Oh, give it to me!
Carai, quin dia més gris, no?
Quin dia més estrany, més norueg, més anglosaxó, podríem dir,
però no, estem aquí a Sant Just i el dia aquest gris, doncs bé, ens ha acompanyat,
però arribats a aquesta hora de la tarda, 5 i 10 de la tarda,
doncs què millor que sintonitzar a Ràdio d'Esvern i escoltar-nos,
almenys per desnoblar una mica aquest cel.
És el que intentarem fer nosaltres des d'aquí.
Benvinguts a la plaça Mireia i molt bona tarda a tothom.
Doncs es diu així aquesta cançó, es diu Sax, és de Fleur East.
És el tema que hem escollit avui per obrir el programa a cada una marxa.
Jo crec que és totalment oposat al dia que fa avui.
I amb aquest tema musical us comento el que us portem pel programa d'avui.
Avui, dimarts 3 de novembre, començarem parlant amb la Joana Raigón.
Amb ella pensarem, pensarem, òbviament, i parlarem també de pensament modern.
El tema d'avui, la intel·ligència o les intel·ligències, que és una, són dues, són més.
Parlarem, entre d'altres temes, d'un dels estudis o les teories que va desenvolupar Howard Garner.
Ella era professor a Harvard i, diguéssim, que va capgirar d'una manera al camp de la psicologia
quan va publicar la teoria de les intel·ligències múltiples,
perquè no només en tenim una i això és el que la Joana vol que avui desxifrem amb ella.
Seguirem avançant, anirem cap a l'espai de podologia amb la Teresa Montero.
Avui, per última, podíem dir l'última vegada que fem aquest espai amb entrevistes amb altres convidats,
en aquest cas especialistes, podòlegs. Avui tancarem aquest cicle d'entrevistes i parlarem amb l'Alejandro.
L'Alejandro és podòleg, biomecànic, crec que es diu així, sí, biomecànic i expert, més aviat,
en biomecànica i fisioteràpia a Madrid. Farem una videotrucada per poder tenir la Teresa aquí
i l'Alejandro, doncs bé, a distància. A més, ha estat pioner en publicar a nivell mundial
la primera cirurgia per tractar la patologia que parlarem avui,
que és el síndrome del túnel del Tarso. Sabeu què és això?
Va relacionat amb l'últim tema que ens va portar la Teresa, que era la falsa facitis.
I seguirem avançant amb els espais. Parlarem també amb el Joel, amb ell fem actualitat política,
actualitat Covid. Avui ens centrarem també en l'actualitat de les eleccions.
Estats Units, Trump o Biden. Estem a tocar per saber què passarà realment,
si hi haurà un canvi de rumb, si hi haurà un gir a la vida no només dels americans,
sinó també de la resta del món, perquè, òbviament, influeix.
Parlarem amb el Joel Raúl d'aquest tema. I per acabar, Oriol Sanaúja a l'espai de Llibre Vell,
el Bon Consell. Avui anirem cap a les llibreries. I com a dada, només una curiositat,
sabeu que la llibreria més antiga de tot el país està a Burgos?
Doncs sí senyor, la va fundar Santiago Rodríguez el 1750. I no només són 168 anys
venent llibres, sinó que el més sorprenent de tot, i crec que deu ser dels pocs establiments
que ho ha fet, és que sempre ha estat en mans de la mateixa família.
Això sí que és prou sorprenent.
Que no t'enganyi, no ho tens tot a dos clics, ni a cinc quilòmetres.
Ho tens a quatre passes, sense anar més lluny.
Un dimarts, un dimecres, un dijous.
Surt, busca, tria, regala, sorprèn, tasta, olora, emprova, conversa.
Descobreix un nou racó, i quan ho hagis fet, descobreix-ne un de nou.
El del teu carrer, el de la cantonada, on t'assessoren del que et queda millor,
on t'ensenyen idiomes.
Sempre en les millors mans.
Sense subscripcions per un tracte prime, sense algoritmes per saber el que t'agrada,
sense agafar el cotxe, encantats de conèixer-te i de tornar-te a veure.
Tot el que necessites, quan ho necessites, i al costat de casa.
Sense anar més lluny.
Comerç i serveis de Sant Just.
Doncs vinga, un quart de sis de la tarda,
un moment per començar a parlar amb el primer espai
i amb la primera persona que tenim aquí a l'estudi.
Joana, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, com estem?
Una mica com el temps, però...
Sí?
Però bé.
Ets de les persones que li afecta una mica com està el dia, sí?
Moltíssim, sí.
Però a Londres no podries viure massa, eh?
Ostres, vaig estar a l'Irlanda i...
Visquent?
No, visquent no, d'intercanvi, l'estudiant.
I la gent molt amable, tot això, però mare meva.
Costa somriure quan el cel està així, eh?
Jo crec que això són estudis que estan comprovadíssims,
perquè, clar, el sol ens dona una vitamina que això ara mateix no ens està donant.
Sí, sí.
Però bé, tot i això, som aquí, també t'agraeixo que hagis vingut aquí a Ràdio d'Esvern.
Això m'alegra.
I tant, clar que sí.
I a més, avui hem de parlar, precisament, d'un tipus d'intel·ligència,
que és, no sé si és l'emocional o és una de totes,
perquè no sabem si n'hi ha una o n'hi ha moltes.
M'agradaria, primer, preguntar-te a ti i als oients,
quines imatges us venen al cap quan penseu en una persona intel·ligent?
Bona pregunta.
Ara he de contestar jo, eh?
M'has agafat aquí ràpid.
Això no estava en el guió, eh?
No, no, això no estava en el guió en absolut.
A mi el que em ve al cap, no sé per què,
jo relaciono molt la intel·ligència a una persona que sigui potser molt ordenada,
molt endreçada, molt pulcre, molt cautelosa també, no?
I suposo que això traslladat a com pot ser una persona,
doncs, no sé, físicament tampoc no et sabria dir si és alta o baixa.
No, no, de caràcter.
Exacte, de caràcter, me l'imagino una mica així, no?
Una persona cautelosa, que sap escoltar, no sé, pausada, no?
Una persona, sí, que sap controlar una mica els espais i els moments, no?
No sé si va per aquí, bueno, si va per aquí o no,
aquesta és la meva visió d'una persona que em puc pensar que sigui intel·ligent.
Tu com ho veus?
Jo, clar, és que si tenim en consideració que pensem que hi ha una intel·ligència,
la qüestió ara seria, solament hi ha una intel·ligència o hi ha més?
Segons, que abans l'has esmentat, Howard Gardner,
professor de cognició i educació de la Universitat de Harvard,
va plantejar una teoria que es deia teoria de les intel·ligències múltiples.
Què és això?
Aquest home va capgirar al camp de la psicologia, però a nivells,
que va reformar, va, la seva visió va millorar i reformar el sistema educatiu.
El reconeixement va obtenir molt reconeixement internacional
i aquí, a Espanya, va obtenir el Premi Príncipe d'Histúries de Ciències Sociales el 2011.
Llavors, comences a l'Eduard Ponset, no?
Sí, a l'Eduard Ponset, ja no estàvem amb nosaltres, no?
Però li va fer una entrevista, van tenir una tertúlia quan va recollir el premi
i, segons Gardner va dir en aquesta entrevista, va, solament, a part de tenir un criteri científic i tot això,
va substituir el talent, o sigui, la paraula intel·ligència per talent.
Ho va fer igual, d'alguna manera, perquè va dir, vale, tenim la intel·ligència lògico-matemàtica,
que parlarem més endavant, que és la capacitat de quant ràpid pots resoldre problemes matemàtics
i raonar d'una manera lògica en formes inductives i deductives.
Sabeu què és això, no?
Sí, resoldre un problema, per exemple, no?
Numèric, més aviat.
Utilitzant aquests dos tipus de lògica.
Llavors, això era el que primava en el segle passat
i es feia mitjançant el temps el test de coeficient intel·lectual.
Sí.
Que majoritàriament s'avalua això, en menor part, la intel·ligència lingüística.
Però primava això.
Llavors, aquest home va expandir el concepte intel·ligència
i va dir, és que l'ésser humà té moltes intel·ligències.
Llavors, i va estar-hi vuit tipus.
Vuit tipus d'intel·ligència.
Vuit tipus, sí, sí.
A veure si els nostres oients, tu o jo, tenim alguna.
Vinga, va.
La primera és la que he dit abans, lògica matemàtica.
La segona és la lingüística, que és la capacitat d'expressar i copsar idees mitjant el llenguatge.
Seria d'una manera pràctica parlant l'habilitat d'expressar-se,
amb la gestualitat, l'escriptura, l'oralitat.
I, òbviament, qui posseeix en major grau són els polítics, escriptors, poetes, periodistes, com tu.
I com tu també d'aquí a poc.
Bueno, ja t'estàs formant.
Bueno, jo estic provant.
Inclou-te en el sac, Joana.
No, no.
Primer he d'acabar els estudis i obtenir...
Però, bueno, d'un embrió de periodista, va.
D'un embrió.
M'encanta la comparació, aquesta metafòrica.
Bueno, t'estàs creant, no?
Vull dir en el fons.
Sí, sí.
La quarta seria l'espacial, que seria una...
A mà o a me?
Espacial, d'espai.
Ah, d'espai.
Sí, sí, és que amb la mascareta.
D'espacio.
Sí, espacio.
Perdona, eh?
Espacial.
I quin tipus d'intel·ligència és l'espacial?
Espacial és la capacitat de tenir una visió del món i dels elements amb diferents perspectives.
És a dir, tenir la capacitat de copsar, tenir imatges mentals dels diferents objectes,
les seves posicions, les dimensions, trasmar-les molt bé en el paper, dibuixant, aplicant el disseny i, a més, òbviament, tenint un sentit de la bellesa interioritzada.
Llavors, òbviament, aquí s'inclouen les arts visuals, els pintors, fotògrafs, dissenyadors, però també les persones que juguen als escacs,
perquè han de veure la posició de les peses, igual que la intel·ligència lògica o matemàtica, que se m'ha olvidat dir,
que han d'utilitzar habilitats lògiques per anticipar-se als moviments seus i del seu oponent.
Llavors, també s'inclouen els navegants de mapes, òbviament, perquè han d'ubicar, no?, en el món.
La quinta seria la musical, seria l'interpretació i entendre la composició, el procés compositiu de les formes musicals.
Tenir una sensibilitat pel ritme, el to, el timbre, òbviament, aquí s'inclouen tot músics, cantants, compositors.
Després vindria la corporal i sinestètica, que seria, per una banda, en un sentit més racional,
l'aplicació de saber com funciona una eina, treballs més manuals,
i una manera més intuitiva seria el que fan les persones que ballen, els actors, els esportistes, seria més racionalitzat.
Però d'una manera més intuitiva és expressar, d'alguna manera, amb el teu cos, el teu moviment, els teus sentiments.
És que ballar i fer tot això que expressi les teves emocions, jo, per almenys, és una cosa que...
Com la portes, aquesta intel·ligència?
La tens?
Jo la tinc, però desenvolupada jo crec que no.
Clar, perquè això, que tinguem una intel·ligència no vol dir que la tinguem, doncs això, desenvolupada, o la que posem en pràctica, no?
Potser que la tinguem, però que no la utilitzem massa.
O no està encara desenvolupada.
Llavors, això, el treball...
S'ha de despertar, no?
Sí, el despertar.
Despertar i després posar-se a treballar.
Clar, clar.
Sí, sí, s'ha de desenvolupar.
Després tindríem la naturalista, que consistiria en la capacitat analítica i exploradora de l'entorn.
És a dir, saber distingir i percibir, catalogar els diferents elements del món.
Llavors, aquest professor de Harvard, la van cloure més tard, i, òbviament, qualsevol espècie l'ha de tenir per la seva supervivència.
Després tenim dues que les seves paraules, conceptes, són molt, molt, molt, molt similars.
La intrapersonal i la interpersonal.
Intra i inter, no?
Sí.
Quina diferència hi ha?
Intra és dins de la persona, d'una manera metafòrica, és a dir, la capacitat d'introspecció que tens.
La capacitat, per exemple, de distinguir, ser conscient de les teves emocions, administrar-les, no controlar-les, sinó administrar-les, perquè controlar-les és impossible.
No es pot, sí.
Si no entendre-les, llavors, a la vegada necessita el suport d'altres intel·ligències.
Per exemple, els escriptors, o poetes, per posar un exemple concret, tenen capacitat lingüística, òbviament, però també introspecció.
Perquè, a través d'aquesta eina, el llenguatge, canalitzen la seva emoció i, més o menys, saben com es senten.
També, molt important, saber ser conscient dels viatges cognitius, que és una cosa que vam parlar en programes anteriors.
És una resposta ràpida que fa el servei una manera de... no sé com es diu en català, a tajo?
Una dracera.
Una dracera, sí, sí.
Una dracera amb un judici completament subjectiu.
Complicadíssim.
Sí, complicadíssim, però és una cosa que fa el servei.
Després, la interpersonal, que és de portes en fora.
És l'interpretació i l'observació de la gestualitat, les paraules,
que s'amaga en un discurs que dona una persona, quines són les seves intencions.
Són coses que, a primera vista, no es poden copsar, però si tens aquesta intel·ligència, sí.
A més, tenir capacitat de relacionar-te i interactuar amb les persones i desenvolupar una gran empatia.
Després ve una emocional que, segons David Goleman, va ser molt abans, l'abans d'escriure altres psicòlegs,
però aquest psicòleg, escriptor i periodístic i periodista va difondre aquest concepte en el seu llibre,
Intel·ligència emocional, el 1995.
I és una combinació solament de les intel·ligències intrapersonal i interpersonal.
Ho llaman...
Bé, la intra i la inter, no?
Però diguéssim que ell no s'inventa aquest concepte, sinó que les fusiona i els anomena intel·ligència emocional.
I és una fusió d'aquestes dues.
Després tindríem dues intel·ligències, tres intel·ligències,
però dues d'elles tenen molta acceptació a les empreses d'avui en dia.
Primer, estem parlant de la col·laborativa, que, com el seu nom expressa,
és l'habilitat o la facilitat de desenvolupar un treball en equip,
tenir una meta comuna i organitzar-se de la millor manera per ser el més efectiu possible.
Hi ha estudis i estudis...
Marketing, no?
Masters, avui.
Avui estic com el dia.
Com el dia, no et preocupis.
Com el dia.
Masters que desenvolupen aquesta intel·ligència.
I després hi ha la creativa, la capacitat d'innovació i tenir originalitat,
a més d'enfocar un problema de diferents perspectives i de solucionar-ho de la millor manera.
Després, últimament, tindríem l'existencial,
que seria majoritàriament la que tindrien els pensadors, filòsofs,
la capacitat de seure's i fer-te preguntes més enllà de la teva existència,
preguntes més profundes, de qüestions de temàtica més profunda,
i això és una intel·ligència que dialogant, en meditació, es pot desenvolupar.
Ara, m'agradaria preguntar-te-t'hi, als oients, per les xarxes socials, òbviament,
que quines, una vegada sabent això, o si no, ja ho sabien,
quines intel·ligències teniu vostès, vosaltres?
Clar, és a dir, hem parlat de...
Anem a fer un resum.
Hem parlat de vuit...
Ai, perdó.
No, no, tranquil·la.
Hem parlat de vuit intel·ligències, no?
Sí, i després hi ha afegit...
I n'hi ha altres...
Hi ha afegit quatre.
Modernes, podríem dir, no?
Clar, aquestes intel·ligències potser que les tinguem,
però no les tinguem desenvolupades, que és com comentaves abans,
o que estiguin allà parades i no els hi haguem donat l'activitat suficient
com perquè es desenvolupin,
però no vol dir que no les tinguem, sinó que poden estar allà.
Sí, amb menor o major mali, mesura.
I pel Twitter de la ràdio, si et sembla, del programa, ja ho saben,
arrobapelag i jo vaig mirar ja,
farem una enquesta per preguntar a veure si saben, no?,
quines d'aquestes tenen o si són conscients de quines intel·ligències tenen.
I quines els agradaria tenir.
Són dues preguntes. Va, en farem dues.
Sí, és que jo sóc de preguntar.
Clar que sí, Joana.
Va, doncs ho preguntarem.
jo crec que la que més tinc és l'emocional.
Això és molt important.
I la creativa, eh, crec.
No ho sé, ara m'hauria d'autonalitzar una mica,
perquè la intrapersonal també, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Això és pensar, pensar.
Sí, sí, i tant.
Inclús quan penso i quan parlo estic parlant i pensant alhora, imagina't.
Tu d'aquestes, quines tens?
Almenys que tinguis actives, va, per acabar.
Actives?
No sé, la intrapersonal, però la intrapersonal també.
No sé, és que seria reflexió.
Soc molt de reflexionar llavors l'existencial també.
Home, sí, l'existencial jo crec que sí, no?
Jo crec que tothom, no?
Sí, ens fem preguntes.
És una cosa que va néixer amb el cert humà.
Gairebé.
Que això, dialogant i reflexionant, la tens al 100%.
I com que de dimarts, Joan, ens fas reflexionar i ens fas pensar,
avui amb aquest tema de les intel·ligències,
practicant la intel·ligència existencial, no?
Exacte.
Que trobo molt interessant, espero que els oients també ho hagin gaudit.
I va, llançarem aquestes preguntes per Twitter,
a veure quina és la resposta, i dimarts vinent, doncs,
et llegirem les respostes, a veure què han dit les persones,
els oients, o les persones que en seguissin al Twitter.
Que acabis de passar una bona tarda,
tot i que el temps no acompanyi, però bueno, igualment.
No, ja sóc feliç aquí.
Així m'agrada.
Joana, que vagi molt bé,
i ens tornem a parlar i a escoltar el dimarts vinent.
A vosaltres també.
Adéu.
Quan pensem en màgia,
ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret,
però hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar alguna cosa a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques,
a v-xl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
Set milions i mig de futurs.
a les contes, la viudas, la viudas, la viudas, la viudas, la viudas, la viudas.
On sudores, la viudas, la viudas, la viudas, la viudas, la viudas, la viudas, la viudas.
Doncs entrem ara sí a l'última entrevista d'aquestes tres que ens havia proposat i portat la Teresa Montero,
que la tenim aquí a l'estudi. Teresa, buenas tardes.
Muy buenas tardes, ¿cómo estáis todos?
Muy bien, estamos. Digo, y nos llevas, nos traes y nos llevas también, si quieres,
la última entrevista d'aquestes tres que nos propusiste para, digamos, celebrar este primer año de abertura de la clínica.
Ese fue un poco el leitmotiv, el motivo por el cual empezaste con estas entrevistas.
Podemos hacerlo, aunque no sea el aniversario o lo que sea más adelante también.
Pero hoy nos centramos en la entrevista y la persona que tenemos también al teléfono,
que es Alejandro Fernández Gibello. Buenas tardes, Alejandro.
Hola, muy buenas tardes.
Buenas tardes. Además, hoy te vemos, aunque sea por videollamada, que es un punto añadido también.
Hay que agradecerlo. Antes que nada, Fernando. Ay, Fernando, ya empiezo bien.
Alejandro, te presento brevemente. Tienes un grado en podología, en fisioterapia.
Eres especialista en cirugía ecoguiada de mínima invasión. Ahora vamos a saber un poco qué es todo esto.
Especialista en ecografía y técnicas ecoguiadas, en biodinámica.
Y lo más importante creo que es, bueno, que eres el director experto en podología deportiva y biodinámica
de la clínica Vitruvio, que se encuentra en Madrid, en la calle María Guzmán, número 47.
Nos toca un poco lejos desde aquí, pero para ubicar a los oyentes que también nos están escuchando desde Madrid ahora mismo.
Alejandro, bienvenido al programa. Gracias por pasarte por aquí, por Radio 2Bern, aunque sea por videoconferencia.
Y tenemos ganas ya también de hablar de este tema que todavía no he presentado.
Teresa, falsas fascitis. Es el tema que vamos a tratar hoy.
Si quieres hacer una breve introducción antes de darle el paso a Alejandro.
Sí, claro. Como estuvimos hablando en el programa anterior, hablamos sobre la fascitis plantar.
Que este término dijimos que estaba aceptado por la población, pero que realmente el nombre correcto es faciotomía plantar.
También estuvimos hablando del dolor característico que sufrían los pacientes, que es en el dolor del talón
y a veces que se podría ir hacia el arco interno del pie.
Y que el origen de la patología es degenerativo, en lugar de inflamatorio según los últimos estudios.
Dijimos también que la cosa más aceptada hoy en día era como que lo que es la...
La fascitis plantar tenía como pequeños microtraumatismos, o sea, como pequeñas microroturas que hacían que no se habían cicatrizado correctamente
y esto hacía que el tejido estaba cada vez más degenerado.
Esto es la planta, ¿eh?
Esto es la...
Bueno, lo que estuvimos hablando de la poneurosis plantar y todo esto el otro día.
Y también comentamos que había que hacer un buen diagnóstico diferencial con otras patologías
porque no todo lo que hay, todo lo que cursa con dolores de talón son facitis plantares.
Por lo tanto, hoy os quería traer como nueva patología síndrome del túnel del tarso
que es una de las que más se suele como confundir, ¿no?
Que hay muchos profesionales que están todo el tiempo diciendo al paciente que es una facitis plantar
pero no se ha hecho el diagnóstico diferencial correctamente y nos encontramos ante un síndrome del túnel del tarso.
Y para eso, pues, invité al programa Alejandro para que él, ya que ha sido pionero en publicar y describir a nivel mundial
la primera cirugía coguiada para tratar esta patología, que mejor que él que nos explicase de qué se trata este síndrome, ¿no?
O esta patología.
Y creo que ahora hay que preguntarle directamente a Alejandro en qué consiste o cómo se describe este síndrome del túnel del tarso.
Pues vamos a intentar explicarlo de una forma sencilla.
El túnel del tarso, por decirlo así, es una estructura anatómica por donde pasa un nervio
que pasa por la zona de dentro del tobillo y que va a ir hacia la planta y va a dar inervación a la planta.
Es una patología que es muy parecida a otra más conocida en la población por general, como es el síndrome del túnel del carpo,
que es cuando se atrapa un nervio en la muñeca que le pasa mucho a las personas que escriben con un ordenador
y empiezan a notar cómo les hormiguea y se les duerme la mano.
Esto sería como su prima hermana, pero en el pie.
En vez de en el carpo, en el tarso, que el tarso significa pie.
El problema reside principalmente en que este nervio que comentamos,
que pasa por dentro del tobillo y que va hacia la planta, se comprime.
Y se comprime en unas zonas por donde pasa por unos túneles osteofibrosos,
como unas estructuras más pequeñas, por donde el recorrido del nervio se estrecha
y esa compresión es lo que empieza a provocar una patología.
Al fin y al cabo, no deja de ser otra patología de compresión del síndrome,
de una compresión del sistema nervioso periférico,
como puede ser, por ejemplo, una asiática o lo que comentamos en el túnel del carpo.
Entonces, para resumirlo, es una compresión de un nervio
que va hacia la planta y que da dolor en el talón o en cualquier zona de la planta.
Además, nos consta que habéis escrito distintos artículos científicos al respecto.
Luego hablaremos también de este tema.
Pero hablando de este síndrome, Teresa, ¿quería añadir o preguntar algún tema?
Sí, vamos a que nos cuente un poco, Alejandro, de todos los pacientes que ha estado tratando,
¿qué es lo que le dicen los pacientes cuando vienen a la consulta?
Esta es una muy buena pregunta, porque como bien habéis comentado anteriormente,
es una patología que se confunde mucho con la famosa pacipis plantar.
Al fin y al cabo, esta patología la sufre una población,
o sea, un número bastante amplio de personas en la población general.
Y los pacientes tienden a tener una sintomatología que se mimetiza mucho
con el dolor de las facitis plantares.
Es decir, nos encontramos una serie de pacientes que lo que notan solo es dolor en el talón,
que es lo que sería el dolor más parecido a las faciopatías plantares,
y que tienen las características de que duelen sobre todo cuando se levantan por la mañana,
los primeros pasos, o tras estar en periodos de descanso.
Es decir, estás tranquilamente comiendo y cuando te levantas,
los primeros pasos siempre tienden a ser dolorosos.
Estos serían los síntomas que más se caracterizan entre las facitis plantares y el túnel del tarso.
Pero el túnel del tarso, en algunos otros pacientes,
tienden a tener otras sintomatologías que son diferentes.
Por ejemplo, las más características son que los pacientes noten quemazón o ardor en la planta,
o que inclusive esa sensación que puedan llegar a notar como que se les acorcha alguna zona de la planta,
que se les duerma en alguna zona de los dedos,
o que incluso simplemente notan que se les duerme o se le acorcha toda la planta del pie,
o que les arden toda la planta del pie.
El signo, por decirlo así, más característico, o el síntoma más característico,
es que los pacientes notan calor y ardor.
Vale. ¿Y por qué puede aparecer este síndrome?
Pues es un síndrome que, aunque lleve muchos años desde que se descubrió,
es un síndrome que está infradiagnosticado.
Es decir, es un síndrome que no se conoce muy bien el por qué.
Es decir, a nivel científico tendemos a decir que su etiología,
normalmente, es decir, la causa que lo provoca, normalmente es idiopática.
Quiere decir que en la mayoría de los casos, normalmente en el 50% de los casos,
no se tiende a saber por qué.
Aunque, si hay otras veces que sí lo conocemos.
Por ejemplo, lo más frecuente suelen ser las lesiones de ocupación de espacio.
¿Qué quiere decir esto?
El nervio, cuando pasa por ese túnel, siempre va acompañado de las venas y de las arterias.
Y muchos pacientes, por ejemplo, tienen problemas vasculares.
Esas famosas varices que tienen muchas personas, sobre todo las personas mayores.
Si por ese túnel, por donde pasa el nervio y pasa también la vena,
si de pronto esa vena se vuelve una variz más gordita y más ancha,
al fin y al cabo, como en el continente siempre es el mismo, es el mismo espacio,
cuanto más grandes sean esas venas, más fácil es que el nervio se comprima.
Eso, por ejemplo, es una de las posibles causas.
Otra, por ejemplo, pueden ser los gangliones.
Un ganglion no deja de ser un acúmulo de líquido,
de una extravasación de líquido sinovial que haya podido salir fuera de un tendón
o, por ejemplo, fuera de una articulación.
Son cosas muy frecuentes, por ejemplo, tras esguinces de tobillo.
La articulación sufre tras el esguince o algún tendón sufre,
se extravasa líquido y ese líquido inflamatorio se acumula cerca del nervio y lo comprime.
O, por ejemplo, uno de los pacientes más afectados
y que también tiene una prevalencia muy alta en la población general
son aquellos pacientes que son diabéticos.
La diabetes es una patología que afecta a un gran número de la población general.
Ese azúcar en sangre elevado durante tiempo de evolución
tiende a crear una alteración, una glicosilación alrededor del colágeno
que se encuentra en el nervio y del colágeno que se encuentra en todas las paredes
de ese túnel y eso tiende a provocar un estrechamiento y un aumento de la presión.
Esos suelen ser las causas más frecuentes.
Pero, lo que os comento, hay otra serie de causas que son idiopáticas.
Es decir, se ve que el nervio sufre, pero se sabe que está aumentada la presión,
pero no se llega a saber el por qué.
Es decir, no tenemos una causa tan directa como un avariz o como un ganglión.
Y son cosas que solo te lo puede decir la clínica.
Porque si no hay nada, es decir, no hay ninguna lesión de ocupación de espacio,
son pacientes que van normalmente al especialista o van al médico,
les hacen una resonancia o les hacen alguna otra prueba de imagen,
ven en la resonancia que no sale nada, el radiólogo no informa nada
y dicen que el paciente no tiene nada.
Pero claro, al paciente le duele.
Y ahí es donde está la clave, en que un especialista de pie y tubillo
pueda valorarte esta patología, porque aunque no salgan las pruebas de imagen
como la resonancia, eso no quiere decir que no se presente la patología.
Ya que el mejor diagnóstico para poder realizar, es decir, el mejor diagnóstico
en este caso y en esta patología es el puramente clínico
por un especialista que esté acostumbrado a ver este tipo de problemas.
También es cierto que cuando estamos ante este síndrome,
lo que es en consulta, y sabéis que yo soy muy pesada en el espacio
diciendo el tema de las pruebas complementarias, que siempre son,
que nos ayudan para poder terminar de diagnosticar.
Y en este caso, con el síndrome del túnel del tarso,
hay diferentes tipos de test, que también Alejandro,
si los puedes comentar un poco, para ver qué pruebas complementarias
podemos realizar para, aparte de la clínica, como estás comentando,
que sabes que también nos ayudamos de otras pruebas diagnósticas,
y para que expliques también un poquito.
Pues mire, aquí lo más interesante en recalcar es lo siguiente.
Normalmente, cuando se sufre de una patología del sistema nervioso,
es decir, cualquier atrapamiento o cualquier lesión en cualquier nervio,
la prueba que se llama médicamente el gol estándar, es decir, como la prueba idónea,
son los estudios neurofisiológicos o mal conocidos como electromiografías.
¿Qué consiste? Me gusta explicar de una forma sencilla a los pacientes
que, al fin y al cabo, no deja de ser como el electricista.
Es decir, si sospechamos de que el nervio está dañado en algún punto,
lo que hacemos es dar un estímulo eléctrico en una zona del nervio,
recogemos ese mismo estímulo eléctrico en otra zona del nervio
y vemos si entre medias hay algún tipo de lesión.
Es decir, si la velocidad a la que conduce el nervio o la intensidad está alterada.
Según los estudios científicos que hay actualmente publicados,
se dice que los estudios neurofisiológicos,
esta prueba que hablamos que sería el gol estándar o la prueba idónea,
no son fiables, por decirlo así, al 100% en este tipo de patología
porque se ha visto que aproximadamente el 50% de los pacientes
que tienen un túnel del tarso se les realiza la prueba
y no sale que sea positiva.
Es decir, nos encontramos que existen lo que son muchos falsos negativos.
Te haces la prueba, no te sale nada,
pero eso no descarta que no tengas esta patología.
Pero claro, aquí es donde nosotros estamos investigando actualmente
y ojalá en futuras publicaciones podamos sacar algún artículo ya que lo avale,
aunque nosotros a nivel clínico, en nuestra clínica ya estamos realizando
este tipo de estudios con una tasa de éxito muy alta
en comparación con lo que hay publicado a nivel científico.
Y el principal problema reside en que dentro del túnel del tarso
está el nervio tibial, pero es que luego ese nervio se divide
en otros cuatro nervios más.
Y cualquiera de esos cuatro nervios puede estar afectado.
El problema es que cuando tú mandas un estudio neurofisiológico,
normalmente de esos cuatro nervios solo te estudian dos.
Entonces ese es el principal problema por el cual
uno de los principales problemas por los cuales
la mayoría de las veces no sale.
Es decir, hay un error en la metodología.
Nosotros lo que hacemos principalmente es hacer,
nosotros como clínicos que hemos explorado al paciente
y que sabemos dónde tenemos las sospechas clínicas
del que el paciente tiene la compresión,
hacemos el estudio conjunto con un neurofisiólogo
para poder ir entre los dos,
entre el especialista que ya conoce al paciente
y el neurofisiólogo ir haciendo la prueba
para poder delimitar exactamente dónde está el problema.
Y no solo dónde, porque desde nuestro punto de vista
lo más importante es el cuánto, es decir,
dar un valor cuantitativo a este problema.
porque si un esguince, si un paciente se hace un esguince
o tiene una rotura muscular, aproximadamente al mes se ha recuperado.
El problema que tienen los nervios es que cuando te has dañado el nervio
se necesita aproximadamente de un año para poder recuperarse.
Entonces necesitas tener muy claro cómo está de mal ese nervio
para poder ir haciendo un seguimiento y ver y ir viendo
si el tratamiento que estás realizando es efectivo, ¿no?
Porque claro, no puedes plantearte realizar un tratamiento,
esperar un año y luego que te diga el paciente
no, no ha mejorado.
Y que te des cuenta que no haya mejorado,
que le lleves un año perdiendo el tiempo
y que al final el paciente solo esté entrando
en lo que es una patología cada vez más crónica.
Entonces ese es nuestro punto de vista.
En un futuro acabará siendo el gol estándar
igual que en cualquier otra patología nerviosa,
aunque en otras pruebas que se pueden realizar
y que nosotros utilizamos mucho en consulta
serían, por ejemplo, la ecografía musculoesquelética
o, como hemos comentado antes, también la resonancia magnética
que nos sirven para poder ver si hay alguna lesión
en el nervio, si hay algún engrosamiento en el nervio
o si hay alguna lesión de ocupación de espacio
o si, por ejemplo, el paciente tiene un músculo accesorio,
es decir, tiene un músculo de más
que pueda estar provocado también esa compresión.
Vale.
Y a nivel de tratamiento, porque me estaba comentando
Mirai y Alex que estamos...
Que nos quedan diez minutitos, más o menos, Mirai.
Quince, más o menos, sí.
Quince y nada, ahora que comentemos
tratamiento quirúrgico, un poco de post...
Vale.
A ver, sí, voy a hacerlo un poquito más corto
que a veces te estoy hablando.
A ver, los tratamientos pueden ser varios.
Por resumirlo, puedes tener tratamiento conservador
en el que sea utilizar tratamiento ortopédico tipo plantillas,
tratamiento de fisioterapia en el que se haga
tratamiento manual o neurodinamia
o también tenemos otro tipo de técnicas
como la neuromodulación.
Nosotros los que más también tendemos a utilizar
pueden ser hidrodisecciones
o infiltraciones alrededor del nervio
y en el caso de que todos estos tratamientos
hayan fallado es cuando pasamos
al tratamiento quirúrgico.
Nosotros dentro del tratamiento quirúrgico
abogamos primero por hacer la cirugía coguiada,
que es una cirugía mínimamente invasiva,
que no lleva puntos de sutura,
es una cirugía que es muy poco lesiva
y en los casos en los pacientes que no se encuentra mejoría,
ya es cuando abogamos por el tratamiento convencional
de la cirugía abierta.
Vale.
¿Y a nivel de pacientes, del post quirúrgico,
cómo lo han llevado?
¿Cuánto tiempo han tardado en recuperarse 100%?
Pues una vez que realizamos la cirugía coguiada,
el paciente sale andando de la consulta,
desde el quirófano,
el paciente sale andando
porque es una cirugía poco lesiva,
tenemos que esperar lo que son unas tres semanas,
cuatro semanas para que cicatricele la herida
y a partir de ahí la técnica quirúrgica
estaría realizada y está, entre comillas, jurada.
A partir de ahí lo que hay que esperar
es el tiempo necesario para que el nervio se recupere,
que como hemos comentado antes,
oscila entre los 6 a los 12 meses.
Vale.
¿Y hay veces que es necesario algún tratamiento complementario?
¿Cómo puede ser que se haya hecho
lo que es la cirugía coguiada
y después se ha tenido que implantar algún tratamiento
como ortesis plantares o fisio, alguna cosa?
Siempre.
Siempre es necesario añadirlo de tratamientos coadyuvantes,
es decir, de otro tipo de tratamiento
porque normalmente tenemos el pensamiento erróneo
de que una cirugía lo cura todo y eso no es así.
Es decir, con la cirugía estás tratando el problema como tal,
pero tiene una serie de consecuencias
y es que el paciente se tira un mes sin andar correctamente,
la musculatura se atrofia,
el tejido se vuelva a inflamar.
Entonces, en ese tipo de pacientes en los que los músculos están más débiles
es necesario mandar un protocolo de ejercicio,
un protocolo de rehabilitación
y ponerle también algún tipo de ayuda
con ortesis plantares o lo que son plantillas
para suplir esa deficiencia que le hemos causado con la cirugía.
Vale, ¿y se puede volver a producir un atrapamiento nervioso?
Sí, y eso también se ha estudiado
y sobre todo se puede volver a provocar
cuando se realiza la cirugía abierta
porque la cirugía abierta, la comparativa sería
la cirugía que estamos realizando
es una cirugía que tiene una incisión de un milímetro, dos milímetros,
es decir, no necesita puntos de sutura
en comparativa con una cirugía abierta
que es una incisión de unos 12 centímetros.
Si esa cicatriz no se controla bien
es muy factible que esa cicatriz se vuelva a endurecer,
que cicatrice mal
y que por lo tanto esa cicatriz
nos vuelva a causar en un futuro
otra vez una compresión del nervio
y simplemente es por una mala cicatrización.
¿Y el porcentaje de recidiva
hecho con cirugía coguiada?
No con abierta.
A ver, ¿qué sería esto del recidiva?
Que vuelva otra vez a aparecer el problema.
Actualmente no tenemos datos,
como bien comenta Teresa,
la recidiva es como que te vuelva a aparecer
el mismo problema.
No hay datos porque hay que entender
que la cirugía coguiada es algo
que para el túnel del tarso
lleva relativamente poco tiempo,
entonces no hay estudios hechos a largo plazo
como para poder establecer una recidiva.
Lo que sí se sabe en otro tipo de cirugías
ecoguiadas, hechas por ejemplo en el carpo,
en el primo hermano de la mano,
es que se ve que es una cirugía que tiene
muchas menos complicaciones,
muchas menos recidivas
y menos problemas añadidos
en comparación con los otros tipos de cirugías.
Menos tasas de infecciones,
mejor tasa de recuperación,
menos dolor
y obviamente también menos recidivas.
Y ahora Mireia,
que querías preguntarle,
que te ha gustado,
cuando te dije que habían realizado tantas publicaciones
que también me parecería interesante
que las comentasen un poquito
y sobre todo
cómo es el proceso de investigar
y conseguir que todo el trabajo realizado
se publique en una revista de impacto.
Pues, a ver,
sí me gustaría comentar que, a ver,
la cirugía ecoguiada es algo,
como comentamos,
que es nuevo.
Esto,
si lo extrapolamos a otro tipo de cirugías,
sería como cuando empezaron
la artroscopia,
la cirugía artroscópica,
en la que se empiezan a describir
nuevas técnicas.
y en ese momento
es el que estamos actualmente.
Nosotros trabajamos
con un equipo de investigación
de la clínica Vitruvio
en conjunto con
la Facultad de Medicina
de la Universidad de Innsbruck,
de Austria,
y también en colaboración
con la Universidad Complutense de Madrid.
Y estamos realizando
diferentes investigaciones
para ir sacando
nuevas técnicas quirúrgicas
que nos permitan realizar
cirugías que antes hacíamos
de una forma más invasiva
y de una forma menos invasiva.
Actualmente tenemos publicadas
cuatro técnicas quirúrgicas originales,
dos cirugías ecoguiadas
para el túnel del tarso,
una cirugía ecoguiada también
para el alargamiento
de los gemelos
en pacientes que tienen
acortamiento de esta musculatura
en la zona de atrás
de la pantorrilla,
y la última que hemos publicado
es una cirugía ecoguiada
para el neuroma de Morton,
que es una patología también
muy frecuente
que tiende a provocar dolor
en la zona del metatarso,
en la zona delante
de los dedos.
Y te iba a hacer una pregunta,
Alejandro,
¿qué complejidad
o qué tan difícil es llegar
a publicar un artículo científico
de este calibre
a nivel mundial?
Pues todo esto lleva al final
el trabajo de un equipo entero
de especialistas,
no solo de podólogos,
sino de podólogos,
de médicos anatomistas,
de cirujanos plásticos
que forman parte de este equipo,
y por cada técnica
hemos tenido que hacer
un trabajo de investigación previo,
de hacer una recopilación
de toda la información
que hay a nivel científica publicada,
y luego llevarlo
a un trabajo de campo
hecho con piezas cadavéricas,
lo que se diría
en la parte in vitro,
es decir,
en el laboratorio.
Todo esto,
cada trabajo lleva,
o sea,
cada artículo puede llevar
un trabajo
de un año,
dos años,
aproximadamente,
de revisiones constantes,
es decir,
un trabajo que es exhaustivo,
pero bueno,
la ciencia es lo que requiere.
Y digamos que la utilidad,
luego hay otras quizá clínicas
o otros médicos,
podólogos en este caso,
que se sirvan de estos documentos,
de estos artículos científicos
para luego desarrollar
este tipo de intervenciones
o de curas patológicas,
podológicas,
perdona.
La idea de la ciencia es esto,
cada vez que tengas una idea
tienes que intentar llevarla a cabo
y tienes que comprobar
siguiendo un método científico
de que lo que tú tienes
como hipótesis
es decir que es cierto.
Lo publicas en este tipo
de revistas
para que cualquier profesional
del índole que sea,
ya bien sea podólogo,
médico,
cirujano,
etcétera,
que sea capaz de buscarlo,
leerlo
y saber exactamente
cómo se realiza
paso por paso
todo este tipo de técnicas.
Solo falta que nos digas,
Alejandro,
dónde podemos encontrar
o dónde se puede consultar
estos documentos,
estos artículos.
Pues todo esto,
cada uno de ellos
lo tenemos publicado
en una revista,
en este caso
la cirugía que estamos hablando,
la cirugía goviada
del túnel del tarso
está publicada
en el Surgical
and Radiologic Anatomy,
que es una revista médica
lo que sería un Q2,
es decir,
que es de alto prestigio
a nivel internacional
y eso se puede buscar
de una forma sencilla,
por ejemplo,
en el Google Scholar
o Google Académico
o entrando
en la misma revista.
Simplemente tienes
que poner
el nombre
de la cirugía
que sería
en inglés
Cirugía
coguiada
del túnel
del tarso
o Ultrasound Guided
Tarsal Tunnel Surgery
o puedes buscarlo
por el nombre
de los autores,
por ejemplo,
Alejandro Fernández
Gibello,
que es el caso del mío
o de cualquier otro
de los compañeros
y en este caso
este es un artículo
que está en lo que se llama
Open Access,
es decir,
que está abierto
para todo el público
en general.
Y nos acercamos ya
al final,
Alejandro,
Teresa,
nos quedan unos cuatro minutos
para terminar.
Teresa,
no sé si querías añadir
algún otro tema
o al menos
agradecerle también a Alejandro
que haya participado.
Le agradezco
que cada vez que le diga
de hacer cualquier cosa
que me ayude
y muchísimas gracias
por haber estado
hoy con nosotros
aquí en este mini programa
de divulgación podológica
al final,
¿no?
Pero que, bueno,
entre todos
podemos hacer
que la podología
se vaya,
o sea,
se conozca
como realmente es
y no como lo que
mucha gente
pues piensa,
¿no?
Y por ahí
que no es solamente
el tema de quiropodia
sino que hay detrás
muchísimas cosas más.
y, bueno,
y muchísimas gracias
por estar aquí
con nosotros.
A vosotros
por acordaros de mí.
El otro día
también comentábamos
con Teresa
que si alguna vez
podemos
o conseguimos
hacer una especie
de mesa redonda
virtual
aunque sea por videoconferencia
también
que nos encantaría
reunir
a todos los que habéis
participado
en estas entrevistas.
Alejandro,
te incluyo
en esta última
así que invitado
también estás
y llegamos a hacer
esta, digamos,
mesa virtual.
mesa por video
y en conferencia
videollamada.
Así que
invitado estás.
Como decía,
gracias por pasar por aquí
aunque sea de forma digital
pero por contarnos
todo esto
sobre una patología
y sobre un tema
de podología
que igual
no se conoce mucho
no se conoce tanto
no se oye
o no se sabe
tan concretamente
o tan científicamente
qué es lo que hay detrás.
Alejandro,
muchas gracias
por tu tiempo
y esperamos
que vaya todo
muy bien.
Muchas gracias
a vosotros
por estar aquí
y por ayudar
a que todo esto
se conozca
en la población
general.
Un abrazo
y Teresa
también me despido
de ti
nos vemos el próximo
martes
ya creo que
estaremos tú y yo
solas.
Ya estamos las dos
solas
pero bueno
ya veo
como estoy viendo
que está gustando
mucho esto
que invita
compañeros
pues ya lo
lo miraremos
lo mismo
para más adelante.
Claro que sí
además
siempre fa caliu
cuando somos más personas
aunque sea por videoconferencia
pero siempre
de más
más abrazo
¿no?
Claro
más divertido
también
eso también
Gracias Teresa
que tengas buena semana
y hasta el martes que viene
hasta el martes que viene
un abrazo
CAU
el risc de rebrot
a Catalunya
en 50 punts
i la taxa de reproducció
del virus
del coronavirus
també baixa
fins a l'1,02
Amb aquests descensos
el risc de rebrot
se situa ara
en els 785 punts
molt per sobre
dels que serien
uns bons límits
però en qualsevol cas
una mica per sota
d'aquests
dies anteriors
és un nivell encara
de risc
extrem
tot i que l'indicador
acumula 5 dies
hi ha de descensos
pel que fa a la coneguda
com a RT
o taxa de reproducció
del virus
s'acosta a l'objectiu
de baixar d'un
tot i que encara
es troba lleugerament
per sobre
ara de cada 100 persones
amb coronavirus
se'n contagien
102 més
per tant una mica més
per sobre de l'1
l'últim balanç
de salut
conté però
dades més negatives
que no pas aquestes
com ara
el nombre de víctimes mortals
aquí sí que hi ha
un descens
molt important
de la possibilitat
de lluitar contra el virus
perquè el departament
ha notificat
134 morts més
que en l'últim balanç
i el nombre de positius
confirmats
es torna també
a incrementar molt
amb 6.210 nous
contagiats
pel que fa a l'atenció hospitalària
els centres tenen
16 pacients
menys a planta
però en canvi
n'hi ha 9 més
a les UCIs
i els malalts crítics
ja s'acosten
els 500
notícies breus
Gerard López
ja han obert
la majoria
de col·legis electorals
dels Estats Units
on avui
s'hi celebren
eleccions presidencials
i també legislatives
que han de decidir
el futur polític
de Donald Trump
en una mobilització
sense precedents
les últimes setmanes
ja han votat
de forma anticipada
més de 100 milions
de nord-americans
i avui
a primera hora
ja es veien
llargues cues
en alguns dels estats
clau
en aquestes eleccions
Washington
Jenny Lozano
bona tarda
Hola bona tarda
els dos candidats
no podien haver començat
la jornada electoral
de forma més diferent
Donald Trump
ha parlat en directe
a primera hora
amb Fox News
i ha assegurat
que només proclamarà
la victòria
quan estigui clara
mentre que Joe Biden
ha anat a missa
i després ha visitat
la tomba
del seu fill a Delaware
ja ha votat
la xifra rècord
de 100 milions
de nord-americans
de forma anticipada
però aquest matí
hi havia llargues cues
davant de col·legis electorals
d'alguns dels estats
clau
en aquestes eleccions
com Carolina del Nord
o Arizona
són uns comissis excepcionals
marcats per l'impacte
de la pandèmia
i el temor
a possibles incidents
sobretot
si el resultat definitiu
triga dies a aclarir-se
el president
passarà la nit electoral
a la Casa Blanca
mentre que Joe Biden
ho farà
en un centre de convencions
de Wilmington
a Delaware
Jenny Lozano
Catalunya
Ràdio Washington
Els governs
català i espanyol
han coincidit
avui a aprovar
un seguit
d'ajudes econòmiques
pel sector cultural
afectat per la pandèmia
del coronavirus
a Catalunya
la Generalitat
ha aprovat
un paquet
de 8.400.000 euros
que és de fet
la meitat
de la partida
de 17 milions
que s'havia anunciat
per preservar
la supervivència
del sector
aquests diners
es reparteixen
en dues línies
compensacions
per les despeses
de funcionament
d'empreses
de l'audiovisual
arts escèniques
i música
afectades
pel nou tancament
import concret
de 4.100.000 euros
per aquesta banda
i ajudes
per la cancel·lació
d'espectacles
i activitats culturals
amb un import
en aquest cas
de 3.700.000 euros
el govern espanyol
de la seva banda
ha aprovat
una pròrroga
de la prestació
extraordinària
per atur
pels artistes
d'espectacles públics
i ha donat
llum verda
perquè el personal
tècnic del sector
rebi un subsidi
per atur
sempre que hagi
cotitzat
un mínim
de 35 dies
L'exconseller
de la presidència
Jordi Turull
qualifica de
delirant
el relat
de la Guàrdia Civil
sobre la connexió
russa
del procés
independentista
en una entrevista
al programa
Tot es mou
de TV3
des de la presó
de Lledoners
Turull
ha dit això
Mira, deixem
que m'ho agafi
a broma
com són
aquests informes
jo l'única
connexió
russa
que conec
del govern
que jo formava
part
era amb l'ençaladilla
perquè si hi havia
alguns membres
que ens agradava
l'ençaladilla russa
i per tant
potser això també
és motiu
d'imputeixer
això és un deliri
Una última
abans d'arribar
o penúltima
de fet
abans d'arribar
als esports
l'exsecretari general
de Comissions Obreres
Joan Carles Gallego
serà el número 2
a la llista dels comuns
a les pròximes eleccions catalanes
segons ha confirmat
el mateix Gallego
a través de Twitter
farà equip
amb Jèssica Albiach
que ja va ser
proclamada candidata
de Catalunya en Comú
a través d'un procés
de primàries
Albiach agraït a Gallego
que hagi fet un pas endavant
en un moment tan complicat
pel país
La plaça de Sant Jaume
de Barcelona
no tindrà
el tradicional pessebre
a les pròximes festes
de Nadal
El tinent d'alcalde
de Cultura
Joan Sobirats
ha explicat
a la Comissió de Cultura
que aquesta instal·lació
aquest tradicional pessebre
suposa problemes
relacionats amb la pandèmia
per les aglomeracions
per les generacions
que genera
i perquè la plaça
ha pres aquest any
molt de protagonisme
com a lloc
d'expressió ciutadana
El problema
que ocupàvem
una quarta part
de la plaça
cada any
amb el pessebre
que aquest pessebre
tenia un accés lliure
i que podien arribar-hi tothom
i generava normalment
aglomeracions significatives
i que a més
havia de ser combinable
amb el fet
diguem-ne imprevisible
que es anessin donant
tota mena
de manifestacions
demostracions
i expressions
Els que sí que es mantenen
són els pessebres
de caire més tradicional
del Museu Marès
i del Monestir
de Pedralbes
Esports
Jordina Terrer
L'eslovè Primor Roglic
del Jumbovisme
guanya la tretzena etapa
de la Vuelta
una contrarrellotge
en final
el mirador
Dethero
a la General Roglic
és líder
amb 39 segons
sobre l'equatoria
Richard Carapath
El Barça rep demà
el Dinamo de Kiev
l'equip ucraïnès
només té però
13 jugadors disponibles
del primer equip
l'expedició ucraïnesa
passat proves PCR
aquest matí
a instàncies
del Departament de Salut
per saber
si podrà jugar al partit
pendents dels resultats
que s'han de saber
en les pròximes hores
tota la informació
al respecte
a partir de la seta
el tot costa
pel que fa al Barça
Ronald Koeman
assegura que Leo Messi
no és un jugador
difícil de gestionar
avui a la Champions
Locomotiv Atlètic de Madrid
Shakhtar
Monchengladbach
quan faltin
5 minuts per les 7 del vespre
i a les 9
6 partits més
destaquen
el Madrid-Inter
l'Atalanta-Liverpool
i el City-Olympiacos
arran del coronavirus
s'ajorna
el llevant Barça
de la Lliga Femenina de Futbol
que s'havia de disputar
aquest diumenge
per positius al llevant
i també s'ajorna
el partit
contra el Rayo Vallecano
de demà
per un positiu
i 5 contactes estrets
a les files
de l'equip madrileny
Alfred Jules
s'estrena avui
com a entrenador
de l'Espar Girona
que disputa un partit
a la Lliga Femenina de Bàsquet
a Lleó
a dos quarts de 8
i els presidents
dels clubs de Baterpolo
es reuneixen avui
amb la Federació Espanyola
per decidir
si mantenen
les competicions
i com
o si donen
la temporada
per perduda
Fins aquí
les notícies
A la ràdio
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Molt bona tarda
us informa
Lua López
Ahir dilluns
es va reunir
el Comitè d'Emergències
de Sant Just
d'Esvern
per valorar
el seguiment
d'aplicació
de les restriccions
que recentment
han entrat en vigor
Aquest cap de setmana passat
es va aplicar
el confinament
perimetral municipal
Per això
la policia local
conjuntament amb els Mossos
d'Esquadra
han fet 10 controls
per controlar
i evitar els desplaçaments
entre municipis
A més
s'han posat 25 denúncies
per incompliment
de la normativa
Covid-19
i s'ha rebut
una gran quantitat
de trucades telefòniques
del veïnat
per denunciar situacions
relacionades
amb l'incompliment
de les normes establertes
Tot i així
s'han produït
concentracions excessives
de persones
i sense respectar
les distàncies de seguretat
al perioli a Quieta
al barri de Maslluí
a la plaça de la Pau
al parc de Joan Maragall
i a Collserola
L'AMB preveu
perllongar
l'any 2023
el recorregut
de la línia E30
fins a l'estació
de Rodalies
de Sant Feliu
Actualment
aquesta línia
té origen i final
al barri de Maslluí
a la parada
de Rosa Luxemburg
amb Catalina Catasús
Aquest perllongament
s'estableixen
les condicions
del contracte
del servei de bus
de diverses línies
que actualment
està licitant l'AMB
El perllongament
de l'E30
estaria previst
pel tercer període
d'aquest contracte
iniciant-se
l'1 de gener
del 2023
A les xarxes
piulades
del nou Maslluí
i d'Esquerra Republicana
de Sant Jús
s'han manifestat
en contra d'aquest canvi
ja que tot i que celebren
que la línia
pugui arribar a Sant Feliu
assenyalen
que aquesta perllongació
establerta
transformaria el recorregut
en direcció a Sant Feliu
eliminant-ne les parades
del barri de Maslluí
Així doncs
en direcció a Sant Feliu
les parades
de Rosa Luxemburg
Carolina Catasús
i Rosa Labaroni
i Teresa Claramunt
quedarien suspeses
passant a ser
les parades
més properes
al barri de Maslluí
la del Parc Europa
i la del Passeig Comte Vilar
d'Agan Frederica Montseny
Des de les xarxes
es demana
al govern
de l'Ajuntament
de Sant Jús
que defensi
la proposta original
i que l'E30
serveixi 100%
al barri de Maslluí
Per últim
en esports
segona victòria
de l'Hockey Club Sant Jús
en l'Hockey Lliga Plata
els santjustencs
no van fallar
jugant a casa
això sí
aquest cop
patint per vèncer
un combatiu Vilafranca
per 3 gols a 2
Eduard Fernández
obria el marcador
però els visitants
van reaccionar
i empatar el partit
abans del descans
Pol Macià
tornava a l'avantatge
als baix llibre gatins
a la represa
el Vilafranca
va tornar a igualar
el marcador
finalment
Joan Pujalte
va acabar decidint
un enfrontament
molt intens
i fins aquí
les notícies
de les 6 de la tarda
tornem amb més informació
als enjust notícies
de les 7 del vespre
fins ara mateix
no marxeu
de les 6 de la tarda
avui
a les 9 del vespre
Emma de música
un programa
realitzat
i presentat
per Maria Quintana

d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui

d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
d'avui
Gràcies.
Gràcies.
Algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta.
Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé.
Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Doncs tenim la cançó preparadíssima
perquè entri en directe el Joel Reguant,
que el tenim avui al telèfon.
Joel, bona tarda.
Ai, espera't, que ens sentim molt baix.
Ara torna-hi.
Carai, ara, ara, ara em sents bé,
és de roda de terra, en directe.
Ara sí, ara sí, ara et sentim més alt.
Com esteu?
Molt bé, amb aquest dia gris, que crec que l'hem compartit, eh?
Cap allà a les terres més centrals.
Sí, sí, el compartim, el compartim.
De fet, ara ja no és gris, ara és negre, ja, directament.
Bueno, sí, aquí també.
Aquesta hora, sí, aquesta hora ja és negra, totalment.
Però bé, sí, avui ha fet un dia així com una mica estrany.
Però mira, no cada dia, pot ser com ahir, que era un dia radiant, no?
Doncs sí, crec que els propers dies,
si vas escoltar el meteoròleg, el Carles,
més o menys seran així.
Escolta, hi ha algú que no sé si tindrà també una nit,
una matinada gris a negre, no sé si serà Trump, no sé si serà Biden.
Com ho tenim? Hem de fer especial eleccions, Joel.
Especial eleccions, ja em pots posar la cançó del president dels Estats Units.
És veritat, ara la busco, Vida.
El tema és que tampoc et sabria dir,
perquè en aquests casos sempre se sol dir
que un dels dos tindrà una nit radiant i l'altre gris.
Però, en canvi, avui pot no ser així.
Ja sé que sona una mica estrany això que acabo de dir,
perquè en totes les eleccions un guanya i l'altre perd, no?
Quan s'enfronten dues persones, dos models en aquest sentit,
dos fronts oposats, però no és així.
I ara ho anirem explicant una mica què és el que pot passar aquesta nit.
Faig una petita espòiler abans d'entrar en matèria.
Els comerços, per tant, les botiques de Washington, Los Angeles, Chicago, Philadelphia,
no diré pas totes les ciutats importants,
però molts han protegit els seus aparadors, els vidres,
amb fustes, amb planxes de fusta.
Això no s'havia vist mai en una jornada electoral.
Preguntaràs per què, no?
Què té a veure els aparadors de les botiques amb unes eleccions?
Veient com han anat les coses en els últims mesos als Estats Units,
jo crec que es preparen per qualsevol revolta popular,
podríem dir-li així, no?
Exacte. Es preparen pel que pugui passar.
Que el que pugui passar avui,
perquè si hi hagués una reacció aïrada,
com va ser, per exemple, fa 5 o 6 mesos,
doncs que no hi haguessin actes de pillatge,
unes imatges que, per cert, hem vist aquí, aquests últims dies.
Però bé, avui parlarem dels Estats Units
i no del que ha passat aquí amb la Covid.
Els comerços estan així.
Estan, que de veritat, han fet una connexió,
fa un moment TV3, i feia una mica de...
Saps el que sembla un Estat,
quan estan a preparar-se per una catàstrofe, no?,
per arribar l'huracà o pel que sigui,
que es tancen tots.
Doncs semblava una mica així,
quan enfocaven els negocis, evidentment,
la gent caminava pel carrer,
cosa que ja et feia pensar que no s'esperava una catàstrofe,
però, com a mínim, era molt estrany de veure, no?
Avui és dimarts, 4 de novembre,
dia de les eleccions.
3, 3.
Acordeu que ja vam explicar.
3, perdona, 3 de març al 4.
Sí, sí, tens tota la raó.
3 de novembre, recordem que ja vam explicar per què.
És el primer dimarts després del primer dilluns de novembre.
Per tant, i ho han dit,
no poden caure mai les eleccions en l'1 de novembre.
És el primer dimarts després del primer dilluns.
I com arribem a aquestes eleccions?
Doncs, a nivell d'enquestes,
ara mateix va guanyant l'aspirant Joe Biden.
Són aquestes.
Per què vull remarcar que són aquestes?
Perquè l'última vegada Hillary Clinton
també havia de guanyar.
I hem tingut 4 anys del senyor Donald Trump.
Per tant, les enquestes diuen que Joe Biden guanyarà
i la realitat parlarà aquesta mateixa nit.
Per als fans de les eleccions nord-americanes,
cafè i paciència aquesta nit.
T'ho estaràs allà en directe veient-ho?
Intentaré, intentaré, intentaré.
Aprofitaré que em puc modular una mica com vull la feina
per aguantar com a mínim fins a les 3 o les 4 del matí.
La qüestió és,
i ara aquí és una miqueta què passarà, no?
Per això deia que pot ser una nit amarga o no.
És a dir, un dels dos evidentment ha de perdre.
Però no té per què perdre avui.
I aquí ve el tros així una mica excepcional de tot plegat.
que és el vot per correu que porta tants dies Donald Trump.
No sé per què tinc l'input de dir-li Barack Obama,
després explicaré per què tinc el cap Barack Obama,
però em surt, a vegades em surt ja la B de Barack
i no, no, no, Donald Trump, el president Trump,
perquè ell ha posat el foco en aquest vot.
I ha començat a dir que és un vot poc fiable,
que a més a més hi ha certs estats on governen governadors,
en aquest cas demòcrates,
que són opositors confessos de Donald Trump,
en què ell diu o denuncia
que avui hi hauria el que es coneix com una topinada
o bé un frau electoral, no?
Que raro, Donald Trump movent, no?
Agitant una mica una espècie de complot i una conxorxa, no?
No ho ha fet mai, pobra.
Doncs una miqueta per això us dic
que podem no saber avui què passa.
Per què?
Doncs perquè no tot el vot per el correu
s'escrota el mateix dia.
Escrota és una paraula una mica lletja quan la dius així, eh?
Sí.
No sé per què, però s'escrota és recomptar.
S'escrota, sí senyor.
Exacte.
Sí, sí, és recomptar vots al final.
Doncs no tot s'obre avui, direm així.
No tot el vot per correu s'obre avui.
No tots els estats tenen les mateixes normatives
respecte al vot per correu.
Per tant, hi ha alguns que sí,
n'hi ha d'altres que no.
I recordem que són milions de vots, eh?
Crec que fins ara han votat el 72%.
Ara mateix han votat 90 milions d'habitants
ja havien votat abans que comencés la jornada electoral d'avui.
És a dir, que poden superar els 139, 140 milions de votants.
Crec que el 2016 les xifres anaven per allà.
Més o menys, correcte.
S'espera que superi.
S'espera que superi, almenys amb la previsió.
Què passa?
Com que hi havia tot el tema del coronavirus,
en un principi semblava que això podia caure, no?
Com va passar també en altres països.
Però, clar, com que el vot per correu va disparar
des d'aquest 90 milions,
ja abans de començar, per dir-ho així, ja hi eren,
doncs, home, no s'esperava que la xifra de correu fos tan alta
i, per tant, és més fàcil igual que el que va passar el 2016
quan ja vas amb un coixí tan elevat, no?
Doncs això és una mica el que va passar.
Ara mateix, com deia,
enquestes favorables a l'aspirant, Joe Biden.
Evidentment, des d'ahir,
perquè allà no hi ha jornada de reflexió,
que això, ahir m'ho van preguntar,
com és que estan fent en jornada de reflexió debats, discursos...
No, no, és que als Estats Units
la jornada de reflexió no existeix.
Per tant, ahir hi havia dia normal pels Estats Units,
vam veure Donald Trump passejant-se,
també Joe Biden, vam veure,
i ara per això vaig a Barack Obama,
anotant un triple,
que això va ser una cosa, una imatge molt divertida,
feien actes promocionals,
hi havia una canasta de bàsquet
i aquí l'expresident Obama
va agafar la pilota, va tirar un triple,
però, com aquell qui no vol la cosa,
hi va fotre un triplàs
i que, a més a més,
doncs la imatge era bona
perquè, d'on que el van gravar,
ell va començar a dir
That's what I do, això és el que jo faig.
Que ni preparat, no?
Hauria estat igual de bé.
Ni preparat, ja t'ho ben juro,
perquè va ser, però crec,
d'aquelles que entra net, a més a més, pam.
Però bé, què passa aquesta nit?
Que el món està parat,
mirant què està passant allà,
i no només el món,
sinó que els Estats Units en general
estan temerosos,
perquè saben que avui
no és una jornada electoral normal i corrent.
Sé que, i això és una cosa
que sempre he sentit, no?
Sempre dieu que aquestes eleccions
no són normals.
Sempre dieu que aquestes són
les més importants.
Sempre...
És veritat que, no sé per què,
tenim aquesta tendència.
Potser perquè així cridem a participar, no?
Tant als mitjans de comunicació
com als polítics, el que sigui.
Però és cert que aquestes, doncs,
marquen un abans i un després.
És a dir, mantindrà als Estats Units
aquesta política que ha tingut amb Donald Trump,
aquesta espècie, doncs,
d'oposició constant entre ells, no?
Entre el Senat, el Congrés,
la presidència, els estats, no?
Aquesta època.
De fet, els propis analistes nord-americans
diuen que no recorden una època
amb una polarització tan gran.
És a dir, que durant una campanya
el candidat, els dos candidats,
haguien de rivalitzar.
i que, evidentment, fins i tot
s'estiran els plats pel cap,
això no deixa de ser normal
dins d'uns límits
del que seria el propi respecte.
Això no deixa de ser normal
que a un debat, doncs,
hi pugui haver alguna interrupció.
No s'arribés mai una polarització
o una crispació tan elevada com hi ha ara.
Aquesta política, una mica del tuit
que ha fet...
Per això diem que són importants.
És una nova arma, no?,
dins d'unes eleccions,
perquè fins ara...
I ell és el rei.
Ara com a matenia, en Twitter.
Però no recordo que l'utilitzés
com l'ha utilitzat ara Trump
durant el seu mandat i ara.
Ell és el rei.
Ell és el rei del Twitter,
això ell ho sap.
Només ha tingut un petit problema
a aquestes eleccions,
que és que el 2016
va ser la gran sorpresa,
la manera en com ell movia
les xarxes socials
i en com ell, per tant,
movia els mitjans de comunicació,
perquè és molt diferent començar el dia
en què totes les cadenes
llegeixin el tuit de Donald Trump
quan s'ha llevat.
En canvi, ara tothom sabia
que ell utilitza aquest reculs.
Llavors, clar,
ja no era aquell efecte sorpresa
en què es va trobar Hillary Clinton,
que ell havia de fer,
jo us ho va dir
quan va acabar les eleccions,
passats uns dies,
que ell havia de fer molt
per sortir als mitjans,
perquè Donald Trump
ho tenia molt fàcil per sortir.
I tant.
De fet, jo crec que és aquest to
que té ell,
aquesta petxenderia,
a vegades aquestes sortides de to
el que provocaven
que Donald Trump
fos qui sortís als mitjans
tant de seguida.
Centrem-nos en aquests diminuts
que ens queden una miqueta
en com funciona l'elecció d'avui.
Més que com funciona,
ja vam explicar
com són els electoral votes,
com funcionen els delegats,
tot això.
Anem a veure
on està avui
la clau de la victòria
tenint en compte
que el tema del vot per correu,
si la votació està molt ajustada,
pot ser molt clau.
Per què?
Imaginem que s'escrota
en un estat important
com és Florida
i estan frec a frec.
Clar,
en funció del recompte
del vot per correu,
aquell estat pot caure
d'un cantó a l'altre
si la votació d'avui
és molt ajustada.
Per això us explicava
que no tots els estats
recomptaran aquest vot
per correu al mateix moment.
I això pot comportar
que la presidència
no la sapiguem avui,
sinó que l'haguem de sapiguem
al llarg d'aquesta setmana.
S'espera que com a molt tard divendres
se sàpiga
en cas que hi hagués
allò de dir
que ja no ens queden ungles
dels nervis que passem
de tants estats
que estan frec a frec.
A la una de la nit
podríem tenir
les primeres dades.
Són dos estats,
Florida
i Georgia.
A veure,
Georgia,
Georgia és l'altre.
Florida
és un dels més importants.
Habitualment
una victòria a Florida
no t'assegura
la reelecció
o la presidència,
millor dit,
però t'hi costa molt.
Sempre es diu
que és Ohio
qui et dona la presidència,
però Florida
és l'altre.
Florida,
a més a més,
és d'aquests estats
que pendulen,
que van d'un costat a l'altre,
és el més important.
és el que et dona
un major nombre
d'escons.
Recordem que necessites
270,
no són escons,
són delegats.
Recordem que necessites
270,
que ja ho vam explicar
també aquell dia
que vam fer
aquell especial tan xulo.
Doncs Florida
sempre sol ser
molt,
molt ajustat
i ara mateix
és Joe Biden
qui va guanyant.
Per tant,
clar,
què passarà?
Que Florida
tanca les urnes
a la una
i a partir d'aquí
començarà
a escrutar el resultat.
a quina hora sabrem
les notícies
de Florida?
No ho sabem,
només et dono una notícia.
Quan es van saber
el 2016?
Dos quarts de cinc
de la matinada.
Clar,
si es repeteix
això,
per dir-ho així,
m'hi hauria de dormir
molt tard tots d'aquí,
perquè és un dels estats
molt importants.
Què passa si la cosa
està molt,
molt, molt ajustada?
A part del tema
del vot pel correu,
el que pot acabar passant
és que acabi
els tribunals.
no és el primer cop
que hi ha acusacions
que no s'està
recomptant bé,
el que sigui,
ja hi va haver
un precedent molt important
que va assentar,
per dir-ho així,
jurisprudència,
va assentar un precedent
que és el cas
de Josh Bush,
Bush fill,
en aquest cas,
i Al Gore.
L'any 2000
van ser tan ajustats
que van acabar
amb una querella
als tribunals
i, per tant,
aquest recompte
va durar dies,
es va haver de pronunciar
al Tribunal Suprem
i va ser un dels casos
més sonats
de la democràcia
nord-americana.
Continuem amb aquesta
roda d'estats importants
o d'estats,
tots són importants,
no en traurem mèrit
a ningú,
però hi ha estats
aquests que fluctuen.
A dos quarts
de dues de la matinada
tanquen a les urnes
els col·legis electorals,
millor dit,
Carolina del Nord
i Ohio.
Ohio,
que és aquest estat
que odiem,
no?
Què passa amb Ohio?
Doncs que qui guanya
és el president
dels Estats Units.
És una dita
que ells tenen,
és per dir-ho així,
a vegades allò que diuen,
aquí diuen
que l'estat espanyol
és,
em sembla que és Aragó,
però bé,
que és el seu Ohio.
Es compleix allà.
Barack Obama havia guanyat,
digue'm,
perdona.
Dic que es compleix,
és a dir,
les vegades que ha sortit
guanyador a Ohio
ha estat el president
a l'Egid?
Sí.
Sí, sí, sí.
I com que d'aquests estats
que fluctuen a Ohio
és el que més vegades
ha donat aquest punt,
no?
Però és que clar,
per exemple,
Barack Obama
va guanyar el 2008
a Ohio,
per exemple,
va ser Trump
qui va guanyar el 2016,
bé,
és el segon estat,
podríem dir,
important,
en aquest tema.
Potser ha quedat una mica relegat
pel que està passant ara
als Estats Units,
però normalment
Florida i Ohio
és el camp de batalla,
per dir-ho així.
És aquí
on et jugues
les garrofes.
Aquests tanquen
a dos quarts
de dues,
per tant,
que no ho he dit,
té 15 delegats,
15 vots,
per dir-ho així,
Ohio 18,
i per tant
són molt importants.
Llavors,
i aquí ve
quan el maten.
A les dues
de la matinada
tanquen
els col·legis
de Pensilvània,
no recordo
un moment
en què Pensilvània
fos tan important.
No recordo,
de veritat,
un moment
en què fos tan important
l'estat de Pensilvània,
però a dia d'avui
és ara mateix
l'estat
on la presidència
es disputa.
Si Pensilvània
passés
a Biden,
Biden
tindria
molt més a prop,
si fem bons
els pronòstics
de Florida,
la presidència.
Si, en canvi,
Pensilvània
cau del cantó
republicà
per donar
el Trump,
compte
que el president
podria tornar
a trencar
totes les enquestes.
Et faig un petit
incís,
només depèn,
depèn és Pensilvània.
Els anys 92
i 2012
va ser un estat
molt demòcrata,
és a dir,
normalment
no hi havia
aquesta batalla
tan pura
perquè és Pensilvània
era un estat
blau,
si ho mirau
el mapa,
un estat
dels demòcrates.
I és el que va passar.
Donald Trump
hi va guanyar
el 2016
i això va ser
un gir important.
No només així,
sinó que és que
va guanyar
només per 43.000 vots.
Compte,
no estem parlant
d'una victòria
folgada,
no, no, no.
Va ser
molt,
molt,
molt ajustada.
Per tant,
si Biden
recupera
un estat
que havia estat
purament demòcrata
juntament amb altres
amb els que també
Trump està intentant
incidir-hi,
com és per exemple
el de Michigan,
que és un estat
també
que havia fluctuat
però no tant,
Biden sap
que Pensilvània
li és molt important.
Seguim amb l'horari,
les 3 de la matinada
tancaran Michigan,
que per això ho deia,
Wisconsin,
que també havia estat
un estat molt demòcrata
però contra,
que ara no està tan clar,
Texas,
Texas és tot el contrari,
era un estat
totalment republicà
i ara
ha reculat
aquesta influència
republicà
i Biden
comença a pensar
que podria endur-se'l.
També tancen
a les 3 a Arizona.
Arizona és més republicà.
Però bé,
és que estem,
jo el que s'ho estic explicant
de qui és més
o qui és menys
ho faig en base
a com ha anat
la història allà.
La història també
és recent
però no està tan clar
perquè aquesta vegada
està tot molt ajustat,
no?
A les 3 tenen aquests 4,
Arizona,
Michigan,
Texas
i Wisconsin.
Molt possiblement,
Arizona i Texas
ja sabrem avui mateix
els resultats
d'aquesta mateixa matinada
però en canvi
a Michigan
sí que,
bé,
canviarà una miqueta
una miqueta.
Wisconsin
sí que no se sabran
perquè no poden comptar
els vots per correu
és el que us deia.
No tots els estats
tenen la mateixa regulació.
Texas
té 38 vots
electorals.
Clar,
com heu vist,
que Ohio ha dit 18
que la Texas 38
és un estat
molt gran,
no el que més,
el que més és
a Califòrnia
però aquí ens trobem
que si hi hagués
un vuelco electoral
que es diu
perquè,
mira,
t'ho poso màssic,
Biden
si guanyés a Texas
seria el primer demòcrata
que s'imposa
en un estat
tan republicà
com Texas
des de l'any,
atenció,
1976
Déu-n'hi-do
quan ho va aconseguir
Jimmy Carter.
O sigui,
imagineu-vos si fa anys
que no guanya
cap demòcrata.
Barack Obama
no hi va guanyar,
Bill Clinton
tampoc,
perquè us feu una mica
una idea
de què és el que passa
a Texas.
A les 4 de la matinada
també tindrem
un parell d'importants
que són Iowa,
Nevada,
si heu seguit una mica
les notícies d'aquests dies
heu vist que Donald Trump
parla de Nevada
aquests dies,
Nevada
sol tenir tendència republicana,
Iowa,
és difícil de dir,
però a vegades
has de cantar més
cap al cantó republicà.
És que aquests dos
són una mica,
Nevada sí que sols
ser més republicà,
Iowa
ho és bastant,
però tampoc us ho diria
allò de dir
com en Texas sí
que té una tradició
molt republicana.
Doncs aquests són una mica
els que fluctuaran més.
Què pot passar?
Doncs el que us deia
en Pensilvània.
Pensilvània avui serà,
no clau,
no,
vital.
Biden sap que necessita
Pensilvània,
o millor dir Trump
necessita Pensilvània.
Biden pot intentar
emportar-se a Florida
i Ohio.
En canvi,
Trump necessita
Pensilvània
perquè si
perd Pensilvània
i llavors perdés
un altre dels swing states,
que són els swing,
són aquests,
els que fluctuen,
ho tindria molt amunt.
Si Biden s'imposa
a Texas,
llavors sí que
la reelecció
de Donald Trump
pot estar molt difícil
i això,
jo no oblidaria tampoc
Wisconsin,
que jo ja et faig
el pronòstic
que crec que serà demòcrata,
perquè en part per tradició
ho sol ser,
però a vegades fluctua,
però normalment
sol ser demòcrata.
Michigan sí que
penso que pot ser
clau,
Donald Trump
el 2017
va fer molta campanya
a Michigan,
sobretot en el sector
de l'automoció,
que és un estat
molt afectat
per la marxa
d'empreses automobilístiques
i per tant
Michigan pot tornar
a ser important,
potser donar la sorpresa,
parlem molt de PEM
i potser és Michigan
qui al final
ens acaba de donar
la sorpresa.
Faig un petit resum,
perquè he dit
moltes coses,
molts estats.
Pensilvània
és la clau
d'aquestes eleccions,
feia anys
que no ho era,
però ara ho serà.
No podem oblidar mai
Florida i Ohio,
perquè són els
Swing States
per excel·lència,
aquests dos
sempre marquen
qui serà
el president
dels Estats Units.
És evident
que si qui s'emporti
aquests tres,
tots tres,
serà president
dels Estats Units.
Llavors,
què pot passar
si algú
s'emporta
un o l'altre?
Bé,
aquí està una mica
el joc.
Jo no m'oblidaria
en cap cas
de Michigan,
perquè crec que pot ser
molt important.
Wisconsin,
jo faig l'aposta
que acabarà
sent demòcrata,
i llavors
hem d'estar
atents
amb què passa
a Texas.
Si conserva
aquest vestió
els republicans,
amb aquests
38 delegats
que té,
o el perdessin,
i això sí que ja
significaria
una estocada
molt important
per Donald Trump.
L'última cosa,
mira,
ja molt breu.
Molt, molt, molt breu.
Jo no sé
què passarà
aquesta nit,
és molt difícil
de previs,
les enquestes
són favorables
a Biden,
veurem si ho podem
saber aquesta mateixa nit,
Trump ho vol saber
aquesta mateixa nit,
però només dic una cosa,
és molt probable
que si les enquestes
es compleixen
hi hagi un inquilí
de la Casa Blanca
que no vulgui
acceptar els resultats
d'aquestes eleccions,
acabem els tribunals
i això acabi sent
l'últim xou
de Donald Trump.
Això és l'opció
si guanya Biden.
Si guanya Trump,
no sé què pot passar,
sincerament,
és tot molt incert
i molt probablement
divendres encara...
Bé, divendres
ja potser sabrem més.
Si fos demà,
diria que demà
encara n'estaríem parlant.
Sí, divendres seguríssim
que en parlarem,
tot i que haguem
d'ajuntar-ho
amb altres temes
de Covid aquí,
però això, Joel,
jo crec que seguríssim
que ho parlarem.
Volia comentar també
aquesta etiqueta
hashtag vote
que s'ha fet
més que viral
o trending topic,
podríem dir-ho al Twitter,
en el qual
actors com Leonardo DiCaprio
cantants de diferents
sectors americans,
doncs animen
a tota la població
a votar.
De fet,
Hillary Clinton
també sortia
no fa massa
amb una fotografia
amb Bill Clinton,
òbviament,
dient que ells
havien votat
per Biden.
Els candidats
més veterans
de la història
dels Estats Units,
que també això
és una notícia,
són els dos
més veterans
de tota la història
i a més a més
que hi ha un petit detall
que no hem comentat
i que tampoc tenim temps,
però Donald Trump
arriba,
ja ho has dit,
les celebrities
que no li donen suport,
no li han donat mai,
però Donald Trump
també arriba
amb manca
dintre dels republicans
perquè hi ha hagut
grans figures
del món
del republicanisme
nord-americà
que se n'han anat
amb Joe Biden
perquè no volen veure
a Donald Trump.
Només et donaré un nom,
que és el de John McCain
que va morir
i que la seva dona
directament ha dit
en la memòria
del meu marit
no vull a Donald Trump
i per tant
Joe Biden.
Va, divendres
ja sabrem
en aquells moments
què ha passat,
si és un o l'altre
escenari
que ens has plantejat
i ho analitzarem
igualment, Joel,
com comentàvem
altres temes
de la Covid
que també comentarem
el divendres amb tu.
Que tinguis una bona nit
electoral, eh?
USA Electoral Night
Trobaré a faltar avui
no sé allà,
ho trobaré molt a faltar
perquè és una nit
que es viu
amb una intensitat
i veus com la viuen ells
encara més
i és molt xula
de viure
quan ets allà
potser també
perquè quan no és el teu país
tu mires diferent, no?
Però ho trobaré a faltar
ara moltes vegades
quan es va costant l'hora
aquell cuquet
et torna a sortir
i no pots més
que està enganxat
aviam
quan van sabents
els estats
quan van volant
els delegats
blaus i vermells
que sempre he pensat
que és molt blau-grant
això
també està bé
sí, té el seu punt
però aviam com en cal
va, doncs l'anàlisi
ens el portes el divendres
Joel, com deia
que tinguis bon vespre
ja aquesta negra nit
que tenim aquí sobre
i que
a veure
a veure què es compleix
d'aquestes eleccions
als Estats Units
seguim parlant divendres
amb tu Joel
moltes gràcies
adieu
veurem
ha
quan
l'a角
It's when you're turning me on
Is it weird that your bra
Remind me of a Katy Perry song
Every time that you get undressed
I hear symphonies in my head
I wrote this song
Looking at you
Oh yeah!
Every time that you get undressed
I hear symphonies in my head
I wrote this song
Looking at you
Yeah, the drums, they swing low
And the trumpets, they go
I can paddle on the
There you go
Come on!
Come on!
Come on!
There you go
No!
Come on!
Come on!
Come on!
Come on!
Come on!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret.
Però hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les Parelles Lingüístiques, a v-xl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Ara escoltes l'àdio d'esmerc,
sintonitzes l'àdio d'esmerc,
ballar-hi que s'endúix,
directe a mi por i por.
I doncs bé, com us havia anunciat,
l'últim espai que us portem per avui va de llibres,
però més aviat va de llibreries.
Per això tenim amb nosaltres a l'Oriol Saneuja el telèfon.
Oriol, bona tarda, bon vespre, de fet.
Bona tarda.
Com estem a l'altre costat del telèfon?
Bé, estem bé.
Fem bondat.
Realment la setmana passada ja vam estar per aquí,
ens vam veure les cares,
però aquesta setmana, amb totes les restriccions,
preferim fer bondat.
I tant, cap problema.
Escolta, fem bondat,
però igualment ens podem, podríem dir,
moure una mica,
perquè avui no només parlarem de llibres,
sinó d'on trobar-los,
que és, bàsicament, a les llibreries,
després de parlar i descobrir
que vens d'una família de llibreters.
Sí, correcte.
Arrel que vam parlar això
vaig estar mirant
el cap de setmana
i resulta que el dia 8 de novembre
és el dia mundial de les llibreries.
Ja sabem que ara tenim dies mundials per tot,
doncs el dia 8 de novembre
és el dia mundial de les llibreries
i vaig pensar,
aquesta vegada, en lloc de parlar de llibres,
parlem de llibreries,
de les millors o les més reconegudes
o les més boniques llibreries
que hi ha pel món.
Com tu deies,
haurem de viatjar a través de la imaginació
i del que parlem i d'internet,
encara que ara recomanable no anar-hi.
A part de recomanable,
no hauré que ens deixin anar.
Exacte, exacte.
Però igualment ens podem teletransportar,
com sempre fem a través de la ràdio,
imaginar-nos aquestes biblioteques,
a part d'intentar buscar-les per internet
o llibreries,
i ubicar-nos allà.
Jo m'imagino llibreries com aquesta de Hogwarts
que està a Portugal, a Oporto,
que és preciosa.
No sé si la visitarem,
però anem de viatge, Oriol.
La visitarem, sí, sí, sí.
Com que sempre parlem de llibres,
l'única referència que farem de llibres
per parlar de llibreries
és el llibre
Algú com tu de Xavier Bosch,
que alguna vegada ja n'hem parlat,
i és perquè en aquest llibre
Xavier Bosch
fa referència a alguna de les llibreries
que avui parlarem,
fa referència en el seu llibre,
un llibre
molt recomanable,
molt delicat,
molt bonic.
Em vaig reconèixer que quan el vaig llegir
em vaig quedar enamorat d'aquest llibre.
I per posar-nos en matèria,
que tampoc tenim molt, molt de temps,
la primera llibreria
que volem parlar
és una que es troba a França,
i és una de les que sí que surt
en aquest llibre d'en Xavier Bosch,
que és Shakespeare en Compan.
està a París
i va ser fundada en 1919
i és la llibreria per excel·lència
la més famosa
de la capital francesa.
Està en un barri llatí de París,
al costat del Sena,
i quan es va fundar
i amb tota la seva història
un dels seus objectius
va ser que escriptors i lectors
trobessin un lloc
en el qual trobar les novetats editorials
en anglès
i així
com un lloc de reunió.
Al final aquesta sèrie
el gran què
i la gran diferència
que es va pensar
perquè fos
un gran lloc de reunió
entre escriptors
i lectors.
I de fet
per allà
hi ha passat
Joyce,
Hemingway,
Lawrence Durrell,
molta gent important,
molts escriptors importants
de literatura universal.
És com una
llibreria cantonera
estic veient a dins,
és espectacular
per les fotografies
que estic veient
per internet,
no sé si has tingut
el pla d'anar-hi.
No hi he anat,
realment no he anat
a cap d'elles,
sempre que he fet viatges
no han estat
en aquest sentit,
però bé,
al final
aquest confinament
i aquest estar a casa
et dona a pensar
d'idees
o de com enfocar-te
a futurs viatges,
no?
I cert,
les fotografies
que es poden trobar
per internet
mostren
la magnificència
i l'humaca
que és
aquesta llibreria.
Totalment,
sí, sí,
us animo que la busqueu,
Shakespeare and Co
o Shakespeare and Company,
perquè tant l'exterior
com l'interior
són de pel·lícula,
literalment,
eh?
Són de pel·lícula.
És el que anava a dir,
que ja a l'exterior
hi ha d'entrar
i certament
hi ha hagut
alguna que altra pel·lícula
on han sortit
com alguna
de Woody Allen
on sortia
aquesta
llibreria.
I si seguim viatjant,
potser saltem
inclús de continent
i va creixent
el tamany
de la llibreria
o de la biblioteca,
en aquest cas,
llibreria.
Va,
parla'ns d'una altra.
La següent,
ja que has comentat,
sí,
hem variat
de continent
i ens n'hem anat
a Sud-amèrica,
concretament
a Buenos Aires,
a Argentina.
i la llibreria
és
el gran
Ateneo Grande
o Esplèndid
que es troba
a la capital
argentina
i és una
de les llibreries
més grans
del món
i més espectacular.
De fet...
És com a Liceu,
eh?
Perdona que tallo,
però és com a Liceu.
Tota la raó,
amb tot
d'estanteries
a la part de baix,
de llibreries
a la part de baix
i amb diferents
balconaments,
que donen
la volta
i des d'allà
es veu
tota la llibreria de baix.
De fet,
haig de dir
que la fotografia
que em vaig estar mirant
em recorda
a la biblioteca
on jo estudiava,
a l'escola industrial
on també teníem
la part de baix
que era tota...
on hi havia
totes les estanteries
i teníem
una balconera
oberta
on vèiem
com qui estudiava
abans
i totes les llibreries.
Sí, sí.
És que...
Sí, sí,
és espectacular aquesta, eh?
A més,
té com un escenari també.
Estic veient que té...
Bueno,
és que si us imagineu
a Liceu
amb els seus pàlcos
laterals
i la...
En fi,
tots els pisos
és igual,
però en comptes de butaques
hi ha estanteries
i en comptes de persones
hi ha llibres,
però hi ha un escenari
amb cortina, no?
No sé si deuen fer-hi obres,
xerrades, no?
Imagino que l'aprofiten.
Correcte,
és que ve
que antigament
havia estat
un gran teatre,
el teatre
Gran Esplèndid,
que d'aquí ve
el nom, no?
L'Ateneo
Gran Esplèndid,
perquè havia estat
un teatre
i també cinema.
I ja que tu
has marcat
la rombositat,
no?
L'única que és
hem de dir
que el National Geogràfic
la va nombrar
en el seu moment
la llibreria més bonica
del món.
I de fet,
s'assembla al teatre
i que deies
perquè han mantingut
la cúpula central,
els frescos,
les baranes originals
i la derivació
pràcticament intacta
de quan es va crear
això
com a teatre.
És preciós.
Si algú vol buscar
informació,
com deia l'Oriol,
Ateneo Gran Esplèndid
o Ateneo Gran Esplèndid
a Argentina
i de debò
et doneu-li un cop
d'ullar les fotografies
perquè són exquisides,
com bé deies,
Oriol.
Quines altres llibreries
ens poden fer viatjar
o haurem de viatjar
per veure's les llibreries
en algun moment?
Sí.
La següent
està més a prop
de casa nostra,
està a Itàlia,
a Venècia,
i es diu
Libreria Aqua Alta.
I, de fet,
té relació
amb el que passa
a Venècia,
no?
A Venècia
hi ha
la crescuda
del mar
i la pujada
del mar
que moltes vegades
i fa recentment
aquest últim any
va ser molta notícia
per totes les inundacions
que va haver
a la ciutat.
Doncs es diu així
precisament
perquè
en certs moments
quan puja la marea
pot acabar
inundada.
I, de fet,
els llibres
estan exposats
sobre cubs,
sobre cadires,
sobre banyeres,
sobre petites barques
i fins i tot
una góndola
a dins
de la llibreria
que seria
el punt més neuràlgic
d'aquesta llibreria
precisament per això
perquè si entra
l'aigua
no toqui
directament
els llibres
i no faci malbé
tot el que tenen
per vendre
en aquesta llibreria.
Una llibreria
on es poden trobar
llibres nous
però
segurament
el gran reclam
és que hi ha llibres
de segona mà
i títols
ja descatalogats
d'aquests
que moltes vegades
quan rebusques
i busques
doncs allà
en podríem trobar.
Totalment.
Crec que entre llibres
les imatges
que també estic veient
hi ha enflutadors
d'aquests
de socors
els típics
de blancs
i vermells
sí que és cert
que hi ha aquesta góndola
amb els llibres
a sobre
jo no sé si en algun moment
s'haurà d'entrar
en botes d'aigua
perquè hi ha fotografies
a internet
on l'aigua
doncs bé
arriba aquests cups
que estaves descrivint
que suposo que és el que
salva els llibres
o bona part d'ells
que no quedin mullats
per la pujada
de les aigües
però és espectacular
aquesta llibreria
també.
Sí
així és
i de fet
aquest detall
em recorda
a la llibreria
que teníem a casa
on
va hi haver un moment
que també va ploure
bastant
a Barcelona
ens va entrar a aigua
i
la meva mare
va decidir
que faria una cosa
semblant
i va haver una certa part
de la llibreria
on van posar
diferents capses
i coses
per tenir els llibres
més amunt
o sigui que
no sé si inspirat per això
jo crec que no
sinó per la supervivència
bàsicament
a casa
en el seu moment
ho van fer
vaja
no sé si inspirats
o igual al revés
després van venir
i es van inspirar
amb vosaltres
ojalà
ojalà
però no ho crec
libreria Aqua
a Venèsia
per buscar
Aqua Alta
perdona
per buscar-ho
a internet
si algú la vol buscar
o en el moment
en què puguem viatjar
i obrir una mica més
les fronteres
doncs passar per allà
i visitar-la
sí que tens raó
que en algun moment
hauríem de crear
una guia
no?
segurament existeixen
però una guia
per visitar
aquests indrets
no?
fer un viatge
en el qual
un dels escalets
de l'esquena
que digui
sigui
bé l'esquena
el fil conductor
sigui anar a visitar
lliureries
com aquesta
exacte
i crec que ens en queda
segur que hi és
segur que hi és
aquesta guia
que has vist tu
segur que hi és
perquè al final
ens creem guies
per tot
i més fins que hem pogut
viatjar així
desesperadament
aquests últims anys
o sigui que segur
segur que hi és
i jo seria d'aquests
que agafaria aquesta guia
per anar fent
país a país
de fet
molta gent viatja
i se'n va als museus
a passar-hi hores
aquestes llibreries
són com museus
per poder-hi passar
hores també
doncs sí
sí sí sí senyor
i ens en queda
una
de llibreria
sí
me'n salto una
i me'n vaig
a la que has dit tu
vinga
la
llibreria
l'eldo
com es pronunciï
que jo no soc
un expert
el porto
a Portugal
sí sí sí
ens en anem
en aquesta
que es va obrir
el 16 de gener
del 1906
i
aquesta segur
que surt
a moltes guies
perquè la saga
de Harry Potter
es va inspirar
una miqueta
en tota aquesta llibreria
i l'univers
que va crear
J.K. Rowling
està inspirat
en això
i hi ha molts amants
de la saga
que la van
la van a
visitar
o sigui que
gran llibreria
una miqueta més a prop
aquesta potser
el pròxim estiu
encara que estarem
una miqueta
crec jo
com estem ara
però
potser viatjant
amb cotxe
ens hi podríem
apropar
i no només
anar a veure
la llibreria
al Porto
sinó fer
un viatge
amb roto
amb cotxe
doncs sí
mira que al Porto
fa uns anys
vaig anar-hi
però no vaig arribar
a entrar a aquesta
llibreria
vaig estar a la porta
he de dir
que vaig estar
molt a prop
però no vaig
entrar
per
bueno
en fi
per
programar
per circumstàncies
sí
programar
de turista
Oriol
ens queden
encara uns minuts
ho dic
per si vols
comentar
que no vull
que quedin
en el tinter
algunes de les llibreries
que també havies portat
que volies explicar
ens queden
doncs això
uns 4 minuts
que ens ho pots explicar
doncs mira
tornarem
a creuar
cap al
continent americà
i ens anirem
a ciutat de Mèxic
on hi ha
la
cafebreria
El Pèndulo
és una llibreria
cafeteria
potser una cosa
que s'ha posat
una miqueta
més de moda
aquests últims
aquests últims
anys
i
l'atractiu
que té
és que
les seves
prestatgeries
i taules
on hi ha
els llibres
es barregen
amb plantes
i arbres
que hi ha
al mig
de la llibreria
i que fan
un ambient
molt natural
amb llum natural
bé
segurament
et transmet
un ambient
de relaxació
i de descans
que moltes vegades
és el que busquem
quan llegim
a més a més
acompanyat
en prendre un cafè
o
ovin en aquest cas
d'una enchilada
típica de
Mèxic
o qualsevol
tipus
de menjar
compatible
amb poder anar
llegint
i anar
tranquil·lament
i a més a més
també fan
esmorzars musicals
i també fan concerts
o sigui
una miqueta
no només centrats
en els llibres
sinó fent
més activitats
culturals
podríem dir que
resumeix
una miqueta
la cultura
una miqueta
més globalitzada
en aquest aspecte
i no sé si
volies comentar
alguna
última
va que ens dona temps
Oriol
doncs va
n'hi ha un
als Països Baixos
però potser
em decanto
que també
que hem preparat
però potser
em decanto
ja que
avui hi ha eleccions
als Estats Units
allà també en tenen
en tenen una
que és
The Last Bookstore
a Los Angeles
però és curiós
com les que hem parlat
eren
moltes
de principis
del segle XX
del 1900 i pico
aquesta es va obrir
el 2005
potser
en relació
també
a aquesta
història
dels Estats Units
que és
menys antiga
amb menys anys
que no pas
l'europea
en aquest cas
seria
justament
quan comença
el declivi
del llibre imprès
doncs
allà
obren
aquesta
llibreria
que té
una editació
sencera
dedicada
a la ficció
i a la fantasia
potser
perquè
els americans
són
molt així
fan pel·lícules
bastant de ficció
i de fantasia
per tant
també
es deuen agradar
els llibres
en aquest aspecte
d'aquestes
temàtiques
doncs sí
Déu-n'hi-do
la de llibreries
que hem descobert
Oriol
que ens has fet
descobrir
animo també
les persones
que ens estan
escoltant
que ho acompanyin
amb fotografies
que sempre és més fàcil
per veure realment
aquestes descripcions
que ens has fet
i és per visitar-les
una a una
tranquil·lament
i sobretot
com per gaudir-ne
de l'espai
no sé si la d'Aqualta
és per gaudir-ne
perquè hi ha poc espai
però la d'Argentina
si més no
jo crec que és per quedar-s'hi
una bona estona llarga
allò de
aquesta que m'hi etxen
exacte
exacte
en canvi
la de Venècia
potser és això
el bullici
ara entra una persona
ara una altra
ara t'estrenys
perquè passi una cap aquí
i cap allà
mentre estàs embobat
veient amb quin llibre
agafes
quin t'agrada
quin llegeixes
la sinopsi
i no pensaves cap
però te l'endus cap a casa
aquest potser també seria
la màgia
d'una llibreria
en aquest cas
tancada i petita
i això em fa entrar
ja que hem passat
per Portugal
ens n'hem deixat una
que està a Lisboa
amb el meu portuguès
com es diu
l'air de vagar
i l'introdueixo només
perquè és diferent
del que estàvem parlant ara
i és que
està a l'aire lliure
i això
és molt
molt interessant
en el sentit
més que a l'aire lliure
vull dir que
sí a l'aire lliure
té evidentment
tot l'ús
però
seria
diferent
la idea
d'una llibreria
tancats a dins
doncs aquí
corre a l'aire
això
és diferent
i innovadores
en aquest cas
sí que no s'imaginin
tampoc ara
els oients
de Radio Desbem
que és una llibreria
a l'aire lliure
literària
en el sentit
que no té sostre
sí que té sostre
però
entenc que
d'alguna manera
està com més ventilat
almenys pel que veig
la fotografia
que té més aire natural
podríem dir
així com ho expliques
és
exacte
i no hi he anat
sembla que hi hagi anat
però no
doncs Oriol
gràcies
una tarda més
per portar-nos
avui
a endinsar-nos
en el món de les llibreries
fil de llibreters
que ho vam descobrir
no fa massa
i crec que t'ho aniré recordant
tots els espais
a partir d'ara
ja ho saps
perfecte
m'encanta
i dimarts vinent
doncs bé
no sé si ja entrarem
dins d'algun llibre
o seguim
també voltant pel món
amb la literatura
en aquest espai
de Llibre Vell
el Bon Consell
així que
gràcies Oriol
que tingués un bon vespre
igualment
ens escoltem
la setmana que ve
una abraçada Oriol
igualment
tot i veig
balance ton cua
balance ton cua
laisse moi te chanter
allez tu fer
mmm
o je passeré
pa a la radio
no
parce que mes mots
sont pas très beaux
laisse moi te chanter
allez tu fer
mmm
o je seré poli
pour la télé
me va te fer
mmm
balance ton cua
és la cançó
amb la que tanquem
avui el programa
de fet
vam obrir el programa
no fa massa
amb aquesta cançó
és d'àngel
una veu
és la veu
que esteu sentint
que ens va agradar molt
i l'hem descobert
i ara doncs
escoltem molt sovint
aquí el programa
amb aquest tema
tanquem
el programa d'avui
dimarts 3 de novembre
tornem a ser demà
amb vosaltres
aquí
per parlar de cinema
per entrevistar
també la Gemma Lienes
l'escriptora
per parlar
i desfer
frases fetes
i per desxifrar
l'economia
en temps de Covid
que tingueu
molt bon vespre
i fins demà
a l'escriptor
a l'escriptor
a l'escriptor