Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sometimes you speak and think
That I look right through you
But can't explain
Everything you thought was true
Look at what it's done for you
You scream with your hands raised
Hallelujah
In your eyes
In your eyes
Hallelujah
In your mind
In your mind
Most days we lay awake
And count the dirty tiles
On the floor
Sometimes the sunlight we find
Makes the day worthwhile
And all our heart was
Hallelujah
In your eyes
In your eyes
Hallelujah
In your mind
In your mind
Everything you thought was true
Look at what it's done for you
You scream to the sky
Hallelujah
And do time
And do time
Maybe we'll just go
Heaven only knows
We hide in our anger
And call it home
Maybe we'll just go
Heaven only knows
We're reaching for God
But we're screaming for
Hallelujah
And our lives
And our lives
Hallelujah
And our lives
And our lives
Hallelujah
In your eyes
In your eyes
Hallelujah
In your eyes
Hallelujah
In your mind
In your mind
You've been thinking about the moon
Look at what it's done for you
You scream to the sky
Hallelujah
In your eyes
In your eyes
Hallelujah
In your eyes
In your eyes
In your eyes
In your eyes
In your eyes
In your eyes
Hallelujah
In your eyes
In your eyes
In your eyes
In your eyes
In your eyes
Mystion processo
In your eyes
In your eyes
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Vinga va!
Que sé que no està trobant a faltar!
Ja són les 5 i 24!
Perdoneu!
Disculpeu aquest petit retras!
Coses del divendres i coses del directe!
La pluja a vegades no ajuda!
La Rambles en just tota plena de cotxes tampoc ajuda!
El semàfor que només dura tres cotxes perquè puguin passar tampoc ajuda!
Hi ha tantes coses en aquesta vida que no ajuden a vegades a que la resta vagin bé!
Però...
Sabeu què us dic?
Que és divendres!
Que em fa molta il·lusió ser aquí de nou!
Perquè, torno a repetir, és divendres!
I és un dia que té un nou molt bonic!
Així que amb cançons bastant tranquil·les!
Avui us convido que ens acompanyeu fins les 7 de la tarda!
Tot i que ens hem menjat ja a prop de mitja hora del programa!
No passa res!
Queda una hora mitja endavant!
I després d'aquesta introducció tan sincera, Carla, bona tarda!
Bona tarda!
Com estem?
M'ha encantat que reitericis tantes vegades que és divendres!
Sí, jo crec que és prou important dir-ho perquè el nom del dia ja és bonic!
A mi els dies com aquest m'agraden!
M'agraden més quan estic a casa!
Clar!
A casa, al sofà, amb la manta...
A mi m'encanten!
Perfecte!
Però ja auguro que passarà això després de sortir d'aquí!
Per tant, ja ho estic visualitzant!
Així que...
Estic molt chill!
Chill!
Està bé!
Sí, vinga, que deixarem a la Carla que pugui treballar una estona, però abans hem de comentar les tres notícies de Sant Just.
Així que comencem per la primera.
Sant Just té des d'aquest matí un llaç groc i una pancarta a la façana de l'Ajuntament reclamant llibertat per Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Joaquim Forn i Oriol Junqueras.
Sí, exacte! Aquesta ha estat finalment l'opció escollida proposada per Movem Sant Just després del debat intern dels grups de l'equip de govern.
Segons va explicar ahir el regidor de Movem, Lluís Montfort, la voluntat era trobar una proposta que fos de consens, expressés el sentiment majoritari i transversal de la ciutadania de Sant Just i alhora superés la dinàmica de blocs.
El PDeCAT, per la seva banda, va presentar una moció al ple celebrat ahir en què es proposava que es pengés una pancarta al balcó de l'Ajuntament amb el missatge llibertat presos polítics.
Aquesta proposta en concret va ser rebutjada amb els vots en contra del Partit Popular Ciutadans i el Partit Socialista i també l'abstenció de Movem els vots a favor del PDeCAT i Esquerra Republicana.
El portaveu del PDeCAT, Josep Maria Cortés, va assegurar que aquest era un missatge que recollia la voluntat de la majoria de la població de Sant Just.
El Partit Socialista, que sí que ha donat suport a la proposta de Movem, considera que era necessari trobar un missatge consensuat i que la proposta del PDeCAT no ho buscava.
Per la seva banda, Sergi Seguí, portaveu d'Esquerra Republicana, va assegurar que les institucions han de prendre partit en situacions excepcionals i alhora es va mostrar favorable a buscar consensos màxims amb la resta de grup.
Tant Enrique Salvadores, del Partit Popular, com Guillermo Francesc, de Ciutadans, van defensar que l'Ajuntament no s'ha de posicionar en qüestions polítiques i s'ha de mantenir neutral i imparcial.
I segona notícia de Sant Just, el ple celebrat ahir al vespre es va presentar l'ordenança municipal que regularà les condicions d'emplaçament i d'instal·lació de clubs de fumadors de cannavis o derivats.
Sí, algunes d'aquestes condicions són estar a més de 250 metres de qualsevol escola, centre cívic, sanitari o esportiu, fixar inspeccions periòdiques, determinar una superfície útil màxima del local, limitar l'horari de nit fins les 11 de la nit i no estar obert més de 8 hores al dia.
El PDeCAT va anunciar que presentaria al·legacions a l'ordenança perquè creuen que algun punt de l'ordenança no queda clar.
La regidora de Salut, Gina Pol, va destacar que aquest havia estat un projecte transversal, treballat amb l'equip d'urbanisme, els serveis socials de la persona, els diferents grups municipals, experts del Consell Municipal de Salut i també de manera paral·lela amb el govern de la Generalitat.
I seguim comentant temes que ahir vam sortir en el ple municipal. Ahir també es van aprovar les bases dels exercicis 2018, 2019 i 2020 corresponents al concurs públic per a l'atorgament d'ajudes destinades al pagament de l'IVM.
Atenció població, perquè és important aquesta notícia.
Sí, aquestes noves bases comporten diferents canvis, com l'ampliació del nombre de persones beneficiàries i l'adequació del calendari de presentació de sol·licituds amb el calendari de la renda.
La convocatòria d'aquest any de l'exercici 2018 sobre l'IVM del 2017 estarà oberta fins al proper 30 de juny.
En aquest ple també va prendre possessió del càrrec la nova regidora Montse Molinero del grup municipal d'Esquerra, en substitució del regidor de comerç Ferran Tost.
Gràcies, Carla, per aquests tres titulars de Sant Just.
Mira, hem pogut tancar de setmana dient bé els tres titulars, comentant-ho tranquil·lament, amb música molt pausada de fons.
Estic molt orgullosa de veure-ho.
Estàs totalment calmada, eh?
Estic molt chill, la veritat, ho torno a dir, però és que recordant el podcast del dimecres, que saps quanta gent que ha escoltat?
No, no, no vull saber.
50 persones.
Però què és això?
50 persones, i normalment, ja us dic des d'aquí, que els podcasts de la plaça Mireia, hi ha bastanta gent que els escolta,
però 50 normalment no és un número que es mou i peria.
Així que des d'aquí, Carla, donar-te les gràcies per haver participat.
Ho podem fer de tant en tant, eh?
Ho podem repetir?
Sí.
Sí, jo torno a dir que m'ho vaig passar molt bé.
Un cop al mes, Ristoterapia.
Doncs sí, jo m'ho vaig passar molt bé i crec que tota la gent que ho ha escoltat, almenys al principi, aquests titulars que es van encallar, també es fan passar bé.
Així que, amb aquest bon sabor de setmana, deixa-ho que marxis, que disfrutis del cap de setmana.
I ens veiem dilluns.
Adéu, fins dilluns.
Adéu, Carla.
I mentrestant, us deixo amb aquest Dry the Rain, The State of Sound.
Adéu, Carla.
Adéu, Carla.
Adéu, Carla.
Adéu, Carla.
I atenció, perquè ja tenim aquí
amb nosaltres a través del telèfon
l'Anna Rovira. Hola, Anna, bona tarda.
Bona tarda. A veure si et sento bé.
Sí, jo crec que et se't sent bastant bé.
Com estem? Molt bé.
Molt bé, amb aquest dia de pluja.
Ai, però a mi va nada.
Sí, no, a mi també. Mira, justament abans ho estava comentant
també amb la Carla, que són dies agradables,
però sobretot si estàs a casa tranquil·lament,
al sofà, amb una manta... No, però no sé,
són com molt calmats, no hi ha ningú pel carrer
que em molesti. Això és veritat, no hi ha
grans aglomeracions
que a l'Anna no li agraden, no n'hi ha avui.
Per sort, no n'hi ha.
Escolta, Anna, avui
precisament viatjarem, però
estava pensant, no cal ni agafar avió.
No, no cal. De fet...
A l'Anna va agafant d'anar a buscar avió
que no en tren.
O, bueno, hi ha...
O en cotxe.
Exacte, és el que anava a dir. Podríem anar en autocar,
podríem anar en bicicleta, si voldríem,
també podríem anar.
Sí, sí.
Però trigaríem...
Home, potser ens cansaríem una mica, eh, però...
Trigaríem una mica, però jo crec que sí,
sí podria anar. De fet, estem parlant
d'un lloc que l'Anna no fa gaire i ha estat.
Així que, qui millor que ella ens ho pot explicar
de primera, primera mà.
Va, et deixo tu, Anna, que diguis on viatgem avui.
Mira, avui no marxem gens lluny,
vaig estar fa dos caps de setmana
i realment he de dir que m'ha sorprendre per bé,
perquè tot i que tenim aquesta ciutat bastant a prop,
pocs pensem en anar a visitar-la
i es tracta de la capital de la comunitat d'Aragó.
Avui us he fet una mica fàcil, eh, estar aquí al costat.
O sigui, si voleu, podeu marxar ara mateix
i el diumenge torneu i veieu tota la ciutat.
Parlem de Saragossa.
Saragossa, sí senyor.
Vinga, aquí a prop.
Que, a part de ser coneguda per les seves festes del Pilar
i perquè es va celebrar l'exposició internacional del 2008,
té moltes més coses per visitar.
Jo crec que hi ha molta gent que...
Crec que hi ha molta gent que...
Perdona, Anna, que crec que hi ha molta gent
que ho coneix per les festes del Pilar.
Principal i únicament.
A part d'això, suposo que ja coneixen, no sé,
la vasilca...
Però ells també no sé què es fan en aquestes festes, eh?
Vols que t'ho expliqui?
Home, jo suposo que com a tota bona festa
aquí a la península, l'alcohol no falta...
No, home, clar, però deuen tenir alguna tradició o alguna cosa, no?
Sí, entenc que sí, entenc que...
Sí, exactament, no sé el què,
però entenc que veneren alguna cosa o alguna cosa,
a part que després d'això hi ha menjar i beguda por doquier.
A tot i plen.
Exacte.
Què ens recomanes, Anna, tu, que hi has estat?
Doncs mira, primer ho sento una mica,
perquè vas a dir la grandària de la ciutat,
que no sé si sigui gaire gran,
però té uns quasi 700.000 habitants,
és la cinquena ciutat més poblada de l'estat espanyol.
Està per darrere, crec que Madrid, Barcelona,
Sevilla i València, crec,
és una ciutat gran, però no és que sigui superenorbe.
No sé si tot ho sabeu,
però es tracta, antigament era un assentament romà,
que es deia Cae Saragusta.
I és?
Jo, abans d'anar,
sí, sabia que es deia Cae Saragusta,
però deia quina relació té Cae Saragusta amb Saragossa?
Amb el nom actual.
Amb el nom, no?
Clar, dic, és que no l'hi veia per a l'angelo.
No acaben d'enganxar, no, no.
No, és que ja soc tu, ¿sabes?
Cae Saragusta, a Saragossa hi ha com 40 pobles, no?
Exacte.
De nom, vull dir, de nom.
És el que és el mateix.
Exacte.
I ho hem esbrinat, per què?
Sí, ho vaig ensenyar a l'estat allà,
una resulta que, jo tampoc ho sabia,
per allà van passar els musulmans,
dones fa cinc temps,
i del nom que van agafar de Cae Saragusta,
li van treure el Cae de Cae Sar,
i es van quedar amb el Saragusta.
Vale.
I d'aquí dieu Saragusta.
Mira, Cae Saragusta, Agusta, Saragusta...
Sí, treuen el C-A-E,
es creuen amb el Saragusta.
Saragusta, Saragusta.
És que el Cae fora...
Sí, sí, molt bé.
Mira, em vaig il·luminar aquí,
ostres, ara ho entenc tot tu.
Sí, sí, no?
Ara sí, estic veient la derivació del nom fins a Saragossa,
i...
Sí, sí.
Gràcies per aportar-me aquest dató, aquesta dada.
Mira, avui ja podem anar a dormir tots, eh?
Exacte.
Ja m'ha acabat, per avui.
Exacte.
Però, bueno, a part d'aquesta curiositat,
que no sé si algú en sabríeu o no,
què hem d'anar a veure, ja?
Què hem d'anar a veure?
El Pilar i l'exposició, no sé què,
l'exposició, jo aquella m'hi vaig anar a l'exposició
on està en els edificis de l'exposició del 2008,
i he de dir que el primer que vam anar a veure
va ser la catedral del Salvador,
que li diuen la SEO,
o sigui, l'A, espai, SEO,
com la seu.
No, no, no, no, no.
Que quedi clar, que quedi clar.
Doncs, a veure, digues, digues.
No, no, digues, que quedi clar que no ve de...
Ara que estem amb les terminacions nomenals
no ve de LSEO, no és això.
No, no, no.
Doncs, mira, quan jo vaig anar a estallar,
la façana principal estava amb obres,
però per dintre a mi m'agrada moltíssim.
O sigui, no me l'esperava per res,
no sé, no sé com me l'esperava,
però per res així.
I, o sigui, és com...
Totes les pareds de dintre són blanques,
i llavors sempre hi ha, com la capella principal,
per dir una forma on està l'altar major,
no?
I llavors, normalment, sempre als catedrals
hi ha com altars més petits,
o petitses capelles que fan tota la volta,
on normalment estarien els bancs.
Sí?
Ens recentrem una mica.
Bueno, jo no he estat mai,
però, bueno, intento visualitzar-ho.
Bueno, però la majoria de les gràcies són així,
tenen com petites capelles al voltant.
Doncs, aquestes petites capelles no eren tan petites,
evidentment, perquè és una catedral i és gran,
cada una era com d'un estil diferent.
I, clar, la decoració exterior de la petita capella aquesta,
que donaven com a la nau central,
era...
Cada una era diferent, però s'assemblava una mica,
eren totes jugaven amb el blanc i negre,
però diferents estils d'arquitectura o escultura fets.
Llavors, a la part de dintre, això sí que cadascuna,
era totalment diferent.
Clar, l'artista, fins i tot n'hi havia una...
El que sí que vaig notar molt és que jugaven com amb el volum
i la distància, però realment n'hem pintat tot.
Però semblava que fos com molt llarga la petita capella aquesta,
i era xulo, perquè, oi, mena, era petita,
però semblava molt més gran del que era.
Menys una, que sí que tenia volum real.
Tu la veies des de fora perquè no es podia entrar,
i veies que s'anava fent com un triangle cap al fons,
i era molt xulo, només tenia escales i no sé què.
Aquelles s'estaven reformant i jo crec que allà dintre
hi havia com un passo d'aquesta Setmana Santa,
però no hi hauria ser-hi perquè estaven arreglant
i estaven fent coses.
Que és raro que ho estiguin reformant, eh?
Era molt curiosa.
Sempre que unes viatges tot està mobres i empantanagat,
o sóc l'única que li passa? Veig que no, eh?
Jo crec que els llocs aquests,
jo crec que els estan netejant o alguna cosa,
llavors quan acaben han de començar
per un estallot del mateix edifici, perquè són molt grans.
Sí, és com...
No estan a mobres i no estan a neteja.
És com el Duomo de Milán, que també recentment vaig poder ser-hi,
i també estaven netejant la cara a Est,
crec que era l'altra vegada que havia anat,
era l'altra cara de la catedral
i era com, algun dia la conselleré
de veure sencera, sense endamis, ni res.
Espero, espero.
Però és molt chulo també el Duomo.
A mi m'agrada molt.
No, no, és preciós.
A més, pots pujar dalt, al sostre, diguéssim.
Sí, és un esgual.
Sí, t'has ficat...
Bé, pots caminar per sota de les...
Com es deuen les...
De les voltes, sí, no?
Sí, les voltes i les...
Ah, com es diuen els...
Les escultures aquestes que són com...
Espilats.
No, unes escultures que són com ratpenats sentats,
així posats a cuclilles.
Les gàrgoles.
Això, les gàrgoles.
Sí, exacte.
Molt bé, ara m'ha espiat a la primera.
Les gàrgoles que estan pariades, no sé,
té un punt tètric curiós, saps?
de...
Però no és tan tètric perquè és blanca.
Sí, però això té un punt,
em recorda a la pel·lícula de Disney del...
De Mano, de Mano.
Sí, però ja sé que no t'ho és a veure
perquè estem parlant de Notre-Dame, de París,
i això és el Duomo, la catedral de Milán.
Però sí, no sé, em recorda un punt...
Sí, sí, tens raó perquè és blanc, eh?
Bé, blanc, impolut o no, però...
Bé, clar, perquè l'estan matejant.
Sí, exacte.
Però les gàrgoles aquestes tenen, no sé,
tenen un punt tètric, només que no.
Suc curioses.
Ai, no ho sé.
Suc curioses de veure.
No sé, jo recordo que em va agradar molt,
o sigui, no em va semblar tètric.
Sí, no, no, a mi també em va agradar molt, eh?
Però tenia un punt...
Tètric positiu, eh?
Ara no sé si la gent m'està intentant...
O sigui, la gent m'està agafant o no,
però estic dient que és un costat positiu.
Diga, va, què més deies, Anna?
Perdona que t'estic interromptent.
Bueno, seguíem a la catedral.
A veure, per a la catedral s'ha pagat 4 euros.
I només els pagues, que et donen el tíquet,
et diuen, no es pot fer fotos i no es pot gravar.
Ui.
Bueno...
Eh, problema.
A veure, hi ha una única persona dintre vigilant.
Per tant, si no et diu ningú,
tu fas fotos, no passa res.
No, no ho heu sentit, això, eh?
Òbviament, ho està dissimuladament, però ja està.
Però clar, és que és xula.
Jo no podia menjar allà sense fer una foto.
L'has sentit amb el mòbil, no amb la càmera,
perquè la càmera fa soroll, no?
Però...
O sigui de cas.
Eh?
Ningú em va dir res.
A veure, que qui no ho hagi fet,
que tira la primera pedra, eh?
Perquè això de no, ni foto ni vídeo,
i sempre hi ha algú que...
Ah, sí, home, he arribat fins aquí
i no faré una foto on sigui.
Clar, home, és que...
Sí, sí.
Clar.
Doncs aquests correros que pagues a la catedral del Salvador
també inclou, perquè la catedral està comunicada
amb el Museu dels Tapissos.
Que, mira, ja que entrava vam anar a veure-ho
i no està mal, vull dir, són enormes, eh?
Hi ha com tres sants, tres tapissos.
I, clar, és curiós interpretar alguns tapissos.
Nosaltres vam veure allà una explicació,
tens el tapís penjat a la pared,
i llavors un dibuixet on t'explica les figures
i no sé què, n'hi havia un que era curiós,
perquè ara no me'n recordo de què parlava,
dels pecats capitals, pot ser.
Però, clar, els veies interpretats en persones
i era com molt graciós.
Però hi ha algú que tu està explicant o és tipus...?
No, no, no, hi ha un dibuixet amb quatre explicacions
de cada tapís.
Ah, val, sí, és com...
Bueno, és un museu, no?
Un museu directament?
Sí, sí, sí, però és gratis.
T'ensenyes l'entrada de la catedral
perquè vas per dintre la catedral fins allà.
i tal, perdó, te la cellen
i em deixen passar i diuen
no, pot ser fotos.
Diuen, val, val, allà no em vaig ser
perquè no és que fos superpreciós.
Ah, val, val, no, va dir.
De la catedral, sí, ara de les catifes,
tapissos, perdó.
No, no cal, no calia.
Som la memòria i ja ho retenim.
Però saps què és el que més em va sorprendre
de la catedral i dels tapissos i tot això?
No era la catedral per dintre ni els tapissos,
sinó un cop vaig sortir de la catedral
i jo la miro cara a cara, val?
Llavors hi ha un carrer a l'esquerra
i jo, o sigui, vam passar per aquest carrer
i de cop em giro cap a la catedral,
la façana lateral,
i uau, no m'esperava per res que fos així.
O sigui, tenia com una mica d'art mosàrap
o alguna cosa així dels musulmans.
Era com una barreja, clar,
per dintre era cristiana,
però almenys aquella façana,
perquè era la façana principal,
no sé, perquè estàvem obres,
era molt com de rajola...
Ai, de rajola, no, perdó,
de totxo...
Ah, no ens ho diuen el nom, ara.
Com de terrissa.
Sí.
Tot molt marroc,
però llavors tenia com petites incrustacions
de rajoles.
Molt xulo, anàvem fent dibuixets...
Clar, això amb una...
Molt manual, no?
Cristiana, no t'ho esperes, per fora.
I va ser molt curiós.
Era com una barreja d'estils...
O sigui, per dintre era com una mica romànic,
perquè es va fundar al segle XII,
al segle XII, perdó.
També té una mica de barroc,
amb aquestes petites capelles que et deia abans,
i el campanar sí que és més nou,
que és del segle XVIII,
que també...
El campanar també era com...
Una barreja també de musulman, diria jo, eh?
Una mica...
A veure, potser exager-ho una mica molt,
però com...
Com es diu?
La girada de Sevilla?
Sí.
Una mica d'aquest estil, eh?
No era igual, sinó...
Era l'estil,
però la part de dalt era diferent.
Llavors, si vols,
parlem del lloc més famós de Saragossa.
Tu que era parlar?
Sí, no?
Parlem?
Sí, sí.
La versió de la basílica del Pilar.
Que...
Per fora és molt maca,
però per dintre a mi no em va acabar d'agradar.
És gratis entrar.
Aquí us aviso, és gratis.
Tot a mi diuen que no pot ser fotos,
però no passa res,
tome'n fa tan bé,
perquè no hi ha tingut vigilants.
I...
El que més m'agradava de fora
era com el sostre que tenia,
però que estava a tuples de rajoles
de colors verd, blau, groc i blanc.
Que jo he sentit a mirar d'on era del Brasil.
Sí, no?
Ordem e progreso.
Sí, sí, sí.
I a més estava com col·locat,
que hi ha dibuixos com d'un rombo.
És que era igual que la d'on era del Brasil,
igualet.
No estava escrit, no?
Lo d'Ordem e progreso.
No, no, no, no, només faltaria.
No, igual es va colar per allà, no sé.
Doncs...
O sigui, com vam entrar a dintre,
clar, vaig pensar,
uau, és superciola per fora,
però per a dintre va ser com,
ui, doncs...
Sí, jo ara mateix estic...
Clar, a mi és com molt famosa,
i a més ja veníem de la catedral,
a la ciutat.
Em va agradar molt,
i a l'arriba allà va ser com,
ui, saps, em fa una mica la cosa.
Potser el problema de...
Bueno, no passa res.
Com es diuen de...
Ai, no em sortirà la paraula.
Bueno, això, que tens les expectatives,
això que no em sortirà,
les expectatives altes d'haver visitat,
per exemple, doncs això que deies
la catedral d'Al Salvador, no?
I el trobar-te amb la del Pilar,
igual t'esperaves que fos més impressionant,
potser, que la de la catedral,
però, bueno, escolta.
No? No ho sé.
De fet, és curiós el Pilar,
és curiós perquè,
normalment les esglésies
tenen una planta de creu,
en forma de creu.
Sí.
Doncs aquesta no,
era tot un retangle.
És com a horitzontal.
Si estic veient una foto ara mateix
i no és l'església tradicional,
o sigui, la forma de l'església tradicional,
potser.
No, no, no, no,
és un retangle, exactament.
És com la planta basilical,
que es diu.
I l'altar està com just al mig del retangle,
però què passa?
Que aquest...
Bueno, no està ben bé...
O sigui, no està ben bé al mig.
A veure, s'explica.
Al mig és on està la cúpula gran.
O sigui, té com dos torragons al costat
i al mig hi ha una cúpula gran
i allà sou tant en què és on està.
Sí, hi ha com un torragó a cada cantonada,
hi ha com una torre a cada cantonada,
que en un d'aquests es pot pujar,
que té 65 metres d'alçada,
que és el mirador de la torre San Francisco,
de Borja.
Però bueno, totes són igual d'altres, ja per això.
Però la gana que ja és que es pot pujar,
recomano pujar a vent a l'altre i fa un fred,
puja amb el senso de bloc,
com estàs a dalt.
Clar, tu vas anar ara al gener, no?
Vull dir, època...
Sí, fa dues setmanes, sí, sí.
Clar, ara apreta el fresquet.
Més el Saragossa, encara més.
Quina que tenia...
Imagina't avui, és el que deu feia.
Crec que era...
No sé si et sona un humorista que es diu...
Crec que era el Goyo Jiménez, crec que era ell,
que té un monòleg que parla de diferents ciutats d'Espanya
i entre l'altre es parla de Saragossa
i feia la broma que s'exporta el fred d'allà,
de Saragossa, del fred que fa.
Jo tinc una companya a la feina
que diu que l'estació de tren on arriben tots els anys
diu que és la fàbrica del fred.
Sí, doncs, mira, és que just has dit el que deia el...
Diria, eh, que era el Goyo Jiménez,
que justament deia que s'exportava el fred d'allà,
però és que no d'allà de Saragossa,
sinó concretament d'ella de l'estació
que demà es llama Las Delicias,
que diu el nombre és para despistar,
no hace un frío del...
Però jo no vaig passar tant de fred allà dintre, no ho sé.
No, jo no he estat, no t'ho podria dir, però...
Crec que no em vaig trobar la jaqueta, no?
Veig que no és l'única persona, el Goyo Jiménez,
si és ella, el que fa aquest monòleg,
que diu això que s'exporta el fred en concret
a l'estació de Las Delicias,
que el nom precisament no acompanya, el fred.
És que no és bonic.
Si venia per la torre de San Francisco de Borja, no?
Sí, perdó, és que a vegades ja saps que me'n vaig.
M'he perdut, en un moment dic,
no ho hagués de fer de l'estació.
Sí, sí, estàvem parlant de les dues torres,
de San Francisco de Borja, de la cúpula del mig,
i estàvem començant a entrar...
Mira, perdona, deixa'm dir això, Anna,
i et deixo seguir.
Leo Harlem, i es diu
les tiudades d'Espanya, es diu el monòleg.
Ara us el penjaré al Facebook de la plaça Mirai
i al Twitter, per si algú es vols riu una miqueta
de la part de Saragossa.
Bueno, a totes, també parla de Catalunya
i és bastant divertit.
Ah, mira, jo miraré.
Digues, digues, Anna.
Tornem al Pilar.
Vinga.
El tam ajudo al Pilar.
Som a la Basílica del Pilar, Saragossa, ubiqueu-vos.
I ara imaginem-nos tots junts a Tangle, vale?
Vinga.
Vale, doncs l'hem de dividir en tres parts iguals.
Jo el tinc dibuixat, vale, tres parts iguals.
Sí?
Sí.
Tres parts iguals.
Tenim com un quadrat a l'esquerra,
un quadrat al mig, un quadrat a la dreta.
Més o menys, oi?
Doncs al quadrat de la dreta,
a la fil, a la ratlla que s'ha fet al mig,
que donaria amb el quadrat del mig,
ho entens?
Estic ubicada, sí, sí, sí.
Vale, doncs allà és on està l'altar major.
Però saps cap a on mira?
Mira cap a la dreta, no?
Mira cap a l'esquerra, que és on hi ha més espai,
perquè ja se pugui seure.
Cap a la dreta vols dir cap a l'espai més petit
que té de paret, no?
Sí, sí, sí.
L'entrada principal a l'església, a la basílica,
és per aquell quadrat, per dir-ho d'una forma.
I tu entres, veus allà, tot de gent,
tot de banderes d'Amèrica llatina,
no sé per què, i...
O el poble germanat.
No ho sé, però n'hi havia moltes.
Que si Cuba, que si Indicà l'Agua,
que si Guatemala, que si Colòmbia...
Igual vas anar a la setmana de les naciones sudamericanes,
no ho sé, o...
No, no sé, què digues.
Tinc la teoria que quan van anar a fer allà
a Amèrica a matar els índies,
doncs sortien d'aquí o algo, no ho sé.
Ah, igual, no ho sé.
Però no sé, jo no hi ha d'estar gàstia,
jo soc orgullós i penjant banderes.
No ho sé, potser van exportar el cristianisme des d'aquí,
o van marxar molts capellans de Saragossa, ni idea.
Bueno, el que anàvem.
Estem a l'altar del Pilar,
que és un estall bastant petitó,
perquè a sobre té com una cúpula
a dintre de l'església, val?
O sigui, té una cúpula com privada,
que són quatre pals,
amb quatre pals, quatre columnes,
amb la part de dalt,
la cúpula que està foradada.
Llavors tu realment, el sostre, de veritat,
l'agradarà des d'allà dintre.
Però és com que
no es pacull més.
A veure, això d'estar foradada,
com ha anat això d'estar foradada?
Bueno, està foradada, no és que sigui foradada,
sinó que van fer així, suposo,
perquè pogués entrar més llum,
com que se tancaven aquell espai més.
O sigui, el fan acollidor i que entra llum.
Llavors, tota la gent es crea,
ja tu pots fer tota la volta a la capa dalt,
que hi ha altres altars,
no tan macos,
però en una forma de no tan acollidors.
I llavors hi ha un lloc,
si no t'hi fixes,
no trobes per on s'ha de pujar,
que posa ascensor.
Dius, oh, s'ha de pujar cap a dalt, no?
Doncs vas cap allà,
s'obri una porta,
com sortia al carrer,
però s'obri el carrer perquè està ballat
i ara vas a la torra aquesta del Borja,
aquesta que no m'acorda com es diu.
El Francisco de Borja, sí.
Que allà sí que s'ha de pagar a bar pujar,
no m'en recordo quant era,
crec que era,
potser quatre o un i mig,
no m'en recordo.
S'ha de pagar una mica.
Bueno.
Sí, però les vistes de l'altre són xules
perquè, clar, veus tot el riu Ebre,
veus la resta de Saragossa
i veus que ni tot veus restes romanes
de la muralla i del foro romà
i veus les cúpules de prop d'aquestes allà dalt,
amb aquells colors del Brasil.
Sí, és que estic veient justament ara una foto
i si està veient això dels rombos aquests
que deies tipus Brasil, bandera Brasil,
és tal qual.
Sí, oi?
Sí, sí, sí, no tenen un aire,
sí que tenen un aire.
Per cert, no sé si ho havies comentat,
però la Basílica del Pilar
és el monument més visitat a tota Espanya, eh?
En sèrio?
Sí, sí, ho cauden...
Bueno, a veure, està,
ho acabo de trobar a un web
que es diu enjoyzaragoza.es
Home, és a Espanya, vol dir?
Que suposo que es compren més cap a casa
que una altra cosa, llavors, bueno...
Home, jo posaria a ser la família abans que res, eh?
Jo informo de la Font d'Informació
perquè no ho he dit jo,
sinó que ho diu aquesta web,
enjoyzaragoza.es
i diu que sí, sí,
és una data en teoria d'aquesta data.
Però tota Espanya, diu?
Sí, sí.
La més visitada o una de les més visitades?
No, no, no.
És el monumento més visitado d'Espanya.
Així ho diu.
Con 5 milions de visitantes anuals.
No, no sé jo, eh?
Hauríem de contrastar-ho, eh?
Ho estic dient molt a la valenta,
però bueno.
Clar, és que...
Però bueno, acabo de trobar...
Jo crec que està nevant donat a quin ha escrit.
Somos lo mejor es.
Sí, clar, és tan fàcil obrir un blog
i ficar-ho, la veritat sí que hi ha.
Exacte.
Bueno, si ho sortim a aquesta església
i allà al costat ho he dit ja,
pots veure, vull dir,
no és que hi hagi gran cosa, eh?
La muralla...
Bueno, la muralla que hi havia...
Crec que és la muralla romana.
Romana, serà?
Que hi havia?
Sí, muralla romana que hi havia per allà,
que de fet van explicar
que la muralla romana aquesta
la van fer no perquè tinguéssim ningú
que ens atacava,
sinó per imposar.
Em van dir,
si ve algú,
algun dia ve algú a invadir-nos
que no anava a ningú,
que sapien que som importants
i tenim muralla.
Bueno...
No era per defensar res,
la muralla era per...
Per si acaso.
Per ser imponent.
Sí, per si acaso,
ja ho tenim aquí...
Ja tenim la nostra muralla.
Exacte.
Doncs bueno,
si vols passegem per aquí
una mica al centre,
perquè hi ha un parell de llocs
que són xulos a veure,
però de la catedral de la Seu
estan...
Estan a la mateixa plaça, eh?
Has de creuar un carrer
que passa per allà al mig,
però és la mateixa plaça
que es diu la plaça del Pilar.
Just a darrere de la catedral
de la Seu,
ja passegem per allà
hi ha el pont del Dean,
que uneix la catedral
amb un...
Diuen,
diuen, diuen, eh?
Amb un...
Ai, com es diu?
Amb un convent de monjos.
Llavors diu
que si tu poses per allà sota,
justament pel mig,
el Dimòria et posseix.
Perquè, clar,
que feia un pont unit
una catedral
i un...
i un convent de monjos.
Bueno...
És picado, eh?
A ver, a ver, picado.
Igual anaven allà
a agafar llibres i llegir
o no sé,
fer xerrades...
Ja, ja, ja.
És el que diuen, eh?
I després coneixes
i a ver,
el que sorgia,
jo què sé,
ells sabrien.
Ells sabran.
Llavors,
o sigui,
la zona aquella
que estàvem voltant
del pont del Dean
és xulo.
O sigui,
és tipus
el carrer del Bisbe de Barcelona,
que hi ha aquell pont.
El carrer de?
Del Bisbe de Barcelona.
Ah,
el de la catedral.
Bueno,
entre el catedral
i Sant Jaume, no?
Sí.
Sí, sí, sí.
És tipus això,
però amb un altre estil
amb l'estil
com...
amb l'estil típic d'allà
que és el típic totxo
que he dit abans,
com així molt...
Aquests carrerons
per allà darrere
també són d'aquest estil
i són...
A mi m'agrada
passejar per allà.
Però què passa?
Que per allà hi ha un carrer
que li diuen el Tubo.
Hmm.
Que...
Que li van dir
si has d'anar a menjar allà
que és...
Bueno,
és típic menjar
en aquest carrer.
Ara ho sé
com el...
La calle Laurella.
No, no, no.
Em van enganyar
com una tonta.
És un carrer...
Que no els enganyin, eh?
Que el carrer
que entra a Can Ginestà
Sí.
És un carrer
una mica més llarg.
No gaire,
molt més, eh?
I hi ha com 5-4
abans comptats
que la gent
estan a tope
i no hi ha taules.
Tu vas allà...
Jo vaig anà allà
vaig fer una taula
i no venia ningú.
Dic, bueno,
què passa?
Taps?
Van ja preguntar.
Dic, oye,
aquí com funciona esto?
Esto como va.
El n'hombo va arribar a mi.
I dic, claro,
però jo tenia gana
i jo, ja, super.
m'ho diuen, no, no,
tu vas a la barra
i pides
i te lo traes a la mesa
i dic, ja,
però és que, a veure,
o sea,
clar,
els cossos estaven allà
com a la barra
i s'havien d'escalfar
i dic, però, a veure,
jo no ho voy a pedir
i que me tengo que esperar
aquí de pie, no?
O que, total, clar,
solucida pasi
i vas a chebre la barra.
Home, Anna,
ets molt viatjada, eh?
Això ja no m'ho esperava de tu,
no pot ser?
Perquè si tu no n'havien estat
per tot el món.
No, a veure,
jo no sabia...
No s'ha sentat desenvolupar a Saragossa
per demanar uns pitxos?
A veure, Anna,
per favor, eh?
Per favor.
Clar, però era molt raro
perquè la gent estava assegutada
i tenia platja a la taula
i dic, però per què?
Perquè se'ls havia anat a buscar ells.
Estava allà esperant,
a agafar-los,
perquè no els hi portava.
No sé si posar-te la música
a Expediente X de fons,
ve el que et dic, eh?
Perquè sembla tot això.
No, no cal, no cal.
Què més?
Llavors, a l'Eva,
per allà,
que creua el riu Ebre,
hi ha el pont de Pedra,
que és molt xulo de veure
des de l'altra banda de l'Ebre,
que és el pont de Pedra,
el catedral,
la basílica del Pilar
i és per l'anit i per el dia,
és molt maco de veure.
Llavors, hi ha un lloc
que m'agrada moltíssim
que era l'Alhaferia,
que era un lloc
que no m'esperava per res.
Com ho has dit això?
Alhaferia?
No.
Alhaferia.
Ah, Alhaferia.
Que sí,
que era un palau
del reine de Taifa,
que van estar allà
els musulmans
i, bueno,
realment,
allà van viure els musulmans,
després van viure els cristians
del quartel militar
cap al segle XVI.
És preciós.
I, sí,
per fora tu veus...
Per fora, per fora.
És el típic castell
de la Manxa,
allà amb les torres,
però entres a dintre
i veus,
doncs,
trossos de...
com es diu?
D'allò de Granada,
ara no em trobo el nom.
De l'Alhambra?
Ah!
Com?
L'Alhambra?
Sí,
veus trossos de l'Alhambra
i dius,
ostres,
quina parella més rara,
clar,
és el pàntia,
la aiguals...
No, no sé,
ens sembla moltíssim.
Per dintre,
clar,
és musulmà.
Bueno, clar,
per això,
per això,
te comparteixen arrels
arquitectòniques,
vull dir.
Sí, sí,
va ser un lloc molt,
molt, molt xulo.
I,
clar,
és que ja...
O sigui,
el primer pati on entres
és supercristial,
és com un pati obert
amb quatre parets,
i tot ja s'ha de la...
a Barcelona,
la Tassa del Rei,
sí,
que s'ha de darrere
de la Catadal,
que ja també
hi ha com uns balcons.
Sí,
com unes balconades grans,
doncs hi ha aquesta plaça principal,
sí, principal no,
aquesta plaça inicial
on entres a la jaferia
té aquests balcons igual,
però en comptes,
a l'interior,
realment,
és on hi ha aquesta pla,
a l'esdora que sembla
la llagranada.
Sí,
amb els temes tixos d'arts,
els lliguts per al mig,
els tarongers,
és molt sorprenent
la decoració,
és tot igual,
és tot igual,
no serà igual,
no serà igual,
perquè sèiem anuals.
Sí,
a mi em recorda,
estic veient algunes fotografies,
igual, igual,
òbviament no és,
però sí que recorda molt
a la part de l'Alhambra,
sí que tens...
Clar,
però això,
veure això,
per sobre l'Ebre,
no m'ho esperava.
Bueno,
mira,
quan viatges sempre,
sempre hi ha sorpreses,
no,
de no m'ho esperava així,
m'ho esperava més gran,
o més bonic,
o més gent.
Va ser molt guai,
va ser molt guai,
aquest tros.
I que anava a dir...
Sí, realment,
l'aljaferia,
aquesta,
és on ara hi ha un escort d'Aragó,
o sigui,
hi ha una parc,
una gran parc,
que no s'han visitat
perquè és com el seu parlament.
Ah,
s'utilitzen realment.
I ara treballen els polítics,
no sé si té molta gràcia
dir que els polítics treballen,
però...
Bueno,
els polítics fan coses,
també.
Sí,
ja fent coses.
Escolta,
queden quasi 3 minutets
de secció
per les 6 de la tarda,
recomanacions perquè la gent
vulgui anar...
Bueno,
recomanacions...
Com ho recomanaries,
tu,
perquè la gent vagi a Saragossa?
A mi m'ho ha vingut molt bé,
la veritat sigui dita.
Doncs que escogin la secció,
no?
Bueno,
sí,
a part,
que espero que ja ho estiguin fent,
i si no,
se'n vagin al podcast
i el puguin tornar a escoltar.
No sé,
alguna recomanació,
a part de...
No sé,
poden fer fotos i...
Jo us diria que
no fa mandra
perquè està aquí al costat
i en aquesta setmana
t'ho veus
i fins i tot en un dia,
si vols.
No és molt car,
tant.
Totes hem de manar amb la calma,
ja anem a prendre alguna cosa,
no sé què,
i molt bé.
Calla del tubo...
Té aquests contrastos musulmans
de l'imperi romà
també és supercuriós.
Doncs, Anna,
jo t'ho dic,
prenc nota
perquè tinc bastantes ganes
de viatjar per aquí a prop,
així que crec que
un dels següents llocs
que aniré
serà...
Saragossa.
Sí,
serà Saragossa,
així que et preguntaré
més coses fora de micròfon.
Anna,
que tinguis molt bon cap de setmana,
agafa't per aigües,
per això,
i ens veiem divendres vinent
per seguir viatjant per aigües,
a veure on anem a parar.
Vale.
Vale,
una abraçada.
Adeu.
Adeu, Anna,
doncs aquest ha estat el viatge
que hem fet amb l'Anna Rovira,
ens hem anat fins a Saragossa,
us hem anat penjant al Facebook
i al Twitter de la Pressemireia
tota la informació que hem anat comentant,
entre altres també aquest monòleg
de Leo Harlem,
que és bastant divertit,
parla de Saragossa,
també parla d'altres ciutats,
parla de Barcelona,
parla de Bilbao,
parla de Madrid,
de València,
si no recordo malament,
i us el recomano,
és molt divertit.
Prop de les 6 de la tarda,
sabeu que a la segona hora
tenim a l'Explorència
el nostre psicòleg i saxòleg,
no us desvetllaré de què parlarem
perquè vull que sigueu aquí amb nosaltres,
així que fins ara.
Catalunya Ràdio,
les notícies de les 6.
Bona tarda,
us informa Kilian Sabria.
Tots els diputats de Junts per Catalunya
han presentat un escrit
davant del Tribunal Constitucional
demanant que no s'accepti a tràmit
la petició del govern espanyol
d'impugnar la candidatura
de Carles Puigdemont
al debat d'investidura.
Els diputats també han presentat
una demanda
davant del Tribunal Suprem.
Parlament,
Albert Durant.
Hola,
bona tarda.
Després de la decisió
del govern espanyol
d'impugnar la candidatura,
tots els diputats de Junts per Catalunya
amb Carles Puigdemont
al capdavant
han presentat un escrit
demanant que no es prengui
en consideració.
Al mateix temps
han decidit presentar també
una demanda
al Tribunal Suprem
en contra de la decisió
del govern espanyol
d'impugnar.
La diputada de Junts per Catalunya,
Gemma Geis,
ha explicat
que han decidit actuar
perquè consideren
que els seus drets
com a diputats
estan sent vulnerats.
Hem obert dues vies.
La primera,
aquesta tarda,
a les 17.14,
van al Tribunal Suprem
i l'altra també
al Tribunal Constitucional
i entenem
que al Tribunal Suprem
li demanem
que s'espengui
de manera,
diem-ne,
cautelar
aquesta actuació
per part del govern espanyol,
aquesta impugnació
contra l'acord d'avui.
Junts per Catalunya
considera
que l'actuació
del govern espanyol
és un freu de llei
que no es pot permetre.
Albert Durán,
Catalunya Ràdio,
Parlament.
I mentrestant,
ja sabem
quan es reunirà
el Tribunal Constitucional,
Victòria Velaplana.
Així és,
ho farà finalment
demà a la una del migdia
en un ple extraordinari
per decidir
si admet a tràmit
el recurs presentat
pel govern espanyol
contra Carles Puigdemont.
El govern espanyol,
recordeu,
confia que els magistrats
els donaran la raó
a diferència
del que va fer
el Consell d'Estat
que no veu oportú
presentar ara el recurs.
La Monclo admet
que va a totes
per evitar la investidura
de Puigdemont
i que impugnarà
tots els passos
que faci el Parlament
en aquest sentit.
Notícies breus,
Montse Sánchez.
El jutge envia a la presó
tres dels quatre homes
detinguts relacionats
amb la mort d'una dona
al cos de la qual
es va localitzar
en un camí rural
de Vegas
al Baix Llobregat
el desembre passat.
Tot apunta
que el crim
podria tenir relació
amb una revenja
per drogues
entre clans
d'etnia gitana
ens informa
des dels jutjats
de Gavà
David Àngela.
El jutge
d'aquesta presó
provisional
sense fiança
després que els tres
detinguts
que havien de declarar
avui s'hagin acollit
el seu dret
de no fer-ho.
El quart detingut
relacionat amb els fets
ja va quedar en llibertat
però està pendent
de rebre
la citació judicial
per venir a prestar
declaració.
Avui,
els jutjats de Gavà
els Mossos
han reforçat
la seva presència
i no han facilitat
els horaris
tant d'arribada
com de sortida
dels detinguts
per evitar
escenes d'atenció
amb els familiars
de la víctima
i dels sospitosos.
Mentrestant,
sembla que el crim
masclista
perd força
tot i que els Mossos
van de tenir
la parella sentimental
de la víctima
com a presumpt
d'autor material
dels fets
però en les últimes hores
guanya cos
una altra línia
d'investigació
relacionada amb el narcotràfic.
Sembla que el mòbil
podria obeir
una rebenja
entre clans
o entremembres
d'una mateixa
família gitana
per algunes raons
relacionades
amb el tràfic de droga.
Un jutge
condemna
el Departament de Salut
ha hagut d'indemnitzar
amb uns 21.000 euros
la família d'un home
que va morir
l'endemà
que li haguessin donat
l'alta
a l'hospital
Partaulí de Sabadell
al Vallès Occidental.
La sentència
però encara no es ferma.
La víctima
de 83 anys
va anar
el 22 de desembre
del 2012
a les urgències
de l'hospital
perquè havia caigut
i tenia un fort cop al cap
i una ferida
també a la cara.
Un cop curada
la ferida
i després
de fer-li un tac simple
li van donar l'alta.
Tres hores més tard
va haver de reingressar
al centre
El president dels Estats Units
Donald Trump
ha tancat avui
el Fòrum Econòmic Mundial
de Davos
i ha assegurat
que no tolerarà
que s'incompleixin
regles comercials
i que només
la reciprocitat
i la justícia
en els intercanvis comercials
permetran crear
un sistema
que funcioni
per a tots els països.
Podem reforçar
les nostres lleis de comerç
i restaurar
la integritat
del nostre sistema comercial.
Només insistint
en un tracte just
i recíproc
podem crear un sistema
que no només funcioni
per als Estats Units
sinó per a totes les nacions.
El Regne Unit
demana poder tancar
acords comercials bilaterals
durant el període
de transició del Brexit.
Aquesta fase
durarà un parell d'anys
a partir del març del 2019
quan s'espera
que el Regne Unit
deixarà el bloc comunitari.
La petició
l'ha fet avui
el ministre britànic
que negocia el Brexit
precisament
David Davis.
Han desconvocat la vaga
a les estacions d'esquí
d'Espot i Portainer
al Pallar Sobirà.
Lleida, Noèlia Casellas.
Aquest havia de ser
el segon cap de setmana
de vaga parcial.
El dissabte i diumenge passat
ja n'hi va haver
entre les 11 del matí
i les 3 de la tarda
amb més incidència
a Portainer que a Espot.
Però finalment
les estacions
obriran demà
i demà passat
amb normalitat.
El comitè de vaga
ha desconvocat la protesta.
Diuen que ho fan
donant un vot
de confiança
a Ferrocarrils.
L'empresa
ha assumit
el compromís
d'abordar
en comissió de seguiment
les reivindicacions
dels treballadors
amb la màxima
celeritat.
Tant els treballadors
com l'empresa
remarquen també
el seu compromís
amb el territori.
De fet,
avui hem sabut
que la vaga
començava a afectar
les reserves
a nivell turístic.
Josep Castellarnau
és el president
de la Federació
d'Hostaleria de Lleida.
El que ens està passant
és que tots els comerços
que tenen afectació
de la de Porta Aïnè
doncs aquests
malauradament
m'estan dient
que tenen
moltes anul·lacions
jo crec que
fins a un 80%
d'anul·lacions.
Les nevades
de les últimes hores
han deixat gruixos
molt importants
de neu
que permetran
obrir es pot
i Porta Aïnè
al 100%.
Esports,
Roger Bussà.
Leo Messi destaca
el bon moment
de l'equip
després de classificar-se
ahir
per les semifinals
de Copa.
Por suerte
hasta ahora
no está haciendo
las cosas bien.
Ayer pasamos
una prueba
difícil.
Teníamos que
remontar
contra el Español
que no era fácil.
Lo pudimos hacer.
Estamos en un semifinal
y la verdad
que estamos
contentos
de cómo
lo van las cosas
aunque todavía
queda mucho.
Messi també
subratlla
la solidesa defensiva
que ha portat
Valverde.
Treu importància
als premis individuals
i entén
que descansi
els uns minuts.
L'argentiu
ha dit
en un acte comercial.
el Barça jugarà
a l'anada
de les semifinals
de Copa
contra el València
dijous que ve
dia 1 al Camp Nou
al partit
a dos quarts de 10.
La tornada serà
dijous 8 a Mestalla
a la mateixa hora.
L'Espanyol ha demanat
antiviolència
que investigui
les declaracions
de Gerard Piqué
i Sergio Busquets
i els càntics
de la grada
d'animació
del Camp Nou.
A 3 quarts de 7
el Barça de Bàsquet
juga a la pista
del Fenerbahce.
L'equip de Cito Alonso
esgota les opcions
de classificar-se
pel playoff
de l'Eurolliga.
El partit en directe
es port 3.
El club per cert
ha canviat l'horari
del partit
de dijous que ve
contra el Milà.
Serà a les 7
i no a les 9.
I també avui
es juguen
les semifinals
de l'Europeu
d'Embola
a les 6
a Espanya-França
i a 2 quarts de 9
Dinamarca-Suècia.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda,
són les 6
i 7 minuts.
Sant Just té
des d'aquest matí
un llesgroc
i una pancarta
a la façana
de l'Ajuntament
reclamant llibertat
per Jordi Cuixart,
Jordi Sánchez,
Joaquim Form
i Oriol Junqueras.
Aquest ha estat
finalment
l'opció escollida
proposada per Movem
després del debat
interna
dels subs
de l'equip de govern.
Segons va explicar
ahir el regidor
de Movem,
Lluís Montfort,
la voluntat
era trobar
una proposta
que fos de consent,
expressés
el sentiment
majoritari
transversal
de la ciutadania
de Sant Just
i superés
la dinàmica
de blocs.
El PDeCat,
per la seva banda,
va presentar
una moció
al ple càlebrat ahir
en què proposava
que es pengés
una pancarta
al balcó
de l'Ajuntament
amb el missatge
Llibertat Presos Polítics.
Aquesta proposta
en concret
va ser rebutjada
amb els vots
en contra
del Partit Popular,
Ciutadans
i el Partit Socialista,
l'abstenció
de Movem
i els vots
a favor
del PDeCat
i Esquerra.
El Partit Socialista,
que sí que ha donat
suport a la proposta
de Movem,
considera que era necessari
trobar un missatge
consensuat
i que la proposta
del PDeCat
no ho buscava.
Per la seva banda,
Sergi Seguí,
Portaveu d'Esquerra
va assegurar
que les institucions
han de prendre partit
en situacions excepcionals
i alhora es va mostrar
favorable
a buscar consensos màxims
amb la resta de grups.
Tan Enrique Salvador
i els del Partit Popular
com Guillermo Francesc
de Ciutadans
van defensar
que l'Ajuntament
no s'ha de posicionar
en qüestions polítiques
i s'ha de mantenir
neutral i imparcial.
El ple celebrat
ahir al vespre
es va presentar
l'ordenança municipal
que regularà
les condicions
d'emplaçament
i d'instal·lació
de clubs de fumadors
de cànnabis
o d'arribats.
Algunes d'aquestes condicions
són estar
a més de 250 metres
de qualsevol escola,
centre cívic,
sanitari o esportiu,
fixar inspeccions periòdiques,
determinar una superfície
útil màxima del local,
limitar l'horari de nit
fins les 11 de la nit
i no estar obert
més de 8 hores al dia.
El PDeCAT va anunciar
que presentaria
al·legacions
a l'ordenança municipal
perquè creuen
que algun punt
de l'ordenança
no queda clar.
La regidora de Salut,
Gina Pol,
va destacar
que aquest ha estat
un projecte transversal
treballat amb l'equip
d'urbanisme,
els serveis a la persona,
els diferents llups municipals,
experts del Consell Municipal
de Salut
i també de manera paral·lela
amb el Govern
de la Generalitat.
Ahir va prendre
possessió del càrrec
la nova regidora
Montse Molinero
del grup municipal
d'Esquerra Republicana
en substitució
del regidor de Comerç
Ferran Tos.
En aquest ple
també es van aprovar
les bases
dels exercicis
2018,
2019 i 2020
corresponents
al concurs públic
per l'atorgament
d'ajudes
destinades
al pagament
de l'IBI.
Aquestes noves bases
comporten diferents canvis
com l'ampliació
del nombre
de persones beneficiàries
i l'adequació
del calendari
de presentació
de sol·licituds
amb el calendari
de la renda.
La convocatòria
per aquest any
de l'exercici 2018
sobre l'IBI de 2017
estarà oberta
fins al proper 30 de juny.
Aquesta és tota la informació
per ara.
Nosaltres tornem
als Sant Just Notícies
edició vespre a les 7.
Recordeu també
que podeu seguir
la informació local
a través del web
www.radiodesvert.com
Molt bona tarda.
de l'emqiue
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No et quedis fora de joc. Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia.
Aquí, a Ràdio d'Esvern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica.
Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Primer van ser les ones. 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610 777 015.
Ràdio d'Esvern. Cada dia més a prop teu.
Tens entre 6 i 18 anys. T'agrada escriure?
Què prefereixes? Poesia o narrativa?
Omnium Cultural convida tots els alumnes dels centres de primària, secundària i batxillerat a participar en el Premi Pisciganya de Poesia i el Premi Sembori de Narrativa.
T'hi atrebeixes?
Consulta les bases de www.omnium.cat
El meu nit Jordi fent els seus primers passets.
El primer dia de part d'en Jordi.
En Jordi prenent les seves farinetes.
El segon dia de part d'en Jordi.
Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més.
En Mans Unides compartim un objectiu.
Acabem la fam al món.
I per això desenvolupem projectes a 60 països.
Amb el teu suport podem aconseguir-ho.
Truca al 900 811 888 i comparteix el que importa.
Sabies que una gran part de les urgències mèdiques es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé o si et fa mal res, el millor és trucar al 061.
Al 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre't, orientar-te o indicar-te a quin centre sanitari t'has d'adreçar en cas que calgui.
Per una salut millor, 061 CatSalut Respon.
Generalitat de Catalunya.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile.
Informatiucomarcal.com
Let's go!
Let's go!
kernel
Ara escoltes l'àdio d'esperc, sintonitzes l'àdio d'esperc, la ràdio de Sant Jus.
Durant el lloc, tu, tu, tu.
All along, there was a fever, a cold-slam, high-headed believer.
I threw my hands in the air and said, show me something.
He said, if you dare, come a little closer.
6 i 17 d'aquest divendres.
Ui, perdó.
Seguim aquí amb vosaltres.
De fons està sonant aquest stay de Rihanna juntament amb Miki Eco.
I com no, tenim amb nosaltres aquí l'Àlex Florenza.
L'Àlex, buenas tardes.
Buenas tardes.
Buenas tardes, iba a dir.
Què tal, com estem?
Molt bé, com sempre.
Sí.
Bueno, de semana aquí presentándose ante nosotros.
Qué gran ilusión.
Tu comentava fora de micròfons, però aprofito per comentar-ho també als oients,
que ja saben que aquesta setmana estem tenint bastants fallos d'internet,
que viene y va, y se pasea y se vuelve.
Així que torno a dir que ens disculpeu si a vegades falla la cançó,
es para, i he de ficar una altra sintonia.
Ja sabeu que són coses de directe, però bueno, res ens impedeix estar aquí aquesta tarda
i seguir parlant amb l'Àlex de què?
De què?
De temes sexuals.
Avui anem més cap a la vessant, potser femenina,
tot i que la masculina també té, òbviament, la seva part implicada.
i és que hem de parlar de, o intentarem esbrinar o saber quines són les causes
que fan que aquest apetit o sexual femenino no hi sigui, o a vegades desaparegui.
O baje un poco, també.
O baxi, exacte, el líbido, no?
Sí.
Sí, sí, sí, la líbido.
Doncs tot això serà...
No, el líbido, que hi ha molta gent que diu el líbido.
No, és femenino, és la líbido.
La líbido.
Doncs preneu nota perquè tot això serà a continuació.
It's something in the way you're mine
Makes me feel...
Així que, va, ja sabeu que aquesta segona hora dels divendres,
bueno, l'última de la setmana,
hem de parlar de moltes coses sexualment importants,
i avui comencem a parlar d'això, d'aquesta falta de apetit sexual,
apetit? No, crec que no està ben dit.
Falta de desig, això, desig sexual femenina.
A veure si trobem algunes de les claus les quals fan que desapareixi.
Amb l'Èlex sempre ho intentarem investigar.
Sí, empecemos un poco tirando para trás, ¿vale?
Perquè hace muchos años la sexualidad para la mujer era algo así como una obligación.
Su función residía en complacer y en procrear, ¿vale?
Por suerte poco a poco las cosas están cambiando,
son menos confusas y van mejorando.
Por eso hoy queríamos hablar un poco del deseo de la mujer.
Un poco tiraremos hacia la vertiente de esta falta de deseo a veces,
pero en global hablaremos del deseo en general, ¿vale?
Después de no prestarle atención a las necesidades sexuales de la mujer,
de repente, a través de los medios, de la publicidad,
nos venden la imagen de una supermodelo hipersexualizada, ¿vale?
Que tiene que hacer explícito su deseo de hacer el acto sexual
y saber cómo hacerlo, ¿sabes?
Tiene que saber de todo, ¿vale?
O sea, hemos pasado de un extremo al otro.
¿Vale?
Masters y Johnson empezaron investigando cómo era el deseo de la mujer,
cómo era el placer.
De hecho, además está comentando.
Sí, porque había una serie que se llama Masters of Sex
que habla de toda esta historia, de cómo empiezan los estudios y tal.
Y creo que aún siguen haciendo capítulos.
¿Vale?
Entonces, este artículo lo hemos sacado de la revista muy interesante.
Bueno, la autora es una mujer que se llama Laura G. de Rivera
y que entrevista a una persona que ha escrito un libro, ¿vale?
Que se llama Valery Tasso, ¿vale?
Autora de un libro que se llama Sexo 4.0.
Yeah.
¿Vale?
Ya no 2.0, 4.0.
Ahí ya estamos en un futuro muy...
No sé, está aquí ya futuro.
Entonces, ella comenta que las mujeres han pasado de ser perfectas desconocidas
en el terreno sexual a tener una presión
que hace que las disfunciones sexuales femeninas aumenten considerablemente.
Cuando hablamos de disfunciones sexuales femeninas,
hablamos de anorgasmia, de vaginismo...
Temas que también hemos tratado aquí en la sección.
Sí, ¿vale?
Y son temas que, debido a esta presión, van aumentando mucho, ¿vale?
Entonces, la mayoría de casos por los que una mujer acude a una consulta,
sobre el 80%, son por temas relacionados con el deseo sexual hipoactivo.
¿Qué es hipoactivo?
¿Hipoactivo?
¿Qué es hipoactivo?
A ver, si mi cabeza hace este razonamiento.
Si hiperactivo es demasiada actividad hipo, entiendo que es muy poca.
Sí.
O nula.
¿Vale?
No les motiva lo que antes les producía placer,
lo que hacía que la dopamina se disparara.
Y, sobre todo, les preocupa cómo afectará a su relación en pareja.
¿Vale?
Eso es de lo más demandado.
Aunque acuda normalmente ella sola a la consulta,
normalmente, si tiene una relación estable, se hablará de ello también.
Y quizá es aconsejable, a partir de ahí, empezar a trabajar con una consulta en pareja,
en vez de solo con una de las dos personas.
Entonces, nos vamos a donde siempre.
Que es la comunicación, ¿sí o no?
Sí, sí, sí.
Comunicación sexual en pareja, o pareja, lo que sea.
Sí, sí.
Por favor.
Un día, creo que, perdón, vamos a tener que volver a hacer un ejercicio de, a ver,
población de San Juz y demás.
Vamos a volver a repetir lo que es la base de todo lo que aquí se cuenta cada viernes por la tarde.
Porque creo que es bastante importante volver al origen de la comunicación sexual.
Sí, sí.
Entonces, bueno, lo que decíamos, la comunicación sexual tiene que estar...
Estaba en agua y te dices allá con la lengua.
Esto se va a las pifias de la semana, que lo sepas, nueva sección.
Pues la comunicación sexual tiene que estar presente siempre, ¿vale?
Entonces, según un estudio del Instituto Nacional de Medicina de Estados Unidos...
¿Cómo no?
¿Cómo no?
Un tercio de las mujeres sienten esta presión y, como consecuencia, una bajada de la libido, ¿vale?
Un tercio, ¿eh?
Sí, un tercio.
O sea, una década de tres, ¿vale?
Entonces, las farmacéuticas, hostia, han dicho, buah, ahí hay un nuevo mercado.
Como siempre, están al loro de todo.
Entonces, han creado una pastilla azul para ellas.
Ojo, pastillas azules.
Sí.
A ver qué pasa con la fibanserina.
Sí.
Han sacado al mercado una pastilla que se llama fibanserina, que realmente es un antidepresivo.
Ojo.
¿Vale?
Que se empieza a recetar para la falta de interés sexual en las mujeres.
Ojo.
Sí, sí.
Simplemente lo que produce es una estimulación de neurotransmisores para que estos creen dopamina
y bloquea la producción de serotonina para aumentar el deseo sexual.
Vale.
Momento.
Dale.
¿Por qué no primero se habla antes de tomarse pastillas azules, rosas o verdes?
Bueno, es que las veces...
Hablemos, ¿no?
Sí, pero claro.
¿En pareja?
¿Qué pasa?
¿Qué no pasa?
¿Qué problemas físicos hay?
¿Vamos al ginecólogo?
¿Vamos al urolólogo?
¿Y luego?
Bueno, pero...
En caso de...
Estamos diciendo que la gente ya la receta.
Pero que es una antidepresiva, ¿eh?
Sí, sí.
Pero claro, las farmacéuticas...
Ya, ya.
La han convertido en esto.
Entonces hablamos de Tasso otra vez, de esta mujer...
Sí.
Que mientras lo estaba leyendo decía, bueno, qué razón tiene y también anticipaba muchas
cosas que iba diciendo, ¿vale?
Pero lo he sacado de lo que ella dice.
Dice que...
Simplemente...
Bueno, que este medicamento es un timo, ¿vale?
Ella lo dice tal cual.
Vale, bien, no soy la única que lo piensa.
Qué bien.
Porque puedo producir un efecto placebo, pero que nada tiene que ver con el deseo.
Porque la viagra no activa el deseo sexual del hombre, ¿vale?
Sino que ayuda a mantener una elección.
Pero el deseo ya está ahí.
¿Vale?
Y no es una cosa que pueda enchufarse y apagarse con una simple pastilla.
El deseo.
Entonces...
O mans.
No máquinas.
Claro, el compuesto que tiene la viagra lo que hace es ayudar a un proceso mecánico.
Nada más.
No olvidemos que simplemente es para poder tener una elección y tener una relación sexual.
Pero el deseo ya está ahí.
El deseo ya está de antes.
Por lo tanto, esta pastilla lo que hace es un efecto contrario, digamos.
Ahora que decías esto de la viagra, justamente acabo de encontrar un artículo en un portal
que se llama vital.rpp.pe, no me pregunto dónde sale esto, que dice que también es popularmente
conocido como viagra femenina.
Sí.
Y que hay muchos países en los cuales, por dudas en torno a la seguridad y eficacia del
mismo medicamento, no lo quieren vender.
O bueno, no está permitida su venta.
Bueno, yo creo que aquí sí, ¿eh?
No dice dónde exactamente en este artículo.
Eso lo dice que...
Bueno, pues que no están como seguros de que esto sea realmente lo que necesita una mujer
que tiene este problema, entre muchas comillas, ¿no?
Claro, pero es que realmente no lo necesita.
O sea, es algo que no se puede activar químicamente.
Claro, bueno, de hecho estoy leyendo una frase que dice, sigue siendo necesario comprender
mejor las causas del deseo sexual hipoactivo.
Que no pasa nada a un mantida presivo y venga.
Claro, ahora hablaremos también de la palabra hipoactiva porque tampoco me gusta mucho.
Sobre todo en este caso, ¿eh?
Hipoactivo.
Sí, sí.
Vale, no la puedo.
Bueno, de hecho lo que íbamos a hablar ahora es que es curioso este caso porque para
que algo sea hipoactivo significa que tiene que estar por debajo de la media estándar.
¿Vale?
Que se considera como media estándar también.
Lo que ocurre en el deseo sexual es que no hay con qué compararlo.
Claro, es decir, ¿se puede medir el deseo sexual?
Es algo que es imposible.
Lo que nos sucede es que en el sexo lo queremos medir todo, ¿vale?
Tiempo, número de orgasmos, longitud del pene y no hay una frecuencia normalizada de deseo sexual sano.
Por lo tanto, no podemos medir este deseo.
Lo único que hace, lo que producen estas mediciones es que al final lo que sentimos son presiones
que hace que tengamos disfunciones sexuales porque siempre nos intentamos comparar
y siempre habrá alguien que nos va a ganar en, que nos va, que tendrá un pene más,
pero eso no significa...
Un pene más.
Bueno, un pene más largo, un pene más, ¿sabes?
Perdón.
Voy a decir, pero claro, realmente no significa...
La cosa es no compararse con nadie, es compararse con uno mismo.
Claro, pero tampoco significa que más sea mejor.
No, no tiene por qué.
Claro, la cantidad.
¿Cantidad o cualidad?
Claro, exacto.
Hablamos de eso, ¿vale?
Entonces lo que sucede es que cuando una mujer entra en consulta y nos dice que tiene
un deseo hipoactivo, porque hay mucho internet y aquí todo se puede buscar...
Sí, correcto.
Es porque lo está comparando con relaciones sexuales anteriores, ¿vale?
Más interactivas, quizás, ¿no?
Y al respecto con los actuales parece que no hay tanta actividad.
Claro, pero es normal que el deseo sexual varíe durante los años, ¿vale?
Son ciclos que hay que normalizar.
Claro, y aparte que el cuerpo también va cambiando, ¿no?
O sea, las hormonas...
No, y una relación pues a veces pasa por momentos difíciles o...
Bueno, hay mil factores que pueden afectar a esto.
Entonces tú lo asocias con lo que anteriormente tenías.
Claro.
Y hablamos también de la fase de enamoramiento y tal, que es mucho más fogosa.
Todo esto también lo hablamos.
Entonces, claro, cuando nos hablan de deseo hipoactivo es porque lo estamos comparando
con relaciones anteriores, con la misma pareja o ya sea con otra.
Entonces ahí quizás está un poco el fallo, ¿vale?
Que no hay que medir esto, sino que entender un poco por qué sucede, ¿vale?
Por lo tanto, cada vez son más los expertos que dicen que el deseo sexual no se basa en las hormonas,
sino en factores psicológicos, sociales y emocionales de las mujeres, ¿vale?
No tanto, no nos vayamos tanto a lo químico, ¿vale?
Y entendemos un poco más todos los factores que nos envuelven, que son más psicológicos,
son más emocionales de una mujer.
Exacto.
Entonces, volvemos...
Con muchos, ¿eh?
Sí, sí, sí.
Con muchos.
Ahora me ha venido a la cabeza el vídeo, creo que lo pusimos una vez en la primera temporada,
el de The Nothing Box.
Sí.
¿Te acuerdas?
Sí, sí, sí.
Que, bueno, sí, la conexión esta que hacemos todas las mujeres, bueno, todas las mujeres en general,
de conectarlo todo, que si el coche tal, y los hombres pues tienen ahí otra caja que se llama Nothing Box,
que, pues como dice el nombre, no hay nada dentro y a nosotros nos, bueno, nos sulfura que sean capaces,
seáis capaces de no hacer nada.
Me ha venido a la cabeza.
Pues bueno, poco relacionado con esto, hay otro estudio realizado por la Universidad de Michigan
que demostraba que las mujeres que tenían un mayor grado de bienestar emocional y un mejor estado de ánimo
resultaban tener un alíbido significativamente más elevado y relaciones sexuales más placenteras.
Estos demostraron que realmente no viene tanto de lo químico, sino que viene del bienestar emocional y social que una mujer tiene.
Claro, es que a mí a veces, o sea, se me hace difícil, hago, como, o sea, simplificar términos,
porque claro, dentro del bienestar emocional hay tantas cosas como, pues no sé, el nivel de estrés que tienes en el trabajo,
¿no?, lo feliz que puedes estar tú contigo mismo, la paz que puedes encontrar tú, o no sé, los problemas que puedes tener del pasado,
no sé, hay tantas, tantas, tantas cosas.
Bienestar emocional.
Bienestar emocional.
¿Cómo se valora?
No, pero es que no es que se valore, es que quizá cosas que para ti son importantes para tener un bienestar emocional para mí no lo son.
Claro, claro.
Por lo tanto, significa que...
No hay una escalera universal.
No, pero sí que puedes decir, vale, tengo un bienestar emocional, aunque no sean las mismas cosas que nos lleven a eso.
Por lo tanto, no hay que medir bienestar emocional, sino sentirse bien con uno mismo sería.
Claro, claro, pero digamos que el estudio, ¿no?, es toda esta proporción de mujeres tienen un grado de bienestar emocional, pues...
Sí, porque se hacían unas preguntas y según las respuestas de esas preguntas lo calculaban un poco.
No, yo solo digo que a mí a veces se me hace como difícil juntar tantas cosas en una misma, no sé, cuatro palabras, ¿no?,
un grado de bienestar emocional que es muy distinto a cada persona, a cada país y a cada cultura y a cada religión también.
Sí, sí, pero bueno, el estudio está bien porque demostraron realmente...
No, no te lo chafo, ¿eh?
No, no, no, no, pero demostraron realmente que, bueno, que eso afecta mucho más.
Porque el otro grupo que había, porque había dos grupos, el otro grupo eran mujeres a las que se le estaban inyectando testosterona
para que el deseo sexual aumentara.
Y realmente hubo un poquito de mejora, digamos, pero casi insignificante.
Y después hicieron este estudio y demostraron que realmente lo que realmente importa es todo lo que está fuera de lo bioquímico.
O sea, es más emocional, más psicológico, más social.
Con evidencias, experiencias y no solo físicamente lo que nos sucede.
Claro, entonces los expertos concluyeron que más que en factores bioquímicos,
la clave está en sentirse bien con una misma y sobre todo con la pareja también.
¿Vale?
Por eso cuando no hay ganas hay que buscar en el contexto y no en una parte de esta.
Mira, justamente esta canción dice
I like me better when I'm with you.
O sea, esto lo pueden decir las parejas que tienen un grado de bienestar emocional alto
y que encima tienen relaciones sexuales placenteras y que hay un alivio alto.
Por las dos partes.
Exacto, sí, sí.
Yo siempre cuando hablo en aquel sentido, yo siempre hablo de las dos partes,
sean femenina, masculina, masculina, masculina, femenina, femenina, ¿vale?
Aquí haced los combos que queráis.
Claro, porque estamos hablando del deseo de la mujer,
pero a veces también hay problemas en el deseo del hombre.
Lo que pasa es que se habla mucho menos realmente de eso,
porque, bueno, como ahora comentaremos, nosotros somos más sencillos.
Que conste que no lo he dicho yo, lo has dicho tú, Alex.
Muchas gracias.
Venga, va, seguín, seguín, parlán.
Bueno, pues a todo esto es cierto que el deseo masculino es más espontáneo que el de una mujer,
que sería algo quizá un poco más elaborado.
No complicado, ¿eh?
Sino elaborado.
Me gusta más esa palabra.
Sí, a mí también.
¿Vale?
El tópico de que a los hombres les apetece más queda un poco anticuado,
ya quizá a veces...
Hombre, sí.
Esto ya creo que queda un poco americanada o cosas no la realidad.
Lo que me gusta, ¿vale?
O como me gusta a mí decirlo, es que los dos tenemos sed.
Claro.
¿Vale?
Otra cosa es qué bebemos y cómo se prepara esa bebida.
Muy buena.
Vale.
Lo que es más importante es no agobiarse, no sentir presión y sentirse físicamente sensual.
No para la otra pareja, sino para nosotros mismos.
Cuando estos tres factores, digamos, que se unen, ¿vale?
Quizá, aunque sean cosas diferentes para ti que para mí, quizá nos acercamos un poco más a ese bienestar emocional.
Porque el trabajo, como tú dices, las presiones que teníamos de fuera siempre seguirán estando.
Entonces, si nosotros intentamos normalizar eso y acabamos no agobiándonos sin sentir presión y sentirnos bien físicamente,
al final sí que llegaríamos a un estar de bienestar emocional bastante...
Pleno, ¿no?
Sí, bastante pleno, pero también sencillo de alcanzar.
Simplemente que hemos de saber cómo gestionar todos los inputs que nos vienen de fuera, que a veces es lo que cuesta un poco.
Por eso hemos dicho antes lo del contexto.
No, claro.
¿Sabes?
Se necesita saber el contexto y analizarlo en general, no solo una parte.
Y lo que decíamos de la comunicación, no solo sexual, sino la comunicación es muy importante para que eso se realice.
Porque yo puedo estar muy mal al llegar a casa y a cabo de una hora de estar hablando contigo estar mucho mejor.
Entonces, a veces falta el acto de querer comunicarlo y a veces falta el acto de decir, vale, tú quieres comunicar esto, pues yo te respondo con... o te escucho.
Vamos a volver a hablar de eso.
Es que cada día sale.
Próximamente. Es que claro, es la base, o sea, es el denominador común de todas las secciones de psicología y sexología porque es la base de lo humano, ¿no?
La comunicación. O sea, por algo tenemos un raciocinio y un cerebro que nos hace pensar y sentir. Bueno, se siente por otra parte, pero...
A mí lo que me sorprende es que hay veces que no queremos comunicar y no entiendo por qué.
¿Miedos?
Bueno.
¿No?
Claro, pero ¿miedos ante una pareja?
Bueno, pero igual el sentirse débil comunicando algo que a ti te preocupa, pues a uno no le preocupa.
La mayoría de veces sucede porque no hemos comunicado anteriormente.
O porque nos hemos conocido de una forma que no hacía falta comunicar.
Y después de tanto tiempo, ¿cómo te explico esto? Y me vas a decir, ¿y esto ahora qué viene?
Claro, si no te he comunicado el punto uno, ¿cómo te voy a comunicar el treinta y cinco?
Si no sabes nada de la tuta show, ¿no?
Sí. Y muy a pesar de todo el mundo, gracias a eso tengo trabajo.
Gracias a todos.
No, pues sí, de verdad, yo creo que el tema de la comunicación es...
Sí, pero a mí me encanta que vengan...
Es la clave.
Que vengan las parejas a veces con un problema así, porque realmente es muy sencillo abrir los ojos y es algo que se soluciona muy fácilmente.
Si lo que realmente ves que de fondo lo que falta, que es la comunicación, que quizá ellos no lo saben, pero tú lo ves y lo analizas, realmente es un proceso que es rápido de hacer y que tiene unos resultados espectaculares.
Sí, sí, yo estoy contigo.
Sí, sí.
Y también lo que decíamos...
Es el querer ponerse, porque hay mucha gente...
No, y el cómo. También hablamos también a veces de cómo hacer, o sea, cómo comunicar lo que yo estoy sintiendo para que tú me entiendas.
Pero hoy día, para empezar, tienes que tener la voluntad.
Sí, sí, está claro.
Está la voluntad de querer.
Primero empieza por eso, y después, cuando quieres comunicar, lo que hacemos en consulta es a ver cómo lo comunico para que nos entendamos, y en vez de sacar yo esto, y se convierte en una discusión, que se convierta en una conversación simplemente llana, que puede llegar a muchas cosas y no a discutir.
Claro, aquí es lo que decías antes, si nunca se ha hecho con anterioridad...
No se sabe cómo.
Claro, no sabes cómo, igual parece un ataque a la otra persona, o igual parece que de golpe se abre la caja de pandores.
Muchas veces se habla, pero con reproches.
Entonces hay una cosa que se llama comunicación positiva, que es también lo que enseñamos a hacer.
¿Comunicación positiva?
Sí, simplemente es...
Comunicar de forma...
Sí, de forma que el otro lo entienda y que no lo vea como un ataque.
Y muchas veces son eliminar las palabras como no de una frase, porque lo que te hace es intentar explicar esa cosa de otra forma, y en tu cabeza lo razonas del rollo.
Vale, no puedo utilizar la palabra no, por lo tanto voy a buscar una forma de que esa palabra no exista, y entonces ya no hay un reproche, porque tú mismo estás madurando la frase.
O incluso, sí, esto es muy cierto, incluso cambiar palabras.
O sea, cambiar palabras me refiero a, no sé, cada uno tiene también su propio lenguaje el cual le ayuda a comunicarse, ya sea emocional o pareja, lo que sea.
O sea, y muchas veces cambiando, nada, cuatro o cinco palabras de uso diario, de eso de, yo qué sé, es que no soy capaz de hacerlo.
Esta frase, si la cambias a voy a intentar hacerlo.
O otra frase, o en pareja, como otras maneras de decir las cosas también.
Es una barbaridad como, muchas veces pensándolo, ya lo ves de otra forma. O sea, ya no es el, ¿para qué te vas a limitar tú de algo si ya te limitas tú, me refiero?
Sí, sí. De hecho hay un juego que me gusta mucho que yo utilizo con mis pacientes, que es ese en el que no puedes decir ciertas palabras para describir una cosa.
Tipo tabú, ¿no?
Sí, como el tabú. Vale, pues a veces formulamos una lista de palabras que no se pueden decir en una conversación.
Vale, el otro tiene que estar pendiente de lo que se está explicando, pero también de que no se pueden utilizar esas palabras.
Entonces, cuando una persona se equivoca, digamos que o se sigue explicando porque se ha quedado a medio de la explicación, o si ya se entiende de que se está hablando, la conversación pasa al otro lado.
Entonces tiene la palabra al otro. Y es un tipo de juego.
Sí, es un ejercicio bastante práctico.
Claro. Y así, es un juego y que incita también a que las parejas hablen.
Y entiendo que las palabras salen de la misma pareja, ¿no?
Sí.
Está no, está no...
O normalmente discutimos de tal. Vale, cuando discutís de tal, ¿de qué habláis? De tal, de tal, tal.
Pues estas cosas no se pueden decir. Tenéis que buscar una forma de no decirlo y tal.
Y así vamos mejorando.
Bueno, es bueno.
Justo se acaba la canción. Vamos a pasar a la siguiente.
Tan sonant. Ya sabeu todas las canciones a la lista de Spotify que fem servir aquí a la rádio.
Ahora mateix, de fons, tenim la de Home, de Philip Phillips.
Y seguimos hablando con Alex de... Bueno, hemos empezado a hablar un poco de la falta de este apetito sexual femenino
que aparte ya conlleva un montón de estudios, entre ellos pues el que acabamos de comentar de la Universidad de Michigan
que se supone que cuanto mayor grado de bienestar emocional, ¿no? Pues relaciones sexuales más...
Seis factorias.
Exacto.
Y más deseo sexual.
Exacto.
Iba, te voy a pedir que vuelvas a repetir esa frase de los dos tenemos sed.
Sí, eh...
O sea...
Dale, dale. No, ya has testigos directamente, ¿eh?
Sí, sí.
No, no.
Se me ha gustado toda la entera.
Los dos tenemos sed.
Otra cosa es que veamos y cómo se prepara esa bebida, ¿vale?
Porque se dice que el deseo es algo que está innato.
Entonces, a veces, solo falta saber qué queremos y cómo lo queremos hacer.
Venga, ¿y qué más? ¿Qué más?
Sí.
Nos hemos puesto a hablar aquí.
Hablamos de... Bueno, una discusión de pareja normalmente apaga las ganas.
¿Vale? Esto tiene mucha controversia porque dicen que el sexo es reconciliación y tal.
Vale, yo no creo en eso, ¿vale?
En poner esa frase dice que una discusión de pareja apaga las ganas.
Y si no es así, si alguien se excita tras una pelea, estamos hablando de una relación un poco tóxica.
O de una parafilia.
¿No?
Bueno, la estuvimos hablando...
Bueno, no sé si exactamente esta, pero hay una que es ver llorar a la gente, por ejemplo.
Sí, sí, sí.
Que sale también la película de Kiki.
Sí, sí, sí.
Que estuvimos comentando hace unas semanas.
O sea, que podría ser también que aparte de ser una relación tóxica, uno de los dos te va a una parafilia con eso.
Claro, pero si tiene una parafilia con las discusiones, tenemos un problema también.
No, claro, claro.
Seguirá siendo tóxica.
Seguirá siendo tóxica.
¿Vale?
Lo que ocurre es que somos diferentes, ¿vale?
Un hombre cuando está agobiado libera presión con el sexo.
Por el contrario, una mujer necesita tranquilizarse primero para poder tener una relación sexual.
Aquí, como estamos contigo, pues me vas a dar la razón, me vas a decir que no.
Pues estaba pensando que tienes razón, al menos yo personalmente.
Claro, una mujer, como hemos dicho, es más elaborada que no complicada, sobre todo.
Entonces quizá necesita tranquilizarse para después tener una buena relación sexual.
Un hombre, no.
Como has dicho, es más sencillo, quizá más básico.
Entonces, liberar presión con el acto sexual nos ayuda.
En cambio, una mujer quizá no.
Por eso hay que entender que no es el mismo género, ¿vale?
Que nos parecemos, pero que no somos iguales.
Entonces hay que entender las dos partes.
Quizá yo estoy muy agobiado de tener una relación sexual y quizá tú también, pero no la quieres tener.
Entonces hablemos de ello y nos enteraremos de lo que está pasando.
Qué bueno, me encantan las frases de estas finales que te suena música en plan, claro que sí.
Venga, y últimos 20 minutos del programa d'aquest divendres seguimos hablando con Álex de ese deseo femenino, de ese, bueno, esa falta de deseo femenino.
Ahora hablaremos de algo que dice, bueno, l'artículo este y que dice la señorita Tasso.
Señorita Tasso.
Que es la del libro.
L'autora, sí.
De Sexo 4.0.
Eso es.
Que dice que todavía muchas tenemos la decisión intelectual de satisfacer a las demandas lógicas del hombre.
Ahora después lo explicamos, ¿vale?
Demandas lógicas del hombre, ¿eh?
Sí.
Atención, atención, lo voy a subrayar.
Normalmente estamos tan poco conectadas con nuestra sexualidad profunda que navegamos con facilidad en el deseo del otro.
En parte para complacer, pero también para ser queridas.
Así nos alejamos de nuestra esencia y nos acostumbramos a sentir según unos parámetros de otro cuerpo y de otro género.
Ja, que la mire bien esta frase, ¿eh?
Sí, sí, sí.
O sea, entiendo que esto es una conclusión suya, ¿no?
Sí, pero dice que, o sea, ella está hablando de las cosas modernas, de la sexualidad femenina moderna, y dice que, muy a su pesar, sigue habiendo muchas mujeres que lo que dice todo esto es que miran más por la otra persona que no por ellas.
Entonces, cuando eso sucede, la mujer se abandona y se centra más en dar placer a otra persona.
Por lo tanto, se está abandonando a ella y está haciendo lo que la otra persona quiere y, como consecuente, bajará nuestro líbido porque estaremos más pendientes del otro que de lo que queremos nosotros.
Visto, así tiene todo sentido, pero la pregunta sería, o sea, la pregunta que yo me hago sería, ¿para qué?
O sea, ¿por qué se deja de prestar atención a uno mismo en ese momento que también tiene que gozar la mujer?
Claro, pero es por donde venimos.
Porque la mujer...
¿Tópicos sexuales históricos?
No, claro, porque la mujer, antes, su funcionalidad era para dar...
No, no, es que era así, era para dar placer, no se estudiaba, no se estudiaba el placer de la mujer.
Entonces, por eso hemos empezado así, diciendo que, gracias a muchos estudios y tal, todo esto se está normalizando mucho.
Pero aún sigue habiendo factores sociales que nos hacen que sucedan estas cosas.
Entonces ella lo hace como un toque de aviso en la entrevista que dice, bueno, es que a mí lo que me sucede cuando escribo libros y cuando veo reacciones de mujeres es que aún nos estamos centrando en eso.
Entonces, de vez en cuando no está mal, porque ahí llega el momento de sumisión de yo quiero complacerte a ti, tú me quieres complacer a mí.
Pero cuando eso se extiende y se vuelve algo normal, es cuando normalmente la bajada de líbido se produce y, como consecuente, pues pueden haber mil problemas, disfunciones sexuales.
Entonces, es un poco larga la frase, pero realmente define muy bien todo el artículo que...
Claro, esto habría que agruparlo también en una visión bastante occidental.
Sí, claro.
Porque, claro, es muy complicado poder abarcar o intentar definir esto a nivel mundial, o sea, a nivel de todos los continentes y culturas y demás.
O sea, me descarga de la circunstancia, que desde aquí tampoco no podemos abarcar todo, que bastante bien hacemos y bastante bien haces, Alex, de extraer estas partes de estudios, como es la señorita Tasso, que nos deja frases como esta.
Vale, lo que me gusta mucho de esta cita es la última línea que dice
Nos alejamos de nuestra esencia y nos acostumbramos a sentir según unos parámetros de otro cuerpo y otro género.
Como hemos dicho antes, hombre y mujer somos diferentes y tenemos que tenerlo claro en cuanto a necesidades y en cuanto a cómo satisfacer esas necesidades.
Entonces, cuando una mujer se está acostumbrando, como dice esta frase, a parámetros de otro cuerpo y otro género, significa que se está acomodando a un género que no es el suyo,
que quizá no son sus necesidades las que está complaciendo, sino las de otra persona.
Entonces ahí es cuando empieza a fallar algo, porque quizá es nuestro modus operandi, ¿vale? Y no estamos viendo que realmente este modus operandi lo estamos utilizando mal.
O sea, no nos, aunque nos sintamos bien, quizá a la larga nos va a pasar, claro, nos va a pasar, nos va a pasar factura.
Entonces, bueno, todo se basa en saber reconocerlo. ¿Cómo? Hablándolo.
Bien, vamos ahí, vamos otra vez. Comunicación sexual.
Si yo realmente estoy notando, por ejemplo, que no estoy satisfaciendo las necesidades que yo tengo como yo quiero,
Si no te lo comunico, si no lo comunico a la otra parte, la otra parte no va a verlo.
Es lo que decíamos muchas veces, que si yo finjo tener un orgasmo y no se lo digo nunca a mi pareja, ¿cómo mi pareja va a saber que realmente estoy fingiendo?
Bueno, quizá soy muy mal actor, pero si no, claro, nunca va a saber la verdad.
Entonces, a partir de aquí empecemos a hablar y todas estas cosas van a ir saliendo.
¿Vale? Porque no es hablar del tema, sino que podemos empezar hablando de A, B, C y acabaremos en Z.
Cierto.
Entonces, es lo bueno, ¿vale? Y lo de acostumbrarme a acostumbrarme a otro cuerpo está bien, pero que no seamos ese cuerpo.
No, claro que no. ¿Vale?
Es que si no...
Pues es básicamente lo que dice también lo que dice Tasso.
Y venga, que enfilamos últimos 12 minutos del programa Último Estudio.
Tampoco viene de aquí, pero viene de Europa.
Sí, lo que pasa es que he puesto este estudio porque me ha parecido muy curioso, ¿vale?
Porque ya para terminar y después de esta frase tan...
Intensa.
Sí, también es sustancial. Digo, bueno, vamos. Dice, es la Universidad de Hamburgo de Alemania y este estudio dice que después de entrevistar a 2.500 participantes con pareja estable, descubrieron que la líbido disminuyó considerablemente a las mujeres a medida que avanzan los años de relación.
Sí.
¿Vale? Entonces afirman...
La función, ¿eh?
Sí, sí, afirman...
No sé si bajarte la música o quitártela directamente, la voy a quitar.
Afirman que la monogamia puede ser el asesino más certero del deseo sexual femenino.
Vale, vale.
¿Qué opinas, qué opinas?
Te he unido, ¿eh? O sea, afirma que la monogamia puede ser el asesino más arte o bueno, más...
Del deseo sexual femení, es que me encanta esta frase, es como boom.
Del deseo sexual femení.
A ver, hemos hablado alguna vez de la poligamia.
Sí, sí.
Perdón, no, no, perdón. Poliamor.
Sí, poliamor.
Poliamor, no, perdón. Poliamor, que básicamente es eso, ¿no? De poder querer casi al mismo
nivel, ¿no? Más de una persona a la vez y poder incluso llevar relaciones de, pues, una
mujer con dos hombres o, no sé, o al revés o mezclar.
Claro, es que hay mucha gente que afirma que hoy en día la monogamia es una invención
de la sociedad y que nos han manipulado para tener esta relación. Pero, en defensa de la
monogamia diré que hay personas que siguen pensando y siguen creyendo y suceden, es que
quieren esa relación con una persona y ya está. Y realmente yo creo que es factible.
No digo que una cosa sea mejor que la otra, ¿eh? Nunca.
Claro, es que aquí yo creo que hay tantos factores de, no sé, de dónde te has criado,
una historia de tus padres, de tus abuelos, hay tantos, tantos factores sin ir más lejos.
Tú mismo tienes tu historia, tu familia, lo que sea, yo tengo la mía. Y seguramente
tenemos visiones muy diferentes de lo que puede ser una pareja para toda la vida si es que
queremos eso. Porque yo creo que además nuestras quintas, nuestras generaciones, ya no están
tan dentro de, quiero encontrar una pareja para el resto de mi vida y mis prioridades
son boda, hijos, hipoteca y trabajo. Creo, ¿eh?
El estudio también remarca, porque es un estudio que se hizo durante cinco años, ¿vale?
Y cada cinco, no. Sí, durante unos años, no sé ahora. Pero sé que cada cuatro o cinco
meses tenían que pasar un test de, desde que hice el último test, no he sido fiel o he sido
fiel a mi pareja.
Ah, claro, o sea, era como un seguimiento, ¿no?
Entonces, ¿cómo llegaron a esta frase? Porque las mujeres que habían sido infieles,
¿no? Infieles durante su relación con la pareja, tenían un líbido, una líbido y un
deseo sexual mucho mayor que las personas que habían sido fieles. Las mujeres, ¿eh?
Claro, claro. Pero entiendo que ese líbido, o sea, el líbido no sé...
No, pero tenía más relaciones sexuales con su pareja.
Ah, ¿no qué?
Aun teniendo...
Ah, aun teniendo también fuera.
Oye, oye, oye, oye.
O sea, el deseo sexual se activaba.
Desde ahí ya...
¿Por qué? Yo tengo una explicación ahora. Voy a hacer de científico que no lo soy,
pero yo tengo una explicación.
Bueno, teoría de Alex.
Imagínate que tú tienes una relación con una persona con la que llevas dos años, ¿vale?
Y estás un poco ahí flojilla de deseo.
Pero encuentras una vía fuera de tu relación que es secreta, ¿vale? Y es nueva.
Entonces, ¿tu cuerpo qué hace? Producir un huevo de dopamina. Mucha.
Esto qué hace? Que tengas un deseo sexual mucho más alto.
Entonces, cuando vuelves a casa, la dopamina sigue produciéndose.
Entonces, puede ser que esa dopamina te ayude a tener más relaciones sexuales con tu pareja.
porque vuelves a tener deseo.
Claro.
¡Wow!
Claro, claro. O sea, a ver, se entiende, ¿no?
Pero no deja de ser una ansiedad.
No, no deja de ser una ansiedad y no la respaldo.
Claro, claro. A nivel fisiológico entiendo todo lo que pasa en nuestro cuerpo con la dopamina y demás.
Después hablamos, como dice Taso, de que hay muchos factores que influyen
y quizá una relación fuera de tu pareja no te influye en nada en la relación que tienes con tu pareja.
Pero, bueno, puede ser un factor.
O sea, los de Alemania lo tienen muy claro.
Sí, en Alemania tienen claras bastantes cosas.
Entre otras, el tema este.
Sí, sí, veo que son bastante de...
¡Nine!
Venga, últimos siete minutitos de programa.
Ha sido muy lapidaria esta frase.
Afirman que la monogamia puede ser el asesino más certero del deseo sexual femenino.
Sí, sí, no me lo he mentado yo.
Ese es el femenino, ¿sabes?
Sí, bueno, porque claro, estudiaban eso.
Sí, sí, sí, pero...
Muy bien.
Lapidaria no lo sigue.
Y para acabar, el artículo habla de que a partir de los 40 años la mujer tiene como una subida muy heavy de...
¿Cuarenta, eh?
Sí, a partir de los 40 años tiene una subida de deseo de líbido.
Y lo remarca a la experiencia que se ha tenido personal con las parejas.
Quizá porque llega...
Bueno, ya te has creado como persona.
Ya tienes unas metas bastante hechas.
Entonces, a partir de ahí, el deseo, ese bienestar, sube muchísimo.
Pero, finalmente, acaba diciendo que el deseo no va asociado a una edad, ni a una condición social, ni a un género, ¿vale?
Porque somos seres deseantes de forma innata.
De que deseamos.
Claro, que tenemos deseo de una forma innata, ¿vale?
Lo único que queremos es sentirnos queridos como finalidad y así sentir deseo de ser queridos.
Ahí también lo deja como... Habla un poco de amor al final y tal.
Y, bueno...
Hombre, sí, el deseo de sentirse querido, ¿no? O amado, o estimado. Esto es innato.
Sí, pero...
Igual que los animales.
Pero va muy atado al deseo.
Al deseo de ser amados.
Entonces, cuando esto se produce, el deseo de bienestar, bueno, el bienestar y todo esto sube.
Por lo tanto, el deseo sexual se mantiene.
Por eso, muchas veces vienen mujeres diciendo que la pareja no está bien.
y a partir de que la pareja no está bien, el deseo ha menguado muchísimo.
Por eso hay que cuidar un poco la pareja y, sobre todo, aunque solo vengan ellas,
que tengan claro que normalmente, aunque ellas quizá no lo vean desde un principio,
normalmente tendremos que trabajar con la pareja porque se soluciona mucho más rápido.
Y porque no es lo mismo... Eso también es importante.
No es lo mismo que yo acuda a una consulta y sea yo la que vaya a mi pareja y le explique lo que ha pasado en consulta.
Porque quizá lo hago mal.
¿Sabes?
Quizá intento...
Mejor ir los dos.
Claro.
Quizá intento explicar algo y no sé explicarlo porque tampoco se ha hablado en la consulta,
sino que se ha vivido en la consulta.
Entonces hay muchas frases que nos intentamos inventar para intentar explicar lo que ha pasado en consulta.
A veces no es posible y a veces se llega a malentendidos.
Por lo tanto, es importante que la pareja venga.
Y sobre todo que la parte que no ha venido, si ha sido porque no quiero venir, ves tú...
Que sea bien informada, ¿no?
Sí, pero la parte que no ha venido, que sea consciente de que quizá cuando lo reclamamos
es porque realmente no lo necesito yo, sino que lo necesita la pareja.
Y hay veces que muchos hombres no tienen tanta disposición a venir, ¿sabes?
Normalmente vienen ellas y después cuando hacemos una consulta en común me he encontrado casos de
no, es que no quiere venir porque dice que el problema es mío.
Pues a partir de ahí...
Eso también es un problema ya, ¿eh?
Claro, a partir de ahí empecemos a...
Dar la espalda a la pareja, en plan, este es tu pastel, a mí no me meta nada más.
Claro, entonces a ver cómo...
Me enfado.
A ver, a ver, ¿cómo solucionamos esto?
O si es conveniente seguir con esta persona o no, que tal vez a veces también sucede.
Bueno, claro.
Le quiero solucionar esto, pero después veo que realmente no es lo que me favorece.
Igual de ahí se abre la caja de Pandora y ahí sale que igual esa relación no es la que es, bueno, la buena para los dos.
Sí, sí, por eso es un llamamiento a los hombres de hacer caso a vuestras mujeres.
Alex, pequeño recordatorio, ¿dónde te pueden encontrar si alguien necesita de tu ayuda?
Sí, tabutalks.wordpress... no, tabutalksblog.wordpress.com y después en la web de la consulta que es www.alexpurense.com
Doncs ya sabeu on trobar a l'Alex.
Alex, una tarde más, muchas gracias por acercarte hasta aquí.
A vosotras.
Que tengas muy buen fin de semana, hasta el viernes.