.
Doncs bé, avui us donem la benvinguda a la plaça Mireia
amb aquestes dues veus, amb Ed Sheeran i Khalid,
amb aquest tema que es diu Beautiful People
i obre a la plaça d'avui, número 735.
5 i 10 de la tarda, molt benvinguts a tots i a totes,
com deia la plaça Mireia, serem aquí amb vosaltres fins les 7 del vespre.
I a continuació us explicarem el sumari pel programa d'avui
mentre escoltem aquest Beautiful People.
Doncs bé, després d'unes setmanes tornem a tenir amb nosaltres a la plaça La Glòria Conesa,
que de fet ja la tenim també aquí a l'estudi de Ràdio d'Esberna.
Avui farem un viatge entre històric i entre museus també.
visitarem el Museu Egipci de Barcelona,
que és un dels museus, podríem dir, més emblemàtics de la cultura egípcia.
Compte amb més de mil peces de l'antic Egipte.
I, sens dubte, passarem també pel Museu Egipci del Caire,
que podríem dir que és el pare dels museus egipcis del món.
Aquest també custòdia la col·lecció més gran d'objectes de l'antic Egipte.
Seguirem amb la tertúlia de cinema, com sempre dic amb els nois més joves,
i saltarem a la segona hora amb l'Oriol Lluc.
Avui ens porta no frases, ni refranys, ni frases fetes,
sinó que avui l'Oriol Lluc ha decidit dedicar l'espai al blog
Ja està el listo que todo lo sabe, que està escrit per Alfred López.
El podeu trobar al diari 20 Minutos.
Doncs bé, en aquest blog que escriu, precisament,
l'Alfred López explica curiositats sobre refranys,
frases fetes i també temes molt diversos.
Per tant, avui, com us deia, no ens centrarem directament en un refranys
o unes frases fetes, sinó que parlarem de frases que diem molt,
però que sovint no són ben bé dites.
Per exemple, la paciència és la mare de la ciència,
o joventut, divino tesoro, o el client sempre té la raó.
Veurem que no són exactament frases fetes ni refranys,
però intentarem esbrinar el seu origen.
I per acabar el programa d'avui, el número 735,
Economia en temps de Covid.
Avui parlarem de quines són les economies que es recuperaran amb més força
i quines, en canvi, trigaran més.
Tot això degut a la crisi de la Covid.
Quines són també les previsions que en fa el Fons Monetari Internacional.
En parlarem amb l'economista Rafel.
Aquesta tarda serà l'últim programa,
l'últim espai, perdó, del programa d'avui.
I us fem el recordatori per si voleu recuperar alguna entrevista
o algun programa o podcast en concret.
Podeu anar al web de radiodesbent.com,
a l'apartat, magazins, La Plaça Mireia,
i també hi som al Twitter, si ens voleu seguir,
arroba pl-mireia.
La Plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat, de veritat, que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú farà aquesta, no?
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
La colla passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda,
a Ràdio d'Esverd.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encuentres mal o algo?
Socorro!
Doncs bé, ens ambientem una mica per fer aquest viatge històric i també museístic,
perquè ens hem d'ubicar una mica, com deia, en el món egipci, la cultura egipcia.
Glòria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, bentornada al programa, com estem?
Molt bé.
Sí.
La Setmana Santa bé.
Sí, t'hem trobat a faltar per visitar aquests museus, exhibicions,
sempre ens ho portes tu al programa, i clar, si no et tenim a tu,
doncs ens hem quedat una mica faltats d'aquest espai.
Bé, doncs ja estic aquí.
Però bentornada, me n'alegro que tornis a passar per aquí.
Com deia al principi, Glòria, avui farem un viatge històric i museístic,
però centrats en els museus que parlen d'Egipte, no?
Aquesta història, mare de Déu, hi ha molts temes que podem tocar de la cultura egipcia,
per on comencem?
Bé, el que podem dir és que aquest any serà l'any d'Egipte,
perquè té moltes coses, i diuen que el 2021 és un any que Egipte està de moda.
Entre altres coses, això, han inaugurat un gran museu,
el que es diu Gran Museu Egipci, o sigui, el GEM, G-E-M.
Això aquí, o allà a Egipte?
Allà a Egipte, al Cairo, a l'Esplanada, on hi ha també les piràmides de Giza,
i a més, és un museu que està alineat amb les piràmides,
que també les piràmides tenen un sentit que jo no te'ls he explicat,
que estan posades d'una manera determinada, amb el sol,
i totes aquelles coses que es veuen a les pel·lícules de l'Indiana Jones.
Llavors, aquest museu, entenc que conviurà amb l'actual museu, no?
O serà un altre?
És un altre, o sigui, hi ha un a l'interior, que és de color rosa,
però és molt antic.
Jo, per cert, la vegada que vaig anar allà vaig dir,
bé, aquí, és que qualsevol s'ha pot endurar alguna cosa,
perquè no tenia gens gens de seguretat.
A més, estava al centre de la ciutat,
i és un museu que no sé si es va començar a fer el 1800 i pico,
o sigui, és molt antic.
I aleshores ara han fet aquesta gran fortalesa,
quasi perquè té, em sembla que són cinc hectàrees,
o sigui, que ocupa molt d'espai.
A més, hi ha un centre de convencions,
centre de formació, de conservació,
hi ha tallers, hi ha museu pels nens,
o sigui, que és una cosa mastodòntica, faraònica,
digue-li com vulguis.
Sí, faraònica, no?
I això està en construcció, no?
És un projecte.
Va començar, sí, el 2017 ja van començar a inaugurar coses,
i segueixen inaugurant, i encara falta,
perquè és tot un pla, no és només aquest museu.
Aquest museu, sí, es va inaugurar el dissabte 3 d'abril,
no hi ha tot el que tindria que haver-hi,
però a poc a poc ho aniran portant,
perquè és que tenen tantes i tantes i tantes peces
que ho han de fer a poc a poc,
ho han de fer a poc a poc, però han volgut ja inaugurar-lo,
la previsió era inaugurar-lo molt abans,
després van dir el 2020,
i al final t'ha sigut el 2021.
Bé, és un museu, com ja han dit, enorme,
en forma de triangle oblico,
i està a dos quilòmetres de les piràmides,
i comença per ser la façana,
és de pedra translúcida d'alabastre,
o sigui, que ja comencen amb el seu poder,
digue-li com vulguis, no?
O sigui, no l'han fet d'or,
perquè en aquests moments jo crec que no està de moda,
sinó que l'haguessin fet d'or, no?
El 2002 va ser quan el president Moràbac
va posar la primera pedra.
El 2006 ja van començar a portar les estàtues
del Ramcès II, com a déu.
Bé, era un faraó, però els faraons eren com déus.
També hi havia...
Bé, van arribar inclús a haver dones faraones,
que això és molt poc conegut,
perquè, a més, de les cinc que van haver,
només hi ha tres que estan documentades,
i també se sap que una d'elles portava barba.
El que no sabem és si la barba la portava
per fer veure que era un home o perquè era.
N'hi ha tres ben documentades,
però les altres dues no.
Aleshores,
aquestes estàtues del Ramcès II,
que tenen una antiguetat de 3.200 anys,
estan posades a la plaça del Ramcès,
salió plaça del Ramcès,
en el Cairo,
i estan restaurades
i posades a l'entrada
des del 2010.
El 2008
van començar a excavar
i han acabat ara el 2013.
Tot va tindre un retard també
degut a la primavera ara,
pel 2011,
que va haver-hi tot el merder
que es va muntar per allà,
i aleshores van tenir tota la pèrdua de turistes,
amb la qual cosa
no podien,
els hi faltaven peles
per aconseguir fent
les obres que tenien en allà.
Després ha vingut la pandèmia
i fins ara.
Aleshores, ara al final,
han decidit inaugurar-ho
i el que han fet ha sigut
aquest desfile tremendo
pels carrers que va sortir la televisió
de 22 mòmies
que van acompanyades
amb uns vehicles blindats
que són una mena de tanques
durats,
immensos,
i amb una decoració bestial,
amb guàrdies a cavall,
sacerdots,
com a l'antiguitat.
O sigui,
van fer com si fos això
3.000 anys abans de Cris,
no ho sé,
per dir alguna cosa, no?
Molt paraònica.
Sí.
En el nou recinte
han inaugurat de moment
dues sales,
la central
i la reservada
a reis i reines.
Després ho aniran
i aniran fent-ho
a poc a poc, no?
va desfilar
el
Tom Hoss III,
que és fill
d'aquesta dona
que dèiem,
Hassan Sub,
que va ser el sisè faraó
de la dinastia XVIII
de 1.479
al 1.425
abans de Cris.
O sigui,
que clar,
estem parlant d'unes dates
que se suposa
que està tot ben documentat.
Exactament,
què va passar
o com anava,
no ho sabem, no?
Però aquest era
un dels més importants
dels 3.000 anys
de civilització
faraònica.
Aleshores,
el que han fet
ha sigut també
portar-lo
per trams
en barco
des de l'Uxor al Cairo
o en tren.
O sigui,
han fet tot un viatge
molt llarg.
Portar les peces
cap a qui,
en tinc?
Sí,
d'una banda
cap a l'altra
però ho han fet
amb tot un...
Com antigament,
bàsicament, no?
Sí,
també movien les peces
pel rionil.
Sí,
i ho han fet
amb tota la pompa
possible, no?
O sigui,
allò semblava
un espectable
com aquells
de,
no sé,
les Olimpiades,
per dir alguna cosa,
no?
Que s'hi vol que tot el món.
La veritat és
que ho han retrasmès
a tot arreu
i,
bueno,
era molt bonic.
Era agafat
de poder-ho anar-ho a veure.
Clar,
Anna va dir,
jo també vaig tenir la sort
de visitar
l'antic museu egipci,
és el que comentaves
que...
Tot amunt ha anat allà,
tot amunt ha anat.
Sí,
que podies tocar
totes les peces,
si volies.
Sí,
i tot amunt ha anat.
Sí,
de fet,
crec que va ser
a mitjans de...
crec que va haver-hi un atemptat
també al museu egipci,
a l'antic,
diguéssim,
que crec que va estrossar
bona part de tota...
Bueno,
en fi,
de tota la part històrica
que tenien allà,
de l'antic Egipte,
que és una llàstima.
És que,
a més,
no tenia cap seguretat.
Pensava si per aquesta finestra
poden entrar,
no?
I,
en canvi,
ara ho han fet molt bé
i sembla ser que és molt maco
ja,
inclús a l'edifici,
no?
L'edifici va tenir...
Al principi,
quan van decidir fer-lo,
van haver-hi
1.557 sol·licituds
d'arquitectes,
que volíem formar part
per muntar-ho,
de 82 països.
I,
bueno,
al final es va decidir
qui ho tenia que fer.
L'edifici va ser un disseny
dels arquitectes
Ennegan,
Peng i Burro-Opert.
Jo,
la veritat és que no els conec,
però, bueno,
deuen ser molt bons.
I,
bé,
van acabar fent
aquesta fórmula de triangle,
que també és com,
de fet,
com una piràmide
tirada a terra,
més o menys,
no?
Bé,
que no es veu,
si no és des del cel,
perquè si ho mires de davant,
doncs veus aquesta portalada
de la vasta
i res més,
que és immensa,
no?
Almenys per les fotografies.
Sí,
sí, sí,
des de la vista aèria
segurament es veurà més
aquesta,
la forma,
no?
Com de piràmide tombada.
Tenint en compte,
bueno,
és que a més té
135.000 metres quadrats,
o sigui,
que és una barbaritat,
són com 40,
si no m'equivoco,
14 illes de l'Eixample,
o sigui,
14 illes de l'Eixample
és molt terreny per un museu,
per una sola peça,
perquè hi ha altres coses petites,
que és el que dèiem,
no?
instal·lacions per nens,
museu de nens,
però, bueno,
la peça principal
és molt,
molt gran.
I bé,
a partir del 18 d'abril
es pot visitar.
Una llàstima
que no hi puguem anar aviat.
Bé,
aviat,
allà quan no és per una cosa
és per l'altra,
ara per la pandèmia,
aquesta pobra gent
per això
se li ha retrasat tant
el muntatge
del final,
perquè no l'han pogut inaugurar,
degut a això,
que entre pandèmies
i guerres
i històries...
I economia.
I economia,
perquè,
o sigui,
Egipte no és que sigui
un país molt ric,
no sé si tenen
o no tenen mitjans,
però...
Com a bona part
també viu del turisme.
Viu molta part
del turisme,
perquè a més,
Egipte
és molt desert,
ja ho sabeu,
hi ha el riu
i al redor del riu
del Nil,
allà es van col·locant
la gent
i allà hi ha una mica
de verd.
Quan vas amb avió
ho veus,
veus tot un riu
de color verd,
perquè són
les poques plantes
que es cultiven
al costat del riu,
no?
Això a mi
em va impressionar
bastant,
ve en un desert
tan gran
i aquella franja verda
que va fent curbes
al redor del riu.
O sigui,
l'únic lloc
on neix vegetació
és a prop de l'aigua,
no?,
en aquella zona,
bàsicament.
Sí,
perquè la veritat
és que Egipte
és molt àrid,
no?
Sí,
em val molt la pena
i dos dels països
que, mira,
hi tornaria
amb els ulls tancats,
la veritat,
hi ha molt per descobrir.
i, de fet,
recordo que en aquest museu,
però a l'antic,
diguéssim,
recordo veure
el primer preservatiu
de la història,
o almenys
el que s'explica
que va ser
un dels primers preservatius,
que estava fet
com amb una espècie
de tela,
en fi,
i recordo que estava exposat,
doncs,
també que el podies tocar
gaire bé.
Sí,
això dels preservatius,
els romans
els feien servir
de budells
d'animal,
feien servir
els preservatius,
o sigui,
que no ens pensem
que això és una cosa
nova,
fa molts anys
que es fan servir.
Ja fa més de 2.000
i 3.000 anys
que em feien servir.
I tant.
I a Egipte
també tenim un trosset
a Barcelona,
per si no podem
moure'ns a Egipte.
Sí,
també és molt recomanable.
Està al carrer València,
286 em sembla que és,
i 284
o 89.
I és un museu
que és senzill,
antic,
però que està força bé.
jo no sé si ara,
a més,
l'han arreglat
alguna cosa.
Em sembla que just
aquests dies
està tancat.
Però fan molts actes,
o sigui,
el Museu Egipte
d'aquí de Barcelona
fa des d'excursions,
viatges,
teatre,
perquè hi ha un equip
de teatre
que fa teatre egipci,
o sigui,
que el que fa
és les escenes
reconstruir-les
amb teatre,
i crec que es poden visitar,
es pot demanar,
i també fan coses
pels nens
i tallers,
i és un museu
molt actiu,
és molt actiu,
o sigui,
tenen moltes coses.
Fan de tot.
Fan de tot.
Què passa que la web
no està gaire bé,
costa molt entrar-hi,
i a mi m'ha costat molt,
i al final
l'ho he aconseguit,
però se n'anava,
o sigui,
no sé quin defecte
deu tenir ara.
Fan inclús
tallers d'introducció
a l'escriptura
jeroglífica.
S'imagina't.
Per Déu,
per si algú vol aprendre
ara escriuen jeroglífics.
Sí.
Mare de Déu.
Només que per aprendre
la gràcia està
en que quan saps
alguna cosa de jeroglífics
pots llegir alguna cosa.
Clar.
Perquè el jeroglífic
és molt gràfic,
molt gràfic,
o sigui,
tu veus allà un ull
i veus no sé una mà
i saps el que està,
no saps el que t'està dient,
però bé.
Sí,
però pot arribar a ser didàctic,
fàcil d'interpretar.
Sí,
així com hi ha idiomes
que els mires
i no veus res de res,
jo penso que...
Un xinès serà molt complicat.
Eh?
Un xinès o un japonès,
crec que sí que...
Sí,
sí,
en canvi els mires
te té gràcia mirar-ho,
no?
O sigui,
sí,
pots inventar-te,
com a mínim
pots inventar-te un conte
quan llegeixes.
Exacte.
Jo no és que hagi llegit gaire,
perquè no he llegit gens,
però bueno.
No,
però déu-n'hi dels cursos
que tenen,
també per adults i infants,
però per adults també estic veient
que tenen un curso
d'introducció
a l'Egipte faraònic,
també,
per saber una mequeta més
de la història.
Fan moltes coses,
sí,
és molt actiu,
ja et dic,
moltes.
Jo ja n'havia sentit parlar,
moltes vegades,
del Museu Egipti,
perquè també va...
Pot fer 25 anys,
no fa massa,
no?
Crec que va ser el 2019,
2018,
crec que va fer 25 anys.
Pot ser.
Pot ser.
I a més,
em sembla que també
tenen biblioteca
i que pots demanar coses
de...
o sigui,
que présten de llibres.
D'això no n'estic segura.
Que la tenen a la biblioteca,
si te'ls presten això,
no estic molt segura.
Però em sembla que sí.
I tenen també
al voltant de 1.100,
1.000 i algo peces
autèntiques,
autèntiques.
De l'etapa antiga d'Egypte.
Sí,
perquè va haver-hi un català,
un català
que el 1.800 i pico
li va...
O sigui,
que va estar molt interessat,
va descobrir moltes coses
i va ser el que va muntar
el museu aquest,
el que tenim nosaltres.
Ah,
a través de peces
que van adquirint...
Sí.
Sí.
Va ser una persona
que el 1.800,
abans del 1.900,
va anar allà
i va veure coses,
se les van portar cap aquí
perquè aleshores ja saps
que allà
és que no tenies
ni què comprar-les.
O sigui,
el problema que han tingut
els egipcis
ha sigut que...
Jordi Clos,
ara ho estic llegint.
Jordi Clos.
el problema
que tenen els egipcis
és que la gent
se'ls induia les coses
i ara les voldrien recuperar
però, clar,
això és impossible,
no?
Però, home,
si s'han adquirit,
és a dir,
si s'han comprat...
Sí,
mira què ens ha passat
amb les...
amb les pintures
de Xixena.
Les vam comprar,
Catalunya les va comprar
i, en canvi,
ara s'han tingut
que tornar.
Van aprofitar
aquells dies
que estàvem parats...
Perdona,
que parli una mica de...
No, no,
igualment història...
El dia que estaven,
justament,
que van tancar
amb el primer
tancament per la pandèmia,
va anar la Guàrdia Civil,
la Xixena,
va agafar les peces
i se les van endur.
O sigui que...
Bé,
ens hem quedat sense.
De moment,
el Museu Egipci
no té cap tipus
de, potser,
sol·licitud d'aquest tipus,
no?
Que a Egipte
li hagi reclamat.
Perquè, clar,
entenc que si són peces
de col·leccionistes
que s'han adquirit
per un preu,
també,
és a dir,
no?
Però a vegades
es reclamen, eh?
Ara esperem
que no reclamin
l'Anne Fertiti
que està...
Bé,
jo la vaig veure a Londres
o potser ja la tenen ells.
Ostres,
ara em faig oliós
que jo la vaig veure
a Londres
i això,
veure'm una exposició
fa molts anys
que van fer a Londres
i...
Però ara em sembla
que ja la tenen ells.
No ho sé on està
o no ho sé.
No ho sé.
Però és molt bonica,
l'Anne Fertiti
és molt bonica,
molt bonica.
Doncs sí.
Sí, senyora.
doncs hi era
Jordi Clos
que comentàvem,
no?
Que va afegir
la seva part
que està llegint
de col·lecció
d'arqueologia egípcia
i van començar
a inaugurar,
es veu,
diferents exposicions
de les peces
que tenia
fins que al final
ja van crear,
diguéssim,
el museu en si
que ja fa 25 anys.
Sí.
Sí.
És un museu
que la gent no...
Jo penso que no té gaire tirada
perquè no es coneix massa.
o sigui,
és allò que dèiem l'altre dia,
no?
Que hi ha molts museus a Barcelona,
petits,
que estan molt bé
i que la gent no hi té tirada,
no?
Potser perquè, clar,
els grans s'anuncien tant
i fan tantes coses
i que no penses en els altres.
Però aquest és un dels que
val la pena pensar-hi.
Home, sí,
jo crec que aquest
és de visita obligatòria,
gairebé, no?
No?
Vull dir...
Tenint-lo a Barcelona
i tenint les peces que tenen,
no?
Com deia,
més de 1.200 peces al voltant
és per anar-hi.
Jo em sembla,
si no m'equivoco,
que quan vaig anar,
el que més em va sorprendre,
fins a quina cosa,
va ser un llit de fusta
que tenia,
doncs,
no sé si eren 5.000 anys,
3.000 abans de Crist
i 2.000 d'ara són 5.000.
Potser m'equivoco,
però bueno,
em puc equivocar de 1.000 anys,
que si ho deixem en 4
són més també, no?
I era un llit de fusta
que bé,
podia haver estat fet ara
en plan de poble,
no?,
allò que fas un llit manual
i em va impressionar el llit,
fixa't,
sí.
Com de palla,
trenada,
m'imagino,
o...
No,
era fusta,
era fusta,
però és que semblava d'ara,
o sigui,
eren 4 fustes posades,
com de tronc d'arbre,
però era molt senzill.
Jo he pensat,
mare meva,
això,
quants anys té,
Déu meu?
Home,
jo crec que igual que la cultura romana,
la cultura grega,
Egipte també ha deixat forces...
Bueno,
ens ha deixat un camí,
depèn de per què,
bastant aplanat,
no?,
de coneixements,
d'astronomia,
per exemple,
de construcció...
Em sembla que quan els egiptsis ja feien tot això,
nosaltres encara anàvem...
Amb taparrabos,
no?
Amb taparrabos,
no?
No anàvem a treure,
dient amb el taparrabos,
o sigui...
Bueno, sí,
però sí.
Sí, sí,
que anàvem encara per la selva...
Exacte,
exacte.
Bueno,
va ser una cultura molt avançada,
on, a més,
les dones tenien un gran paper,
les faraones reines,
no sé com li deien,
fins a aquest punt,
no?
Les faraones,
no?
Faraones,
que no són conegudes,
no sé per què,
perquè...
No, clar,
Cleopatra suposo que és el primer
que li ve a la ment a tothom,
no?,
quan penses en una faraona egípcia.
Sí.
el que ens sona és per la pel·lícula,
és que, clar,
vam fer una pel·lícula que va ser molt famosa,
de l'Elif Chabet Taylor i el seu marit,
allà la Cleopatra aquella,
que ens la...
Bueno,
i va ser també una de les farones més joves,
no?, crec,
de la història de...
és a dir,
del regnat egipci,
de les 20 i pico dinasties que van haver-hi,
crec que va ser la més jove,
igual que també recorda Tutankhamon,
per ser també dels més joves,
i que el més jove va morir.
Sí, sí,
tenia 17 anys,
més o menys,
em sembla,
en Tutankhamon,
no sé si va estar dos anys i es va morir,
o sigui,
dels 17 als 19,
aproximadament,
no ho sé exactament.
I després el descobriment també de la tomba,
que va ser tot una fita en el seu moment,
que es deien que estava maleïda i tot.
Van trobar,
no sé si,
150.000 peces allà,
sí,
deien que estava maleïda perquè les encantava,
molts no sortien.
No, clar,
però si allò no s'havia obert,
amb 2.000 o 3.000 anys,
mare de Déu,
devien haver-hi bactèries que ja n'existeixen.
Clar,
és possible,
perquè sempre hi ha gasos i coses d'aquestes
que a vegades,
quan entres a un...
Jo no m'atreveixo a entrar a segons quins llocs.
A vegades,
jo havia fet...
Entrava a les coves,
a espel·lologia.
Ah, espel·lologia.
I la veritat és que...
Clar,
però són zones que no...
Clar,
no ventila l'aire.
No.
Per entendre'ns,
l'aire està estancat.
Sí.
I en aquells peces,
en les tombes aquelles encara més.
No, clar,
la Tutankamón...
També deien que les primeres,
és a dir,
els primers arqueòlegs que van obrir la porta
i van...
Bueno,
van arribar a accedir-hi,
són els únics que realment van veure
la tomba tal qual era,
perquè després amb l'aire i l'oxigen...
Es va desfer tot de cop, no?
Sí,
hi havia peces que es van trencar,
es van desfer,
d'altres,
el treu-les també es van desfer pel material,
perquè allà dins,
com que era com una bombolla,
no?,
per entendre'ns.
Clar,
com van treure-la fora,
clar,
amb l'oxigen real i tot,
el que hi ha avui en dia,
l'únic que el va veure,
diguéssim,
tal com era,
va ser el primer arqueòleg que el va...
que van treure,
que crec que era britànic.
Sí,
i després van anar a més,
ho van secajar tot
i no van deixar res,
i clar,
perquè estava enterrata,
a més,
en totes les seves joies,
animals també,
que estàvem alificats.
animals,
persones,
els esclaus,
allò era,
bueno,
sí,
sí,
és un tema molt interessant,
també,
aquest tema d'Egipte.
Home,
igual que a la construcció de les piràmides,
no?,
quantes vegades també s'ha qüestionat
com les feia,
com van poder arribar a fer això,
no?
Sí,
sí,
les piràmides...
Físicament i tot,
perquè clar,
avui en dia tens un dron,
és que no van deixar papers,
però sembla ser
que hi ha unes coordinades
molt exactes i clavades
respecte al Sol i la Lluna
i totes les estrelles,
i tot això no ens va quedar res,
o sigui,
d'astronomia
en sabien,
ens han deixat també part,
encara que no ha escrit,
no?
Sí,
però...
Clar,
l'astronomia és d'una de les ciències
més antigues
i la gent en sabia,
en sabia molt
i el que passa és que no sabia escriure
i moltes coses no han quedat.
Bueno,
i gràcies a Déu
que el tipus d'escriptura
que tenien ells,
almenys a tombes
i a papirs potser,
eren els hieroglífics,
que també dèiem
que és una manera molt fàcil,
podríem dir,
d'arribar a entendre
què és el que passava
o què és el que ells volien plasmar.
Un dels motius
que vam poder
entendre
els hieroglífics,
si no m'equivoco,
va ser per l'ajuda
d'una cosa
que es diu
la piedra loseta,
que està escrita
en tres idiomes,
no?
Que de fet també està,
crec que està al museu
de Londres,
al museu
del National Gallery,
pot ser?
Sí,
pot ser,
perquè està tot repartit,
la Nefertiti,
ara no sé si està a Berlín,
em sembla que està
a l'illa dels museus,
però tampoc,
no ho sé,
perquè ja et dic,
jo com que la vaig veure
a Londres,
i la gent em diu
no pot ser que la veigis a Londres,
jo sí,
la vaig veure,
i sí,
és que hi havia una exposició
d'aquestes
que jo tenia 18 anys
que voltaven,
no?
Però ara em sembla que està,
si no m'equivoco,
està a Alemanya.
Sí,
com deies,
la pedra,
mira,
sí,
exactament,
està al Museu Britànic,
ara ho acabo de confirmar,
de Londres,
porta allà des del 1802.
Bé,
és allò,
aquelles coses
que feien els anglesos,
que...
Bueno,
oxpocs.
Molt ben fets.
Anaven per tot arreu
i com no els hi costava res,
la gent s'ho enduien tot.
Els anglesos
tenen una quantitat
de coses d'arqueologia
tremendes,
no?,
en els museus.
Sí.
és fantàstic.
Sí, sí,
i la pedra roseta,
no?,
la pedra roseta coneguda,
també,
la tenen allà.
De fet,
sí senyor.
Doncs Glòria,
si et sembla bé,
deixem aquí l'espai
i marxem també
amb aquesta música
ambientada a l'Egipte.
Molt bé,
moltes gràcies.
Gràcies per aquest viatge
històric i museístic,
ens veiem en una setmana.
Molt bé.
Adéu, Glòria.
Adéu, Cià.
Adéu, Cià.
Adéu, Cià.
I hi ha una màgia
que no té truc.
És la màgia
de compartir una estona
amb algú
i parlar-hi.
Vols practicar català?
Vols ajudar algú
a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat
per la llengua.
El programa
de les parelles lingüístiques
ab-xl.cat
Perquè quan parles
fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
100 milions i mig
de futurs.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.

de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ràdio 2BM 98.1
Doncs vinga, saltem de l'antic Egipte
que parlàvem amb la Glòria Conesa
a l'espai de cinema.
També ens enviantem, nois, bona tarda.
Bona tarda, Sant Just.
Molt bona tarda a tots els nostres estimats radioigents.
Carai, carai, quina fusivitat.
Com bé el Pol, eh?
Pol i Marco, ben tornats, benvinguts.
Sí, sí, vens...
Amb l'uniforme de taekwondo, eh?
Exactament.
Sí, sí, vens preparadíssim, eh, sempre.
Vens de la batalla.
Preparats per tot.
Avui vens que...
Bueno, què tal...
Per cert, com ha anat...
Que m'enganxo sola.
Com ha anat la Setmana Santa?
Força bé?
Molt bé.
Jo només puc treure una cosa positiva.
Només una?
Només una, realment.
Una, que és que he pogut veure pel·lícules.
Bé, ja és positiu.
Per aquest espai és positivíssim.
És positiu per aquest espai,
perquè per l'altre està d'estudiar, aleshores, doncs.
Bé, però segurament no va a Sant Just a altres llocs,
per tant, ja és una altra cosa positiva, no?
Sí, a la...
Si he pogut acampar a la boira.
A la muntanya, tot i que...
Ve a tossir-la, no?
Una mica, sí.
Un retira espiritual per estudiar.
Oh, carai.
Doncs ben aprofitat,
perquè ens tornen a anar a confinar comarcalment,
per tant, ben aprofitat.
Nois, així m'agrada.
Ja no podem tornar anar al...
O sigui...
No, sí, Cornellà és comarcal, eh?
No municipal.
Ja.
Serà baix llobregat de nou.
L'únic que no sé jo és si els cinemes d'aquí comarcals
tenen versió original.
A veure, tenim el Cinebaix,
que està a Sant Feliu,
aquest hi podreu anar,
i l'Esplau està a Cornellà,
que també és baix llobregat.
És veritat, l'Esplau.
Clar, Pol.
Jo és que...
Sembla que hi ha un confinament comarcal,
jo m'imagino que...
En plan, Sant Just, Esplau i Sant Joan d'Esplau.
Però és més gran la comarca.
Ja, ja, ja, ja.
Jo ho sé,
però és com que no m'entra el cap,
no d'entera.
Som uns quants més, eh,
a la comarca del Baix Llobregat.
Entre d'altres, Cornellà.
Si no veig mal encaminada.
Sí, sí, Cornellà també forma part.
Sí, sí.
En fi,
a banda del confinament comarcal,
que és un rotllo,
i no tenim ganes d'aixafar la festa ningú
i la guitarra,
veig que el Marco porta papers avui.
Això són apunts que has d'estudiar
o són apunts per la...?
Són apunts per estudiar,
però porto un cuís.
Portes un cuís?
De set preguntes
i, bueno,
jo tenia...
Ho vaig fer amb la ment,
bueno,
pensant que vindrà el Víctor avui.
Clar,
a les vegades jo m'esperaria.
El podem trucar,
però, clar,
no sé si està disponible o no.
No crec,
si no ha vingut és que...
L'opció de trucar-lo hi és,
no sé si ell estarà...
No, no, no.
No ha vingut,
doncs,
bàsicament perquè té
que hi hagi com dos llibres
per divendres,
llavors,
doncs,
està una miqueta ocupant.
Una mica just, no?
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Jo, de fet,
no sé què faig aquí realment,
o sigui,
jo hauria d'audir...
Digue 5, 20 minuts.
Sí, sí.
He vingut més que res per això,
perquè ja no vaig venir
la setmana passada,
que ja estava fora,
però jo també tinc feina,
de fet,
aquest cap de setmana
tinc les proves
per l'accés a la universitat,
a l'ESCAC,
l'escola de cinema.
També?
Sí,
llavors ja està preparant...
Ara n'hireu junts amb el Víctor,
no?
Sí,
això espero.
Això és la idea,
no?
Aquesta és la idea.
Bueno,
doncs no,
doncs fem el quiz amb els que ells som,
Marco,
no?
O què?
Vale, va.
Jo, bueno,
jo m'esperaria, no?
Puc fer una altra, eh?
Jo ho faria una altra.
Home,
Ja que ho ha preparat una mica,
no?
Que ho ha portat i tot,
a mi em sap greu que quedi aquí
a Neu Fintero.
Sí,
perquè jo...
Podem fer com un aprenentatge,
saps?
És com un...
Sí,
va,
això és molt didàctic, eh?
Per anar acabantant motors.
Sembla bé,
sembla bé.
Sí?
O tens ganes de parlar
de les pel·lícules i sèries
en una altra també,
la setmana vinent.
Però que no sigui de David Lynch
perquè l'esclavarà totes.
No, no,
no hi ha,
crec,
no hi ha niua de David Lynch.
I a sobre són totes,
totes s'han de veure
en pel·lícules que he tret
del...
Letterboxd,
el teu Letterboxd.
Del meu Letterboxd.
Ah, o sigui,
les ha vist.
Saps que les ha vist.
Sí, perquè...
Molt bona idea.
Totes les que ha vist el Paul
les ha vist el Víctor,
llavors,
no hi ha molt problema.
Vale, va.
Doncs,
ojo que se'ns ofega,
se'ns ofega el Paul.
s'ha ofegat el Paul.
Estàs emocionat,
m'emocionat.
Estàs emocionat.
Vinga, va,
doncs,
com ho vols fer això, Marco?
Començo amb la primera,
em sembla bé.
La primera bastant lait.
Però és amb opcions?
Sí, és amb opcions.
O sigui,
ha de dir quina de les opcions
és la correcta.
Tornem als principis,
eh?
El primer programa
va ser en un cuis de Star Wars.
A sobre,
de Star Wars,
confirmo que la setmana passada
us estava escoltant
i no sabíeu quin era,
era de Star Wars.
És que sí,
va ser com un...
Sí, sí.
Concurs de preguntes
de Star Wars.
Vaig guanyar jo,
a més a més.
Ah, va ser tu
que vas guanyar
les entrades del Dani?
Com?
Sí, vaig guanyar jo.
No?
No, no, no.
Aquell dia no estava.
No era del Dani,
no era del Dani.
Era de les dies.
Va haver-hi algú
que va guanyar
unes entrades
que ens va regalar
el Dani a Val.
Que es van quedar
al caràss
les entrades,
a dir, eh?
Potser.
Perquè eren un cinema
que és...
De Sant Vicenç de...
No sé si era
de Sant Vicenç dels Horts
o...
Sí, sí.
Que era zona 2
de metro.
Ah, jo us no.
No arribàvem
amb la targeta.
No arribàvem
i crec que sortia
quasi el mateix
anar a l'esplau
que pagar el bus
fins allà.
Però un dia
que va fer...
Crec que va ser el Dani
que va fer un quiz
va regalar dues entrades
que les vaig guanyar jo
de l'esplau.
Sí, de l'esplau, sí.
Vaig convidar l'Elias
i em va obligar
a anar a veure
a detective Pikachu
i jo volia veure...
Segur que era millor
que a Pikachu, no?
Sí, era bastant millor
perquè la vaig veure
a casa com es deia,
tio,
la de l'ilton John
en Rocketman.
En Rocketman.
Home, va estar millor, no?
Sí, sí, està millor.
Em sap greu, Elias, però...
Aquí de Pikachu.
Jo la vaig veure
amb el Víctor
i l'Eloi
i la veritat no...
Estava bé per...
Una mica pel 6 i ja
eren els Pokémon.
Sí, d'aquesta forma...
Per passar una mica l'estona
si t'agrada Pokémon.
Sí, però ja que et regalen
unes entrades
vas a veure alguna
que valgui la pena, no?
Sí, però m'agrada
ser a portar per l'Elias.
Bueno, posem-nos...
Bon amic.
Vinga, va.
Mans a l'obra.
Molt general, eh?
Molt general, molt general.
Ja veus que les preguntes...
A sobre hi ha un sèrie fals
que descompte 0,1.
Ostres, ostres,
que aquí et penalitzen i tot.
Has de justificar
la teva resposta, també?
No.
Vale, vale.
Llavors estic més tranquil.
Vale.
Vinga, va.
Context històric,
no també n'hauré de fer?
Jo estic fart
de fer context històrics aquest any.
Vinga, va,
que comenci el superquiz
que ens ha portat el Marco.
George Lucas
i altres directors
els hi ha agradat
i s'han influenciat
per una pel·lícula
protagonitzada per robots.
Quina és?
A, Ex Machina.
No sé si la coneixes, Pol.
Jo tampoc la coneixia,
però crec que és una...
Aquesta no és
perquè com són pel·lícules
que he vist...
Podria ser...
B, Blade Runner.
C, Wall-E.
O B, Metropolis.
Metropolis.
Tu quina dius, Mireia?
Jo hagués dit Blade Runner.
Un punt pel Pol.
Molt bé, Pol.
Molt bé, Pol.
És Metropolis,
ja que Metropolis
va ser una de les primeres
produccions
del cinema
que crec que és
del mil...
de la dècada dels...
No sé si és dels 20
o dels 30,
si m'ho pots confirmar, Mireia.
Crec que dels 20
per Fritz Lang.
Crec que és el 1924-29.
No ho sé...
1927.
Ai!
27.
Entre mig.
És una pel·lícula
del 1927
que va ser una de les pioneres
a nivell de ciència-ficció
i d'efectes espacials.
Van muntar uns decorats
realment impressionants
i els efectes espacials
en feien també
a través d'un joc de miralls.
O sigui, va ser una pel·lícula
que va revolucionar
la indústria.
Llavors, és per això
que és una de les pioneres
de robots.
Aquesta...
O sigui,
vaig...
De fet,
pel meu treball de recerca,
no el que vaig fer
de l'última quinta,
sinó que jo tenia
un primer treball de recerca,
que era
són els efectes espacials.
I vaig estudiar
les primeres pel·lícules
fins a la dècada dels 30s
i una d'elles
era metròpoli.
Sí, em va record...
Em sona que vas dir...
Vas comentar alguna cosa
a la ràdio
de què?
Sí, del robot, no?
De la que...
De la protagonista...
Bueno, la protagonista...
Sí, la protagonista
que van fer
com coses molt estranyes
per...
Amb ella, sí.
Sí.
No me'n recordo amb el què,
però...
Coses així...
Coses molt incòmodes.
Sí, sí, la van tenir
durant molt de temps
amb una armadura posada.
O sigui, va ser realment...
M'agradaria pesar, pobra noia.
Sí, sí.
Deuria ser poc de llonses.
Així que Metropolis
va, diguéssim,
marcar una mica
la carrera cinematogràfica
de qui era?
George Lucas?
George Lucas
i, bueno, altres directors.
Blade Runner mateix,
per exemple.
Sí, jo m'he inspirat una mica,
però clar, potser és més nova
i, clar, les pel·lícules
de George Lucas
són una mica ens antigues.
Jo està pensant
en la primera de Blade Runner,
que és més o menys
de l'època de...
de Star Wars.
Vinga, va, un punt.
Vale.
La segona.
Molt random, eh,
la pel·lícula que comentaré,
però crec que n'heu vist les dues, eh?
Com es deia
el personatge
que interpretava
Clint Eastwood
a la pel·lícula
del Gran Torino?
Ostres.
A.
Wal Kisowski.
B.
Bruce Wachowski.
Mike Wachowski.
C.
Wal Kowalski.
O D.
Michael Diner.
Jo em quedo amb la C
perquè necessito
que es digui Kowalski.
No, però la primera i la segona
l'has puest-ho la repetir?
Com eren?
Wal Kisowski
o Bruce Wachowski.
Però Wachowski
no era de monstros S.A.
Mike Wachowski.
I l'última
Michael Diner has dit, no?
Michael Diner.
Jo crec que és aquesta,
Michael Diner.
Michael Diner.
I tu, Mireia?
Jo dic la C.
Ara m'ha fet un lío.
El Kowalski.
És la C.
És la C.
Ah, el Kowalski.
No l'hauria de canviar.
Gràcies, gràcies.
I una petita curiositat,
Michael Diner
és molt ràndom,
aquesta persona perquè és un...
Crec que és un...
Bueno, crec que no.
Va ser un...
Una persona de producció
a X-Men Origins.
Perquè jo estic mirant allà
el Letterboxx
vaig dir, a veure,
X-Men Origins.
Vaig veure a la producció
em va sortir Michael Diner.
No, doncs...
Mike Wachowski
no us sona de monstros?
Sí, clar, clar.
Jo l'he canviat...
És la boleta verda, no?
Jo l'he canviat
perquè ha posat
Wachowski
i ha posat el Kowalski.
Que això, un, és clar,
personatge de monstros de sea
i l'altre de Madagascar.
Des pingües de Madagascar.
Ah, sí?
És de Madagascar, l'altre?
Sí, el Kowalski.
Ah, sí, és un pingüí, no?
Sí, Kowalski rico.
Aquest m'està...
A rico, Kowalski, és veritat.
Aquest m'està enganyant
i per això, de fet,
bueno, en un primer moment
he dit el Kowalski
però he canviat
el productor d'X-Men.
Per això vaig dir Wachowski
per intentar fer-li el lío a algú
i ha es caigut pol.
Bueno, un a un.
Vinga, va, una altra pregunta.
Aquesta és zero o fals, eh?
Vale, el dibuix
que fa ja Kowals
o la pel·lícula del Titanic
el va fer Leonardo DiCaprio.
Sorprenen a James Cameron
i a l'equip productiu
que no tenien pensat
que sortís una escena del dibuix.
Zero o fals.
Jo crec que és cert, aquesta.
Vols dir que ha pintat també
Leonardo DiCaprio?
Aquest home és massa perfecte, llavors.
Jo diria que és fals, eh?
Aquest home no ho sap fer tot tan bé.
La Mireia t'ha remuntat, Pol.
És fals.
I menjero com a un.
I menjero com a un, Pol.
Ostres, ostres, que ara vas cap avall, eh?
Ara ve.
I esperat, perquè hi ha una curiositat
que el dibuix el va fer el James Cameron.
Ah, ostres, veus?
És que a mi em sonava
que algú ja hi havia.
Per què t'has liat, Pol?
Sí, no sé què era el James Cameron
però no sé, era per liar.
El típic vídeo de la top 5 curiositat
és que no sabies de la pel·lícula Titanic.
Doncs sortiria alguna part ja i no sonava.
Potser no ho vas entendre bé, guau.
No ho va entendre bé.
El va fer James Cameron
i el DiCaprio el va acabar una mica,
saps com quan...
Sí, que borra o que fa alguna cosa, no?
Sí.
Sí, que fa una miqueta així.
Quan t'ajuda el professor de dibuix...
Exacte, jo feia així.
I després...
Que t'ho fa ell, no?
Amb el Ricardo Álvarez,
el nostre prop de dibuix,
sempre ho feia així.
Molt bé, dos a mig.
Tu vas a mig punt, no?
No, no, no, dos a un.
Ah, 0,1.
Bueno, era una broma, però...
Deu dècimes.
Si voleu restar...
Jo vaig restar.
Vale, va.
Vinga, més interessant.
Vinga, va, una altra.
Vale, aquesta és molt bona, eh?
Aquesta jo crec que és la millor de totes les preguntes.
De quina pel·lícula és aquesta frase?
La lleixo en castellà.
Después de un tiempo,
aprenderás a ignorar lo que la gente te llama
i aprenderás a confiar en qui en realment eres.
Uau, uau, uau.
A.
Captain America Civil War.
B.
Berman.
C.
Django.
O D.
Shrek.
Ostres, com sigui de Shrek en pixo, eh?
Pot ser una ramàtica de preguntes.
Después de un tiempo,
aprenderás a ignorar lo que la gente te llama
i aprenderás a confiar en qui en realment eres.
Uf, és molt difícil.
Que pot ser de més d'una, eh?
És que en totes pot ser.
Bé, en totes encaixa.
En totes encaixa.
Uau, sí.
Es re que té les típiques frases literàries
en mig que no quadren.
La de la cebolla.
A Winter Soldier quadra.
La de les capes de la cebolla són bastant bones.
A Django també quadra.
I l'altre, quina era?
Captain America, no?
Captain America.
Winter Soldier, Django.
Berman.
Ah, Berman.
A Berman també.
És que quadren en totes.
Però Berman no és tan tòpica, eh?
És una mica més rebuscada, no?
Mentalment.
És una mica més obscura.
Sí, Berman és bastant rebuscada.
Jo crec que em queda un Django.
Anava a dir el mateix, eh?
Sí.
La resposta correcta és Shrek.
Oh, en sèrio?
Mare de Déu.
Meu, meu, meu, meu.
Aquest era una mica trampa, eh?
El Django pel tema del racisme,
doncs jo crec que podia quadrar bastant.
És que vaig buscar...
A l'igual que Captain America,
Winter Soldier,
amb el Winter Soldier que està en el moment de...
Sí, jo sé que són més de tòpics.
Allà li hagués enganxat més.
És que vaig buscar top frases de Shrek a Google
i em vaig posar...
I no va ficar la seva de miracle, no?
Era molt fàcil la cebolla, jo crec, eh?
Sí, la de la cebolla era molt fàcil, ja.
Després hi havia frases bastantes bones de Lord Farquaad,
que ara no me'n recordo,
però quasi la vaig posar, eh?
Vale.
Qui va ser el primer nom que es va pensar per a Toy Story?
A, You Are A Toy,
B, Little Toys,
C, Toys,
o D, Amazing Toys.
Jo crec que és la primera.
Little Toys era la primera?
No, You Are A Toy.
You Are A Toy.
A mi em sona que era aquesta.
Hi havia una que era Little Toys, no?
Sí.
Bueno, va,
dic la Little Toys.
Has remuntat, Pol.
Ostres,
You Are A Toy.
Molt bé, molt bé.
Sí, sí, sí.
Jo l'havia escoltat una vegada.
Molt bé, molt bé.
Que, com a curiositat,
Toy Story va ser la primera pel·lícula d'animació
realitzada amb ordinador.
La primera, primera?
La primera, sí, sí.
La primera que van realitzar amb ordinador.
Amb ordinador.
O sigui, amb ordinador, a veure què m'ha dit això.
Amb animació 3D,
amb tot el programa d'ordinadors.
No, tipo, per exemple,
les que s'havien fet fins a les hores de 3D,
que eren stop motion.
Diria, eh?
O sigui, no diria...
Estic bastant segur,
potser m'estic colant i hi havia alguna...
Confiem en tu, Pol.
Confiem en tu, Pol.
Què més?
Vale, i per últim,
aquesta ja és l'última,
Oh, l'última ja?
En la famosa escena de Quarkward Orange,
on s'ataca l'escriptor,
amb Singing in the Rain de fons,
la cançó no estava en el guió.
Va sortir de forma espontània
quan Kubrick va demanar que
l'actor que interpretava l'Àlex Delagre,
que la tela largera.
I al Kubrick li va agradar tant
que va haver de comprar els drets de la cançó.
Cert o fals?
I això necessito que sigui cert.
O sigui, que no estava ni inclòs,
ni preparat, ni res, no?
Segons això.
No estava el guió, llavors el...
La de I'm Singing in the Rain, aquesta?
Sí.
Ostres, no ho sé,
però és un emblema musical
i no ho sé, eh?
Com perquè sigui per casualitat,
jo dic que és fals.
Jo necessito que sigui veritat.
O sigui, per això dic que és cert.
Doncs és veritat.
És veritat, eh?
Oh, molt bé, Pol, molt bé, molt.
Molt bé, molt bé.
Molt bé.
És que aquesta escena
a mi em sembla una meravella.
Em va fer molta gràcia, la veritat.
Sí, en sèrio va ser així...
En sèrio va ser improvisat total?
Quina llàstima.
Sí, la veritat és que una mica llàstima, però...
No, llàstima perquè...
A tu t'agrada que hagi estat així
la història d'aquesta cançó?
Sí, sí, totalment.
Trobo que sigui una meravella
que sortís en el moment aquesta cançó.
O sigui, de fet,
a mi és una de les coses
que em va provocar que en una escena
on no t'hauries de riure
em rigués
perquè el contrast d'una escena
amb tanta violència,
amb escenes tan...
O sigui, que realment hi ha una violació
i la dona acaba morint després...
Bueno, acaba fent l'espolye d'aquí.
Bueno, és una pel·lícula, sí.
La dona acaba morint
després d'aquella violació.
i el contrast de l'Àlex de l'Arts
i amb les pintes que porten
cantant en Singing in the Rain...
Que és una cançó que no transmet...
No transmet res de violència.
És un contrast tan bèstia
que jo m'estava descollonant.
Sí, o també quan...
M'estava rient molt durant aquella escena.
També amb Beethoven.
També.
Jo a l'Aranja...
Potser és perquè estem mig malalts,
però a l'Aranja mecànica
ja és una pel·lícula que real...
haig de confessar
que jo em vaig riure bastant.
Jo també,
perquè és que la veritat
és que no m'esperava gens això.
O sigui, jo no sabia ara
de què anava l'Aranja mecànica
i quan vaig veure això...
Jo és una de les meves pel·lícules preferides,
l'Aranja mecànica,
trobo Kubrick,
és un geni.
I aquesta pel·lícula
em sembla espectacular.
Només dur, eh, aquest moment.
Sí, sí.
Realment...
Wow.
S'han acabat les preguntes ja?
S'han acabat ja.
Oh, quina llàstima.
Us ha agradat?
Sí, sí.
Home, s'ha fet curt.
S'ha fet curt.
Jo en tinc algunes per aquí
que he anat buscant mentrestant.
Si voleu, us en llenço alguna.
Va, vinga.
Ens queden un minut i mig.
Llenço alguna.
Qui va dirigir
el Club de los Poetas Muertos?
No sé si l'heu vist.
Peter Weir,
Gus Van Sant
o Robert Benton?
La primera.
No tinc ni idea.
Mira què n'he vist,
el Club de los Poetas Muertos.
Jo també l'he vist, eh.
Jo també l'he vist, eh.
Però no en tinc...
No en sona cap?
Peter Weir,
Gus Van Sant,
Robert Benton...
No en sona Peter Weir.
Doncs sí.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Molt bé, nois.
Molt bé.
Sense saber-ho,
l'heu clavat.
L'heu dit per pura xorra, no?
Una mica.
Sí, em sonava una mica.
Era el nom que millor sonava,
realment.
Doncs sí, sí.
Doncs és aquesta.
Va, en faig una altra
que ens queda una estona.
Bé, un minutet.
No sé si l'haureu vist, aquesta.
Bé, va.
De Toy Story,
com es diu
el veí terrible del nen,
el que fa els monstres amb barbies
i de més,
Max, Sid o Tommy?
Sid, Sid.
Bé, jo no m'han recordat,
però Sid.
Sí, doncs sí, sí.
He Sid, he Sid.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Déuva, que ens dona
temps de fer l'última.
Com es diuen
els lladres de solo en casa,
de la primera?
Harry i Marv,
Barry i Marc,
Harvey i Marvin.
Crec que és l'última.
Harvey i...
Em sona Marvin.
Harvey i Marvin,
Barry i Marc,
o Harry i Marv.
La de Barry estic dubtant,
però jo crec que és l'última.
Em sona Marvin.
Sí?
Doncs no,
Harry i Marv.
Harry i Harry.
Nois, hem de marxar ara, sí.
Marco, gràcies per portar aquest quiz.
En farem més.
Esperem també que vingui el Víctor
la pròxima setmana.
I d'aquí dues setmanes
toca parlar dels Òscars.
També.
Ho farem.
Ho farem.
Ho queda poquet.
Ho farem, no us preocupeu.
Una abraçada, nois.
Adéu.
Bona tarda.
Adéu.
Bona tarda.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda.
Us informa Kilian Sabrià.
del dia que s'ha de confirmar en uns instants
que torna el confinament comarcal
tres setmanes després de permetre sortir de la comarca
amb la bombolla de convivència.
Ara això no serà d'aquesta manera.
El Procicat ho farà oficial aquesta tarda.
En uns instants ha de començar la roda de premsa per anunciar-ho.
La mesura entrarà en vigor divendres
per evitar sortides de cap de setmana.
La restauració, pel que sembla, no es tocarà.
Això mentre Salut notifica prop de 1.700 contagis nous de coronavirus
i 30 defuncions més, 30 morts més.
Puja el nombre de malalts de Covid hospitalitzats a les UCIs.
El risc de rebrot baixa a 10 punts
i la velocitat de transmissió també recula.
I la positivitat puja al 7,5%.
Notícies breus, Gerard López.
L'Agència Europea de Medicaments conclou
que la vacuna d'AstraZeneca té com a efecte secundari excepcional
la possibilitat de tenir una trombosi,
però també recomana que es continuï administrant
perquè els beneficis, diuen, superen els riscos.
El regulador europeu descarta que l'edat, el sexe
o les malalties prèvies hi tinguin res a veure.
A tot això, el Regne Unit deixarà de vacunar
precisament amb AstraZeneca la població de menys de 30 anys,
però continuarà fent-la servir amb la resta.
Les autoritats sanitàries consideren
que la vacuna anglosueca és efectiva
i només la retiren en aquest tram d'edat
per la possible relació del fàrmac
amb episodis, d'això que dèiem, de trombosi en adults joves.
Londres, Sergi Molero.
La decisió de fer-hi una vacuna alternativa a la Doxford
als menors de 30 anys es pren
perquè l'Agència Britànica dels Medicaments
diu que hi ha més dades que apunten a la relació
entre ella i aquests coàguls molt específics.
La connexió entre la vacuna i aquests trombes
és cada vegada més ferma,
però calen més estudis perquè sigui definitiva.
Aconsellem que aquestes noves dades es tinguin en compte.
Entre els més de 20 milions de dosis d'AstraZeneca
injectades aquí
s'han registrat 79 casos d'aquests trombes
amb 19 persones mortes.
L'Agència Britànica somratlla
que vol minimitzar els riscos.
Sergi Molero, Catalunya Ràdio, Londres.
Els Mossos d'Esquadra
reestructuran part de l'organigrama
a causa de la incorporació del comissari
Fran López com a responsable
de Seguretat del Futbol Club Barcelona.
El comissari David Boneta,
fins ara cap de la Comissaria Superior
de Coordinació Territorial,
s'incorpora a la direcció operativa del cos
juntament amb els comissaris
Miquel Esquius i Joan Carles Molinero.
Per la seva banda,
el comissari Carles Enfronts assumeix
les funcions que feia Boneta
i la comissària Marta Fernández
passa a ser la primera dona
que assumeix el màxim comandament
dels Mossos a la ciutat de Barcelona.
L'associació Una Policia pel Segle XXI,
que té gairebé 20.000 seguidors a Twitter
i 19.000 a Facebook,
defensa en un vídeo penjat a les xarxes socials
l'ús de foc real
per part d'agents de les forces de seguretat
per respondre a agressions violentes
durant els disturbis.
L'associació,
que publica regularment vídeos a YouTube,
que rebota els seus perfils a les xarxes socials,
va fer públic el 6 de març
un vídeo de 47 minuts titulat
Plom als violents,
defensa la teva vida,
en reacció als aldarulls per Pablo Hasel
i l'atac amb líquid inflamable
a la Guàrdia Urbana de Barcelona.
La telecogresca es farà divendres i dissabte
al parc del Fòrum de Barcelona,
encara que s'hagi retornat al confinament comarcal.
Ho ha confirmat a Catalunya Ràdio
l'organització,
que en el moment de vendre les entrades
ja va insistir que el públic preferentment
fos resident a Barcelona
per evitar així més d'un mal de cap
als que haguessin de desplaçar-s'hi.
De la vora de 2.000 persones que hi assistiran,
es calcula que la majoria viuen a la capital del país.
Amb tot, s'estudia quina alternativa oferir
a qui hagi comprat l'entrada
per a un dels dos dies de concert,
insistim, divendres o dissabte,
i no es pugui moure
a partir de demà passat
de la seva comarca.
Esports, Jordina Tarré.
El comitè de competició ha obert
un expedient a Juan Cala,
jugador del Cádiz,
per l'incident racista
de la jornada passada
en el partit contra el València.
El Cádiz segueix mantenint la confiança
en la versió del jugador de Cala,
però aplaudeix que s'obri
un expedient d'investigació.
Aquest vespre a les 9
es completen les anades
de quarts de final
de la Lliga de Campions
amb els partits Bayern de Múnich-PSG
i Porto-Chelsea.
També a les 9
es tornen a enfrontar
un partit a jornat
de la 29a jornada de Lliga.
La Real Societat
i l'Atlètic de Bilbao
quatre dies després
de la final de Copa
acaben guanyar els Donostiarras.
El Barça, Gerard Piqué,
ha fet avui entrenament voluntari
per intentar arribar
al Clàssic de dissabte
a l'Atlètic de Madrid.
Lluís Suárez
no ha acabat
l'entrenament matinal
per unes molèsties musculars
a la cama esquerra.
Suárez ja no podia disputar
el pròxim partit de Lliga
al Camp del Betis
per sanció
i podria estar ara
de baixa
tres setmanes.
A segona nova baixa
per al Girona,
Juan Pé Ramírez
té una lesió
a l'adductor dret
serà a baixa dissabte
al Camp del Raio.
S'afegeix a les baixes
de Bernardo Samosaiz
i Pablo Moreno.
En embol
a la Lliga femenina
el Granollers
rep el Màlaga
a partir de les set
i a la Lliga masculina
el Barça visita
el port de segon
a partir de dos quarts de vuit.
En tenis
el torneig de Charleston
als Estats Units
Paula Badosa
juga contra la Suïssa
Belinda vèncig
partit de segona ronda.
De moment
sis-dos a favor
i sis-set en contra
el segon set.
En joc el tercer
el torneig de Bogotà
com a Colòmbia
d'aquí a mitja hora
qui jugarà serà
Liona o Bolsova
contra la italiana
Sara Herrán
i també en partit
de segona ronda.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies de Sant Just.
Bona tarda
us informa
Lua López.
Més d'un 75%
de targetes
identificatives
ja han estat
recollides
pels veïns i veïnes
del barri
Canigó-la-Miranda
i s'espera
que en els propers dies
s'arribi al 85%.
Recordem que actualment
aquest ha estat
el primer barri
de Sant Just
en què s'ha implementat
el sistema de recollida
de residus
de contenidors
amb xip.
Sant Just d'Esvern
és el primer municipi
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
que ha impulsat
aquest sistema
de recollida
de residus.
N'hem parlat
amb el portaveu
de Movem
i regidor
de Medi Ambient
Just Fosalva
que indicava
que es tracta
d'una prova pilot
en la que s'han de corregir coses
i que cal continuar evolucionant
per tal de veure
com s'implimenta
el sistema
a la resta de municipi.
En general
els resultats són bons
i les dades
que estan arribant
d'aquest ús
de les targetes
són les que esperaven.
Fosalva assenyalava
però que sí que és cert
que hi ha persones
que no l'estan utilitzant
i que deixen
les bosses
fora els contenidors.
Ha explicat
que aquest fet i força
els contenidors
són coses
que poden passar
a l'inici
d'aquesta implementació
i que ja han passat
també a la resta
de municipis d'Itàlia
o al País Basc.
Ha remarcat però
que del total
de 30 bateries
que disposen actualment
aquest problema
només l'han trobat
en dues o tres.
Això és perquè
hi ha veïns i veïnes
que no han recollit
les targetes
no les volen utilitzar
o bé no han rebut
la informació.
Des de l'Ajuntament
es confirma plenament
en aquest nou sistema
que està avalat
i que té èxit
en altres municipis.
Ahir 6 d'abril
va ser el dia mundial
de l'exercici físic.
Seguint amb aquest dia mundial
aquest divendres 9 d'abril
hi ha una activitat
prevista d'Espiribol
una manera solidària
de fer esport
i apte
per a totes les edats.
L'origen d'aquest esport
té lloc
fa més de 70 anys
a l'enjarón
on Baltasar Fàbregas
va lligar una pilota
a un pal
perquè els seus 11 fills
poguessin practicar
amb les pales
i no perdessin pilotes.
El seu net
Jesús Candel Fàbregas
va decidir el 2002
donar-li forma de joc
i crear-ne un reglament
tot creant
la Fundació Espiribol
l'ajuntant esport
i solidaritat
ja que qui hi juga
s'implica
de forma conscient
a ajudar.
La Fundació actualment
es localitza
a Peligros Granada
on compten amb instal·lacions
on joves i infants
amb dificultats socials
realitzen activitats
lúdiques esportives
durant tots els dies
de la setmana.
L'activitat doncs
visita Sant Jús
aquest divendres
a dos quarts
de sis de la tarda
a l'exterior
del casal de joves.
Aquest dissabte
es dona el tret
de sortida
a una agenda
d'activitats
ben plena
per aquest mes d'abril
a Cal Llibreter.
Es farà a les 12 del migdia
amb la presentació
del llibre
de Carme Junyent
al català
la llengua
efervescent.
Aquest llibre
plega 77 articles breus
d'autors
d'arreu dels països
catalans
entre els quals
lingüistes
sociolingüistes
o senzillament
gent que treballa
amb la llengua
de totes les edats
i amb trajectòries
molt diverses
ens ofereixen
visions complementàries
tant de la situació
de la llengua
com de les accions
que hauríem de dur
a terme
per aconseguir
que el català
sigui la llengua
de tots
sigui quin sigui
el nostre origen.
A partir d'aquest
primer acte
de presentació
hi haurà un seguit
d'actes
que culminaran
el 23 d'abril
amb un Sant Jordi
molt especial
adequat
a la situació actual.
Podeu consultar
l'agenda d'activitats
completa
amb els horaris
i les localitzacions
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
i això està tot
per les 6
tornem amb més informació
al Sant Just Notícies
complet
a les 7 del vespre.
Fins ara mateix
no marxeu!
012
La Generalitat
al teu costat
Si com a dona
vols saber
quins recursos
tens al teu abast
a les oficines
d'informació
de l'Institut Català
de les Dones
trobaràs
l'atenció
que necessites.
Et podem orientar
sobre salut
ajuda afectiva o sexual
o assessorar
sobre qüestions
específiques
per a dones
i infants.
Separacions,
règim de visites,
pensió
i custòdia dels fills,
abusos
o situacions
de violència masclista.
Per tots aquests casos
trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica
i assessorament jurídic.
Entra a
lencat.cat
barra
atenció a les dones.
012
La Generalitat
al teu costat.
Per seguir
l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiu
comarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda.
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu
mob.
informatiu
comarcal.com
ràdio.com
ràdio
des de l'emà
98.1
Don't know
what you're saying
You're flying
higher than a plane
and I'm not
complaining
It's getting too loud
We'll figure it out
I'm out of my brain
Your t-shirt is ripped
and it's all the same
You don't know my name
It's getting too loud
We'll figure it out
Oh my
You say you wanna be
My ball time
You say you wanna be
Who's that guy
You say you wanna be
But you already had it
And I'm not burning
Don't know
why you're playing
There's so much more
to the fame
But I'm never changing
You're getting too loud
We'll figure it out
You're losing your own game
Well I'm switching lanes
The identical way
Starting my day up
I can't really wait up
Figure it out
Just figure it out
Figure it out
Just figure it out
Just figure it out
We'll figure it out
Just figure it out
Figure it out
Figure it out
Figure it out
Figure it out
Figure it out
Figure it out
Figure it out
All mine
You say you wanna be
My ball time
You say you wanna be
Who's that guy
You say you wanna be
But you already had it
And I'm not about it
Figure it out
Just figure it out
Figure it out
Just figure it out
Figure it out
Just figure it out
Figure it out
Figure it out
Figure it out
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara escoltes ràdio d'Espert!
Nova setmana, nou espai de frases desfetes i frases fetes
i expressions també amb l'Oriol Lluc, per això el saludem.
Oriol, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Com ha anat aquesta setmana santa, per cert?
Bé, bé, bé.
Això de tenir un divendres i un dilluns de festa s'agraeix.
Més que agraït.
I tant.
Senyor, alguna frase per il·lustrar aquesta setmana santa?
Ostres, ara m'agafes amb els pixats al ventre.
Amb els pixats al ventre, carai.
Sí, sí, sí.
Oriol, avui no parlem però de setmana santa, ni de pasques, ni de mones, ni de temes religiosos
que algun cop també n'hem comentat, sinó que avui anem, anem de, podíem dir, de sobrats,
anem a parlar de grans sentències.
Sí, grans sentències.
És veritat que m'ha costat una mica definir aquesta secció d'aquesta setmana.
És una barreja de grans sentències, de frases de tertulià, de lemes també, de vegades,
d'aquestes frases que de vegades hem sentit els nostres avis, però que no són exactament frases desfetes,
o frases fetes, vaja, per desfer.
Però avui és veritat que deia que aquesta secció a Alfred López, que té un espai al diari 20 Minutos,
que també el té en forma de blog, i és un lloc on ell explica moltes, moltes curiositats,
a vegades sobre refranys, a vegades sobre frases fetes, sobre molts temes diversos també.
És un espai que es diu, ja està el listo que todo lo sabe,
i si a algú li interessa una mica aquest univers que toquem cada dimecres,
doncs és un lloc on pot trobar moltes curiositats i moltes coses explicades de les que no se'n sap l'origen.
Ja està el listo que todo lo sabe, per això deia que no és que anirem de sobrat,
sinó que parlarem potser de frases fetes que aboquen a gent que la sobradesa, o no, no ho sé,
ja ho veureu, ja ho veureu, una mica de tot, no?
Per quina comencem?
Va, comencem per una que sí que es pot classificar com a refrany,
però que crec que tots l'hem dit, tots l'hem sentit moltes vegades,
que és la paciència és la mare de la ciència.
La i ho és, no?
La i ho és.
Sí, sí, que és això, que per totes les coses de la vida cal temps,
cal deixar-les coure, com la cuina que vol foc lent,
cal deixar-les madurar,
i no és en si una referència directa a la ciència,
sinó en general a això, a moltes coses de la vida.
No hi ha un autor exacte d'aquest refrany,
perquè segurament no existeix,
sinó que és una cosa que ha sigut vox populi,
que s'ha anat dient per la gent de generació en generació a la cultura popular.
Sí que hi ha un proverbi llatí que deia
la paciència és la mare de totes les coses,
que ja ve a ser això.
Segurament, la mare de la ciència ha sigut una manera de posar-hi rima.
Sí, de totes les coses seria la ciència, no?
Sí.
Sí, a més rima.
La cosa més semblant que he trobat
és una modificació, diríem, d'aquesta frase
en un llibre del que vam acabar parlant la setmana passada,
segurament el més famós de la literatura castellana,
per tant, el Quixote de la Manxa.
Sí.
i en aquest llibre hi ha un fragment en el propi Quixote,
li diu a Sancho,
«Pareceme, Sancho, que no hay refrán que no sea verdadero,
porque todo son sentencias sacadas de la misma experiencia,
madre de las ciencias todas.
Especialmente aquel que dice,
donde una puerta se cierra, otra se abre.
Per tant, es aquest,
porque todo son sentencias sacadas de la misma experiencia,
madre de las ciencias todas.
L'experiència, la ciència,
seria una mica la barreja de tot coneixement.
Sí que tenies força raó, eh, el senyor Quixote,
amb aquesta gran sentència,
parlant de sentències i coneixement de ciència,
també n'hi ha una altra parlant directament del coneixement en si.
Exacte, que diu «el coneixement és poder»,
que és una que també es diu molt, s'ha sent molt,
i aquí entrem en el món de la filosofia.
Parlarem primer de Francis Bacon,
a qui s'atribueix equivocadament haver dit,
o millor, haver escrit aquesta expressió.
Aquest cèlebre filòsof anglès va incloure la seva obra
«Meditaciones Sacrae»,
o sigui, que entenc del lletari «Meditacions Sagrades»,
el 1957,
«l'aforisme llatí ipse scientia potesta es»,
«el coneixement és en si mateix un poder».
Aquesta frase estava basada en un antiquíssim proverbi hebreu
que es podria traduir com
«l'home savi és fort i de gran vigor l'home docte».
Carai!
O sigui, que vindria d'aquí.
L'home docte, això què vindria a dir?
Docte és que està doctorat, que té coneixements.
Ah, val.
Sí, exacte.
Sí, sí, sí.
I això, veiem que ja és un concepte molt antic
que relaciona això, coneixement i fortalesa.
Per tant, el coneixement és poder, és força.
Sembla ser, per això, que qui va popularitzar l'expressió
en la forma que coneixem avui en dia
va ser també el filòsof anglès Thomas Hobbes
a partir de 1658 en la seva obra
«De homine», que seria sobre l'home,
on apareixia en llatí «ciència potentia és».
Que la ciència és potent, no?
Sí, exacte.
I entenc que, com els amants de la filosofia ja saben,
Hobbes era deceble de Bacon,
li feia de passant, d'escrivent.
Per tant, és molt possible que Hobbes
desenvolupés la seva teoria i la seva expressió
a partir dels coneixements del seu mestre.
Per tant, podríem atribuir en aquests dos filòsofs anglesos
aquesta una mica, recollint coneixements àntics,
però podríem atribuir-los aquesta frase.
Què més, Oriol?
Trobem també variants com la informació és poder
o la sabiós és poder
o hi ha aquesta teoria que qualsevol canvi social
o qualsevol transformació s'ha de fer a partir de l'educació
que una mica seria això,
que les persones amb educació o amb coneixements
sempre seran més capaces de desenvolupar-se en la vida.
Divino tesoro
Ya te vas para no volver
Cuando quiero llorar no lloro
Y a veces lloro sin querer
Juventud
Divino tesoro
Exactament, ho acabem d'escoltar en la veu de Paco Iguanyes
una frase del poeta nicaragüenc Rubén Darío
en el seu programari Cantos de vida i esperanza del 1905
va publicar aquest poema
Canción de otoño en primavera
que comença així, com hem sentit
Juventud divino tesoro
i que és una altra frase
que no acostumem a traduir
quan parlem en català la diem tal qual
i és aquesta frase
segurament pròpia dels adults, dels avis
dels que ja han viscut
que rememoren la seva joventut
amb aquest punt malalcòlic de record
o quan els joves estan fent alguna activitat
diuen
Ai, Déu meu, Juventud divino tesoro
Qui pogués ser jove una altra vegada
Qui pogués ser jove, no?
Sí
Va ser una obra molt famosa de Rubén Darío
que és com l'emblema
en el camp de les lletres dels nicaragüencs
i s'ha repetit això incansablement
fins al dia d'avui
i també gràcies a això
que el fet que Paco Iguanyes la música és
Seguim, si et sembla, Mireia
Amb una...
Que crec que tots l'hem dit sempre
i sobre la que se'n podríem fer debats
perquè, clar, depèn de qui la diu
estàs combrant cap a casa o no
però hi ha aquesta gran frase que diu
El client sempre té la raó
Home, com a client sempre ho direm nosaltres
Exactament
El propietari d'un negoci potser
no ho sé, no ho tindrà tan clar
Perquè hi ha gent que potser n'abusa una mica, saps?
I de vegades el client també s'equivoca
Però, bé, aquesta expressió
té més o menys uns 100 anys de vida
i va néixer, atenció aquí, com a eslògan publicitari
És una mica com el dia...
Com era? El dia mestris de l'any, no?
Que també ho va inventar una agència de viatges
El Blue Monday?
Sí, el dia mestris de l'any al Blue Monday
Sí, crec que és el...
Ah, no? Aquesta no la sabia
Sí, aquesta també va ser una campanya publicitària
d'una agència de viatges britànica
Que per celebrar aquell dia li van posar Blue Monday
i van dient al mestris
i feien ofertes i viatges, etcè, etcè
I crec que era sobretot per la tornada de vacances de l'estiu
Que tothom està en tota la depressió brutal
de les pors vacances d'estiu, no?
Sí, correcte
I crec que el Blue Monday cau per allà
al setembre, a l'octubre
Sí, sí, sí, cau per allà
Doncs allò també va ser un invent publicitari
com aquest, no?
El client sempre té tota la raó
El client sempre té la raó
És això
Allògan publicitari
Allògan publicitari
Per uns grans magatzems
De Marshall Field & Company
Uns grans magatzems de Chicago
I això com ens passa molts cops amb frases fetes
o amb coses que tractem aquí
Hi ha una...
Vàries persones que s'hi trobeixen l'autoria d'aquesta frase
Sí?
Diguéssim que la majoria de fons
Sí, no, perquè la majoria de fons apunten
que va ser el fundador d'aquests grans magatzems
el propi Marshall Field
Qui va idear la frase
Customer is always right
Que és com seria en anglès
Però també n'hi atribueixen una que deia
Doni a la dama el que vol
Aquesta...
Crec que per sort no ha fet tant de camí
I aquí diu també que el creador de l'eslògan
va ser Harry Gordon Selfridge
Que va treballar durant 25 anys
als grans magatzems
I que al final del segle XIX
i gràcies a la seva creativitat
va inventar molts eslògans
que van fer augmentar les ventes
sobretot a les campanyes de Nadal
Per tant, aquest va ser un eslògan
creat per una campanya de Nadal
Aquest treballó del 1908
va marxar a Londres
i va fonsar els seus propis grans magatzems
Selfridge & Go
i va implantar aquest eslògan
com a principal del seu negoci
fet que es va fer que s'estengués
als negocis del voltant
i posteriorment a Europa
Per tant, un dels...
Hi ha qui diu que va ser el jefe
Hi ha qui diu que va ser aquest treballador
que era un creatiu
Un dels dos hi va inventar
però sí que va ser aquest creatiu
que ho va portar cap a Anglaterra
i va fer que s'estengués per tota Europa
Selfridge & Go
Un surt de l'altre
neix la següent
i es queda amb el nom
amb l'eslògan
que al final potser només ho sabran ells
realment el primer que va
entre comptes parir aquesta frase
com es diu amb les idees creatives
a veure qui va ser realment
Hi ha paraules que has anat dient repetitivament
i crec que avui la feina
la vas fent tu sola
Jo en el guió havia comptat sis
però crec que entre tu i jo
haurem dit més de sis vegades
la paraula eslògan
Sí senyor
I mira, a mi he volgut aturar també
a buscar quin és l'origen etimològic d'eslògan
Evidentment prové de l'anglès
slogan
no com pronunciem els espanyols l'anglès
que sempre posem la E davant
hem de fer slogan
sense la E
doncs és un lema o frase
relativament breu
adoptada com a símbol
o divisa d'una empresa o activitat
principalment amb fins publicitaris
o productes pagandístiques
això seria la definició
La curiositat és que no és una paraula
originària de l'anglès
sinó que ells la van rebre
inicialment al segle XVI
com a slogorne
que vol dir consigna
i provenia del gaèlic
sloggairm
que és complicat
que volia dir literalment
crit de guerra
i era utilitzada pels clans irlandesos
i escoxessos en les seves batalles
com a forma d'arangar els soldats
per tant, eslògan
que prové de slogorne
que és consigna
alhora prové de
sloggairm
que vol dir literalment
crit de guerra
i és el que
no sé si estic trepitjant
períodes històrics
però seria el que
William Wallace
va fer
aquella arenga
que hem vist a la pel·lícula
que no sabem si va passar o no
però és aquella arenga
que hem vist
és possible que fos un
sloggairm
clar, però això és terreny de guerres
paraules de soldats
etc.
i ara l'hem traslladat
al món publicitari
ha acabat derivant
en el màrqueting
en el món publicitari
exacte
i si et sembla
ja que parlem d'eslògan
i ens n'hem anat cap a
cap al nord d'Europa
tornem cap a Espanya
i anem a parlar
de potser
un dels eslògans
més famosos
de la història d'Espanya
un que
no ens fa molta gràcia
però que també
tots ho diem
que és
Hacienda
Somos Todos
això mateix
zero gràcia
però si tothom ho sap
i ho dius
jo no sé si todos
este bien sabido
que Hacienda
Somos Todos
no només
jo no sé
si és veritat
que ho som tots o no
perquè em sembla
que n'hi ha que
pels qui paguen
de veritat
sí
pels qui no paguen
no són
no són ells
Hacienda
són els que paguen
hauria de ser
no somos todos
exactament
i això va aparèixer
en una campanya
del 1978
és una campanya
publicitària
promoguda
pel Ministeri d'Hisenda
ja que en els anys anteriors
era molt habitual
el frau
els enganys
estaven menys controlats
que ara
la frase sencera
l'eslògan sencer
era
ahora
Hacienda
Somos Todos
no nos engañemos
o sea
no nos vayamos
a engañar
a nosotros mismos
declara lo que tienes
no digues
que no tienes
cosas
ni dinero
exacte
i aquí també
ens passa
com amb l'eslògan
del client
sempre té la raó
que hi ha una teoria
que diu
que s'atribueix
la creació
de lema
al publicista
Stanley
Verdelac
per encàrrec
del ministre d'Hisenda
que era
Francisco
Fernández
Ordóñez
i una altra
teoria
apunta
que va ser
el ministre
el que va donar
al publicista
la frase
perquè organitzés
la campanya
al voltant
d'aquesta
o sigui
que una mica
o un li va dir
l'altre
o l'altre
li va dir
a un
això sí
aquesta segona
és una teoria
que encaixa
amb el fet
que el propi
ministre
havia proporcionat
altres frases
lapidàries
a la premsa
com
a qui paga
hasta el rei
sí
segur
també
això és sabudíssim
ara
aquesta frase
no s'aguanta
per cap lloc
1978
però aquí
què passa
que hi ha
un tercero
en discòrdia
que és
Aurelio Ayala Tomàs
que s'atribueix
la paternitat
de l'eslogan
és un sociòleg
i funcionari
del Ministeri d'Hisenda
que diu
que va ser ell
qui va dir
la frase
al ministre
després que el ministre
li digués
al publicista
o al publicista
al ministre
no ho sabem
però ell diu
que va ser ell
i Ayala
era un dels membres
que confucionava
els discursos
del ministre
per tant encaixaria
amb tot
el propi Ayala
reconeix
que ell
no va inventar
la frase
sinó que el va llegir
en els discursos
de Juan Bravo
Murillo
que va ser
ministre d'Hisenda
en tres períodes
diferents
a mitjans
dels segles XIX
és uns discursos
que hi ha
en les transcripcions
on hi apareix
la frase
per tant
diguéssim
que sí
que l'ideòleg
ideòleg
de la frase
seria
Juan Bravo
Murillo
però qui
el va fer servir
com a eslògan
publicitària
que després
no ens fa molta gràcia
i que de vegades
el fem servir
també entre amics
quan a algú
li toca pagar
alguna cosa
també de vegades
la traiem
d'aquest context
de purament d'Hisenda
i li dius
ah xato
aquí
aquí
somos todos
aquí pagar
toca a tothom
o no
o no
deixem-ho aquí
perquè n'hi ha alguns
que no paguen
el que els toca
acabem avui
amb una cançó
una mica més positiva
ja que estem parlant
d'Hisenda
i no tenim ganes
de pensar
ara que ve
el temps de declaració
de la renda
també
però vaja
què està sonant
Oriol
home
està sonant
un tango
que es diu
que me quiten
lo bailao
així és
aquesta aniria
al voltant
d'aquella
com era
la juventud divina
tesoro
una miqueta
bueno
que el que hagi fet
ja de jove
o no tan jove
que és un home
el que quita a nadie
exacte
i una mica és això
de vegades
potser la nit
abans d'un examen
no hem acabat
de dormir del tot
perquè hem estat
en una festa
o hem estat
amb altres coses
o potser
l'actament
això no ha acabat
d'anar tot el dia bé
i després estàs tot el dia
arrossegant
en cansament
però mira tu dius
mira escolta'm
jo ahir m'ho vaig passar bé
i que me quiten
lo bailao
aquesta tampoc
la traduïm
i també en castellà
hi ha una mica
aquesta de
serna com gusto
no pica
saps
mira escolta'm
saps
vull dir
oi que t'ho vas passar bé
doncs ara no
no et queixis
i això
no és una referència
només al fet
això d'haver anat
de festa
o haver sortit
a ballar
sinó més
aviat és aquesta referència
haver interposat
l'oci
a les obligacions
però mira
dius almenys
he disfrutat
de la vida
i la frase
prové d'un tango
titulat
precisament
que me quiten
lo bailao
composat el 1942
per un cèlebre
lletrist argentí
que si nosaltres
ara estiguessim
argentina
segurament tothom
o la majoria de gent
sabria de qui parlem
de Miguel Bucino
però
nosaltres no el coneixem
va ser un tango
versionat
en les dècades següents
per diversos cantants
i el tango
parla precisament
això
de morir
que al final
la vida
arriba a la mort
però que
uns ho ha d'haver passat bé
en aquesta vida
per arribar a la mort
doncs puguem dir
aquesta frase
de mira
com a mínim
he disfrutat
de la vida
i
què va portar
aquesta frase
i aquesta cançó
fer-se tan famosa
que Julio Sosa
el 1692
que és conegut
com el baron
del tango
que nosaltres
no ho sabem
però si estiguéssim
a Ràdio Buenos Aires
ho sabríem
és el que està sonant
per cert
és la seva veu
exactament
aquest tanguista
va morir
d'un tràgic
accident de cotxe
que va comocionar
tota Argentina
i va morir
amb només 38 anys
per tant jove
però diguéssim
que havent gaudit
de la vida
amb una vida
d'aquestes
a tope
i precisament
ell havia enregistrat
aquesta cançó
uns pocs mesos abans
d'haver morir
llavors es va associar
una mica
al contingut
de la cançó
amb la seva
amb la seva
amor
i això va disparar
l'ús de la frase
el que me quiten
lo bailao
i que ha acabat
traspassant
l'Atlàntic
diguéssim
i fet
és fet servir
per nosaltres
aquí
doncs mira
just a acabar
també
el tema
musical
que m'ha quitat
lo bailao
Oriol
crec que ens quedem
aquí
en aquest espai
d'avui
fins la setmana
vinent
fins i meca
seguirem
seguirem
amb les expectatives
de quines frases
i expressions
ens portes
avui
Déu-n'hi-do
les que hem fet
també
i tornem a agrair
a totes les persones
que a través de les xarxes
també ens segueixen
suggerint altres paraules
expressions
frases fetes
o d'altres
que potser no tenen relació
però algun dia
hauríem de fer també
un recull
random
per dir-li d'alguna forma
la secció de l'Oient
sí, sí
la secció de l'Oient
exacte
o el Tuitaire
o del Tuitaire
del Tuitaire Oient
del Tuitaire Oient
exacte
Oriol gràcies
ens quedem amb el Cantanya
ho diré
amb Julio Sousa
Sousa
m'imagino
que vagi molt bé la setmana
el que queda d'ella
i fins d'aquí set dies
moltes gràcies
adeu
adeu
de malta insolente
ja
no hay quien lo niegue
vivimos revolcaos
en un merengue
y en el mismo lodo
todos manoseados
hoy resulta
que es lo mismo
ser derecho
que he traído
ignorante
sabio
chorro
pretencioso
estafador
todo es igual
nada
es mejor
lo mismo
un burro
que un gran
profesor
no haya
plaza
aunque va a haber
ni escalafón
los inmorales
nos han igualado
si uno
si uno vive
en la impostura
y otro afana
en su ambición
da lo mismo
que sea cura
conchonero
rey de barco
cara dura
que falta de respeto
que atropezo
que atropezo a la razón
cualquiera es un señor
cualquiera es un ladrón
mezclado con Toscanini
y va a escarpaza y Napoleón
Tom Bosco y la Miñón
Cardera y San Martín
igual que en la vidriera irrespetuosa
de los cambalaches
se ha mezclado la vida
y herida por un sable
sin remache
de llorar la Biblia
junto a un calefón
siglo XX
cambalache
problemático
y febril
el que no llora
no mama
y el que no afana
es un gil
dale nomás
dale que va
que allá en el horno
se vamos a encontrar
no pienses más
sentate a un lado
que a nadie importa
si naciste honrado
si es lo mismo
el que labura
noche y día
como un buey
que el que vive
de las minas
que el que mata
que el que cura
o está fuera
de la ley
Carave
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates de caducitat
hi ha una magia
que no te truc
és la magia
de compartir una estona
amb algú
i parlar-hi
vols practicar català
vols ajudar
algú
a parlar-lo
apunta't al voluntariat
per la llengua
el programa
de les parelles lingüístiques
ab-xl.cat
perquè quan parles
fas màgia
Generalitat de Catalunya
100 milions i mig
de futurs
ara escoltes
la riudas
verd
sintonitzes
la riudas
verd
la riudas
en llum
que la taula
informe
dins demà
oi
o
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio Nascen
Ara escoltaré
Ràdio Nascen
Núria d'avui
Últims minuts del programa
per entrar a l'espai d'economia
en temps de Covid. Avui parlarem
de com es recuperaran les economies
al reu del món, les que ho faran amb més força
les que trigaran més i també les previsions
que fa el Fons Monetari Internacional
Per això tenim a l'economista Rafel el telèfon
i el saludem. Rafel, bona tarda
Hola, molt bona tarda Mireia
Bona tarda, ben tornat al programa
Com ha anat, per cert, la Setmana Santa
que ho estic preguntant a tothom?
Molt bé, molt tranquilet
i tot molt bé
en plan relaxant-se
Així m'agrada
Ara més que estem una mica a les portes d'aquest
de nou confinament comarcal
Així que si hem pogut gaudir una mica
d'altres aires que no són els comarcals
doncs crec que això que també guanyem
Desfruttat a l'aire de la Costa Brava
però bé, molt bé
Doncs mira, molt bé
Molt ben aprofitat
Escolta, hem de parlar d'economia
també, la setmana passada
marxàvem
amb algunes notícies una mica
més positives, vam dir, va, intentem portar alguna notícia
una mica més positiva
de tant en quant és el que intentem fer
però haurem de parlar una mica
i més o menys ho vam fer
fa un parell de setmanes
d'aquesta
recuperació
de l'economia
també d'aquesta previsió
que fa
l'FAMI
Quines previsions hi ha
de recuperació
de l'economia a nivell global
a nivell internacional?
A veure, a nivell internacional
tot apunta
que el que ja portem a entendre
és que entre el 2021-2022
es recuperarà l'economia
el que passa és que cada país
anirà amb una velocitat
ens recuperaran
entre el 2021
i el primer trimestre
o el segon
primer semestre del 22
uns altres ens costaran més
i pel que ens afecta a nosaltres
nosaltres
en aquest cas
som la cua
som la cua
és a dir
encara que el
que el FAMI
ha previst
pel 2021
que creixerem
un 6%
un 6,4
ja
el FAMI
diu un 6,4
això ja estem
amb la guerra
de les xifres
el que és
el propi bandat d'Espanya
diu que un 6
i la comunitat europea
diu que no arribem al 6
que estarem sobre el 5,6
o alguna cosa així
de fet
el FMI
normalment
no l'encerta gaire
ni a la pujada
ni a les baixades
no?
no és un indicador
massa fiable?
no és el més fiable
no, no
encara que sigui mentida
no és el més fiable
per què?
perquè ells
es basen
en dades macro
de cada país
i en el cas
de la comunitat europea
tenen dades més reals
de l'economia
de cada país
i òbviament
el band d'Espanya
encara més
perquè s'està focalitzant
només en el que passa
en aquest cas
amb el band d'Espanya
clar, però entenc
que el FMI
igualment té aquesta informació
d'aquests gairebé
200 països
no?
no arriben?
184
sí, la tenen
però la tenen
diguem que
la llei
dels grans números
és a dir
els grans volums
de números
que els envia
cada país
diferència
doncs
si tu només agafes
els grans números
sense
que t'entrin
amb els petits
doncs
sempre hi ha
aquesta divergència
que el FMI
o es passa
de frenada
o no arriba
és a dir
escolta
creixeràs més
realment
no?
creixeres
cauràs més
però no
no cauràs tant
sempre hi ha
una diferència
un percentatge
d'un 0,3
d'un 0,5
que es dona
que es dona
per vàlid
que realment
es dona per vàlid
que ningú
et posa les mans
al cap
perquè el FMI
doni unes xifres
que són
aproximades
el que acaben
passant
és una
una fotografia
més o menys
global
de tot el que passarà
a nivell mundial
escolta
com es recuperarà
a nivell mundial
l'economia
el 2021-2022
i a nivell global
a nivell global
sí que
sí que
és més
real
quan tracten
el tema
de la Unió Europea
s'acosta més
perquè llavors
s'agafen dades
de tots els països
no sols
no els que són
de la Comunitat Europea
sinó
fora de la Comunitat Europea
quan diuen
Europa
llavors per ells
no són
de Comunitat Europea
sinó
l'àrea
europea
entran països
encara que no estiguin
dintre
de la Comunitat Europea
aquest és l'enfoque
que ells donen
dintre de tot
no estan
gaire apartats
en la realitat
perquè el propi
Band d'Espanya
està dient
que aquest any
es pot acabar
creixent
un 6%
que ja seria
molt bona
molt bona senyal
tenint en compte
d'un veniment
que ningú
que ningú digui
que bé
alegria
creixerem
un 6%
no
perquè el problema
va ser que l'any passat
vam caure
un 11%
el PIB
ha sigut la caiguda
més forta
que hem tingut
des de la guerra civil
és a dir
que més forta encara
és a dir
ha sigut molt
molt forta
molt forta
no el recuperarem
això ja t'ho he comentat
jo Mireia
diverses vegades
que encara que diguin
que entre el 21
i el 22
quadren les xifres
de l'11%
Espanya no
Espanya
per cobrir
aquestes xifres
depenent
dels fondos
de la Comunitat Europea
així de
així de
clar
i si els fondos
aquests
d'aquests 70.000
milions
que es van dir
que els arribarien
a Espanya
que ara
el Tribunal Superior
de Justícia
de Alemanya
de moment
l'ha faturat
amb la qual cosa
mal assumpte
per Espanya
perquè si no
ens arriben
aquests cèntims
no acabarem creixent
encara que
per què?
perquè l'estat espanyol
va comptar
que va dir
bueno
creixerem
un 5 o un 6
més
la part
dels 23 o 25 mil
milions
que s'han d'arribar
aquest any
2021
això farà
dir que
nosaltres
podem acabar
pujant
gairebé
un 8
un 9%
dependerà
molt
encara que
ens hi ha mentira
dependerà
molt
d'aquesta
ajuda
d'Europa
que de moment
s'està
frenant
diguem
que s'està
frenant
perquè
ja que ho he comentat
a Alemanya
no veuen
clar
l'aplicació
dels fondos
per part
d'alguns països
i quan diuen
alguns països
s'estan
senyalant
directament
a Espanya
perquè aquí
s'ha comeix
un error
molt
garrafal
per part del govern central
que és el responsable
de la coordinació
amb Europa
que
en lloc
de tindre
un gabinet
al qual
diu
al fons
s'aplicaran
d'aquesta manera
en funció
del que està dient
la comunitat europea
van dir
que no
que el propi govern
o el propi ministeri
o ministres
decidirien
on s'hauria
d'invertir
i la comunitat europea
està dient
tot el contrari
que s'ha d'invertir
en sanitat
que s'ha d'invertir
en tecnologia
que s'ha d'invertir
en renovables
estan marcants
la línia
perquè són els que
fins al cap
són els que ens donaran
els calés
i aleshores
no s'estan fent
les coses
com s'haurien de fer
i això pot ser
que encara
ens enredereixin més
però dintre de tot
el 2021
la recuperació
si no és un 6,4
si és un 6
o si és un 5,5%
no afectarà
més ni menys
a la recuperació
de l'atur
en aquest cas
per desgràcia
el nivell d'atur
se situarà
aquest any
al voltant
del 16
del 17%
que és molt elevat
però hem de tindre
en compte
que l'atur
el que baixarà
seran tot el número
de persones
que estan en ERTO
no se recuperarà
una altra part
de l'economia
sinó que la primera
que s'haurien de recuperar
en ERTO
i aleshores
l'ERTO anirà
en funció
de pandèmia
si ara mateix
tu a l'inici
del programa
m'has dit
que torna a haver
un confinament
perimetral
comarcal
sí, comarcal
doncs
això
és un tret al peu
és a dir
que això anirà
en contra
d'aquesta recuperació
hem tingut una mica
l'oxigen
de Setmana Santa
i ara tornarem a estar
com feia
gairebé 3 setmanes
que tornàvem
un parell de setmanes
que podíem sortir
de fet
parlant de l'atur
també
el mateix
FMI
deia que
gairebé fins al 2027
és a dir
fins aquí
gairebé 6 anys
l'atur no tornaria
a nivells
d'abans
de la COVID
sí, sí
s'estan raonant
s'estan raonant
de terminis
sí, sí
23
24
i fins i tot
25
sí
s'estan arribant
s'estan arribant
ja aquestes
d'aquestes cifres
perquè
perquè s'ha de partir
que el 2019
a l'últim semestre
del 2019
la economia
ja estava
una miqueta
en recessió
ja estava
ja hi havia
recessió
aleshores
no es
haurien d'anar
a les dades
del 2018
i aleshores
les dades
del 2018
no seran fàcils
de recuperar
en Espanya
mentre que decidien
que els Estats Units
es recuperaran
de la crisi
aquest any
aquest any
2021
Alemanya
el 2021
o 22
igual que França
sortiran
creixent
Espanya
l'únic que farà
serà
recuperar la caiguda
recuperar la caiguda
l'11%
podria recuperar
però no creixeria més
i mentre que Alemanya
o França
o Itàlia
l'any 2021
i la suma
del 2022
estarien creixent
ja
per sobre
de lo que haguessin
caigut
és a dir
que aquí n'hi haurà
una guerra de xifres
que s'hi ha crescut
un 6
que s'hi ha crescut
un 100
però no
ens oblidarem
que venim
d'un 11%
és a dir
hauríem de créixer
un 6,5
aquest any
i hauríem de créixer
un 6%
l'any següent
perquè tot plegat
fes un 12
un 12
que només seria
créixer un 1
perquè et donis
compte
que ens estem
anant el 2023
en el cas d'Espanya
ens estem anant
el 2023
la resta
d'Europa
sortirà abans
abans
abans que Espanya
probablement
a final
de l'últim semestre
del 2021
2022
estarà Europa creixent
i això farà
de locomotora
i tirarà d'Espanya
i si el virus
s'ha controlat
doncs bueno
ho estindran més turistes
doncs sí
hem d'anar veient també
amb el tema de vacunació
de com se segueix avançant
què passa amb AstraZeneca
que segueixen dient
que provoca aquests trombos
i encara
no està del tot segur
de fet hi ha algunes comunitats
que també l'han tornat a matar
així que seguirem
aquesta part d'actualitat
econòmica amb tu
com fem cada setmana
els dimecres
Rafael
gràcies per passar per aquí
això el que ens portarà
la recuperació econòmica
serà aquest tema
exacte
doncs ho anirem seguint amb tu
gràcies de nou
per passar per aquí
pel programa
i que tinguis bona setmana
el que queda d'ella
el que queda d'ella
igualment
Mireia
molt bona tarda
adéu
i encantat
bona tarda
adéu
avui que hem tingut
aquesta tertúlia de cinema
amb un quiz
que ens ha portat
el Marco
i que Déu-n'hi-do
hem escoltat de fons
unes quantes cançons
vendrà sonores
de diferents pel·lícules
ens quedem avui
amb aquest
Remember Me
segurament
us sonarà
Acuérdate
de la pel·lícula
de Coco
una de les últimes
pel·lícules
de Pixar
fins aquí aquest programa
de la plaça Mireia
tornem demà
ja sabeu
amb còmics
amb nutrició
amb psicologia
i amb xarxes socials
que tingueu un vespre