Doncs bé, amb aquest tema de Cristina Aguilera es diu Candyman.
Obrim el programa d'aquesta bona tarda de dimecres 28 d'abril,
una tarda que per fi ha quedat amb el sol com a protagonista.
Una cançó amb uns aires una mica dels anys 50-60,
però de fet la va cantar cap a finals dels anys 90.
5 i 10 de la tarda, ja sabeu que això és la plaça Mireia,
si no us ho dic ara mateix, i que fins les 7 del vespre serem aquí amb vosaltres,
acompanyant-vos, com sempre dic, si voleu.
I amb aquest tema musical, que espero que us faci moure una mica allà on estigueu,
us comento el sumari pel programa d'avui.
Atenció, programa número 750.
Començarem visitant exposicions amb la Glòria Conesa.
Avui anirem cap a la Virreina, cap a Barcelona, cap al Centre d'Art Contemporani.
De fet, la Virreina anirem a visitar l'exposició que té com a nom
Pedagogia Radical, Democràcia Directa i Plàstica Social, de Josep Bois.
És una mostra que investiga les facetes d'aquest artista, diguéssim.
Aquestes tres facetes diferents, però considerar-les essencials.
Una mostra que ha estat elaborada a partir del fons de l'arxiu La Fuente de Santander.
Explorarem una mica més aquest polifacètic artista
i la mostra que podeu visitar fins al 23 de maig al Palau de la Virreina.
Seguirem a la segona hora parlant amb el fotògraf
que va oferir la xerrada de l'agrupació fotogràfica de Sant Jús
aquest passat dilluns, 26 d'abril.
Ell és el Fede Garrido Vilajoana, Premi Nacional 2013
de la Confederació Espanyola de Fotografia.
I també va rebre el Premi Catalunya 2010 del projecte Fotografia Catalunya.
Parlarem amb ell per entendre què significa per ell la fotografia,
segons explica.
Entre d'altres, la fotografia diu que és abans de res una manera de mirar,
que no és només la mirada en si mateixa.
Parlarem amb ell per descobrir també com va anar aquesta xerrada a l'agrupació fotogràfica.
I per tancar el programa d'avui,
tot i que com a bon dimecres trobem a faltar i trobarem a faltar l'Oriol Lluc
amb l'espai de frases desfetes,
tancarem el programa parlant d'economia en temps de Covid amb l'economista Rafael.
Avui el tema, com es distribuiran els fons d'ajuda per la Covid-19
de la comunitat econòmica europea als diferents països,
Itàlia, Espanya, França o Alemanya.
Ens donarà tots els detalls el Rafael.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat que jo no puc...
Així jo no puc treballar.
Algú per aquesta, no?
No, no, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
Passigolla.
Passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esvern.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentes mal o algo?
Socorro!
Blue moon, you saw me standing alone.
Without a dream in my heart.
Doncs bé, comencem amb aquesta primera visita a l'exposició al Palau de la Reina.
Com us deia, i saludem per això, la Glòria Conesa.
Glòria, bona tarda.
Hola, bona tarda, Mireia.
Bona tarda, ben tornada.
Bona tarda, amb aquesta tarda que per fi ha tret una mica el nas al sol.
Per fi.
Hem tingut uns dies una mica ennubolats.
Però vaja, abans de res, com va anar Sant Jordi, per cert?
Sant Jordi va anar bé.
Com sempre, jo vaig anar a la Rambla.
I, almenys, s'ha de seguir la tradició, encara que no es pugui fer completament com ho faríem altres anys.
Però bé, no es pot perdre.
Sí, no? A més, després que l'any passat estiguéssim tots a casa, no?, desitjant sortir al carrer.
Home, ja és el segon any que tenim pandèmia.
Però, bueno, aquest any sembla que ens han donat una mica més de poder celebrar-ho.
De tal manera, bueno, que no hi ha hagut parades a les cantonades, però sí que hi ha hagut llibres a les llibreries i flors a les floristeries al carrer, no?
Sí, alguna paradeta també al carrer n'han posat, no?
Bé, de fet, aquí a Sant Jussi, a la porta directament de la llibreria.
A les portes de les llibreries, sí.
O la floristeria, en el seu cas, és un petit tast d'un Sant Jordi.
Sí, també el que està molt bé és que a les llibreries, que sembla que és una botiga a extingir, perquè s'estan tancant moltes, també s'estan obrint moltes.
Per exemple, ara s'ha obert una... Ho vam parlar l'altre dia?
Sí, vam comentar una mica.
La de Finestres, no?
Sí, sí, sí.
Al final el nom que no ens ha sortit és Finestres.
Finestres, era.
Sí.
Sí.
I bé, han estat a tope aquest dia, no?, pel que vaig veure.
Home, sí.
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do, era el seu dia.
Tenia ganes també de celebrar-ho.
Sí, els llibreters es veu que venen aquest dia tant com amb no sé quants mesos fora del dia, no?
Home, és que a veure, econòmicament també és un impuls molt gran per ells.
Un milió de llibres, diu, que es van vendre.
Un milió de llibres.
Un milió de llibres a Catalunya.
Déu-n'hi-do.
I són molts.
Home, sí.
Són molts.
Sí, sí, una bona xifra.
Això va ser Sant Jordi, no?, que també va tenir un dia bastant maco, que el temps va acompanyar.
Va ser un dia preciós, un cel blau, la gent estava contenta, podies passejar tranquil·lament.
Va ser un dia molt maco, per mi va ser un dia molt maco.
Sí, ho va ser.
Esperem que l'any vinent ho puguem fer encara millor i sense mascareta, a veure si és possible.
Ja posats a demanar, no?
Molt bé.
Esperem que sí.
I avui tornem a entrar a Barcelona, ara que també ja ho podem fer de manera oficial, diguéssim,
per anar al Palau de la Virreina, que hi ha una exposició, que és la que ens portes avui, Glòria.
Sí, la de Josep Bois.
Aquest senyor, bueno, l'exposició està... és molt tupida, o sigui, està molt bé, però has de trigar...
O sigui, jo vaig anar una primera vegada, vaig donar tota la volta a totes les sales i vaig pensar,
aquí necessito molt de temps, no?
I aleshores me'n vaig anar i vaig veure algunes coses, però vaig tornar, ho acostumo a fer això,
si veig que n'hi ha per molt, he tornat per segona vegada i possiblement encara aniré una tercera.
I aquesta segona vegada m'he pogut entretindre bastant, vaig estar molta estona, o sigui, dues hores,
que per una exposició considero que és molt, perquè normalment no hi estic tant i no ho pots poder veure tot.
perquè hi ha molts documents, molts documents, és sobretot una exposició de documents,
és una exposició que hi ha fotografies, els documents i dibuixos i hi ha molta cosa per veure,
i pel·lícules, molt documental i és llarga, és llarga, o sigui, que qui vulgui anar que també agafi temps, no?
Ara potser sembla que sigui com una mica la norma, no?, que últimament les exposicions són bastant llargues
i amb molt contingut, no?, i aquesta n'és una.
També dèiem, no?, que, clar, el fet que no hàgim pogut oferir exposicions o que no hàgim pogut obrir,
suposo que també aprofiten per fer exposicions que també els hi puguin durar en el temps,
llavors, no?, també són més denses, potser, no sé si la paraula és densa, però vaja,
que li has de dedicar més estona.
Sí.
I qui és aquest home?
Qui va ser?
En Josep Poi és un senyor que va néixer a Krefeld, això és a Alemanya,
el 1921 va morir el 1986 a Dusseldorf.
És, per mi, el que va canviar moltes coses al món sobre el que és l'art, no?
Ell va començar als 20 anys, bé, ell va tenir per començar un accident,
era aviador, bé, no era aviador, no, amb la Segona Guerra Mundial, el van fer aviador,
va caure de l'avió, va tindre, bé, li van disparar els russos i va caure,
és normal, però va arribar a baix en vida, el van recollir uns pagesos de la zona,
el van estar cuidant durant 8 dies entre la vida i la mort, perquè, a més, s'estava congelant,
i el van tapar amb filtre i amb grassa, o sigui, li van posar molta grassa al cor per curar ferides,
i la van posar aquest filtre, com si fossin mantes, perquè la persona agafés molta escalfor,
i ho van aconseguir, o sigui, al cap de 8 dies va començar a estar bé i, bueno, això és el començament d'ell.
Aleshores, a partir d'aquí, el filtre es va, o sigui, va ser la seva manera d'entendre com explicar les coses,
i amb filtre ho feia quasi tot.
El material.
El material, el filtre, sí.
Des de, bueno, la més important obra que va fer ell va ser una que, hi ha qui diu,
bueno, és que això ho he llegit a dues bandes i no sé què dir,
que no va sortir de l'aeroport, quan va anar a Nova York que no va sortir a l'aeroport,
i, en canvi, amb altres llibres diuen que va anar a Nova York, va anar a una galeria,
va fer, ara el que ara t'explicaré, i va tornar.
Jo no sé si la galeria estava dins de l'aeroport, perquè això no ho acabo d'entendre,
perquè, ja dic, uns diuen una cosa i els altres diuen una altra.
El que va fer és posar-se mel al cap i pa d'hort.
Pa d'hort són aquelles làmines durades.
I, aleshores, es va tancar amb una guineu, amb un coyote.
O sigui, concretament era un coyote.
I es va tancar amb una habitació i va estar...
Amb el coyote, un animal.
Amb un animal, amb un coyote, sí.
És com un llop, llop, llop, llop, sí, una cosa d'aquestes.
Amb el cap ple de mel, amb el paper, eh?
Sí, amb el pa d'hort.
Pa d'hort.
I, aleshores, els primers moments, bueno, semblava que, clar,
hi ha molts diaris polítics.
O sigui, molts diaris que significaven la política.
I què li va passar?
I, aleshores, es va cobrir amb mantes, i tot això perquè ho feia?
Era per reivindicar tots els problemes que hi havia amb els indis americans.
Era una acció que feia perquè era molt reivindicatiu,
era, a part de pedagoga radical, va ser professor d'universitat,
va ser, es dedica, o sigui, la democràcia per ell era molt important
i era un activista de fons,
i després era un artista plàstic social.
O sigui, que, a més, feia, doncs, des de...
Va començar a fer happenings, a fer instal·lacions,
o sigui, fins ara, fins aquell moment,
només hi havien hagut les típiques pintures, escultures i tal,
aquí se li va donar un tomb.
Va pertanyar, i va ser un dels fundadors, del moviment Fluxus.
El moviment Fluxus, cap als anys 60,
va ser un grup que va sortir de lo normal,
en quant a l'art.
Des de posar molts televisors un sobre l'altre
i amb les pantalles que feien coses estranyes.
Bé, aquesta, aquí, si no m'equivoco,
va ser també una de les que va pertanyar a aquest grup,
la dona del John Lennon, la Yoko Ono,
que aquella va posar...
Vaig d'una banda a l'altra, però és igual.
Bueno, té connexió, té connexió.
Una acció va ser posar una poma en un lloc,
en una galeria d'art,
i anar fent fotos fins que la poma es va podrir.
O sigui, feien coses d'aquestes, no?
I feien happenings...
Això de happening què és?
Happenings és que es trobaven
i improvisaven.
O sigui, per exemple,
el queix és un crepianista,
un tocava, l'altre cantava,
l'altre feia un poema,
l'altre deia no sé què...
A part d'això, tot el rato fumava el que fumava,
tota mena de droga,
hi havia l'Andy Warron amb aquesta colla...
O sigui, va ser tota una colla
que va tindre molta repercussió en el món
i que va canviar el món de l'art.
O sigui, feien coses que fins ara no s'havien fet mai,
els artistes eren molt...
Sí, o pintura o escultura.
O pintura o escultura i poca cosa més.
I ells van començar
i aquest, de fet, és un dels fundadors.
O sigui que, en realitat,
amb la història de l'art,
és una persona important
perquè va fer molts canvis.
Aleshores, el que passa és que és...
Aquí no tenim res ara,
en aquells moments d'ell.
Hem tingut a vegades alguna exposició gran,
important, per exemple,
en el Caixa Fòrum, fa molts anys.
Van fer una exposició
i aleshores hi havia totes aquestes mantes grises
que recorden tota la seva història que va passar i tal.
Aleshores hi havia inclús una peça enorme
aquí al Caixa Fòrum
de roba de filtre, enrotllada,
i que s'anava desenrotllant.
I les exposicions que fa
normalment no poden ser gaire vistoses,
sinó que són documentals,
com la que hi ha ara, la Virreina.
ja t'ho he dit, com documents,
molta història, pel·lícules i de més.
I alguna pel·lícula de l'escaparla ell.
Això s'ha recuperat d'un fons,
que crec que l'he comentat també,
d'un arxiu, no?
D'un arxiu d'un espanyol...
La Fuente de Santander, no?
Sí, de Santander, sí.
Que tenia tot això a la seva possessió.
Tenia...
No? Imagino tot aquest document.
Són, sí, documents.
Més que res són documents.
No sé si aquest senyor els ha comprat
o com els ha aconseguit.
Això no ho he pogut trobar.
Fotografies també veig, no?
Que n'hi ha a l'exposició.
Sí.
Fotografies de l'artista.
Hi ha moltes fotografies de l'artista.
Hi ha una que m'ha sobtat bastant
quan estava mirant la web de la Virreina,
del Palau,
que no sé si és ell,
que es posa com una espècie de creu,
com si fos Jesús.
No, no és ell.
Ah, val.
O sigui, ell va ajudar a l'artista,
a l'artista en aquest cas,
és el que es posa a la creu.
I...
com si fos Jesucrist.
Sí, bàsicament.
I aleshores ell el que va fer va ser ajudar-lo.
Però això, de fet,
encara que s'ha...
Penso que s'ha reconegut
perquè hi havia aquest senyor,
el Joseph Boys,
que va ajudar,
perquè l'altre, de fet, no és conegut.
O sigui,
el de la creu no és conegut,
mentre el Boy sí que ho és,
i el va ajudar a pujar la creu,
a baixar la creu,
i aquestes coses,
bueno, ja veus que li van fer moltes fotografies,
i això, doncs, un gran rebombori, no?
Jo com una...
Sí.
Això és, doncs, sí.
No sé si es considera una performance,
perquè entre la performance i el...
El happening?
El happening.
Bueno, sembla que són coses diferents,
perquè el happening...
Penso que es va deixar de fer,
o sigui, va ser una cosa molt de moda
en un moment determinat,
on hi anaven tots,
sobretot a l'estudi de Andy Warhol,
i aleshores allà muntaven els seus rotllos...
Allà cadascú feia el que li sortia, no?
Sí, i sortia el que sortia.
Exacte.
Sí.
Era per veure-ho, no?
Era per veure-ho.
Per això...
Això era en públic?
No, això era en privat,
era l'estudi de Warhol, sobretot.
Era l'estudi de Warhol,
que em sembla que es pot visitar a Nova York,
encara.
Hi ha algú per allà,
que s'hi pot anar a veure perquè fan coses.
Aleshores,
ja em dic que era l'aviador
i que el van rescatar uns tàrtars,
uns nomenes tàrtars,
va estar als vuit dies.
I es va recuperar,
però veig que psicològicament
li va deixar una mica de petjada, no?
Li va deixar petjada.
Amb aquests set dies d'entre la vida i la mort
i amb aquest material, no?, el filtre.
Sí, li va deixar petjada,
però a més tenia una vida també molt complicada, no?
Ell era professor,
i era molt bon professor.
No, a les seves classes
diu que assistien 200 i 300 persones,
en una classe normal,
normal, però la gent s'apinyava, no?
De tal manera,
i eren tan espectaculars
i tan polítiques i tan activistes
que al final el van despedir de l'universitat.
Ah, mira.
O sigui, per ser molt bo,
no anàvem la corrent de l'universitat.
Ja saps que les universitats,
o ens imaginem que les universitats alemanes
deuen ser quadradíssimes
de la seva mentalitat,
i al final, doncs, sí, sí,
el van despedir.
Perquè era professor de política, entenc,
o barrejava de tot, no?
Era un pedagògic,
era de pedagogia,
o sigui,
però parlava,
o barrejava tot,
la plàstica social i la democràcia,
i aleshores els parlava de tot el que podia
i els feia veure les coses
que en aquells moments no es veien,
perquè totes aquestes coses,
com va passar aquí,
en èpoques passades,
que no ens n'entenàvem de res,
i els únics que en sabien alguna cosa
eren els universitaris.
I què passava?
Doncs que eren els professorsos
que els ensenyaven,
perquè un universitari,
quan anava a la universitat amb 18 anys,
bueno, allà no sé quina edat era,
anaves,
doncs, això,
venies pràcticament del batxillerat
i no sabies què passava pel món
i a la universitat t'obrien el cap,
t'obrien el cap en quant a idees
i et feien veure quin és el present
del món, no?,
de tot el que passa,
que això fins que no arribes allà no ho veus.
Bueno, per senyament
tenim una mirada crítica també, no?,
i no ser conformista també.
Sí, exacte, exacte.
Aleshores, aquest,
el van, en l'any 74,
va fundar la Universitat Lliure Internacional,
o sigui, ell mateix va muntar
a una universitat
amb un premi Nobel
que es deia
Heinrich Boll.
Aleshores, es va fer amic d'aquest
i amb aquest premi,
aquest era Premi Nobel de Literatura,
van fundar una universitat
lliure internacional.
El títol ja t'ho diu tot.
Home, sí.
O sigui.
A Alemanya, m'imagino?
Sí, suposo que sí que és Alemanya.
Ell va estar, després va estar a Amèrica,
però és el que et deia,
es veu que va arribar,
i segons diuen alguns llibres,
va arribar a l'aeroport,
va muntar aquell tema de la Guineu,
no, del Coyote,
i va tornar.
Que no sabem si és així o no és així.
Què més?
Home, un personatge bastant curiós, no?
Pel que veig.
Molt curiós.
És a dir, molt curiós.
A part de ser dels pioners en aquest moviment.
Sí, després, com a cosa política,
en l'any 78 va escriure un manifest
que es deia
Llamamiento a l'alternativa
del món en crisis.
O sigui, ell considerava,
i aleshores el que feia era proposar
nous models per una economia i el treball.
Ell considerava que tot el que passava al món,
tant amb economia,
o sigui, com a les classes,
com al treball,
com a les universitats,
que tot això no podia ser,
que aquest món es tenia que canviar,
però del tot.
Però, clar, això va començar,
però no va acabar gaire.
O sigui,
no es pot canviar el món,
per molt que tinguis moltes idees.
Jo penso que és una persona
que tenia molt de cap,
que era molt pensador,
que era un revolucionari,
però amb el bon sentit de la paraula,
i que es movia,
veig, aquests paràmetres,
de fer un món millor.
I això,
de tots els que han volgut fer,
poc s'ha aconseguit, no?
Bueno,
però gràcies també a ells,
recordem personatges
que almenys ho han intentat
i també es parla d'ells, no?
Sí, exacte.
Marquen també una fita de història.
O sigui,
el que va fer també,
a part d'aquesta documentació,
gravacions i fotografies
que hem trobat dels seus actes,
va fer molts seminaris,
va fer seminaris,
o sigui,
que era un gran pedagògac.
Després,
ara,
el que han fet
amb aquests 100 anys
de la celebració d'ell,
que s'estan fent moltes coses
a tot arreu.
Però va néixer el XXI,
no?
Hem dit.
Va néixer el XXI.
El 1921.
Sí.
Estan fent,
clar,
sobretot és a Alemanya
on fan les coses,
no?
volen fer,
que no sé si ja ho han fet o no,
24 hores,
amb 24 músics,
amb 20 museus alemans,
amb obres d'Erik Satie,
que jo la veritat és que no conec aquest senyor,
però que era el seu preferit,
el seu músic preferit.
I és una de les obres,
una de les coses,
de les centenars de coses
que s'estan fent a Alemanya
per recordar aquests 100 anys
del naixement d'ell.
Sí, a Alemanya sí que entenc
que va ser una figura bastant destacada
com pot ser,
no sé,
va ser molt destacada,
David o Gaudí,
per nosaltres potser,
salvar les distàncies del seu guard.
Sí,
o potser més,
per ell,
sí.
Sí,
potser sí.
Ell va fer 130 exposicions,
50 instal·lacions
i 70 accions.
Déu-n'hi-do.
Amb el temps que es va dedicar
a fer això,
perquè abans podia dir
que havia sigut professor
i havia fet altres coses.
Aleshores,
ell el que li va passar,
sobretot en l'època de fluxos,
en el 1960 i pico,
quan estava amb el John Cage,
sobretot era que
era poc comprès,
les seves accions
eren poc compreses
per la crítica,
o sigui,
les crítiques
no eren bones,
o sigui,
no hauria triomfat
si hauria sigut
per les crítiques
que tenia,
però en canvi,
popularment,
va tindre molt d'èxit
i va ser quan va fer,
de fet,
treure l'art al carrer,
o sigui,
va treure l'art al carrer
i és quan,
més que els crítics,
que els crítics no estaven d'acord amb ell,
el que és la resta,
el poble,
per dir-ho d'alguna forma,
el va considerar
i el va fer pujar
i el va fer famós.
que la crítica igual
no en tenia
ni el que feia,
no era bé.
Els crítics no els agradava,
no els agradava el que feia.
Clar,
era un art
que fins llavors,
si no era conegut,
no era ni vist,
entenc que devia ser mal vist,
inclús.
Sí,
el manifest aquest
que va fer a l'any 78
és un llamament
a l'alternativa
del món en crisi,
com ja hem dit,
per tant,
es va moure molt
amb aquest tema
i una de les coses
importants
que penso que va fer,
que per mi és el més important
que va fer ell,
perquè a més va tindre
molt ressò mundial,
que això a vegades
són les coses importants.
Va plantar
7.000 roures
Carai,
activista...
A Càssel.
A Càssel hi ha
cada 5 anys
una exposició,
bueno,
una bienal
d'art
i ell va estar
a 3 bienals.
en aquestes 3 bienals,
en una d'elles
va plantar
100.000 roures
a Càssel
i aquests roures
anaven,
estaven plantats
per tota la ciutat
i en un lloc
oficial
hi havia unes
pedres
de ciment
i aleshores
per cada arbre
que anaven traient
havien d'anar
treent la pedra.
La qüestió
és que aquests arbres
que anaven,
no,
els arbres
que anaven plantant
anaven traient
les pedres.
Aquesta acció
ha durat
durant 5 anys
inclús
al final
va ser
el seu fill
quan ell ja estava mort
que va plantar
els últims arbres
aquests
a la ciutat.
O sigui,
que ha fet coses
prou especials,
no?
Perquè això
entenc que era
com una espècie
d'exhibició
per ell,
no?
Era un poble,
o sigui,
Càssel
és un lloc
que no hi havia
arbres.
És un poble
molt maco,
bueno,
poble és una ciutat
molt maca
que jo l'he vista,
hi ha una gran
muntanya,
dalt hi ha un palau,
però a la ciutat
no hi havia
altres i aleshores
ell va decidir
que faria
aquesta acció
perquè era una acció
de posar
aquests 100.000
rores
i ja hi estan
i a l'últim
el va posar
el seu fill
després d'ell mort.
perquè era també
tenia faceta
també d'activista
o de defensor
del medi ambient
etcètera,
etcètera,
també.
Sí,
de tot això,
sí.
Tant activista
com el medi ambient.
Hi havia algú
que no defensés
les parts més dolentes,
m'imagino,
no?
No ho sé,
a la més...
per la democràcia.
No ho sé,
aquí a la Virreina
es veu
hi ha molts vídeos
i moltes fotos
d'ell,
i en quasi totes
em va cridar l'atenció
que anava amb un xaleco,
amb un...
xaleco,
no ho dius.
Armilla,
plena de butxaca,
saps aquelles
que porten els caçadors
quan van a caçar llons?
Doncs una armilla
com aquestes
i jo penso
que es va passar
tota la seva vida
amb aquella armilla
perquè totes les fotos
d'ellà
surt amb aquella armilla
i un barret,
això sí,
a vegades
es portava un barret.
Moltes de les fotografies
que he trobat seves
totes van amb un barret.
El barret i l'armilla.
Sí,
i era una persona
pel que veig
com molt prima,
molt xuclat,
no?
i hi ha un estat
molt...
Les galtes molt ficades
en dintre.
Sí,
suposo que això
devia ser com molts
d'aquests artistes
que són molt nerviosos,
molt actius
i fan que mengin poc
i...
Bueno,
i si hi ha les drogues
pel mig,
i si a sobre hi ha
les drogues pel mig.
A veure,
jo no he llegit
que ell es drogués
però sí que estava
amb aquests happenings
i aquestes històries
que en els anys 60
és el que es portava
perquè era...
Bueno,
Warhold,
crec que també,
no sé si és popular
o no,
però també era conegut
que també,
no?,
hi havia certes drogues,
no?,
de...
No,
no,
a més fortes,
o sigui,
no és el típico porrito.
va néixer per aquella època
també,
no?,
es va començar a donar
a conèixer en aquella època
i molts dels artistes
tiraven d'ella
per crear també,
no?
Exacte.
Per això potser
moltes obres
només les entenien ells
perquè ells mateixos
estaven dins d'aquest
món,
podríem dir,
no?,
sí.
oníric.
Bueno,
són coses que,
clar,
és que com que van ser els primers
ningú els entenia
i no els comprenia ni l'actídica,
ara ja això ja no passa,
o sigui,
tot el que ell va començar a fer
per nosaltres
ara ja és com bastant normal.
Ara es fan moltes accions
que dius,
bueno,
per nosaltres ja són normals,
però en canvi,
quan ho va fer ell,
doncs va ser el primer,
no?
Home,
sí,
sí,
és com veure
el,
com es diu,
les instal·lacions del,
com es diuen els,
la forda dels baus,
no?,
que de primeres
et pots sobtar una mica,
no?,
inclús no arribar a entendre
què és el que t'estan intentant
demostrar,
no?,
amb aquelles instal·lacions
de ferros gegants,
no?,
les que es van fer el fòrum
també per la inauguració,
sí,
però s'han fet un bon lloc,
s'han fet un lloc,
o sigui,
primer podies pensar,
però han fet coses,
a les olimpiades,
no sé si va ser la forda dels baus
o els altres,
hi havia dues companyies
molt importants,
que van fer tota la presentació,
no,
no va ser la forda,
van ser.
Jo recordo la forda dels baus
quan va inaugurar,
diria,
el fòrum,
no?,
que va fer aquella instal·lació,
de fet una d'elles
crec que la van regalar
per la zona de la costa,
de Costa Brava,
sí,
està a la Costa Brava,
a Platja D'Aro,
sí,
a l'entrada,
era com un gran globus mundial
de ferro
que s'obria,
era com una flor,
no?,
sí,
i està a Platja D'Aro,
quan vas per la carretera
es veu allà,
però veus,
igual aquest art inicialment,
clar,
ara sí que és reconegut,
és respectat
i realment és valorat,
no?,
però potser en els seus inicis,
clar,
veurà gent penjada
d'un ferro i d'una grua inclús,
no?,
amb una ploma,
segurament a més d'un
no n'encaixava,
diguéssim,
que l'art al final
té tantes formes d'interpretar
com persones hi ha al món.
Sí,
sí,
sí,
sí,
i aquest ha de ser
un dels primers
que va muntar coses
d'aquesta mena
i que,
bueno,
per mi,
és dels principals.
Perquè entenc que quadres
i a més no em pintava,
no?,
llavors,
és a dir,
no,
res del punt
no,
va començar a fer unes escultures,
o sigui,
ell sí que al començament de tot,
quan era molt jove,
potser menys de 20 anys,
feia escultures,
això sí,
feia escultures,
que jo sàpiga pintura,
no recordo,
però escultures sí que en feia.
El que passa és que després
ja va passar tot això,
va començar tot aquest,
tota la movida,
movida,
no madrilenya,
sinó movida neoyorquina.
Com era el Fluxus?
Fluxus?
Fluxus,
sí.
Fluxus era el moviment?
Fluxus,
que és on hi havia també la Yocono,
hi havia el queix,
que és el que tocava el piano,
que també va fer una exposició d'ella aquí,
a Caixa Fòrum o al mapa,
exactament no ho recordo.
Però d'ell sí que va haver-hi una exposició
fa molts, molts, molts anys,
aquí a Barcelona i era molt important.
Després no n'he vist mai més cap
i és una cosa que em va quedar,
la recordo perfectament,
perfectament pel filtre,
o sigui,
ja t'hi havia uns rotllos
i tota una història.
Ara m'ha recordat també el teixit
que vam estar comentant l'altre dia
al Museu Nacional d'Art Contemporani,
el d'un artista també
que treballa amb teles
que les teixia a elles,
ara no me'n recordo el nom,
però m'està comentant també,
un matèric similar, no?
Sí, similar.
El Fluxus, doncs sí.
Què més podríem dir d'ell?
D'ell poca cosa tenim més a dir,
perquè
de fet ja ho hem dit tot,
o sigui, aquestes tres coses
que són un demòcrata,
un plàstic i pedagògica,
que són les tres coses importants d'ells.
De fet l'exposició crec que està dividida,
no?, en aquestes tres parts,
que he llegit?
Sí, exactament, sí.
I si aneu, com sempre dic jo,
aneu en temps.
Dediqueu història, no?, també.
Sí, perquè a més, esclar,
hi ha pel·lícules
i diu coses molt interessants
a les pel·lícules,
perquè parla d'alguna cosa
que tothom pot entendre,
que és el món, l'ecologia,
bé, el que ara diem ecologia,
que jo penso que a l'època seva
no es deia ecologia,
es deia preservar la natura
o alguna cosa així,
això de l'ecologia
et sembla que és una cosa
com molt nova,
molt nova.
Enten, aquest senyor
és dels anys,
va ser famós als anys 70, 60,
aleshores l'ecologia
no sé si existia,
com a tal,
com la coneixem ara, no?
Clar, com que coneixem,
també, els danys
que li estem causant a la Terra,
amb més xifres,
amb més números,
més ciència.
Sí, ara ho comencem a reconèixer,
tot el mal que li estem fent.
I, verdaderament,
quan vas amb avió
és horrorós.
O sigui,
si vols,
vaig sortir un dia de,
de, on tira,
de Novadelli,
de Novadelli
i fins arribar a Europa.
Vam creuar tots aquells països
d'Iran,
Afghanistan,
tot allà per dalt,
vam passar per Turquia,
Grècia,
part de Grècia,
i fins que no vam arribar
a Romania o Bulgària,
perquè des de dalt
no sé exactament què era,
no vaig veure arbres.
O sigui,
tot desert,
desert, desert, desert.
Llocs on hi havia arbres,
com a Espanya,
que diuen que era un lloc
a l'època dels romans
que les...
que els animals
podien anar pels arbres,
els esquirols,
podien creuar tot Espanya
pels arbres.
Sí,
a l'època dels romans,
perquè no calia tocar terra,
podien anar pels arbres.
I ara, clar,
és que no hi ha arbres,
tot és cultiu.
O sigui,
el cultiu que és l'agricultura
ens ha anat molt bé
per l'alimentació,
perquè hem deixat d'haver-hi
tota la pobresa que hi havia,
potser perquè és més assequible,
ara,
al comprar les patates
que abans per dir alguna cosa,
però ha fet mal bé
moltes coses
i ens està fent mal bé,
més de...
Penso que del que ens imaginem.
A mi,
aquest dia que et dic
que des del cel vaig veure
que no hi havia ni un arbre
amb molts,
molts quilòmetres,
amb milers de quilòmetres,
em vaig espantar una mica.
Quan passes per la zona
dels Monegros i demés, no?
Els Monegros estava...
Els Monegros eren boscos,
però van fer la flota aquella,
l'armada imensible,
i amb l'armada imensible
es van acabar els boscos de...
Necessitaven postar
per fer vaixells,
malauradament.
Malauradament.
Sí,
ens l'estem carregant.
Sí,
de fet,
avui crec que era...
Avui crec que he llegit
que hi ha una part
d'un isaberg molt gran
que s'havia després de...
I s'ha desfet.
Sí,
sí,
s'ha desfet per complet
i ja...
Quan arriba la calor,
es despa.
no se li pot dir ni saber
quedaven plaques de gent.
Bueno,
ja diuen que si es desfà
l'Antàrtida
es comença a desfer
ens pujarà el nivell del mar
que no veiem.
Però bueno,
això serà...
Nosaltres aquí,
sense ser dolenta,
però aquí estem
a una certa alçada,
eh?
Em preocuparia més
per la gent que viu a...
Amb tot el que diuen
que pujarà,
no sé pas si ho trobarem bé.
No?
La penya del moro?
No hi cabem tots allà?
Doncs això ja no sé què dir-te.
Això ja no sé què dir-te.
Ara després,
si vols,
parlem d'altres coses.
Sí,
vinga,
tenim temps avui.
Sí.
La Colau,
avui,
a la ràdio.
No,
no,
no,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé,
bé.
Jo no parlaré mai
per carregar-me la gent.
No,
no,
per carregar-nos no,
però aquí alguna vegada
hem criticat
alguna de les seves accions
o alguna,
mira,
alguna obra.
No sé si recordes
un pessebre fet de caixes
a la plaça Sant Jaume
o un parell d'anys.
i si veus ara
com està Barcelona
el carrer Borrell i companyia
amb tot el que li ha pintat el terra.
Sí,
les terrasses baixades.
Bé,
però sí que l'he criticat.
Ah, veus?
Les terrasses baixades,
les ratlles grogues
que li ha posat desiguals,
els passos sebre,
una ciutat tan bonica
com Barcelona
com la deixat,
oh,
Déu meu.
Per això em preguntava
a veure què ha dit ara.
No,
ara el que ha dit
és que vol fer cultura.
Ah, val.
Que té un pla
de drets culturals
i que hi ha 100 accions a fer
i que el primer que farà,
una de les coses,
una d'aquestes 100 coses
que vol fer
és dedicar 100 mesures
a millorar
tot el tema cultural
i que, per exemple,
vol fer lloguers assequibles
en els barris,
aquestes botigues
que estan tancades
pel centre de Barcelona
que no s'hi pot fer res
perquè només poden ser botigues
i ara ja no hi ha botigues
pels centres comercials
i per internet sobretot.
La gent no perta el temps
en una tarda
anar a Barcelona
quan ho demanes
a les 10 de la nit
i a les 10 de matí
ho tens a casa.
Aleshores,
el que vol és fer
els lloguers assequibles
per fer tallers
pels artistes.
Això està molt bé.
En aquests locals
que estan buits.
En aquests locals
que estan buits.
No sé com s'ho farà
perquè aquests locals
no són d'elles,
són de la gent
que els ha de vendre
molt baratos.
Són molt bé aquesta proposta, no?
Clar, la proposta
és molt bona.
Però se'ls ha de quedar
a l'Ajuntament, entenc.
Entenc.
Però això és d'avui
i encara no t'ho puc explicar
més bé
perquè ho han explicat ara
que ella pensa fer
té 100 mesures
per millorar
tot el pla cultural
i un d'ells
són aquests lloguers
assequibles
per fer tallers.
I que a més
la gent hi pugui entrar
a veure-ho.
Val.
Val, o sigui,
l'aire és boníssima.
Sí, sí, sí,
és espectacular
però si tu ets el propietari
d'un dels locals
i no el pots llogar
un preu assequible
pel que sigui,
t'ajudarà la clau.
Però diu que vol dedicar-hi
amb això 69 milions d'euros.
A mi em semblen
molts milions per Barcelona
per poder-los dedicar a això
perquè se li tiraran a sobre
tots els altres personatges
de...
Bé, d'altres sectors
o altres...
D'altres sectors
del mateix govern.
Del mateix govern.
Tècnics de so
on estan, pobres, també.
Jo no sé com ho farà
però ella diu que sí,
que ho farà.
Doncs bé,
de moment deixem-ho
i a veure què passa.
A veure què farà.
Són 100 punts, no?
Digueu-siu,
per potenciar la cultura...
Plans, jo he entès.
100 mesures,
ella ha dit concretament
100 mesures
per millorar
la cultura a Barcelona
i una d'elles
és aquests locals
que estan buits
i que fa molta pena,
fa una pena tremenda
perquè baixes per allà
per tot el barri
aquell,
no sé si dir-li
del Raval
o com dir-li,
tot allò
que és el carrer hospital
i de més,
aquests...
Ahir que vaig baixar,
tot, clar,
primer,
els bars que van tancar,
un de cada quatre
ha tornat a obrir
però estan tancadíssims,
veus bar, bar, bar,
tots tancats,
tancats, tancats,
fa molta pena,
no poden tornar a obrir
i locals,
clar,
n'hi ha molts,
potser els donaran
molt baratos,
no sé com ho farà.
Clar,
però això haurà de...
acabar de pactar
amb els propietaris,
perquè el propietari
potser és qualsevol persona,
vull dir,
no té per què ser una empresa.
I després suposo
que sortiran
els que volen pisos,
o sigui...
Amb preus assequibles,
també, no?
També s'havia dit
de fer amb aquests baixos
pisos,
però no sé,
em sembla
que no ho té gaire clar.
Bé,
tant si fa pisos
com si fa tallers,
després estarà bé,
però que facin alguna cosa,
perquè és que
tots són persianes baixades.
Bé,
aquí Sant Just també,
aquí Sant Just també
van dir que farien alguna cosa
amb aquests baixos,
perquè estan tots tancats,
esperen que tornin les botigues
i les botigues
no tornaran mai.
El que passa és que
crec que hi ha un límit
de llicències
per fer d'aquests locals
cèdules d'habitabilitat,
perquè siguin vivenda,
és a dir,
per metres quadrats
per zona,
per entendre'ns.
Sí, sí, clar,
però mentre estan,
estan tancats
i la gent no té pisos.
Això li van dir també,
em sembla que un dia
la senyora Mat aquí
li va dir a la Colau
que si tenia,
perquè van estar parlant,
em sembla,
si no m'equivoco,
bueno,
potser no.
La Colau volia saber
com poder aconseguir pisos i tal
i si no m'equivoco
li van dir,
bueno,
si no m'equivoco,
li van dir
que el que tenia que fer
era que tots aquests locals
de Barcelona convertir,
si té 15.000 locals buits
i falten al rededor
de 15.000 vivendes,
que aquests locals
els converteixin vivendes
i té el tema solucionat.
Però no és fàcil.
Home,
i a part que estem parlant
de vivendes a peu de carrer,
vull dir,
clar,
per mi era una mica
la qualitat
de les persones
que vagin a viure allà,
també, no?
Sí,
però moltes d'aquestes vivendes
no estan malament
perquè encara que tenen poca llum
tenen terrasseta darrere.
Tenen quasi tot,
mira que els eixamples,
les mansanes,
tant siguin de l'eixample
com del car hospital,
són molt grans.
Per tant,
tot el mig és buit
i aquesta part buida
correspon als baixos
que tenen un espai
que no s'aprofita.
O sigui,
que d'alguna manera
podrien aprofitar-ho.
Sí,
no,
segurament,
i segurament hi ha
algun tema desitjatiu
pel mig
pel qual no ho fan,
no?
Com per això,
la limitació de cèdules
d'habitabilitat,
crec que era un dels temes.
Sí,
però si continuen així,
Barcelona serà
que ja ho és,
un lloc de treball,
oficines
i poca cosa més.
i ara que treballen
des de casa,
doncs...
I ara que treballen
des de casa,
sí.
Home,
es nota molt la diferència,
eh?,
d'entrar a Barcelona
ara a fa un any
i mig enrere.
Sí.
No hi ha el mateix moment.
La circulació
no és la mateixa.
La circulació
a les 4 de la tarda,
la circulació
a les 4 de la tarda
que hi havia tot el trànsit
de la gent
que anava a treballar
i això ja no hi és.
En part és d'agrair
i en part segurament
estarem contaminant menys.
També,
probablement.
Hi ha coses bones
i coses que no són tan bones.
Sí,
certament.
Per acabar, Glòria,
volia repassar també
una de les exposicions
que s'ha fet
aquest cap de setmana
aquí a Sant Just
a l'espai de lliure creació
Carme Malaret
que va exposar
la Dorothy Elfring
amb aquesta vuitena clau.
Sí.
Que em consta
que vas passar per allà.
Sí, ja la tinc.
Tens una clau, oi?
Tens una...
Bueno, una de les peces
de la clau.
Sí, aquest any
no ha sigut la clau.
Aquest any
el que han fet
ha sigut una rajola
d'aquelles transparentes
que no sé com es diuen.
Un pavès.
Així, com?
Pavès.
Pavès, que és allò
que fan parets.
Sí, és la típica
diguéssim rajola transparent
que s'apara abans
sovint.
Sí, exacte.
Sí.
I té un dibuix
que per darrere
està adhesiu,
hi ha un adhesiu
amb un dibuix
el meu és de platja
i han fet això
que per ser la clau
està molt bé
sobretot pel preu
que donen, no?
Perquè ha costat
com altres vegades
amb coses que per ells
el cost no és tan alt.
Clar.
O sigui que
això ho hem comentat
també
que el cost
està molt bé
per nosaltres
pels compradors
està molt bé
aquesta clau
perquè és una peça
important
i en canvi
val el mateix
que les altres.
Home, a partir de 20 euros
podies comprar
a partir d'aquí també
cadascú podia fer la donació
que volgués a l'espai
però a partir de 20 euros
que és el preu estipulat
i crec que no sé
si em van quedar massa
de peces
d'aquestes peces
de pavès.
Crec que les han d'acabar
i que n'han de fer més.
Ja m'han dit
que em farien més.
Em van fer una trentena
crec.
És que són boniques.
I pico peces?
Són boniques.
Fes una mica
per portar-la a casa
però...
Sí, és veritat
perquè anem encaminant
tens tota la raó.
Jo portava una gossa
la vaig portar a la gossa.
Bueno,
bé,
no bueno,
bé,
ja em sembla
que són set anys
que porten fent-les.
Sí,
bueno aquesta és la vuitena
és?
Aquesta és la vuitena
aquesta vuitena
i han fet coses
que estan molt bé
també.
A mi m'agraden.
una era una clau
antiga,
unes altres
era una clau
dibuixada
amb un quadret
amb el mar negre
que també,
o sigui,
bé,
jo les col·lecciono.
Sí?
Sí,
el que passa
que les tinc una mica
repartides,
no les tinc totes
posades juntes.
Però la d'aquest any
també?
També,
també,
la d'aquest any
també la tinc.
Ja sé on posar-la.
Ja té lloc.
Ja té lloc.
Sí,
ja té lloc.
Doncs la Dorosia Elfring
estarà contenta,
la Carme Malaret també,
m'imagino,
i la Laura Baringo també
que va ser la comissària
de l'exposició
i el Quim Déu també,
ja posats a repassar
que també va ser partícip
a l'exposició
i a l'organització
de tot.
I, de fet,
és la primera vegada
que hi ha una dona fotògrafa
que s'organitza,
és a dir,
que s'encarrega
de fer aquesta mostra,
d'aquesta clau.
Fins ara,
crec que ni dona ni fotògrafa
s'havia donat
les circumstàncies
de que ho fes.
L'estudi Malaret
és un lloc
que l'hem de mimar.
L'hem de mimar
perquè és,
en quant a art
que estigui al dia
i que es facin coses interessants
i unes conferències
a vegades molt bones
és l'únic que tenim.
O sigui,
hi ha molts llocs
que fan coses
a Maragall,
a no sé
a que gent hi està,
però per mi
no són
de la categoria
que fa
la Carme Malaret.
Nosaltres també són espais,
equipaments públics
on hi ha altres,
diguéssim,
empreses o entitats
que fan cursos.
Són més clàssics,
no?
Són més clàssics.
Ella està molt al dia
en moltes coses.
Sí,
i perquè ella,
la Carme,
independentment,
també va,
va fent
expressa,
crec que recentment
també,
és a dir,
les seves pròpies obres
també les anava
col·locant,
no?
La Carme Malaret
té molta obra,
molta,
molta.
Si et dones,
tens un coment.
Va fer una exposició
al castell
de Cornellà,
em sembla que és el castell
de Cornellà,
immensa,
o sigui,
tot el castell
amb obra seva
diferent a cada una
de les sales.
Això fa quants anys?
Fa temps?
Sí,
fa molt.
No sé quants anys.
impressionant,
impressionant,
totes les sales del castell
amb obra seva,
impressionant.
No sé què ha fet amb totes aquelles obres,
però havia treballat una muntanya
i tot el castell ple de coses seves.
I la veritat és que no ho he tornat a veure al lloc,
o sigui,
no sé què haurà fet.
Home,
tindran bon estudi,
m'imagino,
per guardar-les,
o si no,
les tindran repartides,
també.
Allà va treballar molt.
Va treballar molt,
ella saps que treballa la ceràmica,
hi havia moltes peses
i molt maques.
I té una,
la Carme Malaret,
que a mi m'entusiasma,
que és
com un metro quadrat,
potser és inclús una mica més,
que és de ceràmica
i que a la milla s'hi sembla autèntica,
o sigui,
sembla,
són mocadurets aquells que tenen puntilles,
saps?
Coses antigues,
llençols,
tot plegat en una taula,
però tot és de ceràmica.
I és una peça que fa com un metro quadrat.
És una peça molt maca
que només l'he vist una vegada.
No sé què n'haurà fet d'ella.
Uau,
doncs arribar a fer aquestes peces
tan delicades
amb un material com la ceràmica
és una bona feinada
i una projecció important.
Exacte.
Aquesta no l'he vista.
Mira,
jo l'hauré de demanar algun dia
que m'he ensenyat alguna fotografia.
M'he ensenyat alguna foto
perquè és important aquesta obra.
Per mi,
és de les obres que he vist d'ella
importants.
Doncs seguirà...
Bé,
la Carme sempre segueix
a l'espai
també potenciant artistes,
també com la Dorothy
que en el fons
ha fet diferents exposicions,
la Living Room
també aquí de la Canjina Està
que va fer amb altres dues
senjustenques artistes,
però vaja,
diguéssim que sola
amb la seva fotografia
crec que és la primera vegada
que fa algun tema així
relacionat amb art,
en aquest cas també
que es pugui vendre,
comprar,
i com a sol,
com a fotògrafa,
diguéssim,
oficials,
professionals,
bàsicament.
Què passa?
Jo no la conec massa amb ella,
l'he vist un parell de vegades,
me l'han presentat,
em sembla,
però clar,
la Carme fa molts anys
que per això
puc parlar més de la Carme
i d'ella menys,
ja m'interessaré pel tema.
Sí, home,
doncs mira,
et convido que escoltis
l'entrevista
que vam fer el divendres
a la Laura i a la Dorothy,
que vam estar parlant d'elles,
bueno,
amb elles de l'exposició
aquesta de l'Espai
de Llibre Creació,
i així coneixes una mica més
de la Dorothy.
Ah, com em va explicar la Laura,
perquè la Laura i jo
tenim el taller juntes.
Ah, doncs,
bé, ja ho tens.
La Laura va dir vinc
i jo tenim el taller juntes,
sí,
tenim un taller compartit.
Doncs mira,
qualsevol altre dia
que vulgui venir també,
ja ha vingut,
però la pots convidar
al teu espai.
Glòria,
una altra tarda més,
ens ha passat el temps volant
i gairebé són les 6,
gràcies per venir fins aquí
i bona setmana.
Molt bé,
gràcies,
atever's not his own
.
Yes,
the strong
gets more
while the weak
one's feared
Empty
pockets
don't
ever
make the
grade
Mama
may
have
Papa may have
But God bless the child
That's got his own
That's got his own
Money
You've got lots of friends
Crowded round the door
When you're gone
And spending ends
They don't come no more
Rich relations give
Crust of bread and such
You can help yourself
But don't take too much
Mama may have
Papa may have
But God bless the child
That's got his own
That's got his own
God bless the child
The child that's got his own
Now you're listening
Radio Desperse
There's a lot of friends
There's a lot of friends
There's a lot of friends
That's got his own
That's got his own
That's got his own
You want to practice
To help someone
To phone the language
At the event of language
That's got his own
Alibaba
You want to practice
To help someone
You want or to have
perquè quan parles
fas màgia
Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit