I abans de tot això, com no hem de repassar els titulars del dia
amb la Carla Bermejo, així que fem una breu pausa
i comencem amb aquests titulars.
I últim dia de la setmana,
Últims tritulars amb la Carla abans de demà a Sant Joan.
Hola, Carla, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estem?
Avui sí divendres, eh?
Avui divendres, per fi.
Que ens vam anticipar ahir.
Bueno, jo em vaig a anticipar dilluns.
Imagina't.
Directament, no?
Imagina't.
Jo dilluns estava dient, bueno, i a demà a divendres, quasi.
Ha sigut una setmana llarga, se m'ha fet com llarga,
però alhora és com...
Ja estem a divendres.
Ja està, i demà, a Rebella.
A veure, ja a Sant Joan, què ve, petards, música, festa...
Petards.
Petards.
Jo m'està donant uns consells.
Cada vegada em fan més mandra, els petards.
Potser perquè ja tinc una gossa i, pobra, ho passen fatal.
Ja, és veritat.
Però fatal, eh?
No és el millor per ells.
Sí, és veritat.
No surt del lavabo en tot el dia, pobreta.
Pobreta.
És la banyera tremolant i jo, ai, pobres.
Home, és que, no ho sé, jo entenc que per ells és una mica...
Ho passen malament, eh?
Perquè ho senten molt, ho escolten molt.
Sí, mitja pastilleta d'aquestes de...
Sí, sí, sí.
No sé si és valeriana, una cosa d'aquestes naturals o alguna cosa així.
Bé, alguna que tongui el veterinari també, no l'adopem allà.
En plan, i ho propes, no, és tan...
Però, pobreta, ho passa malament.
Però bé, nosaltres no ho passem tan malament.
Nosaltres de festa, va.
Se me'n va la veu amb aquest aire acondicionat.
Doncs vinga, anem a parlar d'aquestes tres...
Dels tritulars, eh?
Que fins fa poc hi havia gent que es pensava que ho dèiem malament.
No.
Perquè són tres titulars, tritulars.
Vinga, va, començarem amb els titulars.
I aquest matí s'ha fet una concentració, crec que davant de l'Ajuntament, no?,
amb motiu també d'aquesta sentència pel cas de la manada.
Sí, aquest matí, com dius, s'ha fet una concentració davant l'edifici de l'Ajuntament de Sant Jus.
Ha estat a les 12 del migdia.
I el motiu és la sortida de presó dels cinc membres de la manada
quan paguin la fiança de 6.000 euros fixada per l'Audiència Provincial de Navarra.
l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Jus
assegurat a través de la xarxa social sentir indignació, vergonya, perplexitat i impotència
per aquesta llibertat provisional.
S'ha decretat la fase d'avís preventiu
a causa de l'actual nivell de contaminació atmosfèrica
a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Ajuda'ns a millorar la qualitat de l'aire.
Redueix els desplaçaments en vehicle privat
fent servir el transport públic o compartint el cotxe.
i si el trajecte que has de fer és curt,
mou-te'n a peu o amb bicicleta.
Canviar d'hàbits és tan necessari com l'aire que respirem.
Mira, m'ho sé quasi de memòria.
Sí, sí, són moltes hores escoltant...
Tantes vegades que arriben aquests avisos.
És una llàstima, la veritat, perquè...
Sincerament, ahir que vaig ser també la carretera de les aigües,
es veia una manta de contaminació bruta, marró,
o sigui, era trist, o sigui, era supertrist veure-ho des d'allà dalt
i veure Barcelona amb aquesta manta escarosa.
Sí, sí, sí.
És que és escarosa.
Tapats per la contaminació.
Totalment, i a més es veia com una franja, així,
és que posaves un regle, així, visualment,
i era com, podies traçar una línia i dir aire pur, aire brut.
Uau.
O sigui, era super... molt trist, molt trist.
Així que, bueno, això, com dèiem,
avís de contaminació per als números de... què és nitrogen o...?
Dióxid de nitrogen i partícules en suspensió.
Carai, carai, carai.
Doncs mira, com dius, ahir que ho vas poder comprovar tu,
justament ahir l'Àrea Metropolitana de Barcelona
va declarar oficialment la situació d'avís preventiu
d'un altre episodi de contaminació atmosfèrica
per diòxid de nitrogen.
L'activació d'aquest avís en fase preventiva
és una situació prèvia a la possibilitat
de poder-se activar un episodi de contaminació ambiental,
sense que aquest s'hagi de produir necessàriament.
A hores d'ara, els nivells de diòxid de nitrogen
i de partícules en suspensió
són encara moderats amb tendència a mantenir-se
o a augmentar en les properes hores.
Doncs esperem que no vagi a més, sinó que vagi a menys,
i sobretot això de si podeu evitar fer, com és,
viatges amb vehicle i podeu fer un transport públic,
o si podeu compartir vehicle,
si podeu anar amb bicicleta en comptes de...
Bé, tot el que sigui evitar contaminar
a través de qualsevol tub d'escap...
Tub d'escap?
Tub d'escapament, perdó.
D'escapament.
Doncs és obvi que és el que hauríem d'intentar fer.
Així intentarem evitar llençar aquestes promos,
que a mi em fa mal llençar la promo aquesta.
Sí, és dramàtica.
Com aquesta cançó.
No, no, però...
Estò estem tristes, és divendres, però estem tristes.
Sí, sí, no, aquesta cançó,
Elegant, violins, és per comentar que avui,
a les 8 del vespre, es projecta aquest documental del mes.
Final de mes, no final de mes, tant és...
Hem resolt el misteri.
Què?
Sí?
A veure, a veure.
És el quart divendres de mes.
No és que...
El quart divendres de mes?
Exacte, i el que ha passat aquest mes és que hi ha 5 divendres.
Ah, val, perquè...
Que no passa habitualment, i llavors normalment és l'últim,
però aquest és el penúltim perquè sempre ho fan el quart.
Això m'ha dit el Sergi aquest matí.
Perquè normalment els mesos tenen 4 setmanes,
o que va coincidint en que són 4 setmanes.
Sí, doncs aquest mes de juny hi ha hagut 5 divendres,
i per tant és el penúltim.
Mare meva.
Misteri resolt, eh?
Sí, sí, és una mica en plan...
A veure com resoldre el misteri de quin és l'últim divendres de mes,
si toca o no, que facin el documental...
Toca, no?
Que el facin...
Toca, toca avui.
Aquest vespre arriba el documental del mes de Sant Just.
En aquesta ocasió es projectarà el documental titulat Petitet
del director Carles Bosch.
Petitet parla de la vida de Joan Ximénez Valentí,
un corpulent gitano del barri del Raval de Barcelona
que havia acompanyat, tocant els bongos,
molts dels grans músics de la rumba catalana.
El seu pare va ser palmero del famós ídol de la rumba catalana,
i abans de morir la seva mare,
Petitet li va prometre que algun dia retornaria a la rumba catalana
a dalt de tot, a un dels escenaris més importants,
el Gran Teatre del Liceu.
El Petitet pateix miestània greu,
una malaltia de les anomenades rares,
que només es diagnostica a una de cada 50.000 persones
a tot el món, i encara no té curació.
La projecció del documental serà a partir de les 8 del vespre,
a la sala del 50 anari de l'Ateneu,
i el preu de les entrades és de 5 euros,
i per als socis costen 3 euros.
Doncs mira, abans de la rebetlla de demà,
podeu passar per l'Ateneu,
i documenteu-vos més.
Justament, un membre de Docs Barcelona,
Lot Burgà, ja ha dit aquest matí al Just a la Fusta,
que aquest documental, que tots en general valen la pena,
però que aquest ha estat molt premiat,
i que el director és l'únic català
que ha estat nominat a millor director als Òscar,
que també ha guanyat...
Sí, sí, sí.
Vull dir que es veu que està molt bé aquest documental.
Jo, el Dani Martínez, paga la pena...
Paga la pena.
Paga la pena de veure aquest documental, aquest vespre,
a les 8 a l'Ateneu,
les entrades estan prou bé,
tant per socis com per no socis,
és prou assequible, com per dir, vinga.
Pre-rebetlla?
Comparat al cinema, que a vegades et claven...
Home, a vegades no, acostumen a clavar-te,
menys el dia de la... com és això?
De l'espectador.
No, la festa del cine.
Ah, la festa del...
Que són 2,90, no?
Sí, sí, sí.
Crec que són entrades 2,90.
Doncs, vinga, Carla, d'ací,
it's freedom,
it's freedom, no, it's free,
ets lliure,
te'n pots anar a celebrar
a Rebetlles de Sant Joan.
I, a més, ja ens veiem dilluns vinent,
última setmana de la plaça,
aquí a Ràdio d'Esperm.
Últims 5 tritulars.
Últims 5 tritulars.
Crec que vindré algun dia així,
per inèrcies,
et agafaré la moto i diré...
I arribaré aquí i diré...
Què faig aquí?
Estàs arreglant?
Ostres, com és que he vingut a les 4?
O a les 3 i mitja.
No em toca, no em toca.
Segur que algun dia
em deixo caurà per aquí.
Bona Rebetlla, Carla,
i bon cap de setmana.
Igualment.
Igualment.
Fins dilluns.
Adéu.
I nosaltres fem una breu pausa
abans de parlar amb l'Anna Rovira.
Ja sabeu que amb l'Anna viatgem.
Crec que aquest cop,
que és, de fet,
l'últim...
Sí, sí,
és l'última secció amb l'Anna Rovira.
Ai, mare meva,
amb que volia gribeta.
Crec que viatjarem d'una altra manera
o no ho farem potser a un país en concret.
En tot cas,
breu promo
i xerrem amb l'Anna.
Ens agrada estar amb tu.
Primer, van ser les zones.
98.1 FM.
Després, internet.
Radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter,
YouTube, Instagram,
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio d'Esvern.
Cada dia,
més a prop teu.
i senyors i senyores,
ha arribat aquest punt d'aquest divendres.
Última secció, Anna,
de viatges.
Ui, quina pena.
Quina pena, quina pena.
Eh, però això vol dir
que arriba l'estiu
i llavors ja...
Això és molt bones viatges.
Això és molt bones viatges.
Clar que sí.
Anna, benvinguda a la plaça de nou.
Última secció,
com a secció normal,
podríem dir,
perquè el dient no es que ve
hi haurà champany i pastes
i tots els col·laboradors
que aniran passant per aquí
per la plaça.
Tu també, Anna.
Compto amb tu, of course.
Yes.
Però avui, com dèiem,
això és l'últim dia
de viatges.
Blana, Rovira.
No que que ploris.
És que és curiós.
Tinc com, com es diu,
sentimentos encontrados, saps?
Sí.
Jo dic, ah, tinc ganes d'estiu,
però, home,
veus cada dia dues hores.
Ja, ja, ja.
Clar, no sé,
són moltes històries,
moltes anècdotes,
moltes coses guais i divertides
i us trobaré a faltar.
Us trobaré a faltar ara.
Ai, que ho sàpigues.
Ai, que ho sàpigues.
Ai, ho sàpigues.
Ha sigut de Llagrimeta.
Sí, Llagrimeta.
Ja veuràs divendres
que ve quanta Llagrimeta
ja veuràs i veuràs tu
que sóc de Llagrimeta fàcil.
Per cert,
com et deia abans, Anna,
jo avui directament
no m'he llegit el guió.
Bueno, sorpresa.
Sé que sota el títol
com era
Lleis estranyes del món.
Sí.
Això sí que ho sé.
Si avui,
que és l'última secció de la temporada,
doncs, com a tal,
no viatjarem a un país en concret
d'una altra manera.
Sinó que,
com vam prometre
fa uns quants dies,
vam dir,
mira, podem fer una segona part
de Lleis rares
a Round the Wall.
Exacte.
Avui la portem.
com l'Instagram era aquell, no?
Kisses all around the world,
no sé què.
Ah, no sé qui dius
d'un Instagram.
Un person que sempre està dient això.
Sí, sí.
Vinga, va,
doncs, viatgem d'aquesta manera,
a través de les lleis,
que hi ha algunes
que ja vam comentar
farà, què, un mes,
o tot així, no?
O potser més, eh?
O potser més, sí,
perquè crec que encara
anàvem una mica a brigadets.
Bueno, no fa gaire
anar amb a brigadets.
És veritat.
Farà que...
Ara potser d'altres setmanes.
Sí, d'altres setmanes,
és veritat.
Vinga, va,
però igualment viatgem
a través de les lleis.
Amb l'Anna.
Avui riurem, eh?
Avui riurem, sí, sí.
Avui és una acció
per riure i, bueno,
i veure què s'ha de fer.
Expliquen alguna
d'aquestes lleis rares.
Mira, si et sembla,
comencem per a Europa.
Vinga.
Encara que no us sembli,
hi ha unes quantes lleis
així, una mica raletes.
A l'última secció
que vam fer de lleis rares
ja vam trobar uns quants
perquè a Europa.
I en aquest cas,
primer de tot on anem
és a Finlàndia,
perquè si agafes un taxi,
has de tenir molt clar
que si demanes
que et posin música
hauràs de pagar una mica més.
Home, suplement.
Sí.
Suplement musical.
Per què?
Per què?
Doncs perquè s'ha de pagar
per utilitzar
la propietat intel·lectual.
Ah, carai.
És a dir, els drets d'autors.
Després és qui diem
de les gai, eh?
Doncs mira, allà...
Allà sí que filenprim, eh?
Allà, sí, sí.
El finlandès...
O sigui, tu viatges
sense música
o potser és la ràdio normal
sense ràdio musical.
Et diré que no em sembla malament, eh?
Perquè és un cafè en un servei
de més
mentre estàs fent el servei, saps?
Et posen música,
mentre estàs viatjant, llavors no, no.
Estàs aprofitant de la música
que t'estan posant
per viatjar més tranquil·lament, saps?
Però no estem parlant de ràdio, eh?
Estem parlant ja de música,
música,
ja sigui Spotify o qualsevol disc,
un CD.
Sí, però jo suposo que sigui
ràdio musical...
No ho sé, eh?
Home, a veure...
No ho sé.
La ràdio...
Home, a veure, aquí
quan vas en un taxi
mai et posen un CD.
No et posen la ràdio.
Bueno, però...
Ràdio Teletàxi!
Hi ha alguns que sí que posen...
alguna emissora en particular
i jo, doncs, no.
La veritat és que pos la que quieres tu.
I sí, jo no m'he preguntat
si portes la teva pròpia música
per empagar?
Home, no ho sé.
Ara haurien d'estar pagant per això, també.
Vosaltres, no?
En teoria, no ho sé.
No ho sé.
Jo no diré.
Clar, igual si portes la teva pròpia
et diuen, eh,
estoy gastando más batería
de la normal.
Ah, mira, a vera,
milandeses.
Sí que filenprim, aquests, eh?
I clar, no ho sé.
Home, ja filenprim
per fer-te pagar
per ficar qualsevol cançó
que, vale, està bé
que és pel tema
de drets intel·lectuals.
O sigui, la part dels drets intel·lectuals.
És tan aquí, jo crec,
però t'estàs abositant
d'unes coses
que ha fet la gent
mentre tu estàs treballant
i saps donant com...
No ho sé.
Sí, és un plus, però, vale.
No ho sé, és molt remirat, eh?
Sí, és molt rebuscat
perquè si tu estàs a casa
i escolta, és una cançó,
què li pagues, allò?
Ja.
Vas a buscar el cantant,
és, escolta...
Bueno, ja has pagat el CD, no?
Et xeran, et...
Ja.
O es poti.
Clar.
I has pagat el poti, també.
Clar.
Ja.
Clar.
No tinc més dubtes, senyoria.
Siguiente.
Siguiente, siguiente.
Doncs seguim fins a marxar d'Europa
i anem cap a Gran Bretanya.
Perquè ja hi havia una llei semblant
a França, ja, vale?
Del Napoleó, del porc.
No, no, no, no, no.
Perquè a l'estació de trens
Washington Bank Quay
està prohibit donar-se petons.
Tant a coses que a França...
No, per si...
Eh, que rancis.
Petons per acomiadar-se, eh?
Ah, només per acomiadar-se.
Si arriba, li posen un petó.
Ah, ah, ah, ah.
Això és que és...
Tens de 1910 passa això.
M'encanta.
Perquè, saps què passa?
És una situació que passava a França, eh?
A veure.
Que...
S'ho catestoraven petons molt apassionats
o pes a saber què més passava allà
que feien retrasar el tren.
Ah, bueno.
Molta pel·li, ha de ser el petó.
Sí, sí, però hi ha una llei de 1910
que diu això.
I la llei també és activa.
De fet...
S'està molta estona allà.
Avui en dia encara hi ha cartells
que avisen d'aquesta prohibició,
però...
Ah, sí?
Hi ha una petita excepció.
Don't Kiss?
Sí, sí, Don't Kiss.
Tal qual?
Don't Kiss.
Sí, sí.
Al costat de Not Smoking.
De fet, hi ha un dibuix,
he vist un dibuix que surt...
O sigui, el típic d'això de prohibit,
dels cotxes.
O sigui, no l'estop,
ni aquell que és vermell amb una franja blanca,
sinó el que és...
Bueno, és que no tinc el carnet, eh?
Però estic veient que no acabem d'atinar.
A veure, quin senyor...
O sigui, el dibuix de...
La senyora de prohibit
que té una franja vermella en diagonal
i és blanc.
Exacte.
Sí.
Doncs això, amb el fons,
hi ha una persona donant-se un petó.
Igual que del cigarro,
amb el cigarro i el prohibit,
però amb...
Igual que del cigarro,
posa amb prohibit d'un sapató.
i no posen un cor...
Ai, no me'n recordo.
Però no passa res,
perquè hi ha una zona habilitada...
Ostres!
Em sembla...
Em sembla...
This way,
o no sé quin way posa...
Em sembla...
Posa una zona especial
per donar-nos a tots els petons que vulguis,
sense retards per trens.
O sigui, tu hi ha pas un petó
i després ja està,
ja puyo anar al tren.
Un aplaudiment per aquesta gent.
Si hi ha pas el tren,
és el teu problema.
Que et passa 15 minuts
d'estar dins amb petons, eh?
Que ets no...
It's forbidden.
Et quedes sense llavis, al final.
Sense respiració,
és una amnea, allò...
És una amnea!
Mare meva!
Carai, carai, carai!
Això és al Regne Unit, has dit, no?
Sí, és a l'estació de trens
Warrington Bank Quay.
D'acord.
Claríssim, oi?
Molt.
I ja està.
Yes, yes.
Feed map, feed map.
So, ara anem cap a Itàlí.
Vinga.
Itàlia.
Anem cap a Itàlia
i ens hem d'ubicar una mica
en aquesta cançó.
I mira, aquesta llei
em sembla una mica correcta.
A veure.
És curiosa,
és una curiositat
més que una llei rara.
Perquè...
es diu que a Itàlia,
si vols aprendre a conduir,
treus la cadena a conduir,
primer...
Ah, jo pensava que els regalaven.
Es va anar amb bicicleta, primer.
No ho trobo del tot malament.
Però si els regalen,
i els carnets,
però si condueixen com si fos
una autodestat.
Però si no saps anar amb bici
no te'ls regalen.
Però sí, però sí, però sí.
A mi no entendre,
a mi no entendre.
Però no em sembla malament,
perquè llavors
els respectes mútuament.
Els activistes amb els...
No, sí, respecten un caz,
jo t'ho dic jo ara,
que estan visquent a Milà,
i allà t'ho dic a respectar
ni els peatons.
Però la bici sí.
No, no, no,
estic del tot segura, eh?
Però no em sembla pas malament,
perquè tu un cop ja vas amb bici
ja controles una mica més
les direccions.
No és el mateix, òbviament.
Però, bueno...
És un vehicle.
Aquí a Barcelona...
No ho sé...
Bueno, no ho sé, no ho sé.
Mira, ara precisament
estan fent aquest programa matriculats.
Sí.
Que és bastant curiós.
Sí, sí, curiós, és la paraula.
És curiósíssim, perquè...
Bueno, a mi em fa molta gràcia
veure la gent superpato
i el primer dia en plan...
Bueno, i veus que de person també,
que dius, mare meva,
millor que no te'l treguis.
Ja, ja.
Millor que no te'l donguin.
Però em fa com pena, a la vegada,
perquè dic,
tot el que t'ensenyen,
qui ho posa en pràctica, la realitat?
Tu entràs a Barcelona
i allò és una jungla.
Sí o no?
Vull dir...
No tinc carnet, no ho sé.
Bueno, però igualment,
encara que siguis un peató,
veus molts cops,
ostres, aquest cotxe com ha passat?
I l'altre per què?
I per què pita?
I per què s'avança?
I per què tira?
Surt el segàfor
quan el segàfor encara no està ni...
Perquè no li han preguntat
si s'ha plen d'ici.
Si li preguntessin,
això no passa a dir.
Vale, tot està arreglat
amb la bici.
Amb la bici, amb la bici, no.
El que sí que no em sembla bé
és que, per exemple,
he escoltat algun cop
per aquí a Espanya,
aquest país tan magnífic
que volien,
no sé si d'Espanya
o potser a Barcelona,
que volien crear
un carnet de bici.
Un carnet?
Sí, sí.
Tipo carnet, eh?
De conduir bici.
Sí, sí, sí.
I que et puguin treure a punts.
També, eh?
No ho havies llegit mai, això?
No.
Doncs sí.
No ho sabia.
Però aquí, al territori?
Sí, sí, sí.
O sigui, a nivell...
Sí, potser era així una idea, eh?
Que van dir algú boig.
Segurament no s'aplicarà, eh?
Però, sí, sí,
jo ho he sentit algun cop.
Diuen bastantes coses boixes,
a vegades, des d'allà.
Oh, què va?
No, no, no, no.
Llavors, si em sembla,
anem a l'últim lloc europeu,
que no està gaire lluny.
Passen per la bici abans al cotxe
i quan arriben al cotxe
condeixen tan malament.
Perquè amb la bici
no en comptes el que vols,
amb el cotxe també.
Doncs veus?
Ara ho entenc, gràcies, Anna.
Us pensen que va a la bici i no.
Clar, jo crec que...
Jo crec que els hi...
Sí, estiren pedres
sobre la seva pròpia taulada.
Però, vinga,
anem cap a un altre país
a veure què els hi passa.
O, bueno, no, un altre país.
Anem cap a Sevilla.
Vinga, ho he.
Anem cap a Sevilla.
Perquè aquesta ja me s'ha anat
una mica rara
i no sé si realment l'apliquen.
Jo crec que no.
Perquè es veu que
el soroll de les fitxes de dominó
és il·legal.
Oh, oh.
A Sevilla, ciutat.
Oh, oh, oh, oh, oh.
És curiós.
Mare meva.
El soroll, eh?
No jugar a dominó.
El soroll que fan les fitxes
al xocar contra elles mateixes
o contra la taula
perquè hi ha una ordenança
contra la contaminació acústica
que prohibeix, això,
aquest soroll.
I no és l'únic que està prohibit.
Crec que es juguen molt allà, eh?
No sé per què.
No ho sé.
Jo crec que això és perquè
a l'hora de la siesta
els hi hauria molestat el soroll
i van decidir que aquí
no es va el soroll.
Ara, ara sí que m'entenc.
Ara sí.
Però el fort és que la multa
és de 300 euros.
Que jo al·lucino.
Per fer soroll amb les fitxes
del dominó?
Sí, sí, sí.
Però la cosa no es queda aquí.
No és només el fer xocar
les fitxes contra elles mateixes
contra la taula
o contra un taulell,
sinó que la llei també prohibeix
jugar a darts.
Dius, els darts fan soroll?
Zero.
No?
Bueno, és el plastiquet xocar.
Bueno, de fet,
potser se cau a terra.
És algú així com...
Bueno...
Sí?
Sí, sí, sí.
Algú així, no?
És el bòli contra la taula,
però...
A part de jugar a darts,
no, aquest de jugar a darts
sí que és surrealista,
arrossegar barrils
o fer xocar les ombones
de gas pel carrer
i deixar sols els animals a casa.
Dius, a veure...
Jo crec que això
ningú aplica aquesta llei.
Però què ha de passar
un inspector?
Oiga, hi ha algun animal
a casa?
O el vecino que diu,
eh, el perro està solo
i l'adrando.
Ah, però com ho saps
que està l'adrando
i està solo?
Bueno, l'adrando
ho saps, però solo.
Sol?
Com ho saps?
Home, jo veig
el veí meu no hi és a casa,
ho veig.
Però no ho saps?
Vull dir, pot estar dormint,
pot estar estudiant,
pot estar a la dutxa,
pot estar cuinant
o pot estar, no ho sé,
toquant-se a la figa.
Llavors truca la policia
i se'l van a la porta
i vols dir que el gos
no està sol.
No ho sé.
Ja, però jo que sé.
Però el que sí que s'organitza
és el dels darts
i el domino.
Mira, el darts
arrossegar barrills
entenc que faci soroll
i el de xocar les bombones
de gas, encara,
perquè en el lloc
que vens pel carrer
i vas xocant
perquè et se sentin.
No ho sé, però...
Bueno, però els darts
i els darts...
Anna, multa!
Tens un gos sol!
A casa!
Ara tinc un gos.
Tens un gos sol a casa!
No!
Coses reres que passen.
Jo crec que és la siesta, eh?
Jo al·lucina.
Que se les toca.
Jo crec que diuen...
Quillo!
Quillo!
Que no m'he deixat dormir!
Cerdomina o anyana?
Ole!
Bué!
Bueno, mira,
com si fos sevijana.
Sevijana i andarusa,
i ole!
Ole!
Què més?
Què més?
Que sembla marxant d'Europa?
Vinga, a veure què passa.
Prò, abans d'anar cap a Amèrica,
passem primer per la ciutat
de Longyard Bend.
Vinga, on està això?
Que és a l'Àrtic.
Oh!
On morir-se és il·legal, eh?
Oh!
Eh?
Jo no sé què passa a ser mort,
deu haver-hi una persona de cadàvers
o alguna cosa així.
Perdona?
Perdona?
Sí, sí, sí.
T'explico el per què.
M'ho explica, sisplau,
perquè és una cosa bastant antinatural.
No!
Què va!
Per no dir...
És antinatural, saps?
Vull dir, no ho entenc, no ho entenc.
Doncs, es veu que ha d'estar a terra congelat,
els cadàvers no es descomponen
i, per tant,
els poden enterrar al cementiri.
Culpa del mort, eh?
Sí, pobre.
A la terra, que està congelat.
Mare meva!
I des de fa, almenys, 70 anys
que no enterran ningú en aquella població.
Jo no sé on els porten.
I és el que t'anava a preguntar.
No ho sé.
Que es tenen allà congelats?
No ho sé.
Quin mal rotllo, no?
Que un deia, claro,
y si me muero, ¿qué?
¿Me ponen en la cárcel de los muertos?
Sí, però què?
Ja s'acumulen, en plan...
No ho sé, és molt raro.
És molt raro.
Clar, no sé.
No sé què t'anava a morir-ho.
70 anys, eh?
Deuen cremar.
Clar, és el que estava pensant,
de la terra i la prohibició.
Igual que tampoc et podies morir
al Parlament Britànic...
És veritat.
Doncs mira, a dins no, eh?
Perquè llavors, clar, com era...
T'havien d'enterrar en un horts reial
o alguna cosa així, eh?
Exacte, sí, sí, era com si fossis algú...
Un membre de la família reial britànica
i t'han d'enterrar en un horts,
llavors era massa carta.
Tu imagina que estàs a punt d'ahir
i...
Espera que m'ho he de...
Que surto!
No, no, no, no.
A mi que m'enterro en con honores.
Que surto no, que entro, que entro.
En plan, quina és la teva última voluntat?
Entrar al Parlament Britànics?
Sí que t'hi portin.
A mi, estem rient d'algú que no toca,
però bueno.
En fi, m'estic flipant amb...
Long...
Long Yerbin.
Long Yerbin.
Long Yerbin.
Bueno.
Vinga, molt bé.
Amb les nostres pronunciars.
Anem cap a...
Mèxico?
Sí, ara ja anem cap a Amèrica.
Estàs fotent la música?
Ja ja t'he vist mirant de regull en plan,
que està sonant?
Sí.
Doncs anem cap a Guanajuato.
Guanajuato es diu.
Ajà.
El poble aquest.
Vinga.
On hi ha unes quantes poblacions una mica rares.
Eh?
Bueno.
A veure.
A veure.
L'any 2009, l'Ajuntament va prohibir
alguns actes públics.
Entre ells, fer-se petons.
Igual que a l'estació aquella d'Ans.
Però que poc romàntic.
Però el més fort, el més fort,
és que en aquesta, en Guanajuato,
hi ha un carrer que es diu
el Cadejón de los Besos.
O està prohibit fent petons
des del 2009.
És com el pont dels sospirs, no?
Aquest que està a Venècia,
que era l'últim sospir abans de morir.
Correcte.
Sí, sí, sí.
Bueno, no té res amb petons,
però m'ha vingut al cap.
Sí, sí, sí.
Vinga.
Adéu, Mireia.
A part de...
S'ha prohibit fer chapatons.
Hi ha altres prohibicions a la ciutat,
com, per exemple,
són els valls que incitin al sexe.
Les cançons que parlen de sexe...
Són altres, això fa por.
Treu això.
Ja, ja, no sé, posava respiració.
Dic, bueno, vaig llançar-ho a veure què toca.
No, no, no.
I atenció,
també s'ha prohibit les narcocorrides.
Diràs, què és això?
No, pensis tan malament.
Narcocorrides?
T'ho pensis tan malament.
No, no, estava pensant-me a la mera,
estava pensant-me a alguna cosa de drogues.
Sí.
De narco, no?
Sí.
Doncs són cançons que parlen de drogues
i el narcotràfic.
Ah.
Que estan prohibides.
D'acord.
O sigui, cançons que parlen de sexe,
de les narcocorrides
i valls que incitin al sexe.
Vale.
I pesa-me a tot.
Encara que hi hagi un carnet que es digui
Callejón de los besos.
Callejón diagón?
No.
Oh, Callejón diagón.
Harry Potter, Harry Potter.
Harry Potter.
Mena meva.
A Guanjuanato fan aquestes coses rales.
On era?
A Guanjana...
Guanajuato.
Guanajuato, a Mèxic.
Guanajuato, eh?
I això, atenció, que no és tan lluny, 2009.
2009.
O sigui, bueno, estem parlant de fa 10 anys.
Fa 10 anys.
Vull dir que tampoc no és tan...
O sigui, el reggaetón o el perreo ja no, no, no entra.
Clar, com perreies incites al sexe.
Ho hem de passar fatal, eh?
Més allà, hem de passar sang de caliente a Mèxic.
Ho hem de passar molt malament.
Molt, molt malament.
Mare meva.
A veure, a veure...
Em sona molt aquesta cançó.
És de Che Sudaka.
Doncs saps que si t'he de ser molt sincera no ho sé,
perquè són músiques que tenim així randons per riançar.
De qui has dit?
Che Sudaka.
Buena idea.
No t'ho puc confirmar.
Bueno.
Seu ser el ritme.
Sona.
No, no crec.
No, no, no, no ho dic ni fa, va, la veritat.
No t'ho podria confirmar, Anna.
A veure, cap a on ens movem?
Margem de Mèxic.
Vinga.
Seguim a Amèrica i anem cap a l'illa de Trinidad i Tobago.
Ai, això em sona molt.
El què?
Tobago.
Tobago?
Sí.
És un país.
No, ja, ja, ja, però no sé per què em sona molt.
Ah, igual era d'haver-ho estudiat al col·le,
el típic que no saps mai ubicar-ho al mapa.
És allà al Carip, és una illa al Carip.
Ah, vale, ara ho he ubicat.
Molt de tants anys estudiant a l'escola.
Diria que no és una illa sencera, sinó que som a l'illa.
Crec que és Haití i Trinidad i Tobago, pot ser?
No, perdona, és la capital de...
Trinidad y Tobago no és que la capital, eh?
Ah, no?
Vale, doncs aquí ha sigut relliscada meva...
Allí vaig a buscar-ho.
Diria que Trinidad y Tobago no se me ha deixat a l'illa de Haití, diria, eh?
A veure, Trinidad...
Se ho estem buscant, eh?
Trinidad...
Que consti, ho estem buscant en directe.
Vale.
Doncs a Trinidad y Tobago,
mentre es busca el meu Google que va a Supercàmera lenta,
està prohibit l'estil militar.
O sigui, vestir en estil militar està totalment prohibit.
Està incluent carnaval, carnestoltes?
No sé si en fan allà, eh?
Home, sí, no?
Pensar que era el món mundial, quasi.
No.
No pots anar a militar, eh?
Per què?
Per què?
Doncs...
Tenia molts militars i els han de diferenciar.
Si te n'han de roba així d'estil militar, amb estil militar,
millor no vagis o no pots dir aquest tipus de roba
perquè consideren que és una falta de respecte per les forces de seguretat
i si no els fas cas, que vas a la presó, eh?
Per molt militar que vagis i que vas a la presó.
Pues que majos.
Però, no, és com...
Hi puc entendre el sentit, perquè és com, bueno,
pots confondre la gent, si ets vestit de militar...
Òbviament no vas tot sencer, no?
O per ser els pantalons, una samarreta i no vas tot el kit sencer.
Però, en plan, per no suplantar la identitat d'una força de l'Estat?
No ho sé, però, sí que segons ella, era...
Sí que segons he llegit allà, és per una falta de respecte,
no perquè pugui suplantar la identitat.
No, no, però ara que ho dius ara ho penso i dic, ostres, és com si aquí algú ha vestit de...
Estic perdent la veu amb l'aire acondicionat.
És com si aquí algú ha vestit de policia local o de Mossos d'Esquadra, no?
Vull dir, clar...
Sí.
De fet, jo crec que...
Pot que no hi hagi controvèrsia.
Crec que aquí a Espanya està prohibit disfessar-se de...
de Guàrdia Civil, no?
Sí.
O potser van dir-ho i no era cert.
Jo n'he vist uns quants, eh, de disfessats de Guàrdia Civil.
Mira, Trinidad y Tobago...
Sobretot per acomiadar-se el té.
Està...
Com dir-ho d'alguna forma, el...
Està com molt superar, el Prat de Venezuela.
És una illa molt petita, molt petita.
Jo la feia capital d'algo.
No, no, no, és illa.
De fet, la capital és San Fernando, diria.
Oh, no, no, no, no, no, no, no, no, San Fernando.
No ho recordo.
Ai, no ho sé.
Jo crec que és...
No, San Fernando és segur.
Que és...
O sigui, tu saps...
O sigui, és Caribe, eh?
Sí, sí.
Però República Dominicana se la converteix a Maití,
que a mi llavors m'he equivocat, ja a Puerto Rico,
i baixant ja com unes illes així, superpetitones, petitones,
doncs l'última illa, totes abans d'arribar al continent americà,
abans d'arribar a Venezuela,
que és com la illa més gran de les illes petites,
es Tindirac Tobago.
Potser per això, perquè és la més gran de les petites, no ho sé.
Em sonava un munt.
En algun examen de l'escola va sortir això.
A Barbados encara és molt més petita.
D'ella és la Rihanna.
Sí, exacte.
I també hi ha una illa que es diu Montserrat.
No sé si ho sabies.
Oh, que bonic.
Ho sabies?
No, no, no.
Doncs ve d'aquí, de la botanya de Montserrat, eh?
D'aquí ve el nom que li van posar a l'aïllat allà?
Sí, sí.
Perdó, no, ja pensa, pa.
Sí, sí, sí.
Tan lluny?
Bueno, els conqueridors d'Amèrica.
Dos i, clar, òbviament.
Sí, sí.
Doncs d'aquí ve Montserrat.
Potser venien d'aquí.
Perquè és Montserrat, eh?
Tal qual, eh?
Sí, Montserrat.
M-O-N-T-S-A-R-R-A-T-Montserrat, tu.
Sí, sí, sí.
Doncs, bueno, si aneu a Trinari i Tobago,
no aneu vestits de militar.
Exacte.
Perquè us pot passar una mica de factura.
Seguim per...
Per Amèrica.
Seguim per Amèrica i, com no podies d'una altra manera,
que estem a Amèrica,
hem de passar pel país de les llocs rares per excel·lència.
Que quin és?
Bueno, jo ho sé perquè ho estic llegint, però...
Però, òbviament, quin és?
Però...
Michigan?
No, Sants-U-Nits.
Ah, vale, dins d'Amèrica.
Ah, he de pensar que aquí és a on.
Lleis rara, Sants-Generals.
Sí, sí, sí, correcte, correcte.
Perdó, perdó.
Doncs sí, concretament, anem cap a mi, xicant.
Clar.
Que anava a dir, no ho puc dir jo,
si no, clar, tinc el guió.
Que on allà...
Crec que això, algun cop,
que vam dir,
podem fer una secció de lleis rara,
això ho vas llegir, tu, diria.
A veure?
Que està primer llençat cops.
Però...
És una mica rara, eh, aquesta llei?
Perquè concreta...
Ostres, tu.
Per guanyar el campionat nacional
havia de guanyar vuit partits seguits.
Què passa?
Quantes potes té un pop?
Vuit?
Exacte.
Doncs la cosa va començar
quan un dels seguidors
va...
Cada partit anava llançant
un tentacle del pop,
d'un pop,
al gel,
a la pista de gel.
Per?
Per fer caure la gent?
No, no, per anar...
O sigui, guanyaven,
tiraven un tentacle per anar
dient,
ja m'heu aconseguit un partit.
Ja m'heu aconseguit un altre.
Pobres pops.
El més fort,
el més fort,
és que al final l'equip
va aconseguir guanyar
el campionat nacional.
Per tant,
el pop es va quedar
sense les vuit potes.
Llavors,
què va passar?
Que la gent va començar
a comprar pops
i feia les potes.
A partir d'aquí,
llavors,
d'estar a seguidors,
ho va adoptar com una tradició
i va començar a llançar pops
sencers
a la pista de gel
fins que va arribar un punt
que van dir
prou,
fem una llei
que prohibés
a llançar pops.
Perquè ja era,
jo i ja havíem d'anar esquivant
pops que ens hi fossin
conus allà dintre
de la pista de gel.
Molt, molt, molt gringo.
La veritat és que és molt raro.
Va,
seguim,
seguim als Estats Units?
Sí,
sí,
home,
no podria ser d'una altra forma,
no?
Estic flaquejant amb la veu,
ara.
A veure,
ajuda'm.
Doncs,
aquest cop,
no estarem gaire
als Estats Units,
hem anat a Michigan
i ara anirem a Carolina del Nord.
No estarem molt més
perquè si vas a Carolina del Nord
a un hotel,
alerta,
si vas a passar una setmana
amb la teva parella
o una mica o mica...
A veure,
anem a diferenciar,
eh?
No cosa anem una parella
i ara...
No, no, no,
és igual,
allà els hi és igual.
Allà els hi és igual.
D'acord,
perquè en el moment
en què et registres a l'hotel,
sí,
val?
A l'hotel,
o motel,
és igual,
has d'estar molt alerta.
Què passa?
Si us registreu
com a parella casada,
sense donar-te compte,
com a parella casada,
automàticament passeu
a ser parella casada
segons els llens
de Carolina del Nord.
O sigui,
vas amb una amiga.
O sigui,
això és més ràpid
que a Las Vegas.
Anava a dir,
a més,
cost...
Me voy a casar,
me'n vaig aquí,
m'escric i ja estic casat,
tu.
No,
soso casar-se així.
Però, bueno,
el cost és tan poc
com el que et costi
a l'hotel ni tan gaire iudel.
Exacte.
O sigui,
10 dòlars,
20 dòlars?
Clar,
si tu et vols casar
i no vols gastar-te gaire diners
ni a Las Vegas
i tot això,
i superràpid
em vas allà
i t'escrius
mira,
s'has casat.
Però,
si no vols,
alerta,
perquè llavors et casaràs
sense marxar-te a compte.
Això,
Carolina del Nord,
eh?
Sí.
Estic flipant.
Estic flipant.
És que a Carolina del Nord
hi ha bastantes lleis raletes,
d'aquestes.
Sí.
Aquesta és la que m'ha cridat l'atenció.
En general,
n'hi ha per tot el món,
eh?
Però, clar,
Estat Units per número de...
Jo crec que s'emporta a la palma,
eh?
Perquè cada estat
és una cosa diferent.
Exacte,
exacte.
És un món dins de tot
un continent gegant,
per tant...
De fet,
jo recordo una llei
que la vam dir l'últim cop,
que era,
no me'n recordo quin estat,
no m'han comentat?
Bueno, igual sí,
però no me'n recordo.
Potser jo l'havia llegit
i potser aquí no el vaig portar.
Però no recordo
quina estat era,
eh?
Estats Units.
Què fort.
Les dones no poden conduir soles
a no ser que hi hagi
un home davant del cotxe
corrent
amb un mocador vermell,
alertant que una dona
solo està conduint.
Però molt heavy.
Però això devia ser
el segle...
Bueno, però encara està vigent.
Bueno, clar, està vigent,
però obviament no està aplicable.
És a dir,
és òbvi que no,
perquè és òbvi que hi ha moltes dones
que condueixen als Estats Units
i anem cap a un adevant
amb un mocador medy
i dient...
Jo no n'ho has fet en concret, eh?
Ja, ja, però m'agradament
això em sembla
la cosa més forta del món.
Va, tornem cap a...
Bon, tornem, no,
anem cap a aquest nostre
estimat continent
que tant ens agrada
i que tant toquem.
Perquè tampoc es queden enrere,
també són una mica molt seus
i molt rerets.
I know, I know,
entre Singapur,
els xiclets.
Sí, sí, ja n'hi do.
Doncs es veu que a Japó,
aquest ens fa molta gràcia
perquè ens fa molta gràcia.
O sigui, està prohibit... No, ser gros és un crim.
Ser gordo...
Ah, anava a dir gros, de què? De tamany o de panxa?
És un crim. De pes.
Es veu que l'any 2009, també...
Que t'any tu va passar.
Es va establir una mesura màxima... Mira, el 2009 ha començat la crisi econòmica, potser.
Algú va passar, eh?
Es va establir una mesura màxima per la cintura dels seus habitants.
O sigui, els homes eren 80 centímetres i les dones 90.
Un moment, has de ser una sacallona, una sacallona.
Però jo penso...
És el país del sumo.
Com és? 90-60-90, no?
Els que pratiquen sumo, què passa? Són gordos, però són supergordos.
Aquesta gent, què? Està exempta aquesta llei?
No paga?
Fon una excepció?
No són un crim?
No ho sé, ara.
Perquè a més són gordos, gordos, gordos els de sumo, saps?
Bueno, però...
Són tres, saps què?
Jo, no dos, tres.
O quatre.
Saps què porten...
Porten una dieta especial, eh?
Sí, sí.
No és broma, eh?
Però que són gordos.
Bueno, però vull dir que es cuiden...
O sigui, la seva cama és...
Jo!
Com dir-ho? Cuiden la gordura.
Sí, sí.
Cuiden el sobrepes, perquè si no hem mort de colesterol.
Ja, ja, però vull dir que cuiden inclús això, saps?
Però tu has vist...
Sigui un jugador, no sé si diré un jugador, o lluitador de sumo, millor.
Sigui una cama lluitadora de sumo és com el meu cos sencer, de lo gordos que és.
Que sí, que sí.
Perquè és un crims de gordos a Japó, quan el sumo té un vanadaríssim.
Algú coneix algun lluitador de sumo?
No.
Sumo.
Sumo.
Sumo.
Sumo.
I un sumo de taronja.
No tenim ni idea, la veritat, jo no et sabria què dir...
Cosas rares.
80 centímetres no pot medir.
Un lucho de sumo.
No, no, no.
És viable.
Però el que serà més heavy és que els homes hagin d'estar més fins que les dones.
Qüestió d'estètica?
No ho sé.
Qüestió de què?
Que és embarassada, què passa?
No pots, perquè clar, no, suposo que hi haurà sublleis que et deixin i et permetin...
Quedar-te embarassada.
Quedar-te embarassada i passar, rebessar.
Bueno, a part que hi ha algú que... Un medidor? Un medidor nacional?
No ho sé.
Però ja n'ho penso.
Clar, que l'estiu posada per estar a Japó, no recordo gent molt gorda.
Home, en general, però perquè ja tenen una dieta alimentària...
De rosa.
Clar, home, llavors ja...
El vas i peix.
Directament és com, bueno, no ho sé...
No ho sé, no ho sé, però ser gros és un crim, això.
Ens quedem...
No sé què passa, si ets gros.
Ens quedem una mica...
Per això no em vaig veure.
Amb la Intríngulis.
Estan tots amagats amb els cadàvers de l'Àrtic.
Exacte.
Mare meva, sortim d'aquest sac on ens hem posat.
Vinga, seguim a Àsia.
Sí, matem això i anem a un altre lloc.
I anem cap a un altre país que té una llei bastant curiosa, que és a Taitàndia.
Que a mi em fa molta gràcia perquè, imagina't, eh, ara estem en una situació.
Posem-nos en situació.
Imagina't que se't cau una moneda rodolant.
Què fas per parar-la?
Peu.
Primer, no?
La trapitja's, perquè no se'n vagi rodolant.
No em tiraré de cap a terra.
Vull dir, una moneda de dos euros o el que sí.
Clar, el més típic és trapitjar-la.
Ràpidet.
No se'n vagi.
No rodoli més.
Doncs, alerta, no us facis allà.
Està prohibit trapitjar monedas.
Però això pot anar lligat una mica amb tema...
Religió?
No.
No, no.
Això passa perquè surt la cara del rei.
Ah, oh.
Clar, no pots trapitjar-lo.
No deuen amb un lluís trapitjar-lo.
Però jo penso, per favor, que no se n'entenin aquí a Espanya d'això,
perquè són capaços en dos dies de provar una llei
que es pugui prohibir trapitjar monedas.
Bueno, a veure, aquí el que no es pot fer és posar quadres...
Com era?
De cap per vall.
De cap per vall del rei?
Sí, sí, sí.
Sí, de cap per vall.
I el Regne Unit era el segell de la cara de la reina
o la d'un membre rellal al revés.
De cap per vall, també.
Sí, sí, sí.
Però, clar, no trapitjis les monedas a Tailandia.
Estimes oients, hi heu de viatjar a qualsevol d'aquests països.
A veure, n'hem tocat uns quants, eh?
N'hem tocat uns quants i hi ha quadres més raros, eh?
Per dir, no sé, jo la veritat és que no m'he trobat mai
en la tessitura de trobar-me amb una cosa d'aquestes.
La veritat, saps?
No sabia com reaccionar, tampoc, saps?
Vull dir, a mi em diuen...
No sé...
A veure, no, suposo que ets un turista
i te pites una moneda.
Potser et miren malament, però no et posen una multa.
Però t'ho imagina que et diuen...
No sé, no sé, vostè què fa?
I per què ho fa?
No, m'ha caigut una moneda i...
Bueno, i se m'està trepitjant, eh?
Està viva.
Clar, però està trepitjant la cara del rei.
Ja, ja.
O del monarca, o de qui tinguin allà, o del Buda, feliç.
Rei, rei, tenen rei.
Rei, dos reis.
Sí, sí, sí.
Ai, un rei allà, estupendo.
Que fort.
I per últim, si et sembla, no és un país en concret,
sinó que són alguns país d'aquest asiàtic
on s'ha prohibit menjar el durian.
Aquí explica'ns què és això, sisplau.
El durian és una fruita
que és una fruita bastant típica d'allà
que, bueno, d'aquells país de per allà,
que és com bastant gran, jo.
Jo, pel que he vist, té com l'exterior d'una pinya, val?
A veure, descripció de fruita.
Sí, l'exterior és com una cosca, així com espinós.
Una pinya, val?
Per dir una forma, no, si em ve una pinya.
Llavors, a l'interior, a mi m'ha recordat una nou gegant.
Uau, m'estic intentant imaginar.
O sigui, la color bloc deu ser tova.
Tova.
Sí.
Llavors, què passa?
El motiu per què està com prohibit...
Durian, eh?
No està prohibit a tot arreu, eh?
O sigui, en un país en concret
pot que estigui prohibit a alguns llocs,
potser tu pots menjar a casa teva o pel carrer, potser, val?
Però perquè té un motiu...
No és perquè sigui al·lucinògina o coses rares,
sinó perquè se veu que fa una olor molt forta
i no gaire agradable.
Diuen que és una barreja entre la seva pudida
i la caca de porc, l'olor que fa.
Ai, mare meva, no m'ho puc ni arribar a imaginar.
Llavors, el que deia abans, si tu vius a Càrrec...
Un moment, ceba frugida...
Frugida, es diu?
Podrida.
Ah, anava a dir la ceba frugida, però molt bé.
I no sé quines més coses rares deien.
Uau.
Però a veure, si tu vius allà a casa teva,
doncs te la pots menjar, és el teu problema,
si fa peste, no?
O pel carrer.
No, peste per tu.
Però els hotels, els aeroports, el transport públic...
Allà es no es pot menjar
perquè llavors deixen una olor molt forta
i la lliça dura molts dies, es veu.
Durian, eh?
Durian, sí.
I el que sí que diuen,
que la fruita és bastant dolça
i que té moltes proteïnes,
i fins i tot la seva fulla
està a servir per la medicina popular.
O sigui, fa molta pudor...
Però està bona.
Però té...
Sí, té propietats.
T'hauria bona pinta.
No sé per què deu fer aquesta peste.
Deu ser un conservant, aquesta olor que deu fer.
Estava intentant buscar...
Ah, ja sé quina fruita és.
Però és bastant com el que t'he dit jo, oi que sí?
Sí, sí, sí, ja sé quina fruita és.
Sí, sí, és com un...
Com el carrega per dintre.
Sí, és que no sé com...
Sí, l'has escrit prou bé.
Tipo pinya.
Tipo pinya.
Però per dintre no és una pinya.
Sembla un plàtan per dins.
Sí, és com bastant groc, tou, així,
però a mi me'n recorda com una nou.
La forma és com de nou.
Una nou.
No? Una nou gegant.
Com un cervell.
Bueno, sí, no ho sé.
No ho sé.
Però, bueno,
Déu fa molta pudor, això diu.
La Banda Escobí, el 1163, per cert.
Crec que és original de Bali.
He llegit.
A veure, no l'estic trobant.
Bueno, estic llegint inclús.
Qui l'ha d'escriure?
Michael Adanson.
Sí.
Bueno, la vas descobrir a Europa.
Vols dir, no?
Perquè ells l'haurien de conèixer
i vamos, que si l'haurien de conèixer.
Bueno, a veure com és.
A veure.
Durio es diu, també.
O Duri.
Tenia l'an científic.
O fruita espinosa.
No caldrà el nom científic.
Ah, bueno, el tinc aquí.
Bueno, el científic.
El plantae tracheobionta magnolíptica.
Toma ya.
Això.
Claríssim.
No sé, algo així.
Doncs quan vagis allà, digues aquest nom
i et diran, no, no, no, no.
Peste, peste.
A veure, és que no és que estava llenç.
No, peste total.
Diu, se encuentran solo en los mercados locales del sudeste asiático
donde se llama el rey de las frutas.
El durian se caracteriza por ser una fruta grande
que puede alcanzar los 30 centímetros
y puede pasar a fins y tot 3 kilos.
Su fuerte olor y su cuerpo cubierto de espinas,
el olor es una de las materias de principal discusión sobre esa fruta,
para muchos resulta una auténtica fragancia
y para otros puede parecer un olor nauseabundo.
Home, això de fragancia, no sé.
I mira, precisament, ho diu la Viquipèdia,
diu, la persistència de l'olor ha fet que el durio
ha sigut prohibit en certs hotels
i mitjans de transport públic a tot Àsia.
Sí, sí.
Per això no és que en un país sencer sigui prohibit,
sinó que a certs punts, a certs països,
doncs no és gaire benvingut.
Home, a veure, ho puc arribar a entendre.
No l'ha olorat mai?
Crec que en persona l'ha arribat a veure, no,
en algun país d'aquests?
Sí, i et diré que és molt bàlid.
Jo crec que l'olor deu ser un cop l'obres.
Deu ser l'olor que ve de dintre.
Igualment.
Aquesta olor que hem descrit aquí, entre caca de porc.
I ceba podrida.
I ceba podrida.
Que, ojo, la patata podrida color molt malament, eh?
Molt més malament, crec que la ceba podrida, eh?
Sí, jo crec que sí.
Escolta, Anna, alguna coseta més de...
No sé si volies comentar alguna.
No, lleia, hi ha portat, però sí, és rara.
Lleia, hi ha norma, rara.
És que no em vull acomiadar, Anna.
Home, si vols fer un breu resum,
d'on hem anat.
Vinga.
Sí?
Vinga.
Ho tenim a mà?
Sí, ho tinc a mà.
Ui, m'està flaquejant la veu.
Ai, estàs nerviosa.
Ja, sí.
T'ho veu aquí, laia crimeta.
De fet, aquest any hem fet bastant Àsia.
Hem tocat molt Àsia.
Jo crec que som dues bastant fans d'Àsia.
Friquits, eh?
D'Àsia.
Bastant friquits, podríem dir.
I, sí, tinc aquí una llista de...
I hem fet bastant poc Amèrica i Àfrica.
Hem fet, a veure, si no calculo malament, hem fet 28.
Llocs.
Més o menys.
Hem anat a 28 llocs.
Vols dir?
Tants?
Estic calculant primera i segona temporada, eh?
Més o menys, que tinc aquí la xulatilla.
Ah.
Primera temporada crec que vam anar a 8 llocs.
Uns 8, per ahir.
Perquè vam agafar mig...
Sí, sí, doncs 28.
...mitany amb una vall.
Sí, sí.
I la segona vam començar per Japó i hem acabat avui amb les lleis.
A veure, vaja...
Uuuh, la setmana passada vam anar a Corea del Nord.
Corea del Nord, a Pyongyang.
Ah, ja també.
Sí, sí, sí.
És veritat.
Va, fem un breu repàs d'a veure on hem estat.
Doncs l'any passat sí que vam viatjar una mica així més...
més per...
All around the world, no tant àsia.
All around the world.
Vam començar per Granada.
Vam fer Chicago, Amèrica.
Vam fer el Nepal i Kathmandu, que sí que vam tocar una mica d'Àsia ja.
Llavors vam anar cap a Finlàndia, eh?
On s'ha prohibit a posar música faxys.
A Sant Petersburg, vam anar.
Exacte.
Llavors vam fer també l'oceà pacífic, les Illes Galàpagos.
Sí.
Les Illes Galàpagos.
On, de fet, diria que per anar-hi, si no recordo malament,
a l'any hi ha com un cert tope de gent.
Sí, ho vam estar comentant, igual que pujar al Teide, una cosa d'aquestes.
Ah, sí, al Teide també?
Crec que sí, hi ha com un límit.
És que les persones no sabem cuidar la natura.
No.
Llavors vam tornar a Àsia, vam anar cap a Hong Kong, a la Xina,
Mongòlia, a Olan-Bator,
i vam acabar a Tallinn, la capital d'Estònia.
D'Estònia, sí.
Això a primera temporada, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè la primera temporada va ser més curteta, eh?
Sí, vam començar el març i vam acabar el juny,
per tant, va ser tres mesets o així,
però bueno, adonador, vuit viatges que vam fer.
I llavors, aquesta temporada, sí que vam començar pel Japó,
jo venia a top amb Japó amb molta informació per trobar-nos.
És veritat, primera mà.
Vam fer primer Osaka, el segon dia vam fer Nico,
que jo us ho segueixo recomanant, Nico,
sinó que em va encantar.
Si plou, encara més.
És veritat, és veritat.
I on hi hagi menys gent, encara millor.
Encara millor.
Llavors, vam anar cap a Bali, que havies de ser tu.
Que és on havíem... exacte.
Aquí anem escombrant cap a casa, també, eh?
Vinga, on has estat tu o on està jo?
Vam fer Disneyland París, que jo també acabava de venir a Disneyland París.
És veritat, és veritat.
És que aquí, l'altre dia...
On pujar, on no pujar, una mica de tips de com no fer cua,
on anar a menjar, que l'hores d'anar a menjar...
L'altre dia, repassant, dic, clar, aquí veig...
Veig els viatges que també hem fet tu i jo.
Exacte.
En llei personal, perquè, sí, sí, al tornar, volíem parlar d'allò, també.
Sí, sí.
Llavors vam tornar a Japó.
Vam anar a l'illa de Miyahima,
que també era una illa així que hi havia cèrbols.
i em vaig trobar amb bògira i pluja, que també em va agradar molt.
Estan molts estats.
Que som en pot dir Hiroshima, aquesta illa.
Vam anar a Stonehenge, a l'Ena Unit,
allà a les pedres aquelles dels duides,
o que encara no saben ben bé de ser origen.
Encara no se sap, és veritat.
Vam passar per Colònia, que també vaig anar-hi aquest any.
I el perfum.
I us vaig explicar...
Exacte, el perfum de Napoleó.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Napoleó era...
Llavors...
Quanta cultura, quanta cultura.
Sí, sí, vam tornar cap a Japó, a Odaiba.
La illa...
De fet, és una illa artificial que hi ha a Tòquio, a la capital.
Que era una illa molt de...
Com es diu ara?
Sembla un decorat de Port Aventura, no?
No, no, no.
No era aquesta?
Vull dir que era una illa molt de...
On hi havia molt...
Tema lúdic.
Ah, de...
De museu, restaurants...
Ah, penjades per detecions.
Hi havia el Malam Tuzó.
Què més hi havia?
El Legoland.
Sí.
Hi havia massa...
És veritat.
Hi havia fins i tot una nòria gegant, il·luminada per la nit, molt xulo.
I l'estatua de la Llibertat.
És veritat.
Que estava allà també l'estatua de la Llibertat.
O el tamany, una rèplica.
Exacte.
Després hem anat a cap a Milà, a Itàlia, on tu vas estar fent l'edasmo.
Exacte.
I ho has fet l'edasmo.
I ho hem tocat tot, eh?
Mira, me'n vaig arreglar i dic, mira, més o menys el febrer...
Encara no hem tocat a Amèrica, eh?
No, no, no.
Llavors hem fet Donosti i Sant Sebastià.
Que jo també faig ser-hi.
Jo també, per això ho vam comentar-ho.
Sí.
Després vam anar cap a Austràlia, a The Ice Rocks, a l'Urulu i el...
Com es deia l'altre?
Urulu i Takajuka.
Te'n recordes?
Veurem aquí ja...
És una roba que allà just al centre d'Austràlia, al desert...
Que havies anat a una boda?
No.
No.
No, no.
Jo havia anat.
Vale, però no a una boda.
No.
Vale.
No sé per què dic.
No, crec que era una mica teva, allò de la boda.
Sí, sí, sí.
Estem pareixant conceptes, eh?
Sí, sí, una mica bé, és veritat.
Després hem anat cap a Múnich, a Alemanya, que jo no he anat.
Tu has estat a Múnich?
No.
Sí, em vas dir que havies anat a...
O sí, espera un moment.
Havies anat a l'Octoberfest.
A l'Octoberfest.
Sí, sí, sí, és veritat.
Clar, és que va ser...
Des de Milà, no?
Exacte, però és que va ser un dia i només a l'Octoberfest.
Per tant, Múnich com a tal...
No l'has vist.
Veure'l, veure'l, no l'has vist.
Ja hem tornat cap a Àsia, a Manila, a la capital de Filipines.
Que molta gent deia que, bueno, no tenia gran cosa, però que el centre històric, doncs, mira, era petit, però maco.
Després sí que vam fer, com ara, un dia vam fer un dia de round the world, diferents rutes amb botxilla pel món, que vam fer de Transibarià, de Estambul fins al Caire, la Ruta de la Seda, de Ciutat del Cap fins a Sud-Àfrica, fins al Caire, una ruta pel sud-est asiàtic, que més, que més...
La costa és d'Austràlia, també vam tocar.
Exacte, Nova Zelanda, també, Perú, aquí arribava a Amèrica pel primer cop i l'últim, crec.
Número 14, eh?
I la Ruta 66, Estats Units, també.
Exacte.
Bueno, això van ser quasi dos programes, no sé si no m'equivoco.
Sí, diria que sí, vam fer dos programes, això.
Llavors, vam fer una tanda de lleis rares.
Aquella va ser la primera, sí.
Sí?
La primera tanda.
Mira, el 4 de maig.
Aquestes lleis rares també vam tocar bastant als Estats Units, eh?
Sí, és veritat.
I Amèrica, també tenien el seu què.
Sí, sí.
Llavors, no fa gaire vam fer...
Un viatge teu.
Exacte, Nantes i el Mont-Sant-Michel.
Molt recomanable.
Que en Nantes no calia anar-hi al Mont-Sant-Michel.
Sí?
No cal.
I la setmana passada...
No.
No, fa dos.
Fem anar a Iran.
Fa tres, de fet.
Sí?
Bueno, estem ja a prop de finals de juny, va ser 29 de maig.
Sí, sí.
És veritat, sí, sí.
Fara un mes.
Iran, vam fer Iran.
Tot Iran sencer, o sigui, així els dos més comuns.
Hi ha una pronunciada, l'Anna, escolta tu.
Ja ara no ho veiem pronunciada.
Que semblava d'allà.
No me'n recordo com les deien els dos.
Semblaves d'allà.
Llavors vam fer una altra, així, secció especial, una mica de tips per fer un viatge,
per preparar-te un viatge, que és tenir en compte abans d'agafar el vol i arribar al destí,
perquè tot vagi estupendament bé.
Tot rodó.
I per últim, la setmana passada, vam parlar d'un destí una mica raro, que era Pio Yang,
a la capital de Corea del Nord.
En franc, què fer per anar allà?
Com fer-ho?
Ui, sí, no.
I què no fer quan estàs allà?
Exacte.
Sí, sí, m'està comentant també aquesta gran trobada d'aquests dos grans líders...
Líders mundials.
Líders mundials, que, bueno, jo no sabem...
Bueno, igual que va aquesta setmana, no?
No sabem si van acordar més coses...
Líders mundials van trobar el senyor Trump, també, i el rei, el rei del cap per avall.
Prefereixo, sí, correcte, prefereixo no saber què xerra que està gent.
L'hi van preguntar al senyor Trump si vindria cap a Espanya, i va dir, I will go.
Sí.
No, no cal, senyor Trump.
Green go, com deuen els mexicans, green go.
Green go.
Escolta, Anna, sí, t'he d'acomiadar, em sap molt de greu ara, però un aplaudiment per tu,
per tots aquests viatges que hem compartit aquí a la plaça, se'm talla la veu i de l'emoció.
Masca queda l'any que ve.
Masca queda la tercera temporada, amb això com si fos una sèrie, i tant.
Acumularem més viatges aquest estiu per portar-nos a la propera temporada
i xerrar de més coses aquí els divendres, o un altre dia, o el que sigui,
per comentar més coses de viatges.
Anna, com sempre, un pla de tenir-te aquí.
Igual, igualment, divendres vinent.
No, home.
És molt guai venir a parlar de viatges.
Jolín, doncs sí, molt amor.
A més, explica cadascú la seva experiència, que si m'hi ha passat això.
Jo ens ho sent bé, eh?
Recomana, doncs sí, la gent ja...
Espero que ens ho sent.
Sí, eh? Perquè jo ric molt.
La gent jo crec que en sent i diu a mi aquestes dues, m'estan passant.
S'ho estan passant, la mare de bé.
Ens veiem igualment divendres vinent.
Sí, sí, sí.
Et tindrem per aquí i acabarem d'acomiadar la temporada, Anna.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Amb la monarquia, abans que comenci la cerimònia, tarda de mobilitzacions.
En uns minuts, l'ANC i Òmnium protestaran contra la visita del rei Felip VI.
Hi haurà la presència de Quim Torra, que ha anunciat que passarà a saludar els concentrats.
I hi ha, a aquesta hora, en marxa, dues concentracions de símbol contrari, al mateix punt de la ciutat, dels CDRs, del CDR de Tarragona concretament, sota el lema No tenim rei, i del partit d'ultradreta, Vox, per donar suport, en canvi, al rei Felip VI.
Tarragona, Manal Sastre.
Bona tarda. Unes 200 persones del CDRs han començat a moure's fa uns minuts, intentant arribar fins a la porta d'accés del camp del nàstic de Tarragona.
S'ha de fer la jornada il·laboral dels Jocs Mediterranis.
Ha sigut el moment en què unes dotacions dels Mossos d'Esquadra, dels Arro dels Mossos d'Esquadra, els han impedit progressar més endavant,
perquè a uns 100 metres tenien una vintena, una trentena de persones del grup ultradetat Vox, amb banderes espanyoles, que estaven també esperant-los.
Ara mateix la situació és que els 200 manifestants dels CDRs estan xiulant i fent moure les cassoles que porten,
i el fort dispositiu policial no els deixa avançar més. No hi ha, de moment, cap tipus de problema en aquests moments, no hi ha enfrontaments entre les dues parts.
Per altra part, ha arribat fa un moment el diputat de la CUP, Carles Riera, que està fent unes declaracions ara mateix donant suport a les mobilitzacions en contra, aquí a Tarragona,
de la presència del rei en la inauguració d'aquests jocs.
Manal Sastre, Catalunya, Ràdio Tarragona.
Notícies breus, Martí Ferrero.
Els Mossos d'Esquadra han disparat a la cama d'un home per poder-lo detenir al seu pis de Sants-Bonjuec, a Barcelona, on amenaçava la seva parella amb un ganivet.
Els veïns havien alertat la policia pels crits de la dona.
Quan els Mossos han arribat al pis, i sempre, segons fons policials, s'han trobat el detingut amb una actitud amenaçadora contra la seva parella i cap als agents,
un dels quals li ha disparat un tret a la cama.
L'home l'han detingut per temptativa d'homicidi, atemptat els agents de l'autoritat i violència de gènere.
L'han traslladat a un centre hospitalari per atendre'l de la ferida de bala.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat d'agravar amb un 20% les importacions de cotxes procedents de la Unió Europea.
Aquesta mesura s'ha anunciat arran de l'entrada en vigor avui dels arancels europeus, en aquest cas, que s'aplicaran a 200 productes nord-americans.
De fet, això arrenca quan els Estats Units van implantar fa poques setmanes uns impostos especials a l'acer i l'alumini procedents de la Unió Europea.
Airbus amenaça de marxar del Regne Unit si no hi ha un acord per suavitzar el Brexit.
La companyia aeronàutica, que té 25 fàbriques i 15.000 treballadors al Regne Unit,
afirma que una sortida sobtada del mercat únic i de la Unió Duanera significaria un daltabaix per la producció
i que faria que es replantegés les seves inversions al país a llarg termini.
Airbus lamenta que encara no s'hagin definit les condicions del Brexit
i diu que això no li permet planificar la producció de cara a l'any que ve.
Les famílies coreanes, separades fa més de 65 anys per la Guerra Civil entre Corea del Nord i Corea del Sud,
es retrobaran a l'agost.
Així ho han acordat els líders de les dues Corees com un gest més de l'acostament entre Seul i Pyongyang.
Un centenar de famílies, concretament, assistiran a aquesta trobada.
Ho han sol·licitat, però, més de 132.000 sudcoreans.
És el primer retrobament que s'organitza des de fa 3 anys i es farà en un hotel de la costa nordcoreana.
El govern espanyol renovarà el president de Ràdio i Televisió Espanyola
i el Consell d'Administració per decret i de forma temporal.
Justifiquen aquesta decisió per evitar un buit de poder
perquè avui ha acabat el mandat del fins ara president de la Corporació, José Antonio Sánchez.
La mesura implica el cessament de tot el Consell i serà temporal
mentre no es convoqui el concurs públic per escollir-ne el president.
La llei que es regula és vigent des del setembre,
però les bases d'aquest concurs encara han de passar pel Senat
després de mesos i mesos de negociacions entre els grups parlamentaris.
La ministra de Portaveu, Isabel Celà, justifica la mesura.
Y no podemos dejar que nuestros medios públicos de comunicación
se mantengan con un control ideológico y político
que está mucho más allá de lo que debe hacer un medio público de comunicación.
Entonces actuamos a través de la guía del Real Decreto-Leg.
Para en un mes tener ya el Consejo de Administración
y un nuevo presidente de la Corporación.
Esports, Montse Mir.
El Mundial de Futbol, Nigèria 0, Islàndia 0.
El primer minut de la segona part, una victòria dels islandesos,
avui deixaria l'Argentina amb molt poques opcions de superar la fase de grups.
El Brasil ha guanyat per 2 a 0 Costa Rica, que queda eliminada.
Els gols dels brasilers els han fet, tots dos al temps afegit,
el blaugrana Coutinho i Neymar.
Coutinho ha jugat tot el partit,
mentre que el també jugador del Barça, Paulinho, ha estat titular
i l'han substituït al minut 23 de la segona part.
Els brasilers se situen líders del grup, amb 4 punts,
un més que a Sèrbia, que jugarà contra Suïssa a partir de les 8.
Lewis Hamilton ha estat el més ràpid de la segona sessió d'entrenaments lliures
del Gran Premi de França de Fórmula 1.
Al segon temps l'ha fet Daniel Ricciardo i el tercer, Max Verstappen.
L'Esparsit Liv Girona ha fitxat Shea Murphy per una temporada
i també en Bàsquet Alvan Lenci ha anunciat un acord amb Borja Comenja
perquè sigui el segon entrenador de l'equip.
Fins aquí les notícies.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Soc una urbanita, ho reconec.
Sí, sí, jo també soc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer.
També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca.
Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant.
Clar, què vols fer-hi, no?
És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suau.
Smooth jazz club.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Ens agrada estar amb tu.
Estudis de la Universitat de Massachusetts afirmen que el 95% d'habitants del món
esperen divendres per sortir a festa.
L'altre 5% l'espera per escoltar alt.
Juguem a casa!
Cada divendres, de dos quarts de 8 fins a un quart de 9,
amb tota la informació i entrevistes sobre l'esport local.
Bé, i una mica el que ens passa pel cop.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació
certifiquen que el 0,1% de la població de Sant Just
escolta la desbernada.
I tu?
T'apuntes?
No et quedis fora de joc.
Escolta la desbernada divendres a les 8 del vespre
i dissabtes a les 12 del migdia.
Aquí, a Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
La tarda és a 8.1% de la mort.
M'ha trobat a una sala mig buida
Buscant un somni fugint del dolor
Vuit minutets que passen de les sis de la tarda
I ara mateix espera la cançó
No, si espereu, eh, que la penúltima setmana de programa
podré llançar cançons senceres
Doncs bé, com deia, sense música de fons
Hem estat parlant amb l'Anna d'aquestes curiositats
i històries bastant ràndoms
de lleis de tot el món
Mira, torno a la música
Ha estat l'última
Una secció, diguéssim, normal
d'aquestes que fem amb l'Anna de viatjar
Ai, una mica de nostàlgia, sí, la tinc, la tinc
Però bé, divendres vinent ens tornem a veure amb l'Anna
i amb la resta de col·laboradors
Us deixo amb el Far del Sud de Sopa de Cabra
I prepareu-vos perquè a la segona hora
com deia, última secció de Psicologia i Saxologia
amb l'Àlex Florença
Així que us espero a tots
A la brusa, al seu cor, un somriure vil
Em donaria amor si poguessis tornar-me'n
Em donaria amor si ens poguessim mirar
Em donaria el món si poguessis parlar-me
Em donaria tot si em poguessis estimar
Tantes nits
Va pagar per tenir-la
Tantes excuses
Per anar tot sol
Però cada cop
Amompló la perdia
La llum s'apaga
Quan la sort es pon
I el seu record s'estimen
Ciutats adormides
I s'unia fins l'alba
Al seu fart
Sense vida
Em donaria amor
Si poguessis tornar-me'n
Em donaria amor
Si ens poguessim mirar
Em donaria amor
Com si volguessis parlar-me'n
Em donaria tot si em poguessis estimar
Com si volguessis
Com si volguessis
Com si volguessis
Com si volguessis
Com si volguessis
Com si volguessis
Com si volguessis
Com si volguessis
Com si volguessis
Com si volguessis
Com si volguessis
Com si volguessis
Com si volguessis
Com si volguessis
Com si volguessis
Avui ja és l'últim dia
S'endú el cartell
Arriba a casa i l'espia
L'habitació es transforma en un món nou
I li escriu cent mil cartes
La busca i viatge
I el seu centre s'escapa
Per l'ordre i la casa
Apaga el sol cambruna
Tan feble i prohibida
S'enfonsen les ombres
El seu cos un somriure a mi
Donaria amor si poguessis tornar-me
Donaria amor si pogués ser veritat
Donaria el món si poguessis parlar-me
Donaria tot si et pogués estimar
Donaria amor si poguessis mirar
Donaria amor si poguessis quedar-te'n
Donaria tot si et poguessis estimar
Donaria amor si poguessis quedar-me
Donaria tot si et poguessis quedar-me
Donaria amor si poguessis estimar-me
Donaria tot si et poguessis estimar-me
Donaria tot si et poguessis
I kissed you goodbye at the airport
Held you so close to me
I said
So here we are now
And I can't stop from crying Lily
And you said
Hey, hey, ho
You know this is the way to go
You will forget about me
When I'm on that plane
Forget about me
When I'm on that plane
Tonight, tonight, tonight, tonight
I wanna be with you tonight
Tonight, tonight, tonight
Tonight, tonight
I wanna be with you tonight
The pain took off and my love went with it
The cheater went away by both cheeks
And the man who stood there next to me
Said everything is gonna be alright
I said nothing is gonna be alright
But thank you anyway
And then I saw you facing the airplane
With you
I weighed my hands and I shouted to you
Tonight, tonight, tonight, tonight
I wanna be with you tonight
Tonight, tonight, tonight
Tonight, tonight
I wanna be with you tonight
I wore a t-shirt and my worn-out hat
Abandoned as a summer cat
And as I stood there as a broken hearted
I realized you got the car keys still
So I woke into my own old car
I fell asleep on the passenger seat
I dreamed of summer sex with you
And you whispered in my ears
Tonight, tonight, tonight, tonight
I wanna be with you tonight
Tonight, tonight, tonight
Tonight, tonight
I wanna be with you tonight
Why can't you leave me tomorrow instead?
Why can't you leave me tomorrow instead?
And above the glass he said to himself
I can't believe how naive a man can be
That's why I love you so
And that's why I can't be with you
Tonight, tonight, tonight, tonight
I wanna be with you tonight
Tonight, tonight, tonight
I wanna be with you tonight
Tonight, tonight, tonight, tonight
so I'llしい
Tonight, tonight, tonight...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Bé!
Bé!
D'entre el públic que ho mira o escolta o ara explicarem tot això.
És bastant assídu que vagin veient vídeos, vagin veient coses aquestes que es van fent.
Ara ho comentarem.
No ho desvetllarem encara.
No, no.
Si les nostres oients es queden fins les 7 de la tarda amb nosaltres.
Però primer comencem amb aquest micropart.
Sí.
O sembra vaginal.
Sí.
Expliquem, sisplau, qui és Àlex?
He portat allò de l'SMR i aquest tema perquè són bastant diferents, però aquest sí que és bastant nou.
I hi ha una mica de controversió en el tema perquè hi ha alguns experts que el recomanen i alguns altres que no.
Bé!
Com has dit, és conegut també com a micropart.
I aquest mètode pretén posar el nadó que ha nascut per cesària en contacte amb els bacteris del canal vaginal
amb la idea de reduir el risc d'algunes malalties que poden sorgir quan un bebè, en vez de néixer pel mètode tradicional,
s'ha de fer per cesària, ja sigui perquè la mare vol o per diferents problemes, com a vegades que ve amb el cordó umbilical una mica lligat i a vegades s'ha de fer cesària.
volen posar aquest nadó que ha nascut en contacte amb bacteris del canal vaginal que haurien d'haver succeït si no s'hagués produït la cesària.
O sigui, el que hauria d'haver estat en contacte quan el nen naixés via vaginal, diguéssim, com que no ho ha estat...
Exacte.
...que és com que se li posa pel cos o alguna cosa.
Sí, ara ho explico.
Bé!
El que consisteix és que es pren una mostra dels fruits de la mare i s'apliquen sobre la pell, la boca i els ulls del petit.
És una tècnica que està sorgida d'Austràlia i és una tècnica avalada per alguns estudis.
Vale, llavors aquí és una mica la controvèrsia, perquè hi ha alguns estudis que la recomanen i hi ha alguns altres que no.
Llavors a la Universitat de Nova York, publicada a la revista Nature Medicine, que ja hem parlat algun cop d'aquesta revista,
apunta que els nascuts per cesària et careixen una microbiota diferent a la que s'arriba per la via natural del part.
I això fa que es relacioni amb un major risc de trastorns immunes i metabòlics.
Per això s'aconsella l'assemble vaginal, encara que no tots els professionals comparteixen aquesta visió.
De fet, des d'un grup d'especialistes amb malalties infeccioses, ha d'anar a conèixer un treball, el British Medicine Journal,
on diu que no hauria de ser recomanada aquesta pràctica pels metges.
En la seva opinió es corre el risc de transferir bacteris com ja potser la clamídia, la gonorrea, el virus de l'herpes simple,
que es poden ocasionar infeccions greus, ja que el nadó potser no té el sistema immunitari que té un nen o una persona adulta.
Encara no el té desenvolupat.
Clar, llavors hi ha aquesta controvèrsia que hi ha estudis que l'avalen i hi ha estudis que no.
Llavors el que diu el British Journal Medical és que millor que aquesta pràctica no es faci fins que no hi hagi més estudis que valen,
que té una, diguem, potser no és que tingui una veracitat que funcionarà,
sinó que, bueno, encara que funcioni o no, millor no ho comencem a fer fins que no hi hagi més estudis.
De fet, els estudis que s'han fet diuen que és pitjor que millor.
És pitjor que millor?
Els que han fet des de British Medical Journal sí,
els que ho han fet des de la Universitat de Nova York diuen que no.
Per això hi ha una mica de controvèrsia en aquest tema.
Clar, és una mica estrany el tema en si,
perquè és com si d'acord i volta divulguessin el sistema immunològic del nen,
i d'acord i volta despertes, no?
Sí, bueno, ara, té una mica de sentit, no?
Que quan hi ha cesària hi ha coses que no es produeixen,
per tant, potser ho intenten millorar.
Però realment tampoc he conegut,
jo tinc conegudes que han tingut un part per cesària i tampoc,
òbviament, això no ho han utilitzat i tampoc hi ha...
Sí, exacte.
Clar, és el que no ho he dit.
i hi ha bastants parts que són així necessàries
i que els nens realment no surten perfectament.
Clar, surten igual de sant i el sistema immunològic
el tenen igual de desenvolupat, no? Potser.
Sí, no sé, bueno...
Jo havia escoltat també alguna història de...
És una mica complicat explicar-ho sense ser gaire explícit, la veritat,
però...
És que és complicat explicar.
Però bé, més o menys venia una mica per aquesta història,
era una mica més escatològica la història,
però era alguna cosa molt similar a això, no?
De potser, de cop i volta, introduir-li al cos del nadó
certs bacteris o certes simicrobis o coses aquestes
que al final fan que el sistema immunològic es desenvolupi molt més ràpid
i hagi de crear anticossos ja
i se suposa que hagi d'estar més protegit des d'un inici ja, no?
Sí, per poder combatir les infeccions, les enfermedades, no?
Sí, tot el que hagin de combatre és la seva vida.
Però també penso, bueno, a mesura que vas creixent
el teu gos també es va fent.
Per tant, potser tot de cop, tant quan neixes,
és com un...
Hi ha prou trauma, és néixer.
Ja.
T'he bastant sentit, perquè el que vam parlar l'altre dia del papiloma,
quan tu tens papiloma i el treus pel teu propi cos,
després ja tens els anticossos.
Clar, clar.
Vull dir que si...
Encara que no sigui per vacuna, sinó que ho combaten el mateix cos,
després ja tens aquests anticossos que ja detecten això
i ja l'eliminen abans.
Però és que començar a posar coses a un nadó des de petit,
ja és una cosa que...
Clar, no sé, suposo que l'evolució física i fisiològica
també va a acord amb cada etapa del meu.
Sí, bueno, aquí no diuen de posar res dintre, eh?
Simplement és per la pell i per la part exterior, però...
Ja, ja, jo havia escoltat això de...
Bueno, és molt escatològic, és igual, tant és.
Jo et volia preguntar, no sé si ho saps, perquè es diu micropart.
Micro de què? De pequeño?
Bueno, no...
De petit?
No, no sé, no sé.
No, es diu micropart perquè no és un part com a tal.
Llavors, la cesària també es pot dir micropart.
Ah, és un altre nom, en comptes de cesària es diu micropart.
Sí, es diu micropart.
I sembra vaginal?
És que és molt raro.
Sembra vaginal és perquè...
Sembra de sembrar.
Sí, perquè extreuen alguns fluids de la mare i li posen al nen.
Llavors, és com sembra vaginal de lo que no ha pasado, pues te lo pongo después.
Que es recull d'allà, no?
Sí, exacte.
Sembra...
Vamos a sembrar...
I se li posa...
Sí, es fa una biopsia o es treuen diferents fluids.
Depèn.
Es curioso.
Es molt curioso.
Es muy curioso.
She got that pussy lock thought I lost me.
Watch out come to my lights like a reindeer.
Me and Papi on the same pills.
My diamonds could never stay still.
Why you go I can't come here.
I'm always saying you back for your sex and pills.
Come on a good time, what's a bye-bye.
You stay on, you stay on, you stay on, you stay on, you stay on, you stay on, you stay on, you stay on, you stay on, you stay on, you stay on, you stay on, you stay on, you stay on, you stay on, you stay on.
I know there's gonna be good times, de Jamie XX i Yong Tak, juntament amb Pop Can, una bona cançó, quan són les set i mitja, quasi en punt.
I estem parlant amb l'Àlex Florence en aquesta última secció.
Àlex, mama, és que em van surtin les nostalges, la nostalge repartida així, no sé.
Bueno, vinga, va.
Micropart, tot sempre vaginal, això ho hem comentat.
Ja sabeu, estimat oients que al Facebook i al Twitter us anirem penjant.
I si et sembla, Àlex, passem a un altre tema una mica més diferent.
Per mi molt nou, eh?
Sí.
T'he de dir.
O sigui, jo seré una oient més, perquè t'estaré fent preguntes com una nena petita.
No, a veure, sí que és veritat que hi ha molta gent que no el coneix, però dintre dels adeptes que segueixen aquest tipus de pràctica, doncs és bastant conegut i hi ha bastanta gent que ofrece sus servicios gratuïtament.
Sí, sí, m'he vist analitzant, bueno, he indagat una mica i...
Sí, bueno, és el ASMR, que és la resposta sensorial mariana autònoma.
M'encaixa tot menys meridiana.
Sí.
¿Esto de qué? ¿De Greenwich? ¿De dónde? ¿De qué?
Bueno, la resposta mariana al cos.
Pero la que está en medio.
La que está en medio, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, meridiano en teoría es la meitat, ¿no?
Sí, sí, sí.
La meitat.
Ah, no, perdó.
A-S-M-R.
Sí, però el que passa és que és en ingles, les sigles.
Clar, clar.
Bueno, ho hauria de buscar a la Wikipedia, but...
Answer, sensorial, meridian...
Response.
Response.
Doncs llavors la...
Ah, no, autonomi.
Autonomi.
Sí.
Sensorial.
Línea.
Línea.
Línea.
Bueno, segurament si li diem a algú, obviament es quedarà en blanc perquè no reconeix tot això.
Sí, correcte.
I, doncs, conscients d'això, els que s'estan fent ressò d'aquest nou fenomen no han trigat a posar-li un altre nom.
Que, bueno, que és bastant potser més...
Curiós.
Sí, bueno, però aboca un poco a lo que estamos intentando explicar, que és l'orgasme cerebral.
Vale.
Eh...
És una sensació agradable...
Bueno...
Vale.
Sí, sí.
Bueno, és que...
Mi cerebro, al meu servei ara mateix, amb un orgasme cerebral s'ha quedat en plan...
What?
Ah, però hi ha gent que ho entén així, eh?
Sí?
Sí, sí, de veritat.
Per favor, ajuda'ns a entendre.
Sí, sí.
Bueno, és...
És una sensació agradable com un formigueig que es desplaça sobre el cul cavallut o en altres parts del cos en resposta a estímuls additius, visuals o olfactius.
O, almenys així, ho descriu l'alba periodista Stephanie Firington en un article del New York Times.
Vull dir que s'ha publicat ja al New York Times, vull dir que sí que és bastant...
Que no és...
No és algú viral perquè sí.
No.
Va començar com una cosa viral.
El New York Times, l'article explica que és una cosa que ja es portava des de molt abans, però que va ser a partir de YouTube quan es va donar a conèixer.
Llavors hi ha professionals que diuen que sí que té alguna...
Bueno, que potser es podria aportar alguna relació terapèutica amb algun pacient, doncs utilitzar-ho.
Hi ha d'altres que diuen que encara no, perquè no té una resposta o perquè tampoc volen molt indagar.
O sigui, no han indagat, diguem, en l'afectivitat que té.
Però sí que hi ha molta gent que diu que ho ha provat pel seu propi peu i que realment funciona.
Perquè la meva pregunta és, o sigui, aquest, entre cometes, orgasme cerebral, ve donat per... Per què?
O sigui, què és el que provoca?
Per aquests estímuls.
Estímuls sensorials oïda.
Sí, auditius, visuals o olfactius.
A través de YouTube potser els olfactius es que han...
Bueno, que són bàsicament visuals i l'oïda, no?
O sigui, el que sents i el que veus.
Els estímuls que més produeixen potser aquest orgasme cerebral serien els efectes auditius.
És a dir, són aquests els que provoquen que puguis arribar a tenir un orgasme cerebral, no?
Perquè...
És un orgasme com a tal, eh?
La sensació que tens és com si tinguessis un orgasme.
Però si és cerebral...
Bueno, òbviament no hi ha ejaculació i tal, però sí que hi ha excitació, hi ha tot...
El que les diferents fases d'un orgasme existeixen, però no hi ha potser ejaculació.
Però tu no ho sents com a tal, no?
Vull dir...
Clar, jo no ho sé, això perquè no...
Jo he estat mirant vídeos i no m'ha provocat ningú un orgasme cerebral.
Jo la veritat és que he vist un parell, i tampoc.
També et diré que estava aquí a la ràdio, però no sé si m'havia de provocar o no alguna cosa.
Crec que no.
Però, en tot cas...
És a dir, quan estàs practicant sexe, quan estàs fent l'amor, diga-li com vulguis, l'orgasme no és cerebral.
No.
És a dir, pots tenir un orgasme potser a nivell mental, perquè estàs, no sé, flipant o viatjant, por ahí, on sigui que estiguis,
però és un orgasme fisiològic, no? A part que pugui haver-hi o no ejaculació...
No?
Bueno, diguem que un orgasme cerebral...
És que no acabarem d'ubicar aquest orgasme cerebral.
Per fer-ho més fàcil, diguem que un orgasme cerebral és un orgasme d'una part del teu cos que sent diferent plaer del que sent normalment.
Llavors, l'orgasme cerebral fa que el teu cos reaccioni d'una forma diferent en la que tindria que reaccionar al veure diferents coses.
No és que tinguis un orgasme al cap, sinó que el cervell et fa que el teu cos reaccioni d'una forma que potser no tindria que reaccionar veient un vídeo.
Llavors tens aquest tipus de sensació i fins i tot arribar a un orgasme.
Vale, perquè entenc que... No sé, és que m'està costant entendre tot això, però jo seré una oient més.
O bueno, recordo aquest telèfon, el 610-777-015, que tinc el mòbil aquí, que no paren d'enviar missatges.
610-777-015, per si teniu qualsevol dubte, o xarxes socials, Facebook i Twitter de la plaça Mireia, per si voleu fer qualsevol pregunta.
Perquè, com bé, preguntava Àlex, clar, això ho ve donat per estímuls visuals o auditius, perquè tu estàs escoltant una certa música, o una veu, o uns sorolls...
Bueno...
Moltes preguntes, Àlex. Moltes preguntes.
Eh... Bueno, a veure...
Com t'he dit, per trobar la font d'aquests plaers no s'ha d'anar molt lluny.
Podem buscar a YouTube i a YouTube trobem mil milions de vídeos.
On apareixen, per exemple, normalment són dones, xiu-xiuajant, doblegant tovalloles...
Tu vois que ho faig.
Sí, sí.
Què vol dir, doblegant tovalloles?
Bueno, el soroll que fa davant d'un micro...
Doblegar una tovallola?
Sí, bueno, i també tocant amb els dits del mòbil o el micròfon, desembolicant un regal, sí, exacte, exacte, exacte.
Desembolicant un regal o realitzant qualsevol tasca banal de forma repetitiva durant un mínim de 20 minuts.
Ah, vale.
Fins i tot hi ha vídeos que superen les dues o tres hores de durada.
Ostres.
Una dona santa.
Sí, sí.
De veritat que estic al·lucinant.
És que clar, em dona per fer proves, dic...
Un moment.
No, no, esto es real.
Estic toquen el micròfon amb el dit, eh?
No, no, sí, sí.
Que ningú ho pensi res.
No, no, pues això és el que sentries en un vídeo.
Exacte.
Vas fent coses, i vas tocant així...
Espero que ningú s'estigui posant de cap manera, eh?
Però bueno, és molt curiós, això.
Per absurd que pugui sonar la idea de contemplar aquest tipus d'escenes o d'escoltar-les, el fenomen està guanyant adeptes, però moltíssim.
De fet, l'anfitriona més popular d'aquest ASMR de YouTube es diu Maria, que té un àlies que es diu Gentle Whispering, que va crear el seu canal el febrer del 2011.
O sigui, fa set anys que això ja existia, igualment es començava a fer com una cosa que potser no sabia ni ella el que feia, no?
Bueno, sí, en veritat sí que ho sabia.
Ah, sí que ho sabia.
Sí, hi ha un vídeo que m'ho explica.
Ah, vale.
O sigui, ella era conscient que el que estava fent era...
Sí, sí.
Ella va crear el vídeo...
Creant orgasmes cerebrals.
Claro.
Bueno, potser no, però ella va crear el canal de YouTube per fer això.
O sigui...
Potser sense saber que la conseqüència pels seus oients o youtubers era que arribessin a tenir un orgasme cerebral.
Bueno, perquè no és la finalitat.
O sigui, la finalitat no és crear un orgasme cerebral, la finalitat és que la persona que escolti sent...
Sentia algun plaer, no?
És un plaer, no?
Sí, però no és plaer.
Potser hi ha molta gent que ho utilitza, per exemple, per dormir.
Saps?
Perquè el teu cos entra en un estat així una mica...
Bueno, és com si et poses zombilla de la naturalesa o de...
A veure, jo per...
A veure, jo per...
A veure, jo estava pensant i jo com a molt per dormir em poso les típiques cascades d'aigua...
Claro, però hi ha gent, per exemple, que les cascades d'aigua li fan al lavabo i no, i no.
No, però són coses que et creen, les coses auditives...
Claro.
És molt curiós de veritat, això entra dins d'una parafilia?
No.
No?
Segur, eh?
No, no, no.
No, és una cosa sensorial.
Ja, ja, ja, però a veure...
És a dir, sentir com dupleguen tovalloles o com toquen un micròfon...
No, però és que no és sentir, és el que et produeix...
Duran 20 minuts?
No, però fan diferents coses, no estan 20 minuts durant tovalloles.
Bueno, sí, sí, deixo que acabis d'explicar això de la Maria, alias...
Gentle Whispering?
Això, Whispering, perquè...
Bueno, el nom diu ja...
Sí, sí.
Sussurrando a los hombres, no?
No, Gentle és d'una manera...
Gentil.
Exacte.
Vale.
No, no, no es para los hombres, ¿sabes?
Bueno, és que la veritat...
No, no, no, perquè té públic femení masculí tant...
Sí, però ella diu que té un 75% de públic masculí, eh?
És que és molt fotut d'això, però...
Jo he estat veient algun vídeo i...
Clar, l'escoltava però el veia, perquè el vídeo parla, no?
Ja fa coses, és a dir...
Sí, bueno...
Vull dir, fa coses re pornogràfic, vull dir que ningú s'imagini re pornogràfic.
No, no, no.
Està cuinant, està netejant, està escrivint o està ordenant l'habitació.
Sí, sí.
Però la manera que té de fer-ho...
Li dona un toc tan sensual que dius, com pots pel aquesta ceba...
just talking like...
Ja, va, perquè, claro, és whispering.
És en plan...
Noia, m'estàs fent una amnea per dir...
Cebolla.
Sí, sí, però, claro, això juega, eh, ja saps?
Doncs juega molt bé.
No, sí, sí.
Bueno, és que des de llavors ha vist com els seus números de visualitzacions han augmentat
fins a tenir 85 milions de visualitzacions i 300.000 subscriptors.
Llavors...
Més.
Té més subscriptors, de fet.
Ara en té més, sí.
En té una barbaritat.
És que ara no puc obrir una altra finestra.
Ah, mira, sí.
Mira, actualment, ara mateix és que estic dins del seu YouTube,
té 1.300.000 subscriptors.
i per vídeo hi ha una mitjana de mig milió de visualitzacions.
Per això.
Ara, eh, ara mateix ho acabo de...
Per això, i comptant tots els vídeos que té, que deuen ser un fotimer de vídeos.
Bueno, en té uns quants.
Jo aquí, a simple vista, en puc veure més de 70.
Així, amb una primera pantalla.
I n'hi ha alguns que duren 5, 10, 15, 20, 50 minuts.
Whispering.
Sí, sí.
Madre mia.
És la seva feina, entenc.
És la seva feina, entenc.
Clar, no, no, ella només treballa d'això.
Treballa d'això.
Sí, sí, és una youtuber.
No, ja, ja...
Bueno, després hi ha una altra també de youtuber que es diu Heather...
Federer?
Federer?
No, no.
Federer, no.
Federer.
Nada de tenis, eh?
Vale, és una de les altres més populars, amb gairebé 37 milions de visites
i més de 180.000 adeptes.
Que podries buscar-la i a veure quants en té ara.
Ja, anava a buscar.
De fet és que està veient al Facebook de The Gentle Whispering
i té més de 40.000 likes i seguidors al...
Al Facebook.
Al Facebook, em sembla tremendo, també.
No?
No sé, és...
Estic al·lucinant d'Àlex.
Vaig a buscar aquest...
Federer?
Heather.
Heather.
Vaig a buscar el Heather, a veure quants en té.
Però trobo una barbaritat molt gran.
t'anava a preguntar com ho has trobat, Alex?
El què?
Vull dir, com has trobat això?
Bueno, ja havia vist alguns...
L'ASMR.
Ja havia vist alguns vídeos de coses que estan passant a YouTube.
i a part d'aquesta, hi havia una altra de persones xineses que només el que fan és menjar.
Ah, sí, això ho havíem comentat.
Sí.
Però això es veu que és una tendència molt seva, que es posen davant de la pantalla menjar i ja està.
Sí, però menjar, però coses...
o sigui...
No, menjar.
Sí, sí, però coses del rotllo un plat de pasta, no, cinc plats de pasta.
Ja estan una hora o dues hores menjant sense parar.
Doncs passen setmanes sense menjar, o què?
Per menjar cinc plats de pasta.
No ho sé, però una persona que és així i tal, doncs t'has passat dues hores menjant
i, doncs, això té un milió, dos, tres milions de reproduccions.
Home, mira, la Heather Feather, S-A-M-A-R, el seu canal de YouTube, que el tinc ara mateix obert,
té mig milió de subscriptors, però és més fort, perquè té menys subscriptors que visualitzacions.
Cada vídeo que penja té una mitjana de un milió o dos milions de visualitzacions.
És una tema una mica rara, amb totes perdons del món, eh?
Però té una mirada una mica estranya, no?
Bueno, hi ha molta gent que li agrada tot aquest tema.
Ja, ja, i de fet estic veient que té bastanta tendència, com es diu, la gent aquesta que disfressa tipus manga.
Tipus...
Sí, cosplay.
Sí, que vam estar parant també un dia.
Doncs té tendència, perquè té també un...
Outfit.
Role plays, no sé què, té un subcanal, que també és orella disfressada amb les teanes...
No teanes, no els diuen les...
Bueno, disfressada així.
Cosplay, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, i parem un moment aquesta cosecha de...
Ai, com es deia aquesta? Nicola Cruz? Això...
d'aquesta...
A veure.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
Ja, ja.
Ja, ja, ja.
A veure.
So, how was your drive?
Okay.
Well, let's get you nice and cozy and relaxed.
And I know you must be hungry from the road.
How about I prepare us a nice meal?
And then we'll get to gasping later.
Good?
Okay, so come with me to the kitchen.
Si voleu, us tradueixo simultàniament, però la noia...
Perdó, però...
Està dient que anirà a preparar alguna cosa de menjar, no?
Diu que va a tallar abertures, però mireu l'estil.
Ho fa tot d'una manera molt sensual.
També t'he de dir que estic veient jo el vídeo,
ja et dic, va vestida normal i tal,
però la noia fa uns moviments que dius, ara, d'on traves la ceba?
Vull dir què? A veure.
And I like to see the freshness and the ripeness of each ingredient.
Hem de veure la freshness de cada ingredient, eh?
Atenció, atenció.
El que fa la gent de Wispering és que el que fa potser no és ASMR com a tal,
perquè l'ASMR normalment és amb...
Bé, doncs el que tu deies d'acariciar el micro,
fer diferents sons que evoquin a tu alguna cosa.
Llavors...
Aquí està acariciant el micròfon.
Veus?
Mira.
És el que et deia.
A veure, dona una mica mal rotllo, no?
O què?
Bueno, però hi ha gent que li desperta.
Clar, ella és el que diu Wispering.
Hi ha molt ASMR que és sense parlar, només fent sons.
Ella el que introdueix també és aquest sussurrar
i t'explica la història del que va fer.
Però quantes visualitzacions té això?
3 milions.
600 milions.
És que això li posa aquesta música?
I a mi m'entra un cague de nit sentint aquesta noia.
Wispering on my ear?
Què t'ho dic, eh?
O sigui, jo l'he he hecho...
No, no, però hi ha molta gent que l'escolta.
És al·lucinant.
És molt heavy.
I aquí, a més...
Quant dura el vídeo?
Aquest dura 37 minuts.
I va canviant, té com dos micròfons penjats,
i va com jugant amb un i l'altre perquè un se sent per l'orella dreta
i l'altre per l'esquerra.
Nosaltres que ara estem aquí connectats amb auriculars
o anem sentint dreta i esquerra, no?
Sí, bueno, doncs a l'ASMR també té diferents vertents
i hi ha alguna que juga, per exemple,
hi ha alguna youtuber que té un micròfon
i a les dues, per l'esquerra i dreta del micròfon,
té dues orelles artificials.
Llavors, depèn d'on xupa, quina orella,
se sent per un auricular o per l'altre.
A xupa, també, l'orella?
No, però juga això.
Ho sents ara?
Sí.
És que m'està donant un mal rotllo, Àlex, de veritat.
Prefiero la cosetxa de Nicola Cruz, que busques diguis.
Teniendo esto, eh?
Uou, uou, uou.
És molt curiós, eh?
És molt curiós.
M'agrada que haguem portat aquesta curiositat
per tancar l'última secció,
sempre portem temes curiosos, la veritat.
Portes temes bastant curiosos,
alguns són més, diguéssim,
més de, bueno, temes psicologia,
sexologia de comunicació sexual,
comunicació imparèria, etcètera, etcètera.
I aquest és bastant curiós, eh?
Però em sento més còmode amb això de fons.
Tu també, no?
Vinga, va, recuperem una mica el ritme.
Si algú vol veure algun d'aquests vídeos,
els hi penjaré ja al Facebook
i al Twitter de la Plaza Mireia,
perquè així tenen l'oportunitat
de sentir el whispering on the ears
i serà prou curiós.
Bé, per acabar, com t'he dit,
hi ha molta controvèrsia en aquest tema
de si té algun efecte terapèutic o no.
I Brad Smith,
que és el director de la Universitat d'Ansietat
i Salut Mental
del Departament de Psicologia
de la Universitat de Florida,
respon a la pregunta
con un neuroturn.
O sigui, diu que no té ningún tipus de...
Teràpia eficaç?
Bé, sí, d'aplicació...
O collonada per ultramoderns.
M'agrada la pregunta.
Sí, sí, no té cap aplicació terapèutica.
Però, en canvi,
el professor Roman Kirov
de l'Institut de Neurobiologia
de l'Acadèmia de Ciències de Bulgària...
Mira, europea.
Sí, està a favor d'explorar, almenys,
què és l'ASMR
i quin punt pot tenir
des d'una vista clínica.
Diu que, al seu entendre,
s'hauria de fer abordant qüestions teòriques
com el principi de l'energia lliure,
és una mica més així...
Uau.
més intrínseco,
saps, una mica més...
Sí, no?
Vull dir, això no pot estar tan sustentat
en un estudi, no?
Perquè...
Bueno, sí,
ell diu que és un processament neuronal
que afecta d'una forma o afecta d'una altra.
És depèn...
Bueno, és una mica com la hipnosi.
La hipnosi té una base científica
que no està molt demostrada,
però si no hi ha predisposició,
si no hi ha una predisposició
del subjecte que va ser hipnotitzat,
doncs és impossible
hipnotitzar aquella persona.
Clar, clar.
Llavors, això és el que diu una mica
el Roman Kirov,
que diu, bueno,
potser no té un efecte terapèutic,
però si hi ha gent que realment creu en això,
li pot funcionar.
Té un efecte.
I ho compara també una mica
amb l'efecte placebo.
L'efecte placebo.
Que si tu acabes creient,
et pot funcionar, no?
Que si tu et creus que t'estan donant una aspirina,
però en veritat és una pastilla de sucre,
el teu cos reaccionarà
com si estigués prenent una pastilla.
I li farà enclos l'efecte.
Sí, sí, això ho vam comentar també.
Ho comparo una mica amb l'efecte placebo,
però dient que l'efecte placebo
és una cosa que el subjecte no sap.
En aquest cas,
hi ha una predisposició del subjecte
a tenir un orgasme cerebral o no.
Bueno, sí,
la predisposició hi és,
per tant té més números segurament, no?
Clar, llavors és el que diu.
Potser no hi ha cap punt de vista clínic
o terapèutic que funcioni,
però sí que s'hauria d'explorar.
Jo estic amb aquesta persona, vull dir.
Home, sí,
almenys per saber si realment
és sustentat en alguna base científica
o simplement és...
Per això hi ha diferents tipus de teràpies.
També hi ha conèctit conductual,
hi ha l'humanista,
hi ha moltes...
És gestalt...
Sí,
hi ha moltes vertents psicològiques
i algun pacient potser millorarà millor
amb una que amb una altra,
perquè amb una no creu
i amb l'altra, per exemple, sí.
o és més afiat a creure
que allò li anirà bé,
com el ioga, el tantra,
aquestes coses.
Sí, sí, predisposicions.
Un bon temazo que està sonant
de Nicolà Cruz,
es diu Zanzà,
T-Z-A-N-T-Z-A...
i no,
no és el Sònar,
i no,
no és el Primavera,
ja han passat els dos,
el que sí que és el dia
de Festival de Setmana Vinent,
però, bueno,
volia acabar d'animar
aquesta secció.
Àlex,
guau,
no em vull acomiadar encara,
no.
Vinga,
per fer-me un petit breu
i ràpid repàs,
potser no tots els temes
que hem comentat,
però alguns d'ells,
perquè,
ojo, Àlex,
que portem,
mira,
t'ho dic així de ràpid,
portem 37 seccions
de Psicologia i Saxologia
aquí a la plaça
des de la primera temporada.
Des del primer dia
no es falla ni un,
eh, Àlex,
ni un o ni un o ni un o ni un,
ja sigui havent-ho gravat previ
perquè no podia molt que fos,
però és que ni un, eh,
vull dir,
i no puc dir a tots els col·laboradors,
o sigui,
només per això,
al pie del cañón.
Només per això,
mira,
un bon aplaudiment.
I si et sembla,
mira,
recordo moltíssim
el primer,
primer,
és que com em podis recuperar
els podcasts
dels primers programes,
madre mia,
ploraré,
jo ploraré,
jo,
ara no ho faré,
divendres que ve,
igual sí,
però recordo el
Comunicació sexual en parella
i monotonia versus rutina.
Primer programa
el 2 de març,
de fet,
va ser el primer programa
que jo feia.
Vas venir el primer dia.
El primer dia de...
El primer dia de la plaça.
Sí, sí, sí, sí.
El primer dia de la plaça
vas venir a parlar de,
bueno,
em parla això,
Comunicació sexual en parella.
Sí,
va ser començar guai
perquè a partir d'aquest tema
de la comunicació sexual
de sortit a quasi,
quasi cada programa,
cada secció.
Doncs,
bueno,
doncs no,
doncs sí,
si no a tots,
gairebé tot,
què més hem parlat?
Bueno,
no sé si tens per què la llista,
si no t'ho vaig dir.
Jo hem parlat de pornografia,
temes d'accés a internet,
també les expectatives
de la gent jove,
de com s'imaginen
què és el sexe
versus les pel·lis.
Sí, sí, sí.
Que també teníem
els nois de Juguem a casa
per aquí
i estàs,
ai,
jo,
escolta,
és que tal,
no sé què.
Què més,
no sé,
temes de gelosia,
créixer en parella,
les obsessions
que es poden generar
també en parella.
Parafílies,
hem parlat de molt.
Parafílies,
les hem anat actualitzant,
a més.
Sí, sí.
Després també,
un dels programes
que recordo més,
bé,
que jo,
és un tema
que m'agrada molt,
és el de l'amor,
que hem comentat
que l'amor
era una droga.
Sí,
jo crec que te la vaig demanar
a títol personal,
te'l vaig dir,
podíem tractar
un tema d'aquests
que pugui
sustentar alguna teoria
que quan l'amor
ens toca de prop
ens tornem l'elos.
L'elos bonicament,
però l'elos
una mica.
És un tema
que està guai.
Joguines sexuals
n'hem tocat unes quantes.
Sí,
també,
hem fet la ruta també.
La ruta de botigues.
De botigues a Barcelona.
Els japonesos
i les seves joguines sexuals
també vam parlar,
les nines aquelles.
Sí, sí,
mujeres de silicona.
Exacto.
Jo què sé,
curiositat sobre el sexe,
l'amor i les parelles,
on estava el puny G,
el tícling.
El tícling.
Ja veus,
no me'n recordo què era ja,
ostres tu,
m'haurà de fer un examen
aquí els coloradors, eh?
El BSDM,
bondage,
disciplina,
dominació i submissió.
Vam recomanar llibres
el dia de Sant Jordi.
Ah, és veritat, també.
Llibres hot.
Sí, sí.
Què més?
Ui,
aquest me'n recordo jo,
vamos,
el tinc tatuat,
la batalla de les apps
per lligar en un món
massa ràpid.
Ah, aquest va ser guai.
I de façanes.
Va ser tan guai
com que em vau ficar a mi
en el sac,
em vau ficar entre l'espai
i la paret,
bé,
ben dit.
També ho he dit,
mira ja,
que estava l'Humbert.
Prova-ho, sí.
Va venir l'Humbert,
el noi tecnològic,
i vau dir,
de totes aquestes
que vam parlar
de 2, 4, 6, 8, 10,
11 aplicacions,
em vau dir,
tria una,
baixa-te-la,
i prova.
I prova a veure què tal.
Meee.
Bueno, me no,
va ser una experiència curiosa.
Vaig estar jugant
amb el Hap en unes setmanes.
Bueno.
Lo del tickling
és lo de les cosquilles.
Pecigolles.
Clar que sí.
A zones erògenes.
O no.
O no.
O sigui,
és un...
Bueno,
és que és lo que
ho hem parlat avui de mi,
que depèn de la persona
i de lo sensorial que sigui
amb respecte,
per exemple,
a aquest cas,
les pecigolles.
Correcte, correcte.
Mètodes anticonceptius,
també,
els de barrera
i els hormonals.
Sí.
Els de los hombres
i las mujeres,
perquè ara ja comencen
els homes.
Exacte,
és veritat.
Això ho vam portar
més endavant,
és veritat.
De fet,
quan vas sortir a l'estudi
vas tenir una allau
de preguntes
de tots els nois
de Juguem a casa,
també.
Des d'aquí,
salutacions,
els de Juguem a casa.
Què més hem tractat?
Bueno,
estudis from United States,
Massachusetts.
N'hem tocat,
vamos,
jo no sé quants estudis
hem portat,
però,
bueno,
has portat també,
sempre sostenat
amb una base,
rareses del món sexual.
Te'n recordes?
Sí,
no et va agradar molt aquest.
Mira la cara que he posat,
jo què sé,
el sexe forma el matrimoni,
el sexe oral com a ritual,
és que hi havia coses
una mica estranyes,
aquests préstems de parella.
Ja, ja, ja,
però són coses que...
El deure de l'orgasme femení.
Ah, mira.
Que vaig descobrir
que hi havia un dia
de l'orgasme femení,
que és el 8 d'agost.
Sí, sí.
Un dia abans del meu cumple.
Què més?
Sí, sí, bueno.
És que també
depèn de la cultura,
perquè a teràpia
també hi ha moltes vegades
que depèn
de quina cultura
o de quines creències
tingui la persona,
podràs abordar
algunes coses
o podràs no
entrar en diferents temes.
Llavors,
tens que conèixer
una mica...
Sempre és el que dic
que un sexòleg
o un psicòleg
com moltes altres professions,
però jo parlo
de la meva,
que és la que sé,
sobretot en el tema sexe
s'ha d'anar actualitzant
moltíssim.
Per això,
totes aquestes coses noves
que van sortint
com ASMR
o micropat,
coses d'això
que es van fent,
doncs,
és com un continuo reciclatge.
No un estudi a estudi,
però sí
estar atent.
Està atent
totes aquestes coses que...
Jo crec que més o menys
en quasi totes les...
potser no totes,
però en quasi totes
les professions...
Van sortint coses noves.
Sí, ja sigui...
Bueno,
jo en el món periódic també,
perquè canvia les maneres,
entren xarxes socials,
t'has d'adaptar
a aquella manera de comunicar,
ara tens 140 caràcters,
abans tenies 3 pàgines,
vull dir,
també hi ha maneres
d'actualitzar-se,
el sexe
i la manera
com s'utilitza
la tecnologia també,
el que hem tractat aquí,
el flashlight launch,
sí o no?
Aquesta pàgina fake.
Sí, sí, sí.
Què més?
El fundaware
touch over the internet.
Fundaware.
Això.
Què més?
El click, click.
Sí, click, click
és una pàgina.
Bueno,
era aquest masturbador
per ell
i consolador per ella, no?
Però que interactua
a través d'una pàgina web.
Exacte.
Aplicacions també
per controlar
o jugar
amb aquests juguets,
no?
De saber
quan no sé què.
Què més?
Relacions tòxiques
també hem tractat.
Sí.
Des de les infreccions
no positives,
què més?
La fecundació assistida
també m'està tractant,
els avenços sobretot,
l'excitació de la dona.
Aquest ha sigut bastant...
Recorrente.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Bueno,
perquè és un tema
una mica més
difícil
potser de tractar.
No, home,
i la veritat també,
si he dit
que ens queden
encara dos o tres minutets,
clar,
hem anat també
recollint temes
segons el que la gent
també ens anava preguntant,
tant sigui de ràdio
com fora,
com parlant tu i jo fora,
d'escolta,
què podríem fer aquesta setmana,
tal?
Sí, bueno,
anem recollint
una mica de temes,
intentem tractar
des de forma més general,
perquè si no,
ens donarien
20 temes
amb el mateix tema,
no?
20 dies
amb el mateix tema,
i nosaltres intentem
fer una cosa més general
i al final,
a vegades sí que
anem agrupant
coses
o anem seguint
el programa
d'una forma
més continuada
i hi ha d'altres
com no,
com per exemple avui
que he portat dues coses
que són totalment
aleatòries,
random.
Totalment,
però bueno,
és que hi ha molts cops
que donaria ganes
de seguir parlant,
de fet,
hi ha molta gent
a nivell inputs
de,
escolta com va la plaça,
escolta,
escolta,
que sapés que,
escolta molt,
el meu pare,
entre daltres,
com dius,
escolta,
és superinteressant
aquesta secció,
totes ho són
i cadascuna té lo seu,
hi ha algunes
que se'ns en va més
un coneixement
que hi ha molta gent
que pot tenir
algun dubte
i vens aquí
psicòleg i sexòleg,
licenciado,
aquí aclarir-nos
alguns temes
mundanos,
vull dir que tothom
té preguntes
i qüestions de...
Sí, sí,
és el que dius,
a vegades portem
algun tema així
a estudi i tal,
però després a vegades
també portem temes
així que són coneguts
i li aportem
una mica més
de luminositat
i claritat
al tema.
Doncs escolta,
Àlex,
que queden ja
quasi 5 minutets
i hem de deixar
preparat això
per connectar
amb la següent emisora
amb Catalunya Ràdio
i de més.
Com sempre,
un aplaudiment
enorme.
A vosaltres.
Gràcies,
com sempre,
per venir fins aquí
i per portar
tots aquests temes,
aquests 30,
quasi 37 temes
que hem fet,
37 seccions,
que són
37...
Ui,
37 per 2,
37 per 2,
37,
7,
14,
37,
74.
Ui,
que ràpida.
74 hores
hem estat aquí...
Ai,
no sé per què
ho multiplica per dos.
no ho sé.
Ah,
no,
bàsicament són 37 hores.
37 hores
perquè són 37 programes.
Claro,
claro,
gracias.
Exacte,
37 hores
de moment
xerrant
de psicologia,
sexologia,
tercera temporada
més,
ho has dit
amb micròfon,
obert,
t'has gravat,
no ho has escapar.
No,
per mi,
perfecte.
I ens veiem divendres
vinent a aquesta gran
cluenda de la plaça.
Sí,
vindré a partir de les 5,
jo.
I tant.
I tant.
Ja saps,
que soy de los buenos.
Ens veiem llavors,
Àlex.
Bon cap de semana
i bona rebetlla.
Vinga,
igualment.
Adéu.
Adéu.
Doncs escolteu,
això ha estat tot
per avui,
divendres 22 de juny,
que tingueu tots
una molt bona rebetlla
de Sant Joan i Santa Joana,
divertiu-vos molt,
tireu molts petards,
aneu amb compte,
passeu-ho bé a la festa,
però sempre amb precaució.
3 minuts per les 7 de la tarda
us deixo amb aquest zanza
de Nicola Cruz.
Que tingueu el cap de setmana,
ai,
és que sembla que no em vulgui
comiar del tot, eh?
Ai, ai, ai,
que marxo, que no,
que marxo, que no.
Sí, sí, he de marxar.
Ens veiem dilluns de 5 a 7,
ja ho sabeu aquí a la plaça
per encarar el que serà
l'última setmana
de la plaça Mireia
de segona temporada.
Què passa de què és la Mireia,
que no para de recordar-ho?
Sí, sí, sí, sí.
Ja em coneixeu.
Són dues temporades de nois.
Són moltes hores aquí al davant.
Ens veiem dilluns.
Adéu.
Reimsabetics,
d'estempia.
Bà Bà Bà gözãva.
Fins demà!
Fins demà!