Música
Doncs avui obrim el programa a ritme d'aquest grup que es diu Rosforescent.
La cançó es diu New Bird in New England.
Molt bona tarda a tots i a totes.
Benvinguts a la plaça Mireia en directe des de Ràdio d'Esvern.
Programa número 519.
Passen set minuts de les cinc de la tarda quan obrim avui aquest programa.
Dilluns 7 d'octubre, una nova setmana per endavant.
Segona setmana d'octubre per endavant.
I a continuació us comentaré què és el que us portem avui en aquest programa.
Doncs bé, els dilluns i a part cada dia obrim el programa amb aquests titulars,
les tres notícies del dia a mans de l'Imanol López.
Seguidament parlarem amb el Carla Rius, amb qui parlarem de la previsió del temps,
de la meteorologia.
Si el fred arribarà, sembla que properament, o una mica més...
En fi, amb temperatures una mica més baixes,
perquè precisament avui semblava que encara esteu en dies de primavera.
Ens explicarà quina és la previsió per aquesta propera setmana.
El nostre meteoròleg, el Carla Rius.
I abans de tocar a les 6 de la tarda,
tindrem el Pep Quintana amb ell.
Ja sabeu que descobrim la frase de la setmana.
Descobrim també nous mots, gràcies a una web que ens ajuda molt,
que és rodamots.cat.
Des d'aquí, moltes gràcies per aquesta iniciativa.
I, a part, comentem coses de la vida,
com properament les festes de tardor.
I a la segona hora, a partir de les 6 de la tarda,
tindrem l'Albert Navarra i també el Sergi Pont,
primer per fer la crònica esportiva
i, seguidament, per fer la tertúlia esportiva amb ells dos.
Crec que vindrà prou content avui l'Albert Navarra,
perquè ahir el Girona no va tenir un mal resultat.
Parlarem també d'aquesta, no dimissió,
sinó d'aquesta convidada a marxar del Futbol Club Barcelona.
Estic parlant de Víctor Valdés,
deixarà de ser tècnic de l'equip jugant il·l.
Parlarem, suposo, també d'aquesta xilena,
d'aquest gol d'ahir del Barça,
entre molts altres temes durant la tertúlia esportiva.
I com bé m'agrada anunciar-vos
i anticipar-vos una mica,
tot i que, si ens segueu a les xarxes socials,
ho podreu sapiguer.
Inclús abans que jo ho digui aquí, en directe,
arroba.pl, guió baix, Mireia,
és el nostre Twitter.
Doncs bé, l'entrevista de la setmana,
d'aquest dimecres, a dos quarts de sis de la tarda,
és una entrevista amb l'autora d'un llibre
que té a veure i es presentarà aquí a Sant Just
en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni,
que comencen aquest proper 11, 12 i 13 d'octubre.
Doncs bé, el llibre és la veritable història
del Josep Sàbat, el bandoler capa negra,
i la seva autora és Carme Jiménez Huertas,
que passarà precisament aquest dimecres,
a dos quarts de sis per aquí, per la plaça.
Mireia, amb ella comentarem
d'on va sorgir la idea d'escriure
per començar aquest llibre,
i també d'altres temes,
com realment aquesta història d'aquest bandoler
que es movia pel Baix i Llobregat.
Seria un serrallonga, però a nivell més comarcal.
Aquesta és l'entrevista que us portem aquesta setmana,
i que a poc a poc us anirem donant més detalls.
I aprofito també per dir-vos que aquest llibre,
nosaltres tindrem aquesta entrevista en primícia,
em fa molta il·lusió,
perquè aquest divendres,
divendres 11 d'octubre,
a les 7 del vespre,
a la sala Isidore Cònsul,
a l'edifici de Can Ginastà,
es presenta aquest llibre.
Precisament la seva autora,
com deia, Carme Jiménez Huertas,
i serà amb el seu llibre,
òbviament,
i explicant una miqueta més
sobre aquesta història del bandoler capa negra,
però si voleu saber una mica més,
bé, més part d'aquesta història,
escolteu l'entrevista que tindrem amb ella
aquest dimecres a dos quarts de sis de la tarda.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona.
Just a la fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
I ara sí, primer moment del dia, moment de la setmana,
per repassar les tres primeres notícies d'avui, dilluns 7 d'octubre.
Bona tarda, Imanol.
Bona tarda, Mireia.
Bona tarda.
Benvingut al programa, segona setmana d'octubre.
Què tal, tot?
Prou bé, prou bé.
Com va, tu?
Prou bé, també.
Moltes gràcies, prou tard.
Alguna...
És que a vegades no es valora el presentador dels programes.
El presentador presentadora dels programes.
Sí o no?
Ho portarem a la falca, això, eh?
El programa on valorem a la presentadora.
Sí.
Doncs sí, perquè a vegades és com que no hi ha unes reciprocitat, saps?
Sempre hi ha aquest, ei, com estàs?
Amb la persona convidada...
Clar, a mi inclús se'm fa estranya a vegades
quan els convidats o col·laboradors també m'ho pregunten.
Dic, ei, mare, jo què he dit ara?
Els he de dir la veritat?
He d'obrir-me ara?
O què?
O què passa, saps?
T'imagines un programa plorant?
Segur que n'hi ha.
Seria que voler dramatitzar un programa sencer.
Segur que n'hi ha.
Ha d'haver-hi programes tristos.
Com es diria?
Millor no saber.
Com a agua transparente.
Programa transparent.
Aquí diem de tot.
Si el riu suena és que agua lleva.
Exacte.
Doncs moltes gràcies per aquest comentari, Manol.
A més, coses de la vida.
Els dos programes a la casa conduïts i dirigits per dues noies.
La noia García, el just a la fusta als matins,
i jo mateixa a les tardes.
Així que dues veus femenines que tenen molt de poder.
Per què? No dir-ho.
Sí o no?
Tot el plet de la motxa.
Bé, moltes gràcies, Imanol.
I ara sí, si vols, anem a comentar
primera notícia d'aquest dilluns 7 d'octubre,
que ho tinc molt ben apuntat, eh?
Aquest ja no m'equivoco.
Avui és dilluns.
Aquí ja no es feia.
Vinga, va.
Avui s'estan instal·lant en diferents punts del poble les rajoles que Carme Malaret ha elaborat
per reviure la memòria del bombardeig que es va viure a Sant Just durant la Guerra Civil.
Una obra encarregada des del Centre d'Estudis Sant Justencs per commemorar els 80 anys de la caiguda de bombes al municipi.
Tot i així, la famerida s'accomplia l'any passat, però no es va deixar a prou marge a l'artista per realitzar-les.
Tenint en compte això, si n'haurà endemà, 8 d'octubre, exactament 81 anys després del bombardeig.
6 artefactes van caure des dels avions italiens que havien d'aterrar a Mallorca i 4 d'aquests van acabar esclatant.
Malaret ha sigut col·locar una rajola elaborada amb ceràmica en cada un dels punts on va caure una bomba
i en aquest sentit es va assessorar prèviament des del mateix Centre d'Estudis Sant Justencs
visitant els llocs on van caure els artefactes i coneixent els danys que van causar cada un d'ells.
Les rajoles són elements d'una dimensió de 20 centímetres per 20 centímetres que s'instal·laran al terra
i s'acompanyaran a més del dibuix d'un punt de mira i la data del bombardeig.
8 d'octubre de 1938 estan elaborades amb fang refractari i a alta temperatura per fer-les més resistents
sobretot tenint en compte que s'han instal·lar a l'exterior i alhora Malaret ha evitat les mal en la seva elaboració
per por a que poguessin provocar relliscades.
De fet, mira, ara m'has fet recordar que en l'anteriors temporades com la passada, la temporada número 3 de la plaça Mireia
teníem Manel Ripoll que no es dedicava a, diguéssim, no era historiador com a tal però tenia un vast coneixement històric sobre el municipi.
Un dels dies ens va portar a aquest tema, precisament, on, quan i com van caure aquestes bombes, quines afectacions van tenir a cases, vivendes,
crec que hi havia un fort de pa, inclús que també en aquella època, doncs, bueno, per coses del destí la gent es va poder refugiar
i no va morir gent, sinó que van ser només danys materials.
I ara estava pensant en recuperar-ho d'alguna manera.
Hauria de recordar primer el dia que va venir, eh?, que això és tota una afanya, una afanya,
però acotem ràpid perquè venia els divendres, per tant, ho tinc més fàcil.
Sí.
Ho intentarem recuperar perquè crec que és bastant interessant, a més, a part de la col·locació de les plaques en els llocs on van caure,
precisament, en sapiguer, això, on van caure i què van produir.
A més, també dir-ho, demà es fa la presentació oficial, diguéssim, avui les han instal·lat, però demà es fa la presentació oficial,
a partir de dos quarts de set es surt des del parc de Joan Maragall i es va fins al refugienti aèri, passant per tots aquests llocs on van caure.
És una ruta caminant, no?
És una ruta de veu.
És una ruta de passejada, és una passejada pròpiament.
Sí, dirigia per Julio Ochoa, que també ha vingut molts cops aquí, també a la plaça Mireia, inclús,
a explicar certs conceptes d'història, perquè és membre del Centre d'Estudis Sant Justencs
i col·labora molt activament també amb l'Arxiu Històric d'aquí a Sant Just.
Vinga, va, doncs faré, m'apuntaré la tasca, em poso deures per recuperar aquest podcast des d'aquí.
Marell Ripoll, moltes gràcies per haver-nos des d'aquestes...
T'anava a dir de res, eh?, com si jo posava de res.
Era per interactuar, era per interactuar, Mireia, no ho sé.
Vinga, va, seguim amb la segona notícia el dia.
Segona notícia.
Demà s'instal·larà a la Biblioteca Joan Margarit una col·lecció d'il·lustracions
realitzades per l'alumnat de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutència de Madrid.
Un conjunt d'obres inspirades precisament pels poemes de Joan Margarit
i que s'han publicat íntegrament el primer número de la revista Quadernos, Dibuja o Poesia.
La mostra es podrà visitar a la Biblioteca fins al 31 d'octubre
i és un homenatge més a Joan Margarit,
ja que aquest octubre farà vuit anys que la Biblioteca porta el seu nom.
Gairebé tots els poemes il·lustrats formen part del poemari Joana,
tot i que hi ha una petita representació de càlcul d'estructures publicat l'any 2005.
Antonio Rabazas ha estat l'artífax d'aquest projecte,
del que destaca que han volgut aportar al coneixement i l'experiència en la tradició,
la seva forma de passebre i entendre el món.
Mira, em va perfecte que comentis això també,
perquè la setmana vinent, el proper dimecres,
ja m'anticipo moltíssim, serà la següent entrevista de la setmana que tindrem.
Bojeria, bojeria.
Bojeria, me lo quiten de les manos.
Escolta, quantes entrevistes que estem fent a la setmana
i entrevistes molt potents, també.
Precisament, la setmana vinent tindrem a Rosa Maria,
directora de la Biblioteca Joan Margarit,
que ha fet, si no ho vaig mal encaminant,
no sé si són 13 o 16 anys ja de directora a la Biblioteca.
De directora? Sí?
Sí, sí, sí, de directora de la Biblioteca.
Potser, potser.
Bueno, potser menys anys com a directora i d'un altre càrrec,
però, diguéssim, a la Biblioteca em porta,
no sé si 13 o 16, ens ho explicarà la setmana vinent,
us heu d'esperar una miqueta, perquè està la setmana vinent,
i comentarem, entre d'altres, aquest vuitè aniversari,
aquesta, com es diu, lectura poètica, també amb Joan Margarit.
El recital, vaja.
Exacte, el recital, no em sortia. Gràcies, tabú.
I més coses.
Moltes gràcies per deixar-me aquestes perles per poder-les comentar.
Moltes gràcies, Imanol.
I ara sí, últim titular del dia.
L'últim titular no sé si donarà peu a tant.
Aquest estiu, més de 346.000 persones han visitat el Baix Llobregat,
una afluència de turistes que representa de mitjana
el 78% de l'ocupació de la comarca,
amb un pic a l'agost amb el 83%.
De fet, l'ocupació del Baix Llobregat ha estat superior
a la de la província de Barcelona i de les comarques del voltant.
Només el Maresme registra una ocupació superior.
En aquest sentit, les principals procedències d'alts i les turistes
són Catalunya, França, Estats Units, Canadà i Madrid,
amb un augment considerable respecte a l'any passat dels tres últims.
El principal motiu d'estar de la comarca són les vacances,
representant el 50% de l'ocupació total.
En segon lloc, s'hi troben els negocis, amb el 39% de l'ocupació.
I per últim, un 6% representa les estades per motius esportius.
Doncs veus, no dóna tanta feu a comentar-ho,
però sí que a convidar la gent que vingui a visitar part del Baix Llobregat.
Tenim un encant espectacular aquí, Sant Just.
Sí, que vingui aquí a fer turisme.
A veure, tenim la penya del Moro.
Que enginestar.
Ai, ara diem un cadun.
A veure, a qui se li acaba abans al servei.
Molí Fariner.
El refugient aèri.
El Walden.
El mil·lenari.
Uf, el mil·lenari.
El mil·lenari s'ha de visitar.
El mil·lenari i compte, eh?
El mil·lenari i compte.
Ara m'has deixat una mica quadres, eh?
Com al costat hi ha algú bastant emblemàtic del poble, també,
que no s'ha reformat, no ho fa gaire.
Vale.
La font de la bona aigua.
El parc de Can Freixes.
A veure, no pot ser anar tirant de parc a parc.
A veure, la masia de Can Freixes, què?
Està on top of patrimoni cultural català, eh?
A veure, anem a dir, uix, part de Torre Blanca estem en comuna, eh?
Compte Sant Just.
Val, doncs la part de Torre Blanca que ens pertoca, no?
Exacte.
Seguiríem, per exemple, caminant pel carrer Bonavista mateix,
perquè és emblemàtic.
Perfecte.
És maco, és maco.
És maco.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Mira, aquesta noia pensada.
Can Ginestà l'hem dita, oi, ja?
Sí.
Vaja.
L'entrada als jardins a Can Ginestà seria part.
No, no, no, no.
Vaja.
Però tampoc el trobo tant patrimoni, no?
Espera, espera, encara.
Té la bona aigua.
Mira, les dues, el restaurant i el complex esportiu.
També és veritat.
Sí, per llavors, la Rambla.
La Rambla.
I amb el Parador.
També.
Així ho juntem.
El Parador, exacte.
Ho estem fent sense la música per fer el més tràgic, no?
Totalment.
El carrer ens hem clavé.
El carrer ens hem clavé.
Perquè es pot passejar, no?
No, home, famós carrer de la Sala,
a part sí que l'han reformat i està molt bonic.
L'Església.
L'Església, això és on sabeu.
L'Ajuntament.
L'Ajuntament.
I el Fregapeus.
No es pot fregar, però...
El Fregapeus.
Però crec que es diu Retapeus.
Mireia, sisplau, que això cabi en alguna pifi o similar.
Més que aquesta.
El Fregapeus està...
A veure si te'n surt algun altre.
No, no, ja estic bastant buit ara mateix de turisme a Sant Jus.
Però Déu-n'hi-do.
Ai, un moment.
Anava a dir, parem-ho tot, ja està tot parat.
Sí.
On estem ara?
A part de Ràdio Esver?
Com es diu aquest programa?
A la plaça Mireia.
A la plaça Mireia.
Ah, s'ha anat a la plaça Mireia.
Home, el mirador de la plaça Mireia és...
Fins allà dalt.
Un toc de bicicleta i a llets.
Tenim la fonda a Can Marlès.
Sí, home, llavors, si comencem amb tot el patrimoni de Collserola...
Oh, tenim Collserola.
T'enemà a dir, si t'enemà a dir, si t'enemà a dir, si t'enemà a dir, si t'enemà a la patrimoni de Collserola...
Uf, uf.
Podíem fer un programa, d'això.
Saps, un 2C responde otra vez.
Sí, però un quiz molt...
Ai, que m'has donat una idea, també.
Uf, uf.
Ja que tenim el quiz, el superquiz, el Just a la Fusta, faríem alguna cosa aquí.
Un d'aquests, en comptes d'ABC, saps, és d'aportar tant com puguem.
Bueno, això, el programa d'un 2C responde otra vez, com que tu no havies nascut potser encara, eh, però vaja.
Sí, que havia nascut, sí, que havia nascut.
El que passa és que feia oïdos i ojos sordos.
Clar hort, clar hort, clar hort, clar hort.
Gràcies per acabar l'espai amb aquest espècie de joc improvisat.
Molt bé, crec que tenim uns quants jocs, si fa o fa, uns 15 o 20, hem dit.
Sí, home, sí.
I dèiem que aquesta notícia no donaria peu a res.
Doncs mira, la que més.
Recordem, recordem la prèvia que he fet d'aquest titular.
Gràcies, Imanol, ens veiem en breus per tornar-se'n treball a Quintana.
Fins ara.
Fins ara.
Doncs feia temps que crec que no manteníem una conversa a micròfon sense la música de fons.
Què tal sent, això, estimats oients?
Tinc certes dubtes, certs, no certes, certs, dubtes en creure que a vegades la música acompanya o no,
o fa més caliu a l'hora d'estar parlant a la ràdio.
Mireu, sabeu què creiem i crec que fareu una enquesta breus per preguntar-vos aquest tema.
Ja sabeu que els temes musicals ens toquen de ben a prop i ens agrada molt compartir-ho i preguntar-vos-ho a vosaltres,
així que en breus us llancem una enquesta.
Mentrestant, escoltem aquesta cançó, Anywhere, de Rita Ora.
Música
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit