Quilombo, Quilombo, Quilombo, Quilombo.
Doncs bé, a punt de tocar els 800 programes de la plaça Mireia,
avui encetem el programa número 795, avui dimarts dia 6 de juliol,
i ho fem amb aquest tema musical, es diu Quilombo, i és de Cabúl Babac.
Molt bona tarda a tothom, avui anem uns minuts una mica tard,
passa justament un minut d'un quart de sis de la tarda, però som aquí, ja ho sabeu, fins les set.
I a continuació, ja sabeu que, com sempre, us fem el sumari de tot el que us portem
i us tenim preparat per aquest programa, com deia, a cinc programes de coronar-nos amb 800 programes.
Una boca tendra que no sap passar.
Doncs bé, començarem parlant amb la Iolanda Bacardit, que de fet la tenim aquí a l'estudi 1 de ràdio d'Esvern.
Ella és psicopedagoga i docent, està especialitzada en acompanyar persones a aconseguir els seus objectius professionals.
En parlarem, parlarem de com aconseguir, podríem dir, el projecte de la feina que et mereixes, no?
En parlarem de tot plegat amb la Iolanda Bacardit.
Què més? Parlarem també de podologia.
Seguirem fent aquestes preguntes més freqüents de la mà de la Teresa Montero,
de la clínica de podologia Teresa Montero, aquí a Sant Just, a la plaça Maragall.
I saltarem a la segona hora per repassar temes d'actualitat Covid i també temes d'actualitat política amb el Joel Reguant.
Aquests temes passen, entre altres, partir enrere algunes de les mesures de la Covid-19.
També parlarem del Tribunal de Comptes i aquestes finances tan absolutament elevades que imposen els presos independentistes, ja no presos.
Parlarem també de la sentència de Vox i d'aquests cartells electorals i també d'aquesta nova llei sobre els delictes sexuals.
Si abans coneixíem que no és no, ara sí és sí.
I abans que acabi el tema musical amb el que hem obert avui al programa us faig també el recordatori que si voleu trobar i escoltar les entrevistes que fem aquí al programa
ho podeu fer al web radiodesvern.com, a l'apartat magazins La Plaça.
Mireia, de fet, ja podeu recuperar l'entrevista que vam fer ahir els dos protagonistes, més que protagonistes, els dos creadors, de fet, del projecte Trail Barcelona,
aquestes activitats esportives per a infants i també per a adults.
Vam parlar amb el David Buenacasa, ell és veí de Sant Just i també monitor de lleure, i la Cristina Sánchez, que també és una de les seves creadores.
Podeu trobar també més informació al web trailbarcelona.com.
I per acabar, per cert, el programa d'avui m'havia oblidat comentar-vos que parlarem també de literatura amb l'Oriol Saneúix a l'espai de llibre vell, el bon consell.
Doncs bé, avui a l'espai de literatura va de llibres que descriuen o que ens porten a conèixer ciutats del món,
lectura ambientada en ciutats, però que també en forma part de la seva escriptura en paràgrafs o capítols dedicats a descriure parts o racons de la ciutat on està ambientada.
La Plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
La veritat, la veritat és que jo no puc, així jo no puc treballar.
Algú per què està d'abans?
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
La colla passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvern.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Ràdio d'Esvern.
Em trobaràs tanto.
Doncs bé, comencem parlant amb la primera convidada del programa d'avui.
Ella, com us havia presentat fa uns minuts, és la Yolanda Bacardit.
Bona tarda, Yolanda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, benvinguda al programa, benvinguda també a l'emissora i a Sant Just,
que crec que potser no ho coneixies massa fins ara.
No sé si és la primera vegada, però sí que és la primera vegada que he fet un recorregut conscient per aquí.
Tenim un bon poble, eh?
D'això et recomanaré més indrets per visitar, més enllà de Can Ginestà, que el tenim a sobre.
Sí.
I que realment és un espai força agradable per estar-hi.
Molt, molt, molt. La veritat és que sí.
Doncs benvinguda de nou, com deia, aquí a l'emissora també.
T'he presentat abans i ho torno a fer. Ets psicopedagoga, ho diré bé, i docent, també estàs especialitzada en acompanyar persones a aconseguir els seus objectius professionals.
Poden trobar més informació, tot pel que parlarem, al web yolandabacardit.com, Yolanda My, per si algú que vol conèixer-te una mica més.
La feina que et mereixes és el nom d'aquest projecte, no?, d'aquesta emprenedoria personal, al qual tu vols acompanyar persones a que ho aconsegueixin, això, realment.
Sí.
Com ho fas? O d'on ha sorgit aquesta idea?
Aquesta idea, doncs, mira, jo fa, el que has comentat, psicopedagoga i docent, fa 20 anys que em dedico a la docència, a fer formació,
en fa 12 que em dedico a temes d'orientació laboral i, bé, ara fa dos anys vaig decidir, doncs, engegar la meva pròpia empresa
perquè veia, en tot aquest àmbit laboral, veia que es treballa sempre des de la vessant més tècnica, que està molt bé i s'ha de fer.
Quan una persona vol trobar feina, doncs, saber fer un bon currículum, saber trobar ofertes, saber fer una entrevista, no?, un procés de selecció.
En temes d'emprenedoria, doncs, el mateix, no?, t'assessoren, la idea de negoci, temes fiscals, econòmics, i tot això està molt bé i és necessari,
però jo sempre trobava a faltar la part d'acompanyament més des de la gestió emocional, des de...
Tot això són canvis. Jo estic... Estava fent fins a veure una feina i ara em plantejo canviar-ne una altra o em quedo a l'atur i he de canviar
o estava treballant per una empresa i ara vull emprendre. I què passa amb aquesta gestió del canvi, amb aquesta gestió de les emocions, de les inseguretats?
I crec que aquí hi havia una mancança i és el que jo he volgut cobrir, no?, aquest acompanyament més des d'aquesta perspectiva
d'aconsegueix la feina que et mereixes, la feina que vols aconseguir, i aconsegueix-la de debò amb seguretat i amb ganes i amb confiança.
Llavors tu fas, diguéssim, aquest acompanyament menys tècnic, però més centrat en la part de gestió emocional, entenc,
o d'aquestes frustracions que poden arribar, etcètera, no?
Sí. Sóc com el complement d'aquesta part més tècnica, que sí que s'està fent i s'està fent molt bé.
i sóc aquest complement de dir som-hi perquè hi ha moltes persones que es queden pel camí precisament per aquestes inseguretats, no?
Persones que estan molt ben formades, amb molta experiència i que no arriben a aconseguir allò que volen.
Crec que hi ha xifres, no?, d'aquestes persones que es queden pel camí, malauradament.
Sí. Aquí, en l'últim informe que va fer Catalunya Empren, en aquest cas estem parlant d'emprenedoria,
persones que volen emprendre. Hi havia com un 60% d'abandonament de totes les persones que s'assessoren per poder muntar una empresa
i hi havia un 60% que no acabava iniciant la seva idea de negoci.
Aquí, al Baix Llobregat, si parlem de tot Catalunya, les xifres augmenten a un 70,3, més o menys.
I sí que és cert que l'abandonament, no tenim les dades reals dels motius pels quals abandona.
Per què, no?, aquesta gent queda pel camí?
No tenim tots els motius, però hi ha una part important que pot anar per aquí.
Perquè, per exemple, quan jo m'estava assessorant precisament per muntar la meva empresa,
me'n recordo, el meu assessor, com que jo precisament treballava tot, no?, volia treballar tot aquest tema de la gestió emocional,
el meu assessor em va comentar, no?, com desconcertat, que hi havia una altra noia que estava assessorant,
una noia amb molta motivació, amb moltes ganes, que tenia una bona idea de negoci,
que tenia els coneixements, l'experiència, que estava per fer el pas de tirar endavant aquell negoci
i, de cop, va desaparèixer. I per què va desaparèixer? I els motius, ostres, no tenien,
eren com molt superficials.
Bueno, no acabo de veure-ho clar, potser no és ben bé el que jo vull fer...
Com pot ser que una persona preparada, amb ganes, motivada, quan ha de fer el pas,
desaparegui, deixi de... no faci el pas per tirar endavant allò que ella vol, no?
I jo crec que hi ha molts casos com aquests. I al final, vau almenys saber el per què,
en aquest cas, en aquesta persona, aquesta noia no ho ha tindrat?
No, perquè moltes vegades, quan les persones desapareixen, això també m'he trobat jo amb l'orientació laboral,
moltes vegades les persones desapareixen i no acabes de saber el per què desapareixen,
vull dir, no tornen, no s'assessoren, o una persona que l'estàs preparant per fer una entrevista de feina molt concreta
i després no arriba a l'entrevista, què està passant?
Si estaves davant meu, si ho estaves fent bé, si estaves preparada, si tens els coneixements,
què està passant? I normalment aquí el que passa és que les inseguretats són molt més fortes
que les ganes d'aconseguir allò, el no creure en un mateix, no crec que estic preparada,
potser fracassaré, ves a saber què passarà, i tot això, hi ha persones que no ho saben gestionar
i al final el que fan és renunciar als seus objectius.
També diuen que qualsevol canvi implica sortir a la zona de confort,
tant vas cap a una zona desconeguda, 100%, i això et provoca por, respecte,
imagina que això és el que més tractes, no?, quan hi ha persones que s'apropen a tu
per gestionar aquests temes.
Clar, quan jo parlo de gestió emocional, en realitat jo el que tracto molt són les pors,
és l'emoció amb la que més em trobo que he d'ajudar.
Sí, bàsicament són pors, i són pors que el que fan és controlar la persona,
no és que jo controli la por, que seria una bona gestió, és normal tenir por
quan ens hem d'afrontar a un canvi, és normal, perquè és una incertesa,
no sabem què passarà, però l'hem d'aprendre a gestionar,
si no, no faríem mai res, sempre estaríem al nostre lloc.
Llavors, què passa? Que hi ha gent que no sap fer aquesta gestió de la por,
i és quan es deixa vèncer per aquesta por i, per tant, renuncia
i no fa allò que potser voldria fer.
I així, en general, no ens n'ensenyen molt a gestionar...
No, tampoc n'hires a escoles, eh?
Ara bastava anar a remetir-me, perdó, a remetre-me a...
Quan som més petits que, teòricament, és quan tot això se'ns hauria d'inculcar una mica més,
i en aquell moment tampoc no se'ns ensenya.
Ja depèn de cada casa, cada llar i cada família, no?
Però diguéssim que no hi ha una assignatura de gestió emocional obligatòria,
que hauria de ser-ho.
Estaria bé, estaria bé, de gestió emocional,
perquè, bueno, les emocions les tenim sempre, no?
I a vegades ens ensenyen que les hem d'evitar.
I no, no les hem d'evitar.
El que hem de fer és gestionar-les.
És normal que hi surtin.
Són la resposta a una situació concreta.
I benvingudes siguin les pors, però les hem de saber gestionar.
Escoltar, també, no?
A veure què ens diuen per fer una mica...
Fets-hi cas.
Sí.
Llavors, diguéssim, en aquestes...
No sé si s'anomenen sessions o, no?
Imagino que es tracten com sessions,
les trobades que fas amb aquestes persones.
Jo faig, ara el que estic fent, vaig per dues vies.
Faig formacions, persones que volen fer més una formació.
Són formacions grupals, però sobretot el que és el procés,
el treball és individualitzat.
I, si no, el que faig són assessoraments més individualitzats.
Persones que diuen, no, no, jo vull treballar individualment amb tu
i llavors treballem individualment.
Sigui com sigui, qualsevol de les coses que jo faig,
qualsevol dels serveis, sempre és individualitzat
i molt en funció de la situació de la persona,
del que demana o de les seves necessitats.
Això sí.
I a través...
És a dir, com acaben arribant a tu aquestes persones?
Com acaben coneixent la teva figura concreta, no?
Aquesta peça d'ajuda?
Clar, aquí, per part meva, és la part de donar-me a conèixer
perquè moltes vegades les persones ni som conscients que tenim...
Bueno, aquestes pors és el que s'acaben anomenant creences limitants, no?
Són idees que tenim de nosaltres mateixos que ens limiten
i ens impedeixen, doncs, fer el que volem.
Llavors, moltes vegades la gent no és ni conscient
que tenen creences limitants, no?
Aquesta noia que va deixar l'assessorament,
ella es pensava, doncs, bueno, que no era el seu moment,
que no, però segurament ni es plantejava
que realment tenia una creença limitant.
Llavors, a vegades és difícil treballar-ho.
Llavors, jo el que faig és molt donar a conèixer, no?
Informar que existeix això
i llavors el que, quan jo ho explico,
també quan faig classes i ho explico,
a la gent li ressona, a la gent li toca, no?
Li diu, ai, això, això, a mi em passa això, això i això altre.
Va per aquí?
Doncs sí, va per aquí.
Llavors, per mi, hi ha una part molt important de la meva feina,
que és de sensibilització,
de donar informació i que la gent també s'ho reconegui en si mateixa.
Clar, no deixa de ser una mica una teràpia de greu de psicologia.
Sí.
De fet, els psicòlegs també treballen
en la part de la gestió emocional.
Jo la treballo com a una part
d'un procés de desenvolupament professional.
Jo no faig teràpia, jo no soc psicòloga,
per tant, des de la part de la teràpia,
jo no la tracto, però sí, des de la part de necessària aquesta,
de poder aconseguir
els objectius que cadascú us proposa.
Que si després ells o elles ho treballen personalment,
doncs benvingut sigui, no?
I tant.
Anem dos per un, en aquest sentit.
I tant, i tant.
Emocionament parlant.
D'aquestes formacions que parlaves,
estava entrant al web i mirant,
dient com tres passes a seguir, no?
Potser aquest del de revelar-te,
alliberar-te i aconseguir-ho.
Sí.
Que són aquestes formacions, no?
Que comentaves que fas tant en grup com individual.
Sí.
Sí.
De fet, el que jo acabo utilitzant
és un mètode,
un mètode que he com creat, no?
D'experiències d'aquí i d'allà,
coses que jo he utilitzat, no?
Al llarg de la meva trajectòria professional,
doncs he acabat creant un mètode
que l'anomeno VIA.
I aquest mètode és el que jo utilitzo
tant en les formacions com en els assessoraments.
Que, d'alguna manera,
és primer de tot,
has de tenir un objectiu,
has de saber què vols,
perquè si no sabem què volem,
no anem enlloc,
anem navegant per la vida.
Un cop sabem el que volem,
llavors treballem la ve baixa,
és la visió,
l'objectiu professional,
la I és la identitat.
La identitat és
quin tipus de professional
aconsegueix aquells objectius,
com és,
quines característiques,
què fa,
què pensa.
Llavors, a partir d'aquí,
aprendre a ser aquest professional.
Jo vull ser,
és com tenir un professional referent,
jo vull ser aquest professional
perquè sé que aquest tipus de professional
aconsegueix els seus objectius.
I quan ja tenim això definit,
a partir d'aquí comença l'acció,
que és la...
Hem de començar a fer acció,
ens hem de moure.
I, en paral·lel,
sí que treballo totes les creences,
perquè durant tot el procés
van apareixent creences.
Ostres, aquest professional,
jo no arribaré mai a ser com aquest professional,
jo no tinc aquestes capacitats.
Bé, doncs tot això és el que hem d'anar treballant.
I aquestes formacions,
no sé si...
o quantes n'has fet de moment,
per conèixer una mica, diguéssim,
amb el percentatge d'èxit?
Amb les formacions,
he començat...
Jo ara porto dos anys amb el projecte
i les formacions són molt recents.
Fins ara havia fet com assessoraments.
Llavors,
les formacions, això,
són molt recents
i la propera que faré,
la primera que faré,
és a l'octubre,
a l'octubre d'aquest any,
que tinc ja les inscripcions obertes.
El que sí que n'hi ha una,
que és la primera,
la inicial,
la de Revela't,
que és una formació bàsica
i aquesta és gratuïta.
Llavors,
qualsevol persona
que entra al meu web
i que la vol fer,
doncs se la pot descarregar
i, bueno,
aquí sí que ja he tingut descàrregues,
no?
I això sí.
Estic, doncs,
oferint, no?,
aquestes formacions
per començar a treballar.
I després hi haurà,
entenc, també,
com un seguiment
de les persones
que participin
en aquests cursos de formació.
Sí,
és la idea.
És la idea.
Són formacions
grupals,
són online,
això sí,
però són grupals,
llavors hi haurà espais,
el treball és individual,
però hi haurà espais
per compartir,
perquè moltes vegades
a tots ens passen
coses similars.
I llavors,
veure que,
ah,
si a mi em passa el mateix
que li passa a la companya,
ah,
doncs ja no estic tan sola,
ah,
i tu què fas?
També és un intercanvi
d'idees,
de recursos.
Llavors,
la idea és,
sí,
jo m'ho treballo individualment,
però compartim,
compartim també processos.
Que és com una mica
l'efecte mirall,
no?,
que a vegades també ajuda,
o t'ajuda o no t'ajuda,
però en definitiva,
segurament,
et serveix com per veure
què passa amb els altres,
que tu també potser t'està passant,
o no vols reconèixer
que t'està passant.
Sí.
Sovint passa també.
I a vegades,
quan veiem en els altres
què passa,
no?,
aquella persona reconeix,
ostres,
doncs a mi m'està passant
això,
això i això,
llavors és quan jo també
puc ser capaç de dir,
ah,
doncs a mi també,
i, bueno,
i anem fent passos endavant,
perquè el primer pas
és reconèixer
i a partir d'aquí
treballar-ho tot.
I en el teu cas personal,
és a dir,
en quin moment
tu o tu mateixa
et vas dir
jo vull aconseguir
la professió que em mereixo
i vas tirar endavant
el projecte,
és a dir,
et vas a tu treballar
per tirar endavant això.
i tant,
perquè això de les creences limitants
tothom en té,
llavors,
jo també m'he hagut de treballar
les meves,
les meves creences
anaven,
jo feia molts anys
que volia fer
el meu projecte,
no?,
tenia les meves idees
i les volia tirar endavant
i jo també vaig tenir
la meva època
de dir,
no, no, no,
on vas, no?,
la meva frase era
on vas,
piltre,
el que t'has cregut,
no?,
el que t'has cregut,
és que,
sí, sí,
era la meva frase,
no?,
fins que vaig dir,
bueno,
això ho hem de començar
a treballar,
si realment és el que vols,
hem de començar
a treballar coses,
no?,
i arrel d'haver treballat coses
també puc estar aquí,
no?,
avui,
bueno,
avui amb el meu projecte
i,
no sé,
no deixo de ser també
un exemple
del meu propi procés
i del meu propi projecte,
no?,
home,
sí,
si les persones
també s'enmirallant amb tu,
no?,
quan facin formacions
per guanyada també,
no?,
de conèixer l'experiència
en primera persona directament.
Clar,
perquè a vegades sembla
que els professionals
no ens passi mai res
o siguem com molt ideals
i, no?,
els professionals
són persones.
A vegades sembla
que està com fet,
no?,
ja està fet,
ja ho tenen fet
o ja funciona,
no s'escompte,
funciona bé.
I no,
tothom passa
pels seus processos
i en el meu cas
està bé
perquè jo ja he fet
aquest procés,
jo també sé
del que parlo
perquè ho he viscut
amb mi mateixa,
no?,
llavors,
bueno,
genial,
em venia també
molt de gust
poder compartir això
amb altres persones.
Sí,
i tant.
Alguna recomanació
per a algú
que estigui en aquest
llindar de
faig,
no faig,
m'hi tiro,
no m'hi tiro,
és que vols dir
que ara és allò també
de ara és el moment,
ara és el moment,
no?,
alguna recomanació així final?
Ara és el moment?
És una creença.
No és mai el moment,
no?
Ah,
també és una creença.
Sí,
perquè no és mai el moment,
no?,
és una por,
és un dubte,
és una inseguretat.
Jo el que diria
és quan,
si un dia ens fa mal
el cap,
doncs,
mira,
ens fa mal el cap
i no passa res.
Si durant dos dies
ens fa mal de cap
o durant tres dies
ens fa mal de cap...
Igual és la Covid,
eh?
Igual,
bueno,
sense entrar en el tema.
No,
però potser el tercer dia
em prenc una pastilla,
però si estic 15 dies
amb mal de cap,
me'n vaig al metge.
Home,
sí.
Llavors,
jo el que diria és,
si hi ha algú
que té aquest ronron al cap
de tinc ganes,
però no ho sé,
però ara és el moment,
ostres,
que s'assessori,
que no ens quedem amb les ganes.
Tots podem,
en algun moment
de les nostres vides,
tots podem gaudir
de la nostra feina
o gaudir dels objectius
que volem fer
endavant.
El primer pas,
a vegades,
no és tirar-se a la piscina,
el primer pas
és contactar
amb un professional
i valorar
i veure el què.
O sigui,
que jo el que diria
és endavant,
no ens quedem
amb el ronron.
i no t'ho he preguntat,
però, clar,
tema d'edat,
entenc que
a partir que s'és major d'edat,
no?
Sí.
Edat laboral.
Sí, no?
Sí, sí, sí, sí.
Moltes vegades,
per això,
ens ho trobem més
amb edat adulta.
Sí?
Sí.
Persones que,
bueno,
que han estat treballant
i que a vegades diuen,
ostres,
això no és el que jo vull,
a mi m'agradaria una altra cosa,
edat adulta vull dir
35,
40,
i potser de jove,
de jove ho pots tenir molt clar,
però potser de jove,
bueno,
fas una mica,
no?,
el recorregut,
vas fent,
vas fent.
No, la inèrcia.
La inèrcia.
Una mica.
I quan arribes a certa edat,
dius,
vols dir que això és el que jo vull
i aquí és quan et planteges coses.
Però si no hi ha edat,
no hi ha edat.
Oh, clar,
espero que a qualsevol persona
que s'hi vulgui apuntar
a partir de 18,
no?
Doncs, mira,
quasi t'ho vi.
i holandabacardit.com
és el web
per si algú vol
contactar amb tu.
Sí, contactar amb mi.
I entenc que ja dins
per contactar amb tu.
Sí, el meu correu electrònic
també està allà,
el meu telèfon inclús,
o sigui que sí,
que cap problema
poden contactar amb mi.
I a part també estàs
a xarxes socials,
a Telegram,
a LinkedIn,
a Facebook,
a Instagram,
a YouTube,
i crec que no em deixo cap.
Sí, ha d'estar,
ha d'estar.
Bueno, no sé si ha d'estar,
però hi soc.
Sí, ha d'estar,
ha d'estar.
Iolanda,
que vagi molt bé,
molts èxits a tu
i les persones que passin també
per, podíem dir,
per les teves mans
professionals,
que també els necessitem
molts èxits
i esperem tornar-te a veure
per aquí també aviat.
Moltes gràcies
i moltes felicitats
per aquests 800
que esteu a punt de aconseguir.
A mi, moltes gràcies.
Hi ha cinc programes
per aquests 800,
que és molt ràpid també.
Sí, sí, i tant.
I aquí també sí que fem
el que ens agrada,
per tant,
estem dins d'aquest...
Felicitats.
Sí, dins d'aquest col·lectiu
que s'ho passa bé.
Gràcies, Iolanda,
i que vagi molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Busques alguna cosa en concret?
Deixa de buscar.
La teva resposta està molt més a prop del que et penses.
Està, de fet, a la porta de casa.
St. Just Market, sense anar més lluny.
Compra els teus comerços de sempre, ara, online.
Productes de qualitat i del comerç local a un clic de distància.
Alimentació, moda, salut, tot el que et puguis imaginar.
No perdis més el temps i aconsegueix productes locals a bon preu,
afavorint el comerç de proximitat.
Compra a St. Just, sense anar més lluny.
St. Just Market.
Més informació a la plataforma stjustmarket.cat
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de St. Just d'Esverde.
Està, de fet, a l'Ajuntament de St. Just Market.
Està, de fet, a l'Ajuntament de St. Just Market.
Escoltem temes musicals com aquest, Never Leave You, de l'Humidé.
Hem de parlar encara amb la Teresa Montero, de la Clínica de Podologia,
per seguir comentant aquestes preguntes freqüents que li arriben més sovint a la consulta,
però coses del directe la tenim amb un pacient, amb una pacient, de fet.
Així que esperarem un parell de minuts a veure si podem parlar amb ella,
si no, seguim escoltant temes musicals en aquests pròxims sis minuts.
Escoltem aquest NIF, perdó, NIF no, Never Leave You.


If you want me to stay, we'll always be.
If you want me to stay, love and listen.
If you want me to stay, if you want me to stay,
and I believe you.
Thank you.
Thank you.
Thank you.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La mala evolució de les dades fa que el govern hagi pres noves mesures restrictives que afecten sobretot l'oci nocturn.
Estem parlant demà les dades de la Covid.
Les discoteques només podran obrir els espais a l'aire lliure i hauran de tancar a les 3 de la matinada.
Els actes amb més de 500 persones amb mobilitat lliure, com ara els concerts de festa major,
hauran de preveure un pla de control on es demanaran proves PCR, test d'antígens o el passaport Covid per poder-hi accedir.
Sobre això, reaccions diferents entre els sectors afectats per aquestes noves mesures.
Mentre l'oci nocturn s'ha mostrat indignat, el sector dels espectacles està a l'expectativa de quin resultat poden tenir.
El secretari general de la patronal FECASARM, Joaquim Boades, critica que no se'ls hagi tingut en compte a l'hora de decretar un nou tancament
i que se n'hagin assabentat pels mitjans de comunicació poc abans d'una reunió precisament amb el Departament de Salut.
Indignació total, perquè evidentment és una decisió de la qual ell ja ha reconegut que no en som els responsables,
per tant no entenem que encara tot i així es mantingui la decisió de tancar-nos.
També evidentment els hem dit que com pot ser que anem a una reunió on ja tot està decidit,
quan ell havia parlat que s'arribaria a un consens amb el sector, per tant quelcom que és d'una manca de respecte total.
Boades diu que s'havia proposat la solució d'un pla de test d'antígens previs que garantia la seguretat de tothom.
Des de fer casarm s'assegura que es condemna el sector a la ruïna i que recorreran la decisió al TCJ.
Notícies breu, Gerard López.
La Caixa de Solidaritat demana aportacions individuals per cobrir les fiances que el Tribunal Espanyol de Comptes
ara reclama una trentena d'exals càrrecs de la Generalitat.
Consideren que la mesura aprovada avui, de suport aprovada des del govern, és positiva,
però que no evita que calgui apel·lar a la solidaritat dels ciutadans per defensar el conjunt de represaliats.
Barcelona, Albert Durant.
En aquests moments la Caixa de Solidaritat té guardats 400.000 euros.
El seu president, Pec Cruanyes, ha fet una crida a la ciutadania per no deixar ningú enrere.
Quedirem a fer aportacions a la Caixa de cara a que puguem plantejar defensar les persones represaliades
que es veuen en aquesta situació d'un atac en els seus propis patrimonis.
Cruanyes ha explicat que avui mateix han presentat una demanda al jutjat número 13 de Barcelona
reclamant el retorn d'una de les dues fiances de 4 milions d'euros que van consignar
una al Tribunal de Comptes i una altra al mateix jutjat número 13 per l'1 d'octubre.
Cruanyes parla de duplicitat de sancions i diu que si es retornessin aquests diners
es destinarien a les fiances del Tribunal de Comptes per l'acció exterior.
El mateix Cruanyes, així com l'ANC i també Òmnium, han valorat positivament la creació del fons
per part de la Generalitat per fer front a aquestes fiances,
tot i que han reconegut que només servirà per guanyar temps.
Limiteix el número 2 d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona,
segons ha pogut confirmar Catalunya Ràdio de Fons Pròximes al Consistori Barceloní.
Joan Subirats és tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona,
regidor de Cultura, d'Educació, Ciència i Comunitat, a més a més.
Va ser el número 2 de la llista de Colau a les eleccions municipals del 2019.
Demà, en una conferència de premsa, s'explicaran els canvis al cartipàs municipal.
Finalment, van ser 20.000 els assistents presencials a l'edició del Mobile World Congress d'aquest any o de la setmana passada,
segons dades que ha fet públiques avui la GCMA, l'empresa que organitza.
Això és menys d'una cinquena part dels que hi van assistir, per exemple, a l'edició de la prepandèmia de l'any 2019.
El certamen d'enguany, que es va acabar el dijous, també hi va comptar amb 10.000 usuaris únics diaris
que hi van participar de forma telemàtica.
Amb tot, però, els responsables fan una valoració positiva de la fira perquè, segons diuen,
tot i les circumstàncies difícils, ha permès reactivar el negoci del sector.
Diverses associacions professionals, com ara Reporters Sense Fronteres o el grup de periodistes Ramon Bernils,
han condemnat la piulada de Vox, de l'ultradreta Vox, a Twitter, que amenaça l'editor de la revista satírica El Jueves.
Paral·lelament, molts usuaris de Twitter han demanat als responsables de la xarxa
que obligui la formació ultra a retirar el tuit, o que, fins i tot, els hi tanquin el compte.
En una piulada, el partit de Santiago Abascal publica una foto del president del grup editorial RBA
i acusa la revista El Jueves de difondre l'odi contra milions d'espanyols.
A més, esperona els seus simpatitzants a esperar-lo a la sortida del seu despatx a Barcelona
per exigir-li responsabilitats.
Esports, en Ruth Vila.
Marc Cavendi ja ha guanyat la desena etapa del Tour de França amb final a l'esprint.
El britànic sumat 32 victòries a la ronda francesa i es queda un sol triomf del rècord de Dimers,
que en va aconseguir 33.
Pogatxar manté el mallot de groc del líder.
El Barça ha fet oficial el traspàs del júnior Firpo al Leeds.
El club anglès pagarà pel jugador 15 milions
i el Barça es reserva un 20% d'una futura venda del futbolista.
A l'Eurocopa, Espanya busca aquest vespre, a les 9, la seva cinquena final.
Els de Luis Enrique s'enfronten a Itàlia en la semifinal a l'estadi de Wembley.
A la Copa Amèrica, l'Argentina i Colòmbia jugaran la pròxima matinada
una de les semifinals del torneig.
La selecció del Brasil ja s'ha classificat per a la final.
El Barça femení ha anunciat el fitxatge de la migcampista internacional noruega
Ingrid Engen, de 23 anys, que arriba procedent del Wolfsburg
i lliure de contracte.
Engen ha firmat per les dues pròximes temporades.
I en bàsquet al Madrid ha fet oficial el fitxatge de l'exblaugrana Tomá Ertel.
El base francès va veure ressentit el seu contracte amb el Barça
quan es va saber la seva intenció de fitxar pel club blanc a mitja temporada.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Lua López.
Continua a la Universitat Sant Justenca d'estiu
celebrant avui la segona xerrada de l'any
amb la presentació del llibre del vi de Plini al vell
a càrrec de Mònica Miró Vinaixa, poeta i divulgadora del món clàssic.
Mònica Miró escriu el pròleg del llibre
tot indicant que es tracta d'una obra
que descobreix els secrets i els atributs del vi de la vinya,
una planta ancestral que impregna l'imaginari dels pobles
banyats per la Mediterrània.
Parla de varietats i gèneres,
processos per elaborar begudes alcohòliques,
formes habituals de conservar-les i envasar-les
i altres qüestions tècniques i pràctiques.
Tot això amb el contrapunt també d'un conjunt d'anècdotes
que hi estan vinculades
i que en revelen aspectes de la vida privada i pública
del món romà, de vegades sorprenentment semblants als nostres.
La xerrada d'on serà avui a dos quarts de vuit del vespre
davant el celler de Can Mata,
al carrer Raval de la Creu número 28 de Sant Just d'Esvern,
on s'hi servirà també una copa de clos ardit,
un xerelo fet en amfora per gentilesa del celler de Can Mata.
Neix Trail Barcelona,
una escola de trail running i muntanya
que busca fer conèixer la naturalesa a partir del plaer de l'esport.
Hem entrevistat al magazín de tardes la plaça Mireia,
els seus creadors David Buenacassa,
veí de Sant Just i monitor de Lleure,
i Cristina Sánchez Sierra.
L'origen de la iniciativa explica que va ser tenir l'oportunitat
de compartir la passió que els desperta la natura i l'esport,
tot observant com s'han popularitzat aquestes sortides
arrel de la pandèmia.
Van tenir la idea de crear una escola
per ensenyar a infants i adults
a gaudir i estimar la natura a partir del trail running.
Buenacassa explica que per ell el trail running
és córrer per espais naturals,
tot allunyant-se dels espais urbans i de l'asfalt,
sempre amb l'objectiu de gaudir de la naturalesa fent esport.
Sánchez explicava que ara mateix tenen les inscripcions obertes
que es poden fer entrant a la seva pàgina web
de trailbarcelona.com
i omplint el formulari corresponent.
Per contactar amb l'organització
també podeu utilitzar qualsevol dels canals
que tenen disponibles,
ja sigui enviant un correu electrònic
a info arroba trailbarcelona.com,
trucant al telèfon 646 34 46 57
o a través de les seves xarxes socials,
el seu canal d'Instagram i el Facebook.
L'Ajuntament de Sant Just d'Esvern fa una crida
a totes aquelles persones que al llarg del 2020
o aquest any 2021
hagin fet o facis 50 anys que es van casar,
és a dir, que celebrin les noces d'or
i que vulguin rebre un reconeixement
a tots aquests anys de convivència.
Per a tal efecte s'ha de fer una sol·licitud
a l'Ajuntament abans el proper divendres 16 de juliol.
Així, durant l'acte del baranar de la gent gran
previst pel 5 d'agost
durant el transcurs de la festa major,
es farà aquest homenatge a les persones
que celebrin les noces d'or
i així ho desitgin.
I això és tot.
Tornem amb més informació
al Sant Just Notícies complet
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix, no marxeu!
Quan pensem en màgia,
ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret.
Però hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú
i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques,
a vbaixa xl.cat
perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya,
7 milions i mig de futurs.
No em toquis els ous.
No em toquis el calamar.
No em toquis el nab.
Perquè toques molt més del que et penses.
Toques l'esforç de molts veïns.
Perquè tinguis productes de qualitat a taula.
Toques el que menge la meva família.
Toques el que més m'agrada.
Ara, el que toca, productes catalans.
De qualitat.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
No podem viure sense bateria.
Sense cobertura.
Sense carregador.
No podem viure sense línia.
Sense funda.
Sense connexió.
Sense memòria.
No podem viure sense mòbil.
Però al cotxe,
podem morir per culpa seva.
Quan condueixis,
aparca el mòbil.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
Igualment,
sigui com sigui,
qualsevol de les coses
que jo faci,
qualsevol dels serveis...
Vaig santi a l'horitzó
com un soroll de fons.
I al cor,
aquell senyor,
i tremolar els aparadors.
Vaig baixar el carrer
i com jo ja n'era en milers.
Ningú sap què ha passat.
Hi ha una columna de fuma allà a baix.
I busco entre la gent
el teu barret vermell.
I es mou un gat a cels
just davant dels meus peus.
i no contestes
i no dius res.
M'has dit que tornaves
després d'uns cafès
i enmig d'un petó
m'has dit que era jo
el que et protegia
quan tot va pitjor.
M'has dit que no és pitjor.
La segona explosió
va trencar els aparadors.
Ens va cobrir un núvol de pols
tot de paper
i el teu barret girant
damunt els taxis del davant.
i jo pel plantat
tapant-me el cap.
I no contestes
i no dius res.
M'has dit que tornaves
després d'uns cafès
i enmig d'un petó
m'has dit que tot va pitjor.
M'has dit que era jo
el que et protegia
quan tot va pitjor.
I parlen de tu
els diaris
i les ràdios
i la televisió
tenen la seva versió.
Vas fer-me un petó
just després de l'explosió
per dir-me que tot
avui anirà millor.
Fins demà!
M'agrada estar amb tu!
Doncs bé, seguim en directe
des de Ràdio Desverns, ja ho sabeu,
i seguim també les portes
d'aquest programa 800
que ens en queden només 5
per arribar a aquesta xifra,
aquesta gran xifra.
Això voldrà dir que portem
unes 1.600 hores
aquí al vostre costat
en directe
i això vol dir que han passat
moltíssimes persones
també per aquí,
per la plaça Mireia.
Una d'aquestes persones
que passa molt sovint
i que també ha omplert
moltes, moltes hores
és el Joel Reguant
que el tenim amb nosaltres
al telèfon.
Joel, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal, Sant Jus?
Com esteu?
1.600 no les he fet, eh?
No, totes no,
però clar,
comptant que surts
per duplicat
gairebé cada dues setmanes
tens més temps.
I que porto 3 temporades, sí?
Per això ho deia.
Déu-n'hi-do,
sí, ja tens raó, ja.
Gran part d'aquestes hores,
no totes,
són teves també, Joel,
aquí.
És veritat.
No, no, està bé, està bé.
No ho havia pensat així,
es veus jo,
però home,
800 programes són molts,
enhorabona,
perquè són moltíssims.
I tant, i tant.
I gràcies també a vosaltres,
que sempre dic el mateix,
però és que és la veritat.
Si vosaltres no hi fóssiu,
jo dues hores parlen cada dia,
crec que la gent no m'aguantaria,
saps?
Jo no sé si tindria pal·liqués
per dues hores senceres,
però bé.
Depèn, depèn del que passi.
Però vaja,
al marge d'això,
que també t'agraeixo
els comentaris d'aquests
gairebé 800 programes,
que he de comptar,
a veure si tindrem aquí o no el programa,
he de comptar.
No ho sé, ja ho miraré.
Mirarem.
Hem de començar avui
tocant temes com, per exemple,
la Covid-19,
que s'han disparat
de forma exponencial els casos.
Sí.
Val a dir que també s'han, diguéssim,
s'han replicat en persones d'edat
d'entre els 14 i gairebé els 30 pocs,
que també és aquesta part de la població
que es comença a vacunar ara.
Per tant, són els que estan menys protegits.
Sí.
Demà farà una setmana, de fet,
que es va obrir la vacunació
a la franja d'entre 16 i 29 anys.
A la franja de 30 i 35 ja fa una setmana
i avui fa un dia,
setmana i un dia,
que ja ens estem vacunant.
Jo no sé tu,
però a mi el braç ja no em fa mal.
No, això són 24 hores.
No, no, van ser 48.
Ah, no, 48.
No podia aixecar el braç,
però ara ja està,
van ser dos dies.
Fins i tot el diumenge
vaig poder jugar a OK Batins,
per tant, perfecte.
I la veritat és que
la vacunació segueix a un ritme
extremadament ràpid.
La gent s'està vacunant
a marxes forçades,
ho hem dit.
Han començat vacunacions massives
sense cita
i s'esgoten les vacunes.
Deixa'm posar la falca.
Una d'aquestes vacunacions massives
ha tingut lloc a Roda de Ter,
un municipi que no sé
si et sona d'alguna cosa.
Bueno, em sona
perquè és on estàs tu ara,
no?, bàsicament.
Correcte, correcte, correcte.
El meu municipi.
I es van agotar
les vacunes Pfizer
en molt poca estona,
per tant,
tots aquests indicadors
són altament positius,
vol dir que la gent
es va molt vacunar.
Deixa'm dir,
a moda d'exemple,
així és una mica anecdòtic,
que avui, per exemple,
hi ha hagut una ciutat
important espanyola
que ha tingut
una caiguda molt important
de la gent que es vacuna.
És Pamplona.
Habitualment vacuen
a 3.000 persones
i avui han vacunat
unes 1.600.
Té una explicació,
no sé si és científica o no,
m'hi deia,
però avui és 6 de juliol.
Tècnicament,
abans de la Covid,
avui hi hauria
el que es coneix com
el xupinazo.
Sí.
I demà seria 7,
Sant Fermín.
Si hi ha un motiu
pel qual
en aquesta ciutat en concret
avui hagi caigut
la vacunació,
molt probablement
el trobarem,
en què aquesta festivitat
per ells
és pràcticament sagrada.
A veure si l'any que ve
ja podem tenir
el Sant Fermín
normal i corrent
i com tantes altres,
com Patum,
com totes les festes majors
i, de fet,
tornem a la normalitat.
Què és el que ha passat
aquí a Catalunya?
Tornem a casa.
Tornem a Canji.
El que ha passat
és que Salut,
però sí,
Cat i tot això,
per entendre'ns,
ha fet marxa enrere
amb aquesta fase
de desescalada,
de tornada a la normalitat
i, per tant,
el que han fet
és dir que
l'oci nocturn
principal,
per dir-ho així,
en el focus mediàtic,
anava a dir
principal culpable
del que està passant,
però potser no és veritat,
per això he modificat.
Ha de tancar
una vegada més.
Ja no sé
quantes han fet.
El tema és...
Ha perdut el compte,
eh,
t'he de dir.
Sí,
s'ha tancat l'oci nocturn
interior,
ho dic perquè
és important
que fem aquest matís
d'interior,
es tanca a partir
d'aquest divendres
15 dies.
No és fàcil,
no és fàcil.
En els llocs oberts
es manté,
per això he fet
aquest petit matís
important,
que només es tanca
el que és interior.
Llavors,
és molt important
que en totes
les activitats
que tinguin
més de 500 persones
serà obligatori,
ja no opcional,
sinó obligatori
un test d'antígens
12 hores abans
o bé una PCR
o el certificat
de pauta completa,
és a dir,
el certificat COVID
que ja us podeu baixar
des de
lamevasalut.cat.
Per tant,
tots els que ja tingueu
pauta completa,
ja podeu anar
a lamevasalut.cat
i treure-vos-ho.
Per què han decidit
aquestes mesures?
Perquè el nombre
de contagis
està pujant,
està multiplicant
cada dia que passa.
Evidentment,
les UCIs,
és cert que no estan
experimentant
un creixement exponencial,
però sí que s'estan
saturant
els centres d'atenció
primària,
els CAPs.
Llavors,
com que s'està començant
a saturar una altra vegada,
el que s'ha de fer
és posar el fre,
tirar endarrere
i intentar reduir contagis.
Què podem fer nosaltres
per evitar-ho?
Doncs,
ja us el sabeu,
distància,
mans,
mascareta.
Totes les activitats
que es puguin fer a l'exterior,
les hem de fer a l'exterior.
Totes les quedades
amb amics,
amb família,
que es puguin evitar,
les evitem.
si s'han de fer
o perquè algú diu
és que fa molt de temps
és que ho hem d'aconseguir,
doncs,
a fora.
El temps dóna
per estar a fora,
inclús a vegades
fa massa calor i tot.
Intentem evitar
els espais tancats.
Avui hi havia
una enquesta
on la gent
bàsicament venia a dir
que se sentia més segura
quan veu
que es desinfecten
els llocs
que la gent toca.
Bé,
les infeccions
no es produeixen
per aquest tipus de contagis,
es produeixen
per l'aire,
que evidentment
entendreu
que no es desinfecta
com a tal.
Llavors,
si és en un lloc tancat
és molt fàcil
un contagi.
En canvi,
si és en un lloc obert
és molt més difícil.
I sembla una tonteria
el que anem dient
de llocs oberts,
llocs oberts,
però és que verdaderament
és així.
Amb l'arribada de la calor,
la calor ens juga a favor.
Per tant,
tot el que puguem fer
a dins,
ai,
disculpeu,
a fora i no a dins,
s'ha de fer
a fora sempre.
I ara,
a més a més,
el dia dóna
per estar a fora.
Dóna,
almenys per estar aquí.
Depèn de l'hora,
dóna més per estar dins
amb un aire acondicionat.
Sí, sí,
això està clar,
això està clar.
Però, per exemple,
un vespre a Sant Just,
que hi he estat moltes vegades,
per estar aquí outside,
disfrutant de les vistes,
parlem de cangs,
parlem el que sigui,
s'està 10 vegades millor
que qualsevol lloc intern.
Vull dir,
s'està molt millor.
Aprofitem-ho,
som un país mediterrani,
podem estar fora als vespres,
quan tornem de treballar,
doncs guanyem aquests espais.
A més a més,
jo ho dic perquè a l'hivern
no els hi tindrem,
aquests espais.
disfrutem l'usada,
combatem el coronavirus.
No ens oblidem
que el virus segueix viu
aquí entre nosaltres,
que les vacunes
encara no han acabat,
tota aquesta fase de vacunació.
Seguim en marxa
amb aquest tema,
però intentem no propagar-ho.
És que, de fet,
tot el que puguem evitar,
de debò que és molt millor
per a tots,
perquè li posarem remei abans.
Per tant,
queda molt poc,
fem-ho bé aquest tram final.
Volia afegir també,
Joel,
que Catalunya ha demanat també
que la mascareta
torni a ser obligatòria al carrer,
perquè, clar,
la competència és estatal,
però, diria això,
des de Salut,
des de la Generalitat també,
es demana
que les persones,
quan vagin pel carrer,
clar,
no poden imposar-ho,
però poden demanar...
No es pot imposar,
és exactament així.
No ho he explicat
perquè, justament,
això és una petició,
com has dit,
que s'ha fet al Ministeri,
que, evidentment,
de moment encara
no té resposta,
però sí que és una recomanació
que es fa,
que tornem a recuperar
la mascareta.
Sé que no...
És a dir,
jo he dit que a fora
s'està bé als vespres
i, en canvi,
la mascareta
és tot el contrari.
Sé que cansa,
que n'estem fars,
que ja no ho podem més,
amb les mascaretes,
però sempre que hi hagi
aglomeracions,
sempre que veiem molta gent,
sempre que hem d'entrar
en un lloc a dins,
posem-nos la mascareta
un moment
i, quan, en canvi,
anem pel carrer
i anem,
que no tenim gent al voltant,
ens la podem treure.
Això no afecta.
Però intentem,
quan hi ha altres persones,
portar la mascareta.
i és anar posant
i treiem, posant i treiem.
A sobre s'ha de dur sempre.
S'ha de dur sempre.
Jo, llavors,
al final,
també amb l'americana
va molt bé
perquè la poses allà
i vas fent.
Però bé,
ja sé que això
és d'aquelles coses
que voldríem haver oblidat
i no haver de recuperar
mai més, però...
Hauríem d'haver...
De fet,
crec que hi havia gent
que també desitjava
poder-les cremar
definitivament
per Sant Joan d'aquest 2021,
però crec que ens haurem...
Jo també,
m'incloc,
però crec que ens haurem d'esperar,
si més no,
un Sant Joan més
a poder-les cremar
definitivament.
Esperem, eh?
Esperem.
Sí,
si no,
per la Mercè a veure.
Això mateix.
Passem a altres temes
que no són Covid
en aquest aspecte.
Hem de parlar també
del Tribunal de Comptes
i d'aquest fons
de 10 milions d'euros
per fer front
a la fiança,
precisament,
del Tribunal de Comptes.
Aquest fons
de 10 milions
l'ha creat,
no?,
la Generalitat.
Exacte.
Hi ha un debat polític
en tot això
que és
què fem
amb les fiances
que s'estan imposant.
Recordem
que hi ha els càrrecs
de la Generalitat,
per exemple,
parlem del president
Artur Mas,
del conseller Mas Culell,
de Joan Vega...
Són 34 càrrecs,
no?,
en total, crec.
Sí, són 34 càrrecs
i va haver, primer,
una primera tongada
que va ser
el tema del 9 de novembre
i aquí,
per això em referia
a Mas Culell,
al president Mas,
a la consellera Rigau...
Després hi va haver
una nova tongada
que serien
els membres de govern
que formaven part
tant del govern
del president Mas
com del govern
del president Puigdemont.
I no es descarta
que hi hagi
una tercera tongada
encara.
És més,
ja està anent millor,
per dir-ho així.
Llavors,
és correcte
el que tu m'hi deies dit,
són 34 persones
als quals
se'ls imposa
fiances,
que no condemnes,
fiances milionàries.
Tal és aquest punt
que, clar,
es dona la paradoxa
que aquestes persones
se'ls podrien
incauntar
els seus béns.
És més,
els que van estar
encausats
pel 9 de novembre
es podrien ja
subhastar els seus béns,
per tant,
el president Artur Mas
podria perdre
la seva casa
perquè podria ser
subhastada
i el que subtingui
amb aquestes ventes
aniria a la persona,
a la persona jurídica,
que el Tribunal de Contes
considera com a
perjudicat,
que és
la Generalitat de Catalunya.
Paradoxalment,
seria la Generalitat de Catalunya.
Llavors,
la pròpia Generalitat,
governada
per independentistes,
doncs el que està fent
és intentar
evitar
que el mal
encara sigui pitjor.
I aquí és on hi ha hagut,
per dir-ho així,
diferents propostes
per part dels partits.
Junts va demanar
que fos la Generalitat
qui posés les fiances.
El que s'ha fet
de moment,
perquè Esquerra,
per exemple,
va demanar
reactivar la caixa
de solidaritat.
El que s'ha fet aquí
és crear un fons,
tu mateix ho has dit
fantàsticament bé,
un fons de 10 milions.
Compte,
perquè crear un fons
d'entrada
no vol dir
que s'acabi pagant o no.
D'entrada
és tenir aquest fons
preparant
per si és necessari.
El temps va corrent.
Són 15 dies
per depositar
aquestes fiances.
Si no es depositen,
es començaran
a embargar
els béns privats,
els béns personals.
Què podria passar
si la Generalitat
pagués les fiances?
Doncs compte,
perquè el que podríem
tenir aquí
és un possible
o un presumpte
de dicta
de malversació de fons,
perquè aquests diners
que són públics
no estaven
destinats a això,
no estaven pensats
per anar aquí.
I aquí ja hi ha hagut
grups polítics,
què et diré jo,
PP i PSOE,
que ja han abanaçat
que això ho podríem
portar davant
dels tribunals
i tindríem
un altre cas
que acabaria
a la justícia.
Per tant,
aquest tema
de ben segur
que no ens deixarà indiferents
i que de ben segur
que ens deixarà
nous capítols
per anar explicant aquí.
I els anirem seguint,
com sempre dic amb tu,
Joel.
Això sempre.
Passant també un altre tema
que fa temps que vam comentar,
són aquests,
podíem dir,
entre famosos i controversos
cartells de publicitat,
podíem dir,
màrqueting,
propaganda electoral,
en definitiva,
de Vox,
que en aquestes imatges
sortia una dona gran,
una senyora gran
i un mena,
i crec que indicava
una cosa similar
a un mena,
4.700 euros al mes,
la teàvia,
400 euros...
70 de pensió.
Sí, exacte,
una cosa així.
al mes i al final,
crec que la justícia
ha avalat aquest cartell
electoral de Vox
contra aquests menors
estrangers.
Correcte.
Aquí el tema,
el que va passar en un inici
és que la Fiscalia
va actuar contra
aquells cartells.
Per tant,
hi va haver una petició
de Fiscalia
que, evidentment,
van apatar a la justícia,
van apatar als jutjats.
La resposta judicial,
inicialment,
estem parlant
de la primera instància,
va ser que no,
que era propaganda,
que eren missatges
de caràcter polític
i que no s'entrava aquí
en un delicte
d'incitació a l'odi
ni que tampoc suposava
una vulneració
de l'ordenament jurídic.
Llavors,
en un primer moment,
el que es va dir és
no.
Què va passar?
Tot aquest tema,
Fiscalia el recorre
i arriba fins a l'audiència
provincial de Madrid
perquè aquests cartells
es van posar
per les eleccions de Madrid.
Les eleccions,
en aquest cas,
que acaba guanyant
Isabel Díaz Ayuso.
Ara tenim resolució
del que ha dit
l'audiència de Madrid.
No confonem,
audiència provincial
amb audiència nacional.
Són diferents, eh?
En aquest cas,
és la provincial de Madrid.
Provincial de Madrid,
exacte.
és l'òrgan superior
del que seria,
per dir-ho així,
la primera instància.
Bé,
en aquest sentit,
l'audiència provincial
el que diu és
que no hi ha delicte,
que no veu indicis
per ordenar-ne
la retirada,
que són missatges
de caràcter polític
i que, per tant,
es pot estar a favor o en contra,
però que no n'ordenaria
la retirada,
en aquest sentit.
Però és que hi ha hagut
algunes parts
d'aquests eslògans
que van ser
fins i tot
perillosos,
tal com es deien.
Hi ha un punt
en què es diu
que els menors
no acompanyats
són
un problema
evident.
És a dir,
ve a dir
que existeix,
clar,
jo diria
una problemàtica
o una controvèrsia.
Dir que una cosa
és un problema
evident,
bé,
el fi que és per dir-ho així
és una miqueta
el centre
de la Diana.
Per tant,
no només no s'ordena
la retirada,
sinó que no hi ha indicis
de delicte
d'odi,
tampoc d'injúria
ni de calúmnia,
per bé que es va demostrar
que no era cert
que cobressin
4.700 euros
al mes
i que, a més a més,
és veritat
que són un problema.
Això
és el que ha dit
l'Audiència Provincial
de Madrid.
Com t'has quedat?
No,
força estupafacta
també.
Hi ha un tema
vinculat
amb aquesta notícia
que també hi apareix
aquesta famosa revista
dels dimecres
que es diu El Jueves,
no?
Aquesta sècira política
perquè, de fet...
La piulada de Vox.
Exacte,
Vox també ha acusat
a l'editor
d'El Jueves
d'aquesta revista
de difundir,
i crec que ho estic llegint
literalment,
difundir odi contra milions...
Mentides contra milions
d'espanyols.
Exacte.
Però és que, a més a més,
en difonen la cara
i difonen el lloc
on treballa,
és a dir,
la direcció,
diuen el despatx
de la Diagonal de Barcelona.
Sí,
diuen que quan surti
de la Diagonal de Barcelona
doncs haurà de fer front
a les responsabilitats.
Clar,
a mi si jurídicament
em dius
que s'ha de fer front
o que jo hauria de fer front
a les responsabilitats,
entenc que han de ser
de caràcter legal.
No sé què és el que
entén aquesta gent
per fer front
a responsabilitats.
I, de fet,
això de cridar a,
com dir-ho,
aquest assenyalament,
aquest, no sé,
dir on treballa
i que quan surtis
hauràs de fer front a...
És una espècie
d'amenaça, no?
En certa manera.
Té aquesta pinta
d'amenaça.
És una pràctica
com la d'assenyalar
que no és agradable.
Durant molts anys
Ciudadanos
ha denunciat
assenyalaments
i al final
va provocar
ell mateix assenyalaments
com va ser el cas
de Sant Andreu de la Barca.
I, no,
és una pràctica
que podria ser
subsumida
en un delicte.
Per tant,
aquesta persona
del jueves
podria presentar
una querella
i a veure
què és el que passa.
No hi entraré avui
perquè vull entrar-hi
divendres amb més calma,
però assenyalar algú
i, per exemple,
per la seva orientació sexual,
que aquesta setmana
és de rabiosa actualitat
per desgràcia,
és evident
que és un delicte
fins al punt
que aquesta setmana
hem de lamentar
morts,
morts per ser
homosexuals.
En parlarem el divendres
perquè segurament
aquesta setmana
encara passarà
moltes més coses
i així el divendres
agafarem més temps
i en parlarem
encara.
D'acord.
I ens queda
un últim punt
que era aquest,
Joel,
que si et sembla
guardem
tota la matralla
i tot el contingut
perquè també,
com bé deia,
segurament aquesta setmana
s'anien succeint
altres
aconteixements.
De fet,
també sobre el cas
del Samuel,
perdó,
em sortia a Ismael,
perdó,
del Samuel,
sí que hi havia
unes persones detingudes,
també estava sota
secret de sumari,
però tampoc
no està publicat
la seva informació.
Per desgràcia,
no és l'únic cas
que hi ha hagut
aquesta setmana
i està ben.
Per tant,
això està començant
a ser habitual,
quan una cosa
ens transforma
en habitual
és quan has de
fer saltar
totes les alarmes.
Les alarmes
han de saltar
en qualsevol cas.
I recordem,
que venim també
de la setmana
de la commemoració
de precisament
aquest dia
del Rull,
el GTVI Q+.
I que ja va acabar
malament,
ja va acabar malament
amb l'extrema dreta.
Llavors,
s'han d'encendre
totes les alarmes.
A Sant Just ahir
vam tenir una concentració
davant de l'Ajuntament.
Sí,
ho vaig veure.
No sé si també
a Rodater o pobles
més propers al teu
també es van
a aquestes escades.
Nosaltres ho fem més
a Vic,
per dir-ho així,
però sí,
mira,
ara no és per fer
una similitud,
perquè són dos casos
que, per dir-ho així,
no s'assemblen,
però recordeu el cas
de la Manada?
Allò va encendre
totes les alarmes
i ha acabat provocant
que avui
s'aprovi una llei.
Sé que han passat
tres anys,
perquè, mira,
avui justament
haurien de començar
els Sanfermins,
que és on va passar
el 2018,
però avui
s'ha aconseguit
aprovar al Congrés
la llei
que n'hi diuen
del només
sí és sí,
que,
perquè ens entenguem,
entén
que tota relació sexual
sense consentiment
passa a ser
considerada
agressió.
Molts aquí em direu
aviolació,
és que jurídicament
utilitzem dos conceptes.
Un és
l'abús sexual
i l'altre és
l'agressió sexual.
L'agressió
és el que en diríem
la violació
vulgarment coneguda.
Llavors,
ara,
si no hi ha
consentiment,
és a dir,
si per tant,
no s'ha donat
el consentiment,
el sí és sí,
ja entrem
dins del camp
de les violacions,
de l'agressió sexual.
Abans no.
Abans necessitàvem
un plus
perquè no fos considerat
abús
si no passéssim
a una agressió sexual.
Recordem que la manada
en un primer moment
és condemnada
per abús sexual
en nou anys de presó
i posteriorment,
en sentència
d'apel·lació
al Tribunal Superior,
passen a ser condemnats
per agressió sexual
a una condemna
de 15 anys.
Tot això
va desembocar
tot aquell moviment
que acaba provocant
aquest canvi legislatiu
i que,
per tant,
ara ja directament
estarien enjudiciats
per agressió sexual.
Evidentment,
aquest enduriment
de la pena
a ells no els aplica
perquè ells ho van fer
anteriorment,
aplicarà a partir d'avui,
però amb això
el que venim a dir
és que van passar
una sèrie de fets
terriblement desagradables
i que esperem
que no tornessin
a succeir mai més,
provoquen
una consciència social
i acaben desenvolupant
un canvi legislatiu.
Qui sap,
o esperem
que potser d'aquí un temps
tot aquest tema
que hi està veient
de discriminació homòfoba,
aquesta ratxia violenta
que hi està veient
per una orientació sexual
tant legítima
com qualsevol altre,
doncs acabi també
desenvolupant
una nova llei
que hi hagi
un nou sistema
que protegeixi més
i que sobretot,
i ara aquí
em poso una mica
més teòric,
considerem per fi
que aquest tipus
de delictes
a part de ser
el cas del Samuel
a més a més
és un cas d'assassinat,
a més a més
hi hagi un delicte d'odi,
a més a més
tingui un agreujant
per discriminació
per raó
de l'orientació sexual,
és que això
el que diu penal
ja ho diu,
però falta que ho apliquem,
llavors apliquem-ho,
ja existeix el delicte d'odi,
i contemplem-ho també
contra temes
d'orientació sexual,
contemplem també
el delicte de discriminació
en aquest tema,
ja existeix,
ja s'aplica,
doncs va.
De fet,
ara també tenim
la llei trans,
però no abarca
altres temes
com pot ser
temes d'odi,
s'ha aprovat recentment també.
Sí,
els canvis legislatius
sempre són lents,
per desgràcia
sempre són lents
i per desgràcia
també hem de passar
a vegades coses molt greus,
recordà la mare
el cas de la manada,
per provocar un canvi,
però és que a vegades,
per no dir totes,
els canvis no venen motivats
pel poder legislatiu,
venen motivats
per la gent,
és la gent
qui es llança als carrers
i provoca el canvi
amb la manada.
Qui sap si a dia d'avui
no estem visquent
un canvi
que és la gent
ahir que es va llançar
als carrers
per denunciar
l'assassinat del Samuel.
Potser d'aquí
no sé quant de temps,
per desgràcia
més del compte,
tenim un canvi legislatiu.
eutanàsia
i va haver un cas
molt bèstia
d'aquella persona
que li va
com ho va dir
cedir les seves mans
a la seva dona
el van acusar
fins i tot
de violència de gènere
i ha provocat
un canvi
a la llei.
Per cert,
aquesta persona
a dia d'avui
ha estat absolta
perquè com que
l'eutanàsia
s'ha despenalitzat
ha estat absolta
de la justícia.
Aquí sí que
s'aplica retroactivament.
Déu-n'hi-do
la classe de dret
que acabem de fer
en un moment.
Sí, no, no,
és espectacular.
M'agrada molt també
que ens puguis
parlar d'aquests temes
amb un vocabulari
i a vegades
que és més entenible
que no pas
sovint, no,
quan directament
llegim les notícies
o són conceptes
que costen d'entendre.
Per això volia explicar
una mica
la diferència, no,
en aquesta llei
del sí és sí
per què passa
a considerar-se
una agressió
perquè és una tonteria,
però avui un m'ha dit
com és que no es considera
violació?
Dic, no,
és que agressió és violació.
És abús que no ho és.
Ah, vale, vale.
A vegades
utilitzant llenguatges
una mica massa tècnics.
tècnic que no s'entén
sembla que l'advocat
no és tan bo.
Si no utilitzem
certes paraules
llatines
i coses així,
sembla que el meu advocat
no és gaire bo
perquè l'entenc massa bé.
Llavors,
això és una tonteria
però és bastant així,
eh?
Sí, potser no ho he trobat.
Potser és més marketing
que una altra cosa,
però si tu parles
molt raro,
què bo és el meu advocat?
No has entès res?
No entenc res,
però mira que ho hem de fensa.
Clar, tu els metges
vols no entendre'ls,
no, què tens?
Un no sé què,
no sé quantos...
Uf, que greu.
Digui-m'ho enllà aquí,
digui-m'ho en català,
sisplau.
Sí, sí, sí, tal.
Tot en llatí.
Tot el qual com és.
Joel,
hem de deixar aquí l'espai
per seguir també
amb altres col·laboradors.
Gràcies, una tarda més
per passar per aquí
i ens escoltem el divendres,
que tornem a tenir-te aquí
al programa.
Aquí estarem,
que vagi molt bé.
Igualment, adeu.
Adéu.
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Hi ha un llibre que es diu Rayuela, que és de Julio Cortázar,
i el que fa aquest llibre ens posa dins de diferents laberins de carrers i de llocs
dins d'on passa el que seria la història del llibre.
Llavors, inclús el llibre acaba amb un mapa de la ciutat de París
on és possible seguir el recorregut que els protagonistes fan i se situen dins d'aquesta ciutat, dins de París.
Per tant, és una manera de llegir una novel·la i, a més a més, gaudir de les descripcions de certs punts de París
on et fan ambientar-te i estar com si estiguessis allà dins de París.
Crec que és un gran escriptor també, Julio Cortázar, i força reconegut també.
Les seves obres es venen internacionalment a tot el món.
Per tant, bona recomanació i bon escriptor també.
Correcte.
Després tenim un altre llibre. En aquest cas, ens aniríem a Madrid, no?, que, a més a més, ara, quasi que ens ho han posat fàcil,
amb tots els sablos i tots aquests sucedanis d'aves, que estan molt més barats encara.
Doncs, si algú té algun bitllet per anar-hi o vol fer això, doncs el llibre, el documento saldanya,
el documento saldanya, realment és en castellà, és un llibre que ens va guiant per diferents racons de les ciutats per trobar el tresor,
que la història ens diu que s'ha de perseguir un tresor, i llavors ens explica una miqueta aquests racons,
on el relat que té, en aquest cas, la ciutat, la ciutat de Madrid, té una gran importància dins del llibre.
A més de ser el marc escènic, doncs, transcorre l'acció i va explicant i citant edificis arquitectònics, esglésies, temples, el metro,
i quasi que acaba agafant coprotagonisme, no?, la ciutat de Madrid dins de la història.
Al final, la història el que és és que gira al voltant d'un document que va pertany a un col·leccionista d'antiguitats, en aquest cas en saldanya,
i hi ha un tresor que està valorat amb diferents milions d'euros i s'ha de buscar on està aquest tresor a Madrid, no?,
doncs, aquesta busca del tresor ens porta a la descripció de tots aquests diferents llocs de la ciutat madrilenya.
Més enllà de l'Oso hi ha el Medronyo i la plaça del Sol, hi ha molts més indrets a la capital de la península que també es poden visitar.
N'hi ha una altra, pel que estic veient per aquí, que ens trasllada una mica més lluny.
De fet, hauríem d'agafar un avió, però no cal si tenim el llibre a la mà.
Exacte.
Paul Auster escriu la trilogia de Nova York, que està formada per tres novel·les curtes,
una ciutat de vidre, la següent Fantasma i la següent L'Habitació Tancada.
Totes elles, totes les tres novel·les estan ambientades a Nova York i ens mostren l'essència d'aquesta ciutat
i inclús ens intenta traslladar aquell típic i tòpic que s'utilitza molt del somni americà que tant exploten els americans,
doncs una miqueta convertir o fer realitat aquest somni americà,
doncs en aquest cas en el llibre ens trasllada a aquesta Nova York
i podem inclús entendre i captar les essències de Nova York.
Ens diu que transcorre per Times Square, per Brooklyn, per Queens,
i bé, que inclús podríem dir, metafòricament, que el llibre fa olor a Nova York.
Gairebé. Aquest seria un per anar, diguéssim, per viatjar una mica més lluny.
Hem passat una mica per París, per Madrid, ara tocàvem també Nova York.
Crec que hi ha altres ciutats, podríem dir, més emblemàtiques turístiques o les més conegudes,
que són, per exemple, a Londres.
Londres, sí, sí, sí.
Les aventures de Sherlock Holmes, de Sir Arthur Conan Doyle,
és ben conegut, no?, que aquest és el principal creador del detectiu Sherlock Holmes.
Doncs, en aquest cas, en aquestes aventures, va descrivint la Londres de quan passen,
de quan transcorren els successos del llibre, que seria a finals del segle XIX.
inclús està tan descrit i explica diferents llocs de la ciutat
que, si més no abans de la pandèmia, hauríem de veure,
tenen el que s'anomena la ruta de Sherlock Holmes,
on han recorregut pels diferents exemples atmàtics que parlen en el llibre.
Potser una miqueta similar al que es feia aquí a Barcelona, no?,
amb els llibres de Carlos Ruiz Zafón, sí, sí.
Un altre dels grans escriptors, no?, on podríem dir que...
Sí, força conegut, si més no.
I tant, i tant, sí, sí.
I si ens agrada potser...
També el podríem ubicar, eh?, que els seus llibres també es podríem citar aquí,
però he volgut anar-me'n a llibres un pèl menys coneguts en aquest cas, sí, sí.
Dic, si ens agrada potser viatjar a altres parts una mica més exòtiques,
per entendre'ns una mica, potser podem tocar Àsia.
Exacte, exacte.
Hi ha Shanghai Baby, de Wei Yui,
que explica la història d'una jove xinesa
que es troba dins d'un triangle amorós
entre la dicotomia dels límits, no?, de l'esperit i la matèria.
Bé, una miqueta el que té l'exòtic que veiem allà a la part d'Àsia,
que moltes vegades l'oterrenal i el tema més sentimental també s'entrelliguen.
Però, en aquest cas, el llibre, i si ens centrem en el que volem destacar,
ens retrata magníficament la ciutat de Xangai.
En aquest cas puc dir que desconeguda totalment,
i d'aquests llibres que estic parlant segurament seria el que jo destacaria més
per ser una ciutat que segurament serà molt més diferent
a la que estem acostumats.
I després, n'hi ha una altra que també el recomanaria molt,
perquè és una ciutat que a mi, almenys,
m'atron moltíssim no hi he anat,
que és Mèxic, la ciutat de Mèxic.
Hi ha un llibre que et diu
Tot va començar un diumenge,
d'Helena Poniatowska,
que en aquest llibre ens fa introduir-nos tant a la ciutat,
que sembla que estiguem caminant per la ciutat de Mèxic,
dels anys 50, en aquest cas que és on està ambientat el llibre.
Mèxic que també és molt, molt, molt interessant
i, de fet, he vist trossos petits d'aquests curs
que va fer l'actor Josep Lionuesa,
que ens va comentar que s'havia quedat penjat allà
amb tot el tema dels confinaments i tal,
i va engegar un projecte de mostrar la ciutat de Mèxic,
un projecte gravat per ell mateix i la seva parella,
a més a més, amb resolució d'alta qualitat,
que és molt, molt interessant de veure.
I no sé el per què, m'imagino,
aquell llibre, traslladar-me a unes imatges semblants
a això que estic comentant.
Molt probablement també, no?,
tindreu una mica aquesta vinculació,
almenys com a suport visual segur que ajuda també
a endinsar-nos cap a aquesta ciutat de Mèxic.
I n'hi ha d'altres posant-nos una mica més,
podíem dir, romàntics o podíem...
Sí, crec que sí, Venècia és una de les ciutats, no?,
crec que es considera així com París.
I tant.
De les més romanticones d'Europa.
Sí, doncs hi ha un llibre,
Mort a Venècia, de Thomas Mann.
En aquest cas, Mann escriu aquesta obra
amb un estil precís,
ho direm tal qual ho destaquen
qui em va inspirar a mirar aquest llibre.
Aquesta obra, Mann l'escriu amb un estil precís i brillant,
que descriu l'atmosfera crepusculat i agònica d'una acolorida Venècia.
Llegir aquesta novel·la pot comparar-se amb visitar una exposició de quadres expressionistes de Venècia
on es retraten els seus trets més grotescs i decadents,
però alhora en la bellesa dels seus llacs i gòndoles.
Per tant, destaquem altra vegada un llibre
que per les seves descripcions ens traslladaria a Venècia.
Després ja, com sigui la història,
o que vulguem imaginar-nos la història d'amor i romàntica que parlem,
això ja la imaginació podrà.
Això que cadascú li afegeixi la imaginació.
Déu-n'hi-do, la descripció col·loca el llibre en un punt certament especial,
realment, la sinopsi.
Sí, sí, sí, la sinopsi el col·loca molt això, no?
Quan parlem de Venècia,
que inclús podrem dir que existeix l'art venencià, no?
Recarregat, tal,
doncs fa l'efecte que ens transmetrà aquest tipus d'art i d'arquitectura
i de com és la ciutat en aquest aspecte.
Exacte.
Doncs ens quedem amb aquest últim, Oriol,
a no ser que vulguis afegir en uns 15 segons un altre llibre.
No, no, no, afegir que la cançó que has posat,
les cançons que hem posat avui són de Bebo San Juan,
que és de l'Alter Ego d'Emili Aragón,
del qual sóc fervent seguidor
perquè sempre l'hem etiquetat com a pallasso,
com a còmic i tal,
però realment és un gran, gran, gran músic i compositor,
del qual el reivindico fermament.
Doncs ens quedem escoltant aquesta veu,
en concret ara està sonant de l'Havana hasta aquí,
de Bebo San Juan,
i ens quedem escoltant-lo amb ell.
A veure, Oriol, bona tarda,
gràcies per passar per aquí, que vagi tot molt bé.
Igualment, adeu a tots.
Adéu, adéu.
Doncs així és, nosaltres marxem amb aquest tema musical de Bebo San Juan,
com ens comentava l'Oriol Sanauja,
de l'Havana hasta aquí,
i fins aquí també aquest programa de la plaça Mireia.
Demà ensatarem el 796è programa
a les portes d'aquests 800.
Que tingueu un vespre.