'un nasa,
un cavall o una mula,
però anem a el que ens interessa,
que és el burro.
Doncs això,
a meitat de camí,
Sant Pau es va topar
amb una llum
que el va enjuarnar,
era una llum
d'una gran intensitat
que va fer
que es quedés endormiscat
alhora que una veu,
que se suposa
que és la de Déu,
li deia que si perseguia Jesús,
perseguia el propi Déu.
I va ser en aquest moment
que després de caure del burro
per aquesta llum,
per aquesta sensació
de quedar-se adormit
i d'escoltar
aquestes paraules celestials,
en què Sant Pau
va decidir convertir-se
en cristianisme.
Per tant,
havia caigut del burro
i havia cedit
davant de la presència real de Déu.
Val,
uau,
ens hem d'ubicar
en termes força místics,
no,
espirituals,
religiosos,
més aviat.
per tant,
va caure del burro,
va passar de no creure
en l'existència de Déu
a creure en l'existència de Déu.
I com no,
aquesta expressió
en la seva versió
en castellà
també té el seu lloc
en un dels nostres llibres
de referència,
quan fem frases,
les fetes i referents
a l'àmbit del castellà,
que és el Quixote,
en la seva sabagona part,
el licenciado
Corxuelo
intenta lluitar
amb Don Quixote
perquè ell es creu
que és mestre,
s'han domina l'espasa,
però no és així
i cau al terra
i llavors
és quan aquest licenciado
li comenta
a Sancho Panza
jo me contento
d'haver caído
de mi burra
i que me haya mostrado
l'experiència
la verdad.
Per tant,
ell mateix reconeix
que ha caigut del burro
físicament,
però també metafòricament
ha caigut del burro
perquè ha comprovat
per ell mateix
que no era tan bo
en la lluita
amb l'espasa
com ell es creia.
I has mencionat aquí
l'expressió
parla d'un mateix
i crec que parlant
de burros
també hi ha una expressió
que el col·loca
en primera fila
en aquest animaló.
Sí senyor,
que és aquesta que diem
el burro
sempre va davant.
Que jo crec que
en la majoria de casos
és quan estem en converses
i diem
jo i la Mireia
en lloc de dir
la Mireia i jo
doncs sempre n'hi ha
un tercer
o algú que et diu
sí, el burro
sempre va davant.
Que és aquesta manera
de corregir
aquest error
perquè en realitat
quan parles
quan fas una llista
d'algú
si tu estàs
en aquesta llista
sempre t'has de posar
no el primer
sinó l'últim.
el refrany
va més enllà
parla d'això
d'algú
que sempre
vol anar davant
de tothom
que té un afany
de protagonisme
però bé
jo diria
que això
més aviat
actualment
més que
quan algú
diu jo
sí que n'hi ha
d'aquests
que dius
sempre
el jo
el jo
el jo
el jo
sí que
el burro
sempre va davant
però jo
normalment
quan ho fem servir
és més aviat
quan algú
s'equivoca
que no
que sigui
algú
que
realment
es creu
el millor
de tots
sí
segurament
va més per aquí
Déu-n'hi-do
Oriol
la d'expressions
frases
fetes
maneres
de tractar
aquests animals
i de
fer-los partíceps
de la vida
de la vida humana
per aquestes comparatives
i per a vegades
fer-nos sentir
com alguns animals
com burros
peixos
mosquits
a vegades també
no sé si seguirem
amb aquests monogràfics
Oriol
un cop passat
aquesta
revellla
de Sant Joan
o
amb què
ens sorprendràs
el pròxim
dimecres
estic
tinc un parell
d'idees
que els hi estic
durant voltes
ho acabaré
d'agafiançar
aquesta setmana
i dimecres
que ve
ho descobrir
perfecte
ho resoldrem
llavors després
com deia
de la revellla
aprofitem també
per desitjar-te
que passis
una bona revellla
i nit de Sant Joan
i dia de Sant Joan
també
que és demà
24 de juny
que vagi molt bé
precaució
i a gaudir de la nit
moltes gràcies
igualment
adiu
que hi ha
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Amb el suport a la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
És clar que no!
Prepara't per passar-ho bé!
Perquè aquí a Sant Just Esvern els casals obren l'estiu!
Activitats divertides emocionants per aprofitar les vacances amb els teus amics i fer-ne de nous!
Teatre, bàsquet, patinatge, futbol…
Activitats de tot tipus per a petits i grans!
Passa un estiu inoblidable!
Gaudeix!
A Sant Just obrim l'estiu!
Més informació de casals d'estiu i activitats a santjust.cat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just Esvern!
Ja!
Volen lligar-te el discurs…
Això és zoo i la cançó es diu Ventiladors!
Aquests aparells que sembla que en aquests passats dos dies no ens han necessitat tant!
O nosaltres a ells, millor dit!
Marxem amb aquest tema musical!
Només ens falta dir-vos que passeu una molt bona revetlla de Sant Joan!
Precaució, seny!
I, òbviament, seguir totes les mesures de seguretat que corresponen a qualsevol manipulació de petards!
Però, sobretot, a gaudir-la a la revetlla de Sant Joan!
Ens tornem a veure i a escoltar aquest divendres!
Recordeu que nosaltres demà no hi serem perquè és festiu, però divendres sí!
Tornarem a parlar amb el Joan Raguán, amb l'Anna Rovira i també amb el David Fernández, del psicòleg del programa.
Bona revetlla!
la mà tropical
S'han fet de pau i de guerra, totes les contradiccions!
I les cançons – ventiladores que ésweh de merda, merda pa't!
Qualitat normaleta, li posa tot el carinyo, baixa i xe foc, volen la base ben feta,
si a mi se'n talla la salsa un nou bufo, mai menjaré de calent,
he de mantindre esta farsa, qui paga mana, soc jo, són ells els clients.
Volen paraules com armes, dignes i plenes, que obri esfor i cartera,
volen metàfores i actes, drama i teatre, volen titella i trinxera,
volen que passes l'examen que ells posen, volen ser jutges i autoritat,
volen que dones la pasta que guanyes, diguem-ho clar, volen manar.
Deixa que traga l'ego a subhasta, ja prou d'escriure i pensar a la carta,
deixa que diga el que pensa el dimoni dormit, deixa que em lleve el vestit,
somià ben feres dormides, frases domades, líriques subordinades,
plats ben calents, postres gelats, volien merda i tenen raval.
Ara es planeta la pedra, ara fa un fred tropical,
s'han fet de pau i de guerra, totes les contradiccions i les cançons,
ventiladors, que és guite merda, merda pa' tots.
Volen i volen, no solen buidar, totes ho controlen, el bé i el mal,
eixes la fórmula, este és un fals, eixes no molen, no em fan volar,
eixes fallat la teoria i la canviaria, esta és un poc regular,
esta està bé però es nota l'hipocresia, i a esta li falla el final.
El pica i ataca, mira la butxaca,
el SSK, lo que digan de grata.
Ara es planeta la pedra,
ara fa un fred tropical,
s'han fet de pau i de guerra,
totes les contradiccions i les cançons,
ventiladors, que és guite merda, merda pa' tots.