Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
Doncs així es diu el tema que obre avui el programa 613 de la plaça Mireia es diu Oh, Oh, i és de Morgan.
amb aquest tema us donem la benvinguda
a tots i a totes, a tots vosaltres
que ens esteu acostant
acostant també, que ens esteu escoltant
a través de la ràdio
ja sigui el format que sigui
aprofito per fer aquestes breus falques
que m'agrada fer a part del nostre Twitter
també de Ràdio d'Esvern
ens podeu escoltar si encara no la coneixeu
l'aplicació de Ràdio d'Esvern està disponible
per iOS i per Android
i ja us recomano
us la recomano ferventment i a part
us dic que és molt útil també per escoltar els podcast
de programes i entrevistes que s'han fet
aquí a l'emissora, així que doneu-li una oportunitat
a aquesta aplicació de Ràdio d'Esvern
també ens podeu escoltar, ja ho sabeu
a través del web www.radiodesvern.com
Feta aquesta petita i breu falca
5 i 7 de la tarda, això és la plaça Mireia
jo sóc la Mireia i fins les 7 de la tarda
serem aquí amb vosaltres
escoltem bona música com aquesta de Morgan
que sona i xerrant i parlant
amb els nostres col·laboradors, els millors
que pot desitjar un programa
per això aprofito aquest tema
també per explicar-vos
què és el que us porto
estic jo bé avui, estic fina
per explicar-vos què és el que us portarem
per avui en aquest programa 613
començarem amb aquests titulars
a mans de Limanol López
recordeu que són aquestes 3 notícies destacades
del municipi a la web
a ràdio d'Esvern.com podeu trobar
la resta de notícies que es publiquen dia a dia
seguirem a partir de dos quarts de sis
amb el Josep Maria
avui parlarem de l'empresa d'il·lustradors
Selecciones Ilustrades
i del seu creador
Josep Totang
no sé si algú de vosaltres us sona
per ubicar-vos breument
aquestes Selecciones Ilustrades
va ser una empresa
que va arrasar el mercat internacional
entre els anys 60 i els anys 80
format per un conjunt d'il·lustradors
dibuixants d'aquí
de tot arreu del país
van arribar realment molt lluny
i van tenir el seu boom
tant va ser així
que un d'ells
un d'aquests dibuixants
que va formar part d'aquesta empresa
ho va il·lustrar
en un còmic que es deia
Los Profesionales
el Josep Maria ens donarà més detalls
ja sabeu que és un gran
fan dels còmics
i en té molts
i els coneix molt
així que ens ho comentarà ell
de primera mà
a la segona hora
tindrem a la Vanessa Montserrat
l'experta en xarxes socials
com ens va anticipar
fa una setmana
el dijous passat
avui ens parlarà
de fet
és d'una
és una de les tendències productives
que tindrà més impacte
a l'empresa
us parlo del màrqueting automatitzat
no sé si ho coneixeu
en tot cas
ens ho explicarà
ella com a experta
de xarxes socials
i tancarem aquest programa d'avui
amb les estrenes de cinema
a mans del Carlos Penela
del blog Latí dos por el cine
que si voleu estar al dia
us recomano que l'aneu a veure
oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh
o-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh
Oh!
Ara escoltes l'àdio d'Esbert,
sintonitzes l'àdio d'Esbert,
la ràdio de Sant Just,
98.1.
Vinga, som-hi amb aquesta música,
som-hi amb l'espai de titulars
Imanol, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Jo no sé què faig amb el micròfon,
hi ha dies que quan entres no se't sent gaire.
Parli'ns.
Parlo, parlo, no sé, ara, no?
No sé què faig.
O no sé qui hi ha abans de...
Esclar, haurien de remontar-nos al migdia,
o sigui, algú que ve després...
Remontar-los a l'edat mitjana.
A veure què s'hi feia per aquí a Ràdio d'Esbert.
Una mica, una mica.
T'anava a preguntar alguna cosa.
Mira que últimament us vull preguntar coses...
I se t'enva del cap.
Però amb qüestió de nanosegons, eh?
Sí, està bé.
També tinc un ull a la pantalla,
vaig pensant, això ho diré després,
això ho comentaré, i se me va.
La qüestió de fer un magazín a Ràdio d'Esbert
és molt multitasking
i crec que no es visualitza prou
tot el multitasking que s'ha de ser
per conduir un magazín.
És la paraula, eh?
Tot i així, multitasking.
Sí, sí, sí, és tal qual.
Pop d'Esbert.
Sí que jo me'n recordo
que t'he de preguntar demà
sobre el teu repte, Runèdia.
Recordem-ho.
Si demà arribes als vuit quilòmetres.
És important, eh?
Val, tinc temps perquè encara no hi he arribat.
O sigui, he repetit aquests set i mig
però no he arribat encara als vuit.
Home, però llavors estàs entrenant.
M'estic entrenant?
Home, jo la mitja d'Esbert no,
l'aprenc de broma.
I la plaça Mireia Tim,
que tenim ja tres persones apuntades.
O sigui, ara t'estàs visualitzant, guanyant-la?
La mitja d'Esbert?
No ho sé si tant, eh?
La variable de vuit quilòmetres.
No crec que la guanyi perquè...
És que fem un monogràfic aquell dia a Ràdio d'Esbert, eh?
Però jo faig aquesta marxa ràpida,
no els faig corrent íntegrament als vuit.
Però sempre hi ha algú que els corra.
I si t'animes?
Ja, però i si t'animes.
No, si la vingua arriba, sí, però vaja.
No sé.
Què hi ha de premi, per cert?
És una bona pregunta.
Ni idea.
Perquè la samarreta ja ve inclosa amb la inscripció que fas.
Algú més?
Un trofeu?
Un ram de flors?
Un trofeu?
Unes vambes?
Un trofeu?
Un trofeu?
Un trofeu?
Un trofeu?
Mira, si m'està escoltant algú de la mitja d'Esbert...
Tinc un 41.
Oferiu vambes.
Tinc un 41.
Maríria, perfecta que m'alregalessin.
Tu t'estàs entrenant...
És més, t'has apuntat o t'apuntaràs?
Jo depenc de les meves condicions físiques.
Encara no estic recuperat del tot, així que no segur.
No segur.
Bé.
Jo aniré fent pressió, eh?
Així com tens apuntat preguntar-m'ho demà,
jo un cop a la setmana fins...
Que era el 18 d'abril, oi?
La cursa?
Sí.
És un 18 d'abril?
Sí.
Jo t'aniré preguntant.
A veure si algun dia em dius, mira, per pesada,
que m'he apuntat, noia, que m'ho deixis de preguntar.
Que no aniré, però que m'he apuntat.
Som-hi, bueno, els et sembla comentar aquestes notícies del municipi.
Municipi, vinga, va.
Finalment s'han iniciat les obres de construcció del nou centre cívic del municipi,
batejat com a Soledat Sants que situarà al barri de Maslluí.
Quina bona notícia.
Recordem, però, que la posada en marxa de les obres està prevista al novembre
i fins ara no s'ha començat a desblusar la zona on s'instal·larà aquest nou equipament.
El febrer de l'any passat es col·locava la primera pedra d'aquest nou edifici
i se'n feia la presentació al veïnat,
un acte que va comptar també amb l'artista i pedagoga que posa nom a aquest espai.
El nou equipament es situarà concretament al carrer Maria Montessori,
proper al Pà del Sant Just.
La previsió és que disposi de diferents espais d'estudi, emprenedoria i activitats en família.
Per agafar el termini de finalització està previst entre els 12 i els 14 mesos.
Deia que és una molt bona notícia.
Tenen un topònim, els de Maslluí, Maslluínencs?
No seria correcte, no?
Això existeix?
Sí, dins de Sant Justencs, al barri...
El topònim és gentilíssim, no?
Perdona, gentilíssim.
El topònim és l'úbica, no sé, la característica orogràfica, diguéssim.
Gentilíssim.
Gentilíssim.
Ha amenat molt a l'escola.
No té el gentilíssim?
Maslluínenc, deu ser.
Maslluínenc.
No ho crec.
Home, ets Sant Justenc o Sant Justenca, no?
Si vius a Maslluí.
Ets Sant Justenc, òbviament, però, bueno, per buscar-li un nom.
Home, no sé...
Del barri Sudenc.
Barri Sudenc.
Barri Santrenc.
No, no, això ja no, això ja no.
Però, en tot cas...
Això sembla molt a l'Estats Units, eh?
Los Sureños.
Los Sureños.
Una mica...
Los del Norte.
Ho dic perquè, a més, tenen un perfil a Twitter, també, crec que és AABBBBBMASLLUÍ,
que és aquesta associació de veïns, que són molt actius, sempre estan demanant, bueno,
el que sigui, no?
Si tenen algun problema, el que sigui, sí que és cert, també, que Sant Just respon molt ràpid,
també, a totes aquestes preguntes, però molta feina que té, també, l'Ajuntament de Sant Just
corresponent a tot aquest tuïts de gent que es queixa de coses...
I, de fet, he de dir que, quan hem penjat aquesta notícia de les xarxes, que aquest centre,
bueno, que s'han activat, diguéssim, les obres d'aquests centres civics Soledats
Sants, ja l'han retuitejat i ja han contestat.
És a dir, que molt actius, molt actius a les xarxes.
Estan, per això deia, que jo crec que estan més que contents per aquesta primera pedra,
a veure amb quant de temps també l'acaben, però almenys ja està, ja està work in progress,
que a vegades això és com més important, que no pas el fet de dir, bueno, que estem esperant que ho facin, eh?
Sí, també s'ha de tenir en compte un aspecte que també hem comentat aquest matí al Just a la Fusta
i és que, realment, hi ha hagut certes inclemències meteorològiques que podrien...
El Glòria, no? Podria ser.
Exacte, el Glòria, bàsicament, però sí que és veritat que ha plogut durant diversos dies, etcètera, etcètera,
vents, més factors meteorològics, que realment han fet una mica més difícil començar aquestes obres
i que amb això s'ha anat posposant, posposant, posposant, posposant, ara sembla que finalment ja s'han llegat de forma definitiva.
Ens agrada molt a més que porti un nom de dona, eh? Per més carrers, zones, centres, el que sigui, amb noms de dones.
Molt bé, aplaudim des d'aquí aquesta iniciativa.
Què més, successos? No sé si entrem a un apartat de successos o no comentarem aquest petit succès d'un incendi.
Saps què? Has estat a punt, no?
Té de dir que aquest matí tampoc he llegit aquest titular del Just de Fusta i la Núria també m'ha demanat que l'expliqués com a tema pare.
Així que, si vols, al final fem un comentari també d'aquest...
No és per ser sensacionalistes, eh? Però a vegades com passen aquestes coses és quan la gent també més s'interessa i pregunta.
De fet, hi ha molta gent, escolta, què ha passat?
Tot bé? Algun ferit? No, no, tot bé. Va ser un petit incendi i ja està.
Deixarem a la gent que s'esperi uns minuts.
No, no, sí, al final d'aquests titulars ho comentem, si et sembla.
Perquè, segon titular, ahir es va constituir una nova associació empresarial al municipi
que reuneix a diferents agents de l'empresariat del poble i altres agents clau.
La primera d'aquestes característiques a nivell local.
Un col·lectiu batejat amb el nom de Sant Just Impulsa
que vol agrupar els tres sectors empresarials del poble.
El conformat pel polígon sud-oest, el pont Reixat i el parc de negocis de Sant Just Porta Diagonal.
La formalització d'aquesta nova associació i el manament de la nova presidenta, Isabel Aragonès,
de l'empresa Frigicoll, té lloc ahir a l'hotel City Park de Sant Just.
Sant Just Impulsa encara compta amb poques empreses, tenint en compte el volum que vol assolir.
Per aquesta raó, el primer repte que s'ha marcat com a associació
és el de fer créixer la base empresarial del col·lectiu,
de forma que aconsegueixin més veus i més força.
Una estratègia que no vol oblidar, de forma paral·lela,
el treball d'altres aspectes que beneficin el conjunt d'empreses que ja s'hi han adherit.
Ara he recordat que aquesta notícia, quan la vas portar fa...
Crec que va ser abans d'ahir, no?
Ahir, va ser justament.
Era previsiblement, pot ser que...
Ha passat.
Ha passat, ha passat.
Ara estem segurs de poder dir que s'ha creat.
Va ser fa dos dies.
Jo crec que va ser dimarts.
Perquè ahir es va constituir i dimarts, aquest, previsiblement.
Sí, sí, aquí ens correm en salut.
Passi de cas.
Passi de cas.
Passi de cas.
Ficarem a l'última notícia abans de parlar d'aquest succès que va haver-hi ahir,
que la gent està esperant.
Està frisant.
Està frisant.
Hem creat un...
Capitiba.
Sí, com un captatio benevolent.
A veure, que arribin fins al final.
Bé, total.
Dins de la mostra Kilometre Zero de l'Ateneu, aquest cap de setmana representarà
a adreça desconeguda a càrrec de l'entitat Just Teatre.
Una obra escrita per Catherine Cresman Taylor l'any 1938,
que va anunciar l'amenaça que representava el projecte nazi des dels Estats Units,
considerant-se en aquest sentit una visionària.
L'obra pròpiament relata la relació d'un jueu responsable d'una galeria d'art a San Francisco
i el seu company de negoci que retorna a Alemanya l'any 1932,
just abans que Hitler arribi al poder.
A la distància es carteixen de forma asidua,
tot i que la complicitat del principi es transformarà gairebé en horror.
L'obra, a l'adreça desconeguda, representarà aquest cap de setmana
a la sala cinquantenari de l'Ateneu.
El passi de dissabte, 29 de febrer, tindrà lloc a les 9 de la nit
i el de diumenge, en canvi, començarà a les 6 de la tarda.
Vinga, abans d'acabar, tot i que ja he llançat la cançó que escoltarem,
comentem breu bé aquest succés,
que tot també el poden trobar a les xarxes i al web de ràdio d'Esvern.
Breument, Immanuel.
Breument, incendi en una terrassa d'un àtic dels edificis comunment coneguts,
anem a dir, el Vox Pòpuli en parla,
com a les bases de Sant Pere,
aquests edificis de la carretera Reial, situats davant de la parada del tram de la Rambla de Sant Just.
Es va declarar un incendi ahir al migdia, quarts de tres del migdia.
El que sí que és veritat és que, amb molta celeritat,
diverses dotacions de bombers i de Mossos es van traslladar fins al lloc
i van apagar el foc en qüestió de vint minuts.
No va arribar gairebé.
Com que era un àtic,
que és un aspecte que hem parlat aquest matí al Just a la Fusta,
com que era un àtic,
realment va facilitar que el foc no es propagués.
Entenguem-nos, si s'hagués declarat el pis de baix,
era més fàcil que pujés pisos.
Un cop es declara a la terrassa i de l'àtic...
No pot pujar més.
Exacte, i es va concentrar molt en aquest espai.
En aquest sentit, cap dany personal,
danys materials de la pròpia terrassa i mediacions,
però tampoc diguéssim que es va propagar a terrasses del voltant, etcètera.
Sí que alguna cosa ha quedat calcinada.
I que va ser per un fallo elèctric o algun...
No se sap, es desconeix encara.
Sí que és veritat que les imatges eren molt impressionants,
perquè es va crear una columna de fum molt grossa.
És que t'he de dir que ho vaig veure des de la carretera de les Aigües,
però hi havia un punt que no sabia ben bé la distància que tenia del poble
i no sabia diferenciar si era una zona o una fàbrica del polígon
o si era una zona de vivendes.
I sí que va haver-hi un moment que vaig dir
ostres, aquest fum aquí al mig...
No hauria de ser.
Però com que anava com a bucanades,
suposo que ja l'estaven intentant extingir.
Mira, m'enviu a l'indirect tots sense saber-ho.
Tan ràpid com es va declarar gairebé, es va actuar.
Vull dir que en aquest sentit va tenir un recorregut molt...
El que fa pensar també que hi havia una persona pròxima
quan es va declarar l'incendi.
Que va poder viure ràpid.
Exacte.
Així que se li devia descontrolar qualsevol cosa.
que fins aquí poden ser, diguéssim, tan bon punt, diguéssim...
Aquesta notícia de succèsos...
Ja ho aniré actualitzant.
Ens quedem amb que hi ha hagut un petit incendi,
que no hi ha hagut cap dany personal, sinó material, òbviament.
Quan hi ha un incendi, doncs arrassem certes coses materials.
Ara sí, gràcies, Immanuel, per aquests titulars.
Demà et comento a veure què tal el meu ronèdia...
Ronèdia.
Diari.
Diaris de ronèdia.
R-R.
Rerro.
Fins demà.
Fins demà.
Sous-titrage ST' 501
Fins demà.
I think we should rule out the mid-mid-mid for now
Cause we're falling apart
Leaving
You're just doing that to get even
So don't pick up the pieces
Just leave them for now
Cause they keep falling apart
Passing away
Passing away the things you say
Passing away the things you say
Passing away the things you know
Passing away the things you know
I can't let you know
I can't let you know
I can't let you know
Oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh
Yeah
I can't let you know
How could it be?
How could it be?
How could it be?
I can't let you know
Yeah
I can't let you know
Hey guys up!
連is game
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Zazeniu!
Ensin!
Laia Palau!
L'Elia Sanz!
Maria Vicente!
I Alexi Apotelles!
Juntes!
Suman més de 140 títols esportius!
I tu estàs perdent!
No saps a què t'estàs perdent!
I tu perds des de fa molt!
De veritat, tu vols seguir perdent!
Si no veus esport femení,
t'estàs perdent la meitat de l'espectacle!
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya,
la Generalitat de Catalunya
i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Col·labora en Ràdio d'Esbert.
Doncs crec que és el dia que comencem més puntual, Josep Maria.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
Mira, és que just, eh? Dos quarts de sis de la tarda en punt, eh?
Bueno, això és habitual.
Això és habitual? D'acord, d'acord.
Ho deixaríem aquí. Com va, Josep Maria?
Bé, bé, bé.
Amb aquesta primavera anticipada, tu ets els que té al·lèrgia o no?
Sí, jo soc...
Pateixes d'al·lèrgia?
Jo, sí, passa que, si t'ho explico, els epitelis.
Explica, explica. Epitelis, què és això?
Els epitelis, del gat i gos, pels gos.
Ah, això és animal. I tens un gos, eh? Em consta.
Sí, sí, i ara li vaig dir a l'argola, que li vaig dir que no, ja pots ser-ho, ja em moriré abans.
Em deixaré allò...
Però ho vas saber quan ja tenies el gos?
Sí.
Arran de tenir-lo vas dir, em passa alguna cosa que abans no, no?
Sí, sí, a més, jo era, és que ara t'ho explico a la vida, però és...
Explica, explica. Per això estem.
Bronquitis asmàtica i llavors jo era que tenia asma intrínsec. Intrínsec és que no tenia explicació, no sabia per què, a mi se'n tancaven els alveolos...
Intrínsec no és alguna cosa molt a dins, no vol dir això.
No, però això ja és com dient, per què? És com si estiguessis possesso.
Ah, sí, possaid.
Possessivo.
Porque, pues eso, pues eso, pues nada, pues muy bien, pues adiós, ala.
I res, ara, no, no, es veu que totes són extec, no sé, hem de gutar les al·lèrgies i ara fa res, fa uns anys, cap aquí, fa 3 o 4 anys o més, em van fer les proves d'al·lèrgia una altra vegada perquè m'ho havien fet de jove i, clar, ara ja tenen més dades i és això.
Estic confirmadíssim, eh?
Sí, sí, els àcars i els pèls de gos i gat i hi ha un tipus de...
De persones.
També, bueno, això, això ja ha de fer.
Jo sí que tinc, a vegades crec que tinc al·lèrgia a algun tipus de persones, eh?
No? No sé si...
Sí, bueno, sí, a més, això que sinto una mica empàtica, hòstia, en seguida, aquest no, veus que no.
No me l'alguri, no et dona per estornudar, però et dona per altres coses, eh?
Sí, sí, sí.
T'imagines que estornudéssim quan t'entra algú o veus algú que dius...
Ostres, ostres, que...
Seria molt millor.
Que se posi els ulls vermells o alguna cosa així.
Seria molt més fàcil.
Així és més fàcil de detectar-ho.
Això és veritat.
No, no, no, i hem d'anar tant de fer-la i de quedar bé, i...
Sí, sí, perquè és amb la societat aquesta que estem.
Sí, l'ajudaria.
És allò de...
Sí, sí, ui.
El bienqueda quedaria en...
Mira, tio, un caos fatal.
Vinga, estornud, estornud.
Has pillat o no?
Ja, si no ho he entès...
Clar, llavors hi hauria molta gent al·lèrgica, però a les plantes.
Llavors, clar, la gent mentiria.
Sí, mira, no, no, és a la planta.
Sí, però ja has estornudat la meva cara, eh?
Ja l'he pillat.
Ja, sí.
Vale, deu, quines teories que tenim aquí al programa.
Josep Maria, anem a parlar de còmics, va.
Sí.
Te parece, pues bien, ¿no?
Te parece perfecto.
Pues bien, pues eso.
Pues eso.
Pues eso.
M'intriga molt que ens parlis d'aquestes selecciones ilustrades.
Sí, l'altra, la setmana passada vaig parlar i vaig, ostres, em buscaré, perquè jo...
Passa que, si et dic la veritat, estic en ple trasllat, bueno, en ple trasllat de casa.
En plena mudança, no?
Trasllat, mudança, per tu?
Sí, bueno, per entendre'ns...
Sí, sí, però no m'haig de fotre.
Igual estàs tallant coses d'un lloc a l'altre perquè t'agrada, vull dir, a veure.
No, no, mudança.
És un hobby que vol, eh?
Vull dir...
Mudança, i se m'està tirant el temps a sobre, això també.
I, ostres, volia portar uns còmics que tinc, que són d'aquests de...
Però, per el que vaig veure, no els vaig trobar i ja sé que estan en una altra caixa, però és que ja no...
Còmics d'aquesta època?
Sí, d'aquesta època, creats per selecciones ilustrades, o sigui, que havien...
Que són uns quants, il·lustradors i dibuixants, no?
Fins a cent, ni pico.
Cent?
Sí, sí, sí, eren cent i pico.
Bueno, a la bona època, eh?
A dels anys 80.
Bueno, ara en parlarem, llargament, però segurament amb molts de vosaltres,
que teniu, com sempre, una certa edat, o no,
perquè a vegades també tenia els germans grans, o el que sigui,
però la revista Zimoc, 1984, Zona 84, Crepi,
són revistes dels 80 i 90 que els feia Toteng, el senyor Toteng,
que no sé com es pronuncia, Toteng.
Jo no sabia si era francès.
Sí, el parell era francès.
Ah, serà Toteng.
Toteng.
Toteng.
Toteng, no sé.
Bueno, parlem d'això del Josep Toteng,
Toteng, perquè al final Josep Toteng Rius, em sembla que es deia,
era català,
i he passat al seu pare, era francès,
i sé que, bueno, que aquest senyor, doncs, va, bueno,
era un crac, un crac dels còmics de quan jo era jove,
que al final, a mi em va començar a agradar el tema dels còmics,
perquè reconec que gràcies a aquesta gent.
Sí? Arran d'això?
Sí, sí, sí. A més, me'n recordo,
bé, era petit, eh, però després,
allà més adolescent, el meu cullà tenia un,
bueno, portava un quiosc, el que hi havia a la cartera,
baixant a Bona Vista, hi havia un quiosc fa molts anys,
i el portava ell,
mentre d'estudiava el portava.
Crec que no el recordo, no jo.
I allà tenia molts còmics,
i després me'n recordo que em va passar,
però molts,
i, ostres, és una manera que reconec que també em va enganxar.
i tot aquest centenar d'il·lustradors, de dibuixants,
suposo que també guionistes,
vull dir, feien, no?,
era tota la producció d'un còmic,
estava sota el comandament de Totent, no?
De Totent, sí.
Bé, comencem a explicar-nos una mica.
Vinga.
Ell va, el Totent,
realment, no sé per què,
però van decidir crear una empresa.
Bé, sí que ho sé per què.
Aquí, a la postguerra,
a partir de...
Perquè això, bueno,
a la postguerra, després de la guerra,
aquí a Espanya, doncs, lògicament,
faltava mancança de moltes coses,
i no només de coses materials o de menjar,
sinó també de llibertats i de...
I llavors, ell va veure com ell també dibuixava,
Totent va començar a dibuixar en còmics,
i per un tio d'aquests clarividents,
o d'aquests gent que tant en quant destaca,
ja no només a nivell d'emprenedoria
i de dir, ostres, aquí podem fer alguna cosa,
a nivell d'empresa,
va veure que hi havia molts bons dibuixants,
i que, lògicament, com estava dins el país,
doncs, estava tancat a l'exterior,
i als anys 50 començava a obrir-se,
però encara faltava, fins que no va entrar a l'ONU,
i, bueno,
el va reconèixer, doncs,
les altres nacions, no?,
més democràtiques, diguem-ne,
o democràtiques,
llavors Espanya no ho era,
i llavors, gràcies a això,
aquest senyor va donar compte
que hi havia molt de talent aquí,
aquí, però no a Espanya, sinó sobretot a Catalunya,
perquè això parlem sobretot de nivell barceloní.
O sigui, va néixer a Barcelona.
Sí, sí, sí, va néixer a Barcelona.
Aquestes seleccions il·lustrades va néixer a Barcelona.
Va néixer a Barcelona.
Ell va veure que allà hi havia un bon potencial,
però no només per quedar-se aquí a Espanya,
sinó a nivell internacional,
que es podia vendre,
i és el que va fer.
Llavors ell va fer,
tenia un nom comercial,
que era S-I-artist.coma-s-l,
que era S-I,
era Seleccions Il·lustrades,
Seleccions Il·lustrades Artists,
S, Societat Limitada.
Lo d'artist és per què?
Per vendre-ho a l'estranger,
senzillament, eh?
Ell ja pensava en això.
Llavors això,
fa una agència de dibuixants
d'origen barceloní, català,
fundada el 1953.
En Josep Totent,
que és la persona,
que jo no ho dic jo,
encara que jo ho corroboro,
i ho deia als seus treballadors
o als seus associats, no?,
que eren tots els il·lustradors
i dibuixants de còmics
de l'un millor que podia haver-hi
als 80.
aquí a Barcelona.
Ell ho era.
Ell era dibuixant.
Ell era dibuixant, també.
Però que era el que més sabia de còmics,
més sabia del món,
ja no només a nivell,
com jo, no?,
que t'agraden a nivell curiós, no?,
sinó que ell es va poder implicar
la seva vida
en tot el tema dels còmics, no?,
de dir, ostres,
perquè hi ha un mercat, també,
que es pot,
que podem aconseguir, doncs,
obrir-lo,
i que no només aquí a Espanya,
perquè aquí a Espanya costava més,
sinó a nivell internacional.
Ell va començar això com a dibuixant,
però que l'empresa,
amb dos anys,
va créixer tant
que va haver de deixar de dibuixar,
dedicar-se només a fer guions
i la direcció artística,
i la portava ell a la direcció artística,
però, bueno,
era com tenir un...
un nom, no?,
perquè al final
ell ho portava tot,
vull dir que era el capo,
el management de l'empresa.
I amb dos anys
va queixar com l'espuma,
amb dos anys, no?
Amb dos anys, sí, sí.
I va passar de ser una empresa
que anaven tirant endavant,
bueno,
que anaven creant còmics,
no entenc,
a,
mare de Déu,
que se li va de les mans, no?
Sí, sí,
amb, bueno,
ja...
Què va ser,
perquè ja se'n va anar a l'estranger
amb dos anys?
o va ser local?
No, no, correcte.
Va anar...
Bueno,
m'estic davantant,
però sí,
amb dos anys ja se'm va anar...
Ell va conèixer,
ja coneixia,
perquè era amic seu,
el...
és que ho tinc més endavant,
el Francesc Hidalgo,
que era un barceloní,
un dibuixant barceloní,
que aquest va ser un espavilat,
diguem,
més espavilat que la resta,
i va dir que,
oi,
aquí em moriré de ganes
i em vull dedicar a dibuixar,
aquí a Espanya,
i a Catalunya,
en aquella època,
i va dir,
doncs,
quan vaig cap a França,
vaig a França
i a buscar-me les carrofes,
com molta gent va marxar,
no?
I allà va aconseguir,
estava treballant
per a editorials franceses.
Això,
com el Totent,
era amic seu,
de...
ja,
de petits o de joves.
De Hidalgo.
De Hidalgo i el Totent,
i llavors li va dir,
ostres,
ajuda'm a...
ja que tu estàs treballant
ja a França
i ja tens contactes,
hòstia,
obre'm algunes portes.
I el Totent va anar a França,
amb...
a més,
va anar amb moto,
va anar amb moto
fins a França,
un detall que m'he trobat
que m'ha fet gràcia.
Per aquí s'està una mica dalt,
però...
Per això,
per anar amb un company,
bueno,
amb un altre dibuixant,
que no em diguis el nom
perquè no me'n recordo,
el...
no,
sí,
sí,
que t'ho diré,
el Marcel Miralles.
El Marcel Miralles...
Que també forma part
de Seleccions i Contrades,
no?
Sí,
el Marcel Miralles
també dibuixava,
també dibuixant,
però també va...
però va dedicar-se més
a la producció,
perquè eren els primers
que van començar
d'agafar l'empresa
i després va dedicar
a la producció,
però també és dels primers
que van començar.
Això,
el 53,
penseu que ell,
estava ell
i tres dibuixants,
no?
És el que eren
del principi.
Els anys 60
ja van començar,
ja eren més de 40
i els 70 i 80
ja eren més de 100,
però és que...
És una història
molt divertida
que ara us explicaré
perquè hi ha molts detalls
i moltes coses
que dius,
ostres,
que devia ser xulo
treballar en aquesta empresa,
aquelles empreses que...
T'hauria agradat, eh?
Tu pots passar bé
dibuixant,
però no només dibuixant,
que es veu que era de conya,
de riure i sortien de festa,
però clar,
penseu que estem parlant
de gent superjove,
de gent de 20 i pico
o 30 anys
i que estaven guanyant
un pastissa,
un pastaral,
molta pasta.
Molta pasta, sí.
Molts diners.
Estaven guanyant molts diners
perquè venien a mig món,
quasi,
una passada.
I això, clar,
també portava
un nivell de vida
que era brutal
per xavals tan joves
i aquí
i a dins dels païs, no?
Que haguessis donat, eh?
Per entrar treballant
en aquesta...
Sí, no?
Allò que et diuen
a quina època
que t'hagués agradat viure.
Però mira,
a l'any 53
tenir 20 anys
i poder...
En concret, no?
Tenir 20 anys
i poder formar part
d'aquesta empresa, no?
Més?
Hòstia, sí.
Doncs,
bueno,
això,
el Totent,
això també va ser editor,
guionista de còmics,
com he dit,
i segons el Josep Maria Bea,
Josep Maria Bea
és un dels
cracs
del còmic
aquí català
que
tinc una llista
que algun dia,
bueno,
com...
jo vaig apuntar amb coses
perquè hi ha moltes coses que el còmic
no s'acaba mai,
que és un dels cracs del còmic
i ell també va començar a treballar allà.
I ell,
segons una entrevista que he llegit,
et deia que era...
el Josep Totent era alhora autoritari,
paternalista,
però amb un verb magnètic
que ens tenia tots captivats,
com a gent,
com a gent,
com a joves,
amb les seves premonicions d'èxit assegurat.
I tu creies,
o sigui,
i tu creies,
però que tu creies
perquè sabies que podia ser,
que era veritat.
Ell mateix,
ja es notava,
que era un senyor d'aquests
que se sentia admirat,
temut i odiat
per tota l'hora,
per tota aquella tropa
de cadells
aficionats patològicament
al còmic
que érem nosaltres,
no?
Diu el Josep Maria Bea.
Però poca broma,
ens va obrir el mercat internacional
i quasi ens obre
les portes de Hollywood,
perquè van quasi a punt
a dibuixar...
Fins aquí?
Fins aquí van arribar?
Van estar a punt,
a final no van a punt
a dibuixar dibuixos animats
per la Disney
i per, bueno,
i per dibuixos animats
de l'època, no?
Però l'època
hi ha pel·lícules
que ja parlem
que no eren
ni a petit format
ni a Europa, eh?
Estàvem parlant
d'Estats Units
a Hollywood, no?
I llavors això,
posar el...
que us deia
el Totent,
però, bueno,
llavors va fer
tota una sèrie
de revistes
com això,
com no és,
Zona 84,
Còmics Internacional,
el Totem,
fins i tot el Víbora.
El Víbora,
et sona?
No, la veritat és que no.
Bé,
doncs el Víbora
és un dels còmics
més underground
que va venir als 80.
Aquí a Barcelona
i estava el Nazario,
Nazario,
et sona?
El Gallardo.
Mira,
el Gallardo sí que em sona.
Sí,
el Gallardo és...
el Papus,
et sona?
Tampoc.
Bé,
són còmics,
són revistes i còmics
dels anys 70,
80,
que...
Però quantes t'en tenien?
O sigui,
quantes publicaven
o quantes generaven
des de Selecciones Ilustradas?
Tot estava...
Ja,
bueno,
jo dic que tot fos alhora,
eh?
Perquè, per exemple,
el 1984,
que jo amb 13 o 14 anys
la llegia,
es deia per la pel·lícula
i per la...
i per el llibre
del George Orwell.
I clar,
va arribar l'any 84
i això jo me'n recordo
perquè jo tenia 14 o 15 anys
i jo me'n recordo
que ja no t'he sentit
com si és que estigués
un any antic,
no?
Llavors es va passar
zona 84,
que quedava
com més
seguint el nom.
Però la història era la mateixa.
Però la història era la mateixa.
Sí, sí,
eren còmics,
eren petites històries
de 3 o 4 pàgines
que explicaven,
bueno,
amb un guió
i llavors,
però clar,
tot el millor
de dibuixants
estaven allà.
Bueno,
si és que...
Bueno,
ja va...
Això,
com us ho dic,
va ser creada
per donar projecció
a artistes
amb talent,
no?
D'aquí,
doncs aquí
era impossible
que estaven tancats
i no,
difícil,
es quedarien treballant
a posar pulgarcito,
que no era dolent,
però clar,
davant de Bruguera
doncs estaven
les seccions il·lustrades.
Bruguera explotava
els treballadors,
estaven tots allà
i mira que de Bruguera
també van sortir
Francisco Ibáñez,
la d'Escobar
del Cibizape,
han sortit molts
bons il·lustradors?
Sí,
sí,
dibuixants d'allà.
Però clar,
les seccions il·lustrades
se'ls cuidava molt,
se'ls mimava.
Els treballadors,
no?
Entenc?
Sí,
sí,
els treballadors
i però parlem
de l'època.
I parlem
de que eren treballadors
joves,
no?
Pel que he vist
en alguna de les imatges
que ens has passat,
no?
Vull dir,
que estaven en època
no,
vins,
trentes,
com a molt,
no?
Com a molt,
sí,
és que el que van començar,
el Marcel Miralles
va començar a treballar
amb 14 anys.
Va ser que va començar
amb 14 anys
quan començaven
tan joves,
res,
es dedicava més
que a portar el cafès
i a portar...
Som els deia
a xupar tintes,
no?
En aquella època també.
I llavors aquests,
els més joves,
són els que,
bueno,
acabaven dibuixant
però acabaven
tintant,
acabaven
colorejant,
allò de la Bíblia?
Eh?
Allò de la Bíblia?
No.
No, no,
colorejant,
sí, sí,
colorejant els...
Tu de la Bíblia,
imagina't on m'he anat.
No sé quina paraula
volies dir ara.
No, no m'he anat
a lo dels colors
de la Bíblia,
no?
També s'ho reia.
Colorejant això
o rotulant,
no?
Depèn de què no us servia,
no?
Una mica.
I el Marcel Miralles
va acabar,
perquè ja tenia mà
per dibuixar,
tenia talent
i va acabar dibuixant
però va començar,
molts van començar
així de joves
i ho parlem
d'Alfonso Font.
És que,
bueno,
ara us dic els noms
però,
ostres,
que Alfons Font,
he agafat els que més
Carlos Jiménez,
Esteban Maroto,
Jesús Blasco,
que és un dels mestres
de tots aquests.
Carlos Jiménez,
el Jordi Bernet,
el de Torpedo,
no sé,
bueno,
Torpedo 1976,
que és un còmic
que es va vendre,
buah,
una passada
però boníssim.
Que és un,
era un mafiós,
diguem-ne,
així,
un personatge
molt,
com guions
molt punyents,
un dibuix
molt,
molt,
molt xulo.
L'american
vi l'America,
que l'America,
li deien l'America,
es deia,
l'America,
que és la que dibuixava
també coses
d'Ester
i de coses
que vam parlar.
Sí,
vas portar-la un dia,
aquest personatge
que atreia
tantes nenes
joves,
que era com un rebel,
anava en contra
del que se suposava
que havia de fer,
no?
Però això,
aquesta també va estar.
El Juan Jiménez,
que va ser Juan Jiménez,
ha treballat amb
guionistes
com el
Georg Hodorowsky,
bueno,
gent...
Moebius.
El Moebius,
ha treballat amb el Moebius,
bueno,
Isidre Moners,
el Manfred Somers,
el Manfred Somers,
és de...
Bueno,
tenia un personatge
que era un periodista
que...
un traç...
i a més,
el que...
deien que...
que aquesta gent
van aconseguir
vendre molt
a l'estranger
perquè
tots tenien
un estil personal
propi
molt intens,
no només que sabien,
perquè,
pensem que aquí a Espanya
doncs això,
no hi havia sortides,
molts anaven,
de tots aquests
anaven al Saló,
al Saló,
al Mercat
de...
Sant Antoni,
la Boqueria...
de Mercat de Sant Antoni,
perdona,
Mercat de Sant Antoni,
els diumenges,
a buscar còmics
que...
d'una parada,
la parada de la cara,
i deien la cara
perquè era la més cara,
que era un tio que...
una persona que portava
còmics d'Estats Units
de...
com que encara aquí no...
no...
no arribaven,
del cònif
del...
del...
del...
de Tarzán,
ara no diguis el nom,
ara...
ara...
que no me'n recordo.
I anaven a buscar
aquests còmics
per inspirar-se
o per veure
com treballaven allà,
entenc.
Correcte.
Per agafar idees...
Per agafar idees,
per saber com es dibuixava a fora
i es copiaven d'allà
però amb el seu estil personal.
Quan ells diuen
que el...
el Tutende...
bueno,
que...
això ho explica
el...
el Marcel Miralles,
que...
els primers
que va treballar,
que era el germà
del Josep Miralles,
que el Josep Miralles
era dibuixant
més bo que el Marcel.
El Josep Miralles
és un dels que he dit,
un dels cracs
de treballar.
i llavors deia...
explicava això
que es trobaven
que, per exemple,
a Anglaterra
hi havia molts bons dibuixants,
val?
Però s'havien estancat
encara que es fos
un món més obert
o que no tinguessin
tan bo que aquesta...
el tancament.
L'estar sense llibertats
també provoca
que tinguis
molta més inventiva.
Això...
Això...
amb els anuncis
quan hi ha concursos,
anuncis de publicitaris.
Sí.
Quan, per exemple,
a l'Argentina,
quan estava en...
quan estava en una dictadura,
creaven anuncis molt bons
que guanyaven
tots els premis.
A Espanya va passar
també,
a Espanya també guanyàvem
els premis
quan hi havia...
quan estan...
diguem-ne,
estan que no pots
expressar llibertat.
La teva manera
d'enfocar,
focalitzar,
és amb la creativitat
aquesta
per poder sortir...
llavors crees
coses molt bones,
no?
Una mica...
O sigui,
que igual en una altra època
no hagués sortit...
No hagués sortit
tant aquesta de...
Sí,
que és allò
que com et...
te tenen lligat,
diguem-ne,
encara provoques
encara més llibertats.
I llavors
es trobaven això
que dèiem...
Anglaterra
era un estil
molt clàssic
i tal,
molt ben definit,
molt ben dibuixat,
però eren molt clàssics.
Era que encara
estaven basant-se
amb els dibuixants
abans de la guerra.
No, no,
estem parlant
de realisme,
sobretot bèl·lic.
I llavors
penses,
ens explica
que ja
als 60
ja han canviat
d'oficina,
una oficina
amb un oficis més grans.
Abans
van començar
l'oficina
amb un
altell,
un àtic,
per veureu,
un àtic a Gràcia,
es veu que era molt petit
i estaven allà
que eren dels 3
molt petits.
Clar,
però dels 3
als 100,
no?
Clar,
i llavors es van canviar
al carrer Provença,
em sembla que era,
al carrer Provença,
sí,
al carrer Provença
hi ha un pis
més normal
i allà ja hi podien
que hi havia 40,
estaven allà 40
ja,
però s'havia als 60.
I llavors
també van
començar
la seva relació
amb el Luis Ferraz,
el Luis Ferraz
també tenia un editorial
aquí,
però ja era
de més gran,
llavors el Luis Ferraz
va ser un emigrant
buscant sempre
contactes a l'exterior,
Luis Ferraz
va aconseguir
una,
era un emigrant
català
a Anglaterra
que treballava de cambrer
i allà es va,
va arribar a treballar
de cambrer
per poder
guanyar-se els diners
i aprendre l'anglès
i tot això,
no,
l'anglès ja el sabia,
va marxar d'aquí
amb l'anglès
après de bona família
i es va casar
amb una irlandesa
i al final
es va quedar
a viure allà
a Londres.
Llavors,
gràcies a també
l'amic del Totent
o el contacte del Totent
va dir,
ostres,
obre'm també,
mira,
em pots fer de representant
i el tio va viure
d'això
molts anys
a Anglaterra,
perdona,
fent de representant
i aconseguint
contractes
i llons
per a lliure
els catalans.
Diu,
els anglesos
a més dibuixaven
molta temàtica
en aquella època
molt de bèlica
o d'assassinats,
de novel·la negra,
una mica
aquest tipus de dibuix
i ells
se'ls va córrer
fer-ho una mica
més de cara
a històries romàntiques
però no només per a noies
sinó també per a nois,
històries romàntiques
que s'enamoren,
coses que passen
sense necessitat
més natural,
el que passa a la vida,
una mica
i aquí van triomfar,
es veu,
històries quotidianes,
històries quotidianes,
això,
més que
històries quotidianes
i aquí es van
que van triomfar,
que sobretot
eren,
clar,
ells es basaven això,
es basaven sobretot
en els còmics americans
del Raimon,
que és el
d'Arzán,
el Foster,
que és el de
el de
el de
el de
el de
el de
el de
el de
Milton Caniff,
Milton Caniff
un dels primers dibuixons
també que va fer
el
el
ai,
com es diu
aquell groc
el
El Marçopilami?
El Marçopilami?
Mira que diu Marçopilami, eh?
Més ja t'he anat
El Marçopilami és el grau.
És bella?
Mira,
no sabia.
T'anava a preguntar
tota aquesta
factoria de dibuixants,
il·lustradors,
quan ja van
ja estic anant
quasi al final, eh?
També perquè
ho veig
pels minuts que ens queda
em sap molt de greu, eh?
però per
és a dir,
un cop
diguéssim
aquesta empresa
suposo que la gent
els dibuixants
van anar sortint
o van anar creant
paral·lelament
altres empreses
o no?
Ellos no van tenir
sempre
van anar
contactant
lògicament
qui realment
sabia dibuixar
o il·lustrador
o per contactes
també al final
hi havia gent
que estava treballant
a Bruguera
i així van dir
hòstia, veniu cap aquí
que es viu
molt millor
penseu que
és un detall
però
clar, jo
he estat buscant
però no he trobat
què es guanyava
aquí a Espanya
fent una pàgina
però penso que
es havien guanyat
10-15
pessetes
per pàgina
per un foli
diguéssim
un foli
un foli
de 9 vinyetes
que és el que és normal
o 6, depèn
però bueno
que és el que
no, 9
3 per 3
i llavors
això
aquí es guanyava molt poc
a França
es guanyaven 25 cèntims
home, doncs
jo sé que era poc
25 pessetes
perdona
25 pessetes
25 pessetes
no, no
ja es guanyaven 25 pessetes
a Anglaterra
es guanyaven 125 pessetes
i aquesta gent
diu
per dos dies de feina
si t'aconseguies fer
una portada
a la Warren
que és una editorial
americana
perquè van arribar
a treballar
per als Estats Units
els hi pagaven
80.000 pessetes
el que
volia buscar
per traslladar-ho
actualment
aquests diners
quants són
passa que no he tingut temps
també en altres èpoques
el cost de la vida
era diferent
igual que
el cost de viure a Londres
o en una altra ciutat europea
clar, però pensem
que segurament
en aquella època
es deurien guanyar
el mes
normal si hi ha
mil pessetes
o així
que és
jo crec
almenys per l'època
o mil o dos mil pessetes
però clar
80
és que dius
que per dos dies de feina
s'ha de arribar
ja quasi
tot l'any
tot això
a fora
això parlem dels anys 60
bueno els 70
ja aquí començava a obrir-se
però dius
que era una passada
i l'època
álgida
deies
era entre els 60
i 80
els 80
sobretot
l'època daurada
de seleccions il·lustrades
sí clar
això després pensem
que
ja als 90
va arribar una crisi
gran dels còmics
degut a altres
plataformes
com
podia ser
el vídeo
bueno
la televisió
o
ara
amb el
i competien
amb aquest tipus
de lectura
per exemple
la televisió
va haver-hi
una gran crisi
dels còmics
això sí
als 90
no sé per què
bueno per què
és com tot
que a vegades té explicacions
o no
jo crec que l'explicació
la podíem buscar
amb això
amb els videojocs
la gent ja començava
a jugar a casa
ja no llegia
ja no necessitaven llegir
perquè miraven
la tele
i als 90
van desaparèixer
moltes revistes
però no només
la d'aquestes
de seleccions il·lustrades
van desaparèixer
moltes
que bueno
el 97
va morir
el Totent
també
el 97
sí
i amb ell
també va morir
aquesta empresa
no
encara segueix
seleccions il·lustrades
encara està
actualment
està a pressa
que només es dedica
a l'il·lustració
i és una petita empresa
no és
no és
no el que havia sigut
de tindre cint i pico
clar
penseu que fins i tot
van arribar
bueno al final
van acabar a la Diagonal
que ara està en el carrer Provença
també em sembla
sí ho tinc eh
no me'n recordo ara
on
aquí en Carrera
i segueixen sent tanta gent
o ha quedat molt més reduït
però pensem que
clar
quan eren
40-60
dibuixants
se veu que estaven
tots allà junts
amb taules de dibuix
imaginau
una sala gran
tots dibuixant allà
clar
fins i tot
el propi Totent
va dir
no pot ser això
llavors va començar
a contractar
un administrador
o un comptable
perquè llavors
entre ells
s'ho feien tot
una mica
i va dir
no no
això
si estem creixent
hem de ser una empresa
professional
professionalització total
llavors
què van fer
van anar
al Diagonal
amb una empresa ja gran
però
ja van començar
a retallar
a posar plafons
entre les taules
saps
plafons de metacallitat
per no molestar-se
entre ells
a molts els van dir
ja no hi havia
aquest bon ambient
a dins d'enfreina
m'han dit
mira
doncs prefereixo
quedar-me a casa
i dibuixo des de casa
em monto el taller a casa
i vinc un cop a la setmana
i els porto els originals
llavors clar
ja no van necessitar
i cada cop
hi havia més gent a l'ofici
i hi havia més gent
d'administratius
perquè clar
guanyaven dels diners
que hi estaven més gent
necessitant més d'administratius
com a empresa
que com a dibuixants
llavors ja estaven tots
es quedaven a casa
i diu
quedaven
8 o 9 taules
allà
però només per coses locals
perquè feien una tira
per un diari
que sortien 3 vinyetes
i feien cosetes així
que el tenien allà
per qui volia venir
a dibuixar l'empresa
però tot això
es va perdre
per professionalitzar el tema
una pena que es perdés
la part
que devia ser increïble
que és el que dic
que m'agradaria veure
per un forat
ho comentes amb un somriure
com si ho haguessis viscut
quasi bé
sí
a més
de la foto
que teniu al Twitter
però hi ha moltes fotos
molt xules
de tots disfressats
de pistolers
perquè jo
que devia
tot interessa
per la festa
que es muntaven
també
el bon ambient de feina
que això també
a vegades fa falta
i tant
és necessari
i fins i tot
ells també posaven
perquè n'estaven
com és un tio
i es disfressaven
com de
per fer-se de models
i llavors es feien de models
l'un a l'altre
i encara feien així
ai
que cuidado
que m'ataquen
i llavors es posaven
amb els mans així
aixecades
amb cara de por
i l'altre dibuixava
i hi ha fotos així
que també devia ser divertit
treballar
home i a més
si la mitjana d'edat
no?
eren 20
entre els 20 i els 30
no?
clar també la creativitat
i la
no?
aquesta imaginària
que tens
tot això era
és que era un boom
era deixar-nos explotar
i deixar-nos que corris sol
però lògicament
imagino que
ja era tants ingressos
que tenien
una cosa tan seria
que veien que
m'ho jo que va ser això
perquè van acabar treballant
per la Warren
és un de les editorials
més grans que hi ha
als Estats Units
i per la Marvel
també van treballar
passar per la Marvel
no van acabar
perquè la Marvel
en aquella època
estaven superacotats
tots els personatges
i volien
i tenia la seva plantilla
i al final
el mateix futur
va dir
no no
millor que no treballar
amb vosaltres
perquè no veig
que hi hagi
molt lligam
i van treballar
per la Disney
i fent tots els
el patodonals
i tot el que venia
aquí a Espanya
dels patodonals
Mickey Mouse
passava per seleccions il·lustrades
pels artistes
de seleccions il·lustrades
dibuixant això
i aquí haguéssim pogut
acabar a Hollywood
fent pel·lícules
d'animació
però això ja també
es va acabar
amb els 90
amb la mort del Totent
tot això
va desapareixer una mica
molt ben amoblat
devia tenir
el cap aquest home
perquè
en altres situacions
potser se'ls ha anat
de les mans
el fet de voler arribar
a Hollywood
més diners
més
ho va portar
d'una manera
molt humil
molt humil
sí correcte
perquè
bueno
abans té la idea
d'obrir-se a l'exterior
però a poc a poc
penseu que van
arribar
Nova Zelanda
Austràlia
Argentina
Sudamèrica
molts països
fent els còmics
però des d'això
des d'aquí
des de Barcelona
i a més
sempre que podia
cuidar els treballadors
vull dir que
avui dia encara
encara en prou feina
es passen aquestes coses
sí
sí passa que
igualment també
els feien
les empreses
estrangeres
es creaven els originals
encara costava
però aquí se'ls pagava
els que els tocava
i els deixava
que es creixin els royalties
això sí
el que haguessis donat
per anar allà
correcte
Josep Maria
hem de deixar aquí
aquest espai
de còmics
que m'ha agradat molt
entendre
que és això
de seleccions il·lustrades
que dir
què serà això
els oients també ho saben
ens tornem a veure
el dijous vinent
que tinguis bona setmana
i per cert
no t'he preguntat pel carnaval
ara t'ho pregunto fora
vale
una abraçada
vinga adeu
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 6
bona tarda
us informa Kilian Sabrià
la defensa del president Torra
s'agafarà a l'escàndol
de l'assessor de Ciutadans
que treballava alhora
per l'EGEC
per la Junta Electoral Central
per intentar aturar
la seva suspensió
com a diputat
al Parlament
en paral·lel
Junts per Catalunya
ha anunciat una altra querella
contra Andrés B. Tancor
per haver intentat
frenar la candidatura
del president Puigdemont
a les eleccions europees
Parlament
Sara Riera
Hola
bona tarda
Junts per Catalunya
té clar que ara
tots els processos
en què ha intervingut Ciutadans
aquests darrers dos anys
estan viciats
i per tant sota sospita
la relació contractual
d'aquest vocal
de l'EGEC
amb el partit
és ara per ells
una prova rellevant
que Fran Valé
davant del Suprem
perquè encara som en el tràmit
d'al·legacions
i no s'ha resol
sobre el fons de l'assumpte
Josep Costa
el que fa és acreditar
allò que s'havia denunciat
ja des del principi
en aquest judici
del president Torra
en els recursos
que ell havia posat
davant la pròpia
Junta Electoral
en els recursos
que havia posat
el Tribunal Suprem
i evidentment
en tota la seva defensa
durant el judici
Costa també ha anunciat
que aprofitaran
per formalitzar
la querella
que tenien pendent
contra tots els membres
de l'EGEC
en nom de la candidatura
Lliures per Europa
Sara Riera
Catalunya Ràdio Parlament
Notícias Breus
Maltí Ferrero
La Borsa Espanyola
ha perdut avui
un 3,55%
i ha baixat
dels 9.000 punts
és la segona
caiguda més gran
de l'any
i s'ha situat
als nivells
de començaments
d'octubre
s'atreveix
a la repercussió
als mercats internacionals
del brot
de coronavirus
que ha fet
que tots
hagin retrocedit
i també
l'impacte
que poden tenir
a l'economia
les mesures
que s'estan prenent
a l'IBX35
han baixat
tots els grans valors
sobretot els bancaris
com el Santander
i el BBVA
a més a més
d'Inditex
i Iberdrola
L'epidèmia de grip
a Catalunya
cau de forma notable
l'última setmana
i la previsió
és que ho continuï fent
ara se situa
en 167 casos
per cada 100.000 habitants
les dades indiquen
que en els últims 7 dies
han mort dues persones
a causa de la grip
cosa que eleva
a 43 les defuncions
des del començament
de la temporada
també s'han registrat
13 casos greus
que han requerit
ingrés hospitalari
fet que suposa
un total de 460
des de l'octubre pràstic
Un avió de l'exèrcit espanyol
ha caigut a l'aigua
davant de les costes
del Mar Menor
a Múrcia
L'accident ha passat
a primera hora de la tarda
o que en la unitat acrobàtica
estava fent un entrenament
per causes que no se saben
un dels aparells
ha caigut al mar
sense que es tingui constància
si el pilot
ha pogut saltar a temps
Es tracta d'un aparell
tipus caça
que habitualment
fan servir els pilots
de la patrulla
anomenada Àguila
També s'utilitzen
pels entrenaments
amb els alumnes
de l'acadèmia
de l'exèrcit de l'aire
de Sant Javier
És el tercer accident
d'un avió de l'acadèmia
en els últims mesos
L'agost de l'any passat
va morir un comandant
quan l'aparell que pilotava
va caure al mateix punt
El mes següent
dues persones més
van morir
un instructor
i un alumne
durant un vol
d'ensinistrament
El govern britànic
amenaça de retirar-se
de les negociacions
per la futura relació
amb Brussel·les
si el mes de juny
no hi ha cap perspectiva d'acord
Això implicaria
una desconnexió total
de la Unió Europea
Les negociacions
començaran dilluns
amb l'objectiu
d'acabar assolint
un pacte
per la futura relació
a partir de l'1 de gener
del 2021
I ara
Festival Cruïlla
Que han anunciat
sis noms nous
que s'incorporen
a la llista d'actuacions
per l'edició
d'aquest 2020
entre els quals
destaquen
Meritxell Nederman
o aquests que sentim
Morkiva
Daniel Gallego Díaz
Fent gala
de la diversitat
d'estils
que caracteritza
el festival
l'organització
del Cruïlla
ha revelat avui
sis actuacions noves
per a l'edició
d'enguany
que van des del
Folk Fusió Argentí
de Perotatxingó
fins al tecno
dels alemanys
Miute
passant pel trip-hop
dels lundinecs
Morkiva
destaca la presència
de la catalana
Meritxell Nederman
que presentarà
el seu primer treball
en solitari
aquests noms
s'uneixen
als prèviament
anunciats
pel festival
entre els quals
hi ha Charango
la companyia teatral
La Fura dels Baus
o el Rapé
Queixió
el festival
es farà
del 2 al 4 de juliol
al Parc del Fòrum
de Barcelona
i en esports
l'espanyol repa
el Bobe Hampton
a la tornada
dels setzents
de final
de l'Europa League
amb 0-4
pels anglesos
de l'anada
el partit
començarà
a les 7 menys 5
per tant queda
molt poca estona
a les 6
el Barça
juga a la pista
del CSK
de Moscou
a l'Eurolliga
de bàsquet
el partit
el podeu seguir
també
per l'APP
de Catalunya Ràdio
i amb Waterpolo
ja tenim definida
la primera semifinal
de la Copa del Rei
Barceloneta
Sant Andreu
als quarts
Barceloneta 13
Mediterrani 5
i Catalunya 4
Sant Andreu 8
a partir de 2 de 7
a la piscina
de Can Llong
partits de quarts
Mataró Terrassa
i Sabadell
Barcelona
i aquesta tarda
també continuen
els entrenaments
de Fórmula 1
a Montmeló
Sebastián Vettel
ha estat el més ràpid
al matí
i als mundials
d'Eskeleton
Ander Mirambell
s'ha retirat
per una lesió
als isquios
després
de la primera mànega
em diuen
que estem en punt
ara mateix
per saber
els 11
que sortiran
al partit
de l'Espanyol
Cornellà
Doncs ja hi ha 11
de l'Espanyol
confirmat
amb 3 jugadors
només que repeteixen
de diumenge
passat davant
al Valladolid
són David López
que no podrà jugar
diumenge
contra l'Atlètic de Madrid
per senció
Darder i Caleri
l'alineació avui
de l'Espanyol
formada per Andrés Priet
a la porteria
amb Víctor Gómez
Naldo
Calero i Padros
a la defensa
Víctor Sánchez
i David López
al doble pivot
Melendo Darder
i Matías Vargas
a la mitja punta
i Caleri
al capdavant de tot
Audal Serra
Catalunya Ràdio
RCD Estàdio
Doncs connexió
crida connexió
en teníem aquesta
de l'Espanyol
també la tenim
del Waterpol
que ja hem dit
que està en marxa
en aquesta edició
de la Copa del Rei
Maria Sitja
Hola Kilian
bona tarda
doncs és una Copa
íntegrament catalana
com deies
la primera semifinal
definida
l'Atlètic Barcelona
és l'actual campió
s'enfrontarà
a semifinals
amb el Sant Andreu
ara dos quarts de set
Mataró Terrassa
tancarà la jornada
el Sabadell
l'equip anfitrió
que jugarà
amb el Barcelona
l'equip
en tot cas
que guanyi
serà un equip català
serà això
diumenge demà
a la competició femenina
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Són les 6 i 6 minuts
Bona tarda
Finalment s'han iniciat
les obres de construcció
del nou centre cívic
del municipi
batejat com a Soledat Sants
que es situarà
al barri de Maslluí
Recordem però
que la posada en marxa
de les obres
està prevista
al novembre
i fins ara
no s'ha començat
a desbrotjar
la zona
on s'instal·larà
aquest nou equipament
El febrer de l'any passat
es col·locava
la primera pedra
d'aquest nou edifici
i s'han feia
la presentació
al veïnat
amb un acte
que va comptar també
amb l'artista
i pedagoga
que posa nom
a aquest espai
El nou equipament
es situarà concretament
al carrer
Maria Montessori
proper
al Pà del Sant Just
La previsió
és que disposi
de diferents espais
d'estudi
emprenedoria
i activitats
en família
i pel que fa
al termini
de finalització
12 i els 14 mesos
I ahir es va constituir
una nova associació empresarial
al municipi
que reuneix
diferents agents
de l'empresaria
del poble
i altres agents clau
la primera d'aquestes
característiques
a nivell local
un col·lectiu
batejat
amb el nom
de Sant Just Impulsa
que vol agrupar
els tres sectors
empresarials del poble
el conformat
pel polígon
sud-oest
del pont
reixat
i el parc
de negocis
de Sant Just
Porta Diagonal
La formalització
d'aquesta nova associació
i el nomenament
de la nova presidenta
Isabel Aragonès
de l'empresa
Frigicoll
va tenir lloc ahir
a l'hotel
City Park
de Sant Just
Sant Just Impulsa
encara compta
amb poques empreses
tenint en compte
el volum
que vol assolir
aquesta raó
el primer repte
que s'ha marcat
com a associació
és el de fer créixer
la base empresarial
del col·lectiu
de forma que aconsegueixin
més veus
i més força
i Janira Romero
Girón
presentarà avui
una proposta
molt personal
a l'espai de lliure creació
Carme Malaret
la seva obra
Neckheads
la nova proposta
de l'aparador
que es podrà veure
a través dels vidres
de l'espai
durant més de dos mesos
en aquest sentit
la responsable
de l'espai
Carme Malaret
assegura que és una obra
que surt
des de la visceralitat
l'origen de la peça
doncs
és irracional
en origen
ja que l'autora
treballa
des del cor
i des de l'estómac
Neckheads
serà doncs
la nova proposta
del projecte
parador
de l'espai de lliure creació
Carme Malaret
i s'inaugurarà
avui dijous
a partir
de dos quarts
de vuit del vespre
Fins aquí les notícies
de les 6
tornem amb més informació
als Sant Jus Notícies
edició vespre
a les 7
fins ara mateix
Fins aquí les notícies
Fins aquí les notícies
Fins aquí les notícies
Fins aquí les notícies
Fins aquí les notícies
Fins aquí les notícies
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Get response
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit