This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ara veureu quina barreja, quina fusió de, podríem dir, bossa nova
i un estil una miqueta raper d'aquesta cançó que es diu Bangs
i és de Hobby Benjamin.
Una nova fusió musical per obrir la plaça, Mireia.
Avui, programa 592, en directe des de Ràdio d'Esvern, en setem.
Aquest nou programa d'avui, dimecres, com deia, amb aquesta cançó que es diu Bangs.
Molt bona tarda a tots i a totes, una vegada més i en directe.
Com deia, des de Ràdio d'Esvern, us dono a tots i a totes la benvinguda.
Per cert, passen 9 minuts de les 5 de la tarda i amb aquesta cançó ja és a l'Equador d'aquesta setmana.
Última setmana de gener, de fet, entrem ja al febrer.
Us comentaré què és el que us portem per aquest programa.
Aquest Bangs, aquesta cançó que m'està agradant molt i molt, la veritat.
Doncs bé, avui, i sembla que s'ha parat la cançó.
Oh, quina cosa més rara.
Som-hi, un altre cop.
Avui us vaig a comentar què és el que us portem per aquest programa.
Com sempre, repassarem les notícies, disculpeu, del dia a mans de l'Imanol López.
Seguidament, a partir de dos quarts de sis de la tarda, tindrem el grup de música Teana.
Un dels seus membres, l'Àlex Ruiz, va ser un col·laborador de Ràdio d'Esvern.
I, de fet, va ser el primer, perdoneu, el primer tècnic de so que va tenir aquest programa a la plaça Mireia.
De fet, el primer dia que va estar on air, aquí en directe a Ràdio d'Esvern, farà ja tres anys,
va ser ell, qui estava darrere dels comandaments de la part tècnica avui.
Però parlarem, com deia, d'aquest grup Teana, que, a més, el passat divendres va llançar el seu primer tema.
El podeu trobar a Spotify, entre d'altres plataformes.
Es diu To Feel I Need Time.
Parlarem amb ells de com ha anat aquesta evolució, de com han creat aquest tema
i de com és o no de difícil introduir-se en el món de la música
sent un grup de joves que els agrada la música i els agrada composar.
I a la segona hora, com cada dimecres, tindrem aquesta tertúlia de cinema
amb els nois més joves del programa, d'aquest programa.
Avui tindrem el Pol, el Marco, crec que l'Elías no ve, però tindrem el Víctor i no sé si l'Enric.
Tot això és el que us portem per aquest programa 592 de la plaça Mireia.
Ens anem acostant al programa 600.
A les totes l'àviu d'esvert, sintonitzes l'àviu d'esvert,
la làviu de Sant Just, 98.1.
Primer espai, com sempre, del programa, repàs de les notícies més destacades del municipi amb Immanuel López.
Bona tarda, Immanuel.
Bona tarda, Mireia.
Aquest ha estat perquè poguessis moure bé el micròfon abans de...
Sí, sí, molt que han dissimulat, ningú ha notat res.
El micròfon.
Ha sigut completament una cosa formal, normal.
Sí, eh? He allargat el...
Ara sí, molt Pep Quintana, això, eh?
Molt...
No és el mateix.
No és el mateix.
No és el mateix.
La coordinació no funciona igual, eh?
És que ho fem bé.
Sí, sí.
Quan ho fem, ho fem bé.
Ara hauríeu d'haver que està fent així mals dits, com quan dius diners, diners, eh?
Més o menys, que dius, hi ha aquella cosa...
Una mica el matís, el matís.
Exacte.
Quan notes el matís amb la tela, doncs una mica això.
Sí, sí.
Sí, tenim una energia connectada amb el Pep Quintana, eh?
Perquè quan surten aquestes coses, surten sense...
No, no, no.
No les organitzem abans.
No us penseu que es cassegem abans d'entrar a l'estudi?
Cosa que seria més divertida, encara.
Però no, però no ho fem.
De fet, jo crec que seria pitjor si ho assagéssim.
Jo crec que sí.
Les coses queden molt millor al natural, eh?
Sí, som així.
Som així.
Som naturals.
Som naturals.
Escolta, abans d'entrar a parlar de les notícies, una notícia molt important de...
No seria una notícia, eh?
Però, vaja, ho hem de dir.
Mols al cap, eh?
A veure, què vols dir?
La terrassa de Can Gini n'està, escolta.
Veritat.
Ja estan les taules i cadires sobre les rajoles noves.
Veritat.
Què tal?
T'he sentat, ja, en alguna taula?
No m'he segut, però sí que...
De fet, ahir vam trepitjar...
És que vas viure el moment amb mi, que vam trepitjar les rajoles i vam dir...
Home, l'han obert, i han obert aquesta part de les rajoles,
perquè abans havien obert aquest petit carreró...
Podries passar una mica.
Però no era aquella sensació d'estic sobre les rajoles obertes, diguéssim.
ara ja es pot caminar per sobre, i és estrany.
És estrany, eh?
Sí o no?
Ara estem...
Ho comentava...
És un punt de vista molt personal, eh?
Però és estrany.
Ho comentava també ara amb un Sant Justenc, també.
Em deia, que estrany, eh?
Se'n fa tants anys venint aquí a la terrassa que ens hi ha estat,
trepitjant sorra, venint a l'estiu amb xancletes,
i allò que se't fica la sorra fins la setmana que ve, saps?
Sí, exacte.
I dius, i ara què fem amb aquesta rajola?
I la sensació...
Sí, és menys natural, això ho hem de dir, no?
Menys natural, sí.
Menys hàbitat natural.
Està més enrajolat, sí, sí.
Està enrajolat.
Sorra, per això sí que n'hi ha, eh?
Per sobre acabarà vent i sorra, de fet.
Serà un matxembrat entre rajola i sorra,
perquè s'acabarà passat d'un lloc a l'altre.
Però vaja, que és per venir a veure-la, eh?
La terrassa ha quedat d'allò més maca,
i crec que n'hi ha més d'un que està molt content
de poder traslladar ja per fi les taules i cadires al seu lloc,
que, a més, avui fa un dia espectacular, eh?
Està t'apunt de no baixar a fer el programa a mi, el que et dic.
Jo també he pensat que era un dia, vaja,
per fer la plaça Mireia i els informatius
i el que faci falta des d'aquí dalt,
des de sota el molí que no hi és,
i si no, ens endinsem a la jungla jardinenca de Can Ginesta.
Que si algun dia no aparec, no apareixco, no apareixo...
Busqueu-me a Can Ginesta.
Busqueu-me a la terrassa Can Ginesta.
D'acord.
Estaré per aquí dalt.
Què t'ha dit?
Què t'ha dit?
Acabo d'imaginar-me un dispositiu de, no sé, de 123 persones...
Però que el més fàcil és pujar les escades, eh?
Buscant-te i trobant-te a la terrassa.
I sí.
Que el més fàcil és pujar les escades?
Sí, sí, sí.
Ja hi metenéis.
Vinga, anem a parlar d'aquestes notícies del dia,
a part d'aquesta que he trobat necessari.
Comentar que tenim nova terrassa.
De fet, serà una notícia en breus,
perquè, en realitat, el que suposa això
és que s'inicia la tercera fase, diguéssim, d'aquestes obres
que són, en realitat, d'impermionalització del terra.
Recordem-ho.
En realitat hi ha en tot.
En realitat hi ha en matida.
Aquesta sorra que feia acumular molta aigua
i la idea és posar una capa de ciment pel mig
perquè per impermeabilitzar-ho.
Una tela asfàltica, eh?
Té l'asfàltica i...
Bé, de fet, hi ha una capa de ciment i tela asfàltica.
Hi ha les dues coses.
Ho tenim tot, eh?
Ho tenim tot.
La idea és que això, que impermeabilitzi,
precisament, el nostre sostre.
I les obres que comencen ara...
Nostre, la ràbia, estem dient.
Exacte.
Ai, sí, és veritat.
I ara, precisament, la fase que comença
és la que ens pertoca al sostre,
al sostre de la ràdio.
Així que començarem bastant retinguts.
Si aneu escoltant sorolls, estil baralles,
és que estem escoltant directament les obres en directe.
És com un slow motion fet de so.
Però anava a dir, crec que a mi em pertoca menys, eh,
a l'hora de tarda,
perquè si fa o no fa uns 10 minuts,
crec que plegaven, eh?
Per tant, és just l'hora que...
Vaja, que no tindrem sorolls al nostre programa.
No sé, al matí, el just a la costa...
Però al matí se n'escolten més, no?
Se n'escolten més, sí, sí.
Doncs vinga, sense sorolls ni res.
Anem a comentar altres titulars,
destacats d'avui a Ecuador, eh, de la setmana.
Final de mes, ja, eh?
Sí, sí.
Final de mes, a Ecuador de la setmana.
Estàs molt positiva, últimament, pel que fa a la...
El temps.
Sí, el pas del temps.
El pas del temps.
No el temps, sinó el pas del temps.
Això ho porta a l'edat.
És bé, d'acord.
Tot i que també és veritat que...
Que vingui primavera, segons ens han informat,
el cap de setmana, eh?
No l'Elis aquí dient que ve primavera,
perquè no ve.
I la il·lusió que fa mi.
Només ve treure el nas.
I, bueno, i com encaro jo aquest cap de setmana?
Com encaro jo aquest cap de setmana?
Aquí sí que coloro positivisme, eh?
Nani de cara.
Nani de cara.
I com penso...
Dilluns encara fa bon sol, però...
I com penso un dimarts?
I ja ve la depressió.
I sembla que ve un front siberià,
que això és meteoficció, segons ens han comentat,
però vaja.
Front siberià, eh?
Això la setmana que ve, eh?
Per això et dic que la primavera...
De primavera, sí.
De primavera seran hores, seran hores.
Estem parlant molt sobre el tema
i crec que nosaltres no som els experts en el tema.
El Carles Rius ens ho confirmarà aquest divendres,
a l'Espai del Temps,
però bàsicament crec que no anem mal encamviat, eh?
No, no ho parlem, però estem fets d'uns cracs.
I ara sí,
amb riures fora de l'estudi
sobre aquesta conversa que estem tenint el temps,
perquè estic veient,
anem a comentar la primera notícia d'avui, del dia.
Primera notícia d'avui,
perquè demà tindrà lloc el ple ordinari del mes de gener,
en aquest sentit destacant dos temes a l'ordre del dia.
Per una banda,
l'aprovació inicial de la modificació
de l'ordenança municipal de residus,
un pas més en la implantació del nou sistema de recollida selectiva
i, per l'altre,
la revisió de les seccions electorals de Sant Just.
Una anàlisi pertinent,
tenint en compte la consolidació i la creació de nous barris.
En la mateixa sessió,
també es debatrà la declaració d'interès públic
de les obres de rehabilitació de la tribuna de la Casa Morós,
l'edifici situat al carrer Creu número 10.
També s'intentaran acordar els criteris objectius
per tal d'establir la distribució,
durant l'exercici 2020,
d'un complement per al personal de la policia local,
i alhora la ratificació del decret d'autorització
a l'empresa Horizon City Park
per a formalitzar la constitució d'un préstec hipotecari.
Al ple també s'aprovaran les bases de dos concursos,
per una banda el de prosa i poesia en català
per a no professionals,
que es convoca al voltant de la festivitat de Sant Jordi,
data quan s'anuncien les persones guanyadores,
i per altra banda el concurs de foment de la lectura
que convocarà la Biblioteca Joan Margarit.
Vinga, Xerí, no l'assegurà de demà en aquest primer ple del 2020.
Sí, vinga, cresca, cresca.
Entre altres temes, a veure, ja de cara al divendres,
quines són les notícies, podíem dir,
que s'extraparan d'aquest primer ple d'aquest 2020.
Hi haurà molta acció, molta acció.
Segur, segurament que sí, tens diversió.
Segur, no us el perdeu per YouTube, no us el perdeu.
Certo, es pot veure a través del canal de Sant Juscat,
i també a través del Twitter de Sant Juscat
van informant punt a punt sobre les aprovacions,
les esmenes, etcètera, etcètera.
I ara anem cap a la segona notícia del dia.
Segona notícia del dia,
perquè el Consell Escolar de l'Institut
va tancar a través d'una reunió extraordinària
a mitjans de desembre
el cas de presumpte assetjament sexual en el centre.
A la trobada es van presentar les conclusions
d'una comissió d'investigació interna
formada per diferents membres del professorat
que qualificaven els fets de prescrits
i que en cas d'haver-se fet públics
en el moment de produir-se
serien de caràcter lleu.
Recordem que el cas va esclatar a principis de curs
quan l'Assemblea d'Empoderament Lila de l'Institut
va emetre un comunicat amb diferents acusacions
a través de les xarxes socials,
un fet que va fer reaccionar
les diferents institucions
que van engegar els mecanismes per investigar el cas
que es van tancar en el Consell Extraordinari Esmentat.
Jusfos Salva explicava el procés en la seva totalitat
amb etapes que s'han allargat una mica més
del que estipula el protocol
com és el cas del temps d'investigació interna.
I ara sí, anem cap a la...
He anat saltant parts i ha sigut pitjor
menys constructiu que constructiu.
Sí, sí.
No sé si està buscant dades,
saps d'allò que mentalment a vegades penses
a l'hora, bueno,
allò que estàs intentant buscar informació
i no estàs com pendent.
No, no, ha sigut pitjor que això,
anaves saltant línies mentre...
Està pitjor?
Sí, sí, està molt pitjor.
No, no, no ha estat gaire descalat,
no et preocupis.
T'han de preguntar si anàvem a acabar
amb una notícia dolça.
Amb una notícia molt dolça?
Sí, sí, ja ho dius bé, ja ho dius bé.
Què ha passat?
Vinga, va, la setmana passada
es va tancar el campionat del món
de gelateria artesana
amb Itàlia com a equip guanyador,
seguida de Japó en segona posició
i Argentina en tercera.
L'equip estatal
amb el veí i mestre gelatè
Lluís Ribes
entre els seus components
va acabar situat
en la sisena plaça.
La competició va tenir lloc
a Rimini, a Itàlia,
i va reunir
a 13 equips diferents
provenients de països diversos,
entre els que s'inclouen
Japó, França, Itàlia,
Austràlia o Brasil.
El campionat es celebra
de forma bienual
i aquesta era
la seva vuitena edició.
Tot i el resultat final
de l'equip estatal,
Lluís Ribes valora
molt positivament
la feina feta prèviament,
tenint en compte
que van arriscar
i van fer propostes
diferents a la resta de països,
amb una temàtica
basada en la màgia
que també proposava
un cert espectacle
a l'hora de presentar
les diferents creacions.
A partir d'aquí,
assegura que un cop
no s'acaba la primera plaça,
situar-se a la segona
o a la sisena
no significa
una gran diferència.
El que vi a la fi
amb el que es queden
és amb la satisfacció pròpia.
Avui sí que hem lligat
aquest espai de titulars
amb Slim Manol.
Està tocant la guitarra,
no el veieu,
però l'està tocant.
Al baix, al baix, al baix.
Al baix, perdó,
no havia vist la separació de l'aix.
Al baix, panquiero.
Per tancar aquest espai,
que ahir va quedar com a mitges,
tot i que al final,
quan sorties,
va sonar.
Què dius?
Sí, però va ser just el moment,
us suposo que ho va sortir fora,
bàsicament.
Avui sí que empalmem aquest espai
amb una bona cançó
i amb un regust dolç,
d'aquests titulars.
Un regust dolç?
Sí.
Home, sí.
A més,
si teniu l'oportunitat,
busqueu aquest equip espanyol
a Instagram,
veureu les seves creacions
i ho diré així,
flipareu,
perquè de debò
hi ha unes...
uns gelats.
Uns gelats.
Uns gelats.
Us podeu imaginar de tot
i quan dic de tot,
vull dir de tot.
Hi ha cartes flotant.
Ens falta saber ara
com es diuen
per poder-los buscar a l'Instagram.
No sé,
crec que es diu
Equipo Espanyol
Eladero,
no ho sé,
una cosa així.
No, no ho sé.
Ho haurem de buscar,
ho haurem de buscar.
Doncs, Imanol,
gràcies,
una tarda més
per aquests titulars
i fins demà.
Fins demà.
Avui,
no sé què em passa,
estic perdent la veu, tu.
Adéu, fins demà.
A ritme de The Nox
ajuntament amb Powers
escoltem aquest tema musical
que es diu Clàssic.
Clàssic.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit