Amb aquest Dreams, una cançó remasteritzada de Flatwood Mac,
que és el grup que la remasteritza.
Obrim aquest programa de la plaça.
Mireia, programa número 618.
Molt bona tarda a tots i a totes.
I després d'aquesta pluja que ens ha deixat aquí,
han estat uns minuts, per no dir 10-15 minuts,
ha reçat aquàticament, em referim,
perquè no ha passat res més,
però ha plogut de forma tipotròpic, no?,
allò que cau tota l'aigua i se'n va.
I aquí no ha passat donada i ha tornat a sortir el sol.
Des d'aquí veiem la penya del Moro,
una seva nova bandera.
Perfecte, bona tarda que s'ha quedat.
Escolteu, per seure's, escoltar Ràdio d'Esvern.
5 i 10 de la tarda.
Programa 618 per endavant.
Fins les 7 estarem aquí amb vosaltres,
acompanyant-vos i amb aquesta cançó de fons
us comento, com sempre, el programa.
Per aquest programa, valga la redundància,
obrirem amb les notícies de Sant Just a mans d'Alimanol López
els tres titulars més destacats del dia.
Seguirem a partir de dos quarts de sis amb el Josep Maria,
ell és l'expert en còmics.
La setmana passada ens va parlar de les Selecciones Ilustrades,
aquesta, podríem dir, empresa, escola a Barcelona.
Avui queda Barcelona que se'n va anar quasi bé fins a Hollywood
a crear contingut de còmics des del guió a dibuixants.
En fi, van començar sent quatre i van acabar sent cent.
Avui ens parlarà no només d'aquestes Selecciones Ilustrades,
sinó de dos guionistes, dos escriptors i il·lustradors,
són Alfonso Font i Carlos Jiménez.
I ens parlarà també de la primera jornada del còmic i la salut.
Organitza l'Hospital de Sant Joan de Déu
i s'ubicarà, si no veig mal encaminada aquest diumenge,
a Sant Boi de Llobregat.
Ens explicarà i ens donarà més detalls
que ell sí que en sap, el Josep Maria, en aquest espai de còmics.
I a la segona hora toca parlar de xarxes socials.
Què són els webinars?
A algú li sona aquesta paraula amb V baixa al principi?
Webinars.
Us dono una pista bastant breu,
només us dic que són uns vídeos online a través d'internet,
a través dels quals la gent, podríem dir, que fa classes o aprèn.
Ens donarà una miqueta més de pistes,
ens explicarà a través de quins softwares es fan aquests webinars
i quin procediment s'ha de fer servir a l'hora de participar
en una, podríem dir, classe virtual.
amb qui no, o sigui, no, és amb la Vanessa Montserrat.
Ens explicarà aquest món dels webinars a partir d'un quart de set de la tarda.
I com sempre, escoltarem bona música al llarg de tot el programa.
Us dono amb aquesta entrada la benvinguda una tarda més.
I us recordo també que ens podeu seguir al Twitter
i allà trobar no només la informació que comentem aquí
amb tots els col·laboradors, sinó més informació
a tots els podcasts que anem penjant cada dia de les seccions
i també les imatges dels col·laboradors
per si voleu posar cara a tots els col·laboradors que passen cada setmana
i també a les persones que anem entrevistant.
Teniu per això el podcast i també, com no, la fotografia,
que ens agrada molt ensenyar qui passa per aquí per la plaça.
En Toni Jalong, que va passar ahir per aquí pel programa.
amb aquest llibre de les 100 pioneres catalanes
que va presentar precisament ahir aquest llibre té.
Teniu l'entrevista publicada i també teniu la imatge.
Les imatges de l'entrevista.
Ara escoltes l'àdio despert, sintonitzes l'àdio despert,
la ràdio de Sant Lluís 98.1
Molt bona tarda, Imanol.
Bona tarda, Mireia.
Molt bona tarda.
Sono des d'una altra dimensió o soc jo?
Està sonant des d'una altra? Quina dimensió vols dir?
Ah, no, potser són els auriculars, inclús.
Jo sempre tinc problemes amb la teva primera entrada
perquè seguidament els col·laboradors, inclús, els sento molt forts molts cops.
Això vol dir que jo parlo molt fort, jo parlo molt fort.
Tinc una veu potent.
No, al contrari.
No parles fort si et sento fluix.
Ah, d'acord.
No, no, el que entès és que la resta de convidats i convidades
els escoltes molt fort després, ai, molt fluix després.
Per tant, jo estic molt baix.
No, no, molt fort.
Tot molt fort, molt fort, Imanol.
Encara no és divendres i estem així, eh?
Imagina't que passarà demà.
És que módulo perfectament la veu.
Módula.
Ai, la módula i la módula.
Ostres, em costa molt a vegades aquestes paraules, eh?
Dir-les bé en català.
La módula, espinal, home.
Ah, módula.
Com de gent coneixes que digui módula espinal?
Òsia, no?
Perquè porta'ls aquí, que els podré conèixer, saps?
Sí.
Módula.
No, no he trobat a ningú.
Tu módules o no módules?
Tu módules?
És que hi ha dies que no puc seguir el joc.
Hi ha dies que no puc seguir el joc.
No he perdut.
No veia ni per on anaves.
Ni per on anaves.
Molt perdut, et veig, Imanol.
Troba't, troba't, que és molt important en aquesta vida de trobar-se.
Vinga, va, anem a comentar.
Ara a mi no m'hi fiquis, eh?
Digues.
Ara a mi no m'hi fiquis, jo ja em trobo fàcil.
Doncs vinga, ja ens ho explicaràs.
Anem a comentar així els titulars del dia.
Avui, dijous 5 de març.
Ens anem apropant a aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona, que serà diumenge.
Per tant, no serem aquí en directe, en rigoroso directo, però hi serem d'alguna forma.
Hi serem, sí, home, sí.
Vinga, va, titulars mitjançant un ple extraordinari.
S'ha aprovat inicialment la modificació del pla general metropolità,
afectant la zona de Torre Blanca més propera a la carretera reial.
Una proposta engegada amb els vots a favor del govern municipal i Quico Ferrer,
les abstencions d'Esquerra Republicana i els vots en contra de Junts per Catalunya,
plataforma Alcaldia Republicana i la CUP.
Tot i així cal tenir en compte el caràcter inicial de l'aprovació,
ja que la mesura encara pot patir modificacions.
Si el projecte seguís endavant, la modificació permetria continuar desplegant
el conveni urbanístic de la vall de Sant Just,
que contempla el trasllat de les construccions que s'havien de fer en aquest espai natural
cap a sol urbà del municipi, concentrant-lo sobretot al nou barri de Torre Blanca,
un àrea que encara s'ha d'acabar de conformar.
Tot i així, des de l'oposició es va criticar el caràcter urgent
amb el que s'ha volgut aprovar inicialment la mesura, per dos motius.
En primer terme, perquè ha fet que els i les membres del ple municipal
que no formen part del govern no disposessin de tota la informació necessària
per emetre el seu vot.
I en segon terme, perquè semblava una mesura per evitar el decret llei
de mesures urgents en matèria d'habitatge,
a més des de la Generalitat, que entraria en vigor aquesta setmana.
Aquesta legislació faria canviar el planejament,
ja que s'hauria de destinar un percentatge més alt de pisos
al règim de lloguer de protecció oficial,
passant del 30% fins al 40%.
És veritat, ahir vam tenir ple extraordinari
i després aquesta presentació del PAM.
Pim, pam, pum.
Pim, pam. De fet, vam presentar el PIM i el PAM.
I el PAM també.
Sí, Pla d'Inversions Municipal i el Pla d'Acció Municipal.
Tots dos, i també el pressupost 2020.
En realitat, van fer aquesta presentació,
alcaldes i tinències d'alcaldia,
els quatre membres de l'Ajuntament,
van fer aquest resum, diguéssim,
clar, és que són 250 accions passant just
que s'han de desenvolupar durant quatre anys.
Durant quatre, una per una, hi ha vuit eixos
i a partir dels eixos van intentar resumir una mica
els punts aquells que han considerat més claus o principals.
Agrupant, potser també les propostes.
Sí, i que passen per propostes com el nou sistema de recollida selectiva,
també els nous equipaments que han d'arribar a Sant Just,
l'aposta per la nova deixilleria,
nova comissaria de policia local,
la segona escola Brassol Municipal,
també es vol construir,
també restaurant d'altres que no estan tan bon estat,
com la Taneu, etcètera, etcètera, etcètera.
Aquesta nova comissaria de policia estaria ubicada,
si no ho veig mal encaminada,
estaria ubicada al polígon Sotest?
Al polígon Sotest, sí.
Estaria ubicada...
Estan especulant, encara no hi ha reconfirmat, suposo.
O sí?
Sí, sí, està confirmat.
Ah, va allà, va allà.
Ben informat, doncs, que bé, molt bé, Mireia.
Està al carrer Araté,
perquè ens entenquem a l'Avinguda Indústria,
allà on...
Va caure el mur aquell.
On va caure el mur,
a l'altra banda, diguéssim,
a l'altra banda del carrer Araté,
hi ha una esplanada just darrere dels pisos
que han construït,
que és la primera línia de l'Avinguda Indústria, diguéssim.
A l'Avinguda Indústria hi ha una primera línia de pisos.
Sobre del Casal, estem parlant?
No, sobre del Casal,
el carrer Araté continua cap al polígon Sotest,
com bé deies,
venint des del Casal, com si diguéssim,
si anem cap al polígon Sotest,
perquè aquest carrer ara té,
a mà esquerra queda una esplanada
i és allà on anirà.
També, per si a algú li serveix més de...
Per ubicar-se.
Per ubicar-se.
Si diguéssim, la webcam s'haguéssim ubicat.
El bar Sant Borán està ubicat just davant d'aquesta esplanada,
perquè era els extremenys de tota la vida, diguéssim,
també per centrar-nos una mica més.
És el carrer del Karcher,
també per entendre'ns, no?,
on anem a rentar els cotxes,
la part del darrere.
No, bueno, no, no.
No, no.
Com que no?
No.
Sí, home,
però si el Sant Borán està donant quasi bé a la part de...
Està de just a l'altra banda,
del rent de cotxes.
Però el rent de cotxes és paral·lel a la indústria,
saps?
Saps o no?
No, no és paral·lel.
No és paral·lel.
Ho he de veure com està fent les posicions dels braços
per explicar...
Després em fas un croquis.
Marol, no m'estic ubicada ara mateix.
Està completament a l'altra punta del quadrant.
Ara m'he ubicat.
Ara m'he ubicat.
Ara sí.
Sí?
Sí, sí, ara justament sí.
Doncs, diguéssim,
si anem per indústria
i girem per Arater cap a la dreta,
diguéssim el que ens quedaria...
O sigui, un cop girat a la dreta,
el que ens quedaria a la nostra esquerra.
Una esplanada que allà,
segur que qui més qui menys,
la té visualitzada.
Tothom s'ha ubicat menys jo.
No passa res, digue-ho.
No passa res, no passa res.
No soc ubiculpa.
Sí que és veritat que explicar
amb dretes, esquerres,
si no tens un dibuix,
un element gràfic,
és molt difícil.
Inclús si no veus els braços
de la persona a qui parla.
Quan arribi la webcam,
tot això s'acabarà.
Tot s'acabarà.
O sigui, és que acabaré...
Tot això s'acabarà.
Acabaré fent croquis en directe.
M'enduré una bizarra
per fer els titulars.
El que haurien de fer,
inclús l'espai de Meteo
amb el mapa tipus TV3, saps?
Enganxant, no?
Ara, mira el sol,
espera que es mou.
M'encantaria.
Necessitaríem un mapa a Sant Just
a many Catalunya, saps?
Catalunya.
Però bueno, es pot fer.
Ha caigut per cert un mur avui,
però no ha estat aquí a Sant Just.
Ha estat a la zona d'Espluga,
just davant de l'escola alemana.
Però ha caigut avui
o ja estava caigut des del Glòria?
Doncs, no, no.
Des del Glòria...
Des del Glòria segur que no.
Seguríssim que no,
perquè és una zona que passa un riu.
Perquè era una zona...
Ah, d'acord.
Era una...
És darrere la parada
del bus de Just Metro, justament.
És que és una zona, de fet,
on va caure un arbre
de grans, grans dimensions,
diguéssim, durant el Glòria
i més o menys està ubicat
pel lloc on ha caigut aquest mur.
Aleshores no sabia si estava racionat,
si no estava racionat,
potser a vegades...
Jo lloraria que no fa des del Glòria
que està això així,
perquè a més no està ni precintant ni res,
que és el fet estrany
que quan hi passa pel davant
dic, ostres, no hi ha ni la típica...
el típic...
no és això, precintant per la policia local
o alguna cosa que ho indiqui,
però vaja,
que es plugues,
ja ho sabeu,
que teniu un mur...
Ei, teniu...
Bueno, que s'ha caigut, eh?
No sé quants dies fa, però...
Teniu mitja casa al terra,
clar, l'altre és...
Està acostat a l'escola, eh?
L'altre és...
Ja l'altre és
d'aquí és de competència,
anem a dir-ho així.
Entenc que és privat totalment, eh?
Perquè si és privat,
aleshores li toca
al propietari i propietària
encarregar-se'n.
És a dir,
és com el de vingua d'indústria,
totalment privat.
Vinga, va,
seguim,
anem cap a l'última notícia del dia.
Última o segona notícia del dia?
La segona?
Ostres, mira,
jo pensava que havia aguantat dues ja.
Doncs vinga, segona.
És que el temps passa volant, a mi.
Vinga, va,
Observatori Comarcal de Basriu Bregat
ha publicat noves dades de l'atur
registrat a la comarca.
Pel que fa en just,
el municipi ha tancat el mes de febrer
amb variacions negatives
respecte al gener,
amb un total de 453 persones a l'atur,
i menys que el mes anterior.
I respecte al mes de febrer de l'any 2019,
l'atur ha disminuit també en 21 persones.
Una tendència a la reducció de l'atur
que no s'ha complert a nivell català
ni tampoc al Basriu Bregat.
Pel que fa a les xifres comarcals,
39.626 persones
estan a les listes d'ocupació,
que representa 51 més que el mes de gener,
i respecte al mes de febrer de l'any anterior,
l'atur ha augmentat al Basriu Bregat
en 115 persones.
A Catalunya la tendència és també a l'alça,
amb 395.214 persones a l'atur,
1.532 més que el mes de gener.
I ara sí, si no vaig mal a caminada.
Ai, t'he de dir que aquesta música
m'agrada per fer titulars.
Aquesta sí?
Sí, no...
La d'altres no?
I mira, sembla la del temps, oi?
És la del temps?
No, la del...
Que vas molt mal encaminat, eh?
La del temps és aquesta.
Ai, doncs feia més l'altra del temps, eh?
Sí?
Molt més l'altra?
Molt més aquesta del temps?
Sí, home, sí.
Més del temps?
Aquí m'ha parell el Tomàs Molina al cap.
No ho sé, haurem de fer aquí una enquesta.
A mi la que més m'agrada és aquesta.
Uf, temps.
Uf, enquesta.
Aquesta, aquesta és...
Aquesta és la que més m'agrada, crec.
Va amb cop de cap inclòs, eh?
Sí, sí, sí.
Els veuen sempre, pa, cop de cap i som-hi a xerrar, som-hi a xerrar.
Inevitable.
He de dir, també, que modularment la música ajuda molt a l'hora d'entrar a parlar davant d'un micròfon radiofòricament parlant.
És una ajuda molt gran.
Home, sí.
Aquesta cançó, sempre, forever.
Forever.
Vinga, va, anem, ara sí, l'últim titular.
Últim titular, perquè avui dijous s'inicia la desena edició del Festival Rubri Folkum de Sant Boi,
que reuneix diferents propostes de música d'arrel, entre les que s'inclou el conjunt Riu,
amb el Sant Justenc Francesc Cardona, entre els seus components.
També passaven per la cita el conjunt de Carles Velda, Fardatge i Núria Casals,
o el de Holiday Club, entre d'altres.
Aquest any, a més, coincideix també amb el desè aniversari de la conformació del grup Riu.
Per aquesta raó, el conjunt ha preparat un espectacle molt especial
que s'ha programat el pròxim 6 de març, a les 10 de la nit, dins d'aquest Rubri Folkum.
Una proposta que repassa aquests 10 anys de concerts, gires, produccions i discs,
el que afegiran com a novetat el so d'una bateria.
No serà, però, l'única novetat.
El concert crearà un espai acústic de 360 graus,
de forma que en diferents punts de la sala es podran escoltar diferents sons.
Carai, escolta, sona molt bé.
És que estava intentant fer un tuit alhora i veig que no ha pogut.
Sona molt bé.
De fet, vam intentar tenir Riu aquí en alguna vegada, en alguna ocasió.
Espero que algun dia arribem a tenir aquí algun dels seus components.
Sí, home, sí.
Ara sí, que vagi molt bé aquesta tarda, Immanuel, i fins demà divendres.
Igualment, Mireia. Fins demà.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
And I saw you there
Been working like a dog
I turned all my dreams up
I didn't know my name
I didn't know my name
I got a little bit younger
I got a ways to go
I got a little bit longer
I got a ways to go
I got a ways to go
I got a ways to go
Even though I can't see the review
Even if I promise to hear you
Even when I sleep all day
Even when I sleep all day
Even if I was a little time
So I'm living in my back of the moon
Just like we do
Even when I dream all day
Don't wanna sleep tonight
You got me feeling right
I didn't know my name
I didn't know my name
I got a little bit longer
I got a ways to go
I got a ways to go
I got a ways to go
I got a ways to go
I got a ways to go
Even if I can't see the review
Even if I promise to hear you
Even when I sleep all day
Even when I sleep all day
Even if I was a little time
So I'm living in my back of the moon
Just like we do
Even when I dream all day
Even when I, I don't dream all day
Even if I am
Even when I do
Even when I dream all day
Even if I'm sleeping all day
Even if I was a little time
You've got to go
I love you
I love you
Even when I dream at the moon
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
012!
La Generalitat al teu costat!
012!
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012!
La Generalitat al teu costat!
Doncs vinga som-hi, anem a parlar de còmics. Bona tarda Josep Maria!
Hola, bona tarda Mireia!
Hola, bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Bona tarda!
Com va tot?
Bona tarda!
Molt bé!
Molt bé!
Sí, bon dia!
Bueno, ha vingut una tormenta aquesta tarda, que no sé si...
10 minuts!
Us heu enterat!
Sí, però ha sigut...
Bueno, a mi ens ha enganxat a la feina, però...
A l'exterior estàveu?
Sí, sí, sí, sí, ha sigut un moment que he quedat calats!
Però bueno, ha sigut divertida a mi, perquè aquestes tormentes així...
Fuà!
Són així que tot ho esperes i llavors són enèrgiques!
No ha caigut cap arbre, no?
Espero!
Bueno, amb els lluïs han caigut motos!
Ja ho he vist!
Pel vent!
Sí, sí, sí!
Ara, últimament, amb aquestes ventades que fan, ja no és la primera vegada que en veiem!
Sí, sí, motos per terra!
Algunes, motos petites!
I us ho dic per si algú veu de mar lluïques amigues que té la moto allà per terra!
Espero que no!
Ah, perquè es treuen d'allà i es col·loquen a una altra zona?
No, no, no!
No, no!
Si es veuen, s'aixequen la moto, però que ja n'hi he vist dos!
L'altre dia eren tres!
Vull dir que, a vegades...
L'altre dia vull dir abans d'ahir, eh?
Abans d'ahir...
El dilluns, crec que va ser, no?
Dilluns, correcte, correcte, correcte!
Crec que vam arribar a 90 quilòmetres per hora, eh?
Ah, veus?
Sí, sí!
Doncs mira!
Ara cobra sentit tot, no?
Sí, sí!
Bé, sí que va caure algun arbre, però bé, res!
Particular o de...?
A la pantalla, no, al costat de l'autopista, allà a 11 de setembre, a les bases de Sant Pere.
Allà, que és on toca l'autopista, que a la gent allà no li molesta, però sí, allà van caure bastant xibrers.
Però de carrer, públics, en reflexió de via pública.
perquè són les que estan fora de la cera, darrere d'una tanca que hi ha de bua, això em sembla.
I cap a casa no van caure?
No, no, van caure a terra.
Bé, no, no, però que no molesta la gent quan passa.
Ah, val, val.
La via no va caure, van caure allà.
És la zona darrere, sota l'autopista, i és la zona aquesta que hi ha entre l'autopista i la via urbana.
La nostra gran preocupació pels arbres que cauen a Sant Just, eh? M'agrada que fem com una espècie de seguiment, saps?
Des del Glòria, que ja hem d'estapar, no? Bueno, vinga, parlem-ho, no? Vinga, ja podem parlar dels arbres que cauen a Sant Just.
Sí, però només com a anècdota s'han plantat, eh? S'han plantat, perquè s'he plantat jo, jo i els meus companys.
S'ha hagut de queixes, ja s'ha pot anar, sí.
70 arbres, eh?
70 arbres, quants van caure? 100 i pico, no, Glòria?
Sí, sí.
Ja m'estàs fotent aquí.
Bueno, s'han plantat la meitat.
S'han plantat la meitat de les que van caure, no?
Sí.
Al mateix lloc, perquè tornem.
Sí, alguns sí, alguns no, lògicament.
Hem anat canviant.
Bueno, jo estic aquí per parlar de còmics, eh?
Per parlar de mi libro.
Avui vines a parlar de tu libro, ¿verdad?
Mira, t'entra pels arbres, avui.
Vinga, pues hableu-vos de tu libro.
A ver, que li hauràs publicado.
De mi libro.
De mi libro.
Selecciones Ilustradas.
Això.
Avui parlarem de...
Parlant de...
Bueno, parlem de dos autors que...
És que, bueno...
De selecciones.
De selecciones ilustradas, sí.
De selecciones ilustradas, sí.
I tots els autors que sabeu que més de 100 autors van estar en aquesta petita empresa...
Sí, una empresa, perquè al final era una empresa...
Petita, gran empresa.
Per això, era una petita i es va tornar en una molt gran empresa.
I vaig seguir els autors que havien treballat aquí.
I em va fer gràcia, perquè hi havia gent que...
Bueno, lògicament, són gent que va treballar als 80 i 90,
i que a mi em van ajudar, diguem-ne, a que m'agradés tot el món del Covid, no?
I això, parlarem sobretot de dos, d'Alfonso Font i del Carlos Jiménez,
que són...
L'estil és bastant semblant, però han tirat diferents.
Alfonso és un barceloní i un medileny, i em va fer gràcia perquè...
Això és un xiste, no? Ara comença.
Sí, això.
Això és un Barça.
Això és un del Barça i un del Madrid.
Ja veiem, es posen a fer còmics, no?
Es troben.
Però junts? Treballaven junts, ells?
I van arribar a treballar, sí, us ho explicaré,
van buscant coses d'aquests nois,
d'aquests...
Nois no, perquè ja tenen 70 i escaig d'anys,
però nois encurtits en la vida,
encurtits a la vida,
i llavors vaig veure que hi havia un que es deia el Grupo de la Floresta,
que eren sis autors, que tots treballaven en les Seleccions Il·lustrades,
i que van arribar a no treballar, ja no junts, sinó a viure junts.
I tots vivien aquests sis nois en una...
En una comuna o alguna cosa així?
En una torre, sí, una torre de la floresta,
per això es deia el Grupo de la Floresta,
vivien tots allà,
i fins i tot van arribar a dibuixar un còmic tots junts.
Dos feien els personatges femenins,
dos personatges masculins,
l'altre feia els fondos,
l'altre feia una de les naus o els aparells que sortissin,
i em va fer gràcia que sis persones treballaven en una mateixa sèrie, no?
I vivint, o sigui, convisquent, no?
I convisquent.
Clar, i llavors era una espècie de comuna,
molt hippie,
que també es discutien de moltes coses...
Bueno, per això ja en parlarem,
i ara deixeu-me abans de res una petita notícia,
que ja al final ja ha arribat,
que també us ho he plantejat,
que és el primer saló que...
Bueno, saló, és un...
La jornada, no?
És una jornada, perdoneu,
perquè a més són dues jornades.
Bueno, és que això es tenia que fer a l'octubre,
l'octubre, val?
Bueno, us ho parlo.
Primera jornada de còmic i salut que es farà a Sant Joan de Déu,
que es barreja el salut i el còmic,
i això es tenia que fer ja el 18 d'octubre de l'any passat.
I què va passar?
Va passar que va haver-hi el dolor del judici,
la sentència del judici,
i no es va poder...
Per aquest motiu ho van moure.
Ho van anul·lar, val?
Perquè com això, com moltes coses, ho van anul·lar.
I llavors ara,
ara que està el dia 20 del mes que ve,
això ho he de donar les gràcies a...
és que no sé com es diu.
Ara no sé qui...
He de preguntar com es diu,
però és una de les bibliotecàries d'aquí.
Susana, Sandra, Rosa Maria...
Portolleres.
Susana, Sandra, Rosa Maria...
Ja, és que li volia preguntar però he tingut temps.
I en un parell més, ara no sé els noms.
No, però aquesta...
Bueno, també m'ajuda,
perquè ella li agrada molt el món del còmic
i hi ha un intercanvi molt maco cultural de còmics
i que, bueno, ella m'ho va fer saber.
I, ostres, dic, mira...
I llavors està molt bé
perquè ser aquesta jornada del còmic i la salut
vindrà...
Això serà el divendres 20 d'octubre
i el 21 també faran activitats.
Però el 20 d'octubre és el genial,
que intentaré que far-me festa.
Espero que el meu cap no estigui escoltant.
Sisplau.
Sisplau, t'hauria d'agafar un dia personal.
No, que és que em trobo malament.
No, no.
Ho farem seriosament.
Tens temps, tens temps.
Tu ho pots planejar bé.
Això ho he de plantejar bé
i no que passi res.
I llavors ve l'Antonio Altarriba.
És que vénen autors molt bons.
Ve l'Antonio Altarriba,
que és el de La Rota
i...
Bé, és el Premi del Nacional del Còmic de 2010
i parlarà, bueno,
i ha fet una obra que es diu Yo loco,
que va sobre un malalt mental.
Ostres, l'Antonio Altarriba és boníssim.
Bé, és que l'Ala Rota la té a llegir
perquè parla sobre la seva mare.
És que l'Ala Rota i l'altra no me'n recordo com es diu,
perdoneu.
Parla sobre els seus pares,
tot el tema de la postguerra i tot el que van viure.
I són...
És la història d'ell, dels seus pares.
I, ostres, ell...
El pare des de la...
Llons des de la Republicà,
Exil i tot el que va viure.
I la mare, treballadora de casa,
una mare a casa.
Però una mare a casa que ha d'anar a treballar
per poder cuidar els seus fills.
M'ha dit, ha marxat.
I ha d'anar a les cases a treballar de xa-xa,
de dona de fer feines.
I treballa per militars franquistes
i veus tot...
Està molt, bueno, és molt, molt maco.
En la història, tot el que ella viu,
veient tot el que...
El fill, que és el Tarriba,
que ho va dibuixar,
veu...
O sigui, la seva mare li explicava coses,
però que no sabia.
I, després, buscant per qui va treballar la seva mare,
té un dels caps de l'exèrcit militar,
bueno, dels militars del que estaven en Franco, no?
I llavors, bueno,
tota la història és molt maca.
I és realista.
I el dibuixant,
aquest dibuixant va en aquestes jornades?
Sí, i el Tarriba va en aquestes jornades.
També veien la grua Estudi,
que això també a tu t'interessarà.
La grua Estudi?
Sí, que són el Miguel Ángel Giner i la Cristina Durant.
La Cristina Durant, que vam estar parlant,
que ens va escoltar i que ens escolta.
Sí, espero.
I la Cristina Durant també vindrà,
i tinc ganes de parlar amb ella.
Si jo el que m'agradaria és preparar-me una mica
per poder, ja que vénen a xerrar,
després intentar pillar algun d'aquests
per poder fer una petita entrevista,
entre cometes, el que pugui,
però és el meu repte.
Per intentar,
això no és la setmana que ve,
cada setmana que ve no serà,
serà d'aquí dues setmanes.
A mi intentaré portar-vos informació
sobre aquesta jornada.
Perquè això és l'octubre?
No, va ser l'octubre
i ara serà el 20 de març.
El 20 de març, ah d'acord.
No, no, però estaria a celebrar el 18 d'octubre.
De l'any passat.
Sí, sí, del 2019.
Sí, per això.
I llavors, bueno,
el morador és el Toni Boix,
que veig que és un infermer,
però bueno,
després hi ha el Miguel Fuster,
que és aquest noi que va estar al carrer,
viscant al carrer molts anys,
i va fer un còmic que explica la seva vida al carrer,
i va dir,
i va dir,
va dir,
és dur, eh?
Està molt bé,
perquè clar,
és reflex el que ell ha viscut al carrer,
que es diu Miguel 15 años en la calle,
que és un,
bueno,
que ara, lògicament,
ha pogut tornar a la vida normal,
no?
Però que va estar 15 anys visquent al carrer,
però era un xaval jove, eh?
I tot el que va viure.
I després va decidir un dia
poder dibuixar.
Quan el van treure del carrer,
bueno,
lògicament,
amb ajuda, no?,
dels serveis públics i d'assistències socials,
doncs van poder sortir-se'n i
va publicar aquest còmic que va arrasar,
al seu moment.
T'anava preguntant,
la unió aquesta de còmics i salut,
sí.
És la primera que es fa, no?
És la primera jornada, no?
És la primera jornada,
però això també...
No, no, és això,
que també em va...
És curiós, no?,
el vincle entre, no?,
quin vincle,
pot trobar entre potser la salut
o els còmics i la salut, no?
Però jo, bueno,
però el que veig és el salut mental,
vull dir que és...
Perquè tots els còmics són...
tracten temes de...
de...
fins i tot de...
del que, bueno,
com a, diguem,
la Cristina Durant,
que va fer el dia 3,
que al final és l'accident del metro de València,
i tot el que les famílies van viure, no?
Jo crec que tot,
pel que veig,
tot està tractat des del tema del...
de...
de...
Bueno,
pel que veig,
la taula ordona és el còmic com a mitjà narratiu en primera persona.
Però veig que tots els que estan aquí
parlen una mica del tema mental, no?
Que ve l'Habil Carrasco,
que és l'autor de Pere López,
que...
que també...
que està en el servei de rehabilitació comunitari de Sardanyola, no?
del Parc de Sant Joan de Déu.
Que és...
Bueno, que veig que tots tenen...
També ve la Montse Batalla,
que presenta el còmic Manicomio.
Jo crec que tots...
Manicomio és molt sorprendent.
Té una relació amb...
Té una relació amb la salut mental, no?
Jo crec que per aquí val el tema.
Que, per cert,
el dia 3 va guanyar el Premi Nacional del Còmic.
Això ho havíem comentat,
o no ho havíem arribat a comentar?
Perdona, m'has dit...
Sí, no, he tornat ara a la Cristina Durant.
Sí.
La grua.
Que va guanyar el Premi Nacional del Còmic 2019.
El 19, això ho havíem arribat a comentar, oi?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, van comentar.
Sí, sí.
El seu perfil i dir que ara no quedi en el tintero, eh?
No, no.
Sí, sí, sí, havíem parlat.
Sí, sí, perquè vam parlar i va ser...
Que jo vaig treure el tema,
per això,
perquè va ser el Premi Nacional,
va ser el del dia 3,
i vam tornar a parlar d'ella
per una altra cosa que ara no recordo.
Pel còmic aquest sobre el càncer,
que està...
Ah, sí, perdona, aquella...
Sí, sí, sí.
Ux, sí, sí.
Que està patint tot el...
Sí, sí, sí, que està ara.
De fet, ha canviat inclús el seu...
Si algú la vol buscar també al Twitter,
és Cris Durant la grua, tot junt,
i s'ha canviat inclús la foto de perfil,
que tenia un dibuix d'ella, de cara,
però ara és el mateix dibuix,
amb un mocador al cap.
Hòstia.
Perquè, de fet, també va sortir a fer-me llibres,
he estat veient,
i també jo portava aquest mocador al cap.
O sigui, que segueix lluitant.
La Cristina i ens sent també una forta.
Això, això, molt forta,
i grans de saludar-te si véns el dia 20.
Bueno, si ens veiem el dia 20.
I res, després del col·loqui final,
parlarem sobre els superherois,
com a exemple de la superació personal,
que a mi em fa molt grans d'estar aquest col·loqui,
que és el Sergi Arinho,
que vam parlar,
quan vam parlar dels que treballen per la Marvel.
Els Made in Spain, no?
Els Made in Spain,
que vam parlar dels superherois Made in Spain,
que vam parlar del documental de Movistar.
de Movistar.
I llavors, bueno,
també ve aquest que és dibuixant, no?
Dibuixant de la Marvel i de DC Comics.
I també, ojalà,
tinc moltes ganes de poder agafar-los després,
en algun moment,
algú, algun d'ells,
no sé si podré tots,
però almenys per fer alguna pregunta i poder...
Alguna foto també va.
I fotos.
Sí, sí.
Va per penjar-la al Twitter.
Això, això, això.
Això, això.
Això mismo, això mismo.
Joana Maria, no sé si volies tornar
o volies acabar encara
de documentar aquestes primeres jornades.
No.
Ja està, ja...
Vint de març, eh?
M'ho apunto també per preguntar-t'ho,
per animar-te a que hi vagis
i perquè després que un cop hi vagis
ens ho expliquis, eh?
Correcte.
Sí, sí.
A més, bueno, qui vulgui anar-hi,
ja sabeu que el cost de la inscripció
són cinc euros,
que tampoc no és cap allò,
a vegades, aquests salons que van...
No és un mal de cap.
No.
Per això que el salón normal hi ha 20 euros,
però aquí cinc euros no,
tampoc és un mal de cap.
Val?
L'Auditori...
Sí, això, que no us he dit, on era?
L'Auditori no sé què de Sant Boi.
Vale, doncs digue'm-ho tu,
perquè no ho veig per aquí.
Val, ara t'ho busco i t'ho dic.
Sí.
Perquè no ho veig aquí.
Ah, no, l'Auditori és del Centre Social
de...
No, de Sant Joan de Déu.
Ah, sí, exacte.
Vale, vale.
L'Auditori del Centre Social
del Parc de Sant Joan de Déu.
No sé per què he ficat Sant Boi.
Ja ho sé.
Ja, que m'està parlant demanica.
Vinga, va, anem a fer aquest canvi de tema.
de l'altre tema que ens portava, Josep Maria,
que són aquests dos...
Quan dius autors, que són guionistes,
també il·lustradors,
aquest d'Alfonso Font i Carlos Jiménez.
Són dibuixants...
Bueno, al principi eren dibuixants,
després van arribar a fer els seus propis guions i còmics.
O sigui, ja...
Ho han fet tot.
Ho han fet tot, sí.
Però lògicament...
Primer parlem d'Alfonso Font,
més que res perquè està aislada d'Alfonso.
No, no és per res, és personal.
És personal?
No, no.
Ah.
Alfonso és de Carlos.
No, més que res, l'Alfonso Font va néixer l'any 46,
encara és viu, encara està en actiu,
encara està fent còmics,
i que ja té setanta i pico d'anys.
I segueix treballant per...
Publicant.
L'any 2018 va publicar un còmic per Alemanya.
Sí, sí, que és el...
Es diu L'home,
que a més és que es volia...
Sí, perquè jo L'home l'he llegit,
però no ho tinc en cap.
Però, ostres, L'home em sona molt.
L'home, el tesoro del temerario,
que el va fer el 2018.
I llavors, l'Alfonso Font va néixer l'any 46,
va formar part del grup de la Floresta,
que jo el que es volia parlar és d'aquest grup,
que eren 6 historiatistes, 6 dibuixants de còmic,
que era ell, el Carlos Jiménez, el Luis García, Suso Penya,
segur que els que us heu llegit els còmics dels 80 i 90,
sobretot, i 90 els coneixeu molts,
el Ramon Torrens i Adolfo Osuero.
I van treballar col·lectivament des de finals dels 60.
Van crear aquest estudi,
un estudi que, per exemple, no només un estudi,
gràcies al senyor que vam parlar l'any passat,
la setmana passada, el senyor Totent,
que era el cap i creador de l'empresa de...
de...
de...
de...
perdona, sí, que m'ha semblat el cap.
Falta el cafè, eh?
Sí, em falta el cafè, sí, sí.
El senyor Totent els va a buscar la casa,
va a dir, ostres,
hi havia gent que venia amb aquest...
A veure, el Fonsso Font és d'aquí,
però, per exemple, el Carlos Jiménez és de Madrid,
el Suso Penya també és de Madrid,
el Fonsso Osero,
llavors Adolfo Osero,
són de Madrid,
i va a dir, ostres, mira,
vosaltres que...
a més, era gent jove,
diu, ma, us busco una casa,
i amb el que cobreu,
que ja cobraven bé,
entre els sisos us la podeu pagar bé.
I van a una caseta amb jardinet,
i allà va ser...
Carai.
Van arribar tots a viure junts,
a conviure,
quan de jove,
després, quan es van començar a casar,
lògicament,
i cada un va anar amb el marxant,
però al principi...
Però van viure d'uns anys?
Sí, sí, van viure d'uns sis anys,
van viure allà.
Déu-n'hi-do.
Has dit dotze o sis persones?
Sis persones.
Sis persones,
i allà es veu que venien més dels dibuixants,
i ells feien sopars,
i lògicament era bastant...
Era una casa de festes, eh?
A finals dels 60, sí,
era bastant tota la vida anàrquica,
ells mateixos ho diuen informal,
però també es treballava bastant,
perquè clar, lògicament,
també era la seva passió,
els còmics,
i no els costava,
no era una feina d'anar a vuit hores, no?
Clar, clar.
I llavors també xerraven molt
sobre temes que es qüestionaven els valors, no?,
d'aquella època dels anys 60, no?,
dels de sempre.
Van arribar, això,
a treballar tots junts,
en series d'àlbums,
com la sèrie Delta 99,
que us està al Twitter,
us he passat la...
No sé si s'has penjat.
Bueno, una de les...
Bueno, van treballar amb dos...
Hem penjat una de les portades
Dark Stories.
Vale, vale.
Doncs van treballar, res,
van treballar a Delta 99,
i 5...
5...
5 por...
Ah, no recordo ara.
5 por...
Ara no ho he apuntat.
5 por...
No sé què,
però són sèries així de...
de sense ficció,
i que el guió sobretot era del Víctor Mora,
que Víctor Mora estava exiliat a París,
i que, bueno,
és un escriptor que ha fet, per exemple,
París Flashback,
és una novel·la solar del 68,
i era molt guionista de còmics,
i molts còmics,
i traductor.
També va traduir molts còmics de l'Estèrix,
per exemple,
i del Tintín.
Que n'hem comentat aquí un munt de cops,
també.
Sí, sí, correcte, correcte.
Sí, sí.
La feina es repartia així.
En Torrens i García feien les figures femenines,
doserien totes les masculines,
i penya i font les naus i els fons,
i els fondos, els fons de les vinyetes.
Que jo al·lucino com...
Qui era primer que ho devia fer?
No sé com ho feia.
És a dir, la primera mà que dibuixava.
Ja, devia ser com si fos un taller per fases, no?
Clar.
És a dir, el primer hi havia una part,
el següent afegia,
i així fins que es completava la vinyeta.
Correcte.
I això van...
Una cadena de producció.
Sí.
Era una sèrie de...
És com una espècie de còmic
que sortia cada setmana,
i que explicava només la història d'aquest,
d'aquest grup que representava
que era un grup que anava per l'espai
i lluitava contra extraterrestres
i altres d'altres galàxies, no?
Una espècie com de...
una mica bledrunner, penso jo,
una mica com que eren els baixos fons
d'altres planetes
i grauen així buscant com de...
de sèrie negra,
però d'extraterrestres,
d'extraterrestres,
de sense ficció.
I llavors la sèrie, lògicament,
van estar res,
fent tres números junts,
perquè clar, era un descontrol.
Diu que...
Al final, en Esteve Maroto,
que l'altre dia parlem d'ell,
va acabar fent-ho ell només,
perquè era impossible...
Fins a...
Al final, el treball en equip
no és bo per fer còmics.
El treball en equip, per altres coses,
sí, però per fer còmics, no.
Perquè acaba tenint poc sentit
i acaba sent industrialitzat.
Ja no et sents teu, el còmic, no?
És com...
Tu què tens que fer les dones?
Què fa aquí?
I doncs només aquella part
que no sabies ja, no?
Intentar ser com entre tots,
fer alguna cosa grupal,
però clar, és una cosa...
Crec que un còmic és tan personal
i tant com una obra d'art, no?
Que tens que fer-ho tu,
que això ja és...
Sortia de mare
i al final acabava molt industrialitzat.
Però Maroto havia estat també
en aquest grup de la floresta?
L'Esteve Maroto...
No.
No havia format part de...
No, l'Esteve Maroto no havia format part.
No, l'Esteve Maroto no havia format part.
L'Esteve Maroto va ser el que els va donar la idea
i a més va començar amb el guió.
Després va ser el Víctor Mora que va agafar el guió.
Llavors ho va retornar l'Esteve Maroto
i ho va fer ell sol.
Va seguir la sèrie però ja ell sol.
En Carlos Jiménez diu que aquest grup,
aquest grup de la floresta,
diu que fos la primera vegada
que historietistes de còmic,
artistes de còmic d'aquí al país,
es pensaven, es prenen la historieta
com un medi artístic,
que cuidava la composició, la forma d'explicar històries.
Era més un medi d'expressió artística
per deixar anar un munt d'inquietuds
d'aquells quan érem joves i dibuixants,
més que com un medi de comunicació
que realment és el còmic, no?
Que més endavant sí que van agafar
algun medi de comunicació,
però era...
Bé, llavors veig que se'm està tirant
els temes a sobre, però...
Un sis minutets.
Sí, era...
Alfonso Font va ser autodidacta,
va començar a fer treballar per Borguera
i després a historietes de l'oest i d'indis
i llavors va començar a treballar
per seleccions il·lustrades
i ara directament pel mercat americà,
per l'editoria del Warren,
que l'editoria del Warren,
no sé si us en recordeu,
vam parlar amb...
de seleccions il·lustrades també, no?
Sí.
S'aparèixer també...
Va ser un dels clients
de seleccions il·lustrades als Estats Units.
La Warren és...
No sé si us en recordeu,
vam parlar sobre la crema de còmics dels anys 50,
que va haver-hi una...
Una espècie...
Sí.
Sí, tot un tema de catòlics fonamentalistes,
fonamentalistes,
que van cremar a anar a les escoles privades als còmics
perquè era algú dolent, perquè estava...
I al final van decidir, doncs,
fer una espècie de codi,
de codi d'ordre, no?
Dibuixarem homes fumant...
Un manual d'estil, no?
D'estil, però superallò,
super que no sortia.
I la Warren es va negar.
Va ser dels pocs que van sortir una mica de...
que seguien dibuixant noies nues
o fent una mica de...
Feien el que volien, bàsicament.
El que volien.
No regien per cap norma.
Llibertat.
Lògicament va ser apartada,
però després la Warren, cap als anys 75,
va ser una de les millors editorials que hi havia,
americanes.
Llavors ell va dibuixar per la Warren,
s'independitza de les edicions il·lustrades,
i ja decideix només treballar per editors estrangers.
A França va fer el...
Alfonso Font va arribar a dibuixar històries amb guionistes,
amb guions com el Cozias,
el Cozias és un dels cracks de Sandberg.
Los Revisiones de la Tierra,
que és un cómic molt xulo del Le Cureux,
i de Jean-Michel Charlier,
que Jean-Michel Charlier és altra,
la tenint de Blueberry.
Molta gràcia.
L'esforç que li poses per pronunciar aquests noms, eh,
Josep Maria,
és que t'haurien de veure per la web,
com perquè la posició de la boca de pinyó
és espectacular.
Sí, sí, sí.
De plus, de plus, de plus.
El fas a profund.
M'he perdut ara amb els noms,
i no sé quines noms que comentaves.
Bueno, que va arribar...
Bueno, mira, és que...
Va arribar...
Va dibuixar pel...
Sí, t'esperem, eh?
Sí, és igual,
perquè...
No, per això no.
Va dir, ja, perdoneu,
va ser el cas que mirem.
Ahir vaig dir...
Algum cafè, eh?
Sí, sí, sí.
Estic allò...
Perquè la gent diria,
d'on ve de la ràdio?
No, no.
Tu no ho diguis, això.
Bueno, el cas és que va arribar a dibuixar,
per molts...
Bueno,
per un munt de països,
i ell estava frustrat,
perquè diu, ostres,
em coneixen i soc superlloat a tot l'estranger,
però al meu país ningú em coneix
i no m'ha dit tant res, no?
I això és frustrant,
m'arriba a això.
Però al final dels 70,
el Totem,
el Totem,
de les edificis il·lustrades,
el va recuperar per la revista Totem,
que és una revista també dels puntals dels anys 80,
per Crepi,
i per 1984,
que també hem parlat aquí.
I va crear una parella,
jo me'n recordo,
d'estrafalades aventurers especials,
que es deien Clark i Kubrick.
Clark i Kubrick?
Sí.
Clark és el que feia ciencia ficció,
que dibuixava ciencia ficció,
perdoneu,
escrivia ciencia ficció
i per l'estranger Kubrick,
pel director de cinema,
que va ser el pisionero de les estrelles,
bueno,
a Zimok.
Els 80 va deixar de fer ciencia ficció,
per fer més històries d'aventures,
com d'en Jack London
o d'en Robert Louis Stevenson,
com John Roner,
que també me'n recordo,
que era un mariner,
era una espècie de corto maltés a l'espanyola,
una mica així,
però bueno,
que estava bé,
estava molt xulo.
Llavors va ser també,
al final dels 80 va crear una heroïna,
que també era estranya,
va començar ja amb les heroïnes,
que es deia taxi,
i també que era una detectiu,
una noia detectiu,
que com homenatge a la novel·la negra.
I res,
i com us dic,
encara segueix amb actiu.
Llavors el Carlos Jiménez...
Setanta i tants anys, eh?
Sí, setanta i pico.
I el Carlos Jiménez,
bueno,
és madileny,
va tenir una...
O sigui,
a Carlos Jiménez
li dediques un minut i quart, eh?
És que és la pena,
sí,
home,
doncs guardem-la per el proper dijous,
no?
No em sembla lícit dedicar-li 25 minuts a Alfonso Font,
i deixar-li un minut de glòria al pobre Carlos Jiménez,
no?
Parlem la setmana que ve,
perquè a més penseu que...
Home,
s'ho mereix o no?
Sí, sí,
penseu que va viure la postguerra,
durament,
faig un petit resum,
els pares con ell eren molt petits,
i es va passar la...
tota la pobra infància i joventut,
adolescents,
al llarg d'auxilios social,
auxilios social,
de...
Sí, m'ho havien dicho.
De franquisme.
I va viure tot el que era la repressió omnica franquista
a partir dels nens.
I amb això va escriure una sèrie de còmics,
també,
que en parlarem,
que són Paracuellos.
Va, doncs...
Com?
De la sèrie Paracuellos.
Paracuellos.
Paracuellos, tot seguit.
Hi ha cinc còmics de Paracuellos.
Vale?
Doncs, vale.
No, no.
Què t'he de dir?
Jo què t'he de dir, Josep Maria?
Sempre estupendo tot el que diguis.
Però ja en parlarem.
Va, apuntem a Jiménez,
a com és?
Carlos Jiménez.
Carlos Jiménez.
I Alfonso Font,
check.
Això.
Ben explicat avui, ben extès.
Val.
Gràcies, Josep Maria, com sempre,
per portar-nos tot això.
Val.
I perdoneu que tot sigui tan ràpid,
però, bueno,
que fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Vale.
Adéu.
Adéu.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda.
Els informa Kilian Sabria.
Els 4 casos nous de coronavirus a Catalunya
eleven fins a 32 el nombre de contagiats.
Tots lleus, excepte un dels afectats.
Confirmat avui mateix que està greu.
Joan Guix, secretari de Salut Pública.
És un home de 50 anys, de Barcelona,
està en una situació que qualifiquem com de greu,
sense cap perill en absolut,
però que, donat que té una patologia prèvia,
s'ha de qualificar d'aquesta manera.
Mentrestant, a la resta de l'Estat,
s'han detectat 11 casos nous de coronavirus
en una residència geriàtrica de Madrid.
Es tracta de 10 usuaris de la residència a la Paz
i també d'un auxiliar d'infermeria del centre.
Madrid, Pau Rovira.
La residència, que té una mitjana d'edat de 80 anys
i una capacitat per a una setantena d'usuaris,
habilitarà zones d'aïllament i procuraran
que persones amb símptomes no utilitzen les zones comunes,
com ara el menjador o els lavabos.
La malaltia s'ha propagat per un dels mòduls de la residència
i encara no se'n sap l'origen.
També s'ha decidit restringir les visites
tant a l'exterior com a l'interior de l'edifici.
Notícies breus, Martí Ferrero.
El coronavirus pot tenir un impacte superior
als 100.000 milions d'euros al transport aèri de viatgers de tot el món.
L'Associació Internacional del Transport Aèri, la IATA,
ha revisat a l'alça la reducció d'ingressos
que està afectant les aerolínies
després que la malaltia ja no afecta només l'Àsia Oriental,
sinó que s'ha estès a una vuitantena de països.
La Xina i Itàlia són els principals mercats
i es calcula que hi haurà la principal caiguda de demanda de viatgers.
El Parlament demana al govern espanyol que tanqui els centres d'internament per estrangers,
els CIES, especialment el que hi ha a la zona franca de Barcelona.
La Cambra ha aprovat una moció d'Esquerra on s'afirma que els CIES són una expressió de racisme institucional.
El diputat republicà Rubén Wagensberg ha lamentat que els socialistes
hagin fet costat a Ciutadans i al PP en contra de la mesura.
Quan nosaltres diem que els drets estan en regressió,
que hi ha un perill de drets de regressió,
no estem parlant només de les persones que estan empresonant nostres.
Estem parlant exactament d'això,
que fa 4 o 5 anys el Partit Socialista no va votar en PP o Ciutadans
i avui el Partit Socialista votarà contra,
no votaran contra el centre internament del tancament del centre internament d'estrangers
i ho farà al costat del Partit Popular i de Ciutadans.
Per tant, això per nosaltres és la regressió de drets.
La proposta ha estat aprovada amb els vots de Junts per Catalunya, Esquerra,
els Comuns i la CUP.
La Junta de Tractament Penitenciari del Lladuners ha acordat
que Junot Rull i Jordi Turull també poden sortir de la presó
per anar a treballar en aplicació de l'article 100.2 del règim penitenciari.
Els dos exconsellers podran sortir durant 12 hores al dia,
de dilluns a divendres.
Tal com ja s'ha fet amb la resta de líders independentistes
que s'han pogut acollir a aquest article,
la Generalitat no informarà ni de la data ni de l'inici de les sortides
per protegir la intimitat dels presos.
Rull i Turull eren els únics presos independentistes
que faltaven per accedir al 100.2,
després que la setmana passada la Junta de Tractament
n'acordés l'aplicació per Oriol Junqueras i Raül Romeva.
Últims preparatius a l'Auditori de Girona
per la Gala dels Premis en Derroca.
Amb opes grasses com els grans favorits, 5 nominacions,
però de prop seguits per Miqui Núñez, Rosalia i el Duet Gin
i el Duet Gin està amb 3 candidatures cadascun.
Totes les candidatures pel nostre company Blai Mercè, Blai.
Bona tarda, Kilian.
Bona tarda, ben opes grasses són els grans favorits.
opten a millor artista, millor disc i cançó de pop rock,
millor directe i millor videoclip.
Premis que podrien sumar el que ja tenen assegurat
que és el de millor artista de l'any, segons la crítica.
També tenen dos nominacions,
millor disc i millor cançó de folk, Judit i Meritxell Nederman.
Jo no estic tan nerviosa com altres anys,
però suposo que pensant-hi és perquè, no ho sé,
aquest disc l'hem fet amb molt de carinyo,
d'una forma molt tranquil·la i l'abast que ha tingut
ens va molt bé, saps?
Perquè no hi havia més pretensió que ajuntar-nos,
fer unes Nadales i que la gent que li vingui de gust per Nadal
posi play a casa i ja està.
Són declaracions a l'Estat de Gràcia i de Catalunya Ràdio,
que s'ha fet des d'aquí, des de l'Auditori de Girona.
Ara agafa el relleu l'independent Esticat
i, a partir d'un quart de 10,
també s'emetrà pericat la gala per primer cop
en emissió simultània amb el Canal 33
i la xarxa de televisions i ràdios locals.
També al Catalunya Nit connectarem
Josep Plazas Blay, Mercè Catalunya Ràdio Girona.
Esports, Sergi Andreu.
El Catalunya i Jamaica de futbol corre risc
de no fer-se pel coronavirus.
El partit de la selecció s'ha previst el dilluns 30 de març a Lleida
i la situació actual posa en dubte que finalment
es pugui disputar el partit en aquesta data.
La Federació Catalana de Futbol està estudiant
les recomanacions de la Conselleria de Salut
i està pendent de rebre més informació
per prendre una decisió
sobre el possible ajornament del partit.
D'altra banda, i en aquest sentit encara,
la CERC s'ha suspès fins a nou avís
i, com a conseqüència del coronavirus,
totes les competicions continentals
de clubs i seleccions d'hoquei patins.
A més a més, l'Uni Girona finalment jugarà a porta tancada
el partit de l'Eurocap del 19 de març contra el Venècia.
i l'encesa i el recorregut
de la torxa olímpica tindrà variacions.
Serà la pròxima setmana a Olímpia,
tal com estava previst, però sense públic.
D'altra banda,
fons del Barça reconeixen que s'estan plantejant
fer un nou referèndum als socis
sobre l'espai Barça.
Les obres estan augmentant de pressupost
i la directiva necessita aprovar noves formes
de finançament. Si es fes aquest referèndum
seria cap al gran final de la temporada.
Avui a les 9 es juga la segona semifinal
de la Copa del Rei de Futbol entre la Granada
i l'Atleti Club de Bilbao.
Els bascos defensen l'1-0 de la nada.
A la final ja espera la Reial Societat
i avui es disputen els primers partits
dels quarts de final de la Copa d'Espanya
de Futbol Sala, a Màlaga.
Estàs jugant el Jaén i el Val de Penyes,
a les 7 jugaran el Palma i l'Inter Movistar
i demà jugaran Llevant, el Pozo Murcia
i Barça o Sassuna.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
6 i 6 minuts. Bona tarda.
Mitjançant un ple extraordinari,
s'ha aprovat inicialment la modificació
del Pla General Metropolità
afectant la zona de Torre Blanca
més propera a la carretera Reial.
Una proposta engegada amb els vots a favor
del Govern Municipal i Quico Ferrer,
les abstencions d'Esquerra Republicana
i els vots en contra de Junts per Catalunya,
Plataforma Alcaldia Republicana i la CUP.
Tot i així cal tenir en compte
el caràcter inicial de l'aprovació,
ja que la mesura encara pot patir modificacions.
Si el projecte seguís endavant,
la modificació permetria continuar desplegant
el Conveni Urbanístic de la Vall de Sant Just,
que contempla el trasllat de les construccions
que s'havien de fer en aquest espai natural
cap a sol urbà del municipi,
concentrant sobretot el nou barri de Torre Blanca,
un àrea que encara s'ha d'acabar de conformar.
Tot i així, des de l'oposició es va criticar
el caràcter urgent amb el que s'ha volgut aprovar
inicialment la mesura.
Per dos motius.
En primer terme,
perquè ha fet que els i les membres del ple municipal,
que no formen part del Govern,
no disposessin de tota la informació necessària
per emetre el seu vot.
I en segon terme,
perquè semblava una mesura per evitar
el decret llei de mesures urgents
en matèria d'habitatge,
a més, des de la Generalitat,
cantaria en vigor aquesta setmana.
Aquesta legislació faria canviar el planejament,
ja que s'hauria de destinar un percentatge més
al de pisos
al règim de lloguer de protecció oficial.
I l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat ha publicat noves dades de l'atur registrat a la comarca.
pel que fa Sant Jus,
el municipi ha tancat el mes de febrer
amb variacions negatives respecte al gener,
amb un total de 453 persones a l'atur,
que representa 20 persones menys que el mes anterior.
Respecte al mes de febrer de l'any 2019,
l'atur ha disminuït també en 21 persones.
una tendència a la reducció de l'atur que no s'ha complert a nivell català,
ni tampoc al Baix Llobregat.
i avui dijous s'inicia la desena edició del festival Rubri Folkum de Sant Boi,
que reuneix diferents propostes de música d'arrel,
entre les que s'inclou el conjunt Riu amb el Sant Justenc Francesc Cardona entre els seus components.
També passaran per la cita el conjunt de Carles Velda, Fardatge i Núria Casals
o el de Holiday Club, entre molts altres.
Aquest any, a més, coincideix també amb el desè aniversari de la conformació del grup Riu.
Per aquesta raó el conjunt ha preparat un espectacle molt especial
que s'ha programat el pròxim 6 de març a les 10 de la nit dins aquest Rubri Folkum.
Una proposta que repassa aquests deu anys de concert, gires, produccions i discs,
el que afegiran com a novetat el so d'una bateria.
No serà prou l'única novetat, ja que el concert crearà un espai acústic de 360 graus.
Fins aquí les notícies de les 6. Tornem amb més informació als Sant Just Notícies edició vespre a les 7. Fins ara mateix.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit