Vinga, 5 i 9 minuts, comencem un nou programa de la plaça Mireia, avui número 578.
I comencem amb música de The Drums, un grup que ara per ara potser no us sona, però segur que sí cantíssim la seva cançó més famosa, Let's Go Surfing, que amb aquell xiulet tan, tan, tan famós, us vindria més de desoc.
Primer de tot, disculpar la nostra companya, la Mireia Redondo, que avui per motius personals no pot estar aquí al programa.
Tot i així, des d'aquí li enviem una molt forta abraçada.
Què tindrem avui al programa d'avui, 9 de gener? Ja ho hem dit.
Primerament repassem les notícies en un experiment que faré avui amb mi mateix, en un monòleg, repassant aquesta actualitat sant-justenca.
Seguidament vindrà el Josep Maria, que ens parlarà de còmics, una mica explicant tot el procés d'edició d'aquestes peces narratives dibuixades
i fent el repàs de la cantera espanyola, pensant que hi ha més vida més enllà de Paco Roca.
Farcimenta, Farcimenta, això era la primera hora.
La segona hora ens atarem amb l'espai de la Vanessa sobre xarxes socials, que ens explicarà com fer-nos youtubers.
Si volem imitar gent com el Rubius, per exemple, ara em ve al cap.
Hem de seguir de molt a prop a aquesta secció, que ens explicarà una mica del 0 al 100,
com passar de no saber res de YouTube a fer un vídeo cada mitja oreta.
I com que ja és dijous, també tancarem el programa amb l'última secció d'avui,
amb el Carlos Penela, que ens portarà les novetats d'aquest cap de setmana a la cartellera cinematogràfica.
Atenció perquè hi ha moltes novetats i segur que tothom vol menjar crispetes.
Deixem que acabi aquesta cançó de The Drums, Days,
que, vaja, donarà pas a una petita pausa per les falques publicitàries de Ràdio Esvern
i després ens hi posarem amb aquests titulars.
Fins demà!
Fins demà!
Un programa de contes que es realitza el grup Marc Mestres Àvies Recuperadores de Contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots!
Sant Justenques, un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just.
els dilluns a les 8 del vespre i els dijous a les 8 del vespre i els dijous a les 9 del vespre.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres,
les exposicions més interessants, els concerts més emocionants,
les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera,
sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilònis, no us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Vinga, continuem amb aquest programa de la plaça Mireia,
un quart de sis de la tarda i experimenta que experimentaràs,
perquè ara mateix hauré de fer els titulars jo mateix.
Espero no fer-me molt repetitiu.
Iniciarem una espècie de monòleg explicant les notícies enjustecas.
I comencem, perquè el pròxim dilluns es presentarà la guia dels 50 millors restaurants
del Bas Llobregat i l'Hospitalet, que ha dut a terme l'Associació de Gastronomia i Turisme,
una llista que encara no s'ha desvetllat, tot i que s'ha pogut conèixer
que un restaurant de Sant Jús ha estat inclòs dins d'aquesta selecció de 50 establiments.
La proposta ha estudiat els més de 1.500 negocis del sector,
fent una selecció prèvia de 75 establiments,
que un jurat especialitzat ha visitat un per un en una feina que s'ha allargat un any.
La guia reunirà els 50 millors establiments de la comarca
seleccionats per aquest jurat integrat per una desena de periodistes,
bloggers, xefs, sommiliers i professorat del món de la cuina.
Una selecció de restaurants que inclou també un podi i un top 10.
La idea, però, no és trobar propostes elitistes,
sinó trobar aquelles propostes que aposten per una cuina de proximitat,
a la del territori i que sigui accessible a la majoria de butxaques.
I mentre seguim escoltant Future Island i aquesta cançó Seasons,
passem al segon titular, i és que el club de futbol Atlètic Sant Just ha tornat a col·laborar,
a partir de la donació de material, en un projecte solidari a Mali.
L'exjugador Musa Kone, originari d'aquest país, va ser l'encarregat d'engegar aquesta proposta,
coincidint amb la fundació del conjunt Groc i Blau ja fa 10 anys.
Ell és també l'encarregat de lliurar anualment el material que es recapta.
En aquest cas, s'han recollit botes i equipacions antigues.
Les samarretes han estat cedides des del club,
i la resta s'ha recollit al llarg de tot l'any,
comptant amb la col·laboració dels jugadors de l'escola del club.
Tot i que aquesta serà la desena vegada que enviï material a Mali,
sembla ser un dels cops que ha tingut més repercussió a nivell de xarxes socials.
A l'hora, des de l'Atlètic Sant Just,
asseguren que continuaran duent a terme aquesta iniciativa.
Per aquesta raó, fan una crida oberta per demanar la donació de material esportiu,
en el que inclouen material de qualsevol disciplina esportiva,
i no només el futbol.
Abans de que la cançó s'acabi i em jugui una mala passada,
llegem l'últim titular, i és que aquest divendres s'inicia la 33a edició
del Festival Tradicionarius,
on hi participaran fins a 49 grups i artistes,
entre els que s'inclou el conjunt Riu,
amb el Sant Justenc, Francesc Cardona, entre els seus components.
El cicle programa Música d'Arrel, en diferents espais, fins al pròxim 3 d'abril.
Aquesta edició, a més, està dedicada a la figura de l'acordionista basc,
Kep Junquera, que ha superat recentment un problema greu de salut.
Per això, l'espectacle inaugural serà Kepa Horrera,
on actuaran diferents artistes que han col·laborat amb ell,
i el seguirà un concert del conjunt Guideka Project.
Aquest any, a més, coincideix amb el desè aniversari
de la conformació del grup Riu.
Per aquesta raó, el conjunt ha preparat un espectacle molt especial,
que s'ha programat el pròxim 17 de gener,
a les 10 de la nit, dins del Tradicionarius.
Una proposta que repassa aquests 10 anys de concerts,
gires, produccions i discs,
el que afegiran com a novetat el so d'una bateria,
quan fins ara només havien estat conformats per un acordió,
un violí, flautes, gaites, veus, guitarra, buzuqui i contrabaix.
I informats esteu sobre l'actualitat,
Sant Justenga, també saber, en aquest cas,
una notícia que acabem de saber fa relativament poca estona,
i és que l'Institut de Sant Just,
l'edifici vell d'aquest equipament,
no obrirà demà,
degut a que la facció no funciona en aquest espai.
Els cursos afectats, anem a dir-ho així,
són quart d'ESO, primer i segon de batxillerat,
que són els alumnes que no podran assistir a classe demà,
i que ja es tornaran a les aules el dilluns,
a l'espera que estigui solucionat el problema.
Segon d'ESO, sembla que podrà fer classes
a partir d'uns petits cadefactors dels que disposa el centre.
I és Julián Casablanques a qui escoltem de fons,
amb el seu Hour of the Blue,
una cançó que estava inclosa dins del seu àlbum,
Phrases for the Oat.
Recordem que Julián Casablanques és, anem a dir,
originàriament el cantant de Destrokes,
o és la manera com es va fer famós,
l'únic que li va donar en un moment de la seva vida
per fer aquest disc en solitari,
del que va tenir poca repercussió,
però del que recuperem temes com aquest.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
a Catalunya després que una de les seves
cançons sortís a un dels famosos
anuncis d'estiu d'Estrella
Adam. Un anunci que
ja volem que torni. Wetsuit de Vaccines.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vinc als cursos de català
per poder millorar la meva feina
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català
Vull donar un servei millor als meus clients
per això faig un curs de català en línia al Parla.cat
El Consorci per la normalització lingüística i al Parla.cat
ofereixen cursos per adults
ja sigui presencial, semipresencial o per internet
Millorar els coneixements de català
és bàsic per a les nostres relacions
tant personals com professionals
Tinguis el nivell que tinguis
millora el teu català
La Generalitat al teu costat.
La Generalitat al teu costat.
I hem treballat, de fet, un minut més.
És a dir, normalment dintre dos quarts
i t'has colat un minut abans.
Mira, qüestions del directe no tan fàcil.
Un minut extra.
Ara us farem fitxar d'aquí a poc a la ràdio.
Si et sembla, explica'ns una mica
per sobre de què parlarem avui,
perquè sé que tot anirà sobre un documental
i tot anirà sobre la cantera
que s'està creant a l'estat espanyol,
de fet, de dibuixants de còmics,
en aquest sentit, però dibuixants de còmics,
que ho diem així, grosso modo,
però que se'n va a moltes parcel·les
d'aquest art, en realitat.
Correcte. Avui parlarem d'un documental
que de moment s'està embatent,
és de Movistar,
però, bueno, m'ajudo que més endavant
crec que es podrà veure per tot arreu,
per tot arreu que es pugui,
que no es tingui cap a pagar,
com YouTube i tal.
però, bueno, que sí que parlem d'un,
bueno, hi ha a la Marvel,
per la Marvel o DC Comics,
que tots coneixem, que són les majors,
les grans editorials americanes,
doncs que tenim molts dibuixants espanyols
i catalans,
que estan treballant allà,
ja fa, però ja parlem que hi ha gent
que ha estat treballant fa 25 o 30 anys.
Què passa? Ara, com que es passa a tothom a les pel·lícules,
els Estats Units estan dibuixant efectes especials
i aquí ens passem al paper.
Correcte, un dels temes que tractarem és això,
que també és que,
pensem que aquestes pel·lícules,
que ara, bueno,
que fins i tot la Endgame, no?,
que ha sigut la pel·lícula més vista,
més taquillera de l'any, de fet,
si no m'equivoco,
bueno, ha rondat, eh?,
està allà amb Joker, etcètera, eh?,
vull dir que tot de còmics.
Em sembla que Endgame,
em sembla que és la que ha més abatut, no?,
tots els rècords,
però no ho sé, eh?
Ja, jo això, és el que t'estic dient,
ara no sé si és primera o segona,
però vaja, el top 5,
anem a dir-ho, sí que hi és.
Correcte, sí, sí, és així.
I llavors que, clar,
que dels còmics han passat a les pel·lícules,
però els que de les pel·lícules
ara s'estan venent molts còmics
degut a les pel·lícules.
També és veritat, això.
És això,
que és un peix que es mossega la cua
i és un negoci que està funcionant
i que està, bueno,
que també en parlarem, eh?,
una mica de tot.
S'ha retrobat una mica, no?,
la cultura còmic, en realitat.
Sí.
Bueno, una mica dissimulada, eh?,
perquè és més superherois
que còmic, en realitat,
però sí que s'ha retrobat, eh?,
una mica, jo crec que es torna a parlar
perquè hi ha còmics al món.
Correcte.
Ens trobem que també,
bueno, clar,
que lògicament el mou una Marvel
tots els superherois que tots coneixem,
no?,
i que ja han fet les pel·lícules,
totes les pel·lícules que encara,
que ara semblava que s'acabava
i encara continuarà amb sèries i amb més pel·lícules,
que és un pou sense fons, no?,
que diuen,
però que també en aquest documental
que parlen els dibuixants espanyols,
i, bueno,
que dibuixen perquè hi ha gent,
es queixen una mica així,
que no deixen molt els còmics
que es defugen una mica,
defugen del superheroi.
Pensem que ara se m'està,
ara el nom de les pel·lícules se m'escapa,
però una és una història de violència
del, com es diu,
el marit de la...
Sí, home, sí,
el que...
Em tens que ajudar, Itor.
Ai, Manol, perdó, perdó.
Em nombren ja qüestions de família.
Sí que la història de violència
és del...
de...
que surten els senyors dels anillos,
o a guaperes.
Què dius?
De l'Ornado Blum o d'aquesta gent?
Sí, l'altre,
l'Ornado Blum, l'altre.
Ah, no, el...
Espera, eh,
que a mi també sortirà,
perquè ara he vist la foto
del Vigo Mortensen.
Això.
Si fa d'Aragorn,
els senyors dels anillos.
Correcte, correcte.
Ostres, que estic...
Bé, vinc de la feina
i estic una mica espès encara,
no estic encara ficat.
He buscat la imatge una mica ràpid,
el cartell,
i a veure per on anàvem,
diguéssim.
Doncs Història de violència,
em sembla que es diu,
doncs és un còmic.
I Caminos de perdició,
del Tom Hanks,
també és un còmic.
Llavors, que pensem que...
Clar, a tu no tenim cap secrets,
que, com sabeu,
l'Imonol també és un fan dels còmics.
Molt fan, molt fan.
Home, de fet,
una història de violència
i és de A del 2005, eh,
és a dir,
que és una pel·lícula
que té recorregut i...
Correcte.
Aquestes pel·lícules...
I, de fet,
ara estava pensant una mica
vaig relacionar-ho una mica,
però, per exemple,
Paco Roca,
que també és com dibuixant de còmics
conegut,
quan es va fer...
Quan es va fer precisament conegut,
valgui la redundància,
va ser per a Rugas,
per al Cur que va fer...
Correcte.
que també es va fer molt famós
i a partir d'aquí
va dinamitar una mica
la seva activitat dibuixant,
però fins aleshores
estava molt en segon pla, eh,
queda una mica...
Encara recorreu per fer, eh,
per llançar un còmic i que triomfi.
Correcte.
A més que costa,
vull dir que no és fàcil
i jo no ho entenc
per què és tan complicat
que sigui aconseguir
que més còmics boníssims,
que, per exemple,
del Paco Roca,
que em sembla que aquí
vam parlar fa molt de temps,
però La Casa,
que es diu...
És un còmic boníssim.
Jo crec que per fer un curt
o una història...
Bueno, del Paco Roca,
dic aquest com qualsevol,
perquè el tio és molt bo.
A nivell de guió, eh,
vull dir que...
De guió i de dibuix,
vull dir que les històries
estan molt ben explicades
i amb molt de sentit
i que es podrien...
Bueno, jo crec que és un...
És un bon...
Un llanç és per poder fer una pel·lícula,
no?
És un...
És un bon autor
per poder crear pel·lícules.
Això és segur.
Sí, sí.
Sí, però hi ha molt...
Bueno, a mi sembla que ho deixen moltes més.
També va haver-hi un còmic
que va triomfar bastant.
Anem a dir,
oi, sí, entre cometes,
Black Sabbath.
Jo recordo que va ser també
tot un fenomen.
I d'aquest, per exemple,
no punten cap a pel·lícules.
És a dir,
que també ha de ser
producció bastant nord-americana,
en aquest sentit,
passant de còmic a pel·lícula,
no?
Correcte.
I Black Sabbath,
Black Sabbath,
és que...
Els hem llegit tots.
Però jo crec que el problema
és que volien fer una pel·lícula animada
de Black Sabbath.
Però tot es va...
Bueno, això ho vaig llegir
fa molt de temps.
Però tot es va quedar allà.
És aquells projectes
que no han acabat
de tirar endavant, eh?
Però bé,
que no se sap mai, eh?
Vull dir que...
Jo també fa poc
també vam parlar aquí
d'un còmic
que...
El tresor...
El tresor de...
Que va ser un cas real
del cas d'aquell
que va d'un pecio
enfonsat espanyol
que van anar...
Sí, del 2008 va ser el cas.
I el dibuixant
era el Paco Roca.
Passa que el guionista
era un altre.
Passa que el guionista
era un diplomàtic espanyol
que va viure el cas en directe,
que és un pecio espanyol
que es veia enfonsat
cap a Gibraltar
i van anar els americans
aquests buscadors
dels resors
de l'empresa més bèstia
que la porta un tio
que havia sigut broker.
I...
Sí.
Les històries amagades
dels còmics, eh?
Des còmics.
Començarem seccions
i interseccions, eh?
Perquè aquesta m'ha agradat bastant.
Posar brokers
dins del món dels còmics
sempre apunta molt a...
Sí, és xocant.
Però aquest tio
que va crear una empresa
de busca tresors
i es va endur
el tresor
que en teoria
era del...
del govern espanyol,
diguem-ne,
perquè pertanyia
al govern espanyol,
aquesta es va endur
als Estats Units
i va haver-hi uns litigis
i judicis
i tal pel mig
fins que es va tornar...
es va recuperar
perquè legalment
el dret internacional
de tal
li toca, doncs,
que tocava el país
que era el barco, no?
Però, bueno,
d'aquí,
d'aquest còmic
que és bastant recent, eh?
És del 2018,
em sembla,
farà una sèrie a Movistar.
A veure...
Sí, sí,
jo volia anar aquí, no?
Que hi ha vegades
dius, ostres,
sorprèn,
encara que s'està...
encara...
Ja potser
ja al cinema, no?
i també hi ha les altres...
Com que hi ha tantes plataformes,
podem dir que ara
també per altres cantons
també s'està aprofitant, no?
Ens hem multiplicat
en formats, en realitat.
També es basa una mica en això.
Parla'ns una mica, però,
d'aquest documental
que s'ha estrenat
a Movistar Plus,
si no m'equivoco.
Sí,
deu ser Plus, no?
Movistar.
Ara m'has pillat.
Sí, sí,
Plus, Plus.
Doncs va ser un documental de...
Bueno,
aquesta era la Cristina Teva,
que jo no sabia què era,
però per la foto...
i en cas, sí, és aquesta.
Que és una...
És una que treballa
a Movistar
i que fa un programa
que es diu
Pulp Fiction
sobre sèries.
Havia sigut exmodel,
que jo tampoc ho sabia,
però, bueno,
que es convertida
a presentadora de televisió
que actualment treballa
a Movistar
i és la que presenta
molts programes,
els Oscars,
per exemple,
des de fa 10 anys.
Cosa que...
que tampoc jo,
tampoc no...
Si us digues de veritat,
jo m'hi no...
No he seguit mai
uns Oscars
a les 3 de la matinada.
Sí, t'anam a dir,
perquè s'ha de tenir
molta intenció
de voler-los seguir.
Hi ha com...
I per aixem el cine, eh?
...gales o espectacles
d'aquests americans
que s'ho tenim
moltes ganes de seguir-los.
Parlem, bueno,
ja hi allunem-nos una mica.
La Super Bowl,
per exemple,
també allò que hi ha gent
que t'explica així,
m'he quedat fins a les 6 de la matinada
a més amb l'espectacle intermig
i tot.
A veure,
aquí es posa a veure
un espectacle intermig
a les 3 del matí.
Bé,
no ens posarem
en aquests temes.
Això,
a veure el futbol americà
que és tard,
és lent,
és lent,
és molt lent.
És molt avorrit,
però bueno.
Però vaja,
aquest documental deies
de la Cristina Teva,
aquesta model reconvertida
en pesantadora.
Això.
Què ens presenta?
Llavors,
bueno,
aquest documental
és dels superhéroes
Made in Spain
i són entrevistes,
més que res,
són entrevistes
de tots els dibuixants espanyols
que han treballat
per les grans editorials
americanes de còmics
com Marvel i DC Comics.
Us faig un resum
dels més coneguts,
que és el Salvador La Roca,
que té 54 anys,
porta 25 anys a Marvel,
és dels pioners
diguem-ne
que va començar a treballar.
Ha dibuixat Ghost Rider,
Iron Man,
X-Men,
Els Vengadores,
fins i tot ha fet sèries
per a Star Wars
últimament,
perquè ja sabeu
que com tot ja entra,
sí,
entren al pack
de Disney,
jo crec que ja,
des que comencen ja,
digues, digues.
No, no, no,
només anava a dir,
25 anys,
però són molts,
eh,
aquest home devia
donar-li la mà a Stanley,
no ho sé,
és que era bé,
no?
Ja us en parlaré,
però la Roca
ha fet guions
d'Stanley
i el divertit
és que ell,
ja us en parlaré,
no?,
però més o menys
és per avançar-ho,
que parla com fer un guió
i com funcionen
els guions actualment,
però l'Stanley era,
mira,
vull que,
hola,
què tal,
no?,
és així,
hola,
què tal,
per mail,
hola,
què tal,
mira,
vull que la patrulla X,
per exemple,
la patrulla X s'enfrenta
al doctor Mort,
no,
al doctor Muerte,
a la pàgina 2
es troben
i s'enfronten,
de la 3,
pàgina 3
a la pàgina 19
estan lluitant
i a partir del 21
ningú guanya,
s'acaben
i cada un va ser
al seu cantó,
diu,
ja està,
i a partir d'aquí
arregla-te'n,
arregla-te'n,
diu,
això sí,
és un gust treballar
amb Estanley,
es veu que és molt simpàtic,
molt agradable,
que et rius molt amb ell,
però clar,
segur,
no,
no,
amb els pocs detalls que dóna,
bueno,
deixa molt a la imaginació,
a fer-t'ho a la teva manera,
diguéssim.
Clar,
i dibuixi així,
clar,
jo també faria 40 guions allò,
a l'any,
a l'any.
També és important per això
que recalquis
totes les parts
que té un còmic,
és a dir,
sí que hi ha,
anem a dir-ne,
una mente pensante,
en aquest cas podria ser Estanley,
però després hi ha
tota la gent que hi ha darrere,
que sempre pensem
que hi ha un dibuixant només
o un autor potser,
o un guionista,
i la de capes
per les que passa
de persones,
un còmic,
és increïble,
bé,
també en aquestes
superproduccions,
entre cometes,
de Marvel i DC,
perquè hi ha altres còmics
que també és una mica
self-made,
diguéssim,
que cadascú
s'ho munta com pot.
Pensem que tots els que,
d'aquests espanyols
que parlarem una mica avui,
tots han començat
amb fanzines,
amb revistes
que s'han juntat
amb 3 o 4
i han editat
ells mateixos
i les,
bueno,
si les podien vendre
a les facultats
o on estudiessin,
a les escoles
on estudiessin,
o, bueno,
als salons del còmic
perquè de vegades
també deixen que
puguis tu presentar
el teu fanzine,
que també és una manera
de...
Molts també,
a mi m'ha fet gràcia
que molts van començar
a treballar
al salons del còmic
perquè allà hi ha editors
de la Marvel
i de...
no, Marvel
i de DC Comics
i de Comic Action
i de diversos...
de totes les editorials
que pots haver-hi,
de les grans
que tenen
a ser representants
aquí a Espanya,
perquè tu us puguis
anar a presentar
els treballs.
I això també és una manera
d'entrar-hi.
Sí, sí,
que jo no ho sabia
i hi ha molta gent
que de fanzines
va passar ja directament
a treballar
per Marvel
UK.
Ui, qui?
Ui, qui?
Ja ho n'hi do.
Marvel
d'Anglaterra.
Avui que ens tornàvem
internacionals,
aquestes accions.
Bueno,
doncs el que estàvem
parlant del Salvador
de la Roca,
ell mateix,
amb això parlàvem
abans que ens hem saltat,
però que...
Ell creu que ha de ser
més de 9.000 pàgines
per còmic,
per Marvel.
9.000 pàgines.
Pàgines, eh?
És l'únic que...
Podríem dir-ne
la dada, eh, això.
9.000 pàgines, eh?
Déu-n'hi do.
Perdó.
Ja ha guanyat
un premi a Eisner,
fins i tot que és com
els Oscars del còmic.
És un...
Ui, sí, sí,
també el guionista
de...
Sí, sí.
Conegut.
Alan Moore i Ui Eisner,
jo crec que són els
coneguts, diguéssim,
del món del còmic.
Sí, sí, sí.
Guanyar el guionista
òbviament
és un gran reconeixement.
Correcte.
Sí, sí, per això.
Ostres, cara,
bueno, penso que
millor seguim una mica el guió
perquè també t'anava a parlar
d'altres temes
que també m'has fet.
Tenim que seguim
la llibreta d'una vegada.
Sí, sí, perquè si no em perdré
i ara sabré si vull dir
una cosa o no l'he dit l'altra.
Bueno, de la raó que passem
al Carles Patxeco.
El Carles Patxeco
també és molt conegut.
Té 58 anys.
Aquest senyor va estudiar
Biologia
però va començar ja
a dibuixar
per Marvel.
I després,
primer per Marvel
i després va passar
a DC Comics, també.
Bueno, com tots
més o menys
han fet més o menys
els petits personatges.
Els Quatre Fantàstics,
Capitán América,
Nick Fury
i també m'ha fet
moltes cobertes
per còmic.
El que sí que t'anava a dir,
això, és a dir,
són una mica freelance
en aquest sentit,
aleshores,
és a dir, dibuixen
per tothom, eh?
O sigui,
qui li demani un dibuix
s'hi fiquen.
Sí, sí, però clar,
lògicament
a mi el que em va
sorprendre
és que
tots aquests
cedeixen
tots els seus drets
a les
editorials
aquestes tan grans.
Déu n'hi do.
No et dic que estigui ben pagat, eh?
Jo et dic segur que segur
perquè si estàs cedint
tots els teus drets
ja perpetuament.
No és allò que
bueno, ara ens ens quedem
i d'aquí 10 anys
se'ls tornem.
No, no.
Perquè clar,
estem parlant
que
els dibuixants
no volen
que pertanyi
al dibuixant.
Els que he dit,
perdó,
els personatges.
Sí, els personatges.
Els personatges de còmic
no volen que pertanyi
al dibuixant.
Llavors,
per poder crear
universos paral·lels,
que es puguin trobar
els diferents personatges,
que no puguis dir
no, no, aquest és meu,
no, jo puc fer
l'Spiderman
que es troba
amb el Superman
o no sé què.
Entenguem-nos
la Liga de la Justícia
o Vengadores.
Vengadores, correcte.
Això, sí, sí,
és així.
Que es puguin fer
aquestes seqüeles,
anem a dir-les així.
Clar, però això
pot crear problemes
que explicaven
que hi ha hagut
que hi ha
qui va ser
això,
que van fer
últimament
un còmic
que sortia
Capità Amèrica
lluitant contra no sé qui
i van dir
hòstia,
però si el Capità Amèrica
està mort,
perquè hi havia mort
amb un altre còmic
i abans es veu
que existia
un tio que era
superfriqui del tema
que era un que coordinava
tots els guionistes
de l'editorial
que aquest era el que sabia
si un havia mort
o l'altre
estava enterrat
o que havia
passat
amb un altre
que s'havia trobat
dolent.
Gran feina, eh?
El supercervell
dels còmics
exmundials.
No sé com matejar-lo
exactament.
I era un tio
que es veu
que clar,
que ho sabia tot
que era un crac
però es veu
que aquesta figura
ha desaparegut.
Ja són els mateixos editors
que es dediquen
a coordinar una mica
els guions,
però clar,
les col·leccions,
que cada u fa
la seva col·lecció,
però clar,
es veu que clar,
que ja no pots controlar
3 o 4 dibuixants,
però es veu
que l'altre també
hi ha un altre editor
que es dedica
ja a portar uns altres dibuixants
i dibuixants,
guionistes i tot,
no?
Bueno,
i això,
el que...
Aquests atacs de tos,
aquestes èpoques
nadalenques
s'accepten completament.
No, no, no,
a mi també m'agafaran
en algun moment,
tranquil,
no et preocupis.
Vinga,
continuem
amb aquest...
Sí,
bueno,
sí,
llavors seguim,
seguim amb els dibuixants,
més o menys,
us veus uns petits apunts,
vull dir que,
perquè us quedin una mica
els noms.
El Salve Espín,
ja que té 37 anys,
llicenciat a Belles Arts,
per l'Universitat de València,
fa 10 anys
que treballa
per Marvel
i aquest ha fet Hulk,
Spider-Man,
i aquest és un dels que et vaig dir,
que he comentat abans,
que aquest es va presentar
allà al Saló del Còmic de Barcelona
amb el seu...
Sí,
amb un book,
diguéssim.
Amb el seu book,
amb els seus dibuixos
i a partir d'aquí li van dir,
ostres,
però sí,
sí,
comença...
Mira,
i van començar fent portades,
que més o menys
tots comencen fent portades
i després ja van començar
a fer còmics.
Deu-n'hi-do.
Sí,
el Pepe Larraz
també és un dels que va començar
a dibuixar fanzines,
aquest va fer
Batxillerat Artístic
i aquest també ha fet
Espet Girl,
Lobezno,
X-Men,
bueno,
més o menys tots...
Ah,
i l'último Palawan
d'Star Wars
també ha dibuixat.
M'interessa molt
això dels orígens,
semblen orígens també
de superherois.
M'ha agradat molt
el que era biòleg.
Sí!
El que era biòleg
i acaba dibuixant còmic
és una mica
d'on treus tu el superpoder?
Un dia em va picar
una aranya còmica.
No ho sé,
una mica per aquí,
sí que després hi ha
els velles arts
o Batxillerat Artístic,
diguéssim,
que ja pots encarar
una mica més,
si més no,
pots tenir uns interessos
similars
acabant aquesta vocació
del còmic,
perquè al cap i a fi
et sembla vocació,
pel que m'estàs explicant,
les condicions laborals
no semblen perfectes,
si més no.
Correctes.
Però vaja,
interessa, eh,
aquest origen
d'aquests nois
al cap i a fi
que porten...
I que t'acabis
dedicant professionalment,
perquè dius,
mira,
t'ha de dibuixar
i pots anar fent,
no?
Perquè sí que és biòleg.
Però bueno,
dedicat també emocionalment,
perquè després
és que és un crac
dibuixant.
Perquè...
Sí, potser va començar
amb anatomies, eh?
Ah, i això també.
A mi em va fer molta gràcia
que es van començar
a interessar
perquè el típic
al Nadal
o al de Parrells,
no?,
els regalen
com a dibuixar superhéroes
o com a dibuixar
l'anatomia humana.
Hi ha un,
a un li diu
que això és una mica sexista,
però diu que li van començar
a agradar els còmics
pels pibons que sortien.
Mare de Déu.
Però bueno,
pares i mares del món
també fem una crida
a que regalin
com a dibuixar superhéroes
pel Nadal.
Ara ja arribem
una mica tard,
però encara hi ha aniversaris
pel nit de l'any
i també hi ha,
sempre hi ha un altre Nadal.
O sigui,
que regalin més
aquest tipus de publicacions.
Que mira,
que acabaran dibuixant.
que són l'origen
d'aquest tipus
de vocació
també hi ha
també hi ha
la Neke,
que és una noia
que també treballa
DC Comics.
També hi ha
diverses noies
que també estan treballant,
per exemple,
la Neke ha fet
Escador Suïcida
o Wonder Woman
i Vampirella.
Crec que casualment
també són tot dones.
Però bé,
no crec que tingui
tampoc res a veure.
Però que també et toca
que també deien
que és un món
que semblava també
molt abans,
era molt masculí,
diguem-ne,
dels nens
i que cada cop,
i que això sí,
lògicament,
encara falta obrir-se molt
perquè encara no hi ha
moltes
superheroïnes,
no?
Perquè hi ha
la Capitana Marvel,
no?
O la Wonder Woman,
però encara
en falten.
I fins i tot
ells
a l'entrevista
es comentaven
que sí,
que falta encara
obrir-se a les minories
èndiques
o a les
diferències
també que pot haver-hi
per què no
un superheroi gai,
no?
I és el que
creuen que
ara anirà cap aquí,
no?
Cap a la poc.
De fet,
va haver-hi com l'època
en què Superman
també va aparèixer
una supergirl
de...
Sí.
diguéssim,
Batman una
Batwoman,
van començar
una mica,
intentaran com a mínim
amb el gènere,
després també
Capitán Amèrica,
si no m'equivoco,
ara no sé si faré
un spoiler aquí
ben gros,
però diguéssim
que quan es retira,
anem a dir-ho així,
entre cometes,
li passa l'escut
a una persona negra.
Correcte.
Anem a dir-me,
entre moltes cometes,
perquè entre moltes cometes
aquests esforços,
diguéssim,
per obrir una mica
la perspectiva també,
però sí que és veritat
que era un món
una mica,
anem a dir,
poc transgressor
en aquest sentit
del dels superherois.
Correcte,
sí,
per això,
i que a poc a poc,
però que,
bueno,
ells diuen que esperen
que la cosa anirà
més cap aquí,
que pensen allò,
perquè veuen que el món
també,
en principi,
a poc a poc,
molt lentament,
però que s'està obrint,
una mica,
cap al sentit aquest
de fixar-se més
en la típica imatge,
perquè a més també deien
que la Neke,
la Neke era,
o no me'n recordo ara,
una de les noies
que també que dibuixa,
que abans
estaven molt,
tot molt acotats,
diguem-ne,
que el personatge
té que ser així,
el Superman té que ser,
amb la capa vermella,
el d'atge blau,
com era l'estil
dels anys 50,
60,
i el rinxolet al front,
i així tot,
i no podies sortir d'allà,
i ara no,
ara et deixen molt
crear una mica més
el personatge,
actualitzar-lo,
que és el que també
s'està buscant una mica,
i aquesta actualització...
I també és veritat
que guanya una mica
pes,
és a dir,
la figura
del dibuixant,
no?,
en aquest sentit,
aleshores,
és important
qui ha dibuixat
o qui no ha dibuixat
un còmic.
Correcte,
i a més,
clar,
tu penses que són
superherois
de grans majors
que no poden,
tampoc no es deixen
allò
tot amb llibertat,
però es donen compte
que amb el mateix
amb l'estil,
i fins i tot
hi ha
Endgame
i a...
quina altra pel·lícula era?
No recordo.
Sortim per aquí.
Bé, és igual.
Endgame i l'altra
era Wonder Woman,
em sembla,
o Capitán de Marvel,
no me'n recordo.
Però hi ha agraïments
als dibuixants,
al que hem parlat.
Al Pacheco
i al Salvador Larroca
surten agraïments
perquè...
Surten anomenats.
Sí, perquè ells van,
bueno,
van decidir
amb el guionista
d'Endgame
una escena
que ara no me'n recordo
quina és.
Hi ha una escena
que se la van inventar ells
per dir,
podrien fer
que li passa això,
però clar,
sortia una mica
del...
Del guion.
Ah, ara me'n recordo,
del Hulk
que surt ja
com si fos intel·lectual.
El Hulk,
no?
Sí, sí.
Bruce Bane.
Bruce...
Bruce...
Bruce Bane.
Bruce Bane, no?
Sí, sí.
Que ja sortia
com el Hulk,
com si és el Bruce Bane,
però de forma de Hulk,
amb intel·lectual,
vestit de professor
i tot això.
Això va ser una idea
que els ells van córrer a ells
i li van dir a l'editor
escolta,
podríem fer això?
Com ho penses?
Ostres,
ja se sortia de...
Ostres,
però no és el Hulk,
ja,
és com...
Bueno, va,
i van deixar,
bueno, va,
ho fem.
I això va sortir
després de la pel·lícula.
I això va ser...
Sí, sí,
hi ha més impacte,
no sé si a mi heu vist
la pel·lícula,
però de conèixer el Hulk
destrossant coses,
de conèixer el Hulk
amb un llibre...
Acabo fent un espòilet,
perdó.
Sí, som així,
és inevitable.
Sí, que no ho sé tu.
Al cap i a la fi,
si parles sobre còmics,
has d'acabar parlant
sobre l'argument que tenen.
Ja, a més,
ja toca,
veure en game, ja.
Sí, home, sí.
Se'ns passa l'arròs Avenger,
eh?
Bueno, i per últim,
jo no enrotllar-me més
amb els autors,
és en Pasqual Ferri.
Pasqual Ferri,
per mi,
és un dels cracs,
perquè jo vaig créixer amb ell,
amb els seus...
Ja té 58 anys,
i va crear el fancine Zero
al costat de Beroy,
Antoni Garcés,
Des Pastores,
Miguel Ancho Prado,
que per mi són cracs
dels còmics.
Sí, perquè tots tenen
un estil propi,
molt maco,
i a més,
em va sobtar
que Pasqual Ferri
estigués ara,
m'imagino perquè dóna pasta,
a Marvel,
dibuixant a Marvel,
però bueno,
ja des de còmics,
perquè aquest senyor,
Pasqual Ferri,
ha dibuixat a zona 84,
revista al Cairo,
a Zimog,
que són revistes que,
qui tinguin una edat,
heu vist,
els heu llegit.
Les heu vist al kiosc,
si més no,
si més no,
vaig a des de l'estanteria.
I llavors,
ara està fent Fantastic Four,
bueno,
els quatre fantàsticos,
Superman,
però bueno,
què és el que dius?
Ostres,
aquest tio també està dibuixant aquí,
amb això que ara ja pasta.
El que sobta,
però,
és que aquests personatges
tinguin tant de recorregut,
com a mínim,
em sobta a mi,
és a dir,
són personatges que van néixer
fa ja 40,
50 anys,
pel cap baix,
no?
Qui, qui?
Tots aquests personatges,
bueno,
Fantastic Four,
etcètera.
Sí,
estem ja als anys 30,
eh?
Ah,
doncs molts més.
Marxem,
sí, sí,
30-40,
és quan sortia.
Doncs jo els feia més tardans,
els feia més tardans,
i de fet he editat aquesta data
i després ens agressem el 2020 ja,
però ja no,
ens feia el 2010 encara.
Sigui com sigui,
són personatges amb molt de recorregut,
bueno,
estem parlant de personatges
gairebé centenaris
si parlem d'aquestes dates,
com segueixen
tenint històries?
Clar,
correcte,
també parlarem dels guionistes,
també,
però clar,
els guionistes són qui tenen més temps.
Penseu que això és que surt cada mes,
bueno,
ja parlarem també,
però que surt una revista cada mes,
i ara actualment,
perquè això no era passada abans,
però que actualment tenen un mes per fer-ho.
El qui té més temps és el guionista,
i el guionista per temps per poder treballar,
em va fer gràcia,
perquè el guionista és qui té quasi,
però es pot dir 15 dies per poder fer,
o 10 dies per poder fer el còmic.
I penseu que d'aquests 10 dies,
la meitat d'aquest temps ja és només pel dibuixant.
La meitat de la meitat és pel que entinta,
perquè ja pensem que actualment,
és el que abans amb l'Imanel m'estava parlant,
que ja no es fa tot el treball,
no,
ja tu fas el dibuix,
i a vegades dibuixes i entintes,
o hi ha un entintador,
un tio que es dedica només a entintar,
un altre que te'l coloreja,
que és el colorista,
que ja és en forma digital.
I això de la meitat de la meitat del temps pel dibuixant,
la meitat de la meitat pel que en fa el color,
i la meitat de la meitat pel que rotula,
se'l rotula el que posa les lletres,
pobra,
aquest deu anar de puto cul parlant malament,
perquè has de fer l'entrega,
perquè l'entrega és allò que a més és supertancada.
Deu ser el típic que corre cap a la impremta amb l'original,
gairebé,
ara ja no per mail,
però...
Ara ho envia a les 12 i 1 de la nit.
Déu-n'hi-do,
sí, sí,
bueno,
passa per moltes bases,
està clar,
has parlat de dibuixants,
de fet,
el documental només es refereix a dibuixants,
en aquest sentit,
o parla de part de...
És a dir,
aquesta gent de qui has parlat,
només dibuixen,
o també és dedicat a l'entintar,
o a encartelats,
etcètera.
Hi ha els que...
M'ha fet gràcia també,
perquè són els més grans,
que són els que dibuixen a llapis,
encara,
però ja passen a l'entintar,
ells mateixos ja passen a l'entintar digital.
Però encara hi ha gent,
encara diuen que ells coneixen que no surten al programa,
però encara surten que encara estan dibuixant
i ho fan tot a mà.
Però el que més xocant,
per mi,
almenys per mi,
el més xocant és que la gent jove
que està a les escoles
no saben utilitzar un llapis.
Ja han dibuixat des de petits amb tauletes,
han dibuixat des de petits amb tauletes,
i han dibuixat sempre amb digital.
No saben utilitzar un llapis,
no saben utilitzar una aquarela,
no saben treballar què s'ha de fer
per poder treballar.
Sí, sí, el que hi ha de fer.
I això és el que et xoca,
una mica.
Sí, Josep Maria,
t'hem d'acomiadar.
Moltes gràcies per aquesta petita introducció.
Jo crec que podràs continuar una mica
amb aquest recorregut d'edició d'un còmic.
Sí.
hem fet quatre pinzellades,
i també de quatre personatges d'aquí,
de l'estat espanyol, diguéssim,
que dibuixen per Marvel o per DC.
De moment només dibuixants,
a veure fins on arribem més enllà,
si arribem a guionistes,
en tintadors, etcètera, etcètera.
Això.
Moltes gràcies.
Una tarda més per venir,
una passada,
i ens veiem...
Bueno, et veuràs amb la Mireia, de fet.
Sí, home, sí.
I m'ha estat un plaer
que ve a fer amb tu el programa avui.
S'agraeix que m'ho diguis.
Fins la setmana que ve, Josep Maria.
Vinga, mena.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
I amb aquesta cançó de The Strokes
arribem a dos minuts de les sis de la tarda
i, per tant,
el botlletí informatiu de Catalunya Ràdio.
De moment, però,
escoltem Sílvia Pret-Cruz
fins que no passi aquesta emisora.
There's my old friend
I've come to talk with you again
It was a vision softly creeping
at its roots
while I'm sleeping
every reason
that was planted
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in my brain
in his brain
in my brain
in my brain
Someμέans
d Stars
that voices
never share
And no one
there
this took
of sounds
of sounds
Vina.
Catalunya ràdio
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrián.
El coordinador nacional d'Esquerra Republicana, Pere Aragonès,
ha assegurat que la decisió d'avui del Tribunal Suprem sobre Oriol Junqueras
situa la justícia espanyola fora de la legislació europea.
Aragonès ha dit que, davant el que qualificar de deriva euroesèptica
de la justícia espanyola, cal més que mai obrir una via política.
Seu d'Esquerra, Núria Oriol.
Bona tarda, Esquerra anuncia diferents accions
amb les que confia que Oriol Junqueras pugui ser dilluns al Parlament Europeu.
Concretament, els republicans anuncien
que impugneran la decisió del Suprem al mateix tribunal
amb un recurs de súplica.
I també, si cal, arriben novament els tribunals europeus.
També reclamen al Parlament Europeu que es pronunciï
per confirmar que protegeix la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat.
El coordinador nacional del partit, Pere Aragonès,
que considera que avui el Suprem ha sentenciat el brexit judicial
de l'estat espanyol, veu una escletxa perquè el líder del seu partit
pugui ser al Parlament Europeu.
Dilluns també considera que després de la decisió del Suprem
queda reformat que és més necessari que mai obrir una via política.
Ara més que mai, cal obrir una via política per resoldre aquest conflicte.
Deixant-lo a mans de jutges,
de sales penals del Tribunal Suprem,
de fiscalies retrògrades
i de tots aquests poders fàctics de l'Estat,
no hi haurà camí de solució.
Per tant, és més urgent que mai activar la via política,
treure el conflicte polític dels tribunals
i posar-lo en una mesa de negociació.
Aragonès també ha viscut que, a ser l'actitud del PSOE,
continua sent immobilista.
Davant la de judicialització del conflicte,
la legislatura espanyola tindrà poc recorregut.
Núria Oriol, Catalunya Ràdio Barcelona.
Notícies breus, Martí Ferrero.
Els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez
han quedat de reunir-se
quan s'hagi format el nou govern espanyol.
Els dos presidents han parlat una estona per telèfon aquest matí
després de la investidura del cap de l'executiu.
Pel president Quim Torra,
la reunió amb Pedro Sánchez ha de servir
per encarrilar la taula de negociació entre tots dos governs.
Una taula que forma part de l'acord entre el PSOE i Esquerra Republicana
que no havia rebut l'aval del president.
El comunicat de la Montcloa no parla de la taula de negociació,
però diu que Pedro Sánchez ha expressat a Torra
la seva voluntat sincera de reprendre el diàleg
i d'intentar arreglar el conflicte polític amb Catalunya.
Els gabinets dels dos presidents
ja buscan data per la trobada
i deixen obert que es pugui fer a Barcelona.
L'Audiència de Barcelona ha condemnat un home
a sis mesos de presó
per haver agredit dues dones independentistes
al barri d'Horta de Barcelona el 2018.
També estarà inhabilitat durant tres anys i mig, en aquest cas,
per exercir cap professió relativa
a l'àmbit educatiu, esportiu i de lleure.
L'home ha acceptat aquestes penes
per un delicte contra la integritat moral
i dos delictes de lesions lleus.
Ha reconegut que va increpar i insultar
una mare i una filla
que anaven amb banderes estelades
pel carrer Canigó,
prop de la parada del metro de Valldaura,
a Barcelona,
després d'un acte de protesta
contra el govern espanyol.
En un moment determinat
va estirar amb força la bandera
que la noia portava lligada al coll
i li va donar cops de puny al cap i al genoll.
La mare va voler ajudar la seva filla
i també va resultar ferida.
Els sous dels directius
continuen augmentant més
que no pas els dels empleats.
El salari dels primers
es va incrementar
més d'un 5% de mitjana a Catalunya
l'any passat respecte al 2018.
El dels treballadors
va créixer a la meitat,
un 2,6%.
El dels càrrecs intermedis,
un 4,2%,
tot segons un estudi
de la consultora ICSA
i de l'escola de negocis EADA,
increments que consoliden
la tendència creixent dels sous
i permeten deixar de moment enrere
els anys de la crisi.
Ernest Poblida és el president,
Dixa.
Estem menys malament
que estaven en el 2007 o en el 2012.
Això segur.
El que sí que he de dir
és que estem en un moment
d'una certa desacceleració
i amb moltes incerteses.
L'Auditori de Barcelona
organitza una marató
dedicada a la música
de cambra de Beethoven
amb 14 hores de concert gratuït.
Serà demà passat, això, Blay?
Sí, 20 músics interpretaran
els trios en piano,
les sonates per a violir piano
i les sonates per a violonceli piano
del compositor alemany.
Serà des de les 10 del matí
fins a la mitjanit.
El pianista Enrique Begaria,
un dels participants
a la marató Beethoven,
destaca l'esforç
que suposa per als intèrprets.
Está todo pensado.
Si hay una cantidad de contenido
que exige tanto al intérprete
que es muy difícil
estar a la altura
de lo que exige
y demanda la música de Beethoven.
La marató de dissabte
serà la primera
de la quarantena d'activitats
que ha programat l'Auditori
per celebrar els 250 anys
del naixement
de Ludwig van Beethoven.
Esports, Anaís Martí.
Raúl de Tomàs
ja ha firmat amb l'Espanyol
fins al 2026.
El davanter es converteix
en el fitxatge més car
de la història del club.
20 milions d'euros fixos
i poc més de dos
en variables,
xifres que motiven
el nou davanter
de l'Espanyol
presentat aquesta tarda.
Seré el jugador
més caro de la història
d'un club
com l'Espanyol
amb tanta història.
Seré un club tan important
lògicament
em motiva
i sobretot
em plena de responsabilitat
que ho vull assumir
i ho vull deixar tot
per poder devolver
la mateixa confiança
que ells han depositat en mi.
Encara en futbol
el Barça juga aquest vespre
a les 8
contra l'Atlètic de Madrid.
La segona semifinal
de la Supercopa Espanyola
a l'Aràbia Saudita
al Real Madrid
ja espera
la final de diumenge
després de superar el València.
Ahir per un gol a 3
el partit el podreu seguir
a la transmissió
de Catalunya Ràdio
a partir de les 7
en clau poliesportiva.
Avui engega
l'europeu d'en Vol
que per primera vegada
tindrà 3 seus
Àustria, Suècia i Noruega
i 24 participants
en joc des de les 6
Alemanya, Països Baixos
i Bielorússia, Sèrbia
a dos quarts de 9
Espanya, Letònia
i Croàcia, Montenegro
a la cinquena etapa
del Dakar.
Nova victòria
dels líders
Carlos Sainz
i Lucas Cruz
en cotxes
en motos
victòria
de Toby Price
mentre que
Víkir Balbeck
es manté líder
a la General.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
6 i 6 minuts
Bona tarda.
El pròxim dilluns
es presentarà
la guia dels 50 millors
restaurants del Bas Llobregat
i l'Hospitalet
que dut a terme
l'Associació de Gastronomia
i Turisme
una llista
que encara no s'ha
desvetllat
tot i que s'ha pogut
conèixer
que un restaurant
de Sant Just
ha estat inclòs
dins d'aquesta selecció
de 50 establiments.
La proposta
ha estudiat
els més de 1.500
negocis del sector
fent una selecció
prèvia
de 75 establiments
que un jurat especialitzat
ha visitat
un per un
en una feina
que s'ha allargat
un any.
La guia
reunirà
els 50 millors
establiments
de la comarca
seleccionats
per aquest jurat
integrat per una desena
de periodistes
bloggers
xefs
sommeliers
i professorat
del món de la cuina
en una selecció
de restaurants
que inclou també
un podi
i un top 10.
I el club de futbol
Atlètic Sant Just
ha tornat a col·laborar
a partir de la donació
de material
en un projecte
solidari
a Mali
l'exjugador
Musa Kone
originari
d'aquest país
va ser l'encarregat
d'engegar
aquesta proposta
coincidint
amb la fundació
del conjunt
groc i blau
ja fa 10 anys
i ell és també
l'encarregat
de lliurar
anualment
el material
que es recapta.
En aquest cas
s'han recollit
botes
i equipacions
antigues
les samarretes
han estat
cedides
des del club
i la resta
s'ha recollit
al llarg
de tot l'any
comptant amb la col·laboració
dels jugadors
de l'escola
del club
tot i que aquesta serà
la desena vegada
que enviï material
a Mali
sembla ser
un dels cops
que ha tingut
més repercussió
a nivell
de xarxes socials
alhora
des de l'Atlètic
Sant Jus
asseguren
que continuaran
duent a terme
aquesta iniciativa
i per aquesta raó
fan una crida oberta
per demanar
la donació
de material esportiu
en el que inclou
en material
de qualsevol disciplina
esportiva
no només
el futbol
i aquest divendres
s'inicia
la 33a edició
del Festival Tradicionarius
on hi participaran
fins a 49 grups
i artistes
entre els que
s'inclou
el Conjunt Riu
amb el Sant Justenc
Francesc Cardona
entre els seus components
el cicle
programa
música
d'arrel
en diferents espais
fins al pròxim
3 d'abril
d'aquesta edició
a més està dedicada
la figura
de l'acordionista
basc
Keb Junquera
qui ha superat recentment
un problema
greu de salut
per això
l'espectacle
inaugural serà
Kepa Orrera
on actuaran
diferents artistes
que han col·laborat
amb ell
i el seguirà
un concert
del conjunt
Guideca Project
aquest any
a més coincideix
amb el desè
aniversari
de la conformació
del grup Riu
per aquesta raó
el conjunt
ha preparat
un espectacle
molt especial
que s'ha programat
el pròxim
17 de gener
a les 10 de la nit
dins del Tradicionarius
Fins aquí
les notícies
de les 6
tornem
amb més informació
als
Enjus Notícies
edició vespre
a les 7
fins ara mateix
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí

Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí

Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Fins aquí
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit