logo

La Plaça Mireia

Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com Benvinguts al magazine de les tardes a Ràdio Desvern (dill-div de 17h a 19h) on parlem amb una vintena de col·laboradors de temes d'actualitat, cinema, psicologia, viatges, nutrició, literatura, psicologia, història de Sant Just i podologia, entre d'altres. També ens podeu trobar a Twitter amb l'usuari @pl_mireia i al correu pl.mireia@radiodesvern.com

Transcribed podcasts: 881
Time transcribed: 67d 4h 39m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Hola a tots i benvinguts al 53è programa La plaça Mireia
per tancar de la millor manera aquesta setmana,
aquest divendres que hi ha olora a cap de setmana.
Ens menjarem el divendres amb el 53è programa.
I com cada divendres viatjarem amb l'Anna Rovira.
Avui viatjarem bastant, bastant lluny, a unes illes,
que encara no volem dir on són.
I a la segona hora tindrem l'Àlex Florença,
el nostre psicòleg i sexòleg de capçalera.
Avui tindrem una secció una mica diferent
perquè en comptes de tractar un tema en concret,
el que farem serà respondre a dubtes i consultes
que ens heu anat enviant a través de les nostres xarxes socials,
que ja aprofito per recordar-les.
Som al Facebook La plaça Mireia,
al Twitter arroba PL guiobax Mireia,
i també tenim un e-mail molt maco,
que és pl.mireia arroba arroba radiodesvern.com,
i no oblideu també el telèfon de la ràdio,
que és el 610-777-015.
I com no, donar les gràcies
a tots aquells que feu possible aquest programa cada tarda.
Al so tenim l'Esteve,
a l'equip de producció tenim l'Andrea
amb les notícies de Sant Júos,
tenim el Carles i tots aquells col·laboradors
que cada tarda passeu per la plaça Mireia.
I, dit això, crec que ens toca endinsar-nos ja
en el món dels viatges amb l'Anna Rovira,
que avui la tenim per telèfon.
Hola, Anna!
Hola, bona tarda!
Bona tarda, què tal?
Molt bé!
Com va tot?
Ja apunt per preparar el divendres
i ja menjar-nos el cap de setmana.
Per cert, com van a les festes de Sant Feliu,
que ens vam creuar per allà?
És veritat, molt bé, sempre van bé, no?
Sí, no, et vaig veure amb la batucada.
Jo vaig estar al bingo, per cert.
Ah, jo no.
Com es diu el bingo...
Com es diu allò?
Té un nom, eh?
De la mula.
Això, el bingo de la mula.
I no em va tocar res,
que ho sàpies, que no em va tocar res.
Com a bona Sant Justenca vaig anar,
vaig participar i no vaig anar.
Però, eh, el vas passar bé?
Sí, sí, va ser molt divertit, de fet.
Era bastant curiós perquè hi havia molts números
que no sabia quins eren,
perquè en comptes de dir el 25,
deien, no sé, Nadal, fum, fum, fum,
i havies de dedicar el 25,
o anys històrics per...
Bueno, no ho sé, era bastant curiós.
Tipo Quinto era, no?
Sí, exacte, una mica tipo Quinto,
però bastant divertit.
I, bueno, després vaig estar
amb el concert del Nil Moliner i, de més,
que ho sé, bastant entretangut.
Sí, sí, va estar prou bé, m'agrada.
Ara, només faltaran les de Sant Just,
que també has de venir, tu, Anna.
Jo sempre vinc, eh?
Ah, vale, vale.
L'any passat vaig ser jurat, mira, què et dic.
Ah, doncs mira, jo no ho sabia, això.
Llavors aquest any no faltaràs, tampoc, a l'agost.
Eh?
Que dic, aquest estiu tampoc no hi faltaràs,
a les festes, a l'agost.
No, no, no.
Sempre hi soc.
Algú dia o altre passa per allà.
Doncs vinga, va, anem de viatge.
Anem molt lluny, avui.
De fet, tu deixo dir a tu, va,
perquè jo sempre ho dic abans d'hora,
però va, tu deixo que ho anunciis, tu.
Doncs aquest cop anem cap a un lloc remot del món
que ens ajuda una mica a descobrir
moltes coses del nostre planeta
i de la seva evolució.
I marxé cap a unes illes equatorianes
que, segons els 100 de l'any 2012,
hi vivien més de 26.000 persones.
Són poquetes, eh?
Però, bueno, persones illes no està malament.
Exacte.
I estem parlant de l'arxipèl·leg
ubicat a l'oceà pacífic de les illes Galàpagos.
Oh, això és Darwin.
Sí, el que alguns defineixen com l'arxipèl·leg
més estrany i singular del món
i diuen que anar fins allà és viatjar fins a la prehistòria.
Home, és que...
Bueno, de fet, allà crec que hi ha espècies
que són com bastant úniques, no?
Que només es troben allà o alguna cosa així.
Exacte.
Sí, sí, sí, sí.
I mira, de fet, són unes 13 illes grans,
6 petites,
amb 215 illots per allà polulant.
De fet, tot és volcànic,
per tant, pot ser que en podien sortir,
no vagin amagant.
I es diu que la primera illa que s'ha format
fa més de 5 milions d'anys
i va ser...
Les illes en si, les illes Galàpagos,
van ser descobertes el 10 de març de 1535
i va ser...
No va ser fins al 1570
quan s'havia posat el nom aquest d'Insulae de los Galópegó.
Galópegó.
Que saps què vol dir?
Em són alguna cosa d'unes tortugues, pot ser...
Sí, Isles de las Tortugues, vol dir.
Perquè es veu que van arribar
i n'hi havia moltes, no?,
les tortugues gegants aquestes
que eren...
Sí, sí, sí.
Que quasi estaven com colonitzant la...
la illa.
Bueno, era la seva illa.
Tu colonitzat, no?
Bueno, sí, clar, colonitzat, no.
Has de colonitzar una de nosaltres.
Exacte.
Abans ja és que van arribar els que van colonitzant
unes pobres tortugues
que estaven passejant tan tranquil·lament.
Però sí, sí.
Sí, Galàpagos és tortuga.
Sí.
No? Entenc?
Sí, sí, sí.
Deu ser una especie de tortuga.
O galó...
Galópegó.
Galópegó, sí.
Galópegó.
No ho sé, algun deu venir enllà,
tio o alguna cosa així.
Doncs...
A veure, les Illes Galàpagos
és un lloc que us vull recomanar,
però tampoc m'agrada la idea
que sigui una destinació turística,
perquè soc de l'opinió
que el turisme massificat,
al final, acaba destrossant
tot el que toca.
I tot i que...
Gràcies, sí.
És cert que les Illes,
avui en dia, viuen de turisme,
a l'any reben més o menys
d'uns 200.000 turistes,
que és bastant.
Home, es diu ràpid,
però són uns quants.
Sí, bueno,
però està bastant calculat,
perquè no pot entrar més gent
durant l'any.
I suposo que per aquest motiu,
el 1978,
l'UNESCO va declarar
a les Illes
Patrimoni de la Humanitat.
Home.
Perquè per anar-hi
s'han de complir unes normes
que ens demanen.
I, bueno,
una de les normes
és que està establert
el número màxim de grups
que poden visitar a l'hora
els 70 llocs que hi ha per visitar.
70?
Clar, si això ho fas cada dia,
cada dia, cada dia,
controles tota la gent
que passa durant l'any.
Home, sí.
Si no passés tota la gent del món,
imagina't que això seria un desastre.
Sí, sí,
Déu-n'hi-do.
Doncs,
i clar,
també està molt controlat
que mai pots anar per lliure,
sempre has d'anar,
sempre has de portar un guia,
exceptuant alguns llocs,
com els nuclis d'habitats,
però
que si estàs allà
t'has de registrar
en plan,
ara estic en aquell lloc,
deixes la firma
i llavors la persona
més responsable d'aquell lloc
que treballa
del responsable d'aquesta zona
diu,
vale,
doncs ensé allò
i t'ho pots passar
i anar per allà lliurement.
Però el que no pots
és endinsar-te
cap a dintre la illa
o fer altres coses
com...
Sí,
això deu ser
que són pocs llocs
on pots anar lliurement
però registrat.
La resta de llocs
has d'anar sempre amb guia
i seguint el camí
que et marca el guia
perquè estigui,
controli i vegi què fas.
Home,
no,
a part,
no,
i que si,
mare meva,
si l'UNESCO
el va declarar també
Patrimoni de la Humanitat
és una manera
de mantenir-ho
una mica a salvaguarda,
no?
De dir que la gent
que no comenci a agafar,
no sé,
plantes o el que sigui,
no?
Que agafi,
bueno,
que destrossi també
una mica la naturalesa.
O tortuga,
no sé,
mateix,
sí,
pot passar,
pot passar,
la gent veu coses
i ja...
No veiem
el meu país.
Doncs,
per anar-hi,
fins allà,
la millor època
no és a l'estiu,
sinó que hi ha
dues èpoques
així més recomanables
que és del maig al juny
i del novembre a l'esembre.
El primer,
la primera època
que és del maig a juny
és perquè és el període
de reproducció
dels animals marins
i perquè no sé
quan assouen més
a les costes
i són més...
i el segon
és perquè
és el període
de reproducció
de les aus.
Llavors,
també crec que en aquest moment
de novembre a desembre
és quan hi ha més
confluència d'aigües
i potser per això
també hi ha més menjar
i potser hi ha més aus,
també.
Molt segur,
sí,
molt probablement.
I què anava a dir?
Sabem si són...
Com estan els vols?
Com, com, com?
Els preus dels vols?
No ho he mirat.
Com pot costar, això?
No ho he mirat.
No sé per què
té pinta
de ser un viatge car, eh?
Crec.
Jo crec que sí.
Una miqueta car.
De fet,
sí,
per anar fins allà
has d'anar a Ecuador
i d'allà a Ecuador
agafar un vol nacional
perquè fins allà
no hi ha un vol internacional.
Sí que he vist
que hi ha tres aeroports,
el que és a les illes.
O sigui,
suposo que pots anar
a un dels aeroports.
Home.
Que si vols,
mira,
a veure,
no sé si...
Tu hi vas dir abans,
no?
Però les illes
són famoses
per alguna cosa.
És per ser el bressol
de diferents espècies
d'animals
que només es troben allà
i sobretot,
sobretot ser famoses,
pels estudis
que va fer Charles Darwin.
Exacte.
Allà que el van portar
a la seva teoria
de l'evolució
i de la selecció natural.
Exacte.
Sí,
a mi em sonava això,
les galàpagos,
vull dir,
les galàpagos
amb bé la relació
amb Darwin,
per això,
d'espècies que són úniques
i només viuen allà
i són, diguéssim,
les més properes
als animals prehistòrics
que hi ha a la Terra.
De fet,
a veure,
avui no us vinc a explicar
què veure i què no veure,
o sigui,
no veurem una escècie
ovament allà,
sinó que és el que ens podem trobar
si anem allà.
Exacte.
I per què és tan important
aquest lloc
pels científics
i biòlegs
i per la humanitat
en general.
Llavors,
hi ha estudis
que revelen
que s'han trobat
ceràmiques
de pobles
que diuen
que podrien ser incas
de temps abans
de la comunització europea,
però
no són d'acord fiables
aquests estudis
perquè
només s'han trobat
ceràmiques.
No s'han trobat ni tombes
ni construccions
que confirmés
que realment
hi hagués un assentament.
O sigui,
pot ser que potser
algú,
algun cop
hagués arribat fins allà
portés alguna ceràmica
i ja s'hagués quedat.
O que el mar
l'havés arrossegat,
ja sabem,
no s'hagués mai.
Digues, digues.
I, bueno,
com deia abans,
el gran coneixement,
o sigui,
quan es va donar
boom
de les illes
com tothom va començar
a conèixer-les,
va ser gràcies
a la nau Beagle
en la qual viatjava
Charles Darwin.
Llavors,
el naturalista
va estar investigant
els animals
i les plantes
i va ser a partir d'aquí
com va començar
a formular
la seva teoria
de l'origen
de les espècies.
No és que van allà
i la van formular totes,
sinó que allà
va començar a haver
coses que li quadraven,
això em caixava per aquí,
això em caixava per allà.
Llavors,
clar,
no només van anar
a aquestes illes
com va anar
amb el Beagle,
sinó que van anar
a diferents illes.
i a partir d'allà
de tot aquest viatge,
potser allà
a les illes
de l'Apels
va fer com més el clic,
va dir,
ostres,
això podria venir per aquí
i va començar
a formular la seva teoria
que un any després
va publicar,
perquè li va costar
publicar-lo,
perquè es veu
que era molt creient en Déu,
a poder ser nacionalista,
era molt creient en Déu
i clar,
no sabia com s'ho agafaria
la gent,
però al final
es va atrever a fer-ho.
Ostres.
No sabia d'això?
No,
la veritat és que no,
no li feia
la pare aquesta de creient.
Sí,
sí,
però clar,
en aquella època,
bueno,
clar,
1800,
de l'any 1800 o així,
clar,
és el que hi havia.
No,
no,
totalment.
Totalment.
I,
bueno,
si parlarem de la gent
de les espècies,
parlarem d'animals,
però sí que és cert
que mamífers
allà quasi no n'hi ha,
la majoria són rèptils
i ous marines,
a veure,
òbviament sí que n'hi ha alguna,
hi ha colònies
de llagons marins,
que són mamífers
i llagons marins,
però la majoria són rèptils
i ous marines.
Home,
pel tipus d'habitat,
suposo.
A veure,
les llaves més recomanades
per visitar,
te'n direm les quantes,
val?
Comencem per la Isabela,
que és la més gran,
i allà s'hi pot trobar
el cor morà,
que és una au
que és capaç d'enfonsar-se
a 80 metres de profunditat,
així com que no vol la cosa,
però no és capaç de volar.
Ah.
Això,
bueno,
podria ser un pingüí,
però té plomes,
el pingüí no té plomes,
aquesta au sí que en té de plomes.
és un pel diferent.
És una au que només viu allà
i, bueno,
a part d'aquesta au,
en aquesta illa,
també hi viu la comunitat
més gran de pingüins
a les illes,
veus?
Són com dos aus
que s'enfonsen
i no volen,
però tenen
totalment diferents
per fora,
saps?
sí,
no,
no,
que curiós,
com un pingüí,
però no és un pingüí,
però és un au,
però no vol.
I per aquí és un au,
està lletge,
és com gris.
És a mitges,
no?
Una mica desplomada,
si s'ha fet pedallat amb algú.
Sí.
Déu n'hi ha.
Llavors,
hi ha una altra illa
que és l'illa de la Floreana
que allà s'hi va per conèixer
els animals marins,
bussejant,
o sigui,
tu vas bussejant
i els animals marins
estan per allà
i el més forta
de les illes galàpagos
és que els animals
ni s'immuten.
O sigui,
he llegit que diuen
que, clar,
com que han estat
tota la vida allà i allà
i no n'havien tingut
de predadors,
per dir-ho d'alguna forma.
Llavors,
doncs,
tu vas allà
i com que no saben
que són de predadors
no s'apartaran
perquè no estan a casa seva
i fan el que volen,
no tenen por,
per dir-ho d'alguna forma,
saps?
Però que és que estan acostumats
a veure turistes.
És que la majoria de gent
que balla tampoc a matar-los,
que està controlat,
i llavors el dius igual.
Exacte,
anava a dir,
és com un turisme
bastant respectuós,
no?
En aquest sentit,
com que està també
tan controlat.
Sí,
però tu pots anar bussejant
i potser trobar-te allà
un animal marí
que s'hagin
al proper costat.
Potser si té gana
et menja,
no?
No crec.
Home,
si ho dubto,
anava a dir,
un pingüí no veig jo
menjant humans.
No, no, no.
Doncs aquesta illa,
la Floriana,
com tota la resta,
té passatges volcànics,
però aquesta té un punt curiós
que és una llacuna
i una colònia de flamencs.
Imagina't un passatge volcànic,
que normalment són grisosos,
amb els flamencs allà roses.
És una imatge guai.
M'encanten els flamencs,
estèticament som tan macos.
La veritat que sí, eh?
Sí, sí,
m'agrada molt, la veritat.
Però jo me les imagino
amb aquesta imatge de fons
tota gris,
i és com, uau,
contrasta molt,
és molt xulo.
No t'imagines?
Home, sí,
seria millor ver-ho en directe,
però ho puc arribar a imaginar.
I de fet,
els únics flamencs que he vist
han estat al zoològic de Barcelona
i sí que són macos,
però, clar,
pobretes,
els veus ja tancats
i la veritat és que...
Ja,
és el mateix, no?
No, no, no.
De fet,
he de deixar d'anar a zoològics
perquè, mira,
que de petita m'agrada molt,
però em fa com molta pena
veure tots els animals.
Jo vaig a la lli de petita
al zoo i vaig dir mai més.
Sí?
Ostres,
que va a la lli portada,
vaig arribar un puc
i dic que ets part del zoo
i dels soquets de neu
i de tot.
Sí,
fa una pena
a un nivell bastant alt,
la veritat.
Ja,
jo aquest anar-hi
vaig portar uns nens
d'excursió
i m'ha fet molta llàstima
de tot.
Home,
sí,
jo comparteixo l'opinió.
Sí,
vaig veure un rinoceron sol
que m'ha d'entrar
tant de ganes d'abraçar-lo.
Pobret.
Perquè jo crec,
bueno,
a part que hauria de ser gran,
tenia una cara de tris
i estava sola la seva gàbia,
era com,
ai,
pobre.
Sí,
fa...
jo comparteixo l'opinió
que és bastanta...
Pobret.
Llàstima.
Sí.
Bueno,
tornem a l'Esganàpago,
deixem el zoom.
Vinga, va.
Que els animals són més feliços.
I anem a l'illa de Sant Cristòbal
que hi ha el centre d'interpretació
des del qual pots conèixer
molt millor l'Exipel·lec.
O sigui,
allà,
suposo que tenen estudis,
tenen imatges
i expliquen les coses.
I des d'allà mateix
d'aquest centre d'interpretació
surt una ruta
que et porta a un mirador.
I després,
aquest,
bueno,
és una ruta marcada
i, òbviament,
no et pots desviar.
I després,
aquesta ruta
arriba fins a la platja
de Baquerizo.
Aquesta platja
no és d'aquell home
amb els cabells foscos,
llans i de cara blanca,
tan famós,
no?
Sí.
Sinó que és la platja
on va atracar el Beagle,
per fill de cop,
i on va baixar Darwin.
I per aquest motiu
hi ha una estàtua
per recordar
en aquest moment
tan important
per les illes.
el que em sembla raro
és trobar l'estat
al mig de la platja,
però, bueno,
és una cosa curiosa
a veure, també.
Home,
i tant.
S'ha de veure.
No, fins allà almenys,
doncs mira,
aprofites.
Sí, sí, home,
si hi vas,
ho vas a veure tot.
Exacte.
Llavors,
estem orientats
a aquesta illa,
Sant Cristóbal,
és on hi ha
els lleons marins
que et comentava abans,
que no et posaran
en cap problema
perquè et banyis amb ells,
no s'hi des del seu costat
i prenguis el sol allà.
Ells també és en el seu rollo
prenent el sol i banyant-se
i que aquí ningú es moleste
perquè no tenen poder de res.
Però,
la millor illa
per conèixer els animals
de la zona
és l'illa espanyola,
que està deshabitada
i, si potser,
per aquest motiu
és on hi ha més colònies
d'ous marines
i d'iguanes,
també.
Són curiosíssimes.
Les tipus d'iguanes
gigantes,
crec que...
Te'n recordes?
Tens la imatge?
Sí, sí, sí,
és que són curiosíssimes,
un animal que sempre
m'ha causat
bastanta curiositat.
I també a mi m'agraden molt
les ous,
he vist els que tenen
les potes blaves.
O sigui,
són totes blanques
o visites amb potes blaves,
però superblau,
superlluent.
És molt al·lucinant.
Sí, no?
Quina raresa.
Aquestes deuen ser prehistòriques,
no?
D'aquestes que...
Bueno,
de les que ja...
No sé,
crec que són gaire grans,
però és curiós.
No,
no de tamany,
dic d'èpoques,
saps?
De dir,
ostres,
no hi ha gaires espècies
com aquesta.
Si ningú se'ls menjava
i, bueno,
allà suposo que el meu torí
no va arribar,
potser...
Sí,
no ho dic.
I de moment m'he deixat aquí
perquè,
és clar,
si havia de parlar
de tots els illots,
de les illes i tot,
podríem estar aquí
tota cap de setmana
parlant-ne,
no?
Home,
és que Déu-n'hi-do
i a més,
com deies al principi,
són 13 illes,
6 petites
i 215 illots.
Sí,
que el que recomanen
per fer així una visita
una mica,
per veure una mica tot,
és o establir-te una illa
i anar agafant excursions
o, si no,
dormir en un vaixell
i aquest vaixell,
doncs,
cada dia es porta a una illa.
Ah, va fent ruta.
Que és el més car,
però és el més xulo, també.
Home,
suposo que ja un cop
vas fins allà,
no ho sé,
ja tens pensat
deixar-te un cert bàgit,
no?
Ja, ja té igual,
si ho passo pas bé.
I que estàs allà,
et toca també apaixugar.
I el més curiós
és que aquestes illes,
quan es van descobrir
que va ser cap al 1535,
fins al 1800,
eren unes illes de pirates.
O sigui,
allà s'anaven els pirates
per anar a robar
i a sequejar
els vaixells
que passaven per allà,
que anaven cap a Equador
i cap a dalt.
I, clar,
jo quan vaig llegir això
vaig pensar,
hòstia,
molts pirates al Caribe,
però d'altra banda,
no al Caribe,
sinó al Pacífic.
I em va ser molt curiós.
però també hi havia una illa
que es deia
l'Isla de les Tortugues
i vaig dir,
mira,
és molt semblant.
Exacte,
sí,
compartint-se el nom
i...
I, de fet,
fins i tot,
com que va haver-hi una època
que van anar
moltes expedicions,
no de pirates,
sinó ja més de científic
d'aquestes coses,
va haver-hi un punt
que es va fins i tot
establir,
es va posar un edifici
que era a Correus.
Perquè, clar,
vull dir,
no és que estigui a prop
de la costa,
havíem d'anar
especialment allà
a postres Correus.
d'anar a posar allà
un punt de Correus
perquè les famílies
poguessin enviar les cartes.
Ostres,
és que per arribar fins allà,
com ho diríem?
La tela.
Bueno,
no ho sé,
a saber, no?
Com arribaven?
Com, com?
Dic,
que com arribaven,
si no,
o per aire,
o per mar o per aire,
anava a dir.
Bueno,
per aire no crec.
No,
per avió,
vull dir...
No,
per avió,
vull dir...
Bueno,
amb un globus,
no ho sé,
un palom de mensajeres.
Ah, bueno,
sí,
podria ser,
però no ho crec.
Potser era molt lent,
no el globus?
Sí,
perquè avionetes,
de quina època
estàvem parlant?
Clar,
1.800,
és 1.800,
potser encara no.
Jo dirà,
fins als finals de 1.800
no hi havia avionetes,
no?
Sí,
por ahí,
por ahí,
sí.
Igual els hi anava més,
els hi havia més a compte
d'anar per mar.
Bueno,
més a compte,
que no tenien cap altra cosa
a fer que,
pobres,
anar per mar,
directament.
I també hi havia
molts,
molts cachalots,
moltes ballenes d'aquestes,
i el que va passar
és que també
molts mariners
es van estalvi allà
per anar a caçar-les
i potser també
va haver-hi aquest punt
de correus,
també,
però fins que va haver-hi
un punt que va dir prou,
perquè,
vull dir,
poques n'hi han
i hem de resar
per les illes
i tot això
van decidir
que ja no em caçaven mil.
Oh,
bueno,
que sort
per les poques.
Per les poques.
Doncs,
doncs Anna,
que bé,
hem viatjat superlluny,
ens hem anat fins a les illes
Galàpagos,
sí, sí.
Superlluny en el temps.
Exacte,
superlluny d'espai
i de temps,
perquè ens hem remuntat
a època de Darwin,
de, bueno,
els seus estudis
que havia fet allà,
etcètera, etcètera.
M'agrada molt
remuntar-nos
quasi al 1500,
una mica,
que va ser quan es van descobrir,
no?,
era el 1535
que es van descobrir.
I m'agrada molt
aquest viatge
tan llunyà
i proper a la vena.
A veure on anem,
la setmana que ve.
És veritat,
anava a preguntar
on anem.
No sé si ho vols desagradar
o no.
Com, com?
Dica,
no sé si vols donar-ho
per sorpresa
la setmana vinent
o prefereixes
anar dient alguna cosa.
A veure,
m'estim mirant el mapa aquest,
però he tingut
un m'ha vist al costat
i ara no sé.
De fet,
vam dir
i les galàpagos
la setmana passada,
que vam estar comentant
on anem, on anem,
no?
Va sortir així una mica
arrel de parlar-ho
en directe de,
va, on anem,
vinga,
les galàpagos.
Doncs no sé
on anem la setmana que ve.
Saps que hauríem
de tenir aquí l'estudi,
una bola d'aquestes
del món,
saps?
I sí,
parat-la ja.
Sí,
això de,
a veure,
pum,
i ficar el dit.
Mira,
tinc aquí un mapa del món,
puc tirar un d'art,
que em vagi a parar el d'art.
Ah, mira.
On hem anat a parar?
L'has tirat o no?
No, no,
no tinc cap d'art per allà.
Home.
Tinc el mama per on anar al d'art.
Un llapis,
un llapis mateix,
a veure si...
Ai, però se't queden trencar-lo.
Ja, bueno,
clar,
no cal que destrossis
la parateta,
Anna.
No,
ja pensem,
no et preocupis,
de veure on viatgem
la setmana vinent.
Vale.
Ja sabeu,
estimats oients,
crec que farem alguna cosa
d'Àfrica,
o de l'Orient Mitjà,
o per allà.
Sí,
ens queda molt per recórrer.
Fa gràcia.
I si hi ha algú
que vulgui anar a algun lloc
en concret,
ja sabeu que ens ho podeu comentar
que ens ho digui, eh?
Sí, home i tant,
a través de Facebook,
de Twitter,
o del telèfon aquest a la ràdio,
que és el 610-777-015,
així que,
si no ho decidim nosaltres,
doncs que ens ajudin
a decidir-ho també,
no, Anna?
Sí, sí.
Així ja viatgem tots plegats.
Doncs...
O si saben ja
la seva destinació
de les vacances,
que ens les comencin a dir
i ens hi poden fer planning.
Ai, mira,
jo saps què estic pensant?
Tinc molt al cap
Índia i Indonèsia.
Índia,
nord,
Tocant,
Takmahal
i Indonèsia.
No sé si t'he donat alguna
idea
per poder-ne parlar.
Ara tinc molts llocs,
ja, ja.
Sí, massa.
Índia, Indonèsia,
Unió Mitjà,
Àfrica,
hauríem d'anar pensant, eh?
Austràlia,
el que passa és que Austràlia
és tan gran
que hauríem de dividir-ho
en diferents dies,
però, bueno...
Però, imagina't,
no tenim tot el temps al món.
No, exacte, exacte.
Sí, sí.
Després, bueno,
sí.
Sí.
Ja viurem, ja viurem.
Sí?
Vinga, van,
prenem nota d'aquests destins
i la setmana vinent
seguirem parlant de viatges
amb l'Anna.
Anna, com sempre,
gràcies per ser aquí
amb nosaltres.
Adeu.
Ens veiem la setmana vinent.
Exacte, adeu.
Vale, adeu, Anna.
I, res,
nosaltres seguim
en aquest divendres
escoltant música.
Ara ens despedim,
ens despedim,
no, ens acomiadem
un momentet
i seguim escoltant música.
Fins ara.
i seguim escoltant música.
i seguim escoltant música.
i seguim escoltant música.
i seguim escoltant música.
i seguim escoltant música.
i seguim escoltant música.
i seguim escoltant música.
i seguim escoltant música.

comentàvem,
hem viatjat a les galàpagos
amb l'Anna Rovira.
Déu-n'hi-do,
molt lluny, eh?
Hem viatjat, com dèiem,
en l'època,
en anys,
en segles
i també en distància,
perquè hem anat superiuny.
i, res,
ara,
ens hem escoltat una mica d'Ava,
que és divendres.
i tocava ja una mica.
Així que...
Ava,
Dancing Queen.
i seguim escoltant música.
i seguim escoltant música.
i seguim escoltant música.
i seguim escoltant música.
i seguim escoltant música.
i seguim escoltant música.
i seguim escoltant,
� mras el pARR perlacu,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Units!
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desbernada.
I tu? T'apuntes?
No et quedis fora de joc!
Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia.
Aquí, a Ràdio Desbern.
a Ràdio Desbern.
Bits.
Molt més que nits d'electrònica.
Bits.
Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 o de la nit.
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic? Acosta't al nostre cap i porta la teva targeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
Cap Sant Just.
Avinguda Indústria.
Sense número.
4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem.
Si el teu n'és un, la Direcció General de Trànsit t'enviarà una etiqueta ambiental adhesiva.
Perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
AMB, Metròpolis, Barcelona.
Llavors et poso un quilo de pomes?
Sí, mig quilo per menjar i mig per llançar.
Cada any malbaratem el 45% de la fruita que produïm.
Mentrestant, 800 milions de persones passen gana.
El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa.
A Mants Unides recolzem projectes contra la fam a 60 països.
T'hi compromets?
Truca al 900-811-888.
Sabies que una gran part de les urgències mèdiques
es poden resoldre sense saber d'anar a l'hospital?
No.
No.
per res, el millor és trucar al 061.
Al 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre't,
orientar-te o indicar-te a quin centre sanitari t'has d'adreçar en cas que calgui.
per una salut millor, 061 CatSalut respon.
Generalitat de Catalunya.
Encara creus que els residus no són un problema?
De veritat ho creus?
Ah, que no és el teu problema.
Ja reciclaren els altres, oi?
Però qui?
Els teus fills?
Els fills dels teus fills?
Per ells ja serà massa tard.
A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generem.
Fins quan?
Redueix.
Reutilitza.
Recicle.
Reacciona.
Amb la col·laboració de Coembes i Ecovidrio.
Generalitat de Catalunya.
Raiment is back with Little Miss Sunshine.
Rihanna, where you at?
You have my heart, and we'll never be worlds apart.
Maybe in magazines, but you'll still be my star.
Baby, cause in the dark, you can see shiny cars.
And that's when you need me there, with you I'll always share.
Because, when the sunshine will shine together.
Told you I'll be here forever.
Said I'll always be your friend.
So for no thumbs to get out to the end.
Now that it's raining more than ever.
Know that we'll still have each other.
And you can stand under my umbrella, you can stand under my umbrella.
Alla, ella, yeah, yeah, yeah.
Under my umbrella.
Alla, ella, yeah, yeah, yeah.
Under my umbrella.
Alla, ella, hey, hey, hey.
Under my umbrella.
Alla, ela, eh, eh, eh.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit