.
Doncs sembla que comença a ser el nostre himne de cara als divendres i de cara al cap de setmana.
Està sonant aquest Feeling Lonely de Boi Pablo.
Molt bona tarda a tots i a totes i benvinguts una tarda més a la plaça Mireia divendres 11 d'octubre,
programa 523 per endavant i així és com obrim avui l'últim programa d'aquesta setmana.
Un programa que us avanço a priori havia de ser els que jo considero a vegades potser un programa fluix
perquè tenim diferents col·laboradors que som fora.
Ells són l'Anna Rovira que avui no pot ser aquí perquè està a les festes de tardor de Sant Feliu de Llobregat
que és el seu poble i en el qual hi participa de diferents maneres.
I l'Àlex Florença que ens porta a temes d'actualitat del panorama de la sexologia.
Doncs bé, ni l'Anna ni l'Àlex Florença seran avui aquí amb nosaltres.
Per això us deia que a priori havia de ser un programa potser una mica fluix
perquè a vegades costa trobar temes, entrevistes o espais o crear seccions des de zero
potser d'un dia per un altre o us diré el mateix dia, potser amb unes hores d'entelació.
Però no, ens estem superant cada dia una mica més
i l'equip de producció, que soc jo mateixa, hem fet el possible
perquè tinguem contingut durant el programa d'avui.
Així que no us preocupem, a continuació us explico què és el que us portem avui.
Doncs bé, començarem amb el repàs de les notícies del dia amb l'Imanol López.
Seguidament comentarem, i és una nova secció, entre cometes,
comentarem la previsió del temps de la meteorologia amb el Carles Rius
i dir que és una secció nova, entre cometes,
perquè sí que la tenim els dilluns, ja la coneixeu, segurament esteu acostumats
que els dilluns us expliquem quina és la previsió del temps de cara a tota la setmana.
Però avui, els divendres, és un espai que hem creat de nou
perquè volem donar-li peu a que ens pugui explicar quines són les previsions
pel temps de cara al cap de setmana.
De fet, és una de les preguntes que més rebem a través de l'Instagram
de Ràdio d'Esvern, així que els vostres desitjos són ordres
i hem creat un nou espai, serà breu, però comentarem
quin temps tindreu de cara a aquest cap de setmana.
Així podeu preparar els plans que tingueu per dissabte i per diumenge.
I en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni d'enguany,
aquí a Sant Jusca també hi participem,
amb diferents i diverses activitats.
Una d'elles és la visita, visites gratuïtes i guiades al refugi antiaèri a les escoles.
L'altra és el punt d'informació al poblat Iber i també al jaciment,
de fet, Iber, a la penya del Morro i l'altra és la presentació del llibre
del bandoler Josep Sàbat, el bandoló i capa negra, aquest vespre a la seta
a la Biblioteca Joan Margarit. Aquestes tres activitats s'emmarquen
dins d'aquestes Jornades Europees de Patrimoni.
Doncs bé, el que farem nosaltres avui, el que hem fet, per això us ho explicava abans
i us comentava, el fet de programar i poder preparar,
o, en aquest cas, en tema de producció.
Hem estat preparant un dels espais que ja ens havia portat Manel Ripoll,
igual com vam fer aquest dimecres, també recordant la història del bombardeig
del 1938 aquí a Sant Just. Avui el que hem fet ha estat un recull,
precisament on Manel Ripoll ens parlava del poblat Iber, del jaciment,
de com eren els Ibers, com treballaven amb els diferents materials
i, en general, una mica la història de Sant Just que remunta, ja ho sabeu,
a fa més de mil anys, és un poble mil·lenari.
Així que això serà el que us portarem durant la primera hora,
que no és gens poc.
I a la segona hora, qui no ens falla avui és el Joel Reuant,
el nostre advocat. Ens porta, ja ho sabeu, l'actualitat del panorama polític i jurídic
dins d'aquest espai d'aquesta secció que l'hem batejat com Just for Law,
law de llei, en comptes de riure, tot i que a vegades
intentem trobar aquest costat una mica més positiu,
si és que el té tot el panorama polític.
A més, tenim una data molt important, que és el proper dilluns,
14 d'octubre, en parlarem amb el Joel Reuant.
I per acabar el programa d'avui, i em fa molta il·lusió poder-lo tenir aquí,
perquè és la primera vegada que passa per aquest programa,
tindrem el Tinent G.
No sé si us sonarà qui és, és un dels personatges,
podríem dir quasi protagonistes o coprotagonistes
de la websèrie Policia de Sant Just Fiber.
Aquesta websèrie que han estat rodant per aquí, pel poble,
durant prop d'un mes, durant l'estiu.
Vam parlar amb el seu director, amb Power Devil,
també amb el Tinent de Policia, amb el Tinent Richie,
també vam estar parlant amb l'Anna Sánchez,
una de les protagonistes femenines, de fet, la protagonista femenina.
I avui ho farem amb Eduard Garrido,
ell és el Tinent G, o el detectiu G.
En tot cas, ens ho esbrinarà.
Ell, això serà ja al final del programa.
Recordeu que el proper 25 d'octubre, en el marc també de les festes de tardor,
hi ha lloc aquesta premiera, aquesta festa avui entera,
en la qual es projectarà l'últim vídeo d'aquests capítols
que han estat gravant durant aquest any.
Així que avui esbrinarem moltes més coses de la mà del Tinent G.
De fet, hi ha moltes coses que creiem que només sap ell,
així que ens haurem d'esperar a que ens ho comenti ell.
Això és tot el menú que us portem avui a la plaça Mireia.
Com us deia, a priori, semblava que no,
però mireu, una feina feta no té fronteres.
Estudis de la Universitat de Massachusetts
afirmen que el 95% d'habitants del món
esperen divendres per sortir a festa.
L'altre 5% l'espera per escoltar alt.
Juguem a casa!
Cada divendres, de dos quarts de 8 fins a un quart de 9,
amb tota la informació i entrevistes sobre l'esport local.
Bé, i una mica el que ens passa pel cap.
Vinga, ara sí que tenim ganes de ballar, que bé, al cap de setmana.
Molt bona tarda, Immanol.
Bona tarda, Mireia.
Bona tarda, entres ballant o no avui per entrar al cap de setmana?
Per entrar al cap de setmana jo hi entro molt calmament, al cap de setmana.
Molt bé.
Però sóc un increixendo, també t'ho dic.
I creixendo, això vol dir que a Lilluns encara arribes aquí cap amunt, no?
A exponencialitat, en tot moment.
Imagina't com estic després de 28 anys.
Mira.
Escolta, comenta'ns quins són els tres titulars de l'últim dia d'aquesta setmana.
Bé, l'últim de la setmana laboral, ens referim.
Encara ens queden dos dies que són els millors.
Els millors, diu.
Exacte.
En aquesta ràbia hi ha un talant pel cap de setmana.
La Núria també aquest matí ha fet una oda al cap de setmana.
Sí, sí.
Per ser, heu tingut un comiat de luxe, que era antic veí meu, de fet, a Sant Justenc.
Sí, i de fet ha comentat que coneixia, és a dir, que se'n recorda a tu.
Home, home, gràcies, gràcies.
Lluís, érem veïns de porta de la nostra cuina, veiem la seva cuina, imagina't, en el bloc del davant.
Molta intimitat.
I havíem compartit també feina, doncs, a TV3, quan jo era jove i feia pràctiques als llocs, o com ara, que és diferent.
Així que ha estat molt curiosa l'entrevista, m'ha agradat.
Ha estat curiosa, ha estat curiosa.
Aquest just de luxe.
Curiosa i inesperada, també ho he de dir.
Inesperada.
Doncs vingue'm a titulars d'avui, divendres, 11 d'octubre.
11 d'octubre.
A partir d'avui i fins diumenge se celebren arreu d'Europa les Jornades Europees de Patrimoni,
una iniciativa de caràcter anual que va arribar a Catalunya el 1991.
Sant Just s'hi suma un any més amb diferents activitats, com ja és habitual, des del 2007.
Aquestes jornades se celebren cada any durant un cap de setmana de setembre o octubre
per posar en valor el patrimoni cultural d'Europa.
Una de les activitats més destacades de les Jornades Europees del Patrimoni a Sant Just tindrà lloc avui a la tarda.
A la seta es farà la presentació del llibre La veritable història de Josep Sàbat, el bandoler capa negra.
Un treball de recerca minuciós sobre un dels bandolers que actua a les muntanyes i zones buscoses del Baix Llobregat,
una història que té molts clarobscurs.
L'acte comptarà més amb la seva autora, Carme Jiménez Huertas, filòloga i escriptora.
Lissabte.
La penya del Moro també serà punt de celebració de Jornades Europees de Patrimoni.
S'instal·larà a l'alturó un punt d'informació del gestiment hivern i medieval com es fa un cop al mes.
Aquestes activitats tindran lloc de 10 del matí a dues del migdia al cim de la penya del Moro
i estaran conduïdes per Manel Ripoll.
Per últim diumenge es faran visites comentades al refugi entiari de les escoles
i seran en hores convingudes, a les hores en punt des de les 10 del matí i fins a la 1 del migdia.
Les visites en aquest cas seran gratuïtes i inclouran comentaris dels morals, les obres d'art
i una experiència de realitat virtual de 360 graus.
A l'hora d'afegit s'oferirà una passejada guiada per les regioles situades en llocs on van caure
les 6 bombes del bombardeig que va tenir lloc l'any 38,
unes peces que es van inaugurar el passat dimarts.
Malauradament, però, les reserves per aquest diumenge ja estan accelerides.
Doncs, carai, quin èxit que estan tenint aquestes diverses activitats.
M'agrada perquè sento que formo part de les 3.
Ah, sí? De quina manera?
Ara escoltarem, a continuació, escoltarem el Manel Ripoll
en una de les seccions que havia fet aquí al programa
parlant de la penya del Moro, del Jaciment Iber i dels laietans,
que era el poblat que ja havia viscut en aquella època
per molts anys, molts cents d'anys.
I, què més?
Ah, va passar per aquí també l'autora del llibre de Josep Sàbat,
del bandolet cap a negre, que, per exemple, em comentava,
també va passar per aquí a l'entrevistar l'estatmana.
Carme Jiménez Huertes, vaja.
Exacte, i he estat al refugi antiaeri,
cosa que també m'alaga, per poder dir que ja l'he visitat.
Ja has vist les rajoles, ja, o no?
Les rajoles, n'he vist una, però per casualitat no he fet la ruta.
No, vull dir que no estava fent la ruta.
L'has trobat, diguéssim.
Però tinc temps aquesta setmana.
De les que va esclatar o de les que no va esclatar?
Recordem que hi ha quatre bombes que van esclatar i dues que no,
i en principi per la rajola mateix ja s'hauria de saber...
És la que no té l'estampat.
Exacte, no ho he explotat.
No ho he explotat.
Aquesta va ser, exacte, d'aquestes dues que no van explotar,
que també els ho va explicar Manuel Ripoll aquest dimecres,
també en un breu recull d'aquests espais que havia fet ell.
La història sempre ens ensenya lliçons.
Exacte.
Per això diria que em sento partícip d'aquestes tres activitats en la GEP 2019.
La GEP.
Que és el hashtag que es fa servir per les jornades europees de patrimoni d'enguany,
si algú que vol buscar informació, JEP 2019 o JEP a seques,
hi podeu trobar molta informació.
I també ens trobareu a nosaltres, que també estem fent molts tuits a robapela
que ho vaig mirar ja al Twitter de la plaça.
Ara sí, vinga, acabada aquesta promoció,
i Manuel, tot teu per seguir-me els titulars.
Vinga, segon titular.
El restaurant El Mirador i l'hotel Esperia de Sant Just han renovat en dos casos
la distinció com a punt d'informació turística que atorga el Consorci de Turisme del Baix Llobregat.
Aquest any un total de 61 empreses i entitats de la comarca han estat acreditades com a tal
i d'aquestes 10 ho han fet per primera vegada.
El programa de punts d'informació turística es va posar en marxa l'any 2016,
engegat des del Consorci de Turisme del Baix Llobregat,
amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
L'objectiu és ampliar la xarxa d'oficines de turisme
a partir de l'ús d'espais que originalment no estaven destinats a aquesta funció.
I ara sí, 20 minuts que passen de les 5 de la tarda.
Cami musical per anar ja cap al tercer titular.
Vinga, va anem a abordar.
Tercer titular, un got d'aigua és la meva recomanació.
L'abordatge, sí, home, sí.
Si vols aquest el deixo comentar.
Però ja ho he superat amb tots, no passa res.
Dissabte, és a dir, demà arrenca la Setmana Cultural de la Casa Regional d'Extremadura.
Fins al 20 d'octubre l'entitat prepararà un gran nombre d'activitats
destinades als seus socis i sòcies i a la resta del poble.
El pregó inaugural serà dissabte, dos quarts de nou del vespre,
un acte que també inclourà una actuació del grup de l'entitat
i on s'oferirà un vi d'honor.
Diumenge tindrà lloc la paella del dia del soci,
que es farà a les dues del migdia davant de la seu de l'entitat.
De cara a la setmana vinent, les activitats més destacades seran
diferents jornades amb els Jocs de Taula com a protagonistes,
que tindran lloc als dies 14, 16 i 17 d'octubre a les 5 de la tarda a la vagoneta,
un concurs d'etapes i ball amb música en directe divendres 18 a dos quarts de nou del vespre,
un festival folklòric amb diversos grups de ball dissabte 19 a les 8
i la missa oficiada pel mossèn Joaquim Rius a la parròquia diumenge 20,
l'últim dia de la Setmana Cultural.
Vinga, corre a beure aigua.
Sé que és aquesta sequera que a vegades dius,
per què no circula la forma líquida de la saliva, coses que passen.
Qüestions del directe, és a dir, no podem estar en tot
i la saliva és una de les variables més fumudes, anem a dir, de la ràdio.
Totalment, totalment.
L'aire condicionat, podria dir, un altre,
i així podríem obrir un altre joc d'un, dos, tres, responda otra vez, eh?
Uf, però ho deixarem aquí, però ho deixarem aquí.
Deixem-ho aquí, bon cap de setmana, Imanol.
Igualment, Mireia.
Properament farem un, un, dos, tres, responda otra vez.
Quan tinguis més veu.
Properament.
Vinga.
Bon cap de setmana.
Doncs estava esperant justament que pronuncies aquestes paraules.
La brica, que és aquesta cantant, es diu Expectations, aquesta cançó.
23 minuts que passen de les 5 de la tarda.
Aquest divendres 11 d'octubre, després d'aquesta cançó,
comentarem breument aquesta previsió del temps de cara a aquest cap de setmana,
que és una cosa que, com us comentava a l'inici del programa,
ens heu demanat a través de diferents canals,
a través també de l'Instagram del Ràdio d'Esvern,
que si el voleu buscar és arroba ràdio d'Esvern,
i també a través del Twitter de la plaça Mireia,
que us el recordo, us té la guia baix Mireia.
Gràcies.
Gràcies.
Move a little, take it slow
Sweet child, I know you didn't change, didn't change
Sweet child, you'll always stay the same
What was I thinking in la la la
Getting creative when things are just too raw
Expectations
Playing safe nets at these mazes
Sweet talk, gazes, oh I beg expectations
Playing safe nets at these mazes
Sweet talk, gazes, I beg you now
Move a little, take it slow
Sweet child, I know you didn't change, didn't change
Sweet child, you'll always stay the same
And I beg you now
Move a little, take it slow
Sweet child, I know you didn't change, didn't change
Sweet child, you'll always stay the same
Don't come to me with some new light
You always come to me when it's like
That, that, that, that, that, that, that, that, that, that
Don't come to me with some new light
Don't come to me with some new light
Always come to me when it's like that, the, that, that, that, that, that, that, that, that, that, that, that, that, that
Now, move a little ticket slow
Sweet child, I know you didn't change, didn't change
Sweet child, you'll always stay the same
And I beg you now
Move a little ticket slow
Sweet child, I know you didn't change, didn't change
Sweet child, you'll always stay the same
Expectations de BRIC
ara sí, 5 minuts per tocar
dos quarts en punt de les 6 de la tarda
breu pausa i comentem aquesta previsió
del temps de cara al cap de setmana
si plourà, no plourà
o com es mantindran aquests núvols
que no ens deixen estar des de fa un parell de dies
Bits
molt més que nits d'electrònica
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges
a 10 a 11 de la nit
Bits, ara divendres, dissabtes i deumenges a 10 a 11 de la nit
Bits, ara divendres, dissabtes i deumenges a 10 a 11 de la nit
Bits, ara divendres, dissabtes i deumenges a 10 a 11 de la nit
Bits, ara divendres, dissabtes i d'ella
I quatre minuts per tocar aquests dos quarts en punt de sis de la tarda.
Seguim el programa 523 de la plaça Mireia.
D'aquí pocs programes, arribem al 550, ara que estava pensant.
M'obrim el micròfon que tenim amb nosaltres el Carles Rius.
Carles, bona tarda.
Molt bona tarda, què tal?
Apa, dues vegades aquesta setmana.
Dues vegades, doncs seria qüestió que ens anéssim acostumant.
Notaré a la nòmina.
Perquè crec que seria un espai, entre cometes, nou, perquè la gent ja sap qui ets i et sent normalment, almenys aquest programa, els dilluns.
Però la idea seria incorporar-ho també els divendres de cara a que la gent pugui saber quina serà la previsió del temps de cara al cap de setmana, que crec que és el que més importa a la gent.
Sí, quan arriben aquestes hores de la tarda del divendres, dius, bueno, aviam, què fem aquest cap de setmana?
Llavors estàs allà pensant, aviam, podem fer això, podem fer l'altre.
Doncs bé, és un cap de setmana que serà una mica xep-xep, perquè ja us explico.
O sigui, aquí, sobretot aquí a Sant Jus, perquè molts punts de Catalunya, si heu vist avui imatges d'altres punts de Catalunya, el sol és radiant, fa dies d'estiu i realment no sembla tardor.
Però, en canvi, a la costa central, entre la comarca del Tarragonès i la selva, més o menys, se'ns formen uns núvols baixos que ens han estat acompanyant des del dimecres, que han portat dies grisos, fins i tot dies frescots, perquè amb prou feines vam arribar als 21 graus.
I avui la temperatura ha pujat una miqueta més, hem seguit tenint els núvols baixos, hem tingut alguna clarianeta, alguns núvols trencats, i això s'ajuntarà demà amb l'arribada d'un front que ens ve del sud, és un front que és molt poc actiu, que viatja de sud a nord, i que, doncs, ara ja es troba al País València, i que ens portarà un dissabte, altre cop, bastant ennubulats, sobretot a punts del litoral.
No porta precipitació, pràcticament, o sigui, que porta molt poca pluja, però sí que serà un dia bastant gris i bastant tristot.
De cara al diumenge, els mapes no es posen massa d'acord, però sembla, i tot indica, que podríem tenir alguna precipitació, però seria de matinada, o sigui, que la nit de dissabte, diumenge, podria caure alguna goteta,
això està encara una mica per confirmar, perquè no tots els mapes ens pronostiquen aquesta situació, i, això sí, el matí de diumenge es trencaria el cel, i cap al migdia sembla que podríem tenir estonetes de sol.
Això què vol dir? Que al cap de setmana, avui la temperatura ha arribat fins als 23, perquè s'ha trencat una mica el cel, demà dissabte tornarà a recular cap als 21-22, perquè serà un dia bastant gris,
i diumenge, com que entraran al sol, i serà cap al migdia, que és quan apreta una miqueta més el sol, podem arribar a valors de 22-23 graus, o sigui, petita pujada i baixada, però es nota molt poc.
Ah, d'acord. Ah, em pensava que anaves a dir alguna cosa. No, no, no, estava... I llavors, anunciar-vos ja de cara a la setmana vinent que podria arribar un canvi que ens fes portar una miqueta de canvi d'armari.
Aquest canvi arribaria a la tarda de dilluns, tots els mapes es posen d'acord, falten molts dies, és cert, però hi ha com així un intríngulis i com unes ganes a les xarxes
que arribi aquest canvi que portaria neu al Pirineu, una nevada que el dimarts al matí podria estar només a 1.700 metres d'alçada,
i podria portar pluja general, sobretot a les comarques de Ponent, però també a la costa, o sigui que a partir del dilluns a la tarda ens plauria,
aquesta pluja podria acompanyar-nos durant la matinada i després el que ens entraria és aire fred.
I és bastant probable que parlem d'un dimarts, dimecres, dijous, divendres de la setmana vinent, molts dies,
amb temperatures per sota dels 20 graus i amb mínimes per sota dels 14.
Això sí que ens farà fer una miqueta de canvi d'armari de cara a la setmana vinent.
Doncs al final sí que hem anat a parar la setmana vinent, tot i que la idea inicial era només comentar el cap de setmana.
Però com que hi ha poca cosa, ja m'ha pensat.
Era per no treure't més temps, que sabem que vas enfeinat, una tarda com avui.
Però moltes gràcies des de l'equip de redacció, producció i locució de la plaça Mireia, jo mateixa.
Sou una gent molt maca.
Gràcies, t'agraïm aquesta aportació.
La col·laboració, sí.
Sí, i agraïm encara més el cel que arribi ja per fi el fred, que és el que volíem escoltar.
Sí, això també.
Així que gràcies per tot, bon cap de setmana, Carles.
Igualment, que vagi molt bé.
Adéu.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests greus més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Aprofito aquesta cançó, que sembla que sigui una mica medieval, per comentar-vos que a continuació escoltarem aquest àudio de Manel Ripoll.
És un dels espais que havia fet aquí, a la plaça Mireia.
Recordeu que l'anterior temporada, a la temporada tesa, el teníem els divendres.
Ens parlava de la història de Sant Just.
Entre altres, ens havia portat la història dels segells, del poble de les monedes, de com es celebraven les diferents festes.
I també ens havia parlat del bombardeig i del jaciment ibèric, de la penya del Moro.
De fet, en el marc d'aquestes jornades europees de patrimoni, que se celebren a partir d'avui i fins diumenge,
és una de les activitats que organitza Sant Just, ja que el punt d'informació que estarà ubicat precisament a la penya del Moro estarà obert de 10 del matí a 2 del migdia.
I podreu trobar precisament Manel Ripoll allà dalt explicant-vos tota la informació que a continuació us deixem escoltar.
Com us deia, és un d'aquests arxius que hem preparat, així que no és un directe, sinó que és un recull de tot el que ens ha pogut explicar Manel Ripoll sobre aquesta penya del Moro.
Deies que col·laborava jo amb l'arxiu històric de Sant Just, amb l'arxiu, amb el Jordi Amigó, i ja farà bastants anys, de fet, que ara estem mirant quant temps feia.
Des de l'any 2011, que estem fent cada primer cap de setmana de mes, alternant dissabte i diumenge, estem de 10 a 2 al poblat hivern de la penya del Moro.
I allà expliquem a la gent que s'interessa per les restes ibers que hi ha i les restes d'una torre de guaita que hi ha medieval,
doncs els expliquem amb dues restes a la gent que passa per allà.
Sempre a la web municipal, a l'apartat de l'agenda virtual, allà està ficat quin dia dissabte o diumenge pugem.
I l'agenda que també tenen aquí a Can Ginestar, també allà està ficat quins dies pugem del trimestre.
Hem de pensar que molta de la gent que puja allà puja per altres coses o perquè està fent una ruta o perquè passa allà amb la bici o ha pujat amb els nens.
Quasi casual, no?
Exacte, llavors no és una activitat que es prepari a priori que diguis farem un grup, pujarem caminant i ho explicarem,
sinó que és gent que està de pas, llavors ha de ser algú àgil, algú que els serveixi per informar-los,
però no es pot tenir retinguts allà 20 minuts o molt de temps perquè ells estàvem per altres coses i aprofiten.
Van de pas, no?
Exacte.
Mira, just passava i ara que et trobo, doncs explica'n, no?
Exacte.
Bona feina també la vostra, també, d'estar ja ensenyant això.
Sí, bé, és per donar a conèixer una mica el patrimoni que hi ha de Sant Just.
També així controles una mica, com que és un punt una mica allunyat,
doncs controles una mica que no hi hagi molta brutícia, que no s'agui malmès alguna cosa,
doncs coses que...
Nosaltres també batlleu per això, no?
Exacte, tant, coses que van passant, doncs per tenir-ho controlat i que es vagi reparant.
A veure, l'important, primer de tot, el que intentarem és com si estiguéssim allà dalt,
que arribessis tu, Mireia, i demanessis per fer una mica què és el que podies veure,
el que es pot observar, d'acord?
Des del cim, a dalt de tot del cim, un cop arribes, el que hi ha, el que es veu són les restes
d'una torre de guaita de l'època medieval.
Aquestes torres de vigilància, allò no és íbar, perquè hi ha molta gent que la part que veu de dalt
ja es pensa que allò són les ruïnes íbars,
allò són unes ruïnes medievals d'entorn al segle X, segle XI,
i això es va construir perquè una mica abans que es construïa aquesta torre de guaita de vigilància
hi va haver una invasió musulmana que van atacar la ciutat de Barcelona,
la va atacar un senyor que es deia Al-Mansur, que era musulmà,
i va atacar la ciutat de Barcelona amb un tipus d'atac que és conegut com a ràzia, d'acord?
Una ràzia és un atac que fas contra una ciutat,
que l'ataques, la cremes, robes tot el que pots, però no la conquereixes.
Llavors això és el que li va passar a Barcelona en torn el 980, una cosa així.
De fet, gràcies o com a conseqüència d'això,
a mesura que anem avançant un dia dedicarem al programa,
va aparèixer el primer document,
o un dels primers documents que portava escrit Sant Just d'Esvern,
o alguna cosa semblant a Sant Just d'Esvern,
perquè clar...
Sant Justus d'Esvern, o alguna cosa s'hi havia.
Així ve de tot, ficava en Vila Virce,
o sigui, el d'Esvern que tenim ve d'aquest.
Vé d'aquest.
Vé d'Alvers, que era un arbre d'Alvern,
que era un arbre que hi havia en aquesta zona,
i Vila Virce era com la vila d'Alvers,
o una zona on hi havia molts tipus d'aquests arbres.
I llavors, doncs, en aquest document que apareixia a joc,
això es passa quan han d'actuar els notaris.
I els notaris actuen,
perquè com que hi ha hagut una guerra,
o hi ha hagut un seguit o algú,
o algú ha mort, i ha de deixar algú a un altre.
Llavors, per nosaltres és gràcies a això,
però és degut a que hi va haver aquest problema a Barcelona,
els notaris van tenir feina,
van haver de fer documents,
i algú que tenia alguna possessió aquí a Sant Just
ho va deixar notar que allò ho deixava en herència a algú altre,
i per això sabem que Sant Just existia ja el 985-87, una cosa així.
Llavors, recuperant una mica la Torre de Guaita,
degut a aquest atac, a aquesta ràxia,
es fa, degut a aquesta ràxia,
Barcelona decideix crear diferents punts de vigilància,
com el que fa i que ara na la Penya del Moro,
d'acord?
I ho fan perquè llavors d'aquesta manera,
si els tornen a atacar com els van atacar,
puguin prevenir l'atac i es puguin defensar.
Perquè aquella vegada els va agafar desprevinguts
perquè ells no esperaven que els fessin aquest atac, d'acord?
Estaven sota una cosa que se'n deia la marca hispànica,
i per tant en teoria se sentien protegits pels francs
i no pensaven que els musulmans gosessin atacar.
Això no s'allunia molt de la realitat,
en certs paral·lelismes polítics,
però és interessant.
Què més?
Ara t'estàs quedant sorpresa de tot això.
Home, una mica!
És com, ostres,
l'història se repite en altres circumstàncies
i en altres àmbits,
però vulguis o no,
això de em sento protegit,
però després a veure què passa.
Exacte.
Llavors,
fan aquesta torre de Guaita de Vigilància,
l'hem d'imaginar molt més alta que és avui en dia,
avui en dia quan veiem les ruïnes,
les veiem que fan potser un metre,
un metre i mig,
entre un metre i mig,
un metre vint potser,
però quan estava amb la seva esplandor
allò feia vuit metres d'alçada
i des de dalt de tot,
doncs si ja quan un arriba allà dalt
veu tot Barcelona i tot el Baix Llobregat,
doncs imagineu-vos des de vuit metres d'alçada.
Teníem perfectament controlat
si venia algú des de l'altra banda del Llobregat,
si venien per mar,
vinguessin per on vinguessin,
doncs podien emetre un senyal
i podien avisar bàsicament a dos llocs.
O avisaven a Molins de Rei,
que Molins de Rei tenia una estructura defensiva,
tenia un castell,
que era el Castell Siuró,
i per tant allà tenien tropes
i podien enviar tropes
per interceptar l'enemic
abans que arribés a Barcelona,
o ja podien avisar directament a Barcelona.
No ho feia directament a aquesta torre,
perquè aquesta torre estava connectada
amb altres torres de Guaita,
que estaven al voltant.
Sí, del Bagi Obregat,
exacte, sí.
De fet, des d'allà es veu una masia
mirant cap a Molins de Rei,
mirant cap a Santa Creu,
que s'han trobat restes
que allà hi havia hagut també
una torre de vigilància semblant,
i per avisar que va aquí Sant Just,
perquè visés les plugues
i les plugues avisés a Barcelona,
es feia servir el campanar
que el tenim aquí al costat,
el campanar d'Església,
era el punt més elevat
de la part del municipi de Sant Just,
que estava a la vall.
Llavors eren aquests,
els punts que es feien servir
per anar amatent l'avís
i que o arribés a Barcelona
o arribés a Molins de Rei.
I a vegades donava afecte
i a vegades no, no.
Sí, bé, normalment era bastant efectiu
i els ajudava a poder enviar tropes
o a poder dir que la gent
es refugies dins de...
O esglésies o...
Esglésies o entrés dins les muralles
de Barcelona perquè no tinguessin problemes.
Llavors, aquella torre,
aquesta torre que us he dit,
que feia 8 metres i queda al segle X,
és tota la part que es pot veure
quan un la veu des de fora,
és tota la part que es veu des de fora.
Si un puja a dalt de tot,
allò que veus quan un arriba a la penya
el moro a escala fins a dalt de tot,
i diu, ja ha fet el cim
i puja a dalt de la torre,
a la torre des de dintre
es veu un segon cercle de pedres
que són més petitetes,
estan més ben col·locades,
i aquest segon cercle de pedres
el fiquen ja al segle XIV.
I això ho fan perquè a l'època,
diríem,
l'artilleria de l'època
havia evolucionat
i fa falta que es tingui
un gruix més gran,
aquesta torre de Guaitan
ser un gruix més ample,
perquè si l'impacte a l'artilleria
pugui aguantar l'impacte.
Clar, i no tiri la torre de dins,
que no toqui l'estructura base.
Exacte, i no caigui la torre.
I això és el que fan al segle XIV,
fer la torre més gruixuda
i en vez de fer-la gruixuda per fora,
no sé per què,
la fan gruixuda per dintre.
I fan aquest recobriment
per fer-la més resistent.
Però avui en dia,
quan l'anem a veure,
no hi ha aquests vuit metres d'alçada,
per tant,
a algú li va passar aquesta torre
al llarg dels segles.
Entre el segle XIV
i quan fem les excavacions l'any 2000,
a algú li ha passat aquesta torre
perquè només queda un metre i mig d'en peu.
I això ho fan,
es creu, eh?
O sigui, no hi ha un document
que parli només de la torre de Guaita,
de la penya del mor de Sant Lluís d'Esvern,
però hi ha un document genèric
de per allà a l'època del 1714,
d'acord?
Que parla,
que l'escriu un senyor que es deia Patinyo.
Patinyo era un general
i era la mà dreta de Felip V.
i aquest senyor deixa per escrit
que totes aquelles estructures de defensa catalanes
que puguin fer-se servir
en contra de Felip V es destrueixin.
Llavors, abans que existeixi aquest document,
es parla que la torre de Guaita,
al 1700, 1600,
està en peu i té 8 metres d'alçada.
Un cop es promulga aquest document,
hi ha el següent cop que es parla
de la torre de Guaita
o de vigilància de la penya del moro
i es diu que està com quan fem les excavacions,
que només li queda un metre i mig,
que ha estat destruïda.
Per tant, la hipòtesi
és que l'omplen de barris de pòlvora,
els encenen,
allò explota
i queda el tros que queda.
Llavors, seria una mica el per què
avui en dia està com
aquesta torre de Guaita o de vigilància.
Diria que la pàgina web de l'arxiu
està penjada
i, si veus, té un codi QR,
aquesta fitxa,
això és perquè
quan un puja a la penya del moro
hi ha uns codis QRs col·locats allà
perquè quan no hi som nosaltres
la gent pugui agafar informació
i escoltar un àudio que hi ha
que surt la veu del Carles, per cert,
i es pugui informar
de què són aquelles restes
i allà hi ha aquesta fitxa
i hi ha moltes imatges
de com era la torre
quan es van fer les excavacions i tot plegat.
Gràcies a que jo de tant en tant
vaig per allà i parlo amb el Jordi i això,
he anat tenint diferents,
no documents, sinó escrits
que han fet sobre documents d'allà
i llavors anirem coneixent
des dels romans,
des de l'edat mitjana,
des de l'edat contemporània,
Guerra Civil,
anirem tocant...
Passapes Modulell també, no?
És una família prou important.
Sí, sí, anirem tocant
tota la diferent gent
i èpoques històriques de Sant Just.
Just quan tu arribes al cim de tot
de la Penya del Moro,
el que ens trobem són les restes
d'una torre de guaita medieval
i m'està explicant una mica
la història d'aquesta
torre de guaita medieval
que no s'ha de confondre
amb el que seguirem explicant avui
que són les restes
del que es veu de dues unitats
habitacionals de l'època Íbar.
Això és segle VI, no?
Això és entre el 550 i 350 abans de Crist.
Val.
D'acord?
Llavors, aquesta serà una mica
el que anirem explicant avui
i perquè ens puguem anar fent
una mica d'idea
perquè es pugui visualitzar bé,
d'acord?
Ens anem d'anar
cap a la passarel·la
que es va construir ara
crec que cap allà del 2002,
una cosa així.
D'acord?
Allà podem veure
el que són dues restes
de dues unitats habitacionals
de l'època dels Íbar.
d'acord?
Llavors,
el poblat aquest
de la Penya del Moro
quan es fan les excavacions
aquí als anys 60,
d'acord?
Denota que més o menys
aquest poblat
va ser habitat
entre el 550
i el 350
abans de Crist,
d'acord?
Llavors,
durant aquests 200 anys
de forma discontinua
hi haurà dos moments
que estarà habitat
aquest poblat
i després
s'abandonarà totalment.
Llavors,
és una mica
el que es pot veure allà
i el que veiem
són les restes
de dues cases,
dues unitats habitacionals
d'aquest poblat.
Normalment,
quan arribes a veure
o vas a veure
restes arqueològiques
sempre veus quatre pedres
i costa molt imaginar
que hi havia, no?
Exacte,
tot el que hi havia
a sobre d'allò.
Tot el que hi havia allà.
Llavors,
l'important
per poder ajudar
són aquestes fitxes
que tenim.
En aquestes fitxes,
en una d'elles
el que tenim
és la reproducció
de com eren
aquestes dues cases,
d'aquestes dues unitats
habitacionals.
El que es veu avui en dia
quan les estem ensenyant
en directe
és la part de baix
que estava feta amb pedra,
d'acord?
Perquè tot l'altre,
tot el que eren les parets,
tot el que era
la part de sobre
de la teulada,
ells el que feien
era barrejar un material
que es deia
tova o tàpia,
d'acord?
que el que barrejaven aquí
era fang i palla,
tenien una espècie...
Estava pensant
d'octubre
ve de...
Bueno,
aquests matxembrats
de fang
i palla o...
Exacte,
llavors barrejaven
aquest material,
amb això
aixecaven les parets,
ficaven uns troncs a sobre
per fer de vigues
i feien la part de sobre.
D'acord?
Aquestes cases,
pel que es va veure
a les excavacions,
feien normalment
entre 10
i 25 metres quadrats.
Com les dues cases
que es poden veure avui en dia,
tenim una altra fitxa
que també ensenya
una maqueta
que hi ha
que hi ha
a l'arxiu històric
de Sant Just.
Aquesta maqueta
ens ensenya
entre 25 i 30
unitats habitacionals
que es van trobar
quan es van fer
aquestes excavacions
entre el 1960
i el 1970
o una cosa així
que es van fer
aquestes excavacions.
Es van localitzar
totes aquestes cases.
D'acord?
Tot i així,
només n'hi ha dos
que estan a la vista
perquè la manera
que tenien d'excavar
en aquells moments
els arqueòlegs
ells excavaven
documentaven tot el que trobaven
i si hi havia coses d'interès
les recollien
i després ho tornaven a tapar
i ho feien
perquè
com passa també avui en dia
la gent no pugés
a la muntanya
i ho matés
o espanyol
que com que hi havia
restes antigues
s'hi podien trobar
metalls preciosos
or, plata, etcètera
Per preservar-ho
Exacte,
per preservar-ho
un cop ho tenien excavat
i tot catalogat
ho tornaven a tapar.
Llavors
degut a
les excavacions
que es van fent
es van trobant
diferents coses
no se'n localitzen
moltes
de restes
que es trobin
en el poblat
perquè aquest poblat
es creu
que va ser abandonat
de forma pacífica
Llavors
quan tu abandones
una cosa
De forma pacífica
que vols dir
sense malmetre
o sense
No, sense que ningú
els fes fora ràpid
o fos per culpa
d'una guerra
o fos per culpa
de fam
o coses
Sí, voluntat pròpia
d'abandonar
aquell lloc
Exacte, llavors
quan tu abandones
una cosa
o un poblat
o d'una casa
de forma voluntària
és com si fessis
una mudança avui en dia
que d'on portes tot
és una mica
el que van fer
els Ibers
el 350 abans de Cris
l'última data
que tenim
aquest poblat
habitat
i això el que provoca
és que
ells també
fessin les maletes
i s'ho emportessin tot
Llavors
quan es fan
les excavacions
no es troben
tantes restes
com en altres poblats
que havien sigut
saquejats
o que havien estat
conquerits
o que havien estat
abandonats
per altres causes
que no fossin
les que va
afectar
al poblat
de la Penya del Moro
Clar, perquè es van emportar
tot allò que tenien
que era el que necessitaven
i com que no van fugir
Exacte
ho van poder
tot i així
es troben algunes coses
que estan
documentades
d'acord
es localitzen
que això també ho tenim
en un llibre
un dia que puguem
entrar una mica
en detall
però ara
per explicar-ho així
per sobre
es localitzen
uns estris
que se'n deien
pondus
i que
i també
es localitzen
fíbules
d'acord
el pondus
és
i jo no m'ho he explicat
abans
però els hívers
eren molt bons
en l'art de teixir
d'acord
tenien uns talers
molt bons
per l'època
ja eren
agricultors
i ramaders
d'acord
ens hem d'oblidar
dels hívers
com si fossin gent
que vivien
en unes cavernes
tenien els seus ramats
més persones
ja
més similars
a nosaltres
ara
perquè jo no he portat
la imatge
però si algú busca
alguna imatge
d'un híver
veurà que s'assembla
molt més
a un grec
a un romà
o un fenici
que no pas
a un home
que anés vestit
amb
de cavernes
exacte
que anés vestit
amb pell
són
agricultors
i ramaders
ja no van
i van a vegades
però ja no tant
com antigament
a caçar
ni a recolectar
aliments
del bosc
i per tant
una de les coses
que a Salidora
els dona molt bé
com deien
era agafar aquesta llena
de les seves ovelles
dels seus ramats
passar-les per uns talers
que tenien
i fer-ne roba
evidentment
ni els talers
que estaven fets de fusta
ni la roba
ens han arribat
avui en dia
però sí que ens han arribat
elements
que denoten
que feien servir
aquests talers
per exemple
estàvem parlant
d'aquests pònduls
un pònduls
és un contrapès
fet de pedra
que el que feia
era tensar el fil
en el taler
perquè el taler
pogués tenir el fil recte
i llavors es pogués
passar a la llançadora
doncs feia falta
tenir un element
que tensés aquest fil
això eren
els pònduls
també es troben
uns altres estris
que se'n diuen
fusaioles
les fusaioles
és un estri
petit i rodó
que tenia un forat al mig
i en aquest forat al mig
s'hi ficava un pal
i això servia
perquè
quan tu treus la llana
de l'ovella
és un manyoc
d'allà no se'n pot fer res
no hi ha fil ni res
i necessites un estri
que et permeti fer fil
aquest estri
era la fusaiola
és bastant difícil
de fer anar
però enganxaven
el manyoc de llana
allà
i anaven enroscant
i en l'enroscant
anaven aconseguint fil
d'acord?
com a vegades
si això
per fer-ne la imatge
quan veiem
les imatges
del pessebre
de la dona que fila
doncs això és el que feien
els llibres del manyoc de llana
a través de la fusaiola
en obtenien fil
que ficaven
en aquest
en aquest taler
llavors aquests estris
es troben
perquè això
com que ho poden tornar a fabricar
allà on vagin
no fa falta que ho emportin
o sigui
no és alguna cosa de valor
perquè estiguin on estiguin
ho deixen aquí
una altra de les coses
que es troba
que també és curiosa
són el que he dit abans
unes fíbules
les fíbules
són unes estri
són una espècie d'imperdibles
que es ficaven ells a la roba
ells eren vestits
en una espècie de togas
d'acord?
i per poder enganxar la roba
si no
aquesta no anava cosida
doncs es ficaven
aquesta espècie d'imperdibles
això estava molt
molt ben decorat
i era
i era un element
de distinció
entre ells
llavors algunes
que estaven trencades
o que ja no tenien utilitat
també es troben allà
i el més interessant
que es troba
d'acord
que és la troballa
de la penya del moro
és una plaqueta de plom
amb inscripcions ívers
que és la que tens
aquí a la fitxa
és una petita plaqueta
de plom
que té dos línies
amb inscripcions ívers
i això el que ens denota
és que els ívers
ja és una cultura avançada
que saben tan llegir
com escriure
d'acord?
tenen la seva pròpia
escriptura
el seu pròpia llenguatge
sí, són símbols curiosos
com dibuixos símbols
això un dia podem fer un programa
intentant explicar
que ja he escrit aquí
perquè s'ha intentat transcriure
si ho saps traduir
jo encantada
s'ha fet un intent
de traduir-ho
i hi ha un article
que es va publicar
a la Vall d'Avers
que explica
més o menys
a través
a través d'un sistema
doncs
què és el que
hi podria
què és el que
hi podria
ficar allà
de fet
per descriure una mica més
aquesta plaqueta
és una plaqueta de plom
que té 44 signes
i estava
feta de plom
d'acord?
aquesta plaqueta de plom
els ívers ja saben
treballar els metalls
tant per fer les fíbules
que portaven
com les armes
que feien servir
o aquesta plaqueta de plom
doncs ja ho sabien treballar
té una forma
trapezoidal
i és molt
molt
molt primeta
fa 1,5 mil·límetres
és una plaqueta molt fina
que segurament
havia tingut
en el seu moment
una altra utilitat
i quan es va trencar
de la part
d'on provenia
doncs es va utilitzar
per
amb un
boril molt fi
doncs fer-hi
aquesta cal·ligrafia
fer-hi aquesta
instrucció
que es pot veure
en aquesta plaqueta de plom
si algú la vol anar a veure mai
perquè altres coses
no per exemple
de fíbules
de pondus
de fosaioles
d'això se n'han trobat
en molts jaciments
però de plaquetes de plom
amb inscripcions
ibers
se n'han trobat molt poques
a tot Catalunya
de fet es podrien comptar
una mica
amb els dits de la mà
les plaquetes de plom
que s'han trobat
amb inscripcions ibers
i al Museu Arqueològic
de Barcelona
que està a Montjuïc
allà
hi ha un apartat
que parla dels ibers
i va haver-hi una vegada
que vam estar preguntant
i consultant
on la tenien exactament
perquè aquesta plaqueta de plom
com que és gairebé única
una de les vegades
que jo vaig anar
perquè a vegades
vaig a veure
les coses
les novetats
que tenen el Museu Arqueològic
em va semblar estrany
perquè jo recordava
haver-la vist un cop
que la vam portar aquí
a Sant Just
fa molts anys
quan vam fer una exposició
de coses
que s'havien trobat
a la penya del Moro
i no semblava exactament
la que tenien allà exposada
llavors els vam enviar un correu
al Museu Arqueològic
al MAC
i els vam preguntar
i ens vam contestar
que era cert
que el que hi havia allà
no era la plaqueta original
sinó que era una reproducció gràfica
perquè la plaqueta original
la tenien guardada
perquè no es fes malbé
perquè el plom
és un material
que amb els anys
es va malmetent
sobretot amb el contacte
amb l'oxigen
i llavors el que vam fer
perquè no es malmeti
la tenen guardada
en una zona del museu
amb les condicions òptimes
perquè no es faci malbé
la pedra en si
perquè no es faci malbé
aquest plom
i el que es pot veure
és aquesta reproducció gràfica
tot i així deien
que si mai algú la necessita
per poder fer estudis
o qualsevol cosa
es deixa veure
a l'original
els investigadors especialitzats
llavors deies
no sembla ben bé
que ho sigui
i com que no ficava res
perquè només ficava
plaqueta de plom
de la penya del Moro
llavors ells ens van dir
que ja ho arreglarien
i hi ficarien
que era la reproducció gràfica
perquè
pogués estar arreglat
doncs aquest estat
aquest breu espai
que hem pogut recuperar
del Manel Ripoll
d'aquestes seccions d'història
que ens portava
durant la tercera temporada
sí que és cert
que és un espai
que trobem a faltar
d'un costat
perquè ens agrada molt
indagar sobre la història
del municipi
i d'altra banda
perquè creiem
que és un espai
que portava molta informació
del municipi
tot i això
anirem recuperant
a poc a poc
aquests espais
encara que siguin
un format
diguéssim
d'una producció
que no és en directe
però crec que poden aportar
com deia
molta informació
sobre el municipi
i clink
dotar
Bona nit
Bona nit
Juguem a casa!
Cada divendres de dos quarts de vuit fins a un quart de nou
amb tota la informació i entrevistes sobre l'esport local!
Bé, i una mica el que ens passa al cap!
Bona nit!
Escoltem abans de connectar amb Catalunya Ràdio
a les 6 en punt
una de les cançons de la banda sonora
de la pel·lícula The Greatest Showman
una pel·lícula que hem comentat i recomanat
diverses vegades aquí a la plaça
Mireia, 4 minuts per connectar
com dèiem Catalunya Ràdio
a la segona hora tindrem amb nosaltres el Joel Rauan
el nostre advocat de capçalera
i també un dels tinents
el tinent G, Eduard Garrido
de la websèrie Sant Just Fiber
amb qui parlarem, entre d'altres, de curiositats
del rodatge i més coses
que només ell sap, així que ens veiem
a la segona hora
When the sharpest words wanna
cut me down
I'm gonna sin the blood,' I'm gonna drown
I'm gonna send the blood, gonna drown them out
I am brave, I am bruised
I'm not who I'm meant to be
This is me
Look out for her, I come
And I'm marching on to the beat I throw
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El que és nou!
Fins demà!
Fins demà!
La gent no està venent res més, només es donen menjar entre ells, per ajudar-se, perquè és una situació d'emergència.
Ningú té res, ningú pot mantenir obert a la botiga ni comprar.
La gent està ferida, hi ha persones que moren.
Tothom busca ajudar, mirar què pot fer aquí.
Ahmed també explica que malgrat la cruesa dels atacs,
molts civils opten per quedar-se a casa
perquè en molts casos no tenen on anar.
Només tenen una opció, quedar-se a la ciutat i anar cap als refugis,
perquè no hi ha llocs on estar segur.
Totes les ciutats al nord-est de Síria estan sent atacades.
Ara sento un bombardeig.
Estic impressionat de com alguns civils agafen les armes
sense tenir experiència per lluitar.
Els atacs al kurdistan sirià han encès les alarmes
sobre el perill d'un rebrot de les organitzacions terroristes a la zona.
Davant del temor que els excombatents d'estat islàmic
empresonats en centres cursa escapin,
els Estats Units ja han començat a evacuar els més perillosos.
Notícies breus, Martí Ferrero.
El Tribunal de Justícia de Catalunya rebutja a part dels jutges
Jesús Maria Barrientos i Mercedes Armes
del procés de desobediència contra el president de la Generalitat, Quim Torra.
En contra del que va legar el president en el seu escrit,
el Poder Judicial no veu cap motiu per pensar
que aquells magistrats han perdut la imparcialitat
o la neutralitat per poder-los jutjar.
La defensa de Torra argumentava que tant barrientos com armes
s'havien posicionat clarament sobre els presos independentistes,
els llassos grocs i en general sobre la situació de la política catalana.
Ara, però, el Tribunal interpreta que totes les consideracions
que hagin pogut fer aquests jutges
s'han fet en l'exercici de la seva llibertat d'expressió.
Les autoritats britàniques tracten com un acte terrorista
l'apunyalament de cinc persones avui en un centre comercial de Manchester,
al nord d'Anglaterra.
L'atacant, un home d'uns 40 anys que actuava sol,
ha estat detingut i se l'acusa de preparació i instigació d'un acte terrorista.
Hores d'ara encara no se sap el motiu de l'apunyalament.
Les forces de seguretat han desallotjat el centre comercial
que ha quedat tancat durant unes hores com a mesura de precaució.
El Japó està en estat d'alerta per l'arribada del tifó a Givis,
considerat d'alta intensitat a només un pas de la categoria màxima,
segons l'agència meteorològica nipona.
El tifó està arribant per la zona sotuer de l'arxipèl·leg
i anirà avançant durant tot el cap de setmana.
La previsió és que provoqui plujes torrencials,
ratxes de vent de més de 250 km per hora i onades de més de 10 metres.
És per tot plegat que el govern del Japó ha fet una crida a la població
a protegir-se i evitar desplaçaments durant el cap de setmana.
Tot a punt a Agramunt, a l'Urgell,
per la 31ena Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra.
Per Joan Álvarez.
A Agramunt esdevindrà aquest cap de setmana a l'epicentre del Dols.
75 expositors, 115 parades al carrer,
més d'una trentena de degustacions, tallers i ponències.
Tot al voltant del Torró i la Xocolata a la Pedra.
Un dels atractius més mediàtics seran, sens dubte,
els xefs televisius Mar Ribas i Jordi Cruz.
De fet, els tiquets per veure les seves demostracions
s'han esgotat en poc temps per Nat Soler, alcalde.
S'han acabat en minuts,
però això és una demostració que la gent té ganes de venir,
té ganes d'escoltar aquestes demostracions,
i per tant nosaltres el que hem de fer és oferir totes aquelles eines
que puguin posar el Torró i la Xocolata a la Pedra
al costat de la gastronomia del nivell.
Mar Ribas presentarà un nou gelat de Xocolata a la Pedra a Jolong,
Jordi Cruz presentarà el Torró que ha fet amb la marca Virginies
i que properament es podrà menjar al seu restaurant Abac.
La vila podria rebre més de 60.000 visitants en dos dies.
Esports, Sergi Andreu.
La Federació Espanyola de Futbol ha convocat en Sofati per la selecció sub-21,
en substitució del també blaugrana Carles Pérez,
que té problemes musculars.
Espanya ha jugat dimarts a Montenegro.
Avui hi ha set partits més de la fase de classificació
per l'Eurocopa 2020 de futbol.
l'Anglaterra es classificarà si derrota la República Txeca.
D'altra banda, la Federació Catalana de Futbol
ha decidit ajornar la Gala del Futbol Català prevista per dilluns.
El motiu, els efectes de la sentència del Suprem.
La Gala es podria celebrar a principis de desembre.
A la Lliga de Segona, avui comença l'onzena jornada,
amb el partit Rayo-Tenerife a les 9.
El Girona juga demà a les 12.
Rep l'Elx, un zoé per cert,
perd Mojica, Josebet i Calavera.
En canvi, recupera Mafeo, Samu Saiz i Brian Olíban.
A les 7 del Barça juga a la pista del Zénit,
a la segona jornada de la Lliga de bàsquet.
El partit el podreu seguir pel web
i l'aplicació de Catalunya Ràdio.
El pas del tifor Hagibis pel Japó
ha afectat la Fórmula 1, el Mundial de Rugbi
i alguns altres esdeveniments esportius.
El circuit de Suzuka demà no hi haurà activitat.
La classificació s'ha traslladat a les 3 de la matinada
de diumenge a Hora Nostra.
El tifor ha obligat també a suspendre
un parell de partits de rugby
que s'havien de disputar demà
l'Anglaterra-França i el Nova Zelanda-Itàlia.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
6 i 6 minuts. Bona tarda.
A partir d'avui i fins diumenge
se celebren arreu d'Europa
les Jornades Europees de Patrimoni,
una iniciativa de caràcter anual
que va arribar a Catalunya el 1991.
Sant Just hi suma un any més
amb diferents activitats, com ja és habitual,
des del 2007.
Aquestes jornades se celebren cada any
durant un cap de setmana de setembre o octubre
per posar en valor el patrimoni cultural d'Europa.
Una de les activitats més destacades
de Jornades Europees de Patrimoni a Sant Just
tindrà lloc avui a la tarda.
A les 7 es farà la presentació del llibre
La veritable història de Josep Sàbat,
el bandoler cap a negre.
Un treball de recerca minuciós
sobre un dels bandolers que actuava a les muntanyes
i zones buscoses del Baix Llobregat,
amb una història que té molts clarobscurs.
L'acte comptarà més amb la seva autora,
Carme Jiménez Huertas, filòloga i escriptora.
I el restaurant El Mirador i l'hotel Esperia de Sant Just
han renovat en amb dos casos
la distinció com a punt d'informació turística
que atorga el Consorci de Turisme del Baix Llobregat.
Aquest any un total de 61 empreses i entitats de la comarca
han estat acreditades com a tal
i d'aquestes 10 ho han fet per primera vegada.
El programa de punts d'informació turística
es va posar en marxa l'any 2016,
engegat des del Consorci de Turisme del Baix Llobregat
amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
L'objectiu és ampliar la xarxa d'oficines de turisme
a partir de l'ús d'espais que originalment
no estaven destinats a aquesta funció.
I avui ja han sortit a la venda
les entrades per l'espectacle teatral Excalibur
i altres històries d'animals morts.
Un muntatge de la companyia Hermanes Pico Hueso
que oferirà dos passis a la planta superior del mercat municipal.
Els tiquets es poden aconseguir a través de la plataforma Entràpolis
ja seguint per dissabte 19 d'octubre
a dos quarts de vuit del vespre
o bé diumenge a vint a les set de la tarda.
Un acte inclòs dins les activitats de les festes de tardor
organitzat des del col·lectiu Persona.
L'obra Excalibur i altres històries d'animals morts
es presenta com un programa televisiu
conduit per animals.
L'ovella d'oli és la principal protagonista
presentadora del maguazín
qui s'acompanya de la laica.
La gossa és la responsable de dur a terme
les connexions en directe
i sobretot d'introduir les històries
de diferents animals
que s'han vist afectats per les reaccions humanes
a epidèmies i altres catàstroves.
Una satire animal de la societat
que reflexiona al voltant de les eines de control
de les estructures de poder
i mecanismes basats en la política de la por.
Fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació
als Sant Just Notícies edició vespre.
A les 7 fins ara mateix.
Fins aquí les notícies.
Sous- seus royaltyatres.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Fins aquí les notícies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit