Bona tarda a tothom, avui dimecres 7 de novembre,
quan passen justament 10 minuts de les 5 de la tarda,
fa bastant bon dia, aquí cau bastant de sol,
l'estic veient la penya, el moro totalment destapada de núvols,
així que una bona estampa des d'aquí.
Programa número 316, benvinguts a tots.
Amb aquest Whatever It Takes d'Imagindragons,
obrim avui la plaça, els dimecres, ja sabeu que és tarda de cinema,
amb el Dani Martínez a la segona hora, a veure quines històries ens explicarà avui,
a més, el Dani Martínez participarà com a jurat jove en aquesta mostra de cine baix,
que s'està celebrant ja aquests dies, del 8, no, encara no, demà,
comença del 8 al 18 de novembre,
i ell hi participarà, diria que, justament aquest cap de setmana,
ens ho explicarà ell a la segona hora.
I a la primera hora, posposem la Festa a les Flors,
que fem normalment els dimecres amb el Carles i la Carla,
la baixem per la setmana vinent,
a veure si ens expliquen temes relacionats amb l'esport,
les carreres, les caminates i altres històries,
i, en canvi, avui tindrem a la Susana i a la Sandra,
les dues noies de la biblioteca de Can Ginestat,
aquí a sobre, just la tenim, aquí a sobre nostra,
i amb elles dues, la Sandra, la responsable de la sala infantil,
i la Susana, la responsable dels clubs de lectura i de novel·la,
amb elles parlarem i comentarem una mica les novetats de la biblioteca
i, a part, una gran novetat que és que faran obres a la biblioteca,
com no, de millora.
Per tant, preneu nota que tot això serà durant la primera hora.
I us faig el recordatori, com ja sabeu,
podeu anar a les xarxes socials del Facebook,
la plaça Mireia i el Twitter,
perquè és molt important que ens ajudeu a triar el tema
que la Noé Puigdangoles ha de parlar la setmana vinent, dimarts vinent.
Ahir vam estar parlant del dol, de les seves formes,
de les fases de, en fi, tot el que engloba, diguéssim, el dol.
I per la setmana vinent ens ha proposat dos nous temes,
que són les expectatives de parella
i deixar d'estimar algú que no ens estima.
Per tant, no és correspost.
Podeu anar directament al Facebook a votar-ho,
perquè tenim l'enquesta fixada dalt de tot del Facebook,
així que la plaça Mireia us espera,
perquè voteu i decidiu vosaltres el tema que voleu
que la Noé comenti dimarts vinent.
You take me to the top, I'm ready for whatever it takes
Cause I'll never be a dream in my veins
I'll do what it takes
I moment per comentar els triturats amb l'Imanol
quan passen 14 minuts de la 5 de la tarda.
Immanol, bona tarda.
No t'ha d'anar temps ni a posar-te els auriculars
ni d'apropar-te el micròfon.
Sí, sí, sí. Bona tarda.
Bona tarda. Com estem?
Ui, ets molt blanc, eh? Estàs bé?
Mira, no comencem així perquè acabarem malament.
D'acord, d'acord.
Vinga, un aplaudiment perquè tens molt bon color a la cara, Imanol.
Gràcies, gràcies.
És el color de la primavera.
Vinga.
Encara el conservo.
Ah, mira.
Pobli de Castellbisbal, per fer avui, eh?
De Castellbisbal.
Castellbisbal, sí, sí, sí.
Ahir vaig anar a Castellbisbal.
Ah, sí?
És real, eh, això?
És real?
Un cas real.
Un cas real.
A la meva vida.
Vaig anar als polígons de Castellbisbal.
A fer què?
A fer negocis turbis.
Negocis turbis, tipus?
Sí, sí, sí.
Bé, no t'he d'explicar la meva vida personal.
Home, si tu t'ho t'ha d'explicar, cada tarda t'ho expliques.
Ara no sé per què no ens hauries d'explicar aquesta.
Perquè aquest potser és de veritat, un negoci turbi.
Ho has pensat?
Ja he fet còmplices d'assassinat a tota l'audiència que m'estava escoltant.
Cada dia ens fas còmplices de totes les coses que et passen.
Però què?
Explica, explica.
So what?
Vas anar al polígon de Castellbisbal a fer què?
Era una nit freda de novembre.
Sí.
No tan fred, però sí.
Fresca.
Fresca.
Frescota.
La bolla rodejava Castellbisbal.
Era increïble.
Intentaves veure tres pams del teu nas i l'únic que veies era fum.
Això no era un club de fumadors, doncs...
No.
No, no, no.
D'acord, d'acord, d'acord.
Avançàvem amb el cotxe per l'autopista.
Un cotxe, si no en tens.
Res ens parava.
De fet, ho vas comentar ahir.
Tot té estolent.
Ahir tothom va saber que no tenies vehicle propi.
Sí, però tinc amics amb cotxe.
Ah, molt bé.
Tirem d'amics amb cotxe, eh?
No passa res.
Exacte, jo era el copilot.
Això fa més terrible la història.
Perquè ets un mal copilot, entenc.
No poses bona música.
Mal copilot.
No posa bona música.
No canviem quan toca.
Saps?
Jo sí que sóc un copilot que no canvia quan toca.
No canvia la cançó?
Sí, saps que n'has quedat tot espanyol.
La propera a la dreta.
Ai, ja m'he passat.
Exacte.
Ai, era l'altra, eh?
Perdona.
No?
Ets d'aquests, eh?
Sí.
Sí.
De fet, normalment condueixo.
També ho dic.
Conduies.
No?
Parla en passat, Imanol.
Parla en passat.
Parla en passat, perquè el teu cotxe t'ha abandonat.
Però penso que estarà amb mi d'aquí a poc.
Sí?
Sí.
Com es diu?
El vehicle?
El meu cotxe.
Sí.
Hi ha gent que li posa noms.
Jo no li poso noms.
No?
Jo li dic, no sé, el focusín, saps?
Mira, és un focus.
Com ho saps?
Un moment.
No sé, m'ha vingut al cap.
Telepatia en directe.
Com?
Ah.
El focusín, no?
El focusín.
Però no li dic focusín.
No, m'ha vingut al cap perquè tenia una mica, tenia un focus i era el focusín.
El focusín.
Sí.
Doncs jo tinc el focusón.
El focusón.
El focusón.
El focusón no funciona.
Exacte.
Encara ens has explicat què acabes fent.
Què vaig anar a fer al que estabilitzar?
No, vaig anar a buscar peces per...
Vaig anar a buscar peces pel meu car.
Ah, el car de coixinets.
Perquè, clar, dissabte he de córrer una cursa.
Tens les cronos.
He de conduir en una cursa.
Diumenge.
I dissabte.
Dissabte de fet els cronos.
Ah, vale.
Que, de fet, hi ha una notícia amb els cars.
que van decidir ahir la nit respecte a la categoria en la que participo.
Digues, digues.
No, no, però...
Això quan l'escrigui ja...
Ah, ara no, eh?
Ja en parlaré.
Vale, doncs seguim.
Són exclusives, són exclusives.
Carelles, carelles.
No això, hi vaig anar a buscar...
Les barres de...
Les barres?
Les barres.
De beguda?
Vaja, Mireia, sembla que sempre penses en el mateix.
Tinc un cafè a la mà, que ningú s'espanti.
Això...
Això...
Sí, un cafè, en cap té tres fases.
Un cafè, té tres colorets, un fosc, un clar i un més clar.
No, és broma, broma, broma.
És malèbola.
Per cert, m'agrada perquè el primer titular m'has dit
Per fi han tallat el carrer en 100 clavec, que ve a ser el carrer de la sala.
Vull mal, vull mal, vull mal a aquesta gent.
Per què, per fi?
Que vols el mal d'aquells habitants?
Exacte, vull, vull el mal.
No, per dues raons.
Veïns, bolindants.
Punt 1, perquè portava allò...
Potser portava un any amb semiobres.
Sí.
Que no saps ben bé si sí, si no, què passa, saps?
I si ho fas, ho fas bé.
Sí.
Si ja talles el carrer, ja ho tenim, saps?
Ja ho tindríem.
Sí?
Ho tindríem.
Tenim aquest punt, no?
Però és que, a sobre, l'estat previ era bastant lamentable.
Lamentable? L'estat de les obres o del carrer?
Del carrer, del carrer, sí.
Del carrer previ a les obres que dius, què feu, no feu res, no?
Exacte, exacte.
D'acord.
Llavors s'ha ajuntat amb l'edifici nou que estan els dos, no?
Hi ha un...
Hi ha dos, no?
Hi ha dos.
Hi ha dos.
Hi ha dos.
Hi ha dos.
Hi ha dos.
Hi ha dos que està en procés de...
Que està en rehabilitació.
Sí, exacte.
Exacte.
Molt bé.
Molt observadora, Mireia.
Molt econòmics per comprar-los.
Sembla, i tot que passessis per...
Soc del poble.
Soc del poble.
Com és que estàs el preu dels habitatges?
Sí, ho posa a la valla, a l'Alona.
No, però posa el nente.
No posa...
Davant del niu, que hi ha el terreny que encara no ha aixecat res.
Sí.
Estan en fase de...
Entenc, de fer les bases de l'edifici, dels ciments.
En fase de fer les bases, sí.
Hi ha una lona que posa pròxima edificació, no sé què, promoció d'habitatge,
ta-ta-ta, i posa a partir de, o des de, 900.000 euros.
Que és molt econòmic per tu, has dit.
Algú...
No, ho estic dient en broma.
No, no, no, tu ho has dit.
Clar, i a més, algun gracioset, gracioseta, va escriure...
Que barato, ja, ja, ja, a la mateixa lona, saps?
Ah, sí?
Et juro.
Sí, sí, em va fer gràcia.
La veritat és que baratíssim, 900.000 euros.
Baratíssim, baratíssim.
Carai.
Un pis que serà...
Un pis que serà...
Un pis que serà...
No, tu igual entres per la porta i et fa un massatge al propi pis, saps?
Ai.
O t'escalfa els peus i tu no li demanes, algú així, imagina't.
Per 900.000 euros, mare meva, ja et pot cuinar el pis.
No?
Sí o no?
Piso, cocina-me.
Mare meva.
Dutxa'm, vesteix-me, fes-me un massatge.
Però, aleshores, on quedaria la nostra, saps?
Pròpia iniciativa.
Si el pis t'ho fa tot.
Ah, no ho sé.
Què passa?
Si guanyes 900.000 euros ja ho tens tot fet a la vida.
No ho sé, però és que si pagues 900.000...
Sí, ja...
És que...
No, no, bueno, has...
No sé què has fet a la vida, però...
No, és que estic pensant opcions d'haver aconseguit 900.000 euros a la vida, saps?
Llavors m'ha vingut al cap com...
T'has carregat a molta gent i has aconseguit aquesta quantitat.
T'has carregat a...
És a dir...
Que ets un sicari.
És un sicari.
Que ets un sicari, saps?
Que ets un sicari, saps?
Que ets un sicari, saps?
Que ets un sicari, saps?
T'han pagat.
Jo m'imagino un treball que et doni molta pasta, carregar-te gent, segur.
O sigui, segur que vas a 100.000 per cap.
T'encarregues a nou...
O fas una empresa tipus Spotify i et porres.
O tipus Facebook i et porres.
O tipus una start-up que funcioni molt, que ets vols inversors i et porres.
Aquesta és la meva segona opció, ser un Mark Zuckerberg.
Sí, Mark Zuckerberg.
Que acabis en litigis els dos dies.
Molt bona pel·lícula, no és cert, la red social.
La red social.
Que acabis en litigis al cap de dos dies.
Correcte.
De fet, que apareixen a...
O una herència.
O treballar a Ràdio d'Esvern.
O treballar a Ràdio d'Esvern.
No ho has dit, això.
La meva vuitena opció.
Era la meva vuitena opció.
És gratis.
Treballar a Ràdio d'Esvern, no menjar...
Mira com sona, mira com sona tot així.
No menjar i currar durant molts mesos.
Molts mesos.
Anys, diria jo.
Anys, anys, anys.
Bé, clar, jo ho feia per no causar el catastre.
Per favor, per favor.
Podem llegir un triturat d'una vegada.
Sí, perquè hem començat a parlar d'aquest carrer.
I 21, eh?
I 21.
Avui anem tranquils, que tenim temps, no et preocupis.
Ah, sí?
Vaja, doncs avui no vull parlar.
Per fi, tallat el carrer de la sala.
Per què?
Per què?
Perquè a partir d'avui, el carrer Ensem Clavé
quedarà completament tallat al trànsit de vehicles.
Degut a les obres que van començar el dilluns passat
i que remodelaran completament el paviment d'aquesta via,
es restringirà la circulació fins que s'acabin les obres.
El carrer, també conegut com la sala,
es vol pavimentar amb plataforma única,
de forma que no hi haurà moreres,
s'instal·larà un col·lector nou, enllumenat i nou mobiliari.
S'habilitarà una zona d'estacionament provisional
pels veïns i veïnes al carrer Tudona,
al costat de la farmàcia Salom,
i els contenidors es mouran els dos extrems de la via,
uns a la cantona Ambador i els altres a Monistrol.
La circulació es derivarà cap a les vies adjacents.
Quan es pugi per Miquel Rabarter i Verge dels Dolors,
es podrà girar a la dreta per la plaça Verdaguer,
que canviarà el seu sentit de la marxa
i arribar al carrer Bador.
Ai!
I aquesta música d'any 60 o 70, no ho sé.
Sí?
Ara m'ha vingut un Melrose Place.
Oh, Melrose Place!
Acústic Chill, es dirà que això.
Acústic Chill.
Doncs sí o no?
És una mica Melrose...
O sigui, li falta una mica de marxa per ser Melrose Place, però...
Sí, és una mica...
Ara m'he imaginat el típic Porsche aquest americà,
no? El típic Porsche d'una casa americana.
Sí, no ho sé.
Un carrer així amb nens jugant pel mig, no?
Sí, sí, pot ser, pot ser.
Com era aquella sèrie també que era com...
Sí, que era un institut, però el nom de la sèrie era només números.
Només números?
Sí, 11... 0... 23, no sé com era.
Però l'americana, la sèrie americana.
Sí, americana, americana.
Molt vintage, eh?
Molt vintage el tema.
Però potser el número era l'any, no?
Per exemple, el 1965 o alguna cosa així.
Era com una promoció, jo crec que sí que era una promoció.
Clar, la promoció en D era l'85, no?
Sí, però era com...
Sí, però no, eh?
Tres números, tres números amb desenes, eh?
T'entens?
Doncs no...
Onze, vint, trenta, dres.
Bingo.
Doncs no sé quina sèrie estàs dient.
Però mira, parlant de números...
La música està...
És d'això, no?
Parlant de números,
igual m'has de comentar alguns números de les dades de l'atur.
Xifres.
Xifres de l'atur, de...
Entenc que és del mes d'octubre-novembre.
Octubre.
Octubre.
Octubre.
D'aquí de Sant Jus.
Espero que siguin dades i xifres baixes.
Baixa!
Baixa!
Baixa, Mireia.
La baixa, Mireia.
Baixa i baixa.
La baixa, Mireia.
El baixa.
En fi, correcte, Mireia.
Baixes les dades?
No?
Bé, normal.
A veure, en proporció a la població, que som uns 18.000...
En proporció a la normal, a la població està molt bé.
En proporció a la població, a la proporció...
Vinga, et deixo llegir el triturat.
Atur, dades de l'atur a Sant Jus.
Avui va entrar el sang, que estic perdent la consciència.
En fi.
Heu de veure, està blanc.
L'atur a Sant Jus ha disminuït un 11% en variació relativa respecte al mateix mes de l'any passat.
Moment, perdó.
Variació relativa?
Sí.
La gent deu dir, pots parar d'enganyar-nos?
Què vol dir variació relativa?
Jo també he fet el mateix.
Què passa?
I ho he posat expressament al relatiu.
perquè es basen en xifres de població activa que són...
És a dir, que és gent ocupada dins del sistema ocupacional.
És a dir, que no és tota la població activa.
No?
No.
És a dir, no és des de...
O sigui, anys...
No, el tema és...
No hi ha tota la gent que treballa aquí i, òbviament, tampoc s'afegeix la gent que cobra en negre.
Estem parlant d'això.
Ah, val.
Estem parlant d'això en relatiu.
Parlen en plata, eh?
Exacte.
Vale, vale.
Ara s'entén.
No, i més gent, eh?
Que tampoc està com dins d'aquest sistema, diguéssim, que és el que recull les dades pel Baix Llobregat,
per l'Observatori aquest del Baix Llobregat, que és qui ha fet l'estudi.
Relatiu, eh, tot?
Molt relatiu.
D'acord, d'acord.
Ara ho entenem.
Una dada que, en xifres absolutes, representa una disminució de 57 aturats o aturades.
Són els resultats d'un estudi de l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat, que fa un seguiment de les xifres ocupacionals de la comarca amb caràcter mensual.
En el conjunt del Baix Llobregat hi ha un atur registrat de 39.941 persones, una xifra que no té grans variacions respecte al mes passat,
però que representa una variació d'un 6,5% negatiu respecte a l'any anterior.
Sant Just té un atur registrat de 459 persones, una xifra però positiva en comparació a la resta de poblacions del Baix Llobregat amb un volum similar de població.
Llavors no anem tan malament?
No, no anem tan malament.
Està bé, està bé.
De fet, és a dir, amb la que estem més assimilats, jo diria, en nombres absoluts d'atur, seria Corbera, poblacions així, i Corbera, de fet, té menys població, bastant de menys població que Sant Just.
Numèricament, aquí estan pel 12?
8, 10, 12, mil?
Sí, 12, 12, per allà, per allà.
Si fa, no fa.
Doncs relativament està bastant bé.
Relativament està molt bé.
La data, si algú vol venir a col·laborar a la ràdio, no els podem ocupar també, ja ho saben.
Ah, molt bé.
Bueno, tenim un problema bastant ple, però aquí sempre, això és una ràdio col·laborativa, és a dir, la gent sap que pot venir fins aquí,
provar la bicicleta elèctrica, i a part passar per dins de l'estudi, i comentar alguna cosa en directe, que sempre és molt agraït.
Faig-hi una secció, imagineu-vos.
Imaginem-vos, l'Imanola, ets el privilegiat, no ets conscient, eh, tu d'això.
Ah, val, d'acord. Quin és el meu privilegi, exactament?
Perdona, perdona.
Tens el temps il·limitat que tot col·laborador voldria en el meu programa, en el nostre programa, a la plaça, Mireia.
Per tant...
Perdona, Mireia.
Siéntete, afortunat, saps?
Em sento estimat, em sento estimat.
Home.
Em senta't, m'agrada molt aquest senta't, saps?
M'he començat a tocar els braços i tot.
A seuta't.
No, m'he començat a tocar els braços, em senta't, saps? Com tenir consciència d'un mateix físicament.
No ho estàs valorant, em sembla, eh?
Sí, sí, ho estic valorant molt.
Sí, sí.
De fet, això està evitant que em desmai...
No sé si saps que abans els trituats no formaven part del programa, en una època els trituats no van a part.
No van a part?
Jo començava el programa i començava el programa amb la gent, aquí els trituats no...
Sí?
Sí, sí, sí, sí.
I què? I què? I com era, aleshores?
I era normal.
Explica'm-ho, iaia.
Era normal.
Com era?
Era molt normal.
Ara ha aparegut una llar de foc aquí al costat i la Mireia m'està explicant les seves històries de quan era jove.
Doncs quan era jove, nen, els trituats no formaven part del programa.
Àvia, àvia, aleshores era un rotllo no tot.
Una mica, nen, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Àvia, no tindràs cap moment al govern.
Que calli.
Sí, el meu antepassat amb bigot i treballava per allà, però ja no és grato a la família.
Ja no és Rodrigo grato.
Ja no és...
Rodrigo grato.
És ser o grato.
Doncs no, valora que tens tot aquest espai, Manol.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
És il·limitat perquè, mira, vam passar els minuts aquí, els doyents...
Sí, sí, no em frenes.
Hauríem de fer-me una estadística.
Fem una enquesta quan acabi la de la...
M'agrada, perquè agafat, dient això, audiodescripció, dient això, ha agafat un boli i ha dit, podríem fer una enquesta.
És quan tinc idees...
Humans a l'obra.
Professionals.
No, podríem fer una enquesta i preguntar a la gent què els hi sembla aquesta secció, perquè ja està sent una secció.
Per la meva salut.
No?
Jo no ho faria.
No, no, no.
Jo no ho faria.
No, preguntar...
És qüestió de la meva salut, saps?
No, però a veure, redirigim-ho, saps?
És a dir, no preguntar què ho sembla, no.
Tancar-ho.
Només dir, què, l'Himanol?
Què, què?
Els triturats.
Què, els triturats?
I, bueno, que la gent comenti.
I llavors, segona opció.
Si prefereixen que vingui el Quentin i pagui ell, que és el gat.
Quins triturats?
Quins triturats?
Qui és l'Himanol?
Qui és l'Himanol?
Com ahir, que busqueva el botó de taula, te me'n recordes?
Aquest nom existeix.
Sí, sí.
I tu, Immanuel, oh, Immanuel, oh.
Com oblidar-ho?
Com oblidar-ho aquell moment?
El dia que em vaig sentir com una màquina.
Ah, d'acord.
Va ser aquell dia, sí, sí.
Farem un...
Podem fer un espai de microteatre aquí, no?
Sí, no?
Jo ja em vaig dir que volia fer, és a dir, agafar trossos de pel·lícula i afegir-m'hi com a personatge.
És veritat.
Això ho he de pensar, eh?
Però si trobo sketchos, algun dia ho farem.
Home, que hi ha sketchos d'aquests a dir, ostres, segur que puc picar mig per a unes que tal.
Però fer-ho bé, saps?
Aquí tot ho fem bé.
Començant pel triturats.
Jo no hi ha res que no ho faci bé.
Si el programa comença amb els triturats, el nivell només fa que pujar.
Exacte.
Pujar i pujar i pujar.
Comença a baix i va amunt.
I pujar i pujem fins al tercer triturat.
I Manol, per favor.
Sisplau, d'una vegada.
Que diu que aquest any, bueno, s'ha d'escollir la personalitat basiobregatina del 2018.
Del 2018.
Cosa que no havia escoltat amb Avidina, eh?
Doncs he de dir que el 2014 aquest premi el va guanyar Clara Segura.
Uou.
S'enjustenca.
Molt bé.
Sí, sí.
2014 has dit?
2014, crec.
Molt bé, Clara.
Enhorabona.
Fa quatre anys.
En diferit.
Castellbisbal, se n'ho collés a tu.
Exacte.
Exacte.
I qui hi ha?
En fi, ara t'ho explico.
S'han obert les votacions per escollir la personalitat basiobregatina d'aquest 2018,
un premi que convoca el Centre d'Estudis Comarcals de Basiobregat per desena vegada.
Només hi ha, però, dos aspirants a aquest títol.
En primer lloc, la cantant de flamenc, Rosalia Vila, de Sant Esteve Sarrubires, i en segon lloc, el cineasta Carra Elegalde, establera molins de rei.
Les votacions són obertes i es pot participar a través del web del Centre d'Estudis Comarcals de Basiobregat i estaran obertes fins al 12 de novembre.
Els premis s'entregaran el pròxim 16 de novembre, a les 8 del vespre, en un acte que tindrà lloc a l'Ateneu de Sant Just.
A banda de la personalitat basiobregatina... Un moment, m'agraden molt els efectes sonors.
Això sí que podríem assumir-ho més. Un home, tu peies sonores?
Home, és que poder tenir el Carra Elegalde aquí a l'Ateneu és un...
Exacte, exacte.
Per això ho deia, dic, ostres, només per això no m'ho perdo. Vaig a votar ara mateix, vinga.
Vinga.
Continuo. A banda de la personalitat basiobregatina, a la cerimònia també es desvalaran les persones,
organitzacions i iniciatives guanyadores de les 13 categories que conformen els premis
culturals del Baix Llobregat. Sant Just d'Esbert compta amb 5 candidatures.
La pedagoga Soledat Sants, el músic Ramon Muragas, l'Ateneu de Sant Just,
l'espai de lliure creació Carme Malaret i el Museu Etnològic d'Eines del Camp,
de la família de Camp Pedrosa.
Doncs molt bé. Ui.
Perdoneu, estic estossegant una miqueta.
Està prenent aquest cafè de tres colors.
Vols saber com van les votacions?
Com van les votacions?
Mira, la...
Rosalia guanya per...
Rosalia Vila i Tovella guanya per 251 vots, que és el 63,54% de l'audiència.
Home, és que...
Mentre que Carra Lejalde va per 244 vots, que seria el 36,4%.
Està bastant renyita, la cosa, eh?
Sí, en aquest cas, t'he de dir que...
que juga al seu favor la novetat, no?
Rosalia que va treure CD ara mateix, està en auge total.
És a dir, ahir he de confessar que vaig arribar a casa i ma mare estava escoltant Rosalia.
Sí, molt bé, molt bé.
Cosa que...
Ma mare, vull dir...
Que moderna.
Li agrada el flamenc.
Que moderna.
Però no li agrada la música que va més enllà dels anys 70, 80, no ho sé.
Igual haurà descobert que ara sí.
I ara...
De fet, ho va criticar bastant, eh?
Cosa que em van orgullir perquè vaig pensar...
Mama, a mi tampoc m'agrada aquest CD.
Has pensat molt bé.
No passa res.
No ets l'única.
No, però fora d'això...
L'últim CD de Rosalia m'agradava bastant...
Es valoren altres coses.
Ja crec.
I aquest...
Ja crec.
Aquest no m'agrada tant.
Però vaja, jo ho he dit aquest matí, així que no em repetiré tant.
D'acord.
En canvi, Carre de Halde...
Ocho Peià i dos Bascos.
Quan farà, Ocho Peià i dos Bascos?
Home, farà ja tres o quatre anys, no?
Quatre anys, ja.
Aquell era el seu auge.
Aquell hauria estat l'any...
Això és veritat.
Això és veritat.
Però ell guanya amb la seva experiència, la seva motxilla de bagatge com a to.
Cosa que no entra a competir amb el mateix nivell amb la Rosalia.
perquè no té l'experiència, tindrà la novetat d'ara
però no l'experiència
Llavors... No m'estàs convençent, Mireia
Doncs aneu a votar, us penjaré
us penjaré al web, al Facebook i al Twitter
de la plaça, així podeu anar... Ah, també a votar
jo ja ho he fet i no us diré a qui he votat
Has votat ja? Acabo de votar
Clar, perquè fins que no votes no et diu el percentatge
de vot, ho he vist
Clar, i ho has fet per això, has votat per aquesta raó
No, no ho sabia, però he votat i m'ha dit
Fiquen així les barres s'omplen
i posa el percentatge
Home, aquest matí, de fet, la Núria
M'he emocionat i acabo de llançar mig estudiant
Bueno, ens ha deixat sense
La Núria, de fet, que és poc de parar
la música, diguéssim, mentre estic fent els titulars
Aquest matí
ha parat titulars
quan he dit, Rosalia
en principi vindrà a l'Ateneu de Sant Jus
Bueno, clar, jo m'he emocionat
quan he sentit també el carrer a l'Ejalde
M'encantaria, quina edat has dit, el novembre?
18 de novembre
16 de novembre
Ah, 16 de novembre, és la setmana vinent
Cap de setmana vinent
No, no, a octubre, estic mirant
Divendres que ve
Divendres següent
Aquest divendres no, el següent
Estupendo
Estupendo
Estupendo
Ara sí que hauríem d'anar
Un nen s'ha tornat a fer un barbarisme
Truca'l, truca'l, plora'l
Plora'l
M'agradaria molt que Pep Quintana
truqués cada cop que fes un barbarisme.
Estaria bé.
I llavors només agafar el telèfon i et diré...
No, no, no, no, no, no...
Et diré una cosa.
Crec que més enllà de venir aquí el dilluns
i parlar dilluns, ja està,
ja aniria...
Vull dir que no has de dir que escoltar...
Ràdio molt col·laborativa,
ràdio molt el que vulguis, però...
No acostumes ni a escoltar-me
nus ni a escoltar la ràdio
en general, que jo sàpiga.
No sé quants cops cintomits a Ràdio d'Esbel.
Tu no ho saps tot.
Perquè li heu preguntat, què té, et va agradar l'altre dia com va quedar la secció?
No, jo no ho escolto.
És que no ho gasto, d'això de Ràdio d'Esbel.
Hi ha poca gent que s'escolta, eh, després?
Sí, jo...
Jo ho recomano.
Jo, estones, estones.
Quan veig-ho, ai, avui ho he fet bé.
Aquesta notícia, l'he deixat bé.
Llavors vaig a buscar la notícia.
Deixo que et vagis a escoltar una mica
i així deixo que la Susana i la Sandra puguin entrar
i comentar coses de la biblioteca.
Molt bé.
Perquè són les 5 i 35 i menys 9.
Moltes gràcies, Mireia.
Dóna't afortunat per tenir tant de temps.
Em dono per afortunat.
Dóna't per afortunat.
Ens parlem demà.
Ens parlem demà.
Ens parlem demà.
Bona tarda, tingui.
Vinga.
Bona tarda.
Adéu.
Adéu.
I després d'aquests triturats,
cada dia són més llargs.
S'està formant una nova secció dins la plaça, Mireia,
que són els triturats amb l'Imanol
i les coses que li passen també a l'Imanol
perquè ens explica la seva vida.
5 i 36, comentàvem amb aquests 3 titulars
i aprofito per penjar-vos al Facebook i al Twitter
aquesta personalitat basllobregatina
que heu d'escollir per votar aquest 2018.
Com comentàvem ara,
les opcions són la Rosalia Vila i Tovella,
la cantant que està ara en auge,
o el carrer Elegaldeus.
Deixo el link.
I mentrestant estem escoltant aquest next to me
d'Imagine Dragons.
Vinga, deixo que escolteu la cançó
i a continuació entrarà la Susana i la Sandra
de la Biblioteca de Gansin
i està explicant-nos aquestes novetats
i d'altres temes que us han d'interessar molt
i heu de prendre nota.
Fins ara.
I'm far from good, it's true
still I find you next to me
there's something about the way
that you always see the pretty view
overlook the muddy mess
always looking effortless
and still you
still you want me
I always let you down
still you want me
still I find you there
next to me
next to me
next to me
next to me

I hope to be
I hope to be worth it
so thank you
for taking a chance for taking a chance for me
I know
I know it isn't easy
I know it isn't easy
but I hope to be worth it
there
I know it isn't easy
I know it's easy
there you want me
still you want me
I always let you down
You're shattered on the ground
Still I find you there
Next to me
And all the stupid things I do
I'm far from good, it's true
Still I find you next to me
I estàvem escoltant aquest next to me d'Imagin Dragons.
Fem una pausa i parlem amb la Susana i la Sandra
de la Biblioteca de Can Ginestar. Fins ara.
I obrim els micròfons perquè tenim amb nosaltres la Susana i la Sandra.
Hola, bona tarda les dues.
Hola, què tal?
I eh, no sento les dues. Quina il·lusió.
Com esteu? Com esteu? Com va tot?
Per cert, els oients de la plaça Mireia no sé si estaran gaire acostumats a escoltar-vos
perquè és la primera vegada que passeu per aquí, per la plaça.
Per tant, s'estaran preguntant qui són.
Doncs la Sandra és la responsable de la sala infantil d'aquí sobre, de la biblioteca de Can Ginestar
i la Susana la responsable del club de lectura i també de novel·la.
Així que volia saber una mica què s'està coent últimament a la biblioteca.
Ja vam parlar algun cop amb la Rosa Maria
però també tenia ganes de tenir aquest contacte amb altres temes, de clubs, de tallers i de més.
Així que volia que m'expliquéssiu una miqueta què passarà els propers dies
comencem per una notícia que crec que és bastant important i que la gent de Sant Just ha de saber.
Doncs sí.
Molt important.
Bé, la notícia sí que ja ha començat una mica a dir-se, em sembla que ha sortit el bolletí,
i bé, la biblioteca ja hem començat, és que la biblioteca torna a tancar per obres.
Allò ho vam fer el juliol de l'any passat i tancarem de l'1 de desembre al 20 de gener.
Si tot va bé, sí.
Si tot va bé.
Si tot va bé, torneu a obrir-teig, no?
Que tanquem no vol dir que estem de vacances.
Nosaltres estarem a dintre fent feina.
Que ho sàpiga la gent.
Sí, sí, que molta gent ens ho ha preguntat, que ve unes vacances, però no.
No, no és així. Seguirem treballant...
Clar, per data es pot donar entès una mica...
Clar, però no, no, no. Estarem fent feina interna.
Sí.
Volem, vull dir, és una cosa que fa temps ja que estava pendent,
perquè es vol posar fibra òptica, que era una de les coses que molts estudiants que venien de l'aula d'estudi
i ho reclamaven, perquè a vegades quan es connecten tots pel wifi, no hi ha senyal, perquè és molta gent.
i després també canviar el terra, que s'havia fet de la planta baixa, no s'ha fet de dalt.
I després també, doncs, canviar una mica els espais de la primera planta i...
I la sala infantil també es canviarà una mica, a part de l'estètica,
que sigui una sala més pràctica, més atractiva pels nens, més útil pels adolescents, pels usuaris que estan a dintre.
Acondicionar-ho tot molt més, no?
Sí, la modernitzem una miqueta, però que una cosa... jo crec que quedarà de mar de bé, estaran contents.
Perquè una mica la idea potser és que la gent no només vagi a agafar un llibre i se'n vagi corrents, no?
Sinó que potser profitin i puguin estar ja una estona.
Sí, sí, que sigui com un espai amb els que es sentin acollits, que estiguin a gust
i comptin amb la biblioteca com un espai més de la seva rutina.
De fet, aquesta biblioteca sempre han dit que és un espai supermacos.
Molta gent que ve diu, quines vistes, perquè tu estàs a la primera planta i ves totes les muntanyes...
Sí, és bastant privilegiat, sí.
Clar, llavors sempre dèiem, doncs volem fer un espai que la gent vagi i tu estiguis amb el teu portàtil.
De fet, teníem una usuària que estava escrivint un llibre i venia allà perquè deia que li donava inspiració.
Doncs volem això.
És que quan cau el sol o inclús quan plou, és una vista totalment diferent, que si estàs acostumat a la ciutat, als edificis, des d'aquí és com estar al mig de la natura.
Home, la veritat és que si jo em passa el mateix aquí, quan estem a l'estudi directament, veig la muntanya a la penya del Moro.
Sí, sí, sí.
Directament, vull dir, des d'aquí l'estic veient.
Per això que...
És una vista molt privilegiada, la veritat.
I que tanqueu de l'1 de desembre al 20 de gener també vol dir que la gent potser té més temps o pot seguir agafant llibres amb préstec i de més, vull que no s'espantin per això.
Això, que...
Al contrari, no?
Fins al 30 de novembre poden aprofitar per passar per la biblioteca i, bueno, pues això, abastir-se per tot.
Sí, per preparar-se, perquè a més els estem allargant el préstec, ja no fem el préstec només de 30 dies, que és l'habitual, sinó ho allarguem fins al febrer perquè puguin estar tranquils.
Tot i que si ells volen tornar abans qualsevol cosa, tenen la bústia de Can Ginastà i la del carrer Bonavista.
Home, doncs ja saben si poden tenir una espècie de regal previ de Nadal, no?
Ah, sí.
Agafo uns quants llibres i me'ls emporto abans de temps.
I també s'ajuntarà més amb èpoques d'exàmens de Nadal i de més.
Això, llavors, com s'organitza?
Doncs habilitat, perquè, clar, com just comença l'aula d'estudi, que té molt d'èxit, la veritat.
Vull dir, és un espai que utilitzen bastant.
Doncs hem habilitat una aula a les escoles on poden anar a estudiar, ja que aquí tindrem tancat.
I, a part, també s'han fet uns flyers, no?, a la biblioteca.
Amb informació de les biblioteques de proximitat que disposen d'aules d'estudi, i els hi facilitem l'horari, el telèfon, i també poden mirar-ho a les xarxes socials, perquè potser poden haver alguna modificació i perquè vagin previnguts.
Que no hi ha cap excusa, no?, tampoc?
Ah, no, que no estudi.
Ah, jo demà m'esquenta que la biblioteca. Ah, però tens molts altres llocs més per estudiar.
Sí, sí.
També, això sí, nosaltres, en teoria, si tot va bé, i esperem que sí, a partir del 21 tindrem el nostre horari normal i poden venir a utilitzar també la biblioteca com a sales d'estudi.
A partir del 21 de gener estem parlant ja.
Sí, sí, sí.
Val, doncs apunteu aquestes dates. I a part d'això, aquest mes de novembre, que alguna tarda ja ho hem comentat aquí de la plaça amb l'Imanola, l'Espai d'Informatius, és el novembre literari.
Sí.
I la biblioteca de Caninestà també hi participa.
També hi participem, vull dir, i en concret fem un club de lectura, com comentaves abans, a la biblioteca tenim molts clubs de lectura.
Em consta, em consta.
Molts, molts.
I aquest en concret, aprofitem que el novembre literari va de l'exili, fem un club de lectura que és de novel·la policiaca, novel·la negra, i llegiran el llibre Les niñes perdides, de Cristina Fallaràs, i el llibre no és ben bé sobre el tema, però l'hem encabit una mica del novembre literari, perquè el tema de l'exili també era una mica difícil encaixar totes les activitats.
i, bueno, convidem la gent si vol participar, perquè realment és un club de lectura que té molt d'èxit, vull dir, la gent li agrada molt, la novel·la negra és com que t'enganxa, té aquella cosa.
I, vull dir, és un club que participa moltíssima gent, vull dir, sempre tenim un promit de 30, 34, ho dic molt bé, sí, sí.
D'unidò, perquè també n'hi ha de club de lectura, diguéssim, normal, normal, sí, de literatura, sí, sí, sí.
Tenim el dels dimarts, també el dels dijous, i un altre en anglès, em consta, un amb anglès, vull dir que...
Un de lectura fàcil, sí, de català, i un altre de lectura en veu alta.
En veu alta, que això ho fem amb les de normalització lingüística, vull dir que... molt bé.
I ara començarem, això ho fa el Roger Cònsul, de Club de Lectura de Teatre, vull dir que estem mirant a veure si ho podem...
De que llibre té, no?
Sí, bé, el Roger, el germà.
Tot queda així a sobre de casa, no? Tot quedaria per allà, que llibre té.
Vull dir que, bueno, el Club de Lectura és una cosa que molt bé, tenim molt d'èxit i estem molt contents, també, perquè, bueno, funciona.
I trobo que és maco que quan jo lleixes un llibre pots compartir i li treus molt de suc, no?
De que pots... o sigui, dóna a lleixir altres lectures, ho comentar autors, vull dir que la gent està contenta.
A mi em consta perquè vaig provar un.
Ah, què?
No, no, molt contenta, la veritat.
Sí, no?
Sí, sí.
Ara, bueno, vaig una mica retrasada amb el llibre, però m'he de posar el dia.
No, però és una bona experiència.
Però sí, sí, la veritat és que sí, a més el Club és el de Literatura, el de novel·la normal, i Déu-n'hi-do la gent que hi ha.
Sí.
Són quasi vint i pico persones, o sigui així.
Sí, sí, sí.
Sempre, a veure, va fallant gent, però vull dir que realment, sí, sí.
Hi ha gent, pensa, que està apuntada des que es va inaugurar la biblioteca, que porta 15 anys amb el Club de Lectura, eh?
La Lina, segurament.
Sí, sí, sí, la Lina.
Jo vaig dir, on va la Lina?
Aquí, doncs jo m'apunto també amb ella.
Sí, sí, sí, vull dir que realment, si tu tens una activitat i fa 15 anys que participen, a veure, és que s'ho passen bé, perquè si no m'ho farien.
Sí, és que funcionen.
No, home, i tant, i que també et nutreix, al final, no sentir altres opinions, o que algú diga, a mi aquest autor m'ha recordat aquest altre, i mira't aquesta pel·lícula, que sembla que...
Sí, sí, a mi la veritat és que em va agradar, però no digueu que vaig una mica retrasar amb el llibre.
Va, va, mantenim el secret.
Gràcies, gràcies, ara no ho sabrà ningú.
I ara, passant una mica a les activitats infantils, quines altres en tenim? Ara t'ho pregunto directament a tu, Sandra.
Sí, bueno, ara hem començat amb una iniciativa que estem molt contentes perquè ha tingut molt bona acollida.
Són un parell de sessions diferents, que no és una hora del conte clàssica, la convencional,
sinó que fem una per nadons de 0 a 14 mesos i una altra per nadons de 15 a 16 mesos, els nadons amb l'acompanyant,
i és com un espai més íntim, més personal, més dedicat a cada una.
A més, fem grups petitets, places limitades de 15, i ho fa la Raquel de Manuel, que la veritat és que és una superprofessional,
i ho fa molt bé, i gaudeixen molt les criatures, i és molt gratificant, i els pares surten molt contents, els papes i les mames,
i per nosaltres ja és això, és molt gratificant també.
I ara començarem a fer també hores del conte de sempre, de tota la vida, i la propera la farem el dia 17,
que és un dissabte, que esperem que vagi molt bé, hem fet un dissabte perquè sigui més fàcil per tothom,
perquè normalment no es treballa, poden venir més relaxats, aprofitar més l'espai...
A més, ho fem a mig matí, 12-12, que és una hora bona, ja has esmorzat, ben relaxat...
Poden després fer el vermut, aquest dinestat...
És aquella horeta entre mig, que pots fer una cosa diferent, i passar una estona amb el teu fill.
A més, si no vaig mal encaminada, crec que el cap de setmana, el 17-18, el 18 crec que va ser quan vam posposar el dia de Sant Just al carrer, no?
En teoria es farà que ell...
Si no plou, no? Creu amb els ulls, si no plou, si no torna a passar, sí.
Si no hi ha temperatures molt baixes i no passen coses rares, en principi...
Poden aprofitar...
Clar, és un bon cap de setmana.
El dia 17 era el del conte versió, diguéssim, llegir i escoltar, que seria diferent a l'altra, no?
L'activitat que comentaves amb Sandra, de l'activitat infantil de pares i fills.
Sí, sí, l'altra ho fem a... de sessions de nadons, les fem a la sala infantil de la biblioteca,
que la tanquem exclusivament per fer aquesta activitat i, clar, com és una horeta, és diferent,
perquè estan relaxats, tenen l'espai exclusivament per ells i aprofiten molt més la sessió.
I les hores del conte les fem a la sala Isidore Consul, a dalt, a les golfes de Can Ginestà.
O sigui que queda repartit per espais, no?
Sí, sí.
Diferents metodologies, diferents també sales.
I a part d'això em consta que hi ha una especialitat bibliolab, que vindria a ser un laboratori de biblioteca.
Sí, sí, sí, són unes activitats que ha engegat fa un temps la Diputació amb les Biblioteques
i estan molt bé perquè utilitzen moltes franges diferents
i són uns tallers en els que els nanos aprenen i participen.
Ve un tallerista on els explica una temàtica en concret,
la que farem ara és la d'efectes especials i altres enganyifes,
són defectes cinematogràfics, llavors porten tot el material
i els nanos al final ells mateixos executen el que han après i el que han vist
i s'ho enduen a casa.
Llavors, és una estona que també és molt entretinguda.
El farem d'una franja d'edat de 6 a 12 anys
i en principi està programada, si tot va bé, pel 23 de novembre.
I queden places, Sandra, no recordo.
Queden poquetes.
Es queden ràpid, eh?
Sí, sí, sí, poden venir per la biblioteca,
poden passar per la biblioteca o fer-nos un truc i els apuntem al moment.
És una activitat gratuïta.
De 6 a 12?
De 6 a 12 anys, sí.
Sí, al final farem un petit recordatori de també com connectar,
bueno, contactar amb la biblioteca o com apuntar-se, per exemple, a aquestes activitats.
Si algú diu, ah, mira, he descobert que el grup de lectura m'ho vull apuntar
i faig tard, sí, no?, o que pugui venir a informar-se amb vosaltres,
però abans, i crec que tenim una miqueta de temps,
volíeu confirmar una espècie...
Ai, confirmar, comentar, una espècie de petit regal de Nadal
que ens ha donat la xarxa de biblioteques, no?,
que crec que està molt i molt bé, que es diu E-Biblio.
És a l'E-Biblio i, bueno, jo crec que a Sant Lluís hi ha gent que el coneix
perquè m'aconsecaven a anar a preguntar a la biblioteca
i a l'E-Biblio és una plataforma que va engegar a Diputació amb la Generalitat
que són llibres electrònics i és gratuït,
vull dir, només necessites tenir carnet de qualsevol biblioteca
i des de casa, tenint una tablet, l'ordinador, un e-book,
te pots descarregar llibres.
Llavors, passat 20 dies, s'esborra el llibre de l'aparell.
Sí, és ràpid, eh?
Sí, sí, és un fum.
La gent sempre diu, i què passa?
Ho pots renovar, eh?
Ho pots renovar a préstec, igual que si fos en paper.
Bueno, però està bé, també és un marge de temps bastant raonable
perquè hi hagi un llibre, més o menys, no?
Sí, i a part de llibres, una part que jo també l'utilitzo bastant,
és que tens moltes revistes, en castellà i en català, eh?
O, i, per exemple, si consultes a la tablet com té color,
llibres de cuina, vull dir que a vegades estàs allà amb la tablet,
estàs cuinant, vull dir que està...
Inclús còmics, també.
Còmics, vull dir, hi ha molta cosa, molta cosa.
Jo recomano que la gent entri i faci una ullada i...
Perquè val la pena.
I, de fet, també està molt bé quan entres a la pàgina
perquè ells fan com grups temàtics, no?
De suggerències.
Suggerències.
De lectures, no?
De lectures.
I ara han fet una que em sembla que és el millor amic del llibre,
que és llibres que parlen de gats o de gossos.
Vull dir que està molt divertit, també l'he vist i dic,
mira, és interessant.
Llavors agrupa llibres amb aquesta temàtica, no?
Com a temàtica relacionada amb animals de companyia, entenc.
I sempre estan afegint coses així que estan molt bé.
Home, de fet, abans sentia, no?
Que comentàveu que hi ha prop de dos mil i pico pel·lícules.
Sí.
A part dels llibres que deu haver-hi uns quants,
també hi ha prop de dos mil i pico pel·lícules.
Sí, sí, de tot tipus de gènere, de totes les èpoques,
de tot tipus de comercials, cinema d'autor, clàssics,
hi ha de tot una mica.
En versió original, també, no?
Sí, original.
Sí, que això també és important.
Sí, això a l'Ebiblio, ara em sembla que va ser a l'estiu,
que ha fet un conveni amb Filmin,
que ells ja tenien aquest, podies tenir,
o sigui, pagar una mensualitat i et podies connectar.
I llavors funciona igual que amb els llibres.
Amb el carnet de la biblioteca et connectes
i llavors es connecta a la plataforma de Filmin
i tu allà, a la pantalla, si vols, a l'ordinador,
o tens a la tele, doncs veus la pel·lícula.
I la veritat és que està molt bé,
vull dir, perquè hi ha molts títols
i també hi ha molts documentals,
que això és molt interessant,
perquè a vegades és molt difícil trobar documentals.
Sí, no, diu, oferta variada, no?, també.
Sí, sí.
I avui dia hi ha documentals que són superinteressants
i a vegades ho veus en sales de cinema
i després ja no hi ha manera de trobar-los.
I, bueno, doncs aquesta...
Ara ja saben on anar.
Ah, això mateix.
A trobar-ho, que és la E-Biblio,
que sembla el nom d'algú, no?
E-Biblio?
Sí.
No sé, sembla el nom d'una persona.
Sí.
He quedat amb l'E-Biblio, no?
Sí, no?
Sona Emilio, no?
E-Biblio.
Sí.
E-Biblio.
E-Biblio.
E-Biblio.
E-Biblio.
Doncs escolteu, noia Susana i Sandra,
gràcies per venir fins aquí.
Un fort aplaudiment per a vosaltres.
Gràcies a tu per convidar-nos.
Ens apuntem tot això
i suposo que la gent ja sabe on trobar-vos, no?
Però si voleu fer així la crida final
d'on trucar o on contactar amb la biblioteca,
si us necessiten.
Bueno, això a més la Sandra,
que porta tot el tema de xarxes socials.
Com a minutí.
Bueno, sí.
Us podeu posar en contacte amb nosaltres
per telèfon, per correu electrònic
i per les xarxes socials que tenim.
Ara hem reactivat el Facebook i el Twitter.
Em consta, em consta.
Des de la plaça, mira, i em consta.
Sí, sí, ho he vist, ho he vist.
Són molt actius aquí també.
Sí, sí.
I bé, que estem connectats contínuament
i a través d'allà qualsevol dubte
us el resolem.
I pengem totes les novetats que anem fent
està tot allà penjat.
Tota la programació de totes les activitats que fem,
intentem penjar-les
i solucionar qualsevol dubte
que tingui qualsevol usuari
perquè a vegades ens fan consultes per correus interns.
Llavors és com una...
És un servei molt directe.
Igualment que poden vindre en persona
que ens encanta veure la gent.
També, eh?
A nosaltres ens agrada.
I està maca i quedarà més maca
després d'aquestes obres
que ho comentau
que acabaran el 21 de gener de l'any que ve.
Doncs escolteu, noies,
ja us deixo marxar tranquil·lament.
i ens veiem properament
per aquí a la plaça.
Que vagi molt bé.
Gràcies.
Adéu.
Adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui espero poder parlar d'estrenes amb ell
a veure què ens porta.
Tot això serà a partir de la segona hora.
Fins ara!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una auditoria va confirmar que els comptes no quadraven
i, poc després, l'entitat va xifrar el forat econòmic
en 4 milions i mig d'euros.
Ricard Buigues, Catalunya Ràdio, Tarragona.
Notícies breus, Martí Ferrero.
L'Audiència Nacional deixa d'investigar Tamara i Adrià Carrasco,
els dos membres del CDRs,
contra qui pesaven els càrrecs de rebel·lió, terrorisme i sedició.
La decisió es pren a petició de la Fiscalia
i, de moment, no se'ls aixequen les mesures cautelars.
Adrià Carrasco es va refugiar a Bèlgica
per evitar que la Guàrdia Civil el detingués.
Tamara té restringida la llibertat de moviments
i no pot sortir del seu municipi, Viladecans.
Ella mateixa ha explicat a Catalunya Ràdio
que no s'esperava ara aquest canvi de criteri de la Fiscalia.
Jo esperava que el cas l'allarguessin al màxim possible
per tot el tema dels judicis dels consellers i dels jordis que de venir.
Nosaltres realment confiàvem en que...
Nosaltres seríem un as que es guardarien a la màniga
per treure quan interesses políticament.
L'endemà de la decisió del Suprem
que atribuïa el pagament de l'impost de les hipoteques als clients,
el president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
ha anunciat que es modificarà la llei
perquè se'n facin càrrec als bancs,
però sense retroactivitat.
La proposta de modificació legislativa
s'ha d'aprovar en el Consell de Ministres de demà.
Modificar la llei que regula l'impuesto
sobre transmisiones patrimoniales
i actos jurídicos documentados
para que sea, insisto, la banca
y nunca más el cliente quien pague este impuesto.
Els bancs han tancat amb guanys a la borsa,
però més moderats dels que registraven a primera hora,
i és que després ha arribat l'anunci de Pedro Sánchez
de canviar la llei perquè els bancs paguin l'impost de les hipoteques.
Tot i això, CaixaBanc ha sumat un 4%
i el Sabadell cobrir amb guanys del 13%
ha tancat amb una pujada del 2,5%.
Santander, BBVA i Bank Inter
també han pujat en torn d'un 2%.
Una cibella en forma de granada
ha posat el descobert d'eficiències
o incompliment del protocol de la seguretat privada
de l'estació de Sants de Barcelona.
Els Mossos i Adif investiguen
si hi ha hagut negligència en el control d'equipatges de l'AVE
després que un element sospitós
hagi viatjat fins a Madrid
tot i haver estat gravat per l'arc detector.
El ministre de l'Interior espanyol, Fernando Grande Marlasca
assegura que la passatgera ha estat controlada en tot moment.
Los protocolos han funcionado de la forma de vida
y la portadora de ese equipaje
se ha estado controlada en todo momento
en el trayecto de su viaje desde Barcelona
a Tocha, Madrid.
Renfa denunciarà als Mossos
les pintades a la cabina del tren de Rodalies
que havia de sortir aquest matí de Cervera cap a Lleida.
El tren no ha pogut sortir de l'estació de Cervera
perquè els grafiters impedien
la visibilitat del maquinista
amb guixades i empastifades.
S'ha habilitat un servei alternatiu per carretera
per la xeixantera de passatgers.
Ara tancarem bulletí amb una notícia cultural
però abans en aquests moments està intervenint
el president nord-americà Donald Trump
l'estiu sentint per valorar
la jornada electoral d'ahir aquesta matinada
als Estats Units que ha estat un tot alerta
pels republicans i pel mateix president Trump
tot i que ell estigui parlant en uns termes molt diferents.
Els demòcrates tindran la majoria a la cambra de representants
i podran fer oposició amb més força
a aquestes polítiques de Trump
però els republicans, estem sentint Trump
que això ho està explicant, mantenen el control del Senat
en el que s'interpreta com un aval
a la seva presidència.
De fet, ell mateix ha parlat de gran victòria
que des de l'època de Kennedy
no s'havia aconseguit unes eleccions de mig terme
amb aquests bons resultats
per la seva formació per la formació del president
del lloguer de la Casa Blanca en aquests moments
i, per tant, que no veu per allò que aquesta Maria Blava
que estan dient els demòcrates.
Això en aquesta intervenció que està fent en aquests moments
el president de la República.
I aquí està recollint una mica
la valoració dels resultats per Estat.
Anem ara a la notícia cultural.
Perquè avui s'ha presentat, Marc,
una nova plataforma de continguts audiovisuals.
Sí, es diu Flix Soler
i està especialitzada en cinema espanyol.
El seu catàleg consta d'unes 3.000 pel·lícules.
Moltes d'elles han format de gran qualitat
de tota la història,
des dels inicis amb Benito Perojo
fins a cintes de directors
com Almodóvar, Amenàvaro o de la Iglesia
passant pels clàssics
Saura, Buñuel o Berlanga.
En un acte a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua
actors com Pepe Sacristán, Santiago Segura
o Miguel Ángel Muñoz
han donat suport al llançament de Flix Soler
que dirigeix l'empresari Enrique Cerezo.
La plataforma està disponible ja a internet
a través de la seva pàgina web
amb aplicacions per a smartphones,
algunes a Smart TV
i per a tots els abonats d'Orange TV.
La subscripció té un preu de 2 euros amb 99
amb un període gratuït de prova de 14 dies
i per començar, Flix Soler ja presenta cicles
dedicats a Rafael Azcona
i al cinema de la transició, entre d'altres.
Esport, Joan Fitor.
Avui es tanca la quarta jornada de la Lliga de Campions.
Destaquem els següents partits.
Victòria Pilsen-Reial Madrid
amb el debut de Santi Solari a la banqueta blanca
a la Champions.
A més, City-Shack Tardonex
i Juventus-Manchester United.
Encara en futbol, el Giron ha tornat avui
els entrenaments amb les novetats d'Estuani i Juanpe,
ja recuperats de les lesions.
En canvi, el porter Bono té una sobrecàrrega,
però estarà disponible per jugar dissabte
contra el Leganés a Montilivi.
D'altra banda, el club ha fixat la data del dijous,
13 de desembre,
per a la celebració de la Junta General d'Accionistes Anual.
L'Audiència Provincial de Madrid
ha condemnat l'expresident del Real Madrid, Lorenzo Sant,
a 3 anys de pressió
i una multa d'1,2 milions d'euros
per haver defraudat a Hisenda
6 milions d'euros en les seves declaracions de la renda
entre els anys 2008 i 2009.
En basquet, avui, a l'Eurocup masculina,
Andorra, Galatasaray, a les 8,
i a l'Eurocup femenina,
Uni, Girona, Gior, d'Hongria, també a les 8.
En envol, a la Lliga de Soval,
avui, Barça-Logronyó, a les 7,
i en categoria femenina,
Vera Vera de Sant Sebastià, Granollers,
també a les 7.
I en Fórmula 1, avui s'ha anunciat
que la ciutat de Hanoi, al Vietnam,
serà la seu d'una cursa del Mundial
a partir de l'any 2020.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda. Passen 7 minuts de les 6 de la tarda.
A partir d'avui, al carrer Encerclavé,
quedarà completament tallat el trànsit de vehicles.
Degut a les obres que van començar el dilluns passat
i que remodelaran completament el paviment d'aquesta via,
es restringirà la circulació fins que s'acabin les obres.
L'atur a Sant Just ha disminuït un 11%
en variació relativa respecte al mateix mes de l'any passat,
una dada que en xifres absolutes
representa una disminució de 57 aturats o aturades.
S'han obert les votacions per escollir la personalitat basllobregatina d'aquest 2018,
un premi que convoca el Centre d'Estudis Comarcals de Basllobregat per desena vegada.
L'atur a Sant Just ha disminuït un 11%
d'amor a Sant Just ha disminuït un 11%
d'amor a Sant Just ha disminuït un 11%
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
D'oranta 8.1
Ràdio que es fem!
D'oranta 8.1
Carave!
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
012. La Generalitat, al teu costat.
Vinga amb els cursos de català per poder millorar la meva feina.
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català.
Vull donar-me un servei millor als meus clients,
per això faig un curs de català en línia al Parla.cat.
El Consorci per la Normalització Lingüística i al Parla.cat
ofereixen cursos per a adults, ja sigui presencials, semipresencials o per internet.
Millorar els coneixements de català és bàsic per a les nostres relacions,
tant personals com professionals.
Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català.
012.
La Generalitat, al teu costat.
Primer van ser les ones.
98.1 FM.
Després, internet.
RadioDesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610-777-015.
Ràdio Desvern.
Cada dia, més a prop teu.
Ràdio Des eastern.
Ràdio Des ver.
Ràdio Desvern.
Gràcies.
Espereu, espereu, se'ns ho feia el Dani.
Dani, bona tarda.
Bona tarda, Sant Jus.
Com estem?
Ara que he recuperat la meva llibreta, puc fer la secció.
Aviam, sí, un moment.
Atura les màquines.
Mira, ha passat alguna mica, Expediente Equip.
Saps el que ha passat?
Mireia Redondo, a les sis i quart de la tarda, ha perdut la seva Arca de l'Aliança.
És que ha perdut, me l'han amagat.
Ha perdut el seu càlix de foc.
Parlem amb propietat.
Ha perdut la llibreta màgica.
Exacte. Sí, sí, l'he perdut, l'he perdut.
No, mentida, no l'he perdut.
Me l'han amagat, eh? I jo sense la meva llibreta no...
No et preocupis, cap problema.
Persona.
Jo puc fer de catacristi i et puc buscar el culpable que ha sigut i ja està.
El ladrón de la llibreta a media tarda.
Està en tus manos.
Està en tus manos.
No hay problema, xata.
I aquí no sé si són conscients, eh?
Des de fora de la Madrid.
No sé si són conscients que han obert una guerra.
Sí, sí, Manol, ve rient.
Ve rient.
La guerra entre mons.
Ja veuràs.
La guerra entre estudis.
No estàvem amb qui s'ha posat.
els jocs de la fam.
A Ràdio d'Esvern.
A tot això, Dani, què tal? Com estàs?
Doncs bé, molt feliça.
que comencem aquí amb unes cançons brutals, però no et pregunto mai.
Què tal?
Brutals com tu, Mireia.
Oh, oh, oh.
Brutals.
Spectacular.
Sí.
Com va tot?
Bé.
Bé.
Feliç, bé, content d'estar aquí.
Quan entro a la ràdio és com que ho deixo tot a fora.
M'agrada.
I cada dia entro igual, perquè com que ho deixo tot a fora.
Cada dimecres, no, serà?
Cada dimecres.
Bueno, que si hagués de venir cada dia, vinc cada dia.
Seria, no sé què seria això.
Però la meva agenda no m'ho permet.
Tot i que...
Em consta, em consta.
Genial.
Ja saps que content.
A més, Sant Jus, aquesta setmana sembla que li agafa una taquicàrdia d'activitats.
Home, és que pensa que entre les que es van haver d'ajornar per la pluja,
durant les festes de la FT, de les festes de tardor,
les FT.
S'hi junta, les FT.
Ets l'única que els diu FT.
Sí, estàs segur?
Jo crec que no.
Saps que a Sant Feliu també els diu un FT?
Sí, però a Sant Jus em refereixo.
A Sant Jus ets l'única que diu FT.
Jo crec que, de tant dir-ho, la gent ja comença a dir FT.
Sí?
M'estic quedant sense veus.
No, no ho crec.
Bueno, FH.
Ja, FH.
FH d'hivern.
Festes d'hivern, ja.
Perquè això ja...
Doncs sí, hi ha moltes activitats aquest cap de setmana.
De fet, s'han juntat totes.
La shopping.
Sant Junt.
Ei, at, junt, at, junt, Sant Junt.
Què, què, què?
Bueno, no sé, volia fer una broma, però m'ha sortit fatal.
Malíssimo, esto, madre dios.
Este programa tiene una calidad...
No, mira, la calidad de mi libreta tiene este programa.
Ah, sí, la teva libreta.
Ah, ho tens tot apuntat a la llibreta?
Tot.
Mira, tan boja m'he tornat que no he pogut començar el programa.
Sense la meva llibreta, clar, és que la gent pensa...
Aquesta noia xerra molt.
El cico, tinc un suport visual.
És com un cor, no?
Per la llibreta.
I boli.
Mira, jo sense aquest boli pic negre, el dia que s'acabi, s'acaba el programa.
Bueno, ja te'n compraré un.
Ja te'n compraré un altre.
A les llibretes n'hi queden poques pàgines ja, per tant, espero que no quedin pocs programes,
perquè anem putudets, si no, 316 programes ja, Dani.
316?
316.
Quin número més maco, no?
Doncs mira, justament avui salarem el 316.
Oh, doncs quina el·lusió és com un número...
T'agrada?
Sí i no.
316 programa.
Amb Mireia Redondo i Dani Martínez.
Mira, avui és un dia que fent coses i feina i demés, tenia la banda sonora de The Greatest Show posada tota l'estona.
És sorprenent.
Ha sigut la meva banda sonora del matí.
No és sorprenent que escoltis la banda sonora, és sorprenent que facis feina.
Oh, d'anys.
Per l'abord de Déu.
Coses que s'han d'escoltar en directe.
Que és broma, que és broma.
La paciència, la meva, santa paciència.
Ja saps que m'agrada picar-te una mica.
Sí, en general, com dir-ho?
Tots els col·laboradors, eh?
No, però jo d'una altra manera.
Això és com una mica la punching ball.
Però jo és d'una manera carinyosa.
Jo és d'una manera carinyosa.
No m'espero que tots, eh?
Perquè si no...
No, no, hi ha molta mala llet, eh?
Sí, molta mala llet.
Oh, sí, sí.
Sí, però m'agradaria pensar que arreu de mala llet hi ha una mica de bondat, Dani, no fotem.
Sí, sí.
El que fa la secció de...
Primanol diu que no.
No, el que fa la secció de llanes i de...
I fils?
I de fils?
No hi ha una secció de patchwork aquí que parlen de costures i no sé què?
Què dius, no?
Ai, doncs m'he equivocat de programa.
És igual, m'he equivocat de programa.
Dani, bona tarda, ja pots marxar de l'estudi.
Adeu.
No, no, aquí no tenim ni patchwork, ni costura, ni vetes i fills.
Doncs que sàpigues que aquell et critica molt.
Vols que en fem un?
Vale.
Però què, mentre cosim, comentem, o com va això?
Fem patchwork i anem comentant.
Això és què? La vellada al quart?
En pla moro.
M'ha comentat que el seu fill és casa.
Oh, quina barbaritat, nen!
Home, la veritat és que seria molt bo, eh, fer una secció així.
Però crec que la mitjana d'edat hauria de buscar gent més gran, potser, o no?
O no siguem així de rancis, no?
Què vol dir?
No, pel tipus d'activitat, vull dir.
Ah, no, home.
No cal, no?
No, clar, podem fer una mica d'actors entre tots i fer aquí com unes sitcoms i estaria guai.
Comenta-li el Manol, que crec que té moltes ganes de fer sitcoms, sí.
Doncs fem una secció, com?
En directe a l'est.
I, bueno, et cridem perquè vinguis a fer una secció com algun dia.
Ja està.
Ja està, ja està dit, ja està dit.
Sí, sí.
Bueno, a banda de tot això...
Sí, perquè portem deu minuts aquí, xerrant del món.
27 minuts ja que passen de les 6 de la tarda, volíem parlar de cinema i d'estrenes.
Abans de tot, abans, abans, abans de tot...
Què?
Una cosa molt important, ja ho vam comentar fa uns dies,
i és que el Dani Martínez, aquí present, que l'esteu escoltant de fons
i que està jugant amb els calendaris de la ràdio amb aquesta forma piramidal,
amb la seva tassa del Twix...
És que és molt guai, perquè mira, pots jugar.
...que porta un licor...
Uou!
Uou!
I els seus apunts, el seu superguió que porta sempre.
Aquí no el veieu?
No el veieu.
L'escolteu i el sentiu.
La seva tassa d'aigua.
Aquí present, eh?
Doncs formarà part del juret jove d'aquesta mostra de cine baix que se celebrarà...
Ah, sí?
Sí, home.
Jo crec que el pressing que vam fer nosaltres des de les xarxes socials, no és broma,
va tenir el seu efecte.
Home, doncs ja et dic que sí, perquè em van cridar l'atenció i tot.
Et van cridar l'atenció?
Em van dir, però què fan els de Ràdio d'Esvern?
Què és la plaça?
Sí, va ser molt bo, perquè l'altre dia vaig a una reunió i em diuen,
què fan els de Ràdio d'Esvern informant abans que nosaltres que tu ets jurat de la mostra?
I jo, home, doncs perquè la Ràdio d'Esvern és casa meva.
Home, és que, òbviament, és a dir...
Home, la Ràdio d'Esvern és casa meva, què vols?
S'ho qüestionen?
Ah, és en Veja.
Em van fer el comentari.
Veja de poble, eh?
Em van fer el comentari de...
Per què?
Perquè ho han avisat abans?
Si no és, encara no és una informació que estigui...
Oficial, diguéssim?
Home, no és oficial perquè no...
Ells ho han oficialitzat d'alguna manera?
No.
Doncs, nosaltres ho havíem de fer oficial.
Mireia Redondo ha de dir-ho perquè és la...
A mi ningú em va dir que no ho podia dir, Dani.
Clar, clar.
I tu ets un col·laborador de la plaça, ens vas dir...
Formo part del jurat, formaré part del jurat, i vaig dir...
Sí, sí.
Jo ho he de dir.
Però és que...
Lídia sant entre pobles.
Jo crec que és una mica això, eh?
Sí, sí, sí.
Però bé, no?
Bones migues.
Sí, home, molt bé, molt bé.
Tenim bon rotllo per les xarxes socials, el Cinebaix.
A mi em dono un like, un retuit, un ripost.
Sí, bueno, no, però això no és cosa del Cinebaix, eh?
Jo estic parlant de l'organització de la mostra.
Els de Cinebaix, diguéssim que és a part.
Però ja et dic, només m'han vetat l'entrada del Cinebaix per dos mesos, però per lo de més bé.
Sí, sí.
Em sabria molt de greu que et posés això per culpa meva.
No, però ha sigut molt bo perquè l'altre dia em van fer el comentari i dic, ostres, a veure, la meva exclusiva ha de ser per la Mireia, sempre.
Vull dir, l'exclusiva l'ha de treure la Mireia.
Ja saps que aquí estem molt a top, i les xarxes socials.
Això és veritat.
Facebook, Instagram, Twitter...
No, Instagram no.
No, Instagram és de la ràdio, diguéssim.
Sí, però està molt bé aquest Instagram, està molt bé.
Sí, home, així veus la gent que passa per aquí, les poses cara també.
Passen, pengen coses, i coses que pengen, i tot molt maco.
Tu creus que ens hauríem de fer? És que ja no donaré l'abast, Dani.
Si ja no dono l'abast amb el Facebook i el Twitter de la plaça, ja no sé si donaria l'abast amb l'Instagram.
No fa falta, oi?
No, perquè l'Instagram és per gent jove, nosaltres som vells.
Ja, bueno.
I jo què soc?
Els dos som vells.
Som joves.
This is just fantasy.
Ai, no em posis això perquè és que m'emociona.
Et torna la fibra, no l'he anat a veure encara.
Encara no l'has vist?
Jo l'he vist dues vegades i tu encara no l'has vist ninguna.
Dues vegades ja?
Sí.
És que he rebut crítiques diverses, eh?
No afegis cas a ningú.
Hi ha hagut un parell de persones que m'han dit...
Té un 7,7 a Film Affinity.
Estem parlant de la pel·lícula de Queen, Bohemian Rhapsody, per si no ho sabeu.
Correcte.
A Film Affinity té un 7,7 de mitja.
Han votat ja 3.300 persones.
Uau.
I també fotogrames ja està posant...
Bueno, em posa aquí la pel·lícula.
Posa Superamunt.
A més també ha dit el mateix que jo, que el senyor Rami Malek el cridaran per una cosa
molt important, que es diuen Oscars.
Per tant, heu d'anar a veure.
Sí, segur.
Estem quasi segurs.
Fotogrames ho va dir l'altre dia.
Rami Malek ja se puede ir preparando para su candidatura a los Oscars como mejor actor.
I jo també ho penso.
Per tant, ho subscribeixo, com es digui.
Ho subscribeixo?
No sé.
Que li dono suport a lo que han dit.
Val.
Dóna suport, bàsicament.
Que dono suport.
No hi ha de subscriure res, si vols donar suport.
Suscríbeme i dóna-le like.
Suscríbeme, amigos, i dadle like.
Doncs això, que estic molt, molt, molt, molt d'acord amb l'opinió de Fotogrames,
que crec que el Rami Malek s'endurà el premi.
I bueno, a tope.
Vull dir, és la pel·lícula que...
Ho vaig dir aquí, ho vaig dir, la pel·lícula de la que hablarà todo el mundo,
i efectivament, està passant.
I si ho diu el Dani, jo crec que es compleix.
La gent està parlant, la gent ha anat a veure la pel·lícula,
i la gent està emocionada.
Està emocionada perquè és la pel·lícula, és una de les pel·lícules de l'any.
Per tant, jo crec que la gent està emocionada.
Doncs, l'hauré d'anar a veure.
Et dic que he rebut alguna, no crítica, negativa,
però de gent que potser no li ha acabat d'agradar.
També et diré que l'altre dia va ser molt divertit,
perquè suposo que els meus veïns de sota de casa
venien de veure la pel·lícula
i es van dedicar a posar tota la banda sonora de la pel·lícula
durant tota la tarda.
Va ser bonic, va ser bonic,
perquè estava jo al mig de la terrassa
i dic, mira que bé que tinc banda sonora
dels veïns que s'han enamorat.
A veure, prenem les màquines.
Què passa?
Estaves a la terrassa en ple mes de novembre
que fot un fred que ronça les mamilles.
Però allò que dius un diumenge a mitja tarda.
Ara, mi deia redondo.
Les mamilles, tio.
És que al final tindràs un angustipat.
Un angustipat.
Al final agafaràs un angustipat
i t'hauré de substituir jo amb el programa de les tardes.
Quina pena, quina pena.
Per cert, el Dani t'has assegut aquí fa uns minuts
i he dit, bueno, ara que estem aquí una mica més
i t'he vist entrant en directe, eh?
Sí, molt d'amor.
He sigut seure'm a la cadira i diu
vull seure aquí, saps?
Sí, tens nostàlgia?
Sí, tinc nostàlgia, tinc nostàlgia.
De llegir la batuta.
Clar, perquè és un altre món,
és una altra història.
Ara estic aquí com tocant la fusta
perquè em penso que tinc botons però no tinc res.
Però toca la fusta igualment.
Per cert, m'han donat records per tu.
Ah, sí, gràcies.
A la biblioteca.
Ah, que macos.
La Susana i la Sandra, sí.
Anda, i això, que has anat a la biblioteca?
Perquè hem passat avui per la plaça, a la primera hora.
Oh, la Susana i la Sandra?
Sí, correcte.
Molt maques, molt maques.
Em consta que havíem passat també per l'estiu esteu.
Sí, i tant, i tant.
Bueno, la Susana.
Sí, sí.
La Susana i l'encarna, potser dius.
No, no, avui han vingut la Susana i la Sandra.
Ah, doncs aquesta Sandra no sé aquí.
No, és nova.
N'hauré de saludar.
És nova.
Sí, perquè no la conec.
Doncs, records també.
Ah, perfecte.
Vinga, va, anem a comentar una mica aquestes pel·lícules.
Sí, sí, anem a comentar les pel·lícules de la setmana.
Que sí que marxes previ a les set per anar a final a gola.
Sí, perquè m'he apuntat a classes de cant perquè crec que és molt important que els meus oients m'escoltin amb...
Alto i claro, eh?
Sí, amb profunditat i per la qualitat dels meus programes i dels meus seccions he decidit anar a classes de cant per treballar la veu.
Ben fet, clar que sí, tant.
No que abro un indúru a les ràdios, però bueno, jo ja feré un per la qualitat sonora dels meus programes.
Ara sí, ara sí.
Doncs vinga, va, per aixecar el Dani abans que marxi a cantar, comenta'ns.
Primera pel·lícula, el nom, Déu-n'hi-do, és bastant llarg, eh?
Millennium, lo que no te mata te hace más fuerte.
Sí, en anglès, The Girl in the Spiders Web.
I la traducció s'han entret de la màniga, no?
Sí, la traducció s'han entret d'allà d'abans.
Però totalment, jo pensava que la traducció era
What Doesn't Kill You, Makes You Stronger.
No, la traducció és The Girl in the Spiders Web.
És a dir, la noia de Spiderman.
La noia a la tela d'aranya.
Vale, va, doncs escoltem primer...
I seria això.
Vé dels Estats Units.
El tràiler.
I la productora és Sony Pictures.
Què estoy buscando?
La suma de mis pecados.
¿Lisbeth?
Me han tendido una trampa.
¿Quiénes son?
Eso quiero saber.
¿No eres Lisbeth Salander?
¿La justiciera?
¿La chica con el tatuaje del dragón?
¿Que hace daño a los hombres?
¿Que hacen daño a las mujeres?
Coge a tu hija y vete.
No volverá a hacerte daño.
¿Por qué has ayudado a todo el mundo excepto a mí?
Hermana.
Es ella.
Está detrás de todo esto.
Alguien tiene que cargar siempre con el dolor.
Ahora te toca a ti.
¿Qué?
¿Creías que ella no tenía un plan?
Doncs ja veus, amb aquesta...
És que hi ha molta acció, eh?
Sí, sí, sí.
És molt acció desenfrenada.
Per tant, sentirem ara una mica el resum d'aquesta pel·lícula.
I és que la noia del drac tatuat de la primera pel·lícula ha tornat.
La jove hacker Lisbeth Salander tornarà a demostrar un cop més el seu talent per la investigació
i per trencar els millors sistemes de seguretat del món.
És així que aquesta vegada unirà forces amb la periodista Mikael Blomkist,
que un anomenat llop solitari que està decidit a defensar la veritat per sobre de tot.
Encara que això el porti a arriscar la seva carrera.
Aquesta pel·lícula és la quarta entrega de la saga de novel·les Millennium,
escrita per David Lagerkratz i un escriptor diferent del de la trilogia original,
que és Stieg Larsson.
Però aquesta és la seqüela de la primera pel·lícula del 2011,
Los hombres que no amaven a las mujeres.
Així també el que fem és resoldre una mica el dubte que em deies tu abans a fora de micròfons,
i és que aquesta diguéssim que té lligam, té connexió amb la primera pel·lícula del 2011.
La de Los hombres que no amaven a las mujeres, no?
Correcte.
Aquesta és dirigida per Fede Álvarez, director de l'Uruguai,
que ha dirigit pel·lícules com Possessió Infernal, del 2013,
o No respires, del 2016.
Amb aquest gènere de thriller drama d'intriga,
ens porta aquest film de 117 minuts, Millennium,
lo que no te mata, te hace más fuerte.
I ara ens anem a una pel·lícula que ens porta a Espanya juntament amb França.
Aquí tindrem a José Coronado com l'actor més important, més destacat del film.
José Coronado el coneixem per pel·lícules com Es porto bien o Cien años de perdón,
i aquesta vegada el veurem en aquest film titulat Tu hijo.
Què hace aquí dentro? Que se vaya.
Sácalo de aquí.
Jaime, por favor, pero es mi hijo.
Joder, papá! Tres horas, 59.30.
Mira, te acabo de hacer mierda. Ojalá no trabajarás tanto.
Esa es la última imagen que tenemos de Marcos antes de la paliza.
El agresor o los agresores no se llevaron ni la cartera ni el dinero.
Entonces, ¿por qué...?
Necesito que me cuentes qué pasó esa noche.
Eran cuatro.
¿Uno lo grabó todo?
¿Qué lo grabó?
¿Usted tiene hijos?
Sí.
Entonces sabe que eso es imposible.
El no hacer nada.
¿Qué está pasando?
Papá, que no es asunto tuyo.
¿Qué ha pasado, Jaime?
Esto no está siendo fácil para ninguno.
A ti aún no te he visto llorar.
El padre no puede quedarse sin hacer nada.
Curiosa banda sonora, Dani, eh?
Sí.
Rara si més no, perquè sentir una processó de fons amb aquest tráiler que és així més aviat tristot i obscur, raro.
Doncs així ho ha volgut la productora Pache Films, la claqueta PC i Run Entertainment i, evidentment, també el seu director, Miguel Ángel Vivas, director sevillà de Sequestrados, Extinction o de la sèrie de televisió La Casa de Papel.
En aquest repartiment veiem a José Coronado, com hem esmentat abans, i el film ens introdueix a Jaime Jiménez, que és un metge i pare de família, un home normal i corrent.
Però, de cop, la vida li dona un gir inesperat, quan rep la notícia que el seu fill Marc es troba en estat crític, després d'haver rebut una brutal pallissa.
A partir d'aquest moment, en Jaime obsessionarà amb trobar els responsables d'aquesta agressió i buscarà sense descans els motius que han conduït el seu fill fins a aquest desenllaç.
Com no, sempre ens està acompanyant el gran Hans Zimmer. Si sapigués ell, la de vegades que el posem en aquest programa...
Me gusta mucho que me pongáis mi música.
De nada, Hans Zimmer.
I escoltem, vinga, el següent tráiler, amb aquest Dogman.
Dogman, sí, perquè aquest film itàlia i francès és de thriller i de drama criminal, aquest seria el gènere.
Amb una durada de dues hores, el director Matteo Garone ens porta aquest film, després d'haver dirigit pel·lícules italianes com El Cuento de los Cuentos, Reality o Gomorra.
Sentim, doncs, el tráiler.
No, me voy a casa.
Venga, es un trabajo sencillo.
No me jodas otra vez, otra vez!
¡Chivones!
Denúncialo y a los dos meses empezaremos de nuevo.
Saldrá a los dos meses y el problema será cuatro veces más grande.
Está totalmente fuera de control.
Soy amigo tuyo.
¿Sí o no?
¿Qué te ha pasado?
No es nada.
No es nada.
No es nada.
No es nada.
No, no estoy enfadado.
Estoy tranquilo.
¿Sabes cuánto he tardado en levantar esto?
Tengo una hija.
Es importante para mí.
Voy a matarte.
Abre esta cosa.
Abrela.
Quin tráiler més curiós, Dani.
Jo que l'he pogut visualitzar.
Curiós, eh?
Doncs aquest film, la pel·lícula, va obtenir el premi a millor actor al Festival de Canes, el 2018, que es va celebrar aquest passat mes de maig.
Per tant, la pel·lícula pot portar bastantes expectatives.
La sinopsi.
Ens situem en un lloc a les afores de la ciutat, on l'única llei sembla ser la del més fort.
En Marcelo viu el seu dia a dia entre el treball, a la seva modesta perruqueria per a gossos,
entre els moments amb la seva adorada filla, el Lida, i entre una estranya relació d'inferioritat amb Siomo Sino, un ex-bocsejador que terroritza tot el barri.
I és que és així quan comença l'acció, perquè disposat a recuperar la seva dignitat després de la humilitat,
humiliat, perdó, vol recuperar la seva dignitat després d'haver estat humiliat en públic, ara sí, perdoneu,
per anèsima vegada per part d'en Siomo Sino.
I és que en Marcelo idearà una venjança que el portarà a conseqüències inesperades.
Com dèiem, aquesta pel·lícula franco-italiana ens ve de la mà de Matteo Garone, que és el director,
i amb el repartiment podem veure Marcelo Fonte, que ha fet pel·lícules com La Intrusa o L'Osono de Tempesta.
Oh, oh, oh, oh, oh, madona.
I acabem avui amb una pel·lícula que és de ciència-ficció, de dibuixos animats i d'ànime, que he vist,
per tant podrem comentar bastant d'aquesta pel·lícula, que és Detectiu Conan Zero Denforce,
que va ser una de les pel·lícules triades a la secció animat del Festival de Cinema de Sitges.
Per tant, vam poder veure aquest any el Festival de Cinema de la nostra terra.
I bé, doncs, sentim el rellet.
Cinco, cuatro, tres, dos, uno...
Detective Conan, el caso cero.
Para mí, hay cosas que hay que proteger con la vida.
Estava mirant la pantalla i dic...
És curt, és curt, deu ser un tràiler curt.
Són 30 segons de tràiler.
Bumba, sí.
Una miqueta curiós, no?
Bé, doncs, aquesta pel·lícula, evidentment, ens ve del Japó,
amb aquest gènere d'animació, intriga, crims i ànime.
Bé, té una durada d'una hora i 55 minuts, gairebé dues hores.
Per ser una pel·lícula d'animació és bastant llargueta.
del director Yuzuru Takikawa...
Takikawa...
Takikària?
Takikawa.
Takikawa, sí, millor.
Torno, eh?
Yuzuru Takikawa.
Bé, molt bé.
No capíties.
Doncs, el director de la sèrie d'anime Dead Parade,
però no és el director de la sèrie original,
per tant, s'ha encarregat només de dirigir aquest film,
que és el 22è, la 22è pel·lícula del detectiu Conan,
però és la primera que s'estrena a Espanya.
Les altres han arribat, perquè han arribat,
però no han arribat a cinemes.
Aquesta és la primera que s'estrenen cinemes.
La primera pel·lícula del detectiu Conan
que s'estrenen cinemes a Espanya.
Com dèiem, 22 pel·lícules i més de 600 capítols
que porten a les esquenes una gran sèrie.
A mi m'agradava molt, de petit.
Jo li comentava, jo ho veia, això, de petit.
Sí, sí, i encara ho veig, eh?
Perquè allò de fent zapping allà a TV3,
o que sigui, encara que ho fan, molt xulo.
És una sèrie de detectius que està molt bé.
I, clar, doncs, el Conan, el Shinichi Kudo,
que és un personatge bastant anecdòtic, no?,
perquè té aquesta història que era un noi gran,
un noi adult,
i per culpa d'una droga que li posen es queda petit, no?,
el seu cos minva i torna a l'edat infantil.
Però mentalment, diguéssim, que segueix creixent.
Correcte, mentalment té la mateixa mentalitat que la...
Sí.
I bé, doncs, aquesta és la primera vegada
que la pel·lícula del detectiu Conan
arriba a la gran pantalla als cinemes espanyols,
com hem dit abans,
i el Shinichi Kudo, o en Conan,
té una nova missió en la qual haurà de fer front
a una carrera contra rellotge
per provar la innocència d'algú
que ha estat falsament acusat.
I és que, després de produir-se una gran explosió
a la instal·lació Age of Ocean, de Tòquio,
tot apunta que la Muro,
que és l'aprenent del detectiu Kogoro Mouri,
és el culpable.
Malgrat això, en Mouri és detingut
com a principals sospitós.
De manera que el Conan haurà de demostrar
que el detectiu privat no és el culpable,
mentre busca el veritable autor de l'incident.
Doncs ja us dic, una pel·lícula molt interessant.
Sí, aviam, està bé, el que passa que es fa molt pesada,
perquè, a part de que la vaig veure en japonès,
home, sí, amb...
Home, normalíssim que es fes pesada,
no havies pillat ni el títol.
Bueno, estava subtitulada, eh?
Ja, però el vaig demanar...
Això té un estrès mental...
Sí, sí, és bastant xungu.
Però, bueno, la vaig veure molt interessant,
tot i que és molt llarga,
i em va recordar bastant
Llibertat, presos polítics,
una història així una mica que...
Sí?
Sí, perquè era llibertat...
Sí, bueno, no era Llibertat, presos polítics,
però era Llibertat, Kogoromobri,
Llibertat, no sé què...
Era com una mica rotllo,
i la veritat és que la trama no em va acabar d'enganxar.
I fins i tot també un dels problemes que té aquesta pel·lícula
és que diguéssim que aquí tenim els Mossos,
tenim la Guàrdia Civil, tenim la policia local,
i allà també, a Japó,
a Japó tenen els seus rancs.
I aquí, en aquesta pel·lícula,
tenen molta importància.
Però, clar, com que no els coneixem,
els rancs que tenen allà,
com que no s'acaba d'entendre.
I hi ha un moment que els policies estan buscant una cosa,
però resulta que uns policies són els dolents
perquè no sé què,
i no acabes d'entendre ben bé el que està passant.
Qui va per sobre de l'altre, no?
Qui té més potestat que l'altre?
El tema legislatiu i el tema legal
i el tema, doncs...
Forces de l'Estat, no?
Forces de l'Estat és molt complicat d'entendre.
Aquí també ho és.
Per tant, no sé si en castellà o en català millorarà,
però ja us dic jo,
que en japonès i en subtítols és complicat de captar.
Fotodet, fotodet.
Doncs, escolta, Dani,
et deixem que vagis amb aquest pel aplaudiment,
que vagis a cantar.
Gràcies.
Tant també com aquest home.
I ens fa aquí un concert en directe
a Ràdio d'Esvern.
Dani, ens veiem dimecres
vinent amb més cinema i més històries.
Si no, ens veiem abans pel poble,
que crec que cap de setmana,
com que hi ha tantes activitats,
ens hi creuarem segur.
Mai se sap, mai se sap.
Segur, segur que sí.
Perfecte, gràcies.
Bona setmana.
Adéu, bona setmana.
Adéu.
Adéu.
Adéu.

I com no, havíem d'acomiadar el Dani
amb aquesta cançó de Queen Don't Stop 19.
I m'ha deixat el relleu de part del guió.
Altres pel·lícules que també s'estrenen aquest 9 de novembre,
encara ens queden uns 10 minuts per les 7 de la tarda,
així que jo mateixa us resumiré algunes d'aquestes pel·lícules.
Comencem amb una que es diu Mandy
i ara mateix escoltem el tràiler de fons.
Under the crimson, primordial sky,
the ruched warlock reached into the dark embrace.
His fist closed around the serpent's eye.
Strange and eternal.
I need you to get me that girl I saw.
Do you know what to do?
Doncs bé, com que el tràiler m'ha saltat en anglès,
t'ho dic que usava, tràiler en castellà,
us explico, és una pel·lícula de 121 minuts,
prové d'Estats Units, dirigida per Panos Cosmatos.
Té nom, té pinta de ser grec, no sé per què.
La música, la banda sonora, que és bastant curiosa,
està produïda per Jonan Jonanson
i el repartiment és bastant variat.
Entre d'altres, Nicolas Cage, Andrea Riddensburg,
Linus Roach, Bill Duke i Richard Brake.
Hi ha diverses productores, entre d'altres,
i un mèdia.
I el gènere és una mica variat, també,
perquè tenim thriller, tenim acció, tenim terror,
tenim venjança,
alguns aspectes una mica surrealistes
o una mica sobrenaturals, també.
Bé, doncs, la sinopsi, com bé li agrada dir al Dani,
Nicolas Cage, que és el protagonista,
és un fuster, diguéssim, un lenyador.
No, fuster no seria la paraula traduïda en català,
seria una persona que treballa en fusta del camp.
No em sobra la traducció i em perdona el Pep Quintana.
Doncs bé, Nicolas Cage, en el pel·lícula es diu Red,
és un... aquest home que viu allunyat del món
juntament amb, diguéssim, l'amor de la seva vida,
que és, precisament, la Mandy,
interpretada per Andrea Rieserbrook.
Un dia es veu que, mentre estan donant un passeig,
està una mica distreta i abstreta
amb les seves novel·les de fantasia i de més,
que acostuma a llegir a diari,
doncs, la Mandy es creua,
es creua, sense saber-ho,
amb el líder d'una secta que desenvolupa una obsessió per ella,
és a dir, el líder s'obsessiona per ella.
Està decidit, diguéssim, a posseir-la a qualsevol preu,
és a dir, vol lluitar per ella,
i aquest home d'aquesta secta,
juntament amb el seu grup,
comencen a invocar una banda de motoristes
que venen de l'infern.
Aquí, suposo que és quan comencen a barrejar-se
temes surrealistes i sobrenaturals
i volen, doncs, bé,
entrar a la vida de la Red,
que és Nicola Cage,
i també de la Mandy.
I a partir d'aquí, doncs,
hi haurà bastantes històries rocambolesques,
té bastanta pinta,
que té, doncs, un caire així,
una mica sobrenatural i surrealista.
I anem cap a una altra pel·lícula,
una altra pel·lícula que s'estrena precisament aquest divendres dels cinemes.
Es tracta d'Anna de Dia,
una producció espanyola,
i escoltem el tràiler.
Hola.
Hola.
Sara?
No, soy Ana.
Sara no está.
¿Cómo?
Que Sara no está.
Soy su hermana.
¿Cómo que eres su hermana?
No, no, Ana soy yo.
No, no.
Ana soy yo.
¿Quién eres?
Ángela, me voy.
¿Cómo que te vas?
¿A dónde te vas?
Esto que te voy a decir no es broma, ¿vale?
Y no se me ha ido a la cabeza.
Me ha parecido una doble.
Es una persona idéntica a mí
y que está haciendo todo lo que yo tengo que hacer.
Este fin de semana
ha estado en casa de mis padres
y nadie se ha dado cuenta de que no era yo.
Ya.
¿Y qué vas a hacer?
¿Vas a denunciarlo o qué vas a hacer?
No.
Desaparezco.
¿A partir de ahora yo ya?
No soy Ana.
I aquest és el trailer d'Anna de Día,
una producció, com deia, espanyola
dirigida per Andrea Jaurrieta
d'una hora i mitja de duració.
El guionista és Andrea Jaurrieta,
també és el mateix director i guionista
produïda també per Andrea Jaurrieta.
I en el repartiment trobem, entre d'altres,
a Ingrid García Johnson,
a Mona Martínez Fernando Albizu,
Álvaro Ogaia o Irene Ruiz.
És un drama, aquesta pel·lícula,
gènere drama.
I la protagonista, l'Anna,
és una noia jove, formal,
educada a una família de classe
mitja tradicional.
Està a punt d'acabar el seu doctorat en dret,
està a punt també d'entrar a formar part
d'una gran empresa i també casar-se.
Sembla que tot està, diguéssim,
ben enfocat segons els paràmetres
que li han indicat els seus pares
en aquesta educació tan tradicional també,
però tot i això no se sent realitzada.
Un dia, a sobre, descobreix
que hi ha una doble idèntica a ella
que li està suplantant la identitat.
I comença aquí aquesta lluita
o aquest debat també intern
per lluitar per la seva identitat perduda
o també, per lo contrari,
intentar buscar la seva pròpia identitat.
Perquè potser durant uns quants anys
ha deixat que fessin el que volien amb ella,
però ja no havia decidit per si sola.
Llavors, ella decideix explorar un nou camí
d'una manera més, d'una forma anonimat
i en plena llibertat,
provant una mica els límits
i aquí començarà a, suposo,
dedueixo i entenc,
allunyar-se de tot el que li envoltava
en el seu moment
i potser li passen altres coses.
I aquestes han estat les dues pel·lícules
que demana temps de comentar-vos avui.
Mandy i Anna de Dia,
juntament amb les que ja ens havia portat
el Dani Martínez,
les teniu publicades a les xarxes socials,
ja ho sabeu,
que som molt i molt actius.
Hem comentat Millenium,
lo que no te mata,
te hace más fuerte,
tu hijo Dogman,
o la pel·lícula detectiu Conan,
que s'estrenen precisament aquest divendres.
Tres minuts per les set de la tarda
i, com sabeu,
jo ja m'acomiado de vosaltres.
Ha estat un plaer estar aquí
als comandos de la plaça Mireia,
demà dijous més històries.
Esperem comptar amb els nois de música,
el Dani i l'Àlex de Medi Waves
i també tindrem,
que fa dies ja que no passen per la plaça,
la Carme i la Núria.
Així que tot això serà demà
i es feu de 5 a 7 aquí a Ràdio d'Esvern.
Que tingueu molt bon vespre
i demà més històries.
Adiós!
Així que tot això serà demà més històries.
Així que tot això serà demà més històries.
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Bona nit
Bona nit
Bona nit