Música
Torna a sonar la veu de George Ezra al programa
i sobretot per obrir la plaça de Mireia.
Aquest tema musical es diu Get Away.
Amb aquest tema, com deia, obrim la plaça de Mireia d'avui, dimecres 19 de maig,
que de fet fa dies que no recordem el número de programa i gairebé me n'he oblidat,
però no us puc dir que avui és el número 765.
Música
Ara mateix passen 11 minuts de la 5 en punt d'aquesta tarda,
però asolellada i esperem, com sempre, que estigueu sintonitzant Ràdio d'Esvern,
ja sigui per la web a radiodesvern.com, al dial, al 98.1 FM de tota la vida
i també a les aplicacions de Ràdio d'Esvern disponibles per iOS i per Android.
Música
Us explico a continuació el programa i el sumari, de fet, que us portem per aquest programa 765.
i començarem fent una visita al Museu d'Arqueologia de Catalunya, que el tenim ubicat a Barcelona.
Visitarem l'exposició L'Enigma Iber, o Iber, una exposició que vol abordar i explicar la història i cultura
dels anomenats pobles íbers que van viure a la façana mediterrània, a la península ibèrica, no només a Catalunya.
Ho farem, com sempre, amb la glòria conesa.
I hem de donar de nou ànims als nois de la tertúlia de cinema, perquè segueixen estant d'exàmens.
Van fer els trimestrals, famosament coneguts així, i ara estan fent els finals de curs.
A més, recordem que estan a segon de batxillerat, així que van molt enfeinats.
Des d'aquí els enviem molta sort i molts ànims.
A la segona hora seguirem descobrint refranys, fases, fetes i expressions amb l'Oriol Lluc.
I si recordeu que fa unes setmanes, de fet ja fa gairebé una miqueta més, perquè va ser al març,
vam parlar d'expressions relacionades amb les presons i la policia,
i també l'origen que tenien sobre la religió.
Doncs bé, avui les forces de l'ordre, en definitiva, són les protagonistes d'aquest espai
que ens portarà l'Oriol Lluc.
Per exemple, maneres col·loquials d'anomenar la policia, com benemèrita, maderos o grisos,
i frases fetes com anar vestit de 21 botó.
Quin serà el seu origen d'aquestes expressions?
Com sempre, l'Oriol Lluc fa la feina de recerca i ens ho explica.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio!
La veritat, la veritat és que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú fa aquesta, no?
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
Passigolla, passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esverd.
Un lloc de tots i per tots.
Efectivament.
T'encoentres mal o algo?
Socorro!
Socorro!
Ens hem de remuntar cap a la segona edat del ferro.
Per això ens ambientem musicalment amb aquest tema que ens pot recordar una mica aquesta època mitjabal.
L'època màdia val per visitar, com deia, aquesta exposició que podeu veure, una exposició temporal, val a dir, al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Ho fem, ja sabeu, com sempre, amb la Glòria. Glòria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda. Com estem?
Doncs estem bé.
Estem força bé, no?
Ha començat el dia malament, però sembla que està acabant fantàstic.
Malament pel temps, no vols dir?
Pel temps que es veu dia.
Sí, meteorològicament parlant.
Exacte.
Cert. A més, ara que ens han fet aquesta por de radical aquí, ens toca més el sol que mai.
Sí, val a dir-ho.
Així que estem aquí posant-nos morenos, també.
Glòria, ens estem ambientant una mica, no sé si encertat o no, el 100% amb la cançó, amb la música.
Sí, jo penso que molt bé.
Sí, és una música d'aquelles...
que no se sap de quan és.
Medieval, no?
Però veus que no és d'aquí, sí.
Exacte, perquè anem cap a aquesta segona edat de ferro, per exemple, almenys a aquests pobles ibers,
que de fet aquí a Sant Just en vam tenir un i també.
Sí, estem parlant dels segles entre el VI i el segle I abans de Crist.
Aquesta va ser l'època dels ibers, els ibers, que en el Museu d'Arqueologia de Barcelona, de Catalunya,
en aquests moments hi ha aquesta exposició que és molt adequada també per nens, perquè és molt didàctica.
Aleshores, no solament estem parlant d'una exposició que poden anar els grans, sinó que poden anar en família.
No és que hi hagi moltes coses per nens, però és una cosa... Clar, els nens poden entendre que se'ls expliqui qui van ser els primers pobladors de la península ibèrica,
que són, de fet, els seus avantpassats, no? Aleshores, penso que està molt bé portar-los i que ho comencin a conèixer.
És molt gràfica, hi ha, com sempre, pel·lícules per veure i amb tridimensionals.
Aleshores, hi ha un lloc que és aproximadament com aquesta sala, que deu fer quatre, quatre i quatre a cada paret.
I, de fet, quedes allà com a dintre i, aleshores, et van passant un video que està molt bé,
perquè és dels poblats que hi ha aquí a Catalunya, que en tenim molts, no?
Aleshores, està molt bé per portar nens.
Sí, de fet, com deia, no tan lluny aquí a la penya del Moro, no?
Sí, la penya del Moro és un poblat íber, sí, exactament.
Els íbers sempre estaven a penyes o a dalt de la muntanya.
Feien uns poblats que tenien una muralla i, aleshores, la part de dins de la muralla feien les seves cases.
Les seves cases, encara que estem parlant de fa molts, molts anys,
eren molt semblants a les que tenim ara.
O sigui, casetes vol dir una part per menjar, una per cuinar, una per dormir i una pels animals
i per els estris de feina.
I aquí a Catalunya n'hi ha molts, el més important, que és el d'Ull Estret,
després a Burriac també n'hi ha una, Argentona,
hi ha una Santa Coloma semblant a aquest d'aquí, del que tenim aquí a la penya.
Sembla ser que a Montjuïc també hi havia hagut algun, però aquest no es coneix.
I sempre estaven a la part de dalt, suposo que era per dominar el paisatge,
a veure si venien o no venien els enemics, que era l'important, aleshores.
que no vinguessin els enemics.
Sí, com torres de guaita, no?
Exacte.
Però així aprofitaven i tenien tot el campament a dalt.
Exactament. Això és el que feien.
I en quant a la seva vida, era una vida que ja començaven amb l'agricultura,
van començar amb el ferro, primer amb el bronzo, ferro,
aleshores es feien ells, tant els estris, que podien ser, si eren els de cuina,
podien ser de ceràmica.
Després també treballaven a l'espart i aquestes coses per fer cistells i demés,
i bueno, s'ho anaven fent tot ells.
I era una civilització, no sé si de la civilització perquè ben bé no ho era,
però que només es podria comparar actualment amb el que eren,
quan va començar també l'Euskadi, o sigui, els bascos, no?
Els bascos primitius eren, és el més semblant que pot haver als ibers.
Suposem, inclús la llengua que ells parlaven,
en aquesta exposició que hi ha al museu,
hi ha una locució, o sigui, parlen,
i se sent parlar el seu idioma,
que és un idioma que s'entén però no es comprèn,
o sigui, han aconseguit desxifrar les lletres, els sons,
o sigui, saben que allò diu o o diu bé,
però en canvi no se sap el que diuen,
o sigui, s'entén però no es comprèn.
I ho passen i és divertit veure perquè és un idioma clar.
No s'entén el missatge, vols dir?
No s'entén el que diu, no se saben el que vol dir,
o sigui, les paraules que diuen no se sap què vol dir,
però s'entenen, s'entenen,
o sigui, que ja parlaven com nosaltres però no els entenem,
no sabem què deien,
entenem més o menys els sons però res més.
I bé, hi ha imatges, hi ha so,
i després posien tot una mena, doncs, mapes, planells,
vídeos, on et van explicant coses.
hi ha, doncs, això, no?
O sigui, veus a vegades els poblats com eren,
encara n'hi ha, hi ha moltes restes aquí a Catalunya,
hi ha molts poblats i es poden conèixer.
Inclús es va fer, la Generalitat va fer la ruta,
la ruta dels ibers,
que pots anar per tots els pobles
que pertanyen a aquesta comunitat.
Més de 21, hi ha llegit, més de 21 jaciments a tota Catalunya.
Sí.
Sí, i va fer una ruta, la Generalitat va fer una ruta,
bueno, crec que va ser la Generalitat, suposo que acompanyada dels ajuntaments
i de tothom, no?
Van fer una ruta per poder-los seguir, poder-los veure.
Això va començar, sobretot, més que re fa, doncs, no sé si uns 30 o 40 anys,
que es van posar més en sèrio i van fer aquesta ruta.
Aleshores, els van començar a, d'alguna manera, publicitar,
o sigui, els van presentar perquè la gent sapigués que existien,
perquè fins aleshores estava totalment abandonat.
era com aquí a la banyada del mort, vull dir, saps?
Hi havia quatre pedres, però no se'n parlava
i ara ja l'estan ballant, l'estan arreglant,
i possiblement m'hi facin algun vídeo, crec que jo,
i m'imagino perquè tot arreu ho fan.
I, bé, és una cosa, doncs, que cada vegada sembla
que se li s'ha donat més importància.
A part que van haver-hi molts segles,
cap a... entre el 1300 i...
durant cinc o sis segles va estar tot això,
tot aquest tema molt abandonat,
o sigui, els hiberts és com si no haguessin existit.
Després va ser quan, a partir d'un cert moment,
se m'han adonat que això era important,
i aleshores és quan s'ha començat a estudiar,
o sigui, que, de fet, cada vegada en sabem més.
Que van quedar en l'oblit durant un temps,
o no es va investigar sobre...
Sí, sí, no, no, va quedar en l'oblit.
La d'an mitjana, bueno, la d'an mitjana va ser un desastre,
per segons què, i va quedar en l'oblit,
en l'oblit, i després, doncs, sembla que s'ha recuperat.
I, bé, ara comencen a moure-ho moltíssim.
De fet, ara que deies això de la Ruta dels Ibers,
hi ha un web que és rutadelsibers.cat,
que engloba tots aquests jaciments
que estan arreu de Catalunya,
i al voltant d'aquestes les exposicions,
les activitats, hi ha moltes activitats,
com deies, infantils, per família,
per saber com aprofitar els recursos naturals,
com feien créixer els pobles,
que és molt didàctic, també,
és molt educatiu.
Sí, així és.
Aleshores, aquest era un poble, com ja hem dit,
era un poble molt agrícola,
però també treballava la metal·lúrgia,
o sigui, va començar amb el ferro i també la plata,
i a part de la plata per adornar-se,
que feien cullerets, i a més tenien pedres,
i, de fet, hi ha alguns que si els veus,
dius, bueno, és que això ara tu podries posar, no?,
polseres, anells, arrecades,
també les espases,
que van començar sent de bronzo
i van acabar sent de ferro,
perquè primer es va conèixer el bronzo
i després el ferro.
Ells vivien,
ja eren jeràrquics,
o sigui,
tenien uns prínceps,
per dir-los d'alguna manera,
que eren els que manaven
i que, a més,
els seus descendants heredaven.
O sigui,
hi havia la gent al poble,
però hi havia una jeràrquia,
anava pujant
fins a arribar als prínceps,
que li deien ells,
els prínceps que són els que,
verdaderament,
s'enduien tota la riquesa
de la gent que treballava,
o sigui, per el que cobraven,
perquè aleshores ja hi vivia moneda,
i es feien intercanvis també
amb els fenicis i els cartaginesos,
o sigui,
uns portaven oli
i els altres els donaven blat
i tot això
al rededor de la Mediterrània.
I va ser un moment
que va ser quan
la Mediterrània
es va expandir això
a tot el llarg
entre els fenicis,
els grecs,
els que passaven per Roma,
i tot això
va fer
que
els ibers
arribessin aquí,
que de fet
els ibers
eren d'aquí,
però
no se sap ben bé
com
va haver-hi un moment
que deien
que havien arribat
d'una altra banda,
de l'Àfrica,
però no.
Sembla ser,
perquè encara no ho sàvem
ben bé,
que no,
que els ibers
no van venir de lloc,
sinó que estaven aquí
o van sortir d'aquí,
vaja,
res més.
Que no van arribar
a cap lloc.
No van arribar
a cap lloc.
Que van ser els primers,
de fet,
els primers pobladors d'aquí.
I aleshores...
Clar,
perquè escrits d'aquella època,
a part de...
Sí,
ja n'ha escrit
però no els entenem.
Clar,
el no poder entendre
realment el que vol dir,
potser l'Ai també explica
una gràcia de història,
sabem, no?
Sabem el que és l'Ai,
però no sabem...
És possible que expliqui
la seva història,
o sigui,
a més,
encara s'estan descobrint coses,
o sigui,
el 1971
es va descobrir
una senyora,
una dona,
que és com la dama d'Elche,
que es diu la dama de Baza.
I aleshores
allà van trobant
moltes coses,
o sigui,
que cada vegada més
és un tema
que en lloc
d'anar-lo olvidant
sembla que ens interessa
i que aleshores
anem acabant
de concretar
el que es feia
i el que no es feia.
Que també està,
estic veient el museu,
ah no,
aquest està,
el Museu Arqueològic Nacional,
aquest suposo que està a Madrid,
l'adama de Baza,
que deies.
L'adama de Baza,
sí,
n'hi ha tres d'importants,
l'adama de Baza,
l'adama d'Elche,
i l'altra no recordo com es diu.
Són dones
a tamany real,
bueno,
l'adama d'Elche
suposo que quasi tothom
la deu recordar,
que recorda molt
a les falleres
de València,
que porten allò,
les arracades aquelles,
aquelles ensaïmades,
aquelles ensaïmades
a les orelles,
doncs es pensa
que les falleres
de València
segueixen bé,
o sigui,
tot això bé
de,
bueno,
doncs això,
l'adama d'Elche,
no?,
de l'època aquesta
molt abans de Jesucrist.
Sí,
perquè allò és
Alicant,
no?,
vol dir,
València a tocar.
Ells,
a part de la,
o sigui,
ells escrivien
i feien servir el torn,
amb el qual teníem ceràmica,
el torn ja estava inventat
i feien,
doncs,
les peces de ceràmica,
també teníem metalúrgia,
que ja hem dit
que feien plata i ferro,
i també feien ceràmica.
Amb la ceràmica,
teníem diversos colors,
un d'ells era el vermell,
i també amb les gerres de ceràmica
que es veuen aquí
en el museu,
doncs es veuen històries,
o es veuen coses
que passaven,
com els egipcis,
que dibuixaven,
explicaven històries
a través dels dibuixos.
Explicaven històries,
doncs això igualment,
i clar,
el que passa és que cada vegada
se'n troben més,
i això va omplint
les pàgines
per poder fer cada vegada
més un llibre
més complet
de lo que eren ells.
Perquè estic veient també
que el web
del Museu Arqueològic,
que és
MAC Barcelona,
hi ha moltes...
De fet,
li diuen
Museu Arqueològic de Barcelona,
però ara,
si vas allà
i veus els papers...
De Catalunya...
Sí,
li diuen de Catalunya,
o sigui,
ben bé,
no sé si està gaire clar,
els fulletos actuals,
sembla que li dediquen més,
que parlen més de Catalunya
que de Barcelona,
de fet està aquí a Barcelona,
o sigui que és igual.
Perquè veig que hi ha moltes estatuetes,
molt petitones...
Moltes,
hi ha una espècie de ninotets,
ferro,
de ferro,
que són com a exèrcits.
Molt ben treballades.
Molt ben treballades.
I són com a exèrcits,
o sigui,
de fet,
són quasi com ninets
o aquells nanos
que abans jugava
als soldadets de plom,
doncs és el mateix,
exactament igual,
o sigui,
i com tu diguis,
o sigui,
molt dibuixades,
molt treballades,
totes diferents...
Bueno,
a tamany bastant,
és a dir,
les proporcions humanes,
no?
Sí.
Vull dir,
està bastant...
Sí,
les proporcions,
em sembla que les teníem bastant clares,
perquè inclús això de la dama d'ells
i aquesta altra,
la dama de Baza,
és que hi ha...
O sigui,
en el museu hi ha la reproducció,
o sigui,
són còpies,
però a tamany natural,
perquè les autèntiques
no es poden trasladar
perquè tenen por
que se'ls desfagin,
saps?
O sigui,
són molt delicades
i aleshores
el que han fet
per fer aquesta exposició,
que suposo que anirà
per altres bandes,
és fer unes còpies
per poder-les trasladar,
però exactament igual.
I, a més,
són a tamany natural,
o sigui,
els ibers
treballaven a tamany natural
les cares d'aquestes dones,
que són molt boniques.
I, a més,
de les dones,
aquestes que hi ha allà,
les dames,
la dama de Baza i tal,
aquesta exposició
compta
amb uns 500 objectes
que han vingut
de 38 museus,
institucions,
tant de Catalunya
com d'Espanya
i també de part de França.
O sigui,
que és una exposició
que han portat coses
de molts llocs
per anar reconstruint.
Els ibers,
de fet,
van estar
per la part
de la Mediterrània,
des de més o menys,
sí,
a l'Acan,
o per allà,
a Múrcia,
a Cartagena,
i van arribar
a la part de França,
tot el sud de França,
Marsella
i Capallasses,
o sigui,
és tota una franja
del Mediterrani.
No es van endinsar gaire
a la península ibèrica.
Sí que s'hi van endinsar,
però eren
bastant diferents.
o sigui,
hi havia tres,
per començar,
parlaven idiomes diferents,
o sigui,
tres idiomes,
que tots ells
podries dir que eren ibers,
però que era una parla diferent,
o sigui,
estaven dividits com en tres grups.
Com dialectes, no?
Sí,
estaven dividits en tres grups,
aquí a Espanya.
Aleshores,
ells
eren
una gent,
era religiosa,
com tothom,
tenien les seves deeses,
i feien actes
d'això.
Rituals.
Rituals.
Feien rituals,
sobretot feien rituals.
En l'exposició hi ha un cap
amb un clau clavat a dalt,
a sobre del cap.
Vaja,
algú que no l'estimava massa.
No,
sembla que això era
com bastant normal,
no ho sé.
i feien sacrificis.
Se suposa que no feien d'humans,
però no està gaire clar,
o sigui,
eren sacrificis d'animals,
els déus,
però és possible que fessin
també sacrificis humans.
Cap amb un clau clavat.
Sobretot els nens,
sí,
els nens,
dels que neixien,
la meitat es morien,
primer per les malalties
i totes aquestes coses,
però també sembla que hi havia
alguna cosa sobre aquest tema,
però no està gaire clar.
Tot això ho saben,
ho podrien saber millor
pels enterraments,
com se sap,
de moltes civilitzacions,
que els enterraments
diuen molt,
perquè parlen de la roba,
dels objectes,
aquesta gent també
l'enterraven
amb moltes
de les seves possessions,
de les seves armes,
però què passava?
Que els incineraven,
o sigui,
a l'incinerar-los
no ha quedat res,
quasi res.
Bé,
potser les peces aquestes
que les acompanyaven,
els objectes,
però que el cos com a tal,
no, no?
Ni el cos,
les robes tampoc,
se sap que anaven vestits
així,
com els romans,
amb una tele de persones,
amb una capa,
que tenien talers,
que es feien la roba
ells mateixos,
una roba molt senzilla,
amb un manto per sobre
i amb alguna escenefa
de color vermell,
de color blau,
això ho hem vist una mica
en les pel·lícules,
no?
Sí.
Els romans ja vestien
més o menys així,
i les dones també
anaven així vestides,
s'adurnaven,
això sí,
en cullarets,
polseres,
rassalets,
i arracades,
totes aquestes coses
també les tenien.
I totes es dedicaven
més o menys
al tema rural
o agrícola,
això no sé si
se sap massa...
Sí,
es dedicaven sobretot...
I tant homes com dones.
Agrícola,
sí,
el que passa és que les dones,
la dona,
com sempre,
ha sigut una part
bastant important,
era una societat
potser
una mica matriarcal,
perquè
elles es dedicaven
a la casa,
a anar a buscar l'aigua,
a fer el menjar...
Bé,
ja sabem
de què estem parlant.
Però,
a part d'això,
sembla que eren importants,
o sigui,
que tenien dret
a la parla
i a
donar les seves opinions.
Això també passava
en moltes civilitzacions
com l'egipcia,
no?
Que les dones
estaven més considerades
que inclús
segons on
avui en dia.
Home,
arriba a tenir una reina
com Cleopatra,
no?
Vull dir,
que són civilitzacions
que sí que realment
les dones
han estat un puntal
a nivell polític
i històric.
On es troben
moltes coses d'aquestes
és a Menorca,
que hi ha tots aquells
talajots
de pedra.
Ah, sí,
cert.
són taules
que eren taules
que eren taules
que es suposa
que de sacrifici
i que estan
totes
enfocades
cap a la mateixa banda,
crec que és cap alers,
cap a la sortida del sol
i aleshores allà
es feien sacrificis.
no se sap ben bé
com anava,
però
la fi dels talajots,
que és això de Menorca,
sobretot,
aquestes pedres,
perquè a Menorca
no n'hi ha,
a Menorca
feien també
tots aquests actes
de ceremonies i tal,
els feien,
però en canvi
no tenien les taules
que té Menorca.
Menorca està plena
de taules
i estan igual
que estaven,
o sigui,
a més són molt impressionants.
I la fi dels talajots
va ser 550 anys
abans de Crist,
o sigui,
que tot això
estem parlant,
doncs això,
de més de 500 anys
abans de Crist,
més als 2.000 d'ara,
2.500,
3.000 anys.
3.000 anys,
aproximadament.
En quant a Menorca
i Mallorca,
tot això es va acabar
amb l'arribada
dels grecs
i els punics
que van arribar a Eivissa.
Aleshores,
totes aquestes històries
dels hívers
ja es van anar desfent.
Van venir els romans
i també van poder
amb ells.
Entre els grecs
i els romans
es van acabar
els hívers.
Perquè no sé
si se sap,
o sabres tu,
no sé, Glòria,
la quantitat,
per exemple,
d'hívers
que van,
és a dir,
si va ser realment
una població gran,
extensa,
és a dir,
si van,
perquè clar,
on que tocaven
sobretot a la Mediterrània,
no?
Extensa,
sí,
perquè extensa
anaven des d'Itàlia,
tot el sud de França,
quasi mitja Espanya
i alguna part
del sud d'Àfrica.
O sigui que,
sí,
extensa,
es pot dir
que era extensa.
Milers.
Era extensa,
però clar,
la gent abans
s'ha multiplicat molt
la terra
en quant a la humanitat
amb els últims anys,
però és que fa quatre dies
Barcelona
i vivíem...
Bueno,
fa una mica
de quatre anys.
De quatre dies,
però sí.
Eren barris petits
de pobles,
sí,
sí,
totalment.
Sí,
a més,
la gent a les hores
no passava
d'unes edats
molt tempranes.
Es morien molt joves,
els nens,
el 50% es morien,
les dones
als 22 anys
pràcticament
era la seva fi
i els homes
als 33.
és el contrari
que ara,
o sigui,
els homes vivien més,
suposo que les dones
estaven per el que dèiem abans,
que treballaven
al camp,
que treballaven més
i potser els homes
els cuidaven més.
La qüestió és que les dones
morien cap als 22 anys
i els homes cap als 33.
Possiblement
totes aquestes moses
devien també
la higiènica,
no sabien què era.
No,
les malalties sense cura,
no?
Les malalties sense cura,
la higiene...
Igual una constipat era,
no?
Sí.
Si no anem de...
Exacte.
no sobreviure-hi.
Sí.
El Magda,
el que també fa...
El Mag,
el Museu d'Arquelegia...
Sí.
Té molt en compte,
té molt en compte
les dones.
Aleshores es nota.
I des de fa un temps
s'apropa molt
a lo que és la dona.
I en aquest cas,
també li dona importància
a lo que és la dona
perquè abans
moltes exposicions
es parlava de los hombres,
los guerreros
i poca cosa més.
I en canvi,
ara s'està començant
a donar més importància
a lo que és
el tema de dones.
Què més
puc dir?
A part dir que està
ubicat en un indret
força
espectacular,
també,
per anar-hi al museu en si.
El museu en si
és un lloc,
clar,
és un edifici
que l'han restaurat,
crec que encara
l'han de restaurar més,
però
està,
és un edifici
només que
per l'arqueologia.
La veritat
és que jo
no hi havia estat mai.
No sé si és que no havíem fet
cap exposició
molt interessant
o a mi no em havia
interessat massa el tema
fins ara,
però
és un museu
que també val la pena
anar-lo a veure.
És una mica desconegut
perquè, clar,
tothom coneix
el Palau Nacional,
coneix la Fundació Miró,
però hi ha moltes coses
a Montjuïc
molt interessants,
inclús jardins.
i hi ha molts jardins
que no es coneixen.
Després a Montjuïc
també hi ha
el Museu Militar
a dalt
i a cop l'Espanyol
que de fet
és un altre museu.
I tant.
El Caixa Fòrum
també està per allà
més o menys.
I, bueno,
sempre estan
en continu...
Montjuïc
és un lloc
que podrien
fer-ho encara
molt millor
perquè
hi ha llocs
a països europeus
en què hi ha
poso una muntanya,
per exemple,
això a Alemanya
ni alguna,
que està plena
de museus
o també
la illa dels museus
a Berlín
em sembla que és.
I, per tant,
no estaria malament
que algú s'ho pensés.
Però, clar,
després ens trobem
com el tema
d'ara
que s'està
cuent
amb la Colau
que ja hem parlat
altres dies
que, bueno,
què fem amb el museu
de l'Hermitage, no?
Sembla que això
dels museus
els dona una mica
de...
no sé,
sembla que no els agradi, no?
Sí,
sembla que sigui
una inversió
que no
suposa, com dir-ho,
beneficis.
No, però si no és cap inversió,
perquè són franquícies.
O sigui,
la franquí...
No, i a més,
són un lloc de treball,
també.
El Google Heim,
l'Hermitage,
tot això són franquícies,
amb la qual cosa
no és una cosa
que costi molt.
No costa molt
perquè...
I a més,
les obres te les porten,
te les van canviant.
Vull dir,
no és...
Penso jo que no...
Penso que no és tan car
com pugui semblar.
I bé...
Home,
la inversió en cultura
i això en llocs de treball,
també,
és a dir,
la creació de...
No sé quants llocs de treball
serien per l'Hermitage
aquí a Barcelona.
Molts,
molts,
perquè no has de comptar
només la gent que treballa
a l'Hermitage,
has de comptar
els hotels,
els restaurants,
els sovrenirs,
la roba,
la roba perquè,
bueno,
ja saps,
els russos venen aquí
i es tornen bojos,
se'n van a Precious de Gràcia
i és una bogeria.
Ara ja trobes dependentes
parlant en russos
i en xinès,
o sigui.
I estaria molt bé
que Barcelona
en un moment determinat
va ser la ciutat del disseny,
volien que fos,
no ho ha acabat de ser del tot,
ho va ser al rededor
de les Olimpiades,
però ara estaria molt bé
que li dediquessin
a la cultura,
també.
Ara,
jo encara no l'he vist
al museu de...
ja ho hem comentat també,
de les Drassanes.
És un museu nou
i...
És a dir,
les Drassanes...
Les Drassanes ara és un museu.
Abans era...
Que abans es feien també exposicions.
Abans feien exposicions
de marítim,
o sigui,
de vaixells,
de vaixells.
i ara...
Ara l'han convertit
en un altre tipus de museu,
almenys
una part important.
La setmana que ve
anirem a veure'l.
Ah, mira, perfecte.
Espero anar-lo a veure
perquè estic parlant
d'una cosa que no conec
i no m'agrada parlar
de temes que desconec, no?
Clar,
jo conec per la faceta
més de la part marítima,
és a dir,
de les exposicions
que s'han fet sempre
relacionades amb el món naval.
Sí,
però ara l'han canviat
però exactament
no sé com...
què hi ha.
No sé què és el que hi ha
i m'interessaria molt veure'l.
És per anar-hi.
A més que té un pont...
Venim un...
Ja ho diré bé,
que tenim un pont de tres dies,
no?
El dilluns.
Sí,
que és festiu.
El que no sé
si els dilluns,
com sempre,
estan oberts o estan tancats.
Recordeu sempre
de mirar l'horari
i confirmar si està oberts.
Si s'ha de comprar
entrada anticipada,
que sovint també...
Això és el que diuen sempre,
però vaja,
els museus poques vegades
tens problema
menys que sigui
una d'aquestes exposicions
com aquesta que hi ha
del...
en aquell...
del Clim.
La que en vam parlar, no?
Sí, la que en vam parlar.
Aquelles diuen
que te les treguis
per endavant
perquè si no
sí que pots tenir problemes.
Aquelles on diumenge
pots tenir problemes,
però les altres
és més difícil.
És més difícil.
Què més podem dir?
Pots preguntar-te també
quanta estona vas estar
i en aquest enigma
iber?
Com sempre,
hi ha
les pel·lícules
que a vegades
duren un quart d'hora.
Aquesta
vaig estar com una hora
i pico.
Déu-n'hi-do.
Vaig estar una hora i pico.
Vaig estar una hora i pico
llegint, mirant,
potser tampoc...
era un dia gaire...
Vaig entrar plovent,
vaig sortir amb sol,
vull dir, també feia.
Una mica.
I a més,
una cica d'art a dintre, no?
Com sempre,
les botigues tenen de tot,
les botigues de tot
referent als íbers.
Tenen llibres d'artista,
no crec, no?
Llibres d'artista,
no m'hi vaig fixar,
però tenien llibres
dels íbers,
tants com volguessis,
i sempre hi ha coses
pels nens
i, bé,
a part de l'exposició,
també val la pena mirar
les ventes
de tot el que tenen
perquè sempre pots complementar
el que és l'exposició
mirant els llibres
i demés, no?
Està bé.
Està bé.
I, a veure,
si acabem de parlar
dels íbers,
després dels íbers
acaben venir els celtíbers,
els celtes,
els maures,
hi ha gent que jo ni la coneixia,
nomides,
libis,
aquests van venir
del nord d'Àfrica.
Bueno, els libis
abans de ser libios.
Celtes són els únics
que m'han sonat,
eh?
La resta diria que no.
Sí, els celtíbers
eren abans que els celtes,
però els celtes
venien del nord,
venien de...
bueno,
el que era de ser
Gran Bretanya
i per allà dalt.
I després hi ha uns
que es deien
que aquests
no els he sentit mai,
o els cícols.
Després vam parlar
dels sares,
dels baleàrics.
Aquests sí,
aquests eren baleàrics,
seren d'altres i llavors.
Bé, és...
és molt àmpli
tot el que expliquen,
molt didàctic,
ja et dic,
es pot anar perfectament
amb els nanos.
I després hi ha una cosa,
això també ho hem dit,
no?,
que era molt semblant
a l'idioma,
a l'eusquera,
quan se sent parlar
que no entens
res de res.
Però sona com...
Sona com l'eusquera.
Sona com l'eusquera,
allò que dius,
bueno,
què estan dient,
no?,
ho mengeu en temps
perquè són llatins,
però clar,
aquests,
a més,
són idiomes molt antics
i molt tancats
i costen
t'entendre.
Després hi ha una cosa
que és interessant
que és una llàmina
on abans escrivien,
no tenien paper,
aquests encara no tenien paper,
però sí que tenien plom
i escrivien amb làmines de plom
i s'han trobat moltes làmines de plom
que...
Amb inscripcions,
amb inscripcions,
que el que dèiem abans
es poden llegir
però no es poden entendre
perquè sabem que allò és una A
i que allò és una B de so,
però en canvi no sabem
el que volen dir.
i, bueno,
potser amb més temps
i quan vagin descobrint
més zones,
perquè cada vegada
en venien més,
com dèiem,
aquí a Catalunya,
no sé si hi ha una vintena,
doncs ja anirem sabent
què és el que diuen,
se suposa, no?
Que m'encantaria saber
i entendre també una mica
com realment arriben
a dexifrar aquests llenguatges,
perquè, clar,
m'imagino que en algun moment
han de connectar que allò
refereix a una lletra
o a una paraula,
no?
Bé,
hi ha uns idiomes
que ara no et sé dir
quins són d'aquests dels,
si no són dels assíris,
si semblen,
que hi ha una pedra
que es diu la pedra Roseta,
sí,
que està allà,
ho vam comentar algun dia,
crec,
crec que és allà,
al museu de Londres,
sí,
potser,
i, bueno,
allà hi ha tres idiomes,
un darrere a l'altre,
van entendre,
i amb això em sembla
que va passar més o menys
el mateix,
van trobar una làmina
de ploma escrita,
i a partir d'aquí
van començar a treballar
i van començar a entendre
algunes coses.
Perquè estic veient la làmina
que la tenen publicada
a una fotografia
a la pàgina del museu
i hi ha símbols
com un asterisc,
o una rodona
amb una creu al mig,
vull dir que,
clar,
o una M,
alguna se n'enganyó,
una D al revés,
una Q,
però, clar,
a ulls nostres
amb la nostra escriptura
i amb les nostres lletres,
clar.
vull dir,
després he estat
llegint
que en Picasso
va tindre molt a veure
amb els,
o sigui,
ell va agafar molta idea
del que eren els llibres
en quant al cubisme
i demés,
perquè en el 1906
en Picasso
amb el Louvre
que va començar
a portar coses
i va començar
a ensenyar
coses dels llibres
i tal,
aleshores
se m'ha adonat
que va ser
quan va fer
allò de les
Mademoiselles de Dignong
i tot aquell tema
de cubisme
i es veu
que té alguna cosa
a veure
perquè el Picasso
es va quedar
molt,
aturat,
o sigui,
quan va conèixer
el que eren els llibres
i a partir d'aquí
va fer coses
que d'alguna manera
tenen relació
amb ells
en quant a això,
no?
De formes,
de formes,
fer llenguatge artístic seu
basant-se
o inspirant-se.
Això és el que diuen,
jo no ho acabo d'entendre massa
perquè, clar,
el cubisme és molt quadrat
i, en canvi,
els llibres
eren molt detallistes,
les dones
les seien
perfectes
amb una realitat
augmentada
que era
molt forta,
no?
Però, bueno,
sembla ser que això
és el que diuen els experts
i, per tant,
ho acceptem,
no?
Això,
ho acceptem.
Si vols que acabem de repassar
alguna cosa més,
Glòria.
Bé,
doncs,
no sé què més dir,
que...
Que...
Que hi aneu,
no?
Era com al principi,
va ser també el principi
de l'oristocràcia,
per allò que dèiem,
no?
que ja hi havia prínceps
i res,
que ho anaven heredant
i que eren mercaders,
o sigui,
tot això venia també,
intercanviaven amb els romans
i els cartaginesos
cap al final
i això va ser catastròfic
pels ibers.
Quan van arribar aquí
els romans
i els cartaginesos
es van acabar els ibers.
Els van acabar
perquè ells venien
amb una cultura
que els ibers
la van adaptar
i van anar adaptant-se
a totes les coses
que els importaven de fora,
tant els romans
com els cartaginesos
i, aleshores,
ja es van començar
a barrejar,
barrejar
i es van acabar els ibers.
I, aleshores,
vam seguir amb els romans
i tota la història.
No ho deixen de ser
els nostres avantpassats,
com deies.
I tant.
Dels ibers venim.
Dels ibers venim.
Bé, encara estem
a la península ibèrica.
No sé.
Sí,
i encara la denominem
com a tal.
Encara la denominem
península ibèrica,
sí.
Totalment.
Serà per ells,
tants anys,
2.000,
gairebé 500,
que comentàvem.
Doncs, Glòria,
si vols deixem aquí
l'espai d'avui.
Recordem aquesta exposició
a l'Enigma Iber
al Museu d'Arqueologia
de Catalunya
que està a tocar
a Pobles Seca
de Montjuïc
amb aquesta història
i cultura
d'aquests pobles ibers
que van viure i vindre,
no sabem si estaven aquí
a la façana mediterrània
d'aquesta península.
També hi ha un vídeo
que hem penjat nosaltres
al nostre Twitter,
que és un vídeo del YouTube,
que és una visita guiada
durant uns 25 minuts,
crec,
graver 30,
que és una visita guiada
virtual,
però segur que val la pena anar-hi,
però per si algú vol fer
un petit tast.
Està bé,
aquest vídeo està bé,
o sigui,
val la pena entrar-hi
perquè et fas una idea
molt clara
de lo que és l'exposició,
o sigui,
està bé.
Doncs va,
que hi vagin
tant al nostre Twitter
com a l'exposició.
Molt bé.
Glòria,
que visqui la cultura
i les exposicions.
Gràcies.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
What's come over me feels like I'm somebody else.
I get overwhelmed so easily.
My anxiety keeps me silent when I try to speak.
What's come over me feels like I'm somebody else.
I get overwhelmed.
My anxiety creeps inside of me makes it hard to breathe what's come over me feels like I'm somebody else.
I get overwhelmed so easily.
My anxiety keeps me silent when I try to speak.
I get overwhelmed so easily.
My anxiety creeps inside of me makes it hard to breathe what's come over me feels like I'm somebody else.
I get overwhelmed so easily.
My anxiety creeps inside of me makes it hard to breathe what's come over me feels like I'm somebody else.
I get overwhelmed so easily.
My anxiety keeps me silent when I try to speak.
My anxiety keeps me silent when I try to speak.
My anxiety keeps me silent when I try to speak what's come over me feels like I'm somebody else.
I get overwhelmed.
I get overwhelmed.
I get overwhelmed.
I
Should be fine, but it's all too much.
I
Should be fine.
But I'm not
I get overwhelmed so easily
My anxiety creeps inside of me
Makes it hard to breathe
What's come over me feels like I'm somebody else
I get overwhelmed
I get overwhelmed
Good for you, I guess you moved on really easily
You found a new girl and it only took a couple weeks
Remember when you said that you wanted to give me the world
Good for you, I guess that you've been working on yourself
I guess the therapist I found for you should really help
Now you can be a better man for your brand new girl
Good for you, you look happy and healthy
Not me, if you ever cared to ask
Good for you, you're doing great out there without me
Baby, gotta wish that I could do that
I've lost my mind, I've spent the night crying
On the floor of my bathroom
But you're so unexpected, I really don't get it
I guess good for you
Good for you, I guess you're getting everything you want
You've got a new car and your career's really taking off
It's like we never even happened, baby
What the fuck is up with that?
And good for you, it's like you never even met me
Remember when you swore to God I was the only person who ever got you
Well, screw that, screw you
You will never have to hurt the way you know that I do
Well, good for you, you look happy and healthy
Not me, if you ever cared to ask
Good for you, you're doing great out there without me
Baby, gotta wish that I could do that
I've lost my mind, I've spent the night
Crying on the floor of my bathroom
But you're so unexpected, I really don't get it
I guess good for you
Maybe I'm too emotional
But your apathy's like a wound in salt
Maybe I'm too emotional
Maybe you never cared at all
Maybe I'm too emotional
Your apathy is like a wound in salt
Maybe I'm too emotional
Maybe you never cared at all
Good for you, you look happy and healthy
Not me, if you ever cared to ask
Good for you, you're doing great out there without me
Baby, like a damn sociopath
I've lost my mind, I've spent the night
Crying on the floor of my bathroom
But you're so unexpected, I really don't get it
But I guess it's good for you
Well, good for you, I guess you moved on really easily
Minimum
Minimum
Diagon
Minimum
Minimum
Minimum
Minimum
Minimum
Minimum
Minimum
Minimum
Minimum
Minimum
Minimum
Minimum
Minimum
Minimum
Minimum
Minimum
On perd notre temps, on reste perdre tout le temps
Loin de nous, ni l'un ni l'autre ni rap
Perdu, perdu, perdu temps
Perdu, tous ces gens m'avaient prévenu
On baisse ça, on l'a voulu
Perdu, sans s'entendre sur notre ébu
On s'ennuie fort, on se tue
Perdu, perdu, perdu
Tous ces gens m'avaient prévenu
On se déchire, on se tue
Je vais avoir l'habitude, mais ces derniers mois
J'ai flanché, loin de toi, loin de moi
Sans prendre la mesure de ce qui m'arrivait
Et c'est arrivé, sans le voir venir
Notoriété oblige
J'y prends bien du plaisir, même si j'y perds ma liberté
Vouloir trop réussir
La pression du succès
Des gens, les autres
Donc est-ce qu'on va devenir ?
Perdu, tous ces gens m'avaient prévenu
On baisse ça, on l'a voulu
Perdu, sans s'entendre sur notre ébu
On s'ennuie fort, on se tue
Perdu, perdu, perdu
Perdu, tous ces gens m'avaient prévenu
On se déchire, on se tue
Loin de nous, loin de nous
Loin de nous, loin de nous
Ni l'un, ni l'autre, ni rien
Loin de nous, loin de nous
Loin de nous
Perdu, tous ces gens m'avaient prévenu
On baisse ça, on l'a voulu
Perdu, sans s'entendre sur notre ébu
On s'ennuie fort, on se tue
Perdu, perdu, perdu
Perdu, tous ces gens m'avaient prévenu
On se déchire, on se tue
Ça me manque les jours tendres du début
À s'aimer pour la première fois
Loin de nous, loin de nous
Loin de nous, ni l'un, ni l'autre, ni rien
I found a love for me
Darling, just dive right in
Follow my lead
I found a girl
Beautiful and sweet
Well, I never knew you were
There's someone waiting for me
Cause we were just kids when we fell in love
Not knowing what it was
I will not give you up this time
Darling, just kiss me slow
Your heart is all I own
And in your eyes, you're holding mine
Baby, I'm dancing in the dark
With you between my arms
Barefoot on the grass
Listening to our favorite song
When you said you looked a mess
When you said you looked a mess
I whispered underneath my breath
But you heard it
Darling, you look perfect tonight
Well, I found a man
Stronger than anyone I know
He shares my dreams
I hope that someday
We'll share our home
I found love
To carry more than just my secrets
To carry love
To carry children of our own
We are still kids
But we're so in love
Fighting against all odds
I know we'll be alright
This time
Darling, just hold my hand
Be your girl, you'll be my man
And I see my future in your eyes
Well, baby, I'm dancing in the dark
With you between my arms
Barefoot on the grass
While listening to our favorite song
When I saw you in that dress
Looking so beautiful
I don't deserve this
Darling, you look perfect tonight
No, no, no
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda
Us informa aquí
Olián Sabrí
Elsa Artadi
No serà la vicepresidenta
Del govern de Pere Aragonès
Ni ocuparà la cartera d'economia
Segons ha avançat
El diari La Vanguardia
Ha confirmat Catalunya Ràdio
La vicepresidenta de Junts per Catalunya
Que estava cridada a ser la dona forta
Del partit del president Puigdemont
Al pròxim govern de coalició amb Esquerra
Ha comunicat al número 2 del partit
Jordi Sánchez
La decisió de no formar part
Del nou executiu
I de continuar
De voler continuar
A l'Ajuntament de Barcelona
Notícies breus
Gerard López
El Tribunal Constitucional
Ha admès a tràmit
El recurs
Que el Parlament de les Illes
Va presentar
Contra els pressupostos
De l'Estat
Perquè no va atendre
El règim insular
Aquesta és una iniciativa
Impulsada pels sobrionistes
I que va tenir el suport
Del PP
I de Ciutadans Socialistes
I Podem
S'hi van oposar
Palma
Lali Ferrer
Bona tarda
Bona tarda
Les formacions que l'impulsen
Consideren
Que el pressupost espanyol
No reconeix el factor insular
I per tant
Les Illes Balears
Queden infrafinançades
Josep Castells
És el portaveu
De més per Menorca
I això vol dir
Que el Tribunal Constitucional
Dirà per primera vegada
En la història
Si quan la Constitució
Diu
Que cal atendre
De forma assenyalada
El fet insular
Això serveix per alguna cosa
O no serveix per res
Les Illes són les terceres
Per la cua
Pel que fa a inversions estatals
Lali Ferrer
Catalunya Ràdio
Palma
La demanda d'aliments
I productes
De primera necessitat
Als centres de càritas
No s'atura
Només a les comarques
De Girona
Va créixer el 2020
D'un 43%
Van atendre
19.000 persones
Girona
Fèlix Martín
Hola, bona tarda
Càritas Girona
Va atendre l'any passat
29.000 persones
Globalment això és un 21%
Més que l'any anterior
Però el percentatge
Es duplica
Si ens fixem només
En el servei
Per cobrir necessitats bàsiques
Dolors Puiglavall
Directora de l'entitat
A Girona
Hi ha hagut un creixement
Desorbitat
Del 43%
En relació al 2019
Dels participants
En servei d'aliments
I una de cada 5 persones
Ateses per Càritas
Girona el 2020
S'han quedat directament
Sense ingressos
Fèlix Martín
Catalunya Ràdio Girona
La investigació científica
Sobre l'origen
De Cristòfor Colom
Enfila la recta final
Amb l'estudi
De l'ADN
De les restes Òssies
Atribuïdes
Al descobridor
I també
A dos dels seus familiars
La recerca
Que es va paralitzar
Durant 16 anys
A l'espera
D'un avenç tecnològic
Que està ja disponible
Diu que l'anàlisi
Pot començar
D'aquí a dues o tres setmanes
Amb l'objectiu
Que les conclusions
Es puguin presentar
El pròxim dia
12 d'octubre
La Fira Mediterrània
Tindrà aquest any
El seu primer obrador
D'arrel
Un laboratori de creació
Per donar suport
Als artistes
El certamen es farà
Del 14 al 17 d'octubre
Manresa
Nàtia Dell
L'obrador d'arrel
Amb 14 propostes
Per a aquesta edició
Vol donar continuïtat
A l'engròs
Als laboratoris
De creació
De la Fira
Espais d'experimentació
Per a propostes d'arrel
De mirada contemporània
Ho explica
El seu director
Jordi Fosses
És el programa
D'acompanyament
A tots aquells projectes
Artístics
Que treballen
Amb aquests materials
Amb el patrimoni material
Amb la cultura popular
Amb l'arrel
Però que ens ho fan
Per interpel·lar-nos avui
A més projectes
Que ens obrin noves mirades
Que ens proposin nous reptes
Fosses també ha pensat
Que l'espectacle inaugural
De la 24è edició
Serà trencadís
Amb el debut
De l'Orquestra
De Músiques
D'Arrel de Catalunya
Una nova formació
Integrada per 31 joves
I ara la cantant
Nordamericana
Demi Lovato
Que s'ha declarat
Persona no binària
L'artista
Ha revelat
A les xarxes socials
Que pren aquesta decisió
Després d'un període
De teràpia
I autorreflexió
I la fa pública
Per ajudar altres persones
A fer el pas
D'anunciar-ho al seu entorn
A partir d'ara
Lovato passa a utilitzar
Pronoms neutres
Com
Dei o Dem
Justament avui
El programa
Independents
Dicat
Dedica un especial
Als artistes
De gènere no binari
Des de la pionera
De l'electrònica
Wendy Carlos
Fins al jove
Cantant de Vilanova
I la Geltrú
Bonite
Passant per
Sam Smith
Kate Tempest
O Arca
Esports
Sònia Leart
Les jugadores del Barça
Celebraran avui
El títol
De Champions
Amb els aficionats
Presents a l'estadi
Johan Cruyff
On juguen partit de Lliga
Contra l'Atlètic de Bilbao
Les mesures anti-Covid
Limiten l'accés
A uns mil socis
Al partit
Des d'un quart de nou
I quan s'acabi
Hi haurà festa
I parlaments
De les jugadores
A segon
El Sabell
Juga el Corcon
D'aquí una hora
En un partit decisiu
Per la permanència
L'Espanyol
Per la seva banda
Es podria proclamar
Campió
Si el Mallorca
Per aquesta tarda
A Tenerife
A la Lliga
CB de Bàsquet
Barça-Bascon
N'hi ha un quart de deu
A l'últim partit
Dels Blaugrana
Abans de la Final Four
De l'Eurolliga
En futbol
Sala
A les 7
Indústria
Santa Coloma
Valdepenyes
I a la Lliga
Sobaldambol
A dos quarts de nou
Granollers
Logroño
Fins aquí
Les notícies
Tot seguit
Les notícies
De Sant Just
Bona tarda
Us informa
Lua López
El projecte d'Ambici sense edat
Ha començat una campanya
Per aconseguir voluntaris
I voluntàries
Que hi vulguin participar
Ambici sense edat
A Sant Just
Desvern
És un dels projectes
De Sant Just Solidari
Que mitjançant
Un programa
De voluntariat social
Vol retornar
La capacitat
D'anar en bicicleta
I fer sentir el vent
A la cara
A persones grans
O amb alguna discapacitat
Actualment
Ja estan en marxa
Però necessiten ampliar
La família del voluntariat
Això ho han fet
Començant a cercar
Persones
Que tinguin
Més de 18 anys
I ganes d'ajudar
Assenyalaven per això
Que el voluntari
O voluntària
Tindrà en tot moment
Una flexibilitat màxima
Perquè el temps de dedicació
Se'l marca cadascú
Aconseguirà
D'aquesta manera
Millorar la salut
El benestar
I la qualitat de vida
De persones grans
O amb alguna discapacitat
I lluitar contra
La solitud no volguda
També contribuirà
A crear una societat
On la ciutadania
Activa
Generi felicitat
A les persones
Que ho necessitin
I realitza una activitat
Saludable
Innovadora
I molt gratificant
Per fer-ho
Només s'ha de trucar
Sant Just Solidari
Al 93
473
6584
O escanejar
El codi QR
Que trobareu
A la pàgina web
De Radio d'Esvern
I a les xarxes socials
D'Ambici sense edat
Per aconseguir
Més informació
Solida
Solida
Tancarrobamiga
I a Eurecat
A través del projecte
Laboratori d'Innovació Tèxtil
Finançat per l'art
I en col·laboració
Amb la iniciativa
Maresma Reimàgin Tèxtil
Organitzen la jornada
Workshop Upcycling
Disseny i Metodologia
Liderada per Atrapolab
A gent especialitzat
En formació
En reciclatge tèxtil
I upcycling
El workshop
Serà gratuït
Finançat per projecte
I tindrà una durada
De 5 dies
Amb una sessió en línia
I 4 sessions presencials
El workshop
Està orientat
A dissenyar
Una metodologia
Per a crear una peça
A partir de roba
I tèxtils
En desús
Amb l'objectiu
De sistematitzar
El seu procés
De confecció
Les places
Són limitades
I ja s'han obert
Les inscripcions
Que es poden fer
Mitjançant el formulari
Que trobareu a la pàgina web
De Ràdio d'Esvern
Que l'assenyalar
Que no es pot assistir
Només a una sessió
Que cal completar
El workshop sencer
Que es durà a terme
Entre el 4 i el 10 de juny
Del 2021
El de Film Festival
El Festival Internacional
De Cinema
D'Autor de Barcelona
Ha decidit afavorir
La descentralització
Del festival
I ampliar la difusió
Més enllà
De la ciutat de Barcelona
El festival presenta
El millor cinema
Internacional contemporani
I inèdit
Els nostres cinemes
És una iniciativa
De Nou Cinemart
Una difusora audiovisual
Especialitzada
En la promoció
I difusió
De cinema contemporani
El Dà
Va celebrar
La seva primera edició
El 2011
Per aconseguir
Aquesta descentralització
El Casal de Joves
De Sant Jus
Projecta
Aquest dissabte
22 de maig
A les 6 de la tarda
La pel·lícula
El teléfono del viento
De Novojiro Suwa
El llargmetratge
Explica la història
De l'Aro
De 17 anys
Que comprèn
Un llarg viatge
A través del Japó
Per buscar respostes
En una ciutat on el 2011
El devastador tsunami
Es va endur
El seu germà
I els seus pares
Aquest viatge
Porta la jove
Encara aturmentada
Per la pèrdua
Des d'Hiroshima
Fins a Tokio
Fukushima
Yotsuchi
On una vegada
Va ser casa seva
En el camí
Es troben altres persones
I les històries
De les seves pèrdues
I això està tot
Pel butlletí
De les 6 de la tarda
Tornem amb més informació
Als enjust notícies
Complet
De les 7 del vespre
Fins ara mateix
No marxeu
Mireia Belmonte
Laia Palau
Laia Sanz
Maria Vicente
I Alexia Putellas
Juntes
Sumen més de 140 títols esportius
I tu estàs perdent
No saps
A què t'estàs perdent
I tu perds des de fa molt
De veritat tu vols seguir perdent
Si no veus esport femení
T'estàs perdent la meitat de l'espectacle
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
La Generalitat de Catalunya
I la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Col·labora Ràdio d'Esvern
A Sant Just
Canviem el xip
Iniciem la implantació
D'un nou model de recollida
De residus domèstics
Per reciclar més i millor
Un nou sistema
En què els contenidors
De les fraccions orgànica i resta
S'obriran amb targeta
Saps com funciona?
Informa-te en el web
Santjust.cat barra residus
I els perfils de Twitter i Instagram
Arroba Sant Just Residus
Utilitza la targeta
I recicla més i millor
Pel medi ambient
A Sant Just
Canviem el xip
Ajuntament de Sant Just d'Esverns
Com protegir-nos de la Covid-19
En el dia a dia?
Millor a l'exterior
Que a l'interior
Millor amb poques persones
Que amb moltes
Millor dins la teva bombolla
Que a fora
Millor poc temps
Que amb molt temps
Millor persones de risc baix
Que de risc cal
Informa-te'n a
CanalSalut.gencat.cat
Sistema de Salut de Catalunya
Generalitat de Catalunya
Ràdiun 2B

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Madero
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit