Fins demà!
Molt bona tarda a tothom, 7 minuts que passen de les 5 de la tarda d'avui, dilluns 3 de desembre, i amb el programa número 334 en endavant, obrim avui la plaça.
I avui comencem amb aquesta cançó, You Better Not, de Louise the Child, justament amb Guàfia.
Una cançó bastant motivadora per arrencar aquesta curta setmana, i sí, és curta perquè nosaltres serem aquí amb vosaltres avui, dimarts i dimecres, però dijous i vendres no, agafem pont, sí senyor.
I per això us posem aquesta cançó tan motivadora perquè és una sermana molt curta i ens fa especial il·lusió.
Clar, que si aquí no li fa il·lusió tenir un pont proper així a la cantonada, per cert, si mireu el calendari, és que em fa molta gràcia a mi mirar el tema de festivitats,
i a més, sabíem que en aquest país, crec que és el país de la Unió Europea que més festivitats i més dies festius tenim,
i no ho dic com a goig, eh, sinó ho constato, és un fact, és un fet.
I si mireu el calendari a partir de gener fins, crec que és abril, no tenim ni un sol pont, però ni un sol pont, vull dir, ni un dia, eh, per respirar, ni un.
Així que almenys aprofitem aquests dies, no? El pont de la Pobrissima i més endavant encara tindrem les vacances de Nadal. Quina il·lusió.
Va, doncs com que encara no hi hem arribat al pont i som aquí amb vosaltres fins les 7 de la tarda, us explico una miqueta què tindrem avui,
perquè, senyors i senyores, no m'ho crec ni jo mateixa, de fet, no sé ni com dir-ho.
Us en recordeu que venia un home a obrir la plaça els dilluns, tot Quintana, que ens parlava de botànica, d'experiències, de viatges que havia fet,
de moltes coses, de Can Gregorià, de... En fi, un pou de sabidoria.
Doncs bé, vam fer la broma inclús en directe de... Vols dir, Pep, que ens trobaràs a faltar i dilluns no seràs per aquí?
I si ens vau escoltar la setmana passada, dilluns passat, precisament, en teoria, en principi, allò era un comiat,
perquè volia fer un perón i volia fer una pausa a la seva vida i dedicar-se a altres coses amb una miqueta més de temps,
en comptes de venir i sentir-se lligat aquí a la ràdio.
Doncs bé, si tot va bé, que en teoria hauria d'anar bé, el tindrem avui aquí i obrirà la plaça com cada dilluns,
així que, de moment, no el podem trobar a faltar, perquè no ha marxat el Pep, segueix entre nosaltres.
I dic si tot va bé, perquè ens hem enviat un parell de missatges i no ho ha confirmat del 100%,
però jo conto que sí, que el tindrem per aquí, el Pep Quintana.
I a la segona hora, ja sabeu que els dilluns, i aquesta gent sí que es queda i és, i clar que hi són,
són els nois més joves de la plaça, l'Albert Navarra i l'Izan també,
que ens vindran a fer aquesta crònica esportiva de 6 a 6 i mig, més o menys,
i després s'ajuntaran amb el Manel i el Ripoll, a veure si poden ser-hi els dos,
per fer una mica de crònica i de tertúlia esportiva.
Comentarem, entre altres, aquesta victòria al Barça, el 2-0 contra el Villarreal,
i també a veure com veuen ells, tant els jovenets com l'Albert Izan, com l'Oriol i el Manel,
que ja tenen una certa edat, no, no, certa edat, vull dir que ja han viscut una època.
Comentarem també aquesta gran pèrdua, aquest Núñez, que avui ens ha deixat els 87 anys
i que ens ha deixat un gran llegado, no?, un gran llegat, que es diu,
ens va construir la residencia de la Masia, el mini estadi també ens el va deixar,
van incrementar més el patrimoni, a part, van haver algunes trifulques amb Isenda,
però va ser títol personal, doncs amb tots ells també comentarem això entre d'altres,
i sabeu que això és des d'ara mateix, que passen ja 11 minuts de les 5 de la tarda i fins les 7,
i també sabeu que ens podeu seguir a les xarxes socials, perquè estem que ho patem,
al Facebook, la plaça de Mireia, i a Twitter, arroba, pl, guiobax, Mireia.
Fins demà!
I si us esteu preguntant quina és aquesta boníssima cançó que ens has posat, Mireia,
es deia Better Not, de Luis the Child, juntament amb Guafia.
I ara sí, audiodescripció, l'Imanol està estirant-se com si que vés d'espertar-se de la migdiada.
Imanol, bona tarda!
Estic estirant per fer un bon programa, Mireia.
Ah, val, val.
S'ha de dir tot en aquesta casa.
Exacte.
Qualsevol diria que de casa està llevada a la migdiada, no anem per aquí, eh?
Qualsevol ho diria.
Qualsevol ho diria, no ho sembla pas, amb aquests ulls tan desperts que ens portes de dilluns.
Per cert, setmana curtíssima.
Setmana curtíssima.
Curtíssima, tan curta com tres dies.
Sí, sí, inesperat.
Certo, també.
Completament.
També és cert.
No ho sé, tinc dies per fer coses, no sé ara, no sé què faré.
Tenim quatre dies encès.
Podríem començar a calcular què pots fer en quatre dies, o sigui, coses que puguis fer en quatre dies.
És que necessitis quatre dies realment per fer-les.
Has de ser molt lent per necessitar quatre dies per fer una cosa.
Home, a veure, si vols anar fins a Santiago Compostela...
Construeix una barca, en quants dies ho construeixes?
Home, depèn, depèn de quina barca.
Ah?
Per què la vols utilitzar? Per anar al retiro o per creuar l'Atlàntic?
Clar, home, a veure, filenprim, filenprim.
Construeix una barca en quatre dies.
Mira, et proposo el repte.
M'agrada que hagi utilitzat el retiro com si poguéssim arribar fins allà en barca, saps?
És a dir, allà sí que dones la volta de la barca, eh?
Mismamente, d'arribar al riu, igual arribes.
Vaya, vaya, aquí no hi playa, eh?
Anem una mica liats.
Anem una mica liats.
Anem pel Manzanares i pup, saltes i pup.
Ai, vaja, que entrees.
Ai, però, hòstia, això no és, veus?
No, no.
Aquí m'he saltat, m'he saltat.
Madrid.
Ara no deixen entrar cotxes al centre de Madrid?
Ja ho fan bé.
Sí, potser no deixen entrar barques, tampoc.
Ho dubto.
Tot que no contaminen.
O no contaminen.
Que saps que no li posaré un motoret?
No, no.
Un quatre cavalls, així.
Podríem fer això de coses que es requereixen quatre dies per fer-les.
Exacte.
Un, dos, tres, responda otra vez.
Sí, sí, molt ràpidament.
Construir una barca.
Tant, tant, tant, tant, tant, tant.
Jo dic que fan falta quatre dies i potser fa falta...
Bé, no és que crec, és que jo crec que fa falta temps per fer una barca.
A veure, què més, què més?
Només perquè s'asseguin les capes, diríem.
A veure, no sé, per exemple, deixar de fumar.
Pots deixar de fumar en quatre dies.
Sí, a més, com amb un mètode d'aquests de, el primer dia...
Clar, depuració, no sé què, no?
No, però el primer dia reduïm un 75% dels cigarrets.
Ah, no deixar de cop, vols dir.
Ah, tu vols dir deixar...
Home, però si deixes de cop, deixes de cop, ja està.
No necessites quatre dies.
Ja, però quatre dies de tancar-te a casa i tornar a estar boig i dir...
No, no, no, no.
Tu has vist transporting i deixar de fumar ho veus igual, no?
Una mica, una mica.
A veure, què més, què més en quatre dies.
Un nadó t'apareixerà per la paret i les d'aquestes.
Bueno, estimats oients, si hi ha algú que se li ocorreixi...
O ocorreixi i que no acudeixi.
Acudeixi.
És a dir, què es pot necessitar fer...
No, què pots fer durant quatre dies?
Clar.
Està arribat el Pep Quintana per allà darrere, eh?
Sí.
Estic que no m'ho crec.
Això són coses que passen aquí.
I sonen viva la vida de fons.
I no, ja, ja, no ho posa aquesta.
Passen coses de picar-rasa a aquesta ràdio.
Sabeu que fons dies ens vam acomiadar, però no, el tornem a tenir.
I el tindrem a la primera hora.
És tot mentida.
Que ho sapigueu, que ho sapigueu.
Va, seguirem pensant en això de...
Els quatre dies, però és que segur que hi ha moltes coses que necessites...
Però és just, eh?
Jo dic, quatre dies...
Quatre dies.
O coses, per exemple, que diguis...
Tinc un paler...
Hola, Pep.
Tinc dos o tres palets a casa.
Construir un sofà.
I vull fer un banc.
Vull fer un banc, veus?
Ai, que s'ha menjat la porta de vidre.
Sí o no?
Està bé, està bé.
L'emoció.
L'emoció, l'emoció al moment.
Estem tots bé, estem tots bé.
Sí, d'acord.
Però...
Per exemple, construir un moble així de...
Com es diu?
Amb casero.
En palers.
En palers.
En palers.
Potser en quatre dies.
Handmade.
Handmade.
Que ara es diu...
Ah, el face-me.
Les coses en anglès.
Però si no...
No, no, es direm en català.
Igual quatre dies et sobren uns quants, eh?
Per acabar el sofà.
Sí?
Que et pots fer molts de sofàs.
I una cosa més elaborada.
Jo he vist com cúpules i tot fetes en palers.
Cúpules fetes en palers.
Ah, sí?
De debò, sí, sí.
Molt impressionant.
Això t'hi cap a casa.
Ho vaig veure en un festival, així, enmig del bosc, però...
Vaja, bastant...
Aquests que fan a pals, no?
Que tenen bastanta ambientació.
El White Summer.
Ah, vale.
Saps?
No, és que pensar que anaves per pals, que ho fan a pals, i pensar, és duríssim aquest
que ho dic.
No, estan fent a pals, però, sí, ja, ja, però...
Jo m'estava referint al White Summer.
Ja ho sé, ja ho sé, però no.
El meu era més cap a White Bèlgica.
Ja, ja.
Cap a White Bèlgica, però sí.
Per cert, saps què també es pot fer...
En quatre dies?
En quatre dies.
Anar al Secret Vida Fest.
Uf.
Que coneixes algú que hi vagi?
Per què?
Perquè des de la plaça m'interessa molt, perquè no sé si saps que tu et compres l'entrada,
però no saps qui tocarà.
Ho saps o no com funciona això?
No.
I quan és el Secret Vida?
Precisament aquest pont.
Ah, és aquest pont?
És aquest pont.
Crec que és la nit, no sé si és la nit de jocs o divendres o divendres a dissabte.
I no podem aconseguir passes així per la pàlina?
No queden.
Ah, no queden, no queden.
Passes de premsa, passes de premsa, jovent.
No ho sé, no ho sé si no...
Ho intentaré indagar, eh, però és el festival més curiós perquè no saps qui tocarà
fins que el veus curti l'escenari.
Ara, el Vida ja saps que...
Ja saps, no?
Sí, sí, l'estiu musical del Vida ja més o menys el coneix, però imagina que et porten
els Strokes.
Perquè els Strokes ja no toquen junts.
Què dius?
Sí, quan, imagina que te'l junten.
Però si Albert Hammond Jr. està fent gira en solitària ara mateix.
Imagina que te'l junten i te'ls porten.
que ets el guitarrista de Destrokes.
A veure, a mi em juntes a Destrokes i se'm cago en el...
Veus, per això...
Em rendeixo aquí mateix a la vida, ja està.
Llavors no és que intento aconseguir un passeig de premsa, és que m'intento colar com
sigui a el secret vida.
Doncs, si coneixes algú que hi vagi...
Jo, de moment, no ho conec.
Per exemple, aquest estiu va tocar Franz Ferdinand al Vida.
Espectacular.
Brutal.
No hi vaig ser, però m'ho imagino.
I l'any passat també va anar a Freddys Drop, el Sora, i boníssim.
Jo tampoc no hi vaig ser, però són uns...
Però ens ho podeu imaginar.
Són uns molts bons.
Uns molts bons.
Uns molts bons.
Sí, sí.
Sí, senyor.
Vinga, va, anem a Lleugerín, que el Pep ja el tenim per aquí dins, i passen ja 18 minuts
a les 5 de la tarda, i comencem parlant...
M'estàs escurçant el temps, eh, ja?
Cada cop em deixes menys temps per fer triturats.
Clar, però pensa que ara comencem a triturats.
És a dir, encara ens queden 10 minuts, si no...
És a dir, no és que te l'estic traient, te l'estic dosificant.
D'acord, d'acord.
Un eufemisme per mantenir el control d'aquest programa.
Molt bé.
Sí, perquè si me'l van donar a mi per algú va ser...
No, va, espero que...
Jo ja he fet la primera tentativa, jo vaig fer la primera tentativa ja l'altre dia, ho recordo.
Sí, sí, va sortir prou bé.
Ja he estat al control d'aquest programa.
Molt, molt contenta, molt contenta.
Molt contenta, molt contenta.
Encara se'ns enfadarà, gràcies, Imanol.
Per res, em va dir.
Tu vas currar molt, tu vas currar molt.
Moltes gràcies.
Sempre al servei del Ciutadà.
I de la plaça.
I de la plaça.
I comencem parlant d'aquestes obres que es faran per construir habitatges de protecció oficial al voltant de la plaça dels Estudis Vells.
Sí, perquè en l'últim ple municipal es va decidir modificar el pla general metropolità a l'entorn de la plaça dels Estudis Vells.
Això comportarà una reordenació de l'espai públic al voltant d'aquest punt del municipi.
En primer lloc, s'aprova la construcció de vuit habitatges de protecció oficial, amb un local, a l'espai que actualment ocupa el parc dels Jocs Juvenívols.
Aquesta modificació també implicarà la creació de 40 noves places d'aparcament, la majoria de les quals estaran soterrades.
Per altra banda, el Triangle de Can Sagrera es convertirà en el nou espai d'oci per als infants, 2.500 metres quadrats, dels quals 700 metres quadrats esdevindran espai verd.
Un espai que, recordem, fins ara estava tancat al públic.
Aquesta proposta va rebre el vot negatiu del PDeCAT, que no veu amb bons ulls la remodelació que proposa l'actual executiu.
De fet, el grup municipal del PDeCAT tampoc està d'acord amb la nova disposició de la pròpia plaça dels Estudis Vells.
denuncia que hi ha certs factors de risc per als infants que ells juguen, a part de ser un espai poc atractiu.
Em pots posar...
Em pots posar reverb per...
Ara arribarà, eh?
Sí, eh? Arribarà.
I és que, precisament, quan va passar per aquí el Pau Ardèbol, de Montfilms, la productora que està gestionant i gestionarà el tema d'aquest curtmetratge, aquesta websèrie de Sant Just...
Un metratge.
No, no, websèrie, perdó.
Un metratge.
Un metratge.
I ella hi vol i va aparèixer.
Websèrie.
Demanem tot va malament.
Ens va demanar aquesta...
Pau, escolta-la, ho fa molt malament.
Jo sí que puc aparèixer.
Necessiten un personatge com jo i Manol.
Si ens van comprar els dos, ja ho saps, no?
Sí, sí.
Ja està, ja ho tens.
Doncs jo, jo he cantat.
Vinga, què?
Doncs que, precisament, aquesta cançó ens la va demanar el Pau Ardèbol quan va venir aquí a presentar aquest Bergami,
que necessitaven fins a 10.000 euros, Night Call de Kavinsky i avui podem dir, bueno, divendres ja ho podíem dir, dissabte també,
però avui a la plaça podem dir que han assolit i amb concreces, que es diu en castellà perquè han passat uns 10, 20, 30 euros ja.
I és més.
A més ja, han passat ja els 10.000 euros.
De fet, jo quan ho he comprovat aquest matí ja anàvem per 10.600 llargs.
10.600, ja.
10.600 llargs.
El que passa de 10 també s'ho queden.
També s'ho queden, sí, òbviament, òbviament.
Tot això és pel seu projecte, òbviament.
Ja podíem fer un soparet, eh?, amb la gent que ha participat, no?
En plan, a veure, en el nostre objectiu som 10, doncs, pica-pica.
Home, però faran una festa d'estrena.
No, sí, i anirem, anirem.
Al Guateque, a més, anirem a Ochenteros, sí o no?
És veritat, és veritat.
Jo em festeixo per l'ocasiós.
Però encara queda, eh?, bueno.
I per això tenim un any per preparar una disfressa dels 80.
Val, val, val.
Ens anirem ambientant amb aquest, Michael.
Jo em vull fer mega afro i un bigotet d'aquests,
saps un bigotet d'aquests que dius, ai, treu-te'ls, sisplau.
Home, el de mega afro no et queda gaire, perquè cada vegada,
com dir-ho, se't veuen menys els auriculars i més el cabell que li sobresurt per dalt.
No se n'hi menteneu.
Sí, sí.
A la descripció no li veig els auriculars, des d'aquí.
No li veu només el pèl.
Sí, sí, no tinc ni un pèl de tot.
En fi, sí, m'està creixent molt el pèl.
De fet, vull que el tallin.
Et puc fer una crida pública.
Vols fer un vercami per la teva peluqueria?
Podríem fer un tallat en directe un dia, eh?
Vinga.
Un tallat en directe.
O sigui, moltes coses tallades.
És a dir, tallar el cabell, fer un tallat en directe.
Un cafè, un tallat.
Fer un tallat, no sé, què més coses són tallats?
Tallar alguna cosa, tallar pa.
Sí, però tallar ja és tallar els cabells.
Oh, però el soroll, saps això de...
Saps?
Sí, sí, sí, sí.
El BCDRM.
M'agrada molt aquesta simulació, eh?
Amb el bolígraf, atenció.
El cinema dels anys 30 fent pluja amb una planxa metàl·lica.
Escolta, són els millors efectes, aquests, eh?
Sí, sí, no els de debò.
I mira, perquè no tinc una planxa metàl·lica,
que si no ho faria jo aquí mateix.
Vinga, explica'ns.
Han assolit i han passat ja aquesta xifra,
que era la que demanaven aquests 10.000...
Van per 10.000, si se'ns has dit.
Aquest matí, vaja.
Aquest matí.
Perquè Albert Camí, que havia obert la productora Moon Films
per realitzar la sèrie Sant Just Fiber,
ha arribat al seu objectiu.
Demà es tanca oficialment aquest crowdfunding,
havent sobrepassat la xifra de 10.000 euros
que es necessitaven per efectuar la producció.
L'acció de la sèrie estarà ambientada als anys 80,
que una potent droga, molt addictiva,
ha arribat a Sant Just.
Un grup de policies amb mètodes curiosos
s'encarregaran de trobar les principals xarxes de tràfic d'aquest narcòtic.
Una sèrie perfectament ambientada en l'època
en la que hi actuen Sant Justencs i Sant Justenques
de la talla de Clara Segura o Lluís Montfort.
De fet, aquesta és una de les seves apostes més fortes.
Tots els personatges estaran representats
per veïns i veïnes del poble.
Com vosaltres.
Jo sóc un veí.
Jo també.
Tu, no tant.
Jo també.
I ho tinc prou apareolatge, eh?
Així que...
Tinc que desaparèixer ja en aquesta websèrie.
Ets una persona insistent, també t'ho he de dir.
No és una persona que lluita per les coses que vol.
Jo he vist la teva insistència i ets una persona insistent.
Se'n diu esperit lluitador.
Si vols una cosa, lluita per aconseguir-la,
perquè sola no et vindrà caminant.
Déu-n'hi-do.
Així anem.
A més, sé que, o sigui, els últims euros, diguéssim,
sé qui els va ficar i no sé si puc desvetllar més,
però és una història emotiva.
Emotiva?
És una història emotiva.
De l'última persona que va posar?
L'última persona que va fer arribar els 10.000 va ser emotiu.
Llavors ens dius això i et quedes aquí.
I aquí ho deixo.
Molt bé, Manol.
Molt bé, Manol.
I indagareu.
I indagareu?
No ho sé.
Què vols que digui?
Perquè dient-nos això, no ho sé, saps?
És com dir-te,
sí, jo sé el que et passarà aquest mes de juliol,
però no t'ho dic.
Així anem.
Totals.
Així anem.
Ha estat entrant també el Carles Rius a l'estudi
per parlar de la previsió meteorològica,
però ens falta un triturat,
Manol.
Un triturat.
El llegeixo molt, molt ràpid.
Un triturat que te'l vaig dir jo.
És a dir, la notícia li vaig dir,
per cert, he vist,
perquè jo rebo el munt llatí del MACBA,
i et vaig dir, per cert,
he vist que Plensa porta l'exposició,
aquesta espècie de miscel·lània,
fins al MACBA.
I jo encara no ho sabia, clar.
No, no, l'Imanol, pobret,
una mica tard a vegades,
i en aquest cas doncs ho has d'ajudar-lo.
Aquestes coses passen.
De res.
Gràcies, Mireia, gràcies, de debò.
Sí, perquè el MACBA va inaugurar dissabte
l'exposició dedicada íntegrament
al Sant Justenc Jaume Plensa.
Una retrospectiva de l'obra de l'artista
que mostra la seva feina més íntima,
sense posar l'accent, com s'acostuma a fer,
en les seves obres d'intervenció pública.
Tot i així, feia 23 anys
que Barcelona no collia una exposició
íntegrament de l'escultor.
L'última aposta la va fer la Fundació Joan Miró
l'any 1996.
L'exposició, que porta el títol Jaume Plensa,
molt original, tot plegat,
recorre més de tres dècades de trajectòria de l'artista
a partir d'una vintena d'obres.
Doncs molt bé. Gràcies, de debò.
Moltes, moltes gràcies.
És que ni mostrar un mínim interès simulat, eh, Mirai.
Estava mirant, sincerament, estava...
Sí, per fi. Només esperava això.
Només esperava això.
Estava pendent d'un tema de l'ordenador,
que m'estava fallant i no volia que em fallés.
Ordinador. Ai, mare.
despatxat. Fora.
Bona setmana, Imanol.
Figuït un morro.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
M'estimació que téna temperatura a l'ordenador.
Aboge la cua tout!
V sharkat.
V article.
D'un après, sellé de vídeos.
Amor.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs parlem de temperatures que avui...
Sobretot el pont, que crec que interessarà molt a la gent.
Sí, el pont en parlarem una miqueta també.
Anem així una miqueta a pams.
Ja dic que puc no encertar algun número perquè vaig sense ulleres,
soc així de xulín, contrat sense com si fos jove.
T'intentaria ajudar, però des d'aquí tinc la pantalla prou lluny.
Ho veus?
No, no, tranquil·la.
Doncs el bo dels iPads o de les tablets és que pots ampliar amb els dos ditets
i llavors ho veus tot.
Ai, quina cançó més maca!
A tamany.
Me'n recorda a la xoventut.
A tamany?
Tens a tamany?
A tamany, pantalla sencera.
Les nou posades aprofilades al màxim.
A lletra per...
Sí, sí.
I què diuen aquests mapes isobàrics?
Doncs que tindrem molta abonança.
A vegades passa la tardor,
que tenim dies que encara que ens anem apropant cada cop més a l'hivern,
doncs tenim dies que puntualment
les temperatures són molt més agradables del que tocaria per l'època.
I ens toca viure això no només avui dilluns,
sinó demà dimarts i també dimecres,
amb unes temperatures màximes que rondaran els 17-18 graus.
És un desastre.
No és un desastre, és un tas d'abonança.
A més a més,
que hem estat sempre amb temperatures una miqueta més baixes
del que tocava durant bona part de la tardor,
fruit d'aquestes precipitacions tan excepcionals
que hem rebut aquesta tardor a bona part de Catalunya.
I ara tenim una pausa,
un anticicló que es troba al subcentre del nord d'Àfrica
i que abarca tota la península ibèrica
i fa que tots els fronts que arriben per l'Atlàntic
i que durant bona part de la tardor
hi havia un anticicló al nord d'Europa
i feia que baixessin per tota la zona mediterrània,
pel sud d'Europa,
aquest anticicló s'ha retirat
i ara tornem una mica al que seria la normalitat.
La normalitat és
fronts que viatgen per les ides britàniques,
entren al nord d'Europa,
afecten l'Escandinàvia,
o afecten tota aquesta Islàndia,
tota aquesta zona del dalt,
que és lo normal,
i aquí a baix tenim una miqueta d'abonança
que també és una mica el que ens toca.
Tot i l'abonança,
sempre que parlem d'anticicló,
a vegades,
quan ja estem en èpoques de l'any
on els dies són molt curts,
el sol ja ha marxat ara,
o sigui que són dos quarts de sis
i el sol ja ha fotut el camp marxa cap a i vint.
Sí, em dura 15 minuts, eh?
El programa amb sol ja em dura res.
Llavors, clar,
això permet que les temperatures estiguin avall,
que els termòmetres no es puguin enfilar massa
i per això avui ens hem quedat
amb aquests 17, 16 graus i escaig,
i ahir vam arribar a 17,4 a Sant Jusí,
que són valors molt agradables
i que tant demà dimarts com dimecres
seguirem amb aquests valors agradables.
El que dèiem,
el fet de tenir un cicló
no vol dir que tinguem una estabilitat total
i que el sol sigui el gran protagonista,
sinó que a vegades
provoca boires a les planes interiors,
a vegades tenim molta diferència
entre temperatura de les valls
en les zones altes de muntanya,
per exemple,
farà més bona temperatura a dalt,
els pics del Pirineu
que no pas a les fondelades,
a les valls,
perquè l'aire fred pesa més que el càlid,
llavors es queda a les valls
i allà li costa més de pujar a la temperatura.
Doncs a pujar a muntanyes,
a fer cims.
A fer cims per estar més calentó,
sí, és el que s'hauria de fer ara.
Doncs aquesta situació
també porta a vegades
alguns núvols baixos
que es fan resistents
i aquest matí fins i tot
teníem molta estona
amb un cel molt enterbolit,
fins i tot a vegades
no es veia ni el sol.
S'ha trencat el sol al migdia,
ha pogut treure el nas,
s'ha pogut enfilar una mica la temperatura
i diem que això que ha passat avui
ho expliquem
perquè passarà també
tant dimarts com dimecres.
Seran dos dies
on tindrem sol com a protagonista
però sempre hi haurà
aquest tel de núvols
que poden arribar a tapar el cel
una miqueta
i fer una mica la guitza.
De nit,
aquests núvols poden ser
una miqueta més destacats.
Aquest contrast
dintre la temperatura màxima
i la baixada tan ràpida
de temperatures que tenim a la nit
provoca també
que es generi molta humitat
i si no fa vent,
cosa que ara no passa,
que està fent vent,
si fa vent,
doncs,
si no fa vent,
els núvols aquests
permeten que la temperatura
tampoc pugui ser massa baixa.
Aquesta nit ha passat
se'ns ha tapat una mica el cel
i la mínima ha estat de 10 graus.
És un valor agradable.
Està bastant bé.
Una sensació d'hivern ple encara.
Sí, no.
No aquesta setmana, vull dir.
No, no, no.
Aquesta setmana serà molt tranquil·la
i estarà molt bé.
Els propers dies,
com que tindrem núvols a la nit,
no precipitarà
però les temperatures
estaran sempre per sobre del 10 graus,
o sigui que massa, massa fred
no farà.
I...
Hi ha un ingredient, digui.
Ah, anava a preguntar,
d'ahir al pont.
Al pont.
I sí, dijous i venes,
dissabte i comence.
Doncs bé, dijous encara aguantem
una mica l'estabilitat.
Potser fins i tot dijous
serà el dia més estable,
entra una miqueta de vent del nord
i això farà que les temperatures baixin,
sempre per sobre dels 15 graus,
o sigui que no patiu,
però sí que el dijous, divendres,
seran dos dies on el sol dominarà
i no tindrem tants núvols.
Seran dos dies esplèndids,
aquests dos primers dies del pont,
amb unes temperatures
que baixen una mica les màximes,
però les mínimes no.
O sigui que tindrem uns valors
d'avançar de tardor
i que per estar al mes de desembre
doncs ja està bé.
L'únic dia que avalla una miqueta
és el dissabte.
El dissabte podria creuar un front
que no és massa actiu,
o de moment els mares així ho indiquen,
serà un front que farà baixar les màximes,
farà baixar les mínimes,
que aportarà molts núvols
i serà un dia una mica lletxot.
Dissabte, diumenge,
tornarem a recuperar el sol,
però ja amb unes temperatures
que si t'has donat compte,
a poc a poc,
a mesura que vagi avançant
la segona meitat de la setmana,
aniran tirant avall
i això provocarà que cada cop
les temperatures siguin més de tardor avançada
que és el que toca.
I per la baixada espectacular
doncs ens haurem d'esperar
fins la setmana vinent.
Dilluns, dimarts de la setmana vinent
encara continuen baixant
i hi ha les màximes
entre dilluns, dimarts, dimecres,
dijous de la setmana que ve
no arribaran cap dia els 10 graus,
seran dies ennubulats,
potser fins i tot tenim precipitacions,
així que en resulta
una setmana bona,
una setmana que els dies laborables
encara seran així una mica xep-xep,
però la sort és que dijous que és festiu
i divendres que és festiu
o fan por,
o qui pugui fer por divendres.
Doncs són dos dies de sol,
dissabte una mica així
entrebolit amb núvols,
el mídia...
Nosaltres estem por aquí,
que no t'havien dit?
Sí, sí, sí.
Ah, val, val, val,
no, per si no t'ho han comentat.
No, no, pot dir que hi ha alguna persona
que aquí jo generalitzo per tothom
i parla per tu.
No, jo parlo aquí a la ràdio.
No, ja, ja, però vull dir
que algú que m'escolta
diu parla per tu
i ho diu amb veu alta,
no, escoltar-me,
no, no, que hi ha gent
que treballa el divendres,
doncs el divendres serà un dia molt maco,
dissabte ja serà més grisot,
però diumenge recuperarem
aquest solet,
doncs que sembla
que dominarà el pont de la Puríssima.
Temperatures, progressivament,
tot i que avui, demà i demà passat
farà bo
i temperatures molt agradables,
a partir de dijous, divendres, dissabte,
diumenge aniran baixant
i s'aniran normalitzant.
I per tenir un tas d'hivern,
això que dèiem,
esperar-nos a dilluns o dimarts,
que ja estaríem
tot el dia
amb valors per sota dels 10 graus,
que això ja...
Oh, fa gust, fa gust, això.
Sí, hi ha foc i aquestes coses.
Oh, sí, venen ganes.
Doncs anirem seguint,
com no, la previsió meteorològica,
però de moment pinta bé.
Pinta bé.
Pinta bé pel pont.
Sí, pinta bé pel pont.
Que tinguin bon pom, per cert.
Igualment.
Bon pom.
Bon pom.
Bon pom.
Adéu, Carles.
Adéu.
I 34 minuts
que passen de les 5 de la tarda.
I de fons
escoltem aquest nam
de Linking Park.
que si algú la vol trobar,
anem,
és N-U-M-B alta.
En breus entrarà,
com deia el Pep Quintana,
i també hi comentarem,
entre altres,
la frase de la setmana
i a veure amb quins altres temes
ens sorprèn.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Fins ara.
.
.
.
.
.
Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
la sintonia del Pep Quintana ha tornat a sonar a la plaça.
I jo que me n'alegro.
Pep, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Mira, tot això per tu.
Jo també.
Per tornar a la plaça.
Jo també me n'alegri.
Home, home, home.
Sí, dona.
Les coses com siguin.
Jo me n'alegro molt que tu ja has fet per aquí.
Molt bé.
El que hagi passat entre mig, que a vegades s'ha de parar per dir a veure què.
ha de dir a veure què, què puc i què no puc i després valorar-ho.
Sí, una mica més i no puc ni fer el programa ara.
No, t'has menjat la porta amb patates.
La porta, me l'he menjat, sí.
En patates.
Recordo la meva mare també les primeres portes de vidre que hi va haver.
També.
Amb un banc se'n va menjar una.
Home, estaven fent els titulars amb l'Imanola i de cop i volta m'ha vist la cara i jo,
ai, tu el Pep, de més t'he vist rebotar.
És que has fet l'efecte rebot.
Aquesta porta normalment és oberta.
Està oberta, sí.
Jo saludava amb ell, com que estaves a l'esquerra no, però tu de cara sí.
Clar, clar, jo t'ho estava saludant.
Bum, abanço una passa i m'he deixat el front.
Bueno, ja tenim un record teu aquí.
Sí, sí.
Ara hi ha una marca a la porta.
Una marca.
Tenim les teves guanyes d'actilar frontals.
El Carles ha saltat aquí com un fiera perquè he sentit aquell barrabum.
Aquest s'ha mort aquí, no?
No, però...
No, que has demanat el programa, Pep, per favor.
Sí, per això ho dic una mica més i no ho faig el programa.
No, no, ara ja que hem dit que sí.
Aquesta mena de tornada de fantasma.
Ara estem salvats.
Ara, amb les restes que ha deixat a la porta, podem fer un clon.
Clar, clar.
En cas de...
Sí, amb el cap clavat allà.
En cas de que marxo el que sigui, podem agafar les guies d'allà,
del còrtex prefrontal, que diu el Manol.
Sí, el còrtex, el còrtex.
El còrtex, sí, ja ho tindríem fet.
Sí.
Seguim fent frases, no, llavors?
Oh, mira, aquí en tenim tres.
Va, va, estupendo.
Aviam.
Una que diu...
No farem l'escena, avui, no?
No sé.
No sé.
A veure quantes en podem arribar a llegir en el temps que tenim.
Perquè jo crec que no les acabaríem, eh?
No.
No les acabaríem, de cap manera.
Jo crec que n'hi ha més de 100, inclús.
Sí, sí.
Bastantes.
Les anem dosificant, va.
Aviam.
Diu...
Una que diu del Simone de Beauvoir, de la Simone de Beauvoir, no?
Que diu...
La ficció és un producte, serà un bé o serà un servei, no sé prou, economia, necessari en qualsevol societat humana.
La ficció és un producte, necessari en qualsevol societat humana.
Però ho diu d'una altra manera.
Diu...
La ficció és un producte, serà un bé o serà un servei, no sé prou, economia, necessari en qualsevol societat humana.
O sigui, la ficció és necessària.
Però ho posa en qüestió o no?
Perquè quan diu això...
És un producte, serà un bé o serà un servei, no sé prou, economia, diu ell.
Diu, és un producte necessari en qualsevol societat humana.
Bueno, és el que diu aquest senyor.
I una altra, la darrera, que diu...
Els jugadors i els enamorats juguen en realitat per perdre.
Home...
Bueno...
Sí?
Home, qui més qui menys ha patit.
Clar, però no vas amb...
I per l'amor.
Sí.
Però, esclar, no, vas amb la intenció de perdre.
No, home, no.
A veure qui ho diu això.
El Lawrence Darrell.
El Lawrence Darrell, l'escriptor britànic, diu això.
I els enamorats juguen en realitat per perdre.
És una mica pessimista, diria jo, aquest senyor.
Molt, molt.
Perquè si comences ja pensant això, potser ja ni comences.
Apleguem, apleguem.
Exacte.
Igual li t'hi poses.
Com que diu aquest senyor que devia ser important perquè l'han fet sortir aquí...
L'han fet sortir aquí.
Clar.
Doncs igual sí que era algú important en el seu moment.
Clar, en el seu moment.
Bueno...
No sé...
Avui li toca a l'imano.
Però en qualsevol decisió perds coses, no?
Així que enamorar-se també és una decisió.
És una decisió.
Clar, bueno...
Sí, pel camí.
Clar, estàs exposat a anar a guanyar com a perdre, no?
Exacte.
Però aquesta frase va com encaminada a...
El que juga sempre...
Té l'opció.
L'enamorat...
Esclar, arriba...
La probabilitat...
Sempre és.
Doncs un moment arriba que l'amor s'acaba, no?
Sí.
Però ella es queda.
Sí, sí.
És una altra d'aquelles frases que hi havia aquí a Sant Just.
Del capri.
Ell ho està dient en sentit diferent, no?
Jo ho entenc en principi que del que s'alimenta l'enamorat és del patiment, no?
Del patiment.
Clar, ell li ho està dient així, que en realitat el que el fa créixer és el patiment.
El patiment de perdre.
Clar, perquè en realitat és com un jugador que en realitat no és per guanyar, sinó que cada cop que perd té més ganes de jugar.
És la gasolina que et fa funcionar, no?
Exacte.
Sí, en aquest sentit, no?
Sí, és bona lectura.
I tant.
I interpretació.
Lectura i interpretació.
Exacte.
Comparació lectura.
Treia 10 quan feia primària.
Doncs donar-li un pin quan surti l'impenor.
Comparació lectura.
Comparació lectura.
Progressa adequadament.
Ja m'ho deien.
P-A-P-M.
No, com era, progressa molt satisfactòria.
P-M-S.
Ah, sí?
Sí.
Molt satisfactòriament.
Clar.
Sí, això ja és un excel·lent.
Progressa molt satisfactòriament.
Això ja és excel·lent.
Clar, és com la teva evolució millora molt.
Jo he quedat progressa adequadament.
Nosaltres ja passàvem el bé i el molt bé, eh?
Ah, així.
Sí.
Bueno, si s'han quedat, eh?
Però bé, no podem fer gaire.
Res, però entendrem aquesta cosa.
Quina frase voles escollir, Manol?
Eh, començo jo, eh?
Sí.
Jo crec que em quedo amb les arrugues.
M'ha agradat bastant, de fet.
Ah.
Em toca a mi o li toca el temps?
No, no, ara tu, per exemple.
I per què no toca tu primer i a l'última?
Perquè jo dic, mira, així ella...
Ah, ja s'ho juga tot.
Els arrugues de la pell són aquella cosa indescriptible que procedeix de l'ànima.
Aquesta, a mi m'ha agradat...
Sí.
I a l'Imanol també.
Llavors, a tu també?
Ja està, i a mi també.
Ja està.
Sí, tenim un guanyador absolut, eh?
Un guanyador absolut.
Tenim una frase guanyadora.
Un guanyador absolut, eh?
Un guanyador absolut, eh?
Sempre fem guanyar escriptors.
M'agrada que sigui una escriptora tan, tan...
No, algun dia ha guanyat alguna escriptora, no.
Més de tant, tant.
Sí, depèn de les frases que ens fan arribar.
Sí, sí.
No, és completament aleatori.
Clar, i les mirem i les diem aquí, pum, pum, ja està, no?
Va, doncs sabem guanyar més dones ara que som ciutat...
Ciutat, no, poble.
Poble.
Feminista.
Municipi feminista.
Municipi feminista, reconegut com a tal.
Ah, sí.
Sòpia, és això?
Tu i Manol què fem aquí?
Ui, que vol dir que fem aquí.
També, eh, també.
No és només cosa de dones, això.
Som alien i alien, o sigui, també tenim la nostra part femenina.
Clar.
I tant.
De fet, diuen que si entre el dit índex i l'anular...
Com era?
No ho sé.
Si tens més curt l'anular que l'índex...
Ai, ai, ai.
Si tens una part femenina, o al revés...
Ui, ai, ai, ai.
A veure, poseu les mans a ser...
No, no, no, jo.
No sé quin és, si és l'índex o l'anular.
No tinc cap problema de mirar quina és la meva...
És que ara no ho sé, eh?
Si els tinc igual, què hem de fer?
És que tu ets raro, Manol.
Veus?
A sobre?
T'han fet raro.
Molt bé, no ha sortit.
Això ja ho vam assumir.
Cap als deu anys ja vam dir, nano, anem a establir certes normes del joc.
Tu tindràs, tu tindràs...
Tu t'anies trobant coses, saps?
Ja t'ho trobaràs.
Ja t'ho trobaràs.
Ja t'ho trobaràs.
Ja ho verificaré, eh?
Això ho has dit.
Molt bé.
No, amb l'Imanol estàvem parlant.
Disculpa.
Amb l'Imanol estàvem parlant que aquí a Sant Just hi havia passat una temporada bastant important.
Un poeta magnífic, català, que doncs més o menys tenim memòria de les seves poesies, no?
que era en Joan Salvat per Passeig.
Ah, sí? Carai.
I llavors en el carrer del Serral hi ha una casa que era dels Cardona, i no sé ara de qui és, eh?
Però era dels Cardona.
I com que estava malalt, en Joan Salvat per Passeig, doncs els metges abans demanaven sempre un canvi d'aires a la gent, no?
I recomanaven que vinguessin aquí a Sant Just.
I doncs una temporada...
Érem l'aire pur de Barcelona?
Bé, en Sant Just era el pulmó de Barcelona.
Sí, sí, sí.
Aquí no hi havia indústria i llavors, per tant, ni cotxes.
Sí, sí.
Era agrícola, era camp, hi havia molts arbres.
Tot això eren camps.
Tot això eren camps, sí, sí.
I per tant, doncs, la gent, els metges sí que recomanaven un canvi d'aires, que deien allò, un canvi d'aires.
I de Barcelona aquí i de Sants aquí, eh?
Va dir, Sants, esclar, si tu ara Passeig Sants notes la pol·lució.
Es nota, es nota.
Però esclar, la ciutat sempre ha tingut més pol·lució que no pas un poble com Sant Just, per més a prop que estiguem.
Sí, sí.
I ara estem tan a prop que ja gairebé amb aquest carril que han obert.
Amb aquest carril, amb aquest centre comercial.
I pots anar caminant com abans.
I pots anar caminant com abans.
Ui, el centre comercial.
Com abans.
El centre comercial.
Immens.
No he anat i crec que no...
No, no, a dintre no he estat, però només veient tu per fora, allò és una monstruositat.
Va, dins no has estat.
És un monstre.
Jo no l'he vist ni per fora.
No, perquè l'han inaugurat.
Per fora, doncs, ja veuràs que no s'acaba mai.
No s'acaba mai, no?
Sí, és veritat.
Tampoc hi has estat, Immanuel.
Ni dins ni fora, no?
No, no, tampoc hi he estat.
Tampoc hi he estat.
Bé, un dia farem una sortida comuna.
I anem a conèixer.
Sí.
A descobrir.
Amb una carmanyola, una carmanyola i una catimplora.
Sobretot.
Sobretot.
I anem allà.
Exacte, exacte.
La bicicleta elèctrica, llavors.
Un termo.
Sí, sí.
Els tres.
El que ens faltava.
Igual, si anem a un casco, igual ens ho perdones.
No?
Senyor policia, senyor policia.
Per cert, abans he vist un bícic aquí fora.
No sé si l'has vist.
Has vist un bícic?
Un bícic aparcat just a banda de la policia local.
Crec que se l'han trobat pel poble.
Saps el servei aquest de Barcelona?
Sí, era per aquí.
Era per aquí.
Algú que ha fet una excursioneta.
Sí, però li ha de sortir cara, eh?
Perquè si l'agafes i passes el temps que tens de tenir la bicicleta, vas pagant moltes.
Depèn de si ja va pagar o quan la va agafar.
Exacte.
També.
No sé exactament què ho he passat, però tenim un bícic aquí al poble.
Clar.
Jo volia rematar abans el del Salvat Papaseig.
Ah, és veritat.
Senzillament.
I resulta que llavors, mirant per les prestigeries de casa, he trobat un llibre que són les obres completes,
tant de poesia com de prosa, d'en Salvat Papaseig.
I una meravella, clar.
És que m'ha despertat la curiositat perquè ahir vaig anar a un concert a Barcelona
d'una gent que he conegut i que ens hem fet amics i que canten divinament,
com que l'home és la música coral, ja ho sabeu, que faig un programa en aquesta casa, no?
M'encanta que facis amics, eh, Pep, encara?
Sí, sí.
No? Que és veritat.
Hi ha moltes gent que diu, no, a partir d'una edat ja no coneixes gent nova.
No, no, jo sí, tant.
Quatre, que són aquests cantaires, doncs dues parelles que canten.
Elles són russes, ells són d'aquí.
i avui gravereu el programa amb el Carles, amb el Carlitos,
que doncs és d'aquest grup que se'n diu Quartet Catalinka.
Catalinka.
Catalinka.
O sigui, barregem una mica els catalans i els russos amb el Catalinka,
canten divinament, després si teniu ocasió de només parar a l'orella,
veureu que són una meravella, i el dia 28 van venir a cantar aquí Sant Just,
amb motiu del final de les festes de tardor.
Ah, 28 d'octubre.
El 28 d'octubre, sí.
I llavors van cantar els gregorians, van cantar,
i després aquests que van cantar música ortodoxa russa, de la liturgia ortodoxa.
i, esclar, a mi m'interessava molt, perquè feia molt de temps que anava darrere
de trobar un grup amb el qual poguéssim mostrar dues maneres diferents de la litúrgia,
i aquests russos, doncs, per casualitat, ells em van trucant a mi, primer.
I diu, escolta, com us he sentit, i voldríem connectar amb vosaltres,
perquè més si podíem cantar.
Diu, ostres, és el que jo estava buscant.
Feia molt de temps que poguéssim cantar junts amb les dues litúrgies diferents,
de catòlica i l'ortodoxa russa.
Ara que ha fet el cinglot, ja em passarà.
Bueno, podem posar la música.
Sí, no.
Si ho fas el ritme, semblarà que estiguis fent gran coral, també.
Podem fer un rap.
Un dia vam fer un rap, aquí.
Sí.
Es va marcar aquí un...
Un rapero, què és això?
Un rapero, un rapero gregorià.
A mi m'agraden molt les coetes de rap, per això.
A mi també.
Un garrotín, fem-ho més a lo català.
Un garrotín.
Un garrotín.
Un garrotín.
Un garrotín.
Un garrotín.
A veure què surt.
Exacte.
Vaig anar al concert d'ells ahir a la tarda.
I amb un centre molt interessant, també, el centre BRAM, que és el del centre interreligiós
que hi ha en la zona...
Ai, aquest no el conec, eh?
Sí.
Aquest centre interreligiós es va crear, diguéssim, arrel de les Olimpíades del 92.
I està per allà a la zona olímpica.
I llavors, doncs, allà s'hi fan tota mena d'actes de diferents religions.
Per això és interreligiós, lògicament.
I aquesta gent van anar a cantar allà.
I quan vaig saber-ho, dic cap allà, ahir a la tarda, passar la tarda en el centre interreligiós aquest.
I vaig estar amb ells, molt bé, molt amables, com sempre.
Van cantar divinament, com sempre.
Però al mig del concert van llegir un poema d'en Salvat Papaseit.
I això...
Et va recordar, no?
Mira...
El tenim a prop, aquí al poble, no?
Sí.
I curiós, això, que a mig concert de liturgia russa i ortodoxa russa llegissin un poema d'en Salvat Papaseit.
I molt bonic, per cert.
Doncs aquell que seguirem amant-nos i que anirem sota les barques...
Li'ma, no els veu que el sap, que et sap molt de poemes.
Però jo, així, memòria...
Saps aquest?
Una mica et sona, aquest?
Home, la memòria no me'l sé.
No, ja.
Podríem buscar aquest llibre.
És una part literària innata.
Innata.
Poeta.
Poètica.
Jo vaig néixer que ja sabia poemes.
Vaig néixer recitant.
Va sentar i va dir, escolteu, de posar-hi en posició.
Es veu que el poema s'ha de fer així i...
Sí, sí, sí, sí.
Recitar amb l'estereotipa en mà.
Si no, no...
Tipo trobador, saps?
Clar, és el que matava a Mireia.
És com un pregó.
És com un pregó.
Total.
Que llavors avui he repassat una mica...
Vull dir, he buscat el llibre per portar-lo aquí, no?
Així tenim un motiu de conversa, també, naturalment,
amb el llibre aquest del Salvat Papaseig,
que sempre m'ha agradat a mi, ha dit allò,
sento el foc de la nit i la ximbomba fosca, etcètera, no?
Així com el Carles dels Apis, que la pedrat recolta.
Aquest sí que me'l sé de memòria, ves?
El pedrat, eh?
El Carles dels Apis, que ara recitarà aquests dies,
perquè és Nadal.
Els de casa...
La cuina...
Prop de l'Uraseca Crema...
Prop de l'Uraseca Crema...
I han enllestit el gall, no?
Han enllestit el gall.
I, no sé...
I Jesús el mirarà i plorarà.
I tan pobres com som, no?
Acaba així, no?
Molt bé, doncs...
Llegia que en Salvat Papaseig,
amb aquest tomo que porto aquí,
que no es veu, perquè ja no hi ha ni càmera en aquesta santa casa.
No, no en tenim.
Però fa mesos, eh?
Que no en tenim de càmera.
Ja, ja, però ara anava a ensenyar la càmera i...
Podem fer una fotografia.
És veritat, eh?
Realment ha aixecat el llibre,
com ell, buscant alguna càmera...
Sí, sí, sí.
I no troba la càmera.
No n'hi ha.
No hi ha càmera oculta.
Aquí no fem bromes d'aquest estil,
de tenir una càmera oculta.
Podem fer un webcam i també un crowdfunding,
intentar...
Una càmera.
Sí.
Mireia descoberta el món dels crowdfundings...
Home, escolta,
per demanar...
Que no, sí, sí.
No?
Exacte.
Un ràdio pública...
Sí.
Per exemple.
Doncs resulta que aquest senyor,
després, amb aquest llibraco...
Bueno, un llibre important, eh?
Perquè el paper és més fi del normal, aquí, eh?
Gairement paper bíblia, no arriba tant, però...
Doncs, que aquest senyor es va morir els 30 anys.
30 anys.
Penses, ostres, 30 anys.
i doblat gairebé li he triplicat.
I, llavors, diu...
Com és capaç, quina capacitat, diguéssim,
tenia, no?, d'escriure,
perquè també va escriure totes les revistes del moment,
tots els fanfletos que va arribar a fer
i llavors amb una poesia extraordinàriament bonica,
molt amorosa, amb una bona part d'ella, eh?
Perquè li agraden molt les senyores
i això ho demostren els seus poemes.
A les senyores.
Sí.
A ell li agraden molt les senyores.
que ho demostren amb aquests poemes deliciosos,
a més a més, no?,
que escrivia i que ens permet, després,
poder-los gaudir, recitar o llegir, senzillament.
I amb els cal·ligrames, també.
Els cal·ligrames.
Oh, els cal·ligrames.
Sí, els cal·ligrames, també.
Els cal·ligrames és el que dibuixes amb lletres, un poema, no?
Sí.
Sí.
I amb signes.
I pots fer-li donar voltes.
Però es composa de lletra, el dibuix.
Hi ha lletra.
Bueno, sí, hi ha lletra i normalment és això.
Hi ha dibuix i lletra o la lletra per la forma.
Exacte.
Amb la lletra fas...
Però a vegades hi ha part de dibuix, també.
És a dir, hi ha híbrids, hi ha de tot.
Igual hi ha part de les soltes i a part hi ha dibuix.
Encara podem buscar alguna cosa, aquí.
A veure.
Ara, ens quedan 7 minutets, encara.
Molt bé.
Mira, ara estem veient un periquí darrere.
Anava a dir, ensenya'n a la càmera, no?
No.
És el de Bomber i Mercanova, no?
Sí, no?
Sí, sí.
No ho sé, no ho sé.
Domina, eh?
Benol, domina, però el salvar el papasset com si fos de la família.
Ho veus?
Ho he dit abans.
Reconec que vaig tenir una època que m'agrada bastant, papasset.
Vaja, encara m'agrada, eh?
Però que vaig estar-hi bastant dins, diríem.
Ho veus?
Jo ho deia per això?
Sí, sí, sí.
Ho veus?
No, és que s'ha quedat en rei a Déi.
No, al contrari.
No podem ensenyar als nostres amables oïdors?
No.
Incondicionals.
Incondicionals.
Incondicionals.
No hi ha dia que fallin.
Clar, perquè resulta que no tenim una càmera.
I hem de demanar als reis una càmera.
Sí.
Jo t'ho vol dir, podem fer un verkami.
No, si no, li puc fer una fotografia al llibre i penjar-la a les xarxes socials,
que aquí sí que estan pendents.
Sí, sí, sí.
Aleshores fas una foto d'aquí, que ho veuràs al sol.
Que aquí és jove, no?
Sí, sí.
Home, és que es va morir als 30 anys, aquest noi.
30 anys?
Sí, va agafar la tuberculosis.
Sí, sí, sí, sí.
I va acabar a Montserrat, no?
No sé on van anar les muntanyes.
Van anar a Montseny, no?
Després d'aquí se'n va anar encara més aire fresc.
No sé, m'ho hauria de llegir.
Van anar tirant, diguéssim, cap a la muntanya, encara més.
Sí, clar.
També el Màrius Torres també estava igual.
I estava a Montsenyatòria Lleire.
En fi, que són gent que han marcat.
I resulta que el Salvador Papacetec era una persona, un home.
Un home conscient, revolucionari, íntegre,
en fi, tots els epitetos bons, podíem dir d'ell,
no se li poden aplicar, eh?
Perquè només ja, llegint-lo, i a més a més, clar,
es va formar d'una manera que els 7 anys va quedar orfe
i el van portar amb una mena de barca,
que hi havia un barc, un vaixell, que hi havia el porc,
que era una escola.
Una escola de vaixell?
Una escola, allà.
Era d'orfes i de...
Com un orfanat d'escola, però flotant.
Sí, però estàvem flotant, estava allà amarrat en el porc.
I després, quan va sortir, doncs, va...
Érem un...
La seva educació va ser molt religiosa,
catòlica religiosa,
i va sortir al cap d'un temps,
això li va començar a grinyolar,
i va començar...
Això vols dir la religió?
La religió, en aquest sentit, sí.
No li encaixava amb els seus...
No, perquè quan veia, doncs, el panorama,
doncs, ell veia que les coses no anaven de la manera que haurien hagut d'anar,
i, doncs, va...
Es va radicalitzar força, no?
I per això també es va fer amic d'en Cardona
i de tota la colla que hi havia d'intel·lectuals en aquell moment,
importantíssims tots.
I, en fi, val la pena, doncs,
de saber una mica la vida d'aquestes persones, també,
com van anar.
i té uns poemes molt interessants
de quan va fer de vigilant el moll,
el moll de la fusta.
El moll de la fusta de Barcelona?
Sí, vosaltres no sabeu el que és guardar fusta al moll,
és un dels poemes que...
Bueno, jo conec el moll de la fusta com el moll de la fusta,
però no sabia que venia d'un poema,
o que s'havia fet un poema, o que veia...
Bueno, ell era guardià del moll de la fusta,
i llavors aprofita i escriu, doncs, un poema,
vosaltres no sabeu el que és guardar fusta al moll.
És aquest el poema.
Ah, pensà que ens ho estàs dient a nosaltres.
No, no, no.
És un poema.
Ja no has viscut res, eh?
Tu no saps el que és guardar fusta al moll.
No, fa passeita a escola,
però clar, fa uns anys que no recordava.
Però el dir-ho, vosaltres no sabeu, dic...
No.
Així comença el poema.
Val, val, val.
Vosaltres no sabeu com és?
El que és guardar fusta al moll.
El que és guardar fusta al moll.
Clar, sí.
És solo per una cordió o una cosa així dintre del bloc aquest.
I, bé, en recomanable 100%,
sempre si és de temps, per edat que es tingui,
bueno, per mi,
i, doncs, de rellegir, llegir i gaudir de tot el que ens explica el Salvat Papasei, no?
Per tant, doncs, ell acaba aquí amb un...
A la làpida que...
O una placa, més que una làpida.
Sí.
Una placa que hi ha a la casa del serral.
I un breu...
Jo no sé si és un kaiku o no.
Què és un kaiku?
Un haiku.
Un haiku.
Un haiku.
Un haiku.
Ah.
Els poemes japonesos aquests,
que tenen una composició molt marcada i que són molt curts.
Exacte.
Diu això.
Vosaltres restareu per veure el bo que és tot.
Repeteixo.
Vosaltres restareu per veure el bo que és tot i la vida i la mort.
Això és un haiku.
És el seu poema.
Jo, no, jo em pregunto si pot ser un haiku.
No ho sé.
Ara s'haurien de comptar les síl·labes i...
Però l'origen és japonès.
Els haikus.
Els haikus, l'origen és japonès.
Sí.
Això sí.
I llavors, clar, són aquests poemes breus, petits, que ho diuen molt amb poques paraules, eh?
Amb molt poques síl·labes, gairebé diríem.
I llavors aquí, esclar, és tan curt el que diu aquí ell.
Vosaltres restareu per veure el bo que és tot.
O sigui, us quedareu aquí per veure el bo que és tot i la vida i la mort també.
Clar.
Evidentment.
Per això dic, ai, és molt curiós que no fos d'això inspirat en un haiku japonès.
Aquí diu que el haiku es composa de tres versos de set i cinc mores.
Mores o mores?
Mores, mores.
Mores?
Són síl·labes, aleshores, no?
Suposo, sí.
Que diu que normalment es substitueixen per síl·labes que es tradueixen a altres llengües.
Clar, perquè deuen ser els fonemes aquests que tenen els japonesos, no?
Ah.
Aleshores, nosaltres aquí ho hem traslladat a síl·labes.
A síl·labes.
A síl·labes, sí, clar.
És possible.
I diu que, bàsicament, si ens queda un minutet, la poètica haiku aquesta es basa en la sorpresa
de l'embadaliment que produeix el poeta a la contemplació de la natura, de la naturalesa.
Sí, hi ha molts haikus de mirar una flor, hi ha molts haikus de mirar una cascada...
Està relacionat amb món natural.
Molt, sí, sí.
I sabeu com es diuen els autors dels haikus?
Hakerus.
No?
No?
Ni hackers ni hackers.
Ah, no, ni hackers tampoc.
Com s'hi diuen?
Poetes, no sé.
Aijin.
Aijin.
H-A-I-J-I-N.
Aijin.
Aijin.
Aijin.
Aijin.
Aijin.
Aijin.
Vinga, Pep, tot teu per connectar amb l'emissora germana i amigues.
Ui, connectem amb l'emissora germana i amigues.
Que jo pensava que dilluns passat seria l'última vegada, eh?
Grata sorpresa de tornar-te a veure aquí.
Doncs connectem amb la nostra emissora germana i amiga. Endavant.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
Primeres penes de presó en relació amb els disturbis dels armilles grogues dissabte a París, Mar Vidal.
Doncs sí, dels més de 400 detinguts a la capital, un centenar llarg ja han comparegut davant d'un tribunal.
Alguns d'ells els han imposat ja penes de 3 a 5 mesos de presó, després d'un judici ràpid.
El primer ministre, Eduard Philippa, han tingut diferents contactes amb partits, amb representació a l'Assemblea Nacional.
Entre ells, amb la líder de l'ultradata Fórum Nacional, Marit Le Pen, que ha demanat un gest al govern.
Li he dit que l'estratègia de la confrontació que alegi de Macron podria tenir conseqüències dramàtiques.
I que si Macron no vol ser el primer president des de fa 50 anys que ordena disparar contra els francesos, cal que les solucions siguin importants, que es facin sentir immediates.
I si es permeten immediates.
El govern rebrà demà una delegació dels armilles grogues, però alguns dels representants ja han deixat clar que no aniran a aquesta trobada.
Notícies breus, Martí Ferrero.
El govern fa un pas més en la recuperació de la gestió pública del servei de l'aigua.
Avui s'ha constituït el Consell d'Administració de Tirella, el nou ens, que gestionarà les instal·lacions de la xarxa d'abastament Ter Llobregat
després que la justícia entombés l'adjudicació a l'empresa acciona.
La previsió de la Generalitat és fer-se càrrec del subministrament a partir de l'1 de gener.
Al capdavant d'aquest Consell d'Administració hi haurà la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Sobirà.
En formaran per també altres responsables de les conselleries implicades en la gestió de l'aigua, com són territori, salut, economia, hisenda i presidència.
Enxampat i denunciat un motorista de Lleida per circular a 188 km per hora per una carretera local on la velocitat està limitada a menys de la meitat, a 90.
Lleida Alba Barbosa.
Bona tarda. El conductor de 51 anys, IBI de Lleida, circulava a més del doble de la velocitat permesa per la carretera L-800, al Carràs, al Segrià.
Els Mossos el van enxampar aquest diumenge durant un control preventiu de velocitat i l'han denunciat per un delicte contra la seguretat viària.
Alba Barbosa, Catalunya, Ràdio Lleida.
Israel ha negat aquest matí l'entrada a la Franja de Gaza a una delegació de l'Ajuntament de Barcelona.
La delegació municipal encapçalada per la regidora de Relacions Internacionals i Cooperació ha volgut entrar en territori palestí per fer un seguiment dels projectes de cooperació que impulsen des de l'Ajuntament.
Segons han informat, s'havia cursat la petició de tots els permisos previs establerts per la frontera israeliana i se'ls ha denegat l'entrada sense diuen cap tipus de justificació.
Davant d'aquest inconvenient diplomàtic, l'Ajuntament s'ha anunciat que demanarà explicacions a Israel.
Abans de l'última notícia d'aquest butlletí, una penúltima i d'última hora.
Forn i Rull s'afegeixen a la vaga de fam indefinida per denunciar les dilacions del Tribunal Constitucional.
Per tant, ja serien quatre aquells que participen, quatre presos polítics, en aquesta vaga de fam.
En un comunicat d'inici d'aquesta vaga de fam, tots dos, Forn i Rull, diuen textualment,
anunciem que ens afegim a la protesta pacífica que els nostres companys Jordi Sánchez i Jordi Turull ja han iniciat
i que des d'aquest dimarts a les zero també renunciem voluntàriament a la ingesta d'aliments.
Ho fem per sumar-nos a la denúncia del bloqueig de l'accés als tribunals internacionals
i en particular a la justícia europea que el Tribunal Constitucional ens imposa amb el seu comportament injust i arbitrari.
Així comença aquest comunicat d'inici de vaga de fam i insistim, per tant,
que Forn i Rull s'afegeixen també a la vaga de fam indefiïda.
I dèiem que era la penúltima notícia, en aquest cas d'última hora.
L'última notícia que us explicarem fa referència als Grammy i a l'anunci de les nominacions, que s'ajorna.
I s'ajorna, Blay, fins divendres, però no coincidim als funerals del pare George Bush.
Efectivament, Donald Trump va declarar aquest dimecres dia de dol per l'expresident nord-americà,
mordissabte als 94 anys i arran d'aquí l'acadèmia ha decidit canviar el dia
per anunciar els 84 nominats, els nominats a les 84 categories per a divendres al migdia.
Per primer cop hi haurà 8 nominats en lloc de 5 a les categories principals
i entre els grans favorits hi ha Ariana Grande, Drake, Kerti B o Childish Gambino.
Els Premis Grammys llunaran el 10 de febrer a Los Ángeles.
Esports, Marta García.
El Barça ha decretat 4 dies de dol per la mort de l'expresident Josep Lluís Núñez als 87 anys.
El Club Laugrana habilitarà un espai memorial en el Camp Nou
per acomiadar el que va ser president de l'entitat durant 22 anys, del 1978 fins a l'any 2000.
Eix espai memorial estarà obert demà de 10 a 9 i dimecres de 10 a 2 del migdia.
A més es guardarà també un minut de silenci en totes les activitats del club,
en els entrenaments dels equips i en els partits que se disputen este pròxim cap de setmana.
Els joaors lluiran també un braçalet negre en senyal de dol.
La UEFA ha anunciat que el Barça usarà a partir dels vuitens de final de la Champions esta temporada.
El matí en el Cazagstàn serà la seu de la Final Four de la Champions de futbol sala
on el Barça és un dels quatre finalistes.
La selecció espanyola d'Okeyer va empatat a un contra França
en el segon partit del Mundial que s'està disputant en l'Índia.
i Portugal-Suïssa i Holanda-Anglaterra són les semifinals de la Lliga de les Nacions
que se jugarà el 5 i 6 de juny de l'any que ve.
Avui a les 9, per cert, s'entrega el guardó de la pilota d'or.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda. Passen sis minuts de les sis de la tarda.
En l'últim ple municipal es va decidir modificar el pla general metropolità
a l'entorn de la plaça dels Estudis Vells.
Això comportarà una reordenació de l'espai públic al voltant d'aquest punt del municipi.
Albert Camí, que havia obert la productora Moonfilms
per realitzar la sèrie Sant Just Fiber, ha arribat al seu objectiu.
Demà es tanca oficialment aquest crowdfunding,
havent sobrepassat la xifra de 10.000 euros que es necessitaven per efectuar la producció.
El MACBA va inaugurar dissabte l'exposició dedicada íntegrament al Sant Justenc Jaume Plensa,
una retrospectiva de l'obra de l'artista que mostra la seva feina més íntima.
El MACBA va inaugurar dissabte l'exposició dedicada íntegrament al Sant Justenc Jaume Plensa,
un acte de l'exposició dedicada íntegrament al Sant Justenc Jaume Plensa,
un acte de l'exposició dedicada íntegrament al Sant Justenc Jaume Plensa.
Un acte de l'exposició dedicada íntegrament al Sant Justenc Jaume Plensa.
Un acte de l'exposició dedicada íntegrament al Sant Justenc Jaume Plensa.
Bail un acte de l'exposició dedicada íntegrament al Sant Justenc Jaume Plensa.
Bail un acte de l'exposició dedicada íntegrament al Sant Justenc Jaume Plensa
NoForga THEY P закatimbiércament al Sant Justenc Jaume Plensa.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit