logo

La Plaça Mireia

Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com

Transcribed podcasts: 881
Time transcribed: 67d 4h 39m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

I know I never had, had you in my grasp, and I held your hand, like it was broken glass, and now isn't the time for peace.
I bona tarda a tothom, veieu que internet avui sembla que segueix la cap de setmana perquè Spotify comença a fallar.
Benvinguts a tots a la plaça Mireia, sol de 5 i 8, i avui comencem una nova setmana aquí a la plaça Mireia.
Ja de fons estem escoltant aquesta cançó Rocket, de Miriam Bryant i Naked, i és la que obrirà avui el programa.
Ja sabeu que cada dia hi haurà una cançó diferent, així que avui serà aquesta.
I saludem a la Carla que la tenim aquí. Ai, que ens hi estic.
És que jo estava esperant el però abans.
Sí, bueno, aquí cada dia és diferent, ja saps que l'imprimorització ens va bastant.
I de fet avui crec que he decidit que deixaré aquesta cançó pels titulars, així no anem variant titular.
O sigui, cançons per titulars.
Molt bé, no hi ha cap titular dramàtic, així que...
Clar, clar, pel que he vist, dic, bueno, podem deixar una cançó bastant moderneta com aquesta.
Així que vinga, puja amb la música i comencem a parlar dels titulars de Sant Just.
I anem cap al primer titular.
Aquest passat dissabte, unes 1.200 persones van assistir a la manifestació Prou Bloqueig Polític Unim als Trambies.
Sí, aquest passat dissabte, com dius, hi va haver una manifestació a Barcelona amb el lema Prou Bloqueig Polític Unim als Trambies per reclamar la unió del tram baix i el tram besós per l'Avinguda Diagonal.
El responsable de comunicació d'Unim als Trambies, Humbert Blanco, ha valorat molt positivament l'assistència a la mobilització que, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, va ser de 1.200 persones.
Blanco ha explicat al Just a la Fusta que van assistir a la manifestació representants polítics d'Esquerra Republicana, la CUP, el Partit Socialista i Catalunya en Comú, i també membres del govern municipal d'aquí, de Sant Just.
A més, ha recalcat que tots els municipis metropolitans han aprovat en ple una moció defensant la connexió dels Trambies.
Segons ha expressat Blanco, el problema és el bloqueig polític de l'Ajuntament de Barcelona, on aquesta obra, dius, s'està convertint en una arma política de l'oposició.
Humbert Blanco ha assegurat que la connexió seria molt beneficiosa per Sant Just, perquè permetria als Sant Justencs i Sant Justenques arribar a més dones de Barcelona sense transbords.
Una pregunta, l'Humbert Blanco és el nostre Humbert, oi?
Sí, sí, sí.
Ostres, que és responsable de comunicació d'Unim Trambies.
Desconeixia aquesta faceta, sabia la faceta tecnològica, entre moltes d'altres que té, com viatjar, o anar-se de retirament espiritual a Japó, a Xina, no sé on vol anar.
Però no sabia què era... Què és? Què has dit? Què és?
Responsable de comunicació d'Unim les Vies.
D'Unim els Trambies, per donar.
D'Unim els Trambies. Vale, doncs m'apunto i...
I avui, aquest matí, he estat entrevistat pel Sèrgiu.
Doncs el vi demà, de fet, demà tenim tecnologies amb l'Èric i ell mateix, no sé, li diré regidor, perquè, no sé, el respecte a l'Humbert.
S'ha explicat bé, a l'entrevista, s'ha explicat bé.
Sí, sí, sí, hi ha moltes qualitats, jo no ho dubto pas, el tenim a la secció de tecnologies que, de tant en quant, barregem altres temes que no són pròpiment tecnologies, com viatges i a més.
Doncs mira, trambies.
Però quan ho has dit, dic, però sí, un moment, en plan, farem-ho tot, però sí que aquest noi ve aquí a fer una secció.
Sí, jo he fet com una petita pausa, a veure si reaccionaves.
Sí, però intento no fer-te tants boicots com abans, Carla, que em sap greu, que em sap greu.
Molt bé, Humbert, doncs apunta que demà t'ho preguntaré.
Vinga, i anem amb un titular més cultural.
El proper divendres, Docs Barcelona projecta el documental Machines a partir de les 8 del vespre a l'Ateneu de Sant Jús.
Sí, aquest divendres Docs Barcelona ofereix Machines, de Raül Jaén,
la projecció del documental del mes serà a partir de les 8 del vespre a la sala cinquantenària de l'Ateneu,
el preu de l'entrada és de 5 euros i per a socis i sòcies de l'Ateneu costa 3 euros.
Machines va ser rodada a l'Índia i al Regne Unit l'any 2016
i parla sobre una fàbrica textil a Assurat, una ciutat industrial del nord-est de l'Índia,
on humans i màquines són el mateix.
Aquest és el primer llarmatratge documental de Raül Jaén,
nascut a Nova Delhi, criat a l'Himalaya i educat als Estats Units.
En el film, el director manté converses amb els treballadors
que porten una capa més a la denúncia per explotació laboral.
Doncs sona prou interessant, a més són denúncies socials que crec que s'han de tenir en compte,
almenys sàpiga que existeixen.
M'has fet recordar un documental que crec que és producció de Netflix,
que es diu The True Cost.
Ah, sí, l'he vist.
L'has vist?
Sí.
És molt interessant també, que parla una mica més de la part de...
Van, la d'ells.
Sí, ratera del que hi ha un aparador, el que és la moda, les fashion weeks, etcètera.
Parla una mica de totes les coses negres que hi ha ratera de tot això,
des d'horaris esclavistes a fàbriques, contaminació a rius,
i després gent que veu d'aquella aigua i es posa mal alta.
Vull dir, tot l'entremat aquest.
Mira, hi ha poca gent que l'ha vist, eh?
Sempre que ho comento...
Ah, no, no em sona.
Ah, vostè?
Sí, sí, a través de Netflix, això que vas mirant en documentals,
i mira, em va interessar i està molt bé.
M'ha recordat aquest de Machines, que has comentat,
m'ha recordat aquest de Trucos, des d'aquí us el recomano,
si sou de Netflix o, si no, podeu fer una subscripció d'un més gratis
i podeu veure pel·lícules i documentals, que està molt recomanat.
I tercera notícia, també cultural.
L'artista Carlos Aguací l'inaugura a la seva exposició
Connexions fragmentades, aquest dijous, a l'espai Carme Malaret.
Sí, l'espai de lliure creació Carme Malaret inaugura aquest dijous
a partir de dos quarts de vuit del vespre
l'exposició Connexions fragmentades, de Carlos Aguacíl.
L'artista convida a fer un recorregut
per un paisatge fracturat, subtil i fràgil.
La proposta estarà exposada als vidres de l'aparador de l'espai
per apropar als vianants el seu llenguatge creatiu.
Perdó, Carla, se m'estaven caient els poters, acaba la cançó...
Pobre, sí, sí, tot de cop, acabo jo de parlar...
Sí, exacte, es para, dius en plan, no, no...
Això, no preocupis, que anirà a les pífies que el Martí està treballant.
Segurament quedarà una pífia com la que et vaig posar el divendres passat.
Què era?
Aquest deia Carles.
Carles, i hi havia un altre que...
Jo acabo de dir el titular i em quedava callada,
esperant que t'havessis la notícia i tu...
Reacciono.
I tu et acabes en plan, cri-cri, cri-cri...
Jo, molt bé, Carla.
Carla, gràcies per estirar-nos una tarda més.
Ens veiem demà amb més informació sobre Sant Just.
Perfecte, fins demà.
Adéu.
I us deixo de fons aquesta cançó, com deia,
Rocket, de Miriam Bryan, juntament amb Naked.
No marxeu perquè aquí tenim els dilluns, tenim el Pep Quintana,
el nostre estimat Pep Quintana,
amb qui divaguem de moltes coses,
parlem de botànica, de llibres i de més,
de la frase del dia i de la paraula del dia,
gràcies a Miriamàlia i Rodamots.
Així que, si no us voreu perdre tot això,
serà a partir de res.
Fins ara!
M'è� количеament?
M'è kı també minutia?
M'èormuş!
Forments?
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Sortia una frase nova.
Exacte.
Una paraula nova.
Llavors, a mi m'ha sortit una.
No sé si serà la mateixa que t'ha sortit a tu avui.
Avui no he vist.
Avui no he mirat.
Em sembla que no he mirat.
Llegi la que m'ha tocat a mi.
Aviam, va.
La que me n'ha enviat a mi.
Sí.
Diu, tota afirmació engendra 100 contradiccions i tota contradicció 1.000 afirmacions.
Rebuscadet, eh?
Sí, sí.
Tota afirmació.
De qui l'ha signa?
És de la Caterina Albert i Paradís.
Home, Caterina Albert.
Una escriptora de l'època del modernisme, que té la seva novel·la més important, bueno, capdalt del moralisme català va ser Solitud.
Solitud, sí.
Va escriure el 1905.
Bé, Víctor Català era el nom que va agafar ella, sí, era el protagonista d'una novel·la que va començar i no va acabar, el Víctor Català.
I ella va agafar aquest nom, però no he arribat a trobar el per què es va posar ella aquest pseudònim masculí, perquè hi era una dona.
Perquè a l'època, doncs, feien més cas a un text masculí que a un de femení.
Això ens he trobat fins avui.
Sí, això tens raó, tens raó.
Pràcticament, no?
Respon totalment la meva pregunta, és veritat.
Sí, sí, sí, sí.
Bé.
És veritat.
I aquells llibres que em parlaves, d'uns llibres...
Espera, un segon, tot i això, el 1898, que he estat buscant informació, li van reconèixer amb els jocs florals, li van donar un premi a, bueno, a escriptora catalana, sí, a la Caterina Albert, sí, sí, a la Caterina Albert, com a escriptora capdalt de l'època del modernisme.
Vull dir que, tot i haver-se buscat el pseudon i m'haver-se fet passar per, entre cometes, home, va ser reconeguda.
Però vull dir, la novel·la potser és anterior a aquest reconeixement?
La novel·la és posterior.
Posterior?
Sí, els jocs florals on se li va, diguéssim, aturgar aquest reconeixement va ser el...
I després és quan surt la novel·la, després?
Sí, els jocs florals van ser el 1898 i la seva novel·la de solitud, perdó, va ser en 1905, per tant...
Sembla una mica contradictori que mantingués l'anonimat quan hi havien ja reconegut el seu valor com a escriptora, no?
És curiós, però bé, la vida és així.
Sí, a saber per què ho va fer.
No ho sabem.
Però, bueno, en tot cas és seva la fase aquesta de tota afirmació en gènere 100 contradiccions i tota contradicció 1.000 afirmacions.
Doncs vale.
Sí, vale.
Jo l'he llegit i dic, ui, carai, això ens hauríem de posar molt filosòfics per entrar en aquest terreny.
Sí, hauríem d'estar molt reposats i anar analitzant gairebé...
Sí, ja ara estem a l'hora de la siesta.
Gràcies, però sí que això és fatal.
Jo, quan vinc aquí, haig de fer un esforç terrible per obrir els ulls.
Jo també, Pep, jo també.
I a sobre d'estar aquí ben desperta i amb mil ulls i que no se vagi la cadira i que l'internet i la pantalla i internet...
I que no em trenquis el timpà de l'orella amb el volum, del retorn...
Clar, no, això em sap greu, però...
No, passa.
La culpa és de qui s'asseu allà.
Jo no vull...
No, o la...
Qui sigui, qui sigui, que s'assegui allà.
A mi també m'has deixat molt fort i a vegades és com...
Ah, carai.
Vinga, va, digues tu el llibre, si vols, i després dic jo...
No, no, toca a tu, que es digui que portaves dos.
Sí?
Sí, clar.
Va, doncs et dic el primer.
El primer llibre es diu El pescador de luz, El pescador de llum.
Et sona?
Em sona una mica, que és bastant recent.
És de Francesc Puigpelat.
Et sona?
Una mica.
Sí?
Sí.
És un...
He sentit aquest nom.
És un relat molt cur, eh?
És un llibre d'aquests molt...
Re, de...
Igual t'és 60 pàgines.
Vull dir, és un llibre molt petitó.
És un relat...
Un relat, molt bé.
Que més enllà del que explica el propi relat
és una mica el que en castellà es coneix com l'amoraleja, no?
Allò que pots extreure del relat.
Sí.
Bé, el relat en si, una mica la trama,
és una dona que és periodista, està divorciada, té una filla
i la seva màxima a la vida sempre ha estat ser la millor periodista
i ser, russar la perfecció en tot, no?
I sempre ha lluitat com per això.
Ser la millor mare.
Sí, en tot, doncs esforçar-te en fer, en ser perfecta, no?
Sí.
I es troben unes circumstàncies en les quals...
Espoiler, espoiler.
Clar, no vull desvalar al final, tot i que ja et dic,
és una mica la moraleja del conte, no és el conte en si, no?
Sí, sí.
Però diguéssim que es topa precisament amb una persona
que li fa veure que això no és el que li farà ser amb ella vàlida o no.
Una miqueta amb per què els tiro.
i a part que es llegeix molt fàcil i molt ràpid, perquè és un llibret petitó, la lletra és bastant gran,
ja et dic, són 50 i 60 pàssions, és com un conte, un conte d'aquests de...
Un conte, també.
Sí, sí, sí.
I és d'aquests que tinc en actiu, saps?
Que de tant en quant llegeixo...
Sí, aquests que tens una pila allà a la tauleta nit.
Sí, exacte.
I estires un, estires l'altre.
De fet, aquest me l'he llegit potser tres vegades ja.
Què dius ara?
Sí, però ja et dic, perquè potser algun dia no tens ganes de llegir novel·la, novel·la,
i et donar per llegir un trosset d'aquest llibre,
o algun tros d'alguna pàgina que jo també em marco, em subratllo.
No sé si ets de subratllar o marcar.
Hi ha gent que no toca els llibres amb llapissos ni bolis, tu?
N'hi ha que sí.
Algun.
Els meus, eh?
Algun, algun.
Bueno, han de ser meus, eh?
Sí, sí, sí.
Jo els meus sí que els marco.
No són de la biblioteca, no.
Bueno, però n'hi ha, eh?
Que estan guiçats.
No, esclar, esclar.
Rillo, per descuit.
Home, jo, els meus, els que jo em compro i són meus,
i si algú el vol li deixo, però que són de propietat, m'hi deia,
sí que els subratllo, els marco,
a vegades inclús dobleu alguna pàgina si hi ha algun text que m'ha agradat.
Ja.
I hi ha gent que és molt anti això.
És com, no, els llibres no es toquen.
Jo sí, ho faig poc.
Diguem-ne, aquestes marques, aquestes coses,
les faig poc en els llibres que jo remeno, no?, de casa,
que també són meus.
Els llibres del Pep.
També els he pagats, com tu, els llibres de la Mireia.
I tant, i tant.
Clar, quan és teu, és teu.
I, doncs, pots fer el que més bonament creguis.
Hi ha molta gent que és com...
Són intucrables.
Són intucrables.
Són intucrables.
Són intucrables.
Home, retallar.
Aquest capítol no m'agrada, saps?
Bueno, jo tinc un llibre que em van regalar,
no, perdó, em vaig autorregalar,
em vaig autorregalar, que és de segona mà.
Mira, aquest sí que te'l podria portar físicament,
perquè el que passa és que és en anglès,
però té unes il·lustracions molt boniques de tot de plantes,
de tot, des de la maduixa fins al romaní,
la camamila, vull dir, de tot.
I tenen uns dibuixos i uns d'allonses superbonics.
I aquí sí que li he arrencat alguna pàgina que l'he penjat a la paret
perquè m'agrada molt el dibuix i com que és un llibre molt gruixut...
molt, molt, molt gruixut.
Així s'obren, s'obren pàgines.
Bueno, és d'aquells que no te'l llegiràs sencer,
sencer, perquè són com...
quin extracte pots treure de cada planta,
bueno, és una mica així, una mica més...
Jo buscaré un també d'aquest estil,
que també un altre dia ho portaré,
no ho prometo la setmana d'entrada, no ho...
Bueno, però res, aquí, que jo ens ens veiem, ho saps?
Sí, a lo millor no me'n recordo.
Bueno, sí, no me'n recordo.
Que també està...
I a més a més està...
La lleta és com feta a mà.
Oh.
La cal·ligrafia.
Sí.
Molt maca.
Unes llibres són molt bones.
Però de botànica dius?
De botànica i de maneres de viure i així.
Com es diu, aquest?
No me'n recordo.
Perquè fa molt temps que no l'he vist.
El he de tenir per allà a la prestatgeria, espero.
Home, sí, si no l'he entrat per sortir per potes en llibre.
Però a vegades els deixes, algun.
Ja, sí.
Jo tinc un parell que els he deixat.
Jo tinc un parell que m'han deixat.
I encara els tens tu?
Sí, esclar.
Però ja no tinc cap mena de relació, per dir-ho així, amb les persones que han deixat.
Doncs mira, és un record d'aquella persona.
Sí.
No?
Sobretot una noia.
Ah.
Ui!
Ai.
Ui, ui, ui.
Home, és normal, no?
No, sí, sí, és un bon record, és un bon record.
Però te'l va donar, regalar o te'l va deixar?
No, no el va deixar.
Però després del temps ens vam anar distanciant per raons de física.
Sí, cadascú fa la seva vida, el que sigui.
Sí, cadascú fa la seva vida, lluny i no sé.
I l'altre dia, adreçant llibres, dic, ostres!
Fa il·lusió, eh, quan et trobes un...
I recordo que és El Lobo Estepario.
El Lobo Estepario?
Sí, molt interessant.
No l'havia sentit mai.
I doncs ja te'l portaré perquè sàpigues de què va.
Ah, doncs sí, sí, sí.
I llavors doncs, ui, però si és de la...
Clar, me'n vaig adonar que era de la...
De l'amiga.
De l'amiga, sí.
De l'amiga, del Pep.
I dic, bueno, doncs ja...
És un record que guardo.
Home, sí, és un bon record.
Clar, clar que sí.
Però jo sóc del parede que els llibres,
en aquest cas no, perquè si s'ha perdut el contacte,
doncs no cal que la busquis.
Sí, com els paraigües s'han de tornar.
Sí, una miqueta.
Bueno, paraigües, bueno, no sé.
Sí, home, sí.
Clar, si et deixes un paraigua quan plou.
És que per mi el llibre és una cosa bastant personal, no sé.
Força.
Molt més que un paraigua, pobrec.
Home, sí, un paraigües al final...
Per dos duros te'n pots comprar un a qualsevol lloc avui dia.
Sí, exacte.
No volia dir-ho, però sí, ja ho has dit.
Ja ho hem dit, ja ho hem dit.
Per dos duros és que...
Sí, sí.
Si no fos per dos duros...
Són dos duros i pirarques.
Tu no solies anar en un lloc que venen paraigües.
Sí, bueno, però...
Un paraigüero, però...
Com...
Una botiga de paraigües, que hi havia aquí a Sant Jus, oi hi havia?
Sí, no, aquí hi havia, hi havia.
I al carrer de la Crema hi havia una.
Hi havia.
Hi havia fàbrica de paraigües.
Igual que les botigues de sombreros, de gorros, de barrets, que abans també existien.
Però a Sant Jus?
No.
No.
A Barcelona no ho he vist jo.
Jo a Sant Jus...
Carre Fontenella.
Sí, exacte.
A l'Aietana.
A l'Aietana.
Sí, perquè a Madrid recordo que just a la Plaza de Mallor, n'hi ha una que és
una botiga d'aquestes que és antiquíssima, d'aquestes amb fusta per fora, amb tot de
gorros i sombreros d'aquests de l'època, quasi de, no sé, del Madrid de los Áustries,
perquè allò...
Carai, no i do, però encara van vestits així, a Madrid?
N'hi ha alguns que sí, eh?
Encara no vestit.
Jo recentment hi he estat i...
Sí, sí, una miqueta sí.
Et trobes, saps els nens petitons, quan els vesteixen amb els gorrets aquells?
Sí, ah, bé, els nens petitons...
Bueno, però...
A mi a vegades, no ho sé, és com...
No crec que vagi còmode, el pobre nena, amb els mitjonets fins als anoi, les manoletines,
els tirants, la camisa...
Dius, home, però si el nen el que vol és córrer, jugar...
Corre, jugar i tirar-se pel terra, si pot ser, eh?
Clar, després s'enfaden perquè trenca la roba...
Home, és que no és una roba perquè puguin jugar.
No, potser només ho vaig veure perquè devia ser festa, cap de setmana...
Diumenge.
I els portaven a passejar.
Diumenge.
I ensenyar.
Els diumenge, són els dies de...
Per ensenyar el nen.
De la part més castiza, també, de, podríem dir, de...
De Madrid.
Sí, que és la part més conservadora, no? Potser més tradicional, sí, sí.
Plaça Mallor.
Exacte.
Maca, ja, la Plaça Mallor, a més a més, és...
Com era de...
Típic, tònicament, molt bonica.
Sí, no, és preciosa. El que passa és que ara s'ha omplert de...
De què?
Com es diu, de gent d'aquesta que es disfressa, hi ha un munt de...
Ja, ja.
Bueno, d'animació d'aquesta pel turista que...
Com si fos al cap de vall de la Rambla, les...
Sí, exacte.
Sí, i estan per allà...
Estàtues animades...
Sí, però es va movent per allà, van disfressats de...
Inclús de Bob Esponja, que dius, no...
Ah, sí?
Sí, o un koala.
Sí, no...
És pels nens, de Carles Nens, això.
Sí, però li trenca...
A tu ja no et feia greu.
Li trenca una mica el glamour a la plaça, perquè és bonica.
Sí, sí.
Sola.
Allà en societat, vestit, com tu dius, com aquells barrets que venen en aquella botiga.
Exacte, clar.
A més, a l'antic, a l'antic.
Molt bé.
Mira, tinc el rodamots.cat obert.
Què diu aquest?
Sí, sí, sí, sí.
El d'avui, no m'agrada el mot d'avui.
Llavors, he decidit que anem a llegir el del dijous, 18 de gener.
Em sembla bé?
És que el d'avui és molt fàcil.
No, no, el que vostè diu.
El d'avui és capilar, però capilar és una paraula bastant, vull dir...
Però ho diu així, capilar? La paraula és capilar, només?
Sí, la d'avui sí.
Que fa referència als cabells, evidentment.
Però clar, dic, va, anem a buscar una paraula que no s'utilitzi gaire.
Aleshores, m'he remuntat el dijous passat, el 18 de gener, que la paraula era forra.
Forra?
F-O-R-R-A.
Ah, una forra de cabell, que et ve.
Una forra de cabell.
Té moc de forra.
Correcte, molt bé.
Sí.
Sí, sí.
S'ha de concurs, correcte.
Sí, aquí diu...
Per 25 euros...
O cèntims, eh, o cèntims.
Aquí diu tofa, espasó, dit especialment dels cabells.
Sí.
I aquest porta una tofa al cap.
Doncs jo tofa, saps el que pensava?
Tifa no, eh?
No, no, tofa.
Tofa no tifa, eh?
No, no, però tofa no vol dir també una borratxera?
No s'utilitza també per dir quan algú porta unes quantes copes, només?
No arribo aquí, com que no surto.
No, jo tampoc, eh, però no sé per què em sona.
Ai, quina tofa que portes.
No ho sé.
Una tofa, per mi, almenys jo coneixia amb aquesta expressió de cabell, no?
Molt de cabell.
Porto una tofa de cabell, que jo com portava abans, que després vaig anar a la perruquera
i em va passar la màquina aquella del bosc.
Et va prendre el pèl.
I em va prendre el pèl, eh?
El capilar.
El capilar.
Si em va prendre el capilar.
Mira, doncs, tofa...
Sí.
...també és espessor de cabells, de follatge, de mates, d'encenalls...
Exacte.
...o de neu, tofa de neu.
Una tofa de neu, sí, senyor.
Igual serà un floc, també, o no?
No, el floc és només...
El que cau.
Ah, tofa serà com una bola.
Sí, o la tofa serà ja...
Una bola feta de...
Sí.
...la bola.
Sí, o un gruix, un gruix sobre una tauleta del jardí, o una tofa de neu.
Podria ser, eh?
Doncs, mira, tofa prové del llatí i originalment volia dir pedra esponjosa.
Imaginen el que ha evolucionat la paraula, que avui en dia és cabell, tofa de neu, encenalls, follatge...
Sí, gairebé esponja.
Sí, sí, sí, sí, gairebé esponja.
Sí, sí, sí.
I, clar, la paraula d'avui era capilar.
Veig que estan com molt cutanis últimament a ràdio...
A rodamots.
Sí, no, perdó, a rodamots.
Perquè les últimes paraules han estat capilar, serrei, clenxa i rinxol.
Però van per temes.
Ah, ho agrupen per temàtiques.
Agafen un tema i el van tractant i buscant les paraules que fan referència a aquella temàtica.
En aquest cas, la qüestió capilar, doncs dels cabells o el que sigui.
Ara ho entenc.
Sí, sí, sí.
O sigui, tenen temporades que, doncs, sents que d'alguna manera...
Diu, ara canviem el tema.
I se'l...
Van per temes.
Veig que se'ls pot demanar...
Hi ha una part de la web, si en treu a rodamots.cat, que posa suggeriu.
Tu pots suggerir, per exemple, que publiquin una paraula?
És possible.
Podríem suggerir alguna?
Ah, no ho sé, però primer l'hauríem de tenir per suggerir-la.
Podríem pensar-la, clar, primer, i després ja suggerir-la, però...
Ens hi posem i la suggerim.
Què us sembla si, eh?
Però, esclar, hauria de ser una paraula que, de fet, no la tinguessin.
Clar.
Hi hauria de ser una paraula, tampoc que no s'utilitzés gaire...
I amb aquesta gent que s'hi dediquen...
Ginkovi, no, va, li podem enviar.
A veure què ens diuen.
Igual no l'han publicat mai, escolta.
Però, esclar, això és el nom ja directe d'un arbre, d'una espècie arbòrea.
Bueno.
Que és el ginko, ginko biloba.
Sí.
No ho sé, no ho sé, tu ho pots provar.
Bueno, per suggerir, eh.
A veure què et diuen, no?
Ah, molt bé, per molts anys, on hi havíem pensat.
Aquí, des de la Passamireia, us suggerim la paraula ginko biloba.
Sí.
A veure què passa.
No, perquè acabo de trobar que n'hi ha...
A part de posar paraules concretes, també posen...
Expressions.
Sí, exacte.
Expressions, adverbis conjugats.
I hi ha un que he trobat que diu, en un di Jesús.
En un di Jesús, sí.
Que és com dir...
En un moment.
Sí.
En un moment.
Ha passat molt de ràpid.
Un plis-plas.
Sí.
En un di Jesús.
En un di Jesús.
No ho he sentit mai.
Sí.
En un di Jesús.
Sí, això es deia.
I si tens una mica que es diu Jesús, què?
No, no, no té res a veure.
Ja, ja, però si estàs amb ell i dius, en un di Jesús, i diu, què?
No, no era per tu.
No era per tu.
Era per un altre.
Era perquè t'anirin pressa.
És una expressió.
utilitza en pràcticament ja, com ara aquesta en un di Jesús, i en pràcticament és
que ningú sap gairebé, aviam, entre cometes, això de Jesús, no?
Aprenc molt.
Sí, tots, tots, evidentment tots.
M'has dit que tenies dos llibres i només m'has parlat tu.
Mira, eh, que no se'm recorda.
Bueno, va, ara toca tu, el teu, i després jo acabo el meu.
Va, d'acord, d'acord.
Vinga, va.
Mira, jo normalment els dimarts al matí aquí faig una col·laboració amb el Just a la Fusta,
que explico o intento treure anècdotes o coses o retalls de la història,
de Sant Just.
I llavors aquest any, jo crec que era interessant donar a conèixer totes les publicacions del
Centre d'Estudis Sant Just, del que en diem miscel·lània.
Sí, que aquí també n'hem parlat alguna vegada.
Sí, aquestes...
Bueno, bastant, bastant, bastant, de vegades.
Les miscel·lànies aquestes, doncs, que són publicacions que venen arrel del primer llibre
que va escriure mossèn Antoni Nutenes i Alibés, l'any 1947, ara ja anem pel 23 o pel
24, d'aquestes miscel·lànies.
I llavors jo vaig fent un repàs, setmanalment, ara estic a la 12, crec, sí.
Portem tot, comptat.
Sí, llavors, vull dir, en aquesta, que és la deula que porto avui, que la tinc aquí a la mà,
que m'ha fet molta alegria veure que en la biblioteca de l'emissora també hi és.
Ah, sí?
I altres, i altres, també, miscel·lànies també hi són.
La biblioteca de l'emissora?
Aquí, aquí, amb una prestatgeria i el llibre...
Ah, la...
Aquí, aquí, aquí.
La Margarit.
No, aquí...
Ah, la biblioteca d'aquí dalt.
L'emissora.
No.
Ah, aquí dins de la ràdio.
Aquí dins de la ràdio.
Ah, va, vaig pensar que deies la biblioteca d'aquí dalt.
No, no, no, estic dintre de l'emissora.
Clar, clar, l'emissora jo me n'anava a la plaça Mireia, saps, físicament.
No, no, no, no, corre, està tan lluny.
Llavors, és aquest llibre, doncs ja que hi som aquí, la miscel·lània aquesta,
és imatges dels grups escolars de Sant Just d'Esberra.
Ostres.
Del segle XX.
Ah, no m'ha preguntat quinze anys, clar, clar.
Quins, fins ara fa quatre dies, ara estem al XXI.
Però quan es va editar el llibre, doncs estàvem a dintre del segle XX.
I hi ha un estudi fet, doncs, que vàrem fer a través del centre d'estudis,
i explicaré una miqueta, doncs com es va compaginar aquest llibre.
Aquesta miscel·lània, que és, diguem-ne, una miscel·lània és una barreja,
de temes.
Sí, una miscel·lània, com una...
Una manida.
Com una manida, com si fos la...
En aquesta, en tot cas, és només un sol tema monogràfic,
és un llibre monogràfic que tracta els escolars de Sant Just
i les escoles de Sant Just, al segle XX.
Llavors, nosaltres, a través de setes estudis...
Amb fotografies, diament, no?
Amb fotografies dels alumnes, hi ha més de 3.000 fotografiats.
És interessantíssim el llibre.
Això, el dimarts passat, ho haig d'explicar en aquella hora que et deia
el Just a la Fusta, però ara no em ve...
Vull dir, em va bé tornar-ho a explicar, perquè a la tarda potser tenim un altre...
Clar, home.
Un altre auditori.
Sí, tenim l'auditori de la plaça.
Clar, per això mateix.
La gent que ve a reunir-se...
I explico una mica, doncs, la gestació d'aquesta miscel·lània,
que no està al miscel·lània, repeteixo, no?
Que no és una macedònia, sinó que és un monogràfic sobre els escolars i les escoles de Sant Just.
Interessantíssim perquè està recollit tot el segle XX totes les escoles que hi va arribar bé.
i ara, si em permets, l'obro per saber...
I tant, Déu-n'hi-do, eh?
Ai, que va amb caixa i tot.
Va amb una caixa perquè s'ha apaisat.
I així surten els grups escolars en aquí fotografiats.
Ah, que bonic.
És molt interessant, eh?
I llavors, per exemple, comença...
Està molt curada, eh, l'edició, la presentació del llibre amb la caixa.
Sí, va costar molt, eh?
Sí, no?
Sí, ho imagino.
Va costar molta feina, de molta gent, eh?
Però destacaré, ja per començar, l'encert i la idea que va tenir un senyor que ja ens ha deixat fa molt poc o pocs anys,
que és en Pere Brull i Angela.
Ah, o Angela, que ell es deia, es deia dir Angela.
Angela.
Pere Brull i Angela.
Aquest senyor tenia una sèrie de fotografies antigues dels escolars de Sant Just i va fer unes fotocòpies
i es posava cada diumenge la sortida de missa, de l'última missa o la missa més nombrosa de Fidels
i quan baixava la gent els preguntava
vostè o tu coneixes aquesta criatura, aquest nen, aquesta nena que hi ha en aquesta fotografia, en aquesta diapositiva
i doncs la gent anava contestant fins que vam arribar a passar de 4.000, que està aviat dita, eh?
Està molt aviat dita.
Van ser 3 anys ja de feina, això.
Déu-n'hi-do.
Pels diumenges a peu d'escales de l'església.
Vinc a preguntar, no?
Això la vinc a preguntar, vinc a preguntar.
I llavors es va arribar a poder fer aquest llibre, ho vam digitalitzar tot, va ser molt interessant
perquè el llibre ens va portar a una exposició en el celler, molt important l'exposició,
la més visitada que hem tingut fins ara al celler, 1.800 persones que van passar.
1.800?
1.800 que van passar per veure l'exposició perquè hi havia l'atractiu que si tu anaves allà i deies
aviam, en la fotografia hi ha el meu pare o hi ha el meu avi o hi soc jo i nosaltres com que ho teníem tot informatitzat...
Podries buscar-ho, no?
Podries buscar, doncs mira, sí, pel nom, com tu dius, com es podia dir l'avi i miràvem doncs en l'ordinador
i deia, mira, en el plafó 22, trobaràs en la línia 4 el que fa 3 és el teu avi o ets tu.
Això és una molt, molt, molt, molt bona feina però una feina de la badera.
Va ser una feina que va fer aquesta de classificar això, un amic meu que és un especialista
en taules i per tant doncs jo li demano sempre que hi ha una taula per fer.
En excels i de més.
Sí, sí, ara no em sembla el nom de la taula, però és igual, és aquestes potents, potents, potents i llavors
ara estic treballant en una taula d'ell, informatitzant tota la meva discoteca i quedo parat...
Discoteca?
Discoteca, sí, discoteca.
Que tenim una discoteca?
Jo sí a casa.
De discos, entenc.
Esclar, evident, sí.
Clar, clar, és que aquest concepte per la meva quinta ja no és el...
Jo tinc una discota...
No és un lloc on hi ha discos, és una altra cosa.
No, una maroteca tindria doncs els diaris, pràcticament, no?
Amb la meva discoteca hi ha l'onplays, hi ha cassets i hi ha CDs.
I ho estàs digitalitzant tot?
Sí, digitalitzant, però entrant tota la informació i digitalitzant tots els llibres
que tingui tot, moltes caràtules d'això, però llavors amb la base d'estes, amb la base
de dades, el que estic entrant són els detalls de cada un dels discos, les peces que hi ha
a cada disc, qui són els autors, qui són els intèrprets, quant la durada de cada peça,
i em passo de 3.000, diguéssim, registres de les peces i puc arribar a 5 o 6 o 7.000...
Ja, hi cabeu tots a casa?
Sí, per sort, està tot en un CD i hi caben moltes coses.
No, clar, però bueno, són molts CDs també, eh?
Sí, sí, la base és l'accés, que no em sortia abans del...
Ah, access, sí.
L'accés és potentíssim, i aquest amic meu...
Sí, són bases de dades per gestionar...
L'amina que dic, vull això, espera't, vull que també faci... té, vull que també...
És una molt bona ajuda.
Molt.
No, no, doncs aquí gràcies a l'amic del Pep, que proporciona aquestes eines tan útils.
De la feina d'abans, ara jo ja estic jugat i encara no, i l'aprofito, que encara està...
Aprofita, aprofita, aprofita, que encara està productiu.
Aprofita, perquè encara està en bases de dades, treballa en un institut, i doncs domina tots els alumnes que té, allà ho sap absolutament tot, tu ho pots dir.
Te l'haurem de convidar algun dia, o què?
Un dia ho podem convidar, el Joaquim, en tant.
Home, no ho sé.
Ho haurem de fer venir de Mataró, però...
O el truquem, un dia a veure.
I el truquem.
Quim, escolta, que no em funciona això de l'aigua.
Explica'ns com ho fas, tot això de...
Exacte, què ets a fer, no?
Home, Déu-n'hi-do.
No, no, i és molt interessant perquè, a més a més, ara m'ha enganxat, no?
M'ha enganxat perquè he pensat, arriba un moment que tu tens una quantitat de discos que me n'he comprat durant els anys.
Sí, sí.
Molts, que alguns no els he escoltat mai.
Només vaig trobar que hi havia...
interessant per la temàtica.
Per exemple, a mi m'agrada molt el Gregorià, tinc molts discos de Gregorià.
Aquest segur que tots els has escoltat.
No tots.
No?
No tots, no tots, no tots.
I ara, recopilant això, t'has trobat en algun que dius...
Sí, sí, sí.
Em passa una mica com les miscel·lànies, no?
Home.
Ara que anem a parlar, me les miro molt i les llegeixo...
Clar, les has de re...
Sí, repasso, o llegeixo pràpid, etcètera, d'alguns temes, i llavors refresco allò que he dit, és veritat, això, això...
Perquè en el seu moment me'n surtis que ara estem parlant de miscel·lànies de l'any 2000.
No, home, clar, i a part que...
I ja ha pogut.
És informació que el nostre servei, si no l'utilitza dia a dia, el guarda a l'arxiva i, escolta, ja buscaràs quan tornis a pensar-hi.
Aquell llibre dels alumnes és del 2000.
Clar, clar.
Després hi ha un cop d'ull, que des d'aquí l'estic veient, bueno, ho veig a través del vidre, però...
Sí, més del temps d'aquí a la biblioteca.
Aquí a la biblioteca de...
Clar, és que el dia, biblioteca d'aquí dalt, jo pensava que anirà està, que anirà està.
D'aquí, d'aquí, de la missora.
Sí, sí, desconeixia que teníem tal biblioteca.
Sí, hi és, hi és.
No, no, sí que ha de ser que en tenim.
De fet, l'altre dia vaig descobrir que hi havia unes fotos antiquíssimes de la ràdio de fa...
Igual farà, no sé, 25...
4 anys, o...
No, no, més, més, 20 anys o 20...
No sé quants anys fa, ja.
Ja.
No, la ràdio quan estàs 20...
No, 30 i pico.
Ah, no, 31, 32, no?
Crec que tenia.
Sí, sí.
Doncs sí, fotos d'al principi, quals i els inicis, de...
Bé, fotos amb aquí negra, sortir el Carles per aquí...
Ho ha fet un baby.
Sí, sí, tot nen, ell, sí, sí, molt curioses les fotos.
Sí.
I sí que hi ha un...
Això va ser a les golfes d'aquest girestat.
Bé, originalment, sí, però després hi ha fotos també aquí dins, els primers estudis,
amb els micròfons d'aquella època, totes les taules de so...
També hi havia una cargola.
Originalment estava aquí dalt.
Una cargola d'aquestes que hi ha en moltes escoles que no tenen l'edifici,
però ho ha fet una cargola.
Una cargola?
Sí, un mòdul, un mòdul per donar classes.
Tu saps que hi ha escoles que no tenen...
Ah, la...
Sí, les casetes aquestes blanques, diguéssim.
Sí, com si fos de les obres.
Sí, exacte, sí.
Però de quadre...
Sí, un container que es diu avui dia.
Sí, també.
No de broses i no de...
No, però és igual...
Al costat del molí, em van instal·lar una mentre feien obres,
i feien allà, els programes, els feien allà dintre.
Oh, feien allà.
I tant, i tant.
Però de les gofes vam baixar.
A darrere, del costat mateix de la capella.
Sí.
Que hi havia un espai que també hi havia carreu blau al costat i tot plegat.
I llavors aquesta cargola, o digui-li el nom que vulguis,
i després es va fer les obres i ja es va venir aquí.
Ja fa uns quants anys que som aquí.
Doncs mira que bé que estem aquí ara, no?
Molt bé, molt bé.
Amb aire condicionat, amb calefacció.
Perfecte.
Vedres dobles, cadires que baixen.
Amb lujo, amb lujo.
Internet que a vegades falla, però bé, tot i això,
amb l'ésser-ho massa de queixar perquè sí.
Perquè si no...
Alguna cosa, no tenim aquesta càmera que ens funcioni.
Ah, de...
És que si tot funcionés, tot bé, tot...
És que seria avorrit, eh, que vols que et digui.
Al final sí.
Si tot fos rodat, no sé.
Pere, abans de que ens quedin uns cinc minutets més o menys,
jo et vull dir el segon llibre.
Vinga, va.
O, bueno, vols acabar de parlar de...
No, no, bé, no, perquè estaria molta estona.
Ja, no, jo també m'interessa molt, a més,
aquesta història de Sant Just.
No, perquè el que es va fer després de ser aquesta exposició...
Ah, la que deies que havien passat prou de 1.800 persones.
Sí, 1.800 persones, perquè els apuntàvem tots, un per un,
els que entraven, eh.
I llavors, doncs, aquí teníem la curiositat
de tenir una taula d'escola, un pupitre d'escola
amb la mapa d'Espanya a darrere i la bola del món, a sobre,
i bates, bates, no els que es havien portat en algunes de les escoles.
Sí.
I la gent es posava la bata i s'haia una foto instantània.
Oh, com recordant...
I se n'anaven amb el record del pupitre davant del mapa d'Espanya.
Bueno, jo també vaig portar bata, eh.
Ja, ja, i aquí no.
I no sóc tan gran, vull dir...
No.
Gran per dint, sí, però, vull dir, no d'edat.
Fa 20 i escaig d'anys, doncs clar, que anaves amb bata, suposo.
Sí, sí, sí.
Quina escola podia ser?
Groga, a més.
Bata groga.
Groga, i de quina escola?
Del Garbí.
Del Garbí.
Del Garbí.
Home.
Del costat, els plugues de Llobregat.
I tant, ben conegut.
Sí, sí, sí.
I tant, molt bé.
Les nenes portaven la bata groga i els nens, no sé si era blava o gris, ara no me'n recordo.
No sé si al principi va ser blava, després va canviar a gris, o verda, no me'n recordo.
Però sí, sí, a primària.
Sí, això ja era com un record de l'exposició.
Però explica'm una mica aquests...
Vale, va, últims minutets.
Però ràpid, eh?
És que és un llibre que em vaig comprar just ahir perquè...
Ahir?
Just ahir, sí, sí, sí, abans d'agafar un tren per venir cap a Barcelona.
Saps el típic llibre?
Jo és que sóc una mica d'intuïcions i coses aquestes i...
Bueno, em quedo amb coses que...
Senyals, potser, de la vida.
És igual, coses meves.
És un llibre que m'ha perseguit des de fa potser tres setmanes,
que llibraria on entro, llibraria que el veig.
Ah, sí?
Sí, i sempre està ja posat i...
I et persegueix.
Sí, crec que inclús la Lina, que també col·labora aquí a la ràdio,
en el programa 60 i més,
me l'havia recomanat, crec, o algú m'havia comentat.
No sé, saps jo que he anat tinguent inputs d'aquest llibre
i justament ahir, abans d'agafar el tren, me'l vas trobar i dic
no, ara ja sí que t'he de comprar, perquè no et puc deixar escapar.
Es diu Mujeres que compren flores, dones que compren flors.
I és de Vanessa Monfort, una jove escriptora
que ha rebut molts premis com a jove promesa literària, etcètera, etcètera.
Té una manera de redactar que a mi m'encanta,
perquè diguéssim que no és que no s'entretingui amb les coses,
sinó que és directa, concisa i clara.
Saps? Vull dir, t'explica la història, doncs vinga, i això, i això.
I té punts còmics divertits, té altres punts també que et fan
potser plantejar-te coses de la vida o de la vida de les dones, també.
I porto, re, 70 pàgines, i és bastant gruixudet el llibre,
crec que té unes 200.
Jo?
Sí, i re, porto 70 pàgines, entre ahir i avui que l'he fullejat una miqueta,
i, clar, no puc explicar gaire perquè no en sé gaire.
No pots fer espoileres perquè no en saps gaire.
L'únic que sé és que és una noia que ha tingut, doncs,
algun problema, diguéssim, amorós o familiar,
llavors es muda de pis i d'a més,
i comença a treballar a una floristeria on coneix una dona
que sembla que li comença a canviar la manera de pensar que tenia aquesta noia,
i la revifa, diguéssim.
Llavors s'ajunta en un grup de dones,
que totes compren flors i cadascuna té una història diferent
que complementa una altra.
Que són clientes de la floristeria.
Sí, i en comú tenen la floristeria
i la propietària de la floristeria,
que és una noia una mica mística,
molt amant de la naturalesa, també,
té la part botànica.
De fet, estic aprenent moltes coses de flors,
dels lliris, de les...
Ai, com es dèiem?
No, persimònies no es diuen, no?
Bueno, s'assembla una mica...
Bueno, que estic aprenent un munt de botànica, també.
Sí, ui, que se'ns tira a sobre.
Quasi, quasi, quasi.
Per la missó de la germana.
Com es deia el llibre...
La missal·lània que has presentat?
Aquest, imatges dels grups escolars de Sant Justerra.
Aquest ha estat el llibre que ens ha portat el Pep,
jo us he portat el del pescador,
bueno, el pescador de llum
i dones que compren flors,
perquè ho sapigueu.
Digueu-nos que bé, com que hauràs llegit més pàgines,
podré explicar una mica més.
Vale, va.
Esclar.
Però sense fer espòilers ni res.
No, no, no, explicar una mica més.
I et portaré el de botànica,
que t'he dit que li vaig arrencar un parell de fulles.
Sí, sí, sí.
El portaré sense...
Perquè era tan bonic que vaig guarnir l'edifici.
Exacte.
Sí.
Bueno...
Escolta, Pep,
ens veiem dilluns vinent.
Espero que sí.
parlen de llibres i botànica i de la vida.
Jo crec que sí, de la vida.
Vinga, va.
Especialment de la vida.
Perfecte.
Apa, adeu a tots.
Una abraçada, Pep.
Fins la setmana entrant.
Adéu.
Adéu.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
El jutge del Suprem ha decidit no ordenar la detenció de Carles Puigdemont a Dinamarca,
tot i que la fiscalia espanyola havia sol·licitat l'arrest tan bon punt.
El president cessat ha arribat en avió a Copenhague a primera hora del matí per fer-hi una conferència.
El jutge Llarena creu que Puigdemont buscava ser detingut precisament,
retingut a l'estranger com a coartada per justificar la seva incompareixença,
diu el jutge a la sessió d'investidura al Parlament, Carme Montero.
En la conferència a Copenhague, Puigdemont ha afirmat que aviat hi haurà un nou govern a Catalunya,
malgrat les amenaces de Madrid.
Malgrat les amenaces de Madrid, aviat formarem un nou govern i és l'hora de negociar.
És l'hora d'acabar la repressió i trobar una solució política per a Catalunya.
No una solució penal, sinó una política.
Puigdemont ha dit que la solució a aquesta crisi catalana ha de ser política i no penal
i ha apuntat que una possibilitat podria ser un referèndum acordat a tot Espanya.
També ha retret a la Unió Europea que hagi legitimat la violència policial de l'1 d'octubre
i ha lamentat que ell i el seu govern hagin estat tractats com a terroristes.
Sobre aquesta afirmació de Puigdemont que aviat hi haurà un nou govern a Catalunya,
això hi lliga perfectament perquè el president del Parlament, Roger Torrent,
ha proposat al mateix Carles Puigdemont per ser investit president de la Generalitat
i demana reunir-se amb Mariano Rajoy per analitzar la situació anòmala
en què arrenca aquesta legislatura amb vuit diputats amb els drets de representació política restringits.
Uns perquè són a la presó, els altres perquè són a Brussel·les.
Roger Torrent troba legítim que Puigdemont es pugui sotmetre al debat d'investidura.
Soc conscient de la situació personal i judicial del senyor Puigdemont.
Soc conscient de l'advertiment que pesa sobre d'ell.
Tant mateix, soc també conscient de la seva absoluta legitimitat per a ser candidat.
Notícies breus, Montse Quadreny.
L'Institut d'Estudis Catalans qualifica de censura política ideològica el veto del govern d'Aragó
a dos llibres de text que utilitzen l'expressió corona catalano-aragonesa.
Lleida, Mària Casellas.
Hola, bona tarda.
Des de l'Institut d'Estudis Catalans creuen que es crea un conflicte on no n'hi ha
i que es deixa en total indefensió als autors i editors.
Tot plegat prové de la negativa del govern d'Aragó, que es facin servir dos llibres de secundària
on s'utilitza el concepte corona catalano-aragonesa.
Un és de l'editorial Santillana i l'altre de Casals.
L'executiu aragonès ha reclamat que se substitueixi per corona aragonesa.
El catedràtic d'Història, Flusserl Sabater, és membre de l'IEC.
No és que nosaltres opinem això, és que en el món acadèmic està completament acceptat
i no hi ha un nom oficial específic perquè és l'entitat a l'edat mitjana.
Noelia Casellas, Catalunya Ràdio Lleida.
Bèlgica rebaixa l'alerta antiterrorista després de gairebé dos anys dels atacs jihadistes de Brussel·les
que van deixar 32 morts.
El grau d'alerta ha passat de 3 a 2 en una escala de 4
perquè les possibilitats d'un atemptat són ara més baixes, segons els càlculs de l'executiu belga.
Ho ha anunciat el primer ministre Charles Michel
que ha explicat que malgrat tot els militars continuaran vigilant els carrers.
Els atemptats de Brussel·les van passar el 22 de març del 2016
a l'aeroport i a la xarxa del metro
i van provocar, com dèiem, 32 víctimes mortals i més de 300 ferits.
L'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, el centre sanitari de referència a l'Ebre,
estrena un nou hospital de dia.
L'equipament, que s'ha inaugurat avui, tindrà una segona fase d'ampliació abans que acabi l'any.
Tortosa, Anna Farràs.
Bona tarda. El nou hospital de dia té quatre vegades més espai,
una quinzena de boxes i permetrà fer fins a 10.000 sessions de tractament a l'any.
Ismael Pinyes, gerent de la regió sanitària,
destaca la intimitat que garanteix la nova sala d'espera.
Avui en dia això s'ha resolt i ja tenim els pacients
en un espai adequat d'intimitat per ells i pels seus familiars.
La inversió total prevista al nou hospital de dia és de 700.000 euros.
Catalunya Ràdio, Tortosa.
Cada dia i a cada hora els programes d'aquesta casa de Catalunya Ràdio
entren a casa vostra, però el dimarts 13 de febrer
tornaran a fer-se des de casa vostra, des de cases d'oients.
És el Dia Mundial de la Ràdio.
Dia Mundial de la Ràdio.
I al matí us desperta Santa Coloma de Gramenet,
que segurament és una de les ciutats d'aquest país que més...
L'emissora repetirà, doncs, l'experiència estrenada l'any passat
quan les emissions del matí de Catalunya Ràdio
i la resta de programes es van traslladar fora dels estudis
cap a domicilis o llocs de feina dels oients.
Es tracta d'una acció de proximitat i participació
que implica un gran desplegament tècnic i humà
per poder adaptar els continguts de cada programa
a un espai i un entorn inusual.
Des d'avui els oients ja poden fer les seves propostes
al web de l'emissora explicant on viuen,
quin programa voldrien acollir a casa i per què.
Els seguidors que ja s'hi havien registrat
per participar en altres ocasions
els servirà el mateix usuari i contrasenya.
Esports al dalt serra.
Thomas Vermaelens estarà a unes dues setmanes de baixa
per culpa del trencament al bíceps femoral de la cuixa esquerra
que es va fer ahir amb el Barça al camp del Betis.
El Girona, d'altra banda, ha fet oficial la renovació del cameronès Kevin Sonny
fins al 2022, el migcampista de 19 anys,
va arribar al club l'estiu passat i actualment juga cedit
al Paralada, filial del Girona, segona B.
A primera divisió aquest vespre es tanca la vintena jornada
de Lliga amb el partit a Ibermàlaga, a partir de les 9.
En basca del Divina Joventut ha anunciat la incorporació
del base argentí Nicolás Laprovitola,
que jugarà fins a final de temporada.
Laprovitola té experiència a la Lliga CB,
ja que ha jugat a les Estudiantes i al Bascònia,
i ara arriba cedit del Zènic de Sant Patasburg.
I Novak Djokovic ha quedat eliminat a l'Open d'Austràlia
a tenis en perdre amb el número 58 del rànquing mundial,
el Corià Chung en 3-7.
En canvi, Verdic i Federer han passat als quarts de final.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, són les 6 i 6 minuts.
Aquest passat dissabte hi va haver una manifestació a Barcelona
amb el lema Prou bloqueig polític Unim als tramvies
per reclamar la unió del tram baix i el tram besós
per l'Avinguda Diagonal.
El responsable de comunicació d'Unim als tramvies,
Humbert Blanco, ha valorat molt positivament
l'assistència a la mobilització,
que segons la Guàrdia Urbana de Barcelona
va ser d'unes 1.200 persones.
Blanco ha explicat al Just a la Fusta
que van assistir a la manifestació
representants polítics d'Esquerra Republicana,
la CUP, el Partit Socialista i Catalunya en Comú
i també membres del Govern Municipal de Sant Just.
A més, ha recalcat que tots els municipis metropolitans
han aprovat en ple una moció defensant
la connexió dels tramvies.
Segons ha expressat Blanco, el problema és el bloqueig polític
de l'Ajuntament de Barcelona,
on aquesta obra s'està convertint, diu,
en una arma política de l'oposició.
Humbert Blanco ha assegurat també
que la connexió seria molt beneficiosa
per Sant Just perquè permetria
als santjustencs i santjustenques
arribar a més zones de Barcelona.
Aquest proper divendres,
Docs Barcelona ofereix maixins de Raúl Jaén.
La projecció del documental del mes
serà a partir de les 8 del vespre
a la sala cinquantenari de l'Ateneu.
El preu de l'entrada és de 5 euros
i per a socis i sòcies de l'Ateneu costa 3 euros.
Maixins va ser rodada a l'Índia
i al Regne Unit l'any 2016
i parla sobre una fàbrica textil assurat,
una ciutat industrial del nord-est de l'Índia,
on humans i màquines són el mateix.
Aquest és el primer llarg matratge documental
de Raúl Jaén nascut a Nova Delhi,
criat a l'Himalaya i educat als Estats Units.
En el film, el director manté converses
amb els treballadors que porten una capa més
a la denúncia d'explotació laboral.
L'espai de lliure creació Carme Malaret
inaugura aquest dijous a partir de 2 quarts de 8 del vespre
l'exposició Connexions fragmentades de Carlos Alguacil.
L'artista convida a fer un recorregut
per un paisatge fracturat, subtil i fràgil.
La proposta estarà exposada als vidres
de l'aparador de l'espai
per apropar els vianants al seu llenguatge creatiu.
Aquesta és tota la informació parada.
Nosaltres tornem al Sant Just Notícies edició vespre.
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiodesverb.com
Molt bona tarda.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Senyors i senyores, a part que sona de fons la música d'Eduard Benito, tenim nosaltres l'Eduard Benito, que ha retornat a la plaça Mireia, i no sabeu la il·lusió que em fa.
De fet, la setmana passada ja vas passar per aquí...
Va ser així...
Va ser com un trailer, diguéssim, eh?
Va passar així...
Un meteorit...
Un dia de cine, eh?
Vull dir...
Exacte.
Va ser com un trailer, va ser una mica...
Sí, va ser com...
L'antesala de...
Pròximament en aquestes pantalles, vostè ja no ho he vist, això.
No, així ja no.
No?
Això a mi ja no em sortia a les pel·lícules.
A les pel·lícules ja no li sortia.
Quan anar al cinema...
Em sortia al Lleó, em sortia...
Al Lleó sempre surt, eh?
Paramount, però...
Doncs quan acaba el programa, i pròximament en aquestes pantalles, i deien quines pel·lícules trobaríem en aquelles pantalles.
Doncs aquí...
Cinema de barri.
Pròximament ja sabien què venia.
Podríem parlar algun dia del cinema de barri, que era una cosa...
Diné de barri?
El programa?
No, no, no, el programa no, eh?
Vull dir...
Això sí que jo ho vaig viure.
El cine de barri, eh?
Vostè va viure als cinemes que hi havia al barri?
No.
No.
Al meu barri no hi havia cinemes.
No?
No.
És que vostè era...
Aquí és en Jus, vostè parlo, però no hi havia de cinema.
És el que té, ser de la zona alta, eh?
No, la zona de Sant Jus.
És en Jus, tot és ver-ne.
Menys encara.
Aquí cinemes no els vaig agafar allà.
A la nostra infància, el cinema de barri era la nostra acadèmia, la nostra finestra al món, eh?
Vull dir, allà vèiem tot del que podíem veure en aquell moment.
I tot això queda...
I programa doble.
Un programa doble.
Queda perfecte per enllaçar-ho.
Sí.
Amb...
Amb el que, precisament, ara estàvem comentant fora de micròfons, que dic...
Mira, què et sembla si parlem de, precisament, els 70 anys de...
Bé, l'aniversari d'aquests 70 anys de la mort de...
A veure, digue-ho.
Einstein.
Sergey Einstein.
Einstein.
Einstein.
Però la N l'hi poses perquè vols?
Perquè crec que és Einstein.
Einstein.
Bueno, és que segons l'escola d'on vingui vostè, eh?
Si veu vostè de l'escola més aviat russa...
No, soviètica no.
Soviètica no.
Més aviat catalana.
Però jo, o sigui, a la nostra època, quan jo estudiava ensenyava Einstein i ja està.
Però vas a estudiar-lo?
Sí, vaig a estudiar-lo.
A mi no em sona, eh?, que me l'hagin posat els llibres.
Sí, home, sí.
No, home, els llibres del batxillerat, no.
Bueno, ni batxillerat ni ESO ni primària.
Ni primària, no.
No, no.
I carrera...
No m'acordo, eh?
No m'acordo, eh?
Si vostè va fer periodisme, va fer periodisme, l'existent aquest...
Començada i acabada.
Li tenia que sortir...
Probablement.
No, però...
L'existent és el pare del muntatge.
Correcte.
És el que...
A partir d'ell, és quan el cinema fa un pas endavant, juntament amb el existent a Rússia.
Però, per l'altra banda, als Estats Units hi havia el Griffith.
Sí.
Griffith, ara sí que m'he fotut un tac com aquest.
El Griffith, que també va explotar sobre... va treballar sobre el tema de muntatge.
Però diguéssim que el Sergei va ser més... va ser com el pioner...
Va ser el pioner.
O sigui, la manera amb la qual juntava les cintes...
Ah, això mateix.
Per crear emoció, més enllà de passar d'escena a escena, que era el que ell pretenia, no?
Sí.
Que volia buscar una mica l'emotivitat.
Ecoli, clar.
Bàsicament, perquè, clar, en aquell moment el cinema...
Va ser pioner.
Va ser pioner.
Va ser pioner.
Va ser pioner.
Sí senyora, sí senyora.
Perdoni.
Sí, jove.
Sí, jove.
Sí, jove.
El cinema rodava la bobina que es tenia de rodar i quan s'acabava...
I feien una mica...
Gairebé tot era en pleno seqüència.
Vull dir, començaven i era com si fessin, diguéssim, teatre filmat.
Sí, exacte.
Una escenificació filmada i quan s'acabava, s'acabava i d'allò.
Llavors, Einstein va dir, home, si agafem un tros d'aquí i un altre tros d'allà i tal,
i fem el que ara es diu el muntatge.
Audiovisual o cinematogràfic.
Sí, vull dir, el cinema.
El cinema que nosaltres estem acostumats és un cine de muntatge.
Vull dir, comença una història, hi ha un canvi de pla, hi ha un canvi de tiro de màquina, eh?
Hi ha tota una sèrie de coses que van evolucionar gràcies a aquest senyor existent.
Això m'ha fet recordar...
Pel·lícula anomenadíssima d'ell, la...
El Corazador.
El Corazador.
Me l'han posat tant a l'escola...
No, a l'escola crec que me l'han posat i a la universitat més d'una vegada, eh?
El Corazador Potemkin.
Potemkin, Octubre i la Huelga, també.
Ah, que bé, clar.
Que són seves.
Que hi ha l'escena...
No, a la Corazador Potemkin hi ha l'escena aquella que sempre la posen com a exemple de muntatge,
que és quan la càrrega aquella dels fusellers que van contra la població,
hi ha les escales aquelles, que cau el cotxe del net...
Exacte.
Hi ha el plano d'aquella...
És dramàtic.
Sí, sí, sí.
Una escena que s'ha recuperat amb moltes...
S'han fet homenatges d'aquesta escena.
S'ha reutilitzat també moltes vegades.
S'ha reutilitzat moltes vegades.
Recordo, per exemple, Brian de Palma, amb la pel·lícula Al Capone,
també fa un homenatge d'aquesta escena, etcètera.
Vull dir...
Sí, sí.
Un xicot a l'any cincena aquest...
Bueno, va donar de ser.
Ens va deixar una molt bona llavor en el món del cinema.
Del cinema, sí, sí.
Juntament amb un altre personatge que també és...
Slow...
Slowcoff?
Slowcoff?
Slowcoff?
No.
Slowcoff, ara no em surt el nom,
Slowcoff que era el que va descobrir que una imatge,
darrere d'una altra imatge creava una tercera imatge.
Oh, carai.
Eh?
O sigui que...
A veure, a veure.
A veure, a veure.
A veure, una imatge.
A veure, una imatge.
El seu experiment...
Slowcoff?
Slowcoff era que tu...
Slowcoff?
Treballava conjuntament amb...
Bueno, eren de l'escola aquella, sí.
Haurien de treballar o de ser un teori.
O es coneixien de...
Es coneixien, sí.
perquè aquesta gent...
Sèri.
Ah, no.
Com es diu que es deia?
Slowcoff.
Slowcoff?
Pues l'experiment...
El experimento...
Slowcoff.
Per a veure així.
S-H...
Slow...
Slowcoff.
Més o menys, eh?
Ara ho dic de memòria, perquè vostè m'ha agafat així...
Infraganti, eh?
Com es diu en català, amb els pixats al ventre.
Directament, directament.
Directament, directament.
I aquí la improvisació...
Va a l'or del dia.
Sí.
I què comentaves del Slowcoff, aquest?
I aquest va descobrir això, que agafant...
El seu experiment tractava...
Sí?
Perquè era...
Es veia un primer pla d'una cara o d'un actor,
que sempre era la mateixa, eh?
I no feia una cara neutra,
ni no feia cap mena d'expressió i no sé què.
I segons la imatge que venia darrere d'aquest tall de la cara...
Ah, vale.
S'interpretava, no?
S'interpretava que aquest home, doncs, tenia...
Doncs, per exemple, hi havia una que es veia la cara
i, a seguir la següent escena, es veia un plat amb menjar.
Llavors, la gent deia, aquest home té gana.
La segona es veia un...
Ell, la cara i un nadó, em sembla.
Sí.
I diu, aquest home té una perversió o veu una dona maca
i diu, aquest home té un desig sexual no resolt.
Pot ser que fos l'època nazi, també.
No, no, no, això és de l'època aquesta, eh?
He trobat també una altra, però no deu ser aquest.
Sí que em sona el que estàs comentant també.
De fet, durant la carrera crec que en algun moment havia sortit.
En algun moment li hauríem d'haver dit, eh?
Sí, sí, sí.
No, però quan has dit allò d'una escena seguida d'una altra...
Sí.
No ho havia entès, però ara que has dit això de...
Sí, la relació que fas entre la cara que tenia la persona
amb la imatge després pots dir...
Té ira, té ràbia, té tristesa, té felicitat.
Dos imatges juxtaposades creen un tercer, una tercera contingut.
Exacte.
Sí, bueno, una reacció també en el públic.
Una reacció, sí, contingut.
Per cert, Sergei Einstein va arribar a cobrar 900 dòlars a la setmana
quan va fitxar amb Paramount en aquella època,
que estem parlant del 1930, 19...
Sí, sí, sí.
Perquè, clar, tenia tanta censura per la Unió Soviètica
que va dir, mira, saps què?
Me'n vaig cap a terres més obertes de ment,
que potser trec més diners i a part em deixen fer el que li vull.
Clar, perquè no oblidem.
Perquè al dia tenim una llibertat molt més gran.
No oblidem que la...
No sempre, 100%, però la tenim.
Això mateix.
I en aquella època, doncs, no.
No, perquè, clar, evidentment, hem de pensar que la URSS,
la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètica,
era de recent creació, vull dir,
la revolució és d'octubre del 17,
i llavors els van donar a compte,
els que m'anaven, eh,
Reny, després Stalin, etcètera,
que el cinema era un gran mitjà propagandístic.
Home.
Llavors, tot el que feien...
Inicialment, sí, sí.
Era un adoctrinament.
Era un adoctrinament, eh?
Sí, sí, sí.
Ara parlant d'adoctrinaments, que t'estàs en boca de tothom, no?
És una paraula que s'utilitza,
jo crec que molts cops s'utilitza erròniament.
Erròniament.
Molt erròniament.
Moltes paraules que s'utilitzen sense alguna mena de causa.
Es tergiversa.
I això que estàvem parlant una mica de la censura.
A més, m'acabo de recordar d'un programa que van fer...
Bueno, un programa que fan a TV3, que es diu De Bon Humor.
Ah?
No sé si et sona.
No.
El fan els diumenges a la nit.
Ah, que la fa la Llum Barrera, aquesta, noia?
La fa...
Sí, la...
Com es diu?
Llum Barrera, alguna cosa.
Sí, exacte.
Llum Barrera.
Sí.
He vist el renunci, eh, el programa, no?
Sí, doncs...
No veig televisió, només una hora de terminar.
Bueno, mira, just abans amb el Pep dèiem que la televisió és cultura,
com diuen a la PM, no?
Escultura.
Escultura.
Escultura.
Sí, home, sí, la televisió...
I contingut adequat, també és cultura.
Evidentment...
Devent de l'amplada que li agafem a la paraula cultura,
la televisió, evidentment, és cultura, la cultura del segle XX.
Doncs en aquest, en aquest que et comento de Bon Humor,
que presenta la Llum.
La Llum.
La Llum, quin nom més bonic.
Eh...
Sembla de Manresa, eh?
Com que sembla de Manresa?
Vostè no sap que a Manresa hi ha un gran nombre de dones, de senyores,
que es diuen Llum.
No ho sabia pas, això.
Perquè hi ha la vèrgia de la Llum.
Ah, carai.
Ah!
Això no ho sabia.
No, no, no, no.
No ho tenia idea.
Doncs quan vagi per Manresa...
Això vol dir que la presentadora és d'allà o no?
No ho sabem.
No ho crec.
No, perquè em sembla que és més aviat de les illes, eh?
No ho sé, eh?
No...
No sé, la veritat és que no...
Però Llum és un nom bastant autòcton de Manresa,
perquè hi ha la vèrgia de la Llum.
No t'agostaràs?
Sense haver-hi una cosa massa.
Hi ha la Festa de la Llum,
que diu que hi ha una llum que sortia de Montserrat i va il·luminar...
Oh!
Ens documentarem sobre això?
Sí, sí, sí, perquè m'agrada parlar en propietat.
i a vegades, quan no ho sé, dic, mira, escolta, prefereixo no confirmar-ho.
Doncs miri-ho vostè, perquè hi ha la Festa de la Llum a Montserrat Manresa.
Doncs en el programa aquest de Bon Humor, justament ahir,
que és una espècie de sèrie documental,
vam fer diferents capítols i tractant diferents temes,
i precisament ahir el que tractaven era de...
com dir-ho...
filosofar una mica sobre els mecanismes que tenim cada persona,
cada cultura en funció del seu país i de més,
vers l'humor...
Per descollonar-nos.
Bé, però ja no entre amics i col·legues, sinó l'humor que està permès fer en un país.
Per exemple, a Xina, no te'n pots riure a certs figures públiques.
En canvi, aquí...
Tampoc.
Bé, a veure...
Que li preguntin a algun rapero i a algun d'aquests que s'han anat pelante.
Sí, bé, però...
Les diferències entre països i limitacions, diguéssim,
de poder fer humor o crítica, o bueno, humor amb crítica,
també, des de política fins a qui sigui.
Ah, això mateix.
I era molt interessant.
Aquí Espanya i Catalunya, també, a l'encems, eh?
Sí.
És un país molt donat a l'humor, a la ironia.
Són molt socarrones, eh?
Vull dir, sempre ha sigut un país...
Com que sempre hem estat sotmesos a alguna cosa,
a alguna llei, a algun imperi...
Però, en general, si toques també França, Itàlia, potser també una miqueta.
No sé si és el Mediterrani, que bufa cap a dalt.
Sí, sí.
A Itàlia, també.
Però aquí són més mordaces.
És més burla, no?, potser.
Més burla, més...
Més dit a la llaga.
Si hem de trobar espais regionals,
doncs uns són d'una manera, uns altres d'una altra,
però sempre hi ha aquest humor sobre les persones,
sobre els que ens han manat.
Exacte.
Sobre l'Església, sobre la monarquia...
Sí, sí, política, religió, economia...
Sobre els polítics.
El que sigui.
A l'època de Franco i Austícies de Franco eren molt freqüents.
Hi havia...
A l'època de Franco...
Parla vostè d'humor, eh?
Sí, sí, sí.
Li recordo...
Hi havia una revista que es deia...
No sabem, estem parlant d'humor.
Una revista que es deia La Codornir.
Sí.
Vostè ha de sentir parlar.
Sí, sí, sí.
Això també ho estic traient de la memòria universitària, eh?
Universitària.
Sí, sí, sí.
Perquè això dubto que vostè l'hagi vista físicament.
No.
Jo fins i tot l'havia comprada, eh?
No.
Comprada, vull dir...
Adquirida.
Adquirida?
Adquirida el quiosc monetàriament.
Sí?
Sí, sí, sí.
Jo l'havia vist.
Llavors hi havia una...
I miraven això de fer una mica de broma i de fer humor una mica en punta, no?
Pel govern.
Això parlem de la dictadura de Franco, eh?
De la gran censura.
I ja recordo que hi havia un...
La tancaven molt sovint, eh?
O sigui, molt sovint la censura la tancava.
Sí, la tancava tornant a obrir o a vegades s'anaven els redactors a un altre.
Ni puntaven una petita.
Mantenia...
La Guadalmina va mantenir tota la seva trajectòria.
Home, hi havia un...
30 anys, quasi.
Sí.
Del 41 al 78.
Sí, sí.
Un dels directors era l'Álvaro de la Iglesia.
Álvaro de la Iglesia.
Álvaro de la Iglesia.
Que era un escriptor que tenia uns llibres amb un cert caire humorístic,
que no és tan mal, jo l'havia llegit alguns llibrets d'aquests,
vull dir, que tenien cert humor.
I és un personatge que va desaparèixer totalment de la memòria.
El van fer desaparèixer, potser?
No, no, no.
Va caducar, va anar passant, va anar passant.
Ja ningú se'n recorda de l'Álvaro de la Iglesia.
Que en aquell moment tenia la seva gràcia,
perquè posava una mica la gota de vinagre sobre el que era el règim.
i sobre el règim i sobre el règim.
Ell era franquista, eh?
Vull dir que no ens enganyem, que tot venia per aquí.
Però semblava allò, sí, és una miqueta allò com aquestes cadenes de televisió
que sembla que van contra el règim però són del règim.
No ens enganyem.
Sí.
Que no ens enganyen.
Que no ens enganyen.
Fan un programa d'aquells que sembla,
hòstia, el programa d'ho, hòstia, com se l'han metido.
Bueno, però són d'ellos, eh?
Que han dit el que han dit i nada más.
Una anècdota, per exemple.
A la Codornit hi havia...
Hi havia tot acudits, escrits, etcètera, etcètera.
N'hi havia un que era parte meteorológico.
Això ho vivia Franco, eh?
Parte meteorológico.
Reina un fresco general procedente de Galicia.
Ho tens memoritzadíssim.
Home, és que això era una frase d'aquelles que ha perdurat a la memòria.
No, clar.
Sí.
Reina un fresco general procedente de Galicia.
No oblidem que Francisco Franco era el generalíssimo
i havia nascut al Ferrol del Caudillo.
Que llavors, quan ell va néixer, no es deia Ferrol del Caudillo, eh?
Home, no.
No, no, no.
Se li va dir després.
Exacte.
Va ser primer ell i després el nom del poble.
Com un homenatge, com un homenatge.
Que, per cert, ara s'està estapant d'on li ve tota la fortuna aquesta que ha fet,
perquè va morir la seva filla.
Vostè ja sap, Carmen Francopolo.
Francopolo.
Francopolo, sí.
Francopolo.
Eh?
Quin nom més rastrany.
Bueno, Francopolo.
Bonic no és.
Bonic no és.
Va morir i allà tenia un patrimoni que no se l'acaba mai ningú, no?
I ara, bueno, estan discutint d'on li venia, on no li venia.
I uns diuen, bueno, gracias a la gran gestión que hizo el generalísimo en apropiarse de
lo que no era suyo.
Claro, claro.
Pero bueno.
Una de sus grandes virtudes.
Jo no he dit res.
Això ho ha dit algú que está aquí al meu costat.
Això queda en boca d'una altra persona.
No diré el nom, però bueno.
És que no està sol el Benito, eh?
No som dos, som tres aquí, eh?
Tot i que no és la tercera.
I després ja una mica, parlant així dos revistes, eh?
Anem filant coses.
Anem filant coses.
Anem filant coses.
Anem filant coses.
Anem tirant.
Això és com quan surt en barco.
Vostè ja ho sap.
Ho sé, ho sé, ho conec.
Ho sap.
Allà donde le lleve el viento.
Mira, m'està llegint un llibre que té part d'un viatge en barco.
Calla, mira, quin llibre.
La Vuelta al Munt de l'80 Dias.
No, no, no.
No té res a veure.
De fet barreja dues històries.
I una és d'un viatge a una noia que et fa en barco per creuar l'estret.
I es barreja en una història actual.
Però m'ha fet recordar aquestes èpoques una mica de barco, de noms, de que sigui la contra, que sigui proa, etc.
I parlant de barcos justament a la capital, a Madrid, a la cuesta de los libros.
Saps la pare aquella que estàs just tocant a tots?
Sí.
Que venen llibres a segona mà, són totes paradeses que estan fixes.
Bó, bé, conèm-ho.
Bé, és una zona que venen llibres a segona mà molt barats.
I a més hi vaig trobar un que es diu...
A ver si ho recordo.
El Cali?
El...
Ostres, és un experiment que va fer un home que va ficar 12 o 10 persones.
Ah, sí, sí.
En una balsa i ens va fer creuar.
Digue-li balsa, digue-li...
Sí, sí, sí.
Perquè allò...
A Cali?
A Cali o alguna cosa així.
Sí, sí, això va ser...
Brutal.
Pels anys 60, 70.
Sí, sí, sí.
Plom dels 70.
Però era com un experiment sociològic.
Sociològic, sí, sí.
O sigui, érem amb persones de diferents races, de diferents estats o situacions i edats i
tal, tal.
I van fer tot el...
I crec que era des de Mèxic...
Sí.
No sé quina ruta feien des de Mèxic fins a...
Sí, sí, sí.
No me'n recordo ara.
Però feia una ruta d'uns quants dies.
Bueno, mesos.
Sí, sí, sí.
No van estar.
Llavors miràvem el comportament d'ells.
Exacte.
Una mena de balsa gran.
Sí.
Bueno, la balsa va aguantar, eh?
Sí.
Els hi va passar de tot, però va aguantar.
I justament estava follejant aquest llibre autèntic, de segona mà, allò que olorava,
no sé, a humitat, saps?
Sí, exacte.
Amb fotos originals del moment i de més.
Vaig comprar, però saps jo que el vaig tenir en les mans i ara penso, hòstia, l'hauria
de comprar.
Perquè és molt curiós, no?
Era curiós.
Desconeixia jo la història de...
Sí, ara que ho treu, jo recordo d'haver-ho seguit el reportatge a les revistes, eh?
Sí.
En les revistes o diaris parlaven del projecte de Can.
Bueno, quan anaven atracant a ports, entenc, perquè en aquella època, a ràdio, com a
mola, no podien comunicar.
No, no, no.
Em sembla que no es van comunicar, o si no...
Sí, crec que portaven ràdio.
Després, bueno...
no es va dir amb terra ni que fos, amb el següent port.
Vull dir...
Jo recordo haver vist el reportatge, que potser ja era una copa acabada l'experiència
aquesta.
Al Cali, o a Cali, no em recordo.
Sí, era així, eh?
Algo així.
Al Cali, que era el nom d'un personatge de Mèxic, d'alguna cosa de la mitologia
mexicana.
Sí, sí, per aquí anaves, veritat, veritat.
Sí, senyora.
I, bueno, això com un altre viatge d'aquests, d'expedició del Zorge i Erdal, no?
La Contiki.
Ah, ah, ah, ah.
Fent una pel·lícula.
Però hi ha una que barreja imatges reals amb imatges, diguéssim, de...
Sé que es va fer un documental, que el van fer ells quan el van filmar, i després
fa poc van fer una pel·lícula.
Sí.
La van fer els noruecs, no saps?
Sí, sí, sí.
Ai, ara m'estàs confonant.
No sé si he vist el documental o la pel·lícula.
Ara que l'estàs dient.
Bueno, ho intentaré...
Jo a la pel·lícula vaig veure fa poc, així, els trossets, eh, trossets, també.
Ho intentaré recuperar.
La Contiki, que volia demostrar que...
Sí, exacte.
...a les illes de Pasqua...
Sí.
...havien arribat els del continent segles abans.
Que aquest del Zorge i Erdal també va fer un altre experiment que volia demostrar
que els egipcis havien arribat a Sud-amèrica.
Ah, sí?
Sí, senyora.
I ho va demostrar?
O no ho va acabar?
Molt bé.
Sí.
En una expedició que es deia Ra.
Com el Déu Ra.
Com el Déu Ra.
Com el Déu Ra.
Del Sol.
Si vol, ho busca i ho trobarà.
Eh?
I va fer...
Va construir una embarcació amb joncs i amb unes plantes originals d'Egipte.
i va fer-se la mar des d'Egipte.
Però se'ls hi va...
Va tenir un programa tècnic que a mig de l'aldandi se'ls va estovar les fibres aquestes, els vegetals.
I es va desfent.
I es va desfent.
I es anava desfent.
Però...
Estava a camí d'haver-ho aconseguit, eh?
O sigui, per demostrar que els egipcis en aquell moment algun despistat.
Estem parlant dels anys 70, 60, 70, no?
Sí, 70, 80, sí.
No ho sé.
Però van arribar?
No, no, no.
Ens van rescatar a mig atlàntic.
Ah, va.
Perquè...
Sí, estic veient una foto i jo no sé com es van atrevint amb això.
Sí.
Perquè és per armar-se a valor.
Mare meva, són quatre troncs.
Quasi.
I un màstic.
Era fet de...
Com unes canyes.
De bambú o algú sí?
No, bambú.
De papiro, de papiro.
Ah, molt pràctic per posar-se sobre l'aigua i...
Clar, és que ells van dir, mira, farem una embarcació.
Són l'embarcació i de pas anirem escrivint les memòries sobre el papiro.
Sí.
Perfecte.
Algú no els hi va anar bé.
Alguna cosa no els hi va anar bé.
Algú va fallar.
Perquè...
Però, bueno, la intenció era bona i allà està, allà està.
I són i 33, vostè m'està...
Jo m'he passat tres minuts de l'hora de pactada.
M'estava donant carret.
Estic mirant de raó i dic, ai, no sé si he fet-lo fora.
Jo per mi saps que no, però sé que ara n'has d'anar.
I hem arribat de l'insistent.
Bueno, però...
Un altre dia parlarem de més coses.
que vostè pregunti i jo li responc si vull.
Vinga.
Vinga, un altre dia, a veure si pot ser proper dilluns.
Proper dilluns, sí.
Sí?
Crec que sí, eh?
Vinga.
Crec que estarem.
Sí o no?
No me paso sobre las cosas de...
Las curiosidades de aquel antaño.
Eduard, ens veiem dilluns vinent, vinga.
Ens veiem dilluns.
Adéu.
Un abraçador.
Un abraçador.
Un abraçador.
Un abraçador.
Un abraçador.
Un abraçador.
Un abraçador.
Un abraçador.
Un abraçador.
Un abraçador.
Un abraçador.
Un abraçador.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit