Ritme de George R.
Amb aquesta cançó, amb Paradise, obrim avui l'últim programa d'aquesta primera setmana del mes d'octubre, divendres 4 d'octubre, programa 518 per endavant.
Bona tarda a tots i a totes i benvinguts una tarda més en directe des de Ràdio d'Esvern a la plaça Mireia, són les 5 i 8 minuts.
Abans de res, comentar que va ser un plaer i un gran honor, a més, anar ahir al concert que va donar Santós Fuertes al bar de Can Ginestà.
Vam tenir una breu trucada amb ell durant el programa i després, al vespre, vam poder anar i, a més, anava molt ben acompanyat de dos guitarristes convidats,
David Napos i Martelo Berestoboi, dos autèntics cracks, juntament amb Santós Puertes, que ens van deleitar amb unes quantes cançons i amb uns temes també improvisats.
Crec que va ser tot un èxit el concert i crec que molts dels assistents estaran d'acord en dir que va ser un grandíssim concert.
I, per cert, aprofito per comentar-vos que la cita al bar de Can Ginestà serà el primer dijous de cada mes on Santós Puertes oferirà aquest concert,
ja sigui en solitari o acompanyat, com va ser el cas d'ahir amb altres guitarristes.
Així que és una bona cita per anar al bar de Can Ginestà.
I ara sí, us comento què és el que us portem en aquest últim programa de la primera setmana d'octubre.
Com sempre, obrirem amb aquests titulars del dia a mans de l'Imanol López.
Seguidament tindrem amb nosaltres el sexòleg de la plaça Mireia, l'Àlex Florença.
Amb ell descobrirem quins tipus de petons existeixen, quines maneres hi ha de donar-se petons i, a més, com es diuen,
perquè no sé si sabíeu que cada petó té un nom diferent.
Només us en dic alguns, petó superior, petó fermall o petó palpitant.
N'hi ha molts més, crec que una trentena de petons ens ha portat avui.
Així que, si sou dels que us agrada donar petons, atents per saber com es diuen o, almenys, com es fan.
I a la segona hora del programa, com cada divendres, viatjarem amb l'Anna Rovira,
que ja torna a ser per aquí i ens porta a aquests països que va estar visitant durant aquest prop de mig any,
donant, no la volta al món, però donant moltes voltes pel sud-est asiàtic.
Avui viatjarem fins a Cambotja.
De fet, és un dels països on trobem patrimoni de la humanitat declarat per l'UNESCO.
Allà es troba els temples d'Ankor Wat, que són realment espectaculars.
De fet, l'atractiu d'aquest país de Cambotja són aquests temples i hi ha molta gent que va única i exclusivament a visitar aquests dos temples.
Però, a part, té molta història aquest país a Cambotja.
Viatjarem per això també a Phnom Penh, que és la capital.
I l'Anna ens explicarà que el més imprescindible és conèixer també el seu passat recent,
ja que el règim dels crimers vermells, liderat per Pol Pot,
va matar a prop de 3 milions de persones entre el 1975 i el 1979.
De fet, avui en dia és un dels països que té més foses comunes sense descobrir.
Així que l'Anna ens explicarà una mica el seu viatge ja pels temples d'Ankor Wat
i també aquesta part de, malauradament, la història que forma part de Cambotja.
Així que aquesta és la programació que us portem avui, com deia, divendres 4 d'octubre.
Benvinguts a tots i a totes a la plaça Mireia, programa 518.
I també aprofito per comentar-vos, ja sabeu que som molt actius a les xarxes socials,
sobretot al Twitter, on tenim la nostra pàgina, arroba PL, guió baix, Mireia,
i que justament avui hem arribat als 240 seguidors.
La família a poc a poc va creixent.
A veure si en els propers dies arribem a fer els 250 i els 300 i els 400, en fi,
que ja sabeu on trobar-nos.
I hem passat a escoltar una altra cançó de George Edra.
Aquesta cançó es diu Shotgun i aprofito també la benentesa
per anticipar-vos algun dels temes de la setmana vinent.
Ja sabeu que els dimecres toca l'entrevista de la setmana,
dos quarts de sis de setmana.
Cada dimecres intentem portar-vos una persona,
un personatge que formi part de la història de Sant Just
o bé que ens porti a algun tema destacat relacionat amb algunes de les activitats del municipi.
Doncs bé, en el marc de, ja ho diré,
les Jornades Europees del Patrimoni d'enguany
que se celebren a tota Catalunya
durant els propers 11, 12 i 13 d'octubre,
doncs en el marc d'aquestes Jornades Europees
comptarem amb una escriptora
i és que té molta relació amb la història,
sobretot de part del Baix Llobregat.
Estic parlant de Carme Jiménez Huertas
i el seu llibre que tracta sobre el bandoler de Capa Negra.
Un bandoler, així com va ser Serrallonga,
que va viure per aquestes comarques
durant, bueno, durant de fa molts anys.
Ens entrevistarem amb ell el proper dimecres,
com deien, al marc d'aquestes Jornades Europees de Patrimoni.
A més, Sant Just s'assuma a aquestes Jornades Europees de Patrimoni
i col·labora amb dues activitats.
Una d'elles és la presentació que es farà d'aquest llibre
el proper divendres a la Biblioteca Joan Margarit,
i l'altra són les visites gratuïtes
que organitzen el refugi antiaeri
ubicat a les escoles, al vell cor de Sant Just.
Així que ja us hem anticipat
quina serà l'entrevista de la propera setmana.
Amb moltes ganes també de conèixer aquesta autora d'aquest llibre,
que, com deia, el proper divendres, 11 d'octubre,
farà la presentació oficial d'aquest llibre
a la Biblioteca Joan Margarit.
Acabem d'escoltar aquest shotgun de George Edra
a punt de tocar un quart de sis de la tarda
i passem ja a repassar els títulars del dia amb l'Inmanol.
Des del meu escriptor i color verd poma
us intenta parlar
Quasi Xiu Xiu Bujian
Quero Romero, trobador de la comorca de Baix Obregat.
Postdata.
És un programa d'exquisiteses musicals a Ràdio Tesson.
Postdata. El pitjor locutor del món amb la millor música.
Vinga, va, ritme de Boogie Wonderland.
I veig que el ritme el porta també el cos l'Imanol.
Bona tarda, Imanol.
El cap, el cap, el porto el cap.
El cap en concret, perquè és l'únic que movies, cert, molt cert.
Content perquè és dilluns, suposo. Ai, dilluns.
Divendres, no.
Content perquè és divendres.
Una alegria interior que no puc contenir, sí, sí.
Jo no, pensant en el divendres, no pas en el dilluns, suposo que és això, no?
El que feia que ho haguessin al cap.
No sé, jo cada dia molt clar, bé, tampoc ve d'aquí, però sí, és veritat, tinc el cap molt a divendres.
Molt bé, així m'agrada a nosaltres també.
Així que anem a filquitar aquests tres titulars de cara avui divendres 4 d'octubre.
A part, s'apropen les festes de tardor, 50è aniversari, a més, enguany,
moltes activitats, presentacions, jornades, hi ha moltes festes dins de les festes de tardor.
No sé si ja ens comences a anticipar alguna.
Començo a anticipar l'acte que hi haurà demà molt relacionat amb les festes de tardor.
Perquè demà dissabte es farà la presentació de la 50è edició de les festes de tardor,
un acte que tindrà lloc al primer pis del mercat municipal a partir de les 11 del matí.
Es farà coincidir, a més, amb la trobada anual d'entitats del municipi,
oferint el ja típic aperitiu als i les participants i acompanyant-ho amb una actuació musical.
Una nova edició de les festes de tardor amb molt protagonisme de la cultura
i que es presentarà en un espai especialment rellevant per a aquest àmbit,
ja que la primera planta del mercat es volia establir com una sala de difusió cultural.
Alhora, en aquest acte es donaran a conèixer les principals activitats
que es donaran a terme durant les festes de tardor d'enguany,
com haurà l'enfemèrida del mig segle de vida.
En aquest sentit, demà dissabte es presentaran les propostes artístiques de persona,
l'exposició de fotografies antigues de Sant Jus al carrer
i el tràiler de la webserie Sant Jus Fiber.
En el mateix acte també es desvetllarà la nova imatge de les festes de tardor
que s'utilitzaran en diferents elements de difusió,
entre d'altres en estovalles de paper individual
que es faran arribar als punts de restauració del municipi.
Per últim, també es farà un repàs de la història d'aquestes festes
a través de membres de l'Ateneu i del Centre d'Estudis Sant Jus Tex.
Escolta, moltes ganes de veure ja, per fi, aquesta premiere
amb aquest últim capítol de la websèrie Sant Jus Fiber, sí o no?
Però l'últim capítol es veu demà, eh?
No, no, però en el marc de les festes de tardor.
Sí, sí, però amb ganes de veure ja el resultat final.
25 d'octubre, també una dada que comentàvem abans,
ara no sé si amb tu, amb qui, veja...
Jo acabo d'arribar, no sé, digues.
És que, realment, si volen treure els 5 capítols previs al capítol final...
Això ho havíem comentat, crec que ahir o abans d'ahir,
estaves prou preocupat, eh?
Molt preocupat, molt preocupat.
Molt preocupat, però jo crec que ens ho informaran a través de les xarxes socials
en qualsevol moment, diran, escolteu, d'aquí al 25 cada dia un capítol nou.
Sí, sí, sí.
Llavors, no preocupis tant.
No preocupo tant, però jo el que dic és que d'aquí poc ja surt.
D'aquí molt poc ja surt.
Jo crec que fan bona feina creant aquesta expectativa,
perquè si no fos per això, doncs no estaríem aquí parlant precisament d'ells,
de Sant Just i d'aquesta feina titànica que han fet durant molts mesos,
no només els del rodatge,
i que hi ha moltes ganes de veure els Sant Justencs i Sant Justenques,
algun actor o actriu professional, però el 99,9% són actors i actrius amateurs.
Vinc-cloc, i tinc-cloc.
Gent com nosaltres, anem a dir-ho.
Exacte, exacte.
No, part de la ràdio, no, jo crec que la ràdio gairebé, gairebé, gairebé, gairebé, molt gairebé amb la seva totalitat.
Els treballadors, sí, no volem desvallar res més,
perquè, clar, tenim informació certament confidencial que crec que no hauríem de deixar.
Sí, home, sí, que és realitat.
Vinga, va, informació que sí que podem explicar, la segona notícia.
Segona notícia.
Només el 35% de les persones regidores de l'Ajuntament de Sant Just són dones.
En xifres absolutes, només representen 6 de les 17 regidories del Consistori.
Una dada que contrasta amb el percentatge de candidates presentades a les llistes
que en les eleccions del passat matge situava al voltant del 48%,
complint amb el percentatge mínim exigit per la Llei d'Igualtat d'Homes i Dones del 2007.
Aquests són alguns dels resultats d'un estudi que ha dut a terme a l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat
amb el suport del Consell de les Dones.
En el conjunt de la comarca, 250 de les representants escollides en les darreres eleccions municipals
són dones d'un total de 538 càrrecs electes.
En aquest cas, supera per ben poc el 40% mínim exigit per la Llei.
I aniríem ja cap al tercer i últim titular d'aquesta primera setmana d'octubre.
Vinga, va, última notícia.
Última notícia.
El Sant Justenc Jaume Plensa, escultor, ha rebut el guardó Pau Casals,
legat d'honor de la cultura catalana.
Un reconeixement que es convoca des de la Generalitat de Catalunya
amb caràcter bianual, és honorífic i vitalici, sense cap retribució
i actualment l'ostentava el músic Jordi Saball.
De fet, aquesta serà la seva segona edició,
després de la seva creació l'any 2016 i la seva primera entrega l'any 2017.
El seu objectiu és el d'anomenar una espècie d'ambaixador o ambaixadora
de la cultura catalana al món, difonent-la i projectant-la en diferents àmbits.
Escolta, molt bona notícia.
No parem de rebre diversos premis.
Clara Pella també és una Sant Justenga que ha rebut un munt, un fotimer de premis.
Paraula que, per cert, vam estar parlant amb l'Oriol Lluc a l'espai,
al nou espai de Frases Desfetes.
En fi, que tenim una potència creativa espectacular aquí al municipi.
i que sigui per més anys, que rebem més premis d'aquests i del que siguin.
Encara hem d'explotar nosaltres com a artistes, Mireia.
Estem poc explotats, tu, Graus?
Com a artistes, sí.
Com a artistes, tot bé.
Com a artistes.
Et deixo que vagis a explotar-te artísticament aquest cap de setmana,
que sabem que tens molta tasca.
Bon cap de setmana. Moltes tasques.
Bon cap de setmana.
Bon cap de setmana.
Bona tasca, adeu.
I passem a escoltar, com sempre, a varietat musical.
Escoltem ara aquest Mahmud amb la cançó Barrio Mahmud,
un dels cantants que es va presentar enguany al Festival d'Eurovisió,
al qual ens va portar el Pau Martínez, com, no?,
de l'espai de la secció del Club Alternatiu.
A través d'ell vam descobrir la cançó que es va presentar a Eurovisió,
que es deia Soldi, de fet una cançó que ha sonat molt i molt
a diferents ràdios des que es va presentar tot i que no va ser la cançó guanyadora
i semblava que quedaven al pòdium dels tres, diguéssim, finalistes
de cara al guanyador.
No va ser així, però segueix treballant i segueix traient cançons noves,
com aquesta, es diu Barrio.
I ja sabeu que m'agrada informar-vos, entre d'altres,
de, diguéssim, el nivell de reproduccions que tenen les cançons que sonen,
almenys aquí, a la plaça Mireia, en directe des de Ràdio d'Esvern.
Aquesta cançó en concret, Barrio de Mahmud,
atenció perquè rep prop de 5 milions de reproduccions mensuals a l'Spotify,
tenint en compte que era un cantant que abans de presentar-se a Eurovisió,
doncs bé, no tenia realment una carrera professional i musical establerta.
a partir d'aquest llançament, aquest trampolí, diguéssim, a Europa,
doncs vaja, els números us parlen per si sols.
5 milions de reproduccions mensuals a l'Spotify.
Sous-titrage Société Radio
Bona nit
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol,
o la música electrònica més suau.
Smooth jazz club.
100% música relaxant, cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club. T'hi esperem.
I abans d'entrar ja a l'espai de saxologia, com us avançava i us anticipava a través de les xarxes socials del Twitter,
arroba pèl·la, guió baix, Mireia, i també a l'inici del programa, on cada tarda us presentem el menú del que tindrem.
Durant les dues hores de programació, en breu, us tindrem amb nosaltres l'Àlex Florença, el nostre saxòleg,
per parlar avui, toca parlar de petons.
Així que estigueu molt atents, ens queden encara 5 minuts per tocar els dos quarts de 6 de la tarda.
Escoltem ara, mentrestant, aquesta cançó es diu Too High i és de Moon Taxi.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
quins petons són. Són els petons
que recull, diguem, el Kama Sutra
i, bueno, els he portat avui
a part de dues curiositats que parlarem al final
a veure si ens dona temps. Vinga, va.
Doncs tot teu.
Això que sabies que m'he anticipat i he anat a la RAE
a buscar la definició. La tinc aquí en el mòbil.
També? Ah, jo he agafat
la part...
Com dir-ho? Bueno,
la part... Un dels significats. Sí, exacte.
La part més romàntica, no em surti ara.
Perquè sí que és veritat que hi ha la definició
de l'acto de hacer,
que és el més obvi del món mundial,
però he anat a agafar una altra
versió. Vols escoltar-la? És que són
molt romàntics, de la RAE. He al·lucinat.
Diu tal qual, eh?
Les digui directament des de la RAE.
Diu, petó és un cop que es donen les coses
quan se'n sopeguen
unes amb altres.
O sigui, a veure...
És molt romàntic, sí o no?
Trobo que ho miren des d'un costat com molt...
Bueno, sí, quan et topes amb algú, sí, vale, pot ser un petó
allò també, no? Bueno, és que la RAE,
per fer alguns xistes, sempre dona idees.
Sempre ens ajuda.
No sé si volies afegir l'altra definició,
que és l'acto de hacer el beso, no?
Sí, bueno, si vols, esballeixo això.
A veure, que és millor aquesta.
Diu, tocar o oprimir
con un movimiento de labios a alguien
o algo como expresión de amor, deseo
o reverencia. O como saludo.
Hmm.
Bueno, esta es más normal.
Per cert, ara que has dit això de saludo,
si vols, comences a explicar una mica,
però hi ha un tall molt breu
de la Natja, una de les participants,
bueno, de les periodistes que surt
al programa dels Òscars,
de la nit dels Òscars,
que em fa molta gràcia posar,
són 20 segons,
però comença tu, si vols,
o l'escoltem?
Sí, escoltem.
Vinga, doncs són 20 segons,
però ara que has dit això de saludo,
doncs...
Ara no em deixa el vídeo.
Ara no podré llançar-lo.
Així que va, si vols,
comença tu amb els petons.
Sí.
El primer es diu besoladeado,
que és quan els caps dels dos
s'inclinen en direccions oposades
i la postura dels dos produeix el petó.
Els caps inclinats permeten
anar en millor contacte
i acoblament per gaudir del petó.
És el beso tradicional, diríem.
El de dos petons, no?
Sí. No, no, no, és...
Ah, és un petó de la nata.
Sí, sí.
Després hi ha el petó inclinat,
que és quan un dels dos
tira el cap cap enrere
i l'altre que el subjecte,
pel mentó,
doncs, le besa.
Que no és una cobra, això, eh?
No.
No m'ha semblat.
No, el més important
és que el que es transmet
amb aquest petó
és dolçor i emocions d'afecte.
El que m'ha sortit
intenta donar una explicació
una mica
més, potser,
tècnica
del que suposa aquell petó.
La veritat és que
ho describeix superbé,
però jo ho he
simplificat una mica
perquè senyor no acabaríem mai.
Després, el tercer
és el petó directe,
quan els llavis dels dos
s'uneixen directament
i es xuclen.
Llavors, la prioritat
d'aquest tipus de petó
són els llavis
que es rosseguen
i s'acaricien
amb la llengua.
És el típico
visor
rotllo tornillo
que a vegades es diu.
Això es diu encara?
Sí.
No, no crec.
Després, el següent
és el petó pressió
que es pressiona
els llavis
fortament
amb la boca tancada.
És un petó
que apareix
en iniciar
o en acabar
una relació
i no és convenient
que sigui un petó
llarg
pel dudor
de pressió
que pot causar.
És com un pic
però
una mica més
fort.
Més potència, no?
Sí.
Després,
petó superior
que és un petó
en la parella
es complementa
quan un rató
s'agafa
amb les seves dents
el llavi superior
i l'altre
li torna el petó
basant el llavi inferior
i creant connexió mútua.
Aquest és un dels petons
que molts
sexòlegs
diuen que és
una de les parts
potser més erògenes
perquè a la part superior
del llavi
és on es concentren
el major punt
de terminacions nervioses.
Ah, sí?
La part superior, eh?
La part superior del llavi, sí.
Després, el següent
que és el sisè
dius petó fermai.
Un dels dos membres
contem els seus llavis
els llavis de l'altre.
És com
si xuclessis la boca
de l'altre.
Una qüestió, no?
Sí, un dels dos
és el que lliure el petó
i l'altre
és el que el rep
i si el que realitza
el petó
toca amb la seva llengua
les dents,
les genives,
la llengua
o el paladar de l'altre
es diu
lluita de la llengua.
Mareu,
potser titanes.
Això és el que diu
el camassudre, sí, sí.
He recuperat breument
aquests 22 segons
de la natxa
del programa
de la nit dels Òscars.
Em fa molta gràcia
perquè
crec que és bastant
explícitada.
Escoltem.
Escoltem.
Sí, el vídeo permet.
Que sembla que...
A veure si ens fa cas.
Vaja.
Que nunca se nos olvide.
Mira,
que nunca se nos olvide
que hay publicidad
antes de los vídeos.
Tu, escolta,
això no oblidaremos
en la vida.
3, 2, 1.
Vinga,
ara sí que podem escoltar
ja el vídeo per fi.
Els petons.
Els petons.
Els petons.
Per favor,
els petons.
Parlem dels petons.
Calla, calla,
que parlo jo dels petons.
Hòstia.
Jo, des d'aquí,
ja que m'ho permeteu,
començaria a canviar
aquesta norma innecessària,
generalment fastigosa,
de fer petons
a les dones
per saludar-les.
Bueno...
Us recordo una cosa.
El que va bé pel cutis
és la baba de cargol,
no la de persona.
Ja.
Què tal?
Com ho veus, això?
Sí, és cert, no?
Potser la baba de cargol
diuen que va molt bé
pel cutis,
tant femení com masculí.
Bueno,
hi ha molta controvérsia
amb això dels petons.
Ja no és la primera vegada
que ho escolto.
Hi ha moltes dones
que diuen que no ho ven bé
això de donar dos petons.
De fet,
hi ha molts llocs
fora d'Espanya,
diguem,
que no està preconcebido
això de donar dos petons.
Jo vaig estar a Londres
i quasi ningú
ho has donat dos petons.
Però jo crec que...
És cultural,
perquè hi ha moltes religions
o altres cultures
que s'abracen,
es donen tres petons,
inclús,
amb curts de dos.
Sí, sí.
Jo ho veu bien.
vull dir,
no em sembla res
ni machista
ni que tingui un significat
super...
Bueno,
no sé,
sexual.
Vull dir,
jo amb molts amics
em dono dos petons
i abraçades i tal.
Vull dir,
no veig que sigui res
ni machista
ara que el feminisme
està tan potent
dins de la societat
ni res que te noti
res sexual llavors.
Jo crec més que potser
és un acte ja cultural.
Sí, sí.
Ja has viscut
des de petit
que has vist
veure tothom
donar-se dos petons
quan arriba potser
en fi,
companys de feina,
amics,
o si coneixes algú,
hola,
què tal,
encantat,
dos petons
o la mà,
no?
A vegades
marques les distàncies
amb la mà.
I també és veritat
que a vegades
t'abraces
abans de donar
els petons
amb un amic,
però això també
va funció
una mica
de la confiança
que tindries
amb la persona.
però em feia gràcia
perquè la Natja
doncs bé,
deia això,
que és molt millor
la baba de cargol
que no pas
diguéssim
la baba
d'una persona,
la baba humana.
Però vinga va,
seguim si vols
parlant de tipologies
de petons.
Sí,
el 7.
No sé quants n'has portat,
per cert.
Ah, anem contant-nos,
no?
Sí,
és el 22 que hi ha.
Vinga va.
El 7 és el petó
palpitant.
Uau.
És quan un dels dos
diposita sobre els avis
de l'altre
molts petons
petits però continuos
recorrent,
diguem,
les comitures
de la boca.
És una forma
dolça de basar
i segons el que
Masutra
és una de les formes
que més denota
confiança
en l'altra persona.
Que no són els petons
aquests
de les àvies,
o de les tietes
a la galta.
No, no, no.
No és això,
no perquè és el llavi,
oi?
Sí, sí.
Que no és el beso
familiar,
no?
Després hi ha el petó
contacte,
que és quan es toca
lleugerament
amb la llengua
a la boca de l'altre
i amb prou feines
es fa contacte
amb els llavis.
És com
sacar la llengua
i besar-se solo
amb la llengua
sin tocar els llavis.
Fes el burro, no?
Sí.
Una mica,
perquè si et anà
donant-te petons així
amb la teva parella
pel carrer
és pensar que...
és una serp.
Ja, però
el Kama Sutra
no és...
Sí,
no es comparteix
públicament,
però estava intentant
treure això
diguéssim,
fora d'una habitació
o d'una casa
o d'on sigui.
El nou es diu
petó
per encendre la flama.
Quan el que...
Explícit, no?
Sí,
quan el que busca
la parella
és augmentar la passió,
el Kama Sutra
recomana
que s'inici el petó
a les comissures
dels llavis
per encendre l'amor
i després ja anar
indagant
en l'ondo
de la cueva.
Però de moment
per encendre la flama
doncs aquests petons
així
en comissura.
Parles de la cueva, eh?
Sí.
És a dir...
La parte oscura
de la boca.
No hi ha paraules tècniques
que s'hagin d'entendre
perquè crec que s'entenen
soles, no?
Sí.
Després el deuer
és el petó
per distreure.
Pot donar-se
en les galtes
però segons
el Kama Sutra
altres llocs
recomanats
són la front,
els ulls,
les galtes,
la gola,
el pit,
la zona interior
de la boca,
l'arrel del cabell,
el clatell
i el coll
al costat
de la clavícula
i són petons
sutils
que provoquen
aquesta excitació.
Diguem,
això ja forma
una mica més
de preliminars
si no és
a la galta,
diguem,
aquests jocs
preliminars
que són
tan necessaris
i que nosaltres
fem apologia
d'ells
aquí sempre.
Sí,
és un punt
més sensual
a l'hora
d'onar-se
a un petó.
Sí.
Després
el petó nominal
que és
post-veso,
després
d'haver-te
abastat
la parella
es freguen
els llavis
amb els dits.
Un a l'altre
o una a sí mateix?
Una a l'altra,
una a l'altra.
això és
per sacar
la baba
de persones.
Després
aquest
m'ha sobtat
es diu
petó
amb les pestanyes
i és
quan es
recorren
els llavis
o la cara
de l'altre
i s'acarici
amb les pestanyes
amb petons
i el petó
en altres parts
de la cara
el que fa
és erotitzar.
Saps que aquest
el coneixia?
Ah, sí?
Però jo el conec
com, o almenys
potser també
més de cara familiar
o més romàntic
el petó
de papallona.
Ah, és veritat.
Perquè el que fas
amb les pestanyes
jo no ho coneixia
directament els llavis
sinó la galta
t'apropes amb els ulls
llavors obres
i tanques l'ull
molt ràpidament
i el que fan
les pestanyes
és rossar
molt finament
a veure, les pestanyes
tampoc no és que hi hagi
no ho notes molt
però sí que notes
molt suau
que sembla que t'està
tocant alguna cosa
les pestanyes
jo sí que em sonava
i jo el conec
com a petó papallona
sí, sí
una cosa així
avui que és
el dia mundial
dels animals
per cert, mira
i el dia mundial
del somriure també
aquests ulls
els tenim els ulls
això sí que m'hi ve
això no ens gusta més
no?
sí, sí
vinga va
portem 12 ja
sí
llavors el tret és
petó mundit
que no és de manera
convencional de besar
es dona quan un dels ulls amants
recorre la boca de l'altre
amb sotolesa
per dins i per fora
amb un dit
això és més eròtic
sí, és més eròtic
i després
el següent
és el petó
amb dos dits
encara és més eròtic
sí
quan un dels amants
tanca els dits
els mulleu gerament
i pressiona amb ells
la boca de l'altre
això ja és
molt preliminar
sí, sí
és més ja
erotitzat
està ja
exacte
en el tema en si
sí
després el següent
és petó que desperta
el petó que es dona
els temples
prop del naixement
del pèl
quan l'altre
està adormit
per despertar-se
amb suavitat
és una cosa
que es fa
a temples hindús
que és com
el beso
d'entrada
als temples
de hindú
i es fa molt
aquest petó
diguem
a la galt
o al front
després
el setzès
es diu
petó que demostra
són petons
que es donen
generalment
davant de la gent
i te'n deixen
a ser d'acomiat
i la seva importància
es troba en el fet
que són
les demostracions
d'afecte
vistes pels altres
són els petons
que es donen
a la cara
o al coll
o a les mans
esto de besar
la mano de la mujer
i tot això
si besar el santo
no és que precisament
ara m'ha vingut
al cap
perquè hi ha
després si vols
parlaré d'algunes
però hi ha frases
que es diuen
llegari besare el santo
de fet els dimarts
amb l'Oriol Lluc
vam començar
aquesta secció
de frases desfetes
i el que fèiem
era parlar
de frases
o paraules
que havíem d'esbrinar
quin era el seu
ell ens explicava
més aviat
que esbrinàvem
havíem de parlar
de l'origen
i una de les paraules
que vam parlar
va ser
llegari besare el santo
una mica
l'origen
de per què
es diu
això
que en català seria
arribar i moldre
una mica
les dues
la vessant catalana
i la vessant castellana
i després hi ha altres
petons
hi ha petó d'ajudes
petó de pau
petó negre
petó volat
o menjar-se
petons
algú
que són frases
que també diu la RAE
que si vols
després també
comentem
molt bé
el següent
el següent
el següent
és el 17è
i és petó
del record
es dona
quan els amants
estan descansant
amb la passió satisfeta
diguem
després de l'acte
potser
i un d'ells
diposita el seu cap
sobre la cuixa
de l'altre
i la deixa caure
basant-li la cuixa
o el dit gros
del peu
ja empieza un poc
a erotizar
tot el tema
de los besos
i el 18è
és el petó transferit
aquest petó
passa quan l'amant
en presència
de la parella
fa que
un petó
o un retrat
o una imatge
o qualsevol cosa
perquè
bueno
mirant
perquè sàpiga
que aquest petó
és parella
o sigui
fa un petó
a la man
mirant de reull
de retrucar
la seva parella
perquè vegi
que està besant
la altra persona
però
a traició
una mica
o sigui
sense mica
a traició
total
per buscar
aquest
impuls
suposo
de la parella
l'home o la dona
és l'amant
llavors
el
dinobès
el petó
lagrimós
és un petó
producte
de l'efecte
i l'enyorança
es produeix
quan un dels dos
troba tan a faltar
l'altre
que en la seva absència
fa un petó
a un retrat
una imatge
la fotografia
això surt molt
a les pel·lícules
allò de
me difunto marido
és rèvica
que el que m'assutra
defineixi
aquest tipus de petó
home
perquè jo crec
que no deixa de tenir
o sigui
té molta connotació
amorosa
i igual també
connotació sexual
perquè aquesta persona
ja estigui allà
o viva o mort
o no estigui present
en aquell moment
l'està recordant
d'alguna manera
i vas a
donar un petó
una foto
d'aquella persona
igual algú li pot
crear noves sensacions
dic jo
i a més si ho inclou
el que m'assutra
diguéssim
sí
és igual que
bueno
el següent
el nom
es diu
pató viatger
clar
el que no entenc
d'aquest és
perquè es diu
llagrimós
perquè en teoria
plores
quan fas aquesta
enyorança
diguem
bueno clar
si la persona
ja sigui que no hi és
perquè està lluny
o no hi és
perquè ja no hi és
en vida
exacte
ho comprem
sí
el següent
el següent
és el vintei
és petó viatger
i encara que sembla
que els petons
sempre solen centrar-se
en la boca
posar els llavis
en altres parts del cos
és una forma
d'excitar
l'altra persona
com garanties
i aquest petó
s'anomena viatger
ja que recorre
les parts més agradables
del cos
és
és besar
tot l'altre
que no sigui
la boca
sí
viatger
en el sentit
que es va movent
sí
hi ha un record
està viatjant
el petó pel cos
sí
suposo que el fas tu
però
es diu viatger
perquè recorre
tot el cos
de l'altra persona
al número 21
tenim petó
el pit
que
el petó
el pit
el pit
el pit
o els pits
o els pits
d'acord
els petons
els pits
són els que es donen
en els mugrons
amb els llavis
suaus
i amb una mica
de
de saliva
clar
perquè aquí
jo
crec que hi ha
com dues variants
pot ser un petó
al pit
per exemple
que una dona
o un home
li doni a un home
llavors la zona
del pit
consta de més part
que els mugrons
sí
però aquí
ja senten
només
sí
i l'últim
és petó
sense rellotge
la idea
és oblidar-se
de tot
i concentrar-se
solament
en les carícies
i petons
que se li dona
a la parella
perquè l'experiència
sigui més plen
per les dues parts
això haurien de ser
tots
tots els 21 petons
que has dit
tots haurien de ser
petons
sent carrellotge
que anava a dir
vull dir
tots aquests
són els que recull
el Kama Sutra
que són petons
que són normals
però bueno
ho recull allà
i jo crec que
era guai comentar-ho
és una de les parts
del Kama Sutra
que la gent
llegeix menys
és de les primeres
que abans
de totes les postures
i tal
surt això
i després
he portat dos
que
dos curiositats
sí
dos tipus de petons
que no
que s'han inventat
a lo largo de
sí
són més moderns
sí exacte
el primer és el petó
de Singapur
o Beso Singapur
que és
ja ho havíem comentat
aquí algun cop
amb soja
o no ho sé
amb arròs
no
es diu Beso de Singapur
perquè
ho atribueixen
a una sexòloga
de Singapur
que el va definir
però jo crec que
ja era
ja
era
bueno
conegut
o
es podia haver dit
d'una altra persona
d'una altra forma
és de
algun cop l'hem comentat
aquí
potser no amb aquest nom
però és
es fa amb la vagina
i és el Beso aquest
de capturar
el pene
dintre de la vagina
amb la musculatura
intravaginal
el que
es practica molt
amb exercicis Kegel
doncs és aquesta forma
de
que l'home
senti
que ell
està fent
unes contraccions
diguem
amb la
per interior
de la vagina
i això és el Beso Singapur
que sent molta pressió
l'home
diguéssim
sí
és com
una pressió
que
es traduce
com en un Beso
i es diu
es diu Beso Singapur
precisament per això
perquè la noia
que va crear-ho
era una psicòloga
una sexòloga
d'allà
de Singapur
tampoc crec que no va inventar
res
simplement li va posar el nom
sí
exacte
va dir
mira
esto no tiene nombre
pues ya me
i l'altre
és un nego
que fliparàs
que es diu Beso
Arcoiris
que és
bueno
que se li ha ficat
nom
fa poquet
almenys abans
no existia
i és un tipus
de petó
que
és una pràctica
sexual
com el Beso
de Singapur
i
que ha preocupat
els metges
de
bueno
d'en sobremanera
perquè
és algú
que podria estar
dintre del
de la
de la
de la
de la
de la
bueno
i del
del
programa que
hem fet
de pràctiques
sexuales
perigroses
llavors aquest
passa entre
parelles heterosexuals
i consisteix a donar
el mateix temps
sexe oral
a tant l'home
com la dona
però a diferència
del famós 69
en aquest cas
la dona
deu estar
pues
amb la menstruació
ah
o que ha d'estar
sí
ha d'estar
sí
ha d'estar
la menstruació
és que està
molt
sí
ell guarda
la sang
del periodo
de la seva parella
a la boca
mentre ella
guarda
l'ejaculació
d'ell
a la boca
però el que ha vist
és que després
es besen
i intercamen
aquests fluids
maladeu
no tinc res
afegir
sincerament
sincerament
no és una pràctica
que recoman
a ningú
hi ha un article
que es diu
Beso Arcoiris
que no sé si
de tret d'una revista
des de un mujer
o
psicologia
i mente
però que és un article
bastant llarg
que parla d'això
i parla d'això
només
amb la definició
que és la que jo he portat
però després també
parla amb tots els problemes
que això pot causar
que clar
són
tot tema
de
començant
per infeccions
normals
acabant
amb
infeccions
d'ETS
o de transmissió sexual
perquè aquí sí que
està tot
en carn viva
direm
home sí
són els dos fluids
que
potser
tenen
més
capacitat
d'infectar
una altra persona
entonces
sí sí
i per acabar
doncs
per assecar
este mal gusto
mira
valga la redundància
moltes gràcies
sí
vull tornar a parlar
de
les pastilles
anticonceptives
per als homes
perquè
s'estan començant
sí
s'estan començant
a receptar
espera
abans d'això
tinc aquests petons
acumulats
bueno
no acumulats
sinó que guardats
els busca
els volia dir
i ara
parlem
que tenim encara
uns 8 minuts
podem comentar-ho
petó d'ajudes
diu
això és de la RAE
directament
ho podeu trobar
en el mateix diccionari
que tantes tardes
ens ajuda
en aquest espai
de sexologia
diu
un petó
o una altra manifestació
d'afecte
que encobreix una traïció
o sigui
un petó d'ajudes
d'alguna manera
estàs encobrint
una traïció
o sigui
el petó gay
vol dir que estàs fent
alguna cosa
perquè l'altre
no ho vegi
o el que sigui
després hi ha
el petó de pau
que seria tot el contrari
que es dona mostra
d'afecte
i d'una amistat
o bueno
per signar una pau
d'alguna manera
després també hi ha
el petó negre
que és la pràctica
d'estimulació sexual
que consisteix
en basar l'anus
sí
el petó negre
ah
aquest no t'ho havia explicat
aquest no formarà part
del que m'ha sort
suposo
suposo que també cobra
tot el sentit
que es digui així
també
perquè
en fi
basar l'anus
exacte
i després hi ha
el petó volat
que diu que és el petó
que es dona a distància
és a dir
a la distància
amb el gest dels llavis
i un petó posat a la mà
que fas així
llavors
aixegues la mà
i sembla que l'enviïs
després
l'altre pot agafar
i després hi ha
la famosa frase
que és menjar-se petons
a algú
o ai
quita com ho ve
això és molt d'àvies
o de mares
de tietes
que és
basar amb repetició
i vehemència
o sigui
allò de
ai
no sé
que un dels primers
petons que comentaves
que no era precisament això
però que semblava
que tingués
aquest vincle
sí
també n'hi ha un altre
que es diu
beso de l'aranya
que fa referència
a Spiderman
no sé si te'n recordes
de la seqüència
aquesta
en què
ell està al revés
ell baixa
l'aranya
i li dona
el petó
al revés
i s'ha quedat
com a petó
a beso de l'aranya
això tampoc
no és que et trobis
en moltes situacions
en les quals puguis
bueno
quan ella estàs tirada al sofà
i tu estàs a peu
no estava imaginant
no cal que et pengis
del sostre
vull dir
clar
hi ha situacions
que pots donar
exacte
cert
vinga va
doncs ara
si ens queden
encara 5 minuts
Alex
si vols contar
aquestes píldores
anticonceptives
que s'havien
intentat
provar
amb homes
i tal
actualment
s'estan receptant
no he trobat
a on
però sé
que és un estudi
que encara s'està fent
jo no sé
com és
d'estudi
ja
són una mostra
de 150 homes
que
no es volen quedar embarassats
bueno
no es volen quedar
perquè ja es queden embarassada
però
han firmat
que no passa res
i al final
la pastilla no funciona
i acaben tenint
un nadó
amb una
amb una remuneració
econòmica
si això succeeix
l'objectiu
és veure
si funciona o no
ah
però llavors
aquestes parelles
diguéssim que
no busquen tenir
un fill o una filla
però si passa
tenen una compensació
monetòria
ah
d'acord
sí
sí
per això
són 150 homes
que estan
prestats voluntaris
per
i el que s'està
diuen que l'efectivitat
és bastant gran
però el que s'estan buscant
és que l'estudi
dura 12 mesos
i el que s'estan buscant
és si té
algun efecte
secundari
com
té les pastilles
anticonceptibles
per la dona
perquè realment
és una
també és una hormonació
que fa que baixi
la testosterona
llavors
clar
si baixi la testosterona
pot ser que aquest
deseo
que
que també
el disminueixi
per ells
sí
però vull dir
que el desig
ve donat per la testosterona
llavors
si baixi la testosterona
pot ser que afecti
el desig
dels homes
tant
el desig
de les dones
que hem parlat aquí
també pot succeir
que els homes
tinguin falta de deseo
el que passa
que la dona
té molt menys
testosterona
que l'home
llavors
si aquesta testosterona
que té la dona
desapareix
és quan hi ha
aquesta falta
de deseo
de deseo sexual
un dels motius
després n'hi ha milions
però un dels motius
és que pot ser
que aquesta petita
quantitat
de testosterona
que vosaltres
teniu
desaparegui
i bueno
s'està provant
això
i després
també
l'article
deia que
només el 13%
de persones
de dones
estan utilitzant
pastilla
té conceptiva
que
en els últims
ha baixat
un 42%
el consum
d'aquestes pastilles
perquè
encara que no s'ha demostrat mai
i no he trobat
ningun estudi
que ho demostri
doncs
quan parles
amb gent
que se les pren
normalment
acaben dient
que
que té més coses negatives
que
que té algun efecte secundari
ja sigui
guanya pes
o perdre pes
ja sigui
falta de desig
sexual
no sé
si és cosa
que al final
s'ha dit tant
que al final
el cos
somatitza
o que sí
que té
a veure
hormona
una persona
no creo
que sea bueno
per tant
algun efecte secundari
sí que pot tenir
i bueno
hi ha altres
mètodes constructius
que
com el
per exemple
el DIU
que s'està posant
molt de moda
i fins i tot
les injeccions
o l'incert
aquest que et posen
que dura 5 mesos
tot i això
ara que has comentat
el DIU
si no ets mal encaminada
hi ha un documental
que està a Netflix
que exactament
no sé com es diu
aquest documental
però me l'han comentat
en diverses ocasions
que parla de la cara
no bona
o la cara
que no s'ensenya
del DIU
perquè al final
és coure
estar dins del cos
i tant el que és hormonat
com el que no és hormonat
aquest coure
també
és absorbit
pel cos
sí, sí, clar
llavors hi ha
com amb tota la medicina
amb tots els medicaments
o tot el que s'introdueixi al cos
sigui la via que sigui
té els seus efectes secundaris
sí, però la quantitat
és tan petita
és tan petita
és que clar
si parlem
que absorbeix
una quantitat enorme
de coure
segur que és dolent
el que sí que és veritat
és que
és una operació
aquest mètode
conceptiu
sí que té un risc
i sobretot
si te'l col·loca malament
o es mou
sí que pot crear
algunes ferides interiors
però
bueno, clar
la dosi
diguéssim
en el cas del DIU
no és que sigui molt elevada
però
jo crec que va més
amb el temps
que ho portes
perquè el DIU
no és
ara me'l poso
amb el trec
sinó que un cop
és col·locat
són 3, 5, 10, 15 anys
i pots arribar-lo a portar
durant gran part
de la vida
de la vida d'una dona
llavors allò
encara que siguin petites dosis
el cos ho té
allà
està present
i va sent
i a més
hi ha molts
metges
que no recomanen
portar aquest mètode
en el consecutiu
d'un temps molt llarg
a part d'anar fent revisions
normalment
crec que són els dos anys
que fan un canvi
ni que sigui
sí
bueno, ara parlo una mica
de memòria
però un cop hem comentat
hi ha el que és hormonat
que dura potser menys
i l'altre
el que només és coure
que dura més
sobretot pel fet
que un expulsa hormones
i l'altre
simplement
el coure
és el que fa
d'amor
de barrera
exacte
pels espermators
que els espanten
el mateix coure
és el que
els hi crea rebuig
Màlix
hem arribat
a prop de les 6 de la tarda
ens quedan
mira, 40 segons
avui acabem aquesta cançó
que per cert
va ser la guanyadora
d'Eurovisió
d'aquest any
d'Eurovisió
com que ja has sigut
d'Eurovisió?
ja fa molts mesos
ai que has de venir
a l'espai
del club alternatiu
t'ha d'explicar moltes coses
el Pau
no, no
però ha sigut aquest any
bueno, cada any
però pensava que aquest any
encara no s'havia fet
si home, si al maig
ai que no estàs al dia
doncs mira
aquesta va ser la
la cançó guanyadora
et veig perdut
en aquests temes
escoltà
Alex, una tarda més
gràcies per portar-nos
aquests temes
a vosaltres
com sempre
per aprendre
sobre donar petons
com es diuen
i un tros del Kama Sutra
que tinguis molt bon cap de setmana
i ens tornem a veure
en una setmana precisament
globalment
bon kinder
adeu
Catalunya Ràdio
les notícies de les 6
Bona tarda
us informa Kilian Sabri
El govern espanyol defensa
la decisió de recórrer
el processament
als guàrdies civils
implicats en la tragèdia
del Tarajal
Nando Sanoguera
L'advocacia de l'Estat
ha presentat un recurs
per evitar que 16 agents
d'aquest cos
siguin jutjats
per la mort
del menys 15 migrants
que intentaven arribar
a d'antaceuta
i a qui van disparar
bales de goma
i gasos lacrimògens
la portaveu de l'executiu
Isabel Celà
ho ha justificat
per garantir la defensa
dels cossos de seguretat
de l'Estat
Corresponde a un estat
de dret
garantizar la defensa
de la
de las
de todos
pero además
de las fuerzas
y cuerpos
de seguridad del Estado
Esto no quiere decir
que haya una
decisión diferente
del gobierno
en relación
a la que tuvo
con anterioridad
siendo oposición
sino que
obviamente
hay que garantizar
todos los mecanismos
de defensa
Estos también
D'altra banda
la fiscalia
també ha recorregut
l'ordre de la jutja
de Ceuta
de processar
els guàrdies civils
segons informen
diversos mitjans
El Ministeri Fiscal
alega qüestions
de forma i de fons
com ara la falta
de concreció
dels fets que
s'imputen
els agents
La causa
s'arriba dues vegades
sempre amb el suport
de la Fiscalia
i s'ha hagut de reobrir
per ordre
de l'Audiència Provincial
de Cádiz
Notícies breus
Martí Ferrero
El govern britànic
es planteja demanar
una pròrroga
del Brexit
si no hi ha acord
amb la Unió Europea
segons documents
de l'executiu
presentats
davant d'un jutge
Això
contradiu
la postura oficial
de Downing Street
que manté
que el Regne Unit
sortirà de la Unió
el 31 d'octubre
tant si hi ha acord
com si no
Un tribunal d'Escòcia
està analitzant
si es pot obligar
el primer ministre
Boris Johnson
a demanar a Brussel·les
un retard
en l'aplicació
del Brexit
i si fins i tot
se'l pot castigar
en presó
en cas que s'hi negui
La justícia
està celebrant
aquesta vista
per una demanda
que han presentat
una diputada
del Partit Nacional
escocès
un empresari
i un advocat
El jutge
adoptarà una resolució
la setmana vinent
Els presos
de Junts per Catalunya
encapsalen
les llistes
al Congrés
a les quatre
circunscripcions
electorals catalanes
Joaquín Forn
que a les últimes
eleccions espanyoles
no es va presentar
per concórrer
a les municipals
liderarà
aquesta vegada
la llista
al Congrés
per Girona
L'advocat
Jaume Alonso
Cuevillas
que era el cap
de llista
per Girona
a les últimes eleccions
anirà de quatre
a Barcelona
en lloc
de l'ex-eurodiputat
Ramon Tremosa
Jordi Sánchez
tornarà a encapçalar
la candidatura
de Barcelona
amb Laura Borràs
com a número dos
Jordi Turull
repetirà per Lleida
i Josep Rull
per Tarragona
Els quatre
exconsellers presos
lideraran doncs
les candidatures
de Junts per Catalunya
encara que la sentència
habilitar abans del 10 de novembre
Els policies
que van intervenir
en diverses escoles
de Girona
durant el referèndum
de l'1 d'octubre
han declarat avui
davant de la jutgessa
que atent la querella
col·lectiva presentada
per 200 víctimes
de Girona
i Boiva
i Sant Julià
de Ramis
Alguns dels 35 policies
nacionals
imputats per delictes
de lesions i tortures
han reconegut
que van fer com a mínim
dues càrregues policials
i fins i tot
un d'ells ha afirmat
que els votants
portaven armes blanques
que van llatzar líquids
o que duien armes blanques
diuen
cap d'ells
no ha respost
a les preguntes
dels advocats
només en resposta
a l'interrogatori
de la jutgessa
Els alcaldes
del Baix Ebre
accepten pagar
part dels tractaments
contra la mosca negra
els ajuntaments
de l'arriba de l'Ebre
assumiran el 25%
del cost
en partides
que no superaran
els 2.000 euros
pels consistoris petits
Tortosa
Anna Ferraz
La proposta
que ha traslladat
el Consorci de Polítiques
Ambientals
avui als alcaldes
del Baix Ebre
passa perquè
els ajuntaments
paguin el 25%
del cost
dels tractaments
contra la mosca negra
L'aportació
dependrà
de la demografia
i de l'afectació
que té la plaga
a cada municipi
però els alcaldes
del Baix Ebre
han valorat bé
la proposta
que s'ha d'acabar
de negociar
Xavier Faura
és president
del Consell Comarcal
del Baix Ebre
Jo crec que el problema
és tan greu
que el cost econòmic
s'ha posat en segon lloc
el que li interessa
als alcaldes
és solucionar el problema
Per tant
estava parlant
el president
del Capate
que estava parlant
d'entre 1.000 i 2.000 euros
d'aportació
a l'any
un municipi petit
per tant
no és cap xifra
escandalosa
s'ha entès perfectament
no hi ha hagut més qüestió
sobre el particular
Com defensa el Copate
es tracta d'aplicar
el model del Delta
on els ajuntaments
contribueixen
en els tractaments
contra el mosquit
la petició es farà
també als ajuntaments
del Segrià
que també pateixen
la plaga
Esports
Xavi Campos
D'aquí una hora i mitja
el Barça de bàsquet
debuta a l'Euroliga
a la pista de l'Efes
d'Istanbul
el partit el podreu seguir
a través del web
i l'app de Catalunya Ràdio
a partir de dos quarts de vuit
aquesta temporada
tots els partits
del Barça
a l'Euroliga
es transmetran
al web
catradio.cat
amb l'Ernest Macià
i la Carme Lloberas
Marc Màrquet
podrà competir
sense problemes
aquest diumenge
al matí
el Gran Premi
de Tailàndia
de MotoGP
tot i la duríssima
caiguda dels entrenaments
d'aquest divendres
a Màrquet
l'han traslladat
a un centre espiritual
amb un cop
molt fort
al peu
però després
ha pogut acabar
la sessió d'entrenaments
el pilot de Cervera
es pot proclamar
campió del món
per vuitena vegada
sisena
a la categoria
de MotoGP
Enso Fati
en futbol
no ha entrat
a la convocatòria
de les seleccions espanyoles
ni l'absoluta
ni la sub-21
i no ho ha fet
per problemes burocràtics
a la llista de les seleccions
absoluta
que entrena el català
Robert Moreno
per jugar contra Noruega
i Suècia
només hi ha un jugador
del Barça
Sergio Busquets
també hi ha els catalans
Gerard Moreno
del Vilareal
que s'estrena
i el porter de la Roma
Paulo Pef
a la Lliga de Futbol de Primera
aquest vespre hi ha un partit
a les 9
Betis Eibar
a Noquei Herba
ara a les 6
comença
el Polo Surbiton
a Montjuïc
partit corresponent
al cau 16
de l'Eurolliga
a la Lliga de Futbol
aquest vespre
juguen els dos equips catalans
Barça-Jaén
i l'indústria Santa Coloma
juga a la pista del Llevant
i a la jornada d'avui
del Mundial d'Electisme
de Doha
a finals dels 400 metres
femenins i masculins
dels 3.000 masculins
de l'alçada masculina
del disc femení
i dels 20 quilòmetres marxa
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
6 i 6 minuts
Bona tarda
Demà a dissabte
es farà la presentació
de la cinquantena edició
de les festes de tardor
un acte
que tindrà lloc
al primer pis
del mercat municipal
a partir de les 11
del matí
es farà coincidir
a més
amb la trobada anual
d'entitats del municipi
oferint el ja típic aperitiu
als i les participants
i acompanyant-ho
amb una actuació musical
una nova edició
de les festes de tardor
amb molt protagonisme
de la cultura
i que es presentarà
en un espai
especialment rellevant
per aquest àmbit
ja que la primera planta
del mercat
es vol establir
com una sala
de difusió cultural
alhora en aquest acte
es donaran a conèixer
les principals activitats
que es duran a terme
durant les festes de tardor
d'enguany
comemorant l'efemèride
del mig segle de vida
en aquest sentit
demà dissabte
es presentaran
les propostes artístiques
de persona
l'exposició de fotografies
antigues de Sant Jus al carrer
i el tràiler
de la websèrie
Sant Jus Fiber
en el mateix acte
també es desvetllarà
la nova imatge
de les festes de tardor
que s'utilitzaran
en diferents elements
de difusió
entre d'altres
en les tovalles
de paper individual
que es faran arribar
als punts de restauració
del municipi
per últim
també es farà
un repàs
de la història
d'aquestes festes
a través de membres
de l'Ateneu
i del Centre d'Estudis
Sant Justens
i només el 35%
de les persones regidores
de l'Ajuntament
de Sant Jus
són dones
en xifres absolutes
només representen
6 de les 17 regidories
del consistori
una dada
que contrasta
amb el percentatge
de candidates
presentades a les llistes
que en les eleccions
del passat matge
situava
al voltant del 48%
complint amb el percentatge
mínim exigit
per la llei d'igualtat
d'homes i dones
del 2007
aquests són alguns
dels resultats
d'un estudi
que ha dut a terme
a l'Observatori Comarcal
del Baix Llobregat
amb el suport
del Consell de les Dones
i el Sant Justens
Jaume Plensa
escoltó a rebut
el guardó Pau Casals
legat d'honor
de la cultura catalana
un reconeixement
que es convoca
des de la Generalitat
de Catalunya
amb caràcter bianual
és honorífic
i vitalici
sense cap retribució
i actualment
l'ostentava
el músic Jordi Savall
de fet
aquesta serà
la seva segona edició
després de la seva creació
l'any 2016
i la seva primera entrega
l'any 2017
el seu objectiu
és el d'anomenar
una espècie d'ambaixador
o ambaixadora
de la cultura catalana
al món
difonent-la
i projectant-la
en diferents àmbits
Fins aquí
les notícies
de les 6
tornem
més informació
al Sant Just Notícies
edició vespre
a les 7
fins ara mateix



l'anomenar
l'anomenar
l'anomenar
l'anomenar
l'anomenar
l'anomenar
l'anomenar
l'anomenar
amb el
l'anomenar
l'anomenar
cap筒
함
Luke
있
Fins demà!
Fins demà!
Oh, all I know, all I know, loving you is a losing game.
Fins demà!
La cançó que va guanyar precisament Eurovisió aquest any es diu Arcade, Arcade, i el cantant és d'un cant, Lorenz.
Una molt maca cançó, molt tranquil·la, però molt bonica.
Com que no havia arribat a sonar del tot abans de tancar la primera hora, hem decidit que sonaria ara, a la mitja part del programa.
Estudis de la Universitat de Massachusetts afirmen que el 95% d'habitants del món esperen divendres per sortir de festa.
L'altre 5% l'espera per escoltar el...
Juguem a casa!
Cada divendres de dos quarts de vuit fins a un quart de nou amb tota la informació i entrevistes sobre l'esport local.
Bé, i una mica el que ens passa pel cop.
Bits. Molt més que nits d'electrònica.
Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Bits.
Escoltem ara una cançó en català, es diu La Sortida, i és d'un grup que es diu Sense Sal, a punt de tocar un quart de set de la tarda.
A continuació, en fi, en uns minuts tindrem a l'Anna Rovira, amb ella viatjarem, ja sabeu que avui viatjarem cap a Cambotja.
Abans escoltem aquesta cançó que es diu La Sortida.
Per no ser com els altres, els secrets que ens hem guarnat, entre nits improvisant, que per molt que digui no podran canviar.
Digue'm tu què és el que vols, oh, oh, digue'm tu què és el que vols.
Abans que caga el dia, saltem-nos la sortida.
Canviem-ho tot, digue'm tu què és el que vols, oh, oh, digue'm tu què és el que vols.
Abans que caga el dia, saltem-nos la sortida.
Canviem-ho tot, canviem-ho tot.
I tu em diràs que no és important, però els dies passen i volant passem els anys.
Vull ballar com abans, de pensar com ballava.
No fem d'avui una nit normal, i si pregunten digues que ja ho entendran.
No deixem per demà el que puguem fer ara.
Els secrets que ens hem guarnat, entre nits improvisant, que per molt que digui no podran canviar.
Digue'm tu què és el que vols, oh, oh, digue'm tu què és el que vols.
Abans que caga el dia, saltem-nos la sortida.
Canviem-ho tot, digue'm tu què és el que vols.
Digue'm tu què és el que vols.
Abans que caga el dia, saltem-nos la sortida.
Canviem dos, serem tu i jo, buscant la sort, si passem del món, podrem ser qui som, serem tu i jo, buscant la sort.
Si passem del món, podrem ser qui som, digue'm tu que és el que vols, digue'm tu que és el que vols, abans que calla el dia, saltem-nos la sortida, canviem tot.
Digue'm tu que és el que vols, digue'm tu que és el que vols, abans que calla el dia, saltem-nos la sortida, canviem tot.
Doncs aquesta era la sortida d'aquest grup català Sense Sal.
Fem una breu pausa i ara sí, fem les maletes per viatjar cap Àsia, amb l'Anna Rovira.
Ara escoltes làdio d'Esbert, sintonitzes làdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1.
i ara sí, fem les maletes per viatjar cap Àsia, amb l'Anna Rovira.
Aquesta cançó ara sí, tret de sortida per viatjar amb l'Anna Rovira.
Anna, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, benvinguda al programa Bon Divendres.
Merci, igualment.
Se'm presenta molt bé el divendres, abans he dit dilluns, eh, imagina't.
Ui, no em senta gaire bé, llavors, eh?
Exacte, per això m'he setmanat al cap, però no, però no.
De divendres, de divendres, viatgem amb l'Anna.
Un dels països que vas viatjar durant aquests sis mesos, van ser sis mesos, oi?
Sis mesos, sí, sí.
Sis mesos i dos dies, o així, més o menys.
Que són els dies aquests d'entre el vol d'anada i de tornada, o són, és complet?
No, no, no, sis mesos, allà.
El vol d'anada i tornada, crec que no els conto, si no serien quatre dies, potser.
Bueno, sí, anava a dir, perquè el temps de sortida, si no recordo gaire ben, va ser cap a Singapur.
Singapur, no? I després Austràlia, vull dir que...
Sí, sí, sí, sí.
Després deia Nova Zelanda, mira que me'n recordo, eh?
Sí, sí, ei, molt bé.
Sí, sí, sí, sí, podria fer quasi la ruta.
Un dia ens has de fer un dibuix, no sé si ho hauràs fet en un mapa amunt.
No, no ho he fet encara, encara no ho he fet.
De fer la, saps, la ruta?
Ja ho faré.
Traçar la ruta, perquè la gent pugui veure realment on has estat i totes les voltes que has donat, que no són poques.
Avui seguim donant voltes, però anem cap a un altre lloc, que explica'ns, Anna,
perquè a més aquest lloc té una cosa molt maca i una cosa molt trista i molt...
Sí.
Bueno, s'ha de parlar també, però...
Seguirem, no sé si recordeu la temporada passada on ens vam quedar.
Clar, fa mesos, eh?
He fet una enquesta al meu Instagram i bastanta gent sap què toca.
En sèrio?
Sí, sí, sí, era al·lucinat. Pensava que ningú ho sabria.
Això ho saben perquè ho haurem anticipat a les xarxes socials?
No, encara no ho havíeu anticipat.
I llavors?
Ah, mira, la gent està atenta.
Bona de Déu, o tenen telepatia?
Jo, com sempre, he posat la meva opció de Filipines, que algú, òbviament, ha hagut de votar.
Sempre poses la típica opció, que tu vols que la gent voti sapient que no és la correcta.
Exacte.
Molt bé, Anna, molt bona.
Doncs encara m'agrada més que la gent sàpiga on viatgem sense que ho haguem dit,
perquè a les xarxes socials ho han dit no fa gaire estona, farà una horeta, així que...
Sí, sí.
Tens amics molt fidells.
Això serà, mira, mira que bé, tu.
Bona notícia.
Doncs vinga, va, quan vulguis, ens enlairem, Anna.
Doncs l'última secció, vam parlar de Tailàndia,
per tant, el següent pas de fer a Tailàndia ho vaig anar a ser Campòdia.
I doncs parlarem de Campòdia.
Parlaré només dels dos llocs on vaig estar.
Campòdia té bastant més llocs que jo...
Ara tinc moltes ganes de veure també aquests altres llocs.
Però la meva idea de la visita a Campòdia era només anar com als dos llocs més importants
i no quedar-hi més temps, perquè si no, bueno, no podia visitar altres llocs.
Però ara me'n quedant les ganes, per tant, algun any tornaré a cavallar, tu.
Bueno, avisa-nos, avisa-nos per fer aquestes trucades, anem, sisplau.
Doncs mira, si et sembla, comencem per com el lloc més famós mundialment de Campòdia,
que és la ciutat, per dir, d'una forma de ser amb rip.
I a part de passejar pel costat del riu, que és una zona bastant xula,
vull dir, no és que sigui una mega ciutat, amb superedificis, ni tot supermacos, no.
Vull dir, però a la vora del riu està ben xula, vull dir, hi ha una carretera bastant gran al seu costat,
però tens el teu lloc per caminar.
I per les nits allà hi ha bastants night markets, amb molts llocs de Sant Rip,
o sigui, una com el centre més turístic, que realment és el centre de la ciutat també,
una altra que està acostat al riu, una altra està com més a les afores,
que per anar potser sí que cal una mica un tuc-tuc,
però hi ha molts variats, és a dir, molt diferents.
Al canvi, a la firma, menjar que et trobes, sempre acaba sent més o més el mateix,
però llocs diferent gent, diferents maneres.
O sigui, si estaves al centre, doncs veuràs tots els guiris allà,
menjant el mateix que pot menjar en un altre lloc,
on sense que vegin tots els guiris.
Però molt xulo.
T'anava a preguntar, no sé si...
Perquè jo el que recordo de quan vaig anar-hi també fa uns quants anys,
va ser que vaig veure molts llocs on et feien massatges als peus.
Ui, sí, bueno...
Sí, oi?
És on segueixen així.
Aquí va ser una cosa...
Bueno, no sé si els peus...
Com una anècdota?
No meva, però allà vam fer un grup bastant xulo d'amics,
i, clar, la primera nit no ens coneixíem encara.
Tots sortien la mateixa cosa,
però cadascú van anar a sopar on li va donar la gana, no?
I el dia següent vam l'assumir tots junts
i un dels nois em deia
jo no torno a passar per aquest carrer sol.
M'ho deia el noi, eh?
I dic per què?
Em diu, no, no, perquè aquí les noies massatgistes t'agafen
perquè entris d'una forma molt exagerada.
I fins a més que s'empaden fins i tot.
I em diu, jo per què no torno a passar sol?
I llavors vam fer la prova.
Vam passar amb el grup, o fins i tot ell i jo sols,
i llavors no li deien res.
Només li deien quan anava sol.
Va ser molt...
O sigui, era molt graciós.
Després ho va comprovar amb una altra noia del grup
que ell també va estar per allà sol un altre dia sense saber-ho
i també li va passar exactament el mateix.
O sigui, l'agafàvem d'una forma, en plan,
bueno, entra cap a dintre, que no sé què.
Però per fer el massatge.
Bueno.
No, era per atreure client.
Bueno.
Llantela.
Bueno.
Aquest massatge és com final feliz, eh?
Potser.
Ah, vaja, igual busca un altre tipus de massatge.
Exacte, exacte.
Jo, que sí que recordo, vaig fer, crec que un, si no recordo malament, era èxtasi.
Però als peus has dit?
Sí, sí, massatge als peus.
A més, sí, sí.
Què és això?
Un massatge als peus, Anna.
Èxtasi?
Bueno, sí, no, no ho sé, a mi em relaxa molt.
Ah, vaja.
Ho he cobrit molt, eh, ara mateix.
Un massatge als peus, o sigui, estava parlant que era, bueno, èxtasi, no sé si és la paraula adequada, però...
No, no, pensava que el massatge es deia així, dic, què m'estàs dient?
No, no, no, que el fet de rebre aquest massatge era extasiant.
Val, val.
Molt.
Bueno, de fet, jo a Cambòdia no em vaig fer cap massatge, me'n vaig fer dos a Tailàndia.
També és una mica la cuna dels massatges, però de cos, eh, en aquest cas.
Sí, jo vaig fer un massatge tailandès, sencer a Tailàndia, i després un massatge un de peus.
Allà a Saint-Rib, no sé què feien, suposo que estaria més o menys el mateix, si no és un home sol, eh?
Això ja no ho sé.
I també crec que quan hi havia massatges d'aquests de posar els peus a dintre d'una gallera d'aigua, on hi havia peixos.
Sí.
D'aquests també en vaig veure.
Això també està per aquí, pel món occidental, diguéssim.
Sí, sí, sí.
Són com unes peixeres així com de vidre, no? I a dins hi ha com peixos que et mengen...
Sí, les impureses, els peix mortes...
Doncs vaja, que t'hi posi una altra.
Però bé, si vols deixem els night markets, els massatges.
També recomano, abans d'anar al plat fort de Saint-Rib, per allà també al centre hi ha el temple que es diu Bat Prom Rat,
que és com el temple més principal d'allà.
I des de fora, pot ser un petit, però un cop entres a dintre, té diferents edificis.
Llavors, a l'edifici principal, jo just vaig anar, que estava a punt de tancar,
i l'home que la va tancar em va dir, no, no, passa, tranquil·la, no passa res,
i us guardo les sabates, no hi ve ningú més, eh?
Vaig entrar, vaig fer la volta per fora,
era com un claustre, un pati així, per dir-ho de la forma.
Perdó.
No t'ho feies, eh?
I llavors, clar, em va dir, però entra, entra a dintre.
Dic, home, però ja tancas.
No, no passa res, és igual.
Dic, vaja, vaig entrar a dintre, vaig fer la volta,
i vaig dir, bueno, per aintre no té gran cosa, no?
Era versant petitó, un budoll dret, i dic, bueno, molt bé.
I vaig sortir, i em diu, has vist el Buda Reclinado?
I dic, quin Buda Reclinado?
Sí, és molt petit, no, eh, que el Buda Reclinado?
Em diu, no, no, sí, sí, és d'anar darrere de tot.
O sigui, havia de passar per darrere del Buda, que estava de peu,
i allà hi havia un Buda petitó, com soterrat a terra,
o sigui, tu el veies, era com un balconet, i el veies, era...
Si no, tu diuen, no el veus.
Perquè, justament per anar amb el noi aquest dels massatges,
li vaig dir, ell va anar més tard,
i al tornar, li vaig dir, has vist el Buda Reclinado?
I em va dir, quin Buda Reclinado?
Ah, mira, vaig tenir sort.
Sí, vaig tenir sort, molta sort.
A vegades arriba l'última, no?
Los últimos seran los primeros.
Sí, i el que és entrar dintre els temples,
o sigui, el camí, com el pati que uneix tots els temples,
aquella part, a mi em va agradar molt, és molt xula.
I si et sembla, ja parlem del plat més guai,
que és tan més xula que hi ha, a Sian Rit,
que és l'Anchor World Heritage,
que, per dir-ho d'una forma, Anchor Bat,
coneix tothom, però Anchor Bat és només un temple, eh?
Exacte, anava a dir, Anchor Bat és el temple, no?
És el que tantes vegades ha fotografiat, ha sortit a portades
de National Geographic, és el temple.
Bueno, hi ha un altre també molt famós,
que és el temple de Bayón, que és el de les cares.
Però, mira, si et sembla, jo us explico una mica
com organitzar-vos per anar a Anchor World Heritage,
perquè hi ha diferents tipus d'entrades, val?
I per començar has d'anar a un altre lloc
a comprar les entrades, no?
És a dir, a l'oficina aquella, però que no està, diguéssim, a la porta.
No, exacte, exacte, però crec que és...
No, és veritat, no està a la porta.
Jo el que recordo d'anar amb bici és anar allà primer
i d'allà tornar a anar a tota la zona de temples.
Sí, sí, sí.
Està una mica separat.
O sigui, la meva idea era...
Perquè hi ha diferents circuits, val?
Tu pots...
Però ja en pots ser el que vulguis, eh?
Però la meva idea era fer el circuit petit amb bici.
Què passa?
Que jo, a arribar al hostel, vaig preguntar...
Perdó, eh?
És que avui tinc l'alcohol molt seca.
Em vaig preguntar si alquil·laven bici.
Em van dir que ells no, però que a fora no alquil·laven moltes.
Llavors vaig arribar a l'habitació, vaig estar allà fent la maleta,
bueno, la motxilla, traient coses...
I vaig conèixer una noia que va arribar amb el mateix vol que jo
i que ella el volia fer el mateix recorregut que jo.
Resulta que al nostre hostel, doncs, organitzaven...
O sigui, tu t'apuntaves i éreu quatre persones,
doncs ja tenies el tut-tuc i comparties el preu un de quatre.
Llavors vaig dir, doncs, mira, si ho fem des d'aquí mateix,
doncs no cal fer fer una bici.
I, bueno, jo crec que el primer recorregut petit,
després fem bici,
els altres dos ja és una mica matada.
I ben conèixer un noi que va fer el segon recorregut amb bici.
Després us parlaré d'aquest noi perquè, oi, a tela.
Perquè uns quilòmetres estem parlant, o sigui,
quina diferència hi ha entre un i l'altre?
No tant la diferència, sinó és per la calor que fa...
O sigui, el recorregut petit...
Sí, la humitat...
Està bé per fer-lo amb bici,
pot estar tot el dia, no sé tu quan vas trigar.
Jo vaig fer dos dies.
Però el recorregut petit...
S'encés.
Així a l'aire, eh, una mica.
És a dir, va ser una ruta sense seguir cap circuit marcat.
És a dir, per on vèiem que hi havia un camí transitable en bicicleta,
allà que ens ficàvem.
Vull dir, de fet, vam descobrir temples que, diguéssim,
no eren els importants d'aquests abandonats,
però que la naturalesa se'ls havia menjat completament,
que potser no sortien en els circuits, no?,
però que també descobreixes d'aquesta manera altres dones.
Sí, sí.
De fet, és la millor forma de descobrir les coses.
Exacte.
Doncs mira, si et sembla,
parlo de les entrades que deia abans.
Hi ha diferents tipus d'entrades.
Hi ha l'entrada d'un dia, només.
Hi ha l'entrada de tres dies
que pots entrar al recinte durant una setmana,
o sigui, no, que entris tres dies seguits.
Pots entrar avui, demà no,
el dia següent sí,
i el dia següent també.
Tens de marge una setmana.
O sigui, en set dies pots anar els tres dies que vulguis.
Exacte.
O sigui, està molt bé,
o sigui, ells t'ho marquen, eh,
cada vegada aquestes et fan un forat.
O sigui, si has entrat tres vegades
i pots anar un altre dia,
estiguis dintre de la setmana,
no et deixen entrar.
I llavors hi ha l'entrada d'una setmana,
diria que et deixen marge d'un mes
per poder entrar.
La d'una setmana,
fins i tot te la plastifiquen.
T'ha dit que allà plou,
veig on la poses i tal,
que tens un marge d'un mes per entrar,
te la plastifiquen i tot,
i ja tens dintre dintre el preu.
Que el preu és car.
És car, jo recordo que era car.
Però a veure, estàs anant a veure...
Per la gent d'allà,
entran gratuït també,
la gent que viu allà.
Home, és el seu temple.
Exacte.
Sí.
Però, bueno, jo crec que...
Però clar, car,
però què estàs anant a veure?
Exacte.
És a dir...
Vull dir, el preu és car
per tota la resta,
el que és tota la resta del país,
però jo crec que val molt la pena veure'l.
Llavors...
No sé si eren al voltant dels 50 euros, pot ser?
O potser una mica més?
Ara no me'n recordo,
però sí pot ser més o menys això.
Crec que era...
La de 3 dies era això.
Sí, sí, sí.
I abans, us informo que abans
no ho deixàvem pagar.
Llavors, a molts llocs per internet
us diran que no es pot pagar
amb receta de creït.
Ara ja es pot, eh?
Perquè si s'ha de portar
que tinguis a sobre,
doncs mira,
ara sí que deixen pagar
amb receta de creït.
Per tant, mira,
el que dèiem abans,
el més típic és com...
La majoria de gent fa els dos circuits,
el circuit petit,
que és l'interior,
i el circuit una mica més exterior,
que és una mica més gran, no?
Llavors,
el que dèiem abans,
el circuit petit
es pot fer sense cap mena
de problema amb bicicleta,
el gran jo diria
que ja costa una mica més,
però,
com tu dius,
potser pots barrejar-los
els dos i fer un dia un
amb la meitat d'un,
l'altre i la meitat d'un altre
amb bicicleta
i potser pots acabar-ho de veure tot.
Està malament.
Llavors,
el que sí que...
Llavors hi ha un tercer circuit
que no molta gent fa,
perquè no és ben bé un circuit,
sinó que són els temes
que estan com a 35 quilòmetres,
que estan més tant dintre
del Uncle World Heritage,
dintre l'entrada,
menys un dels temes
que s'ha de pagar 5 dòlars més.
Clar,
per anar fins allà,
nosaltres volíem anar en TocToc,
de fet vam parlar amb l'home
que ens ha posat en TocToc un dels dies
i li vam dir que volíem anar
a aquests temes
i ell ens va dir que vale,
però després ens va dir
que no,
que ells vindria en cotxe
i li van dir
no, no, no,
estem dient que volem anar en TocToc
perquè no ho volem pagar més.
Al final el senyor va venir en cotxe
i ens va fer pagar el mateix,
o sigui que no passa res.
I menys mal
és que saps que vaig anar en bicicleta,
jo aquests?
Sí, sí, sí.
Què dius?
Sí, no sabíem la distància realment
que hi havia,
més enllà de mirar un mapa
i pensar,
bueno, més o menys...
Estàs segur que eren aquests?
Jo recordo haver anat a un
que estava molt i molt lluny
que era una carretera recta al final.
Bueno, l'últim tram
era una carretera recta,
interminable
i no s'acabava mai.
Sí, sí.
I de fet vam tenir la mala sort
que a un d'aquests temples
l'estaven mig rehabilitant
o mig reforçant
perquè es veu que havien caigut
part de les estructures,
sobretot de dalt
i el vam veure tapat.
Estàs pensant a veure si és o no, no?
Estic d'acord perquè
és que està molt lluny aquest,
ho dic jo, eh?
Jo vaig passar bona part
del matí pedalant
per arribar-hi.
Vale, vale.
O sigui, de fet,
el noi que et deia abans
que va fer el primer dia
el cíclic petit i el gran
en bici,
ens en el vam trobar
a un dels temples,
ara us diré aquí,
i després va i en la posta de sol.
Venia tot suat,
tot però molt
i va dir,
és que no em quedo a veure
la posta de sol
perquè tornàvem
a que es vagi fosc.
Llavors,
quan vam arribar
tots al hòster,
ell estava allà mort
i clar,
estàvem parlant
de què faríem
el dia següent
o com aniríem
a veure els temples
més accedents
que són a 30 i escaig quilòmetres,
no?
I li vam dir,
t'apuntes o vols l'en bici?
El noi va dir,
no, no, no,
i tant que m'apunto,
no vaig en bici.
Deixo la bicicleta ja,
no?
Perquè, no, no,
ja no podia més,
pobra noi.
Però bé,
el que us deia,
és això,
tres circuits,
els més principals
són els dos al centre
i després hi ha
els altres més
que estan veig lluny
que no va tanta gent,
no?
Llavors,
els temples
més famosos
són a l'Ancor Bat,
que és la famosa
sortida del sol.
Alerta perquè,
o sigui,
tu arribes allà,
deixa el del Toc Toc
o on vagis,
llavors tu veus molta gent
que està fora del temple,
i es pensa que és allà,
nosaltres pensàvem
que era allà.
Error!
I nosaltres,
al nostre Toc Toc
li vam preguntar,
des d'on es va millor?
Ell ens va dir
des de l'esquerra.
Val dir,
anem fins allà,
i dient,
però un moment,
és que a l'esquerra
no hi ha res,
vull dir,
no ho entenem,
però és aquí,
perquè aquí hi ha aigua,
hi ha un llac
per entrar dintre del temple.
Llavors allà,
bueno,
serà aquí?
El problema és que
vam començar a veure
gent que corria
per una passarel·la
de bidons d'aigua,
i vam dir,
bueno,
és que tothom va cap allà.
Però hi havia molta gent a fora,
vam decidir entrar
i vam dir,
ah, no, no,
és que era dintre,
dintre hi ha com uns tolls d'aigua,
també.
Llavors vam dir,
ah,
llavors vam anar
a l'esquerra,
i la majoria
hi ha gent a l'esquerra
perquè tal com entres
és la que tens davant.
A l'esquerra
el sol ja havia sortit,
però encara
podien fer fotos xules.
Per tant,
entreu a dintre,
no és que deu a veure,
va,
aquesta,
va,
la putteu,
no entreu.
I a Encorbat
hi ha una zona,
o sigui,
són com dues anelles
quadrades,
més o menys,
i que tenen com
quatre patis interiors.
Llavors,
els colors són molt xulos,
fins i tot pot ser
que algun monjo
vulgui estar per allà,
amb budes
que hi ha per allà de coratge.
El més xulo
és pujar
a la part central
on s'ajunta la creu,
perquè a dalt,
crec que has de fer cuba
per pujar,
i dic crec perquè,
bueno,
nosaltres no vam fer-ne gaire.
Què vol dir això,
amb aquest somriure,
de fons?
Bueno, això,
que no vam fer gaire cuba nosaltres.
Va haver-hi una colada
ja monumental.
Bueno, no, no,
és igual,
jo t'explicaré això
fora de...
De micrófon.
Exacte.
Doncs,
pots pujar a dalt
i des de dalt veus
com pots fer la volta
des de dalt,
és com una mica,
també un quadret a dalt,
és bastant gran,
també hi ha pantis interiors,
i des de dalt pots veure,
doncs,
o sigui,
tot el temple d'en Corbat
des de fora,
a tots els arbres,
tot el que l'envolta
i és bastant,
bastant xulo.
De fet,
és res,
fer un quadrat,
no sé quant deu ser
la distància,
però res,
es fa en un moment,
no?
També un altre temple
d'aquests famosos
és Bayon,
que el que dèiem abans
de les cares,
no sé quantes cares hi ha,
però és bastant
molt xulo de veure,
també.
És més petit que l'en Corbat,
l'en Corbat jo diria
que és el més gran de tots.
I...
De fet,
jo diria que totes les cares
són iguals,
però tu vas veient cares
i vas fent foto
totes les cares que trobes.
En teoria,
estic llegint,
té més de mil cares.
Veus?
N'hi ha moltes.
Sí, sí,
bueno,
es coneix també
com el temple
de les mil cares.
Ah,
bueno,
potser no les han notat totes,
eh?
I el que m'agrada
d'aquest temple
és que té com també
diferents nivells,
no?
Té com la part de dalt
on veus com
també una mica
no és tan alta,
com la d'en Corbat,
veus,
és com una terrassa
amb cares
i diferents habitacions
per allà,
llavors pot baixar cap avà
i et quedes com tapar,
com si fossis Indiana Jones
per allà,
és...
A mi m'agrada molt.
Vicents, eh?
Indiana Jones.
Sí, sí, sí.
Llavors hi ha el temple,
el famós temple
de Tomb Raider,
que és el,
si no m'equivoco,
els diu Tap Prom,
que és el de les arrels,
però no és l'únic
que té arrels.
No, exacte.
N'hi ha molts.
N'hi ha molts
que estan menjats
per la naturalesa.
Que va fer-se per arrels
que també és molt xulo
que ha dit tu.
El Tap Prom aquest,
és bastant gran
si ho vols fer tota la volta,
és un munt d'arbres menjats,
o sigui,
que es menja en el temple,
temple que es menja l'arbre,
és una barreja,
pots passar fins i tot a vegades
s'ha posat a l'arbre,
bueno,
molt xulo.
Després hi ha
l'altre temple
que deies tu,
i aquests són els que estan
com molt més lluny,
quan tenim l'en cotxe,
que eren 30 i escaig quilòmetres,
que és el Benkmealea,
que en aquest,
tot i que tinguis entrades
a pagar 5 dòlars més.
Què passa?
Aquest temple
no és que tingui gaire vigilància.
Però et demanen
la teva entrada,
si et donen un carnet,
quan compres l'entrada,
és un carnet, no?
Llavors,
allà l'ensenyes,
o sigui,
no sé,
abans d'arribar al temple,
a la carretera,
l'ensenyes,
i s'han pagat 5 dòlars,
hi ha la garita,
no és que sigui res il·legal,
i s'han pagat 5 dòlars més.
Jo crec,
que s'han pagat 5 dòlars més
perquè no vagi molta gent
i quedi,
li treguin l'encant
i vagi perdent,
és que aquest literalment
està dintre la selva.
Els altres la selva
està apartada,
tenen el seu espai vital,
per dir una forma,
però aquest no,
la selva s'ha menjat totalment
i quasi que has d'escalar
per arribar al temple.
Ara està bastant controlat,
ja en una passarel·la,
perquè tu vagis pujant
i baixant la passarel·la,
no vagis trepitjar les pedres,
però realment
és que és un temple
dintre la selva
i aquest és molt xulo també,
i aquest a mi,
aquest temple em va agradar molt
perquè és un dels més destrossats,
però no destrossats per l'home,
sinó perquè la natura
s'ha menjat pedres caigudes,
una mica de mossa per aquí,
arrels per allà,
és també molt impressionant.
Sintentot hi ha un...
un darrer de cons,
no,
però és com la part principal
que hi ha com un arbre al mig
i tu li fas la volta a l'arbre,
però és que és com molt gran
la zona de l'arbre
i si ningú et veu,
tu pots saltar i escavar.
Si ningú et veu...
Això no s'hauria de fer, eh?
No s'hauria de fer, però...
És que recordem,
estava pensant ara,
és del principi del segle XII.
Sí, sí,
n'hi ha de segle XVI
fins al segle XII-XIII,
n'hi ha diferents...
Sí, sí, sí.
A veure,
no m'extranya que sigui patrimoni
de la humanitat,
és a dir,
sí, sí.
jo crec que encara no saben realment
com van arribar a construir tot allò.
I les piràmides?
Bé, això seria un altre debat,
però i a més,
crec que hi havia algunes teories
aigua fins allà,
perquè tots els llacs
eren artificials,
són artificials,
i de fet va haver-hi un moment
que se'ls hi va sacar
perquè no van arribar
a sepiguer o mantenir.
Hi ha alguns que tu veus
amb el mapa,
dius, mira, ara passarem per un llac,
i veus allà un desierto,
dius, mira, aquí hi havia un llac.
Clar, el van crear
de forma artificial,
vull dir...
Clar, sí que és cert
que plou molt
i potser mentre que es filtrava l'aigua
doncs entrava aigua per dalt,
no?
Però avui,
quan nosaltres hem anat
a un dels llacs,
per dir-ho així,
entre cometes,
era tot un àrido,
una terra àrida,
així d'aquestes que es trenca,
que també tenia el seu què,
però clar,
no era com era originalment,
no?
I ara que hem dit
això de saltar a la valla,
que no es pot fer...
Ni pujar a cap monument,
eh?,
que tampoc no es podria fer.
No, no, no.
Sempre a l'entrada
de cada temple
hi ha unes explicacions
o advertences
de què pots fer
i què no pots fer.
Tu pots anar a vestir,
com han saltat els monjos,
com has reportat l'entrada,
com què no pots fer,
què no pots tocar,
tot.
Tu veus allà,
clarament,
hi ha gent que no ho fa cas,
però bueno,
toca els monjos,
va vestida amb pantalons curts,
i dius,
vale, gràcies,
però bueno.
Després el que passa
és que no et deixen entrar
a certs temples.
És a dir,
si no vas vestit
com et demanen,
no et deixaran accedir
als temples.
Bueno,
jo no he vist a ningú
que prohibís a ningú
no entrar.
No,
però si vas amb pantalons curts
i no et pots tapar
no et deixen entrar,
eh?,
rotund.
Jo no em vaig fixar
que prohibissin a ningú,
tampoc em vaig fixar
segona amb molts pantalons curts.
Però, bueno,
els meus amics
anaven amb pantalons curts
i eren nois.
No ho sé.
Crec que és diferent, eh?
Doncs no ho hauria de ser.
És per les dones,
però a ells és algo cultural
i juraria que és per,
bueno,
que definitiva les dones...
jo recordo la gent
que em mirava a l'entrada
i ja està,
no em mirava res més
com anaves vestit ni res.
I per últim
us parlaré
d'un últim temple
que és el
Vanteisrei
que aquest temple
està molt allunyat,
diria que és un dels més allunyats,
però és molt petitó,
però els colors que té
jo crec que és com
molt diferent de la resta,
és molt xulo,
està molt ben cuidat,
té uns colors vermellosos,
molt macos,
no pots entrar dintre del temple,
només li pots fer la volta
als temples que hi ha dintre del temple,
o sigui,
pots entrar per l'avinguda
i tal,
però que em va agradar molt també,
és molt xulo.
Llavors,
si et sembla,
et recomano
dues coses més,
on veure les postes de sol
i on veure la sortida de sol.
Perquè mira,
les postes de sol
es poden veure
al Prerrup,
que és el típic temple
on va a tothom,
i perquè hi ha una altra
on,
que ara no recordo
quin era,
però hi ha una altra
que has de fer com
a les 5
tanquen
perquè hi ha molta gent.
A les 5 del matí
o de la tarda?
No, de la tarda,
o sigui,
ells van calculant la gent
que va pujant,
quan són no sé quantes persones
llavors,
clar,
la gent busca
altres alternatives
i una alternativa
xula és aquesta
que et deia jo
al Prerrup.
Llavors,
també hi ha l'encorbat,
però que passa,
l'encorbat
el tanquen
a les 5,
5 i mitja.
Llavors,
clar,
la posta de sol
és a les 6,
6 i mitja,
6,45.
Llavors,
no pots veure
la posta de sol
des de dintre,
sinó que l'has de veure
des de fora,
llavors,
clar,
no és ben bé el mateix,
però també és un lloc
xulo per veure.
I la sortida del sol,
òbviament,
com dient abans,
l'encorbat
és el més amós
pel reflex
que fa els tolls
d'aigua
que hi ha dintre
i el llac de fora
si vols quedar-te també,
eh?
Exacte,
però recordem
que heu d'entrar,
no?,
per veure la posta de sol.
Exacte,
per veure la típica posta de sol
de la foto
és a dintre,
o sigui,
a dintre del jardí principal,
no dintre,
dintre del temple,
eh?
Hi ha com una muralla,
ja,
exterior,
m'explico,
hi ha un llac
que diguem abans
que envolta el temple,
llavors,
tu a la primera muralla
hi ha un jardí
llavors aquí al jardí
hi ha els tolls d'aigua
i llavors al jardí
hi ha una passarel·la
que hi ha dintre del temple
quadrat
amb les noixi quantes anelles
que té dintre
i tot això.
Ha quedat clar?
Claríssim.
Molt bé.
Doncs si et sembla
que anem de ciutat.
Anem a caminar de ciutat.
Anem cap a la capital.
Per anar cap allà
hi ha vàries opcions.
Que es diu pompen,
per cert.
Nompen.
Nompen.
Nompen, exacte.
Tot i que l'eina
no la trobo, eh?
Quina eina?
Nompen?
No, no, que escrit
no la trobo l'eina.
Es pronuncia nompen
però l'eina no existeix.
Sí que hi és?
Escrit.
Sí.
Ah, no és pompen?
Ah, ah, l'eina primera.
Clar, clar.
Nompen.
Quina n anem a referir?
Nompen.
O sigui, em refereix a que l'eina
no està escrita però s'anuncia.
Sí, perquè s'escriu
P-H-O-M-E-E-E-N-H.
Moltes gràcies.
Llavors, el nompen que dius tu
no és...
O sigui, el P-H no és una F anglesa.
Diuen nompen.
Exacte.
Per això deia jo que no he trobat l'eina.
Exacte.
Perquè ara és l'eina final de pen.
No, no.
Aquesta sí que la veig, eh?
I vam una...
Vale, va doncs nompen.
Nompen.
Capital de Cambotja.
Sí, doncs mira, des de...
De fet, des de Cien Rí fins a Nompen
pots anar de diferents formes.
Una, bueno, pots agafar la teva moto
si vols, que estàs una
que no he contemprat aquí.
Però les organitzades
per una forma organitzada
que tu arribes a Cien Rí
i dius, doncs mira,
pues aniré així
i vaig a comprar-me el tiquet.
Doncs pots anar amb vaixell
que és tot el dia
perquè el riu...
I crec que vaig llegir
que no era gaire bona idea
perquè els vaixells
no estaven gaire ben equipats
per anar tot el dia allà.
Feia molta calor,
no tenia sombra,
et marejaves, bla, bla, bla.
Llavors hi ha l'opció del bus.
Crec que és la millor, no?
No ho sé,
perquè vaig agafar l'avió.
Ah, d'acord.
Perquè no sabia quin agafar,
de fet,
vaig estar llegint
que si els busos,
no sé què,
els vaixells,
tot malament,
tot malament.
Dic, ostres,
tot malament,
però què passa?
Sí que és veritat
que la conducció
en general a l'Àsia
i en aquests països...
No, no tant per la conducció
sinó per l'estat del bus,
llegia,
que eren horribles,
que bueno...
L'estat de les carreteres,
també.
No sé,
llavors jo al final
vaig dir,
bueno,
és que tampoc em surt
encara a agafar
l'avió comprat
amb el bus.
I després,
quan ja tenia l'avió comprat
vaig dir,
ostres,
però la gent que diu
això dels busos,
quins busos han anat,
perquè jo veia
els busos allà estupendos.
És que a més
hi ha busos lliteres.
Sí, sí, sí.
Hi ha busos que tenen
llits per dormir.
Però llits,
de veritat,
no un seient que s'estira,
un llit.
No, no, no.
Sí, sí.
És per menys persones,
òbviament,
perquè no hi caben tants,
però són busos llitera.
Però no caben tant,
una sobre l'altra,
és una llitera.
Bueno, sí,
però em refaixo
que potser no hi cap tanta gent
per espai de seients i llits.
Jo vaig agafar-ne una
a Vietnam
i tenen tres files de llits.
O sigui,
jo aniria que hi cabla més
a la mateixa gent
perquè són lliteres.
O sigui,
hi ha una fila finestra a finestra
i una al mig.
Per tant,
no ho sé, no ho sé.
Però bueno,
hi vaig veure els busos aquells
i vaig dir,
ostres,
no hauria fet cas a internet
perquè a vegades
la gent aquesta
és molt comodona
i no sé,
però jo vaig veure
super comodona.
Molt alarmista també, no?
Exacte.
La gent acostuma a ser...
Mira,
ara que parlem d'alarmisme
en Lom Pen
també tela.
Què pot passar en Lom Pen?
No, a mi no m'ha passat res.
Jo sé que la gent sí,
però a mi no.
Ah, vaja.
Bueno, ens alegarem
amb el grup d'amics
que vaig fer a Cien Rib,
clar,
si deia,
no, no,
jo ara aniré a Lom Pen
i una noia em va dir,
però on vas a Lom Pen?
Em fa molta compte,
és molt perillós,
hi ha molta delinqüència
pel carrer
i dic,
bueno, ostres,
bueno, no sé,
no m'espantis
i vull dir,
tampoc,
per què no he d'anar?
No?
I dic,
bueno, vale,
vaig així per cabida, no?
Llavors vaig conèixer
una noia espanyola
que vivia a Berlín
però que venia de Lom Pen
i llavors li vaig preguntar
i em va dir,
no, no, cuidado,
jo anàvem tot amagat
per entre la roba
i vaig arribar a Lom Pen
tot normal.
Res,
em va per entre la roba,
la motxilla a l'esquena
i res raro.
Ciutat una mica caòtica,
això sí, no?
No.
O no més diferent
que la resta de capitals
asiàtiques?
No, exacte,
vull dir,
jo em vaig patejar
tot el centre,
no vaig agafar ni un tuc-tuc
i vaig anar de punta a punta
caminant.
No em vaig sentir
que en aquest moment
acusada
ni que m'anessin a robar
ni res.
Res d'això.
et pot passar més a Barcelona,
no, com aquell qui diu?
Sí, sí, sí,
per això que, no sé,
a vegades la gent,
mira, potser
he tingut males experiències,
però tot pot passar
a qualsevol lloc.
No em pen,
jo vaig anar amb avions,
pot anar amb vaixell,
amb barco,
ai, amb vaixell,
amb vaixell,
amb bus,
amb moto,
si vols,
perquè hi hagi un cotxe,
pots anar fins i tot amb bici,
anar fent parades cada dia
i arribaràs.
Sí, caminant també,
caminant també.
Llavors,
jo crec que el més important
de No em pen,
si vols,
començaré per explicar-te
què no has de veure
i després jo t'ho explicaré
què sí has de veure,
no?
Vinga, va.
Perquè jo no em pen,
vaig passar uns,
doncs,
gairebé una setmana,
uns quatre dies o cinc,
perquè anava en la calma,
eh?
Tampoc hi havia dies
que no volia fer res.
I llavors,
eh,
els primers dies vaig a veure
el que estava més al centre,
que era com el Palau Reial,
el Museu Nacional,
algun temple que hi ha,
pobra,
i el que va fer molta ràbia
és que el Palau Reial
i el Museu Nacional
et fan pagar,
però,
no val aquella entrada
que tu pagues
el que hi veus a dintre.
El Museu Nacional
és una,
per dir-ho d'alguna forma,
un claustre,
tot obert,
en tenen coloms,
a dintre les sales,
no està gaire ben explicat,
és com molt dels anys 20 tot,
és com,
saps allò que treus
de la sorra
que m'ho veus
que vens i fots allà al mig?
Tal qual.
Jo crec que no val gaire la pena.
Jo crec que,
si has estat a Cien Ripa,
allà hi ha un museu
de l'encorbat,
també,
que va part,
no hi ha res a veure
amb els monuments,
que jo crec,
jo no vaig anar-hi,
però segons em van dir
estava molt bé,
jo crec que més o menys
deu ser el mateix
i també ho va explicar
una mica
a la història
de Cambòdia.
i després el Palau Reial
clar,
jo crec que si has estat
al Palau Reial
de Bangkok,
cagada de pastorendo,
igual que vinguis aquí,
perquè el Palau Reial
de Bangkok
és impressionant
i aquest,
doncs no,
i pel que pagues,
crec que valia
10 dòlars,
si no m'equivoco,
molt car,
10 dòlars americans,
eh?
i la veritat
que no,
jo crec que no val gaire
la pena tampoc
que sigui,
no,
no,
no.
Això és el que no cal
que aneu a visitar.
Exacte.
El que sí que podeu fer
és passejar pel riu,
per la ciutat,
com jo vaig fer,
que és xulo,
ningú ho robarà,
eh?
A mi no em va passar més.
I ara anem a parlar,
ja crec que és el,
si tu vas a Nopent,
el que vas a veure
és d'això
que parlaré ara,
perquè és com,
per mi és el més imprescindible,
conèixer el passat
més recent
que ha viscut,
no tant
al segle XII
o al segle IX,
sinó al segle XX.
És a dir,
el règim dels quemers rojos
que va,
va aparcar més o menys
des del 1975,
el que seria més o menys
la dictadura,
de alguna forma,
fins al 1997.
79.
79, perdó.
Sí.
Llavors,
perquè feu una idea,
amb quatre anys
vam matar
a tres milions de persones,
vam matar,
vam barra,
vam morir,
val?
I a dia d'avui
és el país
que té més foses comunes
sense obrir.
Però tu sabies dir
quin és el segon?
És fora d'Àsia?
Sí, i tant.
No sé,
em veu cap a Alemanya.
No, no, no.
No està de lluny?
No, home,
tenim la setra pitjana.
Sí?
M'haurà de més?
És el país on vivim?
Sí, sí, sí.
M'haurà de més?
És el país on vivim.
Però què passa?
La diferència és que allà
realment treballen
per obrir-les.
Les obren
per curar les ferides
d'aquestes obertes
que té la gent.
Realment,
la majoria de gent
que viu actualment
està en contra d'aquest règim.
De fet,
ells...
Un moment,
no te'n vagi de micròfon,
Anna.
Ells t'ho diuen obertament.
T'ho diuen obertament
que, òbviament,
allò no podia ser.
De fet,
eren una minoria
els del règim aquest,
no?
Perquè,
bueno,
després explicaré el per què,
no?
Però,
de fet,
és això,
vull dir,
avui t'expliquen tot obertament
intentant...
Òbviament,
no tenen els diners
ni per poder obrir
totes les fosses
i tot el que comporta,
però ells ho van intentant
i van intentant
fer les coses,
no?
De fet,
és la millor forma
per aprendre
i no repetir les coses,
com a altres llocs
que,
doncs,
sembla que no sabem
ben bé
què ha passat en el passat,
eh?
Fa 20 anys.
Però bé,
a veure,
el règim d'allà,
segons el que jo vaig veure,
em va semblar
molt més dur
del que va viure
la literatura espanyola,
que van ser molt més anys,
eh?
Això no treu
que la gent
no passés malament
als dos llocs,
val?
Llavors,
però,
perquè sigui una idea
del que...
Ara us llegiré
el que era una mica
la seva espècie
de leif motif
dels quemels rojos,
deia,
aquesta vegada
no deixarem res a l'atzar,
la sexualitat
es reglamentarà la sexualitat,
la llengua
n'inventarem una de nova,
els llibres,
les biblioteques,
oblidem-les,
cremem-ho tot,
la mateixa memòria
és una maledicció,
aviat passarem
comptes,
els intel·lectuals
aniran al camp
i les ciutats
seran traslladades,
o sigui,
no volien cap ciutat,
volien que tothom
visqués del camp
i visqués del camp.
I,
fins i tot,
vull dir,
a tu t'acusàvem
per portar ulleres,
perquè llavors
era intel·lectual,
volia dir que si llegies,
sabies més,
per tant,
portaven cap a la presó.
Així era fàcil.
Qualsevol tipus
de tret diferencial
dins de la població,
no?
Exacte,
sí,
sí,
si tenies estudis
també anaves cap a la presó,
o sigui,
no podies
intel·lectuals res.
Bueno,
un poble assumís,
bàsicament,
que és més fàcil
de poder,
diguéssim,
dirigir.
Exacte,
per això dic,
vull dir,
abans del règim
estàvem,
jo diria que millor
que ara,
per dir d'una forma,
la ciutat,
o sigui,
la gent comú,
jo diria que vivia
una mica millor
del que viu ara.
No és que siguin
superpobres,
eh?
Però no,
jo diria que
a Tailandia
viuen una mica millor,
saps?
Llavors,
per conèixer tot això
de primera mà,
el que sí,
un lloc imprescindible
on cal anar,
és el S21
o el Tuol Slenk,
bueno,
el museu del genocidi,
que anteriorment
era un institut.
I també,
a part d'aquí,
heu d'anar
als camps d'extermini
Txuenk-eng,
Txuenk,
no,
Txueu,
Txuenk-eng,
val,
val,
jo havia llegit
molta cosa abans
sobre aquests llocs
i a tot arreu d'ell
que era tot molt dur,
sobretot la part del museu,
però llavors,
clar,
suposo que
l'haver-ho llegit
al ser allà
no m'ha impressionat
tant com pensava.
Realment,
o sigui,
per exemple,
la part de l'institut,
és un institut,
vull dir,
són no sé quants edificis
de tres o quatre plantes,
però són tots buits,
no hi ha res a dintre,
a les plantes de baix
sí que hi ha una mica de,
hi ha una part
on hi ha una mica de museu,
t'explica històries d'alguns,
de gent que va passar per allà,
però en algun lloc sí que veus,
bueno,
clar,
a veure,
hi ha llocs on sí que veus
on les sales de tortura,
que eren antiques classes
i encara hi ha les pissarres,
eh,
i veus un llit
sense matalàs
on,
bueno,
allà els lligaven,
els torturaven,
que diuen que està realment
com ho van trobar
quan van entrar
a salvar-los,
però
jo ho dubto
perquè vull dir,
els cossos que van trobar
no estan allà,
òbviament,
sí que diuen,
sí que es veu una mica
el terra vermella
de tota la sang que hi ha
que no han pogut treure,
però quasi no s'aprecia,
si no t'ho diuen
no t'anà adonant
que és sang allò.
El que a mi em va sobtar molt
és que,
o sigui,
perquè us feu una idea
de lo malament
que ho passaven,
en el,
o sigui,
a l'institut aquest,
allà no mataven a ningú,
allà el que volien
era que la gent confessés
fos el que fos
encara que fos mentida,
ells volien una confessió
per enviar el camp d'extermini
i allà llavors,
al camp d'extermini
ja n'anaven a morir,
teòricament
no estaven ni on anir,
arribaven allà
i els mataven.
Llavors,
què passa?
En l'institut,
en el tuol sleng,
el que feien
era que els torturaven
fins que els donava la gana,
però què passa?
Que si algú moria per accident
o mentre els torturaven
algú moria per accident,
la persona que el torturava
també era acusat.
Llavors,
clar,
així el que van anar fent
és que tothom,
inclús la part,
la gent que treballava per la gent,
tingués por
de fer el que fes,
potser ho estava fent malament
i també acabava ell torturat.
Per cert,
Pol Pot,
que estava...
Exacte,
tot Pol Pot era el líder.
El líder del règim.
Sí, sí, sí.
De fet,
diuen que era molt simpàtic
i molt amable,
és a dir,
tenia com una bipolaritat
cap a fora.
Ell tenia estudis, eh?
Ell tenia estudis.
Sí, sí,
i de fet,
molta de la gent aquesta
que estava allà
a l'institut,
va haver-hi un punt
que es tiraven pels balcons.
Llavors,
què van fer?
Perquè no morissin allà,
van ballar els balcons.
Llavors,
la gent no es podia dir-ho.
Estaven fins i tot,
sí que hi ha una zona,
una part d'un edifici,
on sí que es veuen
com van anar partint
les classes
fent cel·les
de menys d'un metre
per un metre
i allà estaven un per un.
Sí que hi havia cel·les
on estaven tancats un per un
perquè aquells
eren persones especials
i altres cel·les
on estaven tots
estirats per terres
lligats amb els peus.
No sé si dormien junts
als sectes o no,
crec que estaven separats.
Tot despullats,
això sí,
i tot molt horrible.
Allà veus diferents històries,
diferents maneres
com els estructuraven,
a veure,
és molt dur,
és dur,
però clar,
jo pensava que seria,
com que havia llegit tant,
pensava que seria
molt més dur
del que va ser.
Llavors,
com...
Em sorprèn que ho diguis
perquè,
de fet,
jo he visitat també altres camps
d'extermini,
com per exemple
Auschwitz
i tot i que hagis vist,
has llegit,
sàpigues la història,
saps tot el que ha passat
i com ha passat,
jo crec que arribar
i ser al lloc
on saps que ha passat
tot allò,
d'alguna manera
no et deixa mai indiferent.
Sí,
jo vaig anar a Mauthausen,
també,
i no em va impressionar tant
el que seria
el camp de concentració,
sinó els monuments
de memòria
que hi havia a l'exterior
de cada país.
Perquè veies gent
que tenia,
que allà hi havia
morts familiars
que portaven
els rantaflors,
allò em va impressionar
molt més
que no el camp de concentració.
El de Mauthausen,
a dintre,
sí que hi ha una part museu,
la resta són sales buides
que t'expliquen,
mira,
aquí passava això,
això i això.
No ho sé,
potser hi ha una impresió
més a llegir-ho
perquè llavors
t'imagines tu
i un cop estàs allà
és,
no sé,
depèn de cadascú,
suposo.
Sí,
suposo que sí.
Tinc gana
per anar acabant
amb aquesta part més fosca.
Sí,
si et sembla
parlem del camp d'extermini,
perquè m'està parant
de l'institut,
per dir-ho d'una forma.
El camp d'extermini,
com deia abans,
en principi,
arribava la mateixa nit
i els mataven.
Què va passar?
Que al final
hi havia tanta gent presa
a diferents presons
o només a casa de l'institut
que anaven arribant,
al final
n'hi havia molts camps
d'extermini,
anaven arribant tants
que al final
anaven a fer-hi un lloc
per posar la gent
perquè no podien matar-los
aquell mateix dia
ni el dia següent
ni l'altre.
Al final
els tenien allà
i era com un segon
camp de concentració
i després els mataven.
Hi havia moltes formes
cruels de matar-les
i hi ha algunes
que són molt heavies.
Si voleu saber-ho
busqueu per internet.
Sí,
no entrarem en detalls
tampoc per acabar el dient.
Allà sí que hi ha
un monument
que al centre
que és com una columna
crec que era 14 pisos
tot de...
com es diu?
De...
Cranis.
De cranis, sí.
O sigui,
el pis set
són de nens,
el pit buí
són de no sé què,
o sigui,
estan supermercats
i realment diuen
que com que plou molt
allà i hi ha molta erosió
al cap dels mesos
encara vas veient
que van sortint
coses de sota terra.
Imagina't la quantitat
de gent
que l'han enterrat allà.
Per tant,
d'orillo,
d'orillo,
però jo diré
que els paris
són de ser aquestes coses.
Exacte,
jo crec que a més
amb tu sempre viatgem
des d'una faceta divertida
d'anècdotes
també pel fet
que hagis pogut
fer aquest viatge
de sis mesos
pel sud-est asiàtic,
però també cal comentar
aquestes coses
perquè formen part
de la història,
no tan lluny
perquè aquí també
s'han viscut d'una altra manera
i durant més anys,
com he deia.
De fet,
jo ara m'estic llegint
el llibre de 1984
i el llibre
va ser escrit molt abans
que tot això
del que va passar
i, o sigui,
és el mateix,
exactament el mateix
que va passar allà.
Dic, bueno,
el Pol Pot aquest
va llegir el llibre
o què passa?
Rosi, que entre tots
intentem que no hi hagi ningú
que se li invagi al cap
i converteixi un altre cop
la història
en algú que ja ha passat.
Anna, una tarda més.
Moltes gràcies
per portar-nos
aquesta experiència,
viatges,
per viatjar més divendres amb tu.
Que tinguis
molt bon cap de setmana.
Igualment.
Adéu.
Adéu.
I acabem avui
amb aquesta mateixa cançó,
una cançó que dóna
el dret de sortir
d'aquests espais,
d'aquestes accions de viatges
amb l'Anna Rovira.
És una cançó,
de fet,
és la banda de sonora
d'una pel·lícula
que és molt maca,
que es diu
nosaltres tres
o ningú.
Doncs res,
fins aquí aquest programa
de la plaça,
Mireia,
que tingueu tots
molt bon cap de setmana.
Ens tornem a veure
i escoltar el proper dilluns
de 5 a 7
aquí a Ràdio d'Esmerd
en directe
i recordeu que
l'entrevista
de la setmana vinent
serà amb la Carme
Jiménez Huertas,
l'autora del llibre
del bandoler
de Capa Negra,
un bandoler que va estar
per aquí,
pel Vas Llobregat,
que seria un serrallonga
de la nostra comarca.
Que tingueu un cap de setmana
i fins dilluns.
Adéu a tots!
Capa Negra
de Capa Negra
que era
el de...
de Capa Negra
de
Fins demà!
Fins demà!