.
Ara sí, ja som amb vosaltres.
Benvinguts a tots i a totes a la plaça Mireia d'avui dimarts 14 de maig.
Passen 11 minuts de les 5 de la tarda
i amb aquesta cançó de Kelly Clarkson,
Sins you've been gone,
encetem el programa número 443.
Així que benvinguts a tots i a totes una tarda més.
Ja sabeu que des d'ara mateix que passen 11 minuts de les 5 de la tarda
i fins les 7 serem aquí amb vosaltres en directe des de Ràdio d'Esvern.
Avui al programa us portem varietat de temes.
Començarem, com sempre, repassant els titulars del dia aquí a Sant Just.
Amb l'Imanol López ens explicarà què ha passat avui dimarts 14 de maig al poble.
Seguidament passarem a escoltar bona música alternativa
i a més ens comentarà les noves novetats d'Eurovisió
amb el Pau Martínez de la secció del Club Alternatiu.
Això serà durant la primera hora.
I a la segona hora, a partir de les 6 i quart de la tarda,
selecció de coaching amb la Noé Puig d'Angoles.
Avui ens parlarà de viure en l'aparença.
Què vol dir això de ser mirat, observat i admirat?
Per què ens agrada que ens mirin?
Som el que publiquem o publiquem el que som?
I es pot viure en la falsedat contínua?
Ens ho resoldrà? Estic jo una mica dislèxica.
la Noé Puig d'Angoles aquesta tarda.
I per acabar de redonir el programa tenim una visita molt especial
i és que José Luis Ibáñez Ridao,
escriptor i periodista, també guionista,
passarà per aquí pel programa per parlar-nos d'una exposició molt secreta
i és que la Biblioteca Arús de Barcelona
estan fent una exposició d'aquests 130 anys de detectius privats.
Es diu Barcelona la capital dels detectius privats.
I per què passa, José Luis, pel programa?
Doncs perquè el Club de Lectura Negra de la Biblioteca és un Margarit
té una visita especial, precisament, en aquesta exposició a la Biblioteca Arús.
Per tant, ens explicarà una miqueta més d'aquests detalls amb clau de detectiu.
Tot això serà el que us portem avui al programa.
Segueu i poseu-vos còmodes, que això comença.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
I ara sí, un quart de sis de la tarda a punt de tocar aquest quart de sis.
Teníem nosaltres Alim Manol. I Manol, bona tarda.
Bona tarda, Mireia.
Benvingut al programa. Avui entrem una mica tard.
Ah, sí?
Una miqueta tardet, no? Un quart de sis de la tarda, normalment, entrem una mica abans.
Jo crec que normalment entrem una mica més tard.
Més tard i tot. El fet és que, clar, tenim blocs, com dèiem, de campanya electoral, no?
Llavors això ocupa uns minuts previs a totes les promos que ja tenim adjudicades per aquest horari.
Per tant, això suma en uns quatre o sis minutets.
O uns moments posteriors, recordem. És a dir, també ocupa un espai de l'informatiu, per exemple.
Deu.
De la mitja hora que acostuma a allargar-se l'informatiu.
Ara he de calcular un cert espai al final on encabir aquests espais de propaganda electoral.
Ens fa una mica la vaina per tot arreu.
Però no passa res, des d'aquí ho matem tot com cal a cada hora al seu bloc pertinent.
Vinga, va. Notícies d'avui a Sant Just, dimarts 14 de maig.
I, Manol, què ha passat? Explica'ns.
Vinga, va. El pròxim dijous, 16 de maig, s'inaugurarà l'exposició Identitats i diferències
a càrrec del taller de plàstica infantil Carreau Blau.
L'acte tindrà lloc al celler de Can Ginestar, on s'instal·larà la mostra,
a partir de dos quarts de vuit del vespre.
L'exposició és, en realitat, un recull d'obres elaborades als cursos 2017 i 2018 i 2019
pels infants del Carreau Blau.
En aquest sentit, s'ha volgut treballar amb el leitmotiv de la identificació personal
com a motor de les diferències de representació plàstica i de pensament creador de cada persona.
La proposta es quedarà al celler de Can Ginestar fins al pròxim 16 de juny.
Doncs vinga, la cosa va d'exposicions.
Properament esperem que Soledat Sants també pugui passar per aquí
en relació amb altres exposicions, una sobre el mercat i l'altra,
que s'inaugura aquesta setmana també aquí, a Can Ginestar.
No sé si la comentaves també o això ja queda per un altre dia.
Com, com?
No m'estaves escoltant?
No t'està escoltant gens, no t'està escoltant gens.
És igual, ja t'ho preguntaré fora.
Vinga, Manol, segona notícia del dia.
Qui ha passat a Sant Just?
Second one, vinga.
Vinga, Esquerra Republicana fa un balanç positiu de la seva acció a l'Ajuntament
com a soci de govern del Partit Socialista de Catalunya,
assegurant que han estat capaços d'impulsar moltes propostes
que ja incluïen en el seu programa per a les eleccions del 2015,
entre les que s'incluïa un pla d'acció municipal o un pla d'acció cultural.
En aquest sentit, destaquen la feina al capdavant de les regidories
encapçalades per aquesta formació política,
que són relacions institucionals, cultura i patrimoni,
seguretat ciutadana, participació i proximitat,
comerç i consum i transport, mobilitat i seguretat viària.
En el sentit de millora,
han elaborat propostes basades en cinc eixos diferents.
Volen treballar per un Sant Just socialment dignat,
territorialment i mediambientalment equilibrat,
econòmicament dinàmic, culturalment actiu i republicà.
Això es vol traduir en accions concretes
com un accés als serveis públics a partir de la renda,
rebaixen les quotes a qui menys guanya,
fomentar l'habitatge de lloguer amb preus per sota del mercat,
la construcció del pont en Mas Lluí,
la creació d'un Consell Econòmic Municipal
o la rehabilitació de Can Freixas
per poder instal·lar un espai de promoció econòmica
que dinamitzi el comerç i la indústria del poble.
Promoció econòmica a Can Freixas,
és sentit? Com?
És una de les propostes d'Esquerra.
He posat la mateixa cara que tu tens ara mateix.
És que no...
Segur que si ho ubiquen allà a les oficines
seran les millors del poble, això també t'ho dic.
Que mogui la ràdio també, allà.
Exacte. Sí que volen fer
juntar promoció econòmica i promunça,
que són dues activitats que realment poden funcionar
de forma semiparal·lela, anem a dir-ho així.
Volen ajuntar-les en un mateix edifici
i donar espai a entitats com és
d'Esberc, Comès i Empresa,
Dona i Empresa, etcètera,
perquè tinguin...
Un espai, no? Bàsicament.
Sí, bueno, un espai...
O un punt de reunió, diguem-ho.
Sí, les seves activitats, diguem-ho així.
Molt bé.
És una de les propostes d'Esquerra per aquest mandat.
Doncs bona idea, Cuki Sergi.
Vinga, l'última notícia del dia.
Última notícia del dia,
perquè aquest dimecres 15 de maig,
a partir de les 7 de la tarda,
tindrà lloc una nova sessió del 12 curs de coneixement
Sant Justencs,
organitzat pel Centre d'Estudis Sant Justencs.
Una proposta que es va iniciar la setmana passada
i que es completarà amb la trobada de demà
i una altra el dia 22 de maig.
En ell és l'historiador, arqueòleg
i professor de secundària Christian Domínguez Bolanyos
presenta el naixement de Catalunya.
En un repàs de la història del segle 8 fins al XII,
aquest ponent agafa com a referència
la marca hispànica en el que actualment és territori català
i com això va derivar en la unió amb el regne d'Aragó.
En cas de voler assistir a aquesta segona sessió
i no haver pogut ser-hi a la primera,
a la pàgina web del Centre d'Estudis Sant Justencs
es pot recuperar la primera xerrada
a partir d'una gravació.
Tanmateix, tot i que les sessions acostumen a tenir lloc
a la sala Isidore Cònsul de Can Ginestat,
demà es traslladaran fins a la sala de plens de l'Ajuntament.
El motiu és que un acte de campanya electoral
estava previst en aquest espai
de la Casa de Cultura de Sant Just.
Tot i així, l'última sessió
torna a traslladar-se fins a la sala Isidore Cònsul.
M'has donat un petit espant
quan l'has dit a Aragó
i t'has sortit amb un ímpetu, digues.
M'agrada molt l'ocupació del ponent.
És a dir, historiador, arqueòleg
i professor de secundària.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Si ho sobreviu a tot,
és per donar-li una medalla.
És Indiana Jones.
És Indiana Jones.
Sí, jo ara mateix, el que tinc al cap
amb aquest home és Indiana Jones.
Doncs haurem d'anar-ho a veure.
Sí, podem anar-hi.
Deixa aquest Lara Croft en format, home.
Gràcies, Imanol.
Bona tarda, passi bona setmana.
No, ens veiem demà.
Com t'hi ha.
Adéu.
20 minuts que passen de les 5 de la tarda.
Escoltem una cançó Weekend Stop de Miley Cyrus.
Bona tarda, passi bona setmana.
Bona tarda, passi bona setmana.
Bona tarda, passi bona setmana.
Bona tarda, passi bona setmana.
Bona tarda, passi bona setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i director de cinema, ha fet algunes de les pel·lícules
més exitoses dels últims 35 anys.
Les més conegudes d'elles són les trilogies de Star Wars,
les quatre pel·lícules d'Indiana Jones i, a més, American Graffiti.
A part d'això, destaca també per la seva feina en producció,
ja que ha tingut la seva productora, té la seva productora,
que es diu Lucasfilm, i a part d'això,
és propietari d'Industrial Light and Magic i Pixar Animation Studios.
Estudios, a part d'això, té quatre premis de l'Acadèmia.
Un dia com avui naixia George Lucas, un 14 de maig de 1944.
A part d'això, té laемуgrid d'avui.
A part d'això, té la mesma� naught больш.
Abansia George Lucas y Gay diagnostics dels trens.
Bona nit.
I Conservative.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Bona nit
Bona nit
Amb el dia que fa i el sol que cau de moment aquests dies
dóna ganes d'escoltar cançons com aquesta September Song de J.P. Cooper
passant cinc minuts de dos quarts de sis de la tarda
Never been broken
We were so innocent, darling
We used to talk till the morning
You and I
We had that mixtape
On every weekend
Had it repeating
Had it repeating
You were my September Song
Summer lasted too long
Time moved so slowly
When you were only fifteen
You were my September Song
Tell me where have you gone
Do you remember me?
We were only fifteen
And I
I remember the chorus
They were singing it for us
You were my September Song
Tell me where have you gone
Do you remember me?
We were only fifteen
Sometimes I think that I see you
Facing the strangest of places
Down on the underground station
Asking but
I get a mad sense of danger
Feel like my heart couldn't take it
Cause if we met
Cause if we met we'd be strangers
You and I
Still I played that mixtape
Every weekend
Got it repeating
Got it repeating
You were my September Song
Summer lasted too long
Time moved so slowly
When you were only fifteen
You were my September Song
Tell me where have you gone
Do you remember me?
Do you remember me?
When we were only fifteen
And I
I
I remember the chorus
That were singing it for us
I hear that September Song
And I'm singing along
Thinking about you and me
Oh what a melody
And as the years go by
You will still be mine
Be mine
Be mine
You were mine
You were mine
You were mine
You were my September Song
You were mine
You were mine
You were my September Song
The last day too long
Time moved so slowly
When you were only fifteen
You were mine
You were my September Song
Tell me where have you gone
Do you remember me?
Do you remember me?
Do you remember me?
Do you remember me?
Do you remember me?
We were only fifteen
And I
I remember the chorus
They were singing it for us
You were my September Song
I remember the chorus
They were singing it for us
September Song
The GP Cooper
Estàvem escoltant
A punt de tocar
Als tres quarts de sis de la tarda
Fem una breu pausa
Abans de començar
amb la secció
de música alternativa
amb el Pau Martínez
del Club Alternatiu
La plaça Mireia
és un programa per parlar de tot amb humor
Cabanero
Una de ràdio
Una de què?
Una de ràdio
De veritat
De veritat
De veritat
que
jo no puc
Així jo no puc treballar
Algú parque està davant
No, no, no, no, no, no, no
Som una bona colla
I tant
Pessigolla
Pessigolla
Ui, ai, ai
Es posa molt calent tot
De dilluns a divendres
de 5 a 7 de la tarda
a Ràdio d'Esbert
Un lloc de tots
i per tots
Efectivament
T'encuentres mal
o algo
Socorro
Ara escoltes
Ràdio d'Esbert
Sintonitzes
Ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Paula
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
I tot i que no és la cançó
diguéssim oficial
potser de començar amb la secció del Club Alternatiu
Pau hotigualment bona tarda
Bona tarda. Benvingut al programa.
Moltes gràcies. Amb aquest...
Natural, d'Imagine Dragons,
perquè em venia de gust, sincerament.
Clar que sí.
Aquesta gent crida molt, eh?
Aquesta gent crida molt.
Es deixa la cola.
Criden bé.
Criden bé. Ah, m'agrada aquesta.
Crida molt, però crida bé.
Aquesta m'agrada. Mira, t'aplodeixo l'altre cop.
Molt bé, Pau. M'agrada.
Crida molt, però crida bé. És veritat.
Hi ha gent que crida molt, però és que no ho ve, eh?
Aquest és el punt. Aquest crida, però amb ganes.
Aquest crida moltes ganes. Ho viu, ho viu.
Cert, cert. Què ens portes avui, Pau?
Que vens molt emocionat amb bona Eurovisió.
Molt content. He portat la llibreta i tot.
Avui sí, avui sí, l'has recuperada.
Amb les coses apuntades, perquè
queden, Mireia, cinc dies per la gran final.
Mare meva. A les 9 del vespre quedarà en 4.
Jo estic molt
emocionat, de veritat. Et veig, eh?
La gent que no et veu
està emocionat, de veritat. L'hi ha dit, Pau, què tal?
Molt bé, perquè avui és la final, bueno, la semifinal, perdó.
Avui és la primera semifinal.
D'aquí uns minuts comentarem una mica el calendari
que ens espera aquesta setmana.
Però avui, què és el que farem? Doncs un top 10
d'Eurovisió. Ah, val, val.
Avui enfoquem la música a Eurovisió.
Exacte. Avui ens enfoquem a Eurovisió.
Farem el nostre top 10
del Club Alternatiu.
Hem escollit les millors
o potser no tan millors.
Les millors del club.
Les que nosaltres pensem, això
està guai.
Aquesta cançó, potser em mates, Mireia,
és de Sant Marino i es diu
Seinanana. Ara veuràs
per què, jo crec que sí. És que no m'agrada ni a mi,
però la trobo com el
top 10. Top 10?
Imagina't el que hi ha, no?
Vinga, Seinanana,
el nom mereix. I la pronunciació
de l'anglès, escolteu. També, no?
Just be strong and look at me
Hear me when I say
Who cares that you're out of love
It happens every day
All your dreams have gone away
No matter what you do
Love all colors of this life
And to yourself be true
Don't forget my number
Call me anytime
I will always tell you
Life is beautiful and fine
Say na na na
On a dark deserted way
Say na na na
There's a light for you
That waits, it's na na na
Say na na na
Say na na na
You're not alone
So stand up na na na
Be a hero, be the rainbow
And sing na na na
Say na na na
Así que Sant Marino
li va el rotllo fiastero, eh?
Sí, ha tardat, eh?
Mira, ja se't notava
M'ha encantat
Quan ha començat l'estrofa
t'he vist la cara
amb una emoció
Uh, una cosa
Ets clírix
Que m'he emocionat
Sí, no, no
No he portat
És el nostre top 10
perquè té aquest punt
de discotequero
que a l'equip del club
ens comença a agradar
Sí, esteu tornant
molt buitantes, eh?
Sí, però
hem de dir
que la cançó
no val res
Bé, el cantant
com a curiositat
s'ha anat presentant
any sí, any no
El representant
s'ha anat presentant
any sí, any no
a les edicions d'Eurovisió
i aquest any
és el seu últim
Ja es jubila
però, bueno
ja té una edat
aquest home
i
bueno
tampoc és que
acabi bé
saps?
Perquè dius
home
acabo Eurovisió
amb una cançó
que ho patarà
No
acaba malament
Com acabis ballant
aquesta cançó
a la festa major
de Sant Just
me n'enriuré
jo del pobre home
que jubila Eurovisió
Home, ho dubto
Ho dubto
Però bé
és el nostre top 10
Llavors
aquest és l'1
o el 10?
El 10
Aquest és el 10
El milió
ens el resolvem
pel final
Anem de menys
Anem de menys
a més
M'agrada
Ara
escoltem
de Noruega
una cançó
que està bastant alta
en les cases d'apostes
amb aquest
Spirit in the Sky
Oh yeah
I'm going to be
Back when the sun
rise again
Just day
Tonight
Just day
Have you seen
my spirit
Lost in the night
The violent nightshade
They took away
my light
They call us nothing
My name is nothing
Come see me
Please see me
Cause I've been running
with the demons
with the demons now
They'll see my fear
They say there's nothing
Nothing here
I see your spirit
in the sky
When all the lights
are dancing
Oh la el oi la
I hear you calling me
at night
Whenever wind is blowing
Oh la el oi la
I can see your spirit
in the sky
When all the lights
are dancing
Oh el oi la
Try to control
I'll follow you
Until the daylight
Shires away
I need a hero
I need my light
The shining light waves
Won't break away the night
I call it freedom
Doncs aquesta diria que sona
un xic millor, eh?
Si les coses van millorar així
anem bé
Anem a l'únic senant
Ja veuràs que al final
la guanyadora per nosaltres
Ho peta, no?
Ho petarà
Ja veuràs
Vinga, va
Doncs això era Noruega
sonant a ràdio
Desbènes i a la plaça Mireia
Ja seguim
Si m'escolten
aquest top 10
d'Euroclub
Ens anem a Malta
amb aquest cameleon
És curiosa
Veuràs l'estrofa
que és curiosa
però
no està malament
Molt estiguenca, eh?
Té un estil així estiguenca
Sí
Fresquet
Alternatiu
però no de l'alternatiu
que coneixem
Ara veuràs per què
Vinga, va
Té un estil així
Té un estil així
Té un estil així
Té un estil així
Té un estil així
Té un estil així
Té un estil així
Té un estil així
Té un estil així
Té un estil així
Té un estil així
Té un estil així
Té un estil així
Té un punt raro, però et diré que crec que es posarà de moda, eh?
Sí, en les visures aquestes comercials així sí que sonarà.
Doncs això era Malta en aquest top 8,
que et sembla, Mireia, si repassem una mica el calendari
que ens espera aquesta setmana,
perquè la primera semifinal és avui a les 9 del vespre,
no us ho podeu perdre, ho podeu veure a través de YouTube
i també a la 2 de Televisió Espanyola.
I a través de les vostres xarxes socials, que també estareu allà on fire.
I atenció, perquè Espanya pot votar,
és a dir, vosaltres podeu votar aquesta semifinal,
qui voleu que vagi a la final,
perquè som el Big Five, aquells que paguem per res, però bé.
Qui paga mana.
La segona semifinal la tindrem aquest dijous,
també a les 9 del vespre,
i la final serà aquest dissabte 18, a les 9 del vespre també.
Comentar-vos que aquesta primera semifinal, que es fa avui,
hi participaran Austràlia, Bèlgica, Xipre, República Xeca,
Hungria, Montenegro, Polònia, Portugal, Sant Marino, entre d'altres.
I d'aquests sortiran 10 cap a la final.
Igual passarà a la segona semifinal.
Ara mateix estem escoltant el nostre top 7,
és Holanda amb Arcade.
És la cançó favorita per guanyar Eurovisió.
Per tant, estigueu atents,
perquè segurament l'anireu escoltant les següents setmanes.
És maca, és maca.
És tranquil·leta.
És la cançó favorita per guanyar Eurovisió.
Still I carry it up, carry it up, carry it up.
Vinga, sona bé, però anem a...
Avui és molt express.
Bé, anem tastant les cançons.
Bé, sí, a poc a poc.
Anem al top 6.
És Portugal.
És alguna cosa curiós.
Però la veritat és que m'agrada bastant.
Sorprenent perquè canten en portuguès,
que això ja està bé, que canten en el seu idioma.
Això ho hem valorat molt en aquest top 10.
ho veureu al final de tot i...
Eh, no diguis res.
No, no, no diguis res.
Escoltem aquest Telenoveis de Portugal.
Top 6.
Telenoveis de Portugal.
Telenoveis de Portugal.
Vinga, Portugal presenta una cançó una mica ràndom.
Sí, inesperada.
Sí, sí.
Inesperada.
Que evidentment no guanyarà.
Top 5.
Vinga, a la meitat, a l'Equador.
Aquesta ni fa ni fa, no?
Aquesta ni mola ni mola.
Aquesta està bé, però no per guanyar.
És acerbetjant i ens porta aquest truth.
I'm in the mirror
Soffering and bitter
But I gotta get through
I gotta get through
Keep it together
Be cool under pressure
Cause she wants to break you
She wants to break you
Dream till I forget
She's up to witness
And when the ghosts start screaming
Right when they resonate
Hear my heart confess
It's been so hard to feel
So shut up about it
Shut up about it
It's just too hard to hear
So shut up about it
Shut up about it
Asserbetjant amb aquest truth
Un punt comercial, no?
Potser?
Sí, però m'agrada
Però per això no la poso en el número 1
Perquè la veritat és que m'agrada
Però no per guanyar
Estava just a la meitat aquest, eh?
El cinquè
Sí, el top 5
En el número 4
Escoltem, República Txecca
Que em recorda un punt indie
Així alternatiu comercial també, òbviament
És República Txecca amb aquest
Friend of a Friend
She was my neighbour
When we were 13
She moved back in
There's not much between us now
Do you know what I mean?
She's only a friend of a friend
Of a friend of a friend
She's never home
But she plays in a band
I don't know if you understand
She's only a friend
Of a friend of a friend
I had a dream
That you walked through the door
I can't recall her name anymore
Please believe me on your mind
She's only a friend
Of a friend of a friend
I'm only a friend
Still indie pop comercial alternatiu
Gent sobrevisiva, però que a mi m'agrada bastant, la veritat
Seguim
Abans de res dir-vos que el diumenge a les 7 del vespre
ens podeu escoltar Play, el programa del Club Alternatiu
A Ràdio d'Esvern
Ara mateix escoltem Xipre
El nostre top 3 és Replay
You got a problem
To aim up in your head
Let's just be honest tonight
Only I can solve it
You're twisting, turning in your bed
Them shits in my body tonight
That's what you call me
That's what you call me
Say you're feeling lonely
Early in the morning
Early in the morning
Time is moving slowly
We keep it under cover
I know you miss the taste
Heartbeats like an 808
You need my love on replay
Replay, replay, replay, yeah
You need my love on replay
Replay, replay, replay, yeah
You're stuck on me
You're stuck on me, darling
Like a love song
I'll repeat
Yeah, you got a problem, right
I don't want the one to blame
Because I make you scream my name
Baby, I'm all in tonight
That's what you call me
That's what you call me
Say you're feeling lonely
Early in the morning
Early in the morning
Time is moving slowly
We keep it under cover
I know you've missed the taste
Heartbeats like an 808
You need my love on replay
Vinga, aquesta m'està agradant més.
Això vol dir que ens estem...
Anem apropant el millor, no?
Ens apropem al número 1.
Ara, escoltem, el número 2,
que Suècia, ja sabeu que som team Suècia,
però ho hem hagut de posar al número 2
i ja ens entendreu per què
quan arribem al número 1
i a més us donarem les raons.
Escoltem, Suècia és de John Lundvik,
Too late for love.
Is it too late for love?
Is it too late for love?
I wanna know.
Is it too late for love?
I can't take no more.
Is it?
I could be the sun that lights you dark.
Maybe I will lit your world with just one spark.
I could make it burn for you and me.
If I could be there, I would be there.
Hear me, I could be the sun that lights you dark.
Is it too late for love?
Is it too late for love?
Hear me, I could make it burn for you and me.
The days came and waiting, but nothing ever happened.
Va, Pau, aquesta sona molt bé, però crec que la següent sonarà encara millor.
Ja hem arribat.
Us expliquem.
Us expliquem.
Vinga, primer.
Arriba el nostre número 1.
Sense música de fons, eh?
No, sense música de fons.
Vinga, explica'ns.
La cançó es diu Soldi.
Vinés, com italià?
Sí, i el país és Itàlia.
Per què l'hem escollit?
Doncs perquè és una cançó que agrada molt, personalment ens agrada, i canten en el seu idioma,
que això crec que s'ha de començar a valorar més a Eurovisió.
Volia ser obligatori.
Correcte.
Per tant, en el top 1 d'Eurovisió, arriba Soldi per...
Perdó.
M'estic confusant, de veritat.
Vinga, vinga, Soldi, Soldi.
Per Itàlia.
Som-hi.
Vinga, Pau, escoltem aquest Soldi de...
Pel que estic veient es diu Mahmoud.
Mahmoud, sí.
O Mahmoud, el noi del grup.
Hi ha hagut moltes crítiques per aquest noi, per fet de ser immigrant i totes aquestes coses.
Bueno, el que passa en aquest món que no s'entén, però bé...
Però canta molt bé, escolta, les cançons que sonen força bé.
Esperem que guanyi, no passarà, però ens escoltem el diumenge a les 7 del vespre
i el dimarts que ve tenim el nostre post Euroclub per parlar de tot i tots els detalls de veritat.
Deixarem seguint a les xarxes.
I el sondeig el dissabte a les 7 del vespre.
A Twitter.
Això.
El gran equip del Club Alternatiu, gràcies, Pau, amb sempre, que tinguis bona setmana
i disfruta moltíssim d'Eurovisió.
Ho farem, ho farem.
Tot i que no vagis en persona, jo sé que ho viuràs com si estiguessis allà.
I tant.
Ens quedem amb aquest soldi que, segons el Club Alternatiu, és el top 1 d'Eurovisió.
Correcte.
Disfruta, Disfruta, Eurofans.
Disfruta.
Adeu.
Com'è va, com'è va, com'è va, adesso com'è va, com'è va, com'è va.
Ciò che devi dire non l'hai detto, tradire una pallottola nel petto.
Prendi tutta la tua carità, menti a casa ma lo sai che lo sa.
Su una sedia, lei mi chiederà, mi chiede come va, come va, come va, sai già come va, come va, come va.
Penso più veloce per capire se domani tu mi fregherai.
Non ho tempo per chiarire perché solo ora so cosa sei.
È difficile stare al mondo, quando perdi l'orgoglio.
Ho capito in un secondo, che tu tamé.
O le vi solo soldi, soldi.
Come se a ver si ha avuto soldi, soldi.
Prima a mi, per la ràdio fino a tardi.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
La Junta Electoral Central no autoritza el candidat d'Ana República,
Oriol Junqueras, a participar aquest vespre a les 10
al debat sobre les eleccions europees organitzat per TV3 i Catalunya Ràdio.
L'Agec al·lega que a l'hora del debat
és incompatible amb el règim horari de la presó.
Després d'aquesta decisió de l'Agec,
el cap de llista de Junts per Catalunya, lliures per Europa,
el president Carles Puigdemont,
ha decidit que tampoc hi participarà.
Enviat especial a l'Ovaina, Jordi Baró.
Bona tarda.
Puigdemont cedeix finalment el lloc al debat de TV3 i Catalunya Ràdio
a l'exconseller i número 2 de la seva llista, Toni Comín,
i ho ha anunciat durant una conferència conjunta dels dos
aquesta tarda a la Universitat de l'Ovaina.
Mentre durava la xerrada a la Facultat de Ciències Socials,
s'ha produït la decisió de la Junta Electoral Central
contra la participació d'Oriol Junqueras
i ha sonat un parell de vegades al telèfon de Toni Comín.
Puigdemont confirmava al cap d'uns minuts
que les trucades eren per informar de la resolució
que ha qualificat de molt vergonyosa.
Jordi Baró, Catalunya Ràdio, La Veina.
Notícies breus, Martí Ferrero.
Continua el Senat la sessió de la tarda del judici del procés
amb testimonis proposats per les defenses.
Aquesta darrera hora se centra en el paper del Parlament
durant el 2017.
Tribunal Suprem de Madrid, Maria Núria Rebella.
Bona tarda.
Un exlletrat del Parlament i l'actual lletrada
han explicat al Tribunal que la Mesa sempre admet a tràmit
totes les proposicions llevat de les que tenen defectes de forma.
Els dos testimonis han assegurat
que la presidenta del Parlament no decideix l'ordre del dia.
Bueno, l'ordre del dia del Pleno no lo fija tampoco la presidenta,
sino que precisamente lo fija la Mesa
con el acuerdo de la Junta de Portavoces.
Y por lo tanto es la Junta de Portavoces
la cual, si es el caso, puede evitar que algún tema no sea incluido.
Mercè Arderiu, actual lletrada,
també ha dit que els dies 6 i 7 de setembre del 2017
es baltarà l'ordre del dia
perquè el ple aprovés les lleis de desconexió
a proposta d'Esquerra i de la CUP.
Maria Núria Rebella, Catalunya, Ràdio Sobrem.
Una vintena de representants sindicals dels Mossos
s'han tancat aquest migdia a la comissaria de l'Eixample
a Barcelona per exigir diàleg amb la Conselleria d'Interior
per millorar les condicions laborals del cos.
A aquesta hora també hi ha una concentració
davant de la comissaria a Barcelona, Gonçal Calvo.
Bona tarda.
Els representants sindicals dels Mossos
no tenen intenció de deixar la tancada
a la comissaria de l'Eixample, a la plaça d'Espanya,
fins que no reprenguin les negociacions amb la Conselleria.
Segons la representant del sindicat Sapferbol, Imma Viudes,
la seguretat pública està en joc
i per això demanen reprendre immediatament les negociacions.
El diàleg ha de ser-hi
i evidentment nosaltres no ens mourem d'aquí
fins que algun membre del departament accedeixi
a desbloquejar les negociacions
que té amb el col·lectiu del cos de Mossos d'Esquadra.
Cal advertir que la seguretat pública està entrant en fallida
i per tant nosaltres insistirem
en les mobilitzacions que aniran creixent.
Recordem que el conseller Buc ha dit als sindicats
que no reprendre les negociacions
fins que no es validi el recompte a les eleccions sindicals.
Donçal Calvo, Catalunya Ràdio, Barcelona.
La consellera d'Empresa, en Jels Chacón,
descarta que els resultats de les eleccions
a la Cambra de Comerç de Barcelona,
que ha comportat la victòria de la llista independentista,
eines de país,
provoqui cap efecte negatiu a l'economia catalana.
Aquí tenim una ecotomba a nivell empresarial,
doncs no, doncs no.
Si ara les eleccions de Cambra
influeixen en l'economia productiva,
és que no hi veig quina relació ha de tenir.
A més, el govern vol reduir a la mínima expressió
les places a les Cambres
que es reserven a les grans empreses
pel fet que les paguen.
Aquesta modificació es podria introduir
al nano veller de Cambres,
la consellera certificat al rigor
dels resultats del procés electoral.
Mèxic ha localitzat 222 fosses
i 337 cossos en només 5 mesos i mig,
segons ha informat avui el govern federal.
Són les primeres dades fetes públiques
del registre de fosses
amb què el president, Andrés Manuel López Obrador,
vol reduir la violència al país.
Els estats amb més fosses i cossos
s'han trobat són Colima, Tabasco, Sonora,
Zacatecas, Guerrero, Jalisco i Veracruz.
I la setmana vinent...
Arrenca el rodatge de l'espin-off de la sèrie Marlí.
Marlí Saperé Aude es basa en la vida universitària del Pol,
personatge interpretat per Carlos Cuevas,
i compta amb l'autoria d'Hector Rozzano,
creador original de la sèrie.
El rodatge començarà dimecres 20 de maig
i tindrà lloc en localitzacions
com la Universitat de Barcelona,
el Barri Gòtic, el Raval o la platja de Barcelona.
Espols, Joan Fitor.
S'ha acabat fa pocs minuts la quarta etapa del Giro d'Itàlia
entre Obertelo i Frac Frascati,
de 235 quilòmetres,
amb victòria per a l'equatorià Richard Carapaz,
del conjunt Movistar.
L'eslober Primoz Roglic segueix com a líder
de la classificació general,
i Tom Dumoulin, un dels grans favorits,
ha perdut 4 minuts i 6 segons
a causa d'una caiguda.
També en joc la jornada,
el Màster 1000 de Roma de tenis.
Entre els favorits, Gofan, Quirgios i Chilich,
han passat a la segona ronda.
En canvi, Roberto Bautista Gut i Alexander Esberef
han quedat eliminats.
Al quadre femení, la canària,
Carles Suárez, s'ha classificat per als setzents de final.
En futbol, el Barça ha arribat a un acord
amb el representant del central de l'Ajax,
de l'Ajax, ara falta tancar l'acord amb el club holandès.
El Girona, per la seva banda,
prescindirà del tècnic Eusebio Sacristán
un cop s'acabi la temporada
i es materialitzi el descens a la segona divisió.
Així que continuarà, en canvi,
el director esportiu Quique Cárcel.
El Barça duque i patins ha renovat
Sergi Panadero fins al 2021.
També ha renovat Xavi Costa
amb el Noia fins al 2021.
I un apunt de Fórmula 1 perquè avui s'ha fet oficial
que Holanda acollirà una prova de la temporada que ve
i durant els pròxims 3 anys
aquesta decisió podria afectar
la continuïtat del Mundial a Catalunya.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Són les 6 i 6 minuts.
Bona tarda.
Aquest dimecres 15 de maig,
a partir de les 7 de la tarda,
tindrà lloc una nova sessió
del 12 curs de coneixement Sant Justencs
organitzat pel Centre d'Estudis Sant Justencs.
Una proposta que es va iniciar la setmana passada
i que es completarà amb la trobada demà
i una altra el dia 22 de maig.
En elles, l'historiador, arqueòleg
i professor de secundària Christian Domínguez Bolaños
presenta el naixement de Catalunya.
En un repàs de la història del segle VIII fins al XII,
aquest ponent agafa com a referència
la marca hispànica en el que actualment
és territori català
i com això va derivar a la unió amb el regne d'Aragó.
En cas de voler assistir a aquesta segona sessió
i no ve pogut ser-hi a la primera,
a la pàgina web del Centre d'Estudis Sant Justencs
es pot recapar la primera xerrada
a partir d'una gravació.
Ahir a la nit es va declarar un petit incendi
als voltants de l'Institut de Sant Just
cap a quarts de 10 de la nit.
Segons fons de la policia local,
els van avisar quan una flama es va començar a expandir
degut a l'acumulació de llavors de platanets
fàcilment inflamables.
Tanmateix, els agents van poder pagar el foc
a partir d'extintors amb certa facilitat.
Asseguren també que van estar de sort
ja que una patrulla es trobava molt a prop dels fets.
També, segons la policia local,
segurament es tracta d'una bratolada
que algú va provocar sense tenir intenció.
Tot i així, se li va descontrolar la situació
amb voler cremar les llavors esmentades.
La flama es va identificar al camí proper
a la Riera Païssa,
que connecta el complex esportiu de la Bonaigua
amb el carrer 11 de setembre.
El pròxim dijous 16 de maig
s'inaugurarà l'exposició
Identitats i diferències
a càrrec del taller de plàstica infantil Carreau Blau.
L'acte tindrà lloc al celler de Can Ginestà,
on s'instal·larà la mostra
a partir de dos quarts de vuit del vespre.
L'exposició és en realitat un recull d'obres
elaborades als cursos 2017 i 2018
i 2018 i 2019
pels infants del Carreau Blau.
En aquest sentit, s'ha pogut treballar
amb el leitmotiv de la identificació personal
com a motor de les diferències
de representació plàstica
i de pensament creador de cada persona.
La proposta es quedarà al celler de Can Ginestà
fins al pròxim 16 de juny.
Fins aquí les notícies de les 6.
Tornem amb més informació
als Sant Just Notícies edició vespre.
A les 7. Fins ara mateix.
26 de maig.
Eleccions municipals a Sant Just d'Esvern.
Esquerra Republicana de Catalunya
volem dibuixar un Sant Just.
Volem fer un Sant Just
que tingui per bandera
la igualtat d'oportunitats per tothom
i la millora del benestar de totes les persones.
Escoltem, dialoguem i treballem
amb i per tothom.
Per les persones que ens aixequem ben d'hora
per anar a estudiar o no treballar.
I per aquelles que malauradament no teniu feina i en busqueu.
Per qui portem les criatures a l'escola.
Per la gent gran.
Per les persones que anem en transport públic i en bicicleta.
Per qui tingui la mobilitat reduïda.
Un habitatge digne per qui viu a Sant Just.
I per qui volem començar un projecte de vida a Sant Just.
Per qui aixequem la persiana del comerç cada dia.
Per qui gaudeix i fa créixer la vida cultural de Sant Just.
Per qui tenim el talent i la creativitat com a moda de vida.
I per qui l'emprenedoria és una aposta decidida.
Ho farem amb un equip paritari, preparat, motivat,
que té molt clar que la clau de l'èxit per governar Sant Just
és fer-ho des de la proximitat, la transparència,
l'honestedat i la participació.
Si fem un Sant Just Republicà,
tindrem un Sant Just de progrés.
El 26 de maig tenim l'oportunitat de votar canvi.
Ciutadans té equip i projecte perquè el nostre municipi
sigui el millor lloc on formar una família.
Aportarem sol·lusions pels autònoms,
baixarem els impostos
i serem el dic de contenció contra els nacionalistes i els populistes.
Aquest 26 de maig pactarem amb tu.
Vamos, ciudadanos!
Sant Just avança amb Josep Perpinyà.
Sant Just avança amb el teu alcalde.
Quines propostes fa el PSC per Sant Just?
Farem 350 habitatges de lloguer assequible
i fomentarem els ajuts a la rehabilitació.
Fomentarem l'ocupació i ampliarem les prestacions socials i econòmiques.
La gent jove que estudia fora de Sant Just
tindrà dret a 8 targetes temes gratuïtes a l'any.
Fomentarem el transport a demanda a determinats barris.
Sant Just avança.
La biblioteca estarà més dies oberta
i tindrem aules d'estudi permanents a la vagoneta i al Mas Lluï.
Reduirem les quotes al complex de la bona aigua
i la piscina exterior estarà oberta més hores.
Sant Just és un municipi feminista.
Obrirem un centre centrat en les dones.
Posarem en marxa una nova escola bressol
i les quotes seran més reduïdes.
Sant Just avança.
Planificarem carrers més segurs, accessibles i il·luminats.
Volem més seguretat,
més hores d'agents al carrer
i més càmeres de videovirgelància.
Subvencionarem 200 euros a la compra de bicicletes
i patinets elèctrics.
Vota PSC Sant Just.
Vota Josep Perpinyà.
26 de maig.
Eleccions municipals a Sant Just d'Esvern.
La plaça Mireia
és un programa per parlar de tot amb humor.
Cabanero!
Què?
Una de ràdio!
Una de què?
Una de ràdio!
De veritat.
De veritat.
Jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú perca està d'abans.
No, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
La colla passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres
de 5 a 7 de la tarda
a Ràdio d'Esvern.
Un lloc de tots
i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
a 7 de la tarda
després d'escoltar el blog de promos
de la campanya electoral
tenim amb nosaltres la Noe Puig-en-Goles.
Noe, bona tarda.
Molt bona tarda.
Benvinguda al programa.
Quantes gràcies.
Amb aquesta cançó de Ben Harper
juntament amb Vanessa de Mata
amb aquest bo sort.
És xula.
Vinga, que em passaria l'estona
cantant la cançó fora de micròfon.
No sé, no, toca parlar d'aquesta...
Ara em surt la paraula...
Evitar a l'aparença.
Això.
Exacte, aquesta falsa aparença
o viure en una aparença que no és la real.
Exacte.
Això és el que ens portes avui al programa.
Noe, explica'ns.
Doncs, abans de començar
i m'ha agradat l'enquesta aquesta setmana.
Sí, és veritat.
No ho hem comentat?
He entrat jo una mica a tràpo?
No, no, no.
Està bé perquè el tema està guai.
Però sí que ha hagut més equilibri, diguem-ne.
Va, entre els dues temes
i això mola.
Aquesta baralla així internautica una miqueta.
Jo crec que hi ha poques embarassades
o embarassats que escolten el programa
perquè l'altre tema era els canvis d'humor
durant l'embaràs i ha tingut un 33% de vots
i el que ha guanyat,
que és això de mostrar allò que no ets
o viure en l'aparença,
ha quedat amb un 67%.
Per tant...
Sí, pot ser això,
però és que hi ha moltes coses
de quan una persona està embarassada
que després es magnifiquen.
Però bueno, ja sortirà.
Això és un tema que jo crec que potser
potser podríem tractar
perquè tot i que potser no tinguem
moltes persones embarassades,
segurament tenen amics o germans o cosins
o qui sigui que sí que ho està
i potser és un tema que també podria interessar.
Sí, a veure, què li passa?
Què coi li passa, per exemple?
Sí, entendre-ho, no?
Exacte, entendre una mica la posició.
Hi ha molta gent que ja ha passat de l'embaràs
i que no se'n recorda
o no s'ho volen recordar
també va haver-hi refrescant a la memòria.
Això ho guardem si vols per un altre dia
que segur que és un tema que també interessa,
t'ho dic que aquest no hagi estat el dia
perquè l'enquesta parla
i els oients i els internautes han votat.
Així que avui ens centrem en això
de ser mirat, observat, admirat...
l'aparença.
L'aparença.
Porto dos minifrases
que a vegades porto allà la Bíblia en verso
i no és el cas d'avui
i una diu...
Començo per la segona que...
Diu, aparentar té més lletres que essa
o aparentar té més lletres que ser.
És a dir, la magnificència de la gent
que vol aparentar i viure aquesta aparença,
aquesta falsa personalitat,
doncs és això.
A mi m'ha semblat molt contundent per això,
perquè inclús jo,
llegint-la, l'he allargat més
com si l'estigués escrivint,
la paraula aparentar.
I sé, és tan curteta i tan contundent,
en castellà i en català també,
és més curta,
que dius, hòstia, hòstia, hòstia va.
Hòstia va, hòstia, bé.
Aparentar, sí que és veritat
que té més lletres que essa.
Per tant, suposa un esforç extra
i guarnir-ho, no?
Exacte, totalment.
És així.
I l'altra frase,
que també és molt xula,
almenys a mi m'ha agradat,
diu, hi ha gent que per no ser menys
fingeix ser una mica més.
Aquesta també és...
Aquesta és més clara,
aquesta és més fàcil de visualitzar una miqueta.
Sí, sí, totalment.
Al final també es parla de...
d'això, de guarnir, no?
O de curar alguna cosa que no som,
o que a vegades es vol ser, no?
O es pretén ser.
Sí, hi ha diverses versions
que ara sí que entrem...
Vinga, va.
...hi ha una miqueta més de matèria.
Entrem al trapo.
Exacte.
Doncs, és així,
sempre han existit persones
que han volgut aparentar, no?
Però la cosa,
a mesura que tot sembla
que avança,
que la tecnologia
està aquí per ajudar-nos,
per exemple, no?
Que tenim moltíssima més informació
que els nostres pares,
que els nostres avis,
les avis, el que sigui,
crec,
opinió en persona també,
que estem pitjor
que les seves respectives èpoques, no?
Allò que deies tu,
de ser mirat,
observat,
admirat,
si és realment necessari o no,
doncs,
quanta més aparentes,
més mancances.
i és així,
hi ha major grau de necessitat
que una persona,
per voler mostrar una cosa
que no és,
que vull que les altres vegin foc
on només hi ha...
Em poso una mica...
Tipo d'escriptura,
eh?
Ja ho viso.
que les altres vegin foc
on només hi ha fum,
dins d'aquesta persona
s'estiran,
doncs,
guspires de noblesa,
d'autenticitat,
i el que més tindrà dins,
en lloc d'aquesta autenticitat,
seran les cendres enfosquides
pel temps,
degut a que...
tot el que ha volgut crear,
no?
Aquesta aparència
que tindrà engany
en alguns casos
ho haurà aconseguit
i realment
en què més ho haurà aconseguit
és amb ell
o amb ella mateixa.
Premi
per perdre naturalitat,
premi
per perdre seguretat,
estima a si mateix
i realment
aparentar,
en resum,
no porta a res.
Rebó.
Gràcies.
Llavors,
les persones
que no són conegudes,
no?
El que es solen anomenar
com a gent corrent
o el que en castellà
diuen gente de pie,
tenim,
i en altres èpoques
també hem tingut
admiració
per a gent coneguda,
científics,
cineastres,
actors,
escriptors,
però la cosa,
que deia abans
de la tecnologia,
s'ha anat
pujant,
pujant,
pujant
a cims
bastant
extrems,
no?
Totalment,
impensables.
Realities,
tipus
grans germanos,
de famosos
que ja han perdut
per la fama
i per recuperar-la
es fiquen aquests
programets,
com aquests
de les selles
de los famosos,
també,
les influences
de les xarxes socials,
les models de talles
tan i tan petites
com agulles de cosir,
veritablement
les persones
que sembla
que els hi vagi
la vida,
també,
per un like,
per un m'agrada
a les xarxes socials,
tots ells
han fet mal
a molta gent
que justament
té un problema
d'estima,
d'estima baixa
per a diferents
circumstàncies
que hagin viscut
o que estiguin
vivint
en aquest moment
a la seva vida,
no?
Això,
aquest aparador
que mostra
el que no hi ha
i amaga
el que realment
assisteix
i és,
se l'anomena,
i ara
toquem temes
molt xuls
que a mi m'agrada
molt la història grega,
el complex
d'erostrato.
Erostrato.
Erostrato,
tot junt.
Aquest nom
està clar
que sembla
més tècnico
o científic
o també
justament
de l'època grega
que és,
però també
es pot anomenar
entraré
en erostrato,
també és el típic
postureo,
no?
Sí,
exacte.
Paraules populars
avui en dia
seria una mica
el posturell,
no?
Tocant
de peus a terra
el dia d'avui
seria això.
Però
anem a fer
una mica
d'història,
sí,
jo crec que
anirem bé,
a erostrato
justament
el que deia
ve de l'època grega
i els historiadors
diuen que aquest bon home
que era un pastor,
no recordo
la zona de Grècia
el que era,
però bé,
era un pastor
que sempre deia
que els déus
l'havien escollit
per fer una cosa
molt important
per la que tothom
el coneixeria
i tenia somni
de ser un dels sacerdots
del temple
i formar part
dels sacerdots
del temple
d'Artemisa.
Però
va arribar allà
i va
entrar
i no el van deixar
ser
sacerdot
perquè era
fill de
padre desconocido.
No tenia
diguéssim
un rang
social.
Sí,
el fet
que no tingués
un pare reconegut
es veu
que en aquella
època
concreta
era el 360
abans de Cristo
era així,
que no
deixaven entrar
segons aquells
els rangles
exactes
si tenies
aquest tipus
de mancances.
Imaginem que
el fet
de pastor
sí que es considerava
perquè els pastors
sembla que no tinguin
res però
al tindre
animalets
tenen els seus
calarons
però era aquest
el problema.
Però ell no es va
vindre enrere,
va seguir
con lo suyo,
con lo suyo
fins a tal punt
que una nit
va enganxar
i va anar
al temple
d'Artemisa
va veure l'estatua
allà
i va anar
a un petonet
i tot el temple
tot al voltant
del temple
el va incendiar
o incendiar
es va quedar
a gust
però
per tornar-se
no entenc
és una mica
una rebanja
sí,
no em deixeu entrar
doncs faig això
i el rei
que hi havia
llavors en aquella època
doncs
el rei de Pèrsia
concretament
doncs el va torturar
bueno
perquè el pastor
Areo Strato
no volia dir
el què
fins que l'hi va treure
i doncs
el rei de Pèrsia
va prohibir
amb risc
que qui obrís la boca
se'l carregués
directament
que aquest nom
no sortís
a cap mena
a cap llibre
d'història
o sigui que les conseqüències
podien ser aquesta
que l'assassinessin
a la persona
sí
per oblidar
que caigués
en l'oblit
totalment
que no aparegués
a cap lloc
igual que els egipcis
perquè no es trobessin
els faraons
doncs
molts tallaven la llengua
els que estava més a prop
doncs aquest rei
va fer això
però
molts anys més tard
sí que el nostre rei
va enganxar-lo
o va posar els llibres
i ens arriba a Tara
i això
a psicologia
i a teràpia
sí que arriba
i
es parla
es parla d'ell
i utilitza aquest nom
justament per això
per referir-se
a aquelles persones
que fan
el que sigui
per destacar
sobre la resta de gent
i
és aquest complex
de l'aerostrato
postureo
de
de
de segle XXI
ens hem anat
cap a la Grècia
sí sí
ens hem anat
passejant
però
ràpidament
amb les espardenyes
d'allà
que portava
sí sí
amb les sandalietes
sí sí
mira
ja
ja tenim l'època
d'estiu aquí
doncs ja
ens va de conya
però
també
a part que
podem trobar
gent coneguda
famosa
etcètera
no
no
no
també
ho podem
trobar
a la porta
al costat de casa
no
al veí
un conegut
o el que sigui
sí
potser una persona
que viu
en l'aparença
viu
a
around the world
no
a tot arreu
no és qüestió
només
de gent
coneguda
qualsevol persona
pot tindre
aquesta mancança
i aquesta necessitat
per aparentar
triomfadors de boca
els jo i jo
els
egocèntrics
superlatius
que havíem comentat
alguna vegada
i jo
i jo
i jo
i jo
triomfadors de boca
eh
aquesta
manca de boca
sí
t'ha agradat
gent
gent que no
escolta
realment
els altres
no
els jo
també
intenten
callar
inclús
hi ha
alguns
que segons
com es posin
realment
els callen
tots ells
i elles
clar
aquí
nosaltres
les dones
no els llibrem
d'això
tampoc
es construeixen
una vida
que no tenen
que no tenen
realment
perquè amaguen
la seva buida
i trista vida
que tenen en realitat
i això
en certes persones
no es queda aquí
sinó que aquest ego
es desboca
no
i va parar
a un altre nivell
no
això va per
com si fos el Tetris
que anem pujant
de nivells
i en el que
a més d'aparentar
miren d'enfonsar
persones
que tenen al seu voltant
que també tenen
aquesta autoestima baixa
i que es deixen
en davant de part
per aquests
que es callin
realment
la paraula
que no es deixin parlar
però aquestes persones
tenen una manera
de autoestima baixa
però és molt diferent
no és tan
violenta realment
com ells
i hi ha altres formes
que també les hem explicat
al programa
i una altra
de les coses
que comentaves
al Twitter
dius
mira
m'ho poso
de titulitos
aquesta setmana
perquè ens agrada
que ens mirin
sí
és que
vaig estar
buscant
diferents
articles
o buscant
maneres
per també
entendre
què volia dir
això de mostrar
el que no ets
i viure l'aparença
i molts d'aquests
són els punts
aquests que vaig
crec que vam penjar
ahir al Twitter
de la plaça
de ser admirat
o ser mirat
suposo que és
un cert reconeixement
he anat
reconstruint l'escrit
i he anat
adoptant
doncs sí
és un reconeixement
una miqueta
perquè les persones
que tenen
aquesta necessitat
no la creen
tampoc
d'un dia
per l'altre
no és que
ara em poso
a veure
així
i així
m'agradaré
jo més
i estaré
millor
no
sinó que van
construint
any
re d'any
idees
que difícilment
moltes
perquè es posen
fites
bastant complicades
que difícilment
s'arribaran
a complir
i a més
aquestes idees
els sumen
un desig
sense sentit
obsessiu
per sobressortir
pel que dèiem abans
per trepitjar
tota la persona
que l'envolta
i al tindre
aquesta ànsia
moltes vegades
el
no aconseguir
el que volen
el postrar-se
realment
afegeixen
un ingredient
més
al seu
palmarès
de toxicitat
rancúnia
diestro
i siniestro
rancúnia
per tothom
o sigui
també
rancúnia
odi
i així
que tenim
entre mans
una bomba
realment
de relotgeria
algunes d'aquestes
persones
es desesperen
tant
que es prenen
la justícia
per la seva mà
i són les persones
típiques
que diuen
no sé què fer
no sé què fer
vull aconseguir
tal cosa
i són les que
moltes
altres
ho buscaran
pels mells
es posen
a delinquir
o sigui
que a part
de l'erostrato
a gran escala
podem anomenar
també
altres persones
delinquents
inclús assassins
l'exemple més
que a mi
també
perquè m'agrada
molt i això
em van recordar
va ser de la sèrie
de John Lennon
que aquest era
bueno
que volia ser conegut
sí o sí
de fet
sortir reportatges
i tal
doncs aquest complex
és a dir
jo vull conèixer
aquest tio
que no hi ha manera
d'acostar-me
bueno
jo aconseguiré
mirar la manera
que ho va fer
i de ser també
a l'hora famós
m'agrada que
aquest tipus
de ser conegut
no sé
no compensa
absolut
vaja
no
d'altres medis
si tens un complex
d'aquest tipus
o el que sigui
doncs hi ha un tipus
de trastorn
també final
exacte
és el que deia
executar ja un assassinat
ens deia
el de l'ingredient plus
la rancúnia
l'odi
la pel·lícula
que fas dintre el cap
per aconseguir
totes aquestes coses
que arriba a aquest punt
de ser brutal
i és que aquestes persones
es senten
tan obviades
que realment
són molt
molt perilloses
la seva falta
d'estima
la seva intenció
d'aparentar
es veu
quan mínimament
això per atenció
a la gent
que ens escolta
també
quan mínimament
coneixes aquestes persones
o sigui
quan veus una persona
que està
amb el jojo
per exemple
o que va per sobre la teu
això costa
potser una mica més
és més temps
però s'acaba veient
doncs
estiguem molt
molt al cas
de trobar
aquesta gent així
es nota
quan algú
vol aparentar
i diu que és millor
que ningú
i vol que hi ha
els altres
mostren aquesta empatia zero
que et deixen
inclús
moltes vegades
amb la paraula
a la boca
però de manera
continuada
continuada
continuada
i les empreses
són les típiques
persones
que volen
destrossar
altres
els companys
que
posen la mà
a l'escaneta
i després
te la claven
la punyala
la punyala
la trapera
o inclús
realment
jefes
o intermitjos
que també
són
d'aquesta manera
i
es comporten així
amb subordinats
i
doncs
aquesta setmana
un cop més
hem pogut veure avui
que el món emocional
està ple de diferents tipus
de maneres de viure
i d'actuar
i a Twitter
hi havia una altra cosa
que preguntaves
que és curteta
la de
som el que publiquem
es pot viure
en una falsedat contínua
aquesta
no?
aquesta
i la veritat
jo crec
que deu esgotar
que és una manera
de malviure
és com si
un actor
estigués 24 hores
actuant
però
quan
hi ha actors
que
per exemple
és una bona
de Samacut
que estan
durant
anys i anys
fent una hora
a teatre
i
acabes
integrant
tant el personatge
que potser
pots confondre-ho
amb tu mateix
jo els admiro
ja t'ho dic
ara
jo admiro
tots els actors
i actrius
d'aquest planeta
jo també
és una cosa
que
jo he fet teatre
ben joveneta
em va agradar
i tal
però
el mantenir
aquesta cosa
com els actors
els ha quedat
en canviar
realment la seva vida
justament
per posar-se
altres papers
que tinguin
un paper
que hagin de
mantenir
i la seva vida
com dius tu
es fiquen tant
que quasi
la obliden
és fort
així
i llavors
una persona
que no és actor
ni actriu
i que viu així
jo crec que
tornar boig al cap
mira
m'he fet recordar
un dels actors
de la pel·lícula
de Batman
crec que és
on apareix el Joker
el Joker
perdó
cert
es va acabar suïcidant
un dels actors
que va interpretar
perquè hi ha hagut diferents
al llarg de la història
però un d'ells
va acabar suïcidant-se
comentaven
clar això
al final
tampoc no saps fins quin punt
però comentaven
que era per això
un dels fets
era per haver-se ficat
tant dins del personatge
que ja no sabia
diferenciar
el que era
la seva vida
i la seva persona
d'aquesta ment
tan malèfica
i tan retorçada
que era el Joker
que és el personatge
del Joker
jo no sé si realment
és el paper
que les agrada
que és clar
les agrada
perquè quan l'escolleixen
i es diuen amb ells
o és
l'ànsia de fer-ho
tan
són gent tan perfectionista
en aquest cas
que
la seva manera
de dir
bueno a veure si
trec l'Òscar
o el premi que sigui
ho trec per aquesta banda
i després
si et diuen
sí molt bon paper
nano però
ja està
no treuen res més
o si realment
a darrere
hi comporten
moltes més coses
i és
que dius tu
que ja són més
el paper
en aquest cas
del Joker
que no
pas ell
i es treu d'aquí
i per desenganxar-se
no és capaç
i va trobar
aquesta sortida
o la pressió
o la pressió també
de la indústria cinematogràfica
sobretot a Hollywood
i als Estats Units
que sembla que hi hagi
una mica més de pressió
a l'hora de
poder arribar
i rebre un Òscar
mirar Leonardo DiCaprio
quan va guanyar l'Òscar
farà un any
crec que va ser l'any passat
sí
se n'ha recordat
pobra
van sortir milions de memes
dient ja era hora
no pobre home
des que havia fet Titanic
que tal dia farà 15 o 20 anys
el pobre estava allà
nominat
i nominat
i nominat
però no s'emportava mai
la famosa estatuïlla
dels Òscars
sí
han acompanyat casos
que
ara no recordo noms
ara
mentiria
se Paul Newman
li van tardar
anys i panja
no a l'Òscar
però no ha hagut actors
sí que s'han passat
la deu
esperant per treballs magnífics
que realment
dius ostres
on està la compensació
però bueno
aniria per aquí
faltaria portar
algun actor o actriu
aquí a la secció
perquè va d'arredonir
el tema aquest
de poder indagar
fins a quin punt
ells deixen
o no
que la seva personalitat
es vegi afectada
pel paper
que estan interpretant
durant el que sigui
hi ha sèries
mira a compte
també
o d'altres
però per dir-te
hi ha sèries
que duran
més de 10 i 15 anys
recorda la ciutat
de TV3
en les seves èpoques
també
en sèries molt
antigues
molt llargues
també
i els personatges
creixen
els veus créixer
durant tota la sèrie
i com ho diferències
això
de la teva pròpia persona
jo crec que és
és complicat
i jo crec que és molt lluable
la gent que ho fa
per això
jo et miro
tot el sector
actors i actrius
perquè crec que no és gens fàcil
eh
ficar-te a fer un paper
crec que ha de ser
molt molt molt complicat
doncs avui
us havia portat això
no sé si
hi ha alguna coseta més
senzillament
és això
que mirem
d'allinyar-nos
que són també
persones
tòxiques
totalment
que no es fan
ni es fan
bé amb ells mateixos
però aquestes persones
normalment
fins que no es donen
un cop molt molt gran
no comencen a reaccionar
potser s'han de cansar molt
una persona
per començar a reaccionar
però si
si no tenim aquest apego
i això
quan més lluny
o més
intentem que no
escoltar les paraules
doncs
molt millor
encara millor
ens deixes enquesta
per la setmana vinent
dos temes
no
no no hi ha enquesta
vinga
m'explico
m'explico
ah val
el dimarts que ves
m'ho cumple
ah mira
perfecte
ja portaré una coseta
complicat llavors
que vingui
si és el dia
no no no
perquè tinc festa
celebro
el celebrem
són les vestes també
de Sant Boi de Llobregat
que vulgui vindre
doncs
de bastants atreccions
un tribut a
a Queen
que es diu en Momo
està la Rosaria Flores
ve en Tequila
bueno una sèrie de gent
jo que he fet aquí
un campany
campanyant al poble
saps
clar que sí
a Ràdio d'Esvern
i bueno
el cas és que
vols portar el tema
de sorpresa llavors
no no no
ja el tinc
ah ja el tens
ja el tinc
demà és el dia
internació de les famílies
i
vam portar la setmana passada
l'enquesta
el tema de l'embaràs
com jo vaig néixer aquest dia
i a part demà és el dia de famílies
he fet així
fusió
fusió
i el porto
sí
el tema dels canvis de mort
de l'embaràs
i el que ens porta després
vinga va
doncs apunto
un dia de naixement
apunto el tema
i ens veiem en una setmana
que serà el teu aniversari
tot el dia
bastant
exacte
bastant especial
vespre parlar de tot això
doncs gràcies Noé
per portar-nos avui el tema
i per deixar-nos ja el proper
de dimarts vinent
i ens felicitarem en directe
i farem unes pastetes
algunes coses
sí
portaré
portaré
que tinguis bona tarda
igualment
adeu
i seguim a la segona hora
del programa 443
d'avui dimarts 14 de maig
s'acabàvem de parlar
amb la Noé Puigdangoles
a la secció de coaching
i com que estàvem escoltant
Ben Harper
juntament amb Charlie Mussel White
seguim amb aquesta cançó
No Mercy in this Island
abans de parlar
amb José Luis Ibáñez Ridao
i seguim amb aquesta cançó
Is there no mercy in this land
Is there no mercy in this land
in this land
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Exacte!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
no!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
4 de juny, a part de
fer el Club de Novela Negra,
visiteu també l'exposició
i entreu a dins del món dels detectius,
de Barcelona, capital dels detectius
privats, 130 anys de la creació
de la primera agència catalana d'investigació
privada. I tu mateix
has cedit molts dels documents. Sí, sí, bona part,
gairebé el 90% dels documents són meus.
Forma part del meu darrer
projecte, el llibre, que té ja el meu agent,
que és una història dels detectius reials,
dels detectius privats reials
de l'Estat, però que bàsicament
el primer és català,
en Daniel Freixa, que era nascut
a l'Alcamp i després va ser cap
de policia de Barcelona, que va crear la seva agència
fa tot just 130 anys.
I dels més importants, segurament
dels 10 més importants del període,
7 són catalans. Aleshores
vam fer una exposició, em vaig
cedir molts materials que he trobat d'aquella època
que m'ha costat molt perquè
els detectius destruïen pràcticament
tot el material. Clar, òbviament.
Sobretot per evitar... Per proves, no?
Sí, sí, exactament. Els països anglosaxons,
on la llibertat individual és més respectada
que els països llatins,
diguem-ne que sí que conserven arxius.
Però aquí a França, ja a mitjans del segle XIX,
la policia va entrar en el despatx del detectiu
més important, es va incautar de tot
i després ho va fer servir políticament.
De forma que a Itàlia, per exemple,
a França i a l'Estat espanyol,
pràcticament es destruïen tots els arxius
un cop fet el cas. Aleshores costa molt
trobar documents i normalment els trobes
als arxius dels clients,
dels que van ser els seus clients. I aquí
és on pots trobar alguna cosa, en alguna empresa
que es desfà de papers. I he trobat,
bueno, hi ha un material, crec que hi ha un material
molt interessant. Molta gent s'estarà preguntant
i com han arribat tots aquests documents a les teves mans
abans de cedir-los a aquesta exposició?
Ets detectiu i no ho pots dir?
No. Et trobes, d'entrada, en alguns blocs,
perdó, en alguns webs de segona mà,
de vendes de segona mà,
molts cops ho trobes per casualitat.
És a dir, vas mirant cartes comercials
i sempre les amplio
i miro a dalt on hi ha
el nom i tal i, ostres,
aquest és un detectiu privat o aquest és
un agent informador comercial.
Aleshores les compro. És un tema
de tenir molta paciència.
Ah, és a dir, no és tan
diguéssim, col·leccionar-ho
o sí, és col·leccionista això?
Sí, sí, sí, és col·leccionista.
Sí, sí, és sector friki, sí.
Els vaig col·leccionant, sí, tinc...
Sí, sí, soc molt maniàtic,
ho tinc tot molt ben classificadet
i m'han ajudat dos detectius,
dos detectius, que aquests sí que són detectius,
que m'han deixat algunes peces que a mi em faltaven.
Joan i l'Òscar potser, no?
Sí, el Juan Hurtado, que és de Tarragona
i l'Òscar Rosa, que és de Màlaga,
però que pertany al Col·legi Català.
És una persona que li agrada molt venir aquí,
ve molt sovint a Barcelona
i parlem molt i intercambiem informació
perquè ell està especialitzat
en informació econòmica
i jo en informació, diguem-ne,
a investigadors privats.
Aleshores, no ens trepitgem la manguera.
Escofa la seva...
Exacte, i quan ho troba alguna cosa de l'altra,
doncs ens ho anem passant
i estem col·laborant molt bé
i ens ha anat molt bé aquesta col·laboració.
I d'on et prové aquesta vena, diguéssim,
d'investigador, detectiu?
Tens família, si ho pots dir?
No, no, no, què va, què va, què va?
Un hobby així natural.
Tot comença...
Diguem-ne, l'antecedent més llunyà
és Sherlock Holmes, quan jo era petit.
Vaig patir una malaltia
que els que són de la meva Quinta Déu
se'n deuen recordar,
que és el que deien el reum a la sang,
que és la febre reumàtica,
que és una malaltia
que ens treien les engines,
els nens en aquella època.
Jo soc nascut al 61
i aleshores em tirava mesos al llit.
Aleshores, sense tele,
sense Playstation,
sense internet, sense res,
ni telèfon, ni punyetes,
doncs què feies?
Llegir, és el que tenies.
i una de les meves tietes
em va regalar un Sherlock Holmes
de l'editorial Molino,
que encara conservo,
i allà em vaig enganxar.
Però després,
quan em documentava pel llibre aquest del 2007,
que és una història negra,
una novel·la negra situada a la Guerra Civil,
jo volia estudiar
com vivien els detectius
abans de la guerra
i no vaig trobar res.
De fet,
vaig posar en contacte
amb els detectius
i em deien que no,
que és que abans de la Guerra Civil
no hi havia detectius,
que el famós Eugenio Vélez Troia,
que és dels anys 40-50,
va ser el primer,
dic,
no és possible.
O sigui,
Barcelona era una ciutat important
des de finals del segle XIX
fins a la Guerra Civil,
era una de les capitals
més cosmopolites del món.
O sigui,
era impossible
que no hi haguessin detectius
i a partir d'aquell moment
vaig començar a mirar,
mirar la premsa,
mirar els diaris,
trobar anuncis,
tirar enrere,
he llegit,
conservo,
he llegit no sé quants,
però conservo
més de 10.000 retalls,
o sigui,
PDFs,
PDFs i fotos,
perquè hi ha diaris
fotogràfica amb el macro
i fotografia de l'anunci.
L'altre dia
vaig fer una còpia de seguretat
per si les mosques.
Per si de cas.
Sí,
i em van sortir 10.000 retalls
que tinc guardats allà a casa
de diferents detectius
que he anat trobant un per un
buscant-los
en els diaris d'aquella època.
Però què t'atreu de tot això?
És a dir,
t'atreu el punt aquest més fosc
de no saber, no?
Sí, m'atreu el punt més fosc,
exacte,
la part d'investigació
que lliga més
amb la meva personalitat
de periodista.
Exacte,
és a dir,
treure la llum una cosa
i d'altra banda
al cercar la cara bé
d'una societat,
és a dir,
veure com ha evolucionat
la societat catalana
i Barcelona
i descobrir la Barcelona
de finals del 19
començament de la Guerra Civil
que és impressionant.
És a dir,
és que t'ho expliquen
i no t'ho creus.
Hi havia un cafè,
el cafè espanyol,
que estava al paral·lel,
que hi cabien
5.000 persones.
Ostres!
O sigui,
el Palau Blaugrana
que hi havia a dintre,
5.000 persones
assegudes
o a les barres.
Pornografia en directe.
O sigui,
ara parlem del Black Duck,
hi havia en aquella època.
El paral·lel.
Els bars de les Rambles,
quan arriba la Guerra Civil
i hi ha l'ordre d'enfosquiment,
és a dir,
de tapar tots els vidres
i baixar persianes
per evitar el bombardeig
que es feien agull,
miraven els pilots
i feien llums,
deixaven anar la bomba.
Aleshores hi ha cartes
de bars,
de les Rambles,
de cafès de les Rambles
que diuen que no sabien
que no tenien persiana.
No havien tancat mai.
Portaven oberts 20 anys,
365 dies l'any,
24 hores al dia.
I em va semblar
un món tan fascinant
que em vaig començar
a engrescar
i entrar
i no vaig poder parar
i encara segueixo.
Hi ha alguna historieta
que t'hagi potser sorprès?
Suposo que, clar,
deus haver investigat tant
que, clar,
deu estar-hi diferents inputs,
però alguna
o que volgués compartir...
Em va encantar
més que una historieta
és un personatge
que es diu
Antoni de Naïts.
Realment seria
Antoine de Né
perquè ell va néixer a França
però va venir
de molt petit
amb els seus pares.
Els seus pares
van venir
quan va haver
el boom del gas
per il·luminar les ciutats.
Els seus pares
van venir
i van gasificar
gairebé tota la Costa Brava.
Aleshores aquest
Antoni
era un nano
i es va integrar
perfectament aquí,
va aprendre castellà,
català,
ell parla
a les sis idiomes.
I va començar
a treballar
de periodista
però també era gurmet,
era espia,
va ser el cap dels...
Era James Bond
però a la catalana,
va ser el cap
dels operatius francesos
a Catalunya
durant la Primera Guerra Mundial
amb permís per matar.
És a dir,
la guerra que hi ha
entre els alemanys
i els francesos
per culpa dels submarins,
és a dir,
els mercants
que sortien de Barcelona
els enfonsaven
els alemanys
en alta mar,
el De Naïd
tenia com a missió
carregar-se
aquests espies alemanys
i ell,
els seus homes.
Un home
que a la Guerra Civil
va,
ja en octogenari,
va trencar
els codis secrets
franquistes,
va robar plànols
de vaixells franquistes
i va acabar
la presó.
I el govern francès
va pressionar
perquè li posessin
un règim
una mica més tou
a la infermeria
i el director
de la presó
va dir que no podia
fer-ho
perquè,
amb perdó
de la paraula
el cabrón
estava fent
proselitisme
republicà
dintre de la presó
malgrat les pallisses.
Tot i ser a dins,
no?
Sí, sí,
tot i ser a dins.
Tenien inclús por
de tenir-lo dins
tancat.
Tenir-lo dins
i amb 80 anys
va agafar una malaltia pulmonar
a la presó
i va morir
pocs dies després
de sortir
a finals del 39-40
i per mi
és James Bond.
És que era gourmet,
és que escriu
un llibre de receptes
que va exaurir
11 edicions.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Tenia mans
a tots els cabarets
de Barcelona,
tenia mans,
és això,
és un James Bond català
molt desconegut,
en el llibre
hi haurà un capítol
biogràfic
dedicat a ell
perquè ha investigat
tota la seva vida
i és un personatge
que em té
absolutament fascinat
i té casos
fantàstics.
Té una persecució
a dos estafadors,
20.000 quilòmetres,
5 països,
un mes després
de l'estafa,
és a dir,
amb la pista freda,
els va acabar
trobant a Cuba
i l'aventura
acaba perseguint
un traç en l'antiactrets
des d'una llanxa
de la policia.
Mare meva,
dóna per llegir
i per seguir escoltant
aquestes aventuretes, eh?
Trasleidem-nos ara
per això
a la Biblioteca Pública Arús,
que és on està
aquesta exposició,
la de Barcelona,
capital dels detectius privats
d'aquests 130 anys.
Com és la Biblioteca?
Jo personalment
no hi he estat,
és una meravella,
però les fotografies
són espectaculars.
És una meravella,
és un edifici modernista
que només l'entrada
ja impressiona
perquè allà va haver
una de les primeres
lògies mazòniques
espanyoles,
les més importants.
I crec recordar
que va estar
també la primera seu
d'una lògia femenina.
Aleshores,
només l'entrada,
l'entrada ja són
unes escales
que per efecte òptic
sembla que pugis
per una piràmide.
A dalt de tot
hi ha una estàtua
de la Llibertat,
com d'un metre i mig,
dos metres,
com a molt,
que és una còpia
geomètrica
de l'original
i és un regal
dels maçons francesos
que van copiar
literalment,
o sigui,
geomètricament,
el plànol d'Eiffel
que també era mazó.
I van fer aquest regal
als maçons catalans.
Dintre la biblioteca
és una meravella,
és tot modernista,
unes llibreries
amb vidres precioses,
fustes nobles,
els sostres
també decorats,
o sigui,
és una meravella
del modernisme
i a part té
dues col·leccions
que per mi
són molt importants.
Una és,
pot ser una de les col·leccions
més anarquistes,
sobre l'anarquisme
més importants d'Europa,
juntament amb la d'Àmsterdam,
em sembla que és,
o l'Aja,
ara no recordo
quina de les dues ciutats
hi és,
i una col·lecció
de Sherlock Holmes
que està considerada
la quarta col·lecció
privada més important
del món
que va cedir
en Joan Proubasta
que és el president
del Círculo Holmes
de Barcelona
al qual hi pertanyo.
Existeix el Círculo Holmes?
Sí, sí,
jo hi pertanyo,
aquí sí que som friquis
totals.
Carai,
això són uns altres nivells,
això no havia sentit
en la vida.
El Círculo Holmes,
si algú Holmes
ja vol participar
i pot buscar-los a l'internet,
participar,
fem sopars,
veiem pel·lícules
estrambòtiques,
fem xerrades
molt divertides,
xerrades
molt tècniques,
vam fer una sobre
l'esgrima
a l'obra de Sherlock Holmes
que va estar molt bé,
i una altra a Madrid
que va venir
l'exfiscal general
de l'Estat,
Torres Dulce,
va venir
l'exdirector general
de Belles Arts
perquè són membres
del Círculo,
i la veritat
és que anàvem tots
una mica tocats
després d'un cocido
i de Valdepeñas.
Uf, bona meva.
I va haver,
gairebé vam haver
de separar dos dels socis
que van arribar a les mans
per la pregunta
de si Sherlock Holmes
mataria a Sant Freda
o no.
I com diria el boller,
ay, lo dejo.
Sí, no?
Ay, lo dejo.
Per cert,
en el club de lectura,
jo vaig saltar de temes,
en el club de lectura
negre,
teniu entre mans
el llibre
de la sala del crimen.
Sí, clar,
si anem a un museu
a fer...
De parlar de crims i de...
Un museu biblioteca,
doncs busquem
la sala del crimen
que és un assassinat
i està escrit
per la P.D. James,
que és una escriptora
fascinant.
Per mi,
és una de les...
Jo és que soc
molt admirador
d'Agatha Christie
com a persona
i de les primeres novel·les
de l'Agatha Christie
que situats en el seu context
són fantàstiques
i que encara
segueixen funcionant.
I vaig posar...
I pel·lícules també
que s'han adaptat
al cinema, no?
Sí, sí, és que s'han adaptat.
És que tota la seva obra
està molt ben feta,
molt ben escrita.
Crec que és amb Shakespeare.
La Bíblia
és la tercera venedora
absoluta
de llibres del món.
estem parlant
de dos o tres mil milions
d'exemplars venuts.
Però jo admiro
a l'Agatha Christie
dona,
escriptora.
I aquí la P.D. James
em recorda molt
a l'Agatha Christie.
Aleshores,
dic, ostres,
aquí ja ho juntem tot,
un museu,
una escriptora molt bona,
un crim allò clàssic
i el Marc,
que és fantàstic.
Però surten investigadors
i detectius
en aquesta novel·la?
Sí, sí, sí.
També està d'Andalbe.
Ella no va en detectius privats
com l'Agatha Christie
que tenia en Poirot
o Miss Marc
perquè jo sé que era aficionada,
aficionada.
Ella va amb el Dunglish,
que és un oficial
de la policia
i que és investigador
de la policia de Londres,
la policia metropolitana.
Poirot és espectacular,
almenys a la pel·lícula.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Ara estan fent miniseries.
L'última que em va acabar
de convèncer
era sobre
ABC Mars,
dels assassinats
de l'Avecedari,
però estan fent-se
continuaments.
És que funciona molt bé,
és que
la ratonera
encara s'està fent, eh?
Sí, sí, sí, i tant.
Encara s'està fent
i porta, jo ho sé,
80 o 90 anys,
jo no sé quants anys
ho deu portar.
I si encara t'enganxa,
sobretot les primeres
de Gata Christie,
són sorprenentment
fresques
i, com em va dir
un amic meu,
agafa sis personatges,
fot'ls dintre d'una mansió
i aguanta 200 pàgines.
Doncs sí.
Si tens nassos.
Exacte.
A veure com fas
que surtin o no
d'allà dins.
Sí, sí,
i que el lector
suporti la...
O sigui, estigui llegint
i volem saber
què passa al final.
No és gens fàcil.
Va, pels lectors
que ens estan escoltant
però no són potser
gaire fans
de la novel·la negra,
un llibre imprescindible
o dos o tres
imprescindibles
o almenys
com per introduir-se
fins al món de la novel·la negra.
La novel·la negra...
Jo recomano
ara sempre
el Falcó Maltès,
per exemple,
de Dassel Hammett,
que és un clàssic.
És un estaciutat
als anys 20,
s'ha fet la pel·lícula,
s'ha fet una pel·lícula
i és una novel·la negra
en el sentit
més clàssic,
més clàssic del terme.
Jo ara mateix
estic llegint una
que ha tret RBA
que està molt bé,
que és de Walter Mosley,
que és un autor negre
que els seus protagonistes
són sempre negres
i que va guanyar
no fa gaire
el premi RBA
i que qualsevol
de les de Walter Mosley
que ha publicat RBA
jo crec que
els agradarà molt.
I després una
de la qual en parlo
a la propera fitxa
del Club de Lectura
que és en Philip Kerr.
Philip Kerr
va escriure una sèrie
que es deia
Berlín Noir
que situava
una mena
de detectiu hostil
Philip Marro,
és a dir,
cínic,
descregut,
amb unes rèpliques
rapidíssimes,
el situa
al Berlín
de just abans
de la Guerra Mundial,
és a dir,
el Berlín
on Hitler
està pujant.
Està en el seu punal.
Exacte,
la primera novel·la
es diu Violetas de Marzo,
no hi ha encara
edició catalana,
i Violetas de Marzo
és el nom,
Violetas de Marzo
era el nom
que donaven
als que es passaven
el nazisme
per diners,
és a dir,
gent que no tenia
res a veure
amb el nazisme,
que mai hi havia militat
i de cop i volta
es fan nazis
i més a més
són els més nazis
de tots els nazis
i aquests els diuen
Violetas de Marzo
és el que dona
nom al títol,
és el que dona
títol,
no ho he dit bé,
dóna nom al títol
a la novel·la.
Sí, sí,
qualsevol d'aquesta
de Berlín Noir
jo crec que els pot funcionar
i si comencen
amb Sherlock Holmes,
que els més joves
ho agrairan,
que no comencin
amb les novel·les,
que comencin
amb els relats.
Sí, s'ha fet moltes,
la sèrie que va fer TV3
estava molt bé,
la darrera Sherlock
tenia alguns episodis
discutibles,
però també la primera temporada
sobretot
estava molt bé,
però si sou joves
i vosaltres
voleu començar amb Holmes,
comenceu amb les aventures
o amb les memòries,
no comenceu amb les novel·les
amb Estudio en Escarlata
o el Saboso de los Baskerville
que són més dents
i més pesadetes
i no té tot el toc Holmes,
el toc Holmes
el tenen els relats
sobretot.
Per acabar,
per anar acabant
que se'ns ha passat el temps volant
i queden res
tres minuts per les set
de la tarda,
recordem que el proper 4 de juny
a les 7 de la tarda,
no és?
A la Biblioteca Arús.
Sí, a la Biblioteca Arús.
I es poden apuntar aquí mateix
a la Biblioteca Joan Margarit
o poden trucar a la Biblioteca Arús
i apuntar-s'hi allà.
Vull dir que als dos llocs
farem la visita guiada,
aquí servidor farà de Cicerone,
els explicaré els materials.
I a Turístic.
Sí, ostres,
tenim coses fantàstiques,
tenim un document de 1853
que és del seguiment
a quatre capellans
dels quals els sospitava
que s'anaven a casa de Barrets.
Tenim una agenda
d'un investigador
de la primera brigada
d'investigació criminal
on apuntava tots els lladres
que detenia assassins i tal.
Tenim l'agenda original d'ell,
escrita de la seva mà.
Tenim cartes.
Però això són tresors, eh?
Sí, són petits tresors
i llibres també molt,
molt, molt, molt curiosos.
Vull dir que...
I fotos fantàstiques.
Tenim una mica de tot
i faré primer de Cicerone
i després farem el Club de Lectura.
Home, bona oportunitat,
a més, per visitar la Biblioteca
a publicar-vos també,
a part de fer aquest grup
de novel·la negra.
Així que jo des d'aquí
també animo a tothom
a qui s'hi vulgui apuntar.
Moltes gràcies
per venir fins aquí.
No, no, a vosaltres
per convidar-me.
Fins a Ràdio d'Esvern,
que va ser molt bé
el grup de lectura també.
Moltes gràcies,
si ara vaig cap allà.
La visita.
Doncs vinga, va.
Ara tinc, ara em toca.
A cap al grup.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Per venir fins aquí.
Que vagi molt bé.
Adéu.
I fins aquí
el programa número 443
de la plaça.
Mireia, escolteu,
el temps passa volant.
Queden res dos minuts
per les set en punt
de la tarda.
Us deixem aquest Budapest
de George Ezra.
Nosaltres tornem
demà dimecres
amb més seccions
i més col·laboradors.
Com sempre dic,
a més demà tenim secció
de cinema amb els nois
més joves i més cinèfils
de tot Sant Jus,
jo crec.
Que tinguem molt bon vespre
i ens veiem demà.
Adéu.
Bona nitクijos
o noties
ichts
It may be hard for you to stop and believe, but for you, ooh, you, ooh, I'd leave it all.
Oh, for you, ooh, you, ooh, I'd leave it all.
And give me one good reason why I should never make a change.
Baby, if you owe me, then all of this will go away.
My many artifacts, the list goes on.
If you just say the words, I'll up and run.
Oh, to you, ooh, you, ooh, I'd leave it all.